Literatura juvenil · Antaviana Nova · Sèrie Blava LECTUR ... · PDF filePilar Garriga Un estiu a Borneo L ... La primera part del viatge ... Busca en una enciclopèdia la descripció

L E C T U R A AC T I VA

Literatura juvenil · Antaviana Nova · Sèrie Blava

EINES PERTREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Marta Ibáñez Fuentes

2

ÍNDEX

Pilar Garriga Un estiu a Borneo

LʼOBRA I EL SEU ENTORN Pàg.

Fitxa tècnica ........................................................................................................Introducció ...........................................................................................................Lʼautora ..............................................................................................................

Gènere, estil i context literari .............................................................................Tema i subtemes ...............................................................................................Informació complementària ................................................................................

Abans de la lectura .............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................

Després de la lectura ..........................................................................................

Exercicis de reforç i ampliació .............................................................................

Activitats ...............................................................................................................

Lectures recomanades ........................................................................................

INTERDISCIPLINARIETAT

344

555

82122

26

27

SOLUCIONARI ........................................................................................................... 30

Prova dʼavaluació de la comprensió lectora .......................................................

24

Activitats ..............................................................................................................

29

7

Lʼargument ........................................................................................................ 4

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

PROPOSTES LÚDIQUES

LITERATURA COMPARADA

3

UN ESTIU A BORNEO

Títol: Un estiu a Borneo

Autora: Pilar Garriga

Editorial: Barcanova

Any d’edició: 2003

Col·lecció: Antaviana Nova

FITXA TÈCNICA

Dades generals del llibre Un estiu a Borneo

4

LʼAUTORA

El llibre Un estiu a Borneo està destinat a nois i noies a partir dels onze anys. Hi hauràlectors, doncs, al final de lʼensenyament primari i en els primers cursos del secundari.Està dividit en tres blocs, la primera part situada a Catalunya, la segona part a Ams-terdam i la tercera part. Les tres parts del llibre són desiguals en llargada i la més im-portant i que respon al títol és la tercera. La primera i la segona constitueixen elsprolegòmens del viatge a Borneo. Amb aquest plantejament el lector sʼendinsa pro-gressivament en lʼaventura personal del protagonista. És una lectura àgil, engresca-dora, amena, a lʼabast dʼun sector molt ampli de lectors.

Pilar Garriga és professora de secundària, de lʼàrea de llengües (anglès i català). Nas-cuda a Barcelona i resident en aquesta ciutat, és casada i mare de tres fills adoles-cents. És una apassionada de les llengües, arran dʼhaver fet una immersió en elfrancès pel fet dʼhaver estat alumna de les Escoles Franceses de Barcelona. El fet deconèixer llengües obre portes al món i així els viatges són un altre dels interessos queha intentat portar a terme lʼautora, bé agafant maletes o bé llegint, ja que la literaturaés una manera de viatjar, de fer aventures. La literatura és viatjar als llocs, en el tempsi en la manera de viure de les persones. També li agrada molt la geografia. Ha fet mésde cinc-centes traduccions de còmics i llibres per a joves i infants. Els llibres que re-corda que la van marcar ben aviat van ser el Diari d’Anna Frank i els dʼautors france-sos com Breton i Mauriac. També recorda amb admiració La casa sota la sorra, deJoaquim Carbó.

Lʼobra i el seu entorn Un estiu a Borneo

INTRODUCCIÓ

LʼARGUMENT

Un noi, en Martí, estudiant dʼESO, una mica desorganitzat i amb uns resultats acadè-mics no gaire bons, té la possibilitat de viatjar a lʼestiu a Borneo, tot sol, on treballa laseva tieta com a veterinària en un centre de recuperació dʼorangutans. Aquesta pos-sibilitat el fa reaccionar en els estudis i posar-se a nivell per superar el curs. Es fan elspreparatius per fer el viatge.

La primera part del viatge (el segon apartat del llibre i molt curt) passarà a Ams-terdam, amb uns amics, i aprofitarà per conèixer la casa dʼAnna Frank, el zoo i elsmuseus... i per aclimatar-se a fer les coses sol. Acompanyat per una hostessa de volsʼiniciarà el llarg viatge a Borneo. És la tercera part del llibre, la segona del viatge.Des del canvi horari, fins als diversos costums culturals que anirà descobrint el noi, ifinalment la trobada amb la seva tieta a la clínica a la selva, en Martí anirà creixent enmaduresa i responsabilitat.

El contacte amb una realitat tan diferent, lʼestada a la selva, el fet de veure de propels orangutans, els nadius, els problemes amb què sʼenfronten... faran que en Martíaprofiti lʼestada a fons i que torni molt madur. El lector sʼendinsa en la vida quotidiana

5

de la selva a Borneo amb aquells que hi viuen, els seus costums, les seves tradi-cions i la seva problemàtica. La mare dʼen Martí, la Clàudia, lʼanirà a trobar a Bor-neo al final de lʼestiu.


GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Es tracta dʼuna novel·la juvenil, que enfoca la problemàtica del creixement perso-nal a partir dʼexperiències viscudes i dʼestímuls reals davant la vida. El protagonistaes veurà abocat a plantejar-se seriosament alguns aspectes de la seva vida que vadescobrint en conèixer altres formes de vida i altres cultures.

Es tracta dʼuna narració en tercera persona, en passat. Conté molts diàlegs enestil directe que fan viure més de prop lʼacció i les vivències dels personatges.

Pel que fa al context literari, situarem aquesta novel·la dins el gènere de novel·ladʼaventures, de viatges i de valors humans.

TEMA I SUBTEMES

Els temes principals són el creixement personal, la maduració dʼun adolescent, elrespecte al medi natural, les altres cultures.

Pel que fa als subtemes esmentarem els orangutans i la conservació de la na-tura, els viatges i la convivència entre formes de civilització diferents.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

La germana de la Pilar és realment un dels personatges de la novel·la, la doctoraRosa, veterinària, que seʼn va anar a treballar a Borneo amb els orangutans, on haresidit durant cinc anys. La Rosa és la germana petita de la Pilar, amb qui sempreha estat molt unida. La Pilar, en viure de prop lʼexperiència de la Rosa durant laseva estada de treball al centre de recuperació dʼorangutans, es va veure empesaa posar en forma de novel·la alguns dels elements que li arribaven de primera màa propòsit dʼaquests animals i tot allò que els envolta. La protecció de la natura i lʼen-torn cultural són dos dels eixos que apuntalen la seva novel·la.

Lʼautora mateixa ens diu a la nota biogràfica del final del llibre:«Us vull explicar una vivència pròpia. He estat a la selva de Borneo i a la clí-

nica on curen els orangutans que són atacats i ferits pels talladors il·legals dʼarbres.Un dia, un orangutan que es recuperava en una gàbia em va allargar la mà. Era

de mida mitjana i pesava uns vint quilos. Els orangutans tenen molta força (quatre

Sobre lʼautora

6

vegades la dʼun home, diuen) i li vaig donar la mà amb recança. Ell me la va pré-mer fort, però sense fer-me mal, i em va mirar als ulls. El cor em va fer un salt. Eracom si donés la mà a un cosí meu del qual mʼhavia separat feia milions dʼanys, peròel més sorprenent era que ell, amb la seva cara trista, semblava saber-ho. Va aflui-xar la mà i ens vam separar, i jo vaig comprendre més que mai que hem de lluitarper protegir la natura que ens envolta; que, dʼuna manera o dʼuna altra, en les nos-tres vides hi ha dʼhaver sempre un apartat dedicat a conservar i millorar mars i rius,boscos i selves, platges i muntanyes, camps i llacs..., i que només així serem au-tèntiques persones.»

Des de lʼany 2005, la doctora Rosa està treballant al santuari de ximpanzés aSierra Leone, a lʼÀfrica. I la Pilar, a finals del 2006, porta 10.000 llibres venuts dʼa-quest títol i també nʼha publicat la segona part: Lʼhome del bosc.


Sobre la novel·la

Enllaços interessants lligats als subtemes de la novel·la

�Per conèixer més la protecció dels orangutans:

www.orangutan.org.uk

... i us recomanem anar al menú que diu «Image Gallery», on podreu trobar di-verses fotografies que us ajudaran a situar millor episodis de la lectura. I tambéallà on diu «Slides show». Hi veureu els orangutans en el seu medi.

�Per conèixer els orangutans, especialment:

http://www.orangutan.org.uk/index.php?option=com_content&task=view&id=18&Itemid=48

www.orangutan.org

7

Comprensió lectora Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

ABANS DE LA LECTURA

Observa el llibre: títol, portada, contraportada, notes biogràfiques de lʼautorai de la il·lustradora; parts del llibre, índex, nom dels capítols.

Busca en una enciclopèdia la descripció dels orangutans i fes-ne un resum.Pot ser en una enciclopèdia en línia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Orangutanhttp://www.orangutan.org

Serà interessant que tinguis els materials següents:

�Mapa del món�Mapa de Catalunya�Mapa dʼAmsterdam:

http://www.amsterdam.info/map/http://www.hot-maps.de/europe/netherlands/amsterdam/homeen.html

�Mapa dʼIndonèsia

�Els altres els pots trobar aquí:

http://www.barcanova.es/cercle/index.html http://www.xtec.cat/recursos/so-cials/mapes/indexmon.htm

Després dʼobservar el llibre i abans de llegir-lo pensa: per què ens pot inte-ressar aquesta història? Quan lʼhagis llegit podràs dir si ha respost les tevesexpectatives.

8

DURANT LA LECTURA

Respon breument però amb claredat les preguntes de la primera part de lalectura.

Quan passa el capítol 1? Què han estudiat la Rosa i la Clàudia?

On és Albanyà? Situaʼl a la seva comarca. Mira per on passa la Muga.


Un estiu a Borneo està dividit en tres parts que passen a tres llocs ben diferents. Iden-tifica a quin lloc passa cada part.

On són el Canigó i les Alberes? Què hi ha al Museu de Talteüll? Per què és im-portant saber llengües?

CONSULTA EL MAPA DE CATALUNYA

9

Què fa durant el tercer trimestre en Martí?

Què passa a Borneo, que surt a les notícies?

Què és un matxet?

Què explica la Rosa a en Martí?

Com li ha anat el curs a en Martí?


10


Has vist Goril·les a la boira? Informaʼt sobre aquesta pel·lícula. Has vist algunaaltra pel·lícula sobre temes de natura?

Per què sʼha de vacunar en Martí? Què és la malària? On es pateix? Com escura? Com es pot prevenir?

Què és un diari personal?

Explica com és la família dʼHolanda (els amics que van a buscar en Martí).

TʼANIMEM A FER EL TEU PROPI DIARI

Respon breument però amb claredat les preguntes de la segona part de lalectura.

11


A quina hora dinen a Amsterdam? Què mengen per dinar?

Qui era Anna Frank? Pots consultar aquesta pàgina dʼInternet:http://www.annefrank.org/splashpage.aspI també podràs fer una volta virtual per la casa, veure una filmació del casta-nyer que veia Anna Frank i una altra de la mateixa Anna. Aquesta pàgina sobreel castanyer dʼAnna Frak també et pot agradar:www.annefranktree.com/index.aspx?skip=false&t=0.18005299984483059

Qui era Van Gogh?

Qui era Rembrandt?

Què fan a lʼArtis?

12


Quins són els nous àpats que coneix en Martí a Holanda?

Quants petons fan a Holanda per saludar-se? Saps dʼalgun altre lloc on es faciaixí? I més? I menys?

SITUA DJAKARTA I SINGAPUR AL MAPA DEL MÓN

Respon breument però amb claredat les preguntes de la tercera part de lalectura.

Què passa a lʼhotel de Djakarta?

SITUA EN EL MAPA JAVA, SEMARANGI PANGKALAN BUN.

13


Quina diferència horària hi ha entre Borneo i Catalunya?

Què és el jet lag?

Fes un recull dʼalguns costums indonesis que sʼesmentin al llibre.

Quant de temps necessita, un orangutan petit, una mare adoptiva?

Què expliquen en el llibre que fan sempre els indonesis?

14


Com sʼha dʼagafar un orangutan salvatge?

Com funciona una sarbatana, amb dards dʼanestèsia?

Recull com es diu victòria en indonesi, després de llegir el llibre.

Què és el grooming?

Què són els furtius?

15


Què és el nasi goreng?

A la pàgina 119 hi ha una carta dʼen Martí a la seva mare. Fes una carta alsteus pares des dʼunes colònies dʼestiu.

Colònies de 10 de juliol de 20

Estimats pares,

Us escric des de sota un arbre...

Una abraçada ben forta.

El vostre fill, / La vostra filla,

16


Què és un kelotok? Per què es diu així?

Què són els calaus? Pots consultar: http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Bar-celona/Catalan/fitxes/subcontenido.htm

A la pàgina 131 es diu: «Les mares sempre tenen raó». Comenta aquestafrase. Creus que és veritat? Posa exemples a favor i en contra dʼaquesta afir-mació, segons la teva experiència.

Com sʼhan dʼalliberar els orangutans que sʼhan recuperat a la clínica?

17


Què vol dir bosc secundari?

Què vol dir Salam!?

Explica tot el que puguis del noi que es diu Eso.

Com aprèn la llengua indonèsia, en Martí?

Què menja a la selva?

18


Què són els raiers?

Com funciona el negoci de la fusta? Què passa quan talen els ar-bres?

Com viuen a la selva?

Què fan els buscadors dʼor? Com deixen el territori?

Per què escriu un diari en Martí? Què fa a més a més amb el vo-cabulari? Aquest vocabulari també lʼhas dʼhaver recollit en el teudossier.

19


Què és el longcall?

Per què han de bullir lʼaigua per beure?

Quins són els costums ben vistos i els mal vistos pels daiaks a lʼhora de men-jar?

Fes un comentari sobre els avantatges i els desavantatges dels costums hi-giènics.

Què passa amb en Kosasi?

Explica els costums dels casaments dels daiaks i les diferències i semblancesque hi ha amb els de Catalunya. En coneixes dʼalgun altre país o cultura?

20

Quina espècia és el clau?

Què mengen al restaurant de la ciutat?


21


DESPRÉS DE LA LECTURA

Què ha fet dʼimportant en Martí durant el temps que dura la narració?

Quines són les diferències culturals entre Catalunya i Amsterdam? I entre Eu-ropa i Indonèsia?

Per què és important preservar els boscos i la selva? Per què és important sal-var els orangutans?

Què creus que ha estat el més important que ha fet en Martí en aquest viatge?

22

Avaluació Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1 / 2

Digues si aquestes afirmacions són veritat o no:

La història comença just abans de Setmana Santa.En Martí no viu amb el seu pare.En Martí té el pare de vacances.En Martí i la Clàudia passen les vacances a Albanyà.

Lʼamiga dʼen Martí es diu Rosa.

La Mont viu a Barcelona.

En Martí i la Clàudia van dʼexcursió a Talteüll.En Martí sʼinteressa per Indonèsia i els orangutans.

A en Martí no li agrada gens la idea del viatge.La Clàudia decideix no enviar el fill a Indonèsia.La Rosa escriu una carta i explica què passa a Borneo.La Rosa està tranquil·la amb la situació política de Borneo.

En Martí aconsegueix aprovar el curs.

En Martí marxa sol amb lʼavió.

En Martí havia llegit El diari d’Anna Frank a primària.A lʼArtis en Martí es posa trist en veure els orangutans.

Una hostessa acompanya en Martí en el viatge més llarg.En Martí troba una serp a lʼhotel dʼIndonèsia.A Borneo fa molta calor.Els indonesis no es banyen mai.

A Indonèsia seʼn van a dormir molt dʼhora.

Els orangutans que rescaten són immediatament tornats a la selva.

Per circular per alguns llocs de la selva han de fer servir passeres.En Martí només pot parlar en anglès amb lʼEso, de moment.

En Martí veu una zona desèrtica.

23

Avaluació Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 2 / 2

Lʼaigua dels rius és bona per beure.Els casaments indonesis duren tot un dia.En Martí passa més de quatre setmanes a Borneo.Al final van a la ciutat i mengen en un restaurant europeu.

La Clàudia va a buscar el seu fill.

24

Diversitat Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

Ampliació i reforç

Persones capdavanteres en la preservació dels primats. És interessant fer conèixerles persones següents:

Birute Galdikas, ja que és la persona que ha dedicat la seva vida i els seus esforçosper preservar els orangutans de la desaparició. Podeu consultar-ne la biografia a:

http://en.wikipedia.org/wiki/Birut%C3%A9_Galdikas o bé a:

http://www.science.ca/scientists/scientistprofile.php?pID=7

Jane Goodall ha treballat en la preservació dels ximpanzés.

http://www.janegoodall.org/

Dian Fossey va estudiar els goril·les i va lluitar per a la seva conservació, cosa que liva valer la mort a ganivetades el 1985, a lʼÀfrica.

Costums culinaris

Sovint els adolescents tenen poca varietat alimentària i són refractaris a conèixer al-tres àpats. Una reflexió sobre aquest tema a partir de les preguntes següents pot serinteressant. Saps dʼalgun restaurant oriental a la teva ciutat? De quin país és? Hi hasanat mai? Què hi has menjat? Saps si hi ha algun restaurant indonesi a Catalunya?Quins tipus de cuines coneixes? Què menges habitualment? Quin és el menjar mésestrany que tʼhagin proposat mai o que hagis vist en algun lloc?

Interessaʼt per la pintura

Van Gogh

Pots consultar aquesta pàgina dʼInternet sobre el museu dʼAmsterdam:http://www3.vangoghmuseum.nl/vgm/index.jsp?page=paginas.talen.es

Rembrandt

Pots fer una volta virtual per la casa on va viure, convertida en casa museu a:http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html

25

Diversitat Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

Ampliació

Interessaʼt pels zoos

El zoo d’Amsterdam:

Pots tenir informació addicional sobre lʼArtis a:http://www.artis.nl/international/index.html

ANOTACIONS

26

Propostes lúdiques Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

JOC DE SITUAR PAÏSOS EN UN MAPA

Aquí podràs practicar la situació dels països del món de ma-nera interactiva amb lʼordinador, com si fos un joc. Està enanglès, però no tʼespantis, és fàcil entendre de què va ijugar-hi. Triaʼn el grau de dificultat i vés augmentant-lo. Sort!

http://www.sheppardsoftware.com/Asian_Geography.htm

Si voleu jugar a una pila de jocs quetenen la natura i la vida salvatge com amarc, podeu anar a les pàgines se-güents:

http://www.pbs.org/wnet/nature/orphantoking/

http://www.pbs.org/wnet/nature/fun.html

27

Interdisciplinarietat Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

Sabies que...

In the last 32 years Indonesia lost 40 million hectares offorest, equivalent to the combined size of Germany andNetherlands. (Friends of the Earth Briefing 2000)

Escriu en català el que diu aquesta frase i fes-ne un comentari aclasse.

Durant tot el llibre sʼha parlat dʼespècies en extinció, del medi naturalque permet viure als orangutans i altres espècies animals i vegetals.Reflexiona sobre alguns dels mateixos temes a Catalunya. Hi ha es-pècies en perill dʼextinció? Buscaʼn informació. Què es fa per conser-var-les? Què podem fer cadascun de nosaltres per preservar el medinatural?

28

Interdisciplinarietat Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

Al llarg de les preguntes del llibre hi ha tot un seguit detemes que es poden considerar interdisciplinars (mapes,costums, diversitat animal...) i que sʼhan treballat lligats ala lectura per tal de tenir una comprensió més completade tots els elements que componen el llibre.

ANOTACIONS

29

Literatura comparada Un estiu a BorneoProposta per a lʼalumnat 1

�El regne de Kensuke, de MORPUNGO., Michael (La Magrana, 2003)

També hi surt un noi viatger com a protagonista i orangutans.

http://www.michaelmorpurgo.org/

Michael, el protagonista, arriba nàufrag en una illa del Pacífic on descobreix que nohi ha aigua, ni menjar i es prepara per morir. Algú, però, lʼalimentarà i li ensenyaràquelcom sobre la vida. Combina el fet de ser un robinson amb la descoberta de lʼa-mistat i de la veritat.

�Diari d’Anna Frank

Nʼhi ha diverses edicions, per exemple:Frank, Anna (Ed. DeBolsillo) 384 p.ISBN: 8497594193. ISBN-13: 9788497594196.

Per conèixer una mica més aquesta persona real que va saber fer de la literatura ilʼescriptura un potent mitjà per sobreviure. El llibre que tot adolescent hauria de lle-gir (i els adults també).

30

Un estiu a BorneoSolucionari

1a part

1. Quan passa el capítol 1? Què han estudiat la Rosa i la Clàudia?Passa abans de les vacances de Setmana Santa.Resum dels fets principals: en Martí arriba a casa, és el final del segon trimestre de curs.Rosa: veterinària; Clàudia: ciències econòmiques.2. On és Albanyà? Situaʼl a la seva comarca. Mira per on passa la Muga.(cap. 2)

Comarca de lʼAlt Empordà. Capital: FigueresAlbanyà:

31


3. On són el Canigó i les Alberes?Canigó: muntanya més alta dels Pirineus Orientals. Situada dins el territori de la Catalunya Norddins de lʼactual Estat francès.www.am.ub.es/~emasana/ canigo/canigo.htmlLes Alberes són les muntanyes que fan de límit de Catalunya al final dels Pirineus, tocant al mar.Què hi ha al Museu de Talteüll?Hi ha el Museu de la Prehistòria. http://www.tautavel.com/tau-5100.php

I també en català pots veure: http://www.tvcatalunya.com/devacances/histpaleolitic.htmPer què és important saber llengües?Resposta oberta4. Què fa durant el tercer trimestre en Martí?Estudia molt per treure bones notes.

Muga

Ter

Llobregat

Taulavel = TalteüllFrancès / català

32


5. Què passa a Borneo, que surt a les notícies?Capítol 5Hi ha guerra a Borneo. Hi ha lluites entre ètnies.6. Què és un matxet?matxet: m Coltell llarg i pesant, especialment usat a Amèrica per tallar la canya de sucre, per aclarirboscs, etc., i com a arma.7. Què explica la Rosa a en Martí?Capítol 7En una carta explica tot el que ha passat a Borneo i la lluita entre ètnies.8. Com li ha anat el curs a en Martí?Capítol 8Ha tret molt bones notes9. Has vist Goril·les a la boira? Informaʼt sobre aquesta pel·lícula. Has vist alguna altra pel·lículasobre temes de natura?Resposta lliure.Informació sobre la pel·lícula.Gorillas in the mist. 1988. 120 min. EUA.Dian fossey arriba a lʼÀfrica per fer un cens dels goril·les de la muntanya en perill dʼextinció. Va acom-panyada per un nadiu i quedarà fascinada per la vida dʼaquests animals, als quals sʼapropa i estudiasense prendre cap mal. Va tenir problemes amb les autoritats per protegir-los i també amb els caça-dors furtius, que venien les cries als zoos.10. Per què sʼha de vacunar en Martí?Capítol 9Per prevenir que no agafi determinades malalties.Què és la malària? On es pateix? Com es cura? Com es pot prevenir?El paludisme o malàriaHi ha quatre espècies diferents de plasmodis (gènere Plasmodium) que provoquen aquesta malaltiainfecciosa; cadascuna de les espècies causa un tipus de malària diferent. La característica més peculiardʼaquest grup de protozous és el seu cicle vital, molt complex, en el qual intervenen fins a dos hostesdiferents. El primer és el mosquit anòfel (gènere Anopheles) que serveix de transmissor de la malal-tia, i lʼaltre és la persona infectada. El mosquit lʼelimina per la saliva inoculant-lo durant les picades ales persones. El plasmodi a continuació passa de la sang al fetge provocant la destrucció de cèl·luleshepàtiques, i dʼaquí torna a la sang per introduir-se a lʼinterior dels glòbuls vermells o eritròcits, on vancreixent fins que els eritròcits infectats es trenquen tots alhora. Quan un nou mosquit pica al malalt, al-guns dels plasmodis passen a lʼestómac dels mosquits i posteriorment a la saliva, dʼaquesta manerasʼinicia de nou el cicle. El principal símptoma de la malaltia són els atacs de febre que coincideixen ambel trencament dels eritròcits i amb un ritme cada tres o quatre dies segons els tipus de malària.La malària és una de les malalties més importants del Tercer Món. Hi ha un mínim de cent milions decasos cada any amb una mortalitat de tres milions. El tractamenttradicional és a base de quinina (antipirètic —que rebaixa la febre— i antipalúdic), però actualmentsʼutilitza la cloroquina, que també sʼusa com a preventiu per a les persones que sʼhan de desplaçar allocs on la malària és endèmica.http://www.cienciesnaturals.com/microorg/miact/malar.html11. Què és un diari personal?Narració personal dels fets que ocorren, dia a dia, a la persona que lʼescriu.

Segona part

1. Explica com és la família dʼHolanda (els amics que van a buscar en Martí).Matrimoni i dues filles. Ben (tècnic de so i professor universitari) i Núria (és de Catalunya, és met-gessa) i les filles Marlène i Marije. pàg. 552. A quina hora dinen a Amsterdam? Què mengen?Dinen a les 12 h. Mengen pa amb formatge, ous, carn, mantega i cafè o sucs. pàg. 57

33


3. Qui era Anna Frank?Una noia que va viure amagada durant la Segona Guerra Mundial en una casa perquè no la deportessinals camps de concentració, ja que era jueva. Va escriure un diari que sʼha fet mundialment famós.http://www.annefrank.com/http://www.annefrank.org/content.asp?pid=1&lid=2(molt interessant, ja que hi ha una visita virtual)4. Qui era Van Gogh?Pintor holandès molt famós, dʼestil impressionista.Van Gogh va viure durant els anys en què es va desenvolupar la pintura impressionista, però el seuart es considera ja com a postimpressionista donada la seva força expressiva tant de traç com de color,per la qual cosa seʼl reconeix com lʼiniciador de lʼexpressionisme. No és purament impressionista.Quan encara el neoclassicisme era difós com a art oficial a tot Europa i Amèrica, ensenyat a les aca-dèmies i elaborat als estudis de nombrosos artistes, a París sorgeix lʼimpressionisme.La pintura impressionista està feta generalment a lʼaire lliure, utilitzant cavallets portàtils i pintura a lʼolien tub, de fabricació molt recent aleshores. La intenció bàsica és copsar els colors, la llum i lʼatmos-fera de lʼentorn a diferents hores del dia.Lʼestil es basa en lʼexecució ràpida amb pinzellada curta i decidida que descuida els contorns i els de-talls de les formes. Ús de colors vius fins i tot en les ombres que sovint es mesclen òpticament.Valors expressius: lluminositat, vivesa, espontaneïtat, colorista...5. Qui era Rembrandt?Rembrandt. Rembrandt Harmenszoon Van RijnNacionalitat: holandesaLeiden (1606) - Amsterdam (1669)Estil: barroc. Pots visitar la pàgina següent:http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt_van_Rijn6. Què fan a lʼArtis?Visiten el zoo. Troben trist veure els animals engabiats i avorrits, sobretot els orangutans. pàg. 637. Quins són els nous menjars que coneix en Martí a Holanda?Suc de gerds, el saucijzebroodje (salsitxa amb pasta de full), el te... pàg. 65

8. Situa Djakarta i Singapur al mapa.(Pàg. següent)

34


www.geographicguide.net

35



36



37

http://go.hrw.com/atlas/span_htm/indonesi.htm

Informació sobre Indonèsia (diari dels estudiants de La Vanguardia. Versió a www.edu365.com )

Detall de la bandera dʼIndonèsia. Foto: Arxiu.

Nom oficial: República d’Indonèsia Continent: Àsia Extensió: 1.919.440 km²Població: 245.452.739 hab. el 2006 Capital: DjakartaAltres ciutats importants:Medan, Pekanbaru, Palenbang, Cirebon, Cilacap, Semarang, Surabaya, Kupang,Ambon, Biak, DenpasarIdioma oficial: Bahasa indonèsia (llengua oficial, dialecte del malai), anglès, holandès, i dialectes localsentre els quals destaca el javanèsMoneda: rupia d’IndonèsiaReligió:musulmans (88 %), protestants (5 %), catòlics (3 %), hindús (2 %), budistes (1 %) i altres segonsdades del 1998Règim polític: república, democràcia parlamentàriaPerfil econòmic: agricultura (13,4 %), indústria (45,8 %) i serveis (40,8 %) segons dades del 2005Renda per capita: 3.600 dòlars el 2005Esperança de vida: 69,57 anysHistòria: Indonèsia es va proclamar independent d’Holanda el 1949. La dictadura de Suharto (1965-1997)va acabar amb durs enfrontaments civils i amb la independència de Timor Oriental.9. Quants petons fan a Holanda per saludar-se? Saps dʼalgun altre lloc on es faci així? I més? I menys?En fan tres. A França també és usual fer-ne tres i fins i tot quatre. Hi ha llocs on no acostumen a fer-ne mai obé és poc freqüent, com al Regne Unit. pàg. 70

Tercera part

1. Què passa a lʼhotel de Djakarta?És fosc, fa calor, troben una rata, en Martí menja coses noves. pàg. 752. Situa en el mapa Java, Semarang i Pangkalan Bun.(mapa: pàgina següent)Java (en indonesi, javanès i sondanès Jawa) és una illa dʼIndonèsia, on es troba la capital de lʼEstat, Djakarta.És lʼilla més poblada del món i una de les regions més densament poblades del planeta. Antigament fou un po-derós regne hindú i, en temps colonials, ha estat el territori principal dels dominats per la Companyia Neer-landesa de les Índies Orientals. Actualment lʼilla té un paper predominant en la vida econòmica i políticadʼIndonèsia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_de_Java3. Quina diferència horària hi ha entre Borneo i Catalunya?6 hores dʼavançada. pàg. 824. Què és el jet lag?Trastorn de son que provoca el canvi horari després dʼun viatge llarg en avió. pàg. 82


38

Djakarta

Java

Borneo


39

5. Fes un recull de costums indonesis.- menjar: arròs, fruita, verdures, peix fregit i salat. pàg.. 86-94- bany (mandi) i vàter. pàg. 85- construcció de les cases.- horaris: van a dormir a quarts de vuit i es lleven a quarts de sis.- a lʼhora de dormir: dormen damunt una estora de canya de bambú o una fusta posada a terra. p. 936. Quant de temps necessita, un orangutan petit, una mare adoptiva?7-8 anys.7. Què fan sempre els indonesis?Somriure.8. Com sʼha dʼagafar un orangutan salvatge? Adormint-lo amb una injecció, fent punteria amb una sarbatanao una escopeta. pàg. 98-999. Com funciona una sarbatana, amb dards dʼanestèsia? pàg. 100-10110. Com es diu victòria en indonesi? Wijaya. pàg. 10111. Què és el grooming? Treure els polls del cap de la resta dʼindividus de lʼespècie, per mantenir el contacte.pàg. 10312. Què són els furtius? Persones que cacen orangutans per vendreʼls com a animals de companyia. pàg.10713. Què és el nasi goreng?

Arròs en indonesi pàg. 109; arròs fre-git, amb trossets de pollastre, gambe-

tes... pàg. 110.


40

Recepta de nasi goreng

IngredientsBahan-bahan (en indonesi)Per a 4-6 personesDisajikan untuk 4-6 orang1 i 1/2 tasses dʼarròs cru1 dan 1/2 gelas beras3 tomàquets3 buah tomat2 ous2 butir telur4 cullerades dʼaigua4 sendok makan air3 cullerades dʼoli3 sendok makan minyak sayur1 ceba, tallada fina1 buah bawang, iris tipis1-2 grans dʼall, aixafats1-2 buah bawang putih, hancurkan1 culleradeta de curri1 sendok makan bubuk kari1/2 culleradeta de coriandre1/2 sendok makan ketumbar yang sudah dihaluskan1/2 culleradeta de pebre vermell picant1/2 sendok makan bubuk cabe2 culleradetes de salsa de soja2 sendok makan kecapEls vegetals que tʼagradin, unes tires de cansalada i carn...sayur apa saja yang anda sukaSal i pebregaram dan merica

PreparacióCara memasak

1. Cou lʼarròs i mantén-lo calent.1. masak beras memakai kukusan dan biarkan hangat sementara2. Talla la carn que vulguis en tiretes i els tomàquets a rodanxes.2. potong daging babi(atau pilihan anda) secara memanjang. Iris tomat.3. Bat cada ou amb dues culleradetes dʼaigua, sal i pebre. Amb una mica dʼoli en una paella, cou cada ou totfent-ne una truita fina.3. kocok telur dengan 2 sendok makan air dingin and garam dan merica. Panaskan 2 sendok makan minyakdi dalam wajan, tuangkan telur yang telah di kocok, biarkan, hingga selesai.4. Posa les truites en un plat i talla-les a tiretes.4. pindahkan ke piring. Potong telur dadar secara memajang5. En lʼoli que quedi a la paella, cou-hi la ceba i lʼall durant un parell de minuts, i la carn que hi vulguis posar(cansalada fineta, per exemple).5. panaskan sisa minyak, masukkan bawang bombay dan bawang putih dan aduk selama 1-2 menit. masuk-kan daging babi dan aduk hingga masak.6. Afegeix-hi el curri, el coriandre i la salsa de soja i fes-ho coure 3 minuts, sense deixar de remenar-ho.6. masukkan bubuk kari, ketumbar, bubuk cabe dan kecap. masak selama 3 menit, aduk terus menerus.7. Aboca-ho tot (tomàquets...) a lʼarròs i remena-ho. Posa lʼarròs al plat i guarneix-lo amb les tiretes de truita.7. masukkan nasi, tomat, dan sayur dan aduk selama 2 menit. sajikan di atas piring bersama dengan poton-gan telur dadar.


41

14. A la pàgina 112 hi ha una carta dʼen Martí a la seva mare. Fes una carta als teus pares des dʼunes colò-nies.Resposta oberta.15. Què és un kelotok? Per què es diu així?Són barques de fusta amb motor que fa un soroll que la paraula reprodueix. pàg. 11516. Què són els calaus?Uns ocells de bec llarg.Calau bicorne(Buceros bicornis)

O. CoraciformesF. Bucerotidae

http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/fitxes/subcontenido.htm

17. pàg.. 125 «Les mares sempre tenen raó». Dóna la teva opinió sobre aquesta frase.Resposta lliure.

18. Com sʼhan dʼalliberar els orangutans que sʼhan recuperat a la clínica?pàg. 126-12719. Què vol dir bosc secundari?Bosc resultant del rebrot de la vegetació després de sofrir una tala. pàg. 12720. Què vol dir Salam!? Benvingut.21. Explica tot el que puguis del noi que es diu Eso.Resposta lliure. (capítol 13)22. Com aprèn la llengua indonèsia, en Martí? Amb el seu amic Eso.23. Què menja a la selva en Martí? Menja arròs i carn per esmorzar. pàg. 135-13624. Què són els raiers? pàg. 140Aquells que es desplacen amb rais, o sigui, troncs lligats que floten.25. Com funciona el negoci de la fusta? Què passa quan talen els arbres?Uns magnats que tenen molts terrenys i diners negocien amb la fusta. Quan talen la fusta queda una zona desorra desèrtica. pàg. 140, 14426. Com viuen a la selva? Viuen en condicions molt simples, fent foc a terra i en unes cabanes molt senzilles.pàg. 140-14127. Què fan els buscadors dʼor? Com deixen el territori?Busquen or als rius, on fan un petit port. pàg. 142-143Deixen el territori en condicions deplorables: restes del seu pas de tot tipus, com si haguessin marxat corrents.


42

28. Per què escriu un diari en Martí? Què fa a més a més amb el vocabulari?Escriu un diari per recordar tot el que veu. pàg. 145Aquest vocabulari també lʼhas dʼhaver recollit en el teu dossier.Goldmine, la lluna, raiers, tala dʼarbres, desforestació, contaminació, pondoks, kelotok... pàg. 145-14629. Què és el longcall? Crit que fan els mascles orangutans adults. pàg. 14930. Per què han de bullir lʼaigua per beure? Per destruir els microbis que els podrien produir malalties. pàg. 15131. Quins són els costums ben vistos i els mal vistos pels daiaks a lʼhora de menjar? Ben vistos: fer rotsMal vistos: mocar-se. pàg. 151-15232. Fes un comentari sobre els avantatges i els desavantatges dels costums higiènics.No fer servir paper higiènic. Avantatge: no contribuir a la desforestació per tenir matèria primera per fer paperamb la fusta. pàg. 152-15333. Què passa amb en Kosasi?En Martí es posa en problemes. En Kosasi allunya una serp perquè no li faci mal, a en Martí. pàg. 15534. Explica els costums dels casaments dels daiaks. pàg. 163. Diferències i semblances amb els de Cata-lunya. En coneixes dʼalgun altre país o cultura?Els casaments duren tot un dia entre els daiaks. Es fan a casa de la núvia. La parella està esperant els qui elsvan a veure sense moureʼs.Resposta lliure.35. Quina espècia és el clau?Clau o clavell dʼespècia: pàg. 169Espècia molt aromàtica i de sabor delicat, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller. Elcomponent aromatitzant es pot desglossar, per destil·lació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que contéel 85-95 % dʼeugenol, cariofil·lina, vanil·lina i altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa (6-10 %).A part de lʼús culinari, també sʼempra en medicina i perfumeria.(http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0224862 )O bé consulta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Clavell_d'esp%C3%A8cia

Avaluació

Digues si aquestes afirmacions són veritat o no.Les frases falses estan marcades amb una X.

1. La història comença just abans de Setmana Santa2. En Martí no viu amb el seu pare3. En Martí té el pare de vacances X4. En Martí i la Clàudia passen les vacances a Albanyà5. Lʼamiga dʼen Martí es diu Rosa X6. La Mont viu a Barcelona X7. En Martí i la Clàudia van dʼexcursió a Talteüll8. En Martí sʼinteressa per Indonèsia i els orangutans9. A en Martí no li agrada gens la idea del viatge X10. La Clàudia decideix no enviar el fill a Indonèsia X11. La Rosa escriu una carta i explica què passa a Borneo12. La Rosa està tranquil·la amb la situació política de Borneo13. En Martí aconsegueix aprovar el curs14. En Martí marxa sol amb lʼavió15. En Martí havia llegit El diari dʼAnna Frank a primària X16. A lʼArtis en Martí es posa trist en veure els orangutans17. Una hostessa acompanya en Martí en el viatge més llarg18. En Martí troba una serp a lʼhotel a Indonèsia X19. A Borneo fa molta calor20. Els indonesis no es banyen mai X21. A Indonèsia seʼn van a dormir molt dʼhora22. Els orangutans que rescaten són immediatament tornats a la selva X23. Per circular per alguns llocs de la selva han de fer servir passeres24. En Martí només pot parlar en anglès amb lʼEso, de moment25. En Martí veu una zona desèrtica


43

26. Lʼaigua dels rius és bona per veure X27. Els casaments indonesis duren tot un dia28. En Martí passa més de quatre setmanes a Borneo29. Al final van a la ciutat i mengen en un restaurant europeu X30. La Clàudia va a buscar el seu fill

AMPLIACIÓ

8.1. Persones capdavanteres en la preservació dels primats. És interessant fer conèixer les persones se-güents:a. En primer lloc, Birute Galdikas ja que és la persona que ha dedicat la seva vida i els seus esforços per pre-servar els orangutans de la desaparició. Podeu consultar la seva biografia a:http://en.wikipedia.org/wiki/Birut%C3%A9_Galdikas o bé a:http://www.science.ca/scientists/scientistprofile.php?pID=7b. Jane Goodall ha treballat amb la preservació dels ximpanzés.http://www.janegoodall.org/c. Dian Fossey va estudiar els goril·les i va lluitar per a la seva conservació, cosa que li va valer la mort a ga-nivetades el 1985, a lʼÀfrica.8.2. Costums culinaris.Sovint els adolescents tenen poca varietat alimentària i són refractaris a conèixer altres àpats. Una reflexiósobre aquest tema a partir de les preguntes següents pot ser interessant.Saps dʼalgun restaurant oriental a la teva ciutat? De quin país és? Hi has anat mai? Què hi has menjat? Sapssi hi ha algun restaurant indonesi a Catalunya?Quins tipus de cuines coneixes? Què menges habitualment? Quin és el menjar més estrany que tʼhagin pro-posat mai? Que hagis vist en algun lloc?Què mengen al restaurant? Arròs cuinat de maneres diferents. pàg. 169-170En aquest programa de TV3 es parla dels costums culinaris de diferents països.http://www.tvcatalunya.com/karakia/info/infocomp_mix_87806141_122750096.htmHi Pots trobar receptes de diversos països.http://www.tvcatalunya.com/karakia/receptes/index_recp.htm

Holanda va crear lʼany 1602 la Companyia de les Índies Orientals. Era una rèplica de la companyia anglesa,a la qual va desbancar en pocs anys. El monopoli del mercat asiàtic va permetre que Amsterdam es conver-tís en el centre comercial i financer dʼEuropa. Des de lʼilla de Java, el principal centre dʼoperacions, els holan-desos van adoptar una cuina especiada i rica en sabors que contrastava amb la cuina elemental i poc diversacentreeuropea. Menús com el rijsttafel, o taula dʼarròs, o com el krupuk, fet a base de pasta de gambes i arròsi que han popularitzat els restaurants xinesos com a «pa de gambes», són lʼherència dʼaquell passat colonial.

En Piet i la seva dona, la Hanna, fa més de vint anys que van obrir el seu primer restaurant oriental a Lloret.Des dʼaleshores, la majoria de clients que tenen són holandesos, que consideren la cuina indonèsia gairebécom a pròpia.

Lʼactivitat i lʼambient a la cuina sembla realment la dʼun restaurant xinès o indonesi, tret dʼun petit detall. Aquítots els cuiners, com en Gregorio, són filipins. Això comporta uns grans avantatges, segons en Piet, ja que lapeculiar situació de Filipines fa que estiguin familiaritzats amb els dos tipus de cuina.

8.3 Interessaʼt per la pintura:- Van GoghPots consultar aquesta pàgina dʼInternet sobre el museu dʼAmsterdam.http://www3.vangoghmuseum.nl/vgm/index.jsp?page=paginas.talen.es- RembrandtPots fer una volta virtual per la casa on va viure, convertida en casa museu a:http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html8.4 Interessaʼt pels zoos:El zoo dʼAmsterdam:Pots tenir informació addicional sobre lʼArtis a: http://www.artis.nl/international/index.html


Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Pilar Garriga Un estiu a Borneo

CRÈDITS

Documents

Literatura juvenil · Antaviana Nova · Sèrie Blava LECTUR ... · PDF filePilar Garriga Un estiu a Borneo L ... La primera part del viatge ... Busca en una enciclopèdia la descripció