Literaturainfantil·SopadeLlibres·SèrieTaronja LECTUR AACTIVA · 3 SÓC COM SÓC Títol:Sóccomsóc Autor: CarlesSalaiVila Il·lustrador: QuimBou Editorial: Barcanova Anydʼedició:

L E C T U R A A C T I V ALiteratura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Josep Maria Verge

Carles Sala i Vila Sóc com sóc

L’OBRA I EL SEU ENTORN PÀG.

Fitxa tècnica ........................................................................................................

Introducció ...........................................................................................................

L’autor ................................................................................................................

L’argument ..........................................................................................................

Gènere, estil i context literari ..............................................................................

Tema i subtemes ................................................................................................

Abans de la lectura .............................................................................................

Durant la lectura ..................................................................................................

Després de la lectura ..........................................................................................

Exercicis de reforç i ampliació ............................................................................

Activitats i propostes ...........................................................................................

Propostes per al professorat ...............................................................................

PROPOSTES LÚDIQUES

3

4

4

6

7

7

12

14

21

22

SOLUCIONARI ........................................................................................................... 32

16

Activitats .............................................................................................................

25

8

L’il·lustrador ................................................................................................... 5

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

DIVERSITAT

L’OPINIÓ DEL LECTOR

INTERDISCIPLINARIETAT

ÍNDEX

Propostes per al professorat ............................................................................... 31

LITERATURA COMPARADA

3

SÓC COM SÓC

Títol: Sóc com sóc

Autor: Carles Sala i Vila

Il·lustrador: Quim Bou

Editorial: Barcanova

Any dʼedició: 2008

Pàgines: 61

Col·lecció: Sopa de Llibres, 138. (Sèrie Taronja)

FITXA TÈCNICA

Dades generals del llibre Sóc com sóc

4

L’AUTOR

Sóc com sóc és un conte que amb bon humor i fantasia duu el lector cap a la com-prensió que l’acceptació i el respecte de si mateix i dels altres són valors fonamentals,vitals. Els personatges de Sóc com sóc, el talpet Ramonet, el garrí, el llop, entre altres,són objecte de rebuig i de burla per part dels seus companys, que no toleren que si-guin diferents... El rebuig, el dolor de no ser valorat i acceptat, portarà els personatgesque el pateixen a intentar ser com els altres..., a buscar ajut per resoldre el seu pro-blema.

El conte ajuda els infants a connectar el món de la fantasia amb el seu món i elsajuda a objectivar els seus problemes; permet que els lectors es puguin identificar fà-cilment amb personatges les emocions i els sentiments dels quals són ben presents icorrents en la vida familiar i escolar dels nens i nenes a qui s’adreça la narració.

INTRODUCCIÓ

L’obra i el seu entorn Sóc com sóc

Carles Sala va néixer a Girona l’any 1974.Ha estudiat magisteri infantil i fins fa poc s’hadedicat a la docència. Actualment es dedica a l’artesania i a l’escriptura de llibres pera infants. El seu interès per l’escriptura es deu, en bona part, a l’interès que sempreha tingut la llengua com a instrument i com a tret d’identitat. De fet, diu que tot allò queimplica un procés creatiu el motiva, però el llenguatge escrit és l’únic amb què se sentcapaç d’expressar-se amb fermesa i convicció: «Escric concretament per als infants,perquè és l’àmbit on em sento més còmode. Em diverteix pensar que els lectors méspetits es poden divertir amb el que escric, i normalment intento transmetre’ls algunacosa en cada una de les històries. Acostumo a utilitzar l’humor i la fantasia en els meusrelats perquè fan que m’ho passi més bé mentre escric, però també perquè estic con-vençut que són dos elements essencials per engrescar els nens i nenes en la lectura.»

Carles Sala ha quedat finalista dels premis Carmesina i Joan G. Junceda i ha gua-nyat el premi Barcanova 2007 amb l’obra Flairosa, la bruixa dels sabons.

5


L’ IL·LUSTRADOR

Quim Bou va néixer a Vidreres, la Selva, l’any 1971. Ha vis-cut a Girona i també a Barcelona, quan estudiava. Ara fa unsquants anys que torna a viure en un poble, a Cornellà delTerri, al Pla de l’Estany. El que més li agrada de viure en unpoble és poder tenir animals! Té dos gossos, quatre gates iuna tortuga! Per no parlar d’un eriçó que va passar per casaseva algun dia, els ratpenats que el visiten al capvespre, les

orenetes, els pardals, els estornells, els gats del carrer, alguna granota que visita lapiscineta de la tortuga, els ratolins i musaranyes...

Els animals sempre li han agradat molt. No és estrany, doncs, que s’ho hagi pas-sat molt bé fent els dibuixos de Sóc com sóc.

6

El talpet Ramonet no és un talp com els altres: té uns ulls grossos com plats, li agradallegir i aprendre coses del bosc on viu i d’altres boscos, i no li fa cap gràcia estar-setot el dia a les fosques cavant galeries subterrànies. Els companys d’escola se’l mirenamb mala cara i se’n burlen, sobretot en Pinxo, el talp més fatxenda de la classe. Can-sat de les bromes de mal gust dels seus companys, en Ramonet marxa del bosc ise’n va cap a ponent a buscar l’Àvia Sàvia de tots els animals per demanar-li ajuda.El matí del segon dia de camí, en Ramonet es troba un garrí ensabonat i perfumat,que es queixa que els seus companys es riuen d’ell per ser tan net i polit. Tots dostenen una bona sorpresa: en Ramonet, de conèixer un garrí net; el garrí, de trobar untalp a qui no agrada cavar i que vol veure món i aprendre més i més coses. Com quetenen moltes coses en comú, decideixen continuar junts el viatge cap a ponent, a larecerca de l’Àvia Sàvia.

A la tarda del mateix dia, troben un llop que havia decidit fer-se vegetarià i quetambé havia patit les burles dels seus companys llops perquè s’alimentava de far-ratge. El llop s’assabenta del motiu del viatge del garrí i del talp, i decideix de fer camítambé amb ells a la recerca de l’Àvia Sàvia.

Passen els dies, i en Ramonet, el garrí i el llop es troben tot d’animals que es vanunint a ells. Aquests animals també són diferents dels seus companys i estan cansatsde burles i befes. Són un gall afònic, un liró amb insomni, una guineu despistada, unaformiga solitària, una llagosta coixa, una granota de secà, una sargantana fogosa...

La colla va creixent i creixent, i de mica en mica es van adonant que no són tan es-tranys com es pensaven.

A la fi, en Ramonet i els seus companys de camí troben l’Àvia Sàvia, una vella,tranquil·la i amable tortuga amb un cap molt gros que mai no havia pogut amagar dinsla closca, i que havia après a observar i a afrontar tot el que passava sense por. Latortuga escolta com els animals li demanen que els ajudi a ser com els altres, a no serdiferents, i els diu que tornin cap a casa i que pel camí llegeixin el missatge que elsdóna, i que en segueixin les instruccions.

Pel camí de tornada, els animals llegeixen el missatge i fan el que els indica l’ÀviaSàvia: organitzar un ball de disfresses, de carnestoltes, al bosc, convidar-hi tots elsanimals i passar-s’ho tan bé com poguessin, que, com els havia escrit l’Àvia Sàvia, ésla millor manera de fer les coses.

Tots els animals del bosc assisteixen a la festa, es disfressen, tots semblen haveroblidat les diferències i s’ho passen d’allò més bé. En Ramonet llegeix una carta del’Àvia Sàvia en què afirma que el més important de tot és que en acabar el ball tot-hom es tregui la disfressa i que tothom continuï acceptant l’altre tal com és, tot valo-rant la diferència que s’amaga rere les màscares i les disfresses.Després del ball, unes quantes coses van canviar: les cançons del gall afònic es vanfer famoses, les amanides del llop vegetarià es van posar de moda, el talpet Ramo-net va tornar a escola, i va llegir històries als seu companys curts de vista que altra-ment no haurien conegut mai.


L’ ARGUMENT

7

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Sóc com sóc és un conte que podem relacionar amb el món de la rondallística i de lesfaules tradicionals. Els animals protagonistes, el talp i els companys de camí, partei-xen d’una situació inicial de dificultat que els empeny a actuar, a buscar solucions, abuscar l’ajuda de qui, perquè la vida ha fet savi, pot oferir-la.


TEMA I SUBTEMES

El tema principal de Sóc com sóc és l’acceptació i el respecte de si mateix, dels altres,de les diferències, de les diferents maneres de ser dels uns i dels altres. Acceptar-sei ser acceptat, respectar-se i ser respectat, són necessitats vitals. Tots som diferents,i tenim dret a ser-ho. El que compta és fixar-se en el que és realment important i nofer cas de la resta.

ANOTACIONS

8

Propostes per a l’alumnatComprensió lectora 1 Sóc com sóc

ABANS DE LA LECTURA

Sóc un mamífer insectívor, tinc un cos robust, gairebé sense coll, musell en formade trompa de color rosat. Els meus ulls són molt petits, gairebé no són visibles. Notinc orelles. Les meves potes del davant són fortes, amples, molt grans, amb unesurpes llargues per poder gratar la terra. Tinc una cua molt curta, pèl fosc, envellu-tat i brillant, quatre parells de mugrons. Els meus sentits de l’olfacte, de l’oïda i dela vista estan molt poc desenvolupats. A Catalunya em podràs trobar alsPirineus ials Prepirineus.

Visc en galeries subterrànies que construïm en prats amb vegetació densa i sòllleuger, tou i fàcil d’excavar, i també en boscos, jardins i parcs. Amb les potes deldavant excavem galeries a uns 50 cm del sòl i deixem muntanyetes de terra a la su-perfície. Vivim de tres a quatre anys. No hivernem. Busquem i acumulem alimentcontínuament: cucs de terra, centpeus, cargols, petits mamífers, ous i cries d’ausque tenen el niu a terra. Som una espècie no amenaçada...

Llegeix atentament la descripció següent, a veure si descobreixes qui és el pro-tagonista de Sóc com sóc:

� Qui sóc?

9

Propostes per a l’alumnatComprensió lectora 1 / 1 Sóc com sóc

Troba la solució de les endevinalles següents i coneixeràs altres personatges deSóc com sóc:

Quin és l’animal tibatque porta una serra al cap?

Neixo al bosc i a la masia,puc dir que vell no em faig gaire,amb el meu cos mercadegeni la pell va a cal drapaire.

Treballo dia i nit,el meu cos és petit;vaig sempre amb alguna amigai el meu nom és el que faltaa «la cigala i la .....................».

Endevina, endevinalla.Quin és l’ocell que pon a la palla?

Camina sense tenir cames,xiula sense ésser xiulet;qui no ho endevinaja pots dir que és un ximplet.

A la nit em faig la llumper trobar-me el menjar,i jo mateixa il·luminoels qui em volen agafar.

Encara que no sóc peix,dins de l’aigua sempre estic,i cantant estic contentaaixí que arriba la nit.

10

Propostes per a l’alumnatComprensió lectora 1 / 2 Sóc com sóc

Sóc l’enemic del pastori li robo el bo i millor.

Salta per muntanyes,amb les potes del darrere.Té dues antenesi un dia va ser plaga.

Atleta sense parióencara que no volavola com un avió.

Una pedra que camina sense ser pedra,té quatre cames i no és ovella,té ous i no és gallineta.

� Bibliografia:

�Mil endevinalles catalanes. Editorial Millà. Barcelona, 1979.�Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Montserrat Correig, Laura Cugat iM. Dolors Rius. Editorial Graó. Barcelona, 1984.

�Coll de carabassa, boca de serpent... Recull d’endevinalles. Editorial Barcanova.Barcelona, 1981.

11


Ara que ja coneixes uns quants personatges de Sóc com sóc, observa els dibuixosque n’ha fet en Quim Bou, l’il·lustrador del llibre.(Il·lustracions de les p. 10, 12, 14, 20 i 55).

De què tracta la història?

Qui creus que són els protagonistes?

Què creus que passarà?

12


DURANT LA LECTURA

Hem vist com en Ramonet no és un talp com els altres: té els ulls grossos, volllegir i aprendre coses en comptes d’estar-se tot el dia a les fosques cavant ga-leries com els seus companys, es menja les ungles... Els seus companys declasse, sobretot en Pinxo, el més fatxenda, se’n burlen i li fan la vida impossi-ble. Imagina que ets en Ramonet. Com creus que se sent, en Ramonet? Coms’ho està passant?

I en Pinxo, com se sent? Creus que s’ho està passant bé?

I tu, t’has sentit mai com en Ramonet, o com en Pinxo?

13

Estàs d’acord amb l’Àvia Sàvia quan diu (p. 30) que un animal savi mai no esriu d’un company perquè és diferent, que no té cap sentit, perquè tots som di-ferents?

Tenim dret a passar-nos-ho bé rient d’una altra persona, fent-la patir? Què enpenseu?


14

En Ramonet i tota la colla d’animals que van a veure l’Àvia Sàvia eren dife-rents. Relaciona cada personatge amb el que el fa diferent dels seus com-panys:


DESPRÉS DE LA LECTURA

El garrí sense taques

El llop un cap sorprenentment gros

El gall solitària

El liró de secà

La guineu panxuda

La formiga de tretze potes

La llagosta borni

La granota valenta

La sargantana ensabonat i perfumat, net ipolit, fins a la cua

La marieta desdentegat

La serp menja botifarres

La gallina amb vertigen

El mussol mot fredolic i viu en una platjaassolellada

El pop fogosa

El conill despistada

El xai coixa

L’esquirol amb insomni

El pingüí afònic

La tortuga, l’ÀviaSàvia

vegetarià, pastura i s’alimentade farratge.

15

Pensa ara tu què podrien tenir de diferent els animals següents:


� Uncavall:

� Un ase:

� Una oca:

� Ungall dindi:

� Un porcsenglar:

� Uncastor:

� Una fura:

16

A vegades qualifiquem o designem una persona amb el nom d’un animal, per-què li atribuïm una característica real o imaginària pròpia de l’animal. Relacionacaracterístiques i animals:

Propostes per a l’alumnatDiversitat 1 Sóc com sóc

DIVERSITAT · REFORÇ

valent mosquit

cruel gripau

fidel tortuga

tossut lleó

gras mula

brut toro

alt cabra

boig vaca

fort mona

presumit gos

covard gall

traïdor gallina

lent serp

lleig porc

petit tigre

pallasso girafa

17


Relaciona les frases fetes següents formades amb noms d’animals amb el seusignificat:

Semblar una olla de grills

anar a pas de bou

córrer com un conill

morir com un pollet

estar com el gat i el gos

tenir gana de llop

pujar-li la mosca al nas

estar sol com un mussol

ser un gat vell

tenir llengua d’escurçó

ser l’ase dels cops

anar-se’n amb la cua entre cames

marxar avergonyit

haver-hi molt de soroll

estar afamat

sol del tot

saber-se-les totes

practicar la calúmnia

veloçment

enfadar-se

barallar-se contínuament

sense defensar-se

molt a poc a poc

carregar-se-les sempre

18


DIVERSITAT · AMPLIACIÓ

Llegiu la informació sobre l’autor de Sóc com sóc, Carles Sala i Vila, que tro-bareu al final del llibre. En Carles Sala hi explica com en treballar a les escolesva veure que «als col·legis hi havia nens i nenes de moltes menes (...) —alts,baixos, grassos, prims, negres, blancs, ràpids, lents, coixos...— i que més d’uncop hi havia conflictes i malentesos per aquest motiu». Us proposem que pen-seu en conflictes i malentesos que hi ha a la vostra aula o a l’escola i que enfeu una llista. Expliqueu també com els podeu resoldre.

A la part final del llibre, a la informació sobre en Quim Bou, l’il·lustrador de Sóccom sóc, hi podem llegir que en Quim viu al poble de Cornellà del Terri, a la co-marca del Pla de l’Estany, i que el que més li agrada de viure en un poble éspoder tenir animals. Us proposem que expliqueu què és el que més us agradade viure en el lloc on viviu i que considereu els avantatges i els inconvenientsde viure en un poble o de viure a ciutat.

19

Propostes per a l’alumnatDiversitat 2 / 1 Sóc com sóc

En el conte Sóc com sóc, hi podem distingir tres parts:

�La primera, la presentació o inici, en què coneixem el talp Ramonet i el que lipassa.�La segona, el nus, en què el talp seʼn va del bosc i coneix tot de companys ambqui comparteix el camí, i arriba a la casa de lʼÀvia Sàvia.�La tercera i última, el final o desenllaç, en què sabem com acaba la història.

Llegeix el resum del conte i digues quins paràgrafs corresponen a cada part.

1El talpet Ramonet no és un talp com els altres. Els seus companys d’es-cola se’n burlen, i ell s’ho passa molt malament. Cansat de les bromes demal gust dels companys, en Ramonet marxa del bosc i se’n va a buscarl’Àvia Sàvia a demanar-li ajuda.

En Ramonet es troba un garrí pel camí. Com que s’adonen que tenen mol-tes coses en comú, decideixen anar plegats cap a ponent, a buscar l’ÀviaSàvia. En Ramonet i el garrí es troben un llop que havia decidit fer-se ve-getarià i que també havia patit les burles dels seus companys.Quan el llopconeix el motiu del viatge del garrí i del talp, també s’hi afegeix.

Passen els dies, i en Ramonet, el garrí i el llop es van trobant tot d’ani-mals que es van unint a ells. Tots són diferents dels seus companys iestan cansats de burles i befes. Són un gall afònic, un liró amb insomni,una guineu despistada, una formiga solitària, una llagosta coixa, una gra-nota de secà, una sargantana fogosa... La colla va creixent, i de mica enmica es van adonant que no són tan estranys com es pensaven.

2

3

20

Propostes per a l’alumnatDiversitat 2 / 2 Sóc com sóc

4A la fi, en Ramonet i els seus companys troben l’Àvia Sàvia, una tortuga ambun cap molt gros. Després d’escoltar-la, els animals tornen cap a casa i pelcamí llegeixen un missatge amb les instruccions de l’Àvia Sàvia, que els diuque han d’organitzar un ball de disfresses al bosc, convidar-hi tots els ani-mals i passar-s’ho tan bé com puguin.

Tots els animals del bosc assisteixen a la festa, es disfressen, tots semblenhaver oblidat les diferències i s’ho passen d’allò més bé. En Ramonet llegeixuna carta de l’Àvia Sàvia en què afirma que el més important de tot és queen acabar el ball tothom es tregui la disfressa i continuï acceptant-se ell ma-teix i els altres tal com són, tot valorant la diferència que s’amaga rere lesmàscares i les disfresses.

Després del ball, unes quantes coses van canviar: les cançons del gall afò-nic es van fer famoses, les amanides del llop vegetarià es van posar de moda,el talpet Ramonet va tornar a escola, i va llegir històries als seu companyscurts de vista que altrament no haurien conegut mai.

5

6

Penseu per parelles o per grups, tres desenllaços diferents. Podeufer com lʼescriptor italià Gianni Rodari en el llibre Molts contes perjugar, que per a cada conte que escriu sʼinventa tres finals i el lec-tor ha dʼescollir el que més li agrada.

21

Propostes per a l’alumnatL’opinió del lector 1 Sóc com sóc

Com t’ha anat, la lectura del conte?T’ha interessat, la història? T’ho has passat bé llegint-la?Quin personatge t’ha resultat més simpàtic? Quin t’ha agradat menys?A més de passar-t’ho bé llegint el conte, creus que et fa reflexionar o que t’a-porta alguna lliçó...?

Escriu les teves respostes, la teva opinió.

Demana l’opinió a un company o companya.

L’opinió de ..........................................................................:

La classe opina....

22

Propostes per a l’alumnatPropostes lúdiques 1 Sóc com sóc

Si tornes a llegir les endevinalles amb què et vam presentar els personatges deSóc com sóc, t’adonaràs que no n’hi ha cap del personatge principal, el talp. Non’hi ha cap perquè no n’hem trobat cap en els llibres d’endevinalles que hemllegit.

Escriu una endevinalla del talp. Fes-ne, també, un dibuix. Pots imitar l’estild’en Quim Bou, l’il·lustrador del conte que has llegit, o bé pots intentar fer undibuix amb un estil més teu, més a la teva manera.

23


Busca 10 diferències:

24


Sóc com sóc comença amb la història del talp Ramonet. Alviatge del talp, s’hi van afegint un rere l’altre tota una colla depersonatges que comparteixen amb ell el mateix objectiu d’a-nar a buscar l’Àvia Sàvia de tots els animals per demanar-liajut.

Heu jugat mai a inventar-vos un conte entre tots? Us pro-posem que us inventeu entre tots un conte, de la manera se-güent: un comença una història, el que seu al costat l’ha decontinuar, un altre n’ha d’explicar un tros més i així de micaen mica, fins que arriba el torn de l’últim i aleshores es tancala història.

Podeu veure un exemple molt interessant de conte col·lec-tiu a l’adreça d’Internet:

www.sabadell.cat/CiutatEscola/p/FilCurs07_08_cat.asp

Els alumnes d’escoles i instituts de Sabadell escriuen unconte a partir d’un primer capítol que cada any s’inventa unaescriptora o un escriptor de la ciutat. La proposta es diu Se-guint el fil, perquè d’un primer capítol, que representa el cab-dell, en surten diversos fils que continuen, i cadascun d’ellsagafa vida pròpia...

Vegeu també Cavall Fort, núm. 977/978, Seguint el fil.Abril del 2003.

25

Propostes per al professoratInterdisciplinarietat 1 Sóc com sóc

L’objectiu d’aquesta activitat és promoure i reforçar l’autovaloració positiva.Treballarem, en primer lloc, el significat d’algunes qualitats respecte de la manera

de ser. Per exemple: agradable, alegre, amable, comprensiu/comprensiva, comunica-tiu/comunicativa, dialogant, decidit/decidida, divertit/divertida, generós/generosa, just/justa, optimista, respectuós/respectuosa, segur/segura, simpàtic/simpàtica, tolerant,tranquil/tranquil·la....

Demanarem als alumnes que es dibuixin ells mateixos, que a sota el dibuix escri-guin «Jo sóc...» i que hi apuntin tres qualitats. El mestre mostra el dibuix (no hi had’haver el nom de l’autor) i llegeix en veu alta el text escrit. Els companys han d’en-devinar de qui es tracta.

EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL

JO SÓC

SÓC JO

L’activitat consisteix a fer un quadern, o un àlbum, amb l’objectiu de prendre cons-ciència d’un mateix. Proposarem diferents aspectes sobre els quals cal escriure, teninten compte l’edat, el context sociocultural dels alumnes, els interessos. L’objectiu ésprendre consciència d’un mateix. La llista següent és orientativa:

�Qui sóc jo.�Com sóc.�Qui em cuida. Qui es preocupa de mi.�Quan sigui gran vull ser...�Em sento orgullós/orgullosa de...�Els bons records.�Els mals records.�El que més desitjo en aquest món.�El que em fa més feliç.�La meva amiga.�El meu amic.�Els meus germans.�Els jocs que més m’agraden.�Les meves lectures preferides.�El programa de televisió que més m’agrada.

26


El talp Ramonet estava trist, perquè, ja el primer dia de classe, alguns companys elvan rebutjar, el van mirar malament, li van fer bromes de mal gust... Gràcies a l’ÀviaSàvia, les coses van canviar i el talp i els seus companys de camí es van sentir i esvan trobar molt més bé. Relaciona els sentiments contraris:

trist feliçfuriós tranquilespantat segur (sense perill)nerviós relaxatavorrit encuriosittímid segur (d’ell mateix)avergonyit orgullósmalintencionat compassiufrustrat esperançatrebutjat acceptatodiat enamorat

SENTIMENTS CONTRARIS

ENDEVINA QUÈ MIRO

Es tracta de posar-se en la pell de l’altre per saber què està mirant. Agrupats per pa-relles, un de cada parella mirarà insistentment alguna cosa de l’entorn i preguntarà:«Què estic mirant?» L’altre haurà de contestar. Podem demanar a qui ho endevini comha sabut què mirava el company.

�Una mica més difícil...

Endevinar una sèrie d’objectes alhora, i si pot ser en el mateix ordre. Per exemple, lamestra mira successivament la pissarra, la porta i la paperera. El nen o la nena queho endevina haurà de dir: «Has mirat la pissarra, la porta i la paperera.»

L’objectiu és desenvolupar la capacitat d’imaginar el que l’altre veu. Per parelles, as-seguts a taula, l’un davant l’altre, tindran un objecte al mig. Cada nen haurà de dibui-xar la part que ell veu de l’objecte i la que veu el company. Per exemple, col·loquemun ninot de peluix enmig de la taula de manera que un el vegi de cara i l’altre per lapart del darrere. Abans de començar l’activitat, els participants hauran d’haver tingutl’oportunitat d’observar l’objecte des de tots els costats.

TU QUÈ VEUS? I JO QUÈ VEIG?

Es tracta també de desenvolupar la capacitat de posar-se en la pell dels altres. As-signarem un animal a cada nen i a cada nena. Ho farem en secret: cadascú noméssabrà el propi animal i no sabrà el dels altres. Una vegada tothom sàpiga quin animalés, haurà de voltar per la sala, o per l’aula, comportant-se com el que és, fins que n’i-dentifiqui un altre que sigui igual que ell, amb qui formarà parella. Per tant, caldrà quecada animal estigui representat per dos alumnes.

27


ELS ANIMALS BUSQUEN PARELLA

BUSCAR SOLUCIONS. PRACTICAR EL PENSAMENT ALTERNATIU

En un procés de resolució positiva de conflictes és molt important, entre altres, la ca-pacitat de buscar múltiples solucions.

Recordarem als alumnes el començament de Sóc com sóc (el talpet Ramonet escansa de ser la riota dels seus companys, marxa del bosc i se’n va a buscar l’ÀviaSàvia de tots els animals per demanar-li ajuda) i els presentarem diverses situacionsen què hi ha un conflicte i preguntarem què poden fer els nens i les nenes que lesviuen.

� Situacions:

�La Maria porta una cua llarga i sempre la hi estiren. Què pot fer la Maria?�En Lluís ha de dur unes ulleres molt gruixudes i els companys se’n riuen. Què potfer en Lluís?

28


�Al menjador de l’escola, a la Fàtima se li ha tombat el plat de sopa per sobre de lataula. Què pot fer la Fàtima?

�En Joan va amb bicicleta per la vorera. De cop surt un nen petit d’un portal i en Joanli dóna un cop amb la bicicleta. La mare del nen petit s’enfada molt. Què pot fer enJoan?

Presentarem una situació i preguntarem: «Què pot fer?» Apuntarem totes les respos-tes a la pissarra. Seguidament agafarem les alternatives apuntades i preguntarem:«Què passarà després?»

Agafem lʼexemple de la nena a qui estiren la cua:

«Què pot fer la Maria?»

�Posar-se a plorar�Tornar-s’hi, i fer mal al qui li estira la cua�Dir-ho a la mestra�No fer-ne cas�Tallar-se els cabells�Explicar que li fan mal�Dir que no vol que li ho facin més�Preguntar per què li ho fan�Dir: «Què t’agradaria que t’ho fessin a tu?»�Anar sempre amb gorra, amb la cua a dins

«Si la Maria es posa a plorar, què passarà després?»«Si la Maria s’hi torna, què passarà després?»

I així fins a completar totes les possibilitats.

29


BIBLIOGRAFIA

�Educació socioemocional a primària. Materials pràctics ide reflexió. Anna Carpena. Editorial Eumo.Vic, 2001.

El llibre s’estructura a partir de quatre blocs temàtics: auto-estima, gestió d’emocions i sentiments, empatia i resoluciópositiva de conflictes. Cada bloc consta d’un apartat teòric,i un altre de pràctic, que inclou un bon nombre de propos-tes, activitats i recursos concrets d’intervenció psicoeduca-tiva.

Cada bloc temàtic aporta com a recurs una bibliografiade literatura infantil. És a dir, es proposen un bon nombre dellibres per treballar l’autoestima, la gestió d’emocions i sen-timents, l’empatia i la resolució positiva de conflictes.

�Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu d’ac-tivitats. Educació primària i secundària obligatòria. M. Car-me Boqué i Torremorell. Associació de Mestres RosaSensat. Barcelona, 2007.

Comprendre els conflictes, comunicar-se obertament, re-conèixer i expressar emocions i sentiments, desenvoluparhabilitats de pensament, participar activament, conviure enpau i redescobrir els processos de mediació constitueixenels eixos vertebradors d’aquesta proposta.

�Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.Maria Rosa Buxarrais i altres. Associació de Mestres RosaSensat, Edicions 62, Llibres a l’Abast. Barcelona, 1996.

Presenta una proposta de programa d’educació moral i cí-vica per als nois i noies de sis a setze anys. És una pro-posta preocupada pels problemes ètics que solen plantejarles diferències entre les persones i la diversitat entre elsgrups socials, i també sobre les vivències i els sentimentsnegatius que massa sovint provoquen les diferències queles separen. És, per últim, una proposta curricular que volser respectuosa amb totes les opinions dels alumnes que lautilitzin, però que no amaga un clar compromís amb els va-lors democràtics.

30


CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

El bosc del conte Sóc com sóc és més un lloc simbòlic (el bosc de la vida i els seusmúltiples camins, els que cadascú va fent) que no pas un bosc físic. La lectura de Sóccom sóc obre la porta a una anada al bosc, a mirar-lo, a escoltar-lo, a sentir-lo...

La proposta és senzilla, o hauria de ser-ho... La podem preparar, entre altres pos-sibles, amb algun llibre de la Col·lecció Bivac de l’Editorial Teide, Barcelona, 1981:

�La recerca al bosc. Luis del Carmen.�La vida al bosc. Jordi Pujol i Forn.

31

Propostes per al professoratLiteratura comparada 1 Sóc com sóc

LECTURES

�Gri grill i altres animalades. Núria Albertí. Editorial Bar-canova, col·lecció Sopa de Llibres, 124. Barcelona, 2006.

Llibre de poesia, de poemes d’animals, divertits, màgics,sorprenents.

�Cavall Fort, núm. 825/826, L’Arca de Noè, L’extraordinarimón dels animals. Desembre del 1996.

�Cavall Fort, núm. 977/978, La poesia i els animals. Abrildel 2003.

Monogràfics de la revista Cavall Fort. Recull de contes, fau-les, poesies, protagonitzats per animals.

�Els tresors del bosc. Pere Marí i Bertran. Edicions Lynx.Bellaterra, 2004.

Història d’un nen que aprèn quines són les veritables ri-queses que la natura ens ofereix. A partir d’un relat senzill iemocionant, el lector descobreix, juntament amb el prota-gonista, la fauna i la flora dels nostres boscos.

�Col·lecció La pipa de la pau, de la qual són autors l’es-criptora Maite Carranza i l’il·lustrador Lluís Filella. EditorialCruïlla i Fundació per la Pau. Barcelona, 1992-1996.

�El talp Eudald. Protagonista dels dotze llibres de lacol·lecció, és un talp que es diferencia dels de la seva es-pècie perquè és valent, emprenedor i viu un munt d’aventu-res.

L’objectiu de La pipa de la pau és observar, des d’una pers-pectiva crítica i, alhora, constructiva, els comportaments deles persones, i fer pensar que la convivència pacífica entreles persones és possible i és tasca de tots.

32

Solucionari Sóc com sóc

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Abans de la lectura

1. El talp

2. Quin és l’animal tibat 3. Encara que no sóc peix,que porta una serra al cap? dins de l’aigua sempre estic,El gall i cantant estic contenta

així que arriba la nit.La granota

4 Neixo al bosc i a la masia,puc dir que vell no em faig gaire, 5. Salta per muntanyes,amb el meu cos mercadegen amb les potes del darrere.i la pell va a cal drapaire. Té dues antenesEl conill i un dia va ser plaga.

La llagosta6. Treballo dia i nit,el meu cos és petit; 7. Atleta sense parióvaig sempre amb alguna amiga encara que no volai el meu nom és el que falta vola com un avió.a «la cigala i la .....................». LʼesquirolLa formiga

8. Endevina, endevinalla. 9. Una pedra que camina sense ser pedra,Quin és l’ocell que pon a la palla? té quatre cames i no és ovella,La gallina té ous i no és gallineta.

La tortuga

10. Camina sense tenir cames, 11. Sóc l’enemic del pastorxiula sense ésser xiulet; i li robo el bo i millor.qui no ho endevina El llopja pots dir que és un ximplet.La serp

12. A la nit em faig la llumper trobar-me el menjar,i jo mateixa il·luminoels qui em volen agafar.La cuca de llum

Després de la lectura

1. Relaciona cada personatge amb el que el diferencia dels seus companys:

El garrí: ensabonat i perfumat, net i polit, fins a la cuaEl llop: vegetarià, pastura i s’alimenta de farratgeEl gall: afònicEl liró: amb insomniLa guineu: despistadaLa formiga: solitàriaLa llagosta: coixaLa granota: de secà

33


La sargantana: fogosaLa marieta: sense taquesLa serp: panxudaLa gallina: valentaEl mussol: borniEl pop: de tretze potesEl conill: desdentegatEl xai: menja botifarresL’esquirol: amb vertigenEl pingüí: molt fredolic i viu en una platja assolelladaLa tortuga, l’Àvia Sàvia: un cap sorprenentment gros

3. Senyala les tres parts del conte:

Inici: primer paràgrafNus: segon, tercer i quartDesenllaç: cinquè i sisè

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

Exercicis de reforç

valent-lleócruel-tigretossut-mulagras-vacabrut-porcalt-girafaboig-cabrafort-toropresumit-gallcovard-gallinatraïdor-serplent-tortugalleig-gripaupetit-mosquitpallasso-monafidel-gos

semblar una olla de grills - haver-hi molt de sorollanar a pas de bou - molt a poc a poccórrer com un conill - veloçmentmorir com un pollet - sense defensar-seestar com el gat i el gos - barallar-se contínuamenttenir gana de llop - estar afamatpujar-li la mosca al nas - enfadar-seestar sol com un mussol - sol del totser un gat vell - saber-se-les totestenir llengua d’escurçó - practicar la calúmniaser l’ase dels cops - carregar-se-les sempreanar-se’n amb la cua entre cames - marxar avergonyit


PROPOSTES LÚDIQUES

Busca 10 diferències:

34

Carles Sala i Vila Sóc com sóc

CRÈDITS

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Documents

Literaturainfantil·SopadeLlibres·SèrieTaronja LECTUR AACTIVA · 3 SÓC COM SÓC Títol:Sóccomsóc Autor: CarlesSalaiVila Il·lustrador: QuimBou Editorial: Barcanova Anydʼedició: