Embed Size (px)
Citation preview
LLATÍL. I. Llopis Toledo
4LATL
Índex
1Gramàtica1. El llatí, llengua universal2. L'abecedari llatí3. L'accent en llatí
Civilització4. Origen i marc geogràfic de Roma5. La Roma monàrquica i la Roma republicana6. L'Imperi
Practica Competències
2
2Gramàtica1. El llatí, llengua flexiva2. Les declinacions3. El nominatiu4. El genitiu5. Conjugació del verb sum6. Evolució etimològica del llatí (I)
Civilització7. La conquesta romana d'Hispània.
La romanització8. Principals restes romanes a Hispània
Practica Competències
18
3Gramàtica1. El vocatiu2. L'acusatiu3. La concordança i l'ordre de les paraules4. Conjugació: present i pretèrit imperfec
d'indicatiu5. Evolució etimològica del llatí (II)
Civilització6. Estructura social a Roma7. Òrgans de govern8. El dret romà
Practica Competències
32
4Gramàtica
1. El datiu
2. L'ablatiu
3. L'oració. Nexes coordinants
4. Conjugació: futuro imperfet
5. Evolució etimològica del llatí (III)
Civilització
6. La religió a Roma
7. La mitologia romana
Practica Competències
46
6Gramàtica1. La flexió pronominal2. Els demostratius3. Els numerals llatins4. Conjugació: pretèrit imperfet de subjuntiu
i pretèrits perfets
5. Llatinismes i expressions llatines
Civilització6. Obres d'enginyeria7. Vies de comunicació
Practica Competències
78
7Gramàtica1. Les estructures oracionals bàsiques2. Tipus d'oracions3. Oracions subordinades4. Nexes subordinants5. Lèxic: llatinismes i components grecollatins
Civilització6. Edificis públics7. Edificis d'oci
Practica Competències
96
8Gramàtica1. Oracions juxtaposades2. Conjugació: plusquamperfet d'indicatiu
i de subjuntiu3. Formes no personals4. Vocabulari de la ciència i de la tècnica
Civilització5. Els sectors de l'economia6. L'economia a Roma
Practica Competències
110
9Gramàtica1. El relatiu2. Oracions adjetives o de relatiu3. Llatinismes i expressions llatines4. Formació de paraules grecollatines
Civilització5. Les arts plàstiques6. Teatre i poesia romans7. El calendari romà
Practica Competències
124
5Gramàtica1. Primera declinació2. Segona declinació3. Tercera declinació4. Quarta declinació5. Cinquena declinació6. L'aposició
7. Conjugació: present de subjuntiu8. Evolució etimològica del llatí (IV)
Civilització9. La vida quotidiana
10. La família i l'educació11. La casa romana
Practica Competències
60
140Vocabulari
GRAMÀTICA
1. El llatí, llengua universal2. L'abecedari llatí3. L'accent en llatí
CIVILITZACIÓ
4. Origen i marc geogràfic de Roma
5. La Roma monàrquica i la Roma republicana
6. L'Imperi
Lateral de l'Ara Pacis.
1
3Unitat 1
Gramàtica1. El llatí, llengua universal
El llatí, a l'època de l'hegemonia política i militar de Roma, es va arribar a parlar a totes les regions riberenques del mar Mediterrani i a bona part de l'in-terior d'Europa. Era la llengua oficial de l'Imperi.
1.1. Les llengües indoeuropeesEls indoeuropeus, cap al III mil·lenni aC, constituïen un conglomerat de tri-
bus que ocupaven una àrea geogràfica compresa entre el centre d'Europa i les estepes siberianes. Eren tribus que van desenvolupar una cultura pròspera. Més endavant, van emigrar cap a l'Europa occidental i cap a Àsia, de manera que la seva llengua, l'indoeuropeu, es va fragmentar i va originar les anome-nades llengües indoeuropees que, en la majoria de casos, van evolucionar i van donar lloc a diferents llengües modernes.
Les llengües més importants que pertanyen a la família indoeuropea i han derivat a llengües modernes són les següents:
1.2. El llatí: origen, expansió i pervivènciaEl llatí és la llengua que parlaven i escrivien els romans. S'anomena llatí per
la regió d'origen dels romans, el Latium, d'on deriva el gentilici latinus / latina, que va donar nom a la seva llengua: la lingua latina (la 'llengua llatina').
OrigenEl llatí deriva de l'itàlic, una llengua parlada per les
tribus indoeuropees que van colonitzar, cap al I mil·lenni aC, la regió del Latium (Lazi), situada a la zona centreoccidental de la península Itàlica.
ExpansióEl llatí, com hem dit abans, es va convertir en la
llengua de bona part de l'Europa occidental i dels te-rritoris que voregen el Mediterrani, ja que les dues zones van estar sota domini de Roma durant segles. Era la llengua vehicular del comerç, de la política, de la religió, de la cultura, etc.
La regió del Lazi actualment està dividida en cinc províncies: Frosinone, Latina, Rie-ti, Roma i Viterbo.
Així era el llatí que s'escrivia en el segle II. Ins-cripció votiva en bronze. Museu de les Ter-mes, Roma.
O C E À
A T L À N T I C
M a r M e d i t e r r a n i
M a rN e g r e
INDO-
CELTESCELTES
CELTES
ITÀLIC
S
ESLA
US
IRÀNICS
GRECS
INDO-EUROPEUS
GERMÀNICS
© I.C.L.
MIGRACIONS DE LES TRIBUS INDOEUROPEES
LLENGÜES INDOEUROPEES
Grup originari Llengües modernes derivades
Baltoeslau Lituà, letó, rus, polonès, txec, eslovac, eslovè, serbi, croata, montenegrí, búlgar, macedoni…
Cèltic Irlandès, escocès, gal·lès, bretó
Germànic Anglès, alemany, holandès, suec, danès, noruec, islandès
Grec Grec modern
Indoirànic Llengües de l'Índia, l'Iran i l'Afganistan
Itàlic (llatí)
Llengües romàniques: català, castellà, gallec, portuguès, francès, occità o provençal, francoprovençal, italià, sard, retoromànic (rètic) i romanès
4 Unitat 1
PervivènciaEl llatí ha estat la llengua emprada per la ciència occidental fins a final del
segle XVIII. En aquesta llengua, famosos científics, com ara Descartes (segle XVII), van escriure obres de matemàtiques, de filosofia, de física, etc.
També va ser la llengua de la diplomàcia fins a la pau de Westfàlia (segle XVII), acordada a Alemanya. A més a més, el llatí encara és llengua oficial a l'Estat vaticà, i per tant els seus escrits (encícliques i tractats doctrinals) es publi-quen en llatí i en altres llengües modernes de parlants nombrosos.
Finalment, cal recordar que actualment encara es parla un "llatí evolucio-nat", amb tot de préstecs i estrangerismes: són les llengües anomenades romàniques o neollatines, o també romanços.
1.3. Períodes històrics del llatíLa història del llatí escrit comença cap al segle VI aC, època de la qual da-
ten els primers testimonis que en tenim, i perdura fins a l'actualitat, malgrat que de manera molt exigua. En la història del llatí com a llengua d'ús a l'Im-peri romà, els autors solen distingir quatre períodes:
a) El període del llatí arcaic o preclàssic, que s'estén des del segle VI aC fins a final del II aC. És el període de formació i consolidació de la llengua llatina, i de l'inici de la literatura llatina.
b) El període del llatí clàssic, que comprèn el segle I aC. És l'edat d'or del llatí i de la literatura llatina. S'utilitza seguint unes normes establertes pels gra-màtics de l'època.
c) El període del llatí postclàssic, que s'empra durant els dos primers segles de la nostra era. Aquest llatí és tan brillant com el clàssic, però comença a mostrar indicis de decadència.
d) El període del llatí tardà, que s'estén del segle III al segle VII. És l'etapa de degradació de la llengua llatina, com a conseqüència de la seva evolució cap a les llengües romàniques que s'estaven formant.
El llatí medieval és aquell que escrivien les persones cultes de l'època medieval seguint les regles del llatí clàssic.
Gramàtica
Estela funerària amb inscripció en llatí tardà i amb crismó entre dos coloms. Museu Ar-queològic de Cadis.
@Per ampliar a la Xarxa…
Per veure exemples sobre la utilització del
llatí en l'actualitat, entra a:
www.tiching.com/762484
1 Qui eren els indoeuropeus? On vivien cap al III mil-lenni aC?
2 Per què creus que té importància conèixer l'exis-tència d'aquest aglomerat de pobles?
3 Selecciona el grup indoeuropeu originari de les llengües actuals següents entre els que es propo-sen a continuació:
Llengües actuals Grup originari
bretó, irlandès, escocès, gal·lès
indoirànic, cèltic, baltoeslau
suec, danès, islandès, anglès
grec, germànic, itàlic
4 Per què s'anomena llatí la llengua utilitzada pels romans? Raona la resposta.
5 De quina llengua originària indoeuropea deriva el llatí? Selecciona la llengua correcta:
grec, germànic, itàlic
6 Quan tingué el llatí l'apogeu i el nombre més gran de parlants de la seva història? Explica'n el motiu.
7 Escriu al quadern, per ordre cronològic, els quatre períodes històrics de la llengua llatina. Indica la vi-gència de cadascun.
8 Què anomenem llatí medieval? Es parlava?
5Unitat 1
Gramàtica
Patena litúrgica decorada amb una sanefa amb inscripció, d'època gòtica (segle VII). Museu Arqueològic de Barcelona.
Caiguda de l'Imperi romà
A partir del moment en què l'Imperi romà d'occident va sucumbir a l'any 476 dC, en el llatí parlat es van accentuar les peculiaritats lingüístiques que tenia cada territori, atès que va desaparèixer la força unificadora que exercia l'administració de l'estat de Roma.
1.4. Llatí culte i llatí vulgarA Roma coexistien dues varietats lingüístiques: el llatí clàssic, que es corres-
pondria amb la varietat culta i estàndard, i el llatí vulgar o quotidià, el que s'empraria en la varietat vulgar o de codi restringit.
Llatí culteÉs el llatí literari, l'oficial, el que s'ensenyava a l'escola. Era la llengua d'ex-
pressió dels magistrats, els administratius i els escriptors, que seguia unes nor-mes gramaticals que es consideraven correctes i precises.
Llatí vulgarÉs el llatí que parlava el poble, els comerciants, els soldats i els indígenes
dels pobles conquerits. Aquest llatí es caracteritzava per l'ús espontani i fàcil de la llengua, sense tenir en consideració les normes gramaticals establertes pels gramàtics. Tot plegat va donar lloc a una evolució progressiva que l'anava diferenciant cada cop més del llatí clàssic. Acaba la seva llarga existència entre els segles VIII i IX, eclipsat per les llengües romàniques naixents.
1.5. Formació de les llengües romàniquesLes llengües romàniques són aquelles que procedeixen del llatí parlat (vul-
gar) als territoris ocupats pels romans.
Les principals són les següents:
català, castellà, gallec, portuguès, francès, occità (o provençal), francoprovençal, italià, sard, retoromànic (o rètic) i romanès.
La formació de les diferents llengües romàniques va ser conseqüència d'un procés continuat de canvis en el llatí parlat, motivat per diversos factors:
– La manca d'unitat del llatí. Els parlants feien servir diversos registres lin-güístics segons si eren funcionaris, soldats, comerciants o autòctons sotme-sos. Els mateixos conqueridors també empraven variants diferents segons la regió de procedència.
– La situació geogràfica dels territoris conquerits. Els territoris més ben co-municats eren els més romanitzats i, per tant, els més oberts a les novetats lingüístiques d'altres zones.
– La influència de la llengua autòcto-na. La llengua autòctona (nativa), an-terior a la conquesta dels romans, sempre va exercir una influència en el llatí parlat de cada regió.
1.6. Localització de les princi-pals llengües romàniques
Al mapa de la dreta podem veure a quins territoris d'Europa s'han desenvo-lupat i conservat les principals llengües romàniques.
És sorprenent que un territori com la Dàcia –Romania– hagi mantingut una llengua romànica.
PRINCIPALS LLENGÜES ROMÀNIQUES A EUROPA
O C E À
A T L À N T I C
M a r M e di t e r r a n i
Mar
Neg
re
© I.C.L.
romanès
rètic
italià
sard
francès
provençal
català
castellà
gallec
portuguès
franc-provençal
6
9 Quines lletres gregues de la imatge coneixes?
10 Als territoris dominats pels romans es feien servir diverses modalitats del llatí, com passa també en les llengües modernes, per exemple, en el català. Completa una graella com aquesta al quadern amb els sintagmes corresponents:
Llatí clàssic Llatí vulgar
… …
… …
varietat vulgar – varietat estàndard
llatí popular – varietat culta – llatí escolar
11 Quantes lletres té l'abecedari llatí? I el català ac-tualment?
12 Es diferencien gaire els abecedaris del llatí i del ca-talà?
13 L'abecedari llatí procedeix d'altres alfabets. En aquesta llista hi ha dos intrusos. Indica quins són al quadern:
Del grec. Del celta.
De l'hebreu. De l'etrusc.
14 Si la v en llatí equival a la u catalana, quins signes del català manquen a l'alfabet llatí?
Unitat 1
2. L'abecedari llatíL'abecedari llatí no el van inventar els romans: prové dels etruscos, que, al
seu torn, el van prendre de l'alfabet dels grecs de la Magna Grècia (sud d'Itàlia i Sicília). A través dels segles, l'abecedari llatí va anar evolucionant, i ja en el segle I aC coincidia força amb el del català actual:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
a b c d e f g h i k l m n o p q r s t u x y z
2.1. Signes (lletres) de l'abecedariL'abecedari o alfabet llatí consta de 23 signes o grafies entre vocals i conso-
nants. No té la ç, la l·l, la j, la v com a so bilabial ni la w.
L'alfabet grec
L'alfabet grec deriva, segons sembla, de l'alfabet fenici. Però els grecs són els creadors de les vocals. Aquest alfabet té 24 lletres o signes. Actualment emprem moltes de les seves lletres en matemàtiques i en la resta de ciències.
Ja en els primers segles del cristianisme s'empraven les vocals alfa (!) i omega (") en representacions pictòriques de Crist i als crismons, com a símbol del cristianisme.
Fragment d'inscripció grega d'època clàssica feta mitjançant incisió en la roca. Altes Museum, Berlín.
Gramàtica
Durant la presidència del Consell de la Unió Europea exercida pel govern de Fin-làndia (juliol-desembre del 2006), els co-municats oficials es van publicar també en llatí, a banda de les altres llengües ofi-cials de la Unió Europea.
7
15 Quina diferència trobes en la pronúncia dels signes c, g i qu de les paraules següents en llatí i en cata-là?
citare > citar oceanum > oceà
gigantem < gegant genium > geni
inquietum > inquiet querellam > querella
16 Hi ha dos signes vocàlics que prenen valor con-sonàntic si van en posició inicial de paraula seguits de vocal, o entre vocals. Quins són?
17 En llatí es va escriure amb lletres majúscules du-rant molts segles. Saps dir quan es van introduir les minúscules?
18 En la llengua llatina es feien servir diversos dí- grafs, sobretot per transcriure fonemes de parau-les estrangeres que ells no tenien. Al quadern, marca amb un cercle els de les paraules següents i escriu-ne l'equivalència:
pulcherrıma – pulchra– chorus
pharetra – Philippus – amphitheatrum
theatrum – thermae – rheta
ancilla – villa – stella
19 També hi ha dígrafs en la llengua catalana? En cas afirmatiu, confirma quants n'hi ha actualment i po-sa exemples de paraules que els continguin.
2.2. Pronúncia dels signes llatinsLa pronúncia dels signes o lletres del llatí, a l'època clàssica, era semblant a
la del català actual. Ara bé, hi ha algunes peculiaritats, com ara:
a) El signe c es pronunciava sempre [k]: Cicero = [Kíkero].
b) El signe qu es considerava una sola consonant i es pronunciava [kw], és a dir, que sonaven sempre la q i la u: aquila = [ákwila]; aqua = [ákwa].
c) El signe g es pronunciava sempre sonor: leges = [légues]; agit = [águit].
d) El signe h no designava cap consonant, simplement es feia una aspiració dèbil davant de la vocal que el seguia, principalment en posició inicial de paraula: historia es pronunciava [ístoria].
e) El signe i –en algunes edicions apareix com a j– inicial seguit de vocal o en posició intervocàlica tenia valor consonàntic i es pronunciava com als mots catalans començats amb i com iode: Iulia = [Iúlia]; praeiudicium = [praeiudíkium].
f) Dos signes l seguits (l geminada) es pronunciaven separats: procella = [prokél·la].
g) El signe v (u) intervocàlic o inicial seguit de vocal, a banda del valor vocàlic, podia tenir valor consonàntic; en aquest cas es pronunciava, aproximadament, com la w anglesa: volubilis = [wolúbilis]. A partir del Renaixement, es va emprar la v (v) per representar el valor consonàntic i la u (u), per al valor vocàlic: valentia = [walentía]; Ulixes = [Ulíxes]; univocus = [uníwokus].
h) El signe x es pronunciava sempre [ks]: dixit = [díksit].
i) El dígraf ch es pronunciava [k]: pulcher = [púlker]; pulchra = [púlkra].
j) El dígraf ph es pronunciava [f]: philosophia = [filosofía]; amphora = [ámfora].
k) Els dígrafs rh i th es pronunciaven, respectivament, com una r i com una t: rhetor = [rétor]; theatrum = [teátrum].
Els romans escrivien sempre amb lletres majúscules fins que, en el segle III, es va iniciar tímidament l'ús de les minúscules.
Evolució posterior de la
pronúncia
Al llarg del temps es van introduir lleugeres modificacions en la pronúncia de certes consonants i diftongs lla-tins.
En l'època moderna també hi ha hagut diferències en la pronúncia, però en l'àmbit de l'ensenyament se segueix la pronúncia clàssica.
Ara funerària del Columbari de Mèrida (Bada-joz). Hi ha cap dígraf a la inscripció?
Gramàtica
Unitat 1
8 Unitat 1
2.3. Vocals i diftongsLes vocals en llatí són cinc:
a, e, i, o, u
Tres són obertes (a, e, o) i dues tancades (i, u), i tenen dos valors pel que fa a la quantitat: poden ser llargues o breus, és a dir, la vocal a llarga, per exem-ple, triga el doble de temps a pronunciar-se que la vocal a breu.
Hi ha autors que consideren que, en relació amb el que hem exposat sobre la quantitat de les vocals, les vocals llatines són deu.
En llatí, com en català, també hi ha diftongs:
ae, au, oe
Són sempre llargs pel que fa a la quantitat. Per exemple, caelum = [kaelum] (dues síl·labes). Recorda que el diftong forma una sola síl·laba.
3. L'accent en llatíEn llatí no existeix accent gràfic, propi de les llengües romàniques, però sí
accent tònic. Aquest accent el regula la quantitat (llarga o breu) de les síl·la-bes. Tampoc no hi ha ni paraules agudes ni sobreesdrúixoles: totes són planes o esdrúixoles.
L'accent tònic només pot recaure, per tant, a la penúltima o a l'antepenúlti-ma síl·laba de les paraules, d'acord amb aquestes normes:
• Les paraules de dues síl·labes sempre són planes: ménsa, dómus, cáput.
• Les paraules de més de dues síl·labes poden ser planes o esdrúixoles:
– Planes, si la penúltima síl·laba és llarga:
pariétem, altitúdo, exhoneráta.
– Esdrúixoles, si la penúltima síl·laba és breu:
cínerem, pulchritúdinem, spéculam.
• En el cas de les paraules monosíl·labes no tenen accent tònic ni porten ac-cent gràfic.
20 Quantes vocals empra el llatí? Són les mateixes que en català? Explica la teva resposta.
21 Què volem dir quan afirmem que una vocal llatina és llarga? Raona la resposta.
22 En llatí hi ha diftongs? Formen una síl·laba com en català? Quina quantitat tenen?
23 Hi ha paraules agudes en llatí? Argumenta-ho.
24 Indica si aquests enunciats són veritables (V) o fal-sos (F). Fes l'activitat al quadern:
En llatí, les paraules de més de dues síl·labes po-den ser planes o esdrúixoles.
En llatí hi ha accent gràfic igual que en la llen-gua catalana.
El que determina si un mot es considera pla o esdrúixol és la quantitat de l'última síl·laba.
Fragment del Còdex miscel·lani, escrit en llatí medieval, en el qual no s'aprecien espais entre les paraules, com passa als textos llatins. Ar-chivo Histórico Nacional, Madrid.
@Per ampliar a la Xarxa…
Per saber més coses sobre l'accentuació en
llatí, entra a: www.tiching.com/762485.
Els diftongs llatins, quan passen al català, es monoftonguen, és a dir, evolucionen a una sola vocal: ae > e, saetam > seda; au > o quasi sempre, aurum > or; oe > e, poenam > pena.
Gramàtica
9Unitat 1
3.1. La quantitat de les síl·labesEn llatí no hi havia signes per indicar la quantitat de les vocals i, per tant, de
les síl·labes que formen, ja que, com saps, la síl·laba està constituïda per una única vocal o per una vocal (o un diftong) més una o diverses consonants que s'emeten en un cop de veu. Però en l'entorn escolar, per indicar la quantitat, es fan servir els signes ˘ – col·locats a la part superior de la vocal o del dif- tong. Aquests signes indiquen que es tracta, respectivament, d'una vocal breu o llarga: Consualıa [Konsuália], intereo [intéreo], audacis [audákis], excellentes [ekskel.léntes].
Regles generals sobre la quantitatPer iniciar-se en la lectura del llatí, és imprescindible conèixer aquestes re-
gles:
1. Una vocal seguida de dues o més consonants o de consonant doble és llarga: aspectus, procella, praedixit.
2. Els diftongs llatins (ae, au, oe) sempre són llargs: inhaereo, coepi, au-ca.
3. Una vocal seguida d'una altra vocal sempre és breu: praetereo, dilectıo, Gregorıanus.
25 Per què és tan necessari, en llatí, conèixer la quan-titat (llarga o breu) de les síl·labes d'una paraula?
26 Pot constituir síl·laba una vocal sola dins d'una pa-raula? I si la vocal va precedida i seguida de conso-nants? Raona la resposta.
27 Explica per què els signes ˘ – estan col·locats sem-pre sobre la penúltima síl·laba en algunes paraules llatines.
28 A quins textos llatins es fan servir els signes de la quantitat sil·làbica?
29 Llegeix el text llatí de Catul en veu alta. Fixa't en la quantitat de la penúltima síl·laba per marcar cor-rectament l'accent.
30 T'ha semblat estrany el llatí? Escriu al quadern les paraules transparents del text, de les quals podries explicar el significat sense mirar el diccionari.
Hi ha vocals que són llargues o breus per naturalesa. Per conèixer-ne la quantitat, cal fer estudis complementaris: obs-curus, rogıto, agere, habere, amare.
A Veranus per la seva tornada de la Hispània ibera
Verani, omnı bus e meis amıcisantistants mihi milı bus trecentis, venistıne domum ad tuos penatesfratresque unanı mos anumque matrem?Venisti. O mihi nuntii beati!
Visam te incolumem audiamque Hiberumnarrantem loca, facta, nationes,ut mos est tuus, applicansque collumiocundum os oculosque suaviabor.O quantum est homı num beatiorum,quid me laetius est beatiusve?
CATUL (s. I aC): Poemes, 9.Estela funerària ibèrica (s. IV aC) amb incisió d'un escut i part d'una espasa. Museu Arqueo-lògic de Barcelona.
Gramàtica
Civilització
10 Unitat 1Unitat 1
Ròmul i Rem i la llobaAmuli expulsà el seu germà (Numitor) i s'apoderà del regne. Afegint crim sobre crim, va matar els fills
barons del seu germà i, sota el pretext d'honorar la seva neboda Rea Sílvia, la va elegir vestal,i així va suprimir amb la seva perpètua virginitat l'esperança de tenir successió. Però (…) lavestal donà a llum dos bessons i, bé perquè creia que era cosa certa, o bé perquè volia en-noblir la seva falta fent-ne culpable un déu, va atribuir a Mart aquella sospitosa paternitat.
Però ni els déus ni els homes no són capaços de protegir la mare ni els fills de la crueltatdel rei: aquest ordena que la sacerdotessa sigui encadenada i posada sota custòdia i que elsfills siguin llançats al corrent del riu Tíber. […]
Conta la tradició que com que l'aigua, en baixar el nivell del riu, va permetre que el bressol que su-rava, en el qual havien estat abandonats els infants, es posés suaument en lloc sec, una lloba assede-gada procedent de les muntanyes del voltant [...] ajocant-se, va oferir les seves mamelles als infantsamb tanta suavitat que fins i tot el majordom dels ramats del rei la va descobrir llepant amb la llen-gua els infants.
TIT LIVI: Història de Roma.
● Per què el símbol de la Roma antiga és una lloba?
El metge Iapyx intenta arrencar una fletxa de la cama d'E-neas, que ha estat ferit en la lluita contra Turn, preten-dent com ell de la filla del rei del Laci. Pintura mural dePompeia, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
4. Origen i marc geogràfic de RomaEls romans creien que Roma tenia un origen diví: per part de la
deessa Venus i del déu Mart. En el primer cas, a través de l'heroi tro-ià Eneas, fill d'Anquises i de Venus; en el segon, atribuint la paterni-tat de Ròmul al déu Mart.
4.1. Origen míticEls romans remuntaven l'origen llegendari de Roma a
l'arribada al Laci de l'heroi Eneas, que havia fugit de Troia en serdestruïda aquesta població pels aqueus. Ja al Laci, el seu fill Iulusfundà una nova dinastia que regiria el regne del Laci.
Unes quantes generacions després, Rea Sílvia, filla del rei del Laci,va tenir –segons va dir ella, del déu Mart– els bessons Ròmul i Rem.Quan ja eren grans, van decidir fundar una ciutat, però quan marca-ven l'emplaçament de les muralles amb l'arada van tenir una disputai Ròmul va colpejar al cap el seu germà, que va morir allí mateix.Fundada la ciutat de Roma, Ròmul en va ser el primer rei.
4.2. Origen històricL'origen de la ciutat de Roma s'ha de buscar en les millores de-
fensives adoptades per les tribus llatines que habitaven a la vora dela desembocadura del riu Tíber.
Efectivament, davant de l'assetjament dels etruscs, poble que domi-nava els territoris al nord del Tíber cap al 750 a.C., els llatins es van es-tablir en un turó proper al riu, anomenat Palatí, i el van fortificar ambuna muralla: Roma havia nascut. Aquest lloc permetia una defensamés segura. Poc després el seu domini es va estendre als sis turonsdels voltants.
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 10
11Unitat 1
Civilització
Quins elements mítics (déus, herois) tenen alguna relació amb l'origen deRoma?
Per què s'ha anomenat Roma la ciutatdels set turons?
Per què era privilegiada la situaciógeogràfica de la ciutat de Roma?
Quan el territori de l'Imperi Romà arri-bà a assolir més extensió?
31
32
33
34
O C E À
A T L À N T I C
M a r
M e d i t e r r a n i
M a r N e g r e
© I.C.L.
l'any 202 a.C.
l'any 146 a.C.
l'any 14 d.C.
batalla
H I S P À N I A
G À L . L I AAlèsia
(52 a.C.) RÈTIA EL NÒRICPANNÒNIA
Roma
Cartago(146 a.C.)
DALMÀCIAMÈSIA
MACEDÒNIAPidna
(168 a.C.)
ACAIA
EL PONT
ÀSIAMagnèsia(189 a.C.) SÍRIAZama
(202 a.C.) ÀFRICA
EGIPTECIRENAICA
ELS DOMINIS DE ROMA
Bronze que representa un sol-dat etrusc. Museu Arqueolò-gic de Perusa (Itàlia).
Vesta, deessa protectora de lallar, era venerada en un tem-ple circular, proper al FòrumRomà. Les vestals, que vivienen comunitat, tenien curadel seu culte. Aquestes sa-cerdotesses eren molt res-pectades a Roma.
4.3. Marc geogràfic de l'Imperi romàLa situació geogràfica de la ciutat de Roma, a les ribes del riu Tí-
ber i propera al mar però no a la costa, li proporcionava grans avan-tatges respecte del comerç, ja que el riu s'utilitzava per a desplaça-ments còmodes de persones i de mercaderies cap a l'interior i capal mar.
En poc temps augmentà la població de la ciutat i el seu poder, iper això els romans es van veure temptats de conquerir el territoridels pobles veïns, i més tard el de tot Itàlia, la conca mediterrània ialtres zones.– La Península Itàlica. La conquesta de la Península va ser lenta els
primers segles: en primer lloc van ser conquerits el Laci i els po-bles veïns de la zona central, per exemple, els etruscs; el 272 a.C.,la Magna Grècia, al sud, i poc després, la planada del Po, al nordde la Península.
– La conca mediterrània. Des de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.) fins al final del segle II a.C., els romans es van fer amosde la Península Ibèrica, de les illes Balears, del sud de la Gàl·lia,Macedònia i Grècia, la zona occidental de l'Àsia Menor i la costanord d'Àfrica.
– La conca mediterrània i altres territoris. A partir del final del se-gle II a.C., i sobretot en l'època imperial, el territori romà va arri-bar a la seva màxima extensió. S'afegiren als territoris anteriors:Egipte, Palestina, Síria, Jordània, l'interior de l'Àsia Menor, la zonasud del Danubi, tota la Gàl·lia, la zona sud del Rin i una part deBritania (Gran Bretanya).
@ Per ampliar a la Xarxa...
• Per saber més sobre la situació geogràfica de la Itàliaprimitiva, entra a: www.tiching.com/762854
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 11
12 Unitat 112
5. La Roma monàrquica i la Roma republicanaEn la llarga existència de l'Imperi Romà es practicaren quatre sistemes de
govern: la monarquia, la república, el principat i el dominat.
5.1. La Monarquia (750-509 a.C.)El coneixement dels fets d'aquesta època prové de la llegenda i de la tradi-
ció, que ens han explicat el funcionament del regne amb nombrosos detalls. ARoma hi va haver set reis: el primer, Ròmul, romà; els tres següents, sabins, iels tres últims, etruscs.
El rei era el cap suprem de l'exèrcit, del Senat, de l'administració de justícia itambé de la religió. L'elegia el poble (els ciutadans) a proposta del Senat entreles persones més influents i el seu càrrec era vitalici, però no hereditari.
Els reis sabins van eixamplar les fronteres del regne i tingueren cura de fo-mentar els bons costums i la religió.
Els reis etruscs urbanitzaren la ciutat, la van dotar de grans infraestructures(la muralla serviana, per exemple) i crearen una nova constitució.
5.2. La República (509-27 a.C)L'època republicana és la més llarga i la més activa en tots els aspectes (so-
cials, polítics, jurídics, culturals, religiosos i militars). És l'època en què es vaobtenir la igualtat de drets per a tots els ciutadans; per tant, podien participaren les assemblees per gestionar els afers de l'Estat o ser nomenats magistrats.
Les institucions (el Senat, les assemblees i les magistratures) funcionarensense alteracions fins al començament del segle I a.C.
També és l'època en la qual es va aconseguir que els drets dels ciutadansfossin respectats d'acord amb les lleis, escrites a partir del segle V a.C.
Conquesta d'ItàliaL'època republicana és la de les grans conquestes de Roma. Primer van ser con-
querits els pobles del centre d'Itàlia: els sabins, els eqües, els volscs i els etruscs. L'expansió cap al sud els va portar a enfrontar-se amb els samnites en tres
guerres cruentes (entre els segles IV-III abans de Crist); en aquesta època esconstruí la Via Appia, que unia Roma amb Càpua (195 km).
Després, els romans atacaren els grecs de la Magna Grècia (és a dir, el sudd'Itàlia), que va ser conquerida l'any 272 abans de Crist. La zona nord, la pla-nada del Po, fou sotmesa al final del segle III a.C.
Expansió al MediterraniA mitjan segle III a.C., els romans es van enfrontar als cartaginesos, que
eren els amos del Mediterrani, en tres llargues guerres, anomenades Púniques(264-146 a.C.). Cartago, situada a la costa de Tunísia, era la capital de l'Impericartaginès.
Totes tres guerres les van perdre els cartaginesos, però la més transcenden-tal va ser la segona, protagonitzada per Anníbal. Anníbal va assetjar i conquerirla ciutat de Sagunt. Després va creuar els Pirineus i els Alps amb un exèrcit en elqual incorporà elefants, i es presentà a Itàlia on va obtenir importants victòries.
Ruïnes de Cartago, la gran ciutat dels cartagi-nesos, poble poderós els segles IV-III a.C.
Relleu en el qual es representa una batalla en-tre gals i romans. Va ser Juli Cèsar el qui,l'any 50 a.C., va sotmetre definitivament laGàl·lia. Museu Sant-Rémy, de Reims.
Civilització
@ Per ampliar a la Xarxa...
• Per saber més sobre la Roma republicana,entra a: www.tiching.com/762855
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 12
13Unitat 1
Civilització
Moneda que mostrael rei Numa Pompili
oferint un sacrifi-ci als déus.
Lluita entre itàlics i romans (s. II a.C.). MuseuNacional d'Abruzzo, Itàlia.
Què aportaren a la ciutat de Roma els reis etruscs?Quants en van regnar a Roma?
L'etapa republicana és la més fructífera per a Roma.Hi estàs d'acord? Per què?
Qui formaren el primer triumvirat? Com va acabaraquest govern?
Qui són els protagonistes de la tercera guerra civil?Quines conseqüències va tenir?
35
36
37
38
Juli Cèsar en terres lleidatanes
Durant la segona guerra civil, elsfills de Pompeu i altres generals delseu exèrcit van refugiar-se a Hispàniadesprés de la derrota i mort de Pom-peu, el rival de Cèsar.
Juli Cèsar en persona va arribar aHispània per tal d'anihilar els darrersfocus de resistència pompeiana. Va di-rigir amb èxit les seves tropes a lescampanyes de les Garrigues i a la ba-talla d'Ilerda (Lleida) l'any 49 a.C. Elspompeians es van haver de retirar capa l'Ebre, però Cèsar n'impedí l'avitua-llament fins a fer-los capitular.
La batalla decisiva va tenir lloc aMunda (Montilla, Còrdova), on Cèsar,que havia tornat de nou a Hispània, vaobtenir una victòria completa.
Però els romans es van refer i Anníbal va haver de marxar d'Itàlia a Cartagoper mar amb la resta del seu exèrcit.
Una vegada dominada Itàlia, els romans van conquerir en dos segles gairebétota la conca mediterrània: Sicília, Hispània, Grècia, Àsia Menor i el nord d'Àfrica.
Guerres civils: final de la República Les tres guerres civils que esclataren en mig segle van posar fi a la República.
– Primera guerra civil. Al començament del segle I a.C., esclatà la primera guerracivil a Roma. Com a conseqüència d'aquesta, s'instaurà la dictadura de Sul·la. Una vegada desaparegut Sil·la, s'apoderà de Roma l'anarquia. Per salvar la críti-ca situació es va recórrer a un triumvirat, format per Pompeu, Cras i Juli Cèsar.
– Segona guerra civil. Mort Cras en campanya a l'Àsia Menor, s'enfrontarenPompeu i Cèsar en una guerra que va tenir grans repercussions a Itàlia i aHispània, cap on va anar Juli Cèsar (45 a.C.) i on va aconseguir la victòria to-tal després de derrotar les restes de l'exèrcit pompeià a Munda (Montilla,Còrdova). Després de la seva victòria, Cèsar va obtenir poders dictatorials i això li vacostar la vida (44 a.C.) a mans d'un grup de senadors defensors de les lliber-tats de la República.Novament va caler recórrer a un triumvirat per acontentar els tres aspirantsa la successió de Cèsar: Marc Antoni, Octavi i Lèpid.
– Tercera guerra civil. Poc després d'haver desaparegut de l'escena políticaLèpid, s'enfrontaren Octavi, recolzat pel Senat, i Marc Antoni, ajudat per lestropes egípcies de la seva esposa Cleòpatra. Va triomfar Octavi, que vaaconseguir el poder de Roma (27 a.C.). A partir d'ara s'inicia un nou perío-de històric: l'Imperi.
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 13
14 Unitat 114
Soldats ro-mans de laColumna Tra-jana, Roma.
6. L'Imperi (27 a.C.-476 d.C.)En l'època de l'Imperi s'han de distingir dues etapes: el Principat o Alt Im-
peri i el Dominat o Baix Imperi.
6.1. El Principat o Alt Imperi (27 a.C.-284 d.C.)Octavi, ja August, inicià la nova etapa anomenada Principat, que durarà fins
a la pujada al tron de Dioclecià (284 d.C.).Aquesta etapa es caracteritza per la concentració del poder en una perso-
na, el princeps, títol que es va donar als emperadors. Octavi August va dur aterme una sèrie de reformes en tots els camps per estabilitzar la ciutat de Ro-ma i l'Imperi, i ho va aconseguir. L'època del seu mandat ha estat anomenadal'era de la pax augusta.
Durant mig segle regnà la dinastia que ell havia iniciat, anomenada Julio-clàudia: Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, emperadors coneguts per les sevesexcentricitats.
Després d'un temps de crisi, els va succeir la família Flàvia, iniciada per Ves-pasià, que construí el Colosseu, el gran amfiteatre de Roma.
A aquesta dinastia, la succeí la dels Antonins, en la qual hi ha dos magníficsemperadors hispans, Trajà i Adrià. Amb aquests emperadors, l'Imperi va asso-lir la màxima extensió.
La crisi econòmica que patia l'Imperi obligà l'emperador Caracal·la a conce-dir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi, l'any 212. Ambaquesta mesura calculava que recaptaria més impostos.
A mitjan segle III, s'inicià la crisi dels emperadors militars: els diversos exèr-cits romans pretenien nomenar emperador el seu cap, la qual cosa va portar auna anarquia militar que accentuà la greu crisi econòmica que es vivia a tot elterritori romà.
6.2. El Dominat o Baix Imperi (284-476)Dioclecià arribà al poder pel mateix sistema que els emperadors militars,
però va concentrar en la seva persona el poder absolut de l'Estat: amb aixòinstaurà el Dominat. Després aconseguí d'estabilitzar la crítica situació en quèes trobava l'Imperi per mitjà de reformes polítiques, econòmiques i socials.
Dioclecià, per defensar millor les fronteres de la pressió dels pobles fronte-rers i per tal d'evitar els cops militars, va dividir l'Imperi en dos, el d'Orient i eld'Occident, i creà un nou sistema de govern anomenat tetrarquia: dos empe-radors, amb diferent rang, governaven a Orient i dos més, a Occident.
Constantí el Gran (306-337) tornà a unificar l'Imperi i va establir la cort a lanova ciutat de Constantinoble, actual Istanbul. Però l'emperador hispà Teo-dosi va repartir l'Imperi, en morir, entre els seus dos fills i ja no es tornà a uni-ficar.
L'Imperi d'Occident, davant dels atacs persistents dels bàrbars, que pressio-naven totes les fronteres, va sucumbir l'any 476.
L'Imperi d'Orient durà, amb el nom d'Imperi Bizantí, fins a la caiguda deConstantinoble en poder dels turcs l'any 1453.
Els romans conqueriren un gran im-peri i van aconseguir de dominar-lo du-rant tants segles, gràcies al seu discipli-nat exèrcit. El cos d'exèrcit més efectiuera la legió.
La legió estava formada per 6000 sol-dats d'infanteria, un grup de cavalleria itropes auxiliars reclutades entre elsaliats de Roma.
Els soldats d'infanteria d'una legió esdividien en 60 centúries, de 100 homescadascuna, comanada per un centurió;2 centúries formaven un maniple; i 3maniples, una cohort, comanada perun tribú militar. Finalment, 10 cohortsconstituïen el contingent d'infanteriade la legió, al capdavant de la qual hihavia un cònsol, un pretor o un llegat.
La cavalleria estava dividida en decú-ries (grups de 10 genets); 3 decúriesformaven un esquadró; 10 esquadrons,l'ala de cavalleria.
La marina no era gaire apreciadapels romans; fins a Octavi August noera permanent. Les naus podien ser dedues fileres de rems (birems), de tres(trirems, les més freqüents), de quatre(quatrirems) o de cinc (pentarems). Latripulació era formada, generalment,pels aliats.
HO SABIES?
Civilització
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 14
15Unitat 1
Civilització
Sarcòfag de Ludovisi (s. III) en el qual es representa la lluita entre romans i bàr-bars o estrangers. Museu de les Termes, Roma.
Els Tetrarques, grup escultòric tallat enpedra de pòrfir. Església de Sant Marc deVenècia.
L'extensa i sumptuosa Vil·la Adriana, construïda a Tívoli (Itàlia), per l'emperador Adrià entreels anys 118 i 138.
La política pacificadora d'Adrià
Així que va pujar al tron Adrià (l'any 117) [...]dedicà els esforços a mantenir la pau a tot elmón. Ja que les nacions que Trajà havia dominat,se sublevaren: els mauritans van començar leshostilitats, els sàrmates guerrejaven, als britànicsno hi havia manera de mantenir-los sota el domi-ni romà, a Egipte les revoltes eren contínues i, fi-nalment, tant a l'Àfrica com a Palestina afloravaun esperit de sublevació.
Tot això el va impulsar a abandonar les con-questes fetes a l'orient del Tigris i l'Eufrates, iva seguir, com deia ell mateix, l'exemple de Ca-tó, que va declarar lliures els macedonis per-què era impossible de mantenir-los sotmesos aRoma.
Trajà havia fet rei dels parts Parthamasirí, pe-rò, com que Adrià va veure que no gaudia delfavor de la seva nació, el va fer rei d'uns poblesveïns.
Escriptors de la Història Augusta:Vida d'Adrià.
● El poder dels emperadors de l'Alt Imperiera gairebé absolut. On s'aprecia aques-ta característica en el text?
En una època tan crítica, de quina manera Octavi Augustva poder dur a terme reformes tan efectives?
Quin emperador va construir el Colosseu? Qui va estendremés el territori de l'Imperi?
Al segle III s'originà a l'Imperi una gravíssima crisi institu-cional. Per què?
Què és la tetrarquia? Quin emperador la va suprimir?
39
40
41
42
01 Civilització Llati4E AK44__ 12/6/17 15:13 Página 15
w
16
Practica Competències
Unitat 1
Gramàtica
1. Qui eren els indoeuropeus? Com anomenem la llengua que feien servir?
2. A les següents columnes d'antigues llengües indoeu- ropees hi ha quatre intruses. Identifica-les i escriu-les al quadern:
baltoeslau àrab
germànic cèltic
mandarí grec
quítxua eusquera
itàlic indoirànic
3. Entre les següents llengües modernes derivades de llen-gües indoeuropees hi ha sis llengües romàniques. Es-criu-les al quadern:
eslovac holandès romanès gal·lès
irlandès català polonès occità
francès suec portuguès gallec
4. Defineix què és el llatí i indica fins a quin moment es va emprar com a llengua de la ciència occidental.
5. El llatí encara és una llengua viva. Argumenta per què és vàlida aquesta afirmació.
6. Completa al quadern el quadre següent relacionant les dates amb els períodes del llatí:
llatí arcaic … segle I a.C.
llatí clàssic … segles III-VII
llatí postclàssic … segles VI-II a.C.
llatí tardà … segles I-II
7. Què anomenem llatí culte? I llatí vulgar?
8. Quina de les dues maneres de fer servir el llatí (culte i vulgar) creieu que ha estat més transcendental per a nosaltres? Busqueu arguments en els mitjans d'informa-ció que tingueu a l'abast i feu un debat defensant la vostra opinió i respectant sempre el torn de paraula dels companys i companyes.
9. Quan desapareix el llatí vulgar i quines llengües el subs-titueixen?
10. Va ser gaire breu el període de temps durant el qual es va portar a terme el procés de canvi del llatí vulgar a les noves llengües? Argumenta la resposta.
11. Defineix què entenem per romanç o llengua romàni-ca.
12. La formació de les llengües romàniques es va deure a uns quants factors. Destria els que creus que són cor-rectes i escriu-los al quadern:
La influència de la llengua autòctona.
La dificultat de pronunciació del llatí.
L'oblit de la presència dels romans al territori cor-responent.
La manca d'unitat del llatí.
La desaparició de la força unificadora de l'adminis-tració romana.
L'esforç i l'interès dels nobles per crear una llengua nova.
13. Els romans van inventar l'abecedari llatí? Si no és així, quin abecedari o alfabet els va servir de base?
14. Quins signes o grafies de l'abecedari català no tenia el llatí?
15. Llegeix en veu alta les paraules següents mirant de pronunciar correctament les lletres marcades en color:
sanguis aquila iura
zephirus nihil Chimaera
debellare incedo magistra
schema valetudo Oedipus
rationes thesis voluntas
conficio regem haereo
16. Delimita en aquest mapa els territoris en els quals ac-tualment es parlen llengües romàniques i escriu-ne els noms:
© I.C.L.
w
Practica Competències
17Unitat 1
17. Enumera els diftongs llatins més freqüents.
18. Si no existeix l'accent gràfic en llatí, en què ens fixem per accentuar les paraules? Indica, al quadern, les op-cions possibles:
En la longitud de les paraules.
En les paraules amb inicial majúscula.
En la quantitat de la penúltima síl·laba.
En les vocals de l'última síl·laba.
En el nombre de síl·labes de la paraula.
19. Completa correctament al quadern les afirmacions se-güents sobre les classes de paraules llatines segons la posició de l'accent tònic:
– Les paraules de dues síl·labes … són planes.
– Les paraules de quatre síl·labes poden … planes.
– Les paraules de més de dues síl·labes poden ser … o … .
– Les paraules de tres síl·labes no … són esdrúixoles.
20. Ara completa al quadern les afirmacions següents so-bre la quantitat de les vocals segons la seva posició dins la paraula:
– Una vocal … d'una altra vocal sempre és … .
– Una vocal … de consonant doble és … .
– Els diftongs llatins són … .
– Una vocal … de … … és … .
21. Indica per què són planes o esdrúixoles les paraules següents. Fixa't en els signes que apareixen a sobre d'algunes vocals i també en la posició de les vocals:
natura spectaculum frigıdus
consuetudo praemittit procella
laborantem interea autumnus
omnia villıcus alienus
arbores Hispalis pastores
tolerabılis potestates adulescens
Civilització
22. Explica l'origen mític de la ciutat de Roma.
23. Quan es va fundar realment la ciutat de Roma? Explica l'origen objectiu de la ciutat de Roma.
24. Quin va ser l'últim emperador romà que va governar sobre tot el territori de l'Imperi? Per què va ser així?
25. Completa al quadern el quadre següent amb les dates aproximades:
Sistema de govern Període
Monarquia 753-509 a.C.
República …-…
Principat …-284
Dominat …-…
26. Cita per ordre d'importància uns quants aspectes pels quals el període republicà es considera el més interes-sant de la història de Roma. El teu company o compa-nya està d'acord amb tu?
27. Què anomenem Guerres Púniques? Qui van ser els contendents d'aquestes guerres?, i els vencedors?
28. Col·loca a cada casella les dades corresponents segons la primera columna. Fes-ho al quadern:
Enfrontament Vencedor Vençut Data del final
Segona Guerra Púnica … … …
Primera Guerra Civil … … …
Segona Guerra Civil … … …
Tercera Guerra Civil … … …
• Mari, Octavi, cartaginesos, Pompeu, Cèsar, romans, Marc Antoni, Sul·la.
• 88 a.C., 202 a.C., 30 a.C., 46 a.C.
29. Contesta breument aquestes preguntes sobre l'època imperial:
– Qui va concedir la ciutadania romana a tots els habi-tants lliures de l'Imperi? Quan va ser?
– Què va ser el Dominat? Se t'acudeix alguna forma de govern moderna amb la qual el puguis compa-rar?
– Quina solució va adoptar Dioclecià per evitar els fre-qüents cops d'estat?
– Qui va ser l'emperador que va dividir l'Imperi en l'Imperi d'Occident i el d'Orient?
30. Què entenem per tetrarquia? Qui va ser el creador d'aquest sistema de govern?
