LEGISLACIÓ BÁSICA€¦ · Web viewTant dels exemplars en paper com dels PDF se’n poden sol·licitar amb posterioritat tantes còpies com siguin necessàries per trametre el

REGSA PLECS DE PRESCRIPCIONSR-PLP-02v03 / 03-01-06 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció d’estudis

d’impacte ambiental

REGSA

PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA REDACCIÓ D’ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL

Pàgina 1 de 50



CONTROL DE VERSIONS

Versió Data Pàgines revisades Contingut de la modificació00 30/04/97 Codificació del document01 20/05/02 Totes REGSA02 10/02/03 Totes Substitueix als PLP-02v01, PLP-16v00 i PLP-17v02 i revisió

general03 03/01/06 Totes Adequació a l’estructura

Preparat

Teresa Fainé i CodinaResponsable Estudis Impacte

Ambiental Gerència de Projectes

Revisat

Joan A. Serratosa i BellésGerent de Projectes

Aprovat

Marc Arqué i GutiérrezDirector General de REGSA

Data: Data: Data:

ÍNDEX

Pàgina 2 de 50



1.- GENERALITATS............................................................................................................................................. 52.- OBJECTE DE L’ENCÀRREC......................................................................................................................... 53.- SUPERVISIÓ I AUTORIA DELS TREBALLS................................................................................................ 5

3.1.- Supervisió dels treballs............................................................................................................................... 53.2.- Autoria dels treballs.................................................................................................................................... 63.3.- Signatures i dates....................................................................................................................................... 6

4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PER L’AUTOR DE L’ESTUDI.......................................64.1.- Personal..................................................................................................................................................... 74.2.- Oficina........................................................................................................................................................ 74.3.- Mitjans........................................................................................................................................................ 7

5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS................................................................................................... 75.1.- Inici dels treballs......................................................................................................................................... 75.2.- Aclariments i informacions complementàries............................................................................................... 75.3.- Informe sobre la marxa dels treballs. Seguiment i control............................................................................85.4.- Detecció de disconformitats........................................................................................................................ 8

6.- DOCUMENTACIÓ A LLIURAR PER REGSA A L’AUTOR DE L’ESTUDI............................................................97.- NORMATIVA APLICABLE.............................................................................................................................. 98.- EXPEDIENT DE L’ESTUDI.......................................................................................................................... 109.- APARTATS QUE INTEGREN L’ESTUDI D’IMPACTE...............................................................................1010.- DIRECTRIUS SOBRE ELS CONTINGUTS TÈCNICS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL..........11

10.1.- Consideracions generals......................................................................................................................... 1110.2.- Objectius de l’Estudi............................................................................................................................... 1210.3.- Definició de corredors............................................................................................................................. 1210.4.- Estudi del medi....................................................................................................................................... 13

10.4.1.- Climatologia..................................................................................................................................... 1310.4.2.- Qualitat atmosfèrica. (D’aplicació en el cas de projectes infrastructures viàries)................................1310.4.3.- Soroll. ( D’aplicació en el cas de projectes de les següents infrastructures de transport: trànsit de vehicles a motor, trens a camp obert i de transport aeri)...............................................................................1510.4.4.- Hidrologia........................................................................................................................................ 1610.4.5.- Geologia i geomorfologia................................................................................................................. 1710.4.6.- Edafologia....................................................................................................................................... 1810.4.7.- Fauna.............................................................................................................................................. 1910.4.8.- Vegetació i flora............................................................................................................................... 2210.4.9.- Paisatge.......................................................................................................................................... 2410.4.10.- Patrimoni històrico-artístic.............................................................................................................. 2510.4.11.- Usos del sòl................................................................................................................................... 2610.4.12.- Planificació urbanística.................................................................................................................. 2610.4.13.- Infrastructures i elements de l’entorn humà....................................................................................2610.4.14.- Aspectes socioeconòmics.............................................................................................................. 2710.4.15.- Aspectes legals.............................................................................................................................. 2710.4.16.- Risc d’incendi Forestal................................................................................................................... 27

10.5.- Mapa de Vulnerabilitat Ambiental............................................................................................................ 2810.6.- Descripció d’alternatives tècnicament viables..........................................................................................2810.7.- Avaluació d’impactes.............................................................................................................................. 29

10.7.1.- Qualitat atmosfèrica. (En el cas de projectes d’infrastructures viàries)..............................................3210.7.2.- Soroll. ( D’aplicació en el cas de projectes de les següents infrastructures de transport: trànsit de vehicles a motor, trens a camp obert i de transport aeri)...............................................................................3310.7.3.- Hidrologia........................................................................................................................................ 3410.7.4.- Geologia i geomorfologia................................................................................................................. 3410.7.5.- Edafologia....................................................................................................................................... 3410.7.6.- Fauna.............................................................................................................................................. 3510.7.7.- Vegetació i flora............................................................................................................................... 3610.7.8.- Paisatge.......................................................................................................................................... 3610.7.9.- Patrimoni històrico-artístic................................................................................................................ 3710.7.10.- Usos del sòl................................................................................................................................... 3710.7.11.- Planificació urbanística.................................................................................................................. 3710.7.12.- Infrastructures i elements de l’entorn humà....................................................................................3710.7.13.- Aspectes socioeconòmics.............................................................................................................. 37

10.8.- Mesures correctores................................................................................................................................ 3810.9.- Valoració econòmica de les mesures correctores.....................................................................................4010.10.- Anàlisi d’alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada........................................40

Pàgina 3 de 50



10.11.- Pla de vigilància ambiental.................................................................................................................... 4210.12.- Document de síntesi............................................................................................................................. 42

12.- PRESENTACIÓ DELS TREBALLS........................................................................................................... 4312.1.- Textos escrits.......................................................................................................................................... 4312.2.- Plànols................................................................................................................................................... 43

13.- ACCEPTACIÓ DELS TREBALLS.............................................................................................................. 4414.- COHERÈNCIA ENTRE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL I EL PROJECTE.....................................4415.- PLA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL........................45

APÈNDIX I: .....DOCUMENTACIÓ QUE REGSA LLIURARÀ A L’AUTOR DE L’ESTUDI EN EL DECURS DE LA

REDACCIÓ DEL PROJECTE I EL CALENDARI DE REUNIONS

APÈNDIX II: MODEL DE QUADRE RESUM

APÈNDIX III: MODEL D’ÍNDEX

Pàgina 4 de 50



1.- GENERALITATS

El present Plec de Prescripcions, que formarà part del Contracte, té la finalitat de descriure els treballs a desenvolupar i enumerar les matèries que han d’ésser objecte d’estudi; definir les condicions, les directrius i els criteris tècnics generals que han de servir de base per a la realització dels treballs encarregats, i concretar la redacció i la presentació dels diferents documents en la realització dels quals ha d’intervenir l’Autor de l’Estudi , per a què els treballs, un cop quedi garantida i assegurada la seva qualitat, la coherència i la homogeneïtat, puguin ésser acceptats i rebuts per .................................... (d’ara endavant “REGSA”).

REGSA realitzarà els treballs de Supervisió de la Redacció d’aquests estudis, d’acord amb allò especificat en el Plec de Bases del Concurs i en el Contracte, garantint, entre altres, el compliment de les prescripcions fixades en aquest Plec i l’actualització tècnica del contingut d’aquests estudis.

2.- OBJECTE DE L’ENCÀRREC

L’objecte de l’encàrrec el constitueix l’Assistència Tècnica a la redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental que es pugui derivar de l’actuació, d’acord amb les prescripcions que s’estableixen en aquest Plec.

Aquest encàrrec comprèn la totalitat dels treballs i serveis a realitzar per l’Adjudicatari del concurs, en endavant Autor de l’Estudi, per a assolir el ple compliment de l’objecte de l’encàrrec efectuat, llevat del que s’ha consignat en l’apartat 6 del present Plec: “Documentació a lliurar per REGSA a l’ Autor de l’Estudi”.

En l’Estudi que s’encarrega s’avaluarà l’impacte produït per les solucions previstes en l’Estudi Informatiu o Projecte de Traçat o Projecte de Concessió o Projecte Constructiu corresponent a l’Actuació o l’Obra a realitzar. També es tindrà en compte el contingut de la documentació que REGSA lliurarà a l’Autor de l’Estudi en el decurs de la redacció de l’Estudi d’Impacte.

3.- SUPERVISIÓ I AUTORIA DELS TREBALLS

3.1.- Supervisió dels treballs

La supervisió, el seguiment, el control i l’acceptació dels treballs de redacció de l’Estudi corresponen a REGSA.

Per a poder dur a terme les tasques de seguiment i control, el personal adscrit a la Supervisió de l’Estudi tindrà accés, en nom de REGSA, en qualsevol moment, a les dades i documents que l’Autor de l’Estudi estigui elaborant sigui quin sigui l’estat de desenvolupament en què es trobin.

A aquests efectes, l’Autor de l’Estudi facilitarà en el possible la revisió dels treballs en curs dins la seva pròpia oficina, al personal designat per REGSA.

Amb aquesta finalitat, l’Autor de l’Estudi facilitarà les dades que calguin amb l’antelació necessària perquè es puguin dur a terme els esmentats treballs sense que cap dels terminis pactats amb REGSA se’n vegi afectat. En tot cas, si bé l’Autor de l’Estudi no està obligat a assumir el contingut de la feina encarregada per REGSA a tercers, sí que es responsabilitzarà del compliment dels terminis i de realitzar els treballs que calguin per al perfecte acoblament de la feina, un cop lliurada, a l’Estudi.L’equip de Supervisió de l’Estudi establirà, en cada cas i a l’inici dels treballs, el règim de reunions de treball a desenvolupar amb l’equip de redacció, com també el seu contingut.

Pàgina 5 de 50



En qualsevol cas, l’Autor de l’Estudi d’Impacte s’ha de comprometre a realitzar reunions, amb l’Equip de Redacció del Projecte o de l’Estudi Informatiu i amb REGSA per tal de poder prevenir durant la fase d’elaboració els impactes detectats i donar-hi solucions. D’aquesta forma s’establiran les següents reunions:

La primera reunió delimitarà els punts crítics del projecte i tots aquells aspectes a destacar des del punt de vista ambiental que puguin veure’s afectats com a conseqüència de la realització de les obres. Es presentarà un mapa de vulnerabilitat de la zona on quedin reflectits els diferents punts amb diferents graus de sensibilitat i vulnerabilitat. Aquest plànol estarà fet a una escala 1:5.000, d’acord amb l’abast de l’Estudi Informatiu.

En una segona reunió s’establiran quins són els principals impactes sobre els diferents vectors ambientals: Hidrologia, geologia i geomorfologia, vegetació, fauna, paisatge, qualitat ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica), patrimoni arquitectònic i històrico-artístic, i altres afeccions sobre l’entorn humà.

La tercera reunió, es farà amb l’Estudi molt més definit, amb la valoració dels impactes, l’establiment de les mesures correctores i la seva valoració.

L’Autor de l’Estudi es compromet a establir un calendari de lliuraments a REGSA:

Esborranys de l’Estudi en diferents fases.

Esborrany de l’Estudi acabat, enquadernat amb espiral, sobre el qual es puguin fer anotacions.

Presentació de l’Estudi definitiu amb el format exigit per REGSA.

3.2.- Autoria dels treballs

L’autoria dels treballs recau en l’Autor de l’Estudi.

L’Autor de l’Estudi es responsabilitza plenament de les solucions adoptades i d’altres continguts de l’Estudi, llevat que hagi fet constar de manera fefaent i per escrit, la seva disconformitat amb algun (o alguns) dels criteris o solucions que hagin estat establerts per l’equip de Supervisió de l’Estudi.

3.3.- Signatures i dates

L’Estudi objecte del present encàrrec, haurà d’ésser signat per un tècnic amb la titulació acadèmica competent, coordinador de l’equip tècnic interdisciplinari, en qualitat d’autor de l’Estudi.

Pel que fa als plànols, REGSA subministrarà els caixetins en què se n’especifiquen les signatures.

Els documents de l’Estudi que requereixen d’una responsabilitat especial, segons criteri del Supervisor de l’Estudi, hauran d’ésser signats pel tècnic responsable de la seva elaboració, que ho serà, a més, de l’exactitud de la transcripció del contingut dels esmentats documents.

Es dataran tots els documents de l’Estudi, expressant el lloc, mes i any de redacció.

4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PER L’AUTOR DE L’ESTUDI

4.1.- Personal

Pàgina 6 de 50



El personal que en cada fase de la realització de l’Estudi haurà de formar part de l’equip de l’Autor de l’Estudi , serà l’idoni en titulació i experiència per a la bona marxa dels treballs i la responsabilitat requerida.

REGSA, per mitjà del Supervisor de l’Estudi, valorarà la idoneïtat de les persones assignades a la redacció de l’Estudi i podrà exigir quan ho consideri oportú, la substitució de part o de la totalitat del personal assignat a la redacció de l’Estudi; i l’Autor de l’Estudi haurà d’acceptar i complir aquesta substitució en el termini de les dues setmanes següents a la comunicació feta per a REGSA.

Qualsevol canvi en el personal assignat a la redacció de l’Estudi, haurà d’ésser comunicat i acceptat per REGSA.

En el document de l’oferta, s’explicitarà amb detall el personal facultatiu que sota la dependència de l’Autor de l’Estudi, durà a terme els estudis especialitzats. Quan es tracti de col·laboracions externes a l’ Autor de l’Estudi, aquest acceptarà expressament les esmentades col·laboracions.

4.2.- Oficina

Des de la signatura de l’adjudicació de l’encàrrec fins a la data de lliurament del treball complet, l’Autor de l’Estudi haurà de disposar d’una oficina ubicada a la Comunitat Autònoma d’implantació del Projecte o de les Obres, en la qual es realitzaran les tasques de gabinet i on es durà a terme el seguiment i el control dels treballs encarregats. Aquest seguiment i control també es podrà efectuar a la seu de REGSA.

4.3.- Mitjans

L’Autor de l’Estudi s’obliga a disposar de tots els mitjans i les instal·lacions necessaris (fax, telèfon, correu electrònic, aparells específics, mobiliari, etc.) per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats; especialment els que es refereixen a eines informàtiques, tant de càlcul, com de gestió i disseny gràfic interactiu, com també algun dels perifèrics recomanats per a l’intercanvi d’informació i que s’esmenten en aquest Plec.

5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS

5.1.- Inici dels treballs

Es considera com a data inicial dels treballs a tots els efectes la de la comunicació, per part de REGSA, de l’adjudicació de l’encàrrec, i que figura en el Contracte com a data inicial.

Dins dels cinc dies hàbils comptats a partir de la data inicial, l’Autor de l’Estudi haurà de recollir la documentació ressenyada en l’apartat 6, aixecant-se acta del lliurament.

5.2.- Aclariments i informacions complementàries

En el decurs de la redacció de l’Estudi, l’Autor de l’Estudi podrà sol·licitar tota mena d’aclariments i informacions complementàries, i fer paleses les consideracions que cregui oportunes a REGSA.

REGSA procurarà atendre en la mesura que sigui possible les esmentades comunicacions; ara bé, la manca o el retard en la resposta no es considerarà en cap moment com a causa de defectes, mancances o retards en la redacció de l’Estudi atès que és obligació de l’Autor de l’Estudi desenvolupar-lo sense més aportacions de REGSA que les que figuren en aquest Plec.

Pàgina 7 de 50



Només es consideraran justificats els retards que s’hagin produït a causa del lliurament endarrerit d’algun document o de dades que ha de subministrar REGSA; en aquest cas el retard acceptat, com a màxim, serà l’equivalent al desfasament existent entre la data en què REGSA havia de fer el lliurament i la data real.

5.3.- Informe sobre la marxa dels treballs. Seguiment i control

Mensualment, i mentre duri la redacció de l’Estudi, l’Autor de l’Estudi està obligat a informar detalladament i per escrit a REGSA, de l’estat de desenvolupament dels treballs en curs. També es facilitaran a REGSA les dades corresponents a l’actualització del Pla de Treball vigent.

L’informe corresponent es lliurarà a REGSA dins els cinc primers dies del mes següent.

Als efectes de seguiment i control dels treballs, REGSA podrà requerir quan ho consideri necessari, l’Autor de l’Estudi o qualsevol dels tècnics que integren l’equip de redacció, per a examinar els treballs, rebre les explicacions que se sol·licitin sobre la marxa de les tasques en curs o qualsevol altra qüestió.

Per altra banda, el personal adscrit a la Supervisió de l’Estudi queda facultat, quan es consideri necessari, per a recollir la informació i/o realitzar les comprovacions que escaiguin, dels documents conclosos de l’Estudi (o en elaboració); i l’Autor de l’Estudi queda obligat a prestar l’assistència que li sigui requerida per a aquesta fi.

De les reunions de seguiment i control convocades per REGSA, com també dels lliuraments parcials de la feina se n’aixecaran les corresponents actes, que seran redactades per l’Autor de l’Estudi i lliurades a REGSA dins dels cinc dies naturals següents a la data de la reunió realitzada.

5.4.- Detecció de disconformitats

Si en una inspecció de l’execució dels treballs per part de REGSA, o en la documentació lliurada, es detectés i comprovés qualsevol de les següents disconformitats:

La formulació i la redacció de l’Estudi no es desenvolupessin amb el personal i els mitjans oferts (o amb d’altres alternatives acceptades per REGSA).

Si s’hagués produït l’incompliment de qualsevol termini parcial dels indicats en el Pla de Treball vigent i aprovat per REGSA.

Es detecta i comprova l’incompliment en l’Estudi de normatives vigents i/o l’incompliment de qualsevol apartat d’aquest Plec o del seus Apèndixs.

REGSA, en els esmentats casos, s’atribueix la facultat d’efectuar per ella mateixa o mitjançant tercers, la redacció o la repetició de les parts de l’Estudi afectades per les esmentades disconformitats, descomptant els imports corresponents de la quantitat a abonar a l’Autor de l’Estudi per la redacció de l’Estudi sencer.

En especial, REGSA es reserva el dret de comprovar, per ella mateixa o mitjançant tercers, l’adequació de l’Estudi al present Plec; i cas de produir-se buits d’informació (detectats per REGSA o pel Departament de Medi Ambient) per causes atribuïbles a l’Autor de l’Estudi, les despeses de l’esmentada comprovació seran a càrrec de l’Autor de l’Estudi, el qual haurà de refer els documents afectats per les disconformitats amb les dades correctes i sense cap càrrec addicional.

La realització de qualsevol de les tasques esmentades no eximirà l’Autor de l’Estudi del compliment dels terminis pactats i de les penalitzacions en què pugui incórrer.

6.- DOCUMENTACIÓ A LLIURAR PER REGSA A L’AUTOR DE L’ESTUDI

Pàgina 8 de 50



Correspon a l’Autor de l’Estudi l’obtenció, amb els seus propis mitjans, de les dades necessàries per a la completa elaboració de l’Estudi encarregat.

No obstant això, REGSA posarà a disposició de l’Autor de l’Estudi la documentació següent:

Model per a l’estructuració del pressupost i llista d’unitats d’obra. Cartografia informatitzada, com a mínim a escala 1:5000. Plantes generals, com a mínim a escala 1:5000. Seccions tipus. Model de presentació dels plànols.

A l’apèndix I es dóna una llista de la documentació a lliurar per REGSA a l’Autor de l’Estudi, i es relaciona amb un calendari de reunions.

Seran a càrrec de REGSA les dades de topografia, per a complementar, si cal, la documentació facilitada.

7.- NORMATIVA APLICABLE

Per a la realització de l’Estudi, l’Autor tindrà en compte, la normativa existent i vigent, obligatòria o no, que li pugui ésser d’aplicació en el decurs de la redacció de l’Estudi.

A títol orientatiu, i sense caràcter limitat, es concreta a continuació una relació de normativa aplicable.

Normativa específica d’avaluació d’impacte ambiental

Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental.

Real Decreto 1131/1988, de 30 de Septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de evaluación de impacto ambiental. Normativa de l’Estat (BOE 239/28911, 05/10/88).

Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Generalitat de Catalunya (DOGC 1000/2357, 03/06/1988).

Normativa complementària

Llei 16/2002, (DOGC 3675 del 11.07.2002) de protecció contra la contaminació acústica. ORDRE MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, que regula las emisiones sonoras en el entorno debidas a

determinadas máquinas al aire libre Llei 7/1999, de 30 de juliol forestal de Catalunya que deroga parcialment la Llei 6/1988, de 30 març. Decret 130/1998 de 12 de Maig de Mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de

les carreteres. (D’aplicació sols en camins) Llei 18/1998, de 28 de desembre, (DOGC 2801/213, 08/01/1999) de modificació de la Llei 3/1988 de

protecció dels animals. Generalitat de Catalunya (DOGC 967, 18/03/88), modificada parcialment per la Llei 3/1994, de 20 d’abril (DOGC 1890, 29/04/94).

Directiva 97/62/CE del Consejo de 27 de octubre de 1997 (DOCE L305/42, 08/11/1997) por la que se adapta al progreso científico y técnico la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE L-206/7, 22/07/1992).

Decret 213/1997, de 30 de juliol de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Generalitat de Catalunya (DOGC 1714, 1/3/1993).

ORDRE de 10 d'abril de 1997, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides a Catalunya. Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del

soroll i les vibracions. (DOGC 2126, 10/11/95). Decret 64/1995 de 7 de març de prevenció d’incendis forestals. Generalitat de Catalunya (DOGC 2022,

10/03/1995).

Pàgina 9 de 50



Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya (DOGC 1980/7805, 02/12/94).

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Generalitat de Catalunya (DOGC 556, 28/06/85), modificada pel D. leg. 11/1994, de 26 de juliol (DOGC 1927, 29/07/94).

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural. Modificat pel Decret 213/1997, Decret 20/2000, Decret 226/2001 i Decret 171/2002.

ORDRE de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres declarats d’interès local.

Decret 120/89, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals d’interès comarcal i d’interès local. Generalitat de Catalunya (DOGC 1150, 2/06/89).

Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya.

Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de protecció de plantes de la flora autòctona de Catalunya (DOGC 493, 12/12/1984).

8.- EXPEDIENT DE L’ESTUDI

L’Autor de l’Estudi, simultàniament al desenvolupament d’aquest, generarà un expedient que recollirà la totalitat de les dades, els càlculs i les operacions que s’hagin emprat en l’Estudi i la formulació efectuats.

Aquest expedient estarà sempre a disposició de REGSA, a efectes de control i comprovació de la qualitat en l’elaboració de l’Estudi.

L’expedient de l’Estudi tindrà el contingut següent:

Dades de camp. Fulls de camp referents a recollides de dades i comprovacions fetes “in situ”. Còpies de tots els plànols utilitzats per a la comprovació, amb les anotacions resultants. Detalls sobre els programes informàtics utilitzats. Informació relativa a Plans Urbanístics, afeccions, i normativa vigent que pugui resultar afectada. Actes de les reunions celebrades. Qualsevol altra informació que REGSA (o l’Autor de l’Estudi) considerin adient.

9.- APARTATS QUE INTEGREN L’ESTUDI D’IMPACTE

L’Estudi d’Impacte contindrà els següents apartats:

Objectiu del Projecte. Definició de corredors. Estudi del medi físic. Mapa de vulnerabilitat. Descripció d’alternatives tècnicament viables. Avaluació d’impactes. Mesures correctores. Valoració econòmica de les mesures correctores. Anàlisi d’alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada. Pla de vigilància ambiental. Document de síntesi.

10.- DIRECTRIUS SOBRE ELS CONTINGUTS TÈCNICS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

Pàgina 10 de 50



L’Estudi d’Impacte Ambiental haurà de complir les exigències de contingut descrites pel Decret 114/1988, de 7 d’abril d’avaluació d’impacte ambiental, quan l’autorització la dóna la Generalitat i el Reial Decret 1131/1988 de 30 de setembre, quan la dóna el Ministerio de Medio Ambiente.

El conjunt de documents i apartats de l’Estudi d’Impacte, com també el seu contingut serà el que s’indica al present Plec, amb la finalitat de:

Determinar quines són les incidències que les diferents alternatives estudiades i proposades causen sobre el medi ambient, analitzant amb més detall les afeccions del traçat de las vies de comunicació, de la ubicació de les preses, del traçat dels canals, de les captacions en els rius i del traçat de les canonades de gran diàmetre.

Indicar quina és la magnitud dels impactes que cada una de les alternatives causa sobre els factors ambientals fauna, vegetació, geologia i geomorfologia, Hidrologia, soroll, patrimoni cultural i històrico-artístic i activitats socioeconòmiques.

Determinar per a cada una de les alternatives estudiades les mesures correctores a aplicar per minimitzar aquest impacte, fent una anàlisi posterior de l’impacte residual.

Estimar els costos que resulten de l’aplicació d’aquestes mesures correctores.

A partir de les dades analitzades, escollir l’alternativa més òptima des del punt de vista ambiental.

Informar al públic, corresponsabilitat social.

L’Estudi s’estructurarà segons un índex de contingut que figurarà a l’inici dels apartats corresponents.

10.1.- Consideracions generals

L’Autor de l’Estudi d’Impacte Ambiental, per tal d’aconseguir una total coherència amb l’Estudi Informatiu, Projecte de Traçat, Projecte de Concessió o Projecte Constructiu, haurà d’estar amb perfecta coordinació amb l’equip encarregat de l’elaboració de l’Estudi o el Projecte corresponent, de forma que ambdós equips coneguin exactament la fase d’estudi i les seves característiques. Amb aquests objectius es fixaran les reunions que siguin necessàries entre ambdós equips.Els plànols de l’Estudi d’Impacte Ambiental han de seguir el mateix format que els de l’Estudi Informatiu i/o Projecte Constructiu.

S’haurà d’evitar en l’Estudi d’Impacte qualsevol procediment o criteri subjectiu, de manera que, quan es realitzi l’inventari ambiental, hauran de quedar perfectament explícits quins han estat els criteris de valoració dels distints impactes.

Les alternatives d’ubicació de les preses s’analitzaran tenint en compte els efectes sobre la població humana, la climatologia local, les infrastructures i els serveis, com també el grau d’afeccions pel trencament de les preses.

Les alternatives del traçat, de les zones de transformació de secà a regadiu i les infrastructures necessàries, s’analitzaran també tenint en compte el planejament urbanístic vigent i previst, com també l’existència d’altres plans sectorials existents.

Qualsevol dada, estudi o informació que s’aporti a l’Estudi d’Impacte Ambiental, haurà de ser convenientment referenciada.

Així, doncs, els punts a tractar als Estudis d’Impacte Ambiental han de ser els següents:

Pàgina 11 de 50



10.2.- Objectius de l’Estudi

L’Autor de l’Estudi d’Impacte Ambiental, haurà d’indicar, d’acord amb la informació facilitada per REGSA, quins són els objectius i característiques fonamentals de l’actuació que es pretén construir:

- En el cas de projectes d’obres hidràuliques:

- Funcionalitat de l’obra hidràulica (preses, captacions, canals, canonades, etc.).- Volums emmagatzemats, cabals, dotacions, etc.- Termes municipals.

- En el cas de projectes de camins:

- Funcionalitat de la via.- Termes i llocs que uneix.- IMD prevista.

10.3.- Definició d’emplaçaments/ corredors

Per l’elaboració d’aquest apartat l’Autor de l’Estudi haurà de realitzar una primera anàlisi de vulnerabilitat del territori, consistent en la presentació d’uns plànols a escala 1:50.000 on resti representat l’àmbit del projecte (zona regable, els punts que es pretenen unir...) i una relació d’elements d’interès existents (espais del PEIN, Parcs, vies pecuàries, Patrimoni Cultural, zones d’especial interès i altres).

En funció d’aquests plànols, l’Autor de l’Estudi, en coordinació amb REGSA, realitzarà una selecció de possibles emplaçaments d’infrastructures/corredors sense afectar als elements d’interès assenyalats, o amb la mínima afecció possible.

10.4.- Estudi del medi

L’estudi del medi físic, tindrà en els projectes de regadiu i concentració parcel·laria tota la taca bruta de reg o be de concentració o en projectes de camins els corredors definits.Aquest estudi del medi físic haurà de centrar-se en aquells aspectes realment relacionats amb les actuacions concretes i amb l’obra a realitzar, evitant-se en tot moment anunciar de forma genèrica qualsevol tipus de problemes no relacionats amb cap de les alternatives estudiades. El seu contingut constarà com a mínim dels següents apartats:

10.4.1.- Climatologia

Per a l’elaboració de l’apartat corresponent a la climatologia, s’hauran de consultar les dades meteorològiques de les estacions més properes a la zona d’afecció. El període de temps mínim de consulta s’ha de correspondre amb els darrers 30 anys.

A partir de la consulta realitzada, es farà l’anàlisi corresponent, on s’exposaran, com a mínim, les següents dades:

Temperatura. Es donaran els següents valors:

Tª mitjana mensual de les màximes. Tª mitjana mensual de les mínimes. Tª mitjana mensual. Valor absolut de les Tª màximes i mínimes mensuals.

Pàgina 12 de 50



Amplitud tèrmica.

Precipitació. Es donaran els següents valors:

Precipitació mitjana anual i mensual. Precipitació màxima en 24 hores. Dies de pluja, neu i boira a l’any. En el cas de projectes d’obres hidràuliques de transformació de secà en regadiu: Agressivitat de la

pluja.

En el cas de projectes d’obres hidràuliques:

Evapotranspiració potencial. Evapotranspiració real.

Diagrames ombrotèrmics.

Tipus de vent predominant, direcció i velocitat. Atès que actualment existeixen un gran nombre d’estacions que manquen de dades respecte d’aquest paràmetre, aquesta dada només es donarà en cas se’n tingui constància.

Calendari de risc de gelades. Just amb aquest, en el cas de camins, es pot preveure, atenent a l’orientació de la futura carretera, tipologia de talús, etc. els punts d’aquesta on poden existir riscs que el gel persisteixi durant més temps.

Classificació climàtica. Per a la seva realització, s’utilitzarà qualsevol tipus de classificació estandarditzat que l’Autor de l’Estudi estimi adient, indicant el motiu d’aquesta selecció.

10.4.2.- Qualitat atmosfèrica. (D’aplicació en el cas de projectes de camins)

Per l’estudi de la qualitat atmosfèrica es farà una descripció de l’estat actual preoperacional de la zona.

10.4.2.1.- Fonts de contaminació atmosfèrica implicades en els nivells d’immissió de la zona. Es definiran les diferents fonts atenent al seu origen, tal com futurs industrials (tipus i característiques) domèstiques, transports, etc.

10.4.2.2.- Nivells d’immissió segons les mesures realitzades pels receptors de la xarxa de Vigilància i Prevenció de la Qualitat de l’aire, de la Direcció General de Qualitat Ambiental o qualsevol altre organisme oficial. Si no existeixen dades de cap organisme oficial, s’haurà de buscar una altra font alternativa justificant-la convenientment. En cas que no existeixin receptors a la zona d’estudi, o rodalies, S’haurà de justificar convenientment mitjançant l’annex d’una carta signada per la Direcció General de Qualitat Ambiental o un altre organisme oficial (el qual s’haurà de referenciar) que acrediti aquesta afirmació.

D’acord amb això, es donaran dades dels principals agents contaminants produïts pels vehicles, tant dels produïts directament com a conseqüència de la combustió, com dels contaminants secundaris.

Les mesures corresponents als agents atmosfèrics que s’hauran de presentar i analitzar, com a mínim seran els següents (per un període de 5 anys):

- CO (monòxid de carboni) en mg/m3. D’aquest paràmetre es demanaran: Valor màxim anual dels valors semihoraris. Valor màxim anual dels valors en 8 hores. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- HCT (hidrocarburs totals), en ppm. D’aquest paràmetre es demanaran: Valor màxim anual dels valors semihoraris. Valor màxim anual dels valors en 8 hores. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- NO2 (diòxid de nitrogen) , en micrograms/m3. D’aquest paràmetre es demanaran:

Pàgina 13 de 50



Percentil 98 dels valors mitjans semihoraris anuals. Percentil 50 dels valors mitjans semihoraris d’un any natural. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- O3 (ozó), micrograms/m3. D’aquest paràmetre es demanaran: Valors màxims diaris per a períodes de 8 hores. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- PST (partícules totals en suspensió), en micrograms/m3: Mitjana aritmètica dels valors mitjans d’un any meteorològic. Percentil 95 dels valors mitjans d’un any meteorològic. Percentil 50 dels valors mitjans d’un any meteorològic. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- SO2 (diòxid de sofre), en micrograms/m3: Percentil 98 dels valors mitjans d’un any meteorològic. Percentil 50 dels valors mitjans d’un any meteorològic. Mitjana aritmètica dels valors mitjans diaris d’un any meteorològic. Valor de les màximes diàries. Valor de les mesures mitjanes diàries (mitjanes en 24 hores).

- Pb (plom), en micrograms/m3: Mitjana anual dels valors mitjans diaris.

S’haurà d’indicar quins són els períodes crítics per als nivells d’immissió a la zona considerada.

10.4.3.- Soroll. ( D’aplicació en el cas de projectes de camins)

El contingut de l’estudi acústic s’ajustarà a les determinacions de l’Annex 11 de la Llei de protecció contra la contaminació acústica. I en tot cas:

Es realitzarà una anàlisi acústica de la capacitat del territori:

Es sol·licitarà als ajuntaments o be a la Direcció General de Qualitat Ambiental (DMA) els Mapes de Capacitat Acústica corresponents a les zones del territori estudiades.

Sobre el Mapa de Capacitat facilitat pels Municipis/DGQA, es definirà la zona de soroll o banda d’impacte (en el cas de desdoblament o creació de nova infrastructura), aquesta zona ha de comprendre el territori de l’entorn de la infrastructura i s’ha de delimitar en els punts del territori o corba isòfona on la previsió de soroll correspongui a la sensibilitat acústica moderada (per aquest tipus d’infrastructures la capacitat del territori o la zona de sensibilitat acústica ha d’ésser “moderada”, (articles 12.1 i límits establerts en l’annex 1 de la Llei) o “alta” en cas de que el receptor compleixi l’article 12.5. (Tenir en compte les carreteres, vies i travesseres urbanes amb una IMD superior o igual a 25000 s’augmenten en 5 dB(A) els valors límit.)

Es farà un estudi dels possibles receptors (o receptors tipus) afectats per la banda d’impacte (zona de soroll). Si formen part d’una zona habitada de la mateixa tipologia acústica, un receptor pot ser representatiu de la zona.

Sobre cartografia de detall, en una escala 1/2000 o superior s’ha de grafiar la banda d’impacte i els receptors actuals. Es farà especial èmfasi en la proximitat de receptors sensibles com ara: d’escoles, hospitals o punts de cria i reproducció d’espècies protegides.

Es presentarà una fitxa descriptiva per a cada receptor (o receptor tipus) que ha d’incloure:

a) Topònims, situacions, característiques de la zona receptora, la descripció dels receptors respecte a l’impacte acústic de la via, la distància entre receptors i la traça, les façanes exposades, les dependències d’ús sensibles al soroll (dormitoris..) i les fotografies.

b) La descripció de la via en la finestra acústica que comprengui cada receptor o receptor tipus: punts quilomètrics laterals, cotes referides al terreny. Quan els receptors siguin en unes cotes

Pàgina 14 de 50



superiors a l’emissor no quan presenti una situació d’indefinició, cal definir un perfil a escala de detall 1/200 que inclogui l’emissor i el receptor en la distància més curta, amb tots els accidents topogràfics i els elements significatius des del punt de vista de la propagació del soroll.

c) La fitxa ha d’incloure els nivells de determinació sonora LAr, diürns i nocturns, de tots els receptors, que inclou la banda d’impacte abans de la construcció de la via. Els mesuraments s‘han de fer d’acord amb la metodologia establerta a la Llei per l’annex1 o be l’annex 2 per Transport Aeri.

En la fitxa descriptiva de cada receptor s’han de presentarà els resultats del mostratge i les condicions dels mesuraments reflectint les condicions climatològiques i el tipus de sòl (arbori, arbustiu, herbaci, deflector, camp de conreu)També s’especificarà la Marca i model del sonòmetre utilitzat i certificat de l’ultima calibració oficial.

Veure un model de fitxa a continuació.

Pàgina 15 de 50



Receptor núm.PKTopònimTipus habitatge (urbà o rural)Descripció (alçada, dependències afectades, etc.)Distància a la traçaDiferència de cota respecte a la rasantEntornIncidències (climatologia, sorolls externs, etc.)Resultats de la mesura en període nocturn i diürn

10.4.4.- Hidrologia

L’estudi hidrològic del medi comprendrà els següents aspectes:

Inventari, definició i classificació (segons la Classificació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals -1973-) de les diferents formes d’aigua existents a l’àmbit d’estudi.

Tipus de conques i xarxes de drenatge. Dins d’aquestes, es farà distinció entre el tipus de règim hidrològic, i es farà un estudi d’estimació dels seus cabals anuals, com també un estudi del risc d’avingudes per a un període de retorn de 500 anys. Aquest estudi formarà part de les dades en comú que l’Adjudicatari / Autor de l’Estudi d’Impacte Ambiental i de l’Estudi Informatiu (Projecte de Traçat o Projecte Constructiu) s’hauran de facilitar.

L’estudi del risc d’avingudes es realitzarà des de dos punts de vista:

10.4.4.1.- Tenint en compte les condicions prèvies a l’execució de l’obra. En aquest cas, s’assenyalarà tota la superfície d’inundació. Aquest estudi s’orientarà a establir condicions de risc per a la població.

10.4.4.2.- Tenint en compte les condicions establertes per l’obra, amb les noves condicions dels drenatges longitudinals i transversals. Es farà un estudi de la possible modificació de conques i el risc d’afecció ambiental derivat de l’increment de cabal que es pot produir com a conseqüència de l’alteració de conques.

- En el cas d’embassaments la caracterització hidrològica es realitzarà des de dos punts de vista:

-Hidrologia superficial. Afeccions sobre el règim o cabal circulant, com també sobre la qualitat de les aigües.

-Hidrologia subterrània. Afeccions als sistemes aqüifers, qualitat de les aigües i risc de contaminació.

- Caracterització de la qualitat analítica de l’aigua de les diferents formes d’aigua esmentades. Aquesta caracterització es farà en funció d’una analítica química i d’una analítica biòtica. A la primera s’hauran d’indicar els següents paràmetres: DBO (Demanda Biològica d’Oxigen), DQO (Demanda Química d’Oxigen), Pb, sòlids en suspensió i pH. A la segona, es farà un càlcul de l’índex biòtic.

- Caracterització dels aqüífers afectats o de l’àmbit de l’estudi: profunditat, zones de recarrega, surgències i risc de contaminació.

- Inventari dels punts d’aigua, pous i fonts existents. Dins d’aquests s’indicaran les seves característiques analítiques, així com els seus nivells piezomètrics. Per l’obtenció d’aquestes dades s’haurà de consultar al Servei Geològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i els Ajuntaments corresponents.

Pàgina 16 de 50

Fotografia del receptor



- Localització dels punts especialment sensibles i vulnerables.

- Es presentaran plànols de situació a una escala 1:5.000 (o més detallada) on s’indicaran les diferents formes d’aigua esmentades, així com els punts de presa de mostres i prospeccions.

En el cas de projectes de transformació de secà a regadiu l’Estudi d’Impacte Ambiental haurà de contemplar els aspectes següents:

- Hidrologia superficial: S’ha de realitzar un estudi de cabals del riu i de la morfologia de la llera, per tal de valorar les possibles incidències de disminució de cabal derivats de l’extracció de la concessió. Aquest estudi comprendria un recull de dades d’aflorament en el punt de captació amb dades diàries, o en el seu defecte mensuals, amb un retorn mínim de 10 anys.

- Hidrologia subterrània: S’ha de realitzar un estudi de recàrrega dels aquïfers d’on provenen les aigües, per tal de valorar el manteniment dels recursos subterranis en relació a la concessió.

En els dos tipus d’aigües s’ha de realitzar un estudi de la qualitat seguint criteris agronòmics.

Tota aquesta informació l’ha de facilitar el Consultor responsable de la Redacció del Projecte Constructiu o de Concessió, que haurà d’haver avaluat la suficiència i la qualitat de les aigües en interacció de les característiques del sòls, per tal de prevenir riscos de sodificació, pèrdua de permeabilitat i infiltració del sòl, dimensionament de drenatges, o altres riscos derivats de la citada interacció.

10.4.5.- Geologia i geomorfologia

Atesa la gran relació d’aquest apartat de l’Estudi d’Impacte amb l’apartat geològic de l’Estudi Informatiu o Projecte, el tècnic geòleg encarregat haurà de posar-se en contacte amb el seu redactor per tal d’aprofitar dades al màxim (calicates, sondeigs,...).

L’estudi geològic i geomorfològic es basarà principalment en un acurat treball de camp que permeti determinar i assenyalar les característiques geològiques de l’àmbit d’estudi marcat per la traça.

Aquest treball de camp haurà de quedar demostrat en la redacció i exposició dels resultats, que comprendran els següents aspectes:

10.4.5.1.- Estudi litològic, amb descripció de:

Característiques litològiques: tipus de materials aflorants i història geològica.

Caracterització estratigràfica quant a potència dels diferents estrats, composició i cabussament.

Datació.

Característiques tectòniques: falles, diàclasis, grau de fragmentació de les roques, plegaments, etc.

Es descriuran i s’assenyalaran aspectes d’especial interès pel que fa a la geologia:

Zones amb existència d’afloraments mineralògics d’interès. Recursos geològics. Existència de zones amb jaciments fossilífers. Altres punts que destaquin pel seu interès geològic com a elements estructurals, tectònics, volcànics,

exemples de sedimentacions especials, discordances de materials, etc. Aspectes aquests que hauran de ser contrastats amb l’opinió d’un especialista reconegut.

10.4.5.2.- Es farà un estudi de la geomorfologia local. S’elaborarà una descripció detallada i completa dels principals elements geomorfològics existents, així com qualsevol tipus de relleu i resultat de processos geològics tant externs com interns.

Pàgina 17 de 50



D’aquesta forma, l’Autor de l’Estudi, mitjançant un treball de camp que evidenciï les característiques morfològiques de l’àmbit d’estudi, i que es reflectirà en uns plànols convenientment detallats, tractarà els següents aspectes:

Existències de formacions topogràfiques superficials, tals com existència de superfícies i relleus d’erosió, morrenes, terrasses, pàrams, cims, línies divisòries d’aigües, barrancs, zones amb predomini de xaragalls, així com qualsevol element geomorfològic present a l’entorn.

Es relacionaran les diferents formes del relleu existents amb els processos originadors.

Estudi de pendents. Es farà un estudi dels pendents del terreny a l’àmbit d’estudi i es presentarà un plànol de pendents a escala 1:5.000.

Es farà, així mateix, un estudi de l’estabilitat dels materials en funció del pendent, tipus de material i cabussament d’aquest. S’indicaran en plànol a escala molt detallada (1:5.000 o amb més detall) aquells punts amb cert risc de despreniments o d’esllavissades.

Grau de complexitat i diversitat topogràfica.

10.4.5.3.- A més dels plànols que s’han considerat, es presentaran:

Plànols a escala 1:5.000 on s’indicaran les característiques litològiques dels materials de l’entorn afectat, indicant tipus de roca, composició i període geològic al qual pertany. Així mateix, s’indicaran tots els elements estructurals existents i direcció del cabussament dels materials.

Talls geològics a escala 1:5.000 o més detallada, seguint la direcció longitudinal de la traça, on s’evidenciï el tipus de material existent i la seva potència.

S’indicaran en un plànol a escala 1:5.000 la localització de tots aquells elements d’interès tant geològic com geomorfològic.

10.4.6.- Edafologia

Tenint en compte que des del punt de vista d’una avaluació d’impactes sobre el sistema edàfic, interessa el grau d’afecció i la seva capacitat de regeneració, aquest apartat es tractarà atenent a la capacitat productiva del sòl, la seva capacitat regenerativa i el seu risc d’erosió.

Així doncs l’Autor de l’Estudi, realitzarà:

10.4.6.1.- Treball de camp de base per al posterior desenvolupament de la matèria, consistent en un estudi dels perfils del sòl, presa de mostres i una caracterització “in situ” del sòl. Els resultats d’aquests treballs de camp s’annexaran al final de la redacció de l’apartat.

10.4.6.2.- Treball de gabinet. Consisteix en l’elaboració de dades i redacció d’aquest apartat pròpiament dit, atenent al treball de camp realitzat i a altres dades que s’hagin recollit i que s’hauran de referenciar.

El contingut d’aquest apartat haurà de tractar els següents punts:

Descripció dels horitzons del sòl i característiques físiques, quant a la profunditat o el gruix d’aquest fins al llit de la roca.

Grau de pedregositat i proporció dels afloraments amb roca.

Grau de consolidació dels materials presents.

Tipus de porositat i textura dels materials (atenent al contingut en argiles, llims i sorra).

Capacitat de drenatge intern del sòl. Es tractarà aquest punt en funció del grau d’entollament del sòl: existència de sòls amb entollament generalment constant, amb formació de glei; o si es tracta de sòls drenats. S’inclourà així mateix la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i recàrrega de l’aqüífer. També,

Pàgina 18 de 50



es farà una estimació del risc que suposa la ruptura de l’estructura del sòl quant a aquesta capacitat de drenatge i d’emmagatzematge.

Càlcul del risc d’erosió, atenent a la climatologia (poder erosiu de la pluja), tipus de sòl, pendents, existència de conreus, existència de terrasses o altres pràctiques de conservació, i el tipus de coberta vegetal existent.

Es tindran en compte l’existència de sòls relictuals, sòls fòssils, etc., d’acord amb les dades obtingudes en camp o segons referència bibliogràfica.

Característiques químiques del sòl, tals com:

Contingut en matèria orgànica (en tant per cent) Nitrogen total Carboni orgànic Relació C/N pH Humitat i grau de saturació Fòsfor Calci Sodi Contingut en sals Carbonats

Aquests paràmetres hauran de ser comentats i valorats.

10.4.6.3.- Després d’aquest estudi, es farà una valoració dels diferents tipus de sòl atenent a la seva capacitat regenerativa, punts on el risc que l’alteració d’horitzons suposi una pèrdua de la capacitat de drenatge o capacitat d’emmagatzematge d’aigua, risc d’erosió i capacitat productiva.

10.4.6.4.- Es presentaran uns plànols a escala 1:5.000, on s’indicarà una zonificació dels punts amb els riscs d’erosió, les diferents capacitats regeneratives i productives del sòl, com també altres punts crítics que s’hagin de considerar.

10.4.7.- Fauna

Atès l’alt grau d’interrelació existent entre la fauna i la resta d’elements del medi físic (tipus de vegetació, topografia, hàbitat...), es fa necessària la seva relació amb els diferents ambients existents a la zona.

D’acord amb això, l’Autor de l’Estudi haurà de dividir el seu treball en dos apartats ben diferenciats:

10.4.7.1.- Fases prèvies.

Prèviament a la redacció d’aquest apartat, l’Autor de l’Estudi haurà de recopilar la suficient informació sobre els aspectes faunístics. Això s’abordarà de dues formes:

10.4.7.1.1.- Recopilació d’informació bibliogràfica. Consistent en la recerca en biblioteques tant d’Universitats com municipals, entrevistes amb associacions ecologistes i societats de caçadors i pescadors de la zona afectada, i consultes a aquelles persones expertes en la matèria que puguin aportar les suficients dades com per a tenir-se en compte. Totes aquestes informacions hauran de ser referenciades.

10.4.7.1.2.- Treballs de camp. El treball de camp estarà destinat a la identificació de biòtops, coneixement de poblacions i espècies existents i potencials, la seva distribució espacial, moviments i relacions intra i interespecífiques, així com la detecció d’hàbitats i espècies protegides (segons legislació vigent).

En aquests treballs de camp es realitzaran transectes i mostratges, que tindran per objectiu el coneixement de les poblacions faunístiques, així com la seva abundància relativa.

Pàgina 19 de 50



Els resultats dels treballs de camp seran annexats al final d’aquest estudi, i han de ser el suficientment explicatius com per a permetre conèixer el dia, l’hora i el punt exacte de visualització de l’espècie, el seu comportament durant l’observació, el biòtop associat, etc.

Amb aquesta finalitat, s’han d’utilitzar unes fitxes semblants a les que a continuació s’exposen:

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE FAUNA

Observador: Data: Hora:

Lloc:

Caract. Climàtiques:

Identificació de l’animal

Nom comú: Nom científic

Parella

Grup

Nombre d’individus:

Edat: Sexe:

Sense informació

Ous

Cries

Jove

Adult

Distancia de l’observació:

Comportament de l’animal:

Tipus d’informació (vista, sentit, restes, pèls, excrements,...):

Activitat de l’animal a la zona:

Biòtop:

10.4.7.2.- Treball de gabinet.

L’Autor de l’Estudi haurà de tractar aquest apartat atenent als següents punts:

10.4.7.2.1.- Identificació dels diferents biòtops existents en les immediacions:

Es farà una descripció dels hàbitats que es puguin veure afectats per les obres i d’altres que per la seva proximitat o especial rellevància i interès hagin de ser esmentats.

Es considerarà l’abundància o raresa del biòtop atenent a la superfície que ocupa a la zona. Aquesta superfície s’ha de considerar a nivell comarcal. Així mateix, s’indicarà si aquest tipus de biòtop presenta algun règim de protecció.

Es farà una identificació d’ecotons, atenent a les zones de transició entre dos biòtops diferents.

Pàgina 20 de 50



La descripció es farà en funció de la fauna present i de les unitats funcionals de territori (definides aquestes darreres segons unitats de vegetació, orogràfiques, existència d’ambients especials,...).

Es tindrà en compte l’ús que les diferents espècies fan d’aquest territori. Especialment s’indicaran les zones d’alimentació i caça, refugis, zones de cria o nidificació i zones de pas.

Es farà una anàlisi del biòtop en funció de la seva estabilitat. S’entendrà com a sistema estable aquell que, desviat del seu estat estacionari al que pertanyia, desenvolupa forces que tendeixen a tornar-lo a portar cap a la seva condició original (Margalef, R. 1986).

S’indicaran tots els moviments faunístics a la zona entenent el conjunt dels biòtops detectats com a una unitat.

Es farà una estimació de la diversitat del territori.

S’indicarà la singularitat del territori atenent a:

Àrees d’interès biogeogràfic, enteses com límits d’altitud o de distribució, corredors biològics,...

Llocs amb animals en perill, vulnerables, amb endemismes, o espècies protegides per convenis o per legislació.

Llocs d’hivernada, estada d’espècies migratòries,...

Zones amb una elevada diversitat.

Punts amb una especial abundància d’individus.

S’indicarà així mateix, l’existència d’espais protegits, reserves de fauna, reserves de pesca, existència de vedats de caça, etc.

Es farà una valoració de cadascun d’aquests biòtops en funció de la importància i el funcionament d’aquestes unitats per a la fauna, en tot el que s’ha comentat, així com per la seva vulnerabilitat i la seva potencialitat.

Es farà, així mateix, una anàlisi estacional on es tindrà en compte la data de realització dels treballs de camp. Caldrà indicar i analitzar possibles absències degudes a la data de prospecció (hora del dia, època de l’any, i altres).

10.4.7.2.2.- Catàleg faunístic. Es donarà un inventari de les espècies faunístiques existents a la zona, indicant-se els següents aspectes:

La seva relació amb els ambients anteriorment indicats, amb distribució i abundància relativa de les mateixes (quantitativa o qualitativa, segons les fonts d’informació existents) a la zona d’estudi, i a la resta de la Península. S’haurà de fer constar la font de la cita (bibliografia, comunicació oral, observació directa, etc.).

Categoria del seu estatus de conservació segons el “Libro rojo de los vertebrados de España” - Blanco J.C. i González J.L 1992-. Això suposa la caracterització d’acord amb les següents categories de conservació: Espècie extingida, en perill, vulnerable, rara, indeterminada, insuficientment coneguda, no amenaçada.

Fenologia de l’espècie a la zona. S’indicaran quines espècies són nidificants a la zona, espècies de pas, o hivernants i estivals, així com les èpoques on succeeixen aquest esdeveniments. S’indicaran, així mateix, totes les dades referents a la reproducció que puguin ser d’interès, tals com: nombre de mascles i femelles; saber si existeixen ramats o grups de mascles i femelles separats, però que es troben per a la reproducció; dades de la reproducció i temps que triga la cria en abandonar el niu.

S’haurà d’indicar així mateix l’època de dispersió dels joves (atès que es tracta d’una època amb un major risc d’atropellament).

Pàgina 21 de 50



Règim de protecció de l’espècie. S’indicarà el grau de protecció de l’espècie d’acord amb la normativa vigent.

Importància de l’espècie: Importància científica, endemisme, raresa, espècie cinegètica, etc.

Proximitat de l’espècie a la zona d’afecció.

Estat inicial de la zona (prèvia a la realització de les obres) quant a la presència d’elements humans (sorolls, llums, etc.).

10.4.7.2.3.- L’Autor de l’Estudi haurà de donar les dades suficients per tal d’obtenir el màxim coneixement de les diferents poblacions i espècies quant a utilització del territori, moviments i capacitat de dispersió per tal de tenir una idea a priori de l’afecció que pugui ocasionar la realització de les obres sobre el poblament faunístic.

10.4.7.2.4.- S’indicaran, així mateix, les relacions tròfiques existents entre les diferents espècies o grups faunístics.

Es referenciarà bibliogràficament qualsevol informació que s’exposi de les espècies o característiques donades. Qualsevol consulta a entitats o associacions (associacions de caçadors, pescadors, grups ecologistes, funcionaris de l’administració, i altres), haurà de ser referenciada.

Es representaran en un plànol a escala 1:5.000 els diferents biòtops detectats i zones d’interès i sensibilitat segons cadascun dels aspectes esmentats.

10.4.8.- Vegetació i flora

L’estudi de la vegetació ha d’estar centrat a l’àrea d’estudi que resulti directament afectada per l’actuació, i el seu entorn més immediat.

Els treballs necessaris per portar a terme l’estudi sobre la vegetació constaran de les següents fases:

10.4.8.1.- Fases prèvies.

Prèviament a l’inici del treball de redacció pròpiament dit, s’haurà de:

10.4.8.1.1.- Realitzar una recerca de documentació bibliogràfica en universitats, biblioteques, i mitjançant consultes a especialistes, referents a les característiques sobre la flora i la vegetació de la zona. Aquestes dades obtingudes hauran de ser referenciades.

10.4.8.1.2.- Realitzar un treball de camp per tècnics especialistes, on es realitzaran mostrejos i inventaris que permetin caracteritzar les diferents comunitats vegetals existents (identificades prèviament) quant a la seva composició, estructura i diversitat, i que al mateix temps, permeti detectar l’existència d’espècies vulnerables, protegides o endemismes.

Aquest inventari s’haurà de presentar com annex, i haurà de recollir totes les dades referents al tipus de mostreig realitzat (itineraris mostrejats o transectes, mostreig per parcel·les i la seva grandària), com també la informació recollida durant aquestes sortides de camp. El model d’inventari ha de ser com el que a continuació s’annexa:

FITXA D’IDENTIFICACIÓ FLORÍSTICA

Observador: Data:

Lloc:

Caract. Climàtiques:

Identificació

Nom comú: Nom científic:

Fenologia (germinació, floració, maduració fruits, caiguda de fulles,...):

Pàgina 22 de 50



Estat:

Presència de paràsits:

Presència de micorrizes:

Alçada i capçada:

Associació vegetal (comunitat):


10.4.8.2.1.- Aquest treball haurà de recollir:

Classificació del territori en funció de les unitats de vegetació detectades i definides per constituir un determinat tipus de comunitat o associació, o algun tipus d’ús del sòl.

Per a cadascuna de les unitats de vegetació es realitzarà un estudi florístic basat en les dades obtingudes al camp. Aquest estudi haurà d’abastar l’estudi dels següents punts:

. Definició de l’espècie característica (entesa com aquella exclusiva, o gairebé, de l’associació corresponent en el territori estudiat), i quines són les espècies acompanyants.

. S’haurà d’indicar, en cas que la unitat considerada de vegetació pertanyi a una comunitat tipus, quin és el valor de l’espècie característica, i la seva dominància a la zona. Això té importància ja que aquestes espècies són indicadores de les característiques ecològiques de l’indret.

. Per a cada espècie de l’inventari, es donarà l’abundància-dominància, és a dir, l’espai relatiu ocupat pels individus de cada espècie (aquest espai és a la vegada determinat pel nombre d’individus i per les seves dimensions). S’indicarà quines espècies són molt rares, quines són rares, quines són molt abundants, etc.

. S’indicarà la sociabilitat o forma que tenen d’agrupar-se els individus d’una mateixa espècie a l’espai. Segons aquest criteri, s’identificaran individus isolats, petits grups d’individus, grans grups o poblacions extenses i compactes.

Per a cadascuna de les unitats definides, es farà una estimació de la diversitat.

Estudi de la dinàmica successional a la zona. S’haurà d’indicar en quin estat d’una successió es troba una determinada unitat, i es relacionarà amb la història recent d’usos del sòl.

10.4.8.2.2.- Una vegada s’hagi realitzat aquesta anàlisi, es farà un valoració de cadascuna de les unitats definides atenent a:

Existència d’alguna espècie o algun tipus d’hàbitat natural d’interès comunitari o algun règim de protecció, d’acord amb la Normativa vigent.

Interès científic de la unitat. Aquest valor es donarà atenent a referències existents i amb raonaments el suficientment clarificadors.

Nivell de degradació de l’esmentada unitat.

Grau de reversibilitat i capacitat “intrínseca” de regeneració. Aquesta es valorarà en funció de:

Característiques de la comunitat i de les seves espècies. Climatologia. Pendents del terreny. Tipus de sòl.

Pàgina 23 de 50



Raresa.

Existència d’espècies protegibles per estar en perill, o ser endemismes.

10.4.8.2.3.- Juntament amb el text, s’annexarà un plànol a escala 1:5.000, on es localitzaran totes les comunitats i unitats identificades, zones de transició i les àrees de major vulnerabilitat.

10.4.9.- Paisatge

Atès el marcat caràcter subjectiu que pot tenir aquest element ambiental, l’Autor de l’Estudi farà una caracterització de l’estat preoperacional del paisatge seguint una metodologia el més objectiva i quantificable possible.

D’aquesta forma, mitjançant eines com la fotografia aèria, una cartografia adequada i els corresponents treballs de camp, s’hauran d’estudiar els següents punts:

10.4.9.1.- Descripció i identificació de les diferents unitats de paisatge existents, amb l’objectiu d’obtenir masses homogènies treballables. Per portar a terme aquesta identificació s’haurà de realitzar una identificació segons unitats naturals irregulars del paisatge. Aquestes unitats irregulars, es correspondran amb:

Conques visuals. Unitats homogènies caracteritzades pel predomini de determinats elements de relleu, pendents,

exposició, tipus de vegetació (segons la seva dominància, densitat,...), etc. Distribució humana a la zona (nuclis rurals, urbans, cases aïllades, etc.).

També s’acceptarà una identificació d’unitats regulars definides per polígons de la mateixa extensió.

10.4.9.2.- Caracterització de les qualitats d’aquestes unitats.

L’estudi de la qualitat del paisatge contemplarà 3 aspectes:

Qualitat primària. Consisteix en l’anàlisi de la incidència visual o grau d’emissió de vistes de la unitat determinada.

Qualitat secundària. Es refereix al valor intrínsec del paisatge.

S’analitzaran els diferents elements del paisatge existents: masses de vegetació, presència de vida animal observable o audible, formes del relleu, pendents, grau de naturalitat, presència d’elements antròpics, singularitat,...

També s’analitzarà la qualitat de vistes que des d’ell es tenen, així com l’amplitud de l’horitzó.

Qualitat terciària. Aquesta qualitat es refereix a la resposta que un paisatge dóna davant d’una determinada actuació. Així doncs, s’analitzaran aspectes com la fragilitat del paisatge i la capacitat d’absorció del paisatge. S’entén per fragilitat del paisatge la capacitat que té el paisatge de resultar alterat per la projecció de l’obra lineal; i per capacitat d’absorció s’entén la capacitat del territori per absorbir l’alteració conservant la seva integritat.

10.4.9.3.- Valoració dels paisatges descrits.

Una vegada s’han identificat les diferents unitats i s’ha realitzat la corresponent caracterització, es procedirà a realitzar-hi una valoració. Aquesta valoració haurà de tenir en compte aquestes descripcions donades, i el nombre potencial d’observadors.

Aquesta valoració haurà de permetre l’establiment d’una escala comparativa dels valors dels diferents paisatges, amb la finalitat d’analitzar posteriorment l’impacte que es pugui ocasionar.

10.4.9.4.- Juntament amb el text, es presentarà un plànol on es representin les diferents unitats paisatgístiques, la incidència visual de les diferents unitats, els punts amb major grau de fragilitat i els punts amb major grau de capacitat visual.

Pàgina 24 de 50



10.4.9.5.- També s’adjuntarà un reportatge fotogràfic representatiu de les diferents unitats paisatgístiques analitzades.

10.4.10.- Patrimoni històrico-artístic

En aquest apartat, i realitzat per un tècnic en arqueologia, s’exposarà el conjunt d’elements arqueològics i històrico-artístics existents a la zona d’afecció. Per això, s’hauran d’abastar els següents nivells d’estudi:

10.4.10.1.- Fases prèvies, consistents en:

10.4.10.1.1.- Documentació bibliogràfica prèvia:

Relació de tots els elements arqueològics i arquitectònics catalogats a la zona, mitjançant consulta al Servei d’Arqueologia i al Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Recerca bibliogràfica tant a nivell d’universitats com a nivell de museus o arxius, que ampliïn la informació anterior, i que aportin dades que permetin delimitar la zona afectada quant a jaciments i elements arqueològics i arquitectònics d’interès històrico-artístic.

10.4.10.1.2.- Treball de Camp, que inclou una prospecció arqueològica del territori afectat i rodalies immediates “in situ”, com també la recollida de mostres.


L’Autor de l’Estudi haurà d’exposar clarament els resultats dels treballs de camp.

S’haurà de explicar la metodologia seguida per fer les prospeccions, i es donarà l’inventari de peces recol·lectades durant la prospecció, indicant les seves característiques quant a grandària (el trobat i l’original), tipus de peça, ús i cronologia.

Així mateix, es donarà una valoració de l’interès arqueològic i/o arquitectònic de l’objecte trobat, que permeti establir uns nivells d’operativitat. Aquest valor haurà de ser contrastat amb un tècnic arqueòleg acreditat (l’opinió del qual ha de ser referenciada).

Juntament amb el text, s’adjuntarà un reportatge fotogràfic que evidenciï les troballes.

Així mateix, s’haurà d’adjuntar un plànol molt detallat (escala 1:2.000), que indiqui la situació dels punts on existeixen elements d’interès arqueològic i arquitectònic.

10.4.11.- Usos del sòl

L’Autor de l’Estudi indicarà quins són els usos actuals del sòl a l’àrea afectada i que es poden veure alterats per l’execució de les obres.

En aquest sentit, es diferenciarà:

Zones amb figures de protecció legal. Zones amb activitat industrial, indicant el tipus. Zones amb activitat agrícola, indicant el tipus. Zones amb activitat ramadera, indicant el tipus. Zones amb activitat forestal, indicant el tipus. Zones amb activitat minera, indicant el tipus. Règims de propietats i tipus de parcel·les. Zones d’ús cinegètic. Zones d’ús turístic. Zones d’ús recreatiu. Zones afectades de qualsevol altre ús.

Pàgina 25 de 50



10.4.12.- Planificació urbanística

S’indicarà quina és la planificació actual vigent a l’àrea afectada per les obres, i si existeix algun tipus de planejament previst. També s’indicarà l’existència a la zona d’algun règim de protecció especial.

Així mateix, s’adjuntarà un plànol que permeti identificar clarament on són els diferents tipus de sòl segons el planejament vigent.

10.4.13.- Infrastructures i elements de l’entorn humà

Es farà una relació de les infrastructures situades a les immediacions de la zona afectada.

- Vies de comunicació. Es realitzarà un inventari i descripció de carreteres i camins rurals existents, determinant-se la seva titularitat, tipus de ferm i amplada de la calçada.

- Línies elèctriques. Inventari i descripció de les infrastructures de transport i distribució elèctrica, descrivint-se traçats, característiques de l’energia transportada i punts de transformació.

- Línies telefòniques. S’inventariaran i descriuran les infrastructures de comunicació telefònica.

- Infrastructures agrícoles. Es relacionaran i localitzaran aquells elements vinculats a l’ús agrícola tals com infraestructura de regadius, estructures, etc.

- Altres estructures.

S’haurà de tenir especial cura amb aquells camins amb cert valor per a la població local, com alguns camins de pagès, camins ramaders i transhumants, o de romeria, senders d’excursionisme (GR, PR), etc.

Així mateix, s’indicaran els llocs de lleure i d’esbarjo, zones d’aplec, etc.

10.4.14.- Aspectes socioeconòmics

L’Autor de l’Estudi farà un estudi del medi socioeconòmic que abastarà l’àmbit de la zona afectada. En ell es detallaran els següents aspectes:

Estudi de les poblacions rurals.

Estudi dels moviments poblacionals: demografia, tendències demogràfiques, moviments migratoris i altres.

Anàlisi dels sectors productius. Es farà un estudi, per sectors productius, de les diferents activitats econòmiques de la zona, atenent a les dades recollides per l’Institut Català d’Estadística.

Anàlisi dels usos derivats de la construcció dels embassaments.

10.4.15.- Aspectes legals

L’execució d’algunes obres hidràuliques, com per exemple una presa, amb classificació tipus A o B, suposa una sèrie d’afeccions legals, que alteren l’estatus de les ja existents, la qual cosa s’haurà de tenir en compte en el moment de començar les obres.

L’anàlisi de les possibles afeccions legals existents sobre l’àrea d’estudi, es desenvoluparà mitjançant la realització d’un dictamen i una anàlisi de tot el conjunt legal i normatiu que pugui afectar el desenvolupament del projecte i el mitjà d’implantació, tant pel que fa a l’àmbit comunitari com al nacional, com a l’autonòmic i el local.Per tant, l’estudi que permetrà la caracterització legal de l’àrea, comprendrà bàsicament dos apartats:

Anàlisi d’antecedents.

Pàgina 26 de 50



Dictamen jurídic.

10.4.16.- Risc d’incendi Forestal (Sols en el cas de camins)

No obstant l’àmbit del Decret 130/1998 són les carreteres i autovies però tenint en consideració que els camins rurals confronten gairebé sempre amb terrenys forestals i es troben sovint a les zones d’alt risc d’incendi que figuren en l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, s’haurà d’avaluar el risc d’incendi, per la qual cosa s’haurà d’aportar els següents estudis i plànols:

Anàlisi de la Combustibilitat i Inflamabilitat: es realitzarà confeccionant Mapes de combustibilitat i Inflamabilitat de la vegetació existent en una franja perimetral de 100 m a ambdues bandes de la plataforma. Aquest plànols s’elaboraran en base als Models de Combustible (propagació del foc dins d'una estructura de vegetació) i dels Models d'Inflamabilitat (risc d'ignició) emprats pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en la elaboració dels Mapes a nivell territorial de Catalunya.

Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals que hi hagi a la franja perimetral esmentada al paràgraf anterior, en cas de produir-se un hipotètic incendi.

Anàlisi de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents o similars.

S’hauran d’annexar els Mapes de Risc d’incendi o be de Combustibilitat i Inflamabilitat .

10.5.- Mapa de Vulnerabilitat Ambiental

Es presentarà un plànol que abasti l’àmbit de l’estudi on quedaran reflectides les zones amb els seus diferents graus de sensibilitat i vulnerabilitat, i on quedaran especificats els diferents factors afectats.

Aquest plànol haurà de ser grafiat a una escala 1:5.000 o més detallada. S’establiran tres categories diferents de sensibilitat (que es representaran amb colors diferents): zones amb sensibilitat alta, zones de sensibilitat mitjana, i zones de sensibilitat baixa.

Al mateix plànol, s’indicarà amb trames els factors ambientals afectats.

10.6.- Descripció d’alternatives tècnicament viables

Es farà una descripció detallada per a cadascuna de les diferents alternatives tècnicament viables de l’Estudi Informatiu o Projecte Constructiu. Aquesta descripció haurà de comptar amb els següents apartats:

Descripció detallada de les característiques de l’actuació. Aquesta descripció es farà des d’una perspectiva ambiental.

En aquest sentit es descriurà:

Moviments de terres. Es farà una estimació del volum de moviments de terres que hi haurà. Es contemplaran els següents punts:

Enderrocs d’edificacions. Demolició de paviment. Superfície d’esbrossada. Volum de materials per la formació de dics. Volum de materials emprats com a pedreres i canteres. Volum de terra procedent de l’excavació de terra vegetal. Volum de terres d’excavació de terreny no classificat en desmunt, en rases, pous o

fonaments, i altres. Volum de terres necessari per al terraplenat o pedraplenat amb material procedent de l’obra. Volum de terres necessari per al terraplenat o pedraplenat amb material procedent de

préstec. Volum de terra vegetal necessària. Superfície d’ocupació (expropiacions).

Pàgina 27 de 50



Nombre d’obres de drenatge, situació, extensió, i les seves característiques. Obres de fàbrica projectades: viaductes, ponts, túnels, sifons, aqüeductes, etc. Fonamentacions d’estructures a prop de rieres o qualsevol altre curs fluvial.


Secció tipus (basses, presa, captacions, estacions de bombament, canals, canonades, etc.). Volums emmagatzemats. Cabals. Potències elèctriques.

En cas de projectes de camins:

Existència de tanca perimetral i les seves dimensions. Tipus de ferm. IMD prevista.

Després d’aquesta descripció s’indicarà la necessitat o no d’utilitzar préstecs i abocadors, sobrants o dèficits de terra vegetal.

Necessitat de sòl i terreny a expropiar. Camins existents i que es puguin veure afectats per les obres. Qualsevol altra característica d’interès.

Es presentaran plànols a diferents escales que situïn l’obra en el medi. Un primer grup de plànols haurà de presentar dins del mateix plànol, les diferents alternatives en el medi a una escala 1:5.000 o 1:10.000. Un altre segon grup de plànols haurà de ser més detallat i ha d’incorporar els plànols de traçat en planta a una escala 1:2.000.

Es presentaran així mateix, plànols de les seccions transversals a escala 1:400.

10.7.- Avaluació d’impactes

L’avaluació dels impactes es realitzarà per a totes les alternatives seleccionades.

L’Autor de l’Estudi haurà d’exposar la metodologia o models que han estat utilitzats per a la realització de l’avaluació i valoració dels impactes. Així mateix s’especificarà com ha estat la valoració per a cadascun dels diferents impactes (qualitativa o quantitativa) i el raonament de l’esmentada decisió.

L’avaluació de l’impacte ambiental s’estructurarà en dues fases:

10.7.A.- Identificació de les relacions causa-efecte i detecció dels impactes.

Aquesta identificació ha de seguir la següent seqüència:

10.7.A.1.- Detecció de les accions del projecte susceptibles de causar impacte.

10.7.A.2.- Identificació dels factors i subfactors ambientals que reben l’impacte per alguna de les accions.

10.7.A.3.- Identificació dels impactes ambientals. Aquesta identificació es farà creuant els factors ambientals afectats amb les diferents accions del projecte mitjançant una matriu de doble entrada. La interacció entre ambdós indica l’impacte directe existent que s’haurà d’avaluar.

Per a la detecció dels impactes indirectes, s’haurà de realitzar una segona matriu de doble entrada on s’entrecreuin els factors ambientals considerats amb els impactes directes identificats.

Per realitzar aquesta identificació d’impactes s’utilitzarà una matriu de Leopold o similar; en aquest darrer cas, es farà una explicació del seu funcionament.

Pàgina 28 de 50



10.7.B.- Caracterització i valoració dels impactes pròpiament dits.

Una vegada identificats els diferents impactes es farà una valoració objectiva dels factors essencials del medi físic, biòtic i abiòtic, del medi socioeconòmic i del patrimoni cultural que puguin resultar afectats dins del territori on es pretén realitzar el projecte.Juntament amb aquesta valoració, per a cadascun dels impactes identificats, es farà una caracterització dels mateixos, d’acord amb les definicions de l’annex I del Real Decreto 1131/1988, de 30 de septiembre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental, a més d’altres definicions exigides pel Departament de Medi Ambient (referents a l’aparició de l’impacte, a l’extensió de l’impacte i a la seva situació respecte de l’origen). Aquestes caracteritzacions són:

10.7.B.1.- Segons la intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la severitat dels efectes causats pels impactes negatius.

Efecte mínim: És el que es pot demostrar que no és notable.

Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir en el futur repercussions apreciables als mateixos.

10.7.B.2.- Segons el signe:

Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada.

Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, l’erosió i altres riscos ambientals.

10.7.B.3.- Segons la incidència:

Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.

10.7.B.4.- Segons el tipus de sistema actiu:

Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental (o aquell, el mode d’acció del qual, es individualitzat), sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en la acumulació ni en la sinèrgia.

Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal.

Efecte sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents, suposa una incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual, indueix a l’aparició d’altres nous.

10.7.B.5.- Segons l’aparició:

A curt termini: Es manifesta abans d’un any.

A mitjà termini: Es manifesta abans dels 5 anys.

A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys.

Pàgina 29 de 50



10.7.B.6.- Segons la persistència:

Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no desapareix amb el temps.

Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.

10.7.B.7.- Segons la reversibilitat:

Efecte reversible: Aquell en què l’alteració que suposa pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mitjà termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes d’autodepuració del medi.

Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat extrema, de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

10.7.B.8.- Segons la recuperabilitat:

Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural, o per l’acció humana.

Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa es impossible de recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana.

10.7.B.9.- Segons la seva periodicitat:

Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un model d’acció intermitent i continu en el temps.

Efecte d’aparició irregular: Es manifesta de forma imprevisible en el temps, i les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència.

10.7.B.10.- Segons la manifestació:

Efecte continu: Aquell que es manifesta com una alteració constant en el temps, acumulada o no.

Efecte discontinu: Aquell que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència.

10.7.B.11.- Segons l’extensió: Fa referencia a si un determinat impacte es manifesta al punt on s’origina, o si pel contrari també es manifesta a altres punts més allunyats.

Efecte localitzat.

Efecte extensiu.

10.7.B.12.- Segons la situació: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió.

Proper a l’origen.

Allunyat de l’origen.

Pàgina 30 de 50



10.7.C.- Valoració de l’impacte.

Aquesta valoració es farà en funció de l’efecte d’un determinat impacte sobre els factors ambientals, i del grau d’atenuació o millora de les mesures correctores aplicades. Els impactes es valoraran segons les següents categories d’impactes:

Compatible: Aquell impacte, la recuperació del qual, es immediata una vegada ha acabat l’activitat que el produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual, no necessita pràctiques protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.

Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, fins i tot amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

Crític: Aquell impacte amb magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, ni amb l’aplicació de mesures correctores.

Una vegada feta tota la caracterització, s’haurà d’indicar quines són les accions del projecte que acumulen una major part dels impactes. Quins són els factors ambientals que pateixen i acumulen els impactes més significatius, i quines zones són les més sensibles als impactes.

Així mateix, s’hauran d’indicar els tipus de figures de protecció legal o reglamentàries existents i el grau de compliment dels objectius de les esmentades figures legals.

A continuació s’indiquen quines són les diferents valoracions que ha de tenir en compte l’Autor de l’Estudi per avaluar els impactes sobre cadascun dels factors ambientals:

10.7.1.- Qualitat atmosfèrica.

L’avaluació de l’impacte sobre la qualitat atmosfèrica té com a objectiu establir el risc d’assolir uns valors d’immissió dels agents contaminants analitzats a l’apartat de l’estudi del medi físic, perjudicials per a l’ésser humà, i evitar qualsevol situació que suposi un perill per a la vida.

D’aquesta forma, la valoració de l’impacte haurà de tenir en compte:

- Les dades obtingudes dels nivells d’immissió per als contaminants seleccionats a l’estudi del medi físic.

- Comprovació que a l’estat actual s’assoleixen els valors guia (entesos com a tals, aquelles concentracions de contaminants considerades en un període de temps determinat destinades a la previsió, a llarg termini, en matèria de salut i de protecció del medi ambient) i els valors límits (entesos com a tals, aquelles concentracions de contaminats que no hauran de ser sobrepassades, ni en determinats períodes ni per certes condicions, a fi de protegir la salut humana).

- Capacitat dispersant de l’atmosfera, atenent al tipus de vent predominant, condicions climatològiques i orografia del terreny.

- S’aplicarà un model de càlcul empíric de predicció de la concentració de contaminants gasosos a la zona i, en base al resultat, es farà un càlcul del risc que s’assoleixin els valors límits per als contaminants estudiats. Aquest model haurà de ser exposat i comentat. Aquest model de predicció haurà de tenir en compte aspectes com la intensitat de trànsit o la velocitat del vent.

- En cas que les obres es realitzin a prop d’altres infrastructures viàries, s’haurà d’estudiar el possible perill que durant la fase d’esbrossada i durant la fase d’obres en general, el vent arrossegui grans núvols de pols i produeixi una disminució de la visibilitat dins la via. Tanmateix es tindrà en compte el risc d’afecció per núvols de pols a cases properes o altres punts sensibles.

Pàgina 31 de 50



- Es farà un estudi de risc d’afecció a la salut dels individus de les poblacions properes afectades per la construcció de les obres.

10.7.2.- Soroll. ( D’aplicació en el cas de projectes de camins)

Per valorar l’impacte acústic caldrà tenir en compte l’estudi d’avaluació del soroll de l’estudi del Medi Físic realitzat segons l’apartat 10.4.3 del present plec.

10.7.2.1.- Anàlisi acústica de la nova infrastructura Característiques de la circulació:

1) Nombre de vehicles: la intensitat mitjana del projecte i la seva previsió a cinc anys vista.2) Composició del trànsit:

2.1) percentatge de vehicles lleugers dia/nit2.2) percentatge de vehicles pesants dia/nit

3) Velocitat de circulació màxima per tram o receptor

S’ha d’esmentar el model de previsió de soroll i les variables utilitzades. S’ha d’estimar l’estat acústic de en règim de funcionament de la infrastructura S’ha de presentar els LAr diürns o nocturns previstos per a tots els receptors compresos en la banda

d’impacte.

Incloure una fitxa similar a la del model que adjuntem quan els càlculs es realitzen pel mètode CETUR)

Receptor núm. (ha de coincidir al els receptors estudiats a l’estudi del medi físic)IMD a 5 anys vista% pesants aquest percentatge no diferencia nocturn i diürnQ diürnQ nocturnE lleugers E pesantsLeq diürn i nocturn a isofona de referènciaAtenuació o augment per relleu (àbacs CETUR)Leq diürn i nocturn resultant

Si realitzen una simulació, esmentar quin simulador han utilitzat

10.7.2.2 Avaluació de l’impacte acústic:

En l’estudi s’haurà definit, per a cadascun dels receptors analitzats a l’apartat d’estudi del medi físic, quina és la previsió d’increment que s’espera respecte a l’estat inicial. S’haurà de tenir present la possibilitat d’existir més d’una font d’emissió

- Si els nivells d’emissió acústica del trànsit de la infrastructura estimats no incrementen els valors establerts per a una zona de sensibilitat acústica moderada de la capacitat del territori, l’impacte acústic és compatible amb l’entorn.

- Si els nivells d’emissió acústica del trànsit de la infrastructura estimats poden sobrepassar els valors establerts per una zona de sensibilitat acústica moderada o alta per habitatges en medi rural que compleixin l’establert a l’article 12.5 de la Llei, s’ha de minimitzar l’impacte mitjançant mesures atenuadores.

- S’indicaran els receptors per als que cal estudiar mesures atenuadores.

Pàgina 32 de 50



10.7.3.- Hidrologia

Tenint en compte que la protecció i el manteniment del sistema de drenatge natural d’un territori i dels aqüífers com a recurs és fonamental per a mantenir la seva qualitat ambiental, l’avaluació d’aquest paràmetre s’ha de fer en funció de:

Grau d’afecció directa als sistemes hidrològics en funció del seu estat inicial i el seu grau d’interès, vulnerabilitat i forma d’afecció (embassaments, filtracions, canvis en la xarxa de drenatge, canalitzacions, ocupació, moviments de terra i pas de maquinària propers, etc.).

Afecció als aqüífers i modificació de les zones de recàrrega d’aquests.

Es tindrà especial atenció, a possibles sobreixidors de la xarxa de distribució de reg i dels punts d’acord de la xarxa de drenatge als cursos superficials.

10.7.4.- Geologia i geomorfologia

L’impacte sobre aquest factor del medi físic s’avaluarà atenent a:

Les característiques i la valoració realitzada a l’estudi del medi físic, per als diferents elements considerats.

El traçat del projecte i les seves diferents accions.

Es considerarà i avaluarà especialment:

L’afecció directa a elements considerats d’interès geològic i geomorfològic:

Zones amb recursos geològics. Afloraments mineralògics. Jaciments fossilífers. Existència de punts amb estructures geològiques d’interès. Zones amb un alt risc de despreniments o esllavissades.

Es farà una anàlisi del volum de moviment de terres resultant.

Es tindrà en compte la magnitud de les excavacions, alçada i pendent dels talussos, percentatge de zones amb talussos superiors als 3m i el grau d’alteració de la morfologia de la zona degut als canvis.

10.7.5.- Edafologia

L’avaluació dels impactes sobre l’edafologia haurà de tenir en compte:

Es valorarà el sistema edàfic tractat a l’apartat del medi físic, basant-se principalment en l’existència de sòls pobres difícilment restaurables i el risc d’erosió.

S’analitzarà tant el risc de transformació de la qualitat del sòl interrelacionant la qualitat de les aigües de reg i les propietats del sòl, com el risc de problemes de rentat i acumulacions de sal a les zones deprimides i de difícil drenatge.

Afecció directa i real per ocupació segons el traçat del projecte. Es dividirà el tram afectat segons la classificació i valoració del sòl realitzada.

S’ha de contemplar el risc de contaminació per abocament de substàncies tòxiques, tant voluntàries com involuntàries.

S’ha de valorar l’impacte derivat de la necessitat d’utilitzar préstecs o abocadors, així com el terreny on s’ha d’aplegar material temporalment durant el temps d’obres.

Pàgina 33 de 50



10.7.6.- Fauna

L’estudi dels impactes sobre la fauna es realitzarà atenent als següents aspectes:

Característiques del medi respecte al component faunístic (comentats prèviament a l’apartat d’estudi del medi físic).

Avaluació de la modificació d’hàbitats pel canvi d’usos del sòl cap a explotacions més extensives (en el cas de transformació de secà a regadiu).

Grau d’afecció directa a elements caracteritzats prèviament com d’interès (zones de nidificació, alimentació, de pas,...). S’indicarà la possible afecció a espècies protegides segons la normativa vigent.

Es donarà una relació d’impactes atenent a la fase d’execució de les obres on es produiran, quines són les accions del projecte causants dels impactes, i els punts on aquests poden ser majors.

Avaluació del risc que les poblacions d’una mateixa espècie quedin isolades, amb la conseqüent disminució de la probabilitat que dos individus de poblacions diferents es trobin.

S’avaluarà així mateix l’impacte en funció del grau de reversibilitat i capacitat de recuperació dels diferents biòtops, poblacions i espècies afectades, i del grau de millora o atenuació que pot suposar la implantació d’una mesura correctora.

En el cas de projectes de camins:

Avaluació del risc d’atropellament, atenent a les característiques de la nova infraestructura: , amplada de la calçada, tipus de mitjana, existència o no de tanca perimetral, nombre d’obres de fàbrica i obres de drenatge i les seves característiques, els tipus d’ecosistemes afectats, espècies i la seva mobilitat.


Avaluació del risc d’ofegament, atenent a les característiques de la nova infraestructura, nombre d’obres de fàbrica i obres de drenatge i les seves característiques, els tipus d’ecosistemes afectats, espècies i la seva mobilitat.

En el cas d’una transformació de secà a regadiu, l’avaluació d’impactes sobre la fauna haurà de ser prou extensiu per determinar quines zones s’han d’incloure en la transformació, la connexió entre elles i altres fora de l’àmbit de la transformació, i les característiques de les zones definides al voltant d’espais d’interès.

L’escala de treball d’avaluació no es podrà limitar únicament a l’àmbit estricte dels treballs, sinó que necessitarà la valoració en un entorn més ampli, delimitat en funció de la mobilitat de les espècies i les dotacions poblacionals.

10.7.7.- Vegetació i flora

L’estudi ha de preveure quins seran els efectes que produirà l’actuació projectada sobre la vegetació, per tal de poder avaluar la seva importància, grau d’afectació i magnitud de l’impacte.

D’aquesta forma, s’avaluarà l’impacte atenent a:

L’estudi de vegetació exposat a l’apartat del medi físic.

El valor donat a cadascuna de les unitats de vegetació, basat en: l’existència d’algun règim de protecció (tant a nivell comunitari com estatal o de Catalunya), interès científic, nivell de degradació, grau de reversibilitat (atenent a les característiques de les comunitats i de les seves espècies, climatologia, pendents del terreny i tipus de sòl), raresa, existència d’espècies protegides, vulnerables, en perill d’extinció i endèmiques.

Percentatge d’afecció que cadascuna de les alternatives pot produir sobre cadascuna de les unitats definides.

Pàgina 34 de 50



Afecció a la vegetació de límit en l’interior d’una zona de transformació de secà a regadiu pel canvi de règim hídric del sòl, i de les propietats edàfiques, en el cas de preveure modificacions de sals.

Afecció a espècies o grups protegits.

Grau de regeneració.

Impactes indirectes derivats dels anteriors.

Fase en què apareixeran els impactes detectats.

Inclinació màxima dels talussos que permet la instal·lació d’una vegetació del tipus que es presenta a l’àmbit d’estudi.

Resposta davant l’aplicació de mesures correctores.

10.7.8.- Paisatge

Per analitzar i avaluar l’impacte que afecta al paisatge, l’Autor de l’Estudi analitzarà l’impacte visual que es produeixi. Per això es tindrà en compte l’estudi del medi físic realitzat.

Especialment, s’analitzarà l’àmbit dels possibles impactes atenent a:

Incidència visual i punts des d’on és observable la futura afecció, tenint en compte el potencial d’observació de la zona.

Qualitat del paisatge i el grau d’alteració dels elements presents. S’indicarà, així mateix, quina serà la tendència a mig termini d’aquest paisatge, amb absència de l’execució de les obres. Es compararà la situació a mitjà termini del paisatge amb o sense les obres.

La fragilitat i la capacitat d’absorció. Aquest punt serà molt determinant a l’hora d’avaluar els impactes sobre el paisatge.

El contrast entre els elements del medi i els introduïts pel projecte. Per aquest motiu, s’analitzarà:

El contrast de formes i línies. El contrast cromàtic. La substitució d’elements amb dominància vertical per altres amb dominància horitzontal.

Grau de dominància visual dels elements introduïts. On s’analitzarà preferentment el tipus de conca visual afectada i la fragilitat del paisatge.

S’adjuntarà un fotomuntatge que doni una idea de la magnitud de l’impacte detectat.

10.7.9.- Patrimoni històrico-artístic

L’avaluació dels impactes sobre aquest factor han de tenir en compte la posició de les diferents troballes i dades obtingudes, en relació amb l’obra projectada. Es valorarà tant l’afecció directa com el risc d’afecció a l’element del patrimoni històrico-artístic, i el valor intrínsec de l’element afectat.

Aquesta avaluació haurà de tenir en compte si amb l’aplicació de mesures correctores (desenterrament, trasllat, instal·lació d’elements de seguretat i protecció, etc.) se n’obtindrà el grau d’atenuació òptim desitjable, que permeti la bona conservació de l’esmentat element d’interès.

10.7.10.- Usos del sòl

Pàgina 35 de 50



S’avaluarà el canvi que suposa la implantació de la nova infraestructura respecte dels usos actuals del sòl, com a mínim:

Afecció a l’activitat agrícola, o qualsevol altre tipus d’activitat. Efectes sobre la parcel.lació.

10.7.11.- Planificació urbanística

Les possibles afeccions a la planificació urbanística s’avaluaran en funció de:

Compliment de la normativa vigent (afecció a espais protegits o altres figures de protecció).

Anàlisi de les tendències a llarg termini o de la possibilitat que un determinat terreny pateixi un canvi de catalogació com a conseqüència de l’execució del projecte.

10.7.12.- Infrastructures i elements de l’entorn humà.

L’impacte respecte aquest factor s’avaluarà en funció de:

L’afecció a infrastructures existents i camins (ramaders i altres), així com qualsevol altre afecció a elements de l’entorn humà (tals com habitatges, llocs de lleure, etc.).

Pèrdua de permeabilitat dels territoris que travessa la nova infraestructura, comparant la situació inicial amb la posterior a l’execució de l’obra.

Elements de mobilitat.

10.7.13.- Aspectes socioeconòmics

Els possibles impactes que puguin afectar a l’entorn socioeconòmic s’avaluaran en funció de:

Característiques socioeconòmiques que s’han fet constar a l’apartat d’estudi del medi físic.

Grau d’alteració o modificació que produirà la infraestructura analitzada sobre les activitats de la població.

S’haurà d’avaluar la possibilitat que s’afavoreixi la connectivitat de la població i l’accés des d’altres punts.

Aquesta valoració haurà de tenir en compte les tendències poblacionals, pel que fa al creixement i als moviments migratoris, així com el tipus d’economia i les possibilitats que una millora viària suposi una millora comercial.

Aspectes legals.

10.8.- Mesures correctores

Una vegada establerts, definits i valorats tots els impactes ambientals que es produiran durant la construcció i posterior posada en servei de l’obra, l’equip Adjudicatari / Autor de l’Estudi haurà de definir les mesures correctores que caldria aplicar per tal de minimitzar l’efecte dels impactes.

Les mesures correctores s’hauran d’especificar per a cadascuna de les alternatives estudiades.

Les mesures correctores proposades hauran de ser tècnicament i econòmicament viables, indicant-se el seu cost aproximat.

Les mesures correctores s’especificaran amb un nivell de detall suficient, perquè sense arribar a ser un projecte, permetin donar la suficient informació respecte a l’objectiu de la mesura, com s’ha d’aplicar en quin moment i quan, i tots els requeriments tècnics necessaris, perquè puguin ser desenvolupades pel projecte constructiu.

Pàgina 36 de 50



Així mateix, s’indicaran totes aquelles mesures correctores que requereixin d’un estudi més definit o d’un projecte per portar-les a terme.

Les mesures que s’hauran de tractar seran totes aquelles necessàries per tal de minimitzar els impactes, i que s’han hagut de considerar per tal de realitzar la seva valoració. En especial, s’hauran de tractar els següents tipus de mesures:

Estudi d’ubicació de maquinària i equipament d’obra per tal de minimitzar les afeccions a aqüífers, sistema edàfic i torrents. Aquest estudi ha d’incloure tots aquells punts que, a causa de les seves característiques, presenten un elevat risc de ser afectats per les instal·lacions de maquinària.

Aquest estudi ha de tenir en compte l’existència o no de terrenys òptims per aquesta ubicació, tals com superfícies impermeabilitzades.

Es tractarà el risc d’afecció per contaminació d’olis, hidrocarburs i altres, mitjançant una proposta d’ubicació de bidons i punts on realitzar els canvis d’oli o realitzar qualsevol abocament. Així mateix es consideraran els punts òptims per tal de realitzar les neteges de maquinària (formigoneres i altres).

Es farà un estudi de la tipologia dels talussos en desmunt que cal aconseguir per tal que siguin compatibles des del punt de vista de l’estabilitat, erosionabilitat, impacte visual, revegetabilitat i ocupació de territori.

Es tractarà la restauració paisatgística dels terrenys afectats per les obres.

En aquest sentit es presentarà un pla de restauració que comprengui la restauració de talussos, bermes, zones planeres, i aquelles zones que es prevegi que quedin afectades per les obres com camins d’obra, abocadors i préstecs.

Aquest pla de restauració especificarà, les espècies vegetals (arbòries, arbustives i herbàcies) que han de ser utilitzades al tractament, la seva distribució, característiques quant a alçada, perímetre, i una estimació de les quantitats a utilitzar. També s’haurà de preveure tot el referent al seu manteniment. S’indicaran les zones on es projectarà hidrosembra i característiques de la seva composició. S’estimaran pressupostàriament aquestes mesures.

Zones on abocar material sobrant. S’haurà de preveure la destinació del material sobrant de l’obra, considerant els impactes que es poden derivar d’aquests abocaments.

En qualsevol cas, s’indicaran aquelles zones on es pot realitzar aplec de material, tant temporal com permanent (com les zones d’ocupació temporal per als aplecs de terra vegetal).

Préstecs: es preveuran possibles zones de préstec que hauran d’estar d’acord amb l’estudi informatiu en tot cas es donarà una relació de pedreres existents a les rodalies amb el tipus de material que es pot extraure.

Impacte acústic: En el cas de projectes de infrastructures de transport de trànsit de vehicles a motor, trens a camp obert i de transport aeri, es presentaran les mesures atenuadores diferenciant-les quan s’escaigui entre:

Les mesures a l’emissor (Sols per a camins):

Desplaçament en alçada del perfil longitudinal de la traça Apantallaments (motes de terra i pantalles) Ferms (caldrà tenir en compte els apartats 6.2.1.1 i 6.2.1.2 de la “Instrucción 6.1 y 2-Ic de Seccions

de Firme” pel que fa a la relació entre la climatologia i el paviment drenant)...,

Caldrà definir l’emplaçament d ela mesura amb els punts quilomètrics, alçades i el resultat de l’aplicació de la mesura (els dB(A) que s’atenuen amb l’aplicació de la mesura correctora.)

Zones amb tractament especial per a la fauna. S’indicaran totes aquelles mesures de protecció per a la fauna, com:

Pàgina 37 de 50



. Tanques perimetrals. En cas de basses impermeabilitzades amb línies polimèriques s’ha de preveure el tancament perimetral amb tanques per tal d’evitar la caiguda d’animals i en cas de vies de comunicació per tal d’evitar l’atropellament.

. Superfícies mínimes de biòtops per a permetre la persistència de la fauna i la definició de corredors de connexió entre elles i altres zones dels entorns de l’actuació.

. Passos de fauna. En cas que es requereixi la instal·lació d’estructures per facilitar el pas de fauna, s’haurà d’indicar perfectament, el punt on es pensa que aquesta instal·lació s’ha de realitzar, les característiques d’aquesta estructura i el tipus de fauna per la qual està dissenyada.

. Actuacions en els rius. En el cas de captacions en els rius, s’haurà de preveure la restauració de la vegetació de ribera com també les mesures encaminades a la integració ambiental de l’obra.

En cas d’existència de zones de nidificació o cria, s’haurà d’indicar quin és el període de nidificació i d’estada de les cries al niu o caus.

S’haurà de tenir present el risc d’incendis durant les obres, tant pel que fa a la vegetació dels voltants com per a les espècies que s’utilitzen per a revegetar.

A part del que recull el Decret 64/1985, article 18 i el Decret 130/1998, articles 7,8 i 9. Caldrà preveure en fase d’explotació la necessitat o no d'incloure en tota la carretera projectada o en algun dels seus trams les mesures de prevenció d'incendis descrites a continuació, així com d'altres que tinguin com a finalitat minimitzar el risc d'incendi forestal. Les mesures especificades en el Decret, tals com: a) Disseny específic per a cunetes i línies de protecció dels talussosb) Situació i característiques dels elements funcionals de les carreteres, especialment pel que fa a les àrees

de descans. c) Determinació dels punts de les vies que han de comptar amb accés directe de forma restringida a les

pistes forestals de servei. d) Accessibilitat a la massa a partir de senders traçats pels desmunts.e) Punts de reserva hídrica a partir de l'aprofitament de les aigües d'escorrentia. f) Pantalles vegetals d'alt contingut hídric. g) Sistemes de detecció i alarma. h) Sistemes de senyalització de risc. i) Mesures adreçades a disminuir el risc durant l'execució dels treballs.

S’hauria de concretar en quins casos s’han de recomanar mitjançant consulta a la Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals.

Qualsevol altra mesura que permeti minimitzar els impactes que han estat detectats.

Una vegada establertes les mesures correctores, s’haurà d’indicar el grau de millora que s’obtindrà després de l’aplicació d’aquestes i a partir de quin moment es manifestarà aquesta millora.

En aquest sentit s’haurà de fer una valoració de l’impacte residual que hi restarà. És a dir, l’impacte que seguirà existint després de l’aplicació de les mesures correctores.

S’adjuntaran plànols a escala 1:2.000 o més detallada, en els quals es destacaran els llocs a restaurar, especificant les mesures de millora ambiental que requereixin d’un plànol explicatiu.

10.9.- Valoració econòmica de les mesures correctores

S’haurà de realitzar una valoració econòmica per a cadascuna de les alternatives estudiades.

En aquesta valoració econòmica s’haurà d’adjuntar:

Amidaments Pressupost

Pàgina 38 de 50



Per a la confecció d’aquest pressupost, segons la metodologia aplicada per REGSA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de cost, s’utilitzarà el programa informàtic per a l’elaboració de pressuposts TCQ 2000, del qual l’Autor de l’Estudi haurà de disposar.

L’Autor de l’Estudi emprarà el banc de preus esmentat per tal de confeccionar el Pressupost. Els elements de l’esmentat Banc estan codificats segons una estructura determinada, la qual l’Autor de l’Estudi haurà de conservar. En cas que l’Autor de l’Estudi consideri oportú afegir al pressupost elements que no figurin al Banc o fer qualsevol modificació en els existents, aquest haurà d’elaborar una relació amb les descripcions dels nous elements, que es lliurarà a la Supervisió de l’Estudi. Un cop informada, la Supervisió de l’Estudi consensuarà amb l’Autor de l’Estudi la necessitat o no dels esmentats preus i/o modificacions, així com la corresponent codificació.

Al pressupost estimatiu de les mesures correctores s’inclourà si s’escau l’ 1% D’acció cultural i la corresponent partida alçada per Seguretat i Salut, a aquest pressupost se li aplicarà el 13% en concepte de despeses generals, el 6% de benefici industrial i el percentatge que pertoqui corresponent a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) vigent, obtenint, d’aquesta forma, la Estimació del Pressupost de Mesures Correctores.

10.10.- Anàlisi d’alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada

L’Autor de l’Estudi farà una anàlisi de les diferents alternatives tècnicament viables, seleccionant aquella alternativa menys impactant des del punt de vista ambiental. La justificació d’aquesta solució es realitzarà en funció del que s’ha explicat a l’apartat 10.7 (identificació i avaluació d’impactes), a l’apartat 10.8 (mesures correctores), i a l’apartat 10.9 (valoració econòmica de les mesures correctores). Aquesta valoració haurà de tenir en compte:

10.10.1.- Les característiques de totes les alternatives, atenent al recorregut i traçat, tipus i magnitud de les accions de cadascuna d’elles, nombre d’obres de drenatge, obres de fàbrica (estructures d’interès per salvar torrents, passos de fauna, etc.), característiques de la calçada, moviments de terra, terrenys a expropiar, tipologia i alçada dels talussos, i altres aspectes d’interès.

10.10.2.- Se seleccionaran els factors ambientals que pateixin uns impactes diferents segons el tipus d’alternativa considerada, i es farà una valoració dels impactes per a cadascuna d’elles atenent a la seva afecció al medi.

La valoració es farà mitjançant un contrast de les característiques de cada alternativa amb les variables del medi físic, tots els factors ambientals i elements que poden resultar afectats per a cadascuna de les alternatives. S’hauran de tenir en compte, els següents paràmetres:

Geologia, geomorfologia i sòls: erosió, alteracions geomorfològiques, balanç de terres (requeriments d’abocadors i préstecs), afecció a punts d’interès com jaciments fossilífers, recursos minerals i altres.

Hidrologia: alteració de la qualitat de les aigües, contaminació dels torrents, intercepció,...

Qualitat atmosfèrica (en el cas de projectes de camins)

Soroll (en el cas de projectes infrastructures viàries): nombre de receptors afectats per a cadascuna de les alternatives.

Vegetació: afecció a endemismes o espècies en perill, grau d’afecció a les diferents unitats de vegetació,...

Fauna: afecció als moviments, punts de nidificació, hàbitats,...

Paisatge: valoració dels impactes visuals produïts per cadascuna de les alternatives.

Patrimoni històrico-artístic: afecció directa o anàlisi del risc d’afecció segons les diferents alternatives.

Usos del sòl: afecció atenent al tipus d’ús del sòl. Es tindran en compte aspectes com l’afecció als diferents tipus d’explotació agrària o forestal, existència d’àrees recreatives, vedats de caça,...

Pàgina 39 de 50



Planejament urbanístic: s’estudiarà la coordinació de les diferents alternatives amb el tipus de planejament urbanístic vigent, com també l’existència d’espais protegits, espais PEIN, o altres.

Estudis socioeconòmics. es farà un estudi de la població, atenent a les tendències de creixement demogràfic i sectors econòmics productius, i es valorarà l’efecte que pot tenir la creació de la infraestructura per la població.

10.10.3.- Mesures correctores i valoració econòmica de les mesures correctores que cal aplicar per tal de minimitzar l’impacte.

10.10.4.- S’hauran de raonar i justificar les valoracions realitzades, que determinaran l’alternativa que es considera més d’acord amb la viabilitat del projecte i el medi ambient.

10.10.5.- Es presentarà una taula resum on es relacioni cadascuna de les alternatives amb l’impacte ocasionat, les mesures correctores i la valoració econòmica de les mesures correctores. Aquesta taula haurà de seguir un model semblant al següent:

IMPACTES MESURES CORRECTORES

IMPACTE RESIDUAL

VALORACIÓ ECONÒMICA DE LES M.C.

Alternativa 1Alternativa 2.....

10.11.- Pla de vigilància ambiental

El pla de vigilància ambiental establirà un sistema que garanteixi el compliment de les indicacions i mesures correctores proposades a l’Estudi d’Impacte Ambiental. Aquest pla de vigilància es redactarà per a l’alternativa seleccionada.

L’Autor de l’Estudi haurà de contemplar els següents aspectes:

Identificació dels factors ambientals afectats pel projecte, accions que provoquen impactes, tipus d’impacte provocat i les mesures correctores establertes per reduir-los.

Definició de les operacions de vigilància ambiental com a unitats de control identificables.

Localització espacial i temporal dels diferents impactes i mesures correctores per controlar.

Identificació de les accions de control que comporta cada operació de vigilància ambiental.

Selecció d’indicadors fàcilment mesurables i representatius del sistema afectat.

10.12.- Document de síntesi

Aquest document inclourà un resum i les conclusions de l’estudi en termes fàcilment comprensibles de forma que, sense arribar a ser un text extens, sigui el suficientment detallat com perquè sense necessitat de llegir la resta del

Pàgina 40 de 50



document, qualsevol persona entengui quin és l’abast del projecte, quins són els principals factors ambientals afectats i quin és el grau d’afecció.

S’haurà d’indicar quines són les accions del projecte que acumulen majors impactes així com els factors ambientals afectats per aquests.

S’inclourà un quadre resum on s’especifiqui per a cada factor ambiental, el tipus d’impacte, la seva valoració, les mesures correctores proposades, i l’impacte residual. El model de quadre resum ha de ser semblant al que s’annexa a l’apèndix II.

S’exposarà, així mateix, un informe on s’indiquin les dificultats tècniques o informatives que han sorgit durant l’elaboració de l’estudi d’impacte ambiental.

11.- PLA DE TREBALL PER A LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI

REGSA facilitarà un Pla de Treball per a la redacció de l’Estudi que es generarà a partir de la resolució d’una xarxa de precedències, unes activitats definides i uns lligams entre elles.

Les activitats o tasques del Pla que depenguin de REGSA o l’Administració, tindran durades predefinides. l’Autor de l’Estudi haurà de completar el calendari assignant durades a les tasques pròpies d’aquest, però sense sobrepassar el termini contractual pactat. Així, l’Autor de l’Estudi s’obliga a complir el calendari proposat que servirà de document base per a establir les penalitzacions que s’expressen en el contracte.

Les durades de les activitats s’indicaran en dies laborables i s’hauran de justificar, amb el detall necessari, d’acord amb els mitjans que l’Autor de l’Estudi, en estreta col·laboració amb els redactors del Projecte de Concessió, avantprojecte, o Projecte Constructiu, assigni en cada moment a la realització dels treballs.

12.- PRESENTACIÓ DELS TREBALLS

El lliurament dels treballs enquadernats es farà en format DIN A-3.

12.1.- Textos escrits

Tots els textos escrits que integrin l’Estudi encarregat es redactaran en català.

En tots els casos caldrà utilitzar el processador de textos WORD, excepte pel programa informàtic TCQ 2000, del qual s’adjuntaran les seves pròpies sortides.

12.2.- Plànols

Els plànols originals, la totalitat dels quals s’hauran de realitzar expressament per a aquest Estudi, es dibuixaran en format DIN tipus A-3 a les escales indicades en aquest plec.

Tots els plànols hauran d’ésser elaborats per mitjà d’eines informàtiques que permetin el lliurament d’aquests en fitxers d’extensió *.DWG i *.DGN; havent-se de lliurar els plànols en suport informàtic (d’acord amb les esmentades extensions).

Aquells plànols que siguin resultat de muntatges, seran escanejats tal com puntualitza el Manual d’Estructuració Informàtica dels projectes de REGSA.

Pàgina 41 de 50



12.3.- Documentació a lliurar. (A CONSULTAR EN CADA CAS)

A més dels documents originals, caldrà lliurar-ne l’acte de recepció de l’Estudi d’Impacte Ambiental cinc exemplars (sempre que el Plec de Bases del Concurs no especifiqui el contrari) complets i numerats, d’acord amb els criteris d’enquadernació emprats per REGSA.

Els volums que componguin el treball tindran un gruix no superior a quatre (4) centímetres.

Els títols i les inscripcions que hauran de constar sobre tapes i lloms dels volums que configurin l’Estudi i la seva presentació general, seran determinats per REGSA, el qual facilitarà el model.

També es lliuraran dos exemplars en suport informàtic amb tota la informació, degudament classificada, que s’hagi generat per a la redacció de l’Estudi amb qualsevol de les eines informàtiques esmentades en aquest Plec.

Així mateix, l’Autor de l’Estudi lliurarà dos CD-ROM amb el fitxer informàtic tipus PDF que es correspon amb el contingut de tots els fulls que componen l’Estudi. Els formats i l’estructuració dels fitxers, així com la metodologia a seguir, són proporcionats al Manual d’Estructuració Informàtica de REGSA.

Tota la documentació que es lliuri es farà constar en una carta, la qual ha de rebre la conformitat per part de REGSA. Sense aquesta carta no es considerarà rebut el treball.

Tant dels exemplars en paper com dels PDF se’n poden sol·licitar amb posterioritat tantes còpies com siguin necessàries per trametre el document a Informació Pública.

La recepció reiterada de suports informàtics incomplets o que no responguin a la normativa vigent donarà lloc a l’aplicació de les clàusules de penalització previstes en la qualificació dels estudis.

13.- ACCEPTACIÓ DELS TREBALLS

La supervisió i l’acceptació de cadascuna de les unitats de treball, per part de REGSA, és condició obligada perquè l’Autor de l’Estudi pugui desenvolupar d’altres unitats de treball que depenguin de les primeres.

En qualsevol lliurament parcial, REGSA revisarà la documentació corresponent, indicant, si és el cas, els arranjaments a realitzar per l’Adjudicatari / Autor de l’Estudi.

En particular, en la data prevista, l’Autor de l’Estudi remetrà un exemplar de l’esborrany complet de l’Estudi a REGSA per a la seva revisió; i en funció del resultat d’aquesta, REGSA indicarà a l’Autor de l’Estudi la realització de les correccions i/o modificacions que s’hagin de considerar, o si s’escau, n’autoritzarà l’edició.

Si la citada revisió de l’esborrany complet es porta a terme dins el període de temps reservat a tal fi dins el Pla de Treball per a la redacció de l’Estudi, el lliurament definitiu de l’Estudi no sofrirà cap variació respecte a la data prevista; però si passat aquest termini, no estigués efectuada aquesta revisió, la data de lliurament s’ajornaria el període de temps transcorregut des de la data prevista de retorn de la maqueta revisada a l’Autor de l’Estudi fins el seu retorn efectiu.

L’Autor de l’Estudi, un cop acceptat l’encàrrec s’obliga a realitzar-lo sota les directrius contingudes en el present Plec i seguint la metodologia i els procediments que en aquest s’indiquen, i no s’acceptarà per part de REGSA, cap unitat de treball que no estigui elaborada d’acord amb els extrems esmentats.

14.- COHERÈNCIA ENTRE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL I EL PROJECTE

L’Estudi d’Impacte Ambiental haurà de ser coherent amb l’Estudi Informatiu o Projecte de Traçat o Projecte de Concessió o Projecte Constructiu corresponent a l’actuació o obra a realitzar. Aquesta coherència s’haurà de reflectir a tots els nivells on es comparteixen dades, especialment en:

Dades d’estudis geològics.

Pàgina 42 de 50



Dades d’estudi hidrológic i d’avingudes.

Els plànols de l’Estudi d’Impacte i el projecte hauran de tenir el mateix format.

Dades de traçat, moviment de terres, tipologia de talussos.

Denominació de les diferents alternatives.

Alternativa escollida...

15.- PLA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

L’Autor de l’Estudi presentarà, a l’inici dels treballs, el desenvolupament del Pla d’Assegurament de la Qualitat de l’Estudi d’Impacte Ambiental que hagi ofert, on s’han de reflectir les disposicions i mesures que pensa prendre per tal d’assegurar que l’Estudi objecte d’aquest encàrrec compleixi amb els requisits i especificacions exigides.

Pàgina 43 de 50



APÈNDIX I

DOCUMENTACIÓ QUE REGSA LLIURARÀ A L’AUTOR DE L’ESTUDI EN EL DECURS DE LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI I CALENDARI DE REUNIONS

Relació de documentació que REGSA lliurarà coincidint amb les reunions de seguiment, amb l’Autor de l’Estudi, previstes al Pla de Treball per a la redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental:

Documentació i dades de partida..............................................................................................Reunió d’inici Sistema de gestió de la informació dels caixetins .....................................................................Reunió d’inici Normativa d’estructuració informàtica dels estudis

d’impacte ambiental ................................................................................................................Reunió d’inici Directrius justificació de preus............................................................................. ......................Reunió d’inici Guia d’autosupervisió............................................................................. ..................................Reunió d’inici Models de carta de sol·licitud d’informació als Organismes competents........................................ Reunió d’inici Títols i inscripcions que han de constar a les cobertes,

caixes i llom dels toms que formen el projecte................................................................................. Reunió d’inici

L’esborrany de l’Estudi revisat, amb llista d’afegits, supressions i correccions a considerar serà lliurat per REGSA dins del termini de temps indicat al Pla de Treball, un cop lliurat l’esborrany per l’Autor de l’Estudi.

Pàgina 44 de 50



APÈNDIX IIMODEL DE QUADRE RESUM

A continuació s’adjunta un model de quadre resum.

CARACTERÍSTIQUES PRÈVIES

IMPACTES MESURES CORRECTORES

FACTOR AMBIENTAL

CARACT. FACTOR/

GRAU VULNERA-

BILITAT(1)

TENDÈNCIA DEL

FACTOR EN ABSÈNCIA D’OBRES

(2)

TIPUS D’IMPACTE

PREVIST

GRAU D’AFECCIÓ

(3)

AVALUACIÓ DE

L’IMPACTE (4)

MESURES CORRECT

ORES (5)

EFICÀCIA DE LES

MESURES CORREC-TORES.

IMPACTE RESIDUAL

NECESSI-TAT DE MANTE-NIMENT

(6)

COORDINACIÓ AMB ALTRES

ENTITATS(7)

NECESSITAT D’INCLOURE DOCUMEN-

TACIÓ OFICIAL

(8)

PLA DE SEGUI-MENT

(9)

QUALITAT ATMOSFÈRI-CASOROLLHIDROLOGIASUPERFI-CIALHIDROLOGIA SUBTERRÀ-NIAGEOLOGIAEDAFOLO-GIAFAUNAVEGETACIÓPAISATGEPATRIMONI HISTÒRICO-ARTÍSTICUSOS DEL SÒLPLANEJA-MENT URBANÍSTICINFRAES-TRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀSÒCIO-ECONOMIALEGAL

NOTES:

(1) S’indicaran només aquells aspectes que realment mostrin els punts d’interès existents per als diferents factors ambientals.

Així mateix, s’indicaran quins són els paràmetres dels factors ambientals sobre els quals es pugui realitzar un seguiment i un control.

(2) S’indicarà quina és la tendència, per a un període de temps d’uns 5 anys, del factor ambiental considerat, en absència d’obres.

(3) El grau d’afecció farà referència a aquelles característiques d’avaluació que realment siguin indicadores del grau d’afecció. En aquest sentit, es tindrà especial consideració als següents aspectes:

Magnitud de l’afecció. Afecció a factors ambientals i paràmetres ambientals d’interès. Superfície i magnitud de l’afecció. Quantitat i qualitat del factor modificat.

Caracterització dels impactes. Especialment es tractaran els següents aspectes definitoris:

Reversibilitat, Persistència i Recuperabilitat. Intensitat.

Pàgina 45 de 50



Incidència. Tipus d’efecte (simple, acumulatiu, sinèrgic). Aparició de l’impacte. Possibilitat de correcció (correcció amb l’aplicació de mesures correctores).

(4) S’indicarà l’avaluació segons sigui l’impacte Compatible, Moderat, Sever, Crític.(5) S’anomenaran breument les diferents mesures correctores proposades.(6) Aquest apartat fa referència a la necessitat o no de realitzar un manteniment i/o seguiment després de

l’aplicació d’una determinada mesura correctora.(7) Existeixen algunes mesures que requereixen d’autoritzacions o d’una coordinació amb organismes oficials.(8) Documentació que es requereix per tal de portar a terme alguna activitat determinada.(9) Pla de seguiment, en cas de ser necessari.

Pàgina 46 de 50



APÈNDIX III

MODEL D’ÍNDEX

La redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental es desenvoluparà d’acord amb aquest plec i la normativa vigent i constarà dels següents apartats, almenys:

0. INTRODUCCIÓ.

0.1. Justificació de la necessitat de l’actuació.0.2. Identificació de REGSA.0.3. Identificació de l’Autor de l’Estudi de l’E.I.A.0.4. Consultes als organismes competents

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE CORREDORS

1.1. Objectiu del Projecte.

(En el cas de projectes d’infrastructures viàries)

1.1.A. Funcionalitat de la via.1.1.B. Termes i llocs que uneix.1.1.C. Tipus de carretera que es projectarà.1.1.D. IMD prevista.

(En el cas de projectes d’obres hidràuliques)

1.1.E. Funcionalitat de l’obra hidràulica (preses, captacions, canals, canonades, etc.).1.1.F. Volums emmagatzemats, cabals, dotacions, etc.1.1.G. Termes municipals.

1.2. Definició de corredors: primera anàlisi de vulnerabilitat

2. DESCRIPCIÓ DEL MEDI 2.1. Climatologia 2.2. Qualitat atmosfèrica2.3. Soroll. 2.4. Hidrologia i Hidrogeologia2.5. Geologia i geomorfologia2.6. Edafologia2.7. Fauna2.8. Vegetació i flora2.9. Paisatge2.10. Patrimoni històrico-artístic2.11. Usos del sòl2.12. Planificació urbanística2.13. Infrastructures i elements de l’entorn humà2.14. Aspectes socioeconòmics2.15. Aspectes legals2.16. Risc d’incendi Forestal

3. MAPA DE VULNERABILITAT AMBIENTAL

4. DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES

5. AVALUACIÓ D’IMPACTES

Pàgina 47 de 50



6. MESURES CORRECTORES.

7. VALORACIÓ ECONÒMICA DE LES MESURES CORRECTORES.

8. ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ

ADOPTADA.

9. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL.

10. DOCUMENT DE SÍNTESI.

ANNEXES INFORMATIUS: Estudis relacionats amb l’estudi del medi: acústics, climatològics,

hidròlogics/hidrogeolòpgics de patrimoni natural, patrimoni arqueològic- arquitectònic...

Respostes dels organismes consultats

ANNEX GRÀFIC.

Plànols i mapes (a escala adequada) de tots els elements, els factors, les unitats, les actuacions, descrites en el projecte i en l’Estudi d’Impacte Ambiental.

Reportatge fotogràfic de l’estat inicial i final de la zona d’actuació i el seu entorn.

Pàgina 48 de 50

Documents

LEGISLACIÓ BÁSICA€¦ · Web viewTant dels exemplars en paper com dels PDF se’n poden sol·licitar amb posterioritat tantes còpies com siguin necessàries per trametre el