10
LA LLEI DE LES DOTZE TAULES Situació després de l’expulsió del rei d’origen etrusc Tarquini el Superb: República. Dos cònsols substitueixen el rei. Crisi econòmica: desigualtat entre patricis (senadors, cònsols)/ plebleus 494 ac Retirada dels plebleus al mont Sacre: “vaga general” Els plebeus tornen, a canvi de la creació d’uns càrrecs polítics que defensen els seus drets: tribuns de la plebs. Negociador:Menenio Agripa (fàbula sobre els membres del cos i l’estòmac) Lluites defensives amb els pobles veïns: volscos, equos

Llei xii taules

Embed Size (px)

Citation preview

LA LLEI DE LES DOTZE TAULES

Situació després de l’expulsió del rei d’origen etrusc Tarquini el Superb:

República. Dos cònsols substitueixen el rei.Crisi econòmica: desigualtat entre patricis (senadors, cònsols)/ plebleus

494 ac Retirada delsplebleus al mont Sacre: “vaga general”

Els plebeus tornen, a canvi de la creaciód’uns càrrecs polítics que defensen elsseus drets: tribuns de la plebs. Negociador:Menenio Agripa (fàbulasobre els membres del cos i l’estòmac)

Lluites defensives amb els pobles veïns: volscos, equos…

Amb el temps, els plebeus sol·liciten més transparència legal: decemviri , capitanejatsper Api Claudi, encarregats, durant un any, de redactar les lleis i posar-les per escrit/arbitrarietat de les mores maiorum transmeses oralment de generació en generació.

Per què s’anomena així la primera legislació escrita romana?

Característiques:Esperit de la llei arcaica (llei del talió)+ innovacions de la legislació grega.Rics i pobres (proletarii)/ patricis i plebeusIntroducció del testament La propietat ja no és indivisible.

Abusos dels decemvirs (Api Claudi) Segona retirada de la plebs al mont Sacre: destitució dels decemvirs i nomenament de cònsols i tribuns de la plebs.

Algunes frases llatines referents a les lleis, fonament del nostre Dret Civil:-Ignorantia legis neminem excusat-Cedant arma togae-Dura lex, sed lex-Legem brevem esse oportet quo facilius ab imperitis teneatur.-In dubio, pro reo-Honeste vivere, alterum non laedere, ius suum cuique tribuere

PRIMERA GUERRA PÚNICA (cartagineses y romanos)

-Enfrontament entre les dos potències més importants del Mediterrani.

-Origen llegendari de Cartago. Activitats econòmiques: agricultura i comerç (gran flota)-Incident a Sicília, àrea d’influència cartaginesa. Els habitants de Mesina demanen laintervenció dels romans contra els púnics.

-Tàctica del corb, per a compensar la inferioritat de la seua flota.

-Roma ataca Cartago: romans+númides/ cartaginesos+ grecs. Paper del cònsul Régulo.

-Derrota dels cartaginesos en el 241 aC: Final de la primera guerra púnica. Elscartaginesos es comprometen a:

- eixir de Sicília-pagar un impost de guerra a Roma durant 10 anys

-Roma millora la seua flota i Sicília es converteix en la primera província romana.

-Ad libitum: Comentari sobre el caràcter bel·licós dels romans, justificatmitològicament perquè es consideraven descendents del déu de la guerra, Mart/Grecs: rivalitat esportiva (JJOO)

SEGONA GUERRA PÚNICA (Odio eterno a Roma)

-Les condicions de pau imposades per Roma a Cartago la van abocar a una crisi.-El general cartaginés, Amílcar, inicia la revenja. Sol·licità permís al senat cartaginés performar un gran exèrcit i ,amb ell, desembarcà en 237 aC en la P. Ibèrica.-Quan mor Amílcar, el seu gendre Asdrúbal el succeeix: fundació de Carthago Nova i tractatde l’Ebre amb el senat romà.-Aníbal ataca Sagunt, ciutat aliada de Roma Inici de la segona guerra púnica.-Aníbal travessa els Alps i es dirigeix a Itàlia.-Els romans, comandats per Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries (218 aC), ambla intenció de tallar la reraguarda de l’exèrcit cartaginés.-Victòries d’Anibal a Itàlia: en el llac Trasimé, en Cannas…, però no es decideix a atacarRoma. S’estableix al sud d’Itàlia.-L’exèrcit romà es refà i desembarca a Àfrica. Atac a Cartago i victòria dels romans.Condicions de pau dures.-Aníbal es dirigeix a Àfrica: enfrontament de Zama (202 aC). Victòria dels romans. Cartagoes compromet a no armar cap exèrcit i a quedar-se recluïda a Àfrica. Aníbal es suïcida iEscipió és aclamat a Roma com “L’Africà”.

Ad libitum: reflexió sobre l’amor i l’odi, el bé i el mal (maniqueisme), el cavall blanc(Escipió) i el cavall negre (Aníbal).

TERCERA GUERRA PÚNICA (Delenda est Carthago)

-Recuperació econòmica de Cartago després de la segona guerra púnica.

-Cató el Vell, un polític romà de l’època, no parava de repetir que Cartago havia deser destruïda, si es volia la prosperitat i l’hegemonia de Roma.

-El pretext es va produir quan el rei númida Masinisa li usurpava territoris a Cartago,aprofitant-se’n de la seua bona relació amb Roma i del fet que Cartago havia signatun tractat de pau amb els romans . Cartago, finalment, va respondre a la provocacióde Masinisa i els romans van intervenir.

-El setge dels romans sobre Cartago s’acabà l’any 148 amb el general romà EscipióEmilià, nét adoptiu de l’Africà. Cartago va ser arrasada i convertida en una propietatde Roma. Àfrica fou una província romana. Després d’això els romans ja podiendenominar “Mare Nostrum” al Mediterrani.

Ad libitum: Comparança entre el tractat de pau humiliant al qualn van ser sotmesosels cartaginesos per part dels romans i el que volien imposar els aliats (EEUU, Gran Bretanya i Xina) al Japó en la Segona Guerra Mundial. Els japonesos no van suportar la humiliació i no signaren el tractat Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (agost del 1945)

MAPA TERCERA GUERRA PÚNICA

Batalla de Zama

RECORDA QUE ETS UN HOME=Memento homo es!

-La frase llatina la deia un esclau a l’orella de l’imperator o general vencedor enmigdel desfile que commemorava la seua victòria en una campanya militar. La intencióés que el vencedor no es considere un déu, sinó que estiga sempre present en la seua consciència la limitació com a ser humà.

-Altres frases que tene un sentit semblant:-Cave ne cadas! (tin cura; no caigues)-Sic transit gloria mundi (cerimònia de coronació del Papa)

-Interessos romans en Hispània, primer polítics i després econòmics:-cereals-cavalls-minerals: or, plata, ferro

-Rebel·lions contra els romans en Hispània:-Viriat , cap dels Lusitans-Numància, presa finalment després d’un setge terrible per Escipió Emilià, el mateix que va aniquilar Cartago. (133 aC)