L’ÀUDIO DIGITAL

Aitana Vicedo

ÍNDEX: 1. Naturalesa del so2. Digitalizació d’imatges3. Formats del so digital4. El programa Audacity

1. NATURALESA DEL SO: La intensitat: depèn de l’energia que transporta

l’ona sonora i està en relació directa amb la seva amplitud. Si l’ona de mes amplitud produirà més desplaçament de la membrana de l’orella, tindrem la sensació que el so es mes fort. Com mes gran sigui l’amplitud mes gran serà el volum.

L’altura o to: es la característica que permet percebre un so com a més greu o més agut o més greu. Des de 20Hz fins a 20Khz es troba la gama de sons greu, intermedis i aguts. Les inferiors a 20 Hz es diuen infrasons i superiors a 20Khz s’anomenen ultrasons.

El timbre: es la característica que ens ajuda a reconèixer la veu de les persones o distingir diferents tipus d'instruments musicals.

2. DIGITALITZACIÓ D’MATGES: La qualitat d’un so digital, ve definida pels

paràmetres següents: • Freqüència de mostratge: es el nombre de

mostres que es pretén en un interval determinat temps.

• Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra.

3. FORMATS AMB SO DIGITAL:3.1 Hi ha dos tipus: Sense compressió de dades: el

so es grava sense cap tipus de compressió; per tant l’espai que ocupa cada disc dur de l’ordenador es molt considerable.

Amb compressió de dades: normalment, els fitxers d'àudio que utilitzem en dispositius mòbils i a Internet estan comprimits. Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana no distingeixin determinats sons, això s’hi afegeix un procés de compressió.

3.2 A continuació la taula següent mostra els mes útilitzats: