16
1 Unitat • Diferenciar els poders legislatiu, executiu i judicial de l’Estat de Dret. • Identificar les fonts del Dret i precisar la jerarquia de les normes jurídiques. • Descriure les funcions del Cap d’Estat. • Precisar la composició i les funcions del Congrés dels Diputats i del Senat. • Descriure la composició del poder judicial. En aquesta unitat aprendrem a: I estudiarem: L’Estat de Dret • L’Estat de Dret. • La jerarquia de les normes. • La Corona. • La composició i les funcions dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.

L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

1Unitat

•Diferenciarelspoderslegislatiu,executiuijudicialdel’EstatdeDret.

•IdentificarlesfontsdelDretiprecisarlajerarquiadelesnormesjurídiques.

•DescriurelesfuncionsdelCapd’Estat.•PrecisarlacomposicióilesfuncionsdelCongrésdelsDiputatsidelSenat.

•Descriurelacomposiciódelpoderjudicial.

En aquesta unitat aprendrem a:

I estudiarem:

L’EstatdeDret

•L’EstatdeDret.•Lajerarquiadelesnormes.•LaCorona.•Lacomposicióilesfuncionsdels podersdel’Estat:legislatiu,executiu ijudicial.

Page 2: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

8

1. L’Estat de DretL’EstatdeDretneixamblaRevolucióFrancesaisorgeixd’unaestrictaseparacióentreles funcionsdecreació iaplicacióde lesnormes.D’aquestamaneraneixenels tres poders (legislatiu, executiu i judicial)queportaranatermelesfuncionslegislativa,exe-cutivaijudicial,respectivament.

Lagarantiadelrespectealesllibertatsindividualsil’exercicidelasobiraniapopularquedenasseguratsperlaseparacióilaindependènciadelsòrgansquerepresentenelspodersdel’Estat:

•Legislatiu: Corts Generals

•Executiu: Govern

•Judicial: jutjats i tribunals

A. El poder legislatiu

LesCortsGeneralsexerceixenelpoder legislatiu.LaConstitucióespanyola,en l’arti-cle66,estableixque«lesCortsGeneralsrepresentenelpobleespanyoliestanforma-despelCongrésdelsDiputatsielSenat».

B. El poder executiu

LapotestatexecutivarecauenelGovern,queésl’òrganquedirigeixlapolíticainterioriexterior, l’Administraciócivil imilitar i ladefensade l’Estat,alhoraqueexerceix lafuncióexecutivailapotestatreglamentàriad’acordamblaConstitucióileslleis.

ElGovernestàformatpelpresident,elsvicepresidents,elsministresielsaltresmembresqueestableixilallei.

ElGovernresponsolidàriamentdelasevagestiópolíticadavantelCongrésdelsDipu-tats.

C. El poder judicial

LaConstitucióestableixenl’article117que«lajustíciaemanadelpobleiésadminis-tradaennomdelreipelsjutgesielsmagistratsqueintegrenelpoderjudicial,indepen-dents,inamovibles,responsablesisotmesosúnicamental’imperidelallei».

Enl’article1.2delaConstitucióespanyolas’estableixque«la so-birania resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat».

Impor tant

Estat de Dret

Poder legislatiu

Parlament(Representaelpoble)

Poder executiu

Govern

Poder judicial

Jutgesimagistrats

CongrésdelsDiputats

Senat

Fig. 1.1. Divisió de poders.

Page 3: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

9

1L’EstatdeDret

2. Les fonts del Dret

LesfontsdelDretfanreferènciaaquifaelDret,al’origendelesnormesiacomesmanifestaaquestDret.

Enelnostresistemajurídicaquestesfontsespodenclassificarendirectes i indirectes,talcomespotveurealaTaula1.1.

A. La llei

Lalleiespotdefinircomlanorma dictada per l’autoritat competent,amblesformalitatsnecessàries,decaràctercomú,justaiestableipromulgadaabastament.

Lapotestatd’elaborariaprovarleslleisaEspanyacorresponalesCortsGenerals(Con-grésiSenat).Noobstantaixò,endeterminadescircumstàncies,elGovernpotelaborarlleissotaelcontroldelesCortsGenerals.

Lescomunitatsautònomestambétenenlapotestatdedictarlleis,peròdinsl’àmbitdelseuterritoriisobrematèrieslescompetènciesdelesqualshaginestatassumidesenelsrespectiusestatutsd’autonomia,obéhaginestattransferidesodelegadesperl’Estat.

B. El costum

Desdelpuntdevistajurídic,s’anomenacostumlanorma de conducta nascuda de la reiterada i constant pràctica social, i considerada com a obligatòria per la comunitat.

Elcostumnomésregiràsinohihalalleiaplicable,semprequenosiguicontrarialamoraloal’ordrepúbliciqueresultiprovat.

Elcostumhadeseral·legatiprovatperpartdequil’invoquidavantdelstribunals,atèsquenoestanobligatsaconèixer-lo.

C. Els principis generals del Dret

Són aquelles idees i fonaments que, tot i no estar escrits, constitueixen la base de l’ordenament jurídic i inspiren l’elaboració de les lleis.

ElCodiCivildiu:«ElsprincipisgeneralsdelDrets’aplicaranendefectedelleiocostum,senseperjudicidelseucaràcterinformadordel’ordenamentjurídic».

ElsprincipisgeneralsdelDretactuendeduesmaneresdiferents;d’unabanda,s’apliquenquannoexisteixunalleiouncostumaplicable,i,d’unaaltra,permetenunarectacom-prensiódelesnormesmitjançantelementsd’ètica,equitat,lògicaisentitdelarealitatidelajustícia.

ElDretespotdefinircomunconjuntdenormesiprincipis,escritsono,que,amblaideadejustícia,regulenlaconvivènciadelséssershumans,elcomplimentdelsqualsespotimposardemaneracoactivaperlaforça.

Fonts del Dret

Fonts directes

• Leslleisilesnormesprocedentsdelpoderlegislatiuodel’executiu.

• Elcostum.• ElsprincipisgeneralsdelDret.

Fonts indirectes

• Elstractatsinternacionals.• Lajurisprudència.

Taula 1.1. Classificació de les fonts del Dret.

Promulgar una llei.Publicarformalmentunalleiamblafinalitatqueescompleixiiesfacicomplirdemaneraobligatòria.

Vocabulari A

Page 4: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

10

D. Els tractats internacionals

Elstractatssón acords regits pel Dret internacional,subscritsentreEspanyaiunaltreounsaltresEstats,oentreEspanyaiunomésorganismesinternacionals;tambéespodendenominarconvenis, acords, convencions, protocols, etcètera.

E. La jurisprudència

S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal Suprem enlessevessentències.ElCodiCivilestableixque«lajurisprudènciacomple-mentaràl’ordenamentjurídicambladoctrinaque,demanerareiterada,estableixielTribunalSupremen interpretar iaplicar la llei, el costum i elsprincipisgeneralsdelDret».

Pertalquehihagijurisprudèncianon’hihaprouambunaúnicasentència,sinóquesónnecessàriesresolucionsreiteradesd’índoleidènticadictadespelTribunalSuprem.

LajurisprudènciadelTribunalSupremserveixdepautad’interpretacióenlesactuacionsdelsjutgesielstribunalsinferiorsque,enlessevessentències,procurarannocontradirlessentènciesdeltribunalmésalt,jaque,encascontrari,elparticularinsatisfetpodriainterposarrecursal·legantlainfracciódeladoctrinainterpretativadeltribunalesmentat.

3. La jerarquia de les normes

S’enténpernormesjurídiquesaquelles normes que formen el Dret i provenen de l’Estat. Nototeslesnormestenenlamateixarellevància.LaConstitució,enl’article9.3,ga-ranteixelprincipi de jerarquia normativa,envirtutdelquallesnormesjurídiquesestanjerarquitzadesenunaescalademajoramenorrangd’acordamblaposicióqueocupal’òrganemissordelanormaenl’estructuradel’Estat.Aquestprincipisuposaque:

•Unanormaderanginferiornopotanarencontrad’allòqueesdisposaenunaaltraderangsuperior.

•Unalleiposteriorenderogaunad’anterior.

•Lalleiespecialprevalsobrelalleigeneral.

EnelcapítolsegondelTítolIIIdelaConstitucióespanyolas’estableixlajerarquianor-mativa(Taula1.2).

Constitució

Tractats internacionals

Lleis(EmanadesdelesCorts)

• Lleisorgàniques.• Lleisordinàries.

Lleis(ActesambforçadelleiemanatsdelGovern)

• Reialsdecretsllei.• Reialsdecretslegislatius.

Reglaments • Reialsdecrets(delGovern).•OrdresdelescomissionsdelegadesdelGovern.•Circulars,instruccions,etc.,delesautoritatsinferiors.

Elstribunalsestanordenatsjeràr-quicament.ElTribunal Supreméselmàximòrganjurisdiccionalentotselsordres,tretdelesmatèriesconstitucionals. Té jurisdicció entot l’Estat i està integrat per lessales següents: civil, penal, con-tenciosa administrativa, social imilitar.

www.poderjudicial.es

Sabies que.. .?

Taula 1.2. Jerarquia normativa establerta d’acord amb la Constitució espanyola.

Page 5: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

11

1L’EstatdeDret

3.1. La Constitució espanyola

LaConstitucióespanyolade1978éslanormaqueocupaunaposiciósupremaenelnostreordenamentjurídic.

LaConstituciócontéelconjuntdelesreglesrelativesal’organitzacióialesinstitucionsdel’Estat,iinclouunadeclaraciódedretsillibertatsindividualsicol·lectives,aixícomelsprincipisdel’organitzaciópolíticadel’Estatielsquehandeguiarl’actuaciódelspoderspúblics.

A. Estructura de la Constitució

LaConstitucióespanyolaestàestructuradaenunTítolpreliminarideutítolsmés,quecomprenen169articles,amésdequatredisposicionsaddicionals,noudetransitòries,unadederogatòriaiunadefinal.

ElTítol preliminarcontéelsprincipis fonamentalsenquèsesustenta l’Estat,entreelsqualsestroben:

•EspanyaésunEstatsocialidemocràticdeDret.•Lasobiraniaresideixenelpobleespanyol.•LaformapolíticaéslaMonarquiaparlamentària.•Elcastellàéslallenguaoficialdel’Estat.Larestadellengüesespanyolesserantambéoficialsenlescomunitatsautònomesrespectives.

•Lacapitaldel’EstatéslaviladeMadrid.•Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta del’ordenamentjurídic.

Elsdeu títols de la Constituciósón:

•Títol I. Delsdretsideuresfonamentals.•Títol II. DelaCorona•Títol III. DelesCortsGenerals.•Títol IV. DelGovernidel’Administració.•Títol V. DelesrelacionsentreelGovernilesCortsGenerals.•Títol VI. Delpoderjudicial.•Títol VII.EconomiaiHisenda•Títol VIII.Del’organitzacióterritorialdel’Estat.•Títol IX. DelTribunalConstitucional.•Títol X. Delareformaconstitucional.

Lesdisposicions addicionals i transitòriesestandedicadesengranparta l’ordenacióterritorial.

Ladisposició finalordena lapublicacióde laConstitucióen la restade llengüesdel’Estatespanyol.

3.2. Els tractats internacionals

ElstractatsinternacionalssubscritsdemaneravàlidaperEspanyapassenaformarpartdel’ordenamentjurídicespanyoluncophanestataprovatsipublicatsenelButlletí Oficial del’Estat(BOE).

ElstractatsnoméssónvàlidssisesubjectenalquedisposalaConstitució.Així,lasubs-cripciód’untractatinternacionalquecontinguiestipulacionscontràriesalaConstitucióexigiràlarevisióconstitucionalprèvia,talcomvapassaramblaratificaciódelTractatdelaUnióEuropeaperpartd’Espanya.Lareformaconstitucionalvaconsistiraatribuir,enleseleccionsmunicipals,lacondiciód’electorsielegiblesalsciutadansdequalsevolpaísdelaUnióEuropearesidentsaEspanya.

La Constitució espanyola de1978esvaaprovarperreferèn-dumel6dedesembrede1978ivaserpublicadaalButlletí Oficial de l’Estatde29dedesembredelmateixany.

El6 de desembreésfestanacio-nalisecelebraelDiadelaCons-titucióespanyola.

Sabies que.. .?

1. Enel Títol Ide laConsti-tuciós’enumerenelsdretsilesllibertatsfonamentalsdetotselsespanyols,esta-blertsdeconformitatambla Declaració UniversaldelsDretsHumans.

Busca els articles en elsquals s’estableixen elsdrets i les llibertats i fesunarelaciódelsdretsfo-namentals i de les lliber-tatspúbliques.

Act iv i tats

La Constitució preval sobre la resta de lleis.Larestadenormesi lleis s’han de desenvolupar apartirdelaConstitució,alaqualestansubjecteselsciutadansielspoderspúblics.

Impor tant

Page 6: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

12

Textosarticulats Textosrefosos

3.3. Les lleis orgàniques

Sónelgraónormatiusegüent,desprésdelaConstitucióidelstractatsinternacionals.Ambladenominaciólleiorgànicaesvoldestacarlaimportànciadelesmatèriesqueregulenaquesttipusdelleis.

Són lleis orgàniques les que regulen les matèries següents:

•Lesrelativesaldesenvolupamentdels drets fonamentals i de les llibertats públiques, ésadir,lesqueesrefereixenaldretalavida,alaseguretat,alajustícia,al’educacióialesllibertatsideològica,religiosa,d’expressió,dereunióiassociació,etc.

•Lesqueaprovinelsestatuts d’autonomia, jaqueapartird’ellsesdesenvolupenleslleisdelescomunitatsautònomes.

•Lesqueaprovielrègim electoral general.

•Lesaltres previstes a la Constitució,comperexemple:DefensordelPoble,successióalaCorona,estatutdelesForcesiCossosdeSeguretat,Conselldel’Estat,ConsellGeneraldelPoderJudicial,TribunaldeComptesiTribunalConstitucional.

SuposemquealCongrésdelsDiputatshihaguésrepresentatsquatrepartitspolí-tics,iqueladistribuciódelsesconsfosdelamanerasegüent:

PartitA:160;PartitB:142;PartitC:34;PartitD:14.

EnlavotacióperaaprovarunalleiorgànicavanvotarafavorelspartitsBiC,iencontraelspartitsAiD.

Esvaaprovarlallei?

Solució:

Sí,esvaaprovarperquèlasumadelsesconsdelspartitsBiC(142+34=176)representalamajoriaabsolutadelaCambra.

Cas pràct ic 1

Fig. 1.2. Classificació de les normes amb rang de llei.

Lleis

Lleisorgàniques Lleisordinàries Decretslegislatius Decretsllei

LleisdelesCorts LleisdelGovern

Per a l’aprovació, la modifica-ció o la derogació de les lleis orgàniques s’exigeix lamajoriaabsoluta delCongrés, és a dir,176votsafirmatiusd’untotalde350de laCambra,perònoésnecessàriacapmajoriaespecialalSenat.

Impor tant

Page 7: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

13

1L’EstatdeDret

3.4. Les lleis ordinàries

Són lleisordinàries totes lesaltres lleisaprovadesper lesCortsGeneralsqueno tin-guinelcaràcterd’orgàniquesiques’elaborinseguintelprocedimentlegislatiunormal.AquesteslleishanderespectarlaConstitucióileslleisorgàniques.

Peral’aprovació,lamodificacióoladerogaciódeleslleisordinàriess’exigeixlama-joriasimple,ésadir,lamajoriadelspresents.

3.5. Els reials decrets llei

LaConstitucióespanyolaestableixque«encasd’unanecessitatextraordinàriaiurgent»elGovernpodràdictardisposicionslegislativesprovisionalsquetindranlaformadede-cretsllei,totiquenopodranafectaraquellesmatèriespròpiesdeleslleisorgàniques.

Eldecretlleinoméss’utilitzaensituacionsquerequereixenunarespostaràpida,quenoseriapossiblesiseseguíslavialegislativaordinàriaperal’elaboraciód’unallei.

DesprésdelasevapublicacióenelButlletí Oficial de l’Estat(BOE),elsreialsdecretslleis’incorporenal’ordenamentjurídicambrangdellei.Noobstantaixò,elCongrésdelsDiputats,enelterminide30dies,elshadeconvalidaroderogar.

3.6. Els decrets legislatius

ElGovernno tépotestat legislativaperquèaquestapotestatpertanya lesCortsGe-nerals.Tanmateix, lesCortspodendelegarenelpoderexecutiu la facultatdedictarnormesjurídiquesambrangdellei.Aquestesnormess’anomenendecrets legislatius.

PertalqueelGovernpuguipromulgarunanormaambrangdelleicalquelesCortsl’autoritzinencadacasconcretadictarundecretlegislatiu.

Els decrets legislatius tenen dues manifestacions:textosarticulatsitextosrefosos.

A. Els textos articulats

LesCortsaprovenuneslleisanomenadesde bases,enlesqualsesfixenunesdirectriusqueelGoverndesenvolupaméstard.ElGovernaprovaeltextarticulatdelalleiperòsensesortirnidel’objectenidelsprincipisicriteriscontingutsenlalleidebases.

Desprésd’haver-seaprovat,el text articulat té rangde lleiordinària i s’incorporaal’ordenamentjurídicambelmateixrangquelesaltreslleis.

B. Els textos refosos

LesCortsGeneralspodenautoritzarelGovernareunirenunsoltextunasèriedelleisdispersesque regulen lamateixamatèria,amb lafinalitatde realitzaruna redaccióracionaldeleslleisexistents.

Eltext refósderogalesdisposicionsquerefonitérangdellei.

2. Suposemque ladistribu-ciódels esconsdelCon-grés dels Diputats és ladelCaspràctic1.

Enelmomentdelavota-ció d’una llei ordinàrianovanserpresentsenlasessiódevotaciócincdi-

putats del Partit A, cincdiputatsdelPartitBidosdelPartitC.

Van votar a favor del’apro-vació de la llei elsdiputatsdelspartitsBiC,iencontraelsdiputatsdelspartitsAiD.

Es va poder aprovar lalleiordinària?

Iencasd’haver-setractatd’unalleiorgànica?

Act iv i tats

www.la-moncloa.es

ElGoverndirigeixlapolíticainterioriexterior,l’Administraciócivilimilitariladefensadel’Estat.Exerceixlafuncióexecutivailapotestatreglamentàriad’acordamblaConstitucióileslleis.

Web @

Page 8: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

14

3.7. Reglaments

Elsreglamentssónnormes jurídiques de rang inferior a la llei,dictadesperòrgansdel’Estatodelpoderpúblicquenotenenpotestatlegislativa.

D’acordamblaConstitucióespanyola,lapotestatreglamentàriacorresponalGoverniacadaundelsmembresqueelcomponen,ialesentitatsautonòmiquesilocals.

3.8. La publicitat de les normes

EnelCodiCivilesdisposaqueleslleisentraranen vigor 20 diesdesprés delasevapublicaciócompletaenelButlletí Oficial de l’Estat,sinos’hidisposaunaaltracosa.

Elterminiespotescurçarperraonsd’urgència(eficàciaimmediata)oallargar(eficàciadiferida).

•Eficàciaimmediata.Esdónaquanlalleimateixahoestableix,iésfreqüentlafórmula:«aquestalleientraràenvigorelmateixdiaol’endemàdelasevapublicació».

•Eficàcia diferida.Quanlanormanodiuressobrelasevaentradaenvigor,s’entendràqueesproduirà«vintdiesdesprésdelasevapublicaciócompleta»,atèsquealguneslleis,perlasevaextensió,espubliquenparcialmentendiessuccessius;oquanasse-nyalaunterminiconcret:alstresmesos,eldia1degener,etcètera.

Pertalqueleslleisentrinenvigorcompletamentésnecessàrialasancióila promulga-ció,queésunactesimbòlicambelqualelReidónatestimonidel’existènciadelalleiiordenaalesautoritatsquelacompleixinilafacincomplir.

4. L’organització política de l’EstatArticle1delaConstitució:

«1. EspanyaesconstitueixenunEstatsocialidemocràticdeDret,quepropugnacomavalorssuperiorsdelseuordenamentjurídiclallibertat,lajustícia,laigualtatielpluralismepolític.

«2. Lasobiranianacionalresideixenelpobleespanyol,delqualemanenelspodersdel’Estat.

«3. Laformapolíticadel’EstatespanyoléslaMonarquiaparlamentària.»

Cap de l’Estat

El Rei

Represental’Estat

Poder legislatiu

Parlament

Representaelpoble

Poder executiu

Govern

Poder judicial

Jutges i magistrats

Organització políticade l’Estat

Fig. 1.3. Organització política de l’Estat.

Les normes de la Unió EuropeaespubliquenalDiari Oficial de la Unió Europea(DOUE).

Les normes de les comunitats autònomes es publiquen en elbutlletí oficial propi de cadacomunitat.

La publicitat de les disposicions dels ajuntaments i diputacionses fa al butlletí oficial de laprovíncia.

Sabies que.. .?

Page 9: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

15

1L’EstatdeDret

4.1. La Corona

L’article1.3delaConstitucióestableixquelaformapolíticadel’EstatespanyoléslaMonarquia parlamentària.

LaCoronaésladenominaciódel’òrganconstitucionaldelasupremaautoritatdel’Estat,ielseutitularéselRei;ésadir,elReiéselCap d’Estat.ElReirepresental’Estatperònoelpoble:larepresentaciódelpoblecorresponalParlament.

ElReiexerceixlamàximaautoritatdel’Estat,perònogoverna,atèsqueno té poder executiu.

L’article56delaConstituciódiu:«ElReiéselCapdel’Estat,símboldelasevaunitatipermanència,arbitraimoderaelfuncionamentregulardelesinstitucions,assumeixlamésaltarepresentaciódel’Estatespanyolenlesrelacionsinternacionals,especialmentamblesnacionsdelasevacomunitathistòrica,iexerceixlesfuncionsqueliatribueixenexpressamentlaConstitucióileslleis».

A. Successió a la Corona

LaCoronad’EspanyaéshereditàriaenelssuccessorsdeS.M.JoanCarlesIdeBorbó,hereulegítimdeladinastiahistòrica.

Lasuccessióaltronseguiràl’ordreregulardeprimogeniturairepresentació,d’acordambelscriterissegüents:

•Elshomestenenpreferènciasobrelesdones.

•Enelmateixsexes’aplicaelcriteridemésedat.

•HeretaranlaCoronaelsfillsinétsdel’hereumortambpreferènciaalsaltresfillsdelRei.

LapersonadelReiésinviolable(immunitatdavantleslleispenals)ino està subjecta a responsabilitat.

El fetqueelReinoestiguisubjectearesponsabilitatsignificaqueelsseusacteshandeserratificatspelpresidentdelGovern,elsministresoelpresidentdelCongrés.Mit-jançant la ratificació la responsabilitat es traslladaals ratificants,amb laqual cosa,laCorona,ilasevaresponsabilitat,perdlacapacitatdeladecisiópolíticaielpoderexecutiu.

3. Busca en el Títol II de laConstitucióelsarticlesquefanreferènciaalaCoronai explica quines són lesfuncionsdelRei.

www.casareal.es

Act iv i tats

SeguintelscriterisestablertsperlaConstitucióperalasuccessiódelaCorona,dibuixaunesquemaenelqualquedirepresentatl’ordredesuccessióalaCoronad’Espanya.

Cas pràct ic 2

Elionor

2n.

Sofia

3r.

FelipJoanFroilà

5è.

VictòriaFrederica

6è.

JoanValentí

8è.

PauNicolau

9è.

Miquel

10è.

Irene

11è.

1r. 4t. 7è.

FelipdeBorbó ElenadeBorbó CristinadeBorbó

Joan Carles I

Page 10: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

16

4.2. El poder legislatiu

L’article66delaConstitucióespanyolaestableixelsegüent:

«1. LesCortsGeneralsrepresentenelpobleespanyoliestanformadespelCongrésdelsDiputatsielSenat.

«2. LesCortsGeneralsexerceixenlapotestatlegislativadel’Estat,n’aprovenelspres-supostos, controlen l’acció delGovern i tenen la resta de competències que laConstitucióelsatribueix.

«3. LesCortsGeneralssóninviolables.»

Els diputats i els senadors s’eligeixen cada quatre anys per sufragi universal, lliure,igual,directeisecret.ElsrepresentantsalesCortssónelegitspelpoblemitjançantlesllistesquepresentenelspartitspolítics,però,uncopescollits,sónindependentsdelseupartit,ihandevotarambconsciènciasenserebreordresdeningú.

Elsdiputatsielssenadorsestanprotegitsperlainviolabilitatilaimmunitatparlamen-tàries.

La inviolabilitatésundretqueesbasaenel fetqueelsparlamentarisnopodenserobjectedecontrol,repressióoenjudiciamentperlesopinionsexpressadesenelsseusdiscursosdavantdelesCorts;lainviolabilitatésunprivilegidelafunció,nodelaper-sona.

La immunitatésundretdelsparlamentarisanoserdetingutsniprocessats,exceptequansiguinsorpresosenlacomissiódedelicteflagrant.ElsmembresdelesCortsnopo-dranserinculpatsniprocessatssensel’autoritzacióprèviadelaCambracorresponent.

A. El Congrés dels Diputats

ElCongrésescompond’unnombremínimde300iunmàximde400diputats(actual-mentensón350).LaConstitucióatribueixalCongrésdelsDiputatslesfuncionsdelaTaula1.3.

Fig. 1.4. Divisió de les Corts Generals i dels òrgans que en depenen.

www.congreso.es

Web@

Congrés dels Diputats

(Cambrabaixa)350diputats

Senat

(Cambraalta)250senadors

TribunaldeComptes

DefensordelPoble

Corts Generals

Òrgans constitucionals

4. Entra a la pàgina webdel Congrés dels Dipu-tats (www.congreso.es) ibusca informació per arespondre les preguntessegüents:a) Quin’éselpresidenti

aquinpartitpertany?b) Quina és la distribu-

ció dels diputats perpartits polítics en lalegislaturaactual?

c) Quants diputats hanestat elegitsa la tevaprovínciaiaquinspar-titspolíticspertanyen?

Act iv i tats

Congrés dels Diputats

Exemple de ratificacióJOANCARLESIReid’EspanyaAtotselsquivegeuientengueuaquestaLleiorgànica.Sapigueu:quelesCortsGeneralshan aprovat la Llei orgànicasegüentijolasanciono.(Preàmbul i text articulat de la Llei Orgànica d’Educació)Pertant,Ordeno a tots els espanyols,particularsiautoritats,quecom-pleixin i facin complir aquestalleiorgànica.

Madrid,3demaigde2006.JOANCARLESIElPresidentdelGovern,JOSÉLUISRODRÍGUEZZAPATERO

Impor tant

Page 11: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

17

1L’EstatdeDret

B. El Senat

ÉslaCambraderepresentacióterritorial.ElSenatcomparteixambelCongréslafunciólegislativa,totiqueelCongréspotrebutjarlesesmenesqueelSenatintrodueixaleslleis.

AdiferènciadelCongrés,enelqualesvotaunpartitpolíticmitjançantllistestancades,pelSenatesvotalapersona,elcandidat.

El Senat està compost per 259 senadors, elegits per quatre anys de lamanera se-güent:

•Mitjançantsufragiuniversal,lliure,igual,directeisecret(208senadors).

•Perlescomunitatsautònomes(51senadors).L’AssembleaLegislativadecadacomu-nitatautònomadesignaràunsenadoriunaltreméspercadamiliód’habitantsdelsterritorisrespectius.

LaConstitucióestableixunsòrgans constitucionals que depenen de les Corts Generals,degranrellevànciapolíticaisocial.Són:

•El Tribunal de Comptes.Fiscalitzaelscomptesdelesadministracionspúbliques.DepèndelesCortsiesténlasevajurisdiccióatotelterritorinacional.

•El Defensor del Poble.Defensalesllibertatsielsdretsfonamentalsdelsciutadansda-vantdelsabusosdelesadministracionspúbliques.ActuacomacomissionatdelesCortsGeneralsperòambindependència,igaudeixd’inviolabilitatiimmunitat.

Funcions del Congrés dels Diputats

Funció legislativa • Iniciativalegislativa.• Elaborariaprovarlleis.• Convalidaroderogardecretsllei.

Funció de control de l’executiu

• Votd’investiduradelpresidentdelGovern.• Mociódecensuraiqüestiódeconfiança.• Preguntesiinterpel·lacions.• Comissionsdecontrol.

Funció financera • AprovarelsPressupostosGeneralsdel’Estat.• ExameniaprovaciódelCompteGeneraldel’Estat.• Potestatperestablirtributs.

Altres funcions • ProveirlasuccessióalaCorona.• ReformarlaConstitució.• Rebrepeticionsdelsciutadans.• DesignarelDefensordelPoble.• NomenarelTribunaldeComptes.• ElegiridesignarmagistratsdelTribunalConstitucionalivocalsdelConsellGene-

raldelPoderJudicial.

Taula. 1.3. Funcions del Congrés dels Diputats.

Web @Enaquestawebesdónaa conèixerdemanera resumidaquèés el Defensor del Poble. També recull aspectes bàsics sobreelsdretshumans.S’hipottrobar,amés,unaSaladeprofessorvirtualperfacilitar,tantalsprofessorscomalsalumnes,unasèriede llocs web on es poden trobar els continguts que ajuden aaprofundirenelconeixementdelsdretshumans.

www.defensordelpueblo.es

Page 12: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

18

TribunalSuprem

AudiènciaNacional

Tribunals Superiors de Justíciade les comunitats autònomes

Audiències provincials

Jutjats contenciosos administratius, mercantils, socials, de vigilància

penitenciària, de menors Jutjats de Primera Instància

i Instrucció

Jutjats de Pau

4.3. El poder executiu

ElGovernestàcompostpelpresident,elsvicepresidents,elsministresielsaltresmem-bresquelalleiestableixi.

ElGovernesformaseguintelprocedimentd’investiduradelseupresidenticessaperlacelebraciód’eleccionsgenerals, lapèrduadeconfiançaparlamentària (mociódecensuraoqüestiódeconfiança)oladimissióomortdelpresident.

Devegades,elpoderexecutiutambéfafuncionslegislatives(aprovantdecrets,regla-ments,etc.)ifuncionsjudicials(resolentrecursoscomafaseprèviaalaintervenciódelsjutges).

4.4. El poder judicial

LaConstitució,al’article117,estableixque:«Lajustíciaemanadelpobleiésadminis-tradaennomdelReipelsjutgesipelsmagistratsqueintegrenelPoderJudicial,indepen-dents,inamovibles,responsablesisotmesosúnicamental’imperidelallei».

Elsjutgesielsmagistratsestandesconnectatsfuncionalmentdelarestadel’aparelldel’Estatpelprincipi d’independència, en virtutdelqualnoestan sotmesosaordresnimandatsdecaptipus.Nomésestansotmesos,pelquefaalessevesdecisions,alquedisposenleslleis,sensequetinguinllibertatdejutjaralmargedelalleiointerpretant-lalliurement.

Els tribunalsestanordenatsdemanerajeràrquica, formantunapiràmidejudicial,demaneraquelessentènciesilesdecisionsdelsjutjatsidelstribunalsderanginferiorespodenrecórrerdavantd’altresderangsuperior(Fig.1.5).

A. El Consell General del Poder Judicial

Elpoderjudicials’autogovernapermitjàdelConsellGeneraldelPoderJudicial,queésl’òrgancreatperlaConstituciópertaldemantenirlaindependènciadelpoderjudicialrespectedelsaltrespodersdel’Estat.ElConsellGeneraldelPoderJudicials’encarregadelnomenament,delsascensos,delainspeccióidelrègimdisciplinaridelsjutgesielsmagistrats,alhoraques’ocupadelainspecciódelsjutjatsielstribunals.

4.5. El Tribunal Constitucional

ElTribunalConstitucionalésl’òrgandel’Estatencarregatd’interpretarivetllarpelcom-plimentdelaConstitucióid’exercirlajustíciaconstitucional.Se’lconsiderauntribunalalmargedel’administraciódejustícia,lajurisdicciódelquals’esténpertotelterritorinacional.

ElTribunalConstitucionalestàcompostperdotzemembresnomenatspelRei;delsquals,quatreestanproposatspelCongrés,quatrepelSenat,dospelGovernidospelConsellGeneraldelPoderJudicial.

Els membres del Tribunal Constitucional es nomenen d’entre els magistrats i fiscals,professorsd’universitat,funcionarispúblicsiadvocats,totsellsjuristesdereconegudacompetènciaambmésdequinzeanysd’exerciciprofessional.

Fig. 1.5. Jerarquia dels tribunals espanyoles.

Lapotestatexecutivas’exerceixdesdelGovern,queésl’òrganquedirigeixlapo-líticainterioriexterior,l’Administraciócivilimilitariladefensadel’Estat.Exerceixlafuncióexecutivailapotestatreglamentàriad’acordamblaConstitucióileslleis.

Page 13: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

19

1L’EstatdeDret

Textosarticulats

350diputats

259senadors

Textosrefosos

CongrésdelsDiputats

Decretslegislatius

Senat

Decretsllei

Cambrabaixa

Orgàniques

Cambraalta

Ordinàries

• President• Vicepresidents•Ministres

Poder legislatiu Corts Generals

Jerarquiade les normes

Poder executiu

S íntesi

LleisemanadesdelGovern

Estat de Dret

Poderlegislatiu:Parlament

Poderexecutiu:Govern

Poderjudicial:jutgesimagistrats

CongrésdelsDiputats

Constitució

Senat

ElsprincipisgeneralsdelDret

Elstractatsinternacionals

Lajurisprudència

Leslleisinormesdellegislatiuidel’executiu

Elcostum

Fonts del Dret

Directes

Indirectes

LleisemanadesdelesCorts

Govern

Òrgansd’autogovernConsellGeneraldelPoderJudicial

Poder judicial

Jutges

Magistrats

Page 14: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

20

Test de repàs

01. L’Estat de Dret es fonamenta en:a) L’estrictaseparaciódepoders.b) LesCortsGeneralsdemocràtiques.c) Lajerarquianormativa.d) L’existènciad’unTribunalConstitucional.

02. La jurisprudència és la doctrina que es manifesta:a) En les reiterades sentències del TribunalConstitu-

cional.b) EnlesreiteradessentènciesdelTribunalSuprem.c) Enlesreiteradessentènciesdelstribunals.d) N’hi ha prou amb dues sentències del Tribunal

Suprem.03. La Constitució espanyola es va aprovar l’any:

a) 1976b) 1978c) 1982d) 1987

04. Les Corts Generals representen:a) L’Estat.b) L’EstatdeDret.c) Elpobleespanyol.d) Elselectors.

05. El Congrés està compost per:a) 259diputats.b) 300diputats.c) 350diputats.d) 375diputats.

06. De les Corts Generals emanen:a) Leslleisordinàries.b) Reialsdecretsllei.c) Reialsdecretslegislatius.d) Reialsdecrets.

07. Mitjançant les lleis orgàniques no:a) Esdesenvolupenelsdretsfonamentals.b) S’aprovenelsestatutsd’autonomia.c) S’aprovaelrègimgeneralelectoral.d) EsconvalidenelstractatsdelaUnióEuropea.

08. Per a l’aprovació d’una llei orgànica no s’exigeix:a)Mésde175votsfavorables.b)MajoriaabsolutaalCongrésialSenat.c) MajoriaabsolutaalCongrés.d) Comamínim176votsafavor.

09. Les Corts poden delegar al Govern la potestat legisla-tiva per dictar:a) ReialsdecretsdelConselldeMinistres.b) Reglamentsorgànics.

c) Textosrefosos.d) Reialsdecretsllei.

10. La norma estableix que les lleis, a partir de la seva publicació completa, entraran en vigor:a) Enpassar15dieshàbils.b) L’endemà.c) Enpassar20dies.d) Enpassar30diesnaturals.

11. El Govern pot aprovar lleis?a) No,mai.b) Sí,sotaelcontroldelesCortsGenerals.c) Sí,enqualsevoldelscasos.d) Sí,perdeixamentdelCongrés.

12. No és un principi de la jerarquia normativa que:a) Unalleiposteriorderoguipartd’unalleianterior.b) Lalleiespecialprevalguisobrelalleigeneral.c) Lanormaderanginferiorpuguianarencontrade

laderangsuperior.d) Lesnormesesjerarquitzindemenoramajor.

13. Un estatut d’autonomia s’aprova mitjançant:a) Unalleiordinària.b) Unalleiorgànica.c) Undecretlegislatiu.d) Untractatnacional.

14. Els reglaments són normes:a) DictadesperlesCortsGenerals.b) Derangigualqueleslleisordinàries.c) Dictadesperl’executiu.d) Ambrangdedecretllei.

15. La suprema autoritat de l’Estat espanyol l’exerceix:a) ElRei.b) LaMonarquia.c) ElpresidentdelGovern.d) ElpresidentdelCongrésdelsDiputats

16. Els actes del Rei no els ratifica:a) ElpresidentdelGovern.b) Elsministres.c) ElpresidentdelCongrés.d) ElpresidentdelSenat.

17. Com a norma general, els diputats i els senadors s’elegeixen cada:a) Tresanys.b) Quatreanys.c) Cincanys.d) QuanelReiconvoquieleccions.

Page 15: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

21

L’EstatdeDret 1

Comprova el teu aprenentatge

Diferenciar els poders legislatiu, executiu i judicial en l’Estat de Dret.

01. Explicaquèésl’EstatdeDretienquèesbasa.

02. Indicaquinesinstitucionsiòrgansrepresentenelspo-dersdel’EstatdeDretaEspanya:

a) Legislatiu.

b) Executiu.

c) Judicial.

03. Esmentaduesinstitucionsdel’Estatquetinguinlapo-testatd’elaborariaprovarlleis.

Identificar les fonts del Dret i precisar la jerarquia de les normes jurídiques.

04. A què es refereix algú quan parla de les fonts delDret?DiguesquinessónlesfontsdelDreticlassifica-lesendirectesiindirectes.

05. Explicaquanesconsiderenfontselcostumielsprinci-pisgeneralsdelDret.Estableixquinad’aquestesduesfontss’aplicaprimer.

06. ExplicaquèéslajurisprudènciairaonaperquèespotconsiderarunafontdelDret.

07. EnumeralesnormessegonslajerarquiaestablertaalaConstitucióespanyola.

08. Explicacoms’hauriad’actuarenelsupòsitquel’EstatespanyolvolguéssignaruntractatinternacionalamblaUnióEuropeaenelqualhihaguésalgunaestipu-lació contrària al que estableix laConstitució espa-nyola.

QuèpassariaambelDretinterndel’Estatespanyolsis’aprovéseltractat?

9. Explica les qüestions relacionades amb les lleis ques’indiquentotseguit:

a) Quèsónleslleisorgàniques?

b) Quinesmatèriesesregulenmitjançantlleisorgàni-ques?

c) Quina majoria parlamentària és necessària peraprovar-les?

d) Quèsónleslleisordinàries?

e) Quina majoria parlamentària és necessària peraprovar-les?

10. Responlespreguntessegüentsrelativesalajerarquiadelesnormes:

a) Quinaéslanormadel’Estatespanyolqueprevalsobretoteslesaltres?

b) Quinesdiferèncieshihaentreleslleisielsdecretsllei?

c) Quinesdiferèncieshihaentreelsdecretslleiielsdecretslegislatius?

d) Enquèconsisteixrefondretextoslegals?

e) Quifaelstextosrefosos?

f) Quihad’autoritzar larealitzaciódels textosrefo-sos?

11.Diguesenquinsbutlletinsoficialsespubliquenlesnor-mesqueemanende:

a) LesCortsGenerals.

b) ElGoverndelanació.

c) Lesassembleeslegislativesdelescomunitatsautò-nomes.

d) Lescorporacionslocals.

e) LaUnióEuropea.

12. Responlesqüestionssegüentssobrelapublicaciódelesnormes:

a) Quinésel terminiperquèentrinenvigor les lleisdesdelasevapublicaciócompleta?

b) Espotescurçaroallargaraquesttermini?Com?

Descriure les funcions del Cap d’Estat.

13.ExplicaquèsignificaqueEspanyasiguiunaMonar-quiaparlamentàriaielsignificatdelesexpressions:

a) ElReiregna,perònogoverna.

b) LapersonadelReiésinviolable.

c) LapersonadelReinoestàsubjectaaresponsabili-tat.

14.Completalesfrasessegüents:

a) El Rei és el Cap de l’....... El Rei representa el...........;elpobleestàrepresentatpel............

b) ElReiregna,peròno...........,perquènotépoder............

c) Els actes del Rei són ............ pel president del..............opels...............

15.Completalesfrasessegüents:

a) LesCortsGenerals estan formades pel ........... ipel..............

Page 16: L’Estat de Dretspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · S’anomena jurisprudència la doctrina que de manera reiterada manifesta el Tribunal ... De

L’EstatdeDret1

22

Comprova el teu aprenentatge

b) Les .........Generals exerceixenelpoder ...........del’Estat.

c) Elnombrede.............quecomponenlaCambrabaixaésde...........

d) Els ........... i ........... són elegits cada ...........anys.

e) Elnombrede senadorselegitsper sufragiuniver-sal són ............., iper lescomunitatsautònomes..............

Precisar la composició i les funcions del Congrés dels Diputats i del Senat.

16. SuposemqueelCongrésdelsDiputatstélacomposi-ciósegüent:

•PartitA: 145diputats.

•PartitB: 174diputats.

•PartitC: 18diputats.

•PartitD: 10diputats.

•PartitE: 2diputats.

•PartitF: 1diputat.

Encasques’hagid’aprovarun lleiorgànica,esvolsaber:

a) Quinamajoriaésnecessàriaperquèlalleiorgàni-cas’aprovi?

b) Quinesaliances es poden formarper aprovar lallei?

c) QuèpassariasivotessinencontraelsdiputatsdelpartitBiafavorelsdiputatsdelarestadepartits?

d) Quèpassaria si undiputat del partitA es posésmalaltinopoguésanaravotar?

17. Suposemqueestractad’aprovarunalleiordinàriaiquelacomposiciódelCongrésdelsDiputatséscomenl’exercicianterior:

a) Quinamajoriaésnecessàriasivanavotartotselsdiputats?

b) QuinamajoriaésnecessàriaperaprovarlalleisinoespresentenavotartotselsdiputatsdelpartitC?

c) QuèpassaràsivotenencontraelpartitBiafavorelspartitsA,C,D,EiF,inovanavotardeudelsdiputats del partit B ni els diputats del partit D?

18. Enumera les funcionsdelCongrésdelsDiputatsqueconsiderismésimportants.

19. Entra a la pàgina web del Senat (www.senado.es)i busca informació per respondre les preguntes se-güents:

a) Quantssenadorsvanserelegitsmitjançantsufragiuniversalen lesdarrereseleccions iaquinpartitpolíticpertanyen?

b) Quantssenadorsvanserelegitsperlatevaprovín-ciaiaquinspartitspolíticspertanyen?

c) Quinéselnombretotaldesenadorsdesignatsperlescomunitatsautònomes?

d) Quants senadors han estat designats per la tevacomunitatautònoma?

20. Raonalestresafirmacionssegüents:

a) Unsenadornopotserdetingutperquètéimmuni-tat.

b) Unsenadorpotserdetingutencasdedelictefla-grant.

c) Unsenadorpotserdetingut;quinopotserdetingutésundiputat.

21. Completalesfrasessegüents:

a) Elpoderexecutiul’exerceixel..........,quedirigeixlapolítica.........i................

b) El Govern està compost pel ........, els ......... iels............

c) ElGovernes formamitjançantelprocedimentde..........delseu..........

d) ElGoverncessaper..........................,mocióde..................oqüestióde.................

22. Llegeixdetingudamentlainformaciósegüentiraonasiésvertaderaofalsa:

«Envirtutdelaseparaciódepodersdel’Estat,elGo-verndelanació,enl’exercicidelafuncióexecutiva,nopotsercontrolatperlarestadepodersdel’Estat.»

Descriure la composició del poder judicial.

23.Dibuixalapiràmidequerepresentalajerarquiadelstribunalsespanyols.

24. Raonasielsjutgesielsmagistratspodenaplicarlliure-mentlesnormesenvirtutdelprincipid’independència.

25. ExplicaquèéselConselldelPoderJudicial iquinessónlessevesfuncionsprincipals.