237 - 253LOCVS AMŒNVS 7, 2004

Resum

El present article constitueix un estudi de les cases consistorials dels segles xvii i xviii a lescomarques de Ponent, com a exemples d’arquitectura oficial i de representació, basades en laconvivència entre la continuïtat d’unes formes d’arrel gòtica i la introducció d’elements classi-cistes. Els edificis més representatius que tractem són les cases consistorials de Tàrrega iCervera, construïdes durant el segle xvii, i les d’Agramunt i Amenar, bastides durant la segonameitat del segle xviii. Malgrat la diferència d’un segle, aquests últims exemples segueixen la mor-fologia pròpia dels edificis siscentistes, si exceptuem alguna renovació de caràcter epidèrmic,com la inclusió de pilastres toscanes a la façana de l’ajuntament d’Almenar. Finalment, desprésdel període vuitcentista i les primeres dècades del segle xx, el pla de reconstrucció d’edificispúblics impulsat per l’organisme de Regiones Devastadas durant els anys quaranta, recuperaràun tipus de casa consistorial que és profundament deutora de la morfologia siscentista, amb lainclusió de galeria superior i porxo o llotja a la part baixa.

Paraules clau: arquitectura, casa consistorial, barroc, classicisme.

Abstract

The town halls in Lleida areas: a classical influence in the catalan civil architecture from xiith and xiiith centuriesIn this article we pretend to study the town halls of the xviith and xviiith centuries as an exam-ple of official architecture, centered in a concrete area of Catalunya: the lands of Lleida. In thestudied examples the forms of Gothic origin cohabit with the introduction of classic elements.The most representative buildings in this area are the town halls of Tárrega and Cervera, builtduring the xviith century and those of Agramunt and Almenar, built during the second half ofthe xviiith century. In spite of this chronological difference, these last examples follow the mor-phology characteristic of the buildings of the xviith century, excepting some renovation as theintroduction of ionic pilasters. Finally and after the xixth century, the plan of reconstruction ofpublic buildings in the decade of 1940, after the spanish civil war, will recover to type of townhall based on the forms characteristic of the xviith century, using the same elements as thegallery and the porch.

Keywords: architecture, town hall, baroque, classicism.

Les cases consistorials a les comarques de Ponent,

un ressò classicista en l’arquitectura civilcatalana dels segles xvii i xviii

Maria Garganté Llanesmgargante@uoc.edu

Maria Garganté Llanes238 LOCVS AMŒNVS 7, 2004

1. Riu-Barrera, E.: «Les casesdels consells municipals i la Gene-ralitat», a L’art gòtic a Catalunya,vol. 2. Barcelona: 2003, p. 179.

2. Per l’arquitectura civil als ter-ritoris de la Corona d’Aragó, vegeuDi Candida Gonzaga, F.; Flo-rensa, A.; Forteza, G.; Mar-tinell, C.; Puig i Cadafalch, J.;Rubio, J.: L’Architecture GothiqueCivile en Catalogne. París: 1935,Cirici, A.: Arquitectura gòtica ca-talana. Barcelona: 1968, Dalmases,N.; José, A.: «L’art gòtic: s. xiv-xv»,a Història de l’art català, vol. III.Barcelona: Edicions 62, 1984, Dal-mases, N.: «Arquitectura gòtica ci-vil», a Art de Catalunya, vol. 3.Barcelona: Edicions l’Isard, 1998.

3. Lomba Serrano, C.: La casaconsistorial en Aragón. Siglos xvi yxvii. Zaragoza: Departamento deCultura y Educación, 1989, p. 70.

4. Dalmases, N.; José Pitarch,A.: «La ciudad de Morella. Mura-llas y castillo», dins Catálogo demonumentos y conjuntos de la Co-munidad de Valencia, vol. I. Va-lència: 1983.

5. Lladonosa i Pujol: Històriade la ciutat de Lleida. Barcelona:Curial, 1980.

6. Hi ha constància de l’inici del’edifici en l’autorització del reiSanç I de Mallorca per comprarunes botigues amb la finalitat deconvertir-les en casa consular(Riu-Barrera, 2003, 180).

7. Florensa Ferrer, A.: La anti-gua casa de la Ciudad de Barcelo-na. Barcelona: 1960 (2ª edició),Duran i Sanpere, A.: «ArnauBargués», a Barcelona i la seva his-tòria. L’art i la cultura. Barcelona:1975, Beseran, P.: «La casa de laciutat de Barcelona», a L’art gòtic aCatalunya, vol. 2. Barcelona: 2003,p. 184-189.

8. Lomba, 1989, 70.

del segle xiii, tot i que hem de tenir en compteque en origen va ser construïda com a palau oresidència privada dels Sanaüja i no fou converti-da en ajuntament fins l’any 1383, després que elsmarmessors de Pere de Sanaüja venguessin l’edifi-ci a la ciutat5. És per això que podem considerarque les primeres cases dels governs municipalscatalans són trescentistes o posteriors i, si pres-cindim de l’antiga casa consular de Perpinyà,construïda pels volts de 1315-13186 i avui com-pletament transformada, gairebé podem dir queno és fins a la construcció de la Casa de la Ciutatde Barcelona (1399-1402) que les cases comunalsesdevenen una tipologia amb caràcter propi dinsl’arquitectura civil7.

Segons Concepción Lomba8, en un intent detraduir semànticament el vocabulari arquitectònica l’esquema historicopolític, es pot veure enaquesta tipologia un concepte esquemàtic i unsímbol de concòrdia ciutadana, ja que aquestspalaus es revestien d’un caràcter purament assem-bleari, mentre que la resta de les funcions es duiena terme en d’altres edificis específics.

El model amb porxo inferior de l’ajuntamentde Como no va tenir la seva continuïtat a laToscana, on, a finals del segle xiii i començamentsdel xiv, es van construir els palaus públics deFlorència i Siena, que conserven un caràcter mésdefensiu —probablement propiciat per l’especialsituació política a la zona—, sense arcades obertesi amb altes torres9.

L’arribada del Renaixement no va introduircanvis significatius en el cas italià, excepte enalguns projectes sobre paper, que exemplifiquenel concepte de «ciutat ideal», com el de Filarete,que va realitzar l’any 1460 un projecte per a uncentre urbà situat a la plaça del Mercantil de

L’origen de les cases consistorials es troba enla consolidació de les formes d’autogovernque sorgiren en la Mediterrània occidental,

encapçalades per sectors patricis que van acabarper imposar-se als altres poders de caràcter feudal1.Des del segle xii trobem abundants exemples depalaus públics a la Itàlia central i septentrional,França, Alemanya i a la zona de la Coronad’Aragó2. Tot i així, és el cas italià el que pot con-siderar-se l’antecedent arquitectònic més immediatde les nostres cases consistorials de l’època moder-na, alhora que Itàlia també és el país on els palauspúblics es comencen a construir de manera méssistemàtica, coincidint amb la independència de lesciutats. El més antic dels edificis consistorialsconeguts és el de la ciutat de Como, construït l’any1215, que amb la seva estructura ja anticipa bàsica-ment el que seran les cases consistorials d’èpocamoderna, ja que la planta baixa s’obre a l’exteriormitjançant una porxada que s’utilitzava com a per-llongació del mercat que se celebrava a la plaça ones troba l’edifici, mentre que el segon pis fou con-cebut bàsicament com una gran sala on es reunia elConsell municipal3. Altres palaus comunals imme-diats al de Como a la zona septentrional d’Itàliasón els de Piacenza o Ravenna. Les característiquesprincipals d’aquests edificis ja es desenvolupen, sibé posteriorment, a la zona del Llevant català, comen el cas de l’ajuntament de Morella4, edifici data-ble a cavall dels segles xiv i xv, i el de la vila de Catí(1428-37), a la plana del Maestrat, edifici de plantarectangular amb llotja o porxo inferior, destinada acarnisseria i dipòsit de blat, amb una gran sala alprimer pis, on tres trams de jàsseres descansensobre dues columnes de secció octagonal.

L’exemple més antic de casa comunal aCatalunya probablement és la paeria de Lleida,

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 239Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

Florència, on preveia el palau comunal al centre, oel de Francesco di Giorgio, de l’any 1480. Aixídoncs, les cases consistorials de Bolònia, Brescia oPàdua seguiren amb la tònica de la porxada infe-rior i la sala del Consell a la part alta.

La construcció de les cases consistorials vaestretament lligada a l’increment del podermunicipal, que es veu en disposició de competiramb l’església. Si parlem ara de Catalunya, a l’è-poca baixmedieval, els escassos exemples decases consistorials es concentren bàsicament ales grans ciutats —Ajuntament de Barcelona—.Amb l’adveniment dels segles moderns, en canvi,les zones rurals —sempre parlant de nuclis d’unacerta importància— ben aviat substituiran ladicotomia entre església i castell per la d’esglésiai ajuntament. Aquestes cases comunals adquirei-xen un protagonisme molt elevat dins el nuclihistòric de la vila o la ciutat. De vegades, la sevaubicació directament «afrontada» amb l’esglé-sia10 sembla una al·legoria de l’«enfrontament»real que van viure en moltes ocasions aquestescorporacions, i que està profusament documen-tada a Cervera i a Tàrrega11 —tot i que, abans dela construcció dels edificis consistorials, era benfreqüent que els consells municipals se celebres-sin a l’església, tant a la parroquial com en esglé-sies conventuals.

Però si bé els primers exemples catalans adop-ten plenament la morfologia de les cases comu-nals italianes, adaptada al propi llenguatge gòtic,les cases consistorials catalanes també fan seu, enun moment posterior, el tipus de façana noble deles residències privades i, en alguns casos excep-cionals, incorporen el pati interior propi d’aques-tes cases senyorials12. Així, les façanes s’acostu-men a estructurar mitjançant composicions rít-miques i simètriques, basades en l’ordenació i larepetició dels diferents elements estructurals queles componen, amb un eix vertical al centre i apartir del qual es disposen els diferents ele-ments13. Mentre a l’interior totes adapten les ha-bitacions necessàries per a les funcions adminis-tratives —sala de reunions, arxiu, presó, etc.—, al’exterior poden seguir dos models14, segons sipresenten o no un porxo d’arcades a la plantabaixa —per celebrar-hi reunions i/o com a per-llongació del mercat.

La tipologia definida, gairebé sense variants,responia a les necessitats funcionals i simbòliquesplantejades en el moment de la seva construcció:en el cas dels porxos o llotges, aquests compagi-naven d’entrada la funció mercantil amb l’assem-bleària, d’aquesta manera alliberaven els diferentsgoverns de la relació de dependència que de vega-des existia amb l’església, sobretot quan no estenia cap lloc propi on reunir-se i s’havia dedemanar permís per poder celebrar els consellsmunicipals a l’interior del temple15. La funció de

la llotja, a la qual podem afegir un cert simbolis-me com a perllongació dels espais públics sobreels quals s’assenta i com a preàmbul obert delsespais municipals, va contribuir a la seva massivaincorporació en una època en la qual, almenysteòricament, es reprenia el caràcter assemblearidels governs municipals16. Val a dir, però, que elsporxos o llotges inferiors apareixen en èpoquesprecedents i l’únic canvi és la substitució dels arcsapuntats per sòlids arcs de mig punt.

Les obertures de més rellevància després de laportada eren les finestres que s’obrien a la sala delConsell, la importància funcional i simbòlica de laqual la situa, sense excepcions, a la crugia davante-ra de la primera planta, que passa a denominar-se«planta noble». Als finestrals de la planta nobles’incorporen frontons triangulars o migpartitsamb volutes, que constrasten amb l’austeritat de laresta d’obertures, sobretot les que s’obrien a laplanta baixa, que normalment anaven protegidesper una reixa. D’aquesta manera, les sales de con-sells possibilitaven les reunions periòdiques delsconsistoris, al mateix temps que servien de marcper a recepcions extraordinàries en què s’honravenvisitants d’excepció. A part de la sala del Consell,emmarcant la caixa d’escales, solien situar-se duesestances que es corresponien amb l’escrivania i lacomptaduria, que possibilitaven l’exercici buro-cràtic inherent a qualsevol sistema de govern.Finalment, a la planta baixa també podien ubicar-s’hi les presons i d’altres dependències destinadesa usos pròpiament comercials en aquells pobles oviles que no tenien d’altres edificis específics, compodien ser les carnisseries, els dipòsits de gra o finsi tot el pou de gel, com és el cas de la paeria deCervera. En el cas de Cervera, també cal destacarque vora l’edifici municipal s’ubicava l’anomenada«Taula de canvi», entitat que va néixer de la neces-sitat de disposar d’una caixa de dipòsit de diners ialtres béns de valor que estigués garantida contrarobatoris.

A les dependències més habituals, pot afegir-s’hi, segons els casos, les capelles, concebudes pertal de significar el sentiment religiós que guiava elsconsells17. Finalment, l’últim element preceptiu entots els casos és l’escala, de la qual no en conser-vem cap exemple notable a les nostres comarques,de manera que tampoc tenim constància de l’exis-tència de cap pati interior en els edificis conser-vats. El tractament de les escales variava en funcióde la planta a la qual conduïen: així, les diferènciesentre les que arriben a la planta noble i les que enparteixen són força notables, ja que en destaca lamagnificència de les primeres davant l’estricta fun-cionalitat de les segones, la caixa de les quals potarribar-se a reduir fins a la meitat.

Tornant a la seva ubicació en un indret prefe-rent de la ciutat o la vila, normalment a la plaçamajor o del mercadal, on tenien lloc les activitats

9. Tot i així, a Florència tenim l’a-nomenada Loggia dei Lanzi, cons-truïda entre 1376 i 1382, com a es-pai assembleari i per a celebracionspúbliques, però separada del palaucomunal.

10. El cas d’Almenar, on la façanaprincipal de l’església i la de l’A-juntament es miren de front, deli-mitant els extrems de la plaça, quequeda al mig, és el més flagrantdels que tractarem.

11. A Tàrrega, l’any 1742 la comu-nitat de preveres va decidir cons-truir un gran cor al mig de la naucentral; el comú reaccionà en con-tra, ja que considerava que el corocuparia massa espai, i optava perfer un cor amb parets baixes i di-mensions moderades. La comuni-tat de preveres havia aconseguit unsinformes favorables al seu projectede cor per part de l’escultor PereCosta, que en faria la planta, i deFrancisco Soriano, a més de tenir elpermís del bisbe per fabricar-lo.L’Ajuntament recordava que lamajor part de l’església l’havia pa-gada ell i el poble, i que, per tant, erade patronatge municipal. Pel que faa Cervera, quan l’any 1784 l’esglé-sia amenaçava ruïna, trobem unagran quantitat de documentacióque expressa les disputes entre elsregidors i els clergues, perquè elsprimers proposaven que, pel bédels fidels, els cultes religiosos esduguessin a terme en qualsevol al-tra església que no fos la parròquia iels segons es negaven en rodó aabandonar el seu lloc habitual. Lapostura dels preveres era tan fermaque en una ocasió van estar dispo-sats a cantar les matines i la restad’actes religiosos gratuïtament pertal que no els fessin traslladar, ame-naçant que en cas que l’Ajuntamentmanés que els músics que compo-nien la capella no assistissin a ditesfuncions, prohibirien al mestre decapella que ni ell ni els escolans niqualsevol altra veu, assistissin a lescerimònies proposades per la co-missió municipal fora de la parrò-quia (Planes i Closa, J.M.: La pa-rròquia i la vida religiosa de Tàrre-ga, segles xvi-xix. Tàrrega: Parrò-quial de Santa Maria de l’Alba,1994 i AHCC: Fons de la Comuni-tat de Preveres. Consells, 1784).

12. Veurem més endavant com, enels primers segles moderns, l’ar-quitectura privada de caràcter sen-yorial i l’arquitectura pública derepresentació aniran lligades deforma bastant estreta.

13. Lomba, 1989, 76.

14. Carbonell, M.: L’arquitec-tura classicista a Catalunya. Uni-versitat de Barcelona (tesi doctoralmicrofitxada), 1991, 221-223.

15. El Consell General dels CentJurats de Barcelona es reunia alconvent dels dominics, fins que unconflicte amb aquests provocà,l’any 1369, el trasllat del Consell alconvent de Sant Francesc i, final-ment, la decisió de tenir casa prò-pia (Beseran, 2003, p. 184).

16. Lomba, 1989, p. 97-98.

17. Lomba, 1989, p. 106.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004240 Maria Garganté Llanes

mercantils, compartint protagonisme amb l’esglé-sia, cal assenyalar l’excepció de Cervera, on l’es-glésia parroquial es troba situada just al darrere dela casa de la vila, i amb la porta d’accés un xicallunyada de la plaça. Aquest «desplaçament»queda perfectament compensat per la imponentpresència del magnífic campanar gòtic, que sobre-surt per damunt de l’edifici de la Paeria i és visibledes de qualsevol punt de la plaça, com si volguésreivindicar la seva preponderància per damunt delpoder municipal18. Finalment, l’únic exemple delsque tractarem que es troba notablement allunyatde l’església i del centre de la vila és la casa de lavila de Torà, fet que té la seva explicació en tro-bar-se ubicada a l’interior de l’edifici de l’hospital,situat a l’indret del vall —fora muralla— i vorad’un dels portals d’accés a la vila.

Quan passem a analitzar alguns dels exemplesque hem documentat a les comarques ponentines,cal advertir que les múltiples transformacions quehan sofert aquests edificis al llarg del temps, i quehan afectat sobretot l’aspecte i la distribució inte-riors, en dificulten una interpretació correcta delconjunt, de manera que no podem evitar caure enun excés de «façanisme», ja que indubtablement lafaçana és la part d’aquests edificis que ha romàsmés inalterada. D’altra banda, però, existeix quel-com que també pot contribuir a excusar aquestamancança, i és el fet que la façana principal cons-tituïa la part més important de l’edifici —a l’inte-rior únicament en destacaríem l’escala i la sala delConsell— i la més representativa, en detriment deles façanes laterals i posterior.

Les cases consistorials del segle xvii i la introduccióde les formes clàssiques

Arribat el segle xvii, l’arquitectura oficial derepresentació a Catalunya es manifestà a les seusd’alguns ajuntaments, com ara la Casa de la Vila deReus —avui molt modificada—, que fou comen-çada l’any 1601 pels mestres d’obres Joan Mas iAntoni Pujades. La traça, però, seria obra del mes-tre Joan Munter19 i podria correspondre’s amb latraça conservada al Museu Municipal SalvadorVilaseca de Reus. Sembla que el mateix mestreMunter havia estat l’artífex de la casa de la vilad’Alcover, construïda entre 1591 i 1593 pel preufet de vuit-centes lliures, i l’autor d’un projecte(ara desaparegut) per a l’Ajuntament de Valls20.No obstant això, i salvant les distàncies, la façanade la casa consistorial de Reus hauria seguit en ori-gen un classicisme proper —o deutor— al de lafaçana de Pere Blai al palau de la Generalitat.Altres exemples de la penetració de les formesclàssiques —per bé que d’una manera epidèrmi-

ca— dins de l’arquitectura de representació són lescases de la vila de Falset, Montblanc i Mataró.Aquesta última, avui extremament modificada,seguia un projecte de Jaume Vendrell, conservat al’Arxiu Municipal de Mataró21, on se’ns presentaun edifici estructurat en tres nivells horitzontals,amb un gran portal adovellat d’entrada i torriconsangulars a la part alta, similars als existents en edi-ficis com ara el palau del Lloctinent (1549-57) ialtres edificis senyorials posteriors, com ara el cas-tell de Pallejà (1590), al Baix Llobregat, o el ja sis-centista castell de Montclar (1635), a l’Urgell, quemanté el mateix tipus de torricons cantoners i elportal adovellat d’entrada. D’altra banda, l’alçatinterior de l’ajuntament mataroní projectat perVendrell també palesa l’existència d’un pati, onquatre arcs carpanells suporten una galeria ambbalustrada i arcs de mig punt sobre columnes tos-canes, que no deixa d’assemblar-se al pati projec-tat per Antoni Carbonell al palau del Lloctinent.

Durant la segona meitat del segle xvii assistima l’ampliació de la Casa de la Ciutat de Girona(1669) i Fra Josep de la Concepció projecta l’am-pliació de l’Ajuntament de Vic l’any 167022. Lasala del Consell, coberta amb una cúpula, connec-ta amb altres obres d’aquest religiós arquitecte,com ara la capella de la Concepció de Tarragona.El responsable següent de les obres fou JosepMorató i Pujol, que hi treballà entre 1673 i 168723.Cal assenyalar que l’ajuntament de Vic consti-tueix un dels pocs exemples de casa consistorialamb una potent torre, que se situa en un delsextrems de la gran plaça —condicionada per laubicació angular de l’edifici, que fa que des de laplaça únicament se n’apreciï la torre—. Val a dir,però, que les torres són molt escasses en les casesconsistorials, de manera que podem entendre queel record de les fortificacions ha desaparegut.

Finalment, si hem assenyalat la presència delporxo com un dels elements més característicsdel prototipus més abundant de casa consisto-rial, val a dir que, com en el cas de Torà a finalsdel segle xvi, els exemples construïts durant elsegle xvii i conservats a les comarques de Ponentno tenen porxo, com també succeeix en un delsedificis comunals més notables de la Catalunyacentral, com ara la casa dels jurats del Lluçanès,a Sant Feliu Saserra.

L’origen de la casa de la vila de Torà (figura 1)es troba en l’acord pres l’any 1591 pel Conselld’edificar un hospital vora l’anomenat Portal del’Ofrera, alhora que s’acorda acceptar la planta del’Hospital, els mestres d’obres, els preus, els jor-nals i la resta de coses, així com que es venguil’hospital vell24.

La corporació municipal feia temps que reque-ria disposar d’un espai on reunir-se, ja que durantel segle xvi era convocada a toc de campana, a laplaça de l’Església o a la del Pati, fins que l’any

18. Tot i així, convé insistir en lavoluntat d’ubicar les cases consis-torials en llocs preeminents dinsel context urbà, per tal d’imposar-se sobre l’ordre espacial i socialexistent, com a símbol de la con-solidació del poder municipal.

19. Després de finalitzar les obresde la casa de la vila d’Alcover, Jo-an Munter inicia la parroquial dela mateixa vila. Segons Carbonell(1991, p. 701-702), les obres forencontinuades per Oliver Nanqui apartir de 1609.

20. Cavallé, J.: «Notícia sobrel’arquitecte Joan Munter», aQuaderns d’Història Tarraconen-se, xiv. Tarragona: 1996, p. 161-196. L’autor també situa JoanMunter l’any 1597 construintl’església de Pontils (Conca deBarberà) i visurant la construccióde la parroquial de Vinaròs.

21. Giménez Blasco, J.: La Uni-versitat de Mataró (1589-1628).Barcelona: Alta Fulla, 1990. Hemd’agrair al Dr. Marià Carbonellque ens hagi facilitat la consultad’aquesta obra i, en conseqüència,el coneixement d’aquesta traça deJaume Vendrell.

22. La casa consistorial de Vic téel seu origen a finals del segle xiv,quan, l’any 1382, el Consell de lapartida reial, que fins llavors s’ha-via reunit al convent de SantFrancesc, va pendre la decisió deconstruir-se una casa pròpia a laPlaça Nova (Puigferrat, C.: «Lacasa de la Ciutat de Vic», a L’artgòtic a Catalunya, vol. 2. Barcelo-na: 2003, p. 189-190).

23. Ràfols, J.F.: Diccionario Bio-gráfico de artistas de Cataluña (3vols.). Barcelona: Milà, 1951, p.794.

24. El Consell General de la vilaes reuneix el dia 2 d’abril de 1593 iproposa demanar al duc de Car-dona que cooperi a bastir el nouhospital amb dues o tres-centescàrregues de sal, que siguin dedotze arroves cada càrrega (ArxiuMunicipal de Torà: Consells s.xvi. Plec núm. 10. També a Cobe-ró, J.: Història civil i religiosa dela vila de Torà. Calaf: Edició del’autor, 1982, p. 87).

25. Coberó, 1982, p. 67.

26. Arxiu Municipal de Torà:Consells s. xvi, i també a Cobe-ró, 1982, p. 68.

27. La nissaga dels Jaques esdevéla més activa de la construcció aTorà durant tot el segle xvii i unade les més documentades a nivelllocal pel que fa a l’activitat delsoccitans que arriben a la comarcade la Segarra durant aquesta èpo-ca. Les primeres obres que els do-cumentem són de l’any 1617,quan Jeroni Jaques cobra onzelliures i set sous per adobs al fos-sar i a la teulada de l’església deTorà i l’any 1621 contracten l’o-bra de l’església parroquial delpoble de Su. L’any 1679, elsobrers de l’església de Sant Mi-quel de Fontanet contracten amb

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 241Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

1605 la trobem reunint-se a la casa que JeroniGuancer tenia a la mateixa plaça del Pati25. En elconsell celebrat el 12 de febrer de 1611, però, esdiu que: «mestre Jeroni Guancer des d’aquestahora en avant no vol que el Consell de la vila escelebri en aquesta casa que tots sabem que ésseva», per la qual cosa es posava fi a la cessió tem-poral que Guancer havia fet de la casa a la corpo-ració municipal de Torà, que en el consell del dia26 de maig del mateix any, sembla que ja havia tro-bat la solució al problema, ordenant «prepararl’hospital per casa de la vila, on podem tenir lesreunions generals y celebrar consell; per això s’hitreballa…»26. D’aquesta manera, sabem que l’any1636 es paguen a mestre Antoni Solans 12 lliuresper la part de l’obra de l’escala, i un any més tardsón pagats pel clavari de Torà 120 lliures i 19 sousals mestre d’obres Jeroni Jaques27 i al seu fill perhaver cobert l’hospital. Encara hi ha notícies méstardanes, però, com les de l’any 1666, quan espaguen 125 teules, 7 claus per «cobertar l’atri» i 36quarteres de guix per cloure la claraboia.

L’edifici actual conserva la façana primitiva, sibé convenientment restaurada durant la dècada de1980. El frontis evidencia la divisió horitzontal enplanta baixa, pis i golfes, si bé també presenta doseixos verticals clarament definits per la presènciade dos portals: el de l’hospital, pròpiament dit, i elde la capella dels Sants Metges28. Els dos portalsd’entrada —el de l’hospital ajuntament i el de la ca-pella—, malgrat que són contemporanis en la seva

construcció, presenten diferències substancials entant que representen l’accés a dos espais distints, demanera que el portal de la capella, amb un frontótriangular de ressonàncies classicistes, contrastaamb el portal adovellat de l’hospital i la casa delcomú, més característic de l’arquitectura pròpia delgòtic civil, que arriba al segle xvi i part del xvii ique es reprodueix des dels palaus fins als masospostremença29.

La primera planta presenta finestres motllura-des, mentre la part superior de l’edifici es defineixper la presència de la galeria, que té diverses fun-cions que la fan present tant en edificis públics comprivats: des de la purament estructural com a càme-ra aïllant entre l’edifici i la coberta, fins a la sevautilització com a magatzem o mirador. L’esquemacompositiu d’aquest tipus de galeries es basa en larepetició ininterrompuda d’obertures, generalmentd’arc de mig punt, que posteriorment evoluciona-rà cap a obertures quadrangulars més separadesentre sí, com és el cas de la façana principal delPalau de la Generalitat o, com veurem més enda-vant, la Paeria de Cervera30. Si bé la galeria de sola-na es presenta en principi com una característicapròpia de l’arquitectura civil, també podem dir queafecta, tot i que en menor mesura, l’arquitecturareligiosa, com és el cas d’alguns exemples situats,sobretot, a les comarques gironines, com les parro-quials de Bordils i Fornells de la Selva o, a lescomarques de Ponent, l’església parroquial deMiralcamp (Pla d’Urgell), que data del segle xvii.

Figura 1.L’antic hospital i casa de la vila de Torà.

els germans Jaume i Jeroni Ja-ques, mestres de cases, les obresque s’han de fer a l’església (ArxiuParroquial de Torà: Fons de SantMiquel de Fontanet. Comptes).

28. El bisbe d’Urgell, AndreuCapella, des de Sanaüja, el dia 11de març de 1599, concedeix a Ga-briel Guancer, hostaler de la vilade Torà, que amb les condicionsacordades pugui edificar damuntla capella de l’hospital: «capella fapoc edificada i avui dotada de l’arten dita vila de Torà», escriu el bis-be (Coberó 1982, p. 92).

29. L’hospital i casa de la vila deTorà manté un cert paral·lelismeamb l’hospital de Pere Màrtir Co-lomés, a Solsona, pel que fa a pre-sentar un portal adovellat d’accésa la part hospitalària —més de ca-ràcter civil— i un portal monu-mental pel que fa a la capella.

30. Una notícia del Llibre d’A-cords de l’Arxiu Municipal d’Al-cover de l’any 1592 ja recull les di-vergències entre la corporaciómunicipal i el mestre d’obres, Jo-an Munter, sobre fer una galeriad’arquets a la part superior o béobrir finestres rectangulars: «Mesper dits jurats fonch dit i preposata dits consellés que sobre la obrade la Casa de la Vila, sentiren queen deyen que lo mestre era obligaten fer arquets envés la plasa, i elldiu que ell ni farà si ni volen, peròque millor estarà com se acostu-ma de fer ab obres de primor, quetot estiga clos fins a la algorfa, ique allí se fasen tres finestres, quelos arquets són obres de pagesos»(Cavallé, 1996, p. 189).

LOCVS AMŒNVS 7, 2004242 Maria Garganté Llanes

La Paeria de Tàrrega

Segons les actes dels consells municipals, les obresper a la nova casa de la Paeria començaren l’any1671; el dia 7 de juliol els paers acordaren dema-nar al degà llicència per poder-hi treballar i portarpedra els dies de festa31. En aquest punt i amb lafaçana començada, les obres es van haver d’aturarper manca de diners, i es van reprendre l’anysegüent, amb la continuació de la façana.Aprofitant l’estada de Fra Josep de la Concepcióper examinar l’estat de l’església parroquial des-prés de la caiguda del campanar, se li demanàigualment un examen de la casa de la Paeria, perveure si es podia aprofitar quelcom de la cons-trucció antiga que encara restava dempeus, però,després de mirar-la i reconèixer-la, digué que noera possible reparar-la32. D’aquesta manera, elmestre de cases Gaspar Roca, que la tenia a preufet, hagué d’enderrocar tota l’obra antiga, i enrestà únicament la part de façana nova que ja s’ha-via començat.

Per tal de reedificar tota la casa de bell nou, esdecidí ampliar-ne l’espai, per la qual cosa es vahaver de comprar part d’una casa contigua, pro-pietat d’un tal Ramon Terés. Segons un informeregistrat notarialment l’onze de setembre de 1673i elaborat pel propi Gaspar Roca, mestre de cases,i un tal Gener, que estava treballant amb ell enunes obres a l’antiga casa Sobies, els mestres de

cases juntament amb els membres del consistori iel propietari Ramon Terés, pagès, examinaren enla casa d’aquest la part que calia prendre per a lareedificació i ampliació de la casa de la Paeria.

Als anomenats «Llibres de Registre», hi tro-bem diverses notes referents a la construcció de lacasa de la Paeria, com per exemple el pagament:«per lo valor de asculpir les armes a mestre GasparRoca, 22 lliures»33, en referència a l’escut de la por-tada, que data de 1674. Aquest mateix any, s’acor-da continuar amb el cobrament del «tall» sobre elblat per tal de poder-lo aplicar a la construcció dela Paeria —es tractava d’una contribució al finan-çament de les obres, consistent a recaptar una partde la collita—34. La façana s’acabà l’any 1676 i apartir de l’any següent trobem anotacions refe-rents a altres aspectes. Per exemple, els membresdel consistori donen permís als mestres de casesper valer-se de les lloses que hi ha vora la muralladel portal de Santa Maria per tal d’acabar d’enllo-sar l’entrada de la casa de la Paeria35. I l’any 1678s’anota que «faltan diners pera acabar las casas dela paheria segons se ha trobat y vist ab los comp-tes en dies passats y closos, com son encara lasbaranas de la escala, banchs per la present sala delconsell y altras cosas molt necessarias, perçò vejamde hont se han de traurer diners»36. Durant elsanys següents coneixem molt poques notíciessobre l’edifici, però suposem que l’any 1683 la casadevia estar acabada, ja que es discuteix entre els

Figura 2.La casa de la Paeria de Tàrrega.

31. AHCT: Llibre de Consells(1670-1683), foli 51.També a Se-garra i Malia, J.: Història deTàrrega amb els seus costums itradicions. Tàrrega: Museu Co-marcal, 1987. p. 170.

32. AHCT: Llibre de Consells(1670-1683), foli 71.

33. Segarra i Malia, 1987, p.172.

34. AHCT: Llibre de Consells(1670-1683), foli 144. També aSegarra i Malia, 1987, p. 172.

35. AHCT: Llibre de Consells(1670-1683), foli 266. També aSegarra i Malia, 1987, p. 172.

36. AHCT: Llibre de Consells(1670-1683), foli 268. També aSegarra i Malia, 1987, p. 172.

37. Segarra i Malia, 1987, p.173.

38. Serlio recomanava en el Lli-bre IV del seu tractat arquitectò-nic la importància de l’heràldica,manifestant (sempre referint-se al’arquitectura privada): «las ar-mas dan gran ornamento al edi-ficio y demás de esto sen degrande utilidad proque pruevany señalan en las partes que estanpuestas, quien son los señores delos edificios: y perpetuan susnombres y memorias...» (Ser-lio, S.: Tercero y Quarto Librode Arquitectura. Trad. Franciscode Villalpando. Toledo: 1563).Segons Lomba, 1989, p. 116.

39. ADS: Fons parroquial deMatamargó. Llibre d’obra, foli 1.

40. ADS: FN Torà. Gil Gualdo(1663). El santuari està constituïtper una antiga hostatgeria —avuien estat de semiruïna— i per unaespaiosa església d’una sola naucoberta amb volta de canó, corelevat als peus i balcons o tribu-nes que s’obren a banda i bandade la nau. La façana principal i laportada es van acabar a mitjan se-gle xviii.

41. Pons i Farré, J.: Beata Ma-ria Acrimontis. Barcelona: Im-primatur, 1936, p. 56.

42. Cap al 1674 trobem un talJosep Grau, mestre de cases, quetreballa l’obra de l’església delconvent de Sant Ramon de Por-tell (AHCC: Fons comarcal.Obra de Sant Ramon: Llibre decomptes 1673-1683).

43. ADS: Llibre de l’obra deMatamargó, foli 1. L’any 1650 elmestre de cases de Sant Feliu Sa-serra, Joan Roca —habitant deSallent— havia contractat l’obrade la parroquial de Matamargó(Solsonès).

44. Segarra i Malia, 1987, p.171.

45. En els cobraments per lesobres del santuari d’Ivorra jaapareix com a mestre de cases deTàrrega (ADS: Fons Parroquiald’Ivorra. Notarial. Nadal Millàs,

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 243Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

paers la necessitat de fer unes obres de reparació ala teulada. A partir d’aquí, únicament es fa refe-rència a detalls com ara la realització d’unes corti-nes per col·locar davant la imatge del Sant Cristque presidia la Sala de Consells o la conveniènciade confeccionar nous barrets de vellut per alspaers37.

La casa consistorial de Tàrrega (figura 2) ésactualment un edifici entre mitgeres, amb nom-broses obertures practicades al llarg del temps ique distorsionen l’hipotètic aspecte de la façanaoriginal, que tanmateix conserva alguns dels ele-ments més característics, com ara l’arcaïtzantgaleria superior o la porta d’entrada, emmarcadaper pilastres i coronada amb un frontó migpartitper l’escut heràldic de la ciutat, sostingut per dosnens o putti. No és estrany que els emblemesheràldics de les ciutats incloguin llegendes en lesquals es pretengui recollir l’esperit d’allò quehavia de representar la institució. D’aquestamanera, l’escut esculpit a l’Ajuntament deTàrrega inclou la llegenda «Tarrega foelix». Elsemblemes heràldics s’equiparen d’aquesta maneraals escuts nobiliaris, amb la qual cosa s’anivella elpoder municipal al poder senyorial38. Finalment,el fet que la portada de l’ajuntament de Tàrregano estigui situada simètricament, constituint l’eixcentral de la façana, devia respondre, en elmoment de la seva construcció, a una qüestió fun-cional de distribució de l’espai a la planta baixa, ala qual s’havia de supeditar la qüestió estètica.

Abans de donar per finalitzat aquest breurecorregut pel procés constructiu de la Paeria tar-garina al segle xvii, hem de fer esment de la figu-ra del seu constructor i probable tracista, el mes-tre de cases d’origen bagenc Gaspar Roca. Tot ique ignorem el lloc exacte del seu naixement,sabem que era fill de Joan Roca, mestre de casesde Sant Feliu Saserra, que l’any 1650 trobem con-tractant l’obra de l’església parroquial de SantPere de Matamargó, al Solsonès39. A Gaspar Rocael documentem per primera vegada en comarquesponentines l’any 1663, quan contracta l’obra delsantuari de Santa Maria d’Ivorra, conegut popu-larment com el Sant Dubte40. L’any 1666 es facàrrec de la construcció de la capella de la Vergedels Socors a l’església parroquial d’Agramunt41,un espai de planta centralitzada i cobert ambcúpula, que havia estat dissenyat per un tal mestreGrau de Guissona42 i que és l’únic element, junta-ment amb la capella del Roser i la sagristia, quealtera la planta romànica del temple.

Si considerem el propi Gaspar Roca com aautor del disseny i pensem en els seus orígensfamiliars a Sant Feliu Saserra43, no podem descar-tar que la seu de la Cúria i Jurats del Lluçanès,construïda durant el primer terç de segle, haguéspogut influir d’alguna manera en la realitzaciód’un disseny per a la casa comunal de Tàrrega.

Així, la casa consistorial de Tàrrega manté la gale-ria de solana superior, tot i que existeixen diferèn-cies entre les obertures principals: mentre a SantFeliu Saserra la porta és d’arc de mig punt i ambarquitrau superior, a Tàrrega és de llinda planaamb frontó triangular partit per les armes de laciutat, emblema heràldic que a la capital delLluçanès se situa en un nivell superior, entre laporta i la finestra central.

Mentre Gaspar Roca estava duent a terme lesobres de la casa de la Paeria44 —suposem queaquest devia ser el principal motiu del seu establi-ment definitiu en aquesta ciutat45—, va rebre l’en-càrrec del consistori d’examinar l’estat en què estrobava el campanar de l’església parroquial «quetots veuen que esta molt xafat y escardat y digueestava ab algun perill per fer la fabrica grave y detant gran pes, y encara que ara de present li apa-reixia no correr dit eminent perill ab tot seria verferho mirar y ferho reparar»46. L’any següent, elmateix consistori demanava novament que el cam-panar fos examinat, cosa que féu Gaspar Roca jun-tament amb Josep Morató47. Tots dos aconsellarenposar guix i cera a l’estructura per tal d’estudiar-nela inclinació, alhora que el consell de la vila pro-posava que s’aprofités l’estada de dos paers aBarcelona per tractar del tema amb el mestre PerePau Ferrer, ben conegut per les seves obres alPalau de la Generalitat de Barcelona. Finalment,no va poder evitar-se la caiguda del campanar i, uncop examinat per Fra Josep de la Concepció ideterminada la construcció de la nova església,Gaspar Roca fou novament l’encarregat d’ende-rrocar les restes de l’església vella. Així doncs,Gaspar Roca també intervindrà activament en laconstrucció de la parroquial targarina projectadaper Fra Josep de la Concepció, ja que el trobemdocumentat en el Llibre de l’obra de l’església desde l’any 1672 fins almenys una dècada més tard,figurant com a «mestre major» o «sobrestant» del’obra48. Paral.lelament, l’any 1673 signa amb elbisbe Lluís de Pons un contracte per obrir el braçesquerre del creuer de la catedral de Solsona «ambarc circular i no apuntat» i construir-hi la capelladel Santíssim49. L’any 1682, suposem que durantun dels viatges que devia realitzar entre Tàrrega iIvorra, per tal de supervisar la marxa de les obres,rep l’encàrrec de visurar l’obra de la nova esglésiadel convent de sant Ramon de Portell, que s’esta-va construint des de 167450.

Gaspar Roca va morir el dia 12 de febrer del’any 1687. Segons el llibre d’òbits «no rebé nin-gun sagrament per haver mort de mort subitànea»i va ser enterrat el dia 13 al campanar de l’esglésianova de Tàrrega, en la qual feia tants anys que hitreballava51. Casat amb Maria, sabem que haviatingut almenys tres fills. Segons els llibres de bap-tismes, el 27 de desembre de 1683 es bateja la sevafilla Maria52; el 13 de setembre de 1685, el seu fill

1670-78), mentre que en el con-tracte de l’any 1663 apareixiacom a mestre de cases de Manre-sa (ADS: FN Torà. Gil Gualdo,1663).

46. AHCT: Fons Municipal.Consells (1670-1683), foli 58.També a Narváez, C.: El tracis-ta Fra Josep de la Concepció il’arquitectura carmelitana a Ca-talunya. Universitat Autònomade Barcelona (tesi doctoral in-èdita) 2000, p. 174.

47. Les anotacions del llibre del’obra de l’església no especifi-quen si es tractava de Josep Mo-rató, mestre de l’obra del santua-ri del Miracle, que moriria aquellmateix any, o bé del seu fill, Jo-sep Morató i Pujol.

48. AHCT: Llibre de l’obra del’església, foli 37.

49. ADS: Carpeta d’obres de laCatedral, núm. 23.

50. AHCC: Fons Comarcal.Obra de Sant Ramon: Llibre decomptes (1673-1683).

51. APT: Llibre d’òbits (1642-1730), foli 134.

52. APT: Llibre de baptismes(1668-1690), foli 122.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004244 Maria Garganté Llanes

Isidre53, i, finalment, el set d’agost de 1687 (sismesos després de la seva mort), es bateja el seu fillpòstum, Gaspar «fill de Gaspar Roca mestres decases i de Maria, viuda deifixada»54.

La Paeria de Cervera

L’actual casa de la Paeria de Cervera (figura 3) vaser construïda entre 1679 i 168855. La construcciód’una nova casa municipal substituiria l’edificibastit a finals del segle xvi pel mestre d’obres cer-verí Joan Barrufet, segons la traça de Martí Ymor,mestre d’obres procedent de la Bretanya56. L’obraresultant és un edifici centrat verticalment per ungran portal amb l’escut heràldic de la ciutat deCervera i un finestral a la part superior, decoratamb un frontó amb volutes, mentre la part alta del’edifici presenta una renglera de petites finestresquadrangulars, com a reminiscència de la galeriade solana que sí que hem vist encara al’Ajuntament de Tàrrega. A banda i banda d’a-quest eix vertical, es disposen dos balcons, sostin-guts per dos grups de cinc mènsules que han esde-vingut la part més representativa de l’edifici. Undels grups reprodueix personatges típics del mer-

cat que se celebrava en aquella plaça, i l’altre, lesactituds pròpies dels cinc sentits corporals —enuna clara al·lusió a les virtuts que havia de tenirtot bon governant— (figura 4). A un extrem del’edifici, s’obria una galeria que posteriorment fouderruïda per construir un nou cos arquitectònicper ampliar la Paeria a finals del segle xviii, men-tre a l’altre extrem s’hi havia bastit l’edifici de lataula de canvi. A la part superior de la novaPaeria, la galeria de solana amb finestres corregu-des d’arc de mig punt que trobem a la Paeria deTàrrega, aquí és substituïda per set obertures qua-drangulars, que si bé tenen la mateixa funció, jaestan desproveïdes de la ressonància medieval deles de Tàrrega.

Aquest tipus de portada emmarcada amb apa-rell encoixinat i dovelles a saltacavall a la llinda, eltrobem en exemples ja del segle xvi, com ara elportal de mar de la Ciutadella de Roses, projecta-da per Giovan Battista Calvi i construïda pelmestre d’obres Bartomeu Sabater57, on es posa demanifest, en l’austeritat d’aquest llenguatge clàs-sic, una certa influencia dels encoixinats rústicsmantovans. També en tenim exemples molt pri-merencs del segle xvii, com ara la casa de CosmeVidal a Alcover, construïda l’any 1618 potser periniciativa dels germans Anton i PròsperCompany i la traça de la qual s’atribueix a PereBlai, o bé a la comarca de l’Urgell, la porta del’hort del convent franciscà de Sant Bartomeu deBellpuig. I és que si bé aquest tipus de portada ésmés propi de l’arquitectura civil, també el trobemen alguns exemples d’arquitectura religiosa, coma l’església del santuari del Miracle a Riner (elSolsonès), obra de Josep Morató, que hi estavatreballant des de 1652, o a l’església de la Pietat deVic (1664), obra del seu fill, Josep Morató i Pujol,que en fa el projecte i passa a dirigir les obres dela façana58. Finalment, entre altres cases consito-rials que presentin un tipus de portada semblant,podem citar l’antiga casa consistorial de Manresa,avui palau de justícia, o l’Ajuntament deBarbastre. Com en el cas de l’Ajuntament deTàrrega, l’escut de Cervera apareix aquí coronat isostingut per dos nens o putti. Durant i Sanperediu al respecte: «Essent aquest escut obra del seutemps, trobaríem molts escuts semblants escam-pats en construccions barroques, però ens semblahaver trobat el model immediat de l’escut deCervera que descrivim, en l’escut que pocs anysabans, Joan i Francesc Grau havien posat a laportalada de la casa municipal que s’estava cons-truint a la ciutat de Manresa, casa que actualmentés residència dels jutjats»59.

Per una descripció del cerverí Josep Corts,realitzada vers l’any 1724, sabem que a la partbaixa de la nova Paeria cerverina hi havia diver-ses dependències i les presons, la cort del batlle il’oficina dels drets de les portes a banda i banda

Figura 3.La casa de la Paeria de Cervera amb el campanar de la parroquial deSanta Maria.

53. APT: Llibre de baptismes(1668-1690), foli 134.

54. APT: Llibre de baptismes(1668-1690), foli 151vº.

55. AHCC: Fons Municipal.Llibre de l’obra de la Casa de laPaeria.

56. Llobet Portella, J. M.:Cent episodis de la història deCervera. Lleida: Diputació,1990, p. 149.

57. Martínez, D.: «El portal deMar de la fortalesa de Roses, unaobra renaixentista a Catalunya»,a Locus amoenus, 4. UniversitatAutònoma de Barcelona: 1998-1999, p. 155-170.

58. L’any 1694 Joan FrancescMorató i Soler substitueix el seupare en la direcció de l’obra il’any 1717-1720 la direcció passaa Josep Morató i Soler (Erra,M.A.; Mirambell, M.: «Genea-logia de la família Morató i in-ventari arquiectònic», AusaXIII/121. Vic: Patronat d’Es-tuids Ausonencs, 1988, p. 144).

59. Duran i Sanpere, A.: Lli-bre de Cervera. Ajuntament deCervera, 2001, 248 (1ª ed. Barce-lona: Curial, 1977). Remet a Sa-rret Arbós: Història religiosade Manresa, vol. IV. Manresa:Sant Josep, 1924, p. 117.

60. Duran i Sanpere, 2001, p.249.

61. Segarra i Malia, 1987, p.172.

62. AHCC: Fons Municipal.Llibre de l’Obra de la Casa de laPaeria.

63. Hem d’exceptuar, en aquestpunt, les capelles dels masos, quenormalment són exemptes o im-mediates a la casa i mantenenuna especificitat arquitectònicaque les distingeix de l’edificiprincipal, la qual cosa consti-tueix un fort element identitaridins el conjunt del mas.

64. El retaule de Sant Andreu ésl’únic retaule barroc que es con-serva a Santa Maria després de laGuerra Civil.

65. Razquin Jené, J.M.: Gentde la Segarra. Barcelona: CBS,1998, p. 209.

66. Razquin Jené (1998, p. 209)diu sense precisar: «fossin escul-tures o adobs del campanar o deles vidrieres de l’església, portalso finestes de cases».

67. Mestre d’obres barceloní.L’any 1738 construí el campanarde l’església de Sant Fèlix de Sa-badell. També va intervenir en lesobres del nou convent de SantAgustí a Barcelona (Arranz, M.:Mestres d’obres i fusters. La cons-trucció a Barcelona en el seglexviii. Barcelona: Col·legi d’Apa-relladors, 1991, p. 200-202).

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 245Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

de l’entrada. El pis principal disposava d’unrebedor o distribuïdor des d’on s’accedia a lesescrivanies, a la sala del Consell municipal, a lasala dels retrats reials i a la capella60. Si bé en elcas de la Paeria de Tàrrega tenim poques refe-rències sobre l’existència d’una capella o oratori—únicament la facultat donada pel papaInnocenci XI per tal de poder dir missa a l’ora-tori de la Paeria61—, a Cervera sí que es contem-pla la seva construcció des de bon començament,si bé avui dia l’espai que ocupava està completa-ment transformat. En la construcció de la cape-lla hi participaren, a més de Francesc Puig com aautor de la traça i director de l’obra —el 28 degener de 1688 se li paguen trenta-tres lliures delpreu fet «per la fàbrica de la capella»—, altresartífexs que apareixen a les anotacions delscomptes de l’obra. Per exemple, el dia 13 defebrer de 1687 es paguen trenta lliures a JosepCases i Bernat Nuix pel preu fet de la portaladade la capella i el 21 de juliol del mateix any espaguen vint-i-cinc lliures al daurador Josep Puigper haver daurat «lo panell de la teulada y losscuts de la capella y del cap de la scala».Finalment, el mateix Josep Puig cobra vint-i-cinc rals més el dia nou de desembre, per haverdaurat la clau de volta de la capella62. L’existènciad’una capella com a petit espai de pregària i decerimònia religiosa constitueix un altre punt decontacte amb algunes residències senyorials, queostentaven el privilegi de tenir capella o oratoriparticular. En cap dels dos casos, però, l’existèn-cia d’aquest espai s’evidenciava a l’exterior63.Perduda la seva funció i transformat el seu inte-rior, l’únic testimoni conservat —avui al MuseuComarcal de Cervera— de la capella de la Paeriasón les figures de la Immaculada i Sant Miquel,procedents del retaule que la presidia.

Pel que fa al principal artífex de la casa de laPaeria de Cervera, podem dir que de la mateixamanera que Jaume Padró serà la figura dominanten el panorama artístic cerverí de l’últim terç delsegle xviii, Francesc Puig acompleix aquesta fun-ció cent anys abans. Escultor de Cervera,Francesc Puig és l’artista que dominà en el seutemps l’ambient de la vila i, segons Duran iSanpere, hi introduí el barroquisme. Era fill d’unfuster de Cervera. L’any 1643 era a Solsona, ontenia encàrrec d’un retaule. Informat dels conflic-tes creats pel retaule major de Santa Maria deCervera, s’oferí a modificar-lo i donar-li forma detabernacle. El projecte de moment no reeixí, peròFrancesc Puig s’aposentà definitivament aCervera. Poc després, l’any 1648, va associar-seamb l’escultor de Concabella Jacint Reguer, ambqui convingué la construcció d’un retaule de SantAndreu per a la parròquia Santa Maria64. Tambéva fer la creu de terme dita dels Aurenets. SegonsRazquin65, Francesc Puig tingué un paper destacat

en la vida pública de Cervera, fou col.lector delsbéns de la comunitat de preveres i apareix docu-mentat en la majoria d’obres que es realitzen a laciutat en aquell temps66.

Exemples del segle xviii:continuïtat o innovacióUn clar exemple de la continuïtat morfològica ésl’edifici de la Casa de la Ciutat de Manresa, quepassà a substituir en aquesta funció la construïdaa finals del segle xvii amb la intervenció de Joan iFrancesc Grau, ara seu del Palau de Justícia. Elnou ajuntament fou construït entre 1739 i 1777pel mestre d’obres moianès Jeroni Torrents,segons el projecte del mestre d’obres i arquitectebarceloní Joan Garrido, que havia fet el projecteentre els anys 1735-173667. L’edifici és de plantaquadrangular centrada per un pati; consta deplanta baixa i dos pisos. La façana principal ques’obre a la plaça va ser restaurada l’any 1990 i ésformada per un porxo de cinc arcs —el central depunt rodó i els altres apuntats, com a elementencara més arcaïtzant, mentre que el primer pisestà definit per cinc balcons que es corresponenamb cinc finestres al segon pis, separat del primerper una cornisa. Entre el balcó central i el segonpis destaca l’escut de la ciutat, obrat originària-ment en alabastre per l’escultor Jacint MiquelSorts l’any 1763 i substituït posteriorment peruna còpia feta en pedra. Però vegem més exem-ples d’aquesta actitud continuïsta de l’arquitectu-ra del segle xviii a la zona que tractem.

Figura 4.Mènsula d’un dels balcons de la casa de la Paeria de Cervera.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004246 Maria Garganté Llanes

L’ampliació de la Paeria de Cervera amb la construcció de les noves presons:una intervenció respectuosa

Malgrat que la casa de la Paeria s’havia fet nova,com hem vist, durant l’últim quart del segle xvii,cent anys després ja necessitava reformes im-portants. Al llarg del segle xviii, Cervera haviapassat de vila a ciutat i disposava de l’única uni-versitat del Principat. Una carta del fiscal delCrim, de l’any 1779, ja assenyalava la necessitatde construir unes noves presons que fossin mésgrans, més segures i clements68. Tradicionalment,les presons i la casa de la vila anaven unides, jaque els paers tenien jurisdicció civil i criminal.Segons Duran i Sanpere, no sembla que a laPaeria de Cervera hi hagués cap lloc construït apropòsit i només hi ha indicis d’haver ocupat lapart baixa de l’edifici de la Taula de Canvi, ados-sat a l’Ajuntament69. Amb la intervenció delcorregidor, el primitiu projecte de construirnomés unes noves presons es convertí en l’edifi-

cació d’un cos arquitectònic de gran envergadu-ra que amplià notablement l’edifici de l’Ajunta-ment pel costat de sol ixent, alhora que respecta-va totalment l’estil i les línies de la construcciódel segle xvii.

La traça de l’obra va anar a càrrec de l’escultord’origen manresà Jaume Padró70, que cobrà cinclliures, dotze sous i sis diners, mentre que l’exe-cució del projecte es va adjudicar al mestre decases cerverí Marc Gaudier per cinc-centes lliures.Per poder dur a terme l’obra, s’ensorraren algunescases de la plaça de la Sebolleria, es modificà l’ac-cés a aquest espai urbà i es va desfer la galeria ques’havia construït cent anys abans a l’extrem de laPaeria71. En el contracte de l’obra s’especifica queles figures de les mènsules que han de sostenir lesllosanes dels balcons han de ser semblants a lesdels altres dos balcons, però sense que n’hi puguihaver dues d’iguals, i s’hi posa la condició ques’han de presentar els dibuixos de les figuresabans de procedir a llur execució72.

El resultat (figura 5) no difereix en qualitat del’edifici construït per Francesc Puig: la part novapresenta un portal exactament igual que l’ante-rior, amb l’escut de la ciutat a la part superior iamb el gran finestral amb frontó partit per volu-tes. També hi ha un balcó idèntic als altres dos,igualment amb cinc mènsules, que aquí hem decreure que representen personatges al·lusius almón de les presons i la justícia. Finalment, unaporta secundària amb la data de 1786, les finestresde la part superior i les cornises i el ràfec comple-ten la unitat del conjunt i la perfecta inserció ambla construcció de finals del sis-cents. Tot i així, vala dir que aquesta solució no fou del gust de CèsarMartinell, qui considera que «tot el que l’edificiguanyà en dimensions amb l’ampliació, ho perdéen elegància, ja que la primitiva construcció ambun sol eix de simetria i composició encertadamostrava un conjunt de ritme graciós que avui limanca»73.

En definitiva, però, el resultat de la intervencióvan ser uns nous espais que no solament permete-ren tenir unes presons àmplies i ventilades a lapart inferior de l’edifici, sinó també disposar a lapart superior d’espaioses sales que contribuïssin afacilitar la gestió del govern municipal a les auto-ritats cerverines de finals del segle xviii.D’aquesta manera, Jaume Padró també va tenircura de l’ornamentació de la sala dels consells el1796, el projecte de la qual va consistir a traçarl’obra, dibuixar el perfil de les obertures i treba-llar les cornises, tot per un import de dinou lliu-res i dotze sous74.

Jaume Padró també treballà per a l’Ajun-tament realitzant obres d’arquitectura o d’art efí-mer. Així, l’any 1788 se li paguen 11 lliures perhaver fet l’arquitectura fingida amb la qual esdecorà la façana de l’Ajuntament per a la procla-

Figura 5.Casa de la Paeria de Cervera. Ampliació del segle XVIII.

68. Duran i Sanpere 2001, p.251.

69. Segons Duran i Sanpere(2001, p. 251-252), en un acordmunicipal de l’any 1577 es parlad’arreglar la plaça de davant de lapresó i de l’església de Santa Maria.

70. Duran i Sanpere, 2001, p.253.

71. Segons Duran i Sanpere, unprimer projecte consistia a edifi-car les noves presons al costat dela casa de l’Ajuntament, aprofi-tant el desnivell que hi havia en-tre la plaça Major i l’antiga plaçade la Sebolleria. Aquest pla per-metia que la nova construcció noarribés a l’alçada de la galeria en-carada a sol ixent que hi havia ala casa municipal (Duran i San-pere, 2001, p. 252).

72. AHCC, Fons Municipal.Llibres d’actes i negocis 1785-1788, foli 95.

73. Martinell, C.: Arquitectu-ra i escultura barroques a Cata-lunya, vol. II. Barcelona: 1959,p. 38.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 247Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

mació del rei Carles IV. De la mateixa manera, el24 de setembre de l’any 1803, Jaume Padró cobra33 lliures i 13 sous en concepte de

los jornales empleados en componer el apara-to del frontispicio de las casas consistoriales dela ciudad de Cervera, esto es dirigir la obra,haser un nuevo disenyo para la adición delaparato y demás conveniente que se ha ofreci-do para la perfección del mismo.

Aquesta obra es correspon amb l’arquitecturaefímera realitzada per la visita reial de Carles IV ila seva esposa, Mª Lluïsa de Parma, el mes desetembre de 180275.

L’Ajuntament d’Agramunt: pervivència de formes i models anteriors

La casa de la vila d’Agramunt (figura 6) ha estatrelacionada, tant per la seva proximitat geogràfi-ca com formal, amb la de Cervera. D’aquestamanera, Cèsar Martinell considerava que totesdues obres podien haver estat realitzades per unmateix artífex76. El cas és, però, que entre elles hiha gairebé cent anys de diferència cronològica—en tot cas, la casa consistorial d’Agramuntesdevindria contemporània de l’ampliació de laPaeria cerverina, duta a terme el 1786—. Però sihem dit que aquesta ampliació, projectada perJaume Padró, pretenia integrar-se de forma fidel ala reeixida construcció anterior, l’obra nova del’Ajuntament d’Agramunt esdevé un exempleabsolutament retardatari, si bé molt acurat en laseva execució. L’ajuntament d’Agramunt presen-ta característiques més arcaiques que el deCervera, com ara la galeria de solana a la partsuperior, realitzada aquí a base de la successiód’arquets de mig punt que trobàvem, per exem-ple, a l’hospital i Ajuntament de Torà, de finalsdel segle xvi, i en múltiples residències particularsd’aquesta època i del segle xvii.

La presència del porxo o llotja inferior fa quea Agramunt la porta d’accés a l’edifici passi a unsegon pla i, en canvi, la monumentalitat es con-centri en la balconada central del pis principal,que adopta el mateix tipus de decoració encoixi-nada amb dovelles a saltacavall que trobàvem a laportada de la casa municipal de Cervera, i queconstitueix el detall principal que devia provocarla confusió de Martinell, en afirmar que l’artífexde Cervera i d’Agramunt eren el mateix. Enaquest últim exemple, l’escut de la vila se situa nodamunt la porta, sinó damunt la finestra princi-pal, que es converteix en el punt de referència apartir del qual s’organitza la resta de la façana. Detota manera, si bé Martinell anava errat en lesseves atribucions, sí que assevera que, en tot cas,

la casa consistorial d’Agramunt seria posterior ala de Cervera, ja que «alguns elements s’hi trobenresolts amb major depuració»77, com és el cas deles cantoneres o angles de l’edifici, que aAgramunt apareixen treballades amb carreusencoixinats, decorats amb alternança de rectan-gles i rombes.

A la llinda de la porta principal hi ha la datade 1761 i sabem que l’any següent, concretamentel 15 de novembre de 1762, els regidors de la vila,per atendre les despeses ocasionades per la cons-trucció de l’edifici, vengueren al pagès JaumeViladàs un pati per fer una casa segregat delscomuns de la vila sota el castell78. El mateix 1762,el ferrer de Santa Coloma de Queralt MagíMagre contracta la realització dels balcons ibalustrada de l’escala principal de la casa «que loMagnífich Ajuntament està construhint en lareferida vila», la qual cosa ratifica una vegada mésla datació de l’obra de la casa dins la divuitenacentúria79.

Ara bé, si ens preguntem per l’origen no nomésde la pervivència d’unes mateixes formes, sinó per

Figura 6.Casa de la vila d’Agramunt.

74. Duran Sanpere, 2001, p.251-254.

75. AHCC, Fons Municipal.Passada del Rey a Cervera(1802), foli 43.

76. Martinell, 1959, vol. II, p.38-39.

77. Martinell, 1959, vol. II,39.

78. Pons i Serra, L.: Notíciad’Agramunt. Lleida: Diputació,1990, p. 94

79. Cal assenyalar, però, quel’escut de pedra que presideix lafaçana duu la data de 1703, laqual cosa fa suposar que és pro-cedent d’una construcció ante-rior.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004248 Maria Garganté Llanes

la causa de la semblança de la casa consistorialagramuntina amb la de Cervera, podem atrevir-nos a oferir una resposta tot formulant una hipò-tesi sobre la seva autoria. L’any 1761 —un anyabans del contracte per fer els balcons del’Ajuntament—, el mestre d’obres cerverí JosepReyt havia contractat l’obra del col·legi de SantBonaventura d’Agramunt, que és sisenada perFrancisco Nuet80. El mes d’abril d’aquest mateixany, Josep Reyt també apareix com a contractistaprincipal de les obres a la casa del noble Manuelde Siscar i Fivaller, juntament amb els també mes-tres de cases cerverins Francesc, Pau i TomàsGaudier i Fracesc i Jaume Orovig81.

El mestre d’obres Josep Reyt, el contractistaprincipal, era fill d’Anton Reyt, un dels membresmés influents de la confraria de Mestres de Casesi Molers de Barcelona, del qual fou prohom encap82. La gran influència del pare i les bones rela-cions amb l’Administració portaren Josep Reyt,nascut l’any 1704, a executar moltes obres públi-ques i suposem que arriba a Cervera amb motiude la construcció de la Universitat. L’any 1733contracta les obres de l’Hospital de Castelltort deCervera, juntament amb Agustí Biscarri i a la llar-ga hi agafa residència83. L’any 1757, EsteveSubiràs li subcontracta la continuació de les obresde la Universitat, juntament amb el mestre decases cerverí Francesc Romeu84.

Pel que fa a l’autoria de la casa consistoriald’Agramunt, podria, doncs, Josep Reyt haver-ne

estat l’autor, si més no de la traça, inspirant-se enla casa de la Paeria de Cervera? D’altra banda, caltenir en compte que Marc Gaudier —un dels mes-tres de cases amb qui forma companyia per a laconstrucció de la casa de Manuel de Siscar— serial’encarregat de la materialització del projecte deJaume Padró per a l’ampliació de la casa de laPaeria de Cervera. D’aquesta manera, podemconsiderar que la presència a Agramunt de mes-tres d’obres cerverins tindria molt a veure amb laforma que prengué la nova casa consistorial.Finalment, respecte a la contracta dels balcons i labarana de l’escala del nou ajuntament, cal assen-yalar que en el document s’especifica que lesbalustres de la barana de l’escala han de ser «de lamateixa forma que estan los balustres del balcó dela casa de Dn. Manuel de Siscar esto es en quant ala doblaria y figura», de manera que podria trac-tar-se d’una indicació per imitar una obra feta pelsmateixos empresaris.

En definitiva, i a part de les semblances quel’acosten a la Paeria de Cervera, la casa consisto-rial d’Agramunt, malgrat que es tracta d’una deles obres més retardatàries de les que tractem (del’últim terç del segle xviii), esdevé al mateix tempsla més arcaïtzant i la més propera als exemplesmés prototípics i monumentals de les cases con-sistorials dels segles xvi i xvii. Així doncs, pel quefa al tractament exterior de la façana, l’únic quediferencia la casa consistorial d’Agramunt de lesd’Arnes, Alcover o Horta de Sant Joan, així comles de la zona aragonesa, estudiades per Lomba, ésl’absència de frontons i decoració motllurada a lesfinestres de la planta noble. Únicament té decoratel balcó central amb dovelles encoixinades quesuporten l’escut heràldic.

L’Ajuntament d’Almenar: una renovació epidèrmicaDesconeixem la data exacta de la seva construcció,així com el seu artífex, tot i que podem situar-lodins l’últim terç del segle xviii, com a edifici coeta-ni a l’ampliació de la veïna església parroquial icampanar. L’Ajuntament d’Almenar (figura 7) pre-senta una porxada inferior, com el d’Agramunt, sibé aquí els arcs són peraltats. La part de la llotja oporxo és de pedra picada, mentre la resta de l’edifi-ci està arrebossat i organitzat verticalment mitjan-çant pilastres. En aquests dos últims aspectes,doncs, rau la principal diferència respecte de lescases consistorials que hem tractat anteriorment, onla pedra picada i buixardada era la constant en totesles façanes. L’arrebossat amb argamassa de calç, queés un recurs que esdevé molt comú en l’arquitectu-ra setcentista, tant pel que fa a edificis privats —re-sidències senyorials— com públics —esglésies—,constitueix una solució més econòmica i que afavo-reix la plasticitat de les pilastres de pedra picada que

Figura 7.Casa de la vila d’Almenar.

80. AHCB: FN Agramunt. An-toni Sevina (1761), foli 99r.

81. AHCB: FN Agramunt. An-toni Sevina (1761).

82. Arranz, 1991, p. 387.

83. AHCC: Fons Dalmases.Hospital de Castelltort. L’any1756 s’adjudica les obres del pontde Jorba per dues-mil sis-centesquaranta lliures. Actuen com afiadors Francesc i Tomàs Gaudieri Josep Pomés (AHCC: FN Cer-vera. Tomàs Balius, 1756) i sabemque en aquell temps tenia al seucàrrec la construcció de la parro-quial de Copons.

84. AHCC: FN Cervera. Ra-mon Teixidor (1757).

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 249Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

divideixen la façana i que ressalten en contrast ambl’encalat de la superfície dels murs.

Per la seva ubicació dins el casc urbà, la casaconsistorial d’Almenar està molt relacionada ambl’església parroquial, a la qual mira de front, demanera que la plaça Major queda entremig, delimi-tada pels dos edificis. Si la cronologia aproximadaper a la construcció de l’actual Ajuntament lasituem a l’últim terç del segle xviii, trobem quedurant aquests mateixos anys també s’efectuavenobres importants a l’església, com eren la construc-ció d’un nou cimbori i, sobretot, un imponent cam-panar. El contractista de l’obra era el mestre decases lleidatà Francesc Melet, que contractà la cons-trucció del campanar l’any 177185. Les obres van servisurades el mateix any pels mestres de casesRemigio Burria i Josep Codolosa86. Comparar elcampanar amb l’edifici de l’Ajuntament per deter-minar la possibilitat que tots dos fossin obra deMelet és una proposta un xic arriscada, sobretot sitenim en compte que Francesc Melet presentà unprojecte per a la construcció de la catedral nova deLleida que destaca pel seu barroquisme decorativis-ta, que, segons Frederic Vilà, «resulta una soluciópintoresca —una mica exòtica en la seva raresa i dedifícil execució— molt representativa de la sensibi-litat plasticista local87. Aquest decorativisme d’in-fluència rococó no és tan evident, ni de bon tros, alcampanar d’Almenar, que, tot i així —per la seva es-veltesa i monumentalitat—, contrasta enormementamb l’austeritat de la casa consistorial. Amb tot,sempre hem de tenir en compte que estem parlantde dues tipologies arquitectòniques molt diferents,per la qual cosa no serà gaire agosarat suposar ques’hagués aprofitat la presència d’un mestre de casesd’un cert renom —Martinell el situa posteriorment,l’any 1775, com a mestre de la catedral de Tortosa,on dirigia les obres de la sagristia major88—, per tald’executar les dues obres més importants quenecessitava la vila en aquell moment.

Les cases senyorials: una evolució paral·lela?Malgrat que estem parlant de tipologies diferents,interessa comentar breument quina ha estat l’evo-lució paral·lela de les cases senyorials, ni que siguipel sol fet que algunes han passat a ser les seusactuals de diversos ajuntaments. Aquests, persimples motius funcionals o per la voluntat derecuperar un cert sentiment magnànim de podercomunal, han estat proclius a intal·lar-se en anticspalaus, un cop aquests han perdut aquests el seuesplendor i el seu significat. Exemples d’aquestprocediment són els casos de Belianes, on l’Ajun-tament s’instal·là a l’antic palau Navès, o béTornabous i Linyola.

D’aquesta manera, la transformació de casessenyorials en seus de l’ajuntament és un fet majori-tàriament recent, del segle xx en la majoria delscasos. En documentem, però, algun exemple recu-lat, com ara a Solsona i a Vilanova de Bellpuig, totsdos casos de l’últim terç del segle xvii. A Solsona,l’actual casa de l’Ajuntament havia estat construïdaa començaments del segle xvi pel mercader PerePuigdepons, que ben aviat la vengué al també mer-cader Joan Colomés, pare de Pere Màrtir Colomés,fundador de l’hospital. La casa va passar al mar-messor d’aquest, Cristòfor Puigredon i la va here-tar el seu fill, Josep Puigredon, els béns del qualforen subhastats. D’aquesta manera, l’ajuntamentde Solsona va comprar la casa en pública subhastal’any 167789. D’altra banda, a Vilanova de Bellpuig,el duc de Sessa era el propietari d’una casa habita-da per la família Palau, que segons Esteve Mestreabandonà la casa durant l’últim terç del segle xvii.Fou llavors quan el batlle i els paers de la vilasol·licitaren la casa al duc de Sessa i van obtenir unaresposta favorable. Aquest el 28 de març de 1691donava poders a Joan Baptista Tàpies, el seu pro-curador, per tal que establís enfitèuticament enaquella casa el batlle, els jurats i els paers90.

Durant els primers segles moderns, podem cons-tatar un clar paral·lelisme entre l’arquitectura civil decaràcter públic i les residències privades —sobretota nivell exterior—, mentre que a partir del segle xviiiles dues tipologies es diferenciaran de forma mésacusada, ja que les cases consistorials es mantindranmés ancorades en models anteriors, mentre que lescases senyorials evolucionaran per altres camins, fetque provocarà una diferenciació més gran entrearquitectura pública i arquitectura privada, malgratque totes dues continuïn essent d’alguna manera«arquitectura de representació»91.

És poc habitual trobar documents contractualsde cases particulars, però sí que tenim la contractade l’obra de la casa que el noble Manuel de Siscar iFivaller tenia a Agramunt, al carrer de Sant Joan92.No es tractava ben bé d’una obra de nova planta,sinó d’una remodelació total de la casa vella, ques’havia d’anar tirant a terra a mesura que se n’anavaconstruint la part nova. Alguns dels canvis que con-templa el nou contracte és la distribució interior dela casa i les dimensions de les estances

[...] la sala de ponent tindrà trenta sis palms dellarch y los trenta sinch que queden se’n donaràdivuit al menjador dels señors y los disset res-tants fins al solà a la part de ponent serà lo men-jador dels mosso. Item la capella93 que era conti-gua a la part de ponent se retirarà a sol ixent vintpalms, y altres vint més en sol ixent seran celobert per correspondència de ayre a las botigasy estables, y los onse palms que quedan fins alsaló del quarto dels señors serà eixida o terradetde diversió. Item lo quarto de la part de ponent

85. AHCB: FN Almenar. MagíGüell i Cellés (1771), foli 80.

86. AHCB: FN Almenar. MagíGüell i Cellés (1771), foli 179.

87. Vilà, F.: La catedral de Llei-da. Lleida: Pagès Editors, 1991,p. 43-44. La seva proposta con-sisteix en un temple de tres nausdesiguals, amb els suports for-mats per columnes quàdruples iper arcs de mig punt gairebé deferradura. En destaca la façana,amb un monumental i recarregattester, de clara influència rococó,flanquejada per dues torres co-ronades per cúpules lobulars.

88. Martinell, C.: «BarrocAcadèmic (1731-1810)», a Ar-quitectura i Escultura Barroquesa Catalunya, vol. III. Barcelona:Alpha, 1963, p. 106.

89. Llorens, A.: Solsona i elSolsonès en la història de Cata-lunya, vol. II. Lleida: Virgili &Pagès, 1986, p. 108-110.

90. Mestre, E.: Història de Vi-lanova de Bellpuig. Lleida: Vir-gili & Pagès, 1989, p. 78.

91. Arribat el segle xviii, es gene-ralitzen les cases senyorials situa-des als nuclis urbans, siguin d’an-tics senyors —amb algun grau denoblesa—, grans propietaris i te-rratinents o comerciants enri-quits, de manera que les cases quees construiran aquests rivalitza-ran directament amb els primers.A la zona que tractem no podemobviar la influència notable d’unedifici com la Universitat de Cer-vera, ja que les cases del carrerMajor d’aquesta ciutat en beuenespecialment. De la mateixa ma-nera que la inèrcia havia estat llar-ga pel que fa als edificis del seglexvi i xvii, la formulació que a lazona que tractem considerem in-fluència de la Universitat es man-tindrà amb la mateixa continuïtatfins ben entrat el segle xix, amb laurbanització de la plaça del Mer-cadal a Agramunt. En aquestescases, l’arrebossat de la façana esgeneralitza, la qual cosa dóna peua la realització d’esgrafiats en al-guns casos, i la galeria de solanaés substituïda per ulls de bou a lapart superior, o per finestres rec-tangulars que s’obren de formamés espaiada.

92. AHCB: FN Agramunt. An-toni Sevina (1761).

93. Com en les cases consisto-rials, també es pot donar l’exis-tència de capelles particulars ooratoris a les residències parti-culars urbanes que coincideixenen el fet de la nul·la traducció ex-terior d’aquests espais —excep-tuant quan es tracta de les cape-lles amb caràcter més indepen-dent que trobem als masos—.D’aquesta manera, una de lespoques excepcions, si més no ala zona que tractem, la consti-tueix la presència d’un petit ullper encabir una campana ques’obre a la part superior de la fa-çana de cal Segarreta, a la pobla-ció d’Ivars d’Urgell.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004250 Maria Garganté Llanes

y lo que ocupava la capella en son indret, serà unsolar o terrat y a la paret forana se faran vuit cai-xons per posar terra y fer-hi algunas flors.

Pel que fa a l’aspecte extern de la casa, es remar-cava que les obertures havien de ser totes de pedrapicada, així com «lo arch de la cotxera y los dosarchs interiors del pórtico o perxe» i l’escala princi-pal. L’empresari de l’obra havia de donar «las plan-tillas per la curvatura de la escala al picador deellas». Finalment, «se adverteix que encara que alplan de la fatxada hi ha quatre portals de balcó, noni deu haver sino tres, los dos que ocupen lo balcógran, al thenor que està lo balcó vell, y en lo estradode la part de la plassa lo altre portal, y aixís mateixlos balcons del segon piso dehuen correspondrerper igual». Tota la casa s’havia de fer en un terminide dos anys pel preu fet de mil cinc-centes lliures.

Epíleg

Superada l’època moderna, les cases consistorialsque es construiran al llarg del segle xix, sobretotdurant l’època isabelina, faran un gir cap a l’apro-fundiment en la decoració classicista —preferènciaper la utilització de columnes jòniques, figuresal·legòriques…— com a element imprescindibleper tal de potenciar la monumentalitat dels edificis.Aquests exemples van des de la façana de JosepMas i Vila per a l’Ajuntament de Barcelona (1830),fins a la de l’Ajuntament de Tarragona(1861-1865),de Joan Barba i Francesc Rossell, passant per l’e-xuberància de l’Ajuntament del Masnou (1845),obra de Miquel Garriga i Roca94.

Si girem la mirada cap a les comarques ponenti-nes95 durant la segona meitat del segle xix, única-

ment en destaquem la façana posterior de la Paeriade Lleida (1867-1868), obra d’Agapit Lamarca,l’Ajuntament de Bellpuig (1884), com a exempleaïllat de Rundbogenstil96, deutor d’edificis com arala Universitat de Barcelona (1860-1871), obrad’Elies Rogent, que va aplicar el mateix tipus d’arcsrodons als projectes per als ajuntaments de Sarrià iSant Cugat del Vallès —aquest darrer literalmentcopiat a Badalona (1877)97—. Val a dir que el mateixRogent va realitzar un projecte per a la nova casaconsistorial de Sanaüja (la Segarra), que finalmentno es va materialitzar98. Arribat el segle xx, destacacom un dels exemples més interessants d’arquitec-tura modernista a les comarques de Ponent,l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues (1912),obra de Francesc de Paula Morera i Gatell99.

Durant els anys quaranta, en plenta postguerra idins el programa de reconstrucció impulsat per l’or-ganisme oficial de l’institut de Regiones Devas-tadas100 a les terres de Lleida, els arquitectes provin-cials no crearen un model nou d’edifici ni prengue-ren com a model els exemples més propers en eltemps —els escasssos exemples de finals del seglexix que hem citat, o els encara més escassos exem-ples modernistes i de començaments del segle xx—,sinó que en la voluntat manifesta de dotar de noble-sa i sentit magnànim els edificis, executaren projec-tes que manllevaven elements propis de les casesconsistorials d’època moderna que hem tractat,com és el cas del nou Ajuntament de Vilanova de laBarca (1941) (figura 8), amb la incorporació de laporxada inferior i la galeria de solana a la part supe-rior, elements que també recuperarà l’ajuntamentde Mollerussa, edifici de Manuel Cases Lamolla(1957-1960). Recuperació d’una tipologia amb totel seu component simbòlic i funcional o merareproducció d’un model recurrent?

Figura 8.Edifici de l’Ajuntament de Vilanova de la Barca, construït l’any 1941.

94. Navascués, P.: «Arquitectu-ra catalana entre el 1808 i el1888», a Urbanisme, arquitectu-ra civil i industrial (Art de Cata-lunya). Barcelona: L’Isard, 1998,p. 264-65.

95. La Paeria de Lleida també esva ampliar durant els anys 1867-1868, amb l’addició d’una faça-na, avui gairebé imperceptible,obra d’Agapit Lamarca (Navas-cués, 1998, p. 265).

96. El Rundbogenstil —que po-dem entendre com a neoromà-nic—, popularitzat a Munichvers el 1830 i estès també a An-glaterra i als Estats Units, va serdifós a Catalunya pels profes-sors de l’Escuela de Maestros deObras, basat en la utilització rei-terada de la finestra o oberturaen arc de mig punt, acompanyatd’una fina motllura que remarcala volta de l’arc.

97. Un altre edifici contempora-ni a la Universitat i en certa ma-nera deutor d’aquesta és l’anome-nat Real Colegio Tarrasense (avuiseu de l’Escola Pia de Terrassa),construït l’any 1864 segons elprojecte de Francesc Daniel Mo-lina (1812-1867). Cal assenyalarque Molina havia estat, junta-ment amb el propi Rogent, deixe-ble de Josep Casademont, quehavia estat un dels màxims expo-nents a Catalunya del medievalis-me arquitectònic.

98. Al Col·legi d’Arquitectes deCatalunya es conserven uns plà-nols d’Elies Rogent fets en tintasobre paper a escala 1:100 (54 x47) sobre Proyecto de unas casasconsistoriales para el pueblo deSanahuja, on destaquen lesobertures d’arc de mig punt il’encoixinat rústic de la part in-ferior de la façana, de maneraque tot l’edifici constitueix unaevocació dels palaus florentinsdel Renaixement.

99. AA.DD.: «Les Garrigues. ElPla d’Urgell», a Inventari delPatrimoni arquitectònic de Ca-talunya. Generalitat de Catalun-ya, Departament de Cultura,1999, p. 60.

100. A l’Arxiu Històric Provin-cial de Lleida (AHL) trobem elfons de Regiones Devastadas, ones conserva tota la documentacióacreditativa d’aquests nous edifi-cis, com ara memòries, projectes,plànols o pressupostos.

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 251Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

1689Memorial del que falta fer a la casa de la Paeria de CerveraAHCC: Fons Municipal. Obra de la Paeria.

Memorial del que falte fer a la obra de la casa de la vila tant depart de fora com de dins, tant de pedra com de guix, fusta yferro, y lo demés se haurà de menester per donar remato a ditaobra, seguint la disposició de Francisco Puig scultor:Primo se ha de acabar lo enfront de pedra picada, creant de lesfinestres en amunt un bordó de dos palms de alsada.Item una frisa del orde rústich de dos palms y mitg de alsada,rodant tota la obra de pedra picada.Item la cornisa conforme un motllo tinch fet pera rodar tota laobra de fora.Item aige de fer una guia de pedra picada de la grandària requi-rida ab un colador de aram.Item la teulada se ha de fer a vessants en fustada doble, tota dellata y per tot ahont requirirà les canals de pedra picada. Item tres panells, un de maior ab un globo de aram dorat de orde cisa ab son panell, stralla y bandera, altres dos globos méspetits per als dos altres panells ab llansa y bandera.Lo paviment de la entrada de dita casa.Primo dit paviment aige de star enllosat de pedra picada circuïtab un pedrís ab un collarino també de pedra picada.Item la grau se ha de fer de pedra picada y també una columnasalomònica y pedestal per a rebre uns archs també de pedrapicada per lo carregament del saguàn.Item se han de fer sis portaladas totas de pedra picada ab sasmotlluras que ditas seran per a donar rahó al quarto nou y vell.Item lo saguàn se ha de formar de un quadrat y partit per otxa-vat y redoblat per un avat ab una mitja taronja, requerint qua-tre minyons o nimfes per a rebrer lo bionbo del saguàn tot deguix.Item lo primer trevol aige de ser tot bell y nou, enrajolat derajola de palm en quadro. Item la capella se ha de mudar ab dos portalades de pedra pica-da, les quals són compreses ab les sis dalt mensionades, peraque se pugue oir missa de la sala del secret tot lo consell. Item que al primer trevol aigen de correspondre sis finestres yal saguàn totes de pedra picada.Item tots los trevols se faran nous del corto nou aigen de ser ala gironesa.Item se aigen de redresar y desfer totes les parets seran conve-nients.Item tota aquella quadra, recibidó, racional, scrivania, capella,tot se aige de emblanquinar de guix de Sarral.Item aige de fer la casa dalt del segon trevol conforme requiri-rà emblanquinada de guix de la terra.Item la porta maior se ha de fer de pi melis dorada de un vernísde color ab sos claus de punta de diamant ben fets ab son scu-det cada un de bronzo o de llautó segons lo que requerirà, abses manilles de bronzo, una de major y dos per les portelletesab sos panys y claus, baldes y golfos recios y ben fets que aigen

de pendrer tota la amplaria de la porta.Item altra porta per la instancia de la cort del batlle y ditaemblanquinada y acentos de banchs per dita Cort.Item a tots los portals del primer trevol y finestres tant de dinscom de fora aigen de ser fetes portas y bastimentas, tot a lafrancesa com se use.Item que a les quatre portalades dels balcons y finestra majoraige de fer vidrieres als finestrons blanques ab una tarja de coloral mig de cada una.Item a la casa se ha de fer per lo veguer se aige de fer portes,finestres, bastiments y armaris, tot a la catalana ab golfos yfrontises ab sos panys y claus.Item se aigen de fer dos balcons de ferro ben fets ab dues balus-tres cada un de bronze, ço és un a cada cantó y altre al mig abdos pams a quiscun per remats.Item se ha de fer la barana per la grau de ferro ben feta confor-me los balcons ab dos pams de bronse.Item se ha de fer una reixa de ferro per la finestra per part dedins del saguàn que dita serà al aposento del racional.Item altra reixa part de fora conforme estan deixats los forats.Item se ha de fer a la pescateria una porta reixada ab son panyy clau.Item se ha de tornar lo caragol per a pujar a la casa del campa-ner.Item se ha de fer una mina per agregar l’aigua de les dos cister-nes ab una.Item se han de fer quatre gàrgoles de scultura tot lo demunt dity necessari per a donar lo remato a dita obra.

1776Contracte de les obres que s’han de fera la Casa del Comú de Tàrrega

AHCC: FN Tàrrega. Joan Àngel López Jover (1776), folis227vº-230vº.

En nom de Deu Señor nostre sapian tots que los magnífichslicenciado Dn. Francisco Anton Muñiz Tinent de Corregidorde la present vila de Tàrrega y son districte y per la S.C. y RealMagestat del Rey Nostre Senyor, Déu lo guarde; Anton PlaRegidor de orde tercer del comú de dita vila, Joseph Soler iGassol altre dels diputats per los particulars de ellas, JaumeCastelló síndich procurador y Ramon Borràs y Borràs síndichpersoner de dit comú y en dits respectius noms, representantla junta de propis y arbitris de ell com a major part dels vocalsen ella: De son grat y certa sciència en lo dit nom, donan yconcedeixen a Ramon Ballester mestre de cases de dita vila deTàrrega com a millor postor en lo públich encant, mediant locorredor públich y jurat de dita vila, y la tabba baix insertada,a estas cosas present y baix acceptant, y als seus y a qui voldrà,lo fer y fabricar las obras y reparos en las casas del comú y enlos corrals del bestiar de dita vila que se expressan en ditatabba, la qual és del thenor següent: = Qui vulla entendrer enfabricar las obras baix expressadas en la Casa del Comú de la

Apèndix documental

LOCVS AMŒNVS 7, 2004252 Maria Garganté Llanes

present vila de Tàrrega, sàpia se donaran a fer al que per menospreu oferirà ferlas ab los pactes següents: = Primo sapia loimpressari que ha de desfer la bòveda y teulada que son sobrela sala anomenada del Consell, y fer lo trebo igual al que setroba en la principal de dita casa ab bonas bigas o filas trenta-sisenas, fent las postadas de la amplària de dos pams de gruix yteulissos ab lo gruix corresponent y allisat per desobre y sotay fer un cielo raso ab llistons de posts y en bona forma, com seacostuma y desde la cornisa que se troba en dita sala fins al sos-tre o cielo raso deurà dissimular-se fent com una volta de cotxeo com millor aparega: Y sobre dit trevol tornar a fer la teuladaposant bona fusta per la seguritat seguint lo vessant que doniatot al pati de casa Magí Roca, alçant la paret del costat en totlo que haja menester, fent eixir un palm y mitg en fora las lla-tas y posar-hi una canal de llauna ab dos brochs, com se trobaen altras casa; y blanquejant la dita sala y també la principal abguix blanch y en esta desfer lo terraguixat que està tacat per aque ab lo enguixat no se veja taca alguna. = Item en dita saladel Consell en lo puesto se senyalarà dega fer dos finestras depedra picada de ample de llum tres palms, fent bonas esquei-xadas per la part de dins y alçada sis palms ab reixas de ferrocorresponents ab vidrieras y sos guarniments, ab dos portas encada finestra ab sas frontissas y llevas sens finestrons. = Itemlo banch o escon del mig se ha de baixar al igual dels costatsremendant los que ho necessitian y fent novas las portas dedita sala del Consell guarnidas ab faixas y plafons, servint losgolfos que s’hi troban y fent nous lo pany y clau. = Item quetota la desferra deurà quedar per la vila, menos la fusta que siabona per la teulada, la qual deurà fer-se de llatas y no de can-yas [...].

1785Contracte per a l’engrandiment de la casa de la Paeria amb la construcció de les noves presons

Sie manifest y notori que los Iltres. Srs. Dn Anton Castells yJoan Fracisco Ramon regidors perpetuos de la present ciutat deCervera com a comissionats per las infraescritas y altras cosaseo per a firmar los actes pertanyents al Comú de dita ciutat ele-gits y deputats per los Iltres. Ajuntaments y Junta que se cele-braren en deguda y estilada forma lo un als set de desembre demil set cents setanta y quatre, y lo altre al vint y quatre de abrilde mil set cents setanta nou en dit nom: De son grat y certaciència donan y concedeixen las obras que dehuen ferse en lofrontis de las novas presons que se entan fabricant en la plassamajor de la present ciutat de Cervera, que concisteixen en fersinch bastaixos o figuras sota del balcó, las llosanas de ditbalcó, las bancaladas y enclavias dels dos portals y demés queavall se expressarà y a thenor de la tabba que avall se incertaràa March Gaudier, mestre de cases de dita ciutat de Cervera, queha ofert fer-las per menos que ningun altre en encant públichpresent y avall acceptant mediant la tabba y corredor infraes-crits. Aquesta concessió o ajust a preu fet fan com millor dir yentendrer se pot baix los pactes, prevencions y circunstanciascontinuadas en la tabba se formà de ordre de dit Ajuntament yse donà al públich que son tenor es lo següent: = Qualsevol quevulla entendrer en las obras que per disposició del Iltre.Ajuntament dehuen fer-se en lo frontis de las novas presons

que se estan fabricant en la plassa major de la present ciutat deCervera, que concisteixen en fer sinch bastaixos o figuras sotadel balcó, las llosanas de dit balcó, las brancaladas y enclaviasdels dos portals y demés que avall se expressarà sapia que hauràde arreglarse y guardar los pactes infraescrits següents: Primosapia lo impressari de dita obra que haurà de fer y construhirsinch bastaixos o figuras per sostenir el balcó que seha de posaren dit frontis de las novas presons, havent de ser dits bastaixosde pedra del Talladell y de igual o semblant hechura o fatxadaals dels balcons de la casa de la ciutat, ab la prevenció que safasomia ha de ser diferent de aquellas, y no podrà haver-n’hidos de iguals, havent de fer un diseño o dibuix y presentar-loal Iltre. Ajuntament antes de formar dits bastaixos o figuras persa aprovació los quals y cada un de ells ha de ser de una solapessa que prenga tot lo gruix de la paret. Item sapia que hauràde fer de pedra del terreno las llosanas de dit balcó iguals enllargària, bolada y maneras de las dels altres balcons de la casade la ciutat. Item sapia que haurà de fer las quatre brancaladasdels dos portals del balcó y las enclavias de ellas, y tota lademés obra des de la enclavia del portal de baix fins las encla-vias dels portals del balcó inclusive, que en lo quadro de ditbalcó, a excepció de las quatre carreuadas que median entre losdits portals del balcó, que estas van a càrrech del acentista delas presons, així de fer-las com de asentar-las. Item sapia queserà de sa obligació fer totas las motlluras y també la pedra llisaque se enclou en lo quadro de dit balcó. Item sapia que hauràde fer de pedra del terreno la finestra que demostra lo plano delas presons y també armas de la ciutat que estan figuradas en ditplano, en el ben entés que ditas armas han de ser de pedra delTalladell. Item sapia lo impressari que tota la pedra que hauràde menester per dita obra ha de ser de la pedrera que te obertalo impressari de las novas presons a fi de que sia tota de unmateix color, a excepció de la pedra dels bastaixos y de lasarmas de la ciutat, que com se ha dit han de ser de pedra delTalladell. Item sapia que serà de sa obligació fer dita obra aixíscom lo acentista de las presons vaja pujant lo frontis de ellas, yse li concedeix tres mesos y mitg de temps per tenirla acabada.Item sapia dit impressari que correrà a son càrrech y serà de saobligació lo arrencar la pedra, los ports de ella y cuydar de totslos materials y demés manufactura, mans, peons o manobres,com y també deurà acentar-ho y posar-ho a son lloch corres-ponent aixís com se vaja fent lo frontis de las presons per a quetot quedia ben unit y que tots los materials han de ser de bonacalitat, y treballat tot ab tota perfecció y hermosura. Advertintque no tindrà obligació dit impressari de acentar las quatrebrancaladas y las enclavias dels dos portals del balcó, sinó úni-cament posarlas treballadas a peu de obra, pues que té obliga-ció de acentarlas y colocarlas a son lloch lo acentista de las pre-sons. Item sapia que no tindrà obligació de fer cosa algunatocant a ferro ni fusta. Item sapia dit impressari que se li faràvisurar dita obra per lo Iltre. Ajuntament quant be li aparega,pagant dit impressari los gastos que se oferescan en las visurasy no estan aquellas ab la deguda perfecció no se li admetran ose manaran perfeccionar a gastos de dit impressari. = Item sapiaque lo preu per lo qual oferirà fer dita obra se li pagarà ab tresiguals pagas, una al comensarla, l’altra a mitja obra y la últimadespues de conclosa y revistada y aprovada. Y que haurà dedonar bonas e idòneas fiansas a coneguda y satisfacció de ditiltre. Ajuntament per seguritat de tot quan ve a son càrrech. =

LOCVS AMŒNVS 7, 2004 253Les cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l’arquitectura civil catalana dels segles xvii i xviii

Item sapia que haurà de pagar dit asentista al expert per lo tre-ball de formar la tabba deu rals y al notari infraescrit lo salaridel acte y paper sellat y dret de hipotecas lo dia de sa firma. Yab dits pactes digay qui dir-hi voldrà, que al que per menos hofarà en aquell se lliurarà. Cervera y agost treta de mil setcentsvuytanta sinch […].

1762Contracte per a la realització dels balcons i la balustrada de l’escalinata de la nova Casa Consistorial d’AgramuntAHCB: FN Balaguer. Antoni Sevina (1762), folis 213r-216r.

En nom del senyor sia a tots notori com nosaltres Dr. JosephVilaplana y Matheu, Bonaventura Bertran cirurgià, Jaume JoanValls, pagès, Francisco Vilarrúbies, negociant, y Pere Bragós,pagès, lo present y corrent any Regidors del MagnífichAjuntament de la referida vila de Agramunt, fent las infraescri-tas cosas en presència del Dr. en drets Dn. Francisco de y deVarhels, síndich procurador de dit magnífich Ajuntament, endit nom. De nostre grat y certa sciència concedim la fàbrica yobra de fer los balcons y balustrada de la escala de la casa quelo magnífich Ajuntament està construhint en la referida vila deAgramunt y en la Plassa Major de ella, a favor de Magí Magrefarrer de la vila de Santa Coloma de Queralt Bisbat de Vich,present y avall accenptant, com a menos donant en lo encantpúblich mediant las tabbas baix insertadas. Aquesta concessió oajust és a preu fet, fem en dit nom aixís com millor dir y enten-dre se pot, ab los pactes empero y condicions contengudas enlas tabbas que són del thenor següent: = Tothom qui vullaentendrer en fabricar los tres balcons de la casa de la vila deAgramunt, se donaran al públich subhast al qui per menos preuho farà, ab los pactes següents: = Primo sapia lo impressari:Que deurà fer los tres balcons del modo que està la planta delbalustre o montant que sels ensenya, ben entés que los ditsbalustres han de tenir la alsada de sinch palms y mig quart,comprés lo passamà y peu de baix y respecte que lo de la plan-ta no té bastanta llargada se li anyedirà proporció des del pri-mer botó de cada cap en amunt, mudat a proporció. = Itemsapia que los dos balustres cantoners y lo del mig del balcó granhan de se ab espiga per posar-hi poms de bronze. = Item sapiaque los balustres han de ser de la mateixa doblada que lo de laplanta, que en tots tres los balcons han de ser iguals y la ditaobra se donarà a rahó de tant per quintar a qui per menos hofarà y serà dita obra instalada y reconeguda per experts a satis-facció dels Srs. Regidors. = Item sapia que lo preu dels balconsse ajusta ab esta forma, a saber cent lliuras lo dia de la firma del

acte, y lo restant lo dia se conclourà la obra y per seguritatdeurà donar idòneas fiansas a coneguda dels Srs. Regidors. =Item sapia lo impressari que lo ferro gastarà per dita obra hauràde ser bo y de la fàbrica de Martinet o bé de la de Fornals. =Item sapia que lo dia de Nadal prop vinent deuran ser plantastots tres los balcons y ho faran fer los Srs. Regidors a sos gas-tos. = Item sapia que a més del preu deurà lo impressari pagarlo salari del acte que serà una lliura deu sous, y que haurà depagar quatre sous al corredor. Digay qui vulla que al menosdonant se lliurarà. Agramunt setembre vint y sinch de mil set-cents seixanta dos. De ordre dels Srs. regidors Joseph Sevina yGualdo Notari. = Tothom qui vulga entendrer en fabricar labalustrada o barana de la escala de la casa de la vila delAjuntament de Agramunt fins al primer piso se donarà alpúblich subhast a qui per menys peru ho farà ab los pactessegüents: = Primo sapia lo impressari que deurà fer los balus-tres de dita balustrada de la mateixa forma que estan los balus-tres del balcó de la casa de Dn. Manuel de Siscar esto es enquant a la doblaria y figura y lo enbalustre per altre altre te deesser entorxat. = Item sapia que los balustres han de tenir qua-tre palms y mig de llarch cada un ab lo pasamà y lo peu de baix.= Item sapia que deurà posar sinch ferros dobles cantoners,esto es un al principi de la escala, altre al remate de la escala ylos tres restants als racons o replans, los quals ferros tenen deser ochavats y ha de tenir de ample en cada quadro lo quesegons lo art de farrer requereix dita balustrada, y los dits sinchferros han de esser ab spiga per posar poms de bronze y han depujar mig palm més que la barana sens la spiga. = Item sapiaque la dita obra se donarà a rahó de tant per quintar al que permenos ho farà, y serà dita obra vista y reconeguda per expertsa satisfacció dels Srs. Regidors, y que lo ferro se gastarà per ditaobra haurà de ser bo y de la fàbrica de Martinet o de la de for-nals. = Item sapia que per lo dia quinze de janer prop vinentdeurà ser plantada tota la dita balustrada o barana, y en cas queno ho sian, ho faran fer los Srs. regidors a gastos del impressa-ri. Item sapia que lo preu de dita balustrada se pagarà ab estaforma, cent lliiuras lo dia de la firma del acte y lo restant lo diahaurà plantada dita balustrada. Y per seguritat deurà donar idò-neas fermanças a coneguda dels Srs. Regidors. = Item sapia quea més del preu deurà pagar lo impresari una lliura deu sous perlo salari del acte, y quatre sous al corredor. Digay qui dir yvulla, que al menos donant se lliurarà. Dia tres octubre mil set-cents sexanta y dos. = De orde dels Srs. Regidors. Joseph Sevinay Gualdo Notari. = Y aixís ab dits pactes y no sens ells en ditnom cedim a dit impressari tots los drets y accions que en laspreditas cosas nos competeixen per a que de ells puga usar enjudici y fora de ell aixís com millor li convinga, constituhint loper dit efecte procurador, com en casa propia […].