Embed Size (px)
Citation preview
L'IES SON RULLAN
CELEBRA EL DIA DE SANT JORDI
2020
LECTURES EN TEMPS DEL CORONAVIRUS
RECOMANACIONS
Bàrbara Galmés Professora del departament de Llengua castellana i literatura
Un libro muy adecuado para los tiempos en quevivimos: la protagonista de este libro estuvo casidos años encerrada totalmente en un piso.Ánimo, será menos en nuestro caso. Me estoyrefiriendo a una magnífica primera novela, TODOESTO EXISTE, de Íñigo Redondo, ambientada enla Rusia de los años 80.
Alexei, director de un colegio, a dieta de vodkatras el abandono de su mujer, se fija en unasolitaria alumna de su centro, Irina, quedesaparece huyendo de un oscuro episodiofamiliar, intuyo que maltrato y abuso del padre.Nunca se dice claramente. Pide ayuda a Alexei yse esconde en su piso (“Secuéstrame por favor”),hasta que pasen dos años y sea mayor de edad.
Frente a lo que podríamos esperar y contra todo pronóstico, se trata de una relaciónasexuada de dos solitarios haciéndose compañía. Dos náufragos, dos vidas que seaproximan peligrosamente cuando no hay salida. Dos personas aisladas ydesesperadas. Una situación kafkiana. Dos vidas solitarias en un mundo que sequiebra. Recuerden lo que ocurrió en Rusia en 1986. Sí, Chernobil.
Evidentemente, una parte de la novela es el fin del aislamiento y la huida. Unacarrera trepidante llena de intriga y suspense hasta el final demoledor. Una novelaque sigues recordando y sigues teniendo presente días después de haberla leído.Algunos la han relacionado, por un lado, con LOLITA, sin violencia ni deseo, ELDIARIO DE ANA FRANK, y LA CARRETERA de McCarthy. Lo digo sólo para que sehagan una idea. Léanla, les impactará. LA LECTURA, EL MEJOR ALIADO PARA UN ENCIERRO.
Xisca ValentíProfessora del departament de Llengua catalana i literatura
És un llibre que una bona companya em va regalar simplement pel plaer defer-ho pensant que m' identificaria amb els moments o les situacions familiarsque hi apareixen. Certament fou així i li agraesc el gest.
El títol ja m' agrada però la portada em sembla entranyable.Es tracta d'un llibre farcit d'anècdotes, de retalls de vida, d'experiències
entendridores i trapasseres d'una família molt nombrosa (més que la meva)de la Catalunya de postguerra.
L'autor evoca en 1a persona la seva infantesa i en fa un recorregut ,devegades, personal i, en ocasions més panoràmic .
Us recoman que us endinseu en aquesta història real plena d'humor i, aestones, de tensió que segur que us captivarà.
Xisca ValentíProfessora del departament de Llengua catalana i literatura
En aquest temps de confusió i incertesa necessit ordenar idees, fernous plantejaments i tenir el convenciment que el que passa en aquestsmoments m'ha de servir d' aprenentatge i no és temps perdut sinóviscut intensament.
Aquest llibre és el que m' acompanya a les nits, és un llibre per a lareflexió. Es tracta de 100 ensenyances d'un monjo zen per a una vidacalmada i feliç. Ensenyances com "conrea una ment flexible" o "valorael fet de ser viu cada dia" m' han motivat a llegir-lo. És fàcil de llegir: unensenyament, una pàgina. La resta ja és feina del lector.
Elena LandaProfessora del departament de Tecnologia
El archivo de las tormentas.1. El camino de los reyes (The Way of Kings) (2010), publicada a Espanya a lacol·lecció NOVA en 2012.2. Palabras radiantes (Words of Radiance) (2014), publicada a Espanya a la col·leccióNOVA en 2015.3. Juramentada (Oathbringer) (2017), publicada a Espanya a la col·lecció NOVA en2018.
A finals d’enguany o a principis de l’any que ve apareixerà la quarta part que el seutítol serà “Rythm of war”.
Tot succeeix en un Univers fantàstic anomenat Cosmere. Un mon amb diferentsplanetes amb els seus propis éssers vius. No vos deixarà de sorprendre. Tres novel·lesextenses però que es llegeixen molt aviat perquè engresquen molt. De lectura fàcil ientretinguda.
A part d’aquesta saga de “El Archivo de las tormentas” també teniu la saga“Mistborn” que també succeeix al Cosmere i de moment són sis novel·les. Si vosagrada la novel·la fantàstica en Brandon Sanderson teniu un autor amb molta varietatde publicacions.
Si cercau informació sobre el Cosmere fins i tot trobareu en quin ordre podeu llegirla gran quantitat de llibres publicats.
Manuela SardProfessora del departament de Llengua castellana i literatura
Acabé de leer hace unos días el último libro deAlmudena Grandes, La madre de Frankenstein. Unode los personajes de la novela, María, se convierte enuna apasionada lectora cuando tiene la oportunidadde aprender a leer. Una de sus novelas favoritas esFortunata y Jacinta, de Benito Pérez Galdós, ya quese siente plenamente identificada con Fortunata, a laque se refiere en algunos episodios de la novela. Estaes también mi recomendación para este año en elque se cumple el centenario de la muerte del granGaldós, escritor que resurge y que ha sido objeto deuna gran polémica entre algunos críticos literarios.Yo casi también empecé mi itinerario literario conGaldós y disfruté muchísimo con Marianela, que
estoy releyendo estos días, Misericordia, Miau, Nazarín...Pero hoy quiero recomendar mipreferida: Fortunata y Jacinta. Triángulo amoroso en el que dos mujeres, que representandos mundos y dos personalidades completamente distintos, aman, cada una a su manera, almismo hombre, Juanito Santa Cruz, el Don Juan de la época. Nos será imposible tomarpartido por una de ellas y viviremos sus frustraciones, sus decepciones y sus alegrías.
Fortunata representa la carnalidad, la pasión, Jacinta, la contención, la obediencia.También cada una de ellas los distintos tipos de amor: conyugal, fraternal, maternal,sexual… Entre los masculinos, Evaristo Feijoo, generoso, comprensivo, maestro.
Apasionante novela con inolvidables personajes a través de los cuales descubriremos lasociedad de la época de una manera viva y directa, como si viviéramos en este Madrid demediados del s. XIX, sus barrios, sus casas, sus negocios. Años después disfruté muchísimoviendo la serie de televisión, dirigida por Mario Camús, que también recomiendo. Impecableslas protagonistas, Ana Belén en el papel de Fortunata y Maribel Martín en el de Jacinta. Esosí, imprescindible leer la novela antes de verla https://www.rtve.es/television/fortunata-jacinta/.
Bàrbara GalmésProfessora del departament de Llengua castellana literatura
La profesora Isabelle Bes/Elisa Sebbel presentó el12 de marzo en Palma su primera novela, una suertede memorias ficcionalizadas de una de las cantinerasque acompañaba al ejército francés durante laguerra de La Independencia. La autora, en una notafinal, explica su propósito, más que conseguido, derendir homenaje a esas mujeres olvidadas yreivindicar su función, lejos de los prejuicios y lasconnotaciones negativas con que algunoshistoriadores las presentaron como rameras delejército. Nada de eso.
La protagonista, Heloïse, narra desde sus propiasvivencias el duro confinamiento, de 1809 a 1814, enla isla de Cabrera, de cerca de cinco mil hombres del
ejército francés derrotado y veintiuna cantineras, como testimonió el capellán mallorquínDesbrull. La historia está muy bien documentada, pero quede claro que se trata de unaficción muy conseguida que atrapa al lector desde las primeras páginas. Ofrece, además,para los interesados en el tema, una bibliografía muy completa.
Hace años, a principios de los 80, leí CABRERA, de Jesús Fernández Santos, que tambiénnovelaba este episodio de los derrotados de Bailén en el primer campo de concentraciónde la historia y que también se inspiró en los diarios que escribieron los soldados alregresar a su patria, pero está escrita desde el punto de vista español y estáprotagonizada por un hombre. La novedad de LA PRISIONERA DEL MAR está en esaóptica femenina desde el lado francés. En ambos casos, una historia de horror ysupervivencia.
Evidentemente no cuento el final, pero me ha parecido ver que la historia de Heloïse, esajoven que descubre que en el amor ha de ser, por encima de todo, sincera, no acaba aquí.Al menos, a mí me gustaría que continuase.
Isabel MartínProfessora del departament de Llengua catalana i literatura
"La por és el poder, i ho és d'una forma molt mésessencial que la pròpia vida."
L’extinció (1.999, premi Documenta) és laprimera novel·la del llucmajorer SebastiàAlzamora.
Es tracta d’una obra poètica i experimental, unahibridació entre novel·la i poesia amb elementsde novel·la gòtica. Es pot dir que és una obraexperimental de poesia narrativa on el llenguatged’Alzamora es converteix en el veritableprotagonista del llibre. Un llenguatge queconsisteix en un joc de recursos retòrics que hemde desxifrar per endinsar-nos en un món caòtic, a
una Mallorca devastada, on l’horror i el misteri en són els trets bàsics. Un joc quemanté l’interès i atenció del lector al llarg de l’obra per intentar lligar tots els caps ibuits.
Els temes tractats són la por, el desig, el mal, etc. Però, a grans trets es pot dir quel’obra s’articula en dos grans temes que són el tractament de la pròpia identitat i elpas del temps.
Convé ressaltar, que l’obra conté múltiples referències bíbliques, mitològiques iclàssiques, per tant cal tenir uns coneixements previs que facilitin la lectura ipermetin lligar caps. D’aquesta manera, l’obra va dirigida a un lector que posseeix unsconeixements previs a la lectura, com poden ser estudiants de batxillerat iprofessorat.
Miquel PalouProfessor del departament de Física i Química
Ian McEwan, novel·lista anglès, està considerat com un dels millors escriptors britànicsde després de la Segona Guerra Mundial juntament amb Julian Barnes, Salman Rushdie,Julian Burnes, William Boyd i altres. Moltes de les seves obres s'han traduït al català:Amsterdam (Amsterdam, 1998), Expiació (Atonement, 2001), Dissabte (Saturday, 2005),A la platja de Chesil (On Chesil Beach, 2007), La llei del menor (The Children Act, 2014)... ialgunes d'aquestes també s'han dut al cinema amb el propi McEwan com a guionista.
A la platja de Chesil, McEwan presenta amb el seu mestratge habitual els prejudicis icomplexos d'una generació de joves, a l'Anglaterra de principis dels 60, que encara nohavia trencat amb els tabús i el conservadorisme de l'època victoriana tot i els signesd'obertura que en aquells mateixos moments s'albiren a Londres.
La novel·la conta com -des de posicions i sentiments diferenciats- la Florence i l'Edward,que s'acaben de casar i han arribat verges al matrimoni, no poden superar les sevesinseguretats i les seves pors a descobrir el món de la sexualitat per culpa de lesconvencions i les pressions socials que els envolten. McEwan ens arriba amb el seu estilcaracteritzat per l'ús del minimalisme, la perfecció a l'hora de descriure els detalls i un artincommensurable per explicar escenes de la vida.
Rosa Casañas
Auxiliar AdministrativaPot ser el fet de triar un llibre per la seva coberta
no sigui la millor forma d'elegir una lectura, però enel meu cas, ho reconec, és la primera forma decontacte i m'ajuda a decidir fer-hi una primeraullada. M'agrada passejar per la llibreria i deixar-medur entre la gran varietat d'imatges fins a arribar aaquella que me crida més l'atenció.
En el cas de “La Villa de las telas” me va cridarl'atenció l'aire bucòlic i misteriós de la imatge. Unadona, tota sola, davant una gran mansió, me vasuggerir una història de superació. I no me vaig
equivocar...
Es tracta d'una novel·la de ficció històrica amb un bon nombre de personatges queinteractuen en diferents històries entorn al relat principal. La narració s'inicia aAugsburg, en la tardor de l'any 1913, quan la protagonista, una òrfena anomenadaMarie Hofgartner arriba a la vila dels Melzer, una rica família dedicada a la indústriatèxtil. A partir d'aquest moment, la Marie es veurà involucrada en intrigues familiars,conflictes amb alguns membres del personal de la casa i una relació sentimental,mentre va descobrint el seu passat.
Molt ben ambientada, i amb un llenguatge senzill, la novel·la ens permet conèixer ala perfecció el funcionament d'una vila de principis del segle XX (no se pot evitarrecordar la sèrie “Downton Abbey”) i les relacions, habitualment difícils, entre classessocials.
Aquesta és la primera part d'una trilogia, formada per “Las hijas de la villa de lastelas” i “El legado de la villa de las telas”, que esper poder gaudir ben aviat.
Juncal Pomar
Professora del departament de Llengua Castellana i literatura
Lo que más he echado de menos en esteperíodo de confinamiento ha sido el ir a mipueblo y, por eso, os voy a recomendar ElCamino de Miguel Delibes. Precisamente,este año se cumple el centenario delnacimiento del escritor y creo que, sitenemos en cuenta las circunstancias queestamos viviendo, su mensaje está de plenaactualidad.
La obra trata de un niño apodado elMochuelo que es obligado a marchar aprogresar a la ciudad. Él no quiere, ya quecree que la vida en el pueblo es lo mejor
para él, y que podría trabajar como quesero o como herrero. El Mochuelo esquien mejor entiende, pese a su corta edad, las cualidades y ventajas de viviren su pueblo, la integridad y defensa de la naturaleza. Me siento identificadacon este libro porque me recuerda el momento en el que tuve que dejar elpueblo para ir a estudiar a Zaragoza. Muchos de los personajes también mehacen rememorar muchas de las personas que vivieron allí y ya no están.
Merece la pena leer el discurso del ingreso en la Real Academia de MiguelDelibes en el que habla del sentido del progreso de su obra y del significadode El Camino. Si empezamos a leer una vez más El camino, sabremos entoncesque como el Mochuelo, tras la pandemia, ya hemos dejado una etapa denuestra vida.
Catalina Rebassa
Professora del departament de Llengua castellana i literatura
Distintes persones m’havien recomanataquesta novel·la de l’any 2000 i sempre posavaalguna altra lectura per davant. Finalment, m’hedecidit a llegir-la i n’estic ben contenta perquèm’ha agradat molt, crec que és una gran obra ius la vull recomanar.
La novel·la es centra en la figura del dictadorde la República Dominicana Rafael LeónidasTrujillo, que va governar des de l’any 1930 finsal seu assassinat, el 1961. Quant a la sevaestructura narrativa, la història se’ns conta desde tres punts de vista diferents, que s’aniranentrellaçant a partir d’un moment determinat,quan s’arriba a una revelació important d’unsfets del passat. Així, es van alternant el capítol
narrats per Urania Cabral, filla d’un dels col·laboradors de major confiança deldictador; els que narra el grup d’homes que va atemptar contra la vida de Trujillo elmaig de 1961, i aquells en què és el propi dictador qui parla. Des del punt de vistatemporal, es mesclen dos temps: l’any 1961 i l’actualitat, quan Urania torna al seupaís des dels Estats Units.
La novel·la és sobretot un retrat d’un dictador i de l’ús i abús que fa del seu poder.Trujillo és un home impecable i educat en la seva manera de vestir i comportar-se,però implacable amb els que no pensen com ell. És un home temut, fred i cruel, fins itot amb els seus homes més propers i, per altra part, carismàtic. En el seuegocentrisme, es considera el salvador de la República Dominicana.
Us recomano aquesta novel·la per l’interès de la història que ens narra i per la sevaqualitat literària indiscutible: la riquesa de la prosa de Vargas Llosa és una delícia.
Ángel Luis MerloProfessor del departament d'Economia
Una novel·la que commou des del principi fins al final. Sota latemàtica de la Guerra Civil, situada al País Basc, un nin vaexplicant la realitat que viu en pròpia pell. En alguns moments elrelat torna al present i ens ajuda a entendre que no és el nin degran qui escriu, si no, més aviat, el seu fill. El fill de la històriarelata l'aventura de tres criatures en trànsit fins a un poble perdutde França. Una lluita contra la pròpia guerra que utilitza tan solsla imaginació i els somnis d'un nin amb els seus germans
Maria GaiàProfessora del departament de Llengua catalana i literatura
El temps de confinament ha obert un espai delectura i també de relectura; personalment henecessitat tornar a aquells llibres que un diahavien estat un refugi. Concretament us parlaréde La pesta d’Albert Camus.
Aquest autor existencialista va marcar molt lameva joventut, juntament amb escriptors comHesse, Bauçà. Rellegir-lo passat tots aquestsanys fa que li trobi un altre matís, però també hetopat aquella Maria que anava a l’institut i tenia–o patia- tantes preguntes sense resposta.
A la novel·la, com en la situació que ens tocaviure ara pel coronavirus, una malaltia com lapesta fa que surti el millor i el pitjor de la
naturalesa humana. Per una banda, veim personatges immadurs, intolerants iegoistes, i per l’altra, solidaris i lluitadors.
La ciutat d’Orà, al nord d’Àfrica ha d’afrontar una plaga de pesta i, per això, estanquen les fronteres. Ningú en pot entrar ni sortir i cadascú ha d’aprendre a conviureamb la separació dels éssers estimats. Al principi, creuen que la pandèmia és irreal.Però dia a dia, la xifra de morts ascendeix. Mentre molts intenten cercar-ne unculpable: l’administració, els vicis de la societat... excepte aquells que són a primeralínia i lluiten per salvar vides. Però arriba un dia que les dades tornen monòtones i lesnotícies ja no sorprenen. Així del gran impuls inicial s’instauren instants de resignaciói d’abatiment.
La pesta transforma les persones. Així, Cottard, un solitari, necessita més que maisentir l’escalf humà. Alguns aprofiten per treure’n un benefici econòmic, altrescerquen estratègies per poder incomplir la llei. El doctor Rieux, el narrador de la
història, no té creences religioses, i de fet, té la sensació que el món és absurd,emperò en aquesta situació no dubta a dedicar tota l’energia a salvar vides.
Rellegir aquest testimoni que en la primera lectura havia estat només de ficció, unasituació que pensava que mai no viuria i ara, en canvi, s’emmirallava en les notíciesque m’arribaven, en la cara del meu germà infermer..., i confirmava que sí, els llibresparlen de vida i ens ajuden a entendre un poc més els fets i el garbuix d’emocions quesentim. I amb tot, arrib al mateix aprenentatge que el doctor: si hi ha una cosa que espot desitjar sempre però només s’obté de vegades és la tendresa humana. Camus ensparla de nosaltres, de la necessitat de les abraçades, de les aclucades d’ull, de lesparaules màgiques (gràcies, per favor, bon dia), de les mirades de conhort, i sí, de lesalçades de veu també, de les llàgrimes... però vull pensar més en les bromes i lesrialles que tant enyor i que prest recobrarem.
Marga RoigProfessora del departament d'Orientació
Reis del món és una novel·la que m’ha agradatmolt. El dia que l’autor en Sebastià Alzamora vafer la presentació, vaig disfrutar de parlar unaestona amb ell del llarg procés de creació del’obra, 5 anys.
L’autor ha creat la seva novel·la basant-se enla vida de dos personatges reals i moltsignificatius per la nostra illa, en Joan Mascaró,format a la universitat d’Oxfort i professor de launiversitat de Cambridge, principal traductor idivulgador del pensament místic hindú a lacultura occidental. I Joan March,contrabandista i poderós financer, capaç de fer
caure governs o posar condicions a Franco i a Churchill, jugant doble partida entre elsdiferents bàndols de la guerra civil espanyola i les guerres mundials.
De manera molt original l’autor ens presenta els protagonistes mitjançant unspersonatges secundaris, Emili Tremulles, director de la Banca March i secretariparticular de Joan March i Na Kathleen Ellis, la parella d’en Joan Mascaro.
El doctor Joan Mascaró és el protagonista principal de la novel·la, el lector aniràdescobrint aquest personatge per dos narradors diferents, Emili Tremulles i KathleenEllis.
La novel·la està dividida en 3 parts, Les falzies, Conversa a Ginebra i Mahatma.Cadapart té un narrador diferent, en la primera part, Les falzies, l’autor és el narrador queens relata la infantesa d’en Joan Mascaró en el seu poble natal, Santa Margalida, laseva relació amb el món rural i personatges del poble.
A l’apartat Conversa a Ginebra, el narrador és Emili Tremulles i ens relata una llargaconversa en aquesta ciutat Suïssa entre Joan Mascaró, Joan March i Emili Tremulles.
El narrador analitza la personalitat del banquer Joan March i el seu paper durant lesguerres mundials, la guerra del Rif i la guerra civil espanyola, el seu pas per la presódurant la II República.
A la tercera part que porta per títol, Mahatma, la narradora és na Kathlen Ellis ambqui es va casar Joan Mascaró. Na Kathlen ens presenta la seva etapa de professor aAnglaterra a la universitat de Cambridge, escrit en forma de diari personal, enspresenta el pensament orientalista d’en Joan Mascaró, la seva relació familiar deparella i amb els seus fills, la seva trajectòria professional de conferenciant gràcies ales traduccions del Bhagavad Gita a l’anglès, un dels text més importants del’hinduisme.
Un narrador masculí per presentar el màxim representant del capitalismedeshumanitzador, i una narradora femenina per presentar en Joan Mascaró grandefensor de la espiritualitat, l’amor, la pau i el diàleg.
En el llibre sempre queda latent el conflicte entre llibertat i poder. Cada un dels dosprotagonistes cerca la llibertat a la seva manera. Joan Mascaró la cerca mitjançant elconeixement i l’amor, i Joan March mitjançant el poder i l ‘acumulació de diners.
Els dos protagonistes comparteixen l’aversió cap el turisme que destrueix Mallorca.Entre ficció i realitat En Sebastià ha aconseguit crear una gran història amb uns
personatges de gran solidesa psicològica.
Candi EncisoOrientadora
Es tracta d’un llibre especialment recomanat en aquesta època que ens hatocat viure pel fet que ens proposa un viatge d'exploració i descobriment delnostre mapa emocional. Ens proposaran reptes, preguntes per respondre i enfunció de les respostes experimentaràs unes coses o unes altres: igual quepassa en la vida...
És per tant, un llibre interactiu.Destaca una llista exhaustiva de recomanacions: literatura, cine, art plàstica
i música per a poder gaudir de cada emoció.Anima’t a conèixer-te més i a gaudir de l’extraordinari univers emocional.
Carme RossellóProfessora del departament de Llengües estrangeres
M’agradaria poder recomanar una novel·ladivertida, o molt emocionant, però, en aquestescircumstàncies, just me vénen al cap històriestristes. Com no vull que enguany sigui el primerSant Jordi que no particip en aquesta activitat,esper que me podeu perdonar.
La situació que estam vivint actualment estàafectant especialment els nostres majors i haposat al descobert el gran negoci que suposenles residències de gent gran i les irregularitatsque s’hi cometen. Tot això m’ha recordat el llibre“Arrugas” que vaig llegir fa estona i que herellegit ara per poder fer aquesta recomanació.
“Arrugas” és un còmic de Paco Roca, publicat l’any 2017, que podeu trobar editatper Astiberri Ediciones. Tracta un tema tan delicat com l’Alzheimer i la vida a lesresidències de gent gran. Roca es va documentar en profunditat, visitant residències irecopilant informació i anècdotes de familiars i coneguts. El resultat és una històriaintimista, tractada amb molta delicadesa, i amb algun toc d’humor. “Arrugas” va rebrenombrosos premis i va ser portada al cine per Ignacio Ferreras, aconseguint el Goya ala millor pel·lícula d’animació i al millor guió adaptat.
Els que hem conviscut amb un familiar major, amb el que abans es deia demènciasenil, sabem la dificultat que això suposa. Però també sabem que aquesta situació potgenerar moments d’infinita tendresa. El meu desig per aquest Sant Jordi és que totsels padrinets puguin tenir al costat algú que els tracti amb afecte, i amb el temps i lapaciència suficient per poder contar-los una bona història. Una més alegre de la quevos he recomanat jo. Feliç Sant Jordi! I que sigui el primer i el darrer que passamconfinats!
