Joan-Lluís Marfany

Llengua, nació i diglòssia

Llengua, nació i diglòssiaJoan-Lluís M

arfany

A l’hora d’estudiar la història de la penetració del castellà a Catalunya i de

la relació entre les dues llengües, el concepte de diglòssia adquireix una

posició analítica central. Els estudis continguts en aquest llibre, fruit d’una

llarga dedicació de l’autor a aquesta qüestió, incideixen tots ells en aquest

concepte de diglòssia i visualitzen, no només en el cas català sinó també

en els de França i la Gran Bretanya, com arran de la construcció de l’Estat-

nació modern es va imposant la llengua estatal en detriment de les llen-

gües minoritàries. L’adopció, particularment per part de les classes recto-

res de la societat, de la llengua castellana com a vehicle de la llengua escri-

ta va confinant el català a ús parlat. Un procés, d’altra banda, similar al que

va ocórrer al País de Gal·les, a Escòcia o al sud de França. Això va fer que,

durant llargs períodes, el principal vehicle de la literatura, a Catalunya, no

fos pas el català, la qual cosa ens hauria d’obligar a plantejar de forma dife-

rent aquells estudis que busquen els antecedents de la recuperació poste-

rior de la llengua catalana. En aquest sentit, sosté l’autor, els Jocs Florals

no van ser més que una cerimònia anual que tenia com a finalitat única no

pas la “restauració” de la llengua catalana com a llengua literària, sinó pre-

cisament la justificació de l’adopció de la diglòssia. La darrera part del lli-

bre recull, precisament, les primeres passes d’una nova recerca sobre la

qüestió de l’anomenada Renaixença. El llibre de Marfany constitueix un

al·legat polèmic a favor d’una anàlisi històrica, i no pas ideològica, de la his-

tòria de la llengua a Catalunya des del segle XVI fins al XIX.

Història

Últims títols publicats

Andreu MayayoJosep Solé Barberà, advocatLa veu del PSUC

Xavier BenguerelMemòries (1905-1940)

Aram MonfortBarcelona 1939 El camp de concentració d’Horta

Josep CalvetLes muntanyes de la llibertat El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial

Joan-Lluís Marfany (Barcelona, 1943) ésdoctor en filologia catalana i professor dellengua i literatura a la Universitat deLiverpool (Anglaterra). Ha col·laborat ennombrosos mitjans de comunicació, revistesespecialitzades (Serra d’Or, Els Marges,Recerques, L’Avenç, Past&Present, SocialHistory) i llibres col·lectius, i és autor dels lli-bres Aspectes del modernisme (1975), La cul-tura del catalanisme (1995) i, més recent-ment, La llengua maltractada (2001).

www.rballibres.com

21E

portada marfany2.qxd 15/09/2008 12:46 PÆgina 1

11

JUSTIFICACIÓ

Aquest llibre és un aplec de treballs dispersos, escrits en ocasions i permotius diversos. Amb l’excepció del capítol sobre els obrers i l’anar-quisme, que va veure la llum per primera vegada en 1991, són tots moltrecents, posteriors al 2002. En justifica la publicació en aquesta novaforma –espero– el fet que els uneix, fins a un cert punt si més no, un mateix fil conductor: tots tracten aspectes diversos de la història cultu-ral d’una societat diglòssica, bé que uns ho fan en termes generals de teoria i mètode i d’altres es concentren en punts molt concrets. Val a dirtambé que la seva primera sortida pública va efectuar-se en llocs quecauen una mica fora de l’abast dels lectors no especialistes i que dosd’ells van aparèixer en anglès. Dos altres, finalment, són inèdits. Un, elque ocupa aquí el primer lloc, l’he escrit especialment per a aquest lli-bre, tot i que aquesta no era pas la meva intenció original. Jo volia sim-plement ampliar una mica les observacions crítiques sobre la sociolin-güística contingudes a la primera versió de l’ara capítol 3, però aquestaampliació aviat va crèixer monstruosament fins a un punt en què el mésraonable em va semblar que era tallar-ne el cordó umbilical i deixar-laque vingués al món com a una criatura nova. Amb l’altre, l’aquí segon capítol, m’ha passat una cosa semblant. En una efímera existència anterior va ser un paper que vaig llegir a València, pel desembre del2005, si no ho recordo malament, en un col·loqui sobre nacionalismeorganitzat conjuntament per la Facultat d’Història d’aquella Universi-tat i per la Biblioteca Valenciana, i que havia de publicar-se a les corres-ponents actes, les quals, que jo sàpiga, no han arribat a materialitzar-se mai. En mirar de posar-lo una mica en solfa per tal d’incorporar-loa aquest volum vaig trobar que no me’n sortia i vaig acabar refent-lo de

tripa Marfany.qxd 15/09/2008 12:34 PÆgina 11

cap i de nou, de manera que cap dels qui van escoltar-lo aleshores no elreconeixeran gens ara si per casualitat l’arriben a llegir.

Els treballs ja publicats els he retocat una mica, però no massa. Hihe fet algunes supressions per tal, sobretot, d’evitar repeticions, tretdel cas del capítol 4, que és una versió molt escurçada del text original.També hi he corregit alguns errors i, en algun cas, especialment el dar-rer capítol, hi he incorporat informació nova. He mirat, així mateix,de posar al dia la bibliografia, però amb moderació, afegint-hi només títols que fossin molt directament rellevants al tema concret del capí-tol, per evitar d’inflar encara més unes «notes bibliogràfiques» sensdubte massa llargues ja. Això probablement es notarà sobretot en elcapítol 5, on la bibliografia sobre el moviment obrer tal vegada sem-blarà antiquada a molts lectors. La meva justificació és que el molt ques’ha publicat des d’aleshores sobre el tema ben poca cosa té a dir pelque fa a la qüestió de la llengua –ben poca cosa de substancial i subs-tanciada, en tot cas. He fet, finalment, alguns retocs d’estil per qui iper lla.

Amb la intenció de no entrebancar la lectura, he copiat del recent lli-bre del meu vell amic Jaume Torras –estic segur que no li’n sabrà greu–el procediment de confinar les referències bibliogràfiques a una menad’apèndix al final de cada capítol. En comptes de ser admirablement icaracterísticament concises com les seves, però, aquestes «notes biblio-gràfiques» meves resulten, em temo, més aviat excessives, i encara nohe sabut estar-me d’afegir-hi en més d’un cas alguns comentaris margi-nals. Si en més d’un cas, però, aquestes notes excedeixen la imprescin-dible necessitat de consignar amb exactesa les fonts primàries i secun-dàries que un ha fet servir, és perquè tenia informació complementàriaque no podia incorporar al text sense fer-lo massa ponderós o afectar-ne la claredat, però que m’ha semblat útil d’oferir als eventuals lectorsespecialistes, més que més tractant-se de temes encara relativament pocinvestigats. El mateix he dir pel que fa als esmentats «comentaris mar-ginals», que potser hauria calgut incorporar directament al text. Aixònomés ho hauria pogut fer a base de re-escriure de cap i de nou uns tre-balls que, en la seva forma actual, em semblen, modèstia a part, relati-vament arrodonits –tot intent d’enganxar-hi pedaços nous n’hauriatrencat l’estructura i afeblit el poder de convicció que puguin tenir.Però al mateix temps no he sabut renunciar a fer certes observacions

12

tripa Marfany.qxd 15/09/2008 12:34 PÆgina 12

que penso que poden ser d’interès i que, en tot cas, contribueixen a jus-tificar una mica més el que queda dit al cos de cada capítol.

Sigui’m permès d’afegir, en conclusió, que aquest llibre reflecteix unmoment d’inflexió en la meva trajectòria d’investigador. La seva darre-ra part representa les primeres passes, o potser seria més exacte dir-netentines, d’una nova recerca sobre la qüestió de l’anomenada Renai-xença. Porto ja algun temps treballant-hi, amb l’ajut d’una generosabeca de la Institució Catalana de la Recerca i els Estudis Avançats queem va ser concedida a instàncies de la Secció Jaume Vicens Vives del’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona ide la qual vaig gaudir durant tres anys –quedi aquí constància del meuagraïment a l’una i l’altra–, però és feina llarga i de moment encara sóca l’etapa de recollida sistemàtica de material. La resta del llibre recullles escorrialles disperses de la meva immediatament anterior dedicacióal tema de la història de la diglòssia a Catalunya, el fruit principal de laqual va ser un llibre que molta gent, i sobretot, amb alguna honrosa excepció, la immensa majoria dels especialistes del ram, han decidit defer com si no existís. És el que se sol fer quan no es pot fer cap altracosa, tret d’allò que exigiria una honestedat intel·lectual que no es té.Potser aquest tindrà més sort, però no m’hi faig gaires il·lusions.

Southport, 7 de maig del 2008

13

tripa Marfany.qxd 15/09/2008 12:34 PÆgina 13