Embed Size (px)
Citation preview
LLIBRE D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA MAIG 2015
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
2
ÍNDEX
PRESENTACIÓ ............................................................................................................................................ 4
L’ENTORN .................................................................................................................................................... 5
La comarca d’Osona ................................................................................................................................ 5
La ciutat de Vic ......................................................................................................................................... 5
Com s’hi arriba: les vies de comunicació .................................................................................................. 6
EL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC........................................................................................................ 8
Atenció pública: HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC I OSONA SALUT MENTAL ................................... 8
Atenció privada: CLÍNICA DE VIC ............................................................................................................ 9
Serveis sociosanitaris: HOSPITAL SANT JAUME DE MANLLEU ............................................................ 9
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT...................................................................... 10
DOCÈNCIA ............................................................................................................................................. 10
La docència postgrau ............................................................................................................................. 11
Introducció ......................................................................................................................................... 11
Model organitzatiu .............................................................................................................................. 12
Direcció de Transferència de Coneixement ....................................................................................... 12
Comissions ........................................................................................................................................ 12
Comissió de docència ................................................................................................................... 12
Comissions d’avaluació ................................................................................................................ 13
Professionals amb funcions específiques .......................................................................................... 13
Cap d’estudis ................................................................................................................................ 13
Tutors ............................................................................................................................................ 13
Responsables de rotació .............................................................................................................. 14
Formadors .................................................................................................................................... 15
Professionals de suport ..................................................................................................................... 15
Secretària de docència ................................................................................................................. 15
Altres pràctiques ................................................................................................................................ 16
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau ............................................................................. 16
Pràctiques institucionals: alumnes postgrau ................................................................................. 16
Responsabilitat social: alumnes de pregrau ................................................................................. 16
Responsabilitat social: alumnes de postgrau ................................................................................ 17
RECERCA ......................................................................................................................................... 17
LA BIBLIOTECA ................................................................................................................................ 18
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca ....................................................................... 18
Sol·licitud d’articles ....................................................................................................................... 18
Sol·licitud de fotocòpies ................................................................................................................ 18
Els circuits interns .............................................................................................................................. 19
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
3
Informació útil pels residents ........................................................................................................ 19
Avaluació de les rotacions ............................................................................................................ 19
Normes per a la petició d’anàlisis i exploracions radiològiques ................................................... 19
Circuit per sol·licitar històries clíniques ......................................................................................... 19
Normes per a la recollida de mostres d’anatomia patològica ....................................................... 20
Pla d’emergència .......................................................................................................................... 20
Full d’incidència ............................................................................................................................ 20
Programa de sessions generals ................................................................................................... 20
Normatives vigents ............................................................................................................................ 21
Normativa de vacances ................................................................................................................ 21
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia ..................................................................................... 21
Normativa de rotacions externes .................................................................................................. 22
Supervisió progressiva del resident .............................................................................................. 22
Informació i compromís dels empleats ......................................................................................... 23
Protocols institucionals ...................................................................................................................... 24
MARC JURÍDIC DE LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA ........................................................................... 25
PLA COMÚ TRANSVERSAL (PCT) .............................................................................................. 26
GUIA FORMATIVA DE L’ESPECIALITAT .................................................................................................. 27
OBJECTIUS DE LES ROTACIONS ............................................................................................................ 30
CURSOS DE FORMACIÓ PER RESIDENTS DE COT .............................................................................. 37
SESSIONS DEL SERVEI ........................................................................................................................... 38
ANNEXOS .................................................................................................................................................. 39
Annex 1: calendari de rotacions ............................................................................................................. 40
Annex 2: campus RIMA .......................................................................................................................... 41
Annex 3: normativa d’enviament de mostres a anatomia patològica ...................................................... 42
BOE de l’especialitat .............................................................................................................................. 43
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
4
PRESENTACIÓ
Benvolgut,
En primer lloc, felicitar-te, tant per haver passat la prova de l’examen MIR, com per haver escollit l’especialitat de CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA.
Amb aquest document, et donem la benvinguda al Consorci Hospitalari de Vic en aquesta nova etapa de la teva vida professional i et donem informació bàsica i senzilla sobre la comarca d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic que creiem que et pot ser útil.
Esperem que els anys que passis amb nosaltres et siguin molt profitosos pel teu desenvolupament professional i que aviat consideris que el Consorci Hospitalari de Vic és el teu hospital.
T’enfrontes a una etapa plena de reptes on et seran necessaris tots els esforços per aprofitar al màxim les oportunitats d’aprendre que se t’ofereixen. Des del Consorci Hospitalari de Vic no estalviem esforços per acompanyar-te en aquest període d’aprenentatge i donar-te el suport necessari. Som conscients que t’enfrontes a un projecte personal i que com tots els projectes el resultat final depèn molt de la inversió personal en el propi projecte. Tingues en compte que la fita és important, ja que quan acabis el teu programa de formació has d’haver assolit les competències necessàries per ser el garant de la salut dels ciutadans que atenguis.
Rep, doncs, la nostra més sincera benvinguda, i tot el suport des del departament de docència.
Dra. Maria Viñolas i Tolosa Cap d’estudis
Dra. Núria Roger i Casals Directora de Transferència de Coneixement
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
5
L’entorn
LA COMARCA D’OSONA
La ciutat de Vic està situada al bell mig d’una plana que porta el seu nom, i del territori que constitueix la comarca d’Osona, que està formada, estructuralment, per quatre unitats ben caracteritzades: el Lluçanès, el Cabrerès o Collsacabra, les Guilleries i la mateixa plana de Vic.
Osona es localitza a la zona central de Catalunya, a pocs quilòmetres de la frontera francesa. Té 1.191 km2 i 153.200 habitants, repartits en 51 municipis. La seva capital és Vic, situada al centre de la comarca. Altres poblacions importants són Manlleu, Torelló, Centelles, Roda, etc.
Té com a comarques veïnes el Bages, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès i el Vallès Oriental.
LA CIUTAT DE VIC
Vista de la Plana, amb la ciutat al fons
Vic ha donat el nom a la Plana, i forma un tot harmònic amb el pla que la circumda. Destaca la seva bellesa paisatgística, la gastronomia i, sobretot, la qualitat de vida que
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
6
aquí hi trobaràs. Els teus companys podran informar-te de les rutes de “lleure nocturn”. Cal tenir en compte que Vic és una ciutat universitària i, per tant, la gent té possibilitat de, a més de formar-se professionalment, passar-s’ho d’allò més bé.
Detall de la Plaça de la Ciutat
Si ho desitges, pots trobar més informació a les següents adreces d’Internet:
http://www.victurisme.cat
http://www.chv.cat
COM S’HI ARRIBA: LES VIES DE COMUNICACIÓ
La ciutat de Vic està situada a 69 km de Barcelona (55 minuts), a 60 km de Girona (50 minuts), a 164 km de Lleida (120 minuts), a 156 km de Tarragona (100 minuts), a 38 km d’Olot (25 minuts).
Es pot arribar a Vic des de l'aeroport de Girona o bé des de l'aeroport de Barcelona.
L'aeroport de Barcelona està situat a 84 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic amb tren fent un canvi a Barcelona-Sants, amb autocar o bé per l'autovia C-17. Podeu consultar més informació a com arribar a Barcelona amb transport aeri.
L'aeroport de Girona està situat a 54 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic mitjançant la línia d'autocar “Eix-Bus” o bé per l'Eix transversal (C-25).
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
7
Transport per ferrocarril (www.renfe.com)
Renfe és l'empresa espanyola de serveis i transports ferroviaris de passatgers i mercaderies. A través de la línia de rodalies que enllaça Vic i Barcelona es pot accedir a les línies internacionals.
L'estació de tren de Vic es troba molt a prop del centre de la ciutat.
Transport per carretera
També es pot arribar a Vic per carretera, bé amb cotxe o bé amb autocar. L'empresa Sagalés enllaça Vic i Barcelona i es pot connectar amb el servei de transport internacional que passa per Barcelona; el lloc d'arribada és a l'Estació d'Autobusos de Vic.
Les principals vies de comunicació de Vic són l'autovia C-17 que enllaça amb Barcelona, l'Eix transversal (C25) que enllaça amb Girona i Lleida i l’Eix Vic-Olot pel túnel de Bracons que enllaça les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Per consultar mapes de carreteres, accessos, estat de les vies, mapes, etc., visiteu www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
8
El Consorci Hospitalari de Vic
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP) de Catalunya. Ubicat a la ciutat de Vic, província de Barcelona, és el centre hospitalari assistencial de referència de la comarca d'Osona, amb una àrea d'influència d’aproximadament 153.200 habitants.
Gestiona l'Hospital Universitari de Vic (HGV), la Clínica de Vic, Osona Salut Mental i l'Hospital Sant Jaume de Manlleu. Ofereix assistència pública, assistència privada, assistència en salut mental i assistència sociosanitària (intermedia). Les instal·lacions del CHV s'ubiquen en tres edificis situats a Vic i un a Manlleu.
Atenció Pública
Bona part de l'atenció pública especialitzada, contractada amb el Servei Català de la Salut, té lloc a l'Hospital Universitari de Vic i a Osona Salut Mental. En funció del nivell de complexitat de la malaltia del pacient i del tipus de tractament a desenvolupar, l'atenció també es pot oferir a l’Hospital Sant Jaume de Manlleu o a la Clínica de Vic.
Actualment la mitjana de llits en funcionament és de 192.
Serveis assistencials
Anestèsia i reanimació / atenció al dolor Especialitats Mèdiques Atenció dona – infant Digestiu Pediatria Neurologia Ginecologia i obstetrícia Pneumologia Unitat de Patologia de la Mama Endocrinologia Atenció Immediata Oncologia Urgències i base SEM Reumatologia Unitat de cures intensives Medicina Interna Cardiologia Malalties infeccioses Cirurgia Unitat Geriàtrica d’aguts (UGA) Cirurgia general Nefrologia Cirurgia maxil·lofacial Psiquiatria i salut mental Urologia Àrea quirúrgica i intervencionisme Angiologia i cirurgia vascular Unitat de Cirurgia sense ingrés Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Especialitat quirúrgiques Unitat d’endoscòpies Oftalmologia Unitat de cribratge Dermatologia Unitat de tractament específics Otorrinolaringologia Proves especials
Serveis centrals Servei de suport Anatomia Patològica Unitat d’Epidemiologia Clínica Farmàcia Laboratori Clínic Rehabilitació Diagnòstic per la imatge Ecografia Tomografia computada Ressonància magnètica
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
9
Atenció Privada: Clínica de Vic
Clínica de Vic, integrada al Consorci Hospitalari de Vic, ofereix assistència privada tant a pacients particulars com a associats a les mútues i companyies d'assegurances. A banda de l'àrea d'hospitalització i quirúrgica, Clínica de Vic disposa de servei d'urgències mutual i privat de 24 hores i consultes externes privades de pràcticament totes les especialitats mèdiques.
Serveis sociosanitaris: Hospital Sant Jaume
Des del maig 1986 és un Centre sociosanitari. Des del 2009 l’Hospital Sant Jaume s’incorpora al Consorci Hospitalari de Vic, amb la integració de tots els seus serveis.
Actualment, disposa en total de 51 llits de convalescència i 15 llits de llarga estada
A nivell funcional s’organitza amb una unitat convalescència de 46 llits, i una unitat de psicogeriatria de 20 llits
Hi ha també:
- 35 places de hospital de dia en funcionament des de l'any 1990, és un servei d’atenció diürna on es realitzen tractaments i cures ambulatòries, basant-se en l’avaluació integral del pacient, en la continuïtat en les actuacions i en l’avaluació i seguiment continu dels beneficis potencials de les intervencions.
- la consulta d’avaluació en geriatria (EAIA), orientada fonamentalment com unitat de diagnòstic de demències.
El Centre disposa d’un servei de rehabilitació que dóna cobertura a la població d’Osona Nord.
Hi ha també una residència annex (Residència Aura) de 136 llits organitzada en diferents unitats segons grau de dependència, i es gestiona també un centre de dia (Centre de Dia Josep Roqué), que es troba a la Comunitat.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
10
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT
DOCÈNCIA
La direcció de transferència de coneixement té la funció de planificar, gestionar i controlar les activitats que es desenvolupen en els àmbits de docència, recerca i innovació per garantir-ne la seva qualitat. Depèn directament de la direcció general i té una importància fonamental dins del pla estratègic del Consorci Hospitalari de Vic.
La docència pregrau i postgrau es regeix pel “pla de qualitat de la docència” aprovat a comitè permanent assistencial el maig del 2010 i pel procediment “Impartir docència”, elaborat l’any 2008.
Transferència de Coneixement gestiona la docència pregrau i postgrau que es porta a terme a l’hospital.
El Consorci Hospitalari de Vic va rebre l’acreditació per a la formació mèdica de postgrau, pel Ministeri d'Educació i Ciència al juliol de 1989. Des d'aleshores ha anat augmentant la seva activitat docent en la formació postgrau. El departament ha tingut diverses auditories docents per part del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, que han avaluat diferents aspectes de la docència. L'any 2003, l'hospital va tenir una auditoria general, amb un resultat satisfactori, aconseguint la màxima acreditació per tres anys i l'any 2010 en va sotmetre a una altra auditoria, amb un informe final molt favorable.
Les especialitats per les quals tenim la docència acreditada són:
Medicina Familiar i Comunitària al 1990 (en col·laboració amb la Unitat Docent Centre de l’ICS) i a partir del 2005 amb la Unitat Docent ACEBA. Recareditades com a Unitats Docents Multiprofessionals en Atenció Familiar i Comunitària el 2013.
Medicina Interna al 1990. Ampliació de l’acreditació a 2 places pel 2005
Laboratori i Anàlisis clíniques al 1995
Geriatria al 1996. Ampliació de l’acreditació a dos places pel 2004
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu al 1998
Llevadores internes residents al 2004
Psiquiatria al 2005
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al 2006
Unitat docent multiprofessional d’obstetrícia i gin ecologia , recareditada el 2014 (foma LLIRs des de 2004 i MIRs des de 2007)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
11
Relació de metges especialistes en formació al Consorci durant el curs 2013-2014:
Especialitat R1 R2 R3 R4 R5 Medicina interna 0 2 2 1 1 Geriatria 1 2 1 2 Anàlisis clíniques - - - 1 Cirurgia general i aparell digestiu 1 0 0 1 0 Psiquiatria 1 1 1 1 Cirurgia ortopèdica i traumatologia 1 0 1 1 1 Ginecologia i obstetrícia 1 1 1 0 Medicina familiar i comunitària 6 6 3 7 Infermeria obstètric ginecològica (llevadores) 2 2 Infermeria atenció familiar i comunitària 2 0 Total 15 14 9 14 2 Total MIR + FIR + LLIR 54
• Des de docència es planifica, coordina, gestiona i garanteix les activitats formatives i docents destinades als residents. Així mateix també es planifiquen, gestionen i controlen els programes docents de cada especialitat amb estricte col·laboració amb els tutors i directors de cada servei. Coordina també el programa comú complementari en col·laboració amb la Unitat Docent de la Catalunya Central (UDCC).
• La Direcció de Transferència de Coneixement també gestiona la infraestructura docent del CHV: utilització d’aules, de material audiovisual, així com el suport a la cerca bibliogràfica, etc...
La docència postgrau
Introducció
La trajectòria seguida en els anys previs ha fet que el Consorci Hospitalari de Vic, en el seu procés de planificació estratègica, contempla la docència i la recerca dins de la missió de l’Hospital. Així mateix, també s’inclouen dins dels resultats orientats a responsabilitat social.
L’objectiu final de la Direcció de Transferència de Coneixement en la formació especialitzada postgrau és retornar a la societat professionals especialistes amb unes competències adequades i ajustades als diferents programes formatius.
La docència té un impacte transversal en tota la institució. Per aquest motiu, la direcció requereix una estructura, una planificació i uns professionals estretament vinculats a la docència.
El present document descriu el model organitzatiu de la Direcció de Transferència de Coneixement, contemplant únicament la vessant docent i centrada amb la formació postgrau MIR o LLIR.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
12
Model Organitzatiu
L’estructura docent de el Consorci Hospitalari de Vic, depèn directament de la direcció general.
Direcció de Transferència de Coneixement Dra. Núria Roger Casals
La directora és nomenada per la direcció gerència i és la responsable de la vessant docent de la docència de pre i postgrau.
Són funcions de la directora la planificació estratègica, el desenvolupament, el control i el redireccionament de la formació postgrau especialitzada, així com la gestió dels recursos materials i humans que la direcció del centre destini a la docència. Aquestes funcions es vehiculitzen des de la mateixa direcció.
Els objectius anuals de la direcció són definits i pactats anualment (metodologia EFQM) entre el director gerent i la directora de transferència de coneixement, en consonància amb els objectius institucionals.
Comissions
Comissió de Docència
Com a òrgan assessor de la Direcció de Transferència de Coneixement s’estableix la comissió de docència, constituïda segons el BOE de 30 de juny de 1995. La comissió de docència de el Consorci Hospitalari de Vic està formada per:
- President: cap d’estudis - Vicepresident: un dels tutors - Vocals: en representació dels tutors (mínim un tutor per especialitat) en representació dels residents (un resident per especialitat) - Membre designat per la Comunitat Autònoma - Coordinador de la Unitat Docent Centre - Coordinador de la Unitat Docent ACEBA - Facultatiu designat per la Comissió Clínica d’Investigació - Representació del personal administratiu del Consorci Hospitalari de Vic - Secretària de Docència
Direcció Transferència de coneixement
Direcció general
Cap d’Estudis Comissió de Docència
Comitè d’Avaluació Tutors
Subcomissió de Docència d’Infermeria
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
13
Subcomissió de Docència d’Infermeria
La Subcomissió de docència de les especialitats d’infermeria del CHV és l'òrgan al qual correspon organitzar i vetllar per la formació especialitzada d’infermeria en la nostra entitat, supervisar-ne l'aplicació pràctica i controlar l'acompliment dels programes formatius de les diferents especialitats en ciències de la salut de les especialitats d’infermeria així com coordinar aquesta formació amb la de grau i altres estades formatives que s’ofereixen al nostre centre.
- Presidència: provisionalment recau en la figura de la Directora de Cures
- Un tutor de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Coordinador/a de les pràctiques de pregrau
- Un/a resident de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Llevadora designada per l’Institut Català de la Salut en representació del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR Osona)
- Un representant designat per la Comunitat Autònoma
- Secretaria
Comissions d’avaluacions
Tal i com es defineix en Real Decret 183/2008, de 8 de febrer de 2008, les avaluacions anuals dels metges especialistes en formació de cada especialitat es duran a terme dins de la comissió d’avaluació de l’especialitat corresponent, amb la composició que indica el mateix decret.
Professionals amb funcions específiques Cap d’estudis
Dra. Maria Viñolas i Tolosa
Són funcions de la cap d’estudis:
1. Presidir la comissió de docència i tenir vot de qualitat en cas d’empat 2. Dirigir i coordinar les activitats del tutors 3. Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents
especialitats 4. Coordinar totes les activitats globals dels residents: acollida noves promocions
de residents, calendari de rotacions, cursos específics per a residents, pla comú complementari, sessions de residents, avaluacions.
5. Supervisar el compliment dels programes formatius en quant a atenció continuada
6. Controlar el compliment de tot allò estipulat en la regulació laboral especial de la residència
Els càrrecs de la directora de transferència de coneixement i de la cap d’estudis no són excloents si així es considera. En tot cas, el cap d’estudis depèn funcionalment de la directora de transferència de coneixement.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
14
Tutors
Professional metge d’un servei que té acreditada la formació MIR de la seva especialitat, que és responsable de la docència dels residents d’aquesta. Té la mateixa consideració el tutor hospitalari dels residents de MFiC.
Són funcions del tutor:
1. Adaptar el programa formatiu del resident de l’especialitat que tutoritzi en les diferents rotacions
2. El seguiment individualitzat dels diferents residents sota la seva tutorització 3. Participar en les avaluacions sumatives i formatives de cada resident 4. Formar part de la comissió de docència en cas de que així es designi
Assessorar al cap d’estudis en les qüestions relacionades amb la docència.
Avaluar el compliment dels objectius de les diferents rotacions, de manera conjunta amb el responsable de rotació i proposa les actuacions necessàries per garantir aquest compliment.
El tutor dels MEF de COT és el Dr. Arturo Pérez Pons
Actualment els tutors acreditats per la docència són:
Anàlisis Clíniques: Lluís Rodríguez Fernández Cirurgia General i Aparell Digestiu: Xavier de Castro Gutiérrez Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Arturo Pérez Pons Geriatria: Joan Carles Rovira Pascual Ginecologia i Obstetrícia: Susanna Vilaseca Medicina Interna: Francesc Alonso Valdés i Xavier Gimeno Moñart Psiquiatria: Ma José Álvarez Medicina Familiar i Comunitària: Maria Viñolas Tolosa Llevadores: Rosa Rosean Vila
Responsables de rotació
Professional metge que és responsable de la docència dels residents d’altres especialitats quan roten pel seu departament. Aquesta feina queda incorporada a la del tutor en cas que es tracti d’un servei en què existeixi aquesta funció.
Són funcions del responsable de rotació:
1. Controlar el compliment dels objectius docents de la rotació de la qual n’és el responsable
2. Estar en estret contacte amb el tutor de l’especialitat corresponent per aportar el feedback necessari per la bona evolució dels residents durant el seu període de rotació
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
15
Els responsables de rotació acreditats són:
Especialitat Professional
ORL ......................................Miquel Molinero Polo Medicina ...............................Xavier Gimeno Endocrinologia ......................Ignasi Saigí Reumatologia .......................Eduard Kanterewicz Binstock Digestiu ................................Joan Saló Urgències II ..........................Neker Bejarano UCI .......................................Eva Zapater Oftalmologia .........................Jose Victor Licari Dermatologia ........................Carles Janés Sariola Nefrologia .............................Eugènia Castellote Alonso Ginecologia ..........................Vanesa Álvarez Salut Mental .........................
Hospitalització ...............Estel Soto Pelaez Consulta Externa ...........Santiago Escote Llobet CASD ............................Assumpta Guillén Font Rehabilitació ..................Maria José Álvarez Alonso ......................................Montse Colom Comas CSM ..............................Miquel Cavalleria Verdaguer Infantil ............................Pere Tàpias Olivet Psicoteràpia ...................Maria Dolores Riesco
Radiologia ............................Joan García Barrionuevo Cardiologia ...........................
Consulta Externa ...........Josep Sadurní Hospitalització ...............Montse Barcons
Urologia ................................Juan Uría Cirurgia Vascular ..................Victor González Pediatria ...............................Alba Costa Anestèsia i Reanimació ........Mercè Jiménez Oncologia .............................Marta Parera Neurologia ............................Josep M. Aragonès Geriatria ...............................Núria Molist Laboratori Clínic ...................
Bioquímica .....................Pau Rosique Microbiologia .................Marian Navarro Hematologia ..................Victor Farré
Formador
� Professional metge d’un departament que té acreditada la formació MIR de la seva especialitat i que té sota la seva tutela directa a residents d’aquesta especialitat.
� Professional metge d’un departament que no té acreditació per la docència i que té sota la seva tutela directa a residents de diferents especialitats.
Aquesta tasca queda incorporada a la del responsable de rotació en cas que es tracti d’un servei on el facultatiu responsable de rotació exerceixi també de formador.
Són funcions del formador:
La tutela i responsabilitat directa del metge especialista en formació que tingui assignat.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
16
Professionals de suport
Secretària de docència: Montse Torres i Sala
Administrativa que dur a terme els tràmits administratius relacionats amb la docència postgrau.
Les funcions de l’administrativa de docència estan definides en el document que descriu el seu lloc de treball.
Contacte: [email protected] , o al telèfon 93.702.77.16.
Altres pràctiques
Dins de la missió del CHV i amb l’objectiu de potenciar la docència l’Hospital té unes col·laboracions específiques establertes amb diferents universitats i altres entitats.
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau Centre Nombre Infermeria Universitat de Vic 120 Fisioteràpia Universitat de Vic 30 Psicologia Universitat de Vic 14 Biotecnologia Universitat de Vic 1 Teràpia ocupacional Universitat de Vic 4 Treball social Universitat de Vic 9 Cicle formatiu de grau mitjà IES Vic 40 Cicle formatiu de grau superior IES Vic 10 Cicle formatiu de grau mitjà IES Manlleu 17 Fisioteràpia Escol Garbí 1 Tècnic anatomia patològica Escola Garbí 4 Medicina Universitat de Girona 10
TOTAL 260
Pràctiques institucionals: alumnes de postgrau Centre Nombr
e Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult Universitat Autònoma de
Barcelona 2
Màster en Psicopatologia Clínica d’Infantil Universitat Autònoma de Barcelona
2
Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual
Universitat Autònoma de Barcelona
3
TOTAL 7
El departament de docència i recerca del CHV ha coordinat els diferents convenis per la realització de pràctiques dins del seu àmbit d’estudiants del camp de les ciències de la salut de diferents institucions. També ha col·laborat en la formació continuada de diferents professionals del camp de les ciències de la salut d’altres àmbits. Aquesta col·laboració s’ha realitzat sense una contraprestació econòmica a canvi, per la qual cosa l’incloem dins de l’àmbit de la responsabilitat social.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
17
Responsabilitat social Centre Nombr
e Cicle Formatiu Grau Superior Altres centres 6 Cicle Formatiu Grau Mitjà Altres centres 1 Biotecnologia Universitat de Girona 2 Biotecnologia UPF/UPC/UAB 3 Biociències UAB 1 Pràcticum Psicologia UOC 5 Farmàcia UB 2 Treball social UB 1 Psicogerontologia UB 1 Treball social UNED 1 Medicina Universitat de Lleida Medicina AECS: UAB, UB, UPF, UdG 9 Certificat professional Casa d’oficis 2 Batxillerat La Salle Manlleu 4 Batxillerat L’Escorial 2 Altres Altres centres 2
Total 42
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
18
RECERCA
El Consorci Hospitalari de Vic va obtenir l’acreditació de la Unitat Clínico-Epidemiològica i d’Investigació pel Ministeri de Sanitat i Consum el juliol de 1992, i posteriorment va ser reconeguda el novembre de 1993 per la Generalitat de Catalunya com a Unitat d’Investigació Hospitalària. El gener del 2002 el Consorci Hospitalari de Vic - Consorci Hospitalari de Vic - va ser reconegut com a Centre públic d’investigació pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat actua com a unitat de suport als diferents projectes d’investigació que es desenvolupen a el Consorci Hospitalari de Vic, al mateix temps que col·labora en la formació pel què fa a metodologia científica dels Metges Especialistes en Formació dins del programa de formació complementària. Així mateix, la Unitat Clínico-Epidemiològica participa donant suport metodològic i tècnic en els programes de Malalties de Declaració Obligatòria, Registre Hospitalari de Tumors i Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama.
En aquest moment la Unitat Clínico-Epidemiològica dóna suport metodològic al treball de recerca de les especialitats que el contemplen.
El Consorci Hospitalari de Vic compta amb el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC) de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES). Aquest comitè té com a funcions avaluar tot tipus de projectes de recerca i assaigs clínics que es duen a terme al Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic, Osona Salut Mental, Hospital Sant Jaume de Manlleu i Hospital de la Santa Creu). També la Universitat de Vic forma part de l’àmbit d’actuació del CEIC.
El Consorci Hospitalari de Vic te signat un conveni amb l’Hospital Clínic de Barcelona per a col·laboració en matèria d’investigació, recerca, docència i innovació. La majoria de les rotacions externes sistemàtiques dels residents es realitzen en aquest centre.
Així mateix, el Consorci Hospitalari de Vic i la Universitat de Vic col·laboren en la realització de tesis doctorals dels professionals del Consorci i en la formació d’estudiants de pregrau i postgrau (professors universitaris, cursos d’estiu, creació de Jornades) amb l’objectiu de transmetre coneixement.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
19
LA BIBLIOTECA
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca
L’accés és lliure per tot el personal del CHV, mitjançant targeta identificativa o xip per obrir la porta. Cal deixar sempre els ordinadors parats, l’espai ordenat i la porta tancada en sortir
Disposa de connexio wifi gratuïta.
El servei de préstec de llibres és de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Disposa de 4 ordinadors d’ús pel personal del CHV, els quals estan connectats a la xarxa de l’Hospital, i permeten l’accés a internet.
Campus RIMA
El Consorci ha signat un contracte amb l'empresa RIMA (Red informática de medicina avanzada) perquè tots els seus professionals sanitaris tinguin accés universal a les revistes científiques més prestigioses.
Cada professional del Consorci serà donat d'alta a la xarxa RIMA i se li assignarà un codi d'usuari i una clau d'accés. Com a usuari, podrà definir la seva especialitat (entre més de 50) i el seu perfil d'interessos, i tindrà accés directe, immediat i sense restriccions a un nombre (ampliable) de 5 articles a text complet cada mes. Cada usuari disposarà també de la seva pròpia biblioteca digital en línia on guardar-hi els arxius de tots els articles sol·licitats.
Els propers dies rebreu un correu electrònic a l’adreça institucional per tal que us pugueu donar d’alta. Una vegada donats d’alta podreu accedir al campus des de qualsevol ordinador (tan de l’Hospital com des de casa) a través de la web: www.rima.org
A l’annex 2 d’aquest dossier trobareu un tríptic informatiu.
Sol·licitud d’articles
Disposem d’un servei de sol·licitud d’articles, gràcies al conveni de col·laboració signat entre la Universitat de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic.
El procediment per sol·licitar articles externs, és:
- enviar un correu electrònic a: [email protected] - cal especificar la referència, l’autor i suport on ha sortit publicat
En un termini màxim d’una setmana us farem arribar l’article a la vostra adreça de correu electrònic institucional.
Sol·licitud de fotocòpies
L’Hospital té contractada una empresa externa per fer fotocòpies, amb un termini d’entrega de 24 hores. Si teniu fotocòpies a fer de qualsevol tipus de document,
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
20
revista, llibre, protocol, etc... us dirigiu a la secretària de docència, i es tramitaran des d’allà, ja que es demanen sota comanda.
Tot i així, si puntualment teniu una fotocòpia urgent, hauríeu d’anar a les fotocopiadores que hi ha disponibles a admissions o bé a consultes externes (planta 0). No es pot utilitzar la fotocopiadora que hi ha ubicada a la 7ª planta, que no és d’ús assistencial.
ELS CIRCUITS INTERNS
Informació útil pels residents
Des de tots els ordinadors de el Consorci Hospitalari de Vic es pot accedir a una carpeta anomenada “Docència” on hi trobareu tota la informació que es consideri d’interès per vosaltres així com notes informatives que us arribin. És important que hi accediu periòdicament. Passos per accedir-hi: F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia.
En l’actualitat hi trobareu els següents document:
- avaluacions de les rotacions - incidències i reclamacions - lleis que regula la docència - programa de Sessions Generals d’Hospital - impresos varis (canvis de guàrdia, sol·licitud sortida VAM) - continguts docents de les següents especialitats: medicina interna, geriatria,
cirurgia general i aparell digestiu, psiquiatria, anàlisis clíniques i medicina familiar i comunitària i cirurgia ortopèdica i traumatologia
- cursos del PCC - sol.licitud de vacances i permisos dels residents d’AFiC
Avaluació de les rotacions
Totes les rotacions pels diferents serveis interns i externs que efectuïn els residents han de comptar amb l’avaluació per part del tutor o responsable de rotació.
Els documents són: - full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el tutor - full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el resident - full d’avalaució conjunta de la rotació
Trobareu aquests documents penjats a la xarxa del CHV, a F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Avaluació rotacions
Normes per a la petició d’anàlisis i d’exploracions radiològiques
Les peticions d’analítiques i de radiologia d’hospitalització, urgències i de consultes externes es realitzen informàticament (dins la història del pacient cal clicar a sol·licituds i d’allà a radiologia i es demana la prova específica. Les sol·licituds des de consultes externes caldrà encara fer-les en paper. Les sol·licituds d’analítiques urgents les tramita la infermera de la planta. Si no, cal posar el moment en que es desitja que es faci la sol·licitud quan s’omple l’imprès informàtic.
Tot i això, actualment s’estan informatitzant tots els circuits i si es produeixen canvis sereu degudament informats pel vostre tutor o director del servei.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
21
Circuit per a sol·licitar històries clíniques
Des de fa temps el curs clínic dels pacients ingressats i visitats a consultes externes es fa en història digital.
Per demanar una història clínica d’ús no assistencial (sol·licitud exclusiva per informes ambulatoris i estudis clínics), cal fer-ho a través d’un formulari que trobareu disponible al SICHV: GENERAL, ALTRES, Sol·licitud històries clíniques - Motiu NO assistencial.
Només poden accedir a històries clíniques per aquests motius els professionals implicats directament amb l’assistència dels pacients.
Normes per a la recollida de mostres per anatomia patològica
S’adjunten les normes per a la recollida de mostres per estudis citològics i histopatològics (biòpsies). Veure annex 3 .
Pla d’emergència
S’adjunta informació sobre les actuacions que cal portar a terme enfront situacions d’emergència (dins del llibre Pla d’acollida) .
Es farà una classe específica d’una hora i mitja de durada, inclosa en el curs d’urgències de nivell I sobre la “Gestió Integral de prevenció de riscos laborals, medi ambient i responsabilitat social corporativa al CHV”
Full d’incidències
Teniu a la vostra disposició, a docència, fulls d’incidència i reclamació, en cas que necessiteu comunicar alguna incidència i/o reclamació relacionada amb la formació especialitzada.
També trobareu aquests documents penjats a la xarxa: F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Incidències i reclamacions
Programa de sessions generals
Trimestralment es fa arribar el programa de sessions clíniques generals de l’Hospital a tots els professionals. De forma habitual, les sessions es fan els dijous, a les 15.00 hores. Es fa un registre de l’assistència i una avaluació al final del trimestre. És obligatori que els residents assisteixin a les sessions.
També trobareu el llistat penjat a la xarxa, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Sessi ons Generals CURS 14-15
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
22
NORMATIVES VIGENTS
Normativa de vacances
Les vacances i altres permisos s’han de demanar al responsable de rotació del servei per on estigueu rotant, amb suficient antelació. S’ha d’utilitzar l’imprès de sol·licitud/comunicat d’absència i donar-lo al comandament perquè hi doni la seva autorització. La sol·licitud es farà arribar al servei de Personal a través dels circuits establerts.
S’ha de comunicar al resident responsable de fer el calendari de guàrdies, per tal de que es pugui garantir la cobertura del calendari.
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia
Per notificar els canvis de guàrdia, després de tenir la planificació de les guàrdies del mes tancada, s’ha d’utilitzar l’imprès de notificació de canvi de guàrdia i entregar-lo a la secretària d’Urgències. Aquests impresos els podeu trobar al despatx de la secretària d’urgències, a docència, als despatxos de les administratives d’hospitalització i també està penjat a la xarxa de l’Hospital, dins la carpeta de residents
(F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Resi dents\Impresos ).
No s’efectuarà cap canvi de guàrdia, fins a tenir la notificació per escrit i signada per ambdues parts.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
23
Normativa de rotacions externes
Per l’aprovació d’una rotació externa per part de la Comissió de Docència s’han de complir els següents requisits:
1. Que els continguts a assolir en aquesta rotació no es puguin aconseguir en les rotacions establertes en el pla de rotació definit dins del CHV, ja sigui perquè no existeix aquesta rotació o perquè es desitgi ampliar els continguts d’una rotació ja feta.
2. Que estigui permesa pel programa oficial de l’especialitat del resident que ho sol·licita (BOE corresponent al programa de l’especialitat)
3. Que el centre on es vulgui fer aquesta rotació sigui un centre amb un aval docent, i en el cas de centres de l’estat espanyol que estigui acreditat per la docència.
4. Que la rotació en centres fora de l’estat espanyol, estigui raonadament escollida i comparada amb altres possibles centres de l’estat, i es defineixin clarament les millores que aporta el centre estranger.
5. Que existeixi un primer contacte amb aquest centre i una persona de referència que accepti la rotació i que permeti fer un posterior contacte des del departament de docència amb el responsable de la rotació i amb la comissió de docència del centre destí, per garantir realment l’acceptació del resident.
6. Que existeixi un informe del tutor del resident que sol·licita la rotació, on argumenti tots els punts discutits anteriorment i que tingui el vist-i-plau del DP corresponent.
La Comissió de Docència coordinarà les rotacions externes que es sol·liciten o les que s’accepten, decidint la seva acceptació i periodificació
Supervisió progressiva dels residents
Seguint la normativa existent, el Consorci té un protocol de supervisió progressiva dels residents, aprovat per la comissió de docència i pel Comitè Permanent Assistencial (CPS) que trobareu al directori compartit:
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
24
Informació i compromís dels empleats
El/la treballador/ra, com a metge especialista en formació a l’empresa Consorci Hospitalari de Vic, col·laborarà en tot el procediment de tractament de les dades de caràcter personal i es compromet a garantir el secret professional, obligació que es mantindrà, fins i tot, després de finalitzada la relació amb el CHV.
Només tindrà accés a les dades de caràcter personal per aquelles tasques que comportin l’execució de les activitats pròpies de les seves funcions, i en cap cas les farà servir amb una altra finalitat que no sigui l’establerta al seu contracte laboral.
El Consorci Hospitalari de Vic, en compliment del que estableix la Llei Orgànica 15/99 de 3 de desembre, posa en coneixement del metge especialista en formació que l’Entitat disposa d’un fitxer automatitzat amb dades de caràcter personal, així com un arxiu documental denominat Fitxer de Personal, en el que s’integraran les seves dades, amb la finalitat de poder dur a terme les activitats que la seva relació amb l’entitat requereixen, i sense les quals aquesta no és possible.
Aquesta informació serà utilitzada pels serveis administratius, laborals i de vigilància de la salut de l’entitat, cada un en les seves competències, i pot ser tramesa total o parcialment als estaments oficials que, per llei, puguin exigir la cessió d’aquest tipus de dades (Ministeri de Treball i Seguretat Social, Departament de treball de la Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya etc.) i altres entitats involucrades en la matèria, com poden ser, l’entitat bancària on s’indiqui que li transfereixin la nòmina.
El metge especialista en formació és responsable de la veracitat i correcció de les dades que entrega al CHV. I té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades en l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica 15/99 de 13 de desembre.
Per a exercir-los haurà de dirigir-se per escrit a la Direcció de Persones (o al Departament de Docència).
Així mateix el/la empleat/da es compromet a aplicar les mesures de seguretat establertes per CHV pel que fa al tractament de dades de caràcter personal.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
25
PROTOCOLS INSTITUCIONALS
Estableix la seqüència de diagnòstic i tractament d’una determinada patologia, basada en l’anàlisi de les estratègies alternatives possibles, segons els coneixements científics existents. Avaluació als 2 anys d’aplicació i revisió als 5 anys.
Llistat dels protocols institucionals:
Acollida àrea quirúrgica Hemorràgia digestiva alta sense HTP Acollida hospitalització ICTUS Acollida sala de Parts Infart agut de miocardi Acollida urgències Intimitat consulta externa Assistència al final de la vida Intimitat i confidencialitat hospitalització Aturada cardiorespiratòria Intimitat sala de parts Càncer de cap i coll Intimitat urgències Càncer de colon, recte i anus Intimitat i confidencialitat àrea quirúrgica Càncer de pròstata Manteniment permeabilitat catèters Càncer de pulmó Neteja i desinfecció Càncer de mama Pancreatitis aguda Càncer d’endometri Pneumònia intrahospitalària Càncer d’ovari Procediments de tractament del dolor Catèters venosos Profilaxi antibiòtica quirúrgica Descoagulació terapèutica i profilaxi tromboembòlica
Protocol intimitat àrea quirúrgica Detecció infància en risc Tractament del dolor Goll simple i goll multinodular Violència domèstica Hemorràgia digestiva alta associada a HTP
Es poden sol·licitar a la secretària del departament de Docència o bé consultar-los a:
F:\ usuaris \ documents assistencials \ protocols institucionals o procediments
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
26
Marc jurídic de la formació especialitzada
A la carpeta de residents que està penjada al directori (F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Lleis que regulen la docència) trobareu les següents normatives:
Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral especial de residencia para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud.
Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las especialidades en Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos del sistema de formación sanitaria especializada.
Orden SCO/581/2008, de 22 de febrero, por la que se publica el Acuerdo de la Comisión de Recursos Humanos del Sistema Nacional de Salud, por el que se fijan criterios generales relativos a la composición y funciones de las comisiones de docencia, a la figura del jefe de estudios de formación especializada y el nombramiento del tutor.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
27
Pla Comú Transversal (PCT)*
Cursos de formació per especialistes, d’obligatori compliment pels metges i llevadores especialistes en formació.
La programació de cursos pot variar en funció de les modificacions en els programes formatius i les dates són aproximades.
Curs Any de residència Dates aproximades
Introducció al funcionament del CHV i de l'ACUT R1 Juny-juliol 2015 Urgències nivell II R1 A partir d'octubre de 2015 Suport Vital Bàsic R1 Juliol 2015 Radiologia bàsica R2 Abril-maig 2016 Metodologia de recerca R2 Febrer-març 2016 Bioètica R3-R4 Febrer-març 2018 Suport Vital Intermig R3 Maig-juny 2017 Relació interprofessional R3-R4 Pendent programació Gestió assistencial R3-R4 Pendent programació
*Programa del model antic de cursos del PCC, pot ser que alguns cursos canviïn de nom i de dates.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
28
Guia formativa de l’especialitat
Els residents de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia fan els mateixos cursos que la resta de residents. Així mateix, els MEF participen com a ponents en les sessions generals de l’Hospital, i tenen la possibilitat de participar en els projectes d’investigació que es duguin a terme.
Els residents de Traumatologia participen en les sessions dels serveis que tenen una programació trimestral i que reben també crèdits de formació.
CRONOGRAMA DE ROTACIÓ DELS MEF DE COT Primer any (juny 2015 - maig 2016) Període Rotacions Juny – Juliol – Agost
CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable: Dr. Arturo Pérez Pons
Setembre – Octubre – Novembre
ANESTESIA I REANIMACIÓ Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable rotació: Dra. Mercè Jiménez
Desembre
RADIOLOGIA Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable rotació: Dr. Juan García Barrionuevo
Gener – Febrer – Març – Abril – Maig
CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable: Dr. Arturo Pérez Pons
Segon any (juny 2016 - maig 2017) Període Rotacions Juny – Juliol – Agost
SERVEI CIRURGIA VASCULAR Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable: Dr. Victor González
Setembre 2015 a maig 2016
CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA Guàrdies a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Responsable: Dr. Arturo Pérez Pons
Tercer (2017-2018), quart (2018-2019) i cinquè any (2019-2020)
Rotacions pel Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Les guàrdies seran, en la seva totalitat, de l’especialitat.
NOTA: Valorant cada cas en particular, es podria tenir en compte, dins del programa de formació i en l’últim semestre de residència, la possibilitat que el metge en formació realitzés guàrdies amb nivell de supervisió 1, sota el control de l’especialista sènior localitzable.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
29
CONTINGUT DE LES ROTACIONS COT
La intencionalitat respecte a la formació pràctica del metge resident estarà encaminada a l’adquisició d’habilitat quirúrgica de forma progressiva respecte al grau de complexitat i any de residència, així com d’orientació diagnòstica, indicacions terapèutiques i la utilització de recursos complementaris.
PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA (R1)
Els objectius durant aquest període estan enfocats, en al moment de la seva incorporació, a la introducció en l'especialitat durant els 3 primers mesos, bàsicament en planta i urgències. Compliment del programa de rotacions internes per altres especialitats, segons programa preestablert.
Realització de guàrdies de la especialitat, que s’alterna amb guàrdies d'altres especialitats (en els serveis que les realitzin) durant la seva rotació per aquests. Aprenentatge dels tractaments ortopèdics i quirúrgics de baixa complexitat i d'acord amb primer any de residència.
En el primer any de rotació s’estableix una rotació pels serveis d’Anestesiologia i Reanimació, i Radiologia.
SEGON ANY DE RESIDÈNCIA (R2)
Augmentarà el grau de complexitat de les intervencions quirúrgiques tant de cirurgià com ajudant en patologia traumàtica (exemples: fractures de maluc, hemiartroplàsties, olecranon, turmell …)
Participació en les consultes externes de 1r visites i successives de traumatologia i ortopèdia de l'adult.
Completar programa de rotacions internes preestablert.
Responsable de la presentació de la sessió anual de la Societat Catalana de COT (Acadèmia de Ciències Mèdiques).
Participació en l’elaboració i presentació de treballs del servei a cursos i congressos.
Assistència al curs bàsic d'osteosíntesi
En el segon any de formació, el metge en formació realitzarà una rotació per les següents especialitats: Cirurgia Vascular
Durant els dos primers anys la supervisió per part dels especialistes del servei haurà de ser total (nivell de supervisió 3).
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
30
TERCER, QUART I CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA (R3-R4-R5)
A partir d’aquest nivell de formació, el grau de complexitat haurà de ser el màxim possible progressivament, al mateix temps que també hauria de decréixer el grau de supervisió. Convindria arribar d’aquesta manera a l’últim any de residència, previ a l’obtenció del títol d’especialista, a una situació de preadjunt, amb total responsabilitat en la majoria dels actes quirúrgics i el seu control posterior (nivell de responsabilitat 1).
Òbviament, durant aquests anys de formació el metge resident haurà d’haver adquirit el nivell suficient com ajudant en tot tipus d’actes quirúrgics i com a cirurgià en la pràctica totalitat de processos traumatològics i molt ampli en els ortopèdics (cirurgia artroscòpica de genoll, espatlla i maluc, cirurgia substitutiva de maluc i genoll, etc.).
La influència de factors personals i generals podrien fer variar la intencionalitat inicial respecte a l’evolució en la formació pràctica.
Durant els tres últims anys el metge resident haurà d'adquirir el maneig individual de la consulta externa (adult-infantil).
Al resident de 3r any se li adjudicarà una Consulta Externa setmanal de visites derivades d'urgències amb disminució de la supervisió i de forma progressiva durant els 3 últims anys.
A partir del segon any anirà de forma setmanal a consulta externa d'ortopèdia infantil.
El tercer, quart i cinquè any de formació, s’estableixen rotacions per unitats específiques de l’especialitat, en el propi centre i en les unitats de centres amb compromís de col·laboració, per la formació teòrica-pràctica, principalment: Cirurgia Plàstica, Cirurgia del Raquis .
Hauran d’assistir de forma obligatòria al Curs de Formació Continuada , organitzat per la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Les característiques del curs són les següents:
• curs teòric-pràctic de 20 crèdits
• duració 200 hores en 3 anys (58 hores teòriques, 116 hores pràctiques, 26 hores de seminaris)
El compliment de l’assistència pot oferir al metge en formació:
1. Diploma de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, acreditatiu de rebre formació continuada
2. Crèdits de formació continuada anuals, amb el 80% d’assistència
3. Opció a l’obtenció de beques per estades a Europa, EUA
4. Assistència a cursos organitzats a Catalunya, en funció del número de beques i sol·licituds
5. Altres en estudi
Hauran de fer-se socis de la Sociedad Española de Cirurgia Ortopèdica y Traumatologia i es valorarà l’assistència als cursos que s’organitzin.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
31
Objectius de les rotacions
PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA (R1)
Durant el primer any de formació considerem que el metge resident ha de tenir contacte amb l’especialitat, de manera que pugui familiaritzar-se amb:
Formació teòrica
� Història clínica (anamnesis, exploració, orientació diagnòstica i terapèutica)
� Sol·licitud d’exploracions complementàries, la seva indicació segons patologies i localització, per una correcta complementació clínica i interpretació de les mateixes.
� Haurà de familiaritzar-se amb l’elaboració d’informes d’alta, així com la sol·licitud d’interconsultes a altres serveis.
� Haurà de rebre formació respecte a la sistemàtica de revisió, publicació i comunicació a cursos i congressos.
� Formació sobre la preparació de les sessions clíniques del servei i exposició a la resta de facultatius, del que es demandi en cada una d’elles, així com les que es realitzin conjuntament amb altres serveis o unitats del centre. Igual en els serveis a on es realitzi la rotació assignada.
Formació pràctica
� Indicació i col·locació de les diferents immobilitzacions-embenats segons patologia i localització (embenats tous, compressius, fèrules i enguixats habituals)
� Maneig a l’àrea d’urgències en general, formació bàsica en quan a l’atenció immediata del pacient politraumatitzat, prioritats assistencials i coordinació amb altres serveis.
� Iniciació sobre fonaments a l’àrea quirúrgica de tipus general i els propis de l’especialitat.
� Traccions
� Reducció i tractament de fractures simples
� Intervencions quirúrgiques de menor dificultat (ajudant-cirurgià)
Durant el primer any s’estableix un programa de rotació per la formació bàsica pels següents serveis i centres:
- Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia___ 8 mesos (HUV)
- Anestesiologia-Reanimació_________ 3 mesos (HUV)
- Radiologia______________________ 1 mes (HUV)
En el primer any el MEF se li adjudicaran guàrdies distribuïdes entre els serveis d’Anestesiologia-Reanimació i Traumatologia.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
32
ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ
Segons les recomanacions de la Comisión Nacional de la Especialidad sobre els continguts i camp d’acció de l’especialitat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, en referència a aspectes bàsics i assistencials d’una especialitat afí com la de l’Anestesiologia, descrivim el següent currículum.
Moment de la rotació
Es realitzaria durant el primer any de residència.
Continguts de la rotació
Contemplem la formació des de la vessant teòrica en forma de classes, seminaris, tallers de treball amb casos pràctics i la pràctica mitjançant la rotació pel Bloc Quirúrgic, Sala de Reanimació, Box de Reanimació d’Urgències, Clínica del Dolor i Consulta de valoració preoperatòria.
Aspectes bàsics:
� Fisiologia i fisiopatologia dels sistemes cardiovascular, neurològic, renal, respiratori i hematològic.
� Electrocardiografia, radiologia de tòrax, RMN cranial i TAC cranial.
� Interpretació de dades de laboratori d’hematologia, bioquímica, gasometria arterial.
� Fisiopatologia del dolor.
� Farmacologia dels anestèsics locals.
� Farmacologia dels analgèsics.
� Farmacologia de drogues vasoactives.
Aspectes assistencials i terapèutics:
Coneixement per a la selecció i interpretació de procediments diagnòstics, clínics i instrumentals que realitzant-se en l’àmbit de l’Anestesiologia tenen aplicació en el camp de la Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica.
� Valoració i optimització preoperatòria del pacient. Estimació del risc periquirúrgic.
� Reanimació cardiopulmonar bàsica i avançada.
� Maneig del pacient politraumàtic. Incloent el tractament del traumatisme craniencefàlic i de columna.
� Maneig i interpretació de les gràfiques assistencials, balanç de líquids i electrolits.
� Maneig de la reposició volèmica, tècniques d’estalvi de sang, hemodilució i d’autotransfusió.
� Clínica del dolor, referint-se a dolor d’origen osteoarticular agut, osteoarticular oncològic i osteoarticular crònic no oncològic.
� Col·locació de catèters centrals.
� Tècniques d’anestèsia loco-regional i les seves aplicacions.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
33
RADIOLOGIA
� Conceptes bàsics de la imatge
� Tècniques d’exploració
� Radiologia convencional, Medicina nuclear, TAC, RM, ecografia i densitometria:
- Utilitzacions i indicacions
- Anatomia radiològica, semiologia i interpretació
� Radioprotecció i radiobiologia
� La decisió radiològica en la utilització dels diversos mètodes de imatge.
� Radiologia del sistema musculoesquelètic
- Tècniques d’examen: conducta diagnòstica.
- Fractures i luxacions
- Columna vertebral i pelvis.
- Parts toves
- Malalties constitucionals.
- Lesió òssia solitària i lesió generalitzada
- Artropaties
� Conceptes bàsics en neuroradiologia.
� Sessió clínica-radiològica conjunta: serveis de radiologia i cirurgia ortopèdica i traumatologia
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
34
SEGON ANY DE RESIDÈNCIA (R2)
Durant aquest període, augmentarà el grau de responsabilitat del metge en formació, en la totalitat dels aspectes teòrics-pràctics adquirits. La supervisió per part del tutor i la totalitat de metges del servei, serà de manera progressiva decreixent, tot i que serà major en aquells aspectes teòrics-pràctics de nova adquisició.
Formació pràctica
- Cirurgia vascular____________________ 3 mesos (Hospital Universitari de Vic)
- Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia_____ 9 mesos (Hospital Universitari de Vic)
Cirurgia Vascular
En el camp assistencial d’Angiologia i Cirurgia Vascular s’inclouen les malalties funcionals i/o orgàniques següents:
� Arteriopaties degeneratives i obliterants
� Isquèmies agudes de membres per embòlia o trombosis
� Isquèmies cròniques dels membres
� Aneurismes i arteriopaties ectasiants
� Arteriopaties inflamatòries i vasculitis
� Traumatismes vasculars
� Fístules arterio-venoses
� Síndromes vasomotores i mixtes
� Malalties ectasiants de les venes
� Malformacions congènites arteriovenoses i angiodisplàsiques
� Trombosis venoses i síndrome postrombòtic
� Insuficiència venosa crònica. Varices
� Úlceres d’origen vascular
� Insuficiència vascular cerebral d’origen extracranial
� Hipertensió arterial vàsculo-renal
� Malalties de vasos limfàtics i limfedemes
� Tumors vasculars
� Malalties de la microcirculació
Actualment s’oferten els següents tècniques:
� Lligadures i sutures vasculars
� Anastomosis vasculars
� Cirurgia arterial: embolectomia i tromboectomia, endo i tromboendarterectomies, by-pass i derivacions, injerts arterials i venosos, angioplàsties i arteriectomies
� Amputacions per isquèmia
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
35
� Cirurgia venosa: tromboectomies, fleboextraccions, reconstruccions i derivacions venoses. Cirurgia venosa en la síndrome post-trombòtica.
� Accessos vasculars per hemodiàlisi o quimioteràpia
Les funcions a desenvolupar pel metge especialista en formació de COT són:
� Assistència diària a pacients ingressats junt amb el responsable mèdic
� Atenció a ingressos programats i forma de donar-los acollida, així com revisió clínica del seu historial i pràctica (a realitzar el mateix dia d’ingrés)
� Participació en programes quirúrgics formant part de l’equip designat amb la realització de procediments quirúrgics que estiguin assignats segons programa de formació MIR.
� Anar a consultes externes y proves especials per col·laborar amb el metge responsable segons assignació feta amb antelació.
� Obligació d’assistir a totes les activitats docents desenvolupades i/o tutelades per la unitat de cirurgia vascular (sessions clíniques, preparació de treballs, etc.)
� Implicació en les urgències (internes/externes) que s’hagin atès en funció a necessitats hospitalàries i d’unitat.
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
� Aprenentatge en l’elaboració d’embenats enguixats especials de tronc i extremitats.
� Aprenentatge en la indicació de tractament conservador-quirúrgic en diferents patologies traumàtiques i ortopèdiques, així como el caràcter urgent de les mateixes.
� Actuar com a cirurgià o ajudant en intervencions quirúrgiques i reduccions ortopèdiques, amb grau de dificultat mig.
� Reforçar i ampliar l’aspecte de formació teòrica de l’any precedent, amb major responsabilitat per part del metge resident.
� Participació en línies d’investigació desenvolupades per membres del servei i altres àrees hospitalàries.
� Iniciar al metge en formació des de l’aspecte d’exposició oral de sessions, comunicacions, etc.. Iniciant-se com a docent en el curs bàsic d’urgències del nostre hospital pels metges residents, sota total supervisió tant des del punt d’elaboració de la xerrada como de l’exposició de la mateixa.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
36
TERCER, QUART I CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA (R3, R4 i R5)
De manera genèrica, durant la totalitat del període, la responsabilitat del metge en formació serà més gran, sota una supervisió decreixent en tots els àmbits hospitalaris. D’igual manera i respecte a la participació activa en cursos i congressos aquesta serà cada vegada més independent, tant en l’elaboració com en l’execució. Seria desitjable que en algun dels projectes d’investigació en els que hagi pogut participar o inclús dissenyar el propi metge resident, servís o pogués conduir a l’elaboració de la seva tesi doctoral.
Es pretén que durant aquest període, el qual estarà centrat de manera específica en adquirir coneixements teòrics i pràctics de l’especialitat, aquests siguin els de qualsevol grau de dificultat, respecte a l’hora de procedir en quant a diagnòstics, tractaments conservadors-quirúrgics i que siguin de la pràctica habitual de l’especialitat.
ROTACIONS EXTERNES (R4 I R5)
Cirurgia plàstica – HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
- aprendre el tractament i cures del tegument dèrmic
- aprendre diferents tipus de sutura de l’especialitat
- aprendre els diferents tipus i materials de cures
- veure i si és possible realitzar empelts cutanis (extracció, aplicació i cures postoperatòries)
- veure i si és possible realitzar penjalls cutanis. Diferents tipus. Locals i a distància.
- maneig dels teguments cutanis de la mà
- diagnòstic i tractament dels traumatismes facials
- tractament i cures de les ulceres de decúbit
- tractament i cures de les cremades superficials
Cirurgia de raquis – ALTHAIA MANRESA
- generals:
1. anatomia funcional i quirúrgica de la columna
2. biomecànica de la columna
3. saber fer una anamnesi a un pacient amb raquiàlgia i orientar el tipus de patologia
4. diferenciar el dolor mecànic del neurològic
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
37
5. saber quines proves estan indicades en cada patologia
6. saber llegir una radiografia simple de columna
7. iniciar-se en la valoració de proves específiques com RNM i TAC i també petició d’analítiques
8. identificar quan està indicat el tractament amb corticoids
9. saber explorar neurològicament una pacient tant en ciatàlgies com en el cas de lesions medul·lars
10. saber quan cal actuar de manera urgent, quan cal derivar a unitat de columna i quan remetre al capçalera
11. conèixer les indicacions d’ingrés en raquilàlgies
12. comprendre la patologia de columna i conèixer les indicacions del tractament
13. tractament conservador, tractament quirúrgic
14. filosofia dels diferents tractaments quirúrgics (artròdesis, fixacions dinàmiques, pròtesis de disc, etc)
- patologia de columna
1. patologia inflamatòria i tumoral. Espondilitis anquilopoiètica, m. Rotés-Forestier, metàstasis, tumors primaris
2. patologia infecciosa (espondilodiscitis, ...)
3. altres patologies que poden simular una lumbàlgia (patologia visceral, aneurismes aòrtics, còlics, infeccions urinàries, ...)
4. patologia congènita
5. patologia de deformitats. Escoliosis i cifosi
- cal saber conèixer, diagnosticar i indicar els tractaments tan conservador com quirúrgic:
1. patologia degenerativa de la columna: patologia de disc, estenosi de canal, artrosi facetària, lumbàlgies de branca posterior, escolisosi degenerativa, espondilolistesi degenerativa, inestabilitats
2. espondilolisi i espondilolistesis. Diferents tipus, etiologia, pronòstic, tractament, factors de risc, indicacions de tractament quirúrgic i diferents tipus de tractament
3. metàstasis vertebrals
4. patologia traumàtica de la columna
a) fractures cervicals, fractures dorsolumbars. Classificacions, valoració i opcions terapèutiques
b) fuetades cervicals
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
38
c) lesionats medul·lars. Exploració i protocol d’actuació. Xoc medul·lar
- habilitats quirúrgiques
1. aprendre a fer hèrnies discals
2. aprendre a fer i a indicar les infiltracions peridurals
3. aprendre a fer vertebroplàsties
4. iniciar-se en tractaments quirúrgics com:
a) artròdesis vertebrals, descompressions, fixacions dinàmiques, síntesi de fractures, reconstruccions ístmiques, osteotomies vertebrals.
b) discectomies, artròdesis cervicals
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
39
Cursos de formació per a residents de COT
Resident de PRIMER any
- Curs d’osteosíntesi de A.O.
- Cursos teòric pràctics: vies d’abordatge EESS i EEII
Resident de SEGON any
- Curs bàsic de patologia del genoll
- Curs d’iniciació a l’artroscòpia de genoll
Resident de TERCER any
- Curs d’anatomia clínico-quirúrgica avançada (Universitat de Barcelona)
- Curs d’iniciació a l’artroscòpia d’espatlla
- Curs d’ecografia musculoesquelètica per traumatologia (nivell bàsic)
Resident de QUART any
- Curs bàsic d’iniciació a la microcirurgia (Unitat de cirurgia de la mà i nervi perifèric, Hospital de Sabadell – Fundació Parc Taulí. Institut Universitari)
Resident de CINQUÈ any
- Cursos avançats de les diferents societats
Durant els diferents anys s’afegiran aquells cursos bàsics i avançats de la Societat Espanyola de COT (formació continuada), els quals varien anualment de temàtica però que es complementen durant els 5 anys de residència:
- els cursos bàsics de formació continuada dirigits a metges residents, que s’inicien amb l’especialitat
- els cursos avançats estan orientats a una formació especialitzada per residents que ja tenen un coneixement ampli dels temaris que s’ofereixen
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
40
Sessions del servei
SESSIONS INTERSERVEIS
Radiologia i COT: els primers dijous de cada mes
Discussions i comentaris de casos-problema, a decidir conjuntament.
SESSIONS QUIRÚRGIQUES setmanals els dijous a les 14.00 h
SESSIONS D’URGÈNCIES diàries a les 8.00 h
Revisió de malalts ingressats a planta
Revisió terapèutica de malalts ingressats a través del servei d’urgències
SESSIONS CLÍNIQUES tots els dimecres, amb presentació de casos-problema.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
41
Annexos Annex 1: plannig rotacions
Annex 2: Campus RIMA
Annex 3: normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològica
Annex 4: BOE de l’especialitat
Calendari de rotacions
ANY 2015 2016 2017 2018
PERIODE MES 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5
COT 2014-2019MAIG R1 T T T A A A RX T T T T T R2 T T T CV CV CV T T T T T T R3 T T T T T T T T T T T T
A Anestesia
CIR Cirurgia
CVA Cirurgia Vascular
CP Cirurgia Plàstica
RX Radiologia Telèfons d’interès Hospital Universitari,centraleta 93 889 11 11
RH Rehabilitació 93 702 77 77
R Reumatologia Hospital Universitari - Fax 93 885 03 08
T Traumatologia Docència 93 702 77 16
UCI Unitat Cures Intensives
Extensions internes del Centre de Responsabilitat de Traumatologia
Sala 5-2 Administrativa sala 5-1 i 5-2 1518 Control 5-2 1512 Cap COT 1514 COT/ Sala de Sessions 1515
2019 2020 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5
R4 T T T T CP CP CP T T T RE RE R5 RE RE T T T T T T T T T T
Annex 3: normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològica Línia de producte ESTUDIS CITOLÒGICS Tipus de tècnica
Citologia General Sistema de recollida i fixació Tècniques d’histoquímica Nucli citoplasmàtiques Hematoxilina de Harris –Eosina Blau de toluïdina Teixit connectiu Col.làgena : tricròmic de Mason Reticulina : Gordon Sweet Elàstiques: Verhoeff Carbohidrats Pas Pas amb diastasa Blau Alcian Ferro col·loïdal Pigments i minerals Ferro : mètode de Mallory Melanina: Fontana –Masson Microorganismes Gram: Taylor-Brown-Brenn modificada Bacils àcid alcohol resistents: Kinyoun Fongs: Grocott Amiloide Vermell congo Vermell congo amb permanganat Teixit linfoide Giemsa Tècniques d’immunohistoquímica Marcadors epitelials
CAM 5.2 34 BE 12 EMA CEA carcinoembrionic antigen AE1/AE3 Citoqueratina 7 Citoqueratina 20 Calretinina E-cadherina TTF-1 Hepatocyte
Hormones Calcitonina Tiroglobulina
Marcadors mesenquimàtics Vimentina Actina Proteïna S-100 Desmina CD- 34 CD- 31 CD- 117 ( c-Kit ) P63
Marcadors limfoides CD- 45 (Antigen leucocitari comú, LCA) CD- 20 (L-26 (B) CD- 45 R0 (T) CD-3 (T) CD-4 CD-5 CD-8 CD-10 CD-15 CD-30 CD-38 CD-79 a (B) Bcl-2-oncoproteina Ciclina D1 Lambda ligth chains Kappa light chins
Marcadors melanoma HMB- 45 melanosome
Marcadors neuroendocrins Cromogranina CD-56
Marcadors Histiocitaris CD-68 CD-1a
Marcadors Prostàtics PSA Marcadors de tumors germinals Alfa fetoproteïna (AFP) BETA- HCG PLAP (Fosfatasa alcalina placentària) Factors pronòstic i predictius Receptors Estrogens Receptors Progesterona Herceptest (Her 2Neu) Ki 67 p53 p16
Tipus de mostra Estudi de tot tipus de líquids i secrecions orgàniques
Orina: primera orina del matí llençada. Es recull la mostra de la segona micció del matí. Rentat dels genitals amb sabó antisèptic eixugant amb gases estèrils Recollir mostra d’orina durant 3 dies consecutius Esput: recollida de mostra a primera hora del mati (s’obté dels exsudats de la nit). Pacient en dejú. Neteja de boca amb antisèptic no pasta de dents. Fer tossir profundament. Recollir esput durant 3 dies consecutius Líquids orgànics: obtenció de mostra amb tècnica estèril Fixació(orina, esput i líquids orgànics): pot net de boca ampla amb 1/3 de fixador de citologia. Cas del esput també es pot utilitzar alcohol de 50º
Citologia Ginecològica Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Vulvar Vaginal Cervicovaginal Endocervical Endometri
Recollir la mostra amb escobilló o espàtula Fixació: fer l’extensió sobre el porta i fixar-la immediatament amb esprai fixador
Citologia per punció aspiració (PAAF)
Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Tot tipus d’òrgans i parts toves Fixació: introduir el material en un pot net amb 1/3 part de Fixador de citologia
Línia de producte ESTUDIS HISTOLÒGICS
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Biòpsia Biòpsia i peces quirúrgiques petites: pot net de boca ampla amb 1/3 part de formol
Peça quirúrgica Peces quirúrgiques grans : posar en un recipient gran amb un volum de formol * com a mínim 10 vegades superior a la peça
Biòpsia peroperatòria Enviar en fresc
Línia de producte BIOLOGIA MOLECULAR
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Determinació del virus del papil·loma humà (VPH) per la tècnica del HC2 (Hybrid capture 2)
Presa amb raspallet amb un mitjà de transport específic de l’HC2 (DNA Pap Cervical Sampler). La presa s’ha de fer després d’obtenir la citologia. Es pot guardar a temperatura ambient fins a dues setmanes.
Horari de recepció de mostres: • De dilluns a divendres de 8 a 15 h Extensió: 1070
• Casos urgents: especificar-ho en el full de sol·licitud Telèfon directe: 93 7027715 Elaborat i corregit Dra. Autonell / DGC Setembre de 2010
