L’habitatge romà 1. TIPUS DE CASES

1.1 CASES DE LA CIUTAT

Insula

A Roma la natalitat va créixer molt i doncs no havia lloc per viure el romans i es van

crear les insules, cases de lloguer.

Eren altes de cinc o sis pisos, estaven distribuïdes en petits apartament que tenien

molts balcons i finestres per observar l’interior (atrium)

L’inquilí que vivia en aquestes habitacions normalment era gent més modesta i

només hi passava el temps suficient, és a dir, menjar i dormir.

A la part baixa hi havia botigues magatzems, etc.

Les insules estaven construïdes en fusta i, per tant, era freqüent que s’enfonsessin

a causa d’incendis, i també perquè estaven construïdes amb materials de poca

qualitat.

Insula romana

Domus

La domus abans del segle III aC era una casa més simple, però a partir d’aquell

moment es va construir amb més espais, es van introduir noves habitacions, sales,

etc. La domus és pràcticament la casa d’una família rica.

Tenia solament una planta, no tenia vistes a l’exterior perquè no tenia finestres,

llavors la llum i el l’aire del dia entrava pel sostre que estava descobert i tenia una

forma cap a l’interior . Cada habitació tenia estava un ús determinat.

1

La distribució de la domus era la següent:

Vestibulum: Era l’entrada de la casa que estava decorada amb algunes estàtues.

Fauces: És el passadís que uneix el vestibulum amb l’atrium.

Tabernae: Després de passar les fauces, per l’altra banda hi havien unes estances

que tenien accés al carrer i el propietari llogava com a botigues, tallers artesanals,

etc.

Cella ostiarii: (l’habitació dels porters): És on estava situat l’esclau porter.

Atrium: Era el centre de la domus. Tenia el sostre obert (complivium) per on

passava l’aire, la llum i l’aigua de la pluja que queia a una piscina.

Impluvium : Que a la vegada era una cisterna subterrània.

Cubiculum: Era l’habitació per dormir, estava situada al costat de l’atrium o

perystilium que és com un jardí tancat. Aquesta habitació no tenia finestres i les

parets estaven pintades amb diferents colors .

Tablinum: Era una gran habitació situada justament davant de la porta d’entrada.

Aquesta habitació és exclusivament per al pater familias perquè era com una mena

de despatx, i comunicava l’atrium amb el peristylum.

Triclinium: És on el romans dedicaven aquesta sala per menjar estirats i solia

trobar-se al costat del tablinum.

Andron: Era el passadís que uneix l’atrium i peristylum.

Culina: És on cuinaven, tenia un fogó d’obra. Per això la cuina era molt perillosa.

Balneum: És el bany.

Peristylum: Era un jardí interior al voltant del qual hi havia un pòrtic amb

columnes, luxós i la part on estaven les habitacions més ricament decorades. Com:

Exedra: És una sala exterior per llegir a l’exterior del peristylum

Oecus: Un menjador de gala, per a convidats

- Al peritylum hi havia jardins, fonts, piscina i hortus, on es cultivaven plantes

d'horta per al consum domèstic..

2

Casa senyorial o domus

1.2 LES CASES DEL CAMP

Els romans que s’ho podien permetre, solien tenir una casa de camp que

s’anomena Villa, situada en una terra fèrtil i a prop d’un riu o del mar amb un bon

clima i bona vista.

Només n’hi ha dos tipus de casa del camp que són: villa rústica i villa urbana

Villa rústica

En principi la villa rústica només era una cabana amb un pati o corral amb una

cisterna per recollir l’aigua de la pluja. I més tard es van afegir més parts

destinades al treball. Era la casa dedicada a la granja i al treball del camp. Els

treballadors sobretot eren esclaus.

3

La villa rústica es distribueix de la següent manera:

Cortes: Són els dos corrals, un situat a l’interior i l’altre a l’exterior.

Bublia i equilia: Els estables dels bous i cavalls.

Granarium: El graner.

Horreum: Lloc on conservaven els productes agraris.

Oporothecae: Lloc on es guardava la fruita.

Cellae servorum: Les habitacions dels esclaus.

Ergastium: Són les habitacions on els esclaus estaven castigats.

Culina: És la cuina i sempre cuinava un esclau.

Valetudinarium: És la infermeria.

Ostiarius: És el lloc on es situava el porter.

Pasto villatico: És el lloc per a les aus, animals salvatges i peixos.

Villa rústica

Villa Urbana

La villa urbana estava situada al costat de la villa rústica i era una residència que

els romans rics en tenien ales afores de la ciutat on descansaven i desfruitaven

amb la seva família i també els hostes.

4

La distribució d’aquesta casa és que tenien a les ciutats i com la domus, però a

més a més disposaven de moltes comoditats que són les següents:

Peristylum: Eren soterrat un o més grans jardins.

Cryptoporticus: Passadís soterrat que comunicava totes les habitacions.

Triclinium: Són dos menjadors, un d’estiu i l’altre d’hivern que disposava d’unes

finestres grans per observar el paisatge.

Bibliotheca: Disposaven de la biblioteca per estudiar, o llegir

Termae: La sala de banys.

Villa urbana

2. DECORACIÓ D’INTERIORS

2.1 PINTURES ROMANES

Amb la pintura decoraven les parets de l’interior i també de l’exterior de les cases

romanesLes varietats de l’estil i la qualitat depenen de l’època i dels recursos

econòmics.ls colors de les pintures s’obtenien dels minerals i de substàncies

vegetals i els quatre colors més utilitzats eren el vermell que és formava amb òxid

de ferro i sulfur de mercuri; el groc amb l’òxid de ferro hidratat; el blau a base de

coure; i el negre amb vegetals carbonitzats.

5

6

La pintura té quatre estils:

1.Estil d’incrustació

Es va crear a mitjans del segle I aC fins a principi del segle

II aC, a l’època republicana.

S’anomena incrustació perquè intenta imitar a la decoració

de marbres que s’aplicaven en l’època hel•lenística. És un

estil molt colorit.

2.Estil arquitectònic

Es desenvolupa durant el segle I aC.

S’anomena arquitectònic perquè imita arquitectures com per

exemple: portes, jardins, balcons, columnes, etc. I expressa

profunditat i perspectiva.

El color que més s’utilitza és el vermell intens.

3. Estil ornamental

Es va crear entre el 27a.C. fins a la meitat del s I aC.

És un estil que barreja els dos estils

anteriors.En aquest estil apareixen columnes,

edificis fantàstics, siluetes d’animals i

d’humans, elements vegetals i escenes

mitològiques els seus colors són molt intensos.

4.Estil escenogràfic

Es crea a la primera meitat del segle I .També té a

veure amb els dos últims estils anteriors, és un estil

molt confús, hi apareixen escenes mitològiques i

d’històriques. La seva decoració està carregada i

apareixen cortinatges i telons. Els seus colors són

més vius.

2.2 ELS MOSAICS ROMANS

Es coneix com a mosaic, opus tessellatum, una decoració de paviment o de paret

realitzada amb tessel·les de diversos colors i materials, que acostumen a ser cubs

més o menys regulars de mig centímetre de costat. Els materials podien ser de

marbres de colors com per exemple basalts, granit, pòrfid, serpentina, també de

pedres com la malaquita, lapislàtzuli, cornalina, i fins i tot de vidre o esmalt, o bé

ceràmica.

N’hi quatre tipus de mosaic:

1. Opus vermiculatum

Era d'origen egipci i es feia amb unes pedres molt

petites. Amb elles l'artista podia dibuixar amb

bastant facilitat les corbes, les siluetes i tots els

tipus d'objectes. Es col•locaven les tessel•les en

una filera contínua que seguia les línies del

contorn i del interior, de les figures que es volia

dibuixar. El nom ve del diminutiu llatí vermiculus

(de vermis -is, cuc). S’anomena així perquè les

línies del dibuix recordaven la silueta del cuc

2.Opus musivum

Es feia servir en la construcció dels murs.

Aquest tipus va començar a introduir-se a

finals del segle III.

7

3.Opus sectile

Són els dibuixos els quals estaven fets amb

pedres més grans i de diferents grandàries. La

tècnica era retallar plaques de marbre de

diversos colors per realitzar les figures

geomètriques, d'animals o humanes.

4.Opus signinum

Consisteix en un tipus de paviment llis i fet

amb calç i pols de rajoles, de taules o

d’àmfores que ja no es podien fer servir, al

qual s’introduïen pedretes o tessel·les, fent

representacions de figures geomètrics

senzills i sense complicacions.

Elaboraven el paviment en un taller artesanal

Per començar es feia dissenyar el quadre, després es dividia però amb el color que

necessitaven, llavors es treia una plantilla de papir on s’anaven posant les

tessel·les. A continuació es preparava bé el sòl per posar-les, s'aplanava fins a

aconseguir que fos horitzontal però amb una inclinació suau i calculada que

facilités el lliscament de l'aigua

El sòl havia de ser fort i estable ja que només el lleu trencament d'una sola tessel·la

podia afectar a tota l’obra.

Les tessel·les es posaven mirant cap a vall perquè després es veuria que havia

d'estar enganxada a la plantilla i el mosaic es construïa de baix a dalt.

8

3.MOBILIARI

Els Romans no feien servir gairebé els mobles a la casa romana, hi tenien

escultures i estàtues d'inspiració mitològica, columnes, etc. I evidentment

disposaven de diversos llits que n'hi havien molts tipus, taules, diversos tipus de

seients, armaris i arques.

Els materials utilitzats depenien del nivell econòmic de la família, podien ser de

fusta, bronze, pedra, marbre, ivori i fins i tot de metalls preciosos. Les vaixelles i

gerros podien ser de ceràmica basta o fines, de vidre i d'orfebreria.

Els mobles romans s'anomenen “supellex”, entre ells destaquen el següents:

•Llits: Havia quatre tipus de llit, el primer és el normal per dormir, l'altre servia de

sofà, també hi havia llit d'estudi i l’últim és el llit que servia per menjar estirat.

Els llits tenia quatre potes amb forma, també un bastidor on es recolzaven, un

suport de fusta al costat de la paret i un suport per al cap. Els llits per els pobres

eren diferents.

Llit que estava situat al menjador de luxe de la casa romana, triclinium o oecus

9

•Taules : Els romans utilitzaven cinc tipus de taula, hi havia

rectangulars, altres rodones i quadrades, amb la forma d’un

animal. Hi havia taules amb un, tres i quatre peus.

10

• Seients: Van utilitzar molts tipus de seients, com

pesades cadires, butaques, tamborets plegables i

bancs. Per exemple, la cathedra, amb un suport llarg i

arquejat era el seient d’una dona .

En les pintures i escultures romanes es poden veure

cadires amb potes amb forma d’animals en el

simbolisme, en l’art, etc.

• Tamborets: era com una tauleta sostinguda per quatre peus, es representen

diferents tipus de tamborets: cadires sense braços ni respatller i tamborets

plegables. Un d’aquests segella curulis era utilitzat pels magistrats romans en

ocasions especials . Tenien potes corbes amb peu zoomòrfic.

• Bancs: Els bancs es consideraven el seient dels pobres. El seu material podien

ser de bronze, pedra o en la major part, de fusta. Generalment s’utilitzaven en

sales d’espera.

• Armaris i caixes de cabals: Hi havia dos tipus d'armaris: els pesats muntats

sobre unes potes i amb portes, com les d’avui dia. També hi havia un altre tipus,

més petits i enganxats a la paret.

Tots els armaris estaven construïts de fusta que es podien tancar amb una clau.

Els objectes de valor i els documents importants es conservaven en una caixa de

cabals, era una caixa baixa, pesada i adornada de tatxons i relleus de bronze.

• Làmpades: Hi havia tres maneres diferents d’il•luminar. En primer lloc les torxes

que només s’utilitzava en situacions especials, aquestes torxes eres portades per

un esclau o s’introduïen en canelobres.

La il•luminació més utilitzada era amb les candeles i llums d'oli i per posar sobre la

taula utilitzaven un petit trípode baix.