Lle g a Naci alEl que allí es diu reflec - teix el dia a dia de la seva gent, els seus anhels i frustracions. Un Parla - ment tenallat per la por és en realitat un poble que ha perdut

Llengua

Aniversarisfecunds

El pols deCatalunya

Les casca-des

La llenguaamaziga

L’Aragó,un país

catalàfrustrat?

Nacionaltardor del 2002

núm. 40 any XII4 euros

LLENGUA NACIONAL - núm. 40 - tardor del 2002 3

Aniversaris fecundsEn el moment de redactar aquesta nota editorial hem passat ja

l’equador de l’Any Verdaguer i l’Any Gaudí, commemoracions jus-

tificades pel centenari de la mort de Jacint Verdaguer i pels cent cin-

quanta anys del naixement d’Antoni Gaudí. De fet, ambdues com-

memoracions estan resultant un èxit: s’han fet i continuen fent-se

molts actes, es parla molt dels dos personatges, s’incrementa el

coneixement de les respectives obres (literàries, en el cas de Verda-

guer; artístiques, en el cas de Gaudí). La nostra revista, pel que fa

al sacerdot-poeta, no s’ha pas quedat enrere i li ha dedicat qui-sap-

los articles. Però voldríem encara insistir en la qüestió més de fons,

pel que fa a la llengua, que és el nostre centre d’interès.

Verdaguer va ser fidel a la llengua del poble català, va entroncar

amb tota la tradició literària i popular, que mirà de conèixer profun-

dament, i va elevar aquesta llengua, després dels segles de decadèn-

cia, a una altura tal que des d’aleshores pogué tornar a anar de bra-

cet amb les altres grans llengües literàries. Doncs bé, aquesta actitud

del gran poeta i escriptor nat a Folgueroles i finat a Barcelona ens ha

de guiar també avui, més que mai, ja que les circumstàncies, mutatis

mutandis, continuen essent bàsicament idèntiques. En efecte, necessi-

tem tot un gruix de ciutadans que siguin fermament fidels a la llen-

gua catalana en una situació de barreges, interferències i cants de

sirena per part de sistemes lingüístics més forts demogràficament,

econòmicament i políticament. Necessitem entroncar amb la tradició

literària i popular després dels llargs decennis d’arraconament de l’ús

normal i públic del català i en un període de fondes mutacions socials

que fan trontollar la transmissió lingüística d’una generació a l’altra.

I necessitem una constant atenció d’estudi per a anar mantenint la

dignitat de la nostra llengua, polint-hi els defectes que ara i adés s’hi

van incrustant i maldant per aixecar allò que, diríem que per llei de

gravetat, tendeix a anar cap avall, a degradar-se. En suma, necessi-

tem molts Verdaguers!

I pel que fa a Gaudí i la llengua catalana, tan sols recordarem que

una vegada va ser engarjolat per negar-se a abdicar de l’ús del seu

idioma. Un exemple, doncs, de valentia, que també avui és necessari.

No es tracta d’incitar a la intransigència, sinó a l’exercici d’un dret

natural en uns territoris que per natura tenen una determinada llen-

gua. Tots els habitants dels Països Catalans hauríem de tenir, doncs,

una bona dosi de l’esperit gaudinià pel que fa a la defensa de l’i-

dioma natural i propi d’aquestes terres.

Tant de bo que en acabar l’any en què haurem commemorat, tan

brillantment, aquests dos aniversaris puguem constatar alguns sen-

yals de la seva fecunditat.u

editorial

Som i seremgent catalanaSom i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra amb més ufanasota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,i tot cantava al seu pas.Canta la terra encara entera,i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,canten la lluna i el sol.Tot treballant la dona canta,i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terrael passat jamai passat,i jorns i nits, de serra en serra,com tot, canta el Montserrat.

Àngel Guimerà

la flama de la llengua

r Soci protector: Quota anual de 43 €r Soci numerari: Quota anual de 25 €r Subscriptor regular: Quota anual de 15 €

DaDeS perSonalS

nom...................................Cognoms.....................................................................

adreça....................................................................................................................

Codi postal..................població..............................................................................

Comarca.................................................................................................................

Telèfon....................................................................................................................

adreça electrònica..................................................................................................

FormeS De pagamenT

r Xec (a nom de llengua nacional)r Ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)r Domiciliació bancària

ent.|__|__|__|__| of.|__|__|__|__| D.C.|__|__|

n.C.|__|__|__|__|__|__|__|__|__|__|

Llengua Nacional

LLENGUA NACIONAL - núm. 40 - tardor del 20024

sumari

Publicació i administració: Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91

Adreça postal:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.lesre-vistes.com

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor: Gabriel Bibiloni,Rosa Calafat, David Casellas, JaumeCorbera, Carles Domingo, Joan Fer-rer, Marcel Fité, Avel•lí Flors, Pilar Gis-pert, Victòria Gras, Albert Jané,Bernat Joan, Lluís Marquet, Víctor Pa -llàs, Carles Riera, Josep Ruaix, XavierRull, Jaume Vallcorba, Carme Vilà

Producció: Jordi Ardèvol

Portada: Escultura del rei Jaume Ifundador del Consell de Cent.FOTO: JOSÉ ORTIZ

La redacció no s’identifica necessària-ment amb les opinions expres sades enels articles publicats.

Llengua Nacional és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produïtuna li te ra tu ra, veiem for mar-s’hi, i reg nar per damunt de lallengua parlada multifor me, unallen gua lite rària filla d’un llarg iacurat tre ball de se lecció i fixa-ció; i això s’es devingué en lesterres de llengua catalana i elscatalans tinguérem la nostrallengua nacional, on a penestra s pua ven les di fe rències dia -lec tals de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

editorial• Aniversaris fecunds 3

la flama de la llengua• Som i serem gent catalana 3

tribuna• La submissió lingüística i nacional de Catalunya. Víctor Alexandre 5• El pols de Catalunya. Pere Ortís 8• La parcel•lació de la llengua. Toni Cucarella 9• La taronja humana. Marcel Fité 11

lèxic• Les cascades. Carles Domingo 14• «Posposar» no és «ajornar». Jaume Vallcorba i Rocosa 22• És clar. Jaume Vallcorba i Rocosa 22• Sobre el mot «bodega». Lluís Marquet 23• La calaixera prodigiosa (i II). Joan Ferrer 24

de pertot• La llengua amaziga. Carles Castellanos i Llorenç 28• LÁragó, un país català frustrat? Xavier Sebastià 32

amics i mestres• Antoni Llull, un altre «bruixat» per la llengua. Gabriel Barceló 35• Jacme Alberdi i Cornet, un català de terres llunyes. Pere Ortís 38• Joan Crexells, l’intel•lectual complet. Xavier Ballester 41

bibliografia• Propostes per a un gallec no subordinat. Lluís Marquet 43• Testimoniatge d’una època amarga. Joaquim Torrent 44• Terminologia internàutica. Xavier Rull 45• Cinc novel•les de Pere Ortís. Ramon Sangles 45• Renovació en la lexicografia catalana. Xavier Rull 46

El conformisme lingüístic dels cata-lans davant la imposició de la llenguaespanyola és inherent a la seva sub-missió nacional. El pas endavant cap alno-res de l’últim quart de segle, laincapacitat que hem demostrat per ado nar a la llengua prò pia dels PaïsosCatalans el mateix rang de normalitati res pec te de què gaudeix el portuguèsa Portugal o el danès a Dinamarca,suposa l’acceptació covar da i servil dela superioritat que Espanya s’a tor gasobre nosaltres. No pot ser de capaltra manera quan ni tan sols somcapaços de tirar endavant les nostrespròpies lleis i decrets. On és, per exem-ple, aquell decret aprovat al Parlamentper majoria d’acord amb el qual totesles pel•lí cules que arribessin a Cata-lunya havien de comp tar amb unnombre de còpies doblades al català?Quina credibilitat pot tenir un Parla-ment si ni ell mateix es creu les lleisque promulga? Quin respecte inspiraen els ciutadans un Parlament queabdica de la seva condició? De què ensserveix dir que som una nació si quanarriba el moment de demostrar-ho endefugim les responsabilitats?

Un Parlament és la màxima insti-tució d’un poble democràtic, és elpols d’un país. El que allí es diu reflec-teix el dia a dia de la seva gent, elsseus anhels i frustracions. Un Parla-ment tenallat per la por és en realitatun poble que ha perdut la confi ançaen si mateix. I aquest és el dra macatalà: el pànic a comportar-se comuna nació adulta i agafar les regnesdel seu propi destí. Tot va bé quan leslleis del Parlament no ultrapassenl’àmbit domèstic, però les cames delsparlamentaris tremolen esporuguidescada cop que es dirimeix allò que se’ndiu qüestions d’Estat. És per això quela der rota del Parla ment de Catalunyadavant les mul tinacionals del móncinematogràfic va significar alhora laderrota de tot el poble de Catalunya.I són precisament aquestes derrotesles que generen en els catalans unsentiment de frustració i d’impotèn-cia.

La manca de coratge dels nostresrepresentants polítics per a agafar lesregnes de la nació i conduir-la fins a laplena sobirania, les seves genuflexionsi reverències al govern espanyol, sóncoses que ens ruboritzen. Necessitemvictòries i ells justifiquen la der rota,necessitem reafirmar-nos i ells alimen-ten el fracàs. I això ens porta justamenta l’arrel del problema. Tot el que enspassa, tot allò que ens fa mal i que ensempeny a mirar-nos contínuament elmelic, cons titu eix un fre a la nostraevolució com a poble. Perquè, quinspobles lliures d’aquest món obrendebats, promouen conferències, cele-bren col•loquis, organitzen congressoso discuteixen privadament sobre quisón, i sobre quin és el seu país i quinaés la seva llengua? ¿Ho fan, això, elssuecs, els austríacs o els portuguesos?És clar que no. I els espanyols tampocno ho fan. Tots plegats tenen altrescoses indiscutiblement méspràctiques en què pensar.

Passa el mateix en elpla individual. Qui de nos -altres ha dedicat mai cincminuts a qüestionar la sevaidentitat com a persona?Qui de nosaltres dedica untemps del dia a preguntar-se si és o deixa de ser quicreu que és, i, en el supò-sit que ho sigui, si és o nolegítim que exerceixi el seudret a ser? Ningú no ho fa.Ningú no ho fa perquè quimés qui menys en aquestavida sap molt bé qui és. Elscatalans, però, a força d’a-nar pel món sota pseudò-nim, sota el pseudònimd’espanyols, hem acabatoblidant la nostra autèn-tica identitat. No ens hemadonat que una mentida, aforça de repetir-la, a cabaconvertint-se en veritat.Passa el mateix amb lescolonitzacions dels pobles.Totes aquelles nacions ques’han a poderat d’una

altra, que l’han sotmesa a les seves lleisi costums, que li han robat la història ili han xuclat la identitat, saben molt béa què es referia Aristòtil en la sevaRetòrica quan deia que «com méstemps es pos se eix, més lícita apareix lapossessió». La submissió lingüísticadels catalans, per tant, és subsidiàriade la seva submissió nacional a Es -panya. Militarment ven çuda, nacional-ment sotmesa i moralment acovardida,Ca talunya s’aver gonyeix de la sevallengua i la lliura inconscientment alseu botxí.

És difícil, però, que hi hagi reflexiósobre un acte que es fa inconscient-ment. Després de tants anys de domi-nació, no sols Espanya troba normal–en el sentit aristotèlic– que Catalunyasigui una possessió seva, sinó quetambé ho accepten molts catalans. I éslògic. Així ho exigeix la perversitat del’estratègia del dominador. Passa el


tr ibuna

La submissió lingüística i nacional de Catalunya

Víctor Alexandre

Escultura que hi ha en l’escala que duu al Saló Consell de Cent.Foto: ORTIZ

mateix amb les víctimes de maltracta-ments. El gran moment de glòria detot dominador és aquell en què la víc-tima accepta la seva inferioritat, jasigui física o mental. Quan això s’es-devé, ja no hi ha camí de tornada. Non’hi ha perquè la rentada de cervell ésmassa profunda perquè la víctimamantingui vius els seus mecanismes dedefensa. La derrota soferta, el menys-preu de què és objecte, l’agressió quo-tidiana... condueixen la víctima no tansols a un estat de frustració perma-nent sinó a un atzucac, l’única sortidaaparent del qual és l’autoodi. La víc-tima ignora, és clar, que l’autoodi noés mai una sortida. No s’adona quecom més s’assembla al seu opressormés s’allunya de si mateixa.

Procés a una llengua: procés a un poble

Diguem-ho clar: qui té por de lesparaules té por de la llibertat dels

altres, i qui té por de la llibertat delsaltres és un enemic de la democràcia.La democrà cia, això no obstant, no ésun fi en si mateix, és solament un ins-trument per a garantir el dret a ser iquè es vol ser. Tot argument que, ba -sant-se en suposats lligams afectius opolítics, pretengui negar aquest prin-cipi, no és res més que xantatge moral.

No és estrany que el diàleg intimidiels falsos demòcrates. Els falsos de -mò crates tremolen cada cop que sen-ten paraules com autodeterminació,sobirania, independència, plebiscit,refe rèn dum...; tremolen perquè sóncontràries als seus interessos i a la

seva actitud davant la vida. Per aixòjuguen amb la semàntica i tergiver senel sentit de les paraules. No pot ser decap altra manera, atès que qui no res-pecta el valor de les paraules tampocno respecta els drets ali ens.

El que no es pot negar és que somuna nació singular. Ens passen cosesque no passen en cap altre lloc delmón. Coses in sòlites, inversemblants,coses inimaginables en un altre país.Especialment en un país d’això que endiem Primer Món. Em refereixo al judicique l’Audiència de Tarragona va cele-brar contra Lluís Arola, rector de la Uni-versitat Rovira i Virgili, i contra JoanIgual, coordinador de les proves d’ac -cés a l’esmentada Universitat, ambsentència, finalment, satisfactòria. Perquè demanava el fiscal vuit anys d’in-habilitació professional per a aquestesdues persones? Quin delicte haviencomès? Doncs un delicte gravís sim:complir respectuosament les normes

del Parlament de Catalunya, unes nor-mes fonamentades en la lletra de l’Es-tatut de 1978 en què es diu claramentque la llengua catalana és la llenguaprò pia de Catalunya i, per tant, la llen-gua pròpia de les seves universitats. Enaltres paraules: els reglaments internsde les universitats catalanes no sónfruit de capricis unilaterals, sinó que esbasen en la llei de Política Lingüísticaaprovada pel Parlament de Catalunya.I al Parlament de Catalunya, com a totsels parlaments democrà tics del món,les lleis s’aproven per majoria.

És per això que un judici comaquest no té precedents a Europa. Qui

pot imaginar un procés d’aques tescaracterístiques a Alemanya, Dina-marca, Portugal o Espa nya, per exem-ple? Qui pot trobar estrany que lallengua pròpia de les universitats ale-manyes sigui la llengua pròpia d’Ale-manya? Qui pot trobar estrany que lallengua pròpia de les universitats da -neses, portugueses o espanyoles coin-cideixi, respectivament, amb la llen-gua pròpia de Dinamarca, Portugal oEspanya? Ningú no ho pot trobarestrany, perquè l’ale many, el danès, elportuguès i l’espanyol són, com el seunom indica, les llengües pròpies d’A-lemanya, Dinamarca, Portugal i Espa -nya. Doncs bé, com també el seu nomindica, la llengua pròpia de Catalunyaés el català i, per tant, el català ha deser la llengua pròpia de les universi-tats catalanes.

Arribats aquí, hom pot dir: «Peròl’espanyol és cooficial a Catalunya. I,a més, hi ha altres estats que tambétenen més d’una llengua oficial.»Aquest raonament, però, no és cor -recte. És cert que hi ha estats ambmés d’una llengua oficial –Canadà oSuïs sa, per exemple–, però no pasnacions. I és que, a desgrat dels jaco-bins, una cosa són els estats i unaaltra les nacions. Els estats podentenir més d’una llengua, però no pasles nacions. Cada poble té la seva llen-gua. És per això que Suïssa, l’Estatsuís, té quatre llengües, però cadas-cuna és oficial només al seu territori.De fet, és justament aquest respectemutu el que ha permès a Suïssa man-tenir-se com un Estat cohesionat alllarg dels anys.

L’acusació contra els esmentatsrector i coordinador universitaris deiaque el dret dels alumnes a escollir lallengua està per damunt de la llei.D’acord. Ales hores, com és que unalumne portuguès no té dret a utilit-zar la seva llengua en les proves d’ac-cés a una universitat espa nyola? Ocom és que un suís de Zuric no potfer en alemany les proves d’accés auna universitat de Ginebra? O encaramés senzill: com és que Espa nya obli -ga els alumnes andorrans a fer enespanyol les proves d’accés a una uni-versitat de Catalu nya? Com és queun alumne de Lleida no pot fer encatalà les proves d’accés a una uni-versitat de Madrid? Com és, en defi-nitiva, que els alumnes espanyolstenen drets que els alumnes catalansi andorrans no tenen?


tr ibuna

El drac de dos caps, de Castelldefels

De llengua nacional sols n’hi ha una

Que els catalans coneguem l’espa -nyol no és un fet natural, és la conse-qüència d’uns fets polítics. De llenguanatural a Catalunya sols n’hi ha una: elcatalà, de la mateixa manera que el cas-tellà és la llengua natural de Castella iel portuguès ho és de Portugal. Que,com a conseqüència d’uns fets polítics,Catalunya en sortís perdedora, ha con-vertit el castellà –com el francès al nordde Catalunya o el xinès al Tibet– en unallengua associada al poder, en la llen-gua que els catalans han d’uti litzar perforça si volen resoldre amb celeritat elsseus problemes, tant si es tracta d’undivorci com d’un judici de faltes. És peraixò que, després d’anys i panys alliço-nant-nos que el català no és un dretsinó una concessió, el subconscient enstraeix cada cop que parlem amb algúque, tot i entendre el català, s’expressaen espanyol. És just en aquell momentque es dispara el complex d’infe rio ritatque ens fa creure que som mal educatssi continuem parlant en català. Però ensenganyem, no és mala educació, éspor.

Sobre a quest particular, hauríemd’intentar respondre dues preguntes:1) ¿És ben educada o mal educada laper sona que, després de viure anys enun país, no parla la llengua d’aquellpaís?, i 2) Si no parlem en català a lespersones que no el parlen, com podemesperar que arribin mai a parlar-lo?

Diuen, els qui opten per l’espanyol,que es pot ser català sense parlarcatalà. Alguns, fins i tot, afirmen quees pot ser molt català sense parlarcatalà. Però no és cert. A quest és unaltre dels paranys de l’espanyolisme,un nou element de la sibil•lina rentadade cervell de què som víctimes. N’hi haprou que canviem els subjectes perquèli vegem el llautó: Hi ha en el mónalgun espa nyol que no parli espanyol?Hi ha en el món algun francès que noparli francès? Naturalment que no.Paradoxalment, segons els espanyolis-tes, entre els quals cal incloure els cata-lans autoproclamats universalistes, Ca -talunya és diferent de la resta del món.Es diria que Catalunya sempre va ensentit contrari a la resta de la humani-tat: mentre tots els pobles lliures de laTerra tenen una única identitat i unallengua pròpia, Catalunya, en canvi, retculte permanent a l’opacitat: duesidentitats, dues llengües, dos governs,dos presidents, dos himnes, dues ban-

deres, dues seleccions... Catalunya hoté tot doblat... menys el doblatge.

El conformisme lingüístic dels cata-lans és la conseqüència d’aquestesgrans mentides repetides al llarg deltemps amb la mateixa solemnitat quesi es tractés de veritats metafísiques.Ens diuen que som diferents, i ens hocreiem. I el més curiós és que ens hodiuen precisament aquells que no s’es-tan de repetir que tots som iguals i queles diferències separen i són causa deconflictes.

Creure’ns-ho ens ha dut a l’autofò-bia, a menystenir tot allò que és nostrei que ens configura, a menys prear, endefinitiva, tot allò que veritablementsom. Aquesta és la raó per la qualmentre l’amplitud de vocabulari enespanyol és signe de cultura, en catalàesdevé signe d’empobriment. Ditd’una altra manera: mentre l’ús demots genuïns en espanyol s’associa a lariquesa lingüística, l’ús d’aquesta mena

de mots en català es considera car -rincló, propi d’algú tancat, rebuscat,provincià, allò que en termes despec-tius se’n diu un catalanet.

És així com va reeixint entre elscatalans la idea que com més mala-ment parlin la seva llengua més uni-versals seran. D’aquest baix nivell d’au-toestima és d’on ve la irritant submissióamb què acceptem el nostre destísense adonar-nos que només els in -conscients somriuen camí de l’escorxa-dor, només els qui es menyspreen a simateixos reverencien el seu botxí.

Si de debò volem evitar la mort deCatalunya i de la seva llengua no enshem d’emmirallar en Espanya sinó enaquells pobles que estimen i respectenla llibertat dels altres. I això sols seràpossible dotant-nos de les estructurespròpies d’un Estat, l’únic estatus jurídicque, d’acord amb les regles del jocinternacional, garanteix avui dia el res-pecte i la llibertat dels pobles.u


tr ibuna

Llengua Nacional

La revista de llengua catalana per excel·lència

Subscriviu-vos-hi, feu-vos-en socis

Fa set mesos que no sento ressonarel bell catalanesc. Però potser l’aspira-ció que manifesto amb aquesta menade sospir és un simple engany. Cal dirque fa set mesos que no sento resso-nar el català miserable que ara parlena Catalunya. I que s’entesten a fer par-lar des de certes esferes. És un catalàbrut i mutilat, rere la implacable pres-sió de la llengua castellana. N’hi hamolts a Catalunya que manipulen lallengua catalana, partint del criteri ques’han forjat que ha de ser criada –pedi-sequa– de la castellana. És efecte deldomini de l’imperialisme castellà sobreCatalunya –cinc-cents anys–, que amolts els ha capgirat la ment.

Un amic que fa trenta anys que viua Amèrica (del qual presentem tambéen aquesta revista una entrevista que livaig fer) diu que, en el recent viatgeper veure la família, Catalunya eldecebé i el deceberen els catalans. Queaquests els havia de cercar mes aviatamb un llum. Que no mastegà l’am-bient de reivindicació, que no sentí l’es-calf de la mínima flama de voler sernació i de subsistir com a poble dife-rent. Trobà un ambient d’hedonisme,de menfotisme, d’alienació i de degra-dació dels valors nostrats. El sojorncoincidí amb les declaracions d’Heri-bert Barrera, i l’escàndol fou més gros.Restà esbalaït davant la reacció irracio-nal d’algun grup de professionals delcatalanisme, venuts a una baratademagògia. Pel que fa a la llengua, laveié deixada de la mà dels catalans,gairebé inexistent, ja.

Reprenent la personal experiència,és una llengua en greu perill d’extincióque no ha trobat en les institucionscatalanes l’atenció que tots esperàvemde cara a la seva revifalla i a la sevaimplantació social a Catalunya, que és elseu lloc. El desamor i la manca de trempa l’hora d’actuar a favor seu són mésque notoris. No han parat compte quela responsabilitat de refer-la caigués enmans d’elements sospitosos i de poc

neta catalanitat. Més aviat, aquests res-ponsables, han perdut el temps mirantd’admetre limitacions al seu lèxic i alsseus bons usos, fent concessions al con-trari –el funest català light–, desqualifi-cant Fabra i assumint el mal català delpoble per tal de congraciar-se amb lamassa –altre cop guiats per una baratademagògia. Cal considerar que en tottemps intel•lectuals castellans que viuenaquí, i uns altres de catalans, han ideatsistemes ben decorats, cultes, per asuprimir gradualment la nostra llenguaa Catalunya.

El nostre govern, tan limitat, no hasabut, o no ha pogut exigir dels mestresde primària, i de tot altre nivell, una for-mació lingüística adient i un interès performar els alumnes en català i fer-losestimar la llengua. Aquesta es unanecessitat elemental, inesquitllable, delmoment històric que vivim.

El gran públic manté tòpics d’opo-sició a la llengua i prejudicis que sónfruit del rentatge de cervell de segles ide consignes molt ben llançades pelsqui ens governen de fora i suportadespels enemics de la llengua. Treballar afavor de la llengua és per a molts cata-lans un atemptat contra la pau ibèrica:ai, que vindran altre cop sobre nosal-tres! Defensant-la o corregint-la, senti-reu algun català que prorromp en un:bah!, que expressa una despreocupa-

ció culta, endreçada, respecte a fotesesi que mira amb compassió el nyeu-nyeu que se’n preocupa.

És freqüent el comentari d’algúque ha llegit un llibre en català, fusti-gant-lo perquè conté paraules que«no s’entenen». Aquests individus sónlluny d’imaginar l’elemental ignoràn-cia que abriguen de la llengua. Nodiran res després de llegir un ValleInclán o un Camilo José Cela, per citardos exemples fàcils sobre la marxa, ino sofriran que un llibre en català siguiuna mica generós amb el lèxic. Què enfarem, de les paraules que enriqueixenla nostra llengua –sí, una increïbleriquesa–: tenir-les desades al diccionariperquè hi dormin el son dels justos?En aquest aspecte abunda massa l’es-tupidesa humana.

Segur que ningú no espera delgran públic i de les institucions públi-ques un català recercat, alambinat –hohem dit massa vegades–, sinó uncatalà simplement net, afablementgramatical. Allò normal que homdemana en les matemàtiques, en elvestit i en la cuina casolana, una per-fecció sense escarafalls.

L’amic al qual he al•ludit, em deiaque li havia fet la impressió que la cul-tura catalana està fortificada en unespoques capelletes, exclusives i exclo-ents. No veié que hi hagués oxigen enl’ambient cultural per a tots els cata-lans, en la mateixa mesura. Es doliaque aquests exclusivismes són la pitjormarca de provincianisme. Diu quecomprovà que alguns autors catalansno tenen l’ambient que es mereixen,per la seva obra. Diu que existeix unadiscriminació injusta, selectiva, quealguns autors sofreixen l’ostracismed’un silenci mediàtic total.

Bé, he volgut prendre el pols aCatalunya. De lluny estant. De l’anglede la llengua, que és la fibra crítica dela qüestió. M’anima el més sincer espe-rit constructiu. Allò que més vull fer ésinvitar a la reflexió.u


tr ibuna

El pols de Catalunya

Pere Ortís

Des dels EUA, on s’ojorna llargues temporades, l’amic Ortís ens fa arribar aquest article.

La unitat del català no és unaqüestió solament normativa. La unitatdel català està determinada per altresdos elements indestriables, el nom i elmercat, els quals conformen la cons-ciència unitària de l’idioma comú. Elnom és «català» i el mercat abasta latotalitat dels Països Catalans.

Ja va advertir Joan Fuster que ladestrucció d’una llengua no es plani-fica des de les casernes, sinó des delsdespatxos de les universitats i dels par-tits polítics (espanyols i espa nyolitzantsper acció, col•laboració o submis-sió). La UCD i els reductes fran - quistes crearen l’anomenat con-flicte lingüístic valencià durant laTransició. No hi van faltar dinersper a fomentar els grups secessio-nistes, incloent-hi els violents, iper a atirar el conflicte a travésdels mitjans de comunicació. Tan-mateix, l’oposició com pac ta dela Universitat, del món do cent iintel lectual del País Valencià,aïllaren aleshores el secessionismea allò que era: expressió furibundade la burrera post fran quis ta, de laintolerància espanyolista. Tot iaixò, per més diners que hi posa-ren, per més prem sa que compra-ren, el secessionisme primari noaconseguia el seu propòsit, atèsque la seua acció provocava unareacció d’unitat. El PP es va ado-nar que amb aquesta política noassoliria els seus ob jectius i, si béno ha desassistit els grups seces-sionistes originaris, ha canviatl’estratègia i, val a dir-ho, ha reei-xit.

Aquest és l’origen de l’anomenat«pacte lingüístic», el qual ha estat elfonament per a la creació de l’Acadè-mia Valenciana de la Llengua. Un cavallde Troia que una part del món univer-sitari, docent, editorial i polític s’haafanyat a entrar-se dins la casa unitària,amb un resultat previsible: la unitat delcatalà s’esquerda. Salvem el «valencià»,però ocultem el català: aquesta és laconsigna. Que és com dir: salvem elsmobles encara que la casa comuna

s’assole. L’AVL no s’ha creat perquèesdevinga un inútil pessebre d’estó-macs agraïts i inoperants. Molts hancregut que amb ella s’aconseguirà la«pau lin güística» i que ara el «valen-cià» tindrà accents i serà «normatiu». Síque en serà, de normatiu, però d’unanorma que no serà comuna, sinó es -pecífica (i, ai, diferenciada) per al PaísValencià. Alguns s’atreveixen a dir, finsi tot, que tindrem per fi un estàndardper a ús dels valencians. Com si fins araels llibres de text, la premsa i la litera-

tura s’hagueren es crit a colps d’intuïciói de caprici. Negar l’existència d’unanorma ja consolidada per beneir l’acciónormativitzadora de l’AVL mostra elnivell de defecció a què s’ha arribat. Elnou secessionisme no nega, doncs, launitat de llengua, però la redueix al fetde compartir una gramàtica semblant iprou. Per això, darrerament s’han sen-tit algunes opinions favorables a la po -tenciació del terme «va lencià», lesquals, sense negar la unitat de l’i-dioma, advoquen per guar dar-ne la

catalanitat a l’armari, alhora que pro-pugnen la parcel•lació de la llengua entaifes autonòmiques.

Els resultats no s’han fet esperar:l’editorial Tàndem publica Harry Potteri la pedra filosofal en una adaptació«en valencià» contraposada a la tra-ducció en català. L’argument es grimit,que l’adaptació «valenciana» és mésreconeguda com a pròpia pels lectorsdel País Valencià i cal, doncs, potenciaraquesta iniciativa editorial, ens aboca aun futur ple d’interrogants: ¿s’adapta-

ran a la versió valenciana, no sola-ment les obres d’altres llengües,sinó també les de Monzó, Calderso Rodoreda per fer-les més asse-quibles al públic valencià? ¿Ensexigiran, als autors valencians,que adap tem, en correspondèn-cia, les nostres obres per pu blicar-les a la resta dels Països Catalans?No caldrà res de tot això: elgovern d’Eduardo Za plana ho hasolucionat d'una manera contun-dent prohibint els autors no nas-cuts al País Va lencià en el cur rí -culum de llengua i literatura d’ESOi batxillerat.

Per aclarir millor en quin con-text social i polític s’inclou l’AVL,cal recordar alguns exemples de lapolítica lingüística del PP des queva firmar amb el PSOE «pacte lin -güís tic»: la Generalitat Va len cianadóna instruccions als inspectorsdocents perquè perseguesquen isancionen l’ús dels termes«català» i «País Valencià»; rebutjaformar part de l’Institut Ramon

Llull per a la difusió exterior de la llen-gua catalana; nega subvencions a l’As-sociació d’Escriptors en Llengua Cata-lana amb l’argument que la seua seuno és al País Valencià; imposa un seguitde paraules «genuïnes, reconegudes iautoritzades» amb el consentiment del’AVL; nega per decret la validesa deltítol de Filologia Catalana, l’únic queemeten i reconeixen les universitatsd’arreu del món –incloent-hi totes lesdels Països Catalans– i del Ministeri deCultura...


tr ibuna

La parcel•lació de la llenguaEl nou secessionisme valencià no nega la unitat del català, però propugna la

parcel·lació de la llengua en taifes autonòmiques

Toni Cucarella (escriptor)

Escut de València


tr ibuna

Dies després de l’aprovació perpart del Consell valencià de la nor-mativa «oficial» de l’AVL, els titularsde premsa gosaren proclamar la fi delsecessionisme lingüístic. A partir d’ara–afirmaren–, la Generalitat Va len -ciana no podrà continuar subvencio-nant les entitats que usen normativesdistintes de l’aprovada per l’AVL. Noels va passar pel cap, però, queaquest decret també afectarà els qui,des de la lleialtat a la catalanitat del«valencià», s’atreviran –ens atrevi-rem– a continuar usant opcions lèxi-ques alternatives a les «reconegudesi autoritzades» (aquest, servei, desen-volupar, càstig...). Amb tot, el diputatdel PP Rafael Maluenda va afanyar-sea advertir (14-4-02) que el governvalencià continuarà subvencionantmili onàriament les principals entitats

secessionistes: Real Academia de Cul-tura Valenciana, Lo Rat Penat i altresorganitzacions afins. D’això se’n diu,en «genuí valencià», endur-se un bonmarro o rebre un bolet.

Un altre dels efectes nocius d’a-questa política de fragmentació lin -güística el trobarem quan reclamareml’oficialitat del català en l’àmbit polítici administratiu europeu. Presentar-nos-hi amb normatives diferents, per alcatalà i per al «valencià», no ajudaràgens al reconeixement de la nostrallengua en aquest nou marc polític enconstrucció que és Europa.

Tot aquest seguit d’atacs contra launitat del català no ha aconseguitque els avaladors del «pacte lingüís-tic» i de l’AVL (PSOE, BNV, CIU) de -nuncien els acords amb el PP. Hanalçat una mica la veu i prou. Potser

perquè, fet i fet, comparteixen unobjectiu comú: desvincular el «valen-cià» del català. Assumeixen, doncs, lamanipulació que es va ordir durant laTransició i, en comptes d’esforçar-seper rebatre-la, s’hi avenen i la donenper irreversible.

Per tot plegat podem afirmar queal País Valencià un nou secessionismeestà en marxa. I aquesta vegada téaltres arguments i nous còmplices.Com s’ha dit en un altre lloc: «Pro-moure estratègies de parcel•lació o defragmentació lingüística en les cir-cumstàncies actuals, només pot satis-fer els detractors de la llengua cata-lana i els qui practiquen el pos sibilismepolític, és a dir, els "prudents" i "pac-tistes", que a la fi esdevenen deslleials,per no dir-ne traïdors que és paraulagrossa i inclement.»u


tr ibuna

Que el pernil dolç contingui unaquantitat més o menys important de salno constitueix cap prova del fet que lallengua pugui determinar la nostra visióde la realitat. Però ens podria induir apensar-ho. Encara recordo la cara desorpresa que va posar una senyoraquan una dependenta de la cansalade-ria li va dir que el pernil dolç, malgrat elseu nom, també contenia sal.

Al marit de la senyora clienta lihavien diagnosticat una hipertensióarterial important, circumstància quel’obligava a menjar absolutament sensesal, i ella, per tal de substituir alguns ali-ments que en contenien, havia deciditd’incrementar notablement el consumde pernil dolç en la dieta familiar. Labona senyora es pensava que així, lògi-cament, milloraria la salut del marit…

Per cert que el pernil dolç va serincorporat inicialment a la nostra llen-gua normativa com a ‘pernil de York’(veg. GEC), després el diccionari de laGEC va introduir-hi el matís ‘anomenattambé pernil dolç’ i, finalment, el dic-cionari de l’Institut ha prescindit de laprimera denominació i ha recollit úni-cament la de ‘pernil dolç’, que és lamés general. Això demostra, una ve -gada més, que l’autoritat dels lin -güistes, contràriament a la dels publi-cistes –vegeu, si no, el cas de la gairebéunànime substitució submisa de laparaula xampany per la de cava–, té unpoder molt escàs sobre la massa par-lant, si més no a casa nostra. I, parlantde xampany, no deixa de ser curiósque, d’ençà de la imposició de laparaula cava, molts ja teoritzen sobrela «gran diferència que hi ha entre unproducte i l’altre». Com si tota lagamma d’allò que anomenen cava i la

d’allò que anomenen xampany fossincompletament homogènies i, alhora,profundament diferents l’una de l’al-tra. Veritablement, el tan discutit poderde la paraula, de vegades, a més dediscutit, és ben sorprenent.

Que les caràtules del vídeo, els car-tells de la pel•lícula o les portades de lanovel•la més famosa d’Antony Burges(A clockwork orange) hagin fet la voltaal món durant una colla d’anys conte-nint com a element destacat unataronja o més, tampoc no crec queprovi d’una manera concloent que lallengua o la paraula determinin la nos-tra visió de la realitat.

És sabut que un dels aspectes mésenigmàtics d’aquella novel•la va serprecisament conèixer el sentit del seutítol. L’autor, de fet, al principi en vadonar molt poques pistes: «El títolal•ludia a una taronja mecànica. Escol-tant Bach vaig començar a poniar(entendre) millor el seu significat…»,ens diu en un moment de l’obra. Tot iaquesta manca de concreció i el fetque la famosa taronja no apareguésper a res ni enlloc en la novel•la o en lapel•lícula, el títol va ser generalmentacceptat i la imatge del cítric es con-vertí en un dels millors esquers publici-taris d’aquell producte cultural, queavui ja gairebé és un clàssic.

L’autor no es va decidir fins a 1985(la novel•la es publicà en 1962 i la ver-sió cinematogràfica de Kubrich és de1971) a explicar les raons d’aquell títol.Més enllà de la raresa o de l’excentrici-tat que representava l’existència d’unataronja mecànica –quelcom que en lasuperfície és normal, però que a l’inte-rior era artificial–, el que el títol expres-sava era una circumstància humana.Aquesta circumstància, però, només hiera poc o molt insinuada, i encara enclau, per mitjà de la coincidència parò-nima, és a dir, parcial (overlap), entre laforma anglesa orange i la malaia orang(que vol dir ‘home’ i ha estat la base dela forma orangutan). Així, de lamateixa manera que els noms i altresdetalls de la novel•la no són gratuïts (elprotagonista, per exemple, es diu Àlex,

nom que ens remet –sempre segonsl’autor– a una idea molt precisa delíder –el macedoni Alexandre el Gran–,però a més, per mitjà d’un joc deparaules en què es combina la formaanglesa a amb la llatina lex, l’Àlex esconverteix també en el qui té o coneixuna sola llei, la pròpia), el títol contéuna el•lipsi prodigiosa que traspassa enun instant tota la història de la huma-nitat: des de l’home en l’estadi pre-ver-bal (orang), fins a l’home robotitzat omecànic (orang(e)clockwork).

Ara tot just fa quaranta anys que esva publicar aquella novel•la, i rellegir-nealguns paràgrafs produeix un efecteescruixidor. L’Àlex i la seva colla, elspro tagonistes, viuen en un futur llunyài incert. Estan situats en una societatde ficció que, poc o molt, en el seumoment recordava la societat alesho-res futurista d’Orwell, de 1984. Lesgrans potències s’havien repartit el pla-neta; l’economia s’havia mundialitzat;dos grans partits s’alternaven en elgovern i en l’oposició, i la gent –quegairebé no creia gens en la política– elsanava votant acríticament i quasi reli-giosament; resignadament.

La informació també s’havia globa-litzat: «Aquella nit –diu el protagonistaen la pàgina 39 de la versió catalana–feien un programa d’aquells que soliendir-ne mundials, perquè tots els habi-tants del món podien vidar si volien elmateix programa […] i tot això hoengegaven a l’espai extraterrestre on hihavia satèl•lits especials per a la teli…»

La relació entre homes i dones erala d’usar i llençar, i l’agressivitat, laviolència i el mal havien esdevingutuna de les poques maneres que tenienalguns joves de sentir-se vius i ambcapacitat de transitar per la selva d’as-falt que trepitjaven. Res no tenia valor,fora de la seva minúscula àrea de forçabruta i poder.

La majoria d’aquests joves ja noparlaven cap llengua concreta; feienservir una mena d’argot, anomenatnadsat, que era una barreja de l’anglèsamb tot de restes d’altres llengües,sobretot del rus.

La taronja humanaEl segle de la gran catàstrofe? (V)

Marcel Fité

«La lingüística com a ciència iels lingüistes com a científics nipoden ni haurien d’intentar fugirdels valors i les lleialtats, dels som-nis i les intuïcions, de les visions iles sensibilitats que els mouen ique palpen.»

Joshua A. Fishman

Però sempre hi ha un remei per acada cosa: es crea la figura del minis-tre de l’Inferior. És un home sec isoberg, però amb una certa aptitudper a l’amabilitat i la persuasió, sobre-tot al davant de les càmeres. Aquestministre de l’Inferior és el que acabaràresolent tots els problemes. El mètodeés molt simple: farà posar els joves aldavant d’una pantalla de TV, hores ihores, fins que acabin odiant tot allòque abans adoraven i estimant tot elque profundament detestaven. Seranuns joves nous, lobotimitzats.

«T’han convertit en una cosa queno és un ésser humà. Has perdut lacapacitat d’elegir […] I l’home que nopot elegir deixa de ser home» –diu undels personatges al protagonista des -prés de passar per les mans dels agentsdel departament d’Inferior.

Recordo que, quan vaig llegir lanovel•la, l’obra em va impressionar peltipus de futur que s’hi prefigurava.Avui, en canvi, a la vista de com hanevolucionat la societat i les formes devida, el que de debò m’impressiona sónalgunes de les semblances que esdetecten entre la ficció especulada i larealitat viscuda de cada dia. Però, mal-grat aquest llarg excurs sobre les pre-diccions més o menys encertades deBurges que acabo de fer, no és pas desociologia ni de cinema que volia par-lar. Allò que a mi m’interessava desubratllar era la possible relació entre lallengua argòtica i mixtificada dels jovesprotagonistes i la seva manera d’enten-dre el món i la vida. Perquè, quin sentitvolia donar l’autor al fet que aquellsadolescents s’expressessin per mitjàd’una barreja lingüística universal, tandesarrelada i despersonalitzadora? Ésaquesta mena de llengua el que elscondueix a apropiar-se de la realitatd’una manera tan esquemàtica i po -bra? És aquesta mena de llengua el queexplica el tipus d’identificació i de cata-logació que fan dels seus propis i tèr-bols sentiments? És aquesta mena dellengua l’eina amb què mal sedassen elsvalors de la seva societat i els propis? Ésaquesta mena de llengua l’instrumentde què es serveixen per a regular la sevapròpia conducta a través del seu discursinterior? ¿Podem considerar, no obs-tant el que acabo de dir, que tot plegatno són res més que elements gratuïts oornamentals de la novel•la?

Benjamin Lee Whorf es va graduarcom a enginyer en el famós InstitutTecnològic de Massachussets. Poc des -

prés, l’any 1919, va entrar a treballaren una companyia d’assegurancesamb la missió d’ajudar tècnicament lainspecció de la prevenció d’incendis dela companyia. Whorf va ser un empleatexemplar, molt observador i primmirat,que va demostrar de seguida un graninterès per les qüestions del llenguat -ge. El preocupava, per exemple, la pre-cisió relativa amb què la llengua tra-duïa o interpretava la realitat. Que unreceptacle o un edifici descrit com a’buit’ pogués, de fet, contenir gasosinflamables i pogués esclatar li sem-blava, per raons professionals, unaautèntica mala passada lingüística. Elpreocupaven també les connexionsque sempre han existit entre les pràcti-ques religioses i els usos lingüístics.Això el va portar a estudiar l’hebreu ia interessar-se pel possible significatocult dels seus signes gràfics a partirde les teories, més aviat visionàries, deFabre d’Olivet. Més endavant, i sensedeixar mai la seva feina d’inspecciód’incendis, va estudiar els jeroglíficsmaies, la llengua dels asteques i elhopi (llengua emparentada de llunyamb l’asteca i que el va sorprendre icaptivar). En aquesta època va entraren contacte amb Sapir i va gaudir d’ungran respecte i reconeixement en elmón de la lingüística.

Però el que més fama li ha donat imés controvèrsia ha suscitat han estatles dues grans hipòtesis lingüístiquesque bastí. La primera: l’estructura delllenguatge que hom fa servir habitual-ment influeix en la manera que homcomprèn el seu entorn. És a dir, la nos-tra imatge del món varia d’una llenguaa una altra. La segona: les capacitatsdel pensament depenen de les capaci-tats del llenguatge.

La primera es coneix amb el nomde relativisme lingüístic. La segona,amb el de determinisme lingüístic.

Durant una bona colla d’anysaques tes hipòtesis van ser debatudes,lloades i criticades. Finalment, atesa laincapacitat material de verificar-les, unbon nombre d’investigadors i de lin -güistes van decidir de bandejar-lesd’una manera bastant radical. Va arri-bar un punt que res del que Whorfhavia dit no valia, i els pocs que gosa-ven defensar-lo eren titllats d’anecdo-tistes, de romàntics i d’altres coses pit-jors. En posaré una mostra propera irelativament recent, extreta de La selvadel lenguaje (ed. Anagrama, 1998, p.22) de José Antonio Marina: «Jon Jua-

risti ha recordado hace poco que el ide-ólogo de la ETA naciente, José LuísÁlvarez Emparanza, ‘Txillardegi’, seapoyaba en la teoría lingüística deWhorf […] para mantener que una len-gua –en este caso el euskera– es algomás que una herramienta de comuni-cación: es un modo de ver el mundo,insubstituible e irrepetible. Algo asídecía Heidegger, que en su barullo espi-ritista, místico, trascendental, nazi,escribía cosas como: ‘La palabra es elacontecer de lo sagrado. Esta palabraaún no oída está conservada en la len-gua de los alemanes’. ¡Pues qué bien!»I tant! Déu n’hi do! Sobretot venintd’algú generalment tan moderat, equà-nime i ben informat com JA Marina.

Malgrat tot, actualment sembla queassistim a un cert renaixement delwhorfisme. Això és si més no el queafirma el pretigiós sociolingüista JoshuaA. Fishman en un dels capítols de Llen-gua i identitat, editat per Bromera(2001). Un renaixement que, tot replan-tejant críticament les hipòtesis whorfia-nes, reivindica aspectes que havien estatamagats o tergiversats de la seva obra:«el seu èmfasi herderià sobre la diversi-tat, […] sobre la universalitat genuïnaque sols s’aconsegueix per mitjà de la‘consciència plurilingüe’», la denúnciaque un determinat concepte d’univer-salitat és «un frau, una màscara per al’egoisme dels dominadors sobre elsdominats», i el fet que, com Herder, cre-gui que «les petites llengües i els petitspobles del món són un tresor amagatde saviesa i cultura». Però això, és clar,no sempre agrada a tothom.

Tant Herder com Humboldt, enbona part, ja s’havien avançat a leshipòtesis de Whorf. Herder, per exem-ple, en Sobre l’origen del llenguatge, jaobservava que: «’Temps’, ‘duració’,‘espai’, ‘ser’, ‘matèria’, ‘cos’, ‘virtut’,‘justícia’, ‘llibertat’, ‘cognoscibilitat’, noexisteixen en la llengua dels peruans,encara que aquests manifestin amb laseva raó que actuen d’acord ambaquests conceptes i encara que mos-trin amb els seus actes que posseeixenvirtut. Mentre no hagin il•luminat laidea com a propietat, no posseeixen laparaula que hi correspon.» Humboldt,pel que fa al relativisme lingüístic, haviaescrit que, «qualsevol llengua projectauna visió peculiar del món» i que les«relacions que l’ésser humà mantéamb les coses […] estan exclusivamentdeterminades per la manera com lestransmet el llenguatge…»u


tr ibuna


Exposarem a la consideració delslectors de LLENGUA NACIONAL, interes-sats en aquests apunts sobre hidrònimsque anem esgranant, els mots que acasa nostra hem trobat que feienreferència a les cascades.

Les cascades, o caigudes dels cor -rents d’aigua pels estimballs o les cos-tes summament rostes són accidents

de la natura dels que desperten més lacuriositat. No podem pas dir, tanma-teix, que la demanda de noms adientsper a designar-los n’hagi generat unelenc nominal gaire profús. En la reco-pilació que en fem n’hi ha alguns quetenen un ús general i alguns altres quenomés són usats en algun sector méso menys extens del territori nacional,però que, en la resta de llocs, són pot-ser vocables ben poc usats o, fins i tot,desconeguts. Doncs, la majoria deparaules que tenim per a designar cas-cada, tant les que pertanyen a la llen-

gua comuna com les d’ús potser mera-ment dialectal, giren a l’entorn d’unamateixa i única idea de «salt» o «sor-tida enfora, cap al buit». Això, no caldir-ho, expressat segons derivats paral -lels dels verbs sinònims de què dispo-sem per a indicar la realització d’aquestmoviment de l’aigua. Amb tot, aquestamateixa idea matriu, per a tots els motsdel conjunt, confereix per força, no solscoherència a aquest conjunt sinótambé intel•ligibilitat a cadascun delstermes que s’hi apleguen, amb facili-tats per a les inferències mútues entreels uns i els altres.

La vitalitat i l’ús dels motsEns aturarem, més endavant i pot-

ser més del compte, en el mot sallent,no sols perquè ens és especialmentsuggestiu, sinó també perquè n’hempogut arreplegar més informació. Ésun arcaisme prestigiós però mala-guanyat, ja que ens abelliria que tin-gués més presència en la llengua d’araen lloc de la simple supervivència en elcamp toponímic a què actualment ésrelegat.

El mot cascada, en canvi, téaspecte ciutadà. No sembla una pa -raula que hom esperi de sentir en unapersona en contacte vital amb elterreny. En la parla pagesa semblenmés naturals les expressions salt o sal-tant d’aigua per a referir-se a aquestsaccidents dels cursos d’aigua. De totamanera, cascada actualment és unmot ben arrelat, al qual no podem pasposar cap objecció.

Els escriptors renaixentistes vacil -laren entre les formes cascada i cas-cata, la segona idèntica a la del motoriginal italià emmanllevat, cascata. Elsautors de les primeres guies excursio-nistes, per exemple, Artur Osona oC.A. Torres, es complaïen a usar cas-cata, potser per defugir una paraulaque és igual en català i en castellà.Segons explica Coromines, trobemcascata fins i tot en Maragall i, de fet,la balança no es decantà definitiva-ment cap a cascada fins que no hihagué la intervenció del IEC.

La distinció entre «cascada» i«cataracta»

En les lliçons dels vells manuals esco-lars hom distingia entre cascada i cata-racta, segons la magnitud de la massad’aigua estimbada i la importància deldesnivell vençut. A casa nostra, però, ien general a tot Europa, els saltantsd’aigua són més aviat modestos: o bépel cabal d’aigua precipitat o bé perl’alçada del salt. Els salts d’aigua nos-trats són tan sols cascades, mentre queles cataractes són accidents propis d’al-tres latituds, on els fenòmens naturalses poden presentar d’una forma real-ment ingent, als nostres ulls fora mida.

Des del punt de vista de la llengua,cal dir que Verdaguer féu ús del mot«catarata» en l’Atlàntida. El Cant Quintd’aquest poema s’intitula precisament«La catarata» (es refereix a la que esprodueix en obrir Hèrcules «a colp declava» «de Gibraltar lo Freu» i precipi-tar-se per l’esvoranc la mar Interior). Peruna altra part, Marc-Aureli Vila ha cre-gut convenient poder ex pres sar la dis-tinció sàvia entre petit i gran salt d’ai-gua, i en l’«Aportació a la terminologiageogràfica catalana» apa reix la formacataracta, que no és sinó l’etimològica(en català normatiu reservada per a laconeguda afecció ocular). Val a dir queni la GEC ni el Diccionari de geologia nitampoc el DIEC enregistren aquestaaccepció geo gràfica de cataracta, a laqual, se gons explica Ruaix, Corominesno sembla oposar-se, vist que ja erad’ús general al segle XIX i que va ser em -prada per Verdaguer. Segons MarcAureli Vila, la cataracta es diferencia dela cascada, no sols pel gran volum d’ai-gua que s’estimba, sinó també perquèla cataracta és més ampla que alta.

Els mots genèrics «salt» i «sal-tant»

Si l’alçària del graó a vèncer pel dolld’aigua és netament superior a l’amplà-ria que presenta en el caient aquest doll,potser els noms més es caients o mésusats en el llenguatge prosaic espontanisón saltant i salt; sovint el segon en lalocució aclaridora salt d’aigua. En la

lèxic

Les cascades

Carles Domingo

El famós salt de Gualba, segons una targeta postaldel primer terç del segle XX (Postals del Montseny,

Carles Albesa).

llengua antiga devia fer el mateix paperla paraula sallent. Fixem-nos que les cai-gudes d’aigua provocades artificialmentper l’enginyeria hidràulica són anome-nades simplement salt o saltant. Per aaixò cascada és un mot, el regust literaridel qual fa que hom el vegi impropi pera ser aplicat amb naturalitat per a refe-rir-se a unes manifestacions que no fansinó pertànyer a una activitat industrial.De fet, en toponímia, els apel•latiusgenèrics més habituals per al nom deles cascades són salt i saltant.

En la llengua parlada saltant és tanto més vivaç que salt; com a genèrictoponímic, en canvi, predomina salt,llevat, segons el que afirma Coromines,del Berguedà i la muntanya del Sol-sonès. Salt el trobem més o menys per-tot arreu. Cascades excelses, que gau-deixen de forma proverbial d’una granreputació i que són considerades potsercom els punts d’interès màxim dels pai-satges que presideixen, normalment nosón sinó salts en la toponímia. Així, perexemple, una caiguda d’aigua tan no -table com la que fa la riera procedentde Santa Fe del Montseny, al poble deGualba, «la de mil veus», que es vaestimbant per un terreny esglaonat decent trenta-tres metres d’alçària, apa-reix en els mapes simplement com a«salt de Gualba». O també, la bella cas-cada que coneix tothom, excursionistao pelegrí, que hagi pujat a Núria, no éssinó el «salt del Sastre».

Com a mostra de l’ús indiferenciatque hom fa de salt i saltant, visitem unaaltra vegada la riera del salt de Gualba.Poc abans que el referit salt comenci,trobarem l’anomenat gorg Negre; doncsbé, la cascada que alimenta aquestfamós habitacle de goges és conegudacom a saltant: el saltant del gorg Negre.

Mots derivats de «salt»Uns altres sinònims de cascada, no

tan comuns i de la mateixa família desalt i saltant, són els derivats de saltar,saltader i saltador.

El sufix -der (pronunciat amb eoberta i r muda) és característic del dia-lecte pallarès. És el sufix amb el qual elsparlars del Pallars resolen els noms deri-vats de verbs que indiquen el lloc de l’ac-ció verbal. Equival, doncs, al sufix -dordel català comú, que compon el segonmot considerat, saltador, el qual ja tor-nem a trobar per a designar saltants a laconca de la Noguera Ribagorçana. Saltader, però, no es restringeix al

Pallars. Coromines l’ha recollit amb el

sentit de ‘cascadeta’ a Cava (Alt Urgell)i, per part nostra, hem observat untorrent dit dels Saltaders a Estamariu,un poble de la mateixa contrada, si béel primer sota el Cadí i el segon a tocard’Andorra i a l’altra banda del Segre;tots dos, però, on confinen les subco-marques del Baridà i l’Urgellet.

Hom recorre també a la variantfemenina. Així la tenim enregistradacom a nom de partida, la Saltadera,una partida de bosc que fa una mar-cada caiguda damunt el riu de Manya-net, enfront mateix i a l’altra riba delpoble homònim (Pallars Jussà).Saltador ocorre també amb aquest

valor al País Valencià. L’OnomasticonCataloniae el consigna en sengles nomsde barrancs a Vistabella del Maestrat(l’Alcalatén) i Beneixama (Alcoià). I en lavariant femenina, a Castell de Cabres(Baix Maestrat, a la Tinença de Beni-fassà), fent de determinatiu del topò-nim d’un barranc, i a Llucena (l’Alcala-tén) fent-ho del d’una lloma («lloma dela Saltadora»).

«Sallent», un derivat del verbllatí «salire»

El verb llatí salire, ‘sortir’, ha originatmots molt importants en gairebé totesles llengües romàniques. És, per exem-ple, l’ètim dels verbs salir (castellà), salire(italià) o sallir (francès). En català, encanvi, si bé tampoc no es pot dir que nos’hi hagi perpetuat, ho ha fet, però,donant lloc a mots un pèl més modes-tos que no pas els que hem retret adés,tots termes bàsics de les llengües a quèpertanyen. Els representants catalans desalire són el verb dialectal sallir o sàller iel vell apel•latiu genèric sallent, proce-dent del participi de present, saliente,en formar part del sintagma aquamsaliente, que vol dir ‘aigua que cau’.

Els etimologistes expliquen la reduc-ció del sintagma en el fet que, fixada lalocució en uns indrets peculiars d’unaaigua corrent, el nucli del missatgeinformatiu de l’expressió es concentravamés que res, en la caiguda. Aclarir ales-hores que era d’aigua es convertia enuna redundància, perquè, de quina altracosa podia ser si es tractava precisamentd’un accident d’un corrent d’aigua?Sallent, doncs, simplement; amb quèens trobem que el català inicial dispo-sava d’un mot específic per a «salt d’ai-gua»; específic, si més no, a ulls d’ara.

Val a dir que, seguint Coromines, ales contrades on sallir o la forma analò-gica sàller és vigent, o sia, a totes les

contrades catalanes sota administraciófrancesa (on no descartaríem la influèn-cia del sallir francès en el reforçamentde la forma autòctona) i també la Riba-gorça, aquest verb és usat sovint enaplicacions referides a l’aigua; perexemple, en el sentit de saltar enforal’aigua de dintre la terra en una font obé en el cas de desembocar, si es tractad’un curs d’aigua («un rec que se’n vaa sàller a les Comes», en una frase espi-golada en el DECat).

Probablement, en la major part delnostre domini l’opció decidida per sortiren lloc de sallir deixà sallent aïllat, sensemots de la mateixa arrel en el propicamp semàntic per a poder-s’hi referir.D’ací la seva reducció a topònim, si bé

creiem que dintre el món de l’erudicióno es devia perdre del tot la noció delsignificat de sallent; si més no, fou fàcilen aquest món, col•legir-lo.

De tota manera, cal admetre que enel llenguatge corrent sallent és un moten desús, de significat opac, tal comrevela la tautologia salt de Sallent quetrobem ara i adés en el nom de mésd’una cascada. Cosa que, tanmateix,no s’oposa al fet que, en la llengua dela gent il•lustrada (il•lustrada, és clar, perl’apregonament en la coneixença delpropi país i la seva llengua), hom cone-


lèxic

El salt de Sallent (una denominació tautològica) quees despenja des de pla Traver al massís del Puigsa-calm.Foto: VINYETA

gui perfectament la significació de cas-cada. Fins i tot, entre les persones mésconscienciades, n’hi ha que es dolen del’acompliment ge neralitzat de la fos - silització de «sa llent», tant que no s’hiresignen i intenten de rehabilitar aquestterme i tornar a posar-lo en circulació,com podem veure en la toponímia d’al-guns mapes moderns. Cal dir, altra-ment, que hi ha en això precedentsil•lustres en els autors renaixentistes.Així, el diccionari Alcover-Moll fa unacitació de l’obra pòstuma de Verdaguer,Ron dalles, on apareix aquest mot, itenim el derivat sallentí, probablementde la Garrotxa, que Vayreda aprofità enla seva novel•la La Punyalada: [...] «Labraó de les aigües sallentines [...]» (cita-ció del diccionari Coromines). Sallentí,no cal dir-ho, és també el gentilici delshabitants dels diversos nuclis de pobla-ció anomenats Sallent.

L’extensió del topònim«sallent»

Quant a la presència de sa -llent, estrictament com a topò-nim, no com a part genèricad’aquests peculiars noms propisque són els noms de lloc, hemde convenir que és força abun-dosa, si bé de repartiment irre-gular. Evidentment, ni el relleuni la pluviometria de tots elsindrets es presten sempre aldesenvolupament de cursos d’ai - gua que es despengin cascade-jant. És un mot sobretot de laCatalunya Vella més interior;però sense que l’hàgim sabuttrobar, sorprenentment, a lesmuntanyes dels Comtats –laCatalunya Nord–, a desgrat del’ús generalitzat que s’hi fa desàller (cosa que ens referma enla sospita, adés apuntada, quela influència gal•la hi té a veurealguna cosa). Afegim que a la Riba-gorça, sallent encara es presenta enformes pre-catalanes.

El representant més meridional ésSallent de Xàtiva, poble valencià delsconfins de la Costera de Ranes amb laRibera Alta de Xúquer, situat a la voradel riu Sallent o de Sallent (de vegadesescrit Sellent); és un nom que no s’hade considerar producte de cap trasllattoponímic, ja que l’esmentat riu pre-senta, si més no, un saltant d’anome-nada, entre Xella (a la comarca de par-lar de transició de la Canal de Navarrés)i la població indicada; altrament, ja és

esmentat en la crònica de Jaume I(Onomasticon Cataloniae VII ).

Les poblacions catalanes que esdiuen Sallent són unes quantes, larepresentant cabdal de les quals és,sens dubte, la del Bages. Esmentem, amés, com a nuclis de població, fins fapoc almenys encara vius, un Sallentgarrotxí, agregat del municipi de SantaPau, situat a la ribera del riu Ser, que allícascadeja; el de Castelló (a l’Alt Urgell),actualment despoblat; Sallent d’Or-ganyà, més meridional, en l’antic termede Montanisell i actualment agregat aColl de Nargó, que té a la vora un nota-ble saltant del riu de Sallent, riuet aflu -ent del Segre, i finalment, el llogaret delbaix Solsonès anomenat el Sallent, delmunicipi del Pinell de Solsonès, a la vallde la riera de Sallent, les aigües de laqual recull el Llobregós.

Cal pensar que el nom de totesaquestes poblacions ve donat per lapresència als seus voltants, si no d’unacascada, sí d’un tram fluvial d’aigüesparticularment embravides, sallentines,que diria Vayreda. És a dir, un tram onl’aigua es posa a circular d’una manerarabent, saltant si cal per sobre les pe -dres que li barren el pas per mor del’embranzida que porta per un aug-ment sobtat del pendent de la llera.Desconeixem, per exemple, l’existènciade cap cascada en el terme de Sallentde Llobregat; l’aigua del riu, però, quanhi passa pel costat, no ho fa pas plàci-

dament, sinó una mica com hem inten-tat de caracteritzar suara. Sembla tal-ment com si sallent no designés tan solsl’accident puntual que és una únicacascada, sinó també qualsevol tram flu-vial abrupte on l’aigua baixi a borbollso, fins i tot, vagi caient sense parar perun seguit ininterromput de saltants ique, per tant, sallent es pogués aplicartambé en la denominació dels tramsfluvials que hom diu modernament quesón d’aigües braves, adients per a prac-ticar-hi esports d’aventura. Així, el motsallent sembla que es pot aplicar, pot-ser, tant o més que a una cascada sim-ple (formada amb un sol element: unúnic salt), a una que en podríem dircomposta, car en seria una successióque tindria lloc en un tram de riu rela-tivament curt. Per extensió, qualsevoltram de curs fluvial sobtadament d’ai-

gües tumultuoses podria ser aixímateix un sallent.

Una de les atraccions turísti-ques que Caldes de Boí ofereix alforaster que hi va a prendre lesaigües o, simplement, o a fer-hiuna mica de repòs, és la cascadagrandiosa que es troba un pocabans d’arribar al balneari. Doncsbé, el nom genuí d’aquesta cas-cada és «la Sallent», com diuCoromines. Val a dir que és unsaltant realment es pectacular, jaque s’hi despenja el riu afluentde la Noguera de Tor, que reculltot el gavadal d’aigua que escongria en l’extensa doble conca(rica en neus i congestes, i ambestanys ar reu) que s’obre sota untros llarg de la carena que separala Vall de Boí de la vall de Barra-vés. Aquesta és una ca rena quees manté sempre al voltant d’unaalçària de 3.000 m, i encara elsultrapassa en algun dels seuspics.

No creiem pas que l’ús universal desallent per al nom d’aquesta cascada,per part dels habitants de la contrada,impliqui en aquests que en coneguinel significat, cosa que obriria la possi-bilitat de reconèixer en aquest mot lacategoria de nom comú, amb què fóraaleshores estrany que no s’hi tornés arecórrer per a denominar cap altre delsinnombrables salts d’aigua de la vall.Però això no s’esdevé en cap de la sevamateixa rodalia. Així, per exemple, nogaire més amunt de la Sallent, al pa -ratge de Llubriqueto, hi ha un saltantque és anomenat salt de Llubriqueto,


lèxic

Unes «aigües sallentines», que diria Marià Vayreda. Per més que no per-tanyen pas a cap curs fluvial de la Garrotxa abrupta, sinó a la riera Major,nascuda al peu del Matagalls.


és a dir, amb un nom la part genèricadel qual no és sinó el salt habitual.

Cal suposar, doncs, que el signifi-cant sallent s’ha perpetuat més enllàde l’esvaïment en els mateixos usuarisdel seu significat, potser a causa, pre-cisament, de l’aparatositat excepcionald’aquesta cascada concreta. Per béque no cal pas pensar a atribuir-ho alpintoresquisme ni a l’estètica de l’in-dret, valors que no es pot pas esperarque copsessin els ulls de l’home antic.

Una altra particularitat notable d’a-quest topònim, o pre-topònim, és lapresència de l’article femení, cosa quen’evidencia el primitivisme. En efecte,es manté el gènere de l’ètim, la locu-ció llatina aquam saliente. L’elisió delmot aquam en el trànsit devers el ro -manç no comportà la pèrdua delgènere femení de la locució, pèrduaque sí que s’esdevingué en aquestmot en la resta del territori.

Per una altra banda, aquesta com-panyia constant de l’article de ter minat–aquesta afixació gairebé– que indivi-dualitza l’objecte designat pel subs-tantiu (car la designació s’adreça versun exemplar concret) no deu ser sinóel primer pas de la conversió d’unnom comú en nom propi. Un procésque s’esdevindria quan sallent encaratenia sentit i en el qual podríem con-siderar que es deuria transformar enel que alguns, com el mateix Coromi-nes, en diuen un pre-topònim. Caldonar per consumat el procés vers lareducció a un únic destinatari, perdefinició, del nom propi quan sallentperd la intel•ligibilitat; aleshores lasallent ja és plenament un topònim.

S’ha de convenir, tanmateix, quesallent devia arrelar molt a la Riba-gorça, perquè el mateix sinònim sal-tant hi resulta contaminat. En efecte,saltant hi apareix segons la formahíbrida sallant (o sellant), variant dela qual Coromines afirma que n’hi ha,o fins fa poc n’hi havia, un ús lliure, enaquesta comarca. Altrament, en re -porta un topònim on actua com aapel•latiu genèric, el sallant de les Ver-dures, recollit a l’indret ara despoblatd’Iscles de Cornudella, que formavapart del municipi de Cornudella, ads-crit modernament al terme d’Areny deNoguera (Alta Ribagorça).

L’intent de reintroduir el mot«sallent», bé com a topònim, bécom a mot genèric

Val a dir, però, que la reducció gai-rebé absoluta de manta comarca inte-rior a territori tan sols bo per a sego-nes residències, comporta la pèrduaaccelerada de molts dels trets dialec-tals de la llengua d’aquests llocs, inclo-ent-hi termes peculiars per a anome-nar fenòmens naturals que potser enaltres punts no tenen nom. Potser arri-barà un moment que, d’aquests mots,sols en perviuran aquells que hagin tin-gut la sort d’ingressar en l’elenc to -ponímic de la contrada; sempre, però,que, en cartografiar-los, hom els hagipres en consideració, és a dir, que sen’hagi deixat testimoniatge escrit.

Per això pensem que és bona idigna de lloança i de tot encoratjamentla temptativa que fan alguns dels nos-tres publicistes en temes geogràfics, detornar a donar plena vigència a aquellsmots genuïnament catalans; ara, però,extingits en la parla viva. Es troben, perexemple, en aquest cas, paraules comquer o calma i, sens dubte, sallent.Sobre aquest intent de reintroduir

sallent en la llengua viva, si més no, enla d’un cert nivell o, almenys, en el llen-guatge tècnic de les ciències de la terra,en podem adduir unes mostres espigo-lades en la consulta a la Gran geogra-fia comarcal de Catalunya i a materialcartogràfic de publicació recent. Estracta curiosament d’unes mostres onel genèric o el topònim sallent s’aplicaa unes cascades que ofereixen, si mésno, un punt en comú. En efecte, totessón sallents que es despengen per unacinglera que limita, potser mig cenyint-lo, un altiplà, i cal dir que el curs fluvialen què es troben és sempre un dels queevacuen les aigües d’aquest altiplà.

Concretant, ens referirem a unsallent dels cingles de Capolat, i a unsaltres de situats en els baixants d’ai -gües del Collsacabra cap a la Valld’en Bas.

El primer cas és pròpiament untopònim i el constitueix el salt d’ai-gua, consignat simplement com elSallent en el mapa 105 (Navès, Mont-major, Viver) de l’Atles topogràfic deCatalunya, vol III, en el qual la rasa delSalt salva els cingles de Capolat.Aquests cingles dominen tot el baixBerguedà i són en el límit nord delterme d’Espunyola1.

El segon cas de conservació oreintroducció de sallent es troba en lamonografia que Antoni Pladevall fadel Collsacabra en la Gran geografiacomarcal de Catalunya i també en elmapa topogràfic excur sionista, fet aescala 1:25.000, de la mateixa con-trada, aparegut no fa gaire (maig2001). Seguirem, però, aquestdarrer per referir-nos a aques tes cas-cades, per la visió de conjunt mésimmediata que un mapa ens potproporcionar.

La zona que s’hi cartografia, lasubcomarca del Collsacabra (al límitentre Osona i la Garrotxa), és un

altiplà que, per la banda del migjorn ide llevant, és interromput bruscamentper una gran cinglera gairebé contí-nua. Els cursos d’aigua que drenen l’al-tiplà, en arribar al cingle, naturalments’hi deixen caure, tot originant-hi,sobretot en temps en què els torrents iles rieres van plens, un gran nombre desallents més o menys intermitents. Lamajoria d’aquests es corrancs són enca-

lèxic

El sallent de la Coromina, un dels sallents dels cingles de Fal-gars d’En Bas (Collsacabra). Foto: VINYETA

1. Cal dir que per aquests verals hi ha més d’un cas d’arcaisme en la toponímia. Així, per exemple, ben a prop d’aquest Sallent, de fet sota seu, hi hael poblet del Cint (és a dir, el cingle). Hi ha un cas no gaire lluny on aquest mot cint és tractat encara com a nom comú: els cints del Mas Blanc, unesroques encinglerades que hi ha entaforades dins l’afrau del curs superior de l’aigua de Valls, ja enmig, doncs, i de ple, del muntanyam pre-pirinenc.Esmentem encara l’aigua Fova, un torrentet que hi ha també prop d’aquesta cascada: fova és una variant de Fòvia o fòvea, l’ètim de bòfia, el nomde la cova o la contrada en qüestió.

rats cap a migjorn, és a dir, cap a lesGuilleries: acorruen, doncs, les aigüescap al Ter; però n’hi ha uns quants delsencarats cap a llevant que desaigüenal Fluvià (de fet, no en són sinó lacapçalera): són els cursos d’aigua quel’escorren de la porció de l’altiplà queconstitueix el veral de Falgars d’en Basi de Sant Miquel de Castelló. Doncs esdóna el cas que, en tots aquestssallents de la cinglera de Falgars menysun, l’apel •latiu genèric de la típicadenominació binària que presenten ésinvariablement sallent, el sallent delGrau o el de la Coromina, per exemple.Certament, aquest és un cas més aviatsingular, perquè la resta de cascades dela zona no són conegudes sinó com asalts o saltants. Fins i tot no hi mancala coneguda tautologia salt deSallent, que indica incomprensió delsignificat del mot sallent. Fora que enels dos saltants que hi coneixem aixíanomenats, el nom de Sallent facireferència, més que res, a la casaamb aquest nom que, tant l’un coml’altre, tenen ben a prop. Són els saltsd’aigua que hi ha, l’un sota el poblede Rupit, i l’altre, a la capçalera delGurn, la riera afluent del Fluvià (quebaixa del coll de Siuret, sota el Puig-sacalm), i damunt del poble de SantPrivat d’En Bas. Val a dir que l’Atlestopogràfic de Catalunya, anomena elprimer salt, el de Rupit, simplementcom el Sallent.

La tautologia salt de Sallent Sobre aquesta duplicació tautolò-

gica que en aquest cas expressa laincomprensió del significant antic dela llengua i, per això, hom hi juxta-posa el mot que ara vol dir el mateix,Moreu-Rey adverteix que existeixtambé en triplicació tot esmentantun saltant del Salt de Sallent. Aquítanmateix, pensem que no es pot des-cartar que el mot salt no es refereixi acascada sinó a estimball, la paret verti-cal del relleu per on es despenja la cas-cada. De fet, hi ha més d’un cingle queés conegut metafòricament com a salt,amb aigua o sense, com el salt de laCabra, a la mola de Lord, a Sant Llo-renç de Morunys.

Els antecessors del mot «sa -llent»: «saliente» i «sallente»

En el món de la toponímia, hi per-duren intactes alguns dels antecessorspre-catalans del mot sallent. De fet,són relíquies d’estats anteriors del

mot, que s’han conservat perquè s’es-caigué que donaren nom a indrets quedesprés esdevingueren perifèrics i, pertant, més proclius a mantenir immuta-bles les velles denominacions.

Els predecessors a què ens referimsón la mateixa forma de l’ètim saliente,i el pas intermedi sallente. Es troben alPallars més recòndit, generalment enpunts extrems de les valls que s’endin-sen en el nucli més poc accessible delseu muntanyam cabdal. Ara han pas-sat a ser solament noms de paratges,ja que no es fan servir per a anomenarcap salt d’aigua en concret; són unsindrets, però, que se solen particularit-zar per la presència d’alguna cascadao, si més no, d’aigua atorrentada.

Hi ha, amb tot, el cas una micaespecial de saliente, perquè, l’únic puntque sabem que anomena és un pic, elMontsaliente, un dels pics cabdals de laserra que separa la vall d’Espot de la vallde la Bonaigua. En aquest cas, caldràanar a cercar el sallent en els indretsque es troben immediatament a sota: ala conca d’Abellers, pel cantó del parcnatural de Sant Maurici, o a la vall deCabanes, per la part de la Bonaigua. Vala dir que, tant per l’un costat com perl’altre, això no és difícil de trobar.

Quant a Sallente, Coromines enreporta tres casos que no són sinó vallssuspeses. O, si més no, hi tenen rela-

ció. Els geògrafs coneixen amb aquestadenominació les valls secundàries d’o-rigen glacial que desemboquen en unade principal més fonda, i que presen-ten, en acabar, doncs, un esglaó abrup -te, sovint marcat per una cascada.

Dos d’aquests Sallentes són a l’es-querra de la Noguera Pallaresa, i l’altre,a la dreta. Dels dos primers, un és elque hi ha al capdamunt de la Vall deCardós i és una partida de la vall d’unafluent del riu de Broate. En l’Atlestopogràfic català figura amb la variantSellente, que és amb la que designa elmateix riu i un coll i unes canals d’undels vessants de l’indret.

L’altre Sallente, diguem oriental, ésa la vall del riu d’Unarre, que conflueixa la Noguera, en la vall d’Àneu. Araés tan sols, també, el nom d’unindret; sota seu, però, diu Coromi-nas, hi ha la cascada que és cone-guda com el Pixal de la Maleda.

Tenim finalment el sallente situata la dreta de l’eix fluvial de la co -marca, que és fonamentalment unaconca amb un pla enmig, el pla deSallente, el qual forma part de lacapçalera del Flamicell, al terme dela Torre de Cabdella. El pla ara ésocupat per un embassament. El riuque hi baixa, ho fa precipitant-se pelsalt de Sallente.

La «cua de cavall», introduïdadurant el Romanticisme

Des que els romàntics imposarenuna nova visió del paisatge, fixant l’a-tenció en els indrets on les forces dela natura s’exhibeixen amb méspotència i llibertat, els salts d’aiguaes convertiren en un dels espectaclesmés preuats entre els que el mónnatural podia oferir, i, doncs, en unobjectiu per a les visites dels excur-sionistes o dels curiosos, sensibilit-

zats i atrets per la manifestació d’unesobscures però excitants forces tel•lúri-ques, que esfereeixen i, per aixòmateix, captiven.

Arran d’aquest canvi en la percep-ció del paisatge, devia sorgir i prolife-rar la denominació cua de cavall per ales cascades més vistoses. Probable-ment, fins i tot, algun saltant ambalgun nom secular el devia perdre a fid’adoptar aquest altre, més aviatbanal, que els promotors del turismeincipient devien considerar més fi i ele-gant, o sia, més comercial. Corominesens reporta un d’aquests intents desubstitució –no cal dir que blasmant-


lèxic

Eth Pish (el pix), simplement, a la vall de Varradós, a la Valld’Aran Foto: DOMINGO

lo– en parlar precisament de la Sallent,és a dir, la cascada que hi ha a prop delbalneari de Caldes de Boí, a la qual enshem referit abans. Diu que «els bàr-bars, rics de nou, i els explotadors delsbalnearis, oculten aquest nom» (el deSallent) «venerable per mil•lenari i tansignificatiu... I imposen la imitació es -tran gera cua de cavall».

Val a dir que hem trobat una deno-minació anàloga, però, pel que sem-bla, autòctona per a cascada. Ladiferència rau en el fet que la metà-fora nostrada puntualitza que el grosdoll compacte d’aigua que cau sugge-reix una cua crinada d’euga i no pas lad’un company seu mascle. Com amostra d’això podem adduir una deles cascades del Collsacabra, del grupde les que baixen de Falgars d’En Bas,que es diu precisament així: La Cuad’Euga (val a dir, l’única entre totes, elnom de la qual no es treu sinó perreferència a ella mateixa).

Ens aventuraríem a esmentar-ne unaltre cas que anotàrem del massís deMontgrí, al Baix Empordà, si no fosque se’ns n’ha extraviat la referènciaexacta. Es tracta d’un còrrec anome-nat de la Cua d’Euga, probablement acausa d’algun salt d’aigua que es deufer en el curs del corrent, quan aquesten porta.

«Pixal» i «pix», sinònims pocconeguts de «cascada»

Ens manca considerar unes poquesparaules més, usades com a sinònimesde cascada, menys sortoses a accedir ala llengua general actual, si bé encaraen algun lloc hi deu haver qui les re -corda i, potser fins i tot, les continuafent servir en aquesta accepció. Si mésno, són presents en aquests llocs coma genèrics toponímics intel•ligibles.

Podríem esmentar en primer llocd’aquest grup de mots, o d’accepcionsde mots, poc coneguts o inusuals, elstermes pixal i pix, més que més perl’aspecte insòlit o pintoresc que oferei-xen a l’ull de molta gent. S’ha de con-venir que aquests són uns termes quepresenten, en ells mateixos, una in -com patibilitat de principi per a poderser admesos en una llengua comuna,que es vol correcta i de bon to, a fi quesigui acceptable per tothom, i, pertant, discreta, si no púdica. Si més no,hi deu haver qui seria reticent a deixarque hi prosperessin.

I és que són uns mots que nopoden pas amagar que han sorgit de la

fàcil comparació de determinats saltsd’aigua amb el raig que fa l’orina en lamicció. Sobretot si el raig d’aigua quecau és prim, més llarg que no pasample. Aquests mots no escauen pas,per exemple, a la caiguda de l’aiguaper damunt d’una resclosa entraves-sada per tota l’amplada d’un riu. Encanvi, segons Corominas, també po -den fer referència a «devessalls petits ilocals». En aquest sentit hi ha, aixímateix, a Penàguila, a l’Alcoià, els llocsanomenats pixadors («pixaors»), ditsaixí perquè hi raja o traspua aigua, i nodeuen ser sinó els degotalls d’altrescontrades.

De fet, però, tan sols hi ha dos d’a-quests derivats que hom veu enregis-trats en els reculls lexicogràfics per

haver esdevingut gairebé simples refe-rents denotatius de salt d’aigua, grà-cies a la pèrdua consegüent del valorconnotatiu inicial. Val a dir que es trac -ta de dos mots d’ús merament local i,si filem prim, tan sols en un dels dos estroba el significat ple de cascada en lanostra llengua. Aquest és el mot pixal,‘cascada en forma de rajolí’ a la Vall deCardós, i l’altre és pix, que en la penín-sula del cap de Creus indica un petitsalt d’aigua en una cala. Un pix o pis,en canvi, en gascó i, en general, enoccità, pot ésser una gran cascada.

A la Vall d’Aran, per exemple, a lavall de Varradòs (a l’antic terme d’Ar -ròs i Vila) n’hi ha una de cèlebre ano -menada simplement eth Pish. El nomgenuí de la cascada de Lutour (o de

Cauterés) al Bearn, cantada per Mara-gall és Pix de Lutour.

Com ja deveu haver suposat, elcatalà no té pas l’exclusiva en l’aprofi-tament de la metàfora adés esmentadaper a emmanllevar mots per a la desig-nació dels salts d’aigua. Coromines hofa ben explícit retraient casos no solsassignables al català o al gascó, sinótambé a altres dialectes occitans, a l’a-ragonès, a dialectes itàlics del nord i alreto-romànic.

En l’ús purament metafòric, la llistaa fer de topònims que s’hi emparenseria interminable. Esmentem noméscom a exemple en el cas català la Pixar -rada del Diable, el nom d’una canal obarranquet que es llança des de les altu-res de la serra d’Ares al fons de la valldel Segre, en el congost de Tresponts,un indret que per a uns ulls antics deviainspirar realment basarda. Aquest con-gost és el que comunica la Ribera de laSeu amb la d’Organyà, a l’Alt Urgell.

Els derivats de «botir» i «botar»Un altre grup d’aquests mots no

gaire coneguts i que poden estar percascada és format pels derivats con-junts de botir i botar. Aquests dosverbs, formalment tan semblants, nosón pas sinònims: expressen conceptesevidentment distints, però no pas an -titètics. De fet, els significats respectiussón connectables. Si en omplir un reci-pient el botim desmesuradament d’al-guna cosa, arriba un moment que elrecipient ja no en pot admetre més, iaquella cosa bota enfora, és a dir, pot-ser fent un salt, en surt.

Doncs aquests dos mots originenun seguit de derivats híbrids que pre-senten, en més o menys grau, la con-nexió de llurs significats primaris, ialgun d’aquests derivats es decantafrancament devers l’aplicació als saltsd’aigua, si més no en determinatsindrets de les contrades on són usats.

Tenim així, que d’una idea d’emma-gatzemament d’aigua fins al botiment(que té lloc en una bassa o dipòsit a celobert o, per mitjà d’una res closa, en uncorrent d’aigua) es passa al forat per onen sobreïx o bé al sobreeiximent directesaltant per sobre la resclosa o assut, id’ací, al corrent impetuós d’aigua ques’hi pot originar, tant en un cas com enl’altre. En aquest darrer trànsit, el motes pot independitzar del procés esmen-tat i ésser contemplat simplement comun mer sinònim, potser superflu, decascada.


lèxic

LA CASCADA DE LUTOUr

¿Veus, endins la selva obscura, una tofa de blancura bellugant-se entre els avets? Ella és, que va atansant-se ella és, que ve posant-sesos penjolls i collarets. Mira-la com ja s’avança. ¿No la veus que ve, que dansa tota nua, tota blanca,tota sola entre els avets?Ja és aquí; i s’adreça al caire del penyal i es llença al fons: la corona li va en l’aire collarets de caire en caire desgranant-se a rodalons.I ella canta i salta i grua per damunt la roca crua; tota blanca, tota nua, tota escuma avall al fons. Ja és al fons i estira els braços, i després obre els ulls verds. Mira al cel. . . . . . . . . . . .

Joan Maragall


El sentit de ‘dipòsit’ és expressatsobretot pels mots botàs i botera. Elprimer és propi del Conflent, del Va -llespir, de la Cerdanya i del Capcir, itambé del Ripollès i de l’Alt Urgell. Tantpot significar el dipòsit com l’avingudade l’aigua i, en algun punt de la Cer-danya, el saltant de la resclosa d’unapeixera (o retenció d’aigua en un cursfluvial per obra artificial).Botera té més aviat sentit de ‘dipò-

sit’ i n’hi ha testimoniatge toponímicben a prop de Barcelona, a Sant Feliude Codines. La carretera que des d’a-quest poble puja cap a Moià, una micaabans d’arribar a coll de Poses (on co -mença el Moianès), travessa el pla dela Botera, tot passant pel costat de lafont del mateix nom.

Les paraules d’aquest grup de deri-vats de botir i botar on podem trobarel significat ple de ‘cascada’ són boter(amb boterot), boteral i botern.

El Diccionari de geologia, dirigit perOriol Riba, dóna entrada a boter coma sinònim de ‘cascada’ i ens ennovaque n’hi ha constància d’ús a Oliana, al’Urgell, a la Noguera i al Pallars Jussà.Coromines, per contra, en referir-s’hi,només en dóna exemples pallaresos,com si no atorgués a aquest mot tantaextensió territorial. Altrament, afirmaque a la Vall d’Àssua, a Llessui, ésencara una ‘peixera’, però a la vallveïna, a la Vall Fosca (o més exacta-ment, a l’alta vall de Cabdella) ja és elsaltant «que salta d’un lloc així o finsd’un gros estany», sobretot en el deri-vat boterot. Són, però, encara de laVall d’Àssua les cascades conegudescom el «boter des Gaverners» i el«boter des Corralissos», topònims quehem avalat personalment i que es tro-ben on hi ha el tram inicial del riu deBerasti, més amunt de les bordes deLlessui. Així mateix, aquests boters sónuns saltants, la formació dels quals noes deu pas a cap eixida d’aigua d’unsestanys, sinó que s’han originat per unsimple desnivellament sobtat del jaçper on s’escola el corrent d’aigua.

En el mateix cas veiem, adduït perCoromines, lo boter del Sallent (unaltre cas de tautologia), una cascadaque es veu des de Cabdella i que saltades de les altures de Fitero fins al fonsde la ribera de Filià.

No hem sabut localitzar, en canvi,l’altre exemple aportat també perCoromines de la Vall Fosca, «el barranc

del Boter de l’Espasa», que diu que estroba al costat del pla de Sallente. Tan-mateix, pel nom que determina boter,conjecturem que es deu trobar al ves-sant est del pic de l’Espasa, un vessantmolt rost (de fet una pala amb es -queis2) on, ultra això, no hi ha pas tam-poc possibilitat perquè s’hi faci capestany. Per bé que hem de convenirque la construcció de l’embassada deSallente deu haver alterat la morfolo-gia de l’indret i el susdit barranc en deuhaver resultat afectat.

El derivat boteral, en el sentit de‘saltant en un riu o rierol’, és propisobretot de les valls Ferrera, de Cardósi d’Àneu, al Pallars Sobirà. Més avall,però sense moure’ns de la mateixacomarca, a la Vall d’Àssua, connota,més aviat, intervenció humana i així elsolem trobar per a denominar saltsd’aigua en obres de regatge. Aixòmateix és conegut amb el nom debotanal a les valls esmentades.Botern, en el sentit de salt d’aigua

natural (un salt, però, més o menysintermitent), el tenim a les valls d’Hos-toles i de la riera de Llémena, és a dir,entre la Selva i el Gironès. Així, perexemple, als cingles de Sant Roc, quees troben sobre Amer, a l’entrada de laVall de Llémena, hi ha, segons Coro-mines, la Canal del Botern, que es diuaixí perquè s’hi fa una cascada entemps de pluja.

De fet, l’il•lustre filòleg diu quebotern es pot trobar amb aquest valorper totes les terres del bisbat de Girona.Val a dir que reapareix a ponent i a mig-jorn, per l’Urgell, pel Ma tarranya i pelPaís Valencià en general, sobretot pelMaestrat. No amb el mateix significatperò, car llavors es devé tan sols ‘foratper on s’escapa aigua’ o, com a màxim,‘esvoranc que fa l’aigua esbotzant unariba o marge’.

«Carant», un sinònim formatper metonímia

Comentarem ara el cas d’un motque, en alguna part del territori que elté com a propi, ha esdevingut sinònimde cascada per metonímia.

Pels verals del Pallars, especialmentdel Jussà (i amb l’afegit d’alguna con-trada adjacent), existeix una paraulaespecífica per a anomenar els barran-quets pedregosos i rostos amb presèn-cia d’aigua: carant. No sempre les for-macions topogràfiques que en duen el

nom mantenen simultàniament od’una forma ben explícita la totalitatdels requisits esmentats; l’aigua, però,no deixa de ser-hi considerada mai.

L’aigua que s’hi reclou o la que hisalta, o, en definitiva, l’aigua com sia,mai no hi manca. Tant és així que norarament el mot carant esdevé talmentun genèric d’hidrònims, com és per casa Claret (poble actualment del muni-cipi de Tremp), on, segons ens informaJordi Mir, el recopil•lador dels seusnoms de lloc, per carant entenem sim-plement un gorg. O bé quan aquestmot és interpretat en altres indrets(almenys en els topònims) més que rescom un genèric que hi està per cas-cada. Així, per exemple, tenim notíciade dos salts d’aigua que hi ha per lesbarrancades que baixen per la dreta ala Noguera Pallaresa entre el castell deMur i el sud del terme de Talarn, el nomdels quals és respectivament carant delDuc i carant de les Bruixes.

«Cadireta» i «fall»Finalment hi ha dues paraules més

per cascada: l’una, un arcaisme enaquest ús, cadireta, i l’altra, fall, unmot fantasma, segons Coromines.Cadireta, que encara és vigent amb

el significat de ‘comporta de rec’ (el re -pre sentant rústec de l’obra d’enginye-ria que és el cadiral, ‘comporta d’uncanal o d’una resclosa’), en el catalàmedieval sembla servar el doble sentitque tenia l’ètim llatí cataracta, de res-closa però també de cascada. No veiemgaire clar, però, que aquest se gon valores trobi, segons remarca Balari, i Coro-mines ho comparteix plenament, en lafrase: «E les cadiretes o finestres del celsón obertes i feta és pluia (‘pluja’) sobrela terra» amb què la traducció catalanade la Bíblia del segle XV que posseeix laBiblioteca Nacional de París, tradueix etcataractes coeli apartae sunt del pas-satge de la Vulgata corresponent aldiluvi. Hi veiem més el valor actual decomporta, talment com fa la versió del1969 del mateix passatge feta pelsmonjos de Montserrat: «s’obriren lesrescloses del cel».

Sí, en canvi, que deu tenir, sensdubte, el sentit de ‘salt d’aigua en unriu’ el primer testimoni que en tenim,que és del segle XIII i fa referència a unindret de Santa Eugènia de Ter, pobleque actualment pertany al municipi deGirona. Altrament, un testimoni d’a-

lèxic

2. És a dir, un vessant molt inclinat i llis amb sortints rocosos cantelluts.

quest ús arcaic de cadireta,Coromines el creu trobar en eltopònim el puig de les Cadire-tes, la grossa muntanya que hiha entre Tossa de Mar i Castelld’Aro, a la Costa Brava, la quales deu dir així pels «petits sal-tants naturals» –cadireta anti-gament– que hi «baixen pertots els pendents».

Conclouríem, doncs, quefóra millor considerar extingidala sinonímia antiga de cadiretaamb cascada. Trobem, en can -vi, ben escaient l’extensió delsignificat primordial de res-closa. És una accepció que apa-regué en la GEC, com a termede la ciència geomorfològica,recollida pel DLC i beneïda perOriol Riba en el Diccionari degeologia: «resclosa naturald’un curs d’aigua formada perl’aflorament transversal de ro -ques resistents».

Advertim que la cadireta dequè ara hem fet qüestió no téres a veure amb el diminutiu decadira. Són paraules que hanesdevingut homònimes, peròsense tenir cap origen comú.

Sobre fall (pronunciat fai)resumirem el que en vam dir,seguint bàsicament Coromi-nes, en el nostre recull El nomde les formes del relleu. El sig-nificat propi de fall és el detrenc o esquerda del terreny,una accepció que en el catalàpre-literari havia tingut granextensió i que encara subsisteixen el ribagorçà. Per un fallòbviament s’hi pot despenjarl’aigua d’un rierol, però això novol dir que sigui obligat que hofaci. No equival, doncs, a sal-tant d’aigua, sinó més aviat apenya-segat de cinglera.

La desviació de sentit cap acascada ha gaudit o encaragaudeix d’una certa populari-tat, en part potser per la famade les cascades de Sant Miqueldel Fai, un indret fàcilment ac -cessible des de Barcelona i atocar d’un poble de balneariscom és Caldes de Montbui; ien part també per mor de l’úsque en van fer més o menysocasionalment escriptors tannotables com Raimon Casellaso el mateix Maragall.u


lèxic

Hi ha un desfici perjudicial per alcatalà i, doncs, per als catalans, de cer-car la manera de fer coincidir, o ferassemblar tant com sigui possible, elsmots catalans d’un determinat signifi-cat als mots del castellà d’aquellamateixa accepció. És, per exemple, elcas del verb ajornar, substituït sovint enels mitjans de comunicació per pospo-sar. Aquest darrer té el significat con-trari al del verb anteposar. Posposar voldir posar (algú o alguna cosa) darrereun altre o una altra en ordre de pre-cedència, de preferència o d’apreua-ment. Anteposar significa allò mateixsubstituint-hi el mot darrere pel motdavant. Exemples: Posposar el pronomal nom. En el mot al cal posposar la aa la l perquè en resulti la. Anteposarl’article al nom. En castellà, posponer ianteponer signifiquen això mateix.Ajornar vol dir deixar-ho per a un

altre dia, per a més endavant, diferir.Però no pas posar-ho darrere d’unaaltra cosa. Ajornar es podria traduir alcastellà amb el verb aplazar. Ah, peròaleshores són verbs que tenen unamorfologia allunyada l’un de l’altre!

És clar, ajornar i aplazar són motsd’aparença morfològica diferent, i, pertant, aquesta diferent aparença no ser-veix per a convertir el català en unequivalent, si fa no fa, del castellà. Arabé, posponer i posposar s’assemblende forma; i vet ací que donant-los unsignificat comú, el de ajornar, ens tro-bem que ja s’ha suprimit del vocabularicatalà un mot que li és propi, que lidóna personalitat.

Aquest mal joc fa que, per exemple,hi ha qui usi posponer per ajornar: Loshoróscopos siempre nos están propo-niendo que no tomemos ninguna deci-sión, que esperemos, que posponga-mos la cita. (La Vanguardia, 20-9-99, p.2. En tinc més exemples). Diferent-ment: El T. S. ratifica el justiprecio deun Banco pero aplaza su pago (Id., 23-9-99, p. 86). Aplaza, no pas pospone.Israel posposa l’alliberament de

151 presos palestins. El govern israeliàva anunciar ahir l’ajornament del pre-vist alliberament. (Avui, 8-10-99, p.10). És evident que fa sinònims pospo-sar i ajornar. I que fa servir ajornament,no pas el verb ajornar, però sí pospo-

sar. El substantiu de posposar, posposi-ció, ací faria riure.

I vegem encara els textos periodís-tics catalans següents:I per commemorar els 150 anys dels

trens catalans ens anuncien que el TGVa França ha estat posposat.

Ara bé, si posposar vol dir «posar aldarrere de», ens demanem: darrere dequè ens diu el diari que posen «el TGVa França»? No ho diu; i és que no elposen darrere de res: el que fan ésajornar, deixar per a un jorn posterior,l’establiment del TGV cap a França.James Coleman posposa la seva

exposició a la Fundació Tàpies. Si la pos-posa, que vol dir que «la posa darrerede»; podríem entendre-hi, amb imagi-nació, que Coleman posa la seva expo-sició darrere de l’edifici de la FundacióTàpies. No: Coleman el que de debò faés ajornar la seva exposició, deixant-laper a una data, uns jorns posteriors.

Ja dèiem que el problema està en elfet que ajornar no s’assembla a capverb castellà. La maniobra de fer igualcastellà-català se serveix de posposar,encara que sigui un nyap.u


lèxic

«Posposar» no és «ajornar»

Jaume Vallcorba i Rocosa

De la mateixa manera que diem que per la Mare deDéu d’Agost a les set ja és fosc i, per tant, que abansencara era clar, i no hem de dir pas que encara «estàclar», també l’expressió amb què donem per certa, perassegurada una cosa, és «és clar», i no és propi delcatalà substituir-la per «està clar», com fa força gent ahores d’ara.

Llegeixo en un llibre: «Les dues espècies humanesvan entrar en contacte. Com va ser aquest contacte?Això ja no està tan clar.» Calia haver dit: «Això ja no éstan clar.»

Del diari: «Les causes de l’enfrontament encara no

estan clares. Segons fonts militars un petit grup de guer -rillers va voler trencar el setge.» Corresponia dir: «Lescauses de l’en frontament encara no són ben clares (o nosón gaire clares).»

«He dit que vindré. És clar (o, és ben clar, o, és deltot clar, etc.) que vindré.» No és català que diguem:«Està clar que vindré.»

Ens hem d’esmenar, si erròniament diem «està clar»en comptes del vell i correcte «és clar».u

És clar

Jaume Vallcorba i Rocosa

El mot bodega figura en el diccio-nari Fabra i en tots els diccionaris cata-lans amb el significat següent: «Espaiinterior d’una nau des de la cobertainferior a la quilla, on s’acondueixenles mercaderies». El DCVB també elrecull i en dóna més significats.

Fàcilment podem constatar que ésun mot coincident amb el castellà; amés, és exclusiu d’aquesta llengua iinexistent en totes les altres, les qualstenen solucions pròpies ben diferents:fr. cale, it. stiva, angl. hold. Però en cas-tellà el mot bodega té més usos i aixòfa que hi hagi qui, anant més enllà del’accepció indicada, l’usi en català pera les altres accepcions del castellà.Creiem que això no és acceptable.

Vegem ara quin és l’origen debodega en català. Coromines diu queés un mot pres del castellà, el qualprové del grec per conducte del llatíapotheca ‘rebost, celler’. En parla dinsels articles bodega i botiga. En botigadiu: «Els mots castellans botica ibodega són la forma que ha pres elmateix hel•lenisme en la llengua ger-mana: la primera més tardana i cultistaque la nostra, mentre que bodega hiarribà a través del ll. APOTHECA, per evo-lució popular, hereditària; [...] allí l’apli-cació principal fou la de ‘celler’, ambles seves ramificacions cap a ‘rebost’ i‘espai en el fons de la nau per a lesmercaderies’: la primera i l’última, so -bretot, obtingueren alguna extensiócap al català, aquella amb caràcter pocgenuí ja apareix en algun document delsegle XV, aquesta s’hi ha consolidat des-prés de l’Edat Mitjana (en lloc de l’an-tic i castís pallol)». En bodega eldefensa com a terme nàutic i diu:«Sobretot com a terme nàutic no hihauria raons per condemnar l’ús delmot. En terra ferma es farà bé de nousar-lo, però és un fet històric que s’hausat bastant, sobretot en certes regionsi amb accepcions secundàries [...].»

Així, mentre que en castellà hi habodega i botica com a formes proce-

dents de apotheca, en català aquestdarrer mot només ha donat botiga.D’altra banda, de apotecarius n’hemfet apotecari, per via culta.

És evident, doncs, que bodega ésun mot manllevat al castellà i que no ésgenuí en la nostra llengua. L’única jus-tificació, doncs, que hi ha per a haver-lo acceptat, en l’accepció nàutica, és lamanca d’un terme genuí apropiat.

Basant-nos en el Diccionario de usodel español de María Moliner vegem,en el quadre de sota, els significatsque bodega té en castellà (esquerra), ivegem els equivalents catalans (dreta)que el Diccionari castellà-català del’Enciclopèdia Catalana en dóna per acada accepció.

Si consideren els usos més correntsque té aquest mot en castellà, veiemque equival al cat. celler (i fins i tot encerts casos a rebost) i a taverna, motsper als quals no té cap mena de justi-ficació l’ús de bodega, a la castellana.Ens ho recorda M. Franquesa en el seuDiccionari de sinònims: «En el sentit debotiga de vins, bodega és un castella-nisme, pròp. un americanisme. Õ Ta -verna. També ho és en el sentit deceller o soterrani. Õ Celler».

Admeten ara, sense qüestionar-ho, que bodega, tot i ser un motforaster, sigui l’apropiat per al signifi-cat nàutic abans comentat. Es tractad’un manlleu fet a una altra llengua,el castellà, fenomen tanmateix prouconegut i usual. Però, un cop l’hem

admès en la nostra llengua, no és lícitd’eixamplar-ne l’ús seguint el modelde la llengua d’origen i arraconant elsmots genuïns amb què havia designatsempre el català els significats quecorresponen a les altres accepcionsdel mot en castellà.

Aquest és un fenomen molt estèsen català (i característic de tota llenguasubordinada) que no ha estat prouestudiat d’una manera general i quecaldria analitzar a fons per les reper-cussions que té. El podem anomenar«eixamplament semàntic d’un man-lleu». En un pròxim article en parlaremamb més detall.

En català concretament hem ob -servat diversos exemples anàlegs que

caldria estudiar amb deteniment. Enun altre lloc vam analitzar el mot bas-tidor1, un altre manlleu que presentaaquest mateix fenomen d’eixampla-ment semàntic.

Cal rebutjar, doncs, en català l’úsde bodega en lloc de celler, rebost,taverna, etc. És a dir, que, posat que notrobem un terme més adequat per al’accepció nàutica, és en l’únic cas enquè l’hem d’emprar.u


lèxic

Sobre el mot «bodega»

Lluís Marquet

1) celler, rebost2) celler3) —4) vinateria, taverna5) collita6) graner7) rebost8) bodega

1) Soterrani que fa de magatzem2) Soterrani d’una casa destinat a guardar-hi el vi3) Establiment on es fabrica vi4) Establiment on es ven vi5) Collita de vi6) Granero7) Despensa8) Espai en una embarcació sota la coberta inferior.

CASTELLÀ «bodega» CATALÀ

1. «Bastiment i bastidor», Serra d’Or, gener de 1994, p. 36.


5. Aspectes del DECatLa fama gairebé mitològica que

envolta la calaixera corominiana, i elDECat que en deriva, ve en bona partguanyada per la pluralitat d’aspectessobre els quals aquest diccionariforneix informació. A continuacióen remarco set aspectes especial-ment significatius.

5.1. Diccionari etimològicCoromines és un «etimòleg

pur» que cerca desesperadamentuna solució a l’enigma de l’origende tots els mots de la llengua. Elmón de les etimologies, miratd’una manera desapassionada,sovint fa la impressió de trobar-seen un dilema irresoluble: les eti-mologies, si no són evidents, sónim possibles. El DECat es lliura, avegades, a una lluita titànica con-tra les etimologies que jo ano-meno «impossibles». L’etimòlegexclama, a propòsit de meravella:

Si algú objecta que és una expli-cació complicada podem contestar-lique n’hi ha d’haver una o altra, i queessent indefensables totes les ques’han provat, s’imposa acceptaraquesta. (DECat V, 703a49-52)

En un altre passatge, a propò-sit de forest, afirma:

¿Arribarem un dia a trobar prou docu-mentació, en un sentit i alhora en l’altre,per dormir tranquils damunt la conviccióque aquí se sumaren una filiació llatinaamb una del germànic? Resta encara aveure venir. (DECat IV, 123a37-41)

A propòsit de dèria, després d’ha-ver dedicat una colla de pàgines aseguir camins etimològics que li sem-bla que no acaben de portar a la solu-ció del problema de l’origen del mot,Coromines diu:

Com es veu, l’autor d’aquest diccionarii els principals etimòlegs catalanitzants hemestat llargament rumiant sense poder nitrobar solucions que ens convencin, ni pro-ves que demostrin en forma rotunda que espot prescindir del tot, d’ara endavant, degaires d’entre tantes idees. S’explica,doncs, que hàgim insistit a cercar tants

camins. En resten encara dos per exposarque semblen els més sostenibles, i de totamanera els que ofereixen més perspectivesde resultats futurs més segurs, quan es tro-bin dades noves. (DECat III, 69a29-38)

El món de l’especulació etimolò-gica, de tota manera, apassiona Coro-

mines fins a extrems insospitats, atèsque la seva erudició il•limitada li permetd’anar obrint camins, que el lector –i elmateix autor– té la sensació que sónun pur joc i plaer intel•lectual. El cas detenassa, ‘superfície rocosa que quasiaflora dins l’aigua o entre l’herbei’ (VIII,386a1 ss), és espectacular: Corominesarriba a proposar fins a deu camins eti-mològics diferents per a un mot sobreel qual no sembla que mai es puguiarribar a saber l’origen.

5.2. Diccionari històricPer a Coromines la història de la

llengua catalana és indestriable de lahistòria dels països que la parlen. En elseu diccionari la història dels mots estroba íntimament lligada amb el país.En la informació sobre el mot ascona

‘espècie de llança que usaven els cava-llers de l’edat mitjana’, els textos queCoromines tria per a il•lustrar la histò-ria del mot adquireixen una voladaèpica: cita el text de Desclot que parladel combat de Santa Maria d’Agost de

1285, en el moment de la croadacontra Catalunya i de la victòriacatalana seguida del desbarata-ment de l’exèrcit fran cès, al collde Panissars, en temps de Pere IIel Gran, fill del Conqueridor; i totseguit cita un fragment de la Crò-nica de Muntaner que conta lahistòria de «l’audacíssima anadaa Bordeus» en què Pere el Granproposa a En Domingo de laFiguera i a En Bernat de Perata-llada que portin sengles asconesmunteres (DECat I, 445b24-52).

És admirable la història delmestre d’obres:

Amb raó deia Puig i Ferrater:«ésser mestre d’obres era molt mésque ésser paleta: era gairebé teniruna carrera» (Cercle Màgic, p. 484).I això fou i ha seguit essent expressiód’ús general; més general potserencara mestre de cases, distint delmer obrer, almenys delmanobre, i nosempre reemplaçable pel més recentmasculí paleta, ni pel recentíssimaparellador (inoït en el primer quartdel nostre segle); i aquell «gairebé»de Puig no li fa poca falta, car OPou

(1575) tenia bona cura de distingir entre«mestre de traçar edificis: architectus»(llatí, no català encara) i «mestre de cases,obrer de vila: aedificator» (ThPu., 164);«anem a avisà fustés – fustés y mestres decasas, / que vajin a fé las forcas – allí, a lasDevalladas» diuen els botxins de l’heroinacional de 1714 (Cançó d’En Bach deRoda, MilàF, Romllo., 82.21, i ja ed. 1853);avui encara en els nostres Alts Pirineussovint conserva l’ús abreujat de l’Edat Mit-jana, a profit del de construcció: a la VallFerrera diuen méstre, i prou, per anomenarun paleta, i només si volen evitar tot equí-voc hi afegeixen méstre de paléta (Tor,1932) o méstre de fe kázes (Àreu, 1933).(DECat V, 634a19-40)

La informació que el DECat aportaa propòsit del mot esparagol ‘caleta oport natural de refugi’ és extraordinà-ria. El mot el troba documentat en untext nàutic català publicat per Bofarulll’any 1294, en el Consolat de mar i en

lèxic

La calaixera prodigiosa (i II)Radiografia del Diccionari etimològic i complementari de la

llengua catalana de Joan Coromines

Joan Ferrer (Universitat de Girona)

Eiximenis (DECat III, 660a38-57). Totseguit, Coromines afirma:

Encara que el porten diccs. moderns(des de Lab. 1864) és sens dubte per indi-cació de Bofarull, que intervingué enaqueixa reed. de Lab., car no es pot dir queavui el mot sigui viu enlloc. (DECat III,660a57-b1)

I tot seguit, en una nota afegida altext, aporta una d’aquelles indicacionsque fan del Coromines una obra senseparió:

L’usà algun cop Ruyra: «Des-prés vàrem entrar en un espara-gol ombradís, on el tràngol gai-rebé no s’hi sentia i s’hi respiravaun aire suau, agradosamentenflairat de marisc», P. de RosaI,24 (també I,144). Però ellmateix em digué (1936) que noho coneixia de la llengua vivasinó de l’ús antic. (DECat III,662a6-11)

5.3. Diccionari d’autoritatsEn una pàgina de l’article

del DECat, dedicat al motsitja, hi trobem un recullantològic de textos literarisd’autors que per a Coromi-nes són models en l’ús de lallengua literària:

Com es veu per aquesta cita,i més per les següents, la sitjamasmorra era una cavitat, p.ex.oberta en la terrassa d’una for-talesa o d’un recinte amurallat,que també es podia fer servircom a dipòsit de gra: T. deBajalta, capturat pels seus ene-mics, és portat a la tenebrosa ifondíssima entranya del Castellde Miravet: «Mentre esperava ala porta de la cambra - - - on elssegrestadors disputaven, haviaoït repetir la paraula sitja, i ésben segur que dipòsit de blatdevia haver estat en el seutemps la fosca nau on haviaanat a raure el nostre filàntrop -- -», Coromines (Silèn1, XVI, p. 20). (DECatVII, 956a11-22)

I continua una mica més avall:

A la sitja de les dues Balears, reduïdaavui a una plaça carbonera, queden encara,si més no memòries verbals d’aquellaestructura perforada en obra. Però un granvident hi troba el símbol de la Pàtria una,de fit a fit ençà i enllà del mar: «Cap an elNord s’aixeca el mont /dels carboners quefan la sitja, /y dins l’espay sense calitja,/veuen la costa de l’enfront: /…./vent dellevant boires empeny, /oh trobadors deCatalunya! /damunt la mar que los allunya,/el Puig Major veu el Montseny; /Mallorcaveu el Montserrat, /y si, de nit, no se colom-bra, /ulls de claror donem a l’ombra,/posem-hi focs de germandat», Alcover(endreça al 1.r Congrés Intern. d. l. Ll. Cat.,

BDLC III, 209). (DECat VII, 956a54-b7)

I encara un altre paràgraf d’antolo-gia el trobem un paràgraf més ensota:

Gran element inspirador del paisatge:«Jo som la pagesa que presents te du: / jovenc de la serra, mes no som per tu–. /Ohesquerpa cadena de puigs gegantins!/Ginebrons balsàmics, estepes i pins; /sitgesque negregen sota l’ausinar, /soleiadaardenta, que besa el pinar, /ombra esmar-gadina del fullatge espès/… » Alcover (LaSerra, v.94). Mallorquina només? No, quetambé a la terra mare n’hi ha i no ens ha

dit versos menys forts: «…/Mes tot justassegut, el meu cor s’oprimia, /i un llunyàflabiol cap amunt m’empenyia, /o la sitjaenlairant la blavor de son fum: /i segueixoaltre cop un camí solitari, /i com du a vos-tre cim, jo no puc reposar-hi! /Oh munta -nyes de pins coronades de llum!», Carner(Excelsior, 1911). (DECat VII, 956b28-41)

A propòsit de picar, Corominesescriu:

Una novella recria de tot això és la feinadel tipògraf amb la màquina moderna(abans es deia compondre perquè llavorsera qüestió de pinces i maneigs així):«Digueu a En Grau que en piqui tant compugui abans de les festes, i de seguida queho tingui picat, us ho passi tot la Car-mina…» (ja Fontserè havia posat aqueixaacc. c. 1945-50 al marge del seu DOrt.).(DECat VI, 516b58-517a4)

Qui és aquesta «autoritat literària»,citada entre cometes en aquest pas-satge del DECat? És «el Mestre», comreverencialment l’a no menava el profes-sor Gul soy. Quan Co romines no té a màaltres «autoritats» es constitueix ellmateix en deu d’ús literari i fa aparèixerels seus «personatges»: el Sr. TeodorGrau, el ti pò graf que va picar tot el dic-cionari, i la Sra. Carmina Gar cia-Roca,gerent de Cu rial, que realitzava les

complicades tasques demediació editorial amb Coro-mines.

5.4. Diccionari dialectalUna obra de les caracte-

rístiques del DECat conté infi-nita informació sobre tots elsparlars de la llengua, tret del’alguerès, que era l’únic dia-lecte que Coromines noconeixia de primera mà.

Són molt interessants lesobservacions a propòsit degot:

El mot ha restat sempre benviu i popular, no solament en elcamp sinó a Barcelona, i era benerròniament que li retreien al -guns (o algunes) un regust taver-nari, quan jo era adolescent: allòque és tavernari és sols recórreral mal remei del maldecaps: «unvas de vi més», «un vas més de…». Al començament del S. XIXse’n servien encara els presumitscom el B. de Maldà: «un got - -- i la bulla - - -», «o un bocí dexocolata - - - per beure-hi un gotd’aigua fresca» (Col·l. d. l. B. V.,143, 221). Altrament el mot harestat viu (i en part molt vigorós)a tots els dominis dialectals.

Còmicament els botiflersdivisors a sou de l’Estat madri-leny pretenen a Val. que «vas noés valencià sinó got» («Las Pro-vincias», 22-IV-75, p. 23) donanta entendre, que en el val. central

got resta vivíssim, com si no hi restés igual-ment en el Princ.: gòt (amb o oberta),segueix essent el mot d’ús general fins alsAlts Pirineus occidentals (pertot a Cardós iVall Ferrera, 1932-34), per a qualsevol gotd’aigua, de vi etc., i a Esterri de Cardósdesignava de més una mesura de vi comun petricó, més petita que un xau; «gentde gòt» en val. merid. ‘bevedors i de vidairada’: «gent - - - d’esclafit y fona, de gòty navaixa, y de la ungla llarga» MGadea (T.del Xè I,298), però igual a l’Horta, on formapart dels atuells propis de la barraca valen-ciana (Sanchis Guarner, Les Barr. Val., 56).

D’ús comú a les tres Illes («vasso», eiv.PzCabr.); a Menorca segons Ferrer Ginart«conserva el valor de ‘cast. vaso’, mentreque a Mallorca només vol dir ‘cadaf detest’»: es refereix a Artà (BDLC XIII,238) i160), i així sembla confirmar-ho AlcM (§ 2)afegint que l’expressió corrent mallorquina


lèxic

Joan Coromines descansant a l’ombra d’una alzina. Pineda de Mar, juliol de 1979(foto del llibre Joan Coromines 90 anys, a cura de Josep Ferrer i de Joan Pujades)

és tassó. No hi ha, doncs, cap dels dialec-tes catalans on no sigui l’expressió antiga iautòctona, car fins en ross. (cf. Griera ross.i Capcir, BDC III,122; IX, 40), m’explicarena Tuès que «abans dèiem gòt, i ara prefe-rim bèir?» (1959), occitanisme aquest ques’explica pel caràcter sagrat de Dive Bou-teille i de la coupo… (santo o non-sancta).(DECat IV, 584a20-59)

El detalls del DECat arriben a l’idiolectedels grans lingüistes del nostre segle XX:

En F. de B. Moll pronuncia sempre móltált i fins mólt grán (o mold grán) amb den-tal ferma. (DECat V, 764b50-52)

Manuel Sanchis Guarner deia sempremón tío, parlant de Sanchis Sivera (1934…,1953…, J.C.). (DECat VI, 77a19-21)

5.5. Diccionari normatiu

L’any 1930, PompeuFabrà incorporà Coro-mines a les OficinesLexicogràfiques de l’Ins-titut d’Estudis Catalanscom a secretari, ambl’encàrrec de prepararels materials dialectalsper al futur diccionaridel IEC. L’any 1931 vaenllestir un manuscrit–que ha restat inèdit–que duu per títol Modi-ficacions que es podrienfer a la segona ediciódel «Diccionari ortogrà-fic». Un altre manuscritinèdit de Coromines, del’any 1954, tracta de lesesmenes que creunecessari fer en la segona edició delDiccionari general de la llengua cata-lana de Fabra. L’any 1956 va tenir curade l’edició de la Gramàtica catalanapòstuma de Fabra. Totes aquestes tas-ques van fer de Coromines una figurade referència obligada en la configura-ció de la nebulosa que els filòlegs ano-menem la «llengua normativa».

El DECat és ple de consideracionsde Coromines sobre normativa, que ellprefereix anomenar «llengua literària»:

Avui convé distingir en la llengua literà-ria els usos i valors semàntics propis decada un dels tres parònims al mig, enmig ientremig i no negligir cap dels tres mots,puix que tots tres són vius (i àdhuc en bonapart popular, si bé no sempre rigorosamentdistingits). En el Princ. resten vivíssims ipopulars al mig i entremig, almenys en lagent de llenguatge no encara empobrit ocastellanitzat desesperadament; mentreque enmig és viu, en aquesta terra, peròexclusivament literari. I tanmatexi enmigresta també popular a les Illes i el P.Val.; id’altra banda entremig flaqueja en algunesparts del Migjorn. Enmig per entremigdiuen alguns mallorquins, per exemple;«–No hi ha or ni tresor per elles, sinó queem deix jeure amb ella. SENYORA: No!

CRIADA: Sí, jo jauré enmig, no tengaànsia» en una rondalla recollida per AMAl-cover i que ell no gosà publicar per pudi-bunderia (aplaudim la rectificació d’EnMoll, Homn. a E. Serra Ràfols, p. 46).(DECat V, 664b14-32)

Les intervencions de Coromines apropòsit de la conveniència normativad’un mot o altre són constants:

Pirop ‘pedra preciosa’ - - - només elrossellonès Pau Berga (1911) va provar decatalanitzar-lo en el sentit d’ ‘amoreta, flo-reta’, calcant el cast. piropo, i difícilmentmereixia ser imitat (no neguem que molts

han usat piropo i piropejar entre nosaltres,però com dubtar que amoreta i floreta sónbonics i incomparablement dignes; i elverb ens és superflu, com sigui que elcatalà tira amoretes amb més gràcia queningú, però no s’hi dedica, ocupació delssubdits de l’«oso y el madroño»). (DECatVI, 555a43-55)

Des de c. 1950, alguns periodistes, ialtres que volen ostentar certa «cultura»internacional (de lectors del Reader’sDigest), s’han posat a dir o escriure repte,calcant servilment una de les accs. del’angl. challenge, acc. que el nostre repteno ha tingu mai, i que els escau tant comun Crist entre quatre pistoles; quan haurienpogut dir un imperatiu, o un envit, ambmolta més efectivitat, claredat i elegància,i sense pecar contra la nostra llengua i elsentit comú, i «ensenyar la ceba» d’unadeplorable manca de cultura poliglòtica, idesconeixement de la llengua pròpia: repteno significa ni ha significat mai altra cosaque ‘severa reprensió’ o ‘provocació ofen-siva’. Val a dir que els estralls que causa labarateta revista americana a la integritat ibon gust de les llengües i l’estil llatins ieuropeus són pitjors i més deplorables queels de la coca-cola i els «dónuts». (DECatVII, 261a46-b2)

5.6. Diccionari romànic

El DECat conté am plíssima informa-ció so bre els paral•lels romànics de lamajoria dels mots de la llengua que estu-dia, especialment so bre les llengües veïnes–castellà, parlars occitans i francès–,que són les que Coromines co neixiaamb una profunditat i competènciainau dites. Coromines era un gran nacio-nalista català; però, com a lingüista,sabia millor que ningú que el catalàforma part de la gran xarxa lingüísticaromànica i que no més es pot explicar icomprendre a partir de les complexes

relacions que s’es -tableixen amb els fenò-mens lingüístics de lesaltres llengües de laRomània.

A propòsit deminyó, vegeu Coromi-nes què diu:

El nostre mot minyóforma part d’un conjunt demots molt estès per laRomània, i fins més enllà.En primer lloc l’oc. mig-noun, que si bé és estranya la llengua medieval, téàmplia extensió, a Pro-vença, Roine, Llgd. i Gas-cunya (TdF, Palay). Però noés amb el sentit català sinóel francès de «délicat, gen-til, bien-aimé, préferé»; sibé justament sembla quede preferència s’aplica anois o jovenets tendres:«veirés un enfant dous emignoun» en N. Sabòli, el

poeta de Vauclusa S. XVII; «pèr regalà loupichounet /tan mignounet» (JMonné, no sési de Fenollet o de Prov.); els mignoun de lafesta de Corpus d’Ais de Prov. I, com aadverbi, ‘bufonament’: «caussatieros mig-nounament caussados» (1555, TdF); fr. mig-non ‘bufó, bonicoi’, documentat només desdel S. XV, però mot d’ús general i prestigiós,àdhuc fora de França (la Mignon deGoethe…), de vegades amb degeneracionshomosexuals. Però de més antic havia exis-tit, amb no menys força, mignot, en elmateix sentit, i amb densa representació,des dels orígens si fa no fa, S. XII, i ambforça derivats. D’altra banda l’it. mìgnolo; sibé aquest només amb els sentits especials,potser secundaris, però generals i únics,almenys en la llengua literària, de ‘dit xic’, i‘borró de l’olivera etc.’.

La forma s’allunya més, però el signifi-cat, importància i antigor torna a ser elcatalà, en el port. menino ‘nen, noiet’,menina ‘nena, donzelleta’, mot antic i ge -neral en l’idioma (encara que fou un pocusat en castellà en el S. XVII, és només ambconsciència d’un portuguesisme admès a laCort de Castella en sentit palatí, degut a launió amb la monarquia portuguesa, peròde fet no fou mai un mot castellà). (DECatV, 694b14-45)

5.7. Diccionari corominiànicA mesura que preparàvem els

índexs del DECat vam anar recollint


lèxic

Joan Coromines amb Joan Ferrer i Costa, al costat de la mítica calaixera. Pineda de Mar, abril 1990(foto del llibre Joan Coromines 90 anys, a cura de Josep Ferrer i de Joan Pujades)

totes les particularitats de l’estil deCoromines que fan d’aquest diccionariuna obra única en la història de la lexi-cografia. El volum extensíssim resultantpermet d’entendre per què una obraque en aparença ha de ser un conjuntde totxos erudits i avorridíssims siguiuna obra plena de vida, on l’autor,amb una prosa brillantíssima, explicahistòries sorprenents: la sevainfantesa a Sant Pol (V, 746a24);una recepta de cuina: el romesco(V, 622b45); fragments de lesseves memòries en tornar de l’exili(VI, 699a57) o una història familiar(IV, 76b30).

També explica una rondalla:

+Sastràs, no augmentatiu sinó des-pectiu en els dos vessants dels Pir. Or.:conten a La Menera que un satre cobe-jós tractà amb un home negre, queaparegué amb un sac de faves, i aquestli digué que l’hi donava i encara el por-taria a coll si es ficava ell mateix en elsac, com ho féu, per gran camí; però,de cop, sentint el diàleg: «–On vas/Satanàs /tu i el cabàs? /–Porto elsastràs», exclamà: «–Valga’m les tém-pores de Sant Tomàs! –Bé et valdran…si fetes les has. –Fot-em les faves al culi toca’m el nas!»; i amb un esforç acon-seguí saltar, i encara corre (1960).(DECat VII, 715b14-24).

6. Consideracions finalsEl DECat és una obra única

dins el gènere dels diccionariscientífics de qualsevol llengua. Espresenta fonamentalment com undiccionari etimològic de la llenguacatalana, però en realitat va molt mésenllà del que promet en el títol. És, cer-tament, una obra que investiga sobrel’origen dels mots, però quan topaamb la barrera de la foscor etimològicadesplega tota la bateria de recursosespeculatius de què disposa l’autor a fid’intentar fer llum en les tenebres lin-güístiques pre-romanes –la llenguasorotàptica– o en la indefinició delsparlars romànics d’època islàmica –elmossàrab–. Els lectors, davant les espe-culacions etimològiques del DECat,sovint tenen la sensació que naveguensense brúixola per mars inconeguts, iquan han acabat el trajecte no sabendefinir amb certesa l’estatut científicdel camí seguit; en qualsevol dels casosla ruta marcada per una erudició i unaimaginació sense límits és sempre sor-prenent.

El DECat, però, és una obra com-plexa que va molt més enllà de lainvestigació etimològica: és un diccio-nari his tòric de la llengua, un diccionari

d’autoritats –tant de li te ratura elevadacom popular–, un diccionari dialectal,que aporta l’immens cabal d’informa-ció sobre tots els dialectes de la llen-gua que l’autor va arribar a aplegar enles seves enquestes al llarg de tot elterritori de la llengua; és un diccionarique aporta les opinions de l’autor i elpes de la seva autoriat sobre la llengua

que ha de ser normativa. El DECat conté una amplíssima

informació sobre les llengüesromàniques, especialmentsobre el castellà, els parlarsoccitans i el francès, llen güesque l’autor va arribar a conèi-xer amb una amplitud i pro-funditat extraordinàries.

El DECat és el resultat de laredacció de les cèdules de lacalaixera que Corominescomençà a aplegar cap a l’any1922. A finals del 2001, gai-rebé vuitanta anys més tard,sortí a la llum el volum X idarrer que contindrà els índexslexicogràfics catalans d’a-questa obra prodigiosa. Per damuntde tots els encerts i de tota la infor-mació de caràcter lingüístic queaquesta obra conté, hi ha un estil –elque he anomenat corominiànic– quefa que sigui una obra única en el món.Aquest estil és compost d’una prosa

magnífica, noble però no gens afec-tada; d’una selecció de fragments deliteratura culta i popular, des de l’è-poca dels orígens literaris de la llenguafins a principis del segle XX; juntamentamb la ma nera de ser pròpia de l’au-tor, sempre disposat a recollir anècdo-tes més o menys pintoresques, comara la dels tudons que esdevenen tito-les (servidor, diu, com Coromines:perdoneu, lectors: DECat VIII,921b21), a repartir gar rotades filo -lògiques i a posar, per exemple,endevinalles a les persones que lle-giran el text:

De qui és aqueix sonet?:

El DECat deu ser l’única obrad’erudició lingüística que, per totesaquestes raons, ha esdevingut unaobra veritablement popular, a esto-nes «més divertida que les novel•lesde lladres i serenos», com solia dirSalvador Espriu.u


lèxic

Joan Coromines, a Pineda de Mar, octubre de 1994 (Joan Coromines90 anys a cura de Josep Ferrer i de Joan Pujadas)

«M’han dit que se n’ha anat i no el tornaré a veure:hores de joventut, qui us podria oblidar!Si per tornâ-us a haver ens haguéssim d’acreureuns àngels de maldat, sabríem refusar?

Pro mai més del candor la flaquesa robustani a un cos renovellat no podria tornar.Primer que no arraulir-me a una ànima vetusta,membres de vell amb cor de jove, vull servar.

I quan els ulls ja es cloguin a l’última esperança,emportant-me amb ses ales celeste galivança,no em treguis, Il·lusió, del teu excels sojorn.

Que el Màgic eternal, pintor de primaveres,panteixant se m’endugui en àuries quimeres;viure així em sigui dat encara el darrer jorn!», 1970.(DECat V, 317b11-24)


Un poble antic del nord d'ÀfricaEl poble amazig actual és el descen-

dent de la població que habitava elNord d’Àfrica abans de la invasió àrabdel segle VII, en un territori que va desde les Illes Canàries i l’Oceà Atlàntic finsals límits occidentals d’Egipte, i des delMediterrani (per la part nord) fins alsrius Senegal i Níger i el massís delTibesti (per la part sud), territori ano-menat pel moviment cultural amazicTamazgha, evitant així la denominacióàrabo-islàmica Maghrib (que vol dir enaqueixa llengua, justament, «occident»(occident del món àrab, és clar).

Les zones costaneres d’aquestaàrea geogràfica foren dominades desd’antic per diferents colonitzacions,

especialment la fenícia i la cartaginesa,i més tard foren sotmeses a l’ImperiRomà i, posteriorment, a la cristianit-zació. sant Agustí, sant Cugat, santCebrià, sant Pacià, sant Feliu forennord-africans o tingueren una estretarelació amb aquesta zona geogràfica.

A partir de finals del segle VII té llocla invasió àrab de l’Àfrica nord-occi-dental, que representarà una islamitza-ció lenta i progressiva a partir del segleVIII i una arabització paral•lela, sobretota partir del segle XII.Cal dir que aquestpro cés no és exemptd’enfrontaments nide contradiccions,tal com ho tes -timonien diversesfonts, entre les qualsel famós pròleg de laHistòria d’Ibn Khal-dun. En aquest pro -cés la llengua àrabs’estendrà sobretotper les terres planes ideixarà una em prem -ta important en lamajoria dels parlarsamazics (més sensi-ble en els parlars mésorientals i més sep-tentrionals).

A partir del segleXIII es produeix unainfluència –comercial primerament– enun sentit invers, des dels ports del norddel Mediterrani (catalans, genovesos,occitans, sicilians, etc.) cap a les costesdel sud. En èpoques més recents, apartir del segle XV, però sobretot a par-tir de la meitat del segle XIX, la colonit-zació euro pea (fonamentalment lafran cesa i, amb menys intensitat, l’es -pa nyola, la italiana i la portuguesa) hafet sentir la seva influència en la socie-tat nord-africana i també, per tant,sobre la llengua amaziga.

L’extensa zona geogràfica que hemdescrit com a hàbitat originari de lapoblació amaziga és avui habitada–amb l’excepció de les illes Canàries,hispanitzades lingüísticament– fona-

mentalment per població de llenguaamaziga i de llengua àrab; aquestadarrera pot ser considerada en bonapart població amaziga arabitzada,sobretot lingüísticament.

Avui dia la presència de la llenguaamaziga en l’àrea esmentada és encaraimportant, però es fa difícil d’avaluaramb exactitud a causa de la manca dedades fiables procedents dels països onés parlada. Segons les estimacions méssegures, la llengua amaziga és parlada

al Marroc per un 40-50 % de la pobla-ció, i a Algèria per un 20-30 %, i és enaquests dos territoris on existeixen leszones de poblament de llengua ama-ziga més compactes. El nombre total deparlants d’amazig sobrepassa segura-ment els 20 milions.

La llengua amaziga –denominadapels parlants mateixos, en femení,tamazight– és una llengua afroasiàticaamb característiques pròximes a lesllengües semítiques (com l’àrab i l’he-breu) en alguns aspectes fonètics id’estructura morfològica, però forçaallunyada d’aquestes llengües en ellèxic i en les funcions morfosintàcti-ques. Si haguéssim de fer una compa-ració podríem dir que la distància lin-

de pertot

La llengua amaziga, una presència mediterrània

Carles Castellanos i Llorenç(Membre del Grup d’Estudis Amazics del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals UAB i de l’Associació Catalano-Amaziga Itran)

Home berber

A la banda sud del Mediterranis'estén un poble antic, pocconegut dels habitants de lariba nord. En aquest article ensproposem de posar a l'abastdel poble català unes primeresdades per al coneixement delsamazics. Un poble antic delnord d’Àfrica.

güística entre la llengua amaziga i lallengua àrab és d’un ordre semblant ala que existeix entre l’anglès i el català.Això vol dir que l’àrab i l’amazig, tot ino ser llengües intercomprensibles,tenen alguns mots (pocs) de la llenguabàsica semblants, un sistema fonèticamb algunes semblances i algunaspecte de la gramàtica que potaparèixer com a familiar als parlants del’altra llengua.

Els principals parlars amazigs són:en la zona del nord, el rifeny o tarifit (alnord del Marroc) i el cabilenc o taq-baylit (al nord d’Algèria). Més al sud,fonamentalment el parlar conegutamb la denominació general, és a dir,tamazight i que és parlat al nord del’Atles marroquí, i el parlar taixelhit(conegut també pel noms àrabs i

afrancesats chelha i chleuh) del sud delMarroc. Finalment el tuàreg o tamai-xeght, parlat en el desert del Sàhara,entre Algèria, Mali i Níger.

El tamaixeght és l’únic parlar queha conservat fins avui l’antiga escrip-tura amaziga anomenada tifinagh irelacionada molt probablement ambl’antiga escriptura líbica. D’altra banda,el taixelhit és el parlar amb més tradi-ció literària escrita: se’n conservenescrits del segle XVIII en grafia àrab. Elcabilenc és el parlar que ha rebut unimpuls modern principal en l’edició derevistes i llibres, reivindicació de l’ússocial, etc. Pel que fa al rifeny, és prin-cipalment la llengua de les muntanyes

del Rif i contrades veïnes, una àrea queha donat una gran part de la poblaciónord-africana emigrada a Europa iespecialment a l’Estat espanyol i a Ca -ta lunya en les darreres dècades.

Situació política i social de lallengua

Malgrat la independència políticadels països africans on l’amazig és par-lat, aquesta llengua tan sols és oficialals estats de Níger i de Mali, on habi-ten els tuàregs. Al Marroc, a Algèria, aTunis, a Líbia, a Mauritània i al Txad, lallengua amaziga no hi té cap menad’estatus polític oficial; a Algèria i alMarroc aquesta llengua compta ambalguns àmbits d’ús públic (revistes,petits espais de ràdio, cançó) i amb unmoviment cultural important.

A causa de les carac-terístiques geogràfiques,culturals i polítiques des-crites, la llengua amazigaal nord d’Àfrica ha pos-seït fins a èpoques re -cents, en moltes de lesregions on era parlada, laconsideració de conjuntde parlars dispersos i rele-gats a àmbits rurals. Afe-girem aquí, com a incís,que la denominació exter -na mateixa d’aquesta llen-gua amb el nom berberreflecteix una consideraciópejorativa: es tracta d’unadenominació d’origenàrab per mitjà de la qualaquest grup lin güístic domi-nant designava una llenguaper a ells incomprensible ique associaven a una menad’embarbussamentexpressat per mitjà de l’o-

nomatopeia ber-ber; una designació que ésparal•lela a la de bàrbars emprada pelsgrecs en usos semblants. Per aquestesraons aquesta denominació de berberés en general rebutjada pels mateixosparlants com a nom ètnic identificador.

Les condicions sociolingüístiquesgenerals han comportat pressionsvers l’arabització que –paradoxal-ment– s’han accentuat encara en elsegle XX amb la constitució dels nousestats independents. En les darreresdècades, en uns estats proclamats coma «à rabs», la manca de cap mena dereconeixement oficial per a la llenguaamaziga ha anat acompanyada de l’ex -clusió gairebé total dels mitjans de

comunicació (que a Tunis, a Algèria i alMarroc funcionen gairebé exclusiva-ment en àrab i en francès), i aquestfet, juntament amb l’escolarització dela població feta en àrab, ha acceleratla pressió arabitzadora.

La llengua amaziga, doncs, tot iesdevenir un element referencial cadadia més reconegut dins la identitatnord-africana, pateix encara una situa-ció de minorització. De tota manera calassenyalar també que en els darrersvint anys la persistència d’aquesta situ -ació de discriminació, i també la fortaemigració a Europa, han portat a de -sen volupar en totes les zones de llen-gua amaziga una consciència de lapròpia identitat que s’ha traduït princi-palment en l’eclosió d’un importantmoviment cultural de masses (cançó,revistes, etc.) i en un moviment d’estu-dis i recerques remarcable. Tot plegat

ha fet que la reivindicació de la identi-tat amaziga es comenci també a plan-tejar en termes polítics especialment aAlgèria i al Marroc i que s’estengui laconsciència global de la unitat bàsicade tots els imazighen.

Les tendències més marcades delmoviment amaziguista assenyalades,entre altres autors, per Chaker (Ber -bères aujourd’hui, L’Harmattan, Paris1998) són la seva oposició a la ideo-logia àrabo-islàmica i tradicionalistaoficial i la tendència a definir unesrefe rències culturals específicamentnord -africanes i amb una orientaciómodernista.

Després de l’ascens del MovimentCultural Amazig dels anys setanta i vui-


de pertot

Dona berber

tanta (culminat amb l’anomenada Pri-mavera Amaziga –Tafsut Imazighen–de 1980) es produeix un cert canvi enaquestes afirmacions.

El president algerià Chadli Bendje-did, en l’al•locució final del V Congrésde l’FLN (desembre 1983), tan sols féuesment de la influència dels amazigsen la història passada d’Algèria asse -nyalant encara amb un cert cinismeque «van adoptar la llengua àrab coma llengua de religió, vehicle de civilitza-ció i de ciència». Després de diferentsdeclaracions confuses durant els anysvuitanta, el govern algerià signà undecret (28 de maig de 1995) que pre-veia la creació d’un Haut Commité àl’Amazighité. Per la seva banda, el reiHassan V del Marroc va esmentar, en elseu discurs del 20 d’agost de 1994, els«dialectes» parlats al Marroc, com acomponents de la «cultura nacional»insinuant la conveniència de la sevaintroducció en el sistema escolar o, simés no, a l’escola primària, i pel generdel 2002 el rei del Marroc emeté undecret pel qual es creava un InstitutReial de la Cultura Amaziga.

De fet, però, ni aquesta mesura niles declaracions retòriques esmentadesni les creacions institucionals no hanrepresentat, ara com ara, cap avançsubstancial. Ara bé, són una provaindirecta de la força creixent del movi-ment cultural amazig, que ha anatestenent la seva influència al llarg delsdos darrers decennis, multiplicant lesassociacions culturals i les iniciativesd’estudi i de promoció cultural en elsàm bits universitaris amb un nombrecrei xent de tesis doctorals, en bonapart defensades entre l’emigració, enterritori de l’Estat francès.

Una altra dada significativa queassenyala Boukous (1995:204) fa refe -rència a un canvi social importantesdevingut al Marroc: «el lloc de pro-ducció de la cultura amaziga ja no ésexclusivament la societat rural»; la cul-tura es produeix cada dia més «a lesaglomeracions urbanes, especialmentCasablanca, Rabat, Agadir, Nador, Mar -raqueix, la qual cosa no deixa de tenirrepercussions considerables sobre l’e-volució d’aquesta cultura».

Intercanvis mediterranisMalgrat la separació existent entre

el nord de la Mediterrània cristià i elsud musulmà, l’estudi del lèxic amazigens mostra un nombre important decoincidències amb les llengües romàni-

ques i concretament amb el català (i,per tant, també amb el sard).

Des d’un punt de vista generalpodem considerar les semblances de -gudes a l’època de la romanització enla qual, com és sabut, la presència delllatí fou important al nord d’Àfrica.Mots com asnus (asinus > ase), aq ninni(cuniculu(m) > conill), afullus (pullus >poll), urti (hortus > hort), taghawsa(causa > cosa), tabburt (porta), tafirast(piras plural llatí de pera). Observeu elscanvis en el consonantisme i en elvocalisme en les arrels (consonants: p >b o p > f; vocals: o > u: porta > burta,pullus > fullus) i també l’addició delsafixos nominals (a- per al masculí; ta-inicial, i sovint també -t final, per alfemení). És curiós d’assenyalar aquíel cas concret del mot asnus que estroba a una banda i a l’altra de laMediterrània, el qual seguramentfóra degut a una in flu ència de l’a-mazig en el llatí (i no pas en sentitinvers com ho són la majoria delscasos de coincidència). L’estructuradel mot (amb a inicial i amb tres con-sonants s-n-s) a més de la presènciaantiga de l’animal al nord d’Àfrica(és el típic asenet de petita talla) itambé el fet que el mot asnus estrobi aïllat en la llengua llatina (senseuna família de derivats, com passaamb els préstecs lexicals) donen ver-semblança a aquesta hipòtesi.

L’època de l’expansió àrabo-musulmana també porta a l’amazig,al mateix temps que a les llengüesromàniques en contacte, mots àrabso orientals (egipcis, perses, etc.)vehiculats per aquesta llengua. Ensón exemples budanjan (albergínia),lk hars huf (carxofa), ssekkwer (sucre),atay (te), lqahwa (cafè) ...

Posteriorment, les semblances sóndegudes a l’expansió colonial de lespotències europees, primer comercialsi després colonials, al Mediterrani.Mots amazigs com takuzint (cuina),espitar, esbitar (hospital), tabla (taula),tunubin (automòbil) són sens dubted’origen neoromànic. El mot concretespitar és un bon exemple de lèxic per-tanyent a la lingua franca, llengua for-mada per la hibridació i la simplificacióde les llengües romàniques i utilitzadacom a llengua vehicular a ambduesribes de la Mediterrània, almenys entreel segle XIV i el XIX. L’estudi de la linguafranca pot revelar aspectes importantsdels intercanvis lingüístics (i, per tant,també socioeconòmics a la Mediterrà-

nia durant aquesta època, uns canvisque van més enllà de les relacions polí-tiques i bèl•liques oficials.

Podem afegir encara que algunsmots amazigs com bakaya (bacallà),tbanta (davantal), muc –pronunciat[muix]– (en català de Mallorca i deMenorca: moix = gat), sembla quenomés es poden explicar per compara-ció amb el català.

Dins l’època colonial francesa calassenyalar un altre fenomen lingüísticque és la presència del català a Alger(menorquins) i a Orà (valencians), unfet que ha influït fins a èpoquesrecents en el francès d’algunes zonesd’Algèria, en la forma coneguda coma pataouet.

L’escriptura de la llengua amaziga

La llengua amaziga s’ha escrit finsavui per mitjà de tres signaris (alfa-bets): les anomenades lletres tifinagh(és un plural que voldria dir 'les [lle-tres] fenícies)', l’àrab i el llatí.

El signari tifinagh és el tradicional;n’hi ha testimonis en gravacions anti-gues arreu del territori. Les gravacionslíbiques del segle VII aC posseeixensemblances remarcables amb les tifi-nagh, escriptura que ha arribat fins amitjan segle XX, mantenint el seu úsnomés entre els tuàregs. Aquests ama-zigs del sud en feien, però, un ús tansols pràctic i quotidià, en anotacions iinscripcions breus. En la segona meitat


de pertot

del segle XX se n’elabora, a la Cabília,una adaptació moderna conegudacom a neotifinagh, que s’ha estès atota l’àrea amaziga, especialment ambfuncions simbòliques.

L’escriptura àrab va ser usual fora dela zona tuàreg des de l’increment de lainfluència àrab fins a mitjansegle XX.Existeixen, concretament, textos del se -gle XVII que transcriuen escrits del par-lar taixelhit, tal com hem as senyalat.

L’estandardització moderna de lallengua va lligada a l’escriptura llatina.Aquesta escriptura s’introdueix mo -der nament al nord d’Àfrica amb lestranscripcions de textos amazigs (dic-cionaris, gramàtiques, reculls poètics,etc.) a partir de finals del segle XIX. En

un principi es tractava, però, de trans-cripcions irregulars, perquè seguien lesgrafies de les llengües europees encontacte o perquè es tractava detrans cripcions complexes plagades dediacrítics i destinades a estudiosos.Una grafia pròpia i adaptada a la llen-gua amaziga es desenvolupa a partirde la meitat del segle XX amb la trans-cripció del cabilenc als Fichiers de Do -cumentation i a les obres gramaticalscom la de Mouloud Mammeri (Gra -màtica amaziga, Tajerrumt n tmazight)de l’any 1976. L’estandardització del’escriptura amaziga de base llatina jaés ge ne ralitzada a tots els parlars alfinal del segle XX.

Malgrat el predomini de l’escrip-tura de base llatina, la discussió entreels diferents sistemes gràfics a utilitzarrevela preses de posició fortament in -fluïdes per la ideologia: els partidarisd’una situació de subordinació de lallengua amaziga preconitzen l’escrip-tura àrab; els partidaris de la seva nor-malització i estandardització opten perl’escriptura llatina; l’escriptura tifinaghposseeix una implantació creixent (enla retolació pública per exemple,sobretot a la Cabília) però nomésalguns sectors del moviment culturalamazig es mostren partidaris d’un úsgeneralitzat.

El moviment cultural i identitarial nord d’Àfrica i a casa nostra

El panorama sociolingüístic quehem descrit al llarg de tot l’article estroba actualment en forta transfor-mació per la pressió popular en undoble sentit: vers el reconeixementde les arrels amazigues de tot el nordd’Àfrica i vers la democratització i laigualtat social.

La realitat identitària amazigarecolza avui fonamentalment en lallengua. En aquest sentit, entre lesdiferents activitats del moviment cul-tural amazig, podem distingir:

• La difusió i conreu de la llenguaper mitjà de revistes, cursos de llen-gua, recitals de poesia, etc., activitatsque són dinamitzades per un impor-tant teixit d’associacions culturals pertot el Nord d’Àfrica incloent-hi les IllesCanàries, on es va organitzar lasegona reunió plenària del CongrésMundial Amazig (agost de 1997).

• La presència en els mitjans decomunicació de masses, avui encaraescassa a causa dels espais petitsconcedits al Marroc i a Algèria, però

en expansió. Cal destacar, especial-ment la fundació recent de la TV Berber(a París) i la forta implantació a la xarxaInternet.

• La presència en el món de larecerca és assegurada per nombrosestesis universitàries d’estudi de la llen-gua i de la sociolingüística de la zona,presentades a les principals universitatsdel Marroc i de la Cabília i de nombro-ses ciutats d’Europa (París, Ais de Pro-vença, Berlín, Leiden, Barcelona, etc.).

Al llarg dels darrers anys té lloc unaevolució de la consciència culturalamaziga vers formes més desenvolu-pades de consciència política. A partirdels anys setanta del segle XX s’havien

desenvolupat a la Cabília i al Marrocpartits polítics favorables a la cultura ia la llengua amaziga, però eren d’abastestatal (s’adreçaven al conjunt d’Algè-ria o al conjunt del Marroc) i no teniencap proposta específica per a les zonesamazigòfones. Aquesta tendència s’hatrencat i les propostes polítiques vanevolucionant cap a organitzacions iobjectius específics adreçats a la pobla-ció i a les zones amazigòfones. El casmés clar es manifesta actualment a laCabília per mitjà de la creació d’unMoviment per l’Autonomia de la Cabí-lia (Mouvement pour l’Autonomie dela Kabylie –MAK).

L’increment del moviment culturalamazig ha tingut repercussions de cai -re internacional. Recordarem tan solsla confluència de les organitzacionsculturals marroquines de l’any 1991reivindicant per a l’amazig l’ensenya-ment oficial i l’ús públic als mitjans decomunicació en el «Manifest de laLlengua i la Cultura Berbers»; la pre -sència de la reivindicació amaziga en laConferència Internacional dels Dretsde l’Home de 1993 a Viena; la Decla-ració de Dournenez, el 26 d’agost de1994 a Bretanya (Estat fran cès), enocasió del Festival Internacional decinema amazig, signada per 23 asso-ciacions amazigues provinents de ladiàspora i d’arreu de l’Àfrica del Nord;la Creació del Congrés Mundial Ama-zig l’any 1995; la presència activa delsamazigs en la Declaració Universal delsDrets Lingüístics de Barcelona el junyde 1996; la creació de la TV Berber aParís, l’any 2001.

A casa nostra s’han organitzat cur-sos de llengua i cultura amazigues a laUniversitat Autònoma de Barcelonad’ençà dels anys noranta i cursets endiferents centres d’ensenyament i enti-tats culturals i sindicals.

Una organització, l’Associació Ca -ta lano-Amaziga Itran (Estels, en català)ha contribuït a dinamitzar la majoriade les activitats de promoció de la llen-gua i la cultura amazigues dins el nos-tre país. Aquesta entitat parteix de laconsideració que la defensa de la llen-gua amaziga permet d’establir unarelació fraternal entre els dos poblesimplicats i fa possible, així, que esfona menti en as pectes culturals i iden-titaris democràtics i laics, és a dir,allunyats de les ideologies religiosesque sovint han funcionat com a ele-ments d’alienació i de divisió de lespoblacions.u


de pertot

Poble berber


El títol no és meu, l’he pres com apréstec, amb els intercanvis geogràficsoportuns, del professor Vicenç Rosellói Verger, del seu article «Múrcia, unpaís català frustrat?» (Miscel•lània PauVila, Societat Catalana de Geografia,1975). Vaig arribar a aquest treballmogut pel meu interès per les terres defrontera, en la perifèria dels PaïsosCatalans: el Rosselló, lÁlguer, el Carxe,la Franja… Avui sabem, no cal dir-ho,animats per la referènciadel cronista Ramon Mun-taner, de la bellesa –entermes qualitatius, mésque quantitatius– delcatalà parlat a Múrciadurant la Baixa Edat Mit-jana. I també coneixem lavitalitat que el català vatenir en totes les ciutatsde la costa de Sardenya(Càller, Sàsser) fins a que-dar reduït a lÁlguer.Però, i a lÁragó, quina vaser l’extensió territorialdel domini lingüístic delcatalà?

A lÁragó el català ésla segona llengua, pernombre de parlants, perdarrere del castellà i per davant de lesparles de l’aragonès. No obstant això,aquestes dues llengües minoritàriessón pròpies i autòctones del territoriaragonès, mentre que el castellà –o laseva «macroaccepció» de espanyol– ésuna llengua estrangera, imposada isobrevinguda d’acord amb diversosavatars històrics i polítics, si bé actual-ment és la llengua majoritària dels ara-gonesos, ja siguin aquests unilingües obilingües (Xavier Sebastià, «El català alávantprojecte de Llei de LlengüesdÁragó de lány 2001. Un llarg camícap a la cooficialitat de la llengua cata-lana a lÁragó», Revista de Llengua iDret, núm. 35, setembre del 2001).Tant en la vida pública com en la pri-vada, doncs, els aragonesos s’identifi-quen plenament amb el castellà i,excepte en rares i honroses excepcions,és d’acceptació generalitzada i norma-

litzada, si bé aquesta situació heretadaes deu, en bona mesura, al desconei-xement profund que els ciutadans ara-gonesos tenen de les seves pròpiesllengües, ja siguin aquestes originàriesde l’Aragó o compartides amb altrespobles germans, com Catalunya, elPaís Valencià, les Illes Balears, el Rosse-lló (o Catalunya Nord), el PrincipatdÁndorra, lÁlguer (Sardenya) i elCarxe (Múrcia).

En els seus orígens medievals, laparla pre-catalana derivada del llatí vul-gar va ser també la llengua pròpia delcomtat de Ribargorça, un dels tresnuclis fundadors, al costat dels comtatsde Sobrarb i Aragó, del futur i flamantregne d’aquest nom. D’aquest comtat,així com dels territoris contigus com elPallars, lÚrgell i Lleida principalment,s’estendria, per acció de la reconquestai de la consegüent repoblació, ja sotala dinastia del Casal de Barcelona en laCorona d’Aragó, a altres zones del suddel citat regne, just en les semprearbitràries fronteres político-adminis-tratives amb el Principat de Catalunya,i així mateix desplegaria la seva influèn-cia lingüística a zones situades més al’oest dominades per l’aragonèsmedieval, condemnat a una prime-renca i inacabada castellanització,segons escrivia Ferran Soldevila. Encara

que el seu ús popular a lÁragó sempreva estar limitat als territoris de l’est delregne, el català va ser també la llenguade la Cancelleria de la Co rona i de lesCorts d’Aragó, llengua de reis, denobles, de se nyors i de cavallers; denotaris, de capellans i d’escrivans de lesviles i ciutats.

Caldria estudiar seriosament, noobstant això, quina era la llengua po -pular parlada pels aragonesos en l’E-

dat Mitjana i si l’ús vulgardel romanç distingia en -tre els diversos dialectesconcorrents i encaval-cats, el llatí, l’àrab, l’ara-gonès, el català, el gascó,el provençal, el llemosí,que amb tanta fre qüènciaes presenten com uname na de koiné pirinen -co-mediterrània en elsdocuments medievals.Pot ser n’hi ha prou derecordar que el mo narcade la Corona catalano-aragonesa, Pere IV (d’A-ragó) i III (de Catalunya),el Cerimoniós –el delPunyalet per a la nobilià-ria Unió aragonesa–, el

rei que parlava aragonès (a més delllatí, l´àrab i el català), va decidir fer tra-duir certs llibres a una llengua arago-nesa que es manifestava, amb tal sem-blança respecte al català dels tempsmitjans, en els se güents termes: «Nósempero havem de fermar alcuns capí-tols per los quals los nostres officialsseran sots certa for ma estrets a obser-var fins privilegis o bon uses del regnedÁragó». O quan nar rava irònicamenta l’infant els suc cessos relacionats amblés mentada Unió aragonesa: «E açòfon fet ab grans plors, ço és del fumgrant que allí era. Per què podetsentendre que lÚnió, mercè de Déu, ésmorta, pus nós e tanta bona gent lahavem plorada per la força del ditfum». Aleshores, el misteriós dialectearagonès no pertanyeria al ma teixdomini lingüístic del que avui coneixemcom a llengua catalana? No s’haurà

de pertot

LÁragó, un país català frustrat?

Xavier Sebastià i Llorent-FiguerolaPresident de lÍnstitut dÉstudis Catalano-Aragonesos(Associació per al Retornament de lÁragó als Països Catalans)Saragossa (Aragó)

Estats feudals de Catalunya cap al 1150

produït la fallida i consegüent separa-ció entre les dues llengües per unaprimerenca castellanització de láno-menat aragonès? ¿No estarem vivintuna interessada reivindicació de l’es-perit dialectal aragonès, afavoridapels nous blavers, rerefons del perma-nent conflicte d’identitat de la majo-ria dels aragonesos?

Però, en definitiva, el resul-tat d’aquestes circumstàncieshistòrico-lin güístiques ha con-format la coneguda Franja del’Aragó –oriental o de po nent,segons s’hi faci referència desdún costat o un altre de la fron-tera administrativa–, territori del’Aragó cata lanòfon o de l’A-ragó català, en les següents co -marques aragoneses, no sem-pre designades en la sevaintegritat o totalitat. Així, lád -ministració aragonesa diu: laRibagorça, la Llitera, el BaixCinca, el Baix Aragó de Casp, elBaix Aragó d’Alcanyís i el Mata-rranya. En canvi, ládministraciócatalana diu: Ri ba gorça Occi-dental, Baixa Ribagorça, Llitera,Baix Cinca, part de Terra Alta iMa tar ranya. Aquesta Franja,d’una ex tensió similar a la de lesIlles Balears, és anomenadaamb un concepte exclusivamentgeogràfic i lingüístic, encaraque, cada vegada amb més fre-qüència, s’utilitza per a definiruna emergent identitat cata-lano-aragonesa dels franjolins.Ara bé, la Franja respecte aCatalunya, tot i existir una con-tinuïtat territorial, no forma unaregió natural; però, respecte alÁragó, també es tro ba delimi-tada per la frontera artificialamb el Principat i pels riusÉssera i Cinca al nord, els Mo -negres i léix de lÉbre en el cen-tre i el riu Guadalop al sud.

La determinació de la frontera lin-güística entre el domini del català i eldel castellà no ofereix problemes relle-vants; tanmateix, l’establiment delslímits entre la llengua catalana i les par-les residuals de l’aragonès –o parlescastellano-aragoneses– encara no estàresolta definitivament. Al sud de Tama-rit (Baix Cinca, Casp, Baix Aragó iMatar ranya) la frontera és meridiana;al nord d’aquesta localitat (Ribagorça iLlitera) es produeix un entrecreuamenthistòric d’isoglosses, en què es barre-

gen dialectes híbrids d’aragonesismes icatalanismes, i en què ládsripció a ungrup o a un altre depèn dels criteris lin-güístics o elements identitaris que s’a-doptin.

Ja en 1879 Joaquín Costa estu-diava, d’una banda, «les parles detransició o zones d’isoglosses, ordena-des, en quant sigui possible, de mane -

ra que revelin la transició gradual desdel castellano-aragonès al català», i del’altra, «com a conseqüència del veï-natge de l’Aragó i Catalunya, deuenexistir en l’actualitat dialectes aragone-sos-catalans i catalano-aragonesos»;de tal ma nera que es pot passar d’unsistema (aragonès) a un altre (català)dintre un alt grau d’intercomprensió.Aquesta situació resulta més complexaper la similitud originària entre l’ara-gonès i el català medievals. Així, GuiralGrau va poder referir-se al fet que «ésmolt cert que els autors catalans, que

tan ex haus tivament han tractat lahistòria medieval del Regne d’Aragó,simulen el fet del replegament de lallengua aragonesa, tan afí a la seva,davant la potent embranzida del cas-tellà, presentant-nos a les comarquesque conserven la nostra llengua verna-cla com a zones d’influència catalana ifins i tot com a terres irredemptes»,

actuant aleshores l’aragonèscom un matalàs protector iamortidor de la penetració delcastellà enfront del català. Lama teixa evidència recull Gi -ménez Soler quan diu queAlfons I el Bataller i RamonBerenguer III, «des prés d’ho deCorvíns, van parlar i es vanentendre, ja que la llengua decadascun procedia de lamateixa font i no es diferen-ciava en el lèxic, sinó en la pro-nunciació».

També el Primer CongrésInternacional de la Llengua Ca -ta lana de 1906 va posar demanifest la problemàtica d’a-questa frontera catalano-arago-nesa. Saroïhandy asseguravaque el català arribava fins al´Éssera i fins al curs inferior delriu Cinca, i que localitats comCamp, Graus, Montsó i Albalatde Cinca eren de llengua cata-lana fins fa tres segles (es referiaal segle XVII), la qual cosa impli-cava una notable reculada d’a-questa llengua en els últimssegles. Aleshores, els pares de lapàtria aragonesa van fer sonartotes les alarmes davant el perillcatalanista. Uns altres, no obs-tant això, consideraven que lafrontera lingüística, situada en -torn de la conca del riu Isàvena,era molt antiga i que era de -guda, segurament, als límitspre-romans entre diversos po -

bles bascons, ceretans i ilergets. La principal dificultat se centra,

doncs, entorn de la conca del riu Isà-vena, les parles autòctones del qualpresenten una similar proporció detrets aragonesos i catalans. A un cos-tat o a un altre d’aquesta imaginàriadivisòria, les parles ja poden adscriu-re’s, almenys, com de transició delcatalà a l’aragonès a l’est, o de transi-ció de l’aragonès al català a l’oest,davallant en sentit vertical fins al límitmateix entre la Llitera i el Baix Cinca. Apartir de Fraga fins al sud del Matar -


de pertot

Pere el Cerimoniós (estàtua d’alabastre, obra de Jaume Cascalls, delmusueu de la Catedral de Girona

ranya, no obstant això, la filiació cata-lana de les parles es va afirmant. Aixòha volgut explicar-se per l’origen delsrepobladors cristians durant la recon-questa: les localitats colonitzades percatalans parlarien català, les repobla-des per aragonesos parlarien caste-llano-aragonès. Malgrat això, la repo-blació no va ser tan sistemàtica ni tanhomogènia com es pretén. Els colonsde la zona eren catalans, aragonesos,navarresos i occitans, encara que sem-bla que hi hauria una major presènciadels primers; però la zona repobladaper aquests –els sobirans aragonesoseren ja de la dinastia cata-lana– arribava al curs del riuMartí, davallava fins a lamateixa ciutat de Terol i esperllongava finalment fins a laserra de Gúdar i fins al Maes-trat terolencs, sense que lesconseqüències lingüístiqueshagin es tat les mateixes entots els casos, en cara que latoponímia hagi deixat vestigisde la presència colonitzadorad’un català arcaic medieval(Andorra, Berge, Bor dó, Cas-tell de Cabra, Castellnou,Castellot, Castellseràs, Crivillé,Fortanet, Gargall, Mas de lesMates, Mirambell, Miravet,Plou, Samper, Sarrió, Vall-bona). Potser, per ser una àreade primerenca penetració delcastellà, les parles catalano-aragoneses no van po derconsolidar-se. Les llen güesdesapareixen, però resta latoponímia, els cognoms i elstrets lèxics presents en els par-lars locals.

Avui, a la llum de la docu-mentació històrica, ningú nodubta que Binèfar, Graus o Montsóeren poblacions de parla catalana. Noobstant això, a con se qüència de lessistemàtiques repoblacions i dels con-següents desplaçaments humans, pro-vocats després de contínues i perllon-gades guerres com la dels Segadors ila de Sucessió, tal evidència lingüísticava desaparèixer. Però allí està, com atestimoniatge, el manuscrit guardat enl’arxiu parroquial de la vila de Graus,titulat Llibre déstatuts de la confrariade Sant Nicolau, escrit en perfectallengua catalana, els primers capítolsdel qual daten de l’any 1516. És el cas,també, d’Alcanyís i Casp, on la llenguacatalana resistiria fins a la colonització

amb castellanoparlants duta a termepels ordes militars en la zona. MossènValimañà, capellà nascut a Calanda isots-xantre de la parroquial de Casp,deixà escrits Los Anales de Caspe, onacredita que el català era el parlar deCasp i voltants entorn de l’any 1594.

Per totes les coses esmentadesmés amunt, podem afirmar que tantlÁ ragó com Múrcia i Sardenya són un«país català frustrat»; ara bé, encaraes po dria contribuir a crear un «espaica ta là projectat» en els territorisabans referits, mitjançant un simplereconeixement de la seva pertinença a

la Comunitat lingüística catalana, ambla seguretat que el fet de compartiruna cultura i la llengua que li serveixde vehicle no suposa renunciar a lapròpia identitat, sinó que és engran-dir-la i magnificar-la. Cal preguntar-se,per exemple, fins on podria haver-seestès la llengua catalana si els reis delCasal de Barcelona haguessin traslla-dat, per evidents raons estratègiques,la capitalitat del vell regne aragonèscap a la seva frontera oriental, enlocalitats amb forta tradició pactista,conegudes seus parlamentàries deCorts, com van exercir, aleshores, lesviles de Montsó, Casp o Alcanyís, din-tre la Corona d’Aragó.

Des de l’Aragó català –o, simple-ment, des de lÁragó pro-català–estra nya comprovar que qualsevoldes cripció geogràfica o lingüística delsPaïsos Catalans inclou les comarquescastellanoparlants del País Valencià,àdhuc algunes de les que són d’ori-gen totalment castellà (per exemple:el Racó dÁde mús, l’Alt Millars, l’AltPa lància, els Serrans, la Foia de Bun-yol, la Plana dÚtiel, la Vall de Co -frents, la Canal de Navarrès, l’AltVinalopó i el Baix Segura) i mai no estenen en compte les de procedència ofiliació catalano-aragonesa. Sap greu

que no s’arribi a la reinte-gració –en tesa aquesta comun procés de recuperació deles terres històriques i lin -güísticament catalanes– deles co mar ques aragonesesque van ser colonitzades perrepobladors d’origen cata là ien les quals, com pot pro-var-se mitjançant una senzi-lla recerca documental i ono - màs tica, es va parlar el ca talàdels temps mitjans, moltaviat amenaçat per l’arri-bada de nous colons queintroduirien les seves parlescastellanes i aragoneses. Lainclusió de les comarquesaragoneses del Cinca Mitjà(Montsó), el Baix Aragó(Casp i Alcanyís), Andorra-Ríu Martí, Maestrat-Serra deGúdar i part de les ConquesMineres de Terol conduiria aun més ampli concepte delPaïsos Ca talans i a unamajor certesa històrica del’expansió de la llengua ca -talana a lÁragó.

Tant de bo que els noustemps vegin la definitiva reintegracióde lÁra gó a la comunitat de països dellengua i cultura catalanes, comunitat ala qual pertany per dret propi. No caldir que aquest singular cicle de tornadano podrà materialitzar-se a travésd’una federació prohibida per la Cons-titució espa nyola, sinó en un marc delegítima i necessària col•laboració entreles co mu nitats, nacionals o no, regio-nals o co mar cals, ja siguin intra o extra-peninsulars, que tenen l’honor decomptar, entre les seves llengües ma -ternes, amb el català, atès que enaquesta llengua es van expressar i vanconviure durant segles de glòries i fra-cassos comuns.u


de pertot

Confederació Catalano-aragonesa


amics i mestres

Toni, bon dia. Aquest embruixament permossèn Alcover, d’on et ve?

Des que era quasi un infant, perquèjo vaig aprendre de llegir el català deMallorca i puc dir que «a llegir», en elstoms de rondalles de mossèn Alcover.A casa nostra n’hi havia alguns toms,

que devia haver comprat mon pare, ipocs llibres més. Entre els sis i els vuito nou anys, els vaig llegir tots unesquantes vegades, abans de començar allegir coses en castellà.

Com eixí aquesta inclinació i estima perconèixer l’autor del Diccionari?

Quan tenia uns deu o onze anys, ala biblioteca pública que la Caixa dePensions («La Caixa», que en diuenara) tenia a Manacor, vaig descobrir elprimer tom del Diccionari català-valen-cià-balear. Vaig llegir-ne la introducciói vaig adonar-me d’allò que era la nos-tra llengua i de la seva identitat ambla catalana, cosa que ningú no m’ha-via explicat mai. Alguns anys després,quan en tenia quinze o setze, vaig des-cobrir, a Can Rotger, aquella llibreriade devora sa Bassa, en un munt de lli-bres que tenien a un racó, quasi aban-donats, un exemplar de l’Ortografiamallorquina, escrita i editada per F. deB. Moll encara en vida de mossènAlcover, però adaptada ja a les normesde l’Institut, i que vaig adquirir per unpreu molt mòdic. I més tard vaig tro-bar la Gramàtica preceptiva, també deF. de B. Moll, obres que em vaig estu-diar ben a fons.

I arriba un dia en què de lector passesa ésser escriptor

Bé, no vaig passar directament aésser escriptor i no sé si meresc aquestnom, encara. Vaig tenir l’oportunitatde veure publicada la primera de lesmeves obres l’any 1979, el llibre titu-lat Vocabularis temàtics, amb què s’i-nicià la col•lecció «Tià de Sa Real»,patrocinada aleshores per l’Ajunta-ment de Manacor. Tot seguit vaigescriure una llarga sèrie d’articles que,amb el títol de «Cultura a cullerades»,aparegueren en una revista de lamateixa ciutat. Per aquests treballs elPatronat de l’Escola Municipal deMallorquí m’atorgà el «Reconeixe-ment de Mèrits» l’any 1980.

I també arribà un dia en què et feresprofessor de català

Això em va donar ocasió de conèi-xer el senyor F. de B. Moll. Jo havia lle-git, a més de l’ortografia de què jahem parlat, la seva Gramàtica precep-tiva, la Gramàtica històrica, la biografiaque va escriure de mossèn Alcoveramb el títol Un home de combat, ihavia fet moltes consultes al Diccionari.Poc després d’haver aprovat els exà-mens per a professorat de català que hihagué l’any 1971, als quals m’haviapresentat per lliure, sense haver assis-tit a les classes, un dia em vaig decidiranar a l’Editorial Moll i demanar per D.Francesc, amb la intenció de fer la sevaconeixença. Sortosament hi va ésser iférem una bona xerrada.

Ja tenim un professor de català. Resultaque aquest professor comença a impar-tir classe...

Bé, això és purament anecdòtic, per-què jo tenia una altra feina i mai nom’havia passat pel cap dedicar-me al’ensenyança. Un dia, devia esser durantl’any 72 o 73, em cridà el senyor Moll iem digué que havia parlat amb el direc-tor de l’Institut Ramon Llull, de Palma, ihavien acordat fer la prova de donar un

Antoni Llull, un altre «bruixat» perla llengua

Gabriel Barceló

Antoni Llull Martí nasqué a

Manacor (Mallorca) l’any 1935.

Les adverses circumstàncies de

la llarguíssima postguerra feren

que hagués de deixar l’escola

prematurament i hagués de tre-

ballar en diversos oficis a la

seva ciutat natal fins que, aca-

bat el servei militar, gràcies als

seus coneixements d’anglès i

francès, començà a treballar en el

«handling» d’avions a l’Aeroport

de Palma i, simultàniament, a

l’oficina d’una empresa comercial

dedicada a la venda de joieria i

bijuteria i articles de regal, en

la qual tenia a càrrec seu la

correspondència amb clients

estrangers. Les seves activitats,

per tant, res no tingueren, en

principi, a veure amb la promo-

ció i ensenyament del català,

tot i que, amb el temps, arriba-

ria fer coses ben notables, com

es fa palès en la conversa que

hem mantingut a casa seva i

que ací reproduïm.

Antoni Llull Martí

Foto: BA

RCELÓ

curset de català als alumnes de sisè anyde batxillerat, però de forma no oficial.Jo li vaig dir que no tenia cap experièn-cia com a professor, i em digué que aixòno era obstacle i que estava segur queme’n sortiria. I ho vaig acceptar. Entreels alumnes que vaig tenir hi havia EnPere Rosselló, que ha esdevingut unnotable escriptor i poeta, professor de lanostra Universitat, En Mateu Morro,destacat polític nacionalista i tambéescriptor i professor, i N’Antoni Mir, pre-sident des de fa anys de l’Obra CulturalBalear. Supòs que sense les meveslliçons haurien arribat igual d’enfora,però em satisfà haver-los pegat unamica d’empenta en aquells anys tan difí-cils per a la nostra cultura.

Un dia et decideixes a anar a la Univer-sitat...

Sí, va esser poc després que s’esta-blís a Palma la Universitat, com adependència de la de Barcelona. Es vadonar l’oportunitat d’entrar-hi als ma -jors de vint-i-cinc anys que no tenien latitulació que abans s’exigia, passant,això sí, les proves pertinents. M’hi vaigpresentar i m’acceptaren. Vaig matricu-lar-me a Filologia Hispànica i vaig cursarels dos primers anys, d’una maneraprou satisfactòria, però després canvia-ren els horaris i aquells estudis ja noforen compatibles amb la meva feina.Casat i aleshores ja amb tres infants,vaig haver de deixar-ho, amb tot i quevaig continuar llegint i investigant pelmeu compte, especialment coses rela-cionades amb la lexicologia.

Però això et deixà empremta, perquè séque ets un dels cofundadors de laSocietat d’Onomàstica.

No és exactament així, perquèquan jo vaig conèixer l’existència dela Societat d’Onomàstica ja feia un odos anys que funcionava. L’any 1980En Joan Miralles, que ja hi pertanyia isabia de la meva afició a l’estudi delsnoms, em va proposar de publicar unarticle al Butlletí d’aqueixa societat.L’any següent em demanà la coopera-ció en l’organització del Col•loqui d’O-nomàstica que tingué lloc pel mesd’abril de 1982 al monestir de La Real,de la ciutat de Mallorca. Hi assistirenprestigiosos lingüistes de tots els Paï-sos Catalans. Hi vaig presentar unaponència amb el títol de Passat, pre-sent i perspectives de futur dels estu-dis d’antroponímia a Mallorca. Pocdesprés em proposaren formar part

de la Junta Directiva, en la qual esticde llavors ençà.

Resulta que amb En Joan Miralles notan sols tinguéreu aquesta trobada decientífics, especialistes en Onomàstica,sinó que també heu fet alguns altrestreballs relacionats amb aquest tema...

En efecte, confeccionàrem, entreels anys 88 i 89, un catàleg de nomspropis que fou publicat per la Universi-tat de les Illes amb el títol de Catàlegde noms propis de persona. Anavadedicat a facilitar l’escriptura dels nomsen la forma ortogràficament correcta,a efectes d’inscripció en els registrescivils i parroquials i en qualssevol altresdocuments. Però no crec que hagi gau-dit de gaire difusió.

Jo sé que s’utilitza en els Jutjats, i elsServeis de Normalització Lingüísticatambé el tenen. Bé, resulta que tensprop de dues dotzenes de «quaderns deNadal» en què estàs fent vertaders pro-digis d’equilibri i jocs de paraules i totaquest aspecte lúdic de la llengua. D’onet ve aquesta afició d’anar jugant ambels mots?

Des que era ben jove, però no vaigdecidir-me a fer-ne fins a finals delsanys setanta. Vaig començar amb elQuadern dels palíndroms i altres jocs deparaules, al qual seguiren el Quadernd’endevinalles i el Quadern de frasesinsòlites, que no arribaren, pròpiament,a ser editats, ja que únicament en vaigreproduir, en fotocòpia, unes poquesdotzenes d’exemplars que vaig regalarals amics que sabia que s’interessavenper aquestes coses. Després n’he anatpublicant, composta la part gràficaamb ordinador i amb tirades de centexemplars no venals; però, deguda-ment registrats, prop d’una vintena,sobre temes relacionats principalmentamb l’onomàstica, hagiografia, diversosjocs de paraules i proverbis.

El primer dels teus llibres que realmentva tenir ressonància i va obrir unacol•lecció fou el dels Vocabularis temà-tics per a la correcció de barbarismes ienriquiment del lèxic personal, que ésdel 79...

El tenia escrit des d’alguns anysabans, però no havia trobat cap sub-venció per a publicar-lo, fins que sortíl’oportunitat amb l’inici de la col•lecció«Tià de Sa Real», patrocinada per l’A-juntament de Manacor. Sé que tu hitingueres part, en la selecció del meu lli-

bre. L’obra sortí amb unes paraules depresentació del Sr. Francesc de B. Moll,que la valorà molt positivament, itambé fou molt ben acollida pel públic.

D’altra banda, tens un estudi del lèxicde mossèn Alcover, del 87...

Sí, això fou un intent de divulgaciód’una part de l’obra de mossèn Alco-ver no gaire coneguda. Vaig voler mos-trar com parlava, quin era el seu estilquan escrivia coses que no eren ron-dalles. Es va publicar, per capítols, al7Setmanari, de Manacor, i finalmenten un llibre de la col•lecció «Papers deSa Torre», col•lecció que tu amb tantd’encert dirigies. Dins el mateix anyse’n féu una segona edició. Avui en diaés introbable. A mi tampoc no me’nqueda ni un sol exemplar disponible.

A més, has estudiat els proverbis i elsrefranys. Tens un llibre titulat Refle-xions sobre la saviesa dels proverbis,del 94, i més endavant en fas un altre,Mestre Nadal a la ciutat d’Adagiona,on altra vegada rebles el clau amb elsadagis...

A mi sempre m’han agradat elsrefranys o proverbis. Tenia a casa algu-nes obres ja clàssiques de la paremiolo-gia europea, com la d’Arthaber, publi-cada en italià amb el títol de Dizionariocomparato di proverbi e modi prover-biali in sette lingue, però durant l’estiudel 1993, en una llibreria de Lisboa, vaigcomprar un llibre titulat Novo dicionáriode provérbios, que en duia una bonarecopilació en portuguès, espanyol,francès, italià i romanès. La lectura d’a-questa obra em va despertar l’afició peraqueixes dites. Vaig anar llegint els lli-bres que tenia sobre aquesta matèria ien vaig adquirir alguns altres. Pensanten allò que deien els proverbis que mésm’agradaren, em sortiren les reflexionsque finalment constituïren el llibre. Tresanys després vaig tenir la idea d’escriureaquella narració parèmica, de mestreNadal, utilitzant el protagonista d’unarondalla popular però enfrontant-se asituacions distintes. L’any 1998 vaigpublicar la Petita antologia de proverbisde distintes parts del món.

El teu poliglotisme t’ha duit a la rea-lització d’un estudi que m’imagín quedeu esser el més complet que s’ha feta Mallorca en la qüestió d’aportar tex-tos en diferents idiomes, perquè tensun llibre que es diu Felicitacions en500 llengües...


amics i mestres

Fou conseqüència d’una idea quevaig tenir cap a finals dels anys vui-tanta, mentre estava treballant com aresponsable de recursos humans a l’A-eroport de Palma. Cada any, poc abansde Nadal, col•locaven un gran arbreenmig del vestíbul principal i, a prop, hiposaven unes fórmules de felicitació enles quatre o cinc llengües més corrents.Jo vaig proposar al director de l’Aero-port de penjar de l’arbre uns cartellets,una mica adornats, amb felicitacionsen tots quants d’idiomes poguéssimobtenir, i em vaig comprometre a cer-car jo mateix aqueixos materials. Lisemblà bé la idea. Aquell primer anyn’hi posàrem poc més de quaranta;l’any següent, devers cent, i més tardpassàrem a tres-cents. A l’arbre ja no hihavia lloc per col•locar-n’hi més, i, l’any92, vaig proposar de fer un llibret defelicitacions, amb les que tenia recolli-des, que ja sobrepassaven les cinc-cen-tes. Això fou el resultat d’escriure cen-tenars i centenars de cartes arreu delmón, en castellà, en anglès i enfrancès. Fou molt laboriós, però unaexperiència ben interessant.

Has dit que abans de jubilar-te eres elcap de personal de l’Aeroport dePalma, d’Aena. Tu dins l’Aeroport notan sols vares esser el cap de personal,sinó que per iniciativa teva es va cons-tituir una biblioteca en la qual es tro-ben les obres de consulta més bàsi-ques en català i molts de llibres en lanostra llengua.

Les més bàsiques, sí, com la Granenciclopèdia catalana, la Gran enci-clopèdia de Mallorca, el Diccionaricatalà-valencià-balear, i bastants obresd’autors mallorquins i catalans actuals,a més de diverses enciclopèdies estran-geres i llibres en diferents idiomes. Eldirector que hi havia aleshores, el Sr.Pedro Meaurio, era un home moltreceptiu i que em sembla que compre-nia el problema de la minorització de lanostra llengua; no posà cap impedimenta la utilització d’una part important delpressupost dedicat a la biblioteca per al’adquisició d’obres en català.

Tornem a parlar de literatura. Tu ets unbon glosador i jo no diré poeta, però síque tens coses que més que gloses ja espodrien considerar poesia. Parla’m d’a-questa partida de llibres a on has tre-ballat el vers.

El que jo he fet més, en qüestió degloses, són endevinalles a l’estil de les

que feien els antics glosadors; peròreferides, la seva majoria, a coses delsnostres dies. Entre el primer Quadernd’endevinalles, Els noms de sant enendevinalles i el llibret titulat Novesendevinalles, que sortí poc abans del’últim Nadal, en tenc publicades mésde cinc-centes. I un llibret de què vaigquedar satisfet, publicat l’any 1983, ésel de les Gloses de l’estelada, quepodríem qualificar de didàctiques.

Que me’n dius, de l’estandardització dela llengua?

Som partidari de l’estandarditzacióde la llengua escrita i també de la par-lada en actes oficials, acadèmics o cul-turals i en els sermons. Els capellans deMallorca haurien de fer com feien elsde fa dos o tres segles, que dalt latrona utilitzaven la llengua literària; i,per això, els mots més anomenats enles homilies –l’Esperit Sant, el SantCrist, la Mare de Déu, el cel, l’infern, eldimoni, el purgatori, l’església, elbisbe, la seu, etc.– no es diuen mai aMallorca amb l’article derivat de ipse.

Anem, ara que ja hem fet un poc derepàs de la teva obra, al darrer delsteus llibres, que fa poc temps ha apa-regut, Bruixat per la llengua. Realment,aquí sembla que exposes tot el teuentusiasme per l’alcoverisme.

Sí, en aqueix llibre vaig fer-hi feinaamb molta il•lusió i amb el propòsit dedonar a conèixer, de manera similar acom havia fet abans amb El lèxic demossèn Alcover, el pensament i formad’expressar-se del nostre gran filòleg,però amb una particularitat: que lasuccessió de textos seleccionats –ambels meus comentaris i amb ortografianormalitzada, perquè es tracta d’unaobra de divulgació dirigida al públic engeneral– constituís tota una història del’Obra del Diccionari. El vaig fer en untemps relativament breu, no gaire mésde tres mesos. Tenia molt de materialarreplegat d’anys enrere i acabava dejubilar-me, amb la qual cosa vaig poderdedicar dies sencers a fer-la anar enda-vant. Tant de bo tinguéssim ara unaltre Alcover capaç d’engrescar, altravegada, tanta gent en l’estudi i pro-moció de la nostra llengua!

Parlem una mica de l’opinió que et vamerèixer aquest últim Congrés Interna-cional Mossèn Alcover...

Vaig trobar que no es va fer tot elque s’hauria d’haver fet. És cert que hi

hagué contribucions molt valuoses,però el nombre de congressistes fouescàs i encara ho fou molt més elpúblic assistent als actes. Em semblaque no se’n va fer prou propaganda.De fet, els diaris de Mallorca quasi noparlaren del congrés ni abans de laseva celebració ni mentre es feia. Crecque molta gent ni tan sols va assa-bentar-se’n.

Si tu fossis o tinguessis el poder delpresident de la comunitat autònomaamb llibertat d’obrar, què faries per a laintegració dels immigrants?

Jo, francament, no em veig dins elpaper de president, perquè mai nom’he ficat directament en política.D’altra banda, crec que un presidentno sempre pot fer allò que vol. Ara bé,dins les seves limitacions, diria quehaurien de fer més; potser no gastar-hiexcés de diners, però sí invertir-losmillor. Crear escoles com l’Escola deMallorquí de Manacor, tan exemplaren molts d’aspectes, potser ja no éspossible a hores d’ara, però sí que hoseria subvencionar amb molt de senycursos de llengua per a mallorquins iper a immigrants, a tots els pobles, iemprendre la normalització de la llen-gua al carrer i dins les institucionspúbliques. En aquestes, per llei, i dinsles empreses privades, per convenci-ment dels qui les dirigeixen, mitjançantuna adequada propaganda.

Per acabar, m’agradaria que em donas-sis la teva opinió sobre els nostresgovernants. Ens feren promeses comera la qüestió del pla de xoc, etc. Comveus aquesta situació?

Crec que ja s’hauria d’haver fetmés, a hores d’ara. Les coses vanmassa a poc a poc i amb poca força. I,si bé el nombre de catalanoparlants haaugmentat considerablement en elsúltims cinquanta anys, també ha aug-mentat molt el nombre d’habitants delnostre país que no tenen el català coma llengua materna. D’altra banda, noens trobam només amb la pressió de lallengua castellana sobre la nostra, sinóamb la de l’anglès i amb mitjans dedifusió molt més poderosos que elsnostres. A Balears, encara no tenimuna televisió com pertoca en la nostrallengua. Amb tot, depèn de nosaltresque aquesta sobrevisqui de maneradigna. La solució està a no perdre lanostra consciència de poble. Altra-ment, estam perduts.u


amics i mestres


amics i mestres

Ets nascut a Orleans, França, l’any 1932.Signes Jacme i no Jaume. Perquèpuguem configurar l’ambient de la tevainfantesa, amplia’ns i relaciona’ns unamica aquestes dades.

El nom de Jacme és agafat com unaafirmació de catalanisme. El nostreJacme, el Conqueridor, ha estat sem-pre per a mi un personatge colpidor iadmirat. Em sap greu que aquest noms’hagi perdut (no el nom, sinó lamanera d’escriure’l, tan catalana), itracto, fent-lo servir, que no desapare-gui del tot.

Referent a l’ambient de la mevainfantesa, se’n poden treure més de -talls, o més concrets, del meu llibreFerran Romaguera, etc.

Series francès per naixement. Fins aquin punt domines l’idioma francès i enquin grau posseeixes aquella cultura?

El francès és un idioma que parlo,junt amb l’anglès i l’italià; a part, ésclar, del català i del castellà.

La cultura francesa no ha estat maiun motiu de possessió, ans al contrari,més aviat l’he rebutjada per «xovinista»i per opressora i botxina de la nostracultura a la Catalunya Nord. Això no voldir que no m’agradin Voltaire, Sartre,Baudelaire, Flaubert, Prevost, etc., iespecialment Maupassant, amb elsseus immillorables contes curts, que

m’han influït especialment a l’inici deles meves aspiracions d’escriure i emserviren molt per a trobar la mètrica alsguions curts per a la televisió. Tambévaig tocar aquest gènere, contes curts,en dos llibres, no publicats, Pessics i Ésque... passa cada cosa, oi?

Tens les arrels maternes a la Pobla deClaramunt i, per tant, ets de neta sabacatalana. Oi més, el teu pare ja eraescriptor; jo n’he llegit un recull de pen-saments, tipus Pascal. Va de bo que sónun model de penetració psicològica id’agudesa intel×lectual. ¿Sents que envéns de mena del pare, en l’aspecteliterari? Et mogué ell explícitamentdevers el camp de la literatura?

Fou el meu avi matern qui em féuveure la Pobla de Claramunt com elmeu poble, malgrat que ell no hi havianascut, a part de tenir-hi un mas queencara pertany a la família. Tenia unapredilecció per aquell tros de terra, alqual es lliurà de ple.

El meu pare em va traspassar l’a-fecció a escriure, car ell mateix escrivia;però el qui realment m’hi engrescà fouel meu avi matern, Florenci Cornet,dramaturg amb més de dotze obrespublicades i estrenades, alguna, comLa Fosca, amb més de cinc mil repre-sentacions. A part, l’avi era un lectorempedreït i m’induí a ser-ho jo també,

i, amb el pas del temps, fins a desafiar-lo interiorment (fa anys que és mort)en el sentit de tenir una biblioteca mésàmplia que la seva. Encara no hi hearribat, ni de bon tros, ja que escassa-ment arribo a tenir tres mil volums. Ésclar que continuo comprant el quem’interessa i tal volta l’augmentaré, sihi ha salut, a uns quants més...

Vas passar molts anys a Nicaragua. Fes-nos cinc cèntims de les teves activitatsen aquell país.

Hi vaig ésser de 1950 fins quasi a1970, que és quan vaig decidir «tornara casa». Però no m’hi vaig poder adap-tar, ni pel franquisme, ni per la manerade ser i pensar dels meus coetanis, nipel «catalanisme» que aleshores espracticava, i poc temps després retor-nava on millor em trobava: a Amèrica.Una cosa molt semblant va succeir almeu íntim Jaume (Met) Miravitlles, peròamb la diferència que ell era molt mésgran que jo i s’hi resignà, i morí a Bar-celona. Jo me’n vaig tornar cap a Amè-rica, on, almenys, respirava altres airesmés lliures i podia somniar en unaCatalunya que era la «meva», tan dife-rent de la realitat del moment. De Nica-ragua, una segona pàtria per a mi, vaigpassar a viure a Veneçuela, en no con-formar-me amb l’estat catastròfic enquè els sandinistes havien deixat el país.

Jacme Alberdi i Cornet, un catalàde terres llunyes

Pere Ortís

Hi ha molts catalans escampats pel món que cremen en amor a Catalunya. I que en molts casos endonen un aferrissat testimoni. De reconeixement, a casa en tenen poc; i potser també n’esperen poc. Peròells negligeixen la plenitud de la feina que els donaria més rendiment –pecuniari!– al lloc on són, i enmarginen un bocí per a la Pàtria, bo i alenant amb l’ideal com veritables poetes o com cavallers errants.

Entre ells en destacaria un, a qui conec arran d’uns quants contactes esdevinguts aquests darrers anysde la fi de segle. Es tracta de Jacme Alberdi i Cornet, resident a Hondures. Veritablement, una personali-tat polifacètica, un català d’amplitud que encarna, en grau major o menor, les més genuïnes característi-ques de la raça. És empresari agosarat, és hisendat, és dramaturg, és guionista per a la televisió, és diri-gent de grup, és novel•lista, és inquiet i tafaner del món mitjançant els viatges.

Em rep al seu domicili de la colònia Las Mercedes, una de les més modernes de San Pedro Sula. Unasenyera, estesa sobre la biblioteca, presideix el despatx. Aire condicionat, ja que a fora el sol treu fum deles pedres. Molts llibres catalans, dels més sòlids, a les postades. Llegí el meu «La pell de la iguana», aNicaragua, i vingué a Tàrrega a fer-nos amics. Parla de tants i tants projectes amb entusiasme d’home jove.Posseeix el do de la conversa com a beguda espiritual compartida amb l’amic. També posseeix el de la ria-lla, no la de l’escriptor càustic, amargat del món i de si mateix, sinó aquella rialla en què intervenen totsels àmbits facials, amarada de llum serena i que transmet una ànima en repòs.

Després d’uns quants anys allà, per cir-cumstàncies de la vida, vaig aterrar denou a Centreamèrica, concretament aHondures, on tenia un fill casat, ambnéts. Aquí m’estic, per ara; però tinc ladèria de retirar-me definitivament al llacAtitlán, a Panajachel, Guatemala.Un paradís per a meditar, llegir,escriure, pintar, fer i sentir música,etc. Ho estem planejant un grupd’amics de joventut, tots tocats del’ala i amb les mateixes afeccions, ila majoria destacats artistes en laseva «especialitat». Volem comprarun terreny de proporcions escaientsi cadascú fer-s’hi una casa d’acordamb les necessitats individuals.Aquest projecte el pensem portara terme a principis del 2003. Defet, ja estem cercant terreny, méso menys d’un parell d’hectàrees,davant el llac.

Enmig dels avatars de la teva vida,dels teus desplaçaments més aviatde caire alienador d’un ideal, fillsd’una nostàlgia, on comença el tu-a-tu amb les nostres lletres?

El tu-a-tu amb les nostres lle-tres, si aquest tu-a-tu vol direscriure en català, curiosament se’mdespertà tard (a cinquanta i escaigd’anys), ja que tot el que havia escritabans i després de divuit anys (edat enquè me’n vaig anar a Amèrica, l’any1950), ho feia en castellà. En arribar aNicaragua, naturalment, vaig continuarescrivint en castellà, ja que era l’únicidioma que entenia el país on vivia i onjo col•laborava en teatre, televisió, amés d’articles periodístics.

Fou en tornar a Amèrica per segonavegada que vaig agafar consciència delque veritablement estava fent: menys-prear la base de la nostra cultura, l’i-dioma, utilitzant amb més facilitat icomoditat una llengua imposada. Aixòem va fer tanta malícia que em vaig ferel seriós propòsit de treure’m l’aclapa-radora vergonya que sentia de mimateix i començar a estudiar pregona-ment la gramàtica i l’ortografia de laparla heretada dels meus avantpassats.Em costà molt, ja que estudiar catalàvivint a Centreamèrica no és gens fàcil.Me’n vaig sortir, però.

Des del dia que vaig prendreaquesta decisió, mai més no he escriten castellà ni mai més penso fer-ho. Elque sí que faig, si m’ho demanen, éstraduir-hi alguna de les meves obres.Fins els articles que em demanen per a

alguna revista, o diari, primer els escricen català i després els tradueixo, afe-gint-hi «traduït del català pel mateixautor», per tal de deixar constància delmeu error anterior i la meva fermesaamb vista a rectificar-lo.

El tema de Cristòfol Colom és nou en lateva vida? ¿O és que has portat, ja dejove, clavat entre cap i coll, el neguit–el trauma– de la probabilitat de laseva catalanitat?

Cristòfol Colom per a mi sempre haestat el símbol de la injustícia des quevaig llegir, de molt jovenet, el llibre delcatedràtic peruà Luís Ulloa, on deixavaanar la seva convicció de la catalanitatde Colom. Potser va ser el primer llibreseriós que sobre aquest tema queia ales meves mans, quan jo tenia unsdinou anys. Des de llavors, qualsevol lli-bre que parlés de Colom era compratamb nerviositat de col×leccionista. Alcap dels anys un nebot em visità i restàparat en veure a la meva bibliotecatanta informació sobre Colom, i emsuggerí de fer un llibre, sobre lesmeves bases, les quals podrien ésserun bon punt de partença per a distin-tes investigacions. Mai no hi haviapensat i em semblà una excel×lentidea. M’hi posí tot seguit, i al cap del’any sortia Cristòfol Colom, el corsari,que edità Pagès Editors, de Lleida.Encara que en vaig fer dues versions,l’una com a tesi i l’altra com anovel×la, la segona ha estat la publi-cada, per semblar, segons l’editor, queseria més ben acceptada pel públic.

Veurem com aquest respon, si ambinterès o no, a llegir un llibre on estracta un fet tan transcendental de lanostra història, especialment si consi-derem que en aquells anys (1460-1500) és on es va determinar (això ve

de lluny, però) d’unificar regnes perles bones o per les males, sota lavisió i fermesa de Castella; això,més que tot, és el que tracto designificar en el meu llibre: queColom fou una clau, utilitzada imanipulada descaradament i sensemanies, tant llavors, com després,com ara, per tal d’aconseguir aques -ta imposada unidad, que tantesmales conseqüències ha portat per aCatalunya (i que continua portantmalgrat els «pactes»).

Has escrit molt sobre teatre; hasescrit teatre, assaig, contes, guionsper a la televisió, articles periodís-tics. Com que no t’he seguit el volfins ara fa poc, fes-ne un croquisbreu, comprensiu.

És molt difícil resumir el meutreball periodístic i d’investigació.El més significatiu, i del qual esticmés orgullós, podria ser la meva

contribució a l’Enciclopèdia mundialdel teatre, editada en el Canadà, i dela investigació desenvolupada per aaconseguir-ho. També estic molt or -gullós del meu treball, curt peròintens, de 70 pàgines, Anàlisi sobre elteatre a Nicaragua, i dels articles quesobre mi sortiren en el Boletín Nicara-güense de Bibilografía y Documenta-ción, núm. 58 i 59, pel gener del1989, i els articles a l’Inventari Teatrald’Iberoamèrica, Escenarios de DosMundos, Ed. núm 3 del Centro deDocumentación Teatral, amb seu aMadrid.

El Ministeri de Cultura de Nicaraguam’ha publicat un Curs Intensiu de tea-tre i unes set obres teatrals. Te’n dic elsprincipals títols: la primera, treta d’unanovel×la de Somerset Maugham, ano-menada Lluvia; després El juicio, ElAborto, Los blancos patos de la lagunanegra, Ciclo, El premio, La tumba, Lavecina, El noviazgo, i, la ja escrita encatalà, Kinú. A més, tinc escrits unmunt de guions per a la televisió (pas-sen del centenar), molts dels quals jomateix dirigia i altres que fins i totinterpretava, encara que el meu fort ésla direcció teatral, on he guanyat pre-mis significatius, especialment en tea-tre avantguardista.


amics i mestres

Jacme Alberdi FOTO: ORTÍS

amics i mestres

Això ho considero una etapa moltpositiva de la meva vida, però que,com totes les etapes, són una anèc-dota més dintre el garbuix existencial.Ara sols m’interessa escriure llibres,especialment temes filosòfics novel-lats, fer recerca i llegir; sobretot llegirmolt, que és el que més m’omple icomplau.

L’Home espaiat, la teva primeranovel×la, fou premiada per la Funda-ció Paulí Bellet, de Washington, en1995. Vaig poder fullejar-ne l’originalfa cinc o sis anys, a Hondures, i em féul’efecte d’un tema nou, agosarat,debatut en dos plans, l’un de ciènciaficció i l’altre de caire humà, on l’acciófeia salts estrambòtics i al final s’aco-blava en un desenllaç insospitat, feiaestona gruat. Què és bàsicament lanovel×la? Què és la Fundació PaulíBellet? Te la premiaren en català?

Anem per parts. L’Home espaiatés, essencialment, un missatge no -vel×lat barrejant dues temàtiquescom poden ser una forma de viurerural dels anys seixanta a Catalunya iuna forma de viure utòpica, peròenvejable, al planeta Xunt que, permotius especials, es relliguen a travésd’un personatge curiós.

La Fundació Paulí Bellet funcionadins la Universitat Catòlica de Was-hington i la manega el Dr. JosepMaria Solà Solé, un gran catalanistaincomprès i gens suportat per quihauria de fer-ho. El premi fou obtin-gut precisament per ser escrita encatalà.

El febrer del 97 vaig assistir a una deles performances de la teva obra tea-tral, El juicio, al teatre Círculo CulturalSampedrano, de San Pedro Sula. Granassistència de sampedrans, en espe-cial de jovent. I gran acceptació depart de tots, que s’ho passaren moltbé. Era una presentació sui generis,farcida de símbols de l’actualitat ciu-tadana, portada per personatgessurrealistes, la qual incloïa una sàtiramordaç de l’estament i la professio-nalitat oligàrquics. Continues escrivintteatre i portant-lo a l’escena?

De moment, no. Sense que aixòvulgui dir que ho hagi deixat del tot.Poser n’escriure més endavant, sitrobo un tema que m’interessi.

De lluny estant, quina impressió et faCatalunya?

Impressió de conformisme en tot;és allò de «tant me fa ase com bèstiamentre tingui alfals per menjar». Unaaltra impressió punyent: la d’una pèr-dua constant d’identitat i d’un menys-preu total per les arrels i els sofrimentsde ciutadans –milers a través delssegles– que ho han donat tot peraconseguir un reconeixement, no dela nostra raça llatina, sinó de la nostracultura, del nostre país com a tal, delque ens fa ser poble diferenciat i ambdret a ser-ho.

La impressió que Catalunya pre-senta és la d’unes persones mancadesde consciència d’allò que és i d’allòque representa ser català. Això no ésdetectable de lluny estant, sinó deprop, quan arribes a Barcelona a fer-hi estada d’un parell de mesos i te’ntornes fastiguejat, decebut de la rea-litat que s’hi està vivint. Sempre hi ha,però, l’esperança d’una revifalla, comsucceí amb la Renaixença, quan totsemblava dat i beneït i el domini del’invasor el creien ben arrelat.

La gent no s’adona de la subtilagudització de la feina de conquestaa què estem sotmesos, a través de lallengua imposada, mentre permetemgenerosament que es malmeti la nos-tra, ajudant-hi el fet que es complei-xin ambdues coses amb una incons-ciència desconcertant.

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

A Jacme el sentiment,l’amor a la Pàtria i a la llen-gua li traspuen en el parlar ien les actituds. I això ja fatemps, d’ençà que el conec.És dels pocs que han aprèsa valorar la Pàtria i a conèi-xer-la més de lluny, arran deles lliçons que t’ensenyal’ample món. Lliçons que aCatalunya ens desfiguren ialteren els més catalans,fent el joc als qui odien paísi llengua.

Quan surto a fora, el solés d’una veritat cantelluda ique no pot ser tergiversada.Inunda les altes muntanyes ies reparteix a gavadals perl’espai. Penso que així ma -teix haurien de ser Cata-lunya, la llengua i el seusinteressos finals, per alscatalans.u

amics i mestres

Diu Sòcrates, en la República, queel tipus d’Estat depèn de la classe depersones que en formen part. Plató,el gran filòsof grec, sens dubte enten-gué com, en la construcció d’un país,el tarannà dels seus membres és quel-com fonamental. Encara més si par-lem de la classe intel•lectual que,suposadament, ha de guiar el procésde construcció nacional.

Volem parlar aquí de Joan Crexellsi hem començat parlant de Plató. Quisàpiga, però, qui fou i qui és JoanCrexells en la cultura catalana delsegle XX comprendrà que no hi ha capmanera més bona de recordar-lo quecitant el seu admirat i estimat Plató. Ino tan sols perquè Crexells, en la sevaobra –sens dubte una obra enormeper a una vida tan curta–, deixà mos-tres clares d’amor pels clàssics, sinóperquè traduí onze diàlegs platònicsper a la Fundació Bernat Metge, ambuna perícia i una qualitat que encarano han estat igualades i que difícil-ment ho seran.

Nat a Barcelona l’any 1896, ésllicencià en filosofia en 1918 i, unany més tard, obtingué el títol dedoctor en aquesta especialitatamb una tesi doctoral, intituladaLas verdades absolutas, centradaen temes epistemològics. Assistí,a més, als cursos d’A. Rubió iLluch als Estudis UniversitarisCatalans i fou alumne del Semi-nari de Filosofia de l’Institut d’Es-tudis Catalans, seminari regentatper Eugeni d’Ors. En 1920 sen’anà a Alemanya, on va assistir aclasses de filosofia grega i seguíels cursos de Rielh i Stemmlerensems que iniciava les tasquesde corresponsal per al diari LaPublicitat. En tornar a Catalunyal’any següent, guanyà les oposi-cions per al càrrec de cap d’esta-dística a l’Ajuntament de Barce-lona, institució que li subvinguéles despeses d’una altra estada alpaís germànic. Més tard féu unaltre viatge, però aquesta vegadaa Anglaterra: estudià Estadística a

l’University College i al Galton Labo-ratory, on fou alumne de Marshall iPearson. L’any 1925 encara fou atemps de llicenciar-se en dret per laUniversitat de Barcelona, on founomenat Professor Auxiliar de DretNatural. Un any més tard, feia el seudarrer viatge d’estudis per Polònia iÀustria. Ja no hi va haver temps deres més. Crexells moria la matinadadel 13 de desembre de 1926, desprésd’una desafortunada intervenció qui -rúrgica. Tenia trenta anys. El seutraspàs provocà un gran dol en elscercles culturals catalans. «Els amicshem perdut l’amic. Catalunya ha per-dut un ciutadà exemplar, un homed’alta mentalitat i de cultura riquís-sima», deia Antoni Rovira i Virgili enun article aparegut a La Publicitatl’endemà de la mort de Crexells.

Norbert Bilbeny, un dels pocs filò-sofs del nostre país que han dedicatatenció a la seva obra, assenyala que«Crexells vindria a ser un dels primersprototips d’alumne contemplats se -

Joan Crexells,l’intel·lectual complet

Xavier Ballester

Horari Centre del parcDe dilluns a divendres: de 9h a 13,30hi de 15,30h a 18,30hDissabtes: de 10 h a 14h i de 16 a18,30hDiumenges i festius: de 10h a 14hConsulteu horari d'estiu

C/ de la Vinya, 108695 BagàTel. 93 824 41 51Fax 93 824 43 12

•• Un Parc Natural que protegeix 41.342Un Parc Natural que protegeix 41.342hectàrees de muntanya prepirinenca.hectàrees de muntanya prepirinenca.

•• Zona d'Especial Protecció per a les AusZona d'Especial Protecció per a les Aus(ZEPA)(ZEPA)

•• Lloc d'Interès Comunitari (LIC) dins la XarxaLloc d'Interès Comunitari (LIC) dins la XarxaEuropea Natura 2000.Europea Natura 2000.

•• Amb 30 hàbitats i fins a 30 espècies de floraAmb 30 hàbitats i fins a 30 espècies de florai fauna d'interès europeu.i fauna d'interès europeu.

•• Llar de més de 230 espècies de vertebrats iLlar de més de 230 espècies de vertebrats imoltes espècies d'invertebrats. Amb unamoltes espècies d'invertebrats. Amb unaflora molt rica i variada, amb 1500 tàxonsflora molt rica i variada, amb 1500 tàxonsdiferents.diferents.

•• Refugi per a espècies amenaçades com elRefugi per a espècies amenaçades com elgall fer, el trencalòs o el julivert d'isard...gall fer, el trencalòs o el julivert d'isard...

•• El Parc Natural gestiona també dues ReserEl Parc Natural gestiona també dues Reser--ves de Caça, sis espais del PEIN i tres Reserves de Caça, sis espais del PEIN i tres Reser--ves Naturals parcials per a la llúdriga, queves Naturals parcials per a la llúdriga, quefan un total de més de 88.000 hectàriesfan un total de més de 88.000 hectàriesprotegidesprotegides

•• Àmplia oferta lúdica i turística: visites guiaÀmplia oferta lúdica i turística: visites guia--des, xerrades, exposicions, itineararis natudes, xerrades, exposicions, itineararis natu--ralístics, senders, centres d'interpretació iralístics, senders, centres d'interpretació iromànic romànic

•• Infraestructures per al lleure: àrees recreaInfraestructures per al lleure: àrees recrea--tives, refugis, miradors, museus, etc.tives, refugis, miradors, museus, etc.

Joan Crexells. Berlín, desembre de 1920

gons l’ambiciós projecte educatiu dePrat de la Riba»1. L’observació ésexacta. Joan Crexells fou un intel•lec-tual complet, interessat per tots elscamps de la cultura i delerós d’accedir-hi sense intermediaris, per la via di -recta. Enfront del classicisme, preco-nitza un retorn als clàssics per tal decomprendre millor la nostra realitatmés propera, car, en contra de l’opiniódominant, diu Crexells, «a Grècia i al’època clàssica, operaven forces de -mo cràtiques i reaccionàries, comunis-tes i individualistes, igual que a l’èpocaactual i més o menys igual que en totesles èpoques». Així, la necessitat d’a-propar-nos als clàssics és suscitada per-què aital aproximació produeix «laconvicció de la constància dels factorsessencials que juguen en les situacionspolítiques». Aquesta devoció pels grecsserà un dels elements constants de laseva obra. Sadollat d’alta cultura, deia,sorneguer, que «després dels grecs,Shakespeare», i després... «res més».

Joan Crexells fou, sobretot, un filò-sof, un amant de la saviesa en el qualconfluïen la pregona admiració, l’asto-rament i la curiositat, trets essencialsde la caracterització platònico-aristotè-

lica de la filosofia. Ultra les excel•lentstraduccions de l’obra de Plató, fou unimportant innovador en el contextfilosòfic dels Països Catalans, on intro-duí la filosofia analítica. En aquest sen-tit es destaca molt especialment el seuarticle sobre l’obra de Bertrand Russell.Són excel•lents també dos textos, «Laciència i el futur» i «La Història a l’in-revés», en els quals, en plena efer-vescència de l’àcida perspicàcia i la finaironia que s’escolen en els seus millorsescrits, Crexells es mostra escèpticdavant l’optimisme que acompanyaara i adés l’evolució tècnica i científica.Però és també digne d’esment el Cre-xells humanista i l’economista –l’any1925 assumí la direcció de la secciófinancera de La Publicitat, on publicàels seus articles sota el pseudònimd’Observer–, i també el Crexells com-promès políticament amb la causanacional catalana. Membre d’AccióCatalana –al costat de Bofill i Mates,Rovira i Virgili i Carner, entre altres–deixà escrita una sèrie memorable d’ar-ticles intitulada «L’endemà de les fes-tes», on argumenta amb tot de dadeseconòmiques la viabilitat d’una even-tual independència de Catalunya. Més

escrits d’un marcat contingut políticsón «Anàlisi dels fonaments d’una acti-tud nacionalista» i «El cos immortal il’ànima mortal». El seu compromísamb Catalunya es palesa també enl’admiració que el nostre personatgetingué per l’obra de Pompeu Fabra ique es reflecteix en els seus escrits.Una mostra dramàtica i pregona d’a-quest compromís s’expressa en la se -nyera que, d’acord amb la seva volun-tat, l’embolcallava en el moment delseu enterrament.

Joan Crexells es constitueix en unmodel d’intel•lectual que molts vol -dríem atènyer, amb un equilibri gairebéperfecte entre un sentit i radical cata-lanisme i una obertura vers tot allò queEuropa, el món, li ofereix. Defugint elprovincianisme tronat i atansant-nossense complexos al món com a cata-lans és com podrem defensar més béla nostra cultura. I és això exactamentel que féu Joan Crexells al llarg de laseva curta però intensa vida. No ésmoment tan sols de recordar-lo sinó decontinuar el camí que ens deixà traçat.És el millor homenatge que li podemretre quan fa setanta-cinc anys de laseva mort.u


amics i mestres

Joan Crexells amb la seva muller. Berlín, novembre de 1922

1. Bilbeny, Norbert, Filosofia Contemporània a Catalunya, Edhasa, Barcelona 1985, p. 319.

43LLENGUA NACIONAL - núm. 40 - tardor del 2002 43

Vet aquí un llibre magníficdegut a la col·laboració de dosautors.

Carlos Garrido, professorde la universitat de Vigo, ésdoctor en biologia i llicenciaten traducció i interpretació.Traductor de l’anglès i de l’ale-many, s’ha dedicat a l’estudide la terminologia científica,sobretot la relativa al gallec,tema sobre el qual ha publicatdiversos articles en revistescom Agália i altres. També ésautor d’obres terminològiquesnotables, com el completíssimDicionário Terminológico Qu -dri língue de Zoologia dosInvertebrados (1997).

Carles Riera és prou cone-gut com a autor de diversostractats i estudis sobre el catalàcientífic. Llicenciat en farmàciai en filologia catalana, combinales dues professions; ha treba-llat el llenguatge de la ciència,sobretot en el camp de la bio-logia i la medicina. Seu és elprou conegut manual, reeditati ampliat recentment.

Una entesa entre els dosautors esmentats ha donat llocal llibre present. De fet, és l’a-daptació al gallec de dos llibresde Riera: el Manual de catalàcientífic (1992) i el Curs delèxic científic (1998), però afe-gint-hi diversos punts queGarrido ha cregut oportú i quemilloren l’original. El resultat

és excel·lent; es tracta d’unmanual completíssim sobre eltema, ben fet i rigorós des delpunt de vista lingüístic.

Hi ha un aspecte d’aquestManual que volem remarcarespecialment de cara als lectorsde LLENGUA NACIONAL. Comindica Garrido, el llibre ésredactat d’acord amb «la gra-fia històrico-etimològica delgallego-portuguès de Galícia».Cal que insistim en aquestpunt, que és molt important idemana un comentari. És prousabut que el gallec és una llen-gua romànica afí al portuguès,fins al punt que molts han con-siderat sempre que no són sinódues variants d’una ma teixallengua. Però, d’altra banda,ateses les diferències existentsentre gallec i portuguès, hi hahagut també des de sempreuna tendència a creure que sónllengües prou semblants peròdiferents. I d’aquí ve que haginsorgit dues posicions antagòni-ques: l’una, consistent a acos-tar al màxim el gallec al portu-guès, a fi de reduir-ne lesdiferències, i l’altra, la contrà-ria, consistent a exagerar lesdiferencies a fi de fer-ne duesllengües diferents amb caracte-rístiques pròpies cadascuna. Hiha, en primer lloc, la qüestió del’ortografia. Aquesta és bàsicai primordial. Atès que el portu-guès és una llengua consoli-dada i normalitzada i que lesdiferències amb el brasiler sónpetites, es va optar fa tempsper una ortografia co muna. Lallengua luso-brasilera és aixíuna llengua única de moltsmilions de parlants. Per raonsòbvies, el gallec no pot sinóadaptar-se a l’ortografia portu-guesa en lloc d’establir-ne unade pròpia i distanciar-se delportuguès. I encara resulta mésinsensat adoptar l’ortografiacastellana per al gallec. Això ésel que ha fet la llengua oficialde la Xunta, com també el quehavien fet molts dels escriptorsanteriors. Contràriament,sobretot dins els àmbits cultesi universitaris, hi ha ac -tualment la tendència con - sistent a un acos tament alportuguès, línia anomenadarein tegracionista. Però tot aixòno s’ha de limitar a l’aspecteortogràfic, sinó que també calfer-ho en el morfològic, sintàc-tic i lèxic. I aquesta és la líniaadoptada en aquest llibre.

Per a nosaltres, catalans,que també patim, a escalamenor –cal dir-ho–, aquestamania de l’acostament descaratal castellà –no en l’ortografiaperò sí en la sintaxi i sobretoten el lèxic (una mena de subor-dinació mental)–, cal que pa -rem atenció en les solucionsfixades en aquest llibre pel quefa a la terminologia. Efectiva-ment en diversos ca sos les pro-postes fetes són molt encerta-des i la comparació amb lesadoptades en català és prouil·lustrativa, ara que triomfenen el català actual certes ten -dències de caràcter light, quetant entusiasmen encara araalguns dels nostres lingüistes.

El Manual té 459 pàgines.És una obra ben editada, ambuna tipografia clara i una pre-sentació impecable. No po -dem, evidentment, estendre’nsen una descripció de talladadel contingut. Ens limitarem acomentar resumidament al -guns dels temes bàsics expo-sats, sobretot els relacionatsamb els aspectes a què hemal·ludit.

En la primera part, dedi-cada a generalitats, hi ha unesconsideracions molt apropia-des sobre el gallec científic i lescaracterístiques del llenguatgecientífic. S’exposen els criterisper a la fixació del lèxic, coml’etimologia i la tradició, alta-ment interessants. Els autorsparlen de les deficiències dellèxic gallec i de l’habilitació ter-minològica. Com a norma ge -neral, aquests es decanten cla-rament per una terminologiadesmarcada del calc gratuït delcastellà i prenen com a puntde referència les solucions prò-pies del portuguès. Les ob -servacions que fan caldria quefossin tingudes en compte acasa nostra per al català, per-què en molts casos proposensolucions que fóra bo d’imi-tar, en lloc de procedir commassa sovint fan tots aquellsque no tenen res més al capque el castellà.

En la segona part s’entraen els aspectes prosòdics iortogràfics. Es tracten aspectescom l’accentuació, l’ús delguionet, el vocalisme i el con-sonantisme. Cal dir que, pelque fa a l’ús del guionet, elscriteris seguits coincideixen engeneral amb els que fèiem ser-vir en català abans del desga-

vell actual, derivat de l’aplica-ció de les noves normes tandesafortunades, com ja handemostrat diversos estudiosos.

La part més extensa i inte-ressant per a nosaltres és latercera, dedicada als aspectesmorfològics. És un tractat mag - nífic on s’analitzen punts tanessencials com la neologia, laderivació, la composició, lanomenclatura sistemàtica i l’a-breviació. Tot això es completaamb la referència a altres pro-cediments de formació deparaules, com ara l’analogia ila designació lliure. En aquestapart és on hi ha exemples desolucions terminològiques queens poden orientar a l’hora defixar neologismes en català.

La quarta part, dedicadaals aspectes semàntics, tractade l’homonímia, la sinonímia,la paronímia i l’antonímia. Hiha també un capítol, molt útil,en el qual s’exposen diversosdubtes i interferències semàn-tiques, punt que té per a nos -altres una importància vital idel qual podem extreure con-clusions decisives aplicablesperfectament a la nostra ter-minologia moderna, tan alie-nada i interferida.

El Manual es completa ambuna sèrie d’apèndixs sobre l’al-fabet grec, les unitats del sis-tema internacional de mesuresi la taula periòdica dels ele-ments químics.

Finalment hi ha una biblio-grafia molt extensa i completa.

Com a conclusió general,podem afirmar sense capmena de dubte que el Manualaporta una informació impres-cindible per als qui es dedi-quen a aquest camp especia-litzat del llenguatge, motiu pelqual hem de felicitar els autorsper la feina feta. I alhora enssatisfà constatar que les pro-postes terminològiques ques’hi fan són les apropiades pera un gallec no subordinat, laqual cosa ens confirma, als quisempre hem defensat unalínia d’actuació inequívoca pera la terminologia catalana,que aquest és el camí bo si novolem caure en una situacióde submissió lingüística, líniaque actualment sembla que ésl’única que preveuen massasovint els nostres responsableslingüístics.u

Lluís Marquet

bib l iogra f ia

Propostes per aun gallec nosubordinat

Carlos Garrido i Carles Riera,Manual de galego cientí-fico. Orientaçons lingüís-ticas,Associaçom Galega da Língua,Ourense 2000.

44LLENGUA NACIONAL - núm. 40 - tardor del 200244

Agustí Calvet (Gaziel), nas-cut en 1887 –sis anys desprésque Eugeni d’Ors i vuit abansque Josep Pla–, fou membrede l’anomenada segona gene-ració de l’Institut d’EstudisCatalans, amb figures de latalla de Ramon d’Abadal, PereBosch i Gimpera, Josep Car-ner... Tot semblava indicar queaquest camí també seria el deGaziel, doctorat en filosofia.Però els esdeveniments pren-gueren un gir imprevist quan,trobant-se a París, fou nome-nat per Mi quel dels S. Oliver,director de La Vanguardia,corresponsal per a cobrir laGran Guerra. L’èxit dels seusarticles li permeté d’entrar deple en el periodisme profes-sional. Entre 1918 i 1936 laprojecció pú blica de Gazielassoleix un veritable cres-cendo, especialment a partirde 1933, quan arriba a ladirecció de La Vanguardia in’accentua la catalanització.

La guerra de 1936-1939va segar la seva brillant car -rera peri o dística. Comen ça -ren, doncs, uns llargs anys desilenci que, paradoxalment,feren aflorar l’escriptor encatalà que covava dins Gaziel.Fent gala d’una gran madu-resa intel·lectual i d’un catala-nisme integral, que desmentiaantigues falses im putacions,es convertia en un del més

brillants escriptors contempo-ranis.Meditacions en el desert

(1946-1953), escrita en plenapostguerra, és una obra im -prescindible per a conèixer elnou Gaziel, el qual s’explicaamb una prosa natural i des-proveïda de passats postissos,que, com més d’un crític hafet notar, podria constituir labase d’un català periodísticmolt més genuí del que avuiim pera. Meditacions en eldesert és, segons el mateixautor, com una mena de die-tari intel·lectual que el va refu-giar de la tristesa durant setdels gairebé vint anys que vaviure a Madrid.

S’hi fa present una ideaobsessiva: el punyent desen-gany per la pèrdua de lesesperances de derrocar elfranquisme a través d’una in - tervenció aliada. Constatavacom aquells que havia consi-derat amics acollien el règimfranquista per un mer interèspragmàtic en relació amb elnou sistema de forces esta-blert, i com «els ingenus ipobres fidels de la causa tri -omfant», en paraules delmateix Gaziel, eren deixats debanda, «més desemparats itristos que mai». Alhora, tam -bé podia comprovar, amarga-ment, com molts membres dela classe intel·lectual de l’Estatfeien el joc ignominiosamental règim franquista. La sor-presa i el desencís expressatsper l’autor davant aquestesconductes no eren més, alcapdavall, que la conseqüèn-cia de la ingenuïtat d’havercregut que la dignitat i elsprincipis liberals estaven perdamunt de les contingències iles necessitats quotidianes. Iaixò no era tot. Atès que elsintel·lectuals espanyols liberals–des d’Unamuno a Ortega,passant per Américo Castro,Albornoz o Salvador de Mada-riaga– primer de tot eren es -pa nyols, poca cosa se’n podiaesperar quant a la comprensiód’una Catalunya ven çuda iescarnida; al contrari, la der -rota de Catalunya en mans delfranquisme era una de lespoques coses que interna-ment aprovaven, i que Gaziel,malgrat les profundes críti-ques expressades, mai noacabà de capir del tot .

Paral·lelament, descabdella

un discurs ideològic intemporalpresidit per un principi fatalistade la condició humana. Un dis-curs on les crítiques al mar-xisme alternen amb els elogis al’esperit del segle XVIII i amb elsjudicis apocalíptics sobre ladesaparició del liberalisme i dela burgesia democràtica ata-cada pels totalitarismes. El fata -lisme de Gaziel estava basat–no costa gaire d’endevinar- ho– en la constatació deldeclivi d’un món que ell mateixencarnava: el món de la bur-gesia liberal europea, que sem-blava a punt d’ensorrar-se perla pressió de l’home massa.Paradoxalment, l’autor encar-nava aquests valors liberals enun estat on la burgesia pròpia-ment dita amb prou feineshavia existit o actuat com a tal.L’Estat espanyol, a més, semprehavia combatut contra els prin-cipis fonamentals d’Europa:racionalisme, cientifisme, lliber-tat de pensament...

Com a mostra del fatalismeque destil·len aquestes Medita-cions de Gaziel, tenim la sevadefinició de la història com«una autèntica i espantosatragèdia [...] la resultant d’unavil i immunda barreja, perdamunt de la qual són desple-gades les banderes més en llu -ernadores i els lemes més purs,mentre part dessota cor ren,igual que escurçons i escorpins,el crim i la traïció, l’egoisme i lamentida». Més concisament,declara que «la història és purazoologia». Tot i això, semprequeda un petit espai per a l’es-perança; el menyspreu vers elsingredients metafísics de l’ac-tuació hu mana no arriba alnivell absolut que mostra el seucontemporani Pla, el qualmenys prea per inútil tot allòque no vingui marcat per l’in-terès immediat. L’autor mateixens en dóna pistes quan,davant l’espectacle ofert per lahistòria hu mana, afirma: «Persalvar la pell cal el cor fort.» Ésa dir, encara hi ha una possibi-litat; si «som forts» ens enpodem sortir. No endebadesGaziel va ser deixeble de Berg-son, un dels principals repre-sentants del corrent filosòficvitalista, basat en l’experiència,l’acció, la creativitat i l’impulsvital. Bergson entenia la vidacom a vida biològica, peròtambé creia que I’élan vital estrobava per sobre de la mera

matèria. D’aquí la possibilitat,amb un impuls suficient, depoder llaurar el nostre propiesdevenidor, fins i tot traves-sant un desert...

També es consagren moltespàgines al voltant d’alguns delstemes centrals de l’autor:Espanya, Catalunya i les causesdel caràcter efímer de la de -mocràcia en el conjunt de l’Es-tat, amb la Guerra Civil com ateló de fons. Gaziel no s’estàde criticar furibundament elpaper –millor dit, el no-paper–de la burgesia, tant per lamanca de suport a la Repúblicacom per la seva incapacitatcongènita de regentar I’Estat.Una burgesia que, segons ell,«més embrutida que mai, solspensa a enriquir-se i anar ti -rant». En el seu amarg repàsde la història catalana i espa -nyola més immediata, no sesalva ningú, ni el mateix Cam -bó, paradigma de la intrínsecaim po tència del catalanisme dedretes per a resoldre les con-tradiccions més íntimes i de laincapacitat con gènita dels ca -ta lans per a influir a Espanya.Aquesta incapacitat aniria rela-cionada amb la incompatibili-tat profunda amb el poble cas-tellà, essencialment antiburgèsi imbuït d’uns valors molt dife-rents dels de la resta de pobleseuropeus.

En definitiva, Meditacionsen el desert és un gran llibre,escrit amb profunda dignitatmoral en una època sòrdida ide claudicacions. L’autor, apart de fer profundes refle-xions, no s’estalvia de denun-ciar la prostitució dels intel·lec-tuals hispànics davant elfran quisme, ni la baixesa mo -ral de certs polítics de païsosdemocràtics en consentir lacontinuïtat d’aquell abjecterègim. Com molt bé afirmaPere Gimferrer en el pròleg dela darrera edició, «el que deiaGaziel era incòmode llavors iencara ho és ara». Encara hoés perquè no s’han dissipat deltot els efectes d’aquells silencisi claudicacions, i perquè –cosamolt més greu–, segons sem-bla, en aquest Estat, es tornena reproduir actituds semblants–degudament posades al dia–per part dels intel·lectuals con-temporanis.u

Joaquim Torrent

bib l iogra f ia

Testimoniatged’una època

amarga

Gaziel, Meditacions en el desert(1946-1953),Edicions de la Magrana, Barcelona 1999.

45LLENGUA NACIONAL - núm. 40 - tardor del 2002 45

L’eclosió del fenomen Inter-net va obligar el Termcat a posaren marxa tota la seva maquinàriaper a normalitzar termes, propo-sar neologismes, adaptar angli-cismes, etc. Fruit d’això s’hananat posant en circulació termesnormalitzats com xat, tallafoc,enllaç, pirata, etc.

Sens dubte, una bona einaper a difondre aquesta termino-logia és el Diccionari d’Internet.Aquest diccionari, publicat dins lacol·lecció «El Calidoscopi» d’En-ciclopèdia Ca talana, s’allunya delformat tradicional del vocabulariespecialitzat, força rígid, i es pre-senta en un format més atractiu,fresc i dinàmic (la coberta mateixja és un bon exercici de frescor).

Aquest diccionari és una micaun recull «de tot». Així, a mésdels conceptes generals (xat,web, anella de webs, etc.), hi haacrònims que s’escriuen en elsxats i correus, com ara BTW, quevol dir by the way ‘per cert’; elnom dels portals, operadors oservidors més importants (Logos,Al-pi, Jazztel, AltaVista, Yahoo!,Softcatalà, America Online, Men -ta) i informació sobre formes pre-fixades (p.e., ciber- o info-).

Un altre aspecte innovador ésque el diccionari recull les formesangleses dins el nomenclàtor deldiccionari, en la mateixa ordena-ció que amb les formes catala-nes, i no pas en un índex al final.Els mots anglesos s’entren encursiva i remeten directament ala forma catalana. Això pot serconsiderat positiu, perquè en el

món internètic (per cert, aquestadjectiu no hi és, tot i que s’usa)els anglicismes conviuen ambtota naturalitat amb paraulescatalanes. D’aquesta manera esconvida l’usuari a emprar laforma catalana d’una maneramolt més eficaç. Ara bé, l’aspectenegatiu és que, als ulls de l’u-suari, pot semblar que es dónamés permissivitat als anglicismes.

Analitzem-ne les possiblesmancances. La selecció d’entra-des potser no ha estat tan acu-rada com caldria esperar. Hi tro-bem, p.e., GIF (com a sigla, apesar que tothom diu un guif),però no hi trobem jpg o jpeg,que és un format d’imatge tanusat com el GIF. Una altra man-cança és que no s’han sabutdefinir correctament algunsmots. P.e., xi fratge es defineixcom a ‘acció de codificar un mis-satge’. Primera qüestió: codificarno és en el diccionari; segonaqüestió, el xifratge també és unadisciplina, i, per tant, potsercalien dues accepcions. D’altrabanda, si el diccionari preteniaadreçar-se a tothom, potser nos’hauria hagut de definir emoti-cona com a ‘símbol gràfic cons-tituït a partir de caràctersASCII...’. La presència del termecaràcter ASCII dificulta la com-prensió de la definició.

En resum: el producte s’hafet pensant més en la difusiódels neologismes entre el públicge neral, i potser per això s’hasacrificat una mica el rigor i laprecisió.

El diccionari té uns apartatsaddicionals d’interès:

a) Una introducció en quès’especifica què és Internet ila relació d’obres consulta-des.b) Un annex amb la llista

de TLD (top level domain),ordenada per països i activi-tats (.es, .fr, .com, .net, .org,etcètera). Per cert, aquestespartícules es coneixen tambécom a sufixos, però no hemtrobat aquesta en trada en eldiccionari.c) Un annex amb la llista

d’emoticones, or de nadeste màticament.u

(Agraïm a Joan Vilarnau els

comentaris que ens ha fet.)

Xavier Rull

Ha sortit al mercat del llibre un bloc de cincnovel·les de Pere Ortís, que figuren entre les seves pri-meres publicacions. Totes en segona edició, estricta-ment revisades per ell ma teix, repensades, rejovenides,és a dir, aptament esporgades. Destacaríem, d’entrada,la seva força humana, el vigor amb què han estat escri-tes, l’enèrgica fixació dels caràcters, la diversitat d’a-quests i les variacions d’estil. Tot plegat, un conjunt dequalitats que en fan una lectura molt amena.

Són novel·les de fons històric i, per tant, docu-mentals; són documents d’un temps, d’un país, d’unaconjuntura crucial, d’unes figures que són clau d’unainterpretació històrica; tot sovint amb rerefons au to - biogràfic; història i ficció que s’integren en un vinclefàcil i harmònic.

Cal remarcar l’humor en jo gassat de la que té pertítol El pentagrama foll, d’ambientació local, caricaturadel seu temps d’estudi. L’anomenada La pell de laiguana és d’ambientació tropical i té per tema l’abúsdels poderosos sobre els indis i camperols. La batejadaamb El clam de l’asfalt presenta una ambientació sur -realista i és com un retaule esgar rifat de l’odi racial, eltràfic de drogues i el miratge religiós pels carrers deBrooklyn de mitjans de la dècada dels setanta. Quanta La petja in certa, presenta un ambient novaiorquès itropical, sobre la psicologia del celibat dels clergues. Ladarrera, coneguda per Cròniques de l’aborigen crònic,recull vint-i-dos contes d’ambient tropical i penetra enels replecs de l’ànima de l’amerindi.

Resumint, deixeu-me dir que, per sobre de tot,aquestes novel·les presenten un llen guatge ric, divers,molt ben adaptat al geni de la nostra llengua; i no caldir que ens fan gaudir en tot moment d’exòtics factorstropicals. Or tís, tot i haver-se estat tants anys a Amè-rica, demostra un sorprenent coneixement de la nos-tra llengua.u

Ramon Sangles

bib l iogra f ia

Terminologiainternàutica

Cinc novel·les dePere Ortís

Termcat,Diccionari d’Internet,Enciclopèdia Catalana,Barcelona 2001.

Pere Ortís,– La pell de la iguana,– El pentagrama foll,– El clam de l’asfalt,– La petja in certa,– Cròniques de l’aborigen crònic,Pagès editors,Lleida 2001.

El Gran diccionari 62 de lallengua catalana, publicat perEdicions 62 i dirigit per LluísLópez del Castillo, parteix dela base de dades lexicogràficad’Edicions 62, elaborada sotal’orientació de Joan Martí,Joan Solà i Francesc Vallverdú.

Podem dir que aquest dic-cionari, que conté 57.000 en -trades, és innovador en algunsaspectes. La representació dela informació semàntica i gra-matical rep un tractament ti -pogràfic i estructural diferentdel que és costum en la tradi-ció lexicogràfica catalana.

Es pot afirmar que és undiccionari que, en algunsaspectes, s’ha fet començant

de zero. A l’hora de definir, elsdiccionaris que hi ha actual-ment al mercat (EnciclopèdiaCatalana [1998] i Institut d’Es-tudis Catalans [1995]) presen-ten, en molts casos, definicionsmassa acadèmiques o científi-ques, si més no per al públic engeneral. El Gran diccionari 62,per contra, presenta unes defi-nicions més planeres (però noper això menys bones: i aquí éson hi ha la gràcia).

Per exemple, el diccionaride l’Enciclopèdia defineix refle-xionar així: «Tornar sobre unacosa pensada, considerant-ladetingudament, aprofundint-la». En canvi, el Gran diccionari62 diu: «Concentrar l’atenciósobre una idea, una qüestió»:una definició més propera alque el parlant concep com areflexionar.

Aquest exemple ens per-met parlar d’una altra innova-ció: la revisió d’alguns règimsverbals. El diccionari de l’Enci-clopèdia considera que refle-xionar és solament transitiu(reflexionar una cosa), però elde 62 admet, a més, les cons-truccions amb sobre (reflexio-nar sobre una cosa) i sensecomplement (parlar sensereflexionar).

Una altra innovació és queels diferents usos sintàctics delsverbs –com el que vèiem enreflexionar– es posen ensubentrades distintes (i tambéquan un mot s’usa amb unsentit específic en plural).Alhora, s’empra un etique-tatge gramatical més ric: undiccionari com el de l’Enci-clopèdia –hereu del de Fabra–bàsicament empra tr (transi-tiu), intr (intransitiu), pron (pro-nominal) i abs (absolut, usatirregularment). En canvi, alGran diccionari 62 hi trobem, a

més, règ (règim), ref (reflexiu) irec (recíproc):

baixar v tr 1 Fer descendir,portar a un indret més baix.Baixar les escombraries al con-tenidor. [...]v intr i règ 1 Deixar un lloc

per dirigir-se a un altre demenys elevat. Baixa d’aquí dalt,que cauràs.

estimar v tr 1 Sentir amor,afecte, tendresa, amistat o pas-sió. Estimar el país. [...]

estimar-se v ref i rec 1Tenir una bona opinió d’unmateix. No sap estimar-seprou. [...]

L’ordenació de les accep-cions també és més amigable.És evident que ordenar tots elssentits d’una paraula no éstasca fàcil. En el diccionari del’Enciclopèdia s’ha procuratagrupar les construccions ensubentrades que tinguessin unfil semàntic lògic. Això fa quesigui més difícil trobar-les. Encanvi, en el Gran diccionari 62les locucions s’ajunten totes alfinal:

cara f 1 Part anterior delcap humà, rostre. [...] 10 loc acara o creu Sortejant. a lacara Directament. amb bonacara Afablement. [...] cara acara L’un davant de l’altre. [...]cara per cara L’un davant del’altre. [...] de cara Del costat ocara considerats principals,encarat. Mira’t el cotxe de carai veuràs quina línia! Favorable.Si no tens la sort de cara, nofaràs res. de cara a Dirigint-se.Corrien de cara a la sortida.Envers. De cara als seus pares,sempre s’ha portat bé. de caraa (o de cares a) Amb intenció.Tot ho ha fet de cara a obtenirla plaça vacant. [...]

En el tractament dels gen-tilicis també tenim una mostrade la simplificació. El diccionaride l’Enciclopèdia dóna tots elsvalors semàntics i gramaticalspossibles, ben agrupats. Encanvi, el Gran diccionari 62 sin-tetitza tota la informació enuna locució molt més curtaperò que cobreix perfectamenttots els usos explicitats per l’al-tre diccionari:

vallenc -a 1 adj 1 Naturalde Valls. 2 Relatiu o pertanyenta Valls o als seus habitants. 2mi f Habitant de Valls. (Enci-clopèdia)

vallenc -a adj i m i f DeValls. (Edicions 62)

S’ha de dir, finalment, queés una obra un pèl avançada.Per exemple, recull paraulescom merci (‘gràcies’: cap altrediccionari no ho recull) o men-tres com a variant de mentre(en totes les classes de catalàes diu que mentres és uncol·loquialisme que s’ha d’evi-tar). També recull castellanis-mes com xivar (o xivatar) ixivato -a, o l’innecessari segu-rata, i el sentit popular de ‘ferempipar’ de cabrejar.u

Xavier Rull

bib l iogra f ia

Renovació enla lexicografia

catalana

Direcció Lluís López del Castillo,Gran diccionari 62 de lallengua catalana,Edicions 62,Barcelona 2000.

TOTA LA VIDA FENT GALETES

Trias, néts de Joaquim, SA

Ctra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: [email protected]

Documents

Lle g a Naci alEl que allí es diu reflec - teix el dia a dia de la seva gent, els seus anhels i frustracions. Un Parla - ment tenallat per la por és en realitat un poble que ha perdut