EL LLATÍ I LES LLENGÜES

INDOEUROPEES

El llatí es parlava al principi en una regió d’Itàlia (Latium) i des d’allí es va

estendre per les terres que envoltaven el Mar Mediterrani. Però el llatí tenia una

llengua mare: l’indoeuropeu o les llengües indoeuropees.

Des del 5é milenni a. C. els pobles indoeuropeus, situats en la zona ubicada entre

el Mar Negre, el Mar Caspi i els Monts Urals, començaren a emigrar i acabaren estenent-se al

llarg del temps per un amplíssim territori que ocupava gran part d’Europa i d’Àsia.

La llengua originària anà fragmentant-se amb el pas del temps.

D’aquesta llengua primitiva no tenim testimonis escrits, però podem deduir la seua existència

per les semblances que hi ha entre moltes llengües d’aquest àmbit geogràfic.

LA FAMÍLIA INDOEUROPEA I ELS DIFERENTS GRUPS

GRUP ITÀLIC: LLATÍ, OSC, UMBREZONA ORIGINÀRIA DEL LLATÍ

TERRITORI DE L’IMPERI ROMÀ (S. II D. C.)

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

LES LLENGÜES D’EUROPA D’ORIGEN INDOEUROPEU CLASSIFICADES PER

GRUPS

CONCLUSIONS:

Les llengües romàniques vénen del llatí, que era una llengua del grup itàlic de la família indoeuropea.

La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a diferents grups de la família indoeuropea.

El basc, el finés, l’hongarés, l’estonià són llengües europees, però no se les considera d’origen indoeuropeu.