LES FAMÍLIES MIGRANTS DAVANT

L’ALCOHOL I ALTRES DROGUESGUIA P ER A PROFESSIONALS

PER QUÈCAL AQUESTA GUIA?

Edició:

grup igia

Coordinació: Andrea Latorre ReolonAutores: Andrea Latorre Reolon i Caterine Galaz ValderramaCol·laborador: Fernando Santullo BarrioDisseny: Alex VerdaguerIl·lustracions: Alba Teixidor

Agraïm als professionals que han participat a les entrevistes i grups de discussió sobre metodologia i continguts per la elaboració d’aquesta guia i en la seva posterior revisió: Membres de la Junta Directiva de Grup Igia; Jordi Ibáñez i Marc Ferrando de l’Institut d’ Educació Secundaria E. Fontseré; Rafael Hernández de l’Àrea Bàsica de Salut de Collblanc; Ana Nebot i tot l’ equip de l’Àrea Bàsica de Salut de Florida Sud; María Estrada, Subdirecció Gral.de Drogodependències, Generalitat de Catalunya; Nuria Romo de la Universitat de Granada.

INTRODUCCIÓ

El fet que un sector de les persones migrades hagi anat consolidant el seuprojecte d'assentament en aquest nou context, s'ha traduït en un augment deles reagrupacions familiars de nens, nenes i adolescents a Catalunya.Aquestes han adquirit un caràcter més significatiu en els últims anys, com aconseqüència de ser pràcticament l'única via legal per a la migració. Aquestesmigracions han generat noves dinàmiques psicosocials en els contextosfamiliars i de l'entorn, conduint a nous desafiaments i possibilitats d'actuació.

Val a dir que els processos d'integració de part d'aquesta població juvenil,han tingut lloc en condicions de precarietat material i fragilitat en els llaçossocials, cosa que en alguns casos s'ha traduït en trajectòries d'exclusió, od'assimilació descendent com assenyalen Portes i altres (1996, 2007). Enaltres casos, els capitals socials i culturals de les famílies, i certs elementsfavorables del context d'acollida (suports institucionals o socials per exemple),han permès que aquestes trajectòries s'orientin cap a la inclusió.

En els diferents àmbits de socialització, els adolescents solen prendrecontacte amb els consums d'alcohol i altres substàncies, així com amb latolerància o prohibició social que l'acompanyen, i els diferents significats queadquireixen en cada context concret. De vegades pot ser que no s’afegeixin aaquestes pràctiques, o que ho facin en el marc de la integració, per fer amics oformar part d'un grup i experimentar, en una edat en què això és tan important.No obstant això, i tenint en compte la complexitat de la realitat i els seusmatisos, s'observa una tendència cap als consums problemàtics entre aquellsadolescents més vulnerables. És així que les relacions i les conseqüènciessocials d'aquestes pràctiques han començat a veure’s com una problemàticalocal sobre la que cal intervenir, existint ja diverses iniciatives privades ipúbliques per acollir aquest col·lectiu des del punt de vista educatiu, social ide salut .

Diferents programes i institucions busquen donar serveis específics a partir dela constatació de les dificultats que aquests joves o adolescents puguin tenir enel seu nou context de vida. Alguns desenvolupen accions de recolzament

a la inserció mitjançant espais d'oci o ofertes educatives (activitats de tempslliure, aprenentatge d'idiomes, reforç escolar, formació professional, etc.).D'altres, més específicament, tracten els consums problemàtics d'alcohol idrogues. No obstant això, els recursos de prevenció solen ser escassos i estarmés centrats en l'àmbit educatiu formal.

Sigui com sigui, en l'actuació d'aquests serveis i la seva relació amb elsjoves, es constata en ocasions una sèrie d'idees generalistes pel que fa a laimmigració, certs imaginaris negatius que tendeixen a la classificació degrups com si fossin homogenis. El mateix sembla succeir entre els usuaris ila seva visió dels serveis. Per aquest motiu, resulta tan important unaaproximació oberta a les diverses trajectòries migratòries de famílies isubjectes, com una mirada crítica i constructiva sobre aquelles pràctiquesprofessionals que alimenten els estereotips, generant un efecte de veritat (elspresagis es constaten). Així per exemple, serà important qüestionar elconcepte mateix de "cultura" que usem en classificar sectors socials ocol·lectius, i també, donar-nos compte de com utilitzem categoriesculturalistes, moltes vegades sense intenció, en les actuacions socials cap aaquests sectors.

En aquest sentit, és important desvincular els conceptes "immigració-drogues", perquè la seva ràpida associació no contribueix a prevenir elconsum ni a millorar l'atenció directa.

Aquesta guia es presenta així com una porta oberta a la reflexió i lageneració d'idees i pràctiques que facilitin i millorin la qualitat de l'atenciódels adolescents-immigrats: una població diversa, heterogènia i ambnecessitats específiques. Però també procura una aproximació als sabers iles pràctiques que les famílies i els seus fills posen en joc quan es tracta dela cura, prevenció i atenció en relació als consums de substàncies.Reconèixer, millorar i potenciar aquests sabers en el nivell de l’auto-atenció(del subjecte i el grup), és fomentar la salut des d'aquesta primera línia decura, en una relació de continuïtat amb els serveis assistencials. És a més,fomentar l'agenciament dels subjectes i l'efectivitat de la seva gestió.

Per tot l'exposat, la guia consta d'una primera part on es relaten trajectòriesmigratòries i de socialització; percepció de riscos i consums; cures,prevenció i atenció de les famílies i els seus fills. En una segona part estracten certs preconceptes o estereotips que poden obstaculitzar l'atenció aaquest col·lectiu, així com també es presenten suggeriments per millorar laproximitat i accessibilitat als serveis de salut i socioeducatius.

TRAJECTÒRIES MIGRATÒRIES I CURES DAVANT ELS CONSUMS ADOLESCENTS

COM ÉS EMIGRAR AMB FILLS ADOLESCENTS?

EL VIATGE

En Carlos i l’Ana han començat un viatge molt particular. Formen part d'una famíliaque ha decidit buscar nous i millors horitzons per a tots els membres, i d'algunamanera se senten com els tripulants d'una nau que es desplaça, d'un costat a un altre,per camins de vegades ja traçats i de vegades per descobrir. Alhora senten que tot elque els va succeint els va transformant, i no només a ells, sinó també l'espai quehabiten.

Res d'això ha estat fàcil per a ningú! Però també per això mateix, han après molt. Elviatge, per exemple, no l’han pogut fer sempre junts, i per això es van estranyar molt,però se les van enginyar per estar a prop d'altres formes i aprendre a conviure ambaltres persones a les que gairebé sempre van acabar estimant molt. I després, per fi, elretrobament... quina alegria!, encara que no creguin que va ser senzill, després de tanttemps, tants canvis i nous comiats, calia aprendre a estar junts una altra vegada ...

En el camí hi va haver pluges, amb cel gris i pluges de primavera; pressionsambientals i forts vents que van produir algunes ruptures, o van transformar lesestructures de la nau. ¡Impossible que fos la mateixa del començament!! Però això sí,quan algun instrument d'orientació fallava, i semblaven quedar sense rumb,apareixien les estrelles que, com als antics navegants, il·luminaven la seva memòria iels orientaven a la deriva, recordant qui eren i què buscaven en aquell anhelat horitzó.

CONQUISTANTNOUS TERRITORIS...La primera a arribar al nou territori va ser l’Amanda, la mare, i després ho van ferels altres. Sabien on eren, és clar, però cadascú es va haver de fer, diguem-ne, elseu propi "esquema mental". Així, la mare quan va arribar, va haver d'anardescobrint coses tan senzilles com el mapa del metro, els àpats que es venien alsupermercat, els preus de les coses, les noves paraules (perquè no tot el que els hideien, ho entenien i viceversa); i coses tan importants com a on i com trobar unafeina, un habitatge, com obtenir la residència, etc. Això d'integrar-se a una novasocietat no és tasca fàcil, i per descomptat que comptar amb l'ajuda d'altrespersones o institucions és fonamental perquè pugui donar-se de bona forma; encas contrari, tot es torna aspre, els somnis s'allunyen, i sembla cada vegada mésdifícil sortir d'un cercle que amenaça de posar en escac els llaços socials a lespersones. Per a ella va ser molt important comptar amb aquest suport, sobretot alprincipi, quan més vulnerable es trobava.

Més tard va arribar el Miguel, el pare, a qui li va tocar recórrer un camí semblant,encara que ja una mica aplanat.

Finalment ho van fer en Carlos i l’Ana, que per moments no entenien molt bé quèestaven fent en aquest nou lloc, tan diferent al que havien imaginat, amb tantsedificis i pisos petits, amb tantes hores sols a casa, sense veure els seus pares - queara treballaven molt i arribaven tan cansats - sense amics al barri, sense podersortir molt fora... i, trobant a faltar a tots els que semblaven ara tan lluny! Els seuspares intentaven entendre’ls i ajudar-los, portar-los a passejar quan podien, peròells mateixos estaven molt estressats per tantes coses noves que havien deresoldre. S'ho imaginen? En Carlos i l’Ana es volien tornar, és clar! Fins que vancomençar l'escola, i aquí les coses van canviar, perquè van començar a conèixer aaltres nois i noies de la seva edat i van fer nous amics.

Al principi van trobar més fàcil relacionar-se amb els qui havien viscutexperiències semblants a la seva. A més era més fàcil comunicar-se i entendre’samb ells. Els que vivien aquí des de sempre semblaven més distants i diferents, ipotser ells pensessin el mateix del Carlos, l’Ana i altres viatgers, encara que ambel temps això va anar canviant. Potser en el fons es tractava de que uns i altrestenien por, diferents temors, a allò desconegut, a allò nou, a allò diferent, i essentien més

segurs amb qui se’ls semblaven. Així que tots, d'alguna manera,s’adaptaven a aquesta nova situació. I com sempre passa, no tothom ho faigual, però tant de bo que poc a poc poguessin aprendre a interessar-se peraquest altre, igual i diferent, i per sort desconegut, així haurien coses perdescobrir i desxifrar ... però sense por ...

...I CONSTRUINT MAPES ADOLESCENTSI aquí comença un altre capítol d'aquesta història, perquè el Carlos i l’Anaja eren adolescents ...! I ja sabem que s'obre un món nou quan toca viuretot el significat d'aquesta paraula: el cos creix i canvia, i de sobtes'assembla al dels adults, però un encara se sent una mica petit; i quantesemocions i sentiments tan intensos i, de vegades, tan contradictoris! Lafelicitat i l'amor es creuen amb la tristesa i el desamor, o el sentir-nos partd'un grup d'amics i de vegades tan sols i que ningú ens comprèn... sobretotels adults!

Moltes preguntes, recerques i descobriments sorgeixen en aquesta època.Què m'està passant?, qui sóc?, qui seré?, Què volen que sigui? Algunesrecerques són potser les d'un estil propi en la música, la roba, les activitatsde temps lliure o la manera de pensar les coses... i, per descomptat, lad'amics que els comparteixin. Alguns descobriments tenen a veure amb elcos i la sexualitat, o amb el començar a conèixer cada vegada més per unmateix món i les persones que ens envolten més enllà de la família. I deu nido que ho feu ràpid!

Els pares del Carlos i l’Ana estaven sorpresos de totes les coses que aprenienels seus fills, i no diguem un idioma com el català en alguns casos, sinóexpressions, costums, modes, el que es considera bo/dolent a l'escola, alcarrer, en altres famílies... i ni parlem dels espais o el temps d'oci. Els noisconeixien alguns d'ells, anaven amb els seus col·legues i gairebé sempre s'hopassaven bé.

Els pares també havien après i canviat molt en la seva adaptació al nou país,però mantenien certes coses com abans, per exemple, el seu punt de vistasobre el respecte a la família, que pensaven no coincidia exactament amb elde les famílies autòctones que eren massa permissives amb els seus fills. Oel seu punt de vista sobre la mateixa societat, a la qual veien com moltliberal, i on els joves podien trobar-se més riscos, sobretot quan es tractavadel temps lliure: les trobades al parc, "el carrer", les festes, l'alcohol, lesdrogues...

Així que de vegades no era fàcil entendre’s. Els pares ja havien passat perl'adolescència, és clar, i fent memòria, els havien succeït algunes cosessemblants a les dels seus fills. Però el nou per a ells era ser paresd'adolescents, en una societat diferent a la que s'havien criat, i en la qualhavien de lluitar amb molt esforç per les dures condicions que presentava, ila solitud que de vegades sentien des que eren lluny dels amics i la famíliaque els brindava suport. Els seus fills ja no eren els petitons d'abans, aravolien passar més temps amb els seus amics, tenir més llibertat, i dos per tresels criticaven o mostraven el seu desacord de diferents formes.

I en aquest escenari, es preguntaven com seguir cuidant-los, perquè sabien que els seus fills ho necessitaven.

EL NOSTRE MON HA CANVIAT : DE QUÈ TENIM POR ?, COM PODEM FER FRONT A LS CONSUMS DE ALCOHOL I ALTRES DROGUES?

NOUS TEMORS, VELLS RECURSOSEscoltem ara el que ens diu l’Amanda sobre algunes d'aquestes coses.

Molts pares, com nosaltres, tenim llargues jornades de treball i enspreocupa especialment el temps que els nostres fills passen sols, sigui acasa o al carrer, com ho gestionen, i els riscos que això pugui comportar. Per això ens agradaria poder oferir-los espais alternatius i segurs d'oci itemps lliure, com activitats esportives o aquelles que es realitzen en elsesplais. També ens inquieta que es sentin discriminats, o que no puguingestionar els canvis que suposa la migració; que es vinculin amb altresjoves que els incitin a comportaments no desitjats i acabindesinteressant-se pels estudis, o deixant de banda altres responsabilitats.A més, sentim que a poc a poc hem de donar-los llibertat per sortir, anara discoteques, bars i altres, però alhora hi ha el temor que hi comencin aexplorar consums no responsables d'alcohol o drogues, o acabin enbaralles.

Malgrat tot, creiem que la "família" i l’ "estar en família" pot ajudar-nosa enfrontar molts temors i dificultats. En el nostre context més proper,podem regular i fer veure la importància del respecte als adults i la sevaautoritat, fruit de l'experiència de vida. Però no per a totes les famíliesaixò significa el mateix. Per a algunes, la importància de "respectar lacasa" té a veure amb mantenir fora els comportaments inacceptables;mentre que altres prefereixen "dir les coses" i fer visibles els problemesper resoldre'ls "a casa". Algunes es consideren més "obertes", perquèprefereixen conèixer i intentar resoldre els seus problemes, però no tenenpor en confiar les seves dificultats o demanar suport a persones fora de lafamília si així ho creuen convenient.

EL “PROBLEMA” DELS CONSUMS D’ ALCOHOL I ALTRES DROGUESLes famílies que conec, com la meva, veiem el possible consum dels nostresfills com un "problema". Això pot ser degut a que així es veu públicament.Però després, a l'hora d'actuar, pensem el problema de diversa manera: per aalgunes té grans dimensions, per a altres no tant. Per a algunes s'ha de"rebutjar" completament ja que "no aporta res de bo", mentre per a altres ésmés important "regular", sobre la base del respecte a la família i elscomportaments que ella espera dels seus fills dins i fora de casa.

D'altra banda, algunes relativitzen el problema i consideren que es potresoldre o prevenir en l'àmbit familiar amb un bon acompanyament, o si cal,amb suport extern. En altres famílies, com m'han explicat, el "problema" s'haconvertit en alguna cosa més gran, perquè ha generat dependència, afeccionsa la salut, trastorns en les conductes i les relacions, problemes econòmics ifins i tot socials, com robar per consumir.

De vegades, els consums són vistos com a part de l'experimentació o lacuriositat adolescent, la identificació amb el grup d'amics, o la transgressióde normes (molt usual en aquestes edats). És que també per als nois elscanvis han estat durs, i la seva identitat en construcció busca espais ipersones amb les que sentir-se segurs, acceptats, integrats. A vegadesentenen que respondre al "repte" de beure, fumar o consumir altres drogues,és un camí davant del "repte" de ser part del nou. Però el que més enspreocupa és quan aquests grups es tornen violents, o cometen greustransgressions.

D'altra banda, he vist que la forma de veure certs consums, amb més omenys preocupació, depèn de l'acceptació que tinguin en el país d'origen,sobretot per als que fa poc temps viuen aquí. Per exemple, a la mare de laSoraya li sorprèn que fumar tabac o beure "canyes" sigui una cosa tannormal o quotidiana en aquesta societat, ja que allí es bevia els caps desetmana i no es veia tanta gent fumant. El punt de vista sobre els consums ila major o menor permissivitat amb els propis fills també depèn del'experiència de cadascú en el seu país d'origen i la seva història familiar. Perexemple la Maria detesta els consums abusius de cànnabis o alcohol, en granpart per les males experiències viscudes amb la seva ex parella aconseqüència d'aquests. El Manuel, el pare de la Carmen, va provar moltescoses allà, però tractava de moderar-se perquè no desitjava defraudar a laseva mare, i ara espera el mateix dels seus fills.

CAMINS QUE SEGUIMPER A LA CURA I LA PREVENCIÓDavant els consums d'alcohol o altres drogues, o davant la possibilitat queaquests puguin donar-se, les famílies tenim diferents opcions per enfrontar eltema. En certa manera, no només deixem als especialistes l'atenció dels nostresfills i filles, sinó que també "actuem" en el dia a dia, com ho fan també elsmateixos nois, en l'atenció, prevenció i cura personal.

> LÍMITS I PROXIMITAT

Parlant amb altres pares i mares, jo he vist que molts creiem que és necessari posarlímits clars, amb fermesa, com una forma de cuidar-los mentre van aprenent a serindependents. Encara que en general ens recolzem en l'autoritat i el respecte que enshan de tenir com a pares, alguns som més flexibles que altres. En general a lesmares, sembla que se'ns fa més fàcil establir proximitat i comunicar-nos amb elsnostres fills, el que ens permet conèixer millor el que els passa, alhora que podemnegociar o utilitzar estratègies més flexibles i efectives, més ben ajustades a larealitat. Els pares també poden fer-ho, però a alguns els costa sortir del seu rol méstradicional per buscar altres formes d'acostament. Però es va fent.

I això dels límits no només té a veure amb les cures en relació als consums, té aveure amb les noves relacions i espais que freqüenten, així com amb tots els canvisque vénen amb la migració ... Recordo que quan estava per reagrupar als meus fills,Rosa, que feia vuit anys que vivia aquí, em deia que quan arribessin no els donés"tanta soltesa" i a més em va recomanar "no donar-los tots els gustos" tractantd'omplir altres faltes amb coses materials que superin les meves possibilitats. A més,em va dir que va trobar altres formes de posar límits quanles seves filles eren acabades d’arribar: les mantenia "ocupades", amb responsabilitats de la casa, però també amb activitats d'oci i temps lliure amb adults a càrrec, cursos gratuïts d'entitats locals,voluntariat a associacions de la zona ... i clar, quan podia anava amb elles a passejar.

> DONAR EXEMPLE I TRANSMETRE EXPERIÈNCIES

Xerrant amb algunes mares, m'han dit que és important parlar amb els fillsdels riscos i danys que poden ocasionar els consums, però donant l'exemple,perquè si no, les paraules queden en l'aire. Altres pares pensen que això noés tan necessari, ja que els fills han d'entendre que l'adultesa permet certscomportaments, i que ells han de guiar-se pel que els seus pares elsassenyalin.

Ah! I quelcom semblant a això, és el que fan alguns pares quan expliquen alsseus fills com han estat les seves experiències o les d'altres familiars, ambl'alcohol, les cigarretes o altres drogues, perquè entenguin millor els riscos iels límits necessaris. La Maria, per exemple, li ha explicat al seu fill lesconseqüències negatives del consum abusiu de cànnabis del seu pare, iintenta que el seu fill conegui altres exemples i tingui noves perspectives.

> CONTROLAR SENSE PROHIBIR

Moltes famílies que conec pensen que la millor manera de cuidar els seusfills és controlant els seus horaris, sortides i amistats, però sense tantaprohibició. Contacten per telèfon quan surten o conversen directament acasa, buscant un lloc de confiança i empatia. A vegades poden negociar, peròtambé els posen límits, els criden l'atenció o els castiguen si cal, encara queno amb càstigs físics. És clar que a vegades els "controls" xoquen amb elmón adolescent que es tanca davant els adults buscant independència,intimitat, experiències pròpies...

> COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPONSABILITAT

Altres famílies es basen sobretot en la confiança i tracten de fomentar en elsseus fills la capacitat de prendre decisions responsables. La Sandra perexemple, li deia al seu fill: "Has de ser responsable de tu i de les personesque van amb tu. Si veus que no... que la cosa no és com t'ho he ensenyat, tute’n vas, a casa, perquè tu ja saps el bo i el dolent, no ets un nen petit i hasde ser responsable del que tu fas.” Per això conversen de les cosesquotidianes i de temes que poden portar-los dubtes o dificultats, com elsconsums, la sexualitat, les relacions amb altres nois i noies, etc. La Rosa perexemple, em deia que un dia a la setmana es reuneix amb els seus quatrefilles adolescents

per xerrar amb tota llibertat dels temes que elles mateixes triïn. Altresbusquen moments mentre cuinen, quan van al futbol, o simplementquan ho necessiten o els ve de gust.

No creguin que per als pares és tan fàcil parlar de tot això, són temesque també a nosaltres ens poden resultar "espinosos", o ens semblaque per parlar-los podem promoure'ls, i per això ens va bé conèixerquè fan altres famílies.

Ah, i tampoc pensin que perquè es basin en la confiança aquests paresno els posen límits als seus fills! Encara que es queixin, elsadolescents se senten estimats i cuidats quan els pares els posen límitso fins i tot quan els castiguen amb raons i de maneres no violentes.

> REDUCCIÓ DE RISCOS I DANYS

Moltes famílies no prohibeixen perquè pensen que això desperta més el desig,així que prefereixen acompanyar en l'aprenentatge dels nous espais o consums,i posar al corrent als seus fills dels riscos que tenen les substàncies i la curanecessària enfront d’ells. Com deia la Sandra quan va saber que el seu fillhavia begut en un "botellón": "Si ho fas, fes-ho bé", i li va dir que a casa, iestant ella podia beure petites quantitats de cervesa o vi. Per la seva banda laRosa, davant la insistència de la seva filla de 15 anys d'anar a una discoteca, lava acompanyar a una on treballava un amic seu.

Si, gairebé tots els pares amb qui he parlat es mostren més o menys tolerants amb els consums d'alcohol o cànnabis dels seus fills, sempre que sigui moderat.Potser voldrien que no ho fessin, però entenen que és una possibilitat i prefereixen estar a prop d'ells de diferents formes.

> ABSTINÈNCIA

No obstant això no tots estan d'acord. Alguns són ferms en la idea que els seus fillsno consumeixin cap d'aquestes o altres substàncies, ja que "no aporten res de bo" ipensen que la prohibició és el millor camí per evitar riscos i possibles danys. Aixíque alguns des d'una actitud més distant o autoritària, i altres des del diàleg, laconfiança i l'educació en valors (la família i la religió són importants aquí), apostenper la "abstinència".

PERÒ ALESHORES , COM ACT U AR DAVANT EL CONSUM? VEIEM ALGUNS EXEMPLES

PRIMERS CONSUMS D’ ALCOHOL CURA, COMUNICACIÓ I C O N T R O LEl meu nom és Carlos, tinc 15 anys, un més que la meva germana, i sócbastant tímid encara que intento no semblar-ho. Començar a fer amics no vaser fàcil per a mi, però va ser molt important: quan estic amb ells em sentoacompanyat i fort, i m'oblido de les coses que em fan ràbia o tristesa, oalmenys les relativitzo una mica i ja no semblen tan greus. Ells també esvesteixen d'ample i els agrada la música llatina com a mi; de tant en tantjuguem a bàsquet, quan podem colar-nos en algun camp, o ens ajuntem alparc i sortim a fer un volt pel barri. Ens agraden les festes, més que res lesque organitzem a casa nostra, encara que no sempre els nostres pares hosàpiguen. En elles ens sentim més còmodes, amb la gent i la música que ensagrada; ens sentim amb més llibertat, podem ballar, xerrar, lligar, beure ofumar sense que ningú ens digui res.

La primera vegada que vaig anar a una festa em vaig sentir molt cohibit. Undels meus amics ho va notar i em va oferir una cervesa que vaig acceptar:era la primera vegada que bevia alcohol. Em vaig sentir més relaxat i animat,i vaig decidir provar alguna cosa més forta per sentir-me encara millor, aixíque vaig beure vodka amb taronja. Al principi va assortir l'efecte esperat:ballava, feia acudits, i fins vaig poder conversar amb una noia quem'agradava molt. Però poc després vaig començar a sentir-me marejat, nosabia molt bé el que deia, i amb prou feines m'adonava que alguns es reiendel meu ball tan descoordinat. Vaig beure una mica més i va augmentar elmareig, sentia l'estómac regirat i ganes de vomitar ... i aquí va ser quan elmeu millor amic em va veure i em va dir que havíem de marxar, i em vaacompanyar a casa perquè era molt perillós que fos sol en aquest estat; podiatenir un accident, em podien robar o agredir, em podia perdre ...

La meva mare va ser la primera que em va escoltar arribar a casa. Estavapreocupada perquè s'havia fet tard i temia que m'hagués passat alguna cosa.Potser exagerava (no se sentia en "terreny conegut" o segur), però "el carrer"no li donava molta confiança: li havien parlat de baralles entre grups de noisque de vegades eren bastant violentes, de consums d'alcohol i drogues alcarrer, a festes... Per això sempre tractava de parlar amb la meva germana iamb mi; saber on anàvem, amb qui, i ens posava un horari de tornada.

Jo havia avisat que estaria a casa d'uns amics, però em va passar l'hora. Quanvaig arribar i em va veure així tan malament, em va preguntar què haviabegut i si havia consumit alguna cosa més. Jo amb prou feines podia parlar,així que me’n vaig anar directe al dormitori. La meva mare em vaacompanyar i mentre m'ajudava a canviar-me, em va dir que l'endemàparlaríem.

I així va ser. Vam parlar els tres, el meu pare ja sabia de l'assumpte. Jo elsvaig explicar més o menys el que havia passat, ja que tenia força confiançaamb ells. La mare em va dir que beure era arriscat, especialment a la mevaedat, i el pare em va explicar alguna experiència que ell mateix havia tingut,i que era important moderar-se perquè beure fos agradable, perquè en cascontrari els meus amics i jo només ho passaríem malament. A més, haviaincomplert els horaris per arribar a casa, sense avisar per telèfon. Així quevan decidir castigar-me retirant per una setmana l'ordinador i sense deixar-me sortir el cap de setmana. Per un temps vaig estar més "controlat", avisantcada vegada que sortia a on anava, amb qui... fins que es restablís laconfiança dels meus pares en mi.

CONSUM D’ALCOHOL, CÀNNABIS I ESTUDIS CONFIANÇA, COMUNICACIÓ I LLEIALTAT FAMILIARSóc l’Ana, la germana d’en Carlos, em considero una adolescent bastantdesinhibida i desperta, i tinc facilitat per fer amics i amigues, per això en tincuns quants, de diferents orígens, però la majoria són catalans i amb ells emsento una més. A casa escolto de vegades música llatina, però m'agrada mésl'electrònica i em vesteixo seguint aquest estil, com les meves amigues. Devegades en Carlos es burla de mi per alguns modismes que he agafat d'aquí,que xoquen amb la cultura d'allà, però no li faig gaire cas...

Encara que només ens portem un any de diferència, els meus pares li donenmolta més llibertat per sortir a ell que a mi... per què? Perquè sóc noia!Sempre m'ha semblat injust, i contra això em rebelava anant a festes a casad'amics sense que ningú ho sabés (en Carlos anava a un altre Institut, aixòajudava).

A les festes, bevia alcohol, però no molta quantitat, i en general noméscervesa. M'he marejat algunes vegades, però mai vaig arribar a entrompar-me. Un cop em van oferir fumar marihuana i vaig acceptar; tenia moltacuriositat, a part que el prohibit té un altre gustet... Vaig començar a fer-homés seguit, i alguna vegada vaig faltar a classe i després em vaig inventarexcuses que semblaven funcionar. Però les meves notes anaven de mal enpitjor, així que un dia van cridar als meus pares de l’institut: estava a punt derepetir el curs.

Per als meus pares això va ser un gran disgust. En general tractaven de parlaramb mi, però la veritat és que jo em tancava molt i quasi no explicava res;volia ser independent, fer la meva vida. Però quan això va succeir jo tambéem vaig sentir molt malament, i em vaig adonar que la meva família espreocupava, m’estimava i em cuidava, encara que a mi em semblés que erenuna mica pesats i injusts. S'esforçaven molt treballant i tractant d'estar ambnosaltres, i vaig pensar que el que no era just era el meu comportament, tanallunyat del que ells esperaven.

Així que vaig decidir començar a convidar a les meves amigues a casa entresetmana per xerrar i escoltar música, sortir a fer una volta o jugar al voleibol propd'allà, i d'aquesta manera deixar d'anar a les festes. Bé, alguna vegada més hi heanat, però ara tenint clar que no fumaria i de beure... molt poc. Així que si m'oferienalguna cosa, responia coses com "ara no, més tard"...

Cal dir també que una altra cosa que em va ajudar a prendre aquesta decisió,va ser que els meus pares parlessin amb el meu germà i amb mi sobredrogues i alcohol, arran del que havia passat amb ell. Jo ja tenia certainformació sobre els riscos dels consums i les cures necessaris a través del'escola, els mitjans, els amics i la meva pròpia experiència, però era diferentque ells mateixos ens parlessin; els sentia implicats, interessats i preocupatspel nostre benestar.

CONSUMS ABUSIUS D’ALCOHOL I CÀNNABIS LÍMITS, CONTROL, ACOMPANYAMENT, COMUNICACIÓ I SUPORT INSTITUCIONAL Sóc el Dani, amic d’en Carlos, tinc 16 anys, i encara que fa molt de temps quevaig emigrar, em sento encara molt llatí i així ho demostro en el meu estil, quetambé comparteixo amb en Carlos. Tinc un germà una mica més gran que jo i unagermana petita. Vivim des de fa anys només amb la mare, ja que els nostres pareses van divorciar fa temps per les discussions i el maltractament que patíem pelsconsums d'alcohol i drogues del meu pare.

La Luisa, la meva mare, és una dona molt lluitadora i ha tirat endavantmalgrat tantes dificultats. Parla directament amb nosaltres, sense embuts,especialment sobre l'alcohol i la marihuana, ja que sap que el meu germà i joconsumim. A vegades ens parla de broma, i ens diu que se'ns cauran les dentsde fumar; ens pregunta per què fumem, què és el que ens agrada. Però tambéens parla seriosament sobre els riscos i les conseqüències negatives, quealgunes ja coneixem. Intenta "controlar-nos" i ens truca per saber on som,què estem fent i per dir-nos que tornem d'hora a casa. Jo sé que no ho posemfàcil. Fa poc va saber que el meu germà es va emborratxar en el bar que vasempre i després va tenir una actitud molt agressiva amb la seva xicota. Lameva mare, en aquests casos, quan abusem dels consums, pren mesuresdràstiques. Així que va ser dura amb ell, li va retreure el seu comportament, iel poc respecte i consideració que estava tenint amb la seva família; i fins itot li va donar una bufetada.

Jo vaig començar fumant marihuana amb els meus amics; sempre enstrobàvem al parc i en general rèiem molt i ens ho passàvem bé, excepte enocasions, quan hi havia baralles amb altres grups del barri que podienarribar a ser molt violentes. Aquí no podíem estar "encantats", eraperillós. Jo passava moltes hores amb ells perquè a casa em sentia bastantsol i avorrit: el meu germà feia la seva vida, la meva germana era moltpetita i la meva mare treballava moltes hores. Pels pocs anys que tinc crecque he viscut unes quantes experiències dures i molts canvis que no hanestat fàcils de pair. Fumar i de vegades beure em feien sentir millor,almenys una estona, i m'oblidava de tantes coses que tenia en el meu cap ien el meu cor.

El meu germà més d'una vegada em va cridar l'atenció i em va dir que norepetís la seva història o la del pare. La mare ja no sabia què fer, semblava queres funcionava, així que va demanar ajuda en un centre del barri i unatreballadora social la va posar en contacte amb un esplai on podia anar i aixícanviar l'entorn i les amistats. Durant un temps va funcionar, però després totva tornar al d'abans. En un moment fumava gairebé cada dia, i en una ocasióvaig consumir més del comú i vaig tenir una sobredosi, una "blanca". Com vapoder, un amic que estava amb mi va trucar a una ambulància i en un momenteren allà. Va ser terrible. La meva mare, molt preocupada, em va acompanyara l'hospital on vaig estar internat uns dies fins desintoxicar-me. Després emvan fer seguiment mèdic i psicològic. Sentia pànic per tot el que m'haviapassat. La meva família i jo vam patir molt, però al final em vaig recuperar i jano vaig tornar a fumar, havia trobat un límit que no hauria desitjat mai .

MIGRACIÓ I DROGUES: CONCEPTES I ESTEREOTIPS

MIGRACIÓ I DROGUES: CONCEP T ES I ESTERE O TIPS

Les migracions transnacionals no constitueixen una novetat, però si el seuaugment significatiu a causa de les dinàmiques desiguals de poder en el marcde la globalització, i al desenvolupament de les noves tecnologies de lainformació i comunicació, i dels mitjans de transport i el seu conseqüentabaratiment. Tot i la intensitat de les transformacions quotidianes i de laimportància del fenomen migratori, aquest es presenta sota l'aparença de"problema social". La seva configuració problemàtica està relacionada ambl'establiment de fronteres que regeixen les mobilitats poblacionals. Adiferència dels fluxos de mercaderies o els fluxos financers, dels que s'esperai es busca màxima llibertat, les mobilitats humanes són ateses en termes decontrol. Aquesta concepció del fenomen migratori com un "problemasocial" que ha de ser "controlat", limitat, regulat, comptabilitzat, etc., faque totes les qüestions relacionades a les migracions es vinculen ambaquestes característiques.

La pertinença de les persones immigrants a les societats d'instal·lació ésgeneralment qüestionada. En la mesura que la immigració s'entén comun element exterior a les pròpies societats, no buscat ni desitjat, aquellaés percebuda com un fenomen exogen i imposat, sense arribar areconèixer els profunds vincles que els fluxos migratoris guarden ambles societats on s'estableixen. Així, qualsevol tipus de falta comesa perpersones immigrants, és considerada com una "doble falta" i per tantla seva responsabilitat / culpabilitat també és entesa com a doble. Esconsidera com a falta no només el fet puntual que s'ha transgredit, sinótambé aquella "transgressió" original del traspàs de fronteres i lainstal·lació en una determinada societat.

El mateix succeeix amb l'ús i consum de drogues. En aquest sentit, calreflexionar sobre la seva vinculació problemàtica amb la immigració

i contextualitzar-ho socio-històricament. El fenomen dels consums, especialmentaquells abusius o problemàtics, es pot entendre com un indicador del malestarentre els adolescents. Així que caldrà contextualitzar-los en el moment vital quetravessen, les trajectòries migratòries o l'àmbit familiar, per comprendre com espromouen o condicionen i els riscos que s'associen.

LA MIGRACIÓ COM PROBLEMA

* La configuració problemàtica de la immigració està relacionada ambl’establiment de fronteres que regeixen les mobilitats poblacionals.

* Les mobilitats humanes son ateses en termes de control, pel quedeuen ser acotades, reglades, comptabilitzades, etc.

* En tant les migracions son enteses com un fenomen exogen a lapròpia societat (no es reconeixen vincles entre la seva procedència i lasocietat de recepció), qualsevol manca de les persones immigrades,apareix com una “doble falta”. La relació immigració/consum dedrogues es un exemple d’això.

REVISANT ESTEREOTIPS I PREJUDICISAixí mateix, cal tenir en compte que en la societat d'instal·lació circulenestereotips, prejudicis i diferents formes de discriminació respecte als jovesimmigrants. El mateix pot succeir en els dispositius d'atenció sociosanitària ieducatius.

Encara que de vegades s'utilitzen com a sinònims, és convenient distingir elsconceptes d'estereotip i prejudici. L'estereotip és la generalització, lasimplificació del pensament, suposa un desconeixement dels subjectes sobreels quals s'emet un judici. El prejudici té a veure amb actituds o accionsdiscriminatòries o desfavorables cap a persones de diferents categories. Enl'àmbit de la intervenció és fonamental el seu reconeixement, cosa que avegades no resulta senzill per la seva incorporació inconscient o el seu úsquotidià.

Una eina clau contra els prejudicis és la contextualització, o el pensarrelacionalment. Així per exemple, els consums dels joves immigrants han deser situats en relació a les seves experiències migratòries, que poden haversuposat llargues separacions d'un o ambdós pares, el que depenent de cada cas,els pot haver col·locat en una situació de vulnerabilitat en un període vitalparticular, clau en el desenvolupament.

A més, les trajectòries migratòries ens ensenyen que després de diversos anysde separació física, la reagrupació posa a prova els recursos familiars per al'adaptació a la nova situació. Pot passar que les famílies es troben en unasituació de vulnerabilitat, amb fràgils i escassos llaços socials o referents onacudir davant de les dificultats, així com amb treballs precaris, mal remuneratsi de difícil conciliació amb la vida familiar, o una situació jurídica irregular; alque podria sumar-se la valoració negativa i els prejudicis de la societatreceptora cap al grup ètnic d'origen.

Aquestes o altres dificultats poden superar-se en la mesura que hi hagicondicions favorables (o neutrals) en el context d'acollida, a nivell de govern,població nativa i comunitat de compatriotes, destacant la importància depersones significatives, associacions o ajudes econòmiques, pel seu interès,alternatives i suport cap als joves i les seves famílies. Pel que fa a les famílies,resulten clau els capitals culturals dels pares, la conservació de valors i elsllaços de solidaritat comunitària. Així per exemple, la formació i habilitatsocupacionals faciliten la inserció laboral i social; a més, el know how de lesclasses mitjanes i altes permet situar-se, reconèixer i optimitzar recursosràpidament, així com constituir una referència que dignifica i estimula els fillsa reprendre l'estatus familiar perdut. Cal tenir en compte també que la"condició immigrant" sol alentir aquest procés, el que pot portar a reformularel projecte migratori i traslladar els seus objectius en l'horitzóintergeneracional.

En definitiva, podem dir que la riquesa de recursos familiars i les possibilitatsde desenvolupament que ofereix el context d'instal·lació donaran lloc a unmarc flexible i resistent a les tensions que l'adolescència i la migració posen enjoc en els espais de socialització, els consums i la gestió de riscos. En el cascontrari, la vulnerabilitat es tradueix en majors riscos a diferents nivells, imés dificultats a l'hora de prevenir-los o gestionar-los. Exemple d'això ésl'escàs temps que els pares poden dedicar als seus fills i l'esforç que suposaalimentar una relació propera i comprensiva amb ells en les condicions d'estrèsque els toca viure. Això, sumat a les limitacions econòmiques, repercuteix enun temps

d’ oci desregulat per als fills, viscut en soledat o amb amics, que moltes vegadesdóna lloc al consum de substàncies o altres situacions de risc. També repercuteixen les dificultats dels pares per detectar a temps aquestes situacions o per facilitarespais regulats d'oci creatiu. No obstant això, malgrat aquestes o altres limitacions,les famílies busquen i posen en pràctica diferents estratègies per prevenir elsriscos o reduir els danys.

Hem d'assenyalar que aquestes estratègies tendeixen a estar més basades en laconfiança que en el control en la mesura que els subjectes disposen de mésrecursos per la integració, atès que això els facilita un posicionament menystemorós davant dels "perills", i per tant s'apunta més cap a l’ apoderament i lallibertat dels fills com a subjectes / ciutadans.

GENERALITZACIÓ I NECESSITAT DE CONTEXTUALITZACIÓ

* En la societat d'instal·lació circulen estereotips, prejudicis i distintesformes de discriminació respecte als joves immigrants.

* Els prejudicis poden constituir una dificultat afegida en la intervenciósociosanitària i educativa. Considerar els immigrants com a subjectes "enfalta", "necessitats", "sense recursos" (econòmics, socials, culturals, etc.),tendeix a la seva inferiorització i subalternització.

* Una eina fonamental contra això és la contextualització. Així per exemple,els consums dels joves immigrants s'han de situar en relació a les sevesexperiències migratòries.

* La separació i posterior reagrupació familiar constitueixen un procéscomplex on les famílies han de posar en joc tots els seus recursos perpreservar i readaptar.

* La vulnerabilitat de les famílies és més gran quan les xarxes socials sónescasses i febles, els treballs precaris, mal remunerats i de difícil conciliaciófamiliar, la situació jurídica irregular i hi ha prejudicis cap al seu grup ètnic.

* En relació als consums adolescents i els nous àmbits de socialització, lavulnerabilitat es tradueix en majors riscos i dificultats per a la sevaprevenció i gestió.

* Les estratègies de cura dels pares apunten més a la confiança que alcontrol en la mesura que disposen de més recursos, i per tant de mésseguretat davant els "perills" de la societat d'acollida.

Finalment, hem de puntualitzar aquí novament, que els prejudicis podenconstituir una dificultat afegida en la intervenció socioeducativa i de salutamb les persones immigrants. Moltes vegades dins d'aquests àmbitsd'atenció, se'ls considera subjectes "en falta", o "necessitats", sense recursosde cap tipus, no només econòmics sinó educatius, socials, etc. Una miradad'aquest tipus no només desconeix el que acabem d'exposar, sinó que tendeixa generar efectes perversos en relació a la població a la qual s'adreça,inferioritzant i subalternitzant a aquells que pretén assistir.

QÜESTIONAR EL NOSTRE ETNOCENTRISMEAra bé, en aquest punt resulta pertinent revisar la noció de "cultura", ja quemoltes vegades s'apel·la a la "diferència cultural" per assignar a lespersones immigrants, característiques que s'assumeixen com substancials dela cultura d'origen, en el seu conjunt valorades com tradicionals, pocdesenvolupades o endarrerides. S'oblida a més la pròpia pertinença a unacultura que, per majoritària, es considera la norma, el que dóna lloc al fet queaquells que provenen de cultures minoritàries en aquest context, siguin elsconsiderats diferents.

Si per cultura entenem la producció i reproducció de sentits i pràctiquessocials que es troben en contextos sociohistòrics i geogràfics concrets,especificitats o marcs comuns, no hem de pensar que aquests últims esremeten a fronteres polítiques o que són interpretats de la mateixa manera pertots els subjectes que comparteixen referències comunes. Un grup d'amics potgenerar amb el temps la seva pròpia cultura expressada mitjançant codispropis de llenguatge, per exemple. El mateix succeeix en les institucionseducatives o en centres sanitaris, on hi pot haver marcs reguladors comuns,però adquireixen especificitats d'acord amb les formes en que s'interpreten,s'utilitzen i recreen, donant lloc a una certa "cultura pròpia". Per això devegades no és fàcil entendre com funcionen les coses al voltant d'undeterminat recurs, i més difícil pot ser-ho si els referents culturals més amplissón diferents. Per exemple, per als que provenen de països on els serveispúblics estan molt deteriorats o no ofereixen una bona qualitat en l'atenció,pot haver desconfiança o resistència a anar-hi.

Es notable com els processos migratoris suposen canvis en els marcsreferents significatius, però de per si això no hauria de representar unproblema. Els processos culturals són molt més dinàmics i canviantsdel que un pugui suposar, i les persones incorporen, reelaboren imodifiquen els seus referents en les diferents situacions. Així doncs,la cultura abans de ser "alguna cosa" que es posseeix, implica sempreun procés plàstic de múltiples intercanvis i en constant transformació.

El que sí que pot representar un problema és la intensitat amb queaquests canvis se succeeixen, especialment en els subjectes migrants,on es posen a prova les capacitats de suport i l'elasticitat pròpia i delcontext. Això es pot complicar encara més quan aquest context mostrarigideses com ara prejudicis respecte a persones que ocupen un indretsocial vulnerable. Si a això es sumen modalitats d'intervenció socialafectades pel mateix, poden tenir lloc processos estigmatitzadors iexcloents.

Hem de destacar llavors la importància de qüestionar la homogeneïtaten la cultura. Ni tots els catalans són iguals, ni tots els bolivians ensho són. Pensar això seria desconèixer que les formacions socials sónestructuralment heterogènies i agòniques per la seva constant transfor-

MOVENT-SE DE L’ ETNOCENTRISME

* Quan s'atribueix la "diferència cultural" als immigrants (com si lacultura majoritària fos la norma), i s'entén que aquesta és substancial alseu origen, tradicional, endarrerida o subdesenvolupada, es tractad'afirmacions basades en prejudicis i estereotips.

* Les produccions culturals no es limiten a fronteres polítiques ni sóninterpretades de la mateixa manera pels que comparteixen referentscomuns. En elles regna la heterogeneïtat i el dinamisme.

* Així, la trobada amb un subjecte que representa l'alteritat (especialment unimmigrant), suposa una relació entre dues heterogeneïtats.

* La dinàmica de reelaboració i incorporació de referents culturals que lespersones fan en diferents situacions i intercanvis, és particularmentintensa per als immigrants. Les dificultats que això pot suposars'accentuen quan existeixen prejudicis, podent desencadenar processosestigmatitzadors i excloents en aquells més vulnerables.

mació. Però a més, no és possible pensar la societat "catalana" o la "boliviana"com a unitats en si mateixes, amb les seves diferències a l'interior, ja que perelles circulen béns i missatges produïts en un sistema desterritorialitzat ques'aprofundeix amb la globalització. Per això, quan parlem de la trobada amb unaltre, que representa l'alteritat (i més encara si és immigrant), ho hemd'entendre en els termes d'una relació entre almenys dos heterogeneïtats, id'aquesta manera ens assegurem no perdre de vista als subjectes que participend'aquesta trobada.

En definitiva, el que més interessa en relació a "la cultura" no és conèixer elstrets generals que caracteritzen unes o altres, sinó els significats de llenguatge iatribucions de sentit que atorguen els subjectes en les seves pràctiques, i quetindrà que veure amb els contextos de socialització (família, escola, comunitat,situació geogràfica, etc.), la seva ubicació en aquestes estructures i lessingularitats de la construcció de personalitat.

En aquest marc podem situar la multiplicitat de causes de les migracions, iaixí entendre que si bé els motius econòmics són importants, n’hi ha altres, quede diferents formes i en diversos àmbits busquen "millorar la qualitat de vida".Les situacions de violència al país d'origen són un exemple; un altre és larecerca de majors oportunitats i justícia social en termes de gènere.

També podem situar els diferents significats que s'atribueixen a lessubstàncies i als consums, i per tant quines substàncies es consumeixen i enquines circumstàncies. A més, permet pensar com aquests van canviant d'acorda la modalitat d'integració en el nou context.

En els serveis d'atenció, tenir en compte què és la cultura des de l’estructura,permetrà que aquesta dimensió impregni totes les activitats i normalitzi untema sovint associat al problema i l'excepcionalitat.

DE LES ETIQUETES A LES ACTUACIONS QUOTIDIANES EN ELS SERVEISEntre les entitats que treballen amb joves immigrats, es poden visualitzardiverses formes d'atenció basades en idees sustentades per estereotips. Calassenyalar que cap d'elles es dóna de forma pura, i que hi ha també bonespràctiques que es deslliguen d'aquestes postures.

L’atenció paternalista-victimista concep els joves immigrantsconsumidors com totalment vulnerables, sense capacitats per afrontarla seva problemàtica, el que acaba justificant una intervenció mésdirecta i intensiva per superar dificultats i aconseguir una integració"correcta" al context social. Sota aquesta visió, els joves immigratsapareixen com a subjectes "en falta" (de recursos, i de normes) querequereixen ser controlats i assistits ja sigui en qualitat de víctimes ode transgressors.

L'enfocament "salvacionista-culturalista" en l'atenció, considera aaquests joves com capturats pels seus marcs culturals d'origen,entenent per aquests els estereotips més assidus (ser llatinoamericà,equatorià, immigrant a Espanya, etc.). En conseqüència, requereixenser modelats sota altres prismes culturals que afavoreixin una"correcta" adaptació. En aquesta perspectiva, la dimensió "cultural""explica" les problemàtiques de consum, les necessitats i demandesdels joves, però deixa de banda els factors estructurals que elscondueixen a això. Es podria dir que s'intervé des dels imaginaris(estereotips, prejudicis i rumors) existents sobre les sevesprocedències en el context de recepció.

D'aquesta manera, els serveis o recursos que atenen joves immigrats,en algunes de les seves pràctiques, podrien contribuir a reforçaraquests imaginaris i les relacions jeràrquiques de saber / poder quese'n deriven. Aquest tipus de relació entre professional i usuari/aacabaria afectant l'accessibilitat efectiva als serveis.

INTERVENCIÓ SOCIAL I TÒPICS SOBRE PERSONES MIGRADES

* Atenció "paternalista-victimista": veu els subjectes com a"vulnerables", amb "falta" de normes i recursos, i que per tant requereixenser controlats o assistits, en qualitat de víctimes o transgressors. Laintervenció és directa i intensa i busca una integració "correcta".

* Atenció "salvacionista-culturalista": els subjectes són vistos comcapturats dins les seves "cultures", pel que requereixen ser modelats sotaaltres prismes culturals que afavoreixin una "correcta" adaptació. Ladimensió cultural explica els problemes de consum, oblidant els factorsestructurals.

PRÀCTIQUES DE SERVEIS: BARRERES D’ ACCESSIBIL I TAT I F ACILI T ADORES

L'accessibilitat als serveis socioeducatius i sanitaris està delimitada percondicions socials, econòmiques i culturals en el nou context de vida. Aixíper exemple, la disponibilitat de temps i xarxes formals i informals perconèixer drets, obligacions i informació relativa als serveis, és un factorimportant. També ho són l'idioma o la situació jurídica en què es troben elsimmigrants, les dificultats econòmiques per traslladar-se, les condicionslaborals, les disparitats de criteri sobre els consums de risc odrogodependències i la por a la manca de confidencialitat.

Així mateix, el significat que adquireix per a una família acudir a undeterminat servei juga un paper clau: si els consums problemàtics estanestigmatitzats i entre els valors de la família està el fer-se càrrec dels seusmembres, llavors difícilment es recorri a ells. Això sembla ser freqüent en lacomunitat llatinoamericana en relació a l'atenció sanitària, i per aixòl'enfortiment de l'auto-cura i dels canals de comunicació amb els serveisespecialitzats sembla central en aquesta guia1.

1. L'auto-cura o auto-atenció és aquella modalitat on els grups (famílies, parelles, etc.) posenen joc els seus "sabers profans" en la cura, l'atenció o prevenció en salut, donant continuïtat ales modalitats especialitzades fora dels àmbits formals, o suplint en alguna forma els seusobjectius en dur-los a terme en àmbits informals. Reconèixer els sabers i les pràctiques de lesfamílies en la gestió de consums i riscos, acceptar i entendre el valor que té això per a lespròpies famílies, suposa evitar posicions paternalistes/victimistes o culturalistes i promourel’agenciament dels subjectes.

Com a orientació, i per tal de facilitar l'accés, la comunicació i l'intercanvientre qui els brinden atenció especialitzada i les famílies, suggerim tenirpresent:

* Si bé és important que els rols entre professionals i usuaris siguin clars idefinits, això no significa que s'estableixi una relació jeràrquica opaternalista. Es tracta d'una relació asimètrica, i en la mesura que es facilitila proximitat, la confiança i el respecte, serà més probable que elsadolescents o els seus familiars recorrin a ells, col·laborin o donin continuïtata l'atenció.

Així per exemple, la recerca de proximitat amb els joves a través d'un estilde relació i adequació a les pautes juvenils, es considera un facilitadorperquè puguin assumir accions concretes de prevenció i tractament. Lautilització d'un llenguatge clar i accessible (no per això simplificador), querecorri més a exemples que a conceptes abstractes, és important, com tambého és una "escolta activa" que reconegui la validesa de la paraula del'interlocutor, i intenti comprendre el que aquest vol dir (els seus significats,els seus codis). Els esforços per procurar un tracte empàtic, sense recórrer apaternalismes, o la disposició d'espais on es respecti la privacitat de lesproblemàtiques, són molt valorats pels joves.

* Reconèixer els sabers i pràctiques familiars: moltes vegades esconsidera que el treball d'atenció o prevenció s'inicia des de zero, com si lesfamílies no actuessin davant aquestes problemàtiques, o bé les sevespràctiques fossin desvaloritzades respecte a les actuacions professionals. Caltenir en compte el paper important que poden jugar les famílies i valorar lesseves estratègies de cura. D'allí que una bona coordinació amb la família desdels serveis socials, sanitaris o educatius formals i no formals, puguin servirper millorar l'efectivitat de la prevenció o dels tractaments.

BARRERES PER L’ ACCESSIBILITAT

* Manca de temps i xarxes formals i informals per informar-se sobre drets,obligacions i recursos.

* Coneixement de la llengua i formes d’ actuació i ús local.

* Situació jurídica.

* Dificultats econòmiques per traslladar-se.

* Condicions laborals.

* Disparitats de criteri sobre els consums de risc o drogodependències.

* Temor a la falta de confidencialitat.

* Estigmatització social dels problemes de consum i importància que atribueixla família a fer-se càrrec dels seus membres i les seves dificultats.

* No reconeixement de les actuacions familiars.

* Relació jeràrquica “professional-usuari/a” i llunyania en l’actuació amb elsjoves.

* Treball aïllat d’algunes entitats i no en xarxa amb altres serveis.

FACILITADORS PER L’ACCESSIBILITAT, LA COMUNICACIÓ I L’INTERCANVI

* Facilitar proximitat, confiança i respecte en una relació asimètrica, nojeràrquica o paternalista. Amb joves evitar llunyania asèptica i promourerelació adient a pautes juvenils.

* Llenguatge clar i concret. “Escolta activa” i empàtica, que validi la paraulade l’interlocutor i intenti comprendre el que vol dir.

* Disposar d’ espais que respectin la privacitat dels subjectes i les sevesproblemàtiques.

* Reconèixer l’important rol que juguen les famílies i valorar les sevesactuacions.

* Generar ponts de connexió, col·laboració i derivació entre entitats socials,públiques i privades.

* Obertura i flexibilitat d’ equips i institucions per adaptar-se als canvis inecessitats d’a q u e s t s col·lectius. Alguns exemples: atenció sense citesprèvies, presència de dinamitzadores o educadores de carrer, diversitat devies de comunicació (internet, espais físics estratègics, tipus de llenguatge illengua utilitzada, etc.).

* Facilitar ponts de connexió, col·laboració i derivació entre entitats per lesquals transiten els joves pot millorar l'accessibilitat i els bons resultats enl'atenció. L'intercanvi entre professionals que treballen amb el mateix col·lectiu,pot tornar més pertinent i integral l'atenció dels serveis. L'aïllament d'algunesentitats, o la feina molt centrada en l'atenció d'emergència o els consumsproblemàtics, pot dificultar l'accés als qui es troben en altres nivells de consum.

* Una altra qüestió a considerar és l'obertura i flexibilitat que els equips iinstitucions haurien de tenir per adaptar-se als canvis, i redefinir oreplanificar les prestacions d'acord a les noves necessitats que aquestcol·lectiu tan divers pugui anar presentant.En aquesta línia, un exemple podria ser l'atenció sense cites prèvies, lapresència d'un/a dinamitzador/a que aclareixi dubtes, o un/a educador/a decarrer. Molts joves desenvolupen les seves pràctiques de consum en espaisoberts o d'oci, de manera que la presència d'aquests dispositius allà facilitaun accés directe.

Un altre exemple poden ser les diferents vies de comunicació utilitzades perbrindar informació sobre recursos, realitzar consultes o intercanvis: l'úsd'internet (xarxes socials, webs específiques, correu electrònic, etc.) o espaisfísics estratègics, el llenguatge i la llengua utilitzada, etc.

* És clar que molts d'aquests suggeriments són realitats en diferents serveis iinstitucions. Considerem que una de les bones pràctiques que actualments'estan desenvolupant és el programa "Salut i Escola" que des de laGeneralitat de Catalunya es gestiona a través de professionals de la salut encentres educatius. L'objectiu és millorar la salut dels adolescents a través dela prevenció de riscos i l'atenció precoç, sent un aspecte central del programafacilitar l'accessibilitat als joves. En aquest sentit, la prevenció en consumd'alcohol i drogues és part activa del programa, i es realitza a través de lapresència directa de professionals en els centres educatius, la realització detallers, o el contacte a través d'internet.

http://www.gencat.cat/educacio/bulleti/professors/noticies/salutiescola.htm

LEGISLACIÓ I IMMIGRACIÓ

Com dèiem més amunt, les persones immigrants creuen fronteres i lasituació de regularitat o irregularitat marcarà fortament les seves possibilitatsen la societat d'instal·lació.

Els joves immigrants residents a Espanya "hereten" la condició de regularitato irregularitat dels seus pares. Si els pares es troben en una situació regular ihan reagrupat els seus fills, tindran el mateix estatus legal que els seus pares.No obstant això, si aquesta no és la situació, ja sigui perquè els pares estroben en una situació irregular o bé perquè han utilitzat vies informals perl'arribada dels seus fills, aquests nens i joves poden patir algun tipus dedesemparament jurídic, amb la consegüent limitació per demanar i rebreajudes. A més, un cop superada la majoria d'edat, els fills no tenen garantit elreconeixement jurídic.

En aquest sentit, es poden presentar situacions en què els joves no estiguinempadronats ni tinguin DNI i aquesta situació suposa obstacles per al'obtenció de la targeta sanitària i l'accés a la salut. De més està dir queaquesta situació incideix negativament en el futur d'aquests joves.

D'altra banda, l'ús partidista de la immigració ha provocat que algunsajuntaments de Catalunya dificultin excessivament el empadronament apersones indocumentades, limitant el dret a l'assistència sanitària pública,accés als serveis bàsics d'atenció social primària, als serveis de centres obertsper a infants i adolescents, i a rebre ajudes d'urgència social.

Així mateix, la dificultat en l'accés per part dels joves immigrants a un altre tipus derecursos d'oci, temps lliure i esport, fa que aquests joves tinguin menys alternativesinformals però regulades i per tant més segures.

Ara esmentarem algunes característiques de les successives modificacions legalsd'Espanya en relació amb la migració. Com aspecte general, assenyaleml'adequació als dictàmens de la Unió Europea d'exercir de frontera sud. Fins avuis'han succeït cinc canvis en les lleis d'estrangeria. Aquests tenen gran rellevància jaque per modificar una llei de règim general, és a dir una llei orgànica, cal majoriaabsoluta. Cadascuna de les lleis suposa la formulació de reglaments, el seu nombreés de 30.*7/1985 una de les més dures d'Europa. Els permisos de treball es

concedeixen per períodes molt curts, la immigració es concep com temporal,de manera que no es considera a la reagrupació familiar com un dret. (Elreglament de 1986 atenua aquests processos, implementant permisos detreball indefinit per als que resideixin des de fa cinc anys, reglamentant lareagrupació familiar i ampliant els drets dels immigrants).

*4/2000 amb el desacord del PP i el vot a favor del PSOE s'equiparen elsdrets entre immigrants i nacionals, possibilitant la re agrupació. Es posaèmfasi en la integració i es produeix un procés de regularitzacióexcepcional.

*8/2000 en el marc del triomf electoral del PP, es retrocedeix en lesconquestes anteriors. Es posa èmfasi en el control i l'ordre dels fluxosmigratoris.

*En la llei 14/2003 el dret d'asil va patir restriccions. Es van passarcompetències de control a les companyies aèries que sol·licitaven documentacióen regla en l'ingrés a Espanya, un requisit que els refugiats no podien complir.Va pujar gairebé un 200% el pressupost per a l'expulsió d'immigrants irregulars ies va consolidar la visió de la immigració com una qüestió de seguretatnacional. Les restriccions de la llei no aconsegueix disminuir l'entradad'irregulars, fomentant diferents nivells d'exclusió.

*2009 – Nova llei que deixa clares deutes exigides des dels movimentssocials i associacions d'immigrants. Presenta incompatibilitats perquè esprioritza la condició d'estranger a la lluita contra la violència de gènere, eltràfic, etc.

MATERIALSI GUIES DIDÀCTIQUES SOBRE DROGUES

RECURSOSAgència de Salut Pública (2010). Cannabis, parlem-ne a casa. Obra Social la Caixa, Barcelona.

RIOD (2012). Guía sobre los riesgos asociados al consumo de drogas para la p o - blación de origen latino.

Osasun Ekintza (2012). Guías prácticas sobre drogas. ¿Eres profesor/a de un Instituto?Socidrogalcohol (2011). Manual de adicciones para psicólogos especialistas enpsicologia clínica en formación.Socidrogalcohol (2010). Manual de adicciones para médicos especialistas enformación.Cruz Roja Española (2010). Juventud, Alcohol y Cocaína: Guía para la intervención.

Plan sobre Drogas para Asturias (2010). Infodrog 2010. Observatorio sobre drogas para Asturias. Socidrogalcohol (2009). Historia de las adicciones en la España Contemporánea.

Ministerio de Sanidad y Consumo (2008). Glosario de términos de alcohol y droga s.

Pereiro C. (ed.) (2006). Monografía Patalogía Orgánica en adicciones. RevistaAdicciones.Asociación ARBA (2010). Manual de autoayuda para consumidores dependientes de bebidas alcohólicas.

Organización Mundial de la Salud–OMS(2010). Estrategia mundial para reduir eluso nocivo del alcohol.

Federación E s p a ñ o l a d e Alcohólicos Rehabilitados de España (2009).Guía de Buenas Prácticas .

Asociación ARBA (2009). Guía para un uso responsable de bebidas alcohólicas.

Ministerio de Sanidad y Consumo (2008). Prevención de los problemes derivados delalcohol. 1ª Conferencia de prevención y promoción de la salud en la pràctica clínicaen España. Madrid 14 y 15 de junio de 2007.

Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria -semFYC(2007). Cómoactuar ante el consumo de alcohol: Guía de referencia para profesionales de atención primaria .

Fundación Salud y Comunidad (2007). Violencia doméstica y alcohol: cómo ac - tuar desde el ámbito profesional de las drogodependencias.

Fundación Salud y Comunidad (2007). Violencia doméstica y alcohol: cómo ac - tuar desde la atención primaria .

Socidrogaalcohol (2003). ¡Siempre eliges tú!: lo que necesitas saber sobre el alcoholpara tomar tus propias decisions.

Gual A. (ed.) (2002). Monografía Alcohol. Revista Adicciones.

Sociedad Española de Investigación sobre Cannabinoides (2002). Guía bàsica sobrelos Cannabinoides.

Bobes J., Calafat A. (eds.) (2000). Monografia Cannabis. Revista Adicciones.

Concapa (2012). Guía para familias: cocaïna.

Servicio Extremeño de Salud (2011). Guía-Protocolo de Actuación en Personas conTrastorno por Consumo de Cocaína.

Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales –ADES (2006).

Rayas. Pascual P., Torres M. & Calafat, A. (eds.) (2001). Monografía Cocaína .

RevistaAdicciones.

Drogues de síntesi i altres drogues recreatives

Bobes J. & Sáiz P.A. (eds.) (2003). Monografía Drogas Recreativa s . RevistaAdicciones.

OpiacisSocidrogalcohol, Fernández Miranda J.J. (coord.) (2007). Guía clínica para el tratamientode la dependència a opiáceos.Fernández Miranda J.J. i Torrens Melich M. (eds.) (2005). Monografía Opiáceos. RevistaAdicciones.

Tabac

Dirección general de Salud Pública del Gobierno de Aragón (2009). 50 mitos del tabaco.

Ministerio de Sanidad y Consumo y Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo(2005). Se puede dejar de fumar: claves para conseguirlo.

Becoña E. (ed.) (2004). Monografía Tabaco. Revista Adicciones.

Socidrogalcohol (2004). Guía clínica para ayudar a los fumadores a dejar de fumar.

Barrueco Ferrero M., Hernández Mezquita M.A., Torrecilla García m. (2003). Manual dePrevención y Tratamiento del Tabaquismo.

PREVENCIÓ

Diputació de Barcelona (2010). Programes preventius de les drogodependències: guiade evaluació.

Proyecto Hombre (2010). Guía “¿Cómo mejorar la información sobre drogas y otrasadicciones?”.

Colegio Oficial de Psicólogos de Las Palmas. (2010). Prevención efectiva del con - sumo de sustancias psicoactivas en chicos y chicas adolescentes: una revisión actualizada de la materia.

Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos. (2008). Guía para la preven - ción del Consumo de Cannabis en Población Vulnerable e inmigrantes. Visión diferencial para ambos sexos.

Junta de Castilla y León (2008). Código de Buenas Prácticas para el tratamientoinformativo en materia de drogodependències.

Socidrogalcohol, Programa Alfil (2004). Guía de actuación preventiva para niños y jóvenes de familias con problemas de alcohol .

Colegio Oficial de Psicólogos (2004). Guía para la detección e intervención tem - prana con menores en riesgo .

Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales –ADES(2004). Guía práctica para una prevención eficaz.

Asociación Deporte y Vida (2004). Nexus: programa para la prevención del abusode drogas

Centro de Estudios sobre Promoción de la Salud -CEPS(2004). Prevención de la A a la Z: glosario sobre prevención del abuso de drogas.

Centro de Psicología Aplicada de la Universidad Autónoma de Madrid(2003). Bases para la elaboración de una estrategia integral para la infancia yadolescència en riesgo y dificultad social.

Instituto Nacional sobre el Abuso de Drogas (EE.UU.) -NIDA(2003). Cómo Preve - nir el Uso de Drogas en los niños y los adolescentes: Una guía con base científica para padres, educadores y líderes de la comunidad , 2ª ed.

Colegio Oficial de Psicólogos y Plan Nacional sobre Drogas (2003). Manualprác tico sobre el uso de la información en programas de prevención del abuso de alcohol en jóvenes.

Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales-ADES (2002). Guíade intervención: menores y consumos de drogas.

Prevenció en l’àmbit familiar

Concapa (2012). Guía para familias: Cocaína.

Servicio de Drogodependencias del Gobierno de La Rioja (2011). Guía para pa - dres: Habla con ellos del tabaco .

Diputació de Barcelona (2011). Guia sobre estratègies de intervenció en l’àmbit familiar e-llibre .

Dirección General de Atención a las Drogodependencias de Islas Canarias (2010).Guía de recetas para educar en familia.

Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres deAlumnos-CEAPA(2009). Adolescencia y familia. Cómo mejorar la relación conlos hijos e hijas adolescentes y prevenir el consumo de drogas.Cuaderno del alumno/a Cuaderno del monitor/a

Fundación Canaria para la Prevención e Investigación de lasDrogodependencias-Funcapid (2009). Guía ‘Enseñando a Crecer. Cómo prevenir el consumo de dro gas en la familia’.

Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres deAlumnos-CEAPA (2008). ¿Estás preparado cuando tus hijos o hijas se encuentren con las drogas? El papel de los padres y madres en la prevención del consumo de drogas.

Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos –CONCAPA (2006). Redes familiares para la prevención: manual-guía de formadores.

Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres deAlumnos-CEAPA (2006). Los padres y las madres a n t e las drogas en la adolescencia: pro puestas educativas.

Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos-CEAPA (2006). Los padres y madres ante el botellón.

Promoción y Desarrollo Social –PDS (2006). Moneo: programa de prevención fa miliar del consumo de drogas .

Promoción y Desarrollo Social -PDS(2004). Protego: entrenamiento familiar en habilidades educativas para la prevención de las drogodependencias.

Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales –ADES(2003). Habla con ellos: ayuda a tu hijo a no tener problemas con el alcoho l.

Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a lasDrogodependencias-FEPAD (2004). Manual didáctico para la Escuela de Padres .

Comisionado para las Drogodependencias de la Junta de Andalucía (2002). Guía para padres y madres preocupados por las drogas .

Fundación para el Análisis, Estudio y Prevención de las Adicciones –AEPA (2002). Los padres frente al botellón : guia pràctica para una diversión sana de los hijos.

Socidrogalcohol, Programa Alfil (2001). ¿Alcohol en la familia?: una guía paraayudar a toda la familía a recuperarse del alcoholisme

Colegio Oficial de Psicólogos y Plan Nacional sobre Drogas (2001). Guía derefe rencia para la evaluación de programas de prevención familiares .

Prevenció en l ’àmbit escolar

UNAD. Conclusiones de la campaña de prevención de consumo de alcohol en estudiantes de Primaria.

Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales –ADES(2006). Odisea. Proyecto piloto de prevención de drogas en Centros de GarantíaSocial.

Asociación Deporte y Vida (2004). Atenea: Programa de desarrollo de habilidadessociales.

Cuaderno del monitorCuaderno del alumno

Asociación Deporte y Vida (2002). Ulises: Programa de aprendizaje ydesarrollo del autocontrol emocional.

Cuaderno del monitorCuaderno del alumno

Luengo, M.A., Gómez-Fraguela, J.A., Garra, A. & Romero, E. (2002). Construyendosalud. Promoción del desarrollo personal y social (programa para abordar la pr e - vención de las drogodependencias en el ámbito escolar).

Fernández, C., Fresnillo, G., Fresnillo, L., Robledo de Dios, T. & Fresnillo, A. (1999).Prevención del consumo de Alcohol y Tabaco. Guía didáctica para el profesorado del primer ciclo de E.S.O.

Prevenció en l’àmbit laboral

Unión General de Trabajadores –UGT (2011). Prevención del consumo de alcohol enel lugar de Trabajo.

Unión General de Trabajadores –UGT (2011). Guía prevención de la drogodepenciasen trabajadores-as de Atención Primaria.

Unión General de Trabajadores –UGT (2011). Guía prevención de la drogodepenciasen trabajadores-as de Centros Penitenciarios.

Dirección General de Atención a las Drogodepencias de Islas Canarias (2011). Másvale prevenir. Guía de prevención de adicciones en el àmbito laboral.

Asociación ARBA (2011). Guía prevención en el entorno laboral.

Secretaría de salud laboral de UGT (2010) Prevención de adicciones en lostrabajadores de Instituciones Penitenciarias

Comisiones Obreras –CCOO (2009). Orientaciones sobre intervención sindical endrogodependències.

Comisiones Obreras –CCOO (2005). Beber no es la solución: texto guía paradelegados y delegadas de la Hosteleria.

Plan Riojano de Drogodependencias y otras Adicciones (2003). Mano a mano:Programa para la prevención y asistencia de las drodependencias en el mediolaboral.

Prevenció en l’àmbit recreatiu (oci i temps lliure)

Irefrea (2007). Mediadores recreativos y drogas. Nuevas áreas para la prevención.

Abierto hasta el Amanecer (2006). Manual del animador.

Irefrea (2004). La diversión sin drogas: utopía y realidad.

Energy Control (2003). Guía preventiva y de seguridad para espacios de música y bail e .

Colegio Oficial de Psicólogos y Plan Nacional sobre Drogas (2003). Guía derefe - rencia para la evaluación de programas de prevención de ocio alter nativo . Asociación de Técnicos para el Desarrollo de Programas Sociales –ADES(2003). Catálogo de programas de ocio saludable.

Asociación Deporte y Vida (2002). La prevención de las drogodependencias en el tiempo libre: manual de formación .

Consejo de la Juventud de España (2001). Trabajando la prevención de lasdrogodependencias en el tiempo libre .

Prevenció en l’àmbit local

Federación Española de Municipios y Provincias -FEMP (2009). III catálogo de buenas prácticas en drogodependencias .

Federación Española de Municipios y Provincias -FEMP (2006). II catálogo de buenas prácticas en drogodependencias .

Federación Española de Municipios y Provincias –FEMP (2003). Primer catálogode buenas prácticas en drogodependencias.

Federación Española de Municipios y Provincias –FEMP ( 2003). Modelo de Orde - nanza Reguladora del Consumo Indebido de Bebidas Alcohólicas.

Federación Española de Municipios y Provincias –FEMP (2001). Manual para la elaboración de Planes Municipales sobre Drogas.

BIBLIOGRAFÍA

Árbex, C. & Jiménez, A. (2004). Menores inmigrantes y consumo de drogas: un estudio cualitativo. En http://jcpintoes.en.eresmas.com/drogas.pdf

Baldíz, M. & Rosales, M. I. (2005). Hablando con adolescentes . Madrid: Biblio-teca Nueva.

Balsalobre, A. & Martínez, M. (2008). Guía para la prevención de drogodepen - dencias en el colectivo inmigrante, desde la perspectiva cultural. Consejería deSanidad, Región de Murcia.

Cachón & Lorenzo (2003). Desafíos de la juventud inmigrante en la nueva Espa-ña inmigrante. Estudios de Juventud, 60 , pp. 9-32.

Camarero, L. (2010). Transnacionalidad familiar: Estructuras familiares y trayectorias

de reagrupación de los inmigrantes en España. Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales, (19) pp. 39-71.

Casas, M., Collazos, F. & Qureshi, A. (2004). Drogodependencias en la poblaciónemigrante. Chiclana. Encuentros de profesionales de drogodependencias y adic - ciones (pp. 43-58).

Castaño, V. (2009). Prevención de drogodependencias en la población inmigran - te en España. Análisis y propuestas. Fundación Atenea.

Castaño, V. (2011). Una mirada de género sobre el consumo de alcohol y otras drogas en las mujeres inmigrantes. Fundación Atenea.

Conde, F. & Herranz, D. (2004). Los procesos de integración de los inmigrantes. Pautas de consumo de alcohol y modelos culturales de referencia. Madrid: Fun-dación para la Atención a las Toxicomanías de Cruz Roja Española.

Feixa, C. & Canelles, N. (2008). De bandas latinas a organizaciones juveniles:la experiencia de Barcelona. En Ileana Rodríguez, y Josebe Martínez, (coords.),Postcolonialidades históricas: (in)visibilidades hispanoamericanas/colonialis - mos ibéricos (pp. 273-292). Madrid: Anthropos.

García Borrego, I. (2003). Los hijos de inmigrantes extranjeros como objeto deestudio de la sociología. Revista Andaluza de Ciencias Sociales , 3, 27-46.

Grup Igia (2012). Las familias inmigrantes ante las drogas y el alcohol: de la au - to-atención a la atención especializada. Barcelona: Plan Nacional Sobre Drogas.(De próxima publicación)

Grupo Interdisciplinario de Investigador@s Migrantes (coord.)(2010). Familias,jóvenes, niños y niñas migrantes. Rompiendo estereotipos. Iepala, Madrid

Portes, A., Aparicio, R. & William, H. (2009). La segunda generación en Madrid, unestudio longitudinal. ARI, 67, 2009, 1-10.

Portes, A. & Zhou, M. (1993). The new second generation: segmented assimila-tion and its variants [La nueva segunda generación: asimilación segmentada ysus variantes]. The Annals of American Academy of Political and Social Science, 530, 1, 74-96.

Retis, J. & García, P. (2010). Jóvenes inmigrantes latinoamericanos en la prensaespañola. Narrativas mediáticas de la alteridad: el caso de las violencias urba-nas. Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales.

Santamaría, E. (2002). La incógnita del extraño. Una aproximación a la significa - ción sociológica de la “inmigración no comunitaria”. Barcelona: Anthropos.

Scandoglio, B. (2009). Jóvenes, grupos y violencia. De las tribus urbanas a las bandas latinas. Barcelona: Icaria.

Pedone, C. & Gil Araujo, S. (2008). Maternidades transnacionales entre AméricaLatina y el Estado español. El impacto de las políticas migratorias en las estra-tegias de reagrupación familiar (pp. 149-176). En Carlota Solé, Sonia Parella yLeonardo Calvancanti (coords.), Nuevos retos del transnacionalismo en el es - tudio de las migraciones. Madrid: Observatorio Permanente de la Inmigración-Ministerio de Trabajo e Inmigración.

Visiers, C. & Qureshi, A. (2008): Manual de transculturalidad per a professionals de les drogodependencies . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

Web

Dirección General para las drogodependencias y adicciones. Junta de Andalucía(2006). Representaciones sociales sobre el comsumo de drogas

http://www.dipgra.es/documentos//representaciones_sociales.pdf

Información sobre drogas y juego peligroso

http://www.dipgra.es/documentos//drogasyadicciones.pdf

Elaborat per:

grup igia

Finançat per:

Amb la col·laboració de: