Llibre del professorat Elements del fet religiós 2baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP2_LP.pdfel treball del fet religiós a l’escola. El Projecte Fent Camí és la

Elementsdel fet religiósSegon

Llibre del professorat

2Autoria de l’obra col·lectivaProvíncia Marista L’Hermitage

primària

Elements del fet religiós correspon al segon curs del Primer Cicle d’Educació Primària i forma part del Projecte Fent camí.

Autoria de l’obra col·lectiva

Província Marista L’Hermitage

Coordinació del Projecte

Ramon Rúbies, Pep Buetas i Núria Francisco de l’Equip de Pastoral del Servei d’Obres Maristes de Catalunya

Coordinació d’edició

Juan Antonio Castro i Ramon Sorribes

Projecte visual i direcció d’art

Departament d’imatge i disseny GELV

Disseny gràfi c de coberta

Elisenda Nogué (Metagràfi ca)

Il·lustració de coberta

Ximena Maier

Il·lustració d’interiors

Txell Ribes, Àngels Ruiz, Studi Ferrer i Penélope Tidor

Fotografi a

Província Marista L’Hermitage i Arxiu Baula.

Coordinació de producció

Jesús García

Maquetació

Safekat, S. L.

Fotomecànica

Air Grafi c Digital S.L.

Impressió

Tallers Gràfi cs EdelvivesCtra. de Madrid, km 315, 700. 50012 Saragossa

Tallers Gràfi cs Certifi cats ISO 9001

ISBN: 978-84-479-2018-1

Dipòsit legal: Z. 2810-2010

Imprès a Espanya • Printed in Spain

© Província Marista L’Hermitage, 2010

© Edicions Baula, 2010

Agraïments

El projecte Fent camí s’ha realitzat entre els anys 2006 i 2009. En aquest temps hi han col·laborat els següents educadors i educadores, als quals agraïm la seva dedicació i esforç: Neus Muñoz, Marga Cuerva, Fani Pané, Pere Borràs, Montse López, Josep Maria Montes, Isabel Pereda, Ismael Valls, Salomé Petit, Sergi Delgado, Albert Cervós, Albert Terrats, Espe Farré, Jordi Massó, Jesús Gallego, Jordi Rodríguez, José Luis Lahoz, Lluïsa Zaidín, Àgata Gallifa, Montse Parés, Valerià Simón i Gonzalo Barrera.

Agraïm, també, la col·laboració de tots els educadors i educadores que han participat a les diverses assemblees d’ERE-Primària i que han experimentat aquest material a les aules de les escoles maristes de Catalunya.

Agraïm, també, la col·laboració i l’assessorament especial de Teresa Guardans, del Centre

d’Estudi de les Tradicions Religioses (CETR).

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográfi cos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

*Creditos_12583.indd 1*Creditos_12583.indd 1 29/7/10 15:41:3429/7/10 15:41:34

BAAUL

Rectangle

llibre del professorat 3

Índex

1 ENFOCAMENT GENERAL DE L’ÀREA........................................................ 5

2 QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPA DE PRIMÀRIA? ...... 6

3 COM TREBALLEM AL CICLE INICIAL? ...................................................... 7

Organització general. Les unitats didàctiques ....................................... 7

El fil conductor de 2n de Primària .................................................................. 9

Avaluació ............................................................................................................................... 9

4 ELEMENTS DEL PROJECTE FENT CAMÍ AL CICLE INICIAL .. 10

Llibre del professorat .................................................................................................. 10

Llibre de l’alumnat ........................................................................................................ 10

DVD del professorat .................................................................................................... 11

5 PROGRAMACIÓ .............................................................................................................. 12

5.1 Finalitats de l’etapa de Primària............................................................. 12

5.2 Objectius generals de l’Etapa ..................................................................... 12

5.3 Objectius del Cicle Inicial ............................................................................... 13

5.4 Continguts del Cicle Inicial ........................................................................... 13

5.5 Competències bàsiques .................................................................................... 14

5.6 Competència espiritual bàsica ................................................................... 15

6 TERCER NIVELL DE CONCRECIÓ ................................................................... 16

Graella amb la programació general del curs ........................................ 16

Presentació dels personatges ................................................................................ 18

Programació i desenvolupament de les unitats ..................................... 21

7 ANNEXOS ............................................................................................................................. 165

8 FOTOCOPIABLES ........................................................................................................... 175

4 elements del fet religiós segon

PROJeCTe FenT CAMÍelements del fet religiósÀrea de Religió

Benvolguda educadora,

Benvolgut educador,

Et presentem el material corresponent al 2n curs del Cicle Inicial de Primària del Projecte Fent Camí.

El projecte recull molts anys d’experiència i d’inquietud quant a l’ensenyament de la religió a l’escola. Ha estat impulsat per molts educadors i educadores maristes, moguts per l’afany professional i vocacional de servei als infants i joves.

Pensem que el projecte que teniu a les mans s’adapta a la realitat actual i ofereix noves perspectives en el treball del fet religiós a l’escola.

El Projecte Fent Camí és la continuïtat del Projecte Horitzó de l’etapa d’Infantil. És una proposta de caràcter bàsicament experiencial, que introdueix els infants en el descobriment dels elements constitu-tius del fet religiós i els ajuda a desenvolupar la seva interioritat.

Et convidem a entrar-hi i que hi aportis, també, la teva riquesa personal.

Gràcies per la teva atenció i confiança.

Seguim Fent Camí!

Maristes Catalunya


1. enFOCAMenT GeneRAL de L’ÀReA

el fet religiós, entès com a fet humà específic, té el seu origen en el reconeixement per part de cada home i cada dona d’una realitat transcendent, la qual confereix el sentit últim a la pròpia existència. Aquesta experiència vital viscuda per moltes persones en moments històrics i contex-tos socials concrets ha incidit en el desenvolupament de persones, de cultures i de pobles.

El món d’avui està immers en un procés de canvi constant que abasta tots els àmbits de la nostra socie-tat marcada per la complexitat i la diversitat. El món educatiu és un bon reflex d’aquesta realitat. Aquesta situació ens mena a parar atenció a la identitat dels infants i joves i a construir-la sobre les bases del coneixement personal, la integració del propi entorn i del diàleg amb el que és divers.

Enmig d’aquesta diversitat i complexitat social, el fet religiós continua sent avui un element molt impor-tant en el dibuix d’aquesta realitat cultural. Avui, és ben palès que a casa nostra, al mateix temps, es dóna la convivència de diferents confessions religioses amb actituds d’indiferència davant del mateix fet religiós. Per tal d’atendre les capacitats dels alumnes i respondre a aquesta realitat social canviant volem apropar-nos al fet religiós des d’una perspectiva oberta i integradora amb una actitud de diàleg amb la diversitat de respostes que rep.

L’objectiu de l’ensenyament de la religió a l’escola cristiana com a matèria del currículum (la classe de religió) és valorar el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones i que l’alumne pugui adquirir coneixements teòrics i pràctics de caràcter religiós. Expressat d’una altra manera, l’objectiu no és només donar informació sinó ajudar a desenvolupar la intel·ligència espiritual o existencial1 que possibilita, des de la llibertat, una sensibilitat religiosa i una opció de vida.

Entenem que l’ensenyament de la religió com a matèria de currículum ha d’ajudar l’infant i jove a:

valorar • el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de moltes persones.

adquirir coneixements teòrics i pràctics • de caràcter religiós, que permeti a l’alumne interpretar críticament tant el context sociocultural en què viu com la seva pròpia experiència.

despertar • l’espiritualitat comuna a qualsevol persona. Aquesta espiritualitat possibilita, des de la llibertat, experiències religioses significatives i una opció de vida.

desvelar • la necessitat de trobar sentit a la vida.

despertar • inquietuds de cara a la transformació de la realitat.

1 Cf. ESCUELAS CATÓLICAS MADRID, Reflexiones en torno a la competencia espiritual, Escuelas Católicas de Madrid, Madrid, 2008. La intel·ligència espiritual o existencial prové de la teoria de les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner (1983). Aquest autor proposa que l’ésser humà no posseeix una única intel·ligència sinó múltiples. Ell defineix vuit tipus d’intel·ligències: logicomatemàtica, lingüística, espacial, musical, cineticocorporal, emocional –divida en dos, intrapersonal i interpersonal– i la naturalista. Malgrat aquest plantejament, Gardner creu que hi ha una intel·ligència més. La descriu com la de les grans preguntes, la que fa que les persones es preguntin per què vivim?, per què morim? què és l’amor?... Aquesta intel·ligència l’anomena existencial o espiritual. Actualment, en l’àmbit educatiu, s’ha desenvolupat una reflexió entorn d’aquesta intel·ligència formulada en termes de competència espiritual.


2. QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPADE PRIMÀRIA?

El Projecte Fent Camí l’entenem com una continuació del Projecte Horitzó d’educació infantil. L’objectiu del Projecte Horitzó és, essencialment, ajudar l’alumne a la descoberta del fet religiós tant des del vessant del coneixement com de la capacitat espiritual i d’obertura al transcendent comuna a qualsevol persona. A l’etapa de primària pretenem que els alumnes continuïn posant

els fonaments per a l’obertura al fet religiós i que en comprenguin l’extensió i la intensitat com a dada fonamental per entendre la vida humana i l’evolució dels pobles i de les persones. En el Projecte Fent Camí s’aprofundeix, amb una actitud de diàleg i d’obertura a les principals tradicions religioses, en el cristianisme perquè és la religió que més ha marcat l’espiritualitat, la cultura i la societat del nostre país. Aquest procés l’entenem com un camí de descobriment, de comprensió i d’interiorització. L’alumne, al llarg de tota l’etapa, està recorrent el camí (d’aquí el nom del projecte) bàsicament en tres etapes princi-pals que corresponen a cadascun dels cicles de l’etapa de primària:

1r i 2n

La primera etapa del «camí» s’introdueix els alumnes en el descobriment de diferents elements del fet religiós comuns a les principals tradicions religioses:

L’entorn religiós (llocs, vestits, gestos, símbols...).•

Celebracions comunitàries.•

Pregària-meditació-moments d’aturada.•

Interior de la persona: manera de ser.•

Relació amb els altres.•

Compromís.•

A través del descobriment d’aquests elements treballem la competència espiritual dels alumnes. Contem-plem la diversitat de respostes que es donen davant del fet religiós en les diferents tradicions religioses, així com les experiències personals de creença i d’indiferència.

3r, 4t i 5è

En la segona etapa, aprofi tant les característiques de l’edat, s’inicia l’aprofundiment en els tres nuclis de continguts següents:

Les grans religions (hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islamisme). •

Jesús de Natzaret. La seva persona i el seu missatge. En aquest nucli també es tracten els princi-• pals textos i personatges de la història del poble d’Israel. Tot el que es tracta de l’Antic Testament s’interpreta des d’una òptica cristològica.El cristianisme. S’aprofundeix en els trets principals del cristianisme i la seva petjada en la història, • la cultura, la societat i les persones.

6è

La tercera etapa d’aquest «camí» es planteja com un moment de síntesi dels continguts treballats al llarg dels cursos anteriors, tot ampliant alguns coneixements. Es pretén afavorir l’autonomia en l’aprenentatge i el treball per projectes.

001_198_LP_12583.indb 6001_198_LP_12583.indb 6 29/7/10 15:36:4129/7/10 15:36:41


3. COM TReBALLeM AL CICLe InICIAL?

Organització general. Les unitats didàctiques.

El Projecte Fent Camí s’articula al Cicle Inicial a través de • sis unitats didàctiques en cada curs, corresponents a sis elements del fet religiós. Durant els dos anys s’hi va aprofundint cíclicament.

Cada unitat didàctica es divideix en • tres parts ben diferenciades, amb continguts molt definits.

En cada una d’aquestes parts, es planteja el següent procés: •

– DESCOBRIM. Presentem un element del fet religiós per descobrir. Presentació a partir d’un relat audiovi-sual, d’un text, d’una situa-ció, etc.

– COM HO VIUS, TU? Confrontem i rela-

cionem l’element del fet religiós descobert amb l’experiència d’aquella actitud o d’aquell element. Activitats de tipus viven-cial, per relacionar i aportar la pròpia ex- periència.

– PENSA-HI! Consolidem els aprenentatges i treballem la interiorització dels elements descoberts i confrontats. Activitats de caire reflexiu i de síntesi.

10 UD1. L’entorn religiós

Com ho vius tu?M

ELS LLOCS SAGRATSFixa’t en aquestes imatges. Observa-les bé i pensa en coses que pots dir de cada una.

Com abans, observa-les bé i pensa què pots dir de cada una.

Completa aquesta frase:

El∫ poden ser per fora, perø

l’ é∫ el que e∫ viu al seu .

bonics interior important edificis

`

006_019_U1_12541.indd 10 22/6/10 19:37:01


Descobrimw

ELS GRANS PERSONATGES

AbrahamÉs el pare del judaisme. Cristians

i musulmans el consideren el primer creient.

Jesús de Natzaret, el Crist Els cristians creuen que és el fill de Déu i que ha mostrat

com és Déu.

MahomaPer als musulmans és l’últim profeta que Déu ha enviat, després d’Abraham, Moisès i Jesús. Amb Mahoma neix

l’islam.

006_019_U1_12541.indd 12 22/6/10 19:37:12

13UD1. L’entorn religiós

Descobrimw

ELS GRANS PERSONATGESL’hinduisme no ha estat

fundat per cap personatge històric.

Tenim moltes divinitats perquè Brahman (Déu) és

en totes les coses.Aquí teniu les nostres

divinitats més importants: Brahma, Vixnu i Xiva.

Els budistes seguim els ensenyaments de Buda.

Buda es deia Siddharta Gautama i va ensenyar el seu

camí per ser feliços.

Hi ha hagut persone∫ a la història que han iniciat d’amor i pau inspirat∫ per Déu: , Moisè∫, Jesú∫, Mahoma i Buda. Le∫ són com le∫ branque∫ d’un gran .

camins Abraham religions arbre

Completa el text amb aquestes

paraules:

006_019_U1_12541.indd 13 22/6/10 19:37:16


Pensa-hi!M

ELS LLOCS SAGRATS

Col·loca els adhesius en el seu temple sagrat.

Una de les coses més importants per a les persones religioses és trobar-se tots els creients i poder compartir la pregària i les celebracions. Aquesta trobada es fa dins dels temples sagrats on trobem elements que ajuden a fer pregària i

celebració.

006_019_U1_12541.indd 11 22/6/10 19:37:09


Per tant, en acabar una unitat didàctica s’haurà fet tres vegades aquest mateix procés, aprofundint •en tres aspectes de l’element del fet religiós corresponent.

Com a cloenda d’una unitat didàctica es proposa •un moment final anomenat INTERIORITZEM. És un moment de reflexió i síntesi de tota la unitat; ofereix una iniciació a la meditació personal –en continuïtat amb el camí encetat a l’etapa d’infan-til– i també ofereix un component celebratiu i vivencial.

L’esquema general del treball d’una unitat didàcti-•ca és aquest:

Pensa-hi!M

ELS LLIBRES SAGRATS

Interioritzem

Fem una activitat amb l’ordinador!

UD1. L’entorn religiós 19

006_019_U1_12541.indd 19 22/6/10 19:38:02


el fil conductor de 2n de Primària

El fil conductor del projecte en el curs de 2n el protagonitzen cinc personatges de diferents reli- •gions: Maria (cristiana), Jacob (jueu), Hassan (musulmà), Hatsuko (budista) i Sita (hindú).

Tots ells comparteixen l’experiència del fet religiós viscuda des de les diferents tradicions religioses. •Entre tots aniran oferint i presentant els diferents elements comuns que expressen aquesta vivència amb els matisos particulars de cada tradició religiosa.

La sandàlia, Sandi, és una mascota que acompanya els personatges en el seu creixement i les seves •descobertes. Ella ens convida a anar fent camí.

Avaluació:

Hi ha uns objectius generals que volem aconseguir en acabar l’etapa de primària i, concretament, •el cicle inicial.

L’avaluació està basada en l’observació directa de la realització de les diferents activitats. A la pro-•gramació de cada unitat s’indiquen les activitats que poden servir per a l’avaluació formativa.

A cada unitat es proposen criteris d’avaluació per tal de fer el seguiment en l’aprenentatge dels •continguts i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Hem procurat que siguin criteris útils i que siguin aspectes avaluables pels mestres. •

És important remarcar que l’avaluació no se centra en el coneixement dels diferents aspectes de les •religions, sinó en la comprensió dels elements constitutius del fet religiós.

Les làmines inicials de cada unitat poden ser útils per a l’avaluació incial (coneixements previs) i les làmines de síntesi trimestral poden servir per a l’avaluació final (text i imatges que resumeixen les idees clau).


4. eLeMenTS deL PROJeCTe FenT CAMÍ AL CICLe InICIAL

Llibre del professorat

•És imprescindible per a l’aplicació d’aquest projecte. Ofereix totes les pautes i explicacions necessàries per a l’educador/a. Cal pre-veure les diferents sessions i preparar-les.

•En el llibre del professorat hi ha el desenvolupament de cada unitat distribuït en sessions.

•Les sessions tenen una durada prevista de mitja hora (30 minuts). D’aquesta manera, pensem que afavorim la modularitat de la programació i facilitem la tasca dels educadors. Es poden fer, igualment, dues sessions seguides (1 hora).

•Després de la descripció de les unitats, hi ha annexos amb infor-mació ampliada per als educadors.

•Al final del llibre hi ha material per a l’aula divers (titelles, imat-ges...) i material fotocopiable.

Llibre de l’alumnat

Presentació de les unitats didàctiques al Llibre de l’alumnat:•

– A l’inici de cada unitat didàctica hi ha una doble pàgina il·lustrada que conté els diferents elements que aniran apa-reixent a la unitat. Pot servir d’avaluació inicial, per partir dels coneixements previs dels alumnes.

L’entorn religió∫1

006_019_U1_12541.indd 6 22/6/10 19:36:33

Els llocs sagrats, els grans personatges i els llibres sagrats són elements de l’entorn religiós.

006_019_U1_12541.indd 7 22/6/10 19:36:35


– Posteriorment, cada una de les tres parts en què s’estructura la unitat té 2 pàgines dedicades a l’apartat Descobrim; 1 pàgina, al Com ho vius, tu?; 1 pàgina al Pensa-hi!.

– Després de dues unitats, coincidint amb el final del trimestre, hi ha dues pàgines de síntesi que poden ser útils per una avaluació final. A les pàgines de síntesi s’inclou:

Text de resum incorporant, de tant en tant, algun dibuix en lloc de paraules.•

Dibuix de resum en forma rodona, que recorda la forma del món i el simbolisme expressat a través •del cercle (p.e. en els mandales): assenyala un camí cap a l’interior de la persona, un camí que per-cep la realitat global.

Al final del llibre hi ha material necessari per a la realització d’alguna de les activitats (adhesius, •retallables, etc.).

dVd del professorat

•Conté audiovisuals, imatges i cançons.

|

34 Repàs primer trimestre

Repàs primer trimestre

Amb , , , i , hem conegut , , Moisès, o Mahoma. Són persones que van iniciar camins d’amor i pau inspirats per Déu i han tingut molts seguidors.

La seva experiència ha estat recollida en els sagrats de cada religió (Vedes, Cànons, Torà, Bíblia, Alcorà).

Les diferents comunitats religioses celebren dies, temps especials per la pregària i moments importants en la vida de les persones. El l’ , el o els són algunes d’aquestes celebracions.

Les religions són com les branques d’un gran .

034_035_1Trepas_12541.indd 34 22/6/10 19:42:57

\

35Repàs primer trimestre

034_035_1Trepas_12541.indd 35 22/6/10 19:43:31


5. PROGRAMACIÓ5.1. Finalitats de l’etapa de Primària

1. Conèixer la pluralitat religiosa del món d’avui.

2. Promoure el respecte vers la diversitat religiosa que vivim, no solament des del coneixement sinó també des de la valoració que es fa.

3. Descobrir i conèixer el fet religiós des de la perspectiva del cristianisme.

4. Adquirir eines per interpretar les experiències pròpies.

5. Anar adquirint un esperit crític que li permeti interpretar el seu entorn i el fet religiós per fer possible el diàleg i la síntesi entre fe i cultura.

6. Conèixer els trets principals del cristianisme.

7. Presentar la figura i el missatge de Jesús i aprofundir-hi.

8. Conèixer la vida de Marcel·lí Champagnat i altres elements maristes.

5.2. Objectius generals de l’etapa

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

2. Observar, tot analitzant la realitat del seu entorn, certs usos i costums de la pràctica cristiana, principalment, i de les diferents religions.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, i expressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenomen religiós a través del dibuix, la música, la mímica, el mural, l’audiovisual, etc.

4. Descobrir diferents experiències humanes del transcendent que integren el fet religiós i donen resposta a les preguntes fonamentals de l’home (qui sóc, d’on vinc, a on vaig, i després d’aquesta vida, què?), explicitant la fe cristiana.

5. Conèixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos, que formen part del fet cristià.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats per la fe cristiana a través d’alguns personat-ges de l’Antic Testament i del Nou Testament, i de protagonistes rellevants de la història de l’església catòlica al món i a Catalunya,

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

8. Conèixer el Déu cristià manifestat per Jesucrist.

9. Descobrir la vida de l’església universal i de les seves comunitats locals, especialment a Catalu- nya, tot reconeixent la seva acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultural i social.

10. Relacionar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i de Catalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent especial esment a les rela-cionades amb la fe catòlica.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participació social (since-ritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò que poden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença eclesial.


12. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar la grandesa de la naturalesa.

13. Copsar a través d’exemples concrets que la fe cristiana crida a l’acció transformadora de la per-sona, del col·lectiu i del medi.

14. Valorar i respectar les diferents manifestacions del fet religiós.

5.3. Objectius del Cicle Inicial

1. Promoure una mirada amable, transparent, oberta i gratuïta envers la descoberta del fet religiós.

2. Apropar-se a la realitat del fet religiós a través del coneixement dels seus elements principals: l’entorn religiós, la celebració comunitària, la pregària, la manera de ser de la persona, la relació amb els altres i el compromís.

3. Conèixer expressions concretes dels elements del fet religiós en les diverses tradicions religioses, especialment la cristiana.

4. Descobrir el significat dels diferents elements del fet religiós a través de relats del Nou Testa-ment, de l’Antic Testament i textos d’altres religions.

5. Establir relacions entre la pròpia experiència i els elements del fet religiós presentats.

6. Desenvolupar habilitats i capacitats que fan possible viure la vida com un procés de recerca.

7. Desenvolupar les capacitats d’interiorització, interrogació i admiració.

8. Utilitzar els recursos dels llenguatges oral, musical, corporal i plàstic per expressar experiències, fets i sentiments sobre el fenomen religiós.

9. Descobrir, en els elements treballats, un camí de creixement personal.

10. Valorar postivament la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.4. Continguts del Cicle Inicial

1. Experiència personal.

1.1. Apropament al fet religiós des de l’experiència d’altres persones.

1.2. Expressió oral, artística i corporal de sentiments, vivències i opinions referides als elements treballats.

2. Relació amb els altres.

2.1. Cooperació en la realització d’activitats conjuntes.

2.2. Diàleg de contrast de la pròpia vivència i realitat.

3. Iniciació a la interioritat.

3.1. Relaxació del cos.

3.2. Escolta atenta.

3.3. Contemplació.

3.4. Interiorització de les vivències.

3.5. Interiorització dels valors.


4. L’entorn religiós: elements que el configuren (llocs, vestits, gestos...). 5. Les celebracions comunitàries (festes, músiques, creients...). 6. La meditació i la pregària. 7. La manera de ser de la persona. Actituds i valors modelats per l’experiència religiosa. 8. La relació amb els altres (comprensió, perdó, solidaritat...). 9. El compromís amb els altres i l’entorn.10. El fet religiós.

10.1. Sensibilitat davant dels elements del fet religiós treballats. 10.2. Curiositat per conèixer els elements del fet religiós treballats. 10.3. Valoració de la diversitat de tradicions culturals i religioses de l’entorn.

11. La interioritat. 11.1. Valoració del silenci com a entrada a la interioritat. 11.2. Obertura a l’experiència d’interioritat. 11.3. Obertura al fet religiós.

12. Un mateix, els altres i l’entorn. 12.1. Interès per conèixer la pròpia realitat i l’entorn. 12.2. Respecte per les expressions personals pròpies i dels altres.

5.5. Competències bàsiques

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual• – Expressar i comprendre missatges verbals i no verbals. – Expressar oralment sentiments i experiències pròpies. – Saber relacionar imatges amb textos i situacions. – Saber extreure informació d’un text instructiu. – Extreure valors de relats i contes. – Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social.

Competències artística i cultural• – Expressar els propis sentiments per mitjà de llenguatges artístics. – Conèixer manifestacions culturals de diferents religions.

Tractament de la informació i competència digital• – Usar aplicacions didàctiques amb suport digital. – Obtenir informació a través d’aplicacions digitals.

Competència matemàtica• – Relacionar conceptes de manera lògica. – Ordenar seqüències temporalment.

Competència d’aprendre a aprendre• – Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.


– Desenvolupar la memòria. – Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. – Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. – Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana. – Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de

coneixement.Competència d’autonomia i iniciativa personal•

– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. – Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcendent. – Reconèixer l’esforç com a quelcom necessari per al creixement personal.

Competència social i ciutadana• – Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar respecte per cadascuna d’elles. – Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós. – Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respectuo-

ses vers elles. – Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions. – Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. – Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones. – Conèixer la diversitat de maneres de ser i mostrar respecte per cadascuna d’elles. – Manifestar actituds de respecte, ajuda, perdó, generositat i agraïment. – Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les maneres de contribuir al seu

desenvolupament i la seva millora. – Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i discriminació, sensibilitzant-se davant de

les necessitats de les persones i grups més desafavorits.

5.6. Competència espiritual bàsicaExperimentar i saber identificar i desenvolupar experiències d’admiració, misteri i pregunta.•Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, així com aprendre a utilitzar els sentiments i •les emocions com una via per al creixement personal.Practicar i explorar sentiments d’admiració, coresponsabilitat i cura de la natura i el món en què •vivim, així com de contemplació i de silenci.Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb les altres persones en situacions d’injustícia, vulne-•rabilitat, superació, cooperació…Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art i la música.•Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres.•Conèixer i valorar respostes, interpretacions i experiències de les diferents religions.•Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al Misteri i •la transcendència.Tenir experiència en pràctiques de meditació o pregària.•


6. TeRCeR nIVeLL de COnCReCIÓGraella amb la programació general del curs

Unitat 1. L’entorn reLigiós, pàg. 6 els llocs sagrats, pàg. 8 els grans personatges, pàg. 12 els llibres sagrats, pàg. 16

Les tradicions religioses han estat fomentades en l’experiència de personatges inspirats per Déu per promoure camins de pau i bé. Els ensenyaments i l’experiència de tots ells s’han transmès al llarg de la història en la vida de les comunitats. Aquests llegats de saviesa han configurat els diferents llibres sagrats de cada religió.

L’interior de l’església, la sinagoga, la mesquita,

el temple budista, el temple hindú.

Abraham i Moisès. Jesús de Natzaret.

Mahoma. Buda.

Torà. Bíblia. Alcorà. Cànons.

Vedes.

Unitat 2. Les ceLebracions comunitàries, pàg. 20 dies i temps especials, pàg. 22 els moments assenyalats, pàg. 26 Celebrem junts!, pàg. 30

Les celebracions comunitàries de les diferents tradicions religioses són moments de trobada que recorden i commemoren aspectes importants per a la vida dels creients.

Dies de celebració setmanals (divendres, al-Juma, islam; dissabte, sàbat, judaisme; diumenge, dia del

Senyor, cristianisme).Temps especials de l’any (Ramadà,

Quaresma, Pesah, etc.).

Moments importants en la vida que celebren els creients per significar la

seva relació amb Déu (naixement, pas al món adult, casament, acollida a la

comunitat de creients, etc.).Els símbols que els acompanyen

(llum, aigua, oli...).

Celebrar amb els altres.Els pelegrinatges com a moment

de celebració comunitària.

Repàs primer trimestre, pàg. 34

Unitat 3. eLs moments d’aturada. La pregària, pàg. 36 Què és pregar?, pàg. 38 el llenguatge del cos, pàg. 42 el llenguatge dels símbols, pàg. 46

La religió suposa la relació amb un Altre, és a dir, amb algú diferent de mi, dels altres que m’envolten. En les religions hi ha estones concretes d’aturada i meditació, de conversa amb aquest Tu. Això s’anomena pregària (religió és relligar-se amb algú). Cal conrear la interioritat amb les actituds de silenci, tranquil·litat, escolta d’un mateix...

La pregària com a expressió de confiança en Déu.

Significat dels gestos.El cos predisposa a la pregària. Aigua i llum, signes de vida.

Unitat 4. La manera de ser de La persona, pàg. 50 La compassió, pàg. 52 La disponibilitat i el servei, pàg. 56 La coherència, pàg. 60

La religió no sols afecta l’exterior de la persona (vestits, signes, participació en...), sinó que també afecta la manera de ser i de viure. Qui es troba dins del fet religiós conrea sentiments i esperança i la seva vida canvia. Cada religió, i més concretament el cristianisme, intenta despertar en les persones un tarannà concret. Això no és exclusiu de la religió però sí és un criteri verificador del fet religiós amb les mancances i les limitacions pròpies de les persones. L’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones, cridats a ser persones compassives, disponibles i coherents.

«Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!» (Mt 5, 7)

«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci

el vostre servent.» (Mt 20, 26)

«Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany.» (Llibre dels Proverbis, Tanak, AT)

Repàs segon trimestre, pàg. 64

Unitat 5. La reLació amb eLs aLtres, pàg. 66 La confiança, pàg. 68 dir la veritat, pàg. 72 La fraternitat, pàg. 76

La relació amb els altres sovint no és senzilla, ja que conviure amb els altres comporta descobrir maneres de ser i de fer, confrontacions, paciència, ens enfadem, ens barallem, ens molestem... I això passa perquè tots som diferents! Tots tenim coses bones i tothom es mereix ser respectat.Per a les persones que viuen el fet religiós, la relació amb els altres és important i creuen que totes les persones formen una gran família. En molts relats de tradició religiosa descobrim actituds de confiança, de sinceritat, de fraternitat que ens empenyen a viure en harmonia en un món tan divers.

Déu confia en la bondat de les persones.

Confiança en els altres.

La sinceritat com a reflex de la veritat.

«Digues sí, quan és sí; digues no, quan és no.» (Mt 5, 37)

La fraternitat parteix del fet de veure l’altre com un germà.

L’experiència de fraternitat des de les diverses tradicions religioses.

Unitat 6. eL compromís, pàg. 80 Per la pau, pàg. 82 Pels malalts, pàg. 86 el diàleg interreligiós, pàg. 90

La persona religiosa descobreix unes actituds i un carisma en l’experiència religiosa que l’omple i la fa créixer com a persona. Sovint aquesta manera de ser i aquestes creences fan que la persona prengui una opció de vida al servei dels altres. Aquest servei, promogut per l’amor al proïsme, fa adquirir un compromís que neix de l’interior de la persona per voler un món millor, un món just, un món solidari...La dedicació a millorar diferents aspectes del món (la pau, el patiment, el diàleg interreligiós...) per part de diferents persones que han optat per aquest servei fa que siguin un exemple a seguir per a moltes persones religioses i no religioses.

La pau, el que Déu vol per a totes les persones.

Persones compromeses amb la pau.Eines de pau.

La compassió pels malalts, reflex de Déu.

Persones compromeses amb els malalts.

Diversitat religiosa, un somni compartit: el bé de la humanitat.El diàleg com a punt de trobada.

Repàs tercer trimestre, pàg. 94


Unitat 1. L’entorn reLigiós, pàg. 6 els llocs sagrats, pàg. 8 els grans personatges, pàg. 12 els llibres sagrats, pàg. 16

Les tradicions religioses han estat fomentades en l’experiència de personatges inspirats per Déu per promoure camins de pau i bé. Els ensenyaments i l’experiència de tots ells s’han transmès al llarg de la història en la vida de les comunitats. Aquests llegats de saviesa han configurat els diferents llibres sagrats de cada religió.

L’interior de l’església, la sinagoga, la mesquita,

el temple budista, el temple hindú.

Abraham i Moisès. Jesús de Natzaret.

Mahoma. Buda.

Torà. Bíblia. Alcorà. Cànons.

Vedes.

Unitat 2. Les ceLebracions comunitàries, pàg. 20 dies i temps especials, pàg. 22 els moments assenyalats, pàg. 26 Celebrem junts!, pàg. 30

Les celebracions comunitàries de les diferents tradicions religioses són moments de trobada que recorden i commemoren aspectes importants per a la vida dels creients.

Dies de celebració setmanals (divendres, al-Juma, islam; dissabte, sàbat, judaisme; diumenge, dia del

Senyor, cristianisme).Temps especials de l’any (Ramadà,

Quaresma, Pesah, etc.).

Moments importants en la vida que celebren els creients per significar la

seva relació amb Déu (naixement, pas al món adult, casament, acollida a la

comunitat de creients, etc.).Els símbols que els acompanyen

(llum, aigua, oli...).

Celebrar amb els altres.Els pelegrinatges com a moment


Repàs primer trimestre, pàg. 34

Unitat 3. eLs moments d’aturada. La pregària, pàg. 36 Què és pregar?, pàg. 38 el llenguatge del cos, pàg. 42 el llenguatge dels símbols, pàg. 46

La religió suposa la relació amb un Altre, és a dir, amb algú diferent de mi, dels altres que m’envolten. En les religions hi ha estones concretes d’aturada i meditació, de conversa amb aquest Tu. Això s’anomena pregària (religió és relligar-se amb algú). Cal conrear la interioritat amb les actituds de silenci, tranquil·litat, escolta d’un mateix...


Significat dels gestos.El cos predisposa a la pregària. Aigua i llum, signes de vida.

Unitat 4. La manera de ser de La persona, pàg. 50 La compassió, pàg. 52 La disponibilitat i el servei, pàg. 56 La coherència, pàg. 60

La religió no sols afecta l’exterior de la persona (vestits, signes, participació en...), sinó que també afecta la manera de ser i de viure. Qui es troba dins del fet religiós conrea sentiments i esperança i la seva vida canvia. Cada religió, i més concretament el cristianisme, intenta despertar en les persones un tarannà concret. Això no és exclusiu de la religió però sí és un criteri verificador del fet religiós amb les mancances i les limitacions pròpies de les persones. L’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones, cridats a ser persones compassives, disponibles i coherents.

«Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!» (Mt 5, 7)

«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci

el vostre servent.» (Mt 20, 26)

«Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida. Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany.» (Llibre dels Proverbis, Tanak, AT)

Repàs segon trimestre, pàg. 64

Unitat 5. La reLació amb eLs aLtres, pàg. 66 La confiança, pàg. 68 dir la veritat, pàg. 72 La fraternitat, pàg. 76

La relació amb els altres sovint no és senzilla, ja que conviure amb els altres comporta descobrir maneres de ser i de fer, confrontacions, paciència, ens enfadem, ens barallem, ens molestem... I això passa perquè tots som diferents! Tots tenim coses bones i tothom es mereix ser respectat.Per a les persones que viuen el fet religiós, la relació amb els altres és important i creuen que totes les persones formen una gran família. En molts relats de tradició religiosa descobrim actituds de confiança, de sinceritat, de fraternitat que ens empenyen a viure en harmonia en un món tan divers.

Déu confia en la bondat de les persones.

Confiança en els altres.

La sinceritat com a reflex de la veritat.

«Digues sí, quan és sí; digues no, quan és no.» (Mt 5, 37)

La fraternitat parteix del fet de veure l’altre com un germà.

L’experiència de fraternitat des de les diverses tradicions religioses.

Unitat 6. eL compromís, pàg. 80 Per la pau, pàg. 82 Pels malalts, pàg. 86 el diàleg interreligiós, pàg. 90

La persona religiosa descobreix unes actituds i un carisma en l’experiència religiosa que l’omple i la fa créixer com a persona. Sovint aquesta manera de ser i aquestes creences fan que la persona prengui una opció de vida al servei dels altres. Aquest servei, promogut per l’amor al proïsme, fa adquirir un compromís que neix de l’interior de la persona per voler un món millor, un món just, un món solidari...La dedicació a millorar diferents aspectes del món (la pau, el patiment, el diàleg interreligiós...) per part de diferents persones que han optat per aquest servei fa que siguin un exemple a seguir per a moltes persones religioses i no religioses.

La pau, el que Déu vol per a totes les persones.

Persones compromeses amb la pau.Eines de pau.

La compassió pels malalts, reflex de Déu.

Persones compromeses amb els malalts.


Repàs tercer trimestre, pàg. 94


Presentació dels personatges

Introducció

Hi ha cinc personatges de diferents religions que porten el fil conductor del projecte: Maria (cristiana), Jacob (jueu), Hassan (musulmà), Hatsuko (budista) i Sita (hindú).

Tots ells comparteixen l’experiència del fet religiós viscuda des de les diferents tradicions religioses. Ens volen oferir i ensenyar el que per a ells és un tresor molt valuós i que els és comú. Per això suggerim d’utilitzar un bagul o cofre, a manera de tresor, del qual poden anar sortint els diferents elements de cada unitat. Si bé el bagul no és un element imprescindible, pot donar molt de joc en el desenvolupa-ment didàctic del Projecte Fent Camí.

Maria Jacob Hassan Hatsuko Sita


Informació per a l’educador/a

Els «titelles» els haurem de muntar a partir de la versió encunyada que forma part del material complementari que acompanya aquest llibre del professorat. Un cop s’hagi desenganxat la il-lustració encunyada dels 5 personatges, se li pot enganxar un palet o similar al darrere per on poder agafar el «titella».

Aquesta és la Maria. (ensenyem el titella de la Maria)

Aquesta és en Jacob. (ensenyem el titella d’en Jacob)

Aquesta és en Hassan. (ensenyem el titella d’en Hassan)

Aquesta és en Hatsuko. (ensenyem el titella d’en Hatsuko)

Aquesta és la Sita. (ensenyem el titella de la Sita)

Aquests són els meus amics, ja m’has après els noms? Doncs podeu jugar a endevinar el nom.

Espero que us ho passeu molt bé fent camí descobrint tot el que han viscut els meus amics.

Fins aviat!

Joc d’endevinar el nom:•

– Es tracta d’ensenyar un dels titelles per tal que els alumnes en diguin el nom. Si l’endevinen, deixem el titella penjat (pissarra, suro...) perquè el puguin veure; si no l’encerten, el deixem boca-terrosa i ho tornem a intentar més endavant.

– Podem escriure el nom dels nostres personatges a la pissarra i enganxar el titella sota del nom corresponent.

– Es pot preguntar si hi ha algun alumne/a amb el mateix nom dels nostres personatges.

Programació i desenvolupament de les unitatsLlibre del professorat 2

primària

22 ud 1 L’entorn religiós

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEIdentificar i relacionar els diferents elements de l’entorn religiós treballats (llocs sagrats, grans personatges i llibres •sagrats).Valorar i respectar la diversitat de manifestacions de l’entorn del fet religiós.•Mostrar curiositat i interès pel fet religiós.•Participar en diàlegs i converses senzilles.•Expressar oralment vivències pròpies relacionades amb els elements de l’entorn religiós treballats.•Cooperar en la realització d’activitats en grup.•Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.•

2. CONTINGUTSL’entorn religiós de les grans tradicions religioses:•

Llocs sagrats. –Els grans personatges inspiradors. –Els llibres sagrats. –

Visionat i audició de relats.•Conversa i diàleg senzills.•Comprensió de textos breus.•Relació de diferents elements de l’entorn religiós (llocs sagrats, grans personatges i llibres sagrats).•Identificació d’elements que podem trobar a l’interior d’una església.•Relació de situacions presentades amb la pròpia realitat.•Observació d’imatges per extreure’n conclusions senzilles.•Elaboració de textos senzills.•Treball de l’autoimatge i l’autoconcepte.•Expressió d’opinions pròpies.•Realització d’activitats en suport digital.•Relaxació i interiorització.•Escolta atenta.•Respecte i valoració de les opinions dels altres.•Interès per conèixer els elements de l’entorn religiós treballats.•Respecte i valoració de la diversitat de respostes al fet religiós.•Respecte pels diferents elements de l’entorn religiós treballats.•Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).•

DURADA: 17 sessions

Unitat 1. L’ENTORN RELIGIóS


3. ESQUEMA DE LA UNITAT

L’ENTORN RELIGIÓS

LLOCS SAGRATS GRANS PERSONATGES LLIBRES SAGRATS

EsglésiaSinagogaMesquitaTemple hindúTemple budista

L’interior d’una església:•Pica baptismal•Altar•Creu•Ambó

Abraham i MoisèsJesús de NatzaretMahomaBuda

ToràBíbliaAlcoràCànonsVedes

El respecte en aquests llocs

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals i visuals. –Expressar oralment sentiments i experiències pròpies. –Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós. –

Competències artística i cultural•Conèixer edificis de diferents cultures religioses. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Relacionar conceptes de manera lògica. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós. –Adonar-se de la pluralitat dels edificis religiosos i manifestar-hi una actitud de respecte. –Identificar llocs i costums propis de les diferents religions. –


5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure un audiovisual en el qual es presenten per dins els diferents llocs religiosos. GG•Identificar l’interior els diferents llocs religiosos i algun dels seus elements. GG•Relacionar elements amb els llocs religiosos corresponents. I•Identificar actituds que afavoreixen la pregària. I•Saber quina utilitat tenen determinats elements dels llocs sagrats. I•Identificar elements de l’església. I•Descodificar missatges sobre els elements d’una església. I•Escoltar un relat on es comparen dos tipus d’edificis religiosos cristians. GG•Dialogar a través de fotografies portades pels alumnes. GG•Observar imatges i extreure’n conclusions senzilles. GG•Situar elements d’una església. •Veure un audiovisual en el qual es presenten els grans personatges de les diferents tradicions •religioses. GGOmplir els buits d’un text amb les paraules corresponents. I•Identificar persones properes que ens ajuden a créixer per dins. GG•Relacionar els grans personatges de les principals religions amb textos dels llibres sagrats. GG•Adonar-se de les qualitats que ajuden a créixer com a persones. I•Veure un audiovisual en el qual es presenten els llibres sagrats de les diferents tradicions •religioses. GGCompletar frases amb els noms dels llibres sagrats. I•Relacionar els libres sagrats amb els personatges importants de les religions. I•Compartir el llibre preferit i parlar dels seus valors. PG•Identificar els llibres sagrats de les principals tradicions religioses. I•Identificar textos senzills amb el llibre sagrat al qual pertanyen. I•Elaborar el propi «llibre sagrat». I/PG•Realitzar una activitat en suport digital. I/PG•Recordar tot el que s’ha vist a la unitat per interioritzar-ho. GG•

6. CRITERIS D’AVALUACIóIdentifica i relaciona els diferents elements de l’entorn religiós treballats (llocs sagrats, grans personatges i llibres •sagrats). (act.1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11, 14, 15, 16, 20)Mostra curiositat i interès pel fet religiós. (act. 5, 11, 16, 18)•Participa en diàlegs i converses senzilles. (act. 1, 3, 5, 6, 7, 10, 13)•Expressa oralment vivències pròpies relacionades amb els elements de l’entorn religiós treballats. (act. 1, 5, 7, 10, •12, 13)Coopera en la realització d’activitats en grup. (act. 17, 19)•Respecta i valora els moments d’interiorització proposats. (act. 21)•

7. ACTIVITATS D’AVALUACIóPer avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats.•En l’apartat de criteris d’avaluació s’indiquen les activitats que ens poden servir per fer aquesta observació.•


Les pàgines inicials reprodueixen un paisatge urbà on es poden veure els diferents elements de l’entorn religiós que anirem descobrint al llarg de la unitat.Aspectes per destacar:

Els diversos llocs o temples i el seu interior (església, mesquita, sinagoga, temples hindú i budista).•A l’interior s’hi observa algú llegint el llibre sagrat de cada tradició religiosa.•A l’església, a més, hi ha els següents elements per destacar:•

Altar. –Pica baptismal. –Imatge de Maria. –Creu. –Ambó. –

Les persones que practiquen les diverses religions, algunes amb detalls de vestimenta i gestos que els identifi-•quen.Els rostres dels grans personatges inspiradors de les principals tradicions religioses.•

A partir de les imatges podem establir un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:


8. DISTRIBUCIó DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

L’entorn religió∫1

006_019_U1_12541.indd 6 22/6/10 19:36:33


006_019_U1_12541.indd 7 22/6/10 19:36:35


objectius de la sessió

L’objectiu de la sessió és descobrir l’interior dels dife- >rents llocs religiosos o temples i l’actitud de respecte que cal tenir en entrar-hi.

desenvolupament

Motivació inicial> Projectem l’audiovisual corresponent.Sita: «Hola, amics. Cadascuna de les nostres religions

tenen uns llocs de trobada, on els creients s’ajunten per cele-brar i per pregar. Els budistes, com en Hatsuko, van al temple budista; els cristians, com la Maria, van a l’església; els musul-mans, com en Hassan, van a la mesquita; els jueus, com en Jacob, van a la sinagoga; i els hindús, com jo, anem al temple hindú.

L’interior d’aquests llocs és ple d’objectes i símbols molt inte-ressants.

Voleu saber-ne més?

Els nostres temples són llocs molt especials per a nosaltres i per a tots els creients. Quan entrem dins d’uns d’aquests tem-

ples podem trobar diferents elements que ens ajuden en la pregària i en les celebracions: una creu, a l’església; el cane-lobre de set braços, a la sinagoga, o la imatge de Buda, en un temple budista, són alguns d’aquests elements.

Tot i que cada temple té les seves peculiaritats també podem trobar-hi elements molt semblants. Dins dels temples, per exemple, trobem un lloc des d’on es llegeixen els textos dels llibres sagrats: l’ambó a l’església, el minbar a la mesquita o el bimà a la sinagoga.

Aquests llocs són molt importants i ens cal tenir una actitud de respecte per les persones que hi són, l’ambient de pregària o els costums i rituals que s’hi fan.

Per exemple, en Hassan, abans d’entrar a la mesquita, es descalça i es renta els peus com a signe de purificació. Quan hi entra, es col·loca damunt d’una catifa per fer les seves pre-gàries.

Com heu pogut veure i escoltar, tots els temples són llocs molt especials per a nosaltres.»

MaterialDVD del professorat. >

PRIMERA SESSIó


Descobrimw

ELS LLOCS SAGRATSDescodifica aquests missatges i descobriràs el nom dels objectes que podem trobar a l’església:

9-13-1-20-7-5 3-18-5-21

1-13-2-15 16-9-3-12-1-16-20-9-19-13-1-12

1-12-20-1-18

a-1 b-2 c-3 d-4 e-5 f-6 g-7 h-8 i-9j-10 k-11 l-12 m-13 n-14 o-15 p-16 q-17 r-18s-19 t-20 u-21 v-22 x-23 y-24 z-25

006_019_U1_12541.indd 9 22/6/10 19:36:51


Descobrimw

ELS LLOCS SAGRATSRelaciona cada imatge amb el temple al qual pertany:

Subratlla les actituds que creus que afavoreixen la pregària:

SINAGOGA ESGLÉSIA MESQUITA

• Estar en silenci.

• Escoltar música amb l’mp3.

• Adoptar una postura correcta.

Quina utilitat tenen aquests tres elements?

Lloc des d’on es llegeixen els llibres sagrats.Lloc on se situen el fidels.

AMBÓ MÍNBAR BIMÀ

006_019_U1_12541.indd 8 22/6/10 19:36:37

ELS LLOCSDescobrim I


Activitat d’aprenentatge núm. 1

Descripció> Fem un breu diàleg a partir de la motivació inicial: •Els temples de les diferents religions són diferents

per fora. Tenen alguna semblança per dintre? •Quins elements recordeu de l’interior dels tem-

ples? Per què serveixen? •Quina actitud cal tenir quan s’entra en algun d’aquests llocs?

Activitat d’aprenentatge núm. 2Descripció

> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 8. •Relaciona les imatges amb el temple al qual

pertanyen.

SolucionariPrimera imatge • esglésiaSegona imatge • sinagogaTercera imatge • mesquita

Subratlla aquelles actituds que creus que afavoreixen la >pregària i la meditació dins d’un temple:

SolucionariEstar en silenci o parlar molt fluix•En seure tenir una postura correcta•

Quina utilitat tenen aquests tres elements de l’interior >dels seus respectius temples?

SolucionariLloc des d’on es llegeixen els llibres sagrats.•

MaterialLlibre de l’alumnat. >

Diversitat de respostes > Pot ser que hi hagi nens que no hagin estat mai a

llocs religiosos. Podem convidar a fer-ho com a curio-sitat. Convidem a valorar positivament i respectar aquests llocs.

SEGONA SESSIóobjectius de la sessió

L’objectiu de la sessió és identificar objectes que es >poden trobar a l’interior d’una l’església.

desenvolupament


> Mostrem als alumnes imatges d’objectes que es poden trobar dins d’una església.

Iniciem una conversa amb els alumnes: >Havíeu vist abans aquests objectes?•Sabeu com es diuen?•Per què serveixen?•...•

> Busquem i encerclem aquestes imatges a la làmina inicial de la unitat.

Material5 imatges DIN-A4: >

Altar • •CreuPica baptismal • •AmbóImatge de Maria•

SolucionariAltar: taula damunt la qual se celebra l’eucaristia. >Pica baptismal: pica destinada a fer-hi els batejos. >Imatge de Maria: mare de Jesús. >

Creu: símbol del cristianisme i lloc de la mort de Jesús. >Ambó: lloc des d’on es llegeix la Bíblia, a l’extrem del >presbiteri.

Orientacions DidàctiquesEs tracta sobretot de saber identificar els diferents objectes >i la seva utilitat, no tant de saber-ne el seu simbolisme.

Activitat d’aprenentatge núm. 4Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 9. >

Descodifica aquests missatges i descobriràs el nom •dels objectes que podem trobar en una l’església:


Solucionari

1-13-2-15 AMBÓ16-9-3-12-1-16-20-9-19-13-1-12

PICA BAPTISMAL

1-12-20-1-18 ALTAR

9-13-1-20-7-5 IMATGE

3-18-5-21 CREU

ATENCIÓ!: Per a la propera sessió demanem als alum-nes que portin fotografies seves, si en tenen, on s’apreciï l’interior d’una església (imatges d’alguna celebració, visita, etc.).


Com ho vius, tu? I


L’objectiu de la sessió és confrontar la identificació >d’elements de l’interior d’una església amb la pròpia experiència.

desenvolupament


> L’educador/a llegeix el relat de la Maria: «Un dia d’excursió»

«Fa un any que amb els companys de classe vam fer una excursió genial al Monestir de Montserrat. Era la primera vegada que hi anava i em va encantar. Vam pujar amb l’aeri i va ser tota una experiència. De mica en mica anàvem pujant i veient més de prop aquesta muntanya tan singular de Cata-lunya. En arribar a dalt vam entrar a la basílica. És molt gran!

Hi havia molta gent. Uns estaven asseguts als bancs i altres estaven fent fila per pujar fins on hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat per fer-li un petó.

En canvi, l’església del meu barri, la parròquia, és molt més petita i senzilla. A mi m’agrada anar-hi perquè ens hi trobem una bona colla d’amics, anem a l’esplai, participem a les cele-bracions i ens ho passem molt bé.

Per dintre totes les esglésies s’assemblen una mica: hi ha lloc per seure, hi ha l’altar, un lloc des d’on es llegeixen lectures, hi ha una creu, imatges, etc.

Després de dinar, vam agafar l’aeri una altra vegada i vam tornar cap a casa. Ens van dir que un altre dia aniríem a l’ermita de Sant Jeroni, al cim més alt de la munta-nya de Montserrat i s’hi ha de pujar amb funicular. Ja ho espero!»

> Obrim un diàleg sobre la història de la Maria: •On va anar d’excursió la Maria?

Hi heu estat alguna vegada?•Amb què compara la grandesa de la basílica de Mont-•serrat?Què diu quan parla de l’interior de les esglésies?•...•

TERCERA SESSIó


Com ho vius tu?M

ELS LLOCS SAGRATSFixa’t en aquestes imatges. Observa-les bé i pensa en coses que pots dir de cada una.

Com abans, observa-les bé i pensa què pots dir de cada una.


El∫ poden ser per fora, perø

l’ é∫ el que e∫ viu al seu .

bonics interior important edificis

`

006_019_U1_12541.indd 10 22/6/10 19:37:01



Aquesta sessió demana preparació prèvia per part dels alum- >nes, tal com s’indica a les orientacions de la sessió anterior.

> Dialoguem a partir de les fotografies que hagin portat els alumnes.

De quin lloc es tracta? >Què hi estaven fent? (de visita, una celebració, etc.). >S’hi pot identificar algun dels elements propis de l’interior >d’una església: pica baptismal, altar, creu, ambó, imatges...?... >

MaterialFotografies aportades pels alumnes. >

Diversitat de respostes > Hi ha persones que visiten amb freqüència llocs religiosos,

persones que ho fan només de tant en tant i persones que, senzillament, no hi van. Les visites a aquests llocs poden respondre a motius religiosos o a d’altres, com per exemple una mostra d’interès cultural o per acompanyar la celebració d’algun amic o familiar. És important saber comportar-se als llocs, com a mostra de respecte.

QUARTA SESSIóobjectius de la sessió

L’objectiu de la sessió és veure la diferència entre la >part externa d’un edifici (una casa, una església...) i la vida que pot tenir lloc a l’interior (la vida de família, l’església com a lloc de trobada de creients...).

desenvolupament


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 10. •Fixa’t en aquestes imatges. Observa-les bé i pen-

sa en coses que puguis dir de cada una. Per exemple: la casa per fora ha d’estar ben cuidada.

SolucionariAlgunes pistes per a les aportacions:

Per fora >ha d’estar ben cuidada i en bones condicions.•que resulti agradable als ulls.•...•

Per dins: >Hi ha d’haver espai per a tots.•Hi ha d’haver lloc per a les diferents necessitats (ren-•tar, dormir, cuinar, menjar...)Hi ha imatges i fotografies de llocs significatius, perso-•nes estimades, etc.És on ens trobem els de casa, parlem, convivim, compartim, •ens comprenem, ens acceptem, ens perdonem, ens cuidem, veiem junts alguna pel·lícula o programa de televisió......•

Dialoguem: >Quin és el lloc de casa on ens trobem tots més freqüent-•ment? El menjador, la cuina, el dormitori dels pares...Quin és el teu lloc preferit? Per què?•

Quina mena de programes de televisió, jocs, converses, •aficions... us agrada compartir?

Fixa’t, ara, en aquestes imatges. Com abans, observa-les >bé i pensa en coses que puguis dir de cada una. (Església per fora i per dins)

SolucionariAlgunes pistes per a les aportacions:

Per fora: >Hi ha esglésies i altres temples religiosos que són molt •bonics.Molts són motiu de visites dels turistes per la seva •bellesa i la seva història.N’hi ha de molt grans i amb imatges de persones (escultures).•...•

Per dins: >Hi ha d’haver espai per a tots.•Hi ha d’haver lloc per a les diferents accions (escoltar, •pregar, llegir...)Hi ha imatges de persones i fets que són referència •important per als creients (sants, vitralls, etc.).És on es troben els creients per pregar, llegir, escoltar-se i •escoltar textos sagrats –que parlen de Déu–, cantar, lloar......•

Completa aquesta frase: >

Solucionariedificis – bonics – important – interior >


Orientacions DidàctiquesCal que l’educador/a vagi guiant el diàleg i ajudi els >alumnes a arribar a les conclusions que s’apunten al solucionari, considerant la dificultat que els nens hi arri-bin per ells mateixos.


Pensa-hi! I


L’objectiu de la sessió és relacionar alguns elements >amb l’interior del temple sagrat corresponent.

desenvolupament


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 11. >

MaterialAdhesius: creu, ambó, bimà, menorà, minbar i catifa. >(LA)

SolucionariEsglésia: creu, ambó. >Sinagoga: bimà, menorà. >Mesquita: minbar i catifa. >

CINQUENA SESSIó


Pensa-hi!M

ELS LLOCS SAGRATS

Col·loca els adhesius en el seu temple sagrat.

Una de les coses més importants per a les persones religioses és trobar-se tots els creients i poder compartir la pregària i les celebracions. Aquesta trobada es fa dins dels temples sagrats on trobem elements que ajuden a fer pregària i

celebració.

006_019_U1_12541.indd 11 22/6/10 19:37:09



L’objectiu de la sessió és presentar els grans personat- >ges a partir dels quals han nascut les tradicions religi-oses del judaisme, cristianisme i islam.

desenvolupament

Motivació inicialDescripció

> Llibre de l’alumnat, pàgina 12.> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Narrador: A la història hi ha hagut persones que han estat molt sensibles a la realitat divina. Algunes d’elles,

en algun moment, van rebre l’encàrrec de fer arribar el missat-ge de Déu als altres. Així doncs, aquests personatges van donar peu al naixement de les grans tradicions religioses de la huma-nitat. Ara els podreu conèixer una mica, guaiteu, guaiteu!

Jacob: Abraham és el pare del judaisme. Cristians i musulmans el considerem el primer creient. Déu li va prometre que tindria molts fills i que tots formarien el poble de Déu. Molts anys des-

prés el poble d’Israel va ser esclavitzat a Egipte i va ser alliberat per Moisès. Moisès va rebre de Déu deu manaments que serien la seva llei i els va plasmar en dues pedres que es van anomenar les taules de la llei. Els jueus, doncs, complim la llei de Moisès.

Maria: Aquest és Jesús de Natzaret, el Crist. Va néixer a Israel fa uns dos mil anys en una família jueva molt senzilla. Els cristians creiem que Jesús és el fill de Déu, que nasqué de Maria de Natzaret. És a dir, que Jesús és la imatge viva de Déu. Jesús ha mostrat com és Déu. Jesús va ensenyar un Déu que és amor i que el més important és sempre estimar les perso-nes. Després de mort, el seu esperit continua viu en moltes persones que segueixen els seus ensenyaments. A partir de Jesús, el Crist, neix el cristianisme.

Hassan: L’islam començà amb Mahoma qui, segons la tradi-ció, és l’últim profeta que Déu ha enviat, després d’Abraham, Moisès i Jesús. Va néixer fa uns mil cinc-cents anys a la Meca, a l’Aràbia Saudita. L’àngel Gabriel el va visitar i Mahoma va entendre que havia de memoritzar i recitar els versos enviats per Déu (Al·là). Mahoma és la persona que qualsevol musul-mà ha de prendre com a model perquè és la persona perfecta,

SISENA SESSIó

ELS GRANS PERSONATGESDescobrim II


Descobrimw

ELS GRANS PERSONATGESL’hinduisme no ha estat

fundat per cap personatge històric.

Tenim moltes divinitats perquè Brahman (Déu) és

en totes les coses.Aquí teniu les nostres

divinitats més importants: Brahma, Vixnu i Xiva.

Els budistes seguim els ensenyaments de Buda.

Buda es deia Siddharta Gautama i va ensenyar el seu

camí per ser feliços.

Hi ha hagut persone∫ a la història que han iniciat d’amor i pau inspirat∫ per Déu: , Moisè∫, Jesú∫, Mahoma i Buda. Le∫ són com le∫ branque∫ d’un gran .

camins Abraham religions arbre

Completa el text amb aquestes

paraules:

006_019_U1_12541.indd 13 22/6/10 19:37:16


Descobrimw


AbrahamÉs el pare del judaisme. Cristians

i musulmans el consideren el primer creient.

Jesús de Natzaret, el Crist Els cristians creuen que és el fill de Déu i que ha mostrat

com és Déu.

MahomaPer als musulmans és l’últim profeta que Déu ha enviat, després d’Abraham, Moisès i Jesús. Amb Mahoma neix

l’islam.

006_019_U1_12541.indd 12 22/6/10 19:37:12



L’objectiu de la sessió és presentar els grans personat- >ges a partir dels quals han nascut les principals tradi-cions religioses orientals.

desenvolupament


> Llibre de l’alumnat, pàgina 13.> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Narrador: Escoltareu ara la Sita i en Hatsuko que ens parlen de les seves religions, que vénen de l’Orient i

tenen molta saviesa.

Sita: L’hinduisme no ha estat fundat per cap personatge his-tòric que segueixi el que Déu li inspira. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars. Els hin-dús tenim uns trenta-tres mil déus! Sí, sí, ho heu sentit bé, trenta-tres mil! Sabeu per què? Doncs perquè creiem que Déu, a qui nosaltres diem Brahman, és present en tots els éssers vius. Per això venerem tot el que ens envolta: rius, arbres, muntanyes, animals... Les nostres divinitats més importants són Brahma, Vixnu i Xiva.

Hatsuko: Els budistes seguim els ensenyaments de Buda. Buda es deia Siddharta Gautama i va néixer fa dos mil cinc-cents anys en una rica família. Va viure la infantesa envol-tat de luxes i comoditats. Es va anar fent gran i aquell estil de vida no li agradava, així que va decidir marxar de casa. En sortir, va descobrir la part dolorosa de la vida: la fragili-tat dels vells, la malaltia, la invalidesa i la mort. En canvi, en el seu viatge va trobar un monjo alegre i feliç que no tenia res i anava demanant almoina. Llavors es va adonar

que la felicitat no depenia de les coses. Calia saber eliminar el que causava dolor: dolor davant la pèrdua de la joventut, dolor davant la pèrdua de la salut, dolor davant la pèrdua de la vida. I després de molts esforços, va trobar un camí: a través de la meditació es podia aconseguir arribar a no desitjar res. Aquesta era la clau per trobar el més important de la vida. Si un no desitja res, res no li podrà causar dolor ni mal. Llavors va dedicar la seva vida a ensenyar aquest camí als altres.


A l’annex de la UD1, pàgina 165, trobareu informa- >ció sobre l’hinduisme i el budisme.


Activitat d’aprenentatge núm. 9Descripció> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgi-

na 13.Completa aquest text amb aquestes paraules >


SolucionariEn el món hi ha moltes maneres de ser religiós. Hi ha >hagut persones a la història que han iniciat camins d’amor i pau inspirats per Déu. Abraham, Moisès, Jesús, Mahoma, Buda són d’aquestes persones i han tingut molts seguidors fins al dia d’avui. Les religions són com les branques d’un gran arbre.

SETENA SESSIó

que s’abandona completament a la llei de Déu. Amb ell neix l’islam, que vol dir, precisament, sotmetre’s a Déu, fer la seva voluntat.


A l’annex de la UD1, pàgina 165, trobareu informa- >ció sobre els grans personatges de les religions.

MaterialDVD del professorat. >Llibre de l’alumnat. >

Orientacions DidàctiquesDesprés de veure l’audiovisual podem començar una >conversa senzilla sobre el que han vist i també sobre el

que ells saben o han sentit a parlar d’aquests perso-natges.És important destacar que aquestes persones han donat >una resposta a una crida que han sentit i que moltes altres persones s’han deixat guiar per ells.

Diversitat de respostes > Hi ha altres persones que han estat molt importants

en la història de la humanitat (filòsofs, inventors, biò-legs, etc.). Cal ajudar a anar entenent l’aportació dels grans personatges, no com un exercici de veure qui té la raó o la veritat, sinó més aviat d’adonar-nos que la realitat es pot veure des de molts angles, de manera complementària. Cal respectar totes les visions, alho-ra que anem promovent el sentit crític.



L’objectiu de la sessió és identificar els > grans personat-ges del nostre entorn quotidià que ens ajuden a créi-xer per dins.

desenvolupament


> L’educador/a comença un diàleg amb els alumnes: •Els nostres amics ens han presentat persones

importants per a les principals tradicions religio-ses. Però segur que en el nostre entorn hi ha persones que també han estat i són molt impor-tants per a nosaltres. En parlem?

Quina persona és molt important per a vosaltres? Prou •important per voler ser com ell o ella?

– Poden sortir ídols (cantants, jugadors de futbol...)

– Poden sortir el pare, la mare, la tieta, el cosí, el germà gran...

– El mestre o la mestra, el metge, el policia...

L’educador/a fa un llistat de totes les persones impor- >tants que surtin. Caldrà, entre tots, dir per què són importants, què ens aporten a nosaltres per créixer, per millorar, per aprendre, etc.

Caldria fer-los observar que un artista que és molt atrac-•tiu no ens aporta la seva bellesa. Potser volem ser com ell, però nosaltres no podem canviar el nostre físic. En canvi, la tieta que és una persona molt dolça, té pacièn-cia quan em quedo a casa seva, m’escolta quan li explico les meves aventures..., sí que m’aporta coses a millorar en mi mateix per créixer per dins. Aprenc a ser pacient i a escoltar els altres.

Després de veure quines actituds aporta cada personat- >ge dels que hem dit, n’escollim tres, les actituds dels quals creiem més importants.L’educador/a anima els alumnes a fer tres siluetes (es >pot fer en una cartolina gran o paper d’embalar per poder-ho deixar penjat a l’aula). Cada silueta serà un dels tres personatges que han triat. Dins de la silueta els alumnes, ordenadament, hauran d’escriure les actituds o qualitats que els aporten aquestes persones importants en el seu entorn quotidià.

VUITENA SESSIó

Com ho vius, tu? II


Com ho vius tu?M

Fixa’t en les imatges dels grans personatges i relaciona’ls amb fletxes amb el seu missatge i els nostres amics.


“...va ensenyar que Déu és amor i que el més important és sempre estimar les persones.”

“...és la per-sona que tot

musulmà ha de prendre com a model perquè és la persona perfecta, que s’abandona

completament a la llei d’Al·là.”

“…va trobar un camí: a través de la meditació

es podia aconseguir no desitjar res. Llavors va

dedicar la seva vida a ensenyar aquest camí als

altres.”

“...va rebre de Déu deu manaments que serien

la seva llei, la llei de tots els

jueus”

006_019_U1_12541.indd 14 22/6/10 19:37:19


Es proposa deixar-ho a la vista de tots els alumnes >per tenir present que aquestes qualitats les han esco-llit ells per aprendre a ser millors persones i créixer per dins.

MaterialPaper d’embalar o cartolina gran, retoladors. >

Diversitat de respostes > No tots els referents que podríem considerar bons són per-

sones religioses. Hi ha moltes persones que són magní-fics models sense que pertanyin a una o altra religió. Tanmateix, cal ajudar a veure que, en primer lloc, con-siderem un bon referent aquella persona que té una visió positiva de la humanitat i que, amb les seves acci-ons i actituds, crea llaços de justícia i fraternitat. En segon lloc, ajudar a veure que les persones religioses estan, normalment, mogudes per aquests valors, d’acord amb la seva experiència del transcendent.


L’objectiu de la sessió és relacionar els grans personatges >de les grans tradicions religioses amb el seu missatge.



Fixa’t en les imatges dels grans personatges i relacio-•na’ls amb fletxes amb el seu missatge i els nostres amics.


Solucionari

NOVENA SESSIó

«...va ensenyar que Déu és amor i que el més important és sempre esti-mar les persones.»

«...és la persona que qual-sevol musulmà ha de pren-dre com a model perquè és la persona perfecta, que s’abandona completament a la llei d’Al·là.»

«…va trobar un camí: a través de la meditació es podia aconseguir no desit-jar res. Llavors va dedicar la seva vida a ensenyar aquest camí als altres.»

«...va rebre de Déu deu manaments que serien la seva llei, la llei de tots els jueus.»

Hatusko Maria Jacob Hassan



L’objectiu de la sessió és presentar actituds que poden >ajudar l’alumne a créixer com a persona.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm.12Descripció

> Recordem les actituds que hem anat descobrint en altres persones, actituds que podem fer nos-tres.

Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 15. >Retalla la silueta que tens al final de llibre.•

Omple-la amb aquelles qualitats que t’agradaria tenir •i que t’ajudarien a créixer com a persona.Enganxa la silueta.•

> Els alumnes expressen el que han escrit i ho comparteixen amb els altres.

MaterialRetallable (al final del Llibre de l’alumnat) >Llibre de l’alumnat. >

Orientacions DidàctiquesÉs una activitat adient per poder observar la imatge que >els alumnes tenen d’ells mateixos.

DESENA SESSIó

Pensa-hi II


Pensa-hi!M

• Retalla la silueta que tens al final de llibre.• Omple-la amb aquelles qualitats que t’agradaria tenir i que

t’ajudarien a créixer com a persona.• Enganxa la silueta.


Les persones que ens estimen ens ajuden a créixer.

006_019_U1_12541.indd 15 22/6/10 19:37:32


ELS LLIBRES SAGRATSDescobrim III


L’objectiu de la sessió és presentar els llibres sagrats >de les grans tradicions religions.

desenvolupament


> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Jacob: Les religions s’han anat formant gràcies als

grans personatges i gràcies a tots als seus seguidors. Tots ells han estat inspirats per Déu per promoure camins de pau i bé. Els ensenyaments i l’experiència de tots ells s’anava transmetent dels uns als altres oralment fins que, de mica en mica, es van anar escrivint. D’aquesta manera es van anar configurant els llibres sagrats de cada religió. Els seus missatges són plens de saviesa. Com que fa molts anys que han estat escrits, a vegades costa d’entendre’ls, aquests llibres. Per això hi ha persones que dediquen molt de temps a conèixer-los a fons i a ajudar els altres a comprendre el missatge de Déu que hi ha present.

Hassan: El llibre sagrat dels jueus és la Torà. A la Torà s’hi troben els relats d’Abraham, de Moisès i d’altres personatges del poble d’Israel. Els dissabtes, a la sinagoga, els jueus lle-geixen i estudien la Torà.

Per als cristians el llibre sagrat és la Bíblia. La primera part de la Bíblia és igual que la Torà dels jueus. Sí, sí, amb ells tenim llibres en comú! Però els cristians li diem Antic Testament. La segona part de la Bíblia, en canvi, és el Nou Testament, on es parla de Jesús de Natzaret i els primers cristians. Els relats sobre Jesús i el seu missatge els trobem als evangelis. A l’euca-ristia del diumenge es llegeixen fragments de la Bíblia.

I el llibre sagrat dels musulmans és l’Alcorà. En aquest llibre hi ha escrit el que l’arcàngel Gabriel va dictar a Mahoma. Els musulmans l’entenen com la paraula d’Al·là, Déu, a la Huma-nitat, transmès mitjançant una cadena que comença en Déu mateix, que continua amb l’arcàngel Gabriel i s’acaba en el profeta Mahoma. Els musulmans el reciten i l’aprenen de memòria des de ben petits.

ONZENA SESSIó


Descobrimw

ELS LLIBRES SAGRATSCompleta aquests textos amb el nom de la religió corresponent.

Relaciona els símbols de les tradicions religioses amb els llibres sagrats i els seus noms.

El∫ Veda són texto∫ sagrat∫ de la tradiciö

.

El Cànon Theravada é∫ un llibre sagrat de la tradiciö .

Bíblia Veda Alcorà Cànon Theravada

Torà

006_019_U1_12541.indd 17 22/6/10 19:37:41


Descobrimw

ELS LLIBRES SAGRATSTotes les tradicions religioses tenen textos que consideren sagrats perquè reflecteixen la paraula que Déu adreça a la humanitat.

Aquests textos són fonts de saviesa, inspirats per Déu, i indiquen camins per comprendre

el sentit de la vida.

Completa les frases amb el nom dels llibres sagrats:

El llibre sagrat del∫ jueu∫ é∫ la .

La é∫ el llibre sagrat del∫ cristian∫.

L’ é∫ el llibre sagrat del∫ musulman∫.

Bíblia Alcorà Torà

006_019_U1_12541.indd 16 22/6/10 19:37:33



A l’annex de la UD1, pàgina 167, trobareu informa- >ció sobre els diferents textos sagrats de les religions.



Descripció> Conversem amb els nens sobre el que han

vist:Coneixeu algun d’aquests llibres sagrats?•Els heu vist en algun lloc?•Què creieu que vol dir que són llibres sagrats? (escol-•tem les respostes dels alumnes)....•


> Llegim el text breu de la pàgina 16. •Totes les tradicions religioses tenen textos...

Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 16. >Completa les frases amb el nom dels llibres sagrats.•


SolucionariTorà, Bíblia i Alcorà >

> Diversitat de respostesÉs probable que hi hagi alumnes que no tinguin la Bíblia, l’Alcorà, etc. a casa; que potser no sàpiguen si hi són; o, en cas de ser-hi, que no l’hagin obert en cap oca-sió. Els podem convidar a esbrinar-ho i, en tot cas, cal convidar-ho a mostrar respecte per aquests llibres.

DOTZENA SESSIó


L’objectiu de la sessió és presentar els llibres sagrats >de les diferents religions.

desenvolupament

Motivació inicial

Descripció

> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Sita: En la tradició hindú hi ha molts llibres

sagrats. Diem que són sagrats perquè no han estat pen-sats per les persones, sinó que han estat inspirats per la Saviesa divina des de fa molts i molts anys. Els textos més importants són els Veda. Hi ha fragments dels Veda que són pregàries per concentrar la ment en Déu, són els mantres.

Hatsuko: Buda no va deixar cap escrit. Dos monjos, Upali i Ananda, van escriure les seves paraules. El recull d’aquests textos rep el nom de cànon o regla budista. El més tradicional és el cànon Theravada. A mesura que s’anaven escampant els ensenyaments del Buda, s’anaven traduint a les llengües de cada lloc i sorgien altres cànons. Aquests textos s’utilitzen per a la meditació personal o comunitària i per a l’ensenyament dels joves.

Hassan: Ja ho veieu, totes les tradicions religioses tenen tex-tos que consideren sagrats perquè reflecteixen la paraula que el diví, Déu, adreça a la humanitat. Aquests textos són fonts

de saviesa que indiquen camins per entendre el sentit de la vida. Fem una mica de memòria...

El llibre sagrat dels jueus és la... (espai perquè respon-•guin els alumnes) Torà.El llibre sagrat dels cristians és la ... (espai perquè res-•ponguin els alumnes) Bíblia.El llibre sagrat dels musulmans és l’... (espai perquè res-•ponguin els alumnes) Alcorà.Els Veda són els textos sagrats dels ... (espai perquè res-•ponguin els alumnes) hindús.El cànon Theravada és el text més important dels ... •(espai perquè responguin els alumnes) budistes.


A l’annex de la UD1, pàgina 167, trobareu informa- >ció sobre els diferents textos sagrats de les religions.


Descripció> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 17.

Completa aquests textos amb el nom de la religió cor-•responent.


SolucionariHindú/budista >



L’objectiu de la sessió és compartir l’experiència per- >sonal de llibres significatius pels valors que transme-ten i apropar-se al contingut dels llibres sagrats de les tradicions religioses a través de textos senzills.

desenvolupament


Aquesta sessió demana preparació prèvia per part dels alum- >nes, tal com s’indica a les orientacions de la sessió anterior.

> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 18. •Compartim els nostres llibres preferits i parlem

dels seus valors.

TRETZENA SESSIó


Com ho vius tu?M

ELS LLIBRES SAGRATSCompartim en grup els nostres llibres preferits i parlem dels seus valors. Quin llibre has portat?

Per què t’agrada?

Quins valors té?

Ompliu la fitxa del grup.

Els llibres sagrats reflecteixen la paraula que Déu adreça a la humanitat.

006_019_U1_12541.indd 18 22/6/10 19:38:01

Com ho vius, tu? III

Activitat d’aprenentatge núm. 16> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 17. •Relaciona el símbol de les tradicions religioses

amb els llibres sagrats.


ATENCIÓ!: Per a la propera sessió demanem als alum-nes que portin de casa el llibre que més els agrada pel missatge que té (de lectura, d’imatges, etc.).

Solucionari

Bíblia Veda AlcoràCànon

Theravada Torà


> Distribuïm els alumnes en grups.> Cada membre del grup ha de respondre a les

següents preguntes:Quin llibre has portat? Per què t’agrada? Quins va- •lors té?

Quan tots han respost, cada grup omple la fitxa de tre- >ball (fotocopiable LP).Posem en comú les respostes de cada grup. >

MaterialLlibre de l’alumnat. >Fotocopiable LP. >

Fotocopiable: Fitxa de treball.•Heu coincidit amb algun llibre dels que heu portat?•Heu coincidit en el missatge o valors que heu trobat en •els vostres llibres?Quins són els valors que heu destacat?•


Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 18 i del >fotocopiable.

Els llibres sagrats reflecteixen la paraula que Déu adre-•ça a la humanitat.Completa cada text amb les paraules que et proposem:•

MaterialLlibre de l’alumnat i fotocopiable. >

informació per al professorat

SolucionariSenyor, cor, altres >Faltes, perdonades, Dia del Perdó >Bons, respecte, petit >Odi, amor, llei >OM, meditació, pensaments >

ATENCIÓ!: A la següent sessió es proposarà als alum-nes que facin el seu propi «llibre sagrat».Hauran de preguntar a les persones més properes i sig-nificatives –pares, avis, mestres...– què és per a ells esti-mar. Els ho poden escriure com una definició, a través de la narració d’una experiència o anècdota que els hagi passat, un poema, una cançó, etc.Cal donar-los la plantilla del «llibre sagrat», retallable LA.

CATORZENA SESSIó


L’objectiu de la sessió és comprendre el valor d’un llibre >sagrat, tant pel que fa als ensenyaments de les seves paraules com al vincle emocional amb els seus autors.

desenvolupament


> Aquesta sessió demana preparació prèvia per part dels alumnes, tal com s’indica a les orienta-cions de la sessió anterior. •Els alumnes porten els seus «llibres sagrats». •L’educador/a els explica la importància dels

textos que hi tenen escrits: És un llibre amb paraules adreçades per persones esti-

mades, que volen el millor per a vosaltres i que són paraules de saviesa per a la vida. És un llegat d’allò que han après durant la vida i que ara us donen, de paraula, però també a través dels gestos, les actituds i les accions de cada dia.Un cop s’ha creat un ambient respectuós i de certa •solemnitat, comparteixen per grups algun dels textos que hi han escrit.

Després poden decorar els seus «llibres sagrats».•Els recollim i guardem per al darrer moment d’interio-•rització de la unitat.

MaterialPlantilla «El meu llibre sagrat», retallable LA (un full >sencer, pel davant i pel darrere, en forma de «llibre», que es pugui doblegar pel mig: una portada que hi digui «El meu llibre sagrat». La primera pàgina interi-or l’encapçalem amb l’expressió «Estimar és...» i des-prés queda espai en blanc per escriure-hi (les dues pàgines interiors). La contraportada pot tenir un dibuix d’un nen o nena llegint el seu llibre sagrat, en un ambient de tranquil·litat i relax –a la natura, esti-rat a terra...–).

Orientacions DidàctiquesA través d’aquesta experiència, podem reflexionar >sobre la importància de respectar els diferents llibres sagrats, allò que és important per a un mateix i que té un valor íntim.Podem proposar de compartir algun dels textos en veu >alta i treure algunes conclusions sobre què vol dir «esti-mar».


Pensa-hi!M

ELS LLIBRES SAGRATS

Interioritzem



006_019_U1_12541.indd 19 22/6/10 19:38:02

Pensa-hi III


L’objectiu de la sessió és consolidar els aprenentatges >que s’han treballat en aquesta unitat.

desenvolupament


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 19. Activitat TIC.

Fem una activitat amb l’ordinador! >Amb el suport d’ordinadors realitzem una activitat JClic >com a síntesi final de la unitat.

Activitat JClic:•Títol: L’entorn religiós•Text que acompanya el títol: els llocs, els grans perso-•natges i els llibres sagrats.Primera activitat: llocs: • col·locar elements de l’interior de l’església al seu lloc.

– Arrossega els noms fins al lloc que els correspon.

Segona activitat: • relacionar els personatges amb les respectives religions.

– Clica damunt dels altaveus i relaciona la religió amb el seu personatge.

Tercera activitat: • identificar el nom de les grans religions.

– Busca a la sopa de lletres el nom de les 5 religions.

Quarta activitat: • relacionar els llibres sagrats amb les religions respectives

– Clica damunt dels altaveus i relaciona’ls amb el seu lli-bre.

Cinquena activitat: • identificar el nom dels llibres sagrats.

– Busca a la sopa de lletres el nom d’aquests llibres sagrats:

Sisena activitat: • relacionar els grans personatges amb les religions respectives.

– Clica damunt dels altaveus i relaciona el personatge amb la seva religió.

QUINZENA SESSIó


Pensa-hi!M

ELS LLIBRES SAGRATS

Interioritzem



006_019_U1_12541.indd 19 22/6/10 19:38:02

Interioritzem


L’objectiu de la sessió és iniciar la interiorització del sentit >profund del que s’ha anat treballant al llarg de la unitat.

desenvolupament


Ambientació: A l’espai on ens trobem podem posar en un >lloc visible els objectes que hem anat fent servir al llarg de la unitat (5 imatges –altar, pica baptismal, imatge, creu, ambó–, imatges de diferents edificis religiosos, imatges de la sortida, les siluetes amb qualitats que ens fan créixer, la Bíblia i els llibres sagrats dels alumnes). Si tenim la possibilitat, podem encendre una espelma i enfosquir un xic l’espai.Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens no han >de tenir res a les mans. Poden tenir les mans recolzades a les cames. Els demanem que seguin correctament, amb l’esquena recta, i els proposem que tanquin els ulls. Acom-panyem aquesta estona amb música tranquil·la.Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar. Anem fent recordatori del que s’ha viscut al llarg de la unitat.Pot servir aquest text: >

Fem una estona de silenci per escoltar el nostre cor, el nos-tre interior. Podem tancar els ulls. (...) Hem parlat dels temples religiosos, especialment del seu interior. A l’interior d’aquests edificis els creients d’una o altra reli-gió s’apleguen per pregar, per celebrar, per escoltar parau-les de saviesa... El que s’hi viu és molt important i per això hem de ser molt respectuosos en entrar dins d’una esglé-sia, una mesquita, una sinagoga...

Hem parlat dels diferents llibres sagrats de les religions. En aquests llibres trobem l’experiència de Déu, de grans perso-natges com Abraham, Jesús, Mahoma i Buda. Les seves paraules i els seus fets ensenyen el que és important a la vida i moltes persones els han seguit. Escoltem alguns textos:• Del llibre dels cristians, la Bíblia, Jesús diu: «Estima el

Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Estima els altres com a tu mateix.»• Del llibre dels musulmans, l’Alcorà, Mahoma diu: «Heu

de ser molt bons i tendres amb el pare i la mare. Parla amb ells amb respecte, amb suavitat i amb tendresa. Sigues bo amb tots dos, com ells dos han estat bons amb mi, i m’han criat quan jo era un nen petit!»• Del llibre dels budistes, Cànon Theravada, Buda diu:

«L’odi mai no s’atura amb odi. L’odi s’atura amb amor. Aquesta és una llei eterna.»

Nosaltres també hem fet el nostre «llibre sagrat», recollint les paraules de gent que ens estima i que ens ha volgut donar un missatge. Recordeu les persones amb qui vau parlar, mireu de recor-dar la seva veu, la seva mirada, els seus gestos quan us ho explicaven. Podeu donar gràcies per cadascun d’ells i per les paraules que us van dir. Amb tranquil·litat, anem obrint els ulls i prenem conscièn-cia dels amics i amigues que tenim al costat. Estem con-tents d’haver fet una estona de meditació com aquesta.

MaterialMaterial utilitzat en els diferents moments de la unitat: >imatges parts de l’església, siluetes amb els valors, els llibres sagrats de cada nen/a...

SETZENA SESSIó

42 ud 2 Les celebracions comunitàries

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEConèixer els dies setmanals de celebració o pregària del judaisme, l’islam i el cristianisme.•Identificar alguns moments significatius en la vida de les persones.•Relacionar la celebració d’un bateig cristià i els seus símbols.•Reconèixer trets propis de les celebracions comunitàries.•Identificar els pelegrinatges com a moments de celebració comunitària.•Valorar i respectar la diversitat de manifestacions en les celebracions comunitàries.•Mostrar curiositat i interès per les diferents celebracions comunitàries.•Participar en diàlegs i converses senzilles.•Ser capaç d’expressar la pròpia experiència en relació amb els continguts treballats.•Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.•

2. CONTINGUTSCelebracions comunitàries:•

Dies de celebració setmanal: divendres, Al-Juma, islam; dissabte, sàbat, judaisme; diumenge, dia del Senyor, cris- –tianisme.Temps especials: Quaresma, Ramadà, Pessah. L’alimentació i el dejuni. –Moments assenyalats: naixement, pas al món adult, casament, acollida a la comunitat de creients, etc. Símbols: –aigua, llum i oli.Pelegrinatges. –

Visionat de muntatges audiovisuals.•Conversa i diàlegs senzills.•Lectura de textos breus.•Realització d’activitats en suport digital.•Expressió oral i escrita d’experiències pròpies.•Preparació d’una celebració conjunta.•Síntesi senzilla de continguts.•Escolta atenta.•Respecte pels altres.•Interès per conèixer els elements de l’entorn religiós treballats.•Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).•Respecte pel material.•Respecte per la diversitat.•

DURADA: 16 sessions

Unitat 2. LES CELEBRACIONS COMUNITÀRIES




Expressar i comprendre els missatges orals i escrits. –Enriquir el propi vocabulari. –Saber extreure informació d’un audiovisual i d’imatges. –Iniciar-se en el llenguatge simbòlic. –

Competències artística i cultural•Conèixer manifestacions culturals de les diferents tradicions religioses. –Matemàtica. –Ordenar temporalment la seqüència d’una història representada en imatges. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Relacionar conceptes de manera lògica. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció, relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –

Competència social i ciutadana•Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar respecte per cadascuna d’elles. –Manifestar actituds tolerants davant la diversitat religiosa de les persones. –

CELEBRACIONS COMUNITÀRIES

DIES I TEMPS ESPECIALS MOMENTS ASSENYALATS CELEBREM JUNTS

•Dies de celebració setmanals (divendres, Al-Juma, islam; dis-sabte, sàbat, judaisme; diu-menge, dia del Senyor, cristia-nisme).•Temps especials de l’any (Rama-

dà, Quaresma, Pessah, etc.).

•Moments importants en la vida que celebren els creients, signi-ficant la seva relació amb Déu (naixement, pas al món adult, casament, acollida a la comu-nitat de creients, etc.).•Els símbols que els acompa-

nyen (llum, aigua, oli...).

•Celebrar amb els altres.•Els pelegrinatges com a moment



5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure audiovisual dels diferents dies especials en les religions. GG•Completar frases. I•Completar un calendari amb adhesius. I•Veure audiovisual dels diferents temps especials en les religions. GG•Relacionar imatges amb el nom dels temps especials. I•Realitzar una activitat TIC sobre els dies i els moments especials en les religions. GG/PG•Veure audiovisual dels diferents moments celebratius en les religions. GG•Fer llistat de moments celebratius. I•Veure audiovisual del bateig cristià. GG•Ordenar vinyetes d’una història. I•Identificar els símbols del bateig. I•Identificar moments assenyalats en la pròpia vida. I•Identificar celebracions religioses i els seus elements amb fotografies. GG•Identificar moments que ens ajuden a créixer. I•Veure audiovisual sobre les celebracions comunitàries en les religions. GG•Discriminar la pregària individual de la comunitària. I•Identificar el que és cert i el que és fals. I•Veure audiovisual del pelegrinatge en les tradicions religioses. GG•Observar imatges i conversar. GG•Identificar coses que volem celebrar amb els altres. I•Viure un pelegrinatge virtual mitjançant un joc. GG•Preparar una celebració entre tots. PG•Participar en una celebració conjunta preparada entre tots. GG•

6. CRITERIS D’AVALUACIÓConeix els dies setmanals de celebració o pregària del judaisme, islam i cristianisme. (act. 1, 2, 5, 8, 9)•Identifica moments importants en la vida de les persones que són celebrats des d’una perspectiva religiosa. (act. 3, •8, 9, 10)Relaciona la celebració d’un bateig cristià i els seus símbols. (act. 11,12, 13)•Reconeix trets propis de les celebracions comunitàries. (act. 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26)•Valora i respecta la diversitat de manifestacions en les celebracions comunitàries. (act. 3, 10)•Participa en diàlegs i converses senzilles. (act. 6, 7, 14, 15, 18, 21)•És capaç d’expressar la pròpia experiència en relació amb els continguts treballats. (act. 4, 5, 6, 14, 16, 17, 21)•Respecta i valora els moments d’interiorització proposats. (act. 27)•

7. ACTIVITATS D’AVALUACIÓPer avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats.•En l’apartat de criteris d’avaluació s’indiquen les activitats que ens poden servir per fer aquesta observació.•


Les pàgines inicials reprodueixen diversos pelegrinatges a llocs sagrats de les religions cristiana, musulmana i hindú. En aquests llocs es veu, a més, alguna celebració comunitària per la benvinguda d’un nadó a la comunitat de creients (bateig cristià i jata-karma hindú).Destaquem la idea de celebració conjunta, de celebració de moments especials (com el naixement) i els pelegrinatges com a símbol d’estar en camí.A partir de les imatges podem començar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

Les celebracions comunitàries són molt importants en totes les religions.

8. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE


Le∫ celebracion∫ comunitàrie∫

2

017_033_U2_12541.indd 20 22/6/10 19:40:55

Les celebracions comunitàries són molt importants en totes les religions.

017_033_U2_12541.indd 21 22/6/10 19:40:58



L’objectiu de la sessió és descobrir que hi ha dies set- >manals especials en les religions, dedicats a la troba-da comunitària.

desenvolupament

Motivació inicial> Posem el muntatge audiovisual corresponent.

DescripcióHassan: Hola, amics i amigues. Per començar us faré unes preguntes que de segur que sabreu respondre: quin dia de la setmana és avui? I quin dia de l’any? Molt bé! Vosaltres ja sabeu que les setmanes tenen set dies i que un any té dotze mesos. Però no tots els dies són iguals, oi?

Maria: Hi ha dies que són especials. I són especials, bé perquè hi celebrem alguna cosa important –com un ani-versari, un naixement...–, bé perquè aquell dia habitual-ment fem alguna cosa important com, per exemple, el dia que faig esport, el dia que vaig a veure els avis, el dia que

em toca música... Aquests moments poden ser realment especials i poden ser viscuts com a veritables festes, per-què els compartim amb els altres i ens fan viure coses importants!

Dins de cada tradició religiosa també trobem algun dia de la setmana que és especial.

Hassan: Per als musulmans, el dia de la setmana especial és el divendres. És el dia de la gran pregària comunitària que fem a la mesquita. L’imam és qui la dirigeix. Aquest dia l’ano-menem al-Juma.

Jacob: Per als jueus, la festa setmanal és el sàbat. Comença el divendres quan es pon el sol i acaba el dissabte també amb la posta del sol. Aquest dia fem celebracions comunitàries a la sinagoga i en família. També és un dia personal de re- flexió i descans, dedicat a Déu, i per això no fem gaires acti-vitats.

Maria: Per als cristians, la festa setmanal és el diumenge, el dia del Senyor. Aquest dia el dediquem a descansar i a donar gràcies a Déu per tot el que som i tenim. A l’església ens reu-nim per celebrar-hi l’eucaristia en comunitat.

PRIMERA SESSIÓ

23UD2. Les celebracions comunitàries

w Descobrimw

DIES I TEMPS ESPECIALS

En el Janmashtami recordem el naixement

del déu Krixna. Els grans fan dejuni fins a les dotze de la nit. A

les cases acullen el nen diví amb cants, balls i pastissos. Els temples es decoren amb flors.

Durant la Quaresma ens preparem per

celebrar, amb alegria, la festa de la Pasqua. Els grans fan dejuni

de carn. Els divendres es menja peix i els

bunyols de Quaresma.

Fem un sopar per celebrar la Pesah, la Pasqua jueva. En una safata, s’hi posa ou

dur, herbes amargues, os d’anyell, verdura de primavera, el pa sense llevat i haroset, que és una pasta feta amb fruites, espècies i vi.

Quaresma40 dies

Janmashtami3 dies

Pesah8 dies

Ramadà30 dies

El Ramadà és un temps de perdó,

de donar a qui ho necessita i per als

grans de fer dejuni. A la posta del sol les

famílies mengem dàtils, fruits secs, ous bullits, sucs, ametlles i mel.

Llegeix el que ens expliquen els nostres amics i després relaciona els menjars típics amb els temps especials:

017_033_U2_12541.indd 23 22/6/10 19:41:05

22 UD2. Les celebracions comunitàries

Descobrimw

DIES I TEMPS ESPECIALSCompleta les frases que diuen els nostres amics:

Enganxa els adhesius corresponents dels símbols i dels dies especials de les diferents tradicions religioses:

Per als musulmans, el dia de la setmana especial és el . Aquest dia l’anomenem al-Juma.

Per als cristians, la festa setmanal és el , el dia del Senyor. Ens reunim

a l’església per celebrar-hi l’eucaristia en comunitat.

Per als jueus, la festa setmanal és el sàbat. Comença el divendres quan es pon el sol i acaba el també amb la posta del sol.

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

017_033_U2_12541.indd 22 22/6/10 19:41:00

DIES I TEMPS ESPECIALSDescobrim I



Orientacions DidàctiquesEl que volem remarcar és el fet que en les diverses >tradicions religioses hi ha un dia a la setmana dedicat a la trobada comunitària. No cal entrar en el que s’hi celebra.


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 22. >Completa les frases que diuen els nostres amics:•

SolucionariDivendres, dissabte, diumenge. >


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 22. >Enganxa els adhesius corresponents dels dies espe- •cials de les diferents tradicions religioses en aquest calendari setmanal.

MaterialAdhesius (Llibre de l’alumnat) >

Solucionari

divendres dissabte diumenge

Símbol islamHassanAl-Juma

Símbol judaismeJacobSàbat

Símbol cristianismeMariaDia del Senyor

SEGONA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és descobrir que en les religions >hi ha temps especials.

desenvolupament

Motivació inicialDescripcióJacob: Us hem parlat del dia especial de la setmana

que dediquem a la trobada comunitària en cada tradició reli-giosa. Però durant l’any hi ha d’altres dies i temps especials que ens ajuden a créixer interiorment i a millorar la nostra actitud cap als altres.

Hassan: En molts d’aquests temps especials religiosos, sovint hi ha menjars típics. Els aliments són importantíssims per a la vida i per això són presents en moltes celebracions com a senyal d’agraïment. En canvi, també hi ha moments en què no es tracta de menjar i les persones grans fan dejuni, és a dir, que mengen molt poc. Això es fa per recordar la impor-tància de cuidar la vida interior, d’omplir-se més de Déu i no tant de coses que, realment, no fan tanta falta.

Maria: Sí, Hassan. Els cristians, per exemple, celebrem la Quaresma. Durant la Quaresma, que dura quaranta dies, ens preparem interiorment per celebrar, amb alegria, la festa de la Pasqua. Aquests dies hi ha un dolç típic que són els bunyols de Quaresma. Però també és un temps en què els adults tra-dicionalment fan dejuni i no mengen carn, especialment els divendres. Aquest dia mengen peix.

Sita: Els hindús celebrem uns dies especials, Janmashtami, per recordar el naixement de Krixna, el déu més popular de l’hinduisme. Molts adults fan dejuni fins a les dotze de la nit,

l’hora que va néixer Krixna. És un moment de gran alegria i per això es decoren els temples amb flors i fruites. A les cases acullen el nen diví amb cants, balls i pastissos.

Jacob: Nosaltres, els jueus, tenim un temps especial per recor-dar la sortida d’Egipte que va fer el poble d’Israel. Durant vuit dies mengem pa sense llevat, per no oblidar que, quan es va fer la fugida, no van tenir temps per fer pa amb llevat. Des-prés celebrem la Pessah o pasqua jueva. Pel sopar de Pas-qua mengem ou dur, herbes amargues, os d’anyell, verdura de primavera, pa sense llevat i harósset, una pasta feta de fruites, espècies i vi.

Hassan: Els musulmans tenim un temps especial que es diu Ramadà. El Ramadà dura un mes. És un temps de perdó, de donar a qui ho necessita, de moment personal i de celebració col·lectiva. Els grans fan dejuni cada dia fins que es fa fosc. A la posta del sol les famílies mengem dàtils, fruits secs, ous bullits, sucs, dolços farcits de festuc, ametlles i mel...

Hatsuko: Aquests temps especials es viuen amb un sentit reli-giós profund per les persones que són creients i seguidores d’una tradició religiosa. Molts dels menjars i costums propis d’aquests dies són viscuts per moltes persones com simples tradicions culturals i populars.



> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 23. •Llegeix el que ens han explicat els nostres

amics i després uneix el menjar típic de cada temps especial amb el nom del temps especial:


Com ho vius tu? I


L’objectiu de la sessió és adonar-nos que hi ha fets de >la nostra vida que esdevenen especials i que és impor-tant compartir-los amb els altres.

desenvolupament


Descripció> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 24.

•Escriu, juntament amb el dia de la setmana, algun fet que fa que per a tu un dia sigui especial.

> Convidem els alumnes a dir quins dies de la setma-na són especials, què és els que els fa especials i per què és important. Per exemple, algú pot dir que el seu dia especial és el dimecres perquè fa esport i és important per a la salut i per fer amics.



> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 24. •Dels dies especials que hem descobert (Al-Juma,

sàbat, diumenge-eucaristia), digues si hi has par-ticipat alguna vegada o si ho fas habitualment.

TERCERA SESSIÓ


Com ho vius tu?M

Escriu un dia de la setmana i algun fet que el fa especial per a tu.

Digues si alguna vegada has participat en els dies especials que hem descobert (al-Juma, sàbat, diumenge-eucaristia) o si ho fas habitualment.

Explica la teva experiència: on va ser, quines persones hi havia, quins gestos, quina música...


Dia de la setmana Fet especial És important

per...

017_033_U2_12541.indd 24 22/6/10 19:41:08


SolucionariJanmashtam > amb imatge de pastissos i fruita hindú.Pessah > amb imatge d’ou dur, herbes amargues, os d’anyell, verdura de primavera, el pa sense llevat i harós-set (safata típica dels jueus).

Ramadà > amb imatge de dàtils, fruits secs, ous bullits, sucs, dolços farcits de festuc, ametlles i mel.Quaresma > amb imatge de peix, bunyols de Quaresma.


> Explica la teva experiència: on va ser, quines persones hi havia, quins gestos, quina música...


QUARTA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és adonar-nos que hi ha >moments de la nostra vida que són especials perquè els compartim amb els altres.

desenvolupament


> Partim de recordar la diferència entre un dia especial i un temps especial.

Proposem que diguin temps especials que podem viure >al llarg d’un any. Per exemple:

un curs escolar,•les festes de Nadal,•el Ramadà,•unes colònies,•les vacances d’estiu amb els pares,•una estada a la neu,•la Setmana Santa,•etcètera.•

Anem copiant aquesta pluja d’idees a la pissarra. >Entre tots anem dient per què és especial. >L’educador/a els farà adonar que, entre altres coses, >el que els fa especials és el fet que els compartim amb altres persones (pares, avis, amics, companys de classe, mestres...) i això fa que visquem una mateixa experiència tot un grup de persones (família, el grup classe, la colla d’amics del barri, els amics de l’es-plai...).


> Dialoguem sobre els temps especials i l’experièn-cia que en tenen. Ens poden servir preguntes com ara:

Coneixíeu els temps especials de què ens han parlat els •nostres amics?En coneixeu d’altres?•També hem parlat de menjars típics. Coneixen altres •menjars típics (per exemple, per Nadal, Pasqua, Aïd Al-Fitr, Iom Kippur...)?...•


Pensa-hi! I

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

L’objectiu de la sessió és fer una síntesi de tot el que >s’ha treballat en aquest bloc de la unitat.

DESENVOLUPAMENT


DescripcióAmb el suport d’ordinadors realitzem una activitat JClic >com a síntesi.Descripció de l’activitat. >

Títol: > Celebracions comunitàriesText que acompanya el títol: Festes, dies i temps especials. >

Primera activitat > : relacionar imatges dels dies especials del Hassan, en Jacob i la Maria amb el nom del dia espe-cial (Al-Juma, sàbat i dia del Senyor).

Imatges: Dibuixos dels nostres personatges en el seu dia especial...

En Hassan escoltant l’imam a la mesquita • ‡ Al-JumaEn Jacob a la sinagoga en una celebració comunitària • ‡ Sàbat

La Maria en una església celebrant l’eucaristia • ‡ dia del Senyor

Segona activitat > : sopa de lletres dels temps especials treballats a la unitat:

N G H U I R D V P A D

U O E S F G F G E E A

X Q Z V T Y B F S F E

M U M J R U I O S J H

J A N M A S H T A M I

W R T H M G G X H H J

P E Y E A Y U O K C V

O S T W D G H I X C B

I M R Q A F B K A V N

U A E A S D N M Z F M

CINQUENA SESSIÓ


Pensa-hi!M

Després de fer l’activitat digital completa aquests requadres amb el nom dels dies i temps especials.

Dins de cada tradició religiosa trobem algun dia de la setmana que és especial. És un dia dedicat

a la celebració comunitària i a la pregària.Durant l’any hi ha altres dies i temps especials

més llargs perquè els creients creixin interiorment i millorin la seva actitud cap als altres, la solidaritat, la generositat, la pregària...


Dies especials de cada setmana Temps especials de l’any

017_033_U2_12541.indd 25 22/6/10 19:41:10

001_198_LP_12583.indb 50001_198_LP_12583.indb 50 29/7/10 15:37:2829/7/10 15:37:28


Quan encerta cada temps especial, apareix el perso-•natge corresponent al temps especial que celebra. (Maria, Hassan, Sita i Jacob)

Quan completa la sopa de lletres apareix el text:• «Els temps especials ens recorden la importància de com-

partir amb els altres i amb Déu.»

Tercera activitat > : completar textos. (fer un desplega-ble amb les possibles respostes)

Dies especials• «Hi ha dies que són (opcions: especials,

avorrits, divertits) perquè hi celebrem alguna cosa important i els compartim amb els altres i ens fan viure coses en comunitat!.»

Al-Juma• «Per als (opcions: musulmans, cristians,

jueus) el dia de festa setmanal és el divendres i es diu al-Juma. Aquest dia, l’imam dirigeix la gran pregària comunitària de la setmana a la (opcions: mesquita, sinagoga, església)»

Sàbat• «Per als (opcions: musulmans, cristians,

jueus) la festa setmanal és el sàbat. Comença el diven-dres quan es pon el sol i acaba amb la posta del sol del dissabte. Aquest dia fem celebracions comunitàries a la

(opcions: mesquita, sinagoga, església) i en família. També és un dia personal de reflexió i des-cans, dedicat a Déu, i per això no fem moltes activitats.»

Dia del Senyor• «Per als (opcions: musulmans, cristians,

jueus), la festa setmanal és el diumenge, el dia del Senyor. Aquest dia el dediquem a descansar i a donar

gràcies a Déu per tot el que som i tenim. Ens reunim a (opcions: mesquita, sinagoga, l’església)

per celebrar l’eucaristia on Jesús es fa present en la comu-nitat»

Quarta activitat > : memory.

Imatges dels aliments dels temps especials. Quan s’acon-segueix trobar una parella apareix el nom del temps!

2 Dibuixos de :

Pastissos hindús i fruita hindú. • Janmashtam

Safata típica dels jueus: ou dur, herbes amargues, os •d’anyell, verdura de primavera, el pa sense llevat i harósset. Pessah

Dàtils, fruits secs, ametlles, mel i dolços farcits de fes-•tuc. Ramadà

Bacallà i bunyols de quaresma. • Quaresma

Plat buit. • Dejuni


Descripció


Després de fer l’activitat digital, completa aquests requa- >dres i llegeix les frases.

Material

Llibre de l’alumnat. >

Solucionari

Dies especials de cada setmana: dia del Senyor > , sàbat, Al-Juma.

Temps especials: Pessah, Ramadà, Quaresma. >



L’objectiu de la sessió és descobrir moments especials >en la vida de les persones que se celebren en les diver-ses religions.

desenvolupament

Motivació inicial

Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Sita: «Hola, nois i noies, com aneu veient, les religions tenen molts moments celebratius i ho fan de maneres diferents.

L’altre dia a la classe parlàvem de les celebracions que cadascun fa amb els de casa seva i, també, de quins sím-bols s’hi utilitzen.

La Maria va explicar que diumenge havia anat al bateig del seu germanet. El capellà li havia posat oli al front i li havia tirat aigua al cap; la tieta Àngels i en Jaume havien fet de padrins i havien portat una espelma llarga, que la mare li va explicar que es deia ciri. Per als cristians el

bateig és el moment de començar a formar part de la comunitat cristiana.

Jo vaig explicar que, quan neix un nen, es fa la cerimònia del jata-karma. A la boca del nadó es posa una barreja de man-tega i mel. De vegades el pare li fa el signe de l’OM a la llen-gua. Deu dies després es fa la cerimònia de posar-li nom i és un moment molt important.

Però la festa que més m’agrada és el casament. Fa poc vam anar al casament d’una cosina i va ser molt bonic! Durant la cerimònia es van llegir molts textos sagrats, dels vedes. A la festa hi havia foc. Sí, sí, el foc sagrat. Quan ja s’estava a punt d’acabar la cerimònia, la parella van fer tres tombs al voltant del foc tot repetint pregàries o mantres. Sabeu què? A partir d’aquest moment el foc sempre serà present en la llar d’aquest matrimoni.

En Joan, el nostre professor, després de deixar-nos explicar les nostres experiències, ens va dir que els moments asse-nyalats en el creixement de les persones són especialment significatius per celebrar i demanar que Déu les acompanyi en les seves vides. Per això, les diferents religions celebren

SISENA SESSIÓ

MOMENTS ASSENYALATSDescobrim II


Descobrimw

ELS MOMENTS ASSENYALATS

Ordena les vinyetes segons el relat de la Maria.

Quins són els tres símbols que s’utilitzen en el bateig? Dibuixa’ls i escriu el seu nom.

Identifica cada dibuix amb les paraules escrites:

El bateig d’en Joan

El bateig és un moment molt especial per als cristians, perquè se celebra l’acollida

de la persona dins de la comunitat.

església crisma pica baptismal ciri aigua

017_033_U2_12541.indd 27 22/6/10 19:41:17


Descobrimw


Hi ha moments en el creixement de les persones que són especialment significatius. Són motiu de celebració

en comunitat i demanem que Déu acompanyi les nostres vides. Fixeu-vos-hi.

Observa i llegeix.

1. El moment del naixement per al∫ hindú∫: el jata-karma.

2. El moment de formar part de la comunitat de creient∫ per al∫ cristian∫: el bateig.

3. El moment de formar una família per al∫ jueu∫ i el∫ cristian∫: el casament.

4. El moment de passar al món adult per al∫ jueu∫: Bar Mitzvà.

017_033_U2_12541.indd 26 22/6/10 19:41:14



L’objectiu de la sessió és descobrir el baptisme com un >moment assenyalat en la vida d’un cristià, perquè entra a formar part de la comunitat.

desenvolupament

Motivació inicialEl bateig d’en Joan

Maria: «L’altre dia la Sita us va explicar que jo havia anat a un bateig, doncs avui us explicaré com va

anar i què vam fer.Per als cristians, el bateig és un moment molt especial de la nostra vida, ja que simbolitza que entrem a formar part de la comunitat de cristians.El bateig de l’altre dia era del meu germà Joan. Hi havia els avis, els tiets i molts amics dels pares. Tothom estava content, la gent s’havia posat molt guapa. Era la primera vegada que jo anava a un bateig –a part del meu, és clar!– i em feia molta il·lusió.Vam fer la celebració a l’església del barri. El mossèn va anar cap als meus pares, es va apropar al meu germà, li va posar oli al front. Els pares m’havien explicat que aquest oli es diu crisma i és un símbol de ser algú molt important.El mossèn va demanar als pares i padrins que s’apropessin. Els padrins portaven un ciri molt llarg amb el nom del meu germà. El van encendre. És la llum de Jesús, que ha de guiar la seva vida.Després, vam anar a la pica baptismal. El mossèn va tirar aigua al cap del meu germà, tot dient: «Et beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant». Al principi va semblar que el meu

germà estava a punt de plorar, però de seguida li van eixugar el cap amb una tovalloleta blanca i li van començar a dir cosetes. A l’església es va fer una mica de rebombori, tothom reia, tothom estava content. Tothom volia ser a primera fila per veure-ho.

La gent estava contenta perquè en Joan, el meu germà, era un membre més de la comunitat!



Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 27. >Ordena les vinyetes segons el relat de la Maria.•


Solucionari2 – 3 – 1 >


DescripcióFem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 27. >

Quins són els tres símbols que s’utilitzen en el bateig? •Dibuixa’ls.


SolucionariAigua – oli – llum >

SETENA SESSIÓ

aquests moments: el naixement, el moment d’entrar a for-mar part de la comunitat de creients, el moment de formar una família, etc. Els símbols que s’utilitzen (l’aigua, el foc, l’oli...) ajuden a entendre la importància i el significat d’allò que se celebra.»




•Observa i llegeix.•Escriu una llista dels moments especials que se

celebren a les imatges anteriors.


SolucionariEl moment del naixement. >El moment de formar part de la comunitat de creients. >El moment de formar una família. >El moment de passar al món adult. >

Orientacions DidàctiquesNo volem introduir encara el concepte de sagrament per >la complexitat que presenta per als alumnes d’aquesta edat. És important que s’adonin, però, que hi ha moments en la vida que se celebren d’una manera especial per la significació que tenen. Per exemple, no parlarem del bap-tisme com a sagrament sinó com a moment especial dins de la tradició cristiana.



Descripció> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 27.Identifica cada dibuix amb les paraules escrites.


SolucionariImatge Pica baptismal – Pica baptismal >

Imatge d’un ciri – ciri >Imatge d’aigua – aigua >Imatge església – església >Imatge del crisma – crisma >

Diversitat de respostes > Pot ser que hi hagi nens que no estiguin batejats, però

que n’han sentit a parlar o han assistit al bateig d’al-gú altre.


L’objectiu de la sessió és expressar moments especials >viscuts en la pròpia vida.

Activitat d’aprenentatge núm. 14desenvolupament

DescripcióFem la següent reflexió als alumnes: >

La Maria ha explicat un moment assenyalat en la seva •vida, el bateig del seu germà. Després d’aquesta experièn-

cia diu: «La gent estava contenta perquè en Joan, el meu germà, era un membre més de la comunitat!».

En la nostra vida ens passen moltes coses, algunes les •oblidem però d’altres les recordem per sempre. Aquests moments assenyalats (i cadascú té els seus) són moments que hem viscut amb alegria, que ens han deixat bons sentiments i per això ho recordem.

•Quan pensem en aquests moments ens adonem que hem crescut interiorment. Viure una experièn-cia on es comparteix l’alegria, l’amistat, l’amor... et fa créixer per dins.

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius, tu? II


Com ho vius, tu?M


Fitxa’t en aquests moments que poden ser importants en la vida d’un infant. Quins han estat importants per a tu?

Enganxa aquí la fotografia de la celebració religiosa que has portat.

Tria dos d’aquests moments i digues en què et van ajudar a créixer.

Els meus moments especials

Celebracions religioses

• Què s’hi celebrava?

• Quins símbols s’hi van utilitzar?

017_033_U2_12541.indd 28 22/6/10 19:41:20


Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 28. >Fitxa’t en aquests moments que poden haver estat •importants en la vida d’un infant. Quins d’ells han estat importants per a tu?Tria dos d’aquests moments i digues en què et van •ajudar a créixer.

Els proposem de compartir les respostes en petits grups i >després fem una posada en comú.


Orientacions DidàctiquesLes imatges presenten situacions que els alumnes potser >han viscut com a moments importants.Cal ajudar-los a expressar en què els han ajudat a créi- >xer, per exemple, superar dificultats, guanyar autono-mia, ser més generós, més responsable...

ATENCIÓ!: Per a la propera sessió demanem als alum-nes que portin fotografies d’una celebració religiosa en què hagin participat o no.

NOVENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és identificar celebracions religi- >oses i els seus elements a partir del material aportat pels alumnes.

desenvolupament


Aquesta sessió demana preparació prèvia per part dels >alumnes, tal com s’indica en les orientacions de la sessió anterior.Fem la reflexió següent als alumnes: >

•Les diferents religions celebren moments especials com el naixement, el moment d’entrar a formar part de la comunitat de creients, el moment de formar una família, etc. Els símbols que s’utilitzen (l’aigua, el foc, l’oli...) ajuden a entendre la impor-tància i el significat d’allò que se celebra.

Compartim les fotografies que hagin portat. >

Es poden classificar per celebracions (bateig, casament, •comunió, jata-karma, berit milà o simhat bat...).Preguntar-los si veuen elements propis de les celebra-•cions (símbols com ara aigua, ciri, foc, flors, fruita, imatges, llibres sagrats...).

Material

Fotografies portades pel alumnes. >


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 28. >Enganxa aquí la fotografia de la celebració religiosa •que has portat.

– Què s’hi celebrava?– Quins símbols s’hi van utilitzar?

MaterialLlibre de l’alumnat. >Fotografies demanades en la sessió anterior. >



L’objectiu de la sessió és identificar un moment espe- >cial en la pròpia vida i expressar-ne la importància per escrit.

desenvolupament


Creem un ambient tranquil, de relaxació. >Acompanyem aquesta estona amb música tranquil·la. >Un cop tinguem l’ambient adequat, fem la reflexió >següent als alumnes:

•Hem estat parlant de moments especials en la vida de les persones, el naixement, l’acolliment en una comunitat de creients, el fet d’anar-nos fent grans i adquirir compromisos...

Aquests moments especials estan acompanyats de sím-•bols o elements que volen transmetre la importància del que s’està vivint.

Són moments importants perquè ens fan créixer com a •persones.

Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 29. >•Pensa en un moment especial en la teva vida

i en allò en què et va ajudar a créixer. Escriu-ho en aquestes línies:

Demanem als alumnes que completin el retallable del >Llibre de l’alumnat.

A la part del davant han de pintar l’espelma. A la part •del darrere poden escriure el moment especial que han triat.

El fil de la vida: >Pengem un fil a banda i banda de l’aula. A mesura que •es va compartint el que cadascú ha escrit penjarem els dibuixos en el fil.

MaterialLlibre de l’alumnat, retallable. >Fil de llana. >Pinces, cinta adhesiva... per penjar els dibuixos al fil. >

DESENA SESSIÓ

Pensa-hi II


Pensa-hi!M


Pensa en un moment especial en la teva vida i de quina manera et va ajudar a créixer. Escriu-ho en aquestes línies:

El fi l de la vida

Un moment especial:

El moment especial que he pensat em va ajudar a...

017_033_U2_12541.indd 29 22/6/10 19:41:21


CELEBREM JUNTSDescobrim III


L’objectiu de la sessió és descobrir que hi ha moments >de pregària i de celebració en comunitat.

desenvolupament


Maria: Hola, amics meus! Sabeu què? Avui estic molt con-tenta!! M’han donat un premi del concurs de dibuix que vam fer a l’escola per la castanyada! Els companys de classe m’han felicitat i també els mestres. Però ara tinc moltes ganes d’arribar a casa i dir-ho! Realment guanyar un premi em fa estar molt contenta, però també necessito poder compartir l’alegria amb els altres. Us imagineu no tenir ningú amb qui compartir les alegries o els moments tristos?

Quan fem les coses junts, quan ens trobem per celebrar alguna cosa, tot és diferent. Sembla que l’alegria és més gran, oi? A mi m’encanta trobar-me amb els amics, jugar

plegats, anar d’excursió, cantar junts... Un dels moments que més m’agrada és quan fem alguna pregària a l’escola o a la parròquia. Jo, de vegades, prego sola a la meva habi-tació i ho necessito, però pregar i celebrar una cerimònia junts té un regust especial. Et sents part d’un grup amb el qual comparteixes moltes coses i molts sentiments. Llavors quan cantem o quan preguem ho fem amb una sola veu, la de tots!Totes les religions tenen aquests moments conjunts. Els moments personals són molt importants, però també ho són els moments col·lectius o comunitaris perquè les per-sones necessitem compartir el que vivim i el que som. Quan preguem en comunitat cantem, llegim textos, donem gràcies i demanem perdó. També hi ha estones en què fem silenci i escoltem. Molt sovint fem servir símbols, com l’aigua, la llum de les espelmes, imatges... D’aquesta manera fem present Déu i ens hi relacionem com a comu-nitat.


ONZENA SESSIÓ


Descobrimw

CELEBREM JUNTS!En les tradicions religioses hi ha el costum de fer

pelegrinatges, que són una forma de celebració comunitària. Per fer un pelegrinatge cal tenir un lloc significatiu al qual voler anar, una ruta per arribar-hi, un motiu per fer-ho,

companys de viatge i, sobretot, posar-se en camí!

Tot caminant experimenten la solidaritat, l’ajuda, l’alegria compartida, el silenci i la pregària. D’alguna manera senten la presència de Déu en aquesta experiència tan humana que és

caminar!

Observa les imatges i parlem-ne.

La Meca, Aràbia

Montserrat, Catalunya

Bodhgaya, Índia

Jerusalem, Israel

Benarés, riu Ganges, Índia

017_033_U2_12541.indd 31 22/6/10 19:41:23


Descobrimw

CELEBREM JUNTS!Totes les religions tenen moments de pregària comunitària. Quan preguem en comunitat cantem, llegim textos, donem

gràcies i demanem perdó. També hi ha estones per fer silenci i escoltar. Molt sovint fem servir símbols, com ara l’aigua, la llum de les espelmes, imatges... D’aquesta manera fem

present Déu i ens hi relacionem com a comunitat.

Escriu a sota de cada imatge si es tracta d’una pregària individual o comunitària:

Marca amb una X l’afirmació que sigui certa i completa:

En una pregària comunitària...

Hi ha un grup de persones.Es prega a Déu.Sovint hi ha un celebrant.Es fa la llista d’anar a comprar.Es comparteix alegria.

Es dóna gràcies a Déu.Es fan els deures.

017_033_U2_12541.indd 30 22/6/10 19:41:21


Activitat d’aprenentatge núm. 18Descripció> Establim un diàleg breu a partir de la motivació:

Quina és l’última alegria que has compartit? Amb qui?•És important fer coses junts, amb els de classe, per exemple?•Penseu que per als creients és important tenir moments •de pregària comunitària? Per què?Què ens ha explicat la Maria que es fa en una pregària •comunitària?...•


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 30. >Escriu sota de cada imatge si es tracta d’una pregària •individual o comunitària.


SolucionariIndividual – comunitària – comunitària. >


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 30. >Marca amb una X el que sigui cert.•


SolucionariEn una pregària comunitària... >

hi ha un grup de persones.•es prega a Déu.•sovint hi ha un celebrant.•es comparteix alegria.•es dóna gràcies a Déu.•

DOTZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és conèixer què és un pelegri- >natge.

desenvolupament

Motivació inicialPosem el muntatge audiovisual corresponent. >

Jacob: Hola, amics, avui és un dia molt especial per a tots nosaltres. Avui, a l’escola celebrem el dia de la solidaritat amb les persones, dones i homes, nenes i nens que pateixen al nostre món a causa de la fam, la guerra i altres injustícies.

Hassan: Hem organitzat una marxa o pelegrinatge de la solidaritat. Sortirem des de l’escola caminant i, després d’uns quatre quilòmetres volem arribar a un petit bosc, als afores de la nostra població, on trobem un monument molt bonic dedicat als drets humans.

Hatsuko: Els pelegrinatges són molt especials. Per fer un pelegrinatge cal tenir un lloc significatiu on voler anar, una ruta per arribar-hi, un motiu per fer-ho, companys de viat-ge i, sobretot, posar-se en camí! A les tradicions religioses hi ha molt costum de fer pelegrinatges. Són una manera de celebrar comunitàriament i són una veritable festa! Un pelegrinatge budista tradicional és el de seguir els passos de Buda: els llocs per on va passar i on va viure moments importants de la seva vida.

Sita: A l’Índia hi ha molts llocs sagrats. Un de molt conegut

és Benarés, a la riba del riu Ganges, que està dedicat al déu Xiva. Per als hindús els pelegrinatges són moments molt importants. Quan s’arriba a la destinació es fan ablu-cions (un ritual de neteja o purificació amb aigua), un temps de dejuni i una visita al lloc sant.

Jacob: Doncs els jueus tenim tres festes de pelegrinatge a l’any: sukkot, a la tardor i la pessah i el xavuot a la primavera. A cada festa fem coses diferents. Molts van a Jerusalem, perquè allà hi havia el Temple, però ara també es va a altres llocs.

Hassan: Per als musulmans el pelegrinatge més important i que tothom ha de fer almenys un cop a la vida és el pele-grinatge a la Meca, on va néixer Mahoma. Prop de dos milions de persones hi van cada any i s’hi estan uns dies recordant els moments més importants de les vides d’Abra-ham i de Mahoma.

Maria: Els cristians també tenim molts llocs de pelegrinatge. Molts estan dedicats a la Mare de Déu. El més conegut per a nosaltres és el del santuari de Montserrat, on hi ha la Morene-ta. Un altre lloc molt tradicional és el Camí de Sant Jaume de Compostel·la, seguint la ruta que va fer l’apòstol sant Jaume.

El més important d’un pelegrinatge és fer camí i trobar-se amb altres persones de llocs ben diversos. Molta gent que no es coneix es troba per fer una ruta i experimenten la solidaritat, l’ajuda, l’alegria compartida i la pregària. D’al-guna manera és sentir la presència de Déu en aquesta experiència tan humana que és caminar!



A l’annex de la UD2, pàgina 168, trobareu informa- >ció sobre els pelegrinatges.



Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 31. > •Observa les imatges i parlem-ne.

Dialoguem: >

Què és un pelegrinatge?•

Heu sentit a parlar d’algun pelegrinatge?•

Heu participat alguna vegada en un pelegrinatge?•

Al vostre poble, ciutat, barri se n’organitza algun?•

Quines actituds es viuen en un pelegrinatge?•

...•

Material



L’objectiu de la sessió és reconèixer la importància de >celebrar coses amb els altres a partir de la pròpia experiència.

desenvolupament


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 32. •Hi ha coses que ens agrada fer sols i coses que

ens agrada fer amb els altres. Escriu en cada cercle allò que t’agrada fer.

Relaciona el que has escrit als dos cercles amb les •expressions del centre.

TRETZENA SESSIÓ



Com ho vius tu?M

Hi ha coses que ens agrada fer sols i coses que ens agrada fer amb els altres. Completa els cercles.

Relaciona les expressions escrites als cercles amb les del centre.

T’imagines com seria celebrar la teva festa d’aniversari tot sol? Pensa-hi.

Fem un pelegrinatge!

M’agrada fer-ho amb els altresM’agrada fer-ho sol

estar tranquilcompartir sentimentsescoltar el corescoltar els altresconfi arrespectar

CELEBREM JUNTS!

017_033_U2_12541.indd 32 22/6/10 19:41:42



L’objectiu de la sessió és viure un pelegrinatge virtual >mitjançant un joc.

desenvolupament


> L’educador/a explica als alumnes que viuran un pelegrinatge virtual, faran camí junts com a clas-se amb algunes parades (proves) concretes en el camí on caldrà l’esforç de tots per arribar a la destinació.

Aquest pelegrinatge es farà mitjançant un joc. >Abans de començar el joc del pelegrinatge farem una >conversa breu:

Què necessitem per iniciar el pelegrinatge?•Quines actituds hem de tenir?•

> L’educador/a projecta l’itinerari que se seguirà durant el pelegrinatge i els alumnes obren el lli-bre per la pàg 32.

Com s’hi juga: >El grup classe és l’únic jugador del joc. Van tots junts.•El tauler projectat serveix de guia general.•Van avançant el camí i cada vegada que trobin una •parada caldrà fer una prova dirigida per l’educador/a.Una vegada superada la prova, els alumnes enganxa-•ran l’adhesiu de la parada/prova en el tauler de joc del llibre.Al final s’arriba a Montserrat.•

Proves: > 1. Cantar tots junts la cançó del projecte Fent camí. •Adhesiu: símbol nota musical.

2. Com es diu el director o directora de l’escola?

•Adhesiu: una escola.

3. Quin dels nostres amics va a la sinagoga a pregar?

•Adhesiu: una sinagoga.

4. Endevinalla:

Transparent però es veu, amb les mans no la podràs agafar perquè tard o d’hora s’escolarà. (L’aigua)

•Adhesiu: un interrogant.

5. Quin dels nostres amics fa servir una catifa per pre-gar a la mesquita?

•Adhesiu: catifa de pregària.

6. Feu un gest budista: la reverència.

•Adhesiu: Hatsuko fent reverència.

7. Meditació: poseu-vos en posició de meditar i diguen OM.

•Adhesiu: budista meditant.

8. De quin company de classe és el proper aniversari?

•Adhesiu: pastís amb espelmes.

9. Quin llibre sagrat fa servir la Maria per pregar?

•Adhesiu: la Bíblia.

10. Quines són les cinc tradicions religioses més impor-tants?

•Adhesiu: els cinc símbols junts de les tradicions religioses.

MaterialLlibre de l’alumnat. >10 adhesius de símbols del joc del pelegrinatge (nota >musical, una escola sinagoga, interrogant, catifa, Hat-suko fent reverència, budista meditant, pastís amb espel-mes, la Bíblia, els cinc símbols junts de les tradicions religioses).

CATORZENA SESSIÓ



> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 32. •T’imagines com seria celebrar la teva festa

d’aniversari tot sol? Pensa-hi un instant.

Llegeix i pensa: >

Les coses importants i que ens fan sentir contents les •compartim amb els altres.

Per als creients la relació amb Déu és motiu d’alegria i •de celebració conjunta.

Material




L’objectiu de la sessió és preparar una celebració >entre tots.

desenvolupament


L’educador/a explica als alumnes que entre tots prepa- >ren una celebració comunitària per fer en el moment de l’«Interioritzem», al final de la unitat.L’educador/a explica quins grups cal formar i què ha de >preparar cada un:

•Grup de l’ambientació: escollir símbols i expli-car quin significat els donen (l’educador/a els proporciona espelmes, aigua, teles, algun llibre de l’aula, material de l’aula...).

Grup de la cançó: • escollir una cançó per a la celebra-ció que sàpiguen els alumnes o que es canti habitual-ment a l’escola.Grup del text: • preparar un text breu per a la celebra-ció (l’educador/a els dóna el fotocopiable).

Grup del gest: • escollir un gest de comiat i explicar quin significat li donen (abraçada, donem la mà, tots agafats per l’espatlla...).

Una vegada feta l’explicació, donem l’oportunitat als >alumnes d’escollir la tasca que volen preparar.

MaterialObjectes d’ambientació: espelmes, aigua, teles, algun lli- >bre de l’aula, material de l’aula...Fotocopiable. >


Descripció Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 33. >

Escriu en aquesta taula qui sou els membres del grup, •de què us encarregueu i què heu escollit per a la pre-gària comunitària.


QUINZENA SESSIÓ

Pensa-hi III

Pensa-hi!M

Interioritzem

Preparem una pregària. Escriu en aquesta taula qui sou els membres del grup, de què us encarregueu i què heu escollit per a la pregària comunitària.

CELEBREM JUNTS!

Els membres del meu grup

Som el grup de ...

Hem escollit... perquè...


017_033_U2_12541.indd 33 22/6/10 19:41:45


Interioritzem


L’objectiu de la sessió és iniciar la interiorització del >sentit profund del que s’ha anat treballant al llarg de la unitat.

desenvolupament


Preparem la celebració conjunta. >Ambientació. Podem posar en un lloc visible de l’espai >en què ens trobem els objectes que ha escollit el grup que se n’encarregava.Podem seguir aquest guió de la celebració que han pre- >parat els diferents grups, de manera orientativa:

1. Observació dels elements que ha escollit el grup de l’ambientació amb tranquil·litat. Els membres del grup expliquen els símbols que han escollit.

2. El grup de la cançó explica quina cançó han triat i per què. Cantem junts la cançó.

3. Escoltem el text breu que proposa el grup correspo-nent.

4. El grup del gest ens proposa un signe final i explica perquè l’han escollit.

5. Cloenda de l’educador/a.

MaterialEl material necessari per a la celebració. >

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi!M

Interioritzem

Preparem una pregària. Escriu en aquesta taula qui sou els membres del grup, de què us encarregueu i què heu escollit per a la pregària comunitària.

CELEBREM JUNTS!

Els membres del meu grup

Som el grup de ...

Hem escollit... perquè...


017_033_U2_12541.indd 33 22/6/10 19:41:45


\

35Repàs primer trimestre

034_035_1Trepas_12541.indd 35 22/6/10 19:43:31

|

34 Repàs primer trimestre

Repàs primer trimestre

Amb , , , i , hem conegut , , Moisès, o Mahoma. Són persones que van iniciar camins d’amor i pau inspirats per Déu i han tingut molts seguidors.

La seva experiència ha estat recollida en els sagrats de cada religió (Vedes, Cànons, Torà, Bíblia, Alcorà).

Les diferents comunitats religioses celebren dies, temps especials per la pregària i moments importants en la vida de les persones. El l’ , el o els són algunes d’aquestes celebracions.

Les religions són com les branques d’un gran .

034_035_1Trepas_12541.indd 34 22/6/10 19:42:57

text que apareix al llibre de l’alumnat

Amb la > Sita, en Hatsuko, en Jacob, la Maria i en Hassan hem conegut Buda, Abraham, Moisès, Jesús o Mahoma. Són persones que van iniciar camins d’amor i pau inspi-rats per Déu i que han tingut molts seguidors.

La seva experiència ha estat recollida en els > llibres sagrats de cada religió (Vedes, Cànons, Torà, Bíblia, Alcorà).

Les diferents comunitats religioses celebren dies, temps >especials per a la pregària i moments importants en la vida de les persones. El sàbat, l’eucaristia, el casament o els pelegrinatges són algunes d’aquestes celebracions.

Les religions són com les branques d’un gran > arbre.

explicació del dibuix

Cercle que simbolitza l’origen i alguns elements bàsics >de les diverses tradicions religioses. L’origen és al centre, amb una llum intensa que simbolitza Déu.Al voltant, els grans personatges de cada una d’elles: Abra- >ham i Moisès, Jesús, Mahoma i Buda. L’hinduisme queda representat amb una de les divinitats més importants.Les seves experiències i les dels seus seguidors queden >reflectides als llibres sagrats amb altres escrits.Finalment, la vivència interior s’exterioritza en celebra- >cions de moments especials, segons les pròpies cultures i creences.Totes elles formen una unitat. >

REPÀSPrimer trimestre

64 ud 3 Els moments d’aturada. La pregària

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEComprendre la pregària com una experiència de confiança en Déu que esdevé un puntal en la vida dels creients.•Confrontar amb la pròpia realitat l’experiència de confiança en la relació amb els altres.•Relacionar textos de pregàries amb les seves respectives religions.•Experimentar moments d’interiorització.•Comprendre el valor dels gestos i la postura corporal en moments de meditació, pregària o interiorització.•Identificar el significat d’alguns gestos en una pregària.•Aprendre i ballar una dansa litúrgica cristiana de lloança.•Comprendre el valor simbòlic de l’aigua i la llum com a elements comuns en totes les religions, en moments de medi-•tació, pregària o interiorització.Mostrar interès per conèixer pregàries de les diverses tradicions religioses.•Mostrar interès per tenir una estona de reflexió i meditació.•

2. CONTINGUTSLa pregària: significat i valor.•El llenguatge del cos: gestos i postures en la pregària i meditació.•El llenguatge dels símbols: l’aigua i la llum.•Visionat de muntatges audiovisuals.•Converses i diàlegs senzills.•Relació de textos corresponents a diferents tradicions religioses.•Expressió corporal: gestos, danses.•Experimentació d’exercicis d’interiorització.•Expressió d’opinions i sentiments personals.•Interès per conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions.•Participació i col·laboració en les activitats proposades.•Respecte per la diversitat.•

DURADA: 16 sessions

Unitat 3. ELS MOMENTS D’ATURADA. LA PREGÀRIA




Expressar i comprendre missatges orals i visuals. –Expressar oralment i gesticulant sentiments i experiències pròpies. –Relacionar imatges amb textos i situacions. –Resoldre jocs de paraules. –Saber extreure informació d’un poema. –Comprendre el llenguatge simbòlic. –

Competències artística i cultural•Expressar plàsticament els sentiments propis. –Comprendre i valorar manifestacions poètiques. –Expressar idees a través del llenguatge gestual. –Expressar corporalment una dansa. –

Competència digital•Obtenir informació a través d’una aplicació digital. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar la memòria. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Adquirir l’habilitat d’obtenir informació. –Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcendent. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós. –Conèixer hàbits, textos i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions. –

MOMENTS D’ATURADA PREGÀRIA

QUÈ ÉS PREGAR? LLENGUATGE DEL COS LLENGUATGE DELS SÍMBOLS


Significat dels gestos.El cos predisposa a la pregària.

Aigua i llum, signes de vida.


5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure un audiovisual sobre la capacitat de fer silenci interior. GG•Llegir un text sobre diferents maneres de pregar. GG/I•Veure un audiovisual de diferents persones pregant. GG•Completar frases. I•Resoldre una sopa de lletres. I•Relacionar textos de pregàries amb la tradició religiosa corresponent. I•Experimentar un moment d’interiorització. GG•Dibuixar l’experiència d’interiorització. I•Veure un audiovisual de l’expressió de sentiments i pensament amb el cos. GG•Expressar un poema gesticulant. PG•Relacionar imatges amb actituds. I•Veure un audiovisual sobre la importància de la postura del cos per meditar o interioritzar. GG•Interpretar gestos. GG•Relacionar gestos amb pregàries. I•Visionar imatges i relacionar-les amb una acció. GG•Experimentar la meditació. GG•Ballar una dansa litúrgica de lloança. GG•Veure un audiovisual sobre el significat de l’aigua com a símbol religiós. GG•Identificar el significat de l’aigua en les tradicions religioses. I•Relacionar una imatge amb la religió corresponent. I•Veure un audiovisual sobre el significat de la llum com a símbol religiós. GG•Completar frases. I•Experimentar amb l’aigua i la llum. GG•Relacionar l’aigua i la llum amb el significat simbòlic en les tradicions religioses. I•Escoltar un conte i relacionar-lo amb la pròpia vida. GG/I•Experimentar un moment d’interiorització fent servir el símbol de l’aigua i la llum. GG•

6. CRITERIS D’AVALUACIÓReconeix la pregària com una experiència de confiança en Déu i un puntal en la vida dels creients. (act. 1, 2, 3, 4, 5)•Relaciona textos de pregàries amb les religions corresponents. (act. 6)•Comprèn el valor dels gestos i la postura corporal en moments de meditació, pregària o interiorització. (act. 9, 10, •11 i 12)Identifica el significat d’alguns gestos en una pregària. (act. 13)•Identifica el valor simbòlic de l’aigua i la llum com a elements comuns en totes les religions, en moments de medita-•ció, pregària o interiorització. (act. 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23)Mostra una actitud receptiva en l’experimentació d’una estona de reflexió i meditació. (act. 7, 15, 23 i 24)•

7. ACTIVITATS D’AVALUACIÓPer avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats.•En l’apartat de criteris d’avaluació s’indiquen les activitats que ens poden servir per a aquesta observació.•


Les pàgines inicials reprodueixen diverses situacions de persones pregant o meditant. S’hi pot apreciar el llenguatge corporal i els símbols que acompanyen aquests moments.Aspectes per destacar:

Les expressions corporals de les persones que estan pregant o meditant.•Els símbols de l’aigua i de la llum, compartits per diferents tradicions religioses.•


El llenguatge del cos i dels símbols acompanyen els moments de pregària i expressen més que les paraules.



El∫ moment∫ d’aturada. La pregària

3

036_049_U3_12541.indd 36 22/6/10 19:57:43

El llenguatge del cos i dels símbols acompanyen els moments de pregària i expressen més que les paraules.

036_049_U3_12541.indd 37 22/6/10 19:57:46



L’objectiu de la sessió és descobrir la capacitat de fer >silenci interior de qualsevol persona i la pregària com un tret propi dels creients de les diferents religions.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Hassan: Avui a l’escola hem baixat tots al pati i hem fet una gran rotllana. Una nena de sisè ha llegit un

poema sobre la pau i llavors hem fet un minut de silenci per demanar la pau al món.

M’ha impressionat sentir el silenci. Tots estàvem callats, però era un silenci que parlava. Pensàvem en la gent que pateix falta de pau i des del cor demanàvem la fi de les guerres i la violència. A vegades he vist a la tele que els grans també fan minuts de silenci. Són moments importants.

He descobert que tots tenim la capacitat de fer silenci i que, quan escoltem el cor, neixen els nostres millors desitjos!

A més, per als creients és necessari trobar aquests moments de silenci, per parlar amb Déu; per donar-li gràcies per tantes coses bones (gaudir del sol, de l’aire, dels amics... de la vida!); per demanar-li coses o per demanar perdó si hem fet alguna cosa malament. La pregària ens orienta cap a Déu.

És molt difícil explicar què vol dir pregar. Però, per a mi, el que més s’hi assembla és la paraula confiar. És sentir que som als braços de Déu i que ell ens acompanya amb estimació.

Si sabem fer silenci i escoltar el nostre cor, trobarem motius per viure amb confiança!


Activitat d’aprenentatge núm. 1> Conversem amb els nens sobre el que han vist:

Què han celebrat a l’escola?•A què han dedicat el minut de silenci?•

PRIMERA SESSIÓ

39UD3. Els moments d’aturada. La pregària

w Descobrimw

QUÈ ÉS PREGAR?Fixa’t en el que diuen la Maria, en Hassan i en Jacob:

Per als cristians la pregària és expressió de confiança en Déu, que és Pare i Mare. Qualsevol moment i lloc és

bo per fer-ho, buscant sempre la intimitat amb Déu.

Els musulmans preguem cinc vegades al dia: a la sortida del

sol, al migdia, a la tarda, al vespre i a la nit. D’aquests moments en

diem salat. Prenem consciència de la importància de Déu en cada

moment de la vida.

La pregària o tefil·là la fem tres cops al dia: al matí, a la tarda i a la nit. És un moment de gran interioritat. Fem

pregàries de lloança i de petició.

La pregària és important per als creients de totes

les religions. Completa i recorda:

Pregar é∫ expressar la confiança en . La pregària é∫ molt pel∫ creient∫.En la pregària s’expressa i

a Déu.petició important agraïment Déu

036_049_U3_12541.indd 39 22/6/10 19:57:51

38 UD3. Els moments d’aturada. La pregària

Descobrimw

QUÈ ÉS PREGAR?Llegeix el que diuen els nostres amics sobre la pregària.

«Quan volem saber què pensa la mare o el germà, els fem preguntes. Quan volem

aconseguir alguna cosa del pare, li demanem. Quan fem enfadar algú, li demanem perdó.

De la mateixa manera, si volem demanar, ser perdonats o donar gràcies a Déu, també hi hem

de parlar. Aquest diàleg entre Déu i les persones és la pregària.»

«Totes les religions tenen moments d’aturada, de reflexió i de diàleg amb

Déu. Són les estones de pregària.»

Tots tenim la capacitat de fer silenci. Per a mi, fer silenci és pregar, és

confiar en Déu i sentir que ell, que és gran i misericordiós, m’acompanya amb estima. La pregària m’orienta

cap a Déu.

036_049_U3_12541.indd 38 22/6/10 19:57:48

QUÈ ÉS PREGAR?Descobrim I


En Hassan diu que per als creients o les persones reli-•gioses els moments de silenci poden ser moments de...Com explicaríeu què és pregar?•...•


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 39. >Llegeix el que diuen els nostres amics sobre la pregària.•


Religió prové de religare (‘crear vincles’) o de relegere (‘interpretar’). Es refereix a aquell aspecte de les cultures que vinculen amb allò Transcendent i li donen un marc de creences i simbolismes, un codi moral i uns ritus. La pre-

gària és un mitjà per dur a terme aquesta relació amb el que és Transcendent. Per a les religions orientals, amb la pregària es busca la concentració i la meditació per acon-seguir la felicitat plena (unir-se a la divinitat...). Els musul-mans cerquen la proximitat amb Al·là, els jueus la relació amb Jahvè, l’únic Déu. Per als cristians, la Transcendència s’encarna en el rostre i la persona de Jesús de Natzaret.

Cf. Xavier Melloni i Ferran Piñero, Pedagogia del plura-lisme religiós, Grup Edebé, Barcelona, 2008.Cf. unescocat, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions del món. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalunya, Barcelona, 2008.


SEGONA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és descobrir què és la pregària >i quina importància té en les religions.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 3Descripció> Posem el muntatge audiovisual corresponent

amb imatges de diferents persones que estan pregant.

Després de mirar-les totes, conversem sobre el que han >vist. Poden servir preguntes com les següents:

Què fan les persones de les imatges?•Per què penseu que estan pregant?•...•

MaterialDVD del professorat. >Fotografies de diferents persones pregant. >

Orientacions DidàctiquesAmb la pregunta «per què penseu que estan pregant?» >volem apuntar la importància de la pregària. Si bé totes les respostes poden ser vàlides, orientarem la conversa al fet que la pregària és important per als creients, no com el compliment d’unes normes, sinó pensant en el que té positiu la relació amb Déu.


Descripció> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 39.

Fixa’t en el que diuen la Maria, en Hassan i en Jacob:• – La pregària és important per als creients de totes les

religions. Completa i recorda.


A l’annex de la UD3, pàgina 170, trobareu informa- >ció sobre la pregària en les diferents religions.


SolucionariPregar és expressar la confiança en > Déu.La pregària és un > puntal en la vida dels creients.En la pregària s’expressa > agraïment i petició a Déu.

Orientacions Didàctiques

Diversitat de respostes > Les persones es plantegen interrogants sobre l’existèn-

cia. Tot i que hi ha persones que no troben en les reli gions les respostes adequades, hi ha un valor de pregària quan es fa un minut de silenci per les persones difuntes, quan es commemoren les víctimes de una catàstrofe, etc. També hi ha símbols que indiquen una transcen-dència de la realitat independentment de les creences, com són les flors, les espelmes, les mostres de condol.

L’origen de la vida i el seu final –la mort– i el pas dels anys i la salut amaguen una part de misteri i donen lloc a formes de pregària camuflades com són els bons desitjos de salut, les felicitacions d’aniversari o d’any nou.


Com ho vius, tu? I


L’objectiu de la sessió és identificar actituds pròpies >d’una relació de confiança entre persones i comparar-les amb la relació amb Déu, expressada en la pregària.

desenvolupament


> Iniciem una conversa sobre la seva experiència del dia a dia:

Has hagut de demanar alguna cosa últimament?•A qui ho has demanat?•Has donat les gràcies a algú fa poc? A qui i per què?•Has demanat perdó a algú darrerament? A qui?•I a la inversa? Algú t’ha demanat alguna cosa, t’ha donat •les gràcies o t’ha demanat perdó?

Idea clau: Els creients donen gràcies, demanen perdó i >ajuda a Déu perquè hi confien.

> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 40.•Troba en aquesta sopa de lletres sis actituds que

té la persona que viu amb CONFIANÇA i com-pleta les frases.

MaterialLlibre del professorat, Llibre de l’alumnat. >

Solucionari

A B V C E D F J K O E

V K C A J U D A X L I

B E R F G H Y D B A C

M A R A C E F A C I N

U T N I N X S Z O S C

J C F S T N E D M B I

O E C D O A J K P U N

T P E P I R T M R F S

W S S Q B I U V E E A

K E M B I O U D N F E

R R M U C O N S O L A

TERCERA SESSIÓ


Com ho vius tu?M

Troba en aquesta sopa de lletres sis actituds que té la persona que viu amb confiança i completa les frases.

Coneixes pregàries d’alguna religió?

QUÈ ÉS PREGAR?

A B V C E D F J K O EV K C A J U D A X L IB E R F G H Y D B A CM A R A C E F A C I NU T N I N X S Z O S CJ C F S T N E D M B IO E C D O A J K P U NT P E P I R T M R F SW S S Q B I U V E E AK E M B I O U D N F ER R M U C O N S O L A

Els creients donen gràcies, demanen perdó i ajuda a Déu perquè hi confien.

Qui té confi ança diu la v

Qui té confi ança és r

Qui té confi ança

Qui té confi ança

Qui té confi ança

Qui té confi ança

036_049_U3_12541.indd 40 22/6/10 19:58:01


QUARTA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és relacionar textos de pregàri- >es amb les religions corresponents.

desenvolupament


> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 40 i del fotocopiable. •Relaciona aquestes pregàries amb la religió

corresponent: •Coneixes alguna altra pregària?


La text de l’islam és la sura que obre l’Alcorà; rep el nom d’Al-Fa-tiha. Aquestes paraules s’han constituït en la pregà-ria més important dels musulmans, la més repetida. Presi-deix qualsevol celebració comunitària i es recita en els moments de pregària personal. (Cf. Teresa Guardans, Les religions. Cinc claus, Editorial Octaedro, Barcelona, 2006).


Solucionari«Qui pot pensar-se que ja ho sap tot?» JUDAISME >«En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós...» ISLAM >«Pare nostre...» CRISTIANISME >

Pensa-hi! I


Pensa-hi!M

Dibuixa i pinta el que t’has imaginat durant l’exercici d’interiorització.

QUÈ ÉS PREGAR?

Heu experimentat la confiança en les persones que us estimen.

La pregària, per als creients, és confiar en Déu.

A l’escola

A la meva habitació

A casa

Amb la família

036_049_U3_12541.indd 41 22/6/10 19:58:03

CINQUENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és visualitzar interiorment una >situació familiar de confiança.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 7Descripció> Farem un exercici de visualització interior sobre

la confiança.


Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els infants no >han de tenir res a les mans. Poden tenir les mans recol-zades sobre les cames. Els demanem que seguin correc-tament, amb l’esquena recta, i els proposem que tanquin els ulls. Acompanyem aquesta estona amb música tranquil·la.Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar. Anem fent recordatori del que s’ha viscut al llarg de la unitat.Fem servir aquest text: >

Imagineu el que ara us explicaré. Vosaltres sou els prota-gonistes d’aquesta història.

Avui ha estat un dia especial. A l’escola hem baixat al pati i hem fet un minut de silenci per la pau.

Quan he arribat a casa he fet un petó i una abraçada a les persones que hi eren –ens les imaginem una per una–, sento el petó i l’abraçada que em fan. Després me n’he anat a la meva habitació.

Allà he pensat en el que hem fet a l’escola... la pau. He tancat els ulls, m’he relaxat i he vist el meu cor.

Sento els seus batecs... Hi veig una petita llum... Una llum blanca molt petita i molt intensa que neix just al centre del meu cor... És l’espurna que porto al meu interior... I aques-ta espurna comença a créixer a poc a poc dins meu. Puc

veure com aquesta llum es va fent més i més gran i fa més i més llum... És la flama de l’amor...

Aquesta llum em va passant per dintre i m’omple d’alegria, d’amor i de pau.

Quan surto de l’habitació i em vaig trobant amb els de casa, sento unes ganes molt grans d’ajudar-los, de somriu-re’ls i de donar-los gràcies per com em cuiden i m’esti-men.

De mica en mica, podem anar obrint els ulls.

Orientacions DidàctiquesVolem ajudar-los a adonar-se de la seva interioritat: el >silenci, la imaginació, l’escolta, les emocions i els senti-ments ajuden a prendre consciència d’aquest espai íntim.


Descripció> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 41. •Dibuixa i pinta el que t’has imaginat durant

l’exercici d’interiorització.Llegim el text final de resum. >




Descobrimw

EL LLENGUATGE DEL COS

Si volem tenir una estona de meditació, pregària o interiorització cal que el nostre

cos també estigui preparat.

036_049_U3_12541.indd 43 22/6/10 19:58:21


Descobrimw


Llegeix aquests versos fent els gestos que heu preparat:

El∫ són per ,le∫ per .El é∫ per

i el per .El∫ són per i el∫ per .El , per ;la , per .La , per ;le∫ per . per sentir…T’hø tornø a repetir!

Relaciona aquests gestos amb les actituds que expressen:

Respecte Recolliment Oferiment Humilitat

. El nostre cos ens ajuda a expressar les coses que sentim.

En la pregària els gestos també són molt importants. Els gestos i

les postures poden parlar i expressar diferents

sentiments o actituds.

036_049_U3_12541.indd 42 22/6/10 19:58:04


L’objectiu de la sessió és descobrir que amb el cos >podem expressar missatges, pensaments i sentiments.


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Hatsuko: A l’escola ens han dit que no només diem coses quan parlem, sinó que el nostre cos i els nos-

tres gestos també comuniquen coses.

Vaig pensar en la carícia que em va fer la mare per des-pertar-me al matí, el pare em va fer un petó quan va mar-xar cap a la feina i em va dir adéu amb la mà. A l’escola, quan érem al pati, dos nens petits es van donar la mà per fer les paus després de barallar-se. Quan va acabar el pati la mestra picava de mans per avisar-nos que féssim fila, jo no havia anat a beure aigua i la mestra em va deixar anar-hi tot picant-me l’ullet, i quan em va venir a buscar l’avi li vaig fer una «superabraçada» i un petó d’aquells

que fan soroll... Ja ho veieu, la nostra vida està plena de gestos.En la pregària els gestos també són molt importants. Els ges-tos i les postures poden parlar i expressar diferents sentiments o actituds. Per exemple, si tanquem els ulls pot ser que ens vulguem concentrar i relaxar; si ens posem drets, que estem atents al que ens diuen; si ens agenollem, que ens reconei-xem humils; si ens donem les mans, que ens sentim germans; si posem les mans obertes amb el palmell de la mà mirant amunt, oferiment, predisposició, estar a punt per escoltar i rebre de l’altre; si posem les mans juntes a l’alçada del pit, recolliment, respecte, etc.



Es presenta el poema de Joan Amades: > Els ulls són per mirar, les mans per agafar.

SISENA SESSIÓ

EL LLENGUATGE DEL COSDescobrim II



L’objectiu de la sessió és descobrir que la postura del >cos és important en els moments de meditació, pregà-ria o interiorització.

Motivació inicialPosem el muntatge audiovisual corresponent. >Mirem les imatges del Llibre de l’alumnat, pàgina 43. >

Sita: Hem vist que amb el nostre cos podem expres-sar missatges, pensaments i sentiments. Però el cos també és molt important per a moltes altres coses. Per exemple, sempre ens cal tenir la postura adequa-

da a allò que volem fer: si volem llegir, haurem d’estar ben asseguts i amb els ulls a certa distància del llibre; si volem participar en una dansa, haurem d’estar drets per poder ballar; si volem descansar bé, ens haurem d’estirar correcta-ment.D’igual manera, si volem tenir una estona de meditació, pregà-ria o interiorització cal que el nostre cos també estigui preparat: és bo estar còmodes, relaxats, tranquils, respirar a poc a poc... i deixar que el nostre cap i el nostre cor entrin en la pregària, pensant en les coses que ens han passat, en els nostres senti-ments, escoltant el nostre interior... El cos ens ajuda a trobar-nos amb nosaltres mateixos, però també ens hi poden ajudar altres condicions: el silenci, la tranquil·litat, un espai adequat...

MaterialDVD del professorat. >Llibre del professorat. >

Activitat d’aprenentatge núm. 11Descripció> Conversem amb els nens i les nenes sobre el que

han vist:Què ens ha volgut dir la Maria?•És important, la postura del cos?•Recordes alguna vegada que hagis fet un moment de •relaxació?Com ho fas quan vols tenir un moment de tranquil·litat?•...•


Diversitat de respostes > Hi ha moltes persones que reconeixen els beneficis de

la relaxació i de la meditació, sense donar-li un valor de pregària, pel sol fet de trobar-se amb un mateix. El punt comú de totes les persones és la interioritat i allà cadascú hi troba diferents ressonàncies, segons la prò-pia experiència personal, religiosa o no.

SETENA SESSIÓ

El cap és per pensar i el cor per estimar. Els dits són per tocar i els peus per caminar. El nas, per olorar; la boca, per parlar. La llengua, per tastar; les dents per mastegar. Orelles per sentir… T’ho torno a repetir!

El poema està dividit en cinc parts. >Per grups, han d’inventar-se gestos per a cadascuna de >les parts del poema.L’última part la direm entre tots. >Quan cada grup té clar el gest que farà per interpretar >els seus versos, ho ensenya a tots els altres.

> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 42. •Llegeix aquests versos fent els gestos que heu

preparat:Material



> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 42. •Relaciona aquestes imatges amb les actituds

que expressen.


Solucionari

Humilitat Oferiment

Respecte Recolliment


Diversitat de respostes > Els gestos, com qualsevol altre llenguatge, són una

convenció arbitrària. El significat dels gestos no ha de ser el mateix ni ha d’implicar sempre un missatge de res-sonàncies religioses.



Com ho vius, tu?M

Relaciona aquestes pregàries amb els gestos de les imatges:


1 Glòria al meu Senyor, el Suprem, lliure de tota imperfecció.

Islam

2 Senyor fes de mi un instrument de la teva pau.

(Pregària cristiana) Sant Francesc d’Assís

3 Qui contempla el jardí zen amb l’ull interior, percep l’essència de la realitat. (Pregària budista) Ana Maria Schlüter,

mestra de zen

4 OM, meditem en Allò Suprem, esplendor de saviesa. (Pregària hindú) Rig Veda 3,62,10

5 Oh, Terra! Els nostres càntics et lloen, de dia i de nit. Gràcies a la força del teu sòl. (Pregària hindú) Rig Veda 5,84

036_049_U3_12541.indd 44 22/6/10 19:58:32


L’objectiu de la sessió és saber interpretar gestos >habituals en el quotidià i gestos propis d’un context religiós.

desenvolupament


Descripció> L’educador/a fa uns gestos dels quals els alum-

nes n’hauran d’identificar el significat:Un petó: perdó, gràcies, estima.•Carantoines: estima, amistat, perdó.•Agafar-se per les espatlles: amistat, grup, unió.•...•

Proposem als alumnes que diguin quins gestos coneixen >i què signifiquen. Els gestos poden ser amb les mans, amb la cara, amb els peus, amb una part del cos...L’educador/a fa ara gestos propis d’un moment de pregà- >ria i demana als alumnes que n’identifiquin el significat:

Mans obertes: disponibilitat, oferiment, a punt d’aco-•llir...Una abraçada: pau, amistat, perdó...•Mans enlaire: lloança.•Mans agafades: fraternitat, unió, germanor.•

Proposem als alumnes que diguin altres gestos que >coneguin referits a la pregària o altres fets relacionats amb les tradicions religioses (per exemple, el senyal de la creu, la reverència hindú, shalom, etc.)



Relaciona aquestes pregàries amb els gestos de les •imatges.


SolucionariResposta oberta. >

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius, tu? II


A tall d’orientació: > 1. Pregària islam – imatge de prostració. 2. Pregària cristiana – imatge de persona asseguda amb

mans juntes al pit.

3. Pregària budista – imatge de persona en posició de lotus. 4. Pregària hindú – imatge de persona en posició de lotus. 5. Pregària hindú – imatge de persona amb braços

oberts cap amunt.

NOVENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és adonar-se que la postura del >cos ens predisposa a la realització d’una acció.

desenvolupament


Iniciem un diàleg amb els alumnes per analitzar diferents >postures i gestos que fem en el dia a dia:

Parlem de quina és la seva postura per llegir, mirar la •televisió, pensar, estudiar, estar relaxats...

> Ensenyem diverses imatges per veure postures que et predisposen a fer una acció concreta:

Imatges de persones que estan a punt de fer alguna cosa:• – Un corredor preparat per a la cursa. – Alumnes ben asseguts a punt d’escriure. – Gent asseguda al voltant de la taula a punt de dinar. – Algú que està estirat sota un arbre. – Un grup de musulmans a la mesquita drets a punt

d’iniciar la pregària.Després de cada imatge, preguntem quina acció pensem >que estan predisposats a fer amb aquella postura.

El corredor, predisposat a fer una bona sortida en la cursa.•Els alumnes predisposats a escriure.•La gent asseguda al voltant de la taula predisposada •a compartir el dinar.Algú estirat predisposat a descansar.•Un grup de musulmans a la mesquita drets a punt •d’iniciar la pregària.

MaterialImatges DIN-A 5. >

Un corredor preparat per a la cursa.•Alumnes ben asseguts.•Gent asseguda al voltant de la taula•Algú que està assegut sota un arbre.•Un grup de persones prostrades iniciant la pregària.•


Presentem aquesta situació: >En Lluís ha arribat a casa nerviós perquè el dia no li •ha anat del tot bé, ha tingut una petita discussió amb el seu millor amic. Ara vol trobar un moment per rela-xar-se i reflexionar sobre el que ha passat.

Demanem als alumnes que proposin maneres per aju- >dar en Lluís a relaxar-se, que expliquin com es relaxen ells.

Exemple: si jo fos en Lluís m’asseuria al llit i tancaria •els ulls.

> Un cop acabat el diàleg, l’educador/a explica als alumnes que hi ha posicions diverses per arribar a la relaxació. En les diverses tradicions religio-ses, la relaxació és una predisposició a un moment de pregària o de meditació. Podem tro-bar postures com la prostració (islam), el lotus (budisme)...

L’educador/a proposa fer alguns exercicis per relaxar-se >(vegeu informació per a l’educador/a):

Fer una petita sessió de meditació/relaxació.• – Meditació assegut. – Meditació en moviment. – Meditació estirat.

Iniciem un diàleg a partir de l’experiència viscuda: >Com t’has sentit?•T’has arribat a relaxar?•Per què creus que és important estar relaxat i tranquil?•A què ens pot ajudar?•En quins moments podem necessitar d’aquesta eina?•I tu, com ho fas?•...•


A l’annex de la UD3, pàgina 171, trobareu pautes >per fer una sessió breu de relaxació i meditació.



L’objectiu de la sessió és ballar una dansa litúrgica >com a expressió corporal.

desenvolupament


> S’ensenya la dansa litúrgica de lloança als alum-nes amb la cançó Sant, sant, sant.

S’escolta la cançó. >Es col·loquen els alumnes en diverses fileres i en la posi- >ció d’inici.

Posició d’inici: drets, mà esquerra a l’espatlla dreta del •company de l’esquerra.

S’ensenya la dansa per parts: >1a part: Fem quatre vegades aquest moviment:•

– peu esquerre endavant – peu dret s’hi ajunta – peu dret a la dreta – peu esquerre s’hi ajunta – peu dret enrere – peu esquerre s’hi ajunta – peu esquerre cap a l’esquerra – peu dret s’hi ajunta

– piquem de mans.

2a part:• – Avancem amb passos petits, amb els braços estirats cap

avall i les mans obertes. Els anem pujant a poc a poc, com a signe de lloança, seguint el ritme de la cançó. Quan la cançó diu «Hosanna a dalt del cel», es fa una volta sobre si mateix amb els braços totalment enlaire i la mirada dirigida cap amunt. Quan diu «Sant és el Senyor», els de la mateixa filera s’agafen les mans, que ja són enlaire i es mouen, suaument, de dreta a esquerra.

3a part: Música, instrumental, per tornar a la posició •d’inici fent passos curts cap enrere i baixant els braços progressivament.4a part: Igual que la primera.•5a part: Música, instrumental, sense moure’s del lloc •anem pujant els braços a poc a poc, com a signe de lloan-ça, seguint el ritme de la cançó. I acabem amb els braços totalment enlaire i la mirada dirigida cap amunt.


Es pot visionar el vídeo de la dansa. >


DESENA SESSIÓ

Pensa-hi II


Pensa-hi!M

EL LLENGUATGE DEL COSSant, sant, sant és el Senyor,Déu totpoderós! (2)El cel i la terrasón plens de la teva glòria.Hosanna, dalt del cel!Sant és el Senyor!

Fem una dansa!

036_049_U3_12541.indd 45 22/6/10 19:58:50



L’objectiu de la sessió és conèixer algun dels signi- >ficats de l’aigua com a símbol en les diferents reli-gions.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Sita: En les celebracions religioses hi trobem molts símbols. Utilitzem símbols quan volem expressar

coses tan profundes que no n’hi ha prou amb paraules. Us voldria parlar de l’aigua. És un dels símbols que trobem en moltes de les celebracions i dels ritus de les diverses tradi-cions religioses. La Maria us va dir que l’aigua era un sím-bol d’un moment assenyalat per als cristians: el bateig. Per als cristians, l’aigua significa purificació, una vida nova. Amb el bateig es purifiquen per formar part de la comuni-tat cristiana.

En l’hinduisme l’aigua és sagrada i s’utilitza en celebracions religioses. A través del contacte amb l’aigua els creients ens purifiquem, per això cada any anem al riu Ganges per banyar-nos-hi. En submergir-nos a les aigües del riu ens puri-fiquem de tot allò negatiu.

Hassan: Per a nosaltres, els musulmans, l’aigua és un símbol de purificació; per això, abans de la pregària ens rentem la cara, les mans, els braços, el clatell i els peus. A la mesquita sempre hi ha fonts d’aigua per poder-nos-hi rentar.

Jacob: En la tradició jueva l’aigua té un significat semblant. Els jueus tenim el ritual de rentar-nos les mans abans i des-prés de menjar. Aquest fet ens permet conservar o restaurar la purificació.




ONZENA SESSIÓ

EL LLENGUATGE DELS SíMBOLSDescobrim III


Descobrimw

EL LLENGUATGE DELS SÍMBOLS

Completa les frases amb les paraules adequades:

La llum

saviesa felicitat llum Pasqua sinagoga

En les religions els símbols volen dir coses i prenen un significat especial.

L’aigua i la llum són els símbols més utilitzats en les diferents tradicions religioses.

En la , els jueus, tenim unes llànties que s’anomenen ner tamid. Aquesta llum simbolitza la «llum eterna» i està encesa constantment.

Els cristians en la celebració de la encenem un ciri que simbolitza Jesús, la llum del món.

El Divali és la festa de la on és tradició encendre moltes llànties d’oli fetes de fang que es posen a les teulades.

Durant la festa de la Vesak es guarneixen sovint els carrers i les cases amb fanalets i garlandes. La llum simbolitza la

i la .

036_049_U3_12541.indd 47 22/6/10 19:59:12


Descobrimw


En les celebracions religioses trobem molts símbols. Utilitzem símbols quan volem expressar coses tan

profundes que no n’hi ha prou amb paraules.

Marca amb una creu el significat es dóna a l’aigua en les diferents tradicions religioses.

L’aigua és present en celebracions de les diverses tradicions religioses. Relaciona cada imatge amb la religió corresponent:

Purificació

Refrescament

Compassió

Diversió

L’aigua

Judaisme Islam Cristianisme Hinduisme

036_049_U3_12541.indd 46 22/6/10 19:58:53


•Marca amb una creu el significat que es dóna a l’aigua en les diferents tradicions religioses.


SolucionariCal marcar: purificació. >



•L’aigua és present en celebracions de les diverses tradicions religioses. Relaciona cada imatge amb la religió corresponent:


Solucionari1. Hinduisme.2. Islam.3. Judaisme.4. Cristianisme.

DOTZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és conèixer alguns significats de >la llum com a símbol en les diferents religions.

desenvolupament


Hassan: Ja heu vist que el símbol de l’aigua té un significat en les tradicions religioses. Hi ha un altre

element en les festes i celebracions religioses que també té significats: la llum. Ara ho descobrireu!

Jacob: En la sinagoga, els jueus, tenim unes llànties que s’anomenen ner tamid. Aquesta llum simbolitza la «llum eter-na» i està encesa constantment.

Maria: Els cristians en la celebració de la Pasqua encenem un ciri que simbolitza Jesús, la llum del món. Els creients acostu-mem a encendre una espelma en el mateix ciri com a signe de ser nosaltres també llum per als altres.

Sita: La festa de l’any nou hindú, Divali, és la festa de la llum que coincideix amb la nit més fosca. És tradició encendre multitud de llànties d’oli fetes de fang. Aquestes llànties es posen a les teulades de les cases per donar la benvinguda al déu Rama.

Hatsuko: Durant la festa de la Vesak es guarneixen sovint els carrers i les cases amb fanalets i garlandes. La llum dels fana-lets simbolitza la saviesa i la felicitat. Els joves fan desfilades pels carrers amb els fanalets fets de paper fi.



Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 47. >•Completa les frases amb les paraules ade-

quades:Una vegada feta l’activitat es llegeix el text final. >


Solucionarisinagoga – Pasqua – llum – saviesa – felicitat >

ATENCIÓ!: Per a la propera sessió demanem als alum-nes que portin un lot.


Diversitat de respostes > L’ús de símbols és un fet comú a totes les societats i

cultures per expressar realitats que superen les parau-les. Alguns d’aquests símbols, com l’encesa d’espelmes o les ofrenes florals, són utilitzats en contextos civils –no religiosos– però tenen un valor de pregària i d’in-teriorització.



L’objectiu de la sessió és experimentar amb l’aigua i >llum per veure’n la importància.

desenvolupament


Aquesta activitat demana preparació prèvia per part >dels alumnes, tal com s’indica en les orientacions de la sessió anterior.Experimentem amb l’aigua i la llum. >

Aigua:•– Fem dos grups amb els alumnes de l’aula.– Un grup s’embruta les mans amb pintura. L’altre

grup no s’embruta les mans, s’ho mira. – En aquest moment els proposem que facin parelles,

un alumne/a brut de pintura amb un alumne/a amb les mans netes.

– Demanem als alumnes que van bruts de pintura que donin la mà al company, que es facin una abraçada, que mengin alguna galeta...

S’adonen que estan bruts i no poden donar les mans al company, no podem agafar el menjar, no podem abraçar ningú...

– Ara li toca al company que està net fer una abraça-da, agafar una galeta...

El grup que va net sí que pot tocar el menjar i abraçar els altres.

– Què poden fer els que van bruts? Doncs rentar-se les mans amb aigua. – Una vegada s’han rentat les mans amb aigua, ja

poden agafar el menjar amb les mans, abraçar... (es mengen les galetes).

– Conclusió: Amb les mans brutes no podem menjar ni acostar-

nos als companys. Quan ens les rentem amb aigua ja podem agafar el menjar i acostar-nos als companys.

Llum:• – Aquesta activitat s’ha de fer en un lloc prou fosc per

jugar amb lots. Els alumnes han de dur un lot cadascun. – Deixem l’aula totalment a les fosques. S’indica als

alumnes que no encenguin el lot.

TRETZENA SESSIÓ



Com ho vius tu?M

Experimentem amb l’aigua i la llum.

Després d’experimentar amb l’aigua i la llum, digues per a què serveixen en la vida diària:


L’aigua neteja i ajuda la vida a créixer.

La llum il·lumina i també ajuda la vida a créixer.

Les tradicions religioses utilitzen l’aigua i la llum com a símbol per expressar que la presència de Déu ajuda a

créixer les persones, les guia i els dóna sentit.

Aquesta experiència amb l’aigua i la llum m’ha fet veure que...

L’aigua serveix per... La llum serveix per...

036_049_U3_12541.indd 48 22/6/10 19:59:19


– L’educador/a pregunta: Què sentim? (Por, inseguretat, desconeixement, neguit...)

Quines sensacions tenim? (Obrir i tancar els ulls, voler tocar a algú de prop, escoltar en silenci, trobar una llum...)

... – L’educador/a encén el lot i juga amb la llum. – Convidem als alumnes a encendre el seu lot i es juga

(perseguir la llum del mestre/a, apuntar tots a un mateix objecte...)

– L’educador/a pregunta: Ara amb la llum, com ens sentim? (Segurs, contents,

juganers, sense por, valents...)

MaterialPintura, galetes (una per nen/a), lots (portats pels alum- >nes).


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 48. >•Aquesta experiència amb l’aigua i la llum m’ha

fet veure que...



CATORZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és relacionar l’aigua i la llum >amb el significat simbòlic que tenen en les tradicions religioses.

desenvolupament


> Continuem amb el treball de l’aigua i la llum com a símbols.

Preguntem als alumnes sobre l’ús de l’aigua i la llum en >la vida quotidiana:

Per a què les fem servir?•

Quina utilitat tenen?•Què passaria si no tinguéssim llum ni aigua?•...•

> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 48. •Després d’experimentar amb l’aigua i la llum,

digues per a què serveixen en la vida diària.Llegim la conclusió final. >


SolucionariAigua: rentar-nos, netejar, regar, beure... >Llum: il·luminar, veure-hi, orientar-nos, escalfar... >



L’objectiu de la sessió és aprofundir personalment en el >significat de l’aigua i la llum com a símbols de vida .

desenvolupament


L’educador/a llegeix aquest conte als alumnes. >La llavor que volia fer-se gran

Hi havia una vegada una llavor que somniava fer-se gran. La llavor volia créixer plena de vida, tenir

molts colors i donar molts fruits...Un dia la va agafar un nen que es deia Arnau i la va plantar en un test petitó. L’Arnau li donava suc de pinya per beure i per ajudar-la a créixer, ja que a ell li agradava molt aquell suc.

La llavor s’esforçava molt per poder treure les arrels i créixer, però no tenia prou forces. A més, al test hi havia molt poca sorra per poder-hi arrelar.

L’Arnau se la mirava cada dia i la llavor no creixia. La va posar a sota d’un llum perquè tingués llum... Però tampoc no hi va veure cap canvi. Després la va posar en un lloc ben fosc perquè ni el vent ni res no la molestés... Però tampoc no hi va veure cap canvi, la llavor no creixia.

–Què necessita la meva llavor per créixer? Com la puc ajudar? –va pensar l’Arnau.

Fins que un dia, un home savi li va ensenyar a l’Arnau allò que necessitava la seva llavor per créixer. L’home savi va agafar la llavor amb estimació, li va somriure, i, acaronant-la, la va treu-re del test petitó i la va posar en un de molt més gran amb terra bona, la va regar amb aigua fresca i la va posar al sol.

La llavor va agrair molt totes aquelles atencions, l’aigua fresca la va alimentar i li va donar forces per arrelar i créixer. El sol li

donava llum i escalfor, i així li va començar a créixer la tija i les primeres fulles van treure el cap. L’Arnau estava meravellat contemplant el creixement de la seva llavor i es va adonar de com són d’importants són l’aigua i la llum del sol!

Quan la llavor ja s’havia convertit en una bonica planta, l’ho-me savi i l’Arnau la van portar al lloc més especial del bosc. La van treure del test i la van plantar al terra. Allà va poder créi-xer encara més plena de vida. Quan plovia, l’aigua de la pluja l’alimentava i la rentava. Quan li tocava el sol les seves flors de colors se sentien acaronades. Els seus colors i els seus fruits eren molt estimats pels animalets del bosc. La llavor havia complert el seu somni, havia crescut plena de vida i tenia molts colors gràcies al savi, a l’Arnau i, sobretot, a l’aigua i al sol.

Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 49. >•Observa les vinyetes.•La llavor va poder créixer quan va ser en una

terra bona, va rebre aigua i la llum del sol. Imagi-na que tu ets la llavor, que vol créixer, fer-se gran i bonica: què serien per a tu l’aigua i la llum?



Orientacions DidàctiquesConvidem a pensar en allò que pot ens ajudar a créixer: >les bones amistats, els bons consells de la família, la lec-tura, l’esport, els valors (solidaritat, generositat, la paciència, el respecte, la bellesa, l’amistat, l’alegria...), personatges importants...Podem proposar que identifiquin els personatges del >conte amb altres persones: qui podria ser el savi? I l’Ar-nau? I el sol?...

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi III

Pensa-hi!M

Interioritzem

Observa les vinyetes:

La llavor va poder créixer quan va ser en una terra bona, va rebre aigua i la llum del sol. Imagina que tu ets la llavor, que vol créixer, fer-se gran i bonica: què serien per a tu l’aigua i la llum?


UD3. Els moments d’aturada. La pregària 49

036_049_U3_12541.indd 49 22/6/10 19:59:22


Interioritzem


L’objectiu de la sessió és iniciar la interiorització del >sentit profund del que s’ha anat treballant al llarg de la unitat.

desenvolupament


Ambientació: en l’espai en què ens trobem, posem en un >lloc visible un recipient amb aigua i una espelma encesa. Cal enfosquir un xic l’espai.

> Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els demanem que seguin correctament, amb l’esque-na recta, i els proposem que tanquin els ulls. Acompanyem aquesta estona amb música tranquil·la.

Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar. L’educador/a anirà fent recordatori del que s’ha viscut al llarg de la unitat.

Pot servir aquest text:

Hem estat molts dies parlant de la pregària.

Hem vist que, a totes les religions, els seus seguidors tenen moments de pregària i de meditació.

Aquests moments són per estar tranquils i pensar les coses i la postura del cos ens hi pot ajudar. Els moments d’atura-da ajuden a descobrir que bonica que és la vida i a millo-rar com a persones.

En les estones de pregària els creients es dirigeixen a Déu, connecten amb el que dóna sentit a la seva vida. Déu rep noms diferents –Al·là, Jahvè, Brahman...– però uneix totes les persones.

En pregar, les persones expressen sentiments amb el seu cos, amb les mans, amb la cara, fan silenci i escolten la seva veu interior.

Nosaltres farem un moment d’aquests fent servir el llen-guatge de símbols. Contemplarem dos símbols: la llum d’una espelma i l’aigua d’aquest recipient.

Ens fixem en l’aigua. L’aigua és fresca i transparent, és als rius, als llacs, a les fonts, al mar... L’aigua neteja i ajuda a fer créixer la vida.

–Deixem uns instants per contemplar l’aigua.

Ens fixem en la llum de l’espelma. La llum il·lumina, escal-fa, permet que hi veiem, treu la foscor, deixa veure el camí. La llum és al sol, al foc, a les flames... La llum ajuda a fer créixer la vida.

–Deixem uns instants per contemplar l’espelma.

Les tradicions religioses utilitzen l’aigua i la llum com a símbol per expressar que la presència de Déu ajuda a créi-xer les persones, les guia i els dóna sentit.

–Deixem una estona de contemplació amb música suau.

MaterialRecipient amb aigua. >Una espelma (o diverses). >Música tranquil·la. >Text meditatiu. >

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi!M

Interioritzem





036_049_U3_12541.indd 49 22/6/10 19:59:22

84 ud 4 La manera de ser de les persones

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEIdentificar la compassió, la disponibilitat, el servei i la coherència com a actituds de les persones que creixen en la •seva experiència religiosa.Reconèixer que l’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones.•Conèixer testimonis de persones que encarnen els valors de la compassió, la disponibilitat, el servei i la coherència.•Experimentar la compassió, la disponibilitat, el servei i la coherència.•Viure moments d’interiorització.•Expressar els propis sentiments i opinions.•Mostrar interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostrar respecte pel treball en grup, les opinions i vivències dels altres.•

2. CONTINGUTSCompassió.•Disponibilitat i servei.•Coherència.•Visionat i audició de relats.•Converses i diàlegs senzills.•Extracció d’informació d’un text periodístic.•Treball en equip.•Reflexió senzilla a partir de textos bíblics i d’altres religions.•Ordenació de la seqüència cronològica d’un relat.•Relació de les situacions presentades amb la realitat pròpia.•Reflexió sobre l’experiència pròpia.•Realització d’activitats en suport digital.•Realització d’activitats vivencials.•Experiències per treballar la interioritat.•Expressió de sentiments, vivències i opinions personals.•Respecte i valoració de les opinions dels altres.•Participació i col·laboració en les activitats proposades.•

DURADA: 16 sessions

Unitat 4. LA MANERA DE SER DE LES PERSONES




Expressar i comprendre missatges orals i visuals. –Expressar oralment sentiments i experiències pròpies. –Extreure els valors dels relats. –

Competències artística i cultural•Expressar plàsticament els sentiments propis. –Conèixer manifestacions culturals pròpies del refranyer popular. –

Tractament de la informació i competència digital•Usar aplicacions didàctiques amb suport digital. –

Competència matemàtica•Ordenar temporalment la seqüència d’una història representada en imatges. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –Analitzar situacions i exposar conclusions. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Reconèixer l’esforç com a necessari per al creixement personal. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds de generositat i d’agraïment als altres. –Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones. –Valorar el testimoniatge dels cristians compromesos amb la societat i les necessitats humanes. –

LA MANERA DE SER DE LES PERSONES

L’ExPERIèNCIA RELIgIOSA

COMPASSIó DISPONIbILITAT I SERVEI COhERèNCIA

pot estar configurada per

i generar actituds de

«Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!» (Mt 5, 7).

«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre servent.» (Mt 20, 26)

«Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida.Rebutja les mentides, aparta’t de l’engany.»Llibre dels Proverbis, Tanak. (AT)


5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure un audiovisual d’un relat sobre la compassió. gg•Escriure quines coses fan sentir compassió. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre un personatge compassiu, Sor genoveva. gg•Preparar una enquesta per a Sor genoveva. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre un personatge compassiu, Elisabeth Eidenbenz. gg•Experimentar amb l’actitud de la compassió. Pg•Posar-se en la pell de l’altre amb les ulleres de la compassió. gg•Completar frases. I•Decorar les ulleres de la compassió. I•Créixer interiorment amb l’actitud de la compassió cap als altres. gg•Veure un audiovisual d’un relat sobre la disponibilitat i servei. gg•Completar frases. I•Ordenar vinyetes. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre una persona servicial i disponible en el seu dia a dia. gg•Portar a terme una missió secreta de servei. Pg•Escoltar un relat sobre el servei i l’amor. gg•Concretar en quins moments és possible ser servicial. I•Conèixer el refranyer popular. I•Meditar amb les mans en clau de servei. gg/Pg•Resseguir la silueta de les mans. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre la coherència. •Veure un audiovisual d’un relat sobre persones que han estat coherents en la seva vida. gg•Resoldre una sopa de lletres. I•Assenyalar raons per ser coherents. I•Escoltar i reflexionar sobre el missatge de coherència de Jesús de Natzaret. gg•Identificar frases dins un text. I•Experimentar situacions amb la coherència. gg/Pg•Experimentar amb els nostres valors en una activitat en suport digital. I/gg•Interioritzar el sentit més profund del que comporta el servei i la disponibilitat a través •de la meditació i fent servir un suport digital. gg

6. CRITERIS D’AVALUACIÓIdentifica la compassió, la disponibilitat, el servei i la coherència com a actituds de les persones que creixen en la seva •experiència religiosa. (act. 1, 3, 4, 5, 11, 14, 16, 22, 23, 24, 25, 30)Reconeix que l’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones. (act. 1, 3, 11, 22, 23, 29, 30)•Comprèn, a partir de l’experiència, la compassió, la disponibilitat, el servei i la coherència. (act. 6, 7, 27, 28)•Experimenta moments d’interiorització. (act. 9, 20 i 30)•Expressa els propis sentiments i opinions. (act. 1, 2, 3, 4, 5, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 23, 26, 27, 29)•Mostra interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostra respecte pel treball en grup, les opinions i vivències dels altres.•

7. ACTIVITATS D’AVALUACIÓPer avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats.•A l’apartat de criteris d’avaluació s’indiquen les activitats que ens poden servir per a aquesta observació.•


Les pàgines inicials mostren una escola que prepara una campanya solidària de recollida de roba i menjar. L’escola és un lloc on experimentem el creixement personal i hi entren molts elements que van configurant la pròpia personalitat i la manera de ser.En el dibuix es poden apreciar actituds que parlen de compassió, de servei i de coherència.Aspectes per destacar:

Els diferents espais (aula, pati, capella-oratori-espai de reflexió...) representen la influència de l’entorn en el nostre •creixement com a persones (els valors que integrem).La celebració d’una campanya solidària:•

A l’aula: punt de classificació de la roba i el menjar. –Al pati: punt de recollida del material. –A la capella-oratori-espai de reflexió: punt de sensibilització i de reflexió. –

Compassió: una campanya solidària implica una actitud de compassió envers les persones que pateixen necessi-•tat.Servei i disponibilitat: el grup de nens i nenes que ajuden a classificar el material recollit.•Coherència: la imatge d’un nen que s’interroga sobre què ha de fer quan veu un company que vol fer una entre-•maliadura.

A partir de les imatges podem fer un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

La compassió, el servei i la coherència són actituds que creixen en les persones creients com a fruit de la seva experiència religiosa.



La manera de ser de le∫ persone∫

4

050_063_U4_12541.indd 50 22/6/10 20:06:03

La compassió, el servei i la coherència són actituds que creixen en les persones creients com a fruit de la seva experiència religiosa.

050_063_U4_12541.indd 51 22/6/10 20:06:05



L’objectiu de la sessió és descobrir la compassió com >un tret de les persones que creixen en la seva experièn-cia religiosa.

desenvolupament


Hatsuko: Les persones creixem físicament i també ho fem per dins. Ho recordeu? Per créixer físicament hem de men-jar bé i portar una vida sana. A créixer per dins, ens hi ajuden una bona lectura, els consells d’un bon amic, els moments de reflexió, meditació i pregària, saber escol-tar...

Un dels trets que demostren que la persona creix interiorment és la compassió. Amb ella, el nostre cor es fa més gran i més sensible al que passa a les altres persones.

Per entendre-ho millor us explicaré un conte jataka, una his-tòria del mateix Buda. És el jataka del lloro valent.

Hi havia una vegada un lloro petit i blau que vivia en un arbre d’una selva tropical. Un matí, uns núvols grans i negres van aparèixer al cel. Els núvols estaven enfadats i van comen-çar a bramar i a tronar, amb un soroll espantós. De sobte, van llençar uns intensos llampecs platejats i un d’ells va caure sobre un arbre mort que va començar a cremar amb flames. Llavors les flames es van anar escampant i fent-se més altes fins que van arribar al niu del petit lloro blau. El lloro no va tenir més remei que marxar volant molt amunt per no cre-mar-se les plomes.

El lloro blau, des de dalt, va veure com els seus amics ani-mals corrien desesperats per salvar-se del foc. Ell va tenir la idea de dir-los que anessin cap al riu, que ell des de dalt els guiaria. Així ho va fer. Però es va adonar que altres animals de la selva s’havien quedat atrapats i estaven envoltats pel foc. El lloro blau va tenir la idea d’anar al riu per mullar les seves petites ales i batre-les damunt les flames, perquè l’ai-gua caigués sobre el foc. Ho va fer una, dues, tres i moltíssi-mes vegades més. Llavors es va adonar que algú l’estava observant. Els déus de les terres de la felicitat l’estaven obser-vant. Li van dir al lloro blau: marxa volant i salva’t que al

PRIMERA SESSIÓ

53UD4. La manera de ser de les persones

w Descobrimw

LA COMPASSIÓLlegeix aquesta carta que ens adreça Sor Genoveva i després contesta les preguntes

que la Maria ha preparat per fer-li:

Hola nois i noies,Sóc Genoveva Massip, però la gent em coneix per Sor Genoveva. Vaig néixer a Sabadell el 1923. Quan tenia 16 anys vaig entrar a la congregació de les Filles de la Caritat. Les Filles de la Caritat van ser fundades per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac a París per atendre els més desfavorits.Sóc mestra i els meus primers anys els vaig dedicar al treball a l’escola. Després vaig treball entre la gent que vivia a les barraques de Montjuïc, el Camp de la Bota, la Perona i Can Tunis, a Barcelona.Durant prop de 60 anys he acompanyat homes i dones empresonats, persones abandonades, sense un lloc on anar, persones del carrer. A través de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la ciutat de Barcelona, continuem, dia rere dia, estimant i atenent «amb passió» les persones més pobres de la nostra ciutat.Jesús de Natzaret va mirar amb compassió i estima les persones que hi havia al seu voltant... N’hi havia moltes que patien i ell els deia que eren les preferides de Déu. Nosaltres, avui, intentem apropar als pobres i necessitats aquesta mirada de Déu.

Sor Genoveva

Sor Genoveva Massip

050_063_U4_12541.indd 53 22/6/10 20:06:10

52 UD4. La manera de ser de les persones

Descobrimw

LA COMPASSIÓ

Escriu quines coses et fan sentir compassió.

La compassió és un sentiment que surt del cor quan veus que algú pateix i vols ajudar-lo. Les persones

religioses creixen en compassió perquè experimenten que Déu és compassiu. Fixeu-vos en aquests textos:

La compassió porta a fer coses per alleugerir el patiment de l’altre.

Les persones compassives es posen en el lloc dels altres i els ajuden.

El déu es va transformar en àguila. L’àguila va sentir compassió pel lloro i els seus amics i va plorar. Va plorar tant que les seves llàgrimes queien sobre les fl ames com si fossin gotes de pluja d’una gran tempesta. Va plorar tant que va apagar totes les fl ames de la selva. (Jataka «El lloro valent»)

—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per menjar. (Mc 8,2)

050_063_U4_12541.indd 52 22/6/10 20:06:07

CREIxEMENT INTERIOR. LA COMPASSIÓDescobrim I


final et cremaràs! Et penses que amb aquestes gotetes apa-garàs el foc?

El lloro blau estava tan ple d’amor i lleialtat cap als seus amics que no va fer cas als déus i va continuar fent el mateix.

Un dels déus va veure que el lloro ja no podia més, li picaven els ulls del fum i les potetes se li cremaven amb les flames, però tot i això el lloro continuava perquè estimava els seus amics. El déu es va transformar en àguila. L’àguila va sentir compassió pel lloro i els seus amics i va plorar. Va plorar tant que les seves llàgrimes queien sobre les flames com si fossin gotes de pluja d’una gran tempesta. Va plorar tant que va apagar totes les flames de la selva.

Quan el lloro va veure que estaven salvats va cridar: «Visca, visca!».

I els seus amics animals van cridar: «Visca, visca! El lloro ens ha salvat!».

L’àguila va tornar al seu castell i es va transformar en déu sense deixar d’observar amb tendresa el petit lloro blau. I pensava: «Qui ho havia de dir que un lloro tan petit pogués estimar tant els seus amics... Li faré un regal».

Llavors un núvol gris es va posar davant del lloro, però quan va desaparèixer el lloro havia deixat de ser blau, ara tenia les plomes del color de l’arc de Sant Martí i brillaven quan li tocava el sol.



Els contes > jataka expliquen algun moment de la histò-ria del buda en el seu procés vers la il·luminació i de les seves vides anteriors. Aquests relats són ensenya-ments en el camí de recerca personal i solen ser el primer contacte dels infants amb el budisme.


Iniciem una conversa sobre el relat de la compassió: >•Us ha agradat el conte jataka del lloro blau?

•Quin dels personatges sent compassió? El lloro? L’àguila? Els animals amics?

Què creieu que vol dir la paraula • compassió?

...•Llegim el que ens diuen la Sandi i la Maria sobre la com- >passió, Llibre de l’alumnat, pàgina 52.

SolucionariCompassió: Sentiment amb què una persona pren part >en el sofriment d’una altra. Aquest sentiment porta a l’acció per tal que el patiment s’alleugi i s’acabi. Les per-sones religioses creixen en compassió perquè experimen-ten que Déu és compassiu.



Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 52. >•Escriu quines coses et fan sentir compassió:


SolucionariLa resposta és lliure, ja que és totalment subjectiu en >cada persona. Sí que podem donar pistes per ajudar l’in-fant a situar o posar nom a aquest sentiment: Sento com-passió quan veig un nen petit que plora, quan veig perso-nes per la televisió que no tenen casa per culpa de la guerra...


Diversitat de respostes > El sentiment de la compassió és propi dels humans,

que són sensibles al patiment dels altres en compar-tir la seva condició. Lògicament, no és exclusiu dels creients, però el cert és que aquesta sensibilitat neix en persones que conreen la seva interioritat i arriben a commoure’s davant la necessitat de l’altre. L’expe-riència personal d’un Déu compassiu i proper a la persona que pateix, enriqueix i transcendeix l’actitud humana.


SEGONA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és conèixer Sor genoveva, una >persona que viu disponible als altres.

desenvolupament


Descripció Maria: Avui estic molt contenta perquè faré de periodista, una professió que m’agradaria fer de gran.

Després de parlar a l’escola sobre la compassió, la mestra ens ha demanat que escrivim preguntes per fer una entrevista a persones que en la seva vida actuen amb compassió.

Jo, ràpidament, m’he imaginat amb una llibreta i un llapis a la mà i fent una entrevista a una d’aquestes persones de les quals tenim molt per aprendre.

A poc a poc he començat a escriure algunes preguntes. Men-trestant, ja somiava com seria parlar amb aquesta persona. De ben segur que la seva mirada, el seu parlar dolç em farien descobrir que la compassió és un valor que es té quan el nos-tre cor és ple d’amor i estimació vers els altres.

I, així, he començat a escriure:

Hola, bona tarda? Com es diu? ...

Què és allò que el fa ser compassiu?

De qui va aprendre aquest valor?

Com podem nosaltres ser compassius amb les altres persones?

...aquestes eren algunes de les preguntes que tenia ganes de fer, i de segur que després en sorgirien d’altres.

Estava molt il·lusionada amb aquest nou projecte. Sempre he pensat que si mai arribo a ser periodista m’agradaria entre-vistar persones d’aquelles que, sense fer gaire soroll ni ser portada de diaris ni sortir a la televisió, tenen molt a dir-nos per tal d’anar construint un món millor.



Iniciem un diàleg a partir de la motivació inicial: >•Com són les persones de què parla la Maria?

•A quines persones us agradaria fer-los una entre-vista?

Coneixeu persones com les que vol entrevistar la Maria? •Quines?

Si tinguéssiu l’oportunitat de fer una entrevista a una per- >sona compassiva, quines preguntes faríeu?

... >


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 53 i fotocopiable.

•Llegeix aquesta carta que ens adreça Sor genoveva i després contesta les preguntes que la Maria ha prepa-rat per fer-li.


SolucionariCom es diu l’autora de la carta? > Genoveva Massip.

Quin any va néixer? > El 19 de novembre del 1923.

On va néixer? > A Sabadell.

Quins són els fundadors de les Filles de la Caritat? > Sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac.

Quina ha estat la dedicació principal durant la seva >vida? L’atenció a homes i dones empresonats, persones abandonades, sense un lloc on anar, persones del carrer.

Quin creus que és el model que ha seguit Sor Genoveva? >Per què? Jesús de Natzaret. Perquè, com ell, mostrava als pobres que són els preferits de Déu.


Per a més informació es pot consultar l’entrevista feta >a Sor genoveva Massip al setmanari Catalunya Cristia-na, el 18 de març del 2004, núm. 1278.

Orientacions DidàctiquesEs pot plantejar als alumnes la recerca d’informació d’al- >tres homes i dones que en la seva vida han estat com-passius: Vicenç Ferrer, Pere Casaldàliga, monsenyor Òscar A. Romero...També es pot fer una ampliació cercant informació sobre >els fundadors de les Filles de la Caritat: sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac.


Com ho vius, tu? I


Com ho vius tu?M


Decora les ulleres de la compassió que trobaràs al final del llibre.

LA COMPASSIÓ

l’altre compassió pell

Aquesta és l’Elisabeth Eidenbenz, una dona que,

en temps de guerra, va sentir compassió per les dones

embarassades i va decidir muntar la Maternitat d’Elna en una casa rural. Amb pocs

recursos però amb molta il·lusió, va aconseguir que hi nasquessin

gairebé 600 nadons.

Les ulleres de la compassió

Per sentir cal posar-se en la de .

050_063_U4_12541.indd 54 22/6/10 20:06:13

TERCERA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és adonar-se quan sentim com- >passió i què podem fer davant aquest sentiment.

desenvolupament

> Posem el muntatge audiovisual corresponent.

Motivació inicialHatsuko: Hem descobert la compassió com un dels trets de la manera de ser de les persones que viuen l’experiència religio-sa. Us voldria explicar la història d’una persona que també es va moure a partir de la compassió.

Ahir per la televisió vaig veure un programa dedicat a Elisa-beth Eidenbenz. Quan era jove, l’Elisabeth va ser mestra, però també feia de llevadora. Les llevadores són les infermeres que ajuden les mares a fer sortir el nadó quan arriba l’hora del part.

L’Elisabeth va viure a França en temps de guerra. En una guerra, les mares i els pares pateixen molt. Els metges i les metgesses havien d’atendre tots els soldats ferits. Per això, moltes dones que estaven esperant un fill no eren ben ateses

ni rebien gaire ajuda. Tothom s’havia d’espavilar com podia.

L’Elisabeth va sentir compassió per aquestes mares joves i va decidir fer-hi alguna cosa. Durant la guerra, va muntar un petit hospital per a dones embarassades, en una casa rural d’un poble que es diu Elna, a França. Aquest lloc el van ano-menar la Maternitat d’Elna. Amb pocs recursos, però amb molta il·lusió, va aconseguir que naixessin gairebé sis-cents nadons.

Ara, de tot això ja han passat molts anys, però aquests nadons que va ajudar a néixer s’han fet grans i estan molt contents que l’Elisabeth ajudés les seves mares i muntés la Maternitat d’Elna. Per això s’ha fet aquest programa, perquè tothom conegui el que va fer l’Elisabeth Eidenbenz.


Elisabeth Eidenbenz va néixer el 1912, a Suïssa. Durant la guerra Civil espanyola va viatjar a Madrid com a voluntària per ajudar mares i criatures. Molts exiliats republicans es van refugiar en camps francesos i molts d’ells van morir per desnutrició, malalties i altres causes. Les dones embarassades corrien el risc de perdre el fill o de morir en el part. Elizabeth va convertir un palauet


abandonat a Elna (Rosselló) en una llar de maternitat, prop dels camps de refugiats.La seva història és narrada a Els nens d’Elna (2005), d’Assumpta Morella. La generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2006.



Iniciem una conversa sobre la història de la Maternitat >d’Elna:

•Coneixies aquesta història?

•Com es diu la dona protagonista?

Com es diu l’hospital que va muntar?•Per a qui va muntar la Maternitat d’Elna?•Què va sentir l’Elisabeth per les dones embarassades?•Quan escoltaves la història has sentit alguna cosa dins •teu? Què?

T’ha agradat que l’Elisabeth trobés una manera d’ajudar •les embarassades? Per què?

Coneixeu alguna persona que pateixi?• Malalts, persona trista per alguna cosa, persona sense

casa, persona que ha perdut un familiar o amic, per la separació dels pares...Heu patit mai vosaltres?•En quin moment?•...•



Treballem la compassió. >•Distribuïm els alumnes en cinc grups.•L’educador/a dóna a cada grup un full (material

fotocopiable), que hauran d’emplenar en el desenvolupament de la dinàmica:

1. PRIMERA IMPRESSIó – L’educador/a ensenya una imatge de manera

molt ràpida d’una persona que està patint. ho fa per a tots els grups alhora.

– En els grups, cadascú diu allò que ha vist o creu que ha vist. En el requadre PRIMERA IMPRES-SIó del full s’escriu el que el grup ha vist.

2. REALITAT – L’educador/a dóna la imatge a cada grup, per tal

que la puguin mirar més estona. – En els grups, ara amb la imatge al davant, cadas-

cú descriu la imatge. En el requadre REALITAT s’escriu la descripció real de cada membre del grup.

3. SENTO – L’educador/a els demana quins sentiments els

desperta la imatge. – En els grups, cadascú diu allò que sent davant la

imatge. ho escriuen en el requadre SENTO del full.

4. PENSO – L’educador/a els demana que expressin els pensa-

ments o l’opinió que els provoca la imatge. – En els grups, cadascú diu el que pensa d’aquesta

imatge, què li passa... ho escriuen en el requadre PENSO.

5. FARIA – L’educador/a proposa que expressin les accions

que farien per canviar la situació. – En els grups, cadascú s’expressa i ho escriuen al

requadre FARIA del full. 6. EM COMPROMETO A – Finalment, l’educador/a proposa que expressin

voluntàriament un compromís. – En els grups, cadascú diu a què es compromet

per canviar aquesta situació. En el requadre EM COMPROMETO A... s’escriu.

MaterialFull fotocopiable de la fitxa. >Imatge d’un nen plorant per a cada grup >

Orientacions DidàctiquesCal que l’educador/a acompanyi la dinàmica dels grups, >ja que costa una mica donar nom als sentiments.Cal deixar temps per dialogar en el grup i per escriure en >cada apartat.L’educador/a no ha de jutjar les conclusions dels >alumnes.


QUARTA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és adonar-se que per sentir >compassió cal posar-se en la pell de l’altre.

desenvolupament


> Les ulleres de la compassió. Joc. •Farem sortir de la classe 3 o 4 alumnes volun-

taris.Dels alumnes que queden a l’aula, indiquem a uns •quants que actuïn de la manera següent:

– Un plora en un racó. – Un es mostra preocupat perquè ha perdut alguna

cosa important. – Un altre està trist i desanimat. – Un altre està malalt. – Un porta moltes coses i li estan caient, necessita

ajuda.Els altres alumnes han de fer coses habituals de l’aula •(escriure, pintar, llegir un conte, retallar...).L’educador/a fa entrar un dels alumnes voluntaris.•Els explica que a la classe hi ha nens i nenes que neces-•siten un cop de mà o d’ànim i ells n’han de descobrir un o dos.Perquè descobreixin qui són, els demana que es posin •les ulleres de la compassió.Les ulleres «ajudaran» l’alumne/a a posar-se en la pell •dels altres i a detectar els companys que estan patint.Quan n’identifiquin algun, ho han de dir i, si ho volen, •poden actuar compassivament.

Fem el mateix amb els altres alumnes que han sortit a •fora.

En acabar, podem dialogar sobre l’experiència. Poden >servir preguntes com aquestes:

Algun company que patia s’ha quedat sense ser ajudat?•Com us heu sentit els que patíeu i us han ajudat?•...•

Entre tots podem extreure alguna conclusió, per exemple: >Cada dia al nostre voltant passen moltes coses amb les •persones amb qui ens relacionem.

De vegades les persones «estan cegues» i no s’adonen del •patiment del que hi ha al costat.

Cal posar-se en la pell de l’altre per esbrinar com se sent •i sentir compassió.

...•

MaterialLes ulleres de la compassió. >(LP > unes ulleres fetes amb cartró, material de la classe).


Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 54. >•Completa aquesta frase.•Decora les ulleres de la compassió.

MaterialLlibre de l’alumnat. >Retallable de les ulleres de la compassió, (LA > retalla-ble d’unes ulleres)

SolucionariPer sentir > compassió cal posar-se en la pell de l’altre.



Pensa-hi!M

Fem un exercici d’interiorització.

Què has descobert sobre la compassió? Creus que és important ser compassiu? Expressa’t a través d’un text o un dibuix:

LA COMPASSIÓDéu vol que siguem compassius amb els altres com Ell ho és. Els creients confiem

que Ell transformi el nostre cor.

Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. (Ez 36,26)

050_063_U4_12541.indd 55 22/6/10 20:06:15


L’objectiu de la sessió és prendre consciència de l’es- >pai interior com a lloc on pot créixer la compassió com a manera de ser de la persona.

desenvolupament


Ambientació: Podem posar en un lloc visible de l’espai >en què ens trobem un cor fet de pedra/fang i un cor fet d’esponja. Si tenim la possibilitat, podem encendre una espelma i enfosquir un xic l’espai.Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els demanem >que seguin correctament, amb l’esquena recta. Acompa-nyem aquesta estona amb música tranquil·la.Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar.

Pot servir aquest text:

Amb el relat d’en Hatsuko sobre el petit lloro, la dedica- >ció de Sor Genoveva i les ganes d’ajudar d’Elisabeth Ein-denbenz hem anat descobrint què és la compassió.

Aquestes persones van descobrir la compassió envers les >persones que patien.

Déu vol el bé i la felicitat per a les persones i també >pateix amb els qui pateixen. Els creients van descobrint aquesta manera de ser en les seves vides i es fan propers als altres.

A través de la pregària i de la meditació demanen tenir >un cor compassiu. Un cor compassiu no és un cor de pedra, sinó un cor d’esponja.

Fixeu-vos en els dos cors que tenim al davant: un és de >fang i l’altre és d’esponja.

El de fang o pedra és fred, insensible, no deixa passar •res, i amb un cop es pot trencar.El cor d’esponja, en canvi, és tou, manejable, capaç •d’absorbir tot allò que veu i capaç de deixar anar tot allò que té a dins.(Podem ficar el cor d’esponja a l’aigua i mostrar com •l’absorbeix i la deixa anar.)

CINQUENA SESSIÓ

Pensa-hi! I


Plantegem els interrogants següents perquè cadascú >contesti interiorment:

Com volem el nostre cor per conviure amb els altres: •de pedra o d’esponja?

Amb quina mena de cor estaran més feliços els qui •m’envolten?

A la bíblia, en lloc d’un cor d’esponja es parla d’un >cor de carn. Fixeu-vos en les paraules del profeta Eze-quiel. Déu diu: Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn (Ez 36,26).

Fem uns instants de silenci perquè cadascú, en el seu >interior, pensi en el seu cor i en com li agradaria que fos: de pedra o d’esponja. Podem convidar a pregar (cadas-cú segons la seva religió) o a meditar per tenir un cor d’esponja o de carn i no de pedra, que ens faci més humans.Acabem aquest moment amb un gest fratern (ens >donem les mans).

MaterialUn cor fet de fang. >Un cor d’esponja. >Recipient amb aigua. >


Diversitat de respostes > En els moments d’interiorització és molt important

respectar les creences religioses de cadascú, i també la manca de creença. No obstant això, cal afavorir els moments com aquests per tal de conrear la interiori-tat. L’audició de textos religiosos no pretén l’adhesió a una o altra tradició religiosa, sinó la confrontació per-sonal, serena i senzilla, amb el missatge que porten.


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 55. >•Expressa’t a través d’un text o un dibuix.


Orientacions DidàctiquesPotenciem l’expressió dels alumnes amb el mitjà amb >què es trobin més còmodes: el llenguatge plàstic o el verbal.



L’objectiu de la sessió és descobrir la disponibilitat i el >servei com un tret de les persones que creixen en l’ex-periència religiosa.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Hassan: Ser servicial i estar disposat a ajudar és una qualitat que fa la vida molt agradable als

altres. És agradable demanar un favor i que algú estigui disposat a fer-lo; o veure que, quan et cal alguna cosa, algú esta disposat a donar-te-la. Hi ha persones que saben veure les necessitats dels altres i estan sempre dis-ponibles a donar un cop de mà. De fet, el cristianisme, l’islam, el judaisme, l’hinduisme, el budisme, ensenyen l’atenció i l’actitud de servei que cal tenir cap als altres, com a mostra de respecte, d’estimació i de solidaritat. No

podem estimar Déu si no estimem els que tenim més a prop!

Hi ha persones que viuen l’actitud de servei fins al punt que ho donen tot pels altres. Us ho explico: la setmana passada, a l’escola, vam celebrar la setmana de la solidaritat. El mestre ens va dir que faríem una campanya de recollida de roba usada per portar-la a Tanzània, un país de l’Àfrica. La roba que portéssim per a la campanya se l’emportaria un missio-ner que treballa a Tanzània. Aquest missioner es diu David Roig.

En David va venir a l’escola a fer una xenada. Era un home que explicava coses molt interessants. Ens va dir que sempre li havia cridat l’atenció la gent que es dedicava als altres, per ajudar-los. Com a cristià, havia entès que calia estar al servei dels altres, sobretot dels qui més ho necessiten, i sempre esta-va disposat a ajudar.

Quan va ser gran, va decidir marxar a l’Àfrica. Se sentia fas-cinat per l’Àfrica i sentia que aquell era el lloc on podia servir millor els altres. Per a ell, servir els altres i estar disponible volia dir donar-se. Llavors ens va explicar el conte africà del núvol i la duna perquè ho entenguéssim millor:

SISENA SESSIÓ

DISPONIBILITAT I SERVEIDescobrim II


Descobrimw

LA DISPONIBILITAT I EL SERVEISer servicial i estar disponible per ajudar és una qualitat que fa la vida molt agradable als altres. Hi ha persones que saben veure les necessitats dels altres i estan sempre

disponibles per donar un cop de mà.

El cristianisme, l’islam, el judaisme, l’hinduisme i el budisme, ensenyen l’atenció i l’actitud de servei

cap als altres, com a mostra de respecte, d’estimació i de solidaritat. No pots estimar Déu si no estimes

les persones que tens més a prop!

Després d’escoltar aquesta història, sabries ordenar les vinyetes?

Respon aquestes preguntes:

La duna i el núvol

• Qui ha explicat el conte de la duna i el núvol? • A què es dedica?• Com va ser possible que la duna estigués plena de plantes i fl ors?

050_063_U4_12541.indd 56 22/6/10 20:06:17


Descobrimw

LA DISPONIBILITAT I EL SERVEISer monitor és una gran oportunitat per estar al servei dels altres. Hi ha molts moments en què pots donar un cop de mà: quan cal preparar les activitats, quan toca recollir el material, quan s’ha d’acompanyar algun nen o nena que s’ha fet mal, quan s’ha d’anar a buscar una cosa que ens hem oblidat... M’agrada estar disponible per ajudar.

Jesús va dir: «Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre servent». Ell va ser un exemple de servir els altres i saber estimar. Per això li deien «mestre». En la pregària li demanem que ens ensenyi a ser servicials i a estar disponibles als altres.

Enganxa la teva MISSIÓ SECRETA:

Raül Avellaneda

050_063_U4_12541.indd 57 22/6/10 20:06:19


«Un jove núvol va néixer enmig d’una gran tempesta al mar Mediterrani. Però gairebé no va tenir temps de créixer, ja que un vent fort va empènyer tots els núvols en direcció a l’Àfrica.

Tan bon punt van arribar al continent, el clima va canviar: un sol generós brillava al cel i a sota s’estenia la sorra daurada del desert del Sàhara. El vent els va continuar empenyent en direcció als boscos del sud, ja que, al desert, gairebé no hi plou. Mentrestant, tal com succeeix amb els joves humans, també succeeix amb els joves núvols. El nostre va decidir separar-se dels seus pares i dels seus amics per conèixer el món.

– Què fas? –va protestar el vent.

– El desert és tot igual! –va dir el núvol.

– Torna a la formació i anem fins al centre de l’Àfrica, on hi ha muntanyes i arbres enlluernadors! –li digué el vent.

Però el jove núvol, rebel per naturalesa, no va obeir. A poc a poc va anar perdent altura fins aconseguir planejar amb una brisa suau, generosa, prop de les arenes daurades. Després de voltar molt, es va adonar que una de les dunes del desert li somreia.

Va veure que ella també era jove, acabada de formar pel vent que tot just havia passat. I a l’instant es va enamorar de la seva cabellera daurada.

– Bon dia –va dir–. Com es viu allà a sota?

– Tinc la companyia de les altres dunes, del sol, del vent i de les caravanes que de tant en tant passen per aquí. De vega-des fa molta calor, però es pot aguantar. I com es viu allà dalt?

– També existeixen el vent i el sol, però l’avantatge és que puc passejar pel cel i conèixer moltes coses.

– Per a mi la vida és curta –va dir la duna–. Quan el vent torni de les selves, desapareixeré.

– I això t’entristeix?

– Em fa la impressió que no serveixo per a res.

– Jo també sento el mateix. Quan vingui un vent nou, ani-ré cap al sud i em transformaré en pluja. Aquest és el meu destí.

La duna va vacil·lar una mica, però va acabar dient:

– Saps que aquí al desert diem que la pluja és el paradís?

– No sabia que podia transformar-me en alguna cosa tan important –va dir el núvol, orgullós.

– Vaig sentir algunes llegendes contades per velles dunes. Elles diuen que, després de la pluja, quedem cobertes d’her-bes i flors. Però jo mai no sabré el que és això, perquè al desert és molt difícil que plogui.

Ara va ser el núvol qui va vacil·lar. Però de seguida va tornar a fer l’ampli somriure:

– Si vols, puc cobrir-te de pluja. Encara que tot just acabo d’arribar, m’he enamorat de tu i m’agradaria quedar-me aquí per sempre.

– Quan t’he vist per primera vegada al cel, també jo m’he enamorat –va dir la duna.

– Però si tu transformes la teva bonica cabellera blanca en pluja, acabaràs morint.

– L’amor no mor mai –va dir el núvol–. Es transforma. I jo vull mostrar-te el Paradís.

I va començar a acaronar la duna amb petites gotes. Així van estar junts molt de temps fins que va aparèixer l’arc de Sant Martí.

L’endemà, la petita duna estava coberta de flors. Uns altres núvols que passaven en direcció a l’Àfrica pensaven que allà hi havía la part de bosc que estaven buscant, i deixaven anar més pluja. Vint anys després, la duna s’havia transformat en un oasi, que refrescava els viatgers amb l’ombra dels seus arbres. Tot perquè, un dia, un núvol enamorat no havia tingut por de donar la seva vida per amor.»

En David va acabar dient que com més donava, més ple se sentia de la felicitat dels altres. Quin gran secret ens havia ensenyat!


Conversem amb l’alumnat sobre el que han vist. Poden >servir preguntes com aquestes:

•Què vol dir ser servicial?•Qui ha visitat l’escola d’en Hassan durant la setma-

na solidària?A què es dedica en David Roig?•On fa de missioner?•Per què va decidir anar a l’Àfrica?•Per què explica la història del núvol i la duna?•Què creus que vol dir, aquest conte?•...•



Diversitat de respostes > hi ha moltes persones que viuen l’actitud de servei des

d’una perspectiva de l’amor als altres i de la bona convivència. Com sempre, no es tracta d’una actitud exclusiva dels creients, però novament l’experiència religiosa predisposa a l’acollida de l’altre en actitud de servei, transcendint la realitat i apuntant a la supera-ció de qualsevol tipus de frontera.



Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 56. >•Després d’escoltar aquesta història, sabries orde-

nar les vinyetes?


SolucionariSegons s’hagin ordenat a l’LA >


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 56. >Respon a aquestes preguntes:•


SolucionariDavid Roig. >Missioner a Tanzània, l’Àfrica. >gràcies a l’amor del núvol que es va donar del tot. >

SETENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és descobrir la disponibilitat i el >servei com un tret de les persones que creixen en l’ex-periència religiosa.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Monitor de moviments: Em dic Raül. Sóc monitor de nois i noies d’un grup juvenil que es diu Cor Obert.

Cada dissabte a la tarda, ens trobem una estona per compar-tir jocs, reflexions i pregària, fem tallers, cantem, anem d’ex-cursió, fins i tot a l’estiu marxem de campaments i dormim en tendes.

Ser monitor és una gran oportunitat per estar al servei dels altres. Hi ha molts moments en què pots donar un cop de mà: quan cal preparar les activitats, quan toca recollir el material, quan cal acompanyar algun nen o nena que s’ha fet mal, quan s’ha d’anar a buscar una cosa que ens hem oblidat... M’agrada estar disponible per ajudar. Sembla men-tida, però cada vegada que dono més de mi, rebo molt més dels altres: la seva amistat, el seu respecte, la seva estima.

Amb l’equip de monitors fem estones de reflexió i de pregària. Sovint recordem aquestes paraules de Jesús de Natzaret:

«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre ser-vent». (Mt 20, 26)

Jesús va ser un exemple de servir els altres i saber estimar. Per això li deien mestre. En la pregària li demanem que ens ensenyi a ser servicials i a estar disponibles als altres.

Quan fas les coses amb actitud de servei t’adones que allò que reps a través dels altres és infinitament més gran que

el que estàs donant. Senzillament, el teu gra de mostassa serveix per fer el món una miqueta més com ens agrada-ria. I ja sabem que «moltes miquetes» en fan un «molt gran».

Ja ho heu sentit: qui vulgui ser el primer, que sigui l’últim de tots i el servidor de tots. El més important no és quedar bé sinó fer el bé.



L’educador/a inicia un diàleg de comprensió: >•Coneixes algun monitor com en Raül?

•En Raül, està content de ser monitor?

Què és el que fan els dissabtes a la tarda?•Com explica el servei, en Raül?•Li fa mandra ser servicial, a en Raül ?•Què és ser una persona servicial i disponible?•Sobre les paraules de Jesús:•

– Què és més important quedar bé o fer el bé? Per què?

– Qui vulgui ser el primer què ha de fer?

– ...

Activitat d’aprenentatge núm. 15Descripció> Experimentem: fem una activitat en què hem

d’estar atents a les necessitats dels altres i mos-trem la nostra disponibilitat per ajudar.

Missió secreta> Cada alumne/a agafa el retallable de la «Missió

Secreta» del seu llibre.


L’alumnat omple la fitxa de la Missió Secreta amb les >seves dades:

Nom i nom en clau (per exemple, Joan, • àguila roja).L’educador/a assigna una Missió Secreta a cada >alumne/a, que l’apunta a la secció Top Secret del retalla-ble, sense que ningú no ho pugui veure.

hi ha dos tipus de missió: unes en què es demana de •fer una activitat, com ara resoldre un problema, fer un dibuix, etc.; i unes altres en què cal trobar un company a qui oferir-se per ajudar-lo.Propostes de • missions secretes com a exemple:Missions de fer activitats– Resoldre una suma difí-

cil.

– Escriure un text sobre la pluja.

– Fer un dibuix de natura.

– Resoldre una resta.

– Pintar un dibuix.

– Resoldre un problema.

– Aprendre un poema.

– buscar informació sobre...

– Regar les plantes.

– Endreçar la prestatge-ria.

– Recollir el material.

– Inventar un conte en què aparegui un drac.

– Fer dos rodolins sobre la primavera.

– ...

Missions d’ajuda– Ajudar a resoldre una suma

difícil.

– Ajudar a escriure un text sobre la pluja.

– Ajudar a fer un dibuix de natura.

– Ajudar a resoldre una resta.

– Ajudar a pintar un dibuix.

– Ajudar a resoldre un problema.

– Ajudar a aprendre un poema.

– Ajudar a buscar informació sobre...

– Ajudar a regar les plantes.

– Ajudar a endreçar la prestat-geria.

– Ajudar a recollir el material.

– Ajudar a inventar un conte en què aparegui un drac.

– Ajudar a fer dos rodolins sobre la primavera.

– ...

L’educador dóna un full en blanc a cada alumne/a que >hagi de fer una acció i el material necessari.Quan tot està a punt, l’educador/a indica l’inici del joc. >En acabar l’estona de joc, fem un diàleg de reflexió: >

Us ha agradat fer aquesta activitat?•Què ha passat?•Us han ajudat? Us heu deixat ajudar?•Heu estat servicials? Us ha agradat?•Com us heu sentit després de ser servicials?•Els que ajudaven els altres, heu fet vosaltres la feina o •heu col·laborat junts?

Per què creieu que la missió era secreta?•...•

Cada alumne/a completa el retallable de la Missió Secre- >ta encerclant el resultat:

Si ha complert la missió satisfactòriament.•Si no ha complert la missió satisfactòriament.•

Finalment cal que l’alumne/a enganxi el seu retallable al >llibre de l’alumnat, pàgina 57.

Enganxa la teva MISSIó SECRETA.•

MaterialMaterial per a fer les missions secretes: fulls blancs, >colors, dibuixos per pintar, sumes, restes...Retallable de la Missió Secreta. >Llibre de l’alumnat. >



L’objectiu de la sessió és contrastar la disponibilitat i >el servei amb l’experiència pròpia.

desenvolupament

Motivació inicialDescripció> L’educador/a llegeix aquest conte breu:

Van entrevistar una senyora de vuitanta-cinc anys amb motiu del seu aniversari. La periodista li preguntà quin consell donaria a les persones de la seva edat. – Bé –va dir l’anciana–, a la nostra edat és molt important no deixar de fer tot el que podem fer, si no cada vegada podríem fer menys coses. És important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida fent algun servei. Això és el que ens manté amb vida i amb salut.–Us puc preguntar què és exactament el que feu per guanyar-vos la vida a la vostra edat? –va dir la periodista tota sorpresa.–Tinc cura d’una velleta que viu al meu barri –va ser la ines-perada i deliciosa resposta.L’amor guareix tothom, tant qui el rep com qui el dóna.

Anthony de Mello s.j.


Descripció> Fem un breu diàleg de comprensió:

Quins personatges apareixen en aquest conte?•Per què la periodista li fa una entrevista?•Quin consell dóna l’anciana?•A què ens convida l’anciana del conte?•Què penseu de la darrera frase: «L’amor guareix tothom, •tant qui el rep com qui el dóna».

Hi ha relació entre les paraules • servei i amor?Si pensem en l’anciana o en en Raül, l’animador juvenil, •podríeu dir quins trets caracteritzen una persona servici-al? Fem-ne un llistat.

– Oferir-se per ajudar, disponibilitat, estar atent a les necessitats dels altres, deixar de fer el que estàs fent per ajudar...

Esmenteu moments concrets de casa o de l’escola en què •podríeu ser servicials.

Què genera en els altres una persona servicial?•...•

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius, tu? II


Com ho vius, tu?M

Escriu el nom de persones que coneguis que siguin servicials.

Hi ha moltes frases fetes i dites que ens parlen del servei. Fixa’t en aquesta frase i parleu en grup del seu significat:

Com pots ser servicial...

Què diries que mou algú a ser servicial? Assenyala-ho.

LA DISPONIBILITAT I EL SERVEI

...a casa? ...a l’escola?

El respecte per als altres. Quedar bé. Ajudar qui ho necessita. La compassió. L’interès que li tornin el

favor. Que vegin que fa coses

bones.

Li surt del cor. Si ajudo, m’ajudaran. No quedar-se sense fer res i

avorrir-se. Tenir més amics i caure bé.

. «Dóna un peix a un home i menjarà un dia;ensenya’l a pescar i menjarà sempre».

050_063_U4_12541.indd 58 22/6/10 20:06:21



Descripció> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 58.

Escriu el nom de persones que coneguis que siguin ser-•vicials.Com pots ser servicial...•...a casa? ...a l’escola?•

Què és el que mou algú a ser servicial i disponible? •Assenyala-ho.


SolucionariRespostes obertes. >

NOVENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és reflexionar sobre el servei als >altres a partir de frases fetes i dites populars.

desenvolupament


Frases fetes >> L’educador/a llegeix unes frases fetes en què sur-

ten les mans.Cal que els alumnes n’indiquin el significat i diguin quines >tenen a veure amb el servei i el fet d’estar disponibles:

Posar-se a les mans d’algú (del metge, etc.).•Donar un cop de mà.•Parlar amb el cor a la mà.•Trobar una mà amiga.•Rebre algú amb les mans obertes.•Tenir la mà foradada.•Estar-se de mans plegades.•

Tenir la mà trencada a fer alguna cosa (a explicar •contes, etc.).Tenir bones mans.•Caure en bones mans.•

L’educador/a demana situacions en què > algú ens ha donat un cop de mà o nosaltres hem donat un cop de mà a algú.Dialoguem sobre com s’han sentit en ajudar i en ser aju- >dats.


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgi-na 58.

> hi ha moltes frases fetes i dites que ens parlen del servei. Fixa’t en aquesta i parleu en grup del seu significat: «Dóna-li un peix a un home i menja-rà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà sempre».



Pensa-hi II


L’objectiu de la sessió és fer una experiència de medi- >tació acompanyada del gest de les mans com a sím-bol d’una actitud de servei.

desenvolupament


Amb les mans disponibles! >> Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens

no han de tenir res a les mans. Poden tenir les mans recolzades a les cames. Els demanem que seguin correctament, amb l’esquena recta. Acom-panyem aquesta estona amb música tranquil·la.

Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar.L’educador/a convida els alumnes a fer una experiència >de meditació. Pot servir aquest text:

Tanquem els ulls.

Ja vam descobrir que amb els gestos podíem dir coses. Les mans són una de les parts del cos que més parla. Cadascú té les seves mans, no hi ha ningú més que les tingui iguals. Són una part que ens identifica i ens fa ser nosaltres matei-xos. Acariciem les nostres mans: són suaus. Toquem les ungles de cada dit, resseguim els dits...

Per parelles, us poseu un al davant de l’altre i tanqueu els ulls.

Fem servir les mans per comunicar-nos amb els altres. Aga-fem les mans del company del davant. Són diferents de les nostres. Amb les mans podem dir coses:

Amb carícies diem que estimem, fem-ho. Amb abraçades expressem l’acolliment, fem-ho. Agafant de la mà donem seguretat o ens deixem portar,

fem-ho. Agafant per l’espatlla donem suport i ànim en allò que

cal, fem-ho.

Obrim els ulls.

Aquests dies estem parlant de l’actitud de disponibilitat i el servei. Aquesta actitud es pot simbolitzar amb un gest: les mans obertes amb els palmells amunt. (Tots podem fer el

DESENA SESSIÓ


Pensa-hi!M

Amb les mans disponibles! Ressegueix els puntets.

LA DISPONIBILITAT I EL SERVEI

Què ens vol dir aquest noi amb el gest de les mans?

050_063_U4_12541.indd 59 22/6/10 20:06:21


gest.) Així expressem que estem disposats a ajudar i a fer el que calgui. Estem disponibles.

Escoltem el que diu Jesús de Natzaret: «Qui vulgui ser impor-tant enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre servent». (Mt 20, 26)

Escoltem el que diu el Dalai Lama, guia espiritual budista: «Encara que hi hagi religions diferents, a causa de les diverses cultures i tradicions, l’important és que tots coincideixen en el seu objectiu principal: ser bona persona i ajudar els altres».

Les nostres mans són les paraules del nostre servei.

Mentre sona música tranquil·la, en un full blanc, cada >alumne/a ha de resseguir les seves mans. En la punta dels dits de la mà, de la silueta dibuixada, pot escriure S-E-R-V-E-I (una lletra en cada dit); el mateix a l’altra mà. O bé entre les dues mans: D-I-S-P-O-N-I-b-L-ETotes les siluetes de les mans es poden ajuntar i penjar >en un racó de l’aula.

MaterialMúsica tranquil·la, fulls blancs i retoladors de colors. >



•Amb les mans disponibles! Ressegueix els pun-tets.

Què ens vol dir aquest noi amb el gest de les mans?•


Orientacions DidàctiquesAquesta activitat es pot continuar fent en silenci amb >una música suau, aprofitant el clima que s’ha creat en l’anterior.



L’objectiu de la sessió és descobrir la coherència com >un tret de les persones que creixen en l’experiència religiosa.

desenvolupament


> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Hatsuko: El cap de setmana passat vaig estar amb

la mare mirant la roba que tinc a l’armari. La mare em va fer emprovar tots els pantalons de l’armari. Sabeu què? Doncs que m’anaven curts!

Tots nosaltres hem anat creixent, per fora i per dins. La meva manera de ser va canviant perquè vaig aprenent en el dia a dia. A mesura que em conec més, que dedico una estona a la meditació i a llegir els savis, vaig creixent interiorment. Una de les coses que vaig aprenent és a ser coherent, que vol dir actuar segons el que penso i crec. Intento que la

meva manera de fer sigui coherent amb la meva manera de pensar.

És a dir, per exemple, jo tinc molt clar que les persones ens hem d’ajudar. Si veig que el pare i la mare van atrafegats fent el dinar, parant taula, plegant roba... i jo estic al sofà sense fer res, no sóc coherent amb el que penso i sento. Així que potser seria millor que jo col·laborés en les feines de casa i pot-ser després podríem seure al sofà tots junts.

Jacob: Quanta raó que tens, Hatsuko! A més, les persones coherents inspiren confiança als altres i això és molt impor-tant. Però, de vegades, no fem el que pensem perquè tenim por del que diran els altres. Us ho explico millor: imagineu-vos que estem amb els amics i alguns proposen de fer una malifeta. Potser perquè volem agradar als amics i que no s’enfadin amb nosaltres, no diem res i fem allò que no està ben fet. Doncs això no és ser una persona coherent. Si pen-sem que una cosa està mal feta, ho hem de dir i no fer-la, encara que siguin els nostres amics. Si pensem que una cosa està ben feta, ho hem de dir i fer-la, encara que els nostres amics no la vulguin fer.

ONZENA SESSIÓ

CREIxEM INTERIORMENT. LA COhERÈNCIADescobrim III


Descobrimw

LA COHERÈNCIASer coherent vol dir actuar segons el que penso i crec. Intento que la meva manera de fer sigui

coherent amb la meva manera de pensar.

Per saber el que està bé i el que no està bé, hem d’escoltar la veu de l’amor que tots tenim a dins. Per a nosaltres en aquesta veu hi és Déu i ens ajuda a veure el que és bo per a les persones.

Aquest escrit és del llibre dels Proverbis i ens mostra la importància d’escoltar el que Déu ens diu i ser coherents amb el «bon camí»:

FERMESA PER SEGUIR EL BON CAMÍFill meu, escolta les meves paraules,

fi xa-t’hi atentament;no les perdis mai de vista,guarda-les al fons del cor:qui les acull, troba la vida,són remei per a tothom.

Sobretot vetlla el fons del cor,que d’allí surt la vida.Rebutja les mentides,aparta’t de l’engany.

Mira sempre cara a cara,esguarda endavant amb franquesa.

Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus,i els teus camins es mantindran segurs.

No et desviïs a dreta ni a esquerra,aparta’t de caure en el mal.

Pr 4, 20-27

050_063_U4_12541.indd 60 22/6/10 20:06:24


Descobrimw

LA COHERÈNCIA

Els germans van ser coherents amb el que ells creien i sentien. Assenyala algunes raons de la seva coherència.

Omple els buits de la frase:

S’hi van quedar perquè estimaven aquella gent. S’hi van quedar perquè volien ser uns herois. S’hi van quedar perquè no tenien por. S’hi van quedar per estar amb les persones que patien

i ajudar-les.

Van fin∫ al .

Van estimar fi ns al fi nal

050_063_U4_12541.indd 61 22/6/10 20:06:26


Hatsuko: És clar, però això és difícil, oi? I, a més, com puc saber el que està bé i el que no està bé? Potser faig una cosa pensant que és bona i resulta que no ho és!Jacob: Hatsuko, hem d’escoltar el nostre cor, la nostra veu interior. De segur que els savis budistes t’ajuden a distingir el que està bé del que no ho està. Jo crec que tot allò que és respectar els altres, ajudar-los i comprendre’ls és bo. És la veu de l’amor, que tots tenim a dins, que hem d’escoltar. Per a nosaltres aquesta veu és Déu, que ens ajuda a veure el que és bo i el que no ho és tant.Mira, hi ha un escrit del Llibre dels Proverbis que ens mostra la importància d’escoltar el que Déu ens diu i ser coherents amb el que anomena el bon camí.

Fermesa a seguir el bon camí

Fill meu, escolta les meves paraules,fixa-t’hi atentament;

no les perdis mai de vista,guarda-les al fons del cor:qui les acull, troba la vida,són remei per a tothom.

Sobretot vetlla el fons del cor,que d’allí surt la vida.

Rebutja les mentides,aparta’t de l’engany.

Mira sempre cara a cara,esguarda endavant amb franquesa.

Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus,i els teus camins es mantindran segurs.

No et desviïs a dreta ni a esquerra,aparta’t de caure en el mal.

(Pr 4, 20-27)

Hatsuko: Doncs seguirem aprenent a ser coherents!


El Llibre dels Proverbis forma part del Ketuvim, la >tercera de les tres parts en què es divideix la Tanak (la bíblia hebrea paral·lela a l’Antic Testament del cristianisme, on també hi ha el Llibre dels Proverbis).



Diversitat de respostes > La coherència amb valors ètics és una actitud molt

valorada en la societat i, com més nobles són els valors, més gran és l’admiració. La integració d’aquests valors en la manera de ser de les persones és pròpia dels qui respecten profundament els altres, sigui fruit de l’expe-riència religiosa o no. La coherència dels creients es fonamenta en l’experiència d’un Déu coherent amb l’amor com a camí d’unió i de trobada.


Descripció> Fem les activitats del fotocopiable.

Destaca d’alguna manera la part d’aquest proverbi •que t’agradi més.Diu el proverbi.•

MaterialFotocopiable. >

DOTZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és conèixer el testimoni de per- >sones que han estat coherents amb l’amor fins a les últimes conseqüències.

desenvolupament


Hatsuko: Hola, amics. L’altre dia amb la mestra vam anar a fer un volt per l’escola, vam veure els treballs

que havien fet els alumnes dels altres cicles. Vam veure coses molt maques: coets fets pels alumnes, receptes de cuina, dibuixos fets amb pedretes... En una de les classes hi havia

cartells, pòsters i murals penjats. En un dels pòsters sortia la imatge de quatre senyors i una frase que deia: «Van estimar fins al final».

Vam quedar encuriosits i vam preguntar a la mestra qui eren aquells senyors que sortien en el cartell. Va dir que ens ho explicaria quan tornéssim a la classe.

Ens va fer seure en rotllana i va començar a buscar alguna cosa als calaixos i armaris de la classe. Després de remenar una estoneta va treure’ns el mateix cartell que havíem vist a la classe de 6è A i ens hi va començar a explicar:

Mestra: Mireu, aquests quatre senyors que veieu aquí eren germans maristes d’Espanya, que van anar a un país de l’Àfrica en un moment complicat. El que porta barba es deia


Miguel Ángel; li agradava organitzar moltes coses, era exi-gent i sensible. Tenia 53 anys. El més calb i amb ulleres es deia Fernando; aquí, a la imatge, semblava molt seriós, però ens han explicat que era una persona delicada en el tracte i estimava molt els infants. Li agradava molt l’art i la poesia. També tenia 53 anys.

En Julio és aquest que porta bigoti i està distret mirant qui sap on; a en Julio li agradaven molts els infants i era molt amable. Era el més jove de tots quatre, tenia 40 anys. I el darrer dels germans és en Servando, que porta una creu pen-jant del coll; sí, Servando, havíeu sentit mai abans aquest nom? Era un home tranquil, amable i proper a la gent. Tenia 44 anys.

Tots quatre van ser enviats a un camp de refugiats a Nyami-rangwe, al Zaire. En aquest camp hi havia gent que fugia del seu país perquè estava en guerra. Ho van haver de deixar tot i marxar de casa seva. Us ho podeu imaginar? Vivien milers i milers de persones totes juntes, en tendes de campanya i amb molt poques condicions per viure. Els germans hi van anar a fer una missió: crear una petita escola per als més petits, ajudar els més joves a aprendre un ofici, repartir ali-ments i roba, i cuidar els malalts. Calia donar un cop de mà a la gent d’allà, animar-los, fer-los sentir estimats. Acabaven de passar una guerra i encara patien molt. La vida en un camp de refugiats és molt dura. No és fàcil conviure i també hi ha gent que, per fer-se respectar, fa que els altres tinguin por. Es formen bandes violentes que atemoreixen els altres amb robatoris i amenaces.

Sita: I què els va passar als quatre germans?

Mestra: Resulta que un dia els quatre germans es van ado-nar que estava passant alguna cosa; molts dels refugiats havien decidit marxar d’aquell lloc sense saber on anar. D’altres es van quedar al camp. Hi havia perill i hi havia por. Els germans no sabien què fer: marxem o ens quedem amb la gent? Van creure que potser era una falsa alarma. Aviat tot tornaria a la normalitat i els refugiats que havien mar-xat tornarien. D’altra banda, si fugien i venien bandes arma-des, què passaria amb la gent que es quedava? Què passa-ria amb molts nens que havien tingut a la petita escola? I amb molts joves als quals havien ensenyat algun ofici? I amb les famílies que havien compartit tantes estones? Aquesta gent ja era al cor dels quatre germans. Però tenien por. Finalment van decidir quedar-se, per la gent que esti-maven, pels seus amics. Es van posar en contacte amb els germans d’Espanya i els van explicar la situació, van dema-nar ajut per evitar la catàstrofe que podia passar: allò podia acabar molt malament, fins i tot amb la mort de moltes persones innocents, també la seva. Però l’ajuda no va arri-bar a temps. Les bandes armades van arribar, van trobar la casa on vivien els germans i els van trobar a dins perquè

s’havien quedat. Els van assassinar i es van quedar amb les poques coses que tenien. Després van continuar el seu camí de foc i sang pel camp de refugiats. Era el 31 d’octubre de l’any 1996.

Hatsuko: Ens vam quedar amb els ulls oberts com taronges i la cara molt trista. La mestra es va afanyar a dir-nos:

Mestra: No eren uns herois, ni uns inconscients. També tenien por. Sabien què els podia passar si es quedaven. Però s’havi-en compromès amb aquella gent, amb cada persona, infant, jove... No els podien deixar sols. Sabien que la seva presència allà els acompanyava i era important.

Miquel Ángel, Servando, Julio i Fernando eren homes que estimaven els seus, la seva nova família. Van voler ser senyal de pau, d’esperança, d’una altra manera de fer les coses i es van trobar amb els que havien optat per la violència, per la guerra, potser l’únic que havien après.

El que van viure ells quatre era el que diu l’Evangeli: «Ningú no té un amor més gran que qui dóna la vida pels altres».

Hatsuko: Va sonar el timbre i tots vam marxar cap a casa, aque-lla nit tots vam explicar a casa la història que la mestra ens havia explicat: s’ha d’estimar molt per fer el que ells van fer.



Descripció> Iniciem un diàleg a partir de la motivació inicial: •Què us ha semblat aquest relat? El coneixíeu?

Per què penseu que es van quedar al camp en lloc de •marxar?

Creieu que ha de ser fàcil o difícil?•Què té a veure aquesta història amb la coherència?•...•


DescripcióFem les activitats del llibre de l’alumnat, pàgina 61. >

•Assenyala algunes raons de la seva coherència.•Omple els buits de la frase.

Van fins al .

MaterialLlibre de l’alumnat. >Raons de la seva coherència: >

Es van quedar perquè estimaven aquella gent.•Es van quedar per estar amb els qui patien i ajudar-los.•

Frase: Van > estimar fins al final




L’objectiu de la sessió és reflexionar breument sobre >la pròpia coherència a partir d’una citació de l’Evan-geli.

desenvolupament


> Llegim el text del Llibre de l’alumnat, pàgina 62, i la citació bíblica (Mt 23, 1-3).

Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 62. >Expressa el contrari d’aquestes frases i escriu el que, •segons Jesús, hauria de ser la seva conducta.


SolucionariUna possibilitat de resposta: >

fan el que diuen.•actuen sense buscar fer-se veure de la gent.•no els agrada ocupar el primer lloc.•


Fariseus. L’observança i el compliment de la llei és el >centre de la vida dels fariseus. Són molt escrupolo-sos quan es tracta de seguir els preceptes de la llei de la tradició oral. Temen el contacte amb tots els qui no poden o no volen viure com ells. Qualsevol fariseu espera que, si el poble es prepara en la pure-sa i la santedat, el messies –l’enviat del Senyor– apareixerà per purificar Jerusalem de pagans –romans– i governar segons la justícia. En temps de Jesús els fariseus tenen una gran influència entre el poble que, per raons religioses, polítiques i econòmi-ques, suporta amb moltes dificultats la dominació romana.


Descripció •Pensem en coses que diem però potser no fem

(per exemple, diem que ho hem de compartir tot, ho fem sempre?).

TRETZENA SESSIÓ


Com ho vius tu?M

Fixa’t en aquestes frases i escriu el seu contrari, d’acord amb el que Jesús volia dir:

Juguem i experimentem la coherència!

En el temps de Jesús hi havia mestres de la llei i fariseus. Eren homes que coneixien molt bé la llei de Moisès i

exigien a tothom que complís les normes.

Però, per a Jesús, molts d’aquests no mostraven amb fets allò que deien amb paraules. S’oblidaven del més

important: el missatge de l’amor, el servei, la compassió i la humilitat.

LA COHERÈNCIA

Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixeblesi digué: —Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a primera fi la en els llocs més importants. Feu i compliu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè ells diuen i no fan. En tot actuen per fer-se veure de la gent: els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets, que la gent els saludi a les places i els doni el títol de ‘rabí’, o sigui ‘mestre’. Mt 23, 1-3

• diuen i no fan• actuen per fer-se veure de la gent• els agrada d’ocupar el primer lloc

050_063_U4_12541.indd 62 22/6/10 20:06:27


Pensem moments que actuem només per quedar bé •(per exemple, com que hi ha la mestra al davant, em porto bé).

Pensem en moments en què volem ser els primers (• per exemple, ser el primer a rebre alguna cosa que estem repartint).

CATORZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és experimentar situacions on >cal actuar de manera coherent amb els valors que tenim.

desenvolupament


> Experimentem la coherència: faràs el que et dic? •Dinàmica per parelles. •Un dels membres de la parella ha de donar

unes ordres a l’altre company perquè les com-pleixi.

Les ordres, però, no responen a un missatge de respec-•te i amor.Es tracta que el company que rep les ordres decideixi •si fa cas al seu amic o no.Al final hem de preguntar-li els motius que l’han portat •a seguir les ordres o a no fer-ho, i com s’han sentit tots dos en fer l’experiència.Exemples d’accions per proposar:•

– Saludar un noi/a de la classe. Ordre: Acosta’t a aquell noi/a i digues-li: «hola,

nas de patata, avui et veig molt lleig». – Compartir l’esmorzar o el berenar amb un company. Ordre: Acosta’t a aquell noi/a i digues-li: «En vols

un tros? Doncs t’aguantes perquè és meu i està molt bo».

– Per arribar al lavabo. Ordre: surt de la classe i vés cap a dreta/esquerra

(dir el contrari del lloc on és el lavabo). – Anar a la classe del costat i demanar guix. Ordre: vés a la classe del costat, entra-hi sense dir

res i agafa algun guix de la mestra. – Necessita un mocador de paper. Ordre: vés obrint carteres i tu mateix agafa el que

necessitis.

Orientacions DidàctiquesPodem aprofitar el diàleg per veure quins són els valors >dels alumnes. Això serà útil per a la realització de l’acti-vitat següent, Pensa-hi.



L’objectiu de la sessió és prendre consciència dels pro- >pis valors, proposar solucions a diferents situacions i comprovar la seva coherència amb els valors.

desenvolupament


Qüestió de valors. Quins són els teus? >> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 63. •Assenyala els valors, que tu penses que tens

com a persona.> Una vegada cada alumne/a ha identificat els

seus valors, procedim a fer una activitat amb suport digital, tots junts.

Es presentaran tres situacions amb tres possibles soluci- >ons cada una.Caldrà consensuar quina solució triarem com a grup. >Després apareixerà la conseqüència de la solució triada. >Valorarem: >

si ha estat una solució adequada.•si ha estat d’acord amb els nostres valors.•Primera situació:•

Surt un nen, en xavier, amb un àlbum de cromos trencat a les mans. La cara d’en xavier ha d’expressar tristesa i angoixa. ha d’anar una mica despentinat i rebregat.

Al peu de la imatge hi ha d’haver la frase «No sé què va passar, però me l’ha tornat tot trencat».

On es cregui oportú, apareix la instrucció: «Clica damunt d’en xavier».

En clicar sobre la imatge sentim l’àudio:

«Jo tinc una col·lecció de cromos que sovint porto a l’escola per intercanviar els que tinc repetits amb els amics. L’altre dia fins i tot vaig portar l’àlbum dels cro-mos. En David volia veure l’àlbum. Jo li vaig deixar a l’estona d’esbarjo. No sé què va passar, però me’l va tornar tot trencat. Ens havíem d’intercanviar alguns cromos, però jo em vaig enfadar tant que...»

A sota de la imatge de la situació hi haurà tres icones amb les lletres A, b i C, que seran les tres opcions a escollir.

On es cregui convenient, apareix la instrucció següent: «Clica la solució triada i escoltaràs què va passar»:

Solució A: ...vaig comptar fins a 10 per calmar-me. Llavors li vaig demanar que m’expliqués el que havia passat.

Solució B: ...vaig demanar-li que me’l tornés immedia-tament i que no pensava intercanviar-li cap cromo repe-tit mai més. S’ha de tenir cura d’allò que no és teu.

Solució C: ...el vaig empènyer de tanta ràbia que sentia. Quan es clica damunt la solució es pot llegir i escoltar

la conseqüència corresponent: A cada pantalla següent es donen dues opcions: «tor-

no enrere» o «accepto la conseqüència» – Conseqüència A: Resulta que uns nois més grans li

van agafar i ell el va estirar per no perdre’l. Quan van veure que no li podien agafar van empènyer en David i va caure per terra fent-se mal als genolls.

– Conseqüència B: En David es va entristir perquè no li havia deixat explicar el que realment va passar i ell no en tenia la culpa.

– Conseqüència C: En David s’hi va tornar i ens vam barallar molt. Ens vam enfadar i no vam jugar junts durant molts dies. Després em vaig assabentar que ell no n’havia tingut la culpa.

QUINZENA SESSIÓ

Pensa-hi III

Pensa-hi!M

Interioritzem

Assenyala els valors que tu penses que tens com a persona.

Som coherents? Fem una activitat en suport digital.

LA COHERÈNCIA

generositat confi ança perdó compassió

amistat servei dir la veritat bones maneres

respecte paciència alegria

Els valors surten del fons del cor. Els valors que busquen l’amor i el respecte pels altres són valors de vida.


050_063_U4_12541.indd 63 22/6/10 20:06:28


Segona situació:• Imatge on els personatges que surtin estiguin mirant al

lector. Un grupet d’uns sis nens i nenes de diferents edats, amb cara d’il·lusió, mirant uns potets de pintura i pinzells nous, fulls blancs per pintar. Els encantaria estrenar els estris. També apareix en Joan, a qui han regalat tot això, amb cara indefinida i un interrogant al damunt, com volent dir «què he de fer?».

Al peu de la imatge hi ha d’haver la frase:

«Els va agradar molt el regal que m’havien fet i volien estrenar les meves pintures i els fulls especials».

Apareix, on es cregui convenient, la instrucció: «Clica damunt de l’interrogant».

«L’altre dia va ser el meu aniversari i els pares em van regalar unes pintures, pinzells i uns fulls especials per a la pintura. A la tarda, van venir els meus cosins i cosi-nes a felicitar-me. Els va agradar molt el meu regal i volien que estrenéssim les meves pintures i els fulls especials. Tinc molts cosins i vaig pensar que...».

A sota de la imatge de la situació hi haurà tres icones amb les lletres A, b i C, que seran les tres opcions a escollir, amb la següent frase cadascuna:

On es cregui convenient, apareix la instrucció següent: «Clica damunt la solució triada i escoltaràs què va passar»:

Solució A: ...els diria que no perquè m’ho gastarien tot, les pintures, els fulls...i potser em barrejarien els colors.

Solució B: ...només ho deixaria als dos més grans per-què ho sabrien fer servir amb cura. Els més petits que juguessin amb altres coses.

Solució C: ...es gastarien les pintures i els fulls, però passaríem una tarda divertida.

Quan es clica damunt la solució es pot llegir i escoltar la conseqüència corresponent:

A cada pantalla següent es donen dues opcions: «tor-no enrere» o «accepto la conseqüència».

– Conseqüència A: Els cosins es van quedar parats quan els vaig dir que no. La resta de la tarda va ser molt ensopida perquè ells van estar jugant i jo vigilant les meves pintures.

– Conseqüència B: Els petits es van quedar tristos i miraven com pintàvem nosaltres, els grans. Després d’una estona, els dos cosins grans em van dir que això no els agradava i preferien pensar un joc per a tota la colla.

– Conseqüència C: Les pintures es van gastar, però ens van sortir uns quadres genials. Quan ens van veure els tiets i els pares es van posar les mans al cap de com

anàvem de tacats de pintura. Va ser una tarda molt divertida i artística.

Tercera situació:• Imatge on els personatges que surtin estiguin mirant al

lector. Un/a mestre/a amb un nen petit agafat de la mà que té un bony al front. El nen o nena li ha explicat que ha rebut una forta empenta d’un company. El/la mestre/a està preocupat/ada i vol saber qui havia estat. En el peu de la imatge hi ha d’haver la frase «El/la mestre/a li va posar gel al bony i quan estava calmat ens va venir a preguntar, bastant preocupat, qui havia estat.»

Apareix, on es cregui convenient, la instrucció: «Clica damunt del/de la mestre/a.»

En clicar sobre la imatge sentim l’àudio: «Al pati de l’escola uns juguen a futbol, uns altres a bàs-

quet, uns altres salten amb la corda, uns altres es perse-gueixen... Ahir jo estava jugant a bàsquet i un nen petit se’m va creuar. Sense voler, el vaig empènyer, va caure a terra i es va fer un bon nyanyo. El nen petit va anar al mestre plorant. Ell li va posar gel al bony i quan estava calmat ens va venir a preguntar força preocupat, i fins i tot enfadat, qui havia estat. Ningú no se n’havia ado-nat, ningú no ho sabia i jo...».

A sota de la imatge de la situació hi haurà tres icones amb les lletres A, b i C, que seran les tres opcions a escollir, amb la següent frase cadascuna:

On es cregui convenient, apareix la instrucció següent: «Clica damunt la solució triada i escoltaràs què va passar»:

Solució A: ...vaig fer el cor fort i vaig dir que havia estat jo.

Solució B: ... vaig dissimular perquè volia continuar jugant. Si li deia que havia estat jo, ja no podria conti-nuar jugant i s’acabaria l’estona d’esbarjo. Vaig pensar que ja ho diria després de l’estona d’esbarjo.

Solució C: ... de seguida vaig dir que jo no havia vist res, que potser era algú d’aquell grup de nens i nenes que jugaven al costat.

Quan es clica damunt la solució es pot llegir i escoltar la conseqüència corresponent:

A cada pantalla següent es donen dues opcions: «tor-no enrere» o «accepto la conseqüència».

– Conseqüència A: El mestre em va dir que vigilés per-què cal anar amb compte amb els més petits. Em vaig disculpar i em vaig oferir per estar una estona amb el nen, el vaig acompanyar a beure aigua. Tots els seus amics em van envoltar, volien saber qui era jo. El nen petit, en Joan, i jo vam riure una estona amb els seus amics.


– Conseqüència B: El nen petit em va reconèixer i el mestre es va decebre perquè sabia que jo no estava dient la veritat. Vaig estar dos dies sense poder jugar a l’hora de l’esbarjo i els meus companys no volien estar amb mi perquè no havia estat valent.

– Conseqüència A: El mestre sabia que havia estat un de nosaltres i em va mirar decebut, crec que sabia que jo mentia. Em vaig sentir fatal.


SolucionariResposta lliure. >

Orientacions DidàctiquesL’educador/a ha de llegir les possibles solucions a cada >situació.Els alumnes han de dialogar i actuar amb coherència, >segons els valors que tenen, i consensuar la solució per tal que tot el grup classe en digui una.L’educador/a no intervé per decidir la solució. >Cal recordar als alumnes que al principi de l’activitat >han escollit uns valors. Si som persones coherents, hau-rem actuat segons els valors escollits.


Fem l’activitat del fotocopiable. >Després de realitzar l’activitat en suport digital, refle-•xiona...

– T’has expressat d’acord amb els valors que has assenyalat anteriorment?

– D’on treus els teus valors?


SolucionariResposta lliure. >


Diversitat de respostes > L’última pregunta apunta a l’experiència religiosa que

puguin tenir els alumnes. Probablement respondran que reben els valors del que viuen a casa i a l’escola, potser algú fa referència a les seves creences (Jesús de Natzaret, Mahoma, buda...).


Interioritzem


Descripció> Creem un ambient tranquil, de relaxació i medi-

tació. Els demanem que seguin correctament, amb l’esquena recta.

Modelem el nostre cor! >Projectem un audiovisual amb fotos dels personatges que >han sortit en aquesta unitat i amb una música suau.

Compassió:• – Imatge del lloro blau. – Imatge de Sor genoveva. – Imatge d’Elisabeth Eindenbenz.

– Text: Hem vist que les persones tenim uns valors amb què es va configurant la nostra manera de ser davant del món.

– Com deia el Dalai Lama: «Encara que hi hagi religions diferents, a causa de les diverses cultures i tradicions, l’important és que tots coincideixen en el seu objectiu principal: ser bona persona i ajudar els altres».

Disponibilitat i servei:• – Imatge del núvol i la duna.

– Imatge de Raül Avellaneda. – Text: La compassió, la disponibilitat i el servei són

valors que ens apropen al cor dels altres.

– Les persones que escolten el seu cor, que preguen al seu Déu, busquen el bé de l’altre i busquen ser bones persones.

Coherència:• – Imatge dels 4 germans del Zaire. – Imatge de la 1ª situació de la coherència. – Imatge de la 2ª situació de la coherència. – Imatge de la 3ª situació de la coherència. – Text: El nostre cor va creixent i es va modelant amb

allò que sentim i descobrim.

Després de veure l’audiovisual en silenci i sense la inter- >venció de l’educador, es dóna a cada alumne/a un tros de plastilina per modelar.L’educador/a els proposa de modelar un cor, el seu cor, >tot pensant en com volen que sigui.Posem una música tranquil·la mentre ells modelen el seu >cor.

MaterialDVD del professorat, plastilina de color vermell. >

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi!M

Interioritzem

Assenyala els valors que tu penses que tens com a persona.

Som coherents? Fem una activitat en suport digital.

LA COHERÈNCIA

generositat confi ança perdó compassió

amistat servei dir la veritat bones maneres

respecte paciència alegria

Els valors surten del fons del cor. Els valors que busquen l’amor i el respecte pels altres són valors de vida.


050_063_U4_12541.indd 63 22/6/10 20:06:28


\

65Repàs segon trimestre

064_065_2Trepas_12541.indd 65 22/6/10 19:49:28

|

64 Repàs segon trimestre

Repàs segon trimestre

Amb els nostres amics , , , , i hem recordat que totes les religions proposen moments personals de i de .

En aquests moments, els gestos, les del cos i els símbols que els acompanyen diuen coses tan profundes que les paraules no poden expressar. L’ i la són els símbols més utilitzats en les diferents tradicions religioses.

L’experiència religiosa porta les persones a actuar amb coherència i ; a mostrar-se compassives amb els que ; a estar disponibles a servir els altres.

064_065_2Trepas_12541.indd 64 22/6/10 19:49:05


Amb els nostres amics > Sita, Hatsuko, Jacob, Maria, Hassan i Sandi hem recordat que totes les religions proposen moments personals de meditació i de pregària.

En aquests moments, els gestos, les > postures del cos i els símbols que els acompanyen diuen coses profundes que les paraules no poden expressar. L’aigua i la llum són els símbols més utilitzats en les diferents tradicions reli-gioses.

L’experiència religiosa porta les persones a actuar amb >coherència i amor; a mostrar-se compassives amb els que pateixen; a estar disponibles a servir els altres.


Línia del temps en espiral, que és un riu. L’aigua i el riu >simbolitzen el creixement interior de la persona i la mateixa vida.En aquest camí es troben els diferents personatges en >diferents moments de pregària com a espais de creixe-ment interior que modelen la manera de ser de la perso-na. L’aigua i la llum estan presents com a símbols que expressen realitats més profundes.Apareixen, també, situacions del quotidià que demanen >una resposta, reflectida en les actituds de servei, disponi-bilitat i compassió dels nostres personatges.Al final, tots ells mostren una actitud de lloança i d’agraï- >ment a Déu.

REPÀSSegon trimestre

114 ud 5 La relació amb els altres

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEAdonar-se que l’experiència religiosa afecta la relació amb els altres, i desenvolupar actituds de confiança, sinceritat •i de fraternitat.Comprendre els conceptes de confiança, sinceritat i fraternitat.•Comprendre textos i relats senzills budistes, de la Bíblia i l’Alcorà.•Confrontar la pròpia experiència amb les actituds de confiança, sinceritat i fraternitat.•Preveure les conseqüències d’accions hipotètiques.•Experimentar moments d’interiorització.•Expressar els propis sentiments i opinions.•Participar en diàlegs i converses senzilles.•Mostrar interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostrar respecte pel treball en grup i per les opinions i vivències dels altres.•

2. CONTINGUTSConfiança.•Sinceritat, dir la veritat.•Fraternitat.•Visionat de muntatges audiovisuals.•Converses i diàlegs senzills sobre la confiança, el fet de dir la veritat i la fraternitat.•Relació de situacions de l’entorn propi amb els elements de l’experiència religiosa treballats.•Reflexió senzilla a partir de textos bíblics i d’altres religions.•Reflexió sobre la pròpia experiència.•Realització d’activitats en suport digital.•Realització d’activitats vivencials.•Experiències per treballar la interioritat.•Expressió de sentiments, vivències i opinions personals.•Respecte i valoració de les opinions dels altres.•Participació i col·laboració en les activitats proposades.•

DURADA: 16 sessions

Unitat 5. LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES



4. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetències comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre els missatges orals, escrits i corporals. –Produir missatges escrits en els quals es manifesten sentiments. –Saber extreure informació d’un audiovisual i d’imatges –Extreure els valors del contes. –

Competències artística i cultural•Conèixer manifestacions culturals de diferents religions. –Expressar sentiments per mitjà de la representació teatral. –

Competència matemàtica•Ordenar temporalment la seqüència d’una història representada en imatges. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Relacionar conceptes de manera lògica. –Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció, relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –

Competència social i ciutadana•Conèixer la diversitat de maneres de ser i demostrar respecte per cadascuna d’elles. –Manifestar actituds de respecte, confiança i fraternitat envers els altres. –Valorar el testimoniatge dels cristians compromesos amb la societat i les necessitats humanes. –

LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES

LA CONFIANÇA DIR LA VERITAT LA FRATERNITAT

Déu confia en la bondat de les persones.Confiança en els altres.

La sinceritat com a reflex de la veritat.«Digues sí, quan és sí; digues no, quan és no.» (Mt 5,37)

La fraternitat parteix del fet de veure l’altre com un germà.L’experiència de fraternitat des de les diverses tradicions religioses.


5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure un audiovisual d’un relat sobre la confiança. GG•Conversar sobre la confiança. GG•Observació d’il·lustracions. I•Veure audiovisual d’un relat musulmà sobre el fet de ser mereixedors de confiança. GG•Ordenar temporalment vinyetes d’una història. I•Omplir els buits d’unes frases. I•Experimentar la confiança amb jocs. PG•Reflexionar sobre el valor de la confiança fent la cadena de confiança. GG•Veure un audiovisual d’un relat budista sobre la veritat. GG•Veure un audiovisual d’un relat cristià sobre la veritat. GG•Resoldre un laberint. I•Relacionar l’experiència pròpia amb el fet de dir la veritat. PG•Completar refranys. I•Realitzar un joc de rol on cal dir la veritat. PG•Reflexionar sobre les conseqüències de dir la veritat. GG/I•Veure un audiovisual d’un relat cristià sobre la fraternitat. GG•Anotar les petites virtuts per viure en fraternitat. I•Veure un audiovisual sobre la fraternitat amb aportacions de diferents tradicions religioses. GG•Relacionar personatges amb les seves experiències de fraternitat. I•Elaborar les petites virtuts de la classe. PG/GG•Relacionar imatges amb textos sobre la primera comunitat cristiana. I•Reflexionar i conversar sobre la fraternitat. GG•Realitzar una activitat TIC sobre la confiança, el fet de dir la veritat i la fraternitat. I/PG/GG•Recordar tot el que s’ha vist en la unitat per interioritzar-ho. GG•

6. CRITERIS D’AVALUACIÓComprèn que l’experiència religiosa afecta la relació amb els altres, i desenvolupa actituds de confiança, sinceritat i •fraternitat. (act. 1, 2, 9, 10, 11, 15, 16, 18, 19, 21, 23)Comprèn els conceptes de confiança, sinceritat i fraternitat. (act. 1, 3, 8, 10, 11,16, 18, 20)•Reflexiona a partir de textos senzills de la Bíblia i d’altres religions. (act. 1, 3, 10, 21)•Confronta l’experiència pròpia amb les actituds treballades. (act. 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 20, 22)•Mostra interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostra respecte pel treball en grup, les opinions i vivències dels altres.•



Les pàgines inicials mostren situacions de persones que es relacionen entre elles mostrant actituds de confiança, de sinceritat i de fraternitat.Aspectes per destacar:

Confiança: la Sita ajuda un invident a travessar per un pas de vianants sense semàfor.•Sinceritat: els pares de la Maria li pregunten si ha tirat un paper a terra i ella rumia si ha de dir la veritat o no.•Fraternitat:•

En Jacob i en Hassan celebren un àpat fratern amb les seves famílies. –En Hatsuko fa una abraçada a una nena africana. –Una comunitat cristiana celebra l’eucaristia. –


L’experiència religiosa fa néixer en els creients actituds de confiança, sinceritat i fraternitat en la seva relació amb els altres.



La relaciö am∂ el∫ altre∫

5

066_079_U5_12541.indd 66 22/6/10 19:50:31

L’experiència religiosa fa néixer en els creients actituds de confiança, sinceritat i fraternitat en la seva relació amb els altres.

066_079_U5_12541.indd 67 22/6/10 19:50:33



L’objectiu de la sessió és presentar o descobrir l’acti- >tud de confiar en els altres.

desenvolupament


Escoltem l’àudio corresponent. >Maria: Hola, amigues i amics! Avui us vull explicar una cosa que em va passar l’altre dia i em va fer pensar força. La mestra va venir a l’hora del pati i ens va dir que necessitava ajuda per fer una cosa.

Ens va demanar a uns quants si li podíem donar un cop de mà. Érem cinc de la classe que li vam dir que sí. Entre nosal-tres hi havia en Kevin, que és molt entremaliat i de vegades no fa cas. La mestra va estar molt contenta que la volguéssim ajudar. Llavors la vam seguir i resulta que es tractava d’aju-dar els nens d’infantil a preparar una senzilla obra de teatre. Ens ho vam passar d’allò més bé ajudant els petits!

Ens vam adonar que en Kevin era qui més idees tenia! Els nens i les nenes d’infantil volien que ell els ajudés cada vegada.

Si hagués estat per nosaltres, potser en Kevin no hauria vin-gut, però la mestra hi va confiar i ell li va fer cas.

Abans d’anar a dormir vaig llegir una història de la Bíblia que em va recordar el que m’havia passat a l’escola:

Déu havia encomanat a Jesús una feina especial. Tothom anava a escoltar el que deia. Tothom anava a veure què feia. Li duien la gent que estava malalta i Jesús els curava tots!

–Bones notícies! –digué Jesús–. Déu m’envia a portar-vos bones notícies: bones notícies per als pobres; bones notícies per al qui estan empresonats; aviat seran alliberats; bones notícies per als qui no hi veuen; aviat se’ls obriran els ulls.

Jesús era a la vora del llac. El llac de Galilea era tan gran que semblava el mar. Mirava els pescadors que netejaven les xarxes.

–Si veniu amb mi, pescarem peixos més grossos! –cridaren Pere i Andreu.

–Si veniu amb mi, pescarem peixos més grossos! –cridaren Jaume i Joan.

PRIMERA SESSIÓ

69UD5. La relació amb els altres

w Descobrimw

LA CONFIANÇA

La confiança és molt important en la relació amb els altres. Sabries dir quines són les idees clau que hem

descobert en els relats d’en Kevin, en Mateu i en Moisès? Acoloreix-les.

Només cal confi ar en els que ho fan tot bé.Cal confi ar que tothom pot fer coses bones.La confi ança ens l’hem de merèixer.No val la pena de confi ar en els altres.

És molt important que siguem mereixedors de confiança, com Moisès.

Després d’escoltar el relat, ordena les vinyetes de la història:

066_079_U5_12541.indd 69 22/6/10 19:50:37

68 UD5. La relació amb els altres

Descobrimw

LA CONFIANÇA

Escolteu la història d'en Kevin. És un noi molt entremaliat, però la mestra ha confiat

en ell per ajudar els nens i nenes d’infantil.

Escolteu ara la història de Jesús i Mateu. És una

història de confiança!

Fixa’t en el dibuix, en la cara que fan en Mateu i les persones del seu voltant. Com diries que se senten? Després escriu com creus que se senten a l’hora de la festa que organitza en Mateu.

Mateu:

Altres persones:

—Vine amb mi.

066_079_U5_12541.indd 68 22/6/10 19:50:35

CONfIANçADescobrim I


Jesús no es referia als peixos del llac. Es referia a la gent!

Volia que Pere i Andreu, i Jaume i Joan l’ajudessin a explicar a tothom les bones notícies de Déu. Van ser els primers amics especials de Jesús.

Mateu estava assegut davant d’una taula i comptava diners. Era recaptador d’impostos.

–Pagueu! Pagueu! –deia–. L’emperador reclama els seus impostos.

Totes les persones pensaven que Mateu era dolent, perquè aju-dava l’emperador i recollia més diners del compte! No eren amics seus. Però Jesús volia que Mateu fos un dels seus amics.

–Vine amb mi –digué.

I Mateu va deixar els seus diners i hi va anar!

Mateu va fer una festa en honor de Jesús a casa seva. Totes les bones persones rondinaven.

–Jesús és bo. Com pot ser que sigui amic de gent dolenta?

Però Jesús digué:

–Em necessiten. He vingut a ajudar la gent que em necessita, no els que es pensen que ja fan el bé.

Ja ho veieu, qüestió de confiança!!!

Adaptació de La teva primera Bíblia, Edebé, p. 322-327

© Grup edebé, 1997



Conversem amb els nens i nenes sobre el que han vist: >Què us han semblat les dues històries?•Coneixíeu la història de Mateu, el recaptador d’impostos?••De quina actitud ens parlen les dues històries?

•Creus que s’assemblen, en la manera de ser, en Kevin i en Mateu?

Hi ha algun altre personatge de les dues històries que té •semblances? Quin?

Qui canvia la seva manera de pensar, és a dir, que al •principi de la història no sent confiança per en Kevin/Mateu i al final de la història hi confia?

Qui hi confia des del principi i per això tant en Kevin com •en Mateu el segueixen?

Com creieu que se senten en Kevin i en Mateu?•...•


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 68. >•Fixa’t en el dibuix, en la cara que fan en Mateu

i les persones del seu voltant. Com diries que se senten? Després escriu com creus que se senten a l’hora de la festa que organitza en Mateu.

Mateu: Altres persones:


SolucionariMateu: > primer sorprès perquè Jesús confia en ell, des-prés content de seguir Jesús.Altres persones: > de primer enfadades, no confien en Mateu, després sorpreses i contentes veient que Mateu vol seguir Jesús.


Diversitat de respostes > La confiança és un sentiment fonamental en la relació

entre les persones. És, alhora, un fil molt fràgil i fàcil de trencar ja que depèn de la conducta humana, mol-tes vegades imprevisible. La confiança il·limitada en les persones és fruit d’una comprensió profunda de la realitat humana i pròpia de persones amb una gran vida interior. Per als creients, l’experiència de l’amor de Déu i de la seva fidelitat són motiu de gratitud i, tam-bé, motiu per confiar il·limitadament en els altres.


SEGONA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és descobrir la necessitat de ser >mereixedors de confiança per a una bona relació amb els altres.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >Hassan: Ja hem vist que les persones podem confiar les unes en les altres. Això ens dóna seguretat i

demostra que creiem en la bondat de les persones. Per tant, també és molt important que nosaltres siguem mereixedors de confiança, que els altres puguin confiar en nosaltres. Us explicaré un relat que hi ha al nostre llibre sagrat, l’Alcorà, sobre un personatge històric que de segur que coneixeu: Moi-sès. El faraó egipci el buscava per detenir-lo i Moisès s’amagà a la terra de Madià. Allà va seure a la vora d’un pou i... escol-teu, escolteu el que va passar:

Quan Moisès va arribar a l’oasi de Madià, hi va tro-bar un grup de gent que abeuraven els ramats. A més, hi va trobar dues dones, que mantenien el seu ramat allunyat de les fonts. Els preguntà: «Què us passa?».Elles li van dir: «No podem fer que les ovelles vagin a beure fins que no se’n vagin aquests pastors. I el nostre pare és massa vell per dominar-los».Moisès va portar el ramat de les dones a abeurar i, després, es va retirar cap a una ombra. Va dir, llavors: «Oh, Senyor meu, jo sóc molt pobre! Necessito qualse-vol cosa que Tu em donis!».Aleshores una de les dones va arribar, amb pas tímid, i li va dir: «El nostre pare et crida per agrair-te el que has fet, has portat a abeurar el nostre ramat».Quan arribà i li explicà tot el que li havia passat, digué: «No tinguis por! Estàs segur aquí, amb mi. Estàs salvat dels qui volen el mal!»:Llavors, una de les dones va dir al seu pare: «Oh, pare meu! Pren aquest home perquè treballi per a tu! Cap altre no en pots prendre com a empleat millor que aquest! És fort i de confiança!

Adaptació Alcorà, sura 28


Aquest relat de l’Alcorà (sura 28) es correspon amb el >relat bíblic que es troba a Ex 2, 15-22.



Encetem un diàleg senzill sobre el text escoltat: >Què els passava, a les dues dones?••Què va fer Moisès?

•Què demanen les filles al seu pare? Per què?

Per què creieu que era de confiança, Moisès?•...•


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 69. >Ordena les vinyetes de la història.•


SolucionariVinyeta a: 4. >Vinyeta b: 2. >Vinyeta c: 1. >Vinyeta d: 3. >


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 69. >La confiança és molt important en la relació amb els •altres...


SolucionariCal confiar que TOTHOM pot fer coses bones. >La confiança ens l’hem de MERÈIXER. >


Com ho vius, tu? I


Com ho vius, tu?M

Creus que els altres poden confiar en tu? Pinta de color blau els valors que els pots oferir i de taronja els que creus que hauries de millorar.

LA CONFIANÇA

Fem jocs de confiança! I tu, com vas de confiança? Comparteix

amb el teu grup.

• Dir sempre la veritat.• Compartir les teves coses.• Preocupar-te pels altres.• Saber escoltar els altres.

• Ser comprensiu.• Saber perdonar.• Saber animar els altres.• Voler ajudar.

066_079_U5_12541.indd 70 22/6/10 19:50:40

TERCERA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és experimentar la confiança >dels uns en els altres.

desenvolupament


Fem jocs de confiança: >Deixar-se guiar, amb els ulls embenats, per parelles:•

– Dictat cec: un alumne/a amb els ulls embenats ha de fer un dibuix senzill deixant-se guiar per les indicacions de la seva parella que sí que hi veu. Per exemple, dibuix d’una cara: dibuixa una rodona gran, ara dibuixarem els ulls... més amunt... més avall, etc.

– Recorregut: un alumne/a amb els ulls embenats ha de confiar en les indicacions que li dóna el/la seu/seva company/a per fer un recorregut per l’escola (l’aula o el pati).

Deixar-se caure:•

– Es fan grups de 7 o 8 alumnes. – Cada grup fa una rotllana, tocant-se espatlla amb

espatlla. Un alumne/a es posa al mig d’aquesta rot-llana amb els ulls tancats.

– L’alumne/a del mig es deixa caure suaument, amb la confiança que els companys de la rotllana l’aguanta-ran i l’aniran passant dels uns als altres.

– Cada alumne/a del grup ha de passar pel mig de la rotllana una vegada.

MaterialMocadors per embenar els ulls. >


> Conversem amb els nens/es sobre el que han experimentat:

Us han agradat els jocs que hem experimentat?•Quan teníeu els ulls embenats, com us sentíeu?•Us ha costat de confiar en el/la vostre/a company/a?•Quan hi podíeu veure, com us heu sentit?•


Quan donàveu les indicacions als companys que no hi •veien, com us sentíeu?

Us era fàcil que confiessin en vosaltres?•

Us considereu persones que confieu?•Us considereu persones de confiança?•...•

QUARTA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és preguntar-se per la pròpia >actitud de confiança en la relació amb els altres.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 8Descripció> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 70

i fotocopiable.

•I tu... com vas de confiança?

MaterialLlibre de l‘alumnat i fotocopiable. >


Pensa-hi!M

LA CONFIANÇACadena de confi ança

Escric en tires de paper: Confio en tu perquè... Pots confiar en mi perquè...

Muntem una cadena amb les tires de paper.

Compartim en grup el que hem escrit.

Construïm una gran cadena de con-fiança entre tots.

066_079_U5_12541.indd 71 22/6/10 19:50:43


L’objectiu de la sessió és interioritzar el valor de la >confiança en la relació amb els altres.

desenvolupament


Cadena de confiança. >

CINQUENA SESSIÓ

Pensa-hi! I


> Creem un ambient de tranquil·litat i relaxació. Podem posar una música tranquil·la.

> Expliquem l’activitat que realitzarem i recordem conjuntament alguna de les idees sobre la confiança que han anat sorgint: si no hi ha confiança, la rela-ció amb els altres és molt difícil; tothom és capaç de fer coses bé i cal confiar-hi, com va fer Jesús amb Mateu; els altres han de poder confiar en mi per les meves actituds, com Jetró va confiar en Moisès, etc.

Repartim a cada alumne/a quatre tires de paper d’un >color i quatre d’un altre.A les tires d’un color cada alumne escriu «CONFIO EN TU >PERQUÈ...». Fa una tira per a cada un/a dels/de las com-panys/es del seu grup.

A les tires de l’altre color escriu «POTS CONFIAR EN MI >PERQUÈ...».Quan tots els del grup han acabat, comparteixen el que >han escrit.Cada grup construeix una cadena amb les tires de paper >de colors formant baules.Finalment, formem una gran cadena amb totes les bau- >les de tots els grups.

Material8 tires de paper (de dos colors diferents: 4 i 4) per a >cada alumne/a.Grapadora. >


L’objectiu de la sessió és conèixer una història budista >sobre el valor de la veritat.

desenvolupament

Motivació inicial> Observem el còmic Apu i Amir, del Llibre de

l’alumnat, pàgina 72.

SISENA SESSIÓ

DIR LA VERITATDescobrim II


Descobrimw

DIR LA VERITAT«No juris mai; ni pel cel, ni per la terra, ni per ningú. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no pots fer tornar blanc o negre ni un sol dels teus cabells. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, no és de debò.»

(adaptació de Mt 5,33-37)

Què aconseguim dient la veritat?

Ajudes la Maria a trobar el camí?

C R

066_079_U5_12541.indd 73 22/6/10 19:50:48


Descobrimw

DIR LA VERITATUs explicaré un conte jataka que narra una

història sobre la veritat i la mentida. Els jatakes són històries del propi Buda.

Apu i Amir

066_079_U5_12541.indd 72 22/6/10 19:50:46


Posem l’àudio corresponent. >Hatsuko: Dir la veritat és molt important entre les persones, sobretot amb els més propers, els amics,

els pares i els fills, els germans... Us explicaré un conte jataka que narra una història sobre la veritat i la mentida. Els jata-ka són històries del mateix Buda.

Hi havia a la ciutat de Benarés un home anomenat Apu, a qui agradaven els jocs de taula. Normalment jugava amb el seu amic Amir. Entre l’Apu i l’Amir hi havia una gran diferèn-cia: l’Apu era honest, sempre deia la veritat i sabia perdre. En canvi l’Amir no sabia perdre. Quan guanyava continuava jugant, però quan perdia, sense que l’Apu se n’adonés, es posava el dau a la boca i l’amagava sota la llengua, per treure-se’l més tard.

–El dau s’ha perdut! No el trobo enlloc –deia l’Amir com si estigués molt preocupat i feia que buscava el dau sota la taula. Finalment deia:

–Ja no podem jugar més perquè no tenim el dau.

El seu amic Apu no va trigar gaire a adonar-se de la trampa i va decidir donar-li una lliçó. L’endemà abans de trobar-se per jugar, l’Apu va agafar el dau i el va posar dins d’un reci-pient amb espècies molt picants, el va treure i el va deixar preparat per jugar.

L’Amir va arribar i van començar el joc, com sempre. Quan duien tres tirades tot anava bé perquè l’Amir anava guanyant. Però la cosa va canviar en les tirades següents i l’Amir comen-çava a perdre. Va decidir que era el moment de fer trampa i posar-se el dau sota la llengua.

–Auxili! Auxili! –cridava l’Amir mentre corria d’un costat a l’altre de l’habitació.

–Què et passa? –va preguntar l’Apu.

L’Amir no podia ni parlar, només es va poder treure el dau de la boca. L’Apu li havia preparat al seu amic una beguda espe-cial per treure la picantor de les espècies. L’Amir se la va beure d’un glop.

–Per què m’has fet això? –va preguntar l’Amir.

– Doncs perquè sé que fas trampes quan perds –li va contes-tar l’Apu.

– Però si juguem per distreure’ns una mica, no és tan impor-tant!

– Amir, t’he volgut ensenyar que entre els amics hi ha un compromís de confiança i de dir la veritat que en qualsevol situació s’ha de mantenir. Viure fent trampes només et porta-rà problemes com, per exemple, aquest dau picant. En vol-dràs un altre?

Va ser així com l’Apu va ensenyar al seu amic Amir la impor-tància de dir la veritat i jugar net.



Els contes > jataka expliquen algun moment de la histò-ria del Buda en el seu procés vers la il·luminació i de les seves vides anteriors. Aquests relats són ensenya-ments en el camí de recerca personal i solen ser el primer contacte dels infants amb el budisme.


> Conversem amb els nens i nenes sobre el que han vist:

De quin valor ens parla el • jataka que explica en Hat-suko?

Quins en són els protagonistes?•Com és l’Apu?•Com és l’Amir?•Per què l’Apu vol donar-li una lliçó al seu amic Amir?•Per què és important dir la veritat?•...•

SETENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és descobrir les paraules de >Jesús de Natzaret sobre la veritat del que un diu.

desenvolupament


Posem el muntatge audiovisual corresponent. >

Maria: L’Antoni és un amic meu del poble. Ell acostuma a dir alguna mentida i, és clar, ha arribat un moment

que ja no se’l creuen. Llavors, quan una cosa és de veritat, l’Anto-ni sempre ha de repetir una i altra vegada: «T’ho juro! T’ho juro!». Un jurament és una cosa molt important, vol dir que et compro-mets a dir sempre la veritat. Però ni així se’n refiaven, de l’Antoni. No hi podien confiar. Havia enganyat tantes vegades!

Ho vaig explicar al meu oncle Joan i ell, després d’escoltar-me, em va dir:


– Digues sí quan és sí; digues no, quan és no.

No el vaig entendre ben bé.

– Què vols dir?

Llavors m’explicà que les mentides sempre porten problemes i que ell té molt presents les paraules que Jesús de Natzaret va dir als seus amics:

«No juris mai; ni pel cel, ni per la terra, ni per ningú. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no pots fer tornar blanc o negre ni un sol dels teus cabells. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, no és de debò».

Text adaptat de Mt 5,33-37



Diversitat de respostes > Dir la veritat és un dels fonaments de la confiança. És

una experiència compartida per tots els homes i dones. Sense veritat no es pot construir en ferm. El respecte pels altres, doncs, demana sinceritat. Per a moltes persones, la sinceritat és una qüestió ètica ele-mental. Des de l’experiència religiosa, la veritat se situa al cor de l’amor i d’allò que és bo per a les perso-nes, com a expressió de la voluntat de Déu.


Parlem sobre la veritat i les mentides. >Conversem amb els nens i nenes sobre el que han vist: >

Quin problema té, l’Antoni?••Què és un jurament?•Quines de les paraules de Jesús que han sortit

recordes?Per què creieu que es diuen, les mentides?•Què aconseguim dient la veritat?•...•

Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 73. >•Què aconseguim dient la veritat?•Ajudes la Maria a trobar el camí?


SolucionariQuè aconseguim dient la veritat? >

Confiança i respecte•Ajudes la Maria a trobar el camí? >

Solució al laberint•



L’objectiu de la sessió és relacionar la pròpia experièn- >cia amb el fet de dir la veritat.

desenvolupament


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 74. •En el vostre grup de treball, llegiu aquestes

frases i expliqueu si alguna vegada us heu tro-bat en la situació que descriuen:

> Fem una breu posada en comú del que han com-partit en el grup.

Material> Llibre de l’alumnat.

Activitat d’aprenentatge núm. 13Descripció> Fem les activitats del Llibre de l’alumnat, pàgina 74.

Com et sents quan algú no et diu la veritat?•Completa aquests refranys.•


SolucionariQui no diu la veritat no té amics de veritat. >Per amistat, no deixis de dir la veritat. >Si vols que en tu confiïn, no enganyis ni que t’ho diguin. >

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius tu? II


Com ho vius, tu?M

En el vostre grup, llegiu aquestes frases i expliqueu si alguna vegada us hi heu trobat:

Joc de rol: posa’t en la pell de la persona que ha de dir la veritat en una situació compromesa. Diràs « sí» quan és sí i « no» quan és no?

Com et sents quan algú no et diu la veritat?

• S’atrapa abans un mentider que un coix.• El temps descobreix la veritat. (Sèneca)• La veritat mai no perjudica una causa justa. (Gandhi)• El càstig del mentider és no ser cregut, ni tan sols quan digui

la veritat. (Aristòtil)• La veritat no està de la part de qui més crida. (Tagore)

DIR LA VERITAT

Completa aquests refranys:

Qui no diu la veritat... Per amistat, no deixis de... Si vols que en tu confi ïn...

...dir la veritat. ...no té amics de veritat. ...no enganyis ni que t’ho diguin.

066_079_U5_12541.indd 74 22/6/10 19:50:50


NOVENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és experimentar a través del joc >de rol situacions on cal dir la veritat.

desenvolupament


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 74. >Joc de rol: posa’t en la pell de la persona que ha de dir •la veritat en una situació comprometedora. Diràs «sí quan és sí i no quan és no»?

> L’educador/a explica als alumnes que faran un joc de rol, és a dir, que hauran de representar algun dels personatges d’una aventura o situa-ció donada (en aquest cas, relacionats amb el fet de dir la veritat).

Totes les situacions (vegeu pàg. 136) es basen en la pre- >missa de dir sí quan és sí i dir no quan és no.

L’objectiu del joc, doncs, és representar el personatge >assignat i posar-se en el seu lloc, de manera que n’obser-vem els sentiments i les emocions.Preparació: >

Dividim els alumnes en 5 grups.•Es dóna a cada grup una situació, amb els personat-•ges que caldrà representar i es distribueixen (material fotocopiable, llibre del professorat).Es dóna temps per llegir la situació i veure com actuen •els personatges.Exemple:•

– Situació: s’ha trencat un gerro sense voler i els pares volen saber qui ha estat.

– Personatges: Pare: jo estava fent el dinar a la cuina. Mare: jo estava desant roba a l’habitació dels pares.

Fill/a gran: jo era a l’ordinador fent un treball. No he estat jo.

Fill/a mitjà/na: jo estava jugant a la meva habita-ció. No he estat jo.

Fill/a petit/a: jo era al menjador avorrit i he volgut agafar el comandament per engegar la tele i sense voler he fet caure el gerro. He estat jo.

Representació de les diverses situacions, grup per grup: >L’educador/a llegeix en veu alta la situació i cada alumne/a •del grup fa la seva intervenció, segons el seu rol.

Després d’haver escoltat les situacions establim un dià- >leg breu:

Us ha costat de seguir el rol que us ha tocat? Per què?•Si t’hagués passat a tu realment, hauries actuat igual •que el teu personatge?

Que us sembla l’actitud dels que han reconegut la veritat •dels fets?

Quin és el valor de tots els personatges?•...•

Finalment arribem a alguna conclusió sobre dir la veri- >tat, per exemple:

Dir la veritat, de vegades, és difícil per les conseqüències •que pot tenir.

Dir la veritat suposa esforç, però fa créixer la confiança.•Cal ser valent/a i assumir les conseqüències.•Les persones del nostre voltant agreixen l’esforç de dir la •veritat quan més costa.

Fins i tot per un mateix, dir la veritat et fa ser persona de •confiança.

...•

MaterialFotocopiable de les targetes de les situacions i els rols de >cada situació (LP).



L’objectiu de la sessió és reflexionar personalment >sobre el que s’aconsegueix dient la veritat.

desenvolupament


> Creem un ambient tranquil, de relaxació.> Acompanyem aquesta estona amb música

tranquil·la.> En el centre de la rotllana posem uns rètols amb

frases sobre la veritat:S’atrapa abans un mentider que un coix.•El temps descobreix la veritat. (Sèneca)•La veritat mai no perjudica una causa justa. (Gandhi)•El càstig del mentider és no ser cregut, ni tan sols quan •digui la veritat. (Aristòtil)

La veritat no està de part de qui més crida. (Tagore)•L’amor a la veritat es mostra sabent trobar i apreciar la •bondat a tot arreu. (Goethe)

És fàcil parlar clar quan no es vol dir tota la veritat. •(Tagore)El mentider té dos mals: que ni creu ni és cregut. (B. Gra-•cián)En boca del mentider fins la veritat es fa dubtosa. (B. •Gracián)

Tenim preparat un mural amb el títol DIR LA VERITAT. >Un cop tinguem l’ambient adequat, fem als alumnes la >reflexió següent:

•Hem estat parlant de la importància de dir la veritat.•A través de diversos relats de diferents tradicions reli-

gioses (el jataka budista de l’Apu i l’Amir, el que deia Jesús de Natzaret sobre la veritat en la història de la Maria i l’Antoni), ens hem adonat que la mentida no porta enlloc. En canvi, dir la veritat és un valor que ens acosta a les persones.•Dir la veritat no és fàcil. De vegades s’ha de ser valent

o valenta per dir la veritat. De segur que en algun moment hem estat a punt de dir una mentida perquè era més fàcil que dir la veritat, però l’embolic que s’ha provocat ha estat pitjor.

DESENA SESSIÓ

Pensa-hi II


Pensa-hi!M

Pensa què aconsegueixes dient la veritat. Escriu-ho en aquestes línies:

DIR LA VERITAT

066_079_U5_12541.indd 75 22/6/10 19:50:50


L’educador/a diu a uns quants alumnes que agafin una >de les frases, la llegeixin per a tots i l’enganxin en el mural de DIR LA VERITAT.Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 75. >

Pensa què aconsegueixes dient la veritat. Escriu-ho en •aquestes línies:

MaterialFrases de la veritat escrites en un paper, paper d’emba- >lar, cola, llibre de l’alumnat.


L’objectiu de la sessió és descobrir actituds que fomen- >ten la fraternitat entre les persones.

desenvolupament


Sita: Al mes de novembre a l’escola va arribar en Rudy, un company nou. La mestra ens va demanar

que l’acollíssim molt bé. Entre tots li vam explicar les coses de l’escola: els espais, els horaris, els professors i les professores

que tindria, les normes de convivència... Recordo que tots volien jugar amb ell.

De les coses de l’aula, em va tocar a mi explicar-li que seiem en grups de cinc i que a la taula ho compartíem tot. En Rudy es va asseure amb el meu grup, el dels dofins. La mestra ens va felicitar per la bona actitud que vam tenir.

Però, de mica en mica, en Rudy va descobrir que no tot eren flors i violes. Cada vegada discutíem més entre tots i havíem deixat de ser amables. Alguns deien paraulotes i insultaven, uns altres no volien jugar amb tothom, no s’ajudaven tant entre ells... On era el bon ambient?

ONZENA SESSIÓ

LA fRATERNITATDescobrim III


Descobrimw

LA FRATERNITATRelaciona els nostres amics amb la seva experiència de fraternitat.

Els membres d’una mateixa religió formen comunitats i entre ells neixen vincles de fraternitat, perquè se senten

estimats per Déu. Aquests vincles fan que se sentin germans els uns dels altres, i també de la resta de

persones: la gran família humana.

066_079_U5_12541.indd 77 22/6/10 19:50:55


Descobrimw

LA FRATERNITAT

Per viure en fraternitat, Marcel·lí Champagnat tenia una bona solució: les petites virtuts. Les recordes? Doncs escriu-les en aquest bloc de notes!

La fraternitat és estimar l’altre per sobre de tot, com un germà: respectar-lo, comprendre’l,

perdonar-lo i ajudar-lo.

Les petites virtuts

• • • • • • • •

066_079_U5_12541.indd 76 22/6/10 19:50:53


DOTZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és adonar-se dels vincles fra- >terns dins d’una comunitat religiosa i de la dimensió universal de la fraternitat.

desenvolupament


Motivació inicialSita: Les persones convivim les unes amb les altres.

Formem grups i comunitats. Hi ha moltes coses que ens poden aplegar com, per exemple, el fet de ser veïns, les nos-tres aficions, les nostres preferències esportives o el fet d’anar a la mateixa escola. Però hi ha vincles que són més forts que

uns altres, perquè tenen a veure amb el cor de les persones.Els membres d’una mateixa religió formen comunitats i entre ells neixen vincles de fraternitat, perquè se senten estimats per Déu. Aquests vincles fan que se sentin germans els uns dels altres, i de la resta de persones: la gran família humana.Jacob: El sàbat és un moment en què vivim plenament la fraternitat. Sí, perquè aquest dia tan especial per nosaltres, els jueus, és un dia on tothom pot gaudir d’un temps per estar amb la família. Un temps que és font de pau i felicitat profunda. Un temps per compartir la pregària amb la comu-nitat jueva a la sinagoga, un dia de trobada amb Déu.Hassan: Tots els musulmans formem una gran comunitat: la Ummah. Ens tractem com a germans els uns als altres, ens esforcem a fer-nos feliços i a viure en fraternitat. Un petit exem-ple són els sopars del temps de dejuni del Ramadà, les portes de

La mestra també estava preocupada en veure com la convi-vència s’anava fent difícil. Llavors va dedicar una estona a parlar-ne amb nosaltres i ens va explicar una història.

Mestra: Això de saber conviure amb els altres i de sentir-s’hi a gust em recorda una història de Marcel·lí Champagnat.

El germà Llorenç, un dels primers germans maristes, estava trist perquè en la seva comunitat de germans no s’acabava de viure en fraternitat, no es preocupaven els uns dels altres i no s’ajuda-ven gaire. En canvi, a la comunitat del poble del costat, els germans vivien en un clima més fratern, realment eren com germans. El germà Llorenç va anar a explicar a Marcel·lí el que passava i com se sentia. Ell li va fer veure que els calia practicar les «petites virtuts». Són senzilles actituds i comportaments que fan la convivència més agradable entre tots: la tolerància, l’ale-gria, estar atents al que l’altre necessita i avançar-s’hi, la pacièn-cia, el perdó, la confiança... Deia ell, si Déu ens estima, també ho hem de fer nosaltres amb els petits detalls i saber-nos ger-mans els uns dels altres. La comunitat del germà Llorenç s’ho va proposar i van començar a veure’s com a germans.

Sita: A la classe també ens ho vam proposar i, certament, l’ambient va ser molt més agradable... i fratern!


Activitat d’aprenentatge núm. 16Descripció> Fem un diàleg de comprensió:

Què va canviar en l’actitud dels companys de classe de la •Maria?

Creus que en una classe hi ha d’haver un bon ambient de •convivència?

La mestra els va explicar una història. Qui n’era el prota-•gonista?

Quin problema presenta el germà Llorenç?•Quina solució li va donar Marcel·lí Champagnat?•Quines són les petites virtuts de què parlava?•Creus que és el mateix conviure bé que viure amb frater-•nitat?

Quin és el motiu pel qual diu Marcel·lí Champagnat que •les persones s’han d’estimar com a germans?

...•


A l’annex de la UD5, pàgina 172, trobareu informa- >ció sobre en Marcel·lí Champagnat.


> Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 76. •Per viure en fraternitat, Marcel·lí Champagnat

tenia una bona solució: les petites virtuts. Les recordes? Doncs escriu-les en aquest bloc de notes!


SolucionariTolerància, alegria, estar atents al que l’altre necessita i >avançar-s’hi, paciència, perdó, confiança...


les cases són obertes per compartir el menjar amb altres famili-ars i membres de la Umma, per recuperar forces per l’endemà!

Maria: A mi m’agrada molt el sentiment de germanor i frater-nitat que es viu a la meva parròquia. Mirem d’ajudar-nos els uns als altres, sobretot els qui passen més necessitat. Cele-brem i compartim moments importants de la vida dels mem-bres de la comunitat, per exemple, un bateig, una primera comunió, un casament... Sabem que aquest esperit de frater-nitat l’hem de viure amb qualsevol persona del món.


Ummah:«Mahoma els ensenyava que no era important a quina tribu pertanyien, que tots formaven una sola gran famí-lia, la Ummah: la unió de tots aquells que confiessin en la paraula de Mahoma, en l’Únic del que tant parlava. Tots eren d’Ell, tots formaven part d’una sola gran tribu i així calia protegir-se i ajudar-se els uns als altres.La Ummah era la unió de tots aquells que volguessin viure amb el cor obert, buscant de seguir el camí de la saviesa; la unió de tots aquells que volguessin estimar l’Únic, viure recordant-lo, ajudant-se i estimant-se entre ells. A la Ummah hi tindria lloc tothom, no només una tribu o un poble o els d’un país».

Teresa GuardansLes religions, cinc claus



Diversitat de respostes > L’experiència de comunitat és pròpia dels humans,

éssers socials per definició. Els vincles que uneixen les

persones entre si neixen pel tracte, la convivència, la pertinença, l’estima... La comprensió profunda de l’exis-tència aboca les persones a viure en clau de fraterni-tat universal, traspassant qualsevol tipus de frontera. L’experiència religiosa situa aquesta experiència en el marc del projecte diví.


Iniciem una conversa sobre el que han vist: >•Saps què és una comunitat?

•De quines comunitats han parlat els nostres amics?

Quin exemple de fraternitat ens ha dit en Jacob?•I en Hassan?•I la Maria?•Com explicaries què és la fraternitat?•...•



•Relaciona els nostres amics amb la seva experi-ència de fraternitat.


SolucionariJueus celebrant el sàbat amb la seva família: Jacob. >Musulmans amb la seva família compartint el sopar amb >altres familiars i amics en temps de Ramadà: Hassan.Cristians celebrant un bateig amb la comunitat de la >parròquia: Maria.



Com ho vius, tu?M

Aquests dibuixos mostren actituds fraternes de la primera comunitat cristiana. Relaciona’ls amb les frases corresponents:

Viure en fraternitat demana esforç, però és una experiència molt bona. La primera comunitat cristiana és un bon exemple de vida fraterna. Eren com una gran família:

escoltaven els ensenyaments dels apòstols, pregaven junts, els més rics ajudaven els més pobres, compartien tot el que tenien. A casa, partien i menjaven el pa fent present Jesús,

lloaven Déu i eren ben vistos en tot el poble.

• Partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor.

• Els rics ajudaven els pobres.

• Escoltaven els ensenyaments dels apòstols.

• Pregaven junts i lloaven Déu.

LA FRATERNITAT

L’esperit de fraternitat uneix les persones, fins i tot, aquelles que no es coneixen o estan lluny, formant la gran família

humana.

066_079_U5_12541.indd 78 22/6/10 19:51:09



L’objectiu de la sessió adonar-se de la diferència entre >conviure i viure en fraternitat.

desenvolupament


L’educador/a proposa recordar les normes o el pla de >convivència de l’escola, com quelcom necessari per poder conviure.

•Podem parlar del que passa quan no es respec-ten les normes: quines conseqüències té per al grup i per a les persones?

Idees per a la reflexió:• – Les normes ens ajuden a tenir una bona convivència. – Però complir normes pot ser només un exercici

de tolerància. – La fraternitat, en canvi, parteix del fet de veure l’altre

com a germà (algú que comparteix la condició huma-na –visió humanista–, algú que és part de la creació divina –visió religiosa).

– La mera convivència, doncs, es pot enriquir amb acti-tuds que la portin pel camí de la fraternitat: no és qüestió només de tolerar-nos, sinó de respectar-nos, descobrir la nostra diversitat i arribar a estimar-la. Les petites virtuts de Marcel·lí Champagnat ens hi poden ajudar.

Recordem les petites virtuts que han sortit al relat de la >Sita i la seva mestra. Les podem escriure en un lloc visi-ble per a tots.Cada grup escull una petita virtut que vulgui reforçar i >l’escriu en un paper.

la tolerància, l’alegria, estar atents al que l’altre necessi-•ta i avançar-s’hi, la paciència, el perdó, la confiança...

Quan cada grup tingui escrita en un paper la seva virtut, >un component del grup la llegeix en veu alta.Cada grup pot expressar el seu compromís per conrear >la seva petita virtut.Les petites virtuts que surtin escollides pels grups es poden >escriure en una cartolina i deixar-les penjades a l’aula.

MaterialLlibre de l’alumnat, paper, cartolina, retoladors. >

TRETZENA SESSIÓ


CATORZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és identificar actituds que fan >créixer l’esperit de fraternitat en un grup o comuni-tat.

desenvolupament


> Obrim el Llibre de l’alumnat, pàgina 78, i llegim els que ens diu la Maria.

Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina 78. >•Aquests dibuixos mostren les actituds de la prime-

ra comunitat cristiana i són un model de vida fra-terna. Relaciona’ls amb les frases corresponents.

Parlem-ne: >Quina actitud t’ha cridat més l’atenció?•Per què creieu que volien viure d’aquesta manera?•...•



Textos bíblics sobre la primera comunitat cristiana: >Fets dels apòstols 2-42-47; 4, 32-35.

SolucionariEscoltaven els ensenyaments dels apòstols: imatge 1. >Partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i >senzillesa de cor: imatge 2.

Pregaven junts i lloaven Déu: imatge 3. >Els rics ajudaven els pobres: imatge 4. >


> Llegim els que ens diu la Sita, pàgina 78.> Parlem de l’experiència pròpia de fraternitat

amb les persones amb les quals convivim:Hem vist les virtuts o qualitats que fan que una comunitat •o grup de persones visquin en fraternitat. Aquestes quali-tats o maneres de ser amb l’altre són: ajudar, perdonar, escoltar, estar atent a la necessitat, tenir paciència, con-fiar, ser compassiu, ser alegre, positiu, compartir el que cadascú té...

Pensa en els que tens al voltant, el pare i la mare, el ger-•mà o la germana, l’avi i l’àvia, els tiets, els mestres, els amics...

– Reconeixes algú amb aquestes qualitats?

– Quins detalls de la seva actitud t’agradaria destacar?

– T’agrada estar al costat d’aquesta persona i viure expe-riències amb ella?

Pensa en tu... Reconeixes alguna petita virtut en tu •mateix?

Què penses de la fraternitat amb aquells que no coneixes •o amb els que no et cauen bé? És senzill o difícil? Ho veus necessari?

...•



Pensa-hi III


Pensa-hi!M

Interioritzem


LA FRATERNITAT

UD5 L l ió b l lt

Qui viu el fet religiós creu que les persones formen una gran família, totes estimades per Déu, que han de viure amb confiança, dient la

veritat i en fraternitat.

066_079_U5_12541.indd 79 22/6/10 19:51:13

QUINZENA SESSIÓ


L’objectiu de la sessió és realitzar una activitat de >síntesi en suport digital.

desenvolupament


Fem l’activitat del Llibre de l’alumnat, pàgina >49. Activitat TIC.

Fem una activitat amb l’ordinador! >Descripció de l’activitat. >Títol: > La relació amb els altres.Subtítol: > confiança, dir la veritat i fraternitat.Primera activitat > : RELACIONAR FRASES. Relaciona aquestes situacions amb les maneres de ser de la perso-na:

Quan encerta cada relació surt la Sandi amb la bafa-•rada: Molt bé!

Situacions: – Si un dia em descuido l’esmorzar a casa, sé que els

meus amics em donaran un tros del seu esmorzar... – Si he de dir a un/a company/a que no m’agrada el

que ha fet, encara que s’enfadi amb mi... – Si conec els meus amics, els entenc, m’agrada estar

amb ells i els estimo... Maneres de ser de la persona: – Sóc una persona fraterna. – Sóc una persona que confia en el seus amics. – Sóc una persona que diu la veritat.

Segona activitat > : SOPA DE LLETRES. Saps trobar en aquesta sopa de lletres personatges que han sortit en els relats? JESÚS, MOISÈS, APU, AMIR, MARCEL.LÍ, LLO-RENÇ.

Quan encerta cada relació surt la Sandi amb la bafa-•rada: Molt bé!

Quan completa tota la sopa de lletres, la Sandi diu:• – Qui viu el fet religiós creu que les persones formen una

gran família, totes estimades per Déu, que han de viure amb confiança, dient la veritat i en fraternitat.

Tercera activitat > : TRENCACLOSQUES Fes aquests trencaclosques:

1r puzle de jueus celebrant el sàbat amb la seva fa- •mília.

– Quan hagi fet bé el puzle surt en imatge de Jacob amb dient: Celebrant el sàbat amb la meva família visc la fraternitat.

2n puzle de musulmans amb la seva família compar-•tint el sopar amb altres familiar i amics en temps de Ramadà.

– Quan hagi fet bé el puzle surt en imatge d’Hassan dient: Compartint el sopar amb els altres visc la frater-nitat.

3r puzle de cristians en una parròquia preparant lots •de menjar com a ajuda humanitària (pot sortir el sím-bol de Càritas).

– Quan hagi fet bé el puzle surt en imatge de la Maria dient: La fraternitat ha d’arribar a totes les persones.

Quarta activitat > : MEMORY. Troba la parella de cada personatge: Imatges dels personatges dels relats (JESÚS, MOISÈS, APU, AMIR, MARCEL·LÍ, LLORENÇ).


Quan s’aconsegueix trobar una parella surt el rètol de: •FRATERNITAT, CONFIANÇA o DIR LA VERITAT (segons de què es tracti).

Dibuixos dels personatges de: – Marcel·lí Champagnat. Surt la paraula FRATERNITAT. – Germà Llorenç. Surt la paraula FRATERNITAT.

– Moisès. Surt la paraula CONFIANÇA. – Les dues dones. Surt la paraula CONFIANÇA. – Apu. Surt la frase DIR LA VERITAT. – Amir. Surt la frase DIR LA VERITAT. – Jesús. Surt la frase DIR LA VERITAT. – Mateu. Surt la paraula CONFIANÇA.

Interioritzem


L’objectiu de la sessió és la interiorització del sentit >profund del que s’ha anat treballant en la unitat.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 24Descripció> Ambientació: Podem posar en un lloc visible de

l’espai en què ens trobem els objectes que hem anat fent servir al llarg de la unitat: baules de la confiança, mural de dir la veritat, les nostres petites virtuts. Si tenim la possibilitat, podem encendre una espelma i enfosquir un xic l’espai.

Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens i nenes >no han de tenir res a les mans. Poden tenir les mans recolzades sobre les cames. Els demanem que seguin cor-rectament, amb l’esquena recta. Acompanyem aquesta estona amb música tranquil·la.Un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar.

L’educador/a proposa que tanquin els ulls per fer una •experiència d’interiorització. Pot servir aquest text:

– Un dia normal en la nostra vida és ple de gestos de confiança, de nosaltres cap als altres i dels altres cap a nosaltres.

– Només que hi pensem una mica ens adonarem que...

Confiem en els pares perquè sabem que ens estimen: anem a l’escola que ells han triat, mengem el que ens posen a taula, fem cas dels seus consells, creiem el que ens diuen...

Confiem en els mestres: el que ens ensenyen és bo per a nosaltres, estan per nosaltres si ens fem mal o si necessitem ajuda...

Confiem en els amics: m’accepten com sóc, m’ajuden, em crec que el que m’expliquen...

Confiem en la gent: quan pregunto alguna cosa, quan escolto algú...

... Podem demanar que ampliïn la llista.

– Imaginem-nos, ara, com seria un dia sense poder confiar en els altres. Ens preguntaríem, per exemple, ...

Els pares m’han llevat a l’hora correcta?

Està en bones condicions el menjar que m’han prepa-rat?

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi!M

Interioritzem





036_049_U3_12541.indd 49 22/6/10 19:59:22


Em fa un petó perquè m’estima o perquè toca?

La mestra m’ha felicitat de debò?

Els meus amics m’han dit que m’esperaven per jugar, voldran jugar amb mi?

...

Podem demanar que ampliïn la llista d’interrogants.

– Quins sentiments tindríem si no confiéssim en la gent?

– De segur que preferim poder viure confiant en els altres i, també, que els altres puguin confiar en nosaltres.

– Acabem aquest primer moment d’interiorització.

Dinàmica de la xarxa.•

La confiança actua com una xarxa de suport.•

L’educador/a ensenya una xarxa que poden aguantar •uns quants nens/es i suggereix idees com aquestes:

– La xarxa simbolitza la relació amb les persones.

– Entre les persones properes hi ha lligams i vincles.

– També amb les persones que viuen en un altre lloc o país, hi ha vincles, que ens fan ser solidaris. Els pobles, les cultures i les persones estan cridades a viure en fra-ternitat.

– Juntament amb les meravelles de la natura, ens sentim com a part d’un tot.

– La fraternitat que proposen les religions promou una relació d’amor entre tots, basada en la confiança, i és reflex d’un Déu que confia incondicionalment en cadas-cú, sigui qui sigui i sigui com sigui, com Jesús va confi-ar en Mateu.

L’educador/a proposa als alumnes escriure en un pape-•ret actituds per tenir una bona relació amb els altres i ficar-los simbòlicament dins de la xarxa.

Material

Una xarxa (de pescar, de llana, de niló, de plàstic, etc.). >

Trossos de paper per escriure-hi. >

Primera: >

Situació: • s’ha trencat un gerro sense voler i els pares volen saber qui ha estat.

Personatges:•

– Pare: jo estava fent el dinar a la cuina.

– Mare: jo estava desant roba a l’habitació dels pares.

– Fill/a gran: jo era a l’ordinador fent un treball. No he estat jo.

– Fill/a mitjà/ana: jo estava jugant a la meva habita-ció. No he estat jo.

– Fill/a petit/a: jo era al menjador avorrit/da i he vol-gut agafar el comandament per encendre la tele i sense voler he fet caure el gerro. He estat jo.

Segona: >

Situació: • hi ha un amic que no troba els seus cromos, algú els hi ha pres.

Personatges:•

– Amic 1: jo ja tinc la col·lecció de cromos acabada, no en necessito més. No he estat jo.

– Amic 2: jo no faig aquesta col·lecció, no m’interessen aquests cromos. No he estat jo.

– Amic 3: jo duia els meus per canviar els repetits, però no ho he fet.

– Amic 4: m’han agafat els cromos!

– Amic 5: jo no ho he fet. Has mirat bé la motxilla?

Tercera: >

Situació: • algú ha fet mullader al lavabo de l’escola i el mestre vol saber qui ha estat.

Personatges:•

– Mestre: qui hagi estat el que ha fet el mullader del lavabo ja ho pot dir, perquè serà qui ho netejarà.

– Alumne/a 1: he estat jo que en obrir la aixeta he jugat amb l’aigua.

– Alumne/a 2: jo no he anat el lavabo. No he estat jo.

– Alumne/a 3: jo sí que he anat al lavabo però no m’he rentat les mans. No he estat jo.

– Alumne/a 4: jo m’he rentat les mans al lavabo però el mullader ja hi era i he avisat el mestre. No he estat jo.

Quarta: >

Situació: • un germà ha demanat a la seva germana petita que s’enfili per agafar una cosa de l’armari, ha caigut i s’ha fet mal. La mare renya la nena mentre el germà...

Personatges:•

– Pare: jo he sentit el soroll de la caiguda i he vingut corrents.

– Mare: per què t’hi has enfilat? Mira quin mal t’has fet a la cama!

– Fill/a gran: per què no em demanaves que t’ho donés jo que sóc més alt?

– Fill/a mitjà/ana: he estat jo, no la renyeu a ella. Volia que em donés aquella pilota i com que pesa menys li he dit que s’enfilés ella al tamboret.


– Fill/a petit/a: Ai! Ai! Ai!

Cinquena: >Situació: • algú ha estat pintant la pissarra mentre tots els alumnes eren al pati...Personatges:•

– Mestre: algú ha pintat la pissarra, això vol dir que ha estat sol a la classe mentre els altres jugaven al pati.

– Alumne/a 1: jo he anat al pati i he baixat la corda de saltar perquè sóc l’encarregat. No he estat jo.

– Alumne/a 2: no he estat jo. He jugat amb la corda de saltar.

– Alumne/a 3: jo he anat al pati, encara porto l’abric. No he estat jo.

– Alumne/a 4: jo he jugat a bàsquet amb els de l’altra classe. No he estat jo.

138 ud 6 El compromís

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGEAdonar-se que l’experiència religiosa fa néixer en les persones creients el compromís amb els altres i amb el món.•Conèixer el compromís d’algunes persones amb la pau, els malalts i el diàleg interreligiós.•Comprendre el significat de • diàleg interreligiós.Descobrir les actituds necessàries per poder dialogar.•Conèixer la «regla d’or» comuna a les diverses tradicions religioses.•Confrontar la pròpia experiència els elements del fet religiós treballats.•Experimentar moments d’interiorització.•Expressar els propis sentiments i opinions.•Participar en diàlegs i converses senzilles.•Valorar positivament la diversitat religiosa.•Mostrar interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostrar respecte pel treball en grup, i per les opinions i les vivències dels altres.•

2. CONTINGUTSCompromís: què és i d’on neix.•El diàleg com a eina d’entesa. Actituds necessàries per al diàleg.•Diàleg interreligiós. El Parlament de les Religions del Món.•Testimonis de persones compromeses amb la pau, els malalts i el diàleg interreligiós.•Relació de situacions de l’entorn propi amb els elements de l’experiència religiosa treballats.•Reflexió senzilla a partir de textos bíblics i d’altres religions.•Reflexió sobre la pròpia experiència.•Realització d’activitats vivencials.•Experiències per treballar la interioritat.•Expressió de sentiments, vivències i opinions personals.•Visionat de muntatges audiovisuals.•Conversa i diàleg senzills.•Treball en equip.•Respecte i valoració de la diversitat de respostes al fet religiós•Respecte pels diferents elements de l’entorn religiós treballats.•Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).•Respecte i valoració de les opinions dels altres.•Participació i col·laboració en les activitats proposades.•

DURADA: 16 sessions

Unitat 6. EL COMPROMÍS



4. COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetències comunicativa, lingüística i audiovisual•

Expressar i comprendre missatges orals i visuals. –Expressar oralment sentiments i experiències pròpies. –Saber extreure informació d’un audiovisual i d’imatges. –Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social. –

Competències artística i cultural•Expressar sentiments per mitjà de la representació teatral. –

Competència d’aprendre a aprendre•Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. –Relacionar conceptes de manera lògica. –Desenvolupar la memòria. –Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. –

Competència d’autonomia i iniciativa personal•Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú. –Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències. –Adquirir habilitat d’obtenir informació. –

Competència social i ciutadana•Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós. –Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les formes de contribuir al seu desenvolupament i la –seva millora.Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i discriminació, sensibilitzant-se davant de les necessitats –de les persones i els grups més desafavorits.Valorar el testimoniatge dels cristians compromesos amb la societat i les necessitats humanes. –

COMPROMÍS

PER lA PAu PElS MAlAlTS DIàlEg InTERRElIgIóS

la pau, el que Déu vol per a totes les persones.Persones compromeses amb la pau.Eines de pau.

la compassió pels malalts, reflex de Déu.Persones compromeses amb els malalts.



5. ACTIVITATS D’APRENENTATGEVeure un audiovisual d’un relat sobre el compromís personal. • ggCompletar informació sobre diferents premis nobel de la pau. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre el compromís per la pau. gg•Escriure un compromís per la pau. I•Relacionar els components per la pau amb actituds de diferents animals. Pg•Elaborar la porta de la pau. gg•Reflexionar sobre la persona com a portadora de pau i no de guerra . gg•Dibuixar-se un mateix. I•Veure un audiovisual d’un relat cristià sobre el compromís pels malalts. gg•Omplir els buits d’un text bíblic. I•Veure un audiovisual d’un relat sobre els voluntaris de la Creu Roja. gg•Resoldre una sopa de lletres. I•Pintar el símbol de la Creu Roja. I•Completar frases. I•Aprendre la cançó • Tú serás mi hermano de Kairoi ggIdentificar-se amb un dels personatges d’un relat. I•Experimentar la feina d’un voluntari compromès amb els malalts a partir d’un joc de rol. Pg•Interioritzar el sentit més profund del que comporta el compromís pels malalts. gg•Conèixer el Parlament de les Religions del Món. gg•Conèixer persones compromeses amb el diàleg interreligiós. gg•Escoltar l’àudio del relat sobre el Parlament de les Religions del Món. gg•Identificar les actituds del grup de diàleg interreligiós. I•Relacionar la «regla d’or» de cada religió amb el símbol de la religió. I•Experimentar amb una eina de mediació: el diàleg. Pg•Elaborar una capsa–tresor. I•Interioritzar el sentit més profund del que comporta el compromís. gg•

6. CRITERIS D’AVALUACIÓComprèn que l’experiència religiosa fa néixer en les persones creients el compromís amb els altres i amb el món. (act. •1, 2, 11, 12, 13, 20, 21, 23)Comprèn el significat de • diàleg interreligiós. (act. 20, 21, 22)Desenvolupa les actituds necessàries per poder dialogar. (act. 5, 7, 8, 24)•Coneix la «regla d’or» comuna a les diverses tradicions religioses. (act. 23)•Confronta la pròpia experiència amb els elements del fet religiós treballats. (act. 5, 6, 7, 8, 15, 16, 17, 18, 23, 24).•Valora positivament la diversitat religiosa.•Mostra interès i respecte en les estones d’interiorització.•Mostra respecte pel treball en grup i per les opinions i les vivències dels altres.•



les pàgines inicials mostren el món als ulls dels personatges, convidant al compromís per un món millor, buscant la pau, l’atenció als més necessitats i el diàleg interreligiós.Aspectes per destacar:

Diferents realitats al món:•Situacions d’absència de pau. –Situacions quotidianes de pau normalitzada. –l’atenció als malalts (visites a l’hospital i ajuda d’emergència). –un grup de diàleg interreligiós. –

l’embolcall del món, com un halo, que simbolitza la VIDA, la realitat superior, Déu...•l’actitud reflexiva dels personatges davant d’aquesta realitat.•les mans oferents que en surten –com si fossin les de Déu– i la pregunta que es llança «Quin món vols?».•

A partir de les imatges podem iniciar un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.la frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa porta al compromís per un món en pau i fratern.



El compromí∫6

080_093_U6_12541.indd 80 22/6/10 19:51:51

L’experiència religiosa porta al compromís per un món en pau i fratern.

080_093_U6_12541.indd 81 22/6/10 19:51:53



l’objectiu de la sessió és descobrir el compromís d’al- >gunes persones amb la pau.

desenvolupament



Maria: El respecte profund per l’altre i el fet de viure la vida com un regal fan néixer el desig de pau al

cor de les persones i la necessitat de comprometre’s per fer-la arribar arreu.

Les tradicions religioses mostren la pau com allò que Déu vol per a totes les persones; la pau és el camí de la fraternitat i el millor desig de felicitat.

Fixeu-vos en aquestes frases:

La pau sigui amb vosaltres, diu Jesús de Natzaret.

Shalom, la salutació del judaisme, vol dir «pau».

La salutació dels musulmans també expressa el desig de pau: Salam al-ekum, que vol dir «la pau sigui amb tu».

Hassan: Hi ha moltes persones que prenen compromisos per treballar pels altres i per millorar el món.

Maria: Sí, moltes d’elles estan mogudes per la seva experièn-cia religiosa: n’hi ha que opten per un compromís per la pau, d’altres pels malalts, uns altres pel diàleg entre les diferents religions i cultures, per la justícia, per la lluita contra la pobresa... Sense el compromís és difícil fer un món millor!

Hassan: N’hi ha que han rebut distincions com el premi Nobel pel seu compromís amb la pau i la defensa dels drets humans: Martin Luther King, Mare Teresa de Calcuta o el Dalai Lama en són exemples, tots ells profundament religiosos. Hi ha mol-tes altres persones, però, que també treballen per la pau encara que no rebin premis. Això encara és més important.

Material

DVD del professorat. >

PRIMERA SESSIÓ

83UD6. El compromís

w Descobrimw

PER LA PAU

«Canviar el món depèn d’una actitud compromesa, sumant-hi una bona informació, uns objectius clars, una capacitat d’organització i ganes de treballar».

Llegeix el que diu l’Arcadi Oliveres i contesta:

En la majoria dels casos hi ha endegats processos per a la pau, però ben pocs arriben a tenir solució. Per què creus que deu costar tant « viure en pau»?

«Una bona informació...» Saps quants conflictes armats hi ha al món?

«Una bona organització...» Digues el nom de tres organitzacions que treballin per la pau.

«... i ganes de treballar.» Escolta el Cant dels ocells, interpretat per Pau Casals, i dibuixa en un full el que faries tu per la pau.

De 0 a 10. D’11 a 25.

De 26 a 35. De 36 a 45.

080_093_U6_12541.indd 83 22/6/10 19:52:03

82 UD6. El compromís

Descobrimw

PER LA PAUEl respecte profund per l’altre i el fet de viure la vida com a regal que cal cuidar fan néixer el desig de pau al cor de les persones.

Les tradicions religioses mostren la pau com allò que Déu vol per a totes les persones; la pau és el camí de la felicitat.

• La pau sigui amb vosaltres, Jesús de Natzaret.• Shalom vol dir 'pau', salutació del judaisme, • Salam al-ekum, vol dir 'la pau sigui amb tu', islam.

Hi ha persones que amb la seva vida mostren el seu compromís amb la pau. Algunes han rebut, fins i tot, distincions com el Premi Nobel de la Pau. Aquí en tens alguns exemples que són profundament religiosos:

Per la seva resistència constant a l’ús de la violència en la lluita de la seva gent per recuperar la llibertat.

Per la seva lluita constant contra la pobresa.

DALAI LAMA (1989) MARE TERESA DE CALCUTA (1979)

Pinta aquesta frase:

080_093_U6_12541.indd 82 22/6/10 19:51:55

PER LA PAUDescobrim I



> Iniciem un diàleg a partir de la motivació inicial: •Recordes alguna frase de pau de les diferents

religions?Recordeu què vol dir • compromís?Per quines coses poden prendre les persones un compromís?•Heu sentit parlar del premi Nobel de la pau?•Recordeu quines persones ens ha esmentat la Maria que •han rebut aquest premi?...•


Diversitat de respostes > la capacitat de compromís connecta amb les motiva-

cions de les persones. les accions a favor dels altres a la recerca d’un món més just i millor poden ser fetes per qualsevol persona, sensibles a la realitat humana. Transcendir aquesta acció és situar-la en el pla del projecte de Déu per a la humanitat.

Activitat d’aprenentatge núm. 2Descripció> Fem les activitats del llibre de l’alumnat, pàgi-

na 82.Hi ha persones que amb la seva vida mostren...•Pinta aquesta frase.•


A internet és fàcil trobar informació sobre el premis >nobel de la pau. A les pàgines: http://nobelprize.org/nobel_prizes/peace/ (en anglès), http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_nobel_de_la_Pau (en català), troba-rem la relació de premiats al llarg dels anys.

MaterialDVD del professorat. >llibre de l’alumnat. >

SEGONA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és conèixer el compromís per la >pau que prenen algunes persones del nostre entorn.

desenvolupament


> Posem el muntatge audiovisual corresponent.Hatsuko: Després del que ens van explicar en Hassan

i la Maria, és fascinant pensar que hi ha tantes i tantes perso-nes que desitgen construir un món més just i on hi hagi pau per a totes les persones. Moltes d’aquestes persones, mogudes per la seva experiència religiosa, prenen un compromís indivi-dual en favor de la pau. Recordo, ara, una frase que vaig llegir en l’agenda de l’escola que deia: «No n’hi ha prou de parlar de la pau. Cal creure-hi i treballar per aconseguir-la».

Al nostre voltant hi ha moltes organitzacions i grups compro-mesos amb la pau i la justícia. Per exemple, Mans Unides, Intermón, Fundació per la Pau, Justícia i Pau són algunes d’aquestes organitzacions que, potser, podem trobar a la nos-tra ciutat.

A internet he descobert que Justícia i Pau és una entitat cris-tiana que actua a Catalunya des de l’any 1968 i que té com

a finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient.Un dels membres més conegut d’aquesta entitat és l’Arcadi Oliveres.Va néixer a Barcelona l’any 1945. De petit estudià en una escola dels Escolapis i després va anar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Ciències Econòmiques. Als 40 anys es va comprometre amb la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles. Llavors va decidir col-laborar amb l’organització Justícia i Pau, fent xerrades i expli-cant a la gent coses que es poden fer per construir un món més just per a tothom. Una de les seves frases és aquesta: «Canviar el món depèn d’una actitud compromesa, sumant-hi una bona informació, uns objectius clars, una capacitat d’or-ganització i ganes de treballar».



Descripció> Iniciem un diàleg a partir de la motivació ini-

cial:De quin compromís ens ha parlat en Hatsuko?•


Recordes el nom d’algunes de les organitzacions del relat •que treballen per la pau?

En coneixeu d’altres?•Quina frase va llegir en Hatsuko a l’agenda?•Quin personatge ens ha presentat en Hatsuko i que està •compromès per la pau?

Coneixeu altres persones que hagin pres un compromís •per la pau?

Què cal, segons l’Arcadi, per canviar el món?•...•


Podem trobar més informació sobre les Ong esmen- >tades a les adreces següents:

Mans unides: www.mansunides.org Intermón: www.intermonoxfam.org Fundació per la Pau: www.fundacioperlapau.org Justícia i Pau: www.justiciaipau.org


DescripcióFem les activitats del llibre de l’alumnat, pàgina 83. >

llegeix el que diu l’Arcadi Oliveres i contesta.•

Solucionari26 a 35 conflictes armats al món. >Justícia i Pau, Mans unides, Intermón, Fundació per la >Pau...


Escola de Cultura i de Pau publica anualment l’infor- >me Alerta! que recull l’actualitat de conflictes armats, processos de pau, desarmament, oportunitats de pau, etc. http://escolapau.uab.cat/Algunes dades corresponents a l’any 2008: >

l’any 2008 es van registrar 31 conflictes armats, •30 dels quals seguien actius en finalitzar l’any.la gran majoria de conflictes armats es van produir •a l’àsia (14) i l’àfrica (nou), mentre que la resta van tenir lloc a Europa (quatre), el Pròxim Orient (tres) i Amèrica (un).

També hi trobareu força recursos didàctics. >

MaterialDVD del professorat. >El cant dels ocells > .

http://www.epdlp.com/clasica.php?id=149•llibre de l’alumnat. >


Com ho vius, tu? I


Com ho vius tu?M

Enganxa cada animal amb el seu component de la pau:

El compromís per la pau demana saber

construir-la.Els components de la pau

La porta de la pau

PER LA PAU

Les persones necessiten sentir-se segures tenint un lloc on viure, menjar i protegir-se.

Les persones necessiten protegir-se les unes a les altres.

Les persones volen créixer i transformar-se per millorar.

Les persones escolten els altres amb les orelles i amb el cor, per poder dialogar després.

Les persones que volen la pau respecten l’altre acceptant-lo tal com és.

Les persones que volen la pau volen estar d’acord amb les decisions, tenint en compte tothom.

080_093_U6_12541.indd 84 22/6/10 19:52:03

TERCERA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és conèixer els components de >la pau (eines, estratègies, maneres de fer, maneres de pensar, accions... per construir un món millor i en pau).

Activitat d’aprenentatge núm. 5DescripcióEls components de la pau

> Preparem un mural amb dues columnes (a la pissarra o en un paper d’embalar)

Escrivim els components de la pau a la columna de l’es- >querra.

•Components de la pau – les persones necessiten sentir-se segures

tenint un lloc on viure, menjar i protegir-se. – les persones necessiten protegir-se les unes a les

altres. – les persones volen créixer i transformar-se per

millorar.

– les persones escolten els altres, amb les orelles i amb el cor, per poder dialogar després.

– les persones que volen la pau respecten l’altre accep-tant-lo tal com és.

– les persones que volen la pau volen estar d’acord en les decisions tenint en compte tothom.

Dividim els alumnes en sis grups. >Es donen a cada grup les peces del trencaclosques •d’un animal. l’educador/a pot retallar la imatge de l’animal en tantes peces com membres té el grup.

Treball en petit grup:• – Construir el trencaclosques.

– Quan ho aconsegueixen, l’educador/a els dóna una targeta que explica una característica de l’animal per poder-lo relacionar amb un dels components de la pau.

– El grup ha de llegir la característica de l’animal i decidir a quin component de la pau es refereix i representa. Caldrà:

llegir bé tots els components de la pau,


dialogar en el grup quin els sembla que representa el seu animal,

consensuar-ho,

dir-ho a l’educador/a per enganxar-ho.

– Si l’educador/a veu que no es correspon, cal que els doni un cop de mà i els convidi a tornar a reflexio-nar-hi.

– Enganxen l’animal a la columna dreta del mural, al costat del component de la pau que representa.

una vegada estiguin tots els animals enganxats amb el >seu component de la pau corresponent, un/a alumne/a de cada grup llegeix la qualitat de l’animal i el compo-nent a què es refereix.

Material

Trencaclosques dels animals i targetes dels animals >(fotocopiables).

Solucionari

les persones necessiten > sentir-se segures tenint un lloc on viure, menjar i protegir-se. Trencaclosques cargol

les persones necessiten > protegir-se els uns als altres. Trencaclosques cangur

les persones volen créixer i > transformar-se per millorar. Trencaclosques papallona

les persones > escolten els altres, amb les orelles i amb el cor, per poder dialogar després. Trencaclosques ratapi-nyada

les persones que volen la pau prefereixen > respectar altre acceptant-lo tal com és. Trencaclosques camaleóles persones que volen la pau volen > estar d’acord en les decisions tenint en compte a tothom. Trencaclosques flamenc


> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 84. •Enganxa cada animal amb el seu component

de la pau:

Materialllibre de l’alumnat. >Adhesius dels animals. >

Solucionariles persones necessiten sentir-se segures tenint un lloc >on viure, menjar i protegir-se. Cargolles persones necessiten > protegir-se les unes a les altres. Cangurles persones volen créixer i > transformar-se per millorar. Papallonales persones > escolten els altres, amb les orelles i amb el cor, per poder dialogar després. Ratapinyadales persones que volen la pau prefereixen > respectar l’al-tre acceptant-lo tal com és. Camaleóles persones que volen la pau volen > estar d’acord en les decisions tenint en compte tothom. Flamenc

QUARTA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és iniciar-nos en el diàleg com a >eina per resoldre conflictes.

desenvolupament


La porta de la pau> l’educador/a comença un diàleg sobre el tipus de

conflictes que solem tenir i la manera de resol-dre’ls.

Quins són els conflictes que normalment tenim?•Com els resolem?•Quines actituds ajuden a resoldre conflictes?•

l’educador/a presenta la > porta de la pau com una nova eina per solucionar els conflictes: la situem en un lloc de

l’aula (*) perquè les persones que tinguin un problema per solucionar en parlin i trobin una via de solució.

la porta de la pau ens hi ajuda amb uns passos senzills:• – Entrada (qui i com?)

– Explica’m (què ha passat?)

– Situar-nos (quin és el problema?)

– Resoldre (vies de solució)

– Acord (qui fa què i quan?)

Si els cal l’ajuda del/de la mestre/a o d’un/a company/a, •ho hauran de fer saber.

no es podrà marxar de la porta de la pau fins que •tothom estigui satisfet de com s’ha de resoldre el seu problema.

Posem un exemple de resolució de conflictes entre dos/ >dues alumnes (no em deixa jugar, m’ha pres un llibre, m’ha pegat, s’ha rigut de mi...) i hi apliquem els passos.


l’educador/a clou la sessió remarcant la importància de >l’actitud personal davant dels conflictes per tal d’arribar a la solució. Pot servir el text següent:

La solució per resoldre els conflictes la trobem en el nos-•tre interior. Si dialoguem i escoltem l’altra persona veu-rem que en el nostre interior s’obre una porta on hi ha la comprensió, l’escolta, l’entesa i les ganes d’arreglar les coses. Aquesta porta és la porta de la pau que tots tenim a dins nostre, encara que, de vegades, cal apartar-se’n una mica per poder-la obrir.


El procés proposat correspon al model de mediació >desenvolupat per John Paul lederach.la mediació es basa en les actituds de diàleg i de >consens, en la confiança entre les persones i en una visió positiva del conflicte.

MaterialPaper d’embalar i material per decorar (pintura, colors...). >

Orientacions Didàctiques(*) Podem construir entre tots la porta de la pau: >

Cal agafar paper d’embalar de la mida d’una porta.•Es decora amb el pany, el marc, el títol «la porta de la •PAu» i tot allò que els alumnes hi vulguin posar (sím-bols, paraules significatives...).

S’enganxa en un racó de l’aula.•una altra possibilitat és dedicar-hi un espai més senzill >amb el rètol i les normes de la porta de la pau.

desenvolupament


> Fem les activitats del fotocopiable. •Escriu els passos per solucionar conflictes a la

porta de la pau.Quines actituds calen per resoldre els nostres conflic-•tes?


SolucionariPassos per solucionar conflictes: >

Qui i com?•Què ha passat?•Quin és el problema?•Vies de solució•Qui fa què i quan? Acord•

Actituds que calen per resoldre conflictes: > comprensió, escolta, ganes d’arreglar les coses, humilitat...



Pensa-hi!M

Com es va inventar la guerra

PER LA PAU

Déu vol la pau per a totes les persones. I tu? Quin pot ser el teu compromís per la pau? Escriu-lo:

La pau sigui amb vosaltres

Shalom

Salam al-ekum

080_093_U6_12541.indd 85 22/6/10 19:52:05


l’objectiu de la sessió és interioritzar el desig de pau i >possibilitar l’expressió del propi compromís.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 8Descripció> Abans de llegir el conte, podem demanar als

alumnes que expliquin el que narren les imatges. Com creuen ells que es va inventar la guerra?

> l’educador/a llegeix aquest relat, mentre l’alum-ne/a mira les imatges del relat en el llibre de l’alumnat de la pàgina 85:

Com es va inventar la guerraUn dels invents que es perd en la història del temps és la roda, que ens demostra com d’una manera molt simple tot pot anar avançant i amb cada volta ens porta una mica més enllà. Però els homes i dones, de vegades, han volgut compli-car les coses. Quan ja havien aconseguit que tot anés sobre rodes, avorrits del que els envoltava, van voler fer experi-

ments per trobar noves diversions. I sense voler-ho... van inventar la guerra.Va ser un invent complicat i difícil, perquè en el fons ningú no la volia, de primer anaven de broma, amb burles i ganyotes; com si fos un joc:Es treien la llengua:–Elis, elis!!Es posaven la mà oberta a la punta del nas:–Pam i pipa!!Sonaven enveges:–Mira, mira. Apa!De mica en mica es va passar als insults i la cosa ja pujava de to:–Ets un tros d’ase.–Brètol!–Filferro pelut!Com que els adults semblava que s’ho passaven bé i es distre-ien (tot i que era d’una manera una mica salvatge), els nens i nenes del món, que sempre aprenen imitant i repetint allò que fan els grans, van decidir posar en pràctica allò que veien fer. D’aquesta manera, tota la mainada es feien llengots i

CINQUENA SESSIÓ

Pensa-hi! I


ganyotes, s’insultaven, es donaven cops, plantofades, esgar-rapades i fins i tot... es feien sang!

Els grans, que per això eren els grans, es van anar engrescant més i més en les seves baralles, i de les mans van passar als pals, dels pals a les pedres, de les pedres a les bombes i a les armes cada cop més perilloses i destructives.

Però ben aviat la mateixa quitxalla es va adonar que allò era avorrit, cansat, a més feia mal i no tenia cap sentit. I van decidir inventar un altre joc més intel·ligent i no tan perillós; es tractava de donar-se la mà tot fent una cadena, cantar una cançó i passar-se un petó; a veure fins on arribava aquell petó!

La cançó deia:

Mans, mans, mans a les mans,mans, mans, mans a les mans,mans, mans, mans a les mans,mans, mans, mans a les mans.

Així es va anar fent una filera llarga i llarga de nens i nenes que s’agafaven de la mà i tot cantant es passaven un petó; la cadena convidava tothom; travessava carrers, camins, camps, boscos, muntanyes, pobles, ciutats, fronteres... Hi havia gent que sortia de casa seva, de les botigues, de les fàbriques per afegir-s’hi. D’altres aturaven el cotxe i també s’hi apuntaven.

N’hi havia alguns que passaven de tot allò, ho trobaven ridí-cul i s’estimaven més continuar amb les seves guerres.

Avui la cadena encara es va fent i fent i qualsevol dia passarà a prop nostre i ens demanarà que ens hi afegim per fer la volta a la Terra, abraçar-la i cantar plegats.

I tu, què faràs? T’hi voldràs afegir?

Àngel Daban (adaptació)

Establim un diàleg senzill: >Què en penseu, del comportament dels grans?•Si tot anava bé, perquè de cop i volta canvien i s’insul-•ten?

T’hi has trobat alguna vegada, que tot va bé i de cop et •trobes en un conflicte?

Què en penses, del comportament dels nens i nenes?•Què prefereixes: rebre un petó o una plantofada?•I tu què faries? T’afegiries a la cadena?•Amb qui t’agradaria fer aquesta cadena?•...•

Materialllibre de l’alumnat. >


Descripció> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina

85. •Déu vol la pau per a totes les persones. I tu? Quin pot

ser el teu compromís per la pau? Escriu-lo.




l’objectiu de la sessió és conèixer la història de Sant >Joan de Déu i el compromís d’una voluntària amb els malalts.


Maria: He conegut una persona extraordinària! El cap de setmana no em trobava gens bé, tenia

mal de coll i febre. El pare em va portar al metge i vam anar a l’hospital de Sant Joan de Déu. Mentre érem a la sala d’espera vaig conèixer la Maria Pallarols. La Maria era molt amable i ens feia companyia. Em va estar expli-cant la història de sant Joan de Déu, que dóna nom a l’hospital i la vaig trobar molt interessant. Voleu saber-la? Doncs, escolteu!

Maria Pallarols: Joan de Déu es deia en realitat Juan Ciu-dad Duarte. Va ser una persona sensible, compromesa amb els malalts i la gent necessitada del carrer. Era un home

pobre, baixet i que passava desapercebut entre la gent. Esti-mava molt Déu i, a la vegada, se sentia molt estimat per Ell, per això la gent va acabar dient-li Joan de Déu.En Joan era de Portugal, un país fronterer amb Espanya, però de ben petit va anar a viure al sud d’Espanya, a Granada.

Després de diverses experiències com a soldat, pastor, llenya-taire, paleta... finalment es va quedar com a llibreter a la ciutat de Granada.

Un dia va passar per la ciutat un home, Joan d’Àvila, que explicava a la gent coses de Déu i també de les necessitats que tenen els malalts, les persones que viuen al carrer amb pocs recursos, els nens sense pares... El que va dir aquell home va tocar el cor de Joan de Déu i va decidir fer-hi algu-na cosa. No volia quedar-se sense fer res. Va estar en un hospital de malalts mentals i va comprovar que aquells malalts es mereixien una altra mena de tracte. Va demanar a Déu disposar d’un hospital per poder acollir millor els malalts. I així va ser, amb l’ajut de Joan d’Àvila va començar a recollir gent del carrer, nens orfes, malalts amb pocs recur-

SISENA SESSIÓ


Descobrimw

PELS MALALTS

Per què no intentes trobar-los en aquesta sopa de lletres?

Pinta el símbol de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja:

N E U T R A L I T A T T Y VD Z C F G E R U A I O B R OA S D U N I T A T R U H U LS Q R T Y S D C I S N M J UD F G T U I M O N S E O K NG U N I V E R S A L I T A TB Z X C R T Y U M J K A I AH W E R T Y U I U A S V B RU R T Y U I O P H A S D T IJ A S D F G H J K L O R T EI M P A R C I A L I T A T TO E R T Y U I I O P P N M AI N D E P E N D E N C I A T

malaltes necessitades

Els voluntaris de La Creu Roja es comprometen a ajudar les persones i més .

Els set principis de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja són: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència,

voluntarietat, unitat i universalitat.

Completa la frase:

080_093_U6_12541.indd 87 22/6/10 19:52:13


Descobrimw

PELS MALALTSMira les vinyetes per recordar la història de Sant Joan de Déu.

Escriu el que deia Sant Joan de Déu a la gent del carrer:

Maria Pallarols és voluntària a l’hospital. Recordes les paraules de Jesús de Natzaret que ha dit?

beure menjar visitar vestir

«Perquè tenia fam, i em donàreu ; tenia set, i em donàreu ; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau ; estava malalt, i em vau ; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.»

080_093_U6_12541.indd 86 22/6/10 19:52:10

PELS MALALTSDescobrim II


sos, invàlids... Joan de Déu acostumava a dir: «Germans, feu-vos bé a vosaltres mateixos». Ell pensava que si ajudaves els altres també t’estaves ajudant a tu mateix. La seva mane-ra de ser i de tractar els malalts va agradar molt a altres persones, que van voler ajudar-lo i van formar un grup d’amics religiosos que es comprometien a ajudar els malalts: els germans de Sant Joan de Déu.

Avui dia encara hi ha hospitals amb el seu nom, Sant Joan de Déu, per recordar el seu compromís amb totes les persones febles i malaltes que necessiten ajuda.

La Maria Pallarols va ser molt amable amb mi i el meu pare mentre esperàvem a la sala. Com que encara no m’havien cridat per a la visita del metge, vaig preguntar-li què hi feia ella a l’hospital: era infermera o metgessa?

Maria Pallarols: Cap de les dues coses, sóc voluntària de l’hospital. Saps què és això? Doncs dedico una part del meu temps lliure a estar amb els malalts. A mi m’agrada molt estar amb nens i nenes. Jo sóc mestra d’infantil en una esco-la. Però volia fer alguna cosa més pels infants, sobretot pels que pateixen. Així que em vaig comprometre a fer de volun-tària i passar algunes hores cada setmana amb infants malalts. Sovint els pares d’aquests nens i nenes es passen tot el dia a l’hospital i no poden deixar el seu fill sol ni una esto-na i això els angoixa, perquè bé han de sortir per dinar, sopar, dutxar-se, canviar-se de roba... Doncs per això hi som els voluntaris! Per quedar-nos acompanyant els seus fills malalts per tal que els pares marxin tranquils a fer les seves coses.

Saps què fem, Maria, aquestes estones? Juguem, parlem, pin-tem, cantem cançons, acaronem els infants mentre dormen, estem en silenci, ens mirem, ens donem les mans, fem tallers, ens divertim... Hi ha voluntaris que fan teatre, es disfressen, acompanyen els nens al quiròfan. De vegades els voluntaris fem teatre o ens disfressem de pallassos. Per Nadal guarnim la sala de jocs dels infants malalts amb garlandes, estrelles, llums de colors i fem postals de Nadal. La nit de Reis acompa-nyem els Reis Mags d’Orient a visitar els nens. A l’hospital he fet molts amics.

Ser voluntari és un compromís que em permet fer coses i, també, aprendre molt. M’ajuda a créixer com a persona i a valorar les petites coses de cada dia.

Quan faig de voluntària em recordo molt d’uns versets de la Bíblia en què Jesús parla de la importància d’estimar els altres, sobretot els que més ho necessiten: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m».

Pare: És molt interessant això que fas Maria, si tingués temps...

Maria Pallarols: Tot és proposar-t’ho i comprometre’t! Mira, em penso que us criden per entrar a la consulta!


Fem un diàleg de comprensió: >•Què li passa a la Maria?

•On la porta el seu pare?

Podeu explicar entre tots que va fer Joan de Déu?•Per què li deien Joan de Déu?•Què fa la Maria Pallarols a l’hospital?•Quines coses fan els voluntaris a l’hospital?•Quin és el seu compromís?•...•


Joan de Déu (1495-1550).Fundació Sant Joan de Déu http://www.fsjd.org/catOrde hospitalari de Sant Joan de Déu: http://www.san-juandedios.net/site/la_orden_hospitalaria_de_san_juan_de_dios.php



Fem les activitats del llibre de l’alumnat, pàgina 86. >•Mira les vinyetes per recordar la història de sant

Joan de Déu.Escriu el que deia sant Joan de Déu a la gent del •carrer.Maria Pallarols és voluntària de l’hospital. Recordes •les paraules de Jesús de natzaret que ha dit?


SolucionariSant Joan de Déu deia a la gent del carrer: > «Germans, feu-vos bé a vosaltres mateixos».

Paraules de Jesús: > «Perquè tenia fam, i em donàreu men-jar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m».


SETENA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és conèixer persones sensibles i >compromeses amb els malalts.

desenvolupament


En l’audiovisual cal que hi surti el que explica en Has-san: la cursa, una ambulància amb personal de la Creu Roja, Henry Dunant...

Hassan: Aquest cap de setmana, al poble, s’ha fet una duat-ló. És una prova esportiva en la qual els atletes fan un tram corrent i un altre amb bicicleta. La mare em va explicar que per començar fan 10 quilòmetres corrent, després pugen a la bici i fan 40 quilòmetres de bici i acaben arribant a la meta després d’haver tornat a córrer 5 quilòmetres més.Quan els participants anaven arribant a la meta, després de beure aigua i menjar alguna cosa, entraven en una carpa on un grup de gent els feien massatges o els curaven petites feri-des que s’havien fet durant la cursa. Aquest grup de persones que els ajudaven anaven tots vestits iguals: portaven una samarreta blanca amb una creu vermella al pit. Anaven a buscar material a una ambulància on deia: «Creu Roja».Quan vaig arribar a casa, vaig demanar al pare que m’expli-qués què era la Creu Roja. Vam anar junts cap a l’estudi i vam buscar el nom de Creu Roja.Veieu aquest senyor? Es diu Henry Dunant, va néixer a Gine-bra, Suïssa, l’any 1828. Els seus pares eren cristians i, com ells, va descobrir de Jesús el valor del respecte i l’estima pels qui passen necessitat. Com els seus pares, tenia clar que havia de treballar al servei dels altres. Per això es va anar comprometent i va formar part de molts grups de joves que feien algun petit servei a la ciutat.En un viatge de negocis que va fer a Itàlia, va topar amb una guerra i va veure les conseqüències que tenia per a la gent: gana, dolor, alguns que morien perquè ningú no els podia ajudar ni curar...Així fou com Henry va començar a organitzar un grup de gent per tal que donessin assistència als soldats ferits i malalts. No tenien prou material i ell va organitzar la compra del que es necessitava i va ajudar a aixecar hospitals de campanya. Va convèncer la gent perquè atenguessin els ferits sense fixar-se de quin bàndol eren, el seu lema era: «Tots som germans».Va escriure un llibre on explicava les seves experiències en aquella guerra. En aquest llibre feia una proposta: que en el

futur hauria d’existir una organització neutral –que no anés amb un bàndol o un altre– per proporcionar assistència als soldats ferits. La seva proposta fou ben acceptada entre els líder polítics europeus i figures militars. D’aquesta manera es va crear el Comitè Internacional de la Creu Roja, el 17 de febrer del 1863. Henry Dunant va ser un dels components d’aquest comitè. Van escollir com a símbol una creu vermella amb fons blanc. De seguida es va estendre la seva feina, no solament ajudaven en les guerres, sinó en qualsevol situació que necessités atenció mèdica urgent per a la gent, com era el cas de la duatló del meu poble.

Però sabeu què? El pare em va comentar que, als països de religió musulmana, en lloc d’una creu –que és el símbol dels cristians– utilitzen una mitja lluna, que és el símbol de l’islam.

En tots aquests anys, hi ha hagut moltes persones que han treballat voluntàriament a la Creu Roja –o la Mitja Lluna Roja– comprometent-se en l’ajuda als altres.



> Fem un diàleg sobre el relat: •Heu vist mai alguna persona que formi part de

la Creu Roja?

En quins llocs heu vist algú de la Creu Roja? (cavalcada •de Reis, rues del barri, curses, sortides, platges...)

Qui atenen?•Alguna vegada heu estat atesos per algun membre de la •Creu Roja?

Creieu que és important que les persones treballin o •siguin voluntàries de la Creu Roja?

Per què?•...•

Activitat d’aprenentatge núm. 14DescripcióEls principis de la Creu Roja.

> llegim els principis i en comentem el significat.

> Fem les activitats del llibre de l’alumnat pàgi na 87. •Per què no intentes buscar-los en aquesta sopa

de lletres?Pinta el símbol de la Creu Roja i de la Mitja lluna Roja:•Completa la frase.•



Hi ha set principis fonamentals que regeixen la tasca de >la Creu Roja i de la Mitja lluna Roja, des de l’any 1965:

Humanitat. • Vol prevenir i alleujar el patiment de la persona en totes les circumstàncies, protegir la vida i la salut, i fer respectar els ésser humans. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.Imparcialitat. • no fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió, condició social ni tendència política. Es dedica únicament a socórrer els individus en propor-ció amb els patiments, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.Neutralitat. • A fi de conservar la confiança de tot-hom, s’absté de prendre part en les hostilitats i, en tot temps, en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós i ideològic.Independència. • És independent per actuar sempre d’acord amb els seus principis. Ajuda els poders públics en les seves activitats humanitàries i se sot-met a les lleis que regeixen als països respectius.Caràcter voluntari. • És un moviment de socors voluntari i de caràcter desinteressat.Unitat. • En cada país només pot existir una societat de la Creu Roja o de la Mitja lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.Universalitat. • l’abast de la seva tasca és universal en territori i en destinataris.

http://www.creuroja.org/index.htm

MaterialDVD del professorat. >llibre de l’alumnat. >

SolucionariSopa de lletres: >

n E u T R A l I T A T T Y V

D Z C F g E R u A I O B R O

A S D u n I T A T R u H u l

S Q R T Y S D C I S n M J u

D F g T u I M O n S E O K n

g u n I V E R S A l I T A T

B Z X C R T Y u M J K A I A

H W E R T Y u I u A S V B R

u R T Y u I O P H A S D T I

J A S D F g H J K l O R T E

I M P A R C I A l I T A T T

O E R T Y u I I O P P n M A

I n D E P E n D E n C I A T

Completa la frase: >Els voluntaris de la Creu Roja es comprometen a aju-•dar les persones malaltes i les més necessitades.



l’objectiu de la sessió és comunicar experiències per- >sonals, expressar l’opinió pròpia i relacionar la lletra d’una cançó amb el missatge de Jesús de natzaret.

desenvolupament


> Recordem dues de les persones que hem desco-bert: Joan de Déu i Maria Pallarols.

Iniciem una conversa sobre la pròpia realitat: >Heu estat malalts alguna vegada? Què us passava?•Ha vingut el metge a casa o heu anat a l’hospital?•Quin hospital coneixeu?•Com us sentiu quan esteu malalts i necessiteu ajuda?•Qui us ajuda? (pare/mare, avis, metge/metgessa, •infermer/a...)

T’agradaria ser tu la persona que ajuda els malalts?•...•


Fem l’activitat del fotocopiable. >Recordem el relat de la Maria sobre la seva experièn-•cia a l’hospital. Imagina que...



> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 88. •Escolta la cançó Tú serás mi hermano: amb

què la relaciones?


Solucionarila lletra de la cançó es correspon amb les paraules de >Jesús de natzaret que la Maria Pallarols recorda i té present quan fa la seva acció de voluntariat.

Orientacions DidàctiquesPodem aprendre la cançó. >

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius, tu? II


Com ho vius, tu?M

PELS MALALTS

Cuando tuve hambre me diste comida.Cuando tuve sed me diste de beber.Cuando estaba intranquilo calmaste mis penas.Cuando era niño me enseñaste a leer.Cuando estaba sin casa abriste tus puertas.Cuando estaba desnudo me diste tu manto.Cuando estaba cansado me ofreciste reposo.Cuando estaba solo me ofreciste el amor.TÚ SIEMPRE SERÁS MI HERMANO, TÚ SERÀS MI HERMANO,TE LO DICE JESÚSCuando estaba en la cárcel viniste a mi celda.Cuando yo estaba en cama tú me cuidaste.En país extranjero tú me acogiste.Cuando fui torturado tú llevaste mi cruz.Cuando estaba parado me encontraste trabajo.Fui herido en combate curaste mis heridas.Yo buscaba bondad me tendiste la mano.Fuera negro o blanco eso nunca importó.

Escolta la cançó Tú serás mi hermano: amb què la relaciones?

080_093_U6_12541.indd 88 22/6/10 19:52:16


NOVENA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és representar situacions de ser- >vei a les persones malaltes o necessitades.

desenvolupament


> Posem el vídeo corresponent: promoció del volun-tariat de la Creu Roja.

> l’educador/a inicia un diàleg de comprensió:Quines persones són ateses pels membres de la Creu Roja?•Com ajuden els altres?•Us heu fixat en el rostre i la cara dels voluntaris? Què •expressaven?I la gent a qui atenen?•T’ha agradat el que fan els voluntaris de la Creu Roja?•...•


http://www.youtube.com/watch?v=D9toB8Ynnnw http://www.youtube.com/watch?v=17ll_4Ismt0&featur

e=related


Joc de rol amb els alumnes: Som voluntaris de la Creu Roja. >Proposem tres situacions perquè, per grups, les representin. >

1a situació:•– grup de tres alumnes que facin de nens i nenes

i un parell de voluntaris de la Creu Roja. – On PASSA l’ACCIó: al passeig marítim del poble. – DESEnVOluPAMEnT: els tres nens van en bicicleta

pel passeig marítim del poble, un d’ells cau. Els altres dos van a la caseta del la Creu Roja i demanen si algú els pot ajudar. un membre de la Creu Roja els pregunta què els ha passat, agafa la farmaciola i van cap al lloc on és el nen ferit. Allà li fa la cura: de pri-mer es posa els guants, després agafa una ampolla d’aigua i li neteja la ferida amb aigua i sabó. un cop desinfectat, li asseca la ferida amb una gasa. Agafa iode i li tira damunt la ferida. Després li posa un peti-ta gasa, amb un tros d’esparadrap i li diu que vigili, que cal anar a poquet a poquet, per no prendre mal.

2a situació:• – uns quants alumnes fan d’avis i una nena, de volun-

tària de la Creu Roja.

– On PASSA l’ACCIó: en una llar d’avis. – DESEnVOluPAMEnT: hi ha un grup de nens asse-

guts, o jugant a cartes, o fent ganxet, o pintant, o jugant al parxís, al dòmino... simulant l’activitat que es fa en una llar d’avis.

Passada una estona arriben un parell de voluntaris, que porten unes bosses on hi ha material variat: pilo-tes, cordes, un radiocasset, fulls per pintar, colors...

Quan entren saluden cada un dels avis, els acaricien, els toquen els cabells, somriuen...

En acabat, els fan posar asseguts en rotllana, i els donen una pilota que s’hauran d’anar passant.

Després els fan posar dempeus i els fan fer uns exer-cicis per moure’s una miqueta, els fan fer una mica de gimnàstica:

Mans amunt, mans avall, gir a la dreta, gir a l’es-querra...

En acabat, tornen tots a seure en rotllana. una de les voluntàries agafa una novel·la i els la

comença a explicar, mentre va mostrant il·lustracions del que està explicant.

En acabat, xerren una estoneta. Fins que sona una música que els avisa que cal anar a dinar.

3a situació:• – nen simulant que va en cadira de rodes, un membre

de la Creu Roja i un conductor d’un automòbil adap-tat.

– On PASSA l’ACCIó: a casa del nen i després en un automòbil adaptat i tornada a casa.

– DESEnVOluPAMEnT: Hi ha un nen amb cadira de rodes a casa seva, tru-

quen a la porta i és un voluntari de la Creu Roja que ve a buscar-lo per portar-lo a l’escola. En el trajecte tots dos van parlant, del que va fer el passat cap de setmana, on va anar amb l’esplai, amb els pares, qui-na pel·lícula és l’última que ha anat a veure...

El voluntari deixa el nen a l’escola i, al cap d’una estona, el torna a buscar per tornar a casa. En el trajecte el nen explica les activitats que han fet a l’escola i s’acomiaden fins a l’endemà.

Fem un diàleg de reflexió: >Com us heu sentit ajudant els altres?•Tu que feies d’avi, de nen... com t’has sentit?•T’ha agradat que algú estigués per tu?•T’agradaria algun dia formar part d’un grup de gent que •fa coses pels altres?Què és el que més t’agradaria fer?•



Pensa-hi!M

Escriu una carta senzilla a una persona que està compromesa amb els malalts:

PELS MALALTSComprometre’s amb els altres és compartir la

seva situació.Comprometre’s amb els altres és donar el

millor d’un mateix.Comprometre’s amb els altres és fer néixer un

somriure.Comprometre’s amb els altres és respectar-los

i sentir-los com a germans.

080_093_U6_12541.indd 89 22/6/10 19:52:18

Pensa-hi II


l’objectiu de la sessió és interioritzar la capacitat de >compromís en favor dels altres i expressar els propis sentiments.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 19Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els demanem >que seguin correctament, amb l’esquena recta, i els pro-posem que tanquin els ulls. Acompanyem aquesta esto-na amb música tranquil·la.un cop tinguem l’ambient adequat, l’educador/a parlarà >amb veu suau, però ferma; amb un ritme pausat, però no per endormiscar. Anirà fent un recordatori del que s’ha viscut en aquesta part de la unitat.Pot servir aquest text: >

Hem estat parlant del compromís pels malalts, de ser sen-sibles a les necessitats de la persona que està malalta.Hem conegut persones amb aquesta sensibilitat cap als malalts i s’han compromès a fer alguna cosa per ajudar-los: Joan de Déu, la voluntària Maria Pallarols, Henry Dunant, els bombers, els voluntaris de la Creu Roja...

Contemplem la llum de l’espelma. La mirem uns segons i pen-sem en persones que coneguem que estan malaltes: algun company, algun familiar, algun veí, un amic o amiga...En silenci, contemplarem unes imatges de persones que ajuden els malalts.

Projectem l’audiovisual. >Text de l’àudio:•Comprometre’s amb els altres és compartir la seva si- •tuació.Comprometre’s amb els altres és donar el millor d’un •mateix.Comprometre’s amb els altres és fer néixer un somriure .•Comprometre’s amb els altres és respectar-los i sentir-los •com a germans.

Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 89. >Escriu una senzilla carta a una persona que està com-•promesa amb els malalts:

Per acabar, cantem i/o escoltem la cançó > Tu serás mi hermano, de Kairoi.


DESENA SESSIÓ



l’objectiu de la sessió és conèixer persones compro- >meses amb el diàleg interreligiós.

desenvolupament


> Mostrem imatges del Parlament de les Religions de l’any 2004, celebrat a Barcelona. •Fotografia/es del plenari del parlament

Fotografia/es on s’aprecia la diversitat de persones •que hi participen

Iniciem un diàleg sobre les imatges. >A què penseu que corresponen les imatges?•Sabeu què és un Parlament? Què s’hi fa?•Fixeu-vos en les persones que hi participen. Hi veieu •res d’especial?Sobre què penseu que parlen o dialoguen?•

És important dialogar i parlar? I fer-ho sobre les reli-•gions?

...•


El Parlament de les Religions començà el 1893 a Chi- >cago, Estats units. El següent, però, no es va fer fins al cap de gairebé 100 anys, el 1988, també a Chica-go. Des d’aleshores s’ha anat reunint a diversos llocs del món amb més freqüència: 1993 (Chicago, Estats units), 1999 (Ciutat del Cap, Sud-àfrica), 2004 (Bar-celona, Espanya), 2007 (Monterrey, Mèxic), 2009 (Melbourne, Austràlia).

«Els Parlaments de les Religions són espais que convi- >den totes les persones de fe, esperit i bona voluntat a trobar-se des de l’àmplia i rica diversitat de les tradici-ons religioses i espirituals del món. Són dies que con- viden a l’escolta i a l’acolliment des d’un cor obert i una ment oberta, a dialogar per la comprensió mútua,

ONZENA SESSIÓ


Descobrimw

EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Escriu les actituds que cal tenir per poder dialogar amb els altres.

L’objectiu del Parlament de les Religions del Món és «cultivar l’harmonia entre les comunitats religioses i espirituals del món i promoure el seu compromís

amb el món per tal d’aconseguir pau, justícia i sostenibilitat per a tothom».

Seguint les propostes del Parlament, a moltes ciutats i pobles s’han creat petits grups de diàleg

interreligiós.

080_093_U6_12541.indd 91 22/6/10 19:52:25


Descobrimw


Aquestes són algunes de les persones compromeses amb el diàleg interreligiós i que formen part del Consell del Parlament de les Religions del Món.

Al món hi ha diversitat de religions. Tenen moltes coses en comú i totes busquen el bé de la humanitat. Però

també hi ha qui troba en les diferències entre les religions una excusa per buscar l’enfrontament i el conflicte entre pobles i nacions. Per això, és molt valuós el compromís de moltes persones per fomentar el diàleg interreligiós a través d’iniciatives com el Parlament de les Religions del

Món, tot descobrint nous camins per la pau.

William E. Lesher és sacerdot cristià i participa al Parlament des de l’any 1993.

Aquest és el swami Varadananda, monjo hindú. Des de l’inici del Parlament està compromès amb el diàleg interreligiós.

Howard A. Sulkin és jueu i va ser president del Parlament de les Religions del Món.

Mazher Ahmed va néixer a l’Índia i és musulmana. És arquitecta i ha dissenyat mesquites, esglésies i un temple budista.

Asayo Horibe és budista i treballa en una organització de tots els grups budistes de Chicago, als Estats Units.

080_093_U6_12541.indd 90 22/6/10 19:52:20

DIÀLEG INTERRELIGIÓSDescobrim III


a reflexionar sobre els problemes candents amb què el món s’ha d’enfrontar i a comprometre’s a descobrir nous camins per a la pau.» (Associació unESCO per al diàleg interreligiós, www.audir.org)

MaterialDVD del professorat. >Fotografia/es del plenari del parlament imatges DIn A4. >Fotografia/es on s’aprecia la diversitat de persones que >hi participen imatges DIn A4.


Diversitat de respostes > Cal fer veure que la diversitat pot ser vista en positiu

i aleshores ser considerada com una riquesa, o bé, pot ser considerada de manera negativa i, llavors, ser vis-cuda com un motiu d’enfrontament i de conflicte. Al llarg de la història i també en l’actualitat hi ha hagut molts conflictes entre nacions i pobles que han buscat les religions com a excusa per a l’enfrontament.

Avui dia, sortosament, hi ha moltes persones compro-meses amb el diàleg interreligiós i la realització dels Parlaments de les Religions és una mostra d’aquesta voluntat constructiva i d’agermanament.

En aquestes trobades també hi ha participació de per-sones que no tenen creences religioses, però que veuen la importància de les religions perquè mouen les volun-tats de moltes persones per al bé de la humanitat.


Es tracta de conèixer persones que s’han compromès >amb el diàleg interreligiós a través del Parlament de les Religions del Món.

> Activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 90. •Aquestes són algunes de les persones comprome-

ses amb el diàleg interreligiós i que formen part del Consell del Parlament de les Religions del Món.


Podeu trobar més informació sobre el Parlament de >les Religions al web de l’Associació unESCO per al diàleg interreligiós, www.audir.org i també a http://www.parliamentofreligions.org/index.cfmSobre el diàleg intereligiós: unESCOCAT. >


DOTZENA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és descobrir les actituds neces- >sàries per poder dialogar i entendre’s.

desenvolupament

Motivació inicialDescripció> Posem el muntatge audiovisual (àudio) corres-

ponent.Jacob: L’objectiu del Parlament de les Religions del Món és «cultivar l’harmonia entre les comunitats religioses i espiritu-als del món i promoure el seu compromís amb el món per tal d’aconseguir pau, justícia i sostenibilitat per a tothom».

Seguint les propostes del Parlament, a moltes ciutats i pobles s’han creat petits grups de diàleg interreligiós.

En Joan, la Fàtima i la Xui són tres joves que participen habi-tualment en un d’aquests grups, a Barcelona. S’ho passen molt bé perquè descobreixen noves coses dels altres i escolten

altres punts de vist que els ajuden a créixer com a persones. Per participar en un grup d’aquests cal:

Ho poden dir en Joan, la Fàtima i la Xui:Saber escoltar, intentant entendre la persona que està •parlant.Respectar totalment els altres per la seva creença i les •seves conviccions, perquè «ser diferent» és un dret.Actuar amb humilitat per no saber-se ni mostrar-se •superior als altres.Ser acollidors en el tracte amb els altres.•Mostrar un esforç sincer per obrir-se a la novetat que •els altres poden aportar i viure el compromís amb la pròpia tradició religiosa.

És impressionant quantes coses podem aprendre dels altres i, sobretot, és molt important voler comprendre els altres més que no pas barallar-nos-hi!

Un dels principis que comparteixen totes les religions i els grans pensadors humans és el que anomenem la regla d’or. Potser l’heu sentida alguna vegada. Diu així:


Hassan: Islam. «Cap de vosaltres no és veritable creient fins que no vol per al seu germà allò que vol per a ell mateix.» (Islam. Mahoma: 13è dels 40 hadits de Nawawi)

Jacob: Judaisme. «Allò que per tu a és detestable, no ho facis al teu proïsme. Aquesta és la Llei, la resta són comentaris.»

Sita: Hinduisme. «No facis als altres allò que si et fessin a tu et causaria pena.»

Hatsuko: Budisme. «No fereixis els altres amb allò que et fa sofrir a tu.»

Maria: Cristianisme. «Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.»


Realitat catalana dels grups de diàleg interreligiós >www.audir.orgReferències de la «regla d’or» en les diferents tradi- >cions religioses:

Islam. Mahoma: 13è dels 40 hadits de Nawawi.•Judaisme. Hil·lel: Talmud bab., Xabba.•Hinduisme. Mahabharata 5, 15-17.•Budisme. Buda: Sutta Pitaka, Udanavagga 5, 18.•Cristianisme. Lluc 6, 31-32.•



> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 91. •Escriu les actituds que cal tenir per participar

en un grup de diàleg interreligiós.


Segons l’unESCOCAT, el diàleg interreligiós és neces- >sari i convenient per, com a mínim, tres grans motius:

«En un món on la diversitat religiosa creix i es faca-•da vegada més visible, sorgeix la necessitat d’explo-rar vies de comunicació entre les diverses tradi cions religioses. només des de la comunicació i la confian-ça es pot materialitzar la comprensió, el respecte i l’harmonia entre les comunitats religioses, tant a escala local com global.En un món que desitja i busca la pau, la justícia i la •sostenibilitat, les religions poden aportar molt enri-quiment en termes d’inspiració de respostes creati-ves i de mobilització de voluntats. les tradicions religioses comparteixen uns valors de gran vàlua que cal reforçar necessàriament i posar en pràctica a través del diàleg i la cooperació.En un món sovint presidit per la desorientació i fins i tot •per la tristesa, el diàleg interreligiós permet, de manera indirecta però ineluctable, aprofundir en les arrels espi-rituals de cadascú, en la pròpia tradició i en el propi procés personal. Al mateix temps, aporta els beneficis innegables del coneixement d’altres tradicions religio-ses.» Web de l’unESCOCAT, www.audir.org.


SolucionariSaber escoltar. >Respectar els altres. >Humilitat. >Ser acollidors. >Esforçar-se. >



Com ho vius tu?M

Les persones i les religions tenen molts més punts en comú que diferències. N’és una prova l’anomenada

«regla d’or». Llegiu el que diu aquesta regla i relacioneu-ho amb els símbols de les diferents

tradicions religioses.

Hem conegut coses de les diferents tradicions religioses i hem vist que són diferents en molts aspectes (edificis, vestits, pregàries, gestos...). En conèixer-les hem pogut

comprendre-les millor i veure, sobretot, que el més important és que totes busquen el bé de la humanitat.


«Cap de vosaltres no és veritable creient fi ns que no vol per al seu germà allò que vol per a ell mateix.» (Islam)

«Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu proïsme. Aquesta és la Llei, la resta són comentaris.» (Judaisme)

«No facis als altres allò que si t’ho fessin a tu et causaria pena.» (Hinduisme)

«No fereixis els altres amb allò que et fa sofrir a tu.» (Budisme)

«Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.» (Cristianisme)

080_093_U6_12541.indd 92 22/6/10 19:52:27



l’objectiu de la sessió és conèixer la «regla d’or», punt >en comú de totes les tradicions religioses.

desenvolupament


> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 92.

•les persones i les religions tenen molts més punts en comú que diferències. n’és una prova l’anomenada regla d’or. llegiu el que diu aquesta regla i relacioneu-ho amb les diferents tradicions religioses.


Solucionari«Cap de vosaltres no és veritable creient fins que no vol per >al seu germà allò que vol per a ell mateix.» (Islam)

«Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu proïsme. >Aquesta és la Llei, la resta són comentaris.» (Judaisme)

«No facis als altres allò que si t’ho fessin a tu et causaria >pena.» (Hinduisme)

«No fereixis els altres amb allò que et fa sofrir a tu.» >(Budisme)

Maria: «Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.» >(Cristianisme)

TRETZENA SESSIÓ

CATORZENA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és dialogar per arribar a un >acord tenint en compte els punts de vista diferents.

desenvolupament


> Fem grups de diàleg.


> Dividim la classe en grups petits. A cada grup hi ha d’haver un/a alumne/a que faci d’obser-vador/a.

l’educador/a presenta una situació sobre la qual cal >prendre un acord després de dialogar i donar algun motiu senzill. Aquí en teniu tres exemples:

Situació 1. Anem d’excursió i no tenim on tirar les •deixalles. n’hi ha que proposen tirar-les pel bosc.Situació 2. Hi ha un grup de nens a la classe que mai •no volen jugar amb les nenes.Situació 3. un grup de nens i nenes juguen amb les seves •bicicletes i patinets practicant salts als bancs del parc....•

l’objectiu del grup de diàleg és comprometre’s a desco- >brir nous camins per a la pau i el diàleg.l’educador/a recorda les actituds necessàries per poder >dialogar, com ho fan els grups de diàleg interreligiós:

Saber escoltar.•Respectar els altres.•Ser humils.•Ser acollidors.•Esforçar-se.•

Cada grup exposa les seves conclusions. >Els observadors de cada grup expliquen com han dialo- >gat els seus grups respectius.


> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 93.

> Anotem al llibre les conclusions d’una de les situacions que s’hagin pogut treballar.

ATENCIÓ!: Per a la propera sessió demanem als alumnes que portin una fotografia tipus carnet d’ells mateixos.

Pensa-hi III

Pensa-hi!M

Interioritzem



080_093_U6_12541.indd 93 22/6/10 19:52:29

QUINZENA SESSIÓ


l’objectiu de la sessió és tenir una estona de reflexió i >meditació mentre decoren un objecte.

desenvolupament

Activitat d’aprenentatge núm. 26Descripció> Aquesta sessió demana preparació prèvia per

part dels alumnes, tal com s’indica a les orienta-cions de la sessió anterior.

l’educador/a planteja la reflexió següent: > Ara viurem un moment de calma, de tranquil·litat.

Respirem profundament i ens relaxem. Poseu l’esquena rec-ta, les mans damunt les cuixes i els dos peus tocant a terra.

Voldria que construíssiu una capsa del tresor com aquesta, que la munteu i la decoreu mentre escoltem una música tranquil·la.

Fixeu-vos què hi diu, a la capsa: «jo sóc un tresor», «tu ets un tresor».

Aneu pensant en aquestes paraules i en tot el que hem parlat del compromís pel diàleg.

Decorem la capsa del tresor mentre escoltem música de >fons, en un ambient tranquil.Quan estigui muntada i decorada, s’enganxa la foto de >l’alumne/a la part de dins de la tapa de la capsa.


Interioritzem


Festa de la fraternitat universal >Ambientació: Podem posar en un lloc visible del lloc en •què ens trobem els objectes que hem anat fent servir al llarg de la unitat.Com que és el darrer moment d’interiorització del cicle, •podem recuperar els vestits de les tradicions religioses i demanem a alguns alumnes que se’ls posin per a aquest moment d’interiorització.Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens i •nenes han de tenir la seva capseta a les mans. Els dema-nem que seguin correctament, amb l’esquena recta.Projectem un audiovisual amb fotos del Parlament de •les Religions del Món, que conté idees clau de la unitat i de tot el que s’ha anat treballant durant el cicle.

> Text de l’àudio

•Maria: Al món hi ha moltes persones i totes són diferents.

Hassan• : Hi ha moltes persones religioses i també n’hi ha moltes que no ho són.

Jacob• : Les religions busquen l’harmonia de les persones amb el món que les envolta: la natura, un mateix, els altres i Déu.

Sita• : Hi ha hagut grans mestres, com Jesús, Mahoma, Moisès, Buda...

Hatsuko• : Tots ells estan convençuts de la bondat del cor de cada persona, totes estimades per Déu sense ex cepció.

Maria• : Ells ens han mostrat camins de saviesa que podem seguir.

Hatsuko• : Les religions són diferents en les seves formes, edificis, vestits, pregàries, relats,... Però totes volen fer créixer les persones i cerquen el bé de la humanitat.

Sita• : L’amor i la fraternitat entre tots els homes i dones, entre els nens i nenes, entre tots els països... És el gran somni compartit.

Hassan• : Per això, és molt important el compromís de tots en la construcció d’aquest somni, de comprometre’ns pels altres i per la seva felicitat.

Jacob• : Per això és molt important que descobrim el gran tresor que portem a dins.

SETZENA SESSIÓ

Pensa-hi!M

Interioritzem



080_093_U6_12541.indd 93 22/6/10 19:52:29

l’educador fa la següent reflexió: > A la capsa posa: «jo sóc un tresor», «tu ets un tresor». El

diàleg ens porta a descobrir i valorar la riquesa de cadascú.

Nosaltres som aquest tresor, dins nostre hi ha una porta de la pau, dins nostre hi ha una riquesa, dins nostre hi ha unes actituds.

Quines actituds necessito per al diàleg? La comprensió, l’es-colta, el respecte, l’acolliment, la humilitat, l’esforç...

En uns paperets escrivim paraules com: > comprensió, escolta, respecte, acollida, humilitat, esforç... També ho podem escriure al llibre de l’alumnat.

les podem ficar a dins de la nostra capsa del tresor. >Mentre ho fem, música tranquil·la.

MaterialPlantilla retallable d’una capsa del tresor al llibre de >l’alumnat.

Estris per decorar. >Música tranquil·la. >

Orientacions DidàctiquesCal tenir una capsa del tresor ja muntada com a >model.


Sita• : Esperem que us ho hàgiu passat molt bé i que hàgiu descobert moltes coses noves.

Hassan• : Sobretot esperem que tingueu moltes ganes de fer camí i de fer un món millor... començant pels de casa i els amics de l’escola.

Maria:• Us deixem la Sandi perquè us acompanyi en aquest camí.

Tots:• Adéu, amics!

Donem la mascota Sandi a cada alumne, com a record: >Ara ens toca seguir fent camí.necessitat de compromís: el podem expressar en rebre la >sandàlia; hi podem escriure un compromís.

Cantem > Tú serás mi hermano o una altra cançó de les que hem après.En acabar, podem demanar-los que expressin els seus >sentiments: què s’emporten de tot el que han viscut?Ens abracem tots com a festa de la fraternitat universal. >

MaterialVestits de les tradicions religioses (material complemen- >tari de 1r de primària).Titelles dels personatges Maria, Hatsuko, Sita, Jacob i Hassan. >El bagul o tresor de 1r de Primària, si el tenim. >Mascota Sandi per a cada alumne (retallable lA) >DVD del professorat. >

\

95Repàs tercer trimestre

094_095_3Trepas_12541.indd 95 22/6/10 19:53:21

|

94 Repàs tercer trimestre

Repàs tercer trimestre

Amb els nostres amics , , , , i hem descobert que l’experiència religiosa porta a considerar els altres com a germans. Neixen entre ells els llaços de la confi ança, la sinceritat i la .

Aquest sentiment de porta al compromís personal amb l’atenció als més febles; amb el respecte per la diversitat dels pobles i cultures buscant la entre els pobles i el interreligiós.

Gràcies als petits i grans compromisos, es va teixint un més fratern per a tothom. Vols agafar el teu fi l?

094_095_3Trepas_12541.indd 94 22/6/10 19:52:57


Amb els nostres amics > Sita, Hatsuko, Jacob, Maria, Hassan i Sandi hem descobert que l’experiència religiosa porta a considerar els altres com a germans. Neixen entre ells els llaços de la confiança, la sinceritat i la fraternitat.

Aquest sentiment de > fraternitat porta al compromís perso-nal amb l’atenció als més febles; amb el respecte per la

diversitat dels pobles i cultures buscant la pau entre els pobles i el diàleg interreligiós.

Gràcies als petits i grans compromisos, es va teixint un > món més fratern per a tothom. Vols prendre el teu fil?


Un cercle els punts del qual estan units per un fil que repre- >senta el compromís de cadascú i la relació entre les perso-

REPÀSTercer trimestre


nes. És un compromís coherent amb l’experiència personal del transcendent, que dóna sentit als vincles de confiança, sinceritat i fraternitat.

El compromís de cadascú permet avançar en un món més >fratern, plasmat a l’interior del cercle amb les imatges de la

porta de la pau, l’acompanyament a un malalt i el grup de diàleg interreligiós.

Els fils estan agafats pels personatges del fil conductor i >pels testimoniatges vistos a la unitat 6. Queden fils per aga-far, com a invitació a cadascú per comprometre’s.

7. ANNEXOS

166 Annexos

OrigEN dE lES grANS trAdiciONS rEligiOSES

l’hinduismeEs considera com un «col·lectiu de religions», que no tenen en l’origen un mateix personatge principal. L’hinduisme va sorgir a l’Índia cap al 1750 aC. No té un únic fundador, ni tampoc profetes ni una estructura institucional.L’hinduisme, doncs, no s’origina amb un fundador concret guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolu-par a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda. Així, l’hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l’ésser humà i la divinitat.Es diu que l’hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot allò que ens envolta (els rius, els arbres, les muntanyes i els animals), ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aques-tes divinitats només són expressió d’una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l’ànima universal) i que és eterna, absoluta i sense límits. De Brah-man neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d’aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.Hi ha tres déus que ocupen un lloc destacat dins de l’hin-duisme i formen la Trimurti, representada sovint com un ésser humà –Brahman, única font divina– amb tres caps: Brahma, Vixnu i Xiva.

Brahma és la força creadora, el creador.•Vixnu és el déu que conserva la creació, el salvador.•Xiva és el que destrueix i renova, força destructora i •renovadora.

BudismeEl budisme i l’hinduisme parteixen d’una base de pensament comuna. Les diferències van començar a mitjan segle VI aC i responen, principalment, a dues causes:

L’hinduisme s’havia convertit en un sistema molt tan-•cat i rígid en el qual els bramans es consideraven els homes més perfectes, i on era més important fer bé les cerimònies que no pas preocupar-se pel culte inte-rior i pel servei als altres.L’experiència d’un príncep hindú anomenat • Siddhar-ta Gautama (Buda). Siddharta va viure entre el 560-480 aC en la zona de Lumbini (a la frontera entre l’Índia i el Nepal). Fins a l’adolescència, Sidd-harta va viure a Kapilavastu, prop del Nepal, envol-tat de tot el que el seu pare va considerar digne d’un

príncep: va tenir les millors distraccions, els estudis més complets i la tutela dels homes més savis del regne, els quals li van ensenyar a practicar el culte bramànic. Però Siddharta sentia que necessitava alguna cosa més, tot i que no ho sabia reconèixer, i va iniciar un procés d’alliberament personal que va tenir diverses etapes:

La descoberta que la felicitat no es troba en les –coses. Després de viatjar i de veure les dificultats de la vida, com ara les malalties, la vellesa o la mort, amb 29 anys, Siddharta va decidir deixar totes les coses externes i se’n va anar a la recerca de respostes.

La descoberta que en l’esforç per ser perfecte no –es troba la felicitat. Va iniciar, llavors, el camí del coneixement. Va fer el vot de sannyasi, i va viure d’acord amb els ensenyaments de tres gurus. El seu desig de trobar l’essencial era tan gran que durant sis anys va viure enmig de grans esforços per dominar el cos i la ment. Aquest procediment, però, tampoc no el va satisfer. No se sentia allibe-rat, de manera que va deixar el camí de la renún-cia i va seguir el seu viatge remuntant el Ganges. No va ser un viatge inútil perquè ja tenia clar que: «ni la fe, ni la pregària, ni els sacrificis tenen cap valor per aconseguir per si mateixos l’alliberament de l’esperit».

JudaismeEl judaisme és la més antiga de les tres grans religions monoteistes i és l’origen del cristianisme i de l’islam. L’ex-periència religiosa jueva és l’experiència d’un poble al llarg de la seva història. Són jueus tots aquells que tenen cons-ciència de pertànyer al poble escollit per Déu: els hereus de la terra i la història del poble de Déu. Aquest sentiment de pertinença a un poble és un dels trets més carac-terístics i que uneix amb més força tots els jueus, a Israel i arreu del món.

Segons el llibre del Gènesi, l’origen del poble jueu ve de Jacob, nét d’Abraham. Abraham (4000 aC) era un pastor nòmada de les terres d’Ur (Mesopotàmia, l’actual Iraq). No acceptava els nombrosos déus pagans de la seva terra i va respondre a la crida de Déu d’abandonarla terra per anar a la terra promesa, el futur Israel. La circumcisió de tots els homes jueus va quedar com a símbol d’aquesta aliança entre Déu i Abraham.

Annex unitat 1. l’ENtOrN rEligióS


Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael. Isaac és fill de la seva esposa, Sara, i els jueus se’n consideren descendents. Ismael és fill d’Agar, la seva esclava, de qui es consideren descendents els musulmans.

El nét d’Abraham, Jacob, va tenir dotze fills que van for-mar les dotze tribus d’Israel. El nom judaisme fa referència a una de les tribus dels descendents d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, una tribu poderosa, la tribu de Judà i, per exten-sió, a la manera de viure i de pensar de tot un poble. Tam-bé se l’anomena el poble d’Israel: Israel era el sobrenom de Jacob, el pare dels dotze caps de les dotze tribus.

Al cap d’unes generacions (3500 aC) el poble d’Israel va ser esclavitzat pels egipcis. El llibre de l’Èxode narra com Jahvè (nom que rep el Déu dels jueus) va alliberar el seu poble a través de Moisès, que va rebre les taules de la Llei, símbol de l’aliança entre Déu (Jahvè) i el poble d’Isra-el. Després de quaranta anys de travessa pel desert, els israelites van tornar a la seva terra, la terra promesa.

cristianismeEl cristianisme comença fa vint segles quan els seguidors de Jesús de Natzaret van experimentar que la seva fe en Déu era la cosa més alliberadora que mai havien sentit. Aquestes persones van viure una doble experiència:

Van retrobar-se amb Jesús, mort i sepultat dies abans •i van comprovar que era viu. Van sentir la força de l’esperit de Déu i es van sentir del tot canviats.

Després van començar a comprendre i explicar (nar-•rar) aquesta experiència:

Si Jesús és viu, vol dir que no ha fracassat. –El que deia era veritat: Déu mateix l’havia enviat, –és el Crist.

Déu volia que Jesús actués i parlés com ho va fer, –i Jesús com a fill, va obeir.

En un segon moment, els apòstols van reflexionar serena-ment sobre per què Déu havia intervingut així en Jesús. La resposta és completament nova per al judaisme o per a qualsevol altra religió que coneguem: Déu, a través de Jesús, ha volgut presentar-se enmig dels homes i les dones, i ho ha fet perquè s’ha adonat que les seves manifestacions anteriors no havien estat suficients per fer-los entendre que els estimava i els volia salvar. Els primers cristians van posar per escrit la vida de Jesús en els evangelis. En síntesi narren el següent: Jesús, des que va néixer a Betlem fins al trenta anys, va viure amb la seva família a Natzaret. A partir del seu baptisme al Jordà per Joan Baptista comença la seva vida pública, els seus ensenyaments i vivències estan basats en l’amor a Déu i el proïsme. Els seus ensenyaments van ser molt controvertits i el van portar a enfrontar-se amb les autoritats civils i religioses jueves, que el veien com un fals

messies i una amenaça per a l’estabilitat del poder. Per això va ser entregat als romans i condemnat a morir clavat a la creu. Els evangelis ens diuen que després de morir va ser enterrat i que al cap de tres dies va ressuscitar d’entre els morts i es va aparèixer als deixebles. Això els confirmà que era el Fill de Déu i el seu missatge de salvació.

islamLa paraula islam apunta una actitud central i característica d’aquesta religió. Islam vol dir ‘submissió, lliurament’ (i musïim, musulmà, ‘aquell que se sotmet’, ‘aquell que es lliura a...’): submissió a Ell, l’Únic, el Misericordiós, en el sentit de triar la seva via i no la via dels interessos perso-nals; en el sentit d’inclinar el cor, de dirigir les passes, en la seva direcció. Musulmà, per tant, és qui orienta la vida fent la voluntat de Déu, d’Al·là. L’islam no es considera una religió nova que hagi nascut amb la predicació del profeta Mahoma. Segons l’Alcorà, Mahoma és el darrer dels profe-tes que va transmetre el missatge final de Déu al món. Per això creuen que alguns aspectes ja van ser revelats als pro-fetes anteriors a Mahoma (entre ells Moisès i Jesús).

Mahoma (570-632) va néixer a la Meca, centre comercial i religiós de l’Aràbia Saudita (on les tribus nòmades adoraven diferents ídols, com ara estàtues de pedra, etc.). Va viure una infància difícil. Pobre i orfe, fou educat pel seu oncle. Ja de gran, va ser comerciant i va fer de guia de caravanes. Així, va conèixer jueus i grups de cristians heterodoxos. Era un home pietós, honest i caritatiu, que durant llargs perío-des de temps es retirava al desert per meditar i pregar. Al desert, va tenir una forta experiència de Déu en forma de visió: per mitjà d’un àngel, Déu li encarregà d’anar a predi-car la seva existència. Aconsellat per Hadïga, la seva dona, va esperar que les revelacions es repetissin. Després de dos anys, convençut de la seva experiència divina, va començar a predicar. L’any 622, a causa de l’oposició dels comerciants rics de la Meca, va haver de marxar de la seva ciutat i se’n va anar a Medina, on fundà una comunitat i l’organitzà com si fos un estat, amb una llei i un exèrcit pro-pis, per tal de defensar-se dels seus enemics (jueus i cristians començaren a oposar-se a la seva predicació). Morí l’any 632, després de crear una comunitat unida i en expansió.

BIBLIOGRAFIAIgnasi Ricart, Verónica Sternschein, Maria Rius, Déu té més d’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.

Teresa Guardans, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Trevor Barnes, El mundo de las religiones. Judaísmo, San Pablo, Madrid, 2006.

Mercè Bistué, Matilde Lázaro, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.

168 Annexos

ElS lliBrES SAgrAtS

HinduismeEls Veda són quatre col·leccions d’escrits que parlen de l’Univers i dels déus: Rig Veda, Sama Veda, Yahur Veda i Atherva Veda. Hi ha normes de comportament, fórmules de rituals o antics sacrificis que ja han desaparegut, a més de molts himnes i pregàries per lloar i venerar els déus, recollits fa més de tres mil anys. La paraula veda, del sàns-crit, vol dir ‘coneixement’, ‘ciència’.

BudismeSón els textos dels seus deixebles que recullen els ensenya-ments de Buda. Es coneixen amb el nom de Els tres cistells (Tripitaka) i es troben agrupats en «sermons» (sutres), regles monàstiques (vinaya) i classificacions dels ensenya-ments (adhidharma).

JudaismeLa Tanak és la Bíblia hebrea, formada per 39 escriptures i dividida en tres grans grups:

La Torà, • on s’explica des de la creació del món fins a la mort de Moisès. Són els cinc primers llibres de la Bíblia. En la Torà es troben els preceptes que han de complir els creients jueus per orientar la seva vida cap a Déu. Estableix les regles de relació entre Déu i els homes i també entre els homes.Els Nebiim, • que són els llibres dels profetes. Els pro-fetes es consideraven transmissors del missatge de Déu. El seu missatge va dirigit als governants i al poble per censurar la desigualtat social i la separació de Déu a causa del culte a elements forans.Els Ketubim • són els escrits, els llibres sapiencials i les cròniques. Reflecteixen l’època de l’exili babilònic.

Altres llibre importants són la Mixnà (formada per sis apartats que expliquen alguns punts de la Torà) i el Tal-mud (que recull converses, debats i discussions sobre la Mixnà i la Torà).

cristianismeLa Bíblia és la col·lecció de llibres que els cristians conside-ren inspirats per l’Esperit de Déu. Ha estat escrita en un espai de tretze segles. Es divideix en dues parts:

L’Antic Testament • coincideix, en gran part, amb la Tanak jueva. Està escrit abans del naixement de

Jesús i narra la relació d’aliança de Déu amb el poble d’Israel. Consta de quaranta-sis llibres.

El Nou Testament • és escrit després de la mort de Jesús i està format pels quatre evangelis (on es narra la vida de Jesús), els Fets dels Apòstols (nar-ra les primeres accions dels seguidors de Jesús), les cartes (a les diferents comunitats cristianes) i l’Apo-calipsi.

islam

Els musulmans defineixen l’Alcorà (al-Qura–n) com un mis-satge d’Al·là a la humanitat, transmès mitjançant una cadena que comença en Déu mateix, que continua amb l’arcàngel Gabriel i s’acaba en el profeta Mahoma. El mis-satge contingut a l’Alcorà fou revelat a Mahoma durant un període de vint-i-tres anys, entre el 610 i el 623; el Pro-feta tenia quaranta anys quan va rebre la primera revela-ció i seixanta-tres en rebre la darrera.

El llenguatge del missatge original fou l’àrab. De l’Alcorà se n’han fet traduccions a molts idiomes; ara bé, una tra-ducció de l’Alcorà no és pas la paraula exacta d’Al·là i, per això, no pot tenir mai el mateix valor que l’original àrab. En realitat, una traducció de l’Alcorà sempre és una inter-pretació.

L’Alcorà és una de les dues bases fonamentals de l’islam; l’altra és la Sunna, l’exemple donat pel Profeta amb la seva vida. A diferència de la Sunna, l’Alcorà és la paraula exac-ta de Déu, mentre que la Sunna només són les paraules i les accions del Profeta, inspirades en la divinitat. L’Alcorà no s’ha expressat pas mitjançant paraules humanes sinó que el seu contingut, lletra per lletra, l’ha fixat Déu mateix.

BIBLIOGRAFIA

Ignasi Ricart, Verónica Sternschein, Maria Rius, Déu té més d’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.

Teresa Guardans, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Trevor Barnes, El mundo de las religiones. Judaísmo, San Pablo, Madrid, 2006.

Mercè Bistué, Matilde Lázaro, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.


MOMENtS ASSENyAlAtS EN lES difErENtS trAdiciONS rEligiOSES

JudaismeLa primera celebració d’un jueu home és el Berit Milà, la circumcisió. Aquest acte es realitza vuit dies després d’ha-ver nascut l’infant per recordar el pacte d’Abraham amb Déu. D’aquesta manera el nounat és acceptat en el poble jueu, que el rep amb orgull i joia.En el cas de les nenes, els pares porten la nounada a la sinagoga, a la pregària del dissabte al matí, un més des-prés del naixement. El rabí la beneeix i li posa el nom ofici-alment. Així la nena és rebuda en la comunitat. Aquesta cerimònia s’anomena Simhat Bat (‘alegria de la filla’).Als tretze anys, els nois celebren la seva Bar Mitzvà, que significa ‘fill de la Llei’. És un acte pel qual els nois es reco-neixen i són reconeguts pels altres membres com a adults i responsables dels seus actes i decisions. La preparació per a aquesta cerimònia dura diversos mesos durant els quals el noi estudia les bases, els textos i els valors principals del judaisme. Aquest dia, el noi llegeix per primer cop els rot-lles de la Torà davant de tota la comunitat.Aquest ritual també el realitzen les noies (des de fa uns cinquanta anys). En aquest cas s’anomena Bat Mitzvà, que vol dir ‘filla de la Llei’. En general és gairebé idèntic al dels nois, llevat que les noies celebren el ritu quan fan dot-ze anys.El casament és una cerimònia religiosa per a la qual cal que hi hagi un oficiant i dos testimonis. Els nuvis expressen el desig de casar-se, de dur una vida d’amor i harmonia i de criar els fills segons la Llei de Moisès, és a dir, seguint el judaisme. El nuvi i la núvia s’intercanvien els anells mentre es prometen amor profund, respecte i compromís.Ignasi ricart, Verònica sternschein, Marta rius, Déu té més d’un nom!, JUDAISME. Ed. Claret, Barcelona, 2003.

cristianismeEls sagraments són símbols sagrats mitjançant els quals Déu «fa alguna cosa» en nosaltres.El baptisme: amb aquest sagrament Déu ens fa fills seus i ens permet entrar a formar part de la gran família dels seus fills, la comunitat dels creients.El símbol o sagrament és el gest d’abocar aigua sobre el cap de l’infant que és batejat. Els pares i padrins encenen un ciri i es comprometen a ajudar el nen o la nena a seguir la llum del Crist, és a dir, a viure com ho va fer Jesús.La confirmació: Déu dóna el seu Esperit Sant, amb l’encàr-rec de viure i transmetre el missatge de Jesús.

El símbol consisteix en el gest d’ungir amb un oli perfumat el front del noi o la noia. El bisbe imposa també les mans sobre el cap del noi o noia i prega que l’Esperit de Déu davalli sobre ells.

L’eucaristia és el record de la vida entregada de Jesús, simbolit-zada en el pa partit. Ho recordem fent aquells quatre gestos que Jesús mateix ens va demanar que féssim: «prendre el pa i el vi, dir la pregària d’acció de gràcies, partir-lo i compartir-lo».

El símbol consisteix en el gest de partir i compartir el pa i el vi.

El matrimoni: per aquest sagrament Déu fa de la unió entre un home i una dona un símbol de l’amor amb el qual Ell ens estima. Déu es fa present en la parella per ajudar-los a estimar-se. Durant la cerimònia, els nuvis prometen que s’estimaran per sempre.

El símbol del sagrament és el compromís de fidelitat inter-canviat pels esposos, expressat de dues maneres: per l’in-tercanvi de paraules i l’intercanvi dels anells.

L’orde: és el sagrament pel qual una persona és consagra-da a fer certs serveis més importants de les comunitats cristianes, especialment proclamar la Paraula de Déu i celebrar els sagraments.

El símbol és la imposició de mans invocant l’Esperit Sant sobre la persona que ha de ser ordenada.

La reconciliació, com a sagrament, fa que el perdó i la reconciliació entre els germans sigui el lloc en què ens arri-ba el perdó de Déu.

El símbol consisteix en el gest de reconèixer-se pecador davant de la comunitat i davant de Déu.

La unció dels malalts: és el sagrament amb el qual la perso-na malalta o anciana rep la força i el consol de l’Esperit de Jesús davant el sofriment i la proximitat de la mort.

El símbol és la unció amb oli dels malalts.

Ignasi ricart, Verònica sternschein, Marta rius, Déu té més d’un nom!, CRISTIANISME. Ed. Claret, Barcelona, 2003.

islamEls musulmans no tenim sagraments pròpiament dits, però sí unes festes molt especials per celebrar els moments més importants de les nostres vides: el naixement, la circumci-sió dels nadons i el matrimoni.

A més, complim els cinc ritus bàsics que Déu ens va donar per mitjà de Mahoma. Nosaltres els anomenem els cinc pilars, i són:

Annex unitat 2. lES cElEBrAciONS cOMuNitàriES

170 Annexos

La • sahada o declaració de fe: els musulmans recitem les paraules «Dono testimoni que no hi ha cap altre Déu que Al·là, i Mahoma és el seu profeta».La pregària o • as-salà: és l’acte diari més important dels musulmans; és una manera d’adorar Déu i donar-li gràcies.L’almoina o • zakà: és una obligació per a nosaltres, ja que ho considerem un acte de justícia.El dejuni o • swan: és molt important per a nosaltres el dejuni i abstinència el mes del Ramadà.El pelegrinatge a la Meca, anomenat • haj: els musulmans hem d’anar, almenys un cop a la vida, a la Meca.

Aquests cinc ritus són els cinc pilars de l’islam prescrits per l’Alcorà.Ignasi ricart, Verònica sternschein, Marta rius, Déu té més d’un nom!, ISLAM. Ed. Claret, Barcelona, 2003.

BudismeUna persona és budista simplement quan accepta el Buda com a mestre, quan segueix els seus ensenyaments i forma part de la comunitat de deixebles.Tot i que no cal iniciació per convertir-se oficialment en budista, en els països budistes es realitza l’acte d’anar a refu-giar-se. Consisteix a afirmar solemnement tres cops que la persona va a refugiar-se en les Tres joies: en el Buda, en el dharma, que són els seus ensenyaments, i en la sangha, que és la comunitat de deixebles. Aquest acte es realitza davant d’altres budistes, generalment monjos i monges. Tot seguit es reciten les cinc regles bàsiques de la moral budista.Les regles bàsiques són:

Primera, no matar éssers vius.•Segona, no prendre el que no és donat.•Tercera, abstenir-se de la mala conducta pel que fa •als plaers dels sentits.Quarta, no parlar falsament.•Cinquena, no prendre productes que alterin el con-•trol mental.

Ignasi ricart, Verònica sternschein, Marta rius, Déu té més d’un nom!, BUDISME. Ed. Claret, Barcelona, 2003.

HinduismeEls sagraments són molt importants en la nostra religió. Fan referència a alguns esdeveniments especialment signi-ficatius en la vida de les persones.Abans del naixement se celebren tres cerimònies que puri-fiquen i santifiquen les condicions que fan possible la con-cepció i el naixement. El mateix dia del naixement, i abans de tallar el cordó umbilical del nadó, es fa la cerimònia del naixement, coneguda com a jata-karma. Es mescla mel i

mantega clarificada i se n’introdueix un xic a la boca del nadó. De vegades, el pare li dibuixa el símbol OM a la llengua. També es reciten alguns versos del llibre dels Veda i algunes pregàries.

A l’Índia es dóna molta importància al nom de la persona. Per això, en el moment oficial de posar el nom s’acostuma a fer una cerimònia. Normalment se celebra deu dies des-prés del naixement. Sovint s’imposa un segon nom que només es fa servir en família. Fins i tot es posa un tercer nom a l’infant, que fa referència a la constel·lació sota la qual ha nascut. Aquest últim és el nom astrològic i consta en l’horòscop realitzat per l’astròleg de la família poques setmanes després del naixement. Cal tenir en compte que l’astrologia és un coneixement i una pràctica molt respecta-da en la tradició hindú.

Als sis mesos una nova cerimònia celebra la possibilitat de prendre aliments sòlids. El sacerdot de la cerimònia posa a la boca de l’infant els primers aliments sòlids, que general-ment estan fets d’arròs.

Més endavant, entre els tres i els vuit anys, el nen celebra tres cerimònies que podem exposar juntes. La primera con-sisteix en el tall dels cabells. La segona és l’anomenada tonsura, en la qual es talla el cabell al nen i només se li deixa un floc de cabells. La tercera consisteix a tallar del tot el cabell del nen.

De tots els sagraments, segurament el més important és la iniciació (upanayana), en la qual el nen o jove rep el cordó sagrat i és admès a la casta dels seus pares. En la casta dels sacerdots i intel·lectuals l’infant és admès amb vuit anys; en la dels militars i «guerrers» en general, als on- ze anys, i en la casta dels comerciants i treballadors pro-ductius, als dotze anys. En aquesta cerimònia s’ensenya per primera vegada la pronunciació de la síl·laba OM i es dóna al noi el mantra Gasayatri, que haurà de repetir cada dia. Aquesta és la primera cerimònia en la qual intervé el guru, que és el mestre espiritual del nen, la persona que guiarà la seva educació, sobretot en el terreny espiritual. Des d’aquest moment, el jove té el dret i el deure d’estudiar els Veda, el Codi de Manú i altres textos sagrats.

Un altre sagrament important és el matrimoni, que es prepa-ra amb molt de temps.(...) La cerimònia de les noces és molt llarga i complicada i hi abunden els ritus vèdics. Per exemple, quasi al final de la cerimònia els esposos fan tres tombs al voltant del foc sagrat, repetint els mantres adients.

Assenyalem, en darrer lloc, la cerimònia de la incineració dels morts. Tot i que n’hi ha força excepcions, la majoria dels hindús no enterrem els nostres morts. La incineració és una cerimònia solemne que de vegades dura fins a deu dies.

Ignasi ricart, Verònica sternschein, Marta rius, Déu té més d’un nom!, HINDUISME. Ed. Claret, Barcelona, 2003.


Pregària cristianaLa pregària cristiana es dirigeix al Déu transcendent de l’univers, a través de Jesús que l’ha revelat com a Pare –abba, en arameu– i en el moviment de l’Esperit. Ja sigui comunitària o personal, espontània o de memòria, l’ora-ció apareix com un do en un món dividit. Els cristians aprenen de l’Església el camí de l’oració. Aquest camí segueix un moviment doble: d’acollida de la paraula de Déu i de tornada d’aquesta paraula al seu origen, el Pare de Jesucrist.La gran reunió que constitueix el sagrament de l’eucaristia. Dintre de l’Església catòlica romana, també es prega en diferents actes de devoció. Quant al senyal de la creu, es tracta d’un signe comú a la majoria dels cristians –ja sigui catòlics romans, ortodoxos, anglicans i luterans–, excepte els protestants reformats i evangèlics.Totes les circumstàncies de la vida són una ocasió per pre-gar: viatge, malaltia, matrimoni o decés; amb tot, la missa del diumenge continua sent el cor de l’oració litúrgica de l’Església, ja que inclou una acció de gràcies elaborada per l’assemblea en nom de Crist, l’acte d’escoltar la paraula bíblica, la intercessió, la pregària eucarística (oració de llo-ança i de benedicció), la comunió amb el cos i la sang de Crist, com també la comunicació al món.

unescocat, Gestos i paraules, calendari intereligiós 2002-2003, Centre Unesco Catalunya. Barcelona, 2002.

la pregària a l’islamLa pregària és un dels pilars de l’islam. Cada musulmà fa cinc pregàries repartides al llarg del dia, en direcció a la Meca, seguint un ritual precís. La pregària va precedida per les ablucions, que consisteixen a rentar-se la cara, les mans, els braços, el clatell i els peus, cosa que permet al musulmà situar-se en un estat de puresa.Les diferents postures de la pregària musulmana es poden interpretar de la manera següent:

posició vertical: comunió amb el gènere humà, que •és l’únic que està dret;posició inclinada: comunió amb el món animal, obli-•gat a inclinar-se per agafar el menjar;posició prostrada: comunió amb el món vegetal i •mineral; s’ha d’inclinar davant de la proximitat de Déu, iposició asseguda: permanència de la proximitat amb •Déu i comunió amb els punts cardinals.

unescocat, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions del món. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu-nya, Barcelona, 2008.

la pregària en el judaismePer als jueus, la pregària (tefil·là) és essencial i es realitza tres cops al dia: al matí, a la tarda i a la nit. La pregària és un moment de meditació i de reflexió, durant el qual es fan benediccions i es reciten salms. Es distingeixen quatre tipus de pregàries: la lloança, l’agraïment, la petició i la confes-sió. Per als jueus, Jahvè és l’únic Déu.


la pregària hindúLa pregària hindú permet al fidel purificar-se i unir-se a la divinitat. Els sacrificis se substitueixen per ofrenes, les quals associen els cinc sentits (mitjançant les campanetes, les llànties d’oli, l’encens o les flors, els aliments, etc.) davant la imatge. La pregària està constituïda per fórmules manlle-vades dels textos sagrats, els mantres. També es pot repe-tir la síl·laba sagrada, com «om»: la seva vibració reverbe-ra l’origen del món i permet concentrar-se i controlar el cos i la respiració, que és l’objectiu del ioga. Durant les festes, es pot pregar en família (davant d’un petit altar instal·lat a casa) o al temple.


Meditació budistaEs tracta del coneixement intuïtiu d’allò que els budistes anomenen els tres senyals de l’existència: la no-permanèn-cia –tot és efímer–, el sofriment i l’egocentrisme de tots els fenòmens, tant físics com mentals. En el budisme mahaya-na, l’examen analític de la naturalesa de les coses duu a veure què és veritablement el món: buidor. Juntament amb la calma mental, és un dels dos factors essencials per arribar a la il·luminació. La meditació, entesa com una mirada interior i clara, és la pràctica central del budisme. El Japó va desenvolupar una escola del mahayana que té com a eix central la meditació, que, en japonès, es diu zen. Segons les escoles, per a la meditació s’utilitzen preferent-ment unes ajudes o unes altres, per exemple, la posició del cos: els koan, els mantra, els mandala, el tir amb arc i els jardins zen.

Annex unitat 3. ElS MOMENtS d’AturAdA. lA PrEgàriA

172 Annexos

a. Els koan són paradoxes que duen més enllà del pensament conceptual, de la raó discursiva habitu-al i que els mestres zen ofereixen als seus deixebles com a mitjà d’entrenament espiritual i, fins i tot, com a manera d’aconseguir la il·luminació.

b. La meditació zen, pràctica del budisme zen que consisteix a seure en silenci damunt d’un coixí en la postura del lotus i concentrar-se en la respiració.

c. La cal·ligrafia, i també l’art de servir te, són en el budisme zen altres formes de relaxació per tal d’as-solir la il·luminació o el satori.

d. El jardí zen: tots els éssers vius, fins i tot les plantes i les pedres, tenen valor. Els jardins zen intenten suscitar en l’aïllament d’uns metres quadrats tot l’encís de la natura. Hi ha un espai de sorra o grava (simbolitza els

oceans), sobre el qual es posen les pedres (simbolitzen les muntanyes). Les pedres i els arbres expressen el misteri, la profunditat i el repòs silenciós, molt impor-tants en el zen. Hi ha quatre tipus de jardins: el del paradís, el sec (o de pedres), el de passeig i el del te.

e. Els mandales poden ser pintats –banderes–, dibui-xats i acolorits sobre sorra o fusta, representats per piles d’arròs, o construïts tridimensionalment amb metall fos, argila o massa de pa. Com que afavoreixen una visualització particular, ajuden a meditar. Aquesta paraula tibetana pot traduir-se per centre i perifèria.

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions del món. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu-nya, Barcelona, 2008.

EXEMPlE dE MEditAció/rElAXAció

1. Meditació en posició assegudaTemps: de dos a deu minuts.Instruccions:Seu amb les cames encreuades, amb l’esquena dreta i mirant al davant. Uneix les mans i posa-les sobre les cames. Ara tanca els ulls.Respira tranquil·lament, inhala, exhala. En silenci, compta cadascuna de les teves respiracions intercalant inhalacions amb exhalacions fins a arribar a 50.Exemple:1. Inhala2. Exhala3. InhalaContinua fins a arribar a 50 o un altre nombre parell que vulguis.Per acabar, respira profundament i lentament exhala. Obre els ulls, atura’t i estira’t.

2. Meditació en movimentTemps: dos minuts com a mínim.Aquesta meditació té dues parts que combinades energetit-zen el cos, harmonitzen la ment-cos (el moviment amb el pensament).1. La respiració constant.2. Caminar movent els braços i les cames.Camina vigorosament i simultàniament mou els braços cap endavant i endarrere. Quan facis un pas amb el peu esquerre mou el braç dret cap endavant. Quan facis un

pas amb el peu dret mou el braç esquerre cap enda-vant.Camina concentrat a respirar conscientment, inhalant i exhalant. Aquest exercici t’ajuda a desenvolupar la teva capacitat de concentració.Exemple:1. Inhala2. Exhala3. InhalaContinua fins que passin dos minuts.Per acabar estira els braços sobre el cap, baixa’ls al costat del cos i reprèn les teves activitats.

3. Meditació en posició ajagudaTemps: de dos a deu minuts.Estira’t de panxa enlaire. Tanca els ulls, relaxa el teu cos, com si fossis una estrella de mar sobre una roca.Estirat tan tranquil i relaxat amb els ulls tancats, visualit-za’t caminant en un parc de jocs en un dia de sol.En el teu pensament simplement et veus a tu mateix quiet, molt quiet mirant tot el que t’envolta, després veus un nen movent-se en un gronxador una i un altra vegada.Gaudeix del sentiment de relaxació del teu cos que està estirat, sense que ningú no el molesti. Sent complet i con-fortable el teu cos que descansa.Després d’uns minuts comença a tornar en si respirant pro-fundament, obre els ulls, estira els braços i les cames i seu.

http://www.susankramer.com/meditacion.html


VidA dE MArcEl·lÍ cHAMPAgANt

infànciaMarcel·lí Champagnat i Chirat va néixer a Rosey, un poblet a prop d’una ciutat francesa anomenada Lió, el 20 de maig de 1789. La seva família era treballadora i senzilla. Tenia nou germans i ell era el més petit.

El seu pare, Joan Baptista, va ser alcalde, i la seva mare, Maria Teresa, s’encarregava de les feines de casa i d’edu-car els fills amb la il·lusió que arribessin a ser bons cris-tians. També tenia una tieta que era monja i es deia Lluïsa. Ella s’encarregà de fer catequesi a Marcel·lí a l’edat de deu anys per preparar-lo per a la primera comu-nió. Quan Marcel·lí va anar a l’escola per aprendre a llegir i escriure, li passà el següent: el mestre es va posar nerviós i va donar una bufetada a un company. Marcel·lí no podia comprendre la violència d’aquest fet i decideix no tornar a l’escola i dedicar-se de ple a treballar a casa pasturant un ramat d’ovelles. Aquesta feina li va donar l’oportunitat de guanyar alguns diners ja que és espavi-lat en els negocis.

Quan anava a la catequesi, el mossèn va posar un malnom a un company i per això es va tornar més callat i solitari. Això el va entristir.

Durant uns anys, França s’enfronta a una guerra encapça-lada per Napoleó, un general de l’exèrcit. Els francesos viuen moments difícils i moltes escoles hauran de tancar les portes. Molts infants i joves creixen sense saber llegir i escriure. Fan falta mestres i mossens.

Enmig d’aquesta situació va arribar un mossèn al poble i convidà els més joves a traslladar-se al seminari. El semina-ri és la casa on estudien i preparen els joves que volen ser sacerdots. Fa aquesta invitació a Marcel·lí perquè creu que podrà ser un bon mossèn. Marcel·lí accepta convençut que és el que Déu n’espera, tot i que haurà d’estudiar molt ja que fa temps que no va a l’escola.

Seminari i ordenacióL’octubre del 1805, Marcel·lí entra al seminari de Verrières amb setze anys. Era més gran que els altres companys i tenia moltes dificultats en els estudis. Va necessitar moltes hores extres per posar-se al nivell de la resta de la classe.

La forta voluntat de la seva mare i el seu ajut van fer que no deixés els estudis.

Amb altres companys, va formar part de «la colla de la gresca», un grup que es dedicava a fer entremaliadures i per la qual cosa el van renyar més d’un cop. Però, gràcies

a l’esforç i el treball, Marcel·lí millorà la conducta i el rendi-ment. El van nomenar responsable del dormitori, càrrec que li permet dedicar més temps a estudiar.

Als vint-i-quatre anys marxa al seminari de Lió per estudiar Teologia durant tres anys i cada vegada està més a prop de ser ordenat sacerdot. Aprofita les vacances per estar amb els infants organitzant jocs i portant la catequesi.

També es reuneix amb un grup de companys del seminari que volen crear una societat que porti el nom de Maria dedicada a les missions i a l’educació dels infants.

Finalment, el 22 de juliol del 1816 a la catedral de Lió, Marcel·lí és ordenat sacerdot amb cinquanta-dos com-panys més. Tenia vint-i-set anys.

la Valla

El 12 d’agost de 1816, Marcel·lí va ser nomenat capellà de la parròquia de La Valla. La Valla és un poblet a la munta-nya que es dedicava a l’agricultura i a la ramaderia. Un poble de pagès. Quan Marcel·lí arribà a peu a La Valla i va veure el campanar de l’església, s’agenollà i confià tots els treballs a Maria.

Tot just arribat, de seguida s’adonà de les realitats i les necessitats de la parròquia. La gent vivia molt separada, no tenia gaire entusiasme pel tema religiós i no hi havia mestres. En vista d’aquella situació, Marcel·lí va tenir una gran estima envers la gent i especialment cap als infants. Sovint li venia al cap una idea que tenia des de feia temps: la fundació de germans que es dediquessin a educar els infants i els joves.

Marcel·lí era molt bon catequista. Gràcies a la seva amabi-litat i simpatia, va atreure els infants i els joves. Ells l’esti-maven molt i anaven puntualment a l’església els dies de reunió. Ni el fred ni la pluja ni la neu els feien quedar-se a casa i deixar la catequesi. En els viatges a peu que feia per les cases del poble que estaven repartides per les munta-nyes, sempre entrava a saludar les famílies de les masies que trobava pel camí. Amb aquesta manera de ser alegre i cordial, es va apropar molt a la gent i els ajudà a descobrir el missatge de Jesús.

Un dia el van cridar perquè anés a visitat un jove que esta-va molt malalt, Joan Baptista Montagne, i que no coneixia rés de Déu. Al capçal del llit del jove malalt, Marcel·lí, amb una estimació molt gran, li va ensenyar el que va poder de la vida de Jesús i va tenir l’alegria de resar amb ell en l’úl-tim moment de la seva vida.

Annex unitat 5. lA rElAció AMB ElS AltrES

174 Annexos

Després de trobar-se amb aquest jove, Marcel·lí veié la necessitat de fundar una comunitat de joves que volguessin seguir Jesús i educar els infants. Al cap d’uns dies, es trobà amb un jove anomenat Joan Baptista Audras. Ell volia donar suport als desitjos de Marcel·lí, i amb un altre jove, Joan Maria Granjon, van encetar la vida de la primera comunitat marista a La Valla. Era el 2 de gener del 1817.

S’instal·laren en una caseta molt humil. Els primers ger-mans eren joves de pagès amb pocs estudis. Havien d’estu-diar i també treballar per guanyar-se la vida. Per això repartien el temps entre les estones d’oració a Jesús, el treball i l’estudi. La Valla va ser una veritable fraternitat per a ells: s’estimaven i Marcel·lí era com un pare i amic.

De mica en mica se’ls van anar afegint més joves i Marcel-lí prengué la decisió d’anar a viure amb ells. Cada nit es reunien al voltant de la taula per comentar el dia i com-partir el sopar.

Com que la casa se’ls va fer petita, calia cercar un lloc més gran.

l’HermitageAl cap de poc temps de viure els primers germans maristes a la casa de La Valla , aquesta es va quedar petita. Marcel-lí i els germans van decidir construir una casa més gran. Van comprar un terreny prop del poble de Sant Cham-mond, entre el riu Gier i la roca de la muntanya. Li van posar el nom de L’Hermitage.

Van edificar un mur d’uns cent metres per protegir la cons-trucció de l’erosió del riu, i van anivellar a pic i pala el ter-reny des del riu fins a la muntanya. Marcel·lí va donar exemple i va treballar amb intensitat per trencar la roca a cops de mall.

Durant quasi un any i mig, a més de Marcel·lí i els ger-mans, hi van treballar tres obrers especialitzats: un paleta, un guixaire i un fuster. Algunes persones consideraven el projecte exagerat, però Marcel·lí estava convençut que Déu volia aquesta obra per permetre una casa més gran per acollir els germans maristes.

Tot i les dificultats, també hi va haver gent que li va donar suport, sobretot la gent senzilla que contribuïa segons les seves possibilitats. Alguns veïns ajudaven en la construcció i d’altres portaven menjar i begudes als germans.

Durant la construcció es van produir diversos accidents sense que ningú no es fes mal. Com per exemple quan un treballador va caure de la bastida d’un segon pis i es va poder agafar a la branca d’un arbre sense que li passés res. Marcel·lí i els primers germans van entendre que Maria protegia l’edificació i la comunitat de germans.

Quan es va acabar la construcció, tothom estava molt con-tent i lloaven la tenacitat i l’esforç de Marcel·lí i els ger-

mans. L’Hermitage es va inaugurar el 15 d’agost del 1825 i es va convertir en una comunitat de germans.

Mort i expansióDesprés de la construcció de la casa de L’Hermitage es van poder preparar molts joves que volien ser germans. La casa permetia realitzar la formació d’aquests joves per ser mes-tres i alhora viure junts per aprendre a ser maristes en comunitat (resar, aprendre i repartir-se els treballs de la casa com la cuina, els vestits, la neteja, l’hort, les reparaci-ons). En molts pobles petits, les autoritats com l’alcalde i el seu consell o altres persones com el rector de la parròquia, van demanar a Marcel·lí germans per establir una comuni-tat i organitzar una escola. Eren pobles petits on tres o quatre germans s’hi feien presents i començaven les esco-les en petits edificis.Els bons resultats d’aprenentatge que es notaven en els nois que anaven a les escoles, animaven moltes famílies a confiar els seus fills als maristes. També als nois els agrada-va anar a l’escola perquè jugaven, feien amics i els maristes els oferien la seva amistat com a educadors. També hi havia estones de catequesi i d’oració. Es parlava molt de Maria, la mare de Jesús.Marcel·lí havia volgut ser missioner i anunciar l’Evangeli a altres països fora de França. L’any 1836 es va demanar voluntaris per anar a Oceania, a l’altra punta del món, i Marcel·lí hi volgué anar però li digueren que feia falta a França. Hi van anar diversos germans que van ser els pri-mers maristes que sortiren del país.Marcel·lí, que havia estat delicat de salut anteriorment, es trobà un altre cop afectat per la malaltia. Veient que la seva vida arribava al final, va escriure un text anomenat Testament espiritual on convidava els germans a viure amb il·lusió, estimar Jesús i Maria, i ajudar els infants. Els ger-mans van elegir el germà Francesc com a primer cap dels maristes. Marcel·lí va morir el 6 de juny de 1840 a la casa de L’Hermitage. Era al matí quan els germans començaven la seva pregària amb un cant a Maria. El 8 de juny es van fer els funerals amb molta participació de gent. Aquesta data, el 6 de juny, és per un costat un dia trist per la mort de Marcel·lí, però alhora el celebrem a les escoles perquè volem recordar amb gratitud tot el que va fer Marcel·lí pels infants.Quan Marcel·lí va anar al cel deixà quaranta-vuit escoles en funcionament, dos-cents vuitanta germans maristes i uns set mil infants i joves atesos.Amb el pas dels anys els maristes han anat creixent per fer-se presents a molts llocs del món. El somni de Marcel·lí es va fent realitat amb la presència de germans, educadors i animadors que ajuden a la formació dels infants i joves, amb una preferència especial pels més necessitats.

8. fotocopiables

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

1 1

©

U 1, sessió 13, act. 17

• Heu coincidit amb algun llibre dels que heu portat?

• Heu coincidit en el missatge

o valors que heu trobat en els vostres llibres?

• Quins són els valors que heu

destacat?

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

1 U 1, sessió 13, act. 18

Completa cada text amb les paraules que et proposem:

L’Evangeli ens diu:

altres

Senyor

cor

Estima el , el teu Déu, amb tot el , amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Estima els com a tu mateix.

Mateu 22, 36-40

A la Torà llegim: perdonades

Dia del Perdó

faltes

Les de l’home contra Déu són pel Dia del Perdó; les faltes de l’home contra l’altre no li són perdonades pel

, llevat que prèviament no hagi apaivagat l’altre.

Mixnà

L’Alcorà diu:respecte

petit

bons

Heu de ser molt i tendres amb el pare i la mare. Parla amb ells amb , amb sua-vitat i amb tendresa. Sigues bo amb tots dos, com ells dos han estat bons amb mi, i m’han criat quan jo era un nen !

Sura 17, 23-24

Uns versos del Dhammapada ens diuen:

llei

amor

odi

L’odi mai no s’atura amb . L’odi s’atura amb . Aquesta és una eterna.

Dhammapada. Dhp. 3 i 5

Un dels mantra ens diu:

meditació

OM

pensaments

Et diré la paraula que es glorifica entre tots els Veda. La Paraula és . «OM. Que la nostra

sigui dins la llum gloriosa de Savitri. Que aquesta il·lumini els nostres . OM»

Katha Upanixad i Rig Veda III, 62,10

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

32

©

U 1, sessió 13, act. 17

• Heu coincidit amb algun llibre dels que heu portat?

• Heu coincidit en el missatge

o valors que heu trobat en els vostres llibres?

• Quins són els valors que heu

destacat?

U2, sessió 15, act. 25

Avui fem una celebració tots junts. Hi ha coses que potser ens preocupen o ens fan sentir tristos, però sobretot tenim molts més motius per estar contents i alegres.Estem contents perquè

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

3 U3, sessió 4, act. 6

Relaciona aquestes pregàries amb la religió corresponent:

En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós,Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,Senyor de l’Univers sencer, visible i invisible,El Compassiu, el Misericordiós,L’Amo del dia del Judici.Només a Tu adorem,En Tu confiem,Només a Tu et demanem ajuda.Guia’ns pel camí recteEl camí dels que Tu has ajudatNo el camí dels que van extraviats.

CRiSTiANiSME

Qui pot pensar-se que ja ho sap tot?És que algú ha vist en la profunditatDe tots els misteris perquè ja no calguiBuscar amb Saviesa?Obriu els ulls a tantes meravelles!No us canseu de lloar!

JUDAiSME

Pare nostre,que estàs en el cel,sigui santificat el teu nom,vingui a nosaltres el vostre regne.Faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa en el celEl pa nostre de cada dia,doneu-nos, Senyor, el dia d’avuii perdoneu les nostres culpesAixí com nosaltres perdonem els nostres deutorsi no permeteu que caiguem en la temptació,Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

iSLAM

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Llegeix la carta que ens adreça Sor Genoveva i després contesta les preguntes que la Maria ha preparat per fer-li:

Com es diu l’autora de la carta? •

Quin any va néixer? •

On va néixer? •

Quins són els fundadors de les Filles de la Caritat? •

Quina ha estat la dedicació principal durant la seva vida? •

Quin creus que és el model que ha seguit Sor Genoveva? Per què? •

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


©

U 4

, ses

sió

3, a

ct. 6

1. P

rimer

a im

pres

sió

2. R

ealit

at3.

Sen

to

4. P

enso

5. F

aria

6. E

m c

ompr

omet

o a…

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Destaca d’alguna manera la part d’aquest proverbi que t’agradi més. •

Diu el proverbi:•

escolta les meves paraules,

fixa-t’hi atentament;

no les perdis mai de vista,

guarda-les al fons del cor.

Quines d’aquestes creus que són paraules que val la pena guardar al fons del cor?

perdó respecte odi pau ira servei egoisme compassió

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Després de realitzar l’activitat amb suport digital, reflexiona...•

T’has expressat d’acord amb els valors que has assenyalat anteriorment? –

D’on treus els teus valors? –

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


i tu, com vas de confiança? Comparteix amb el teu grup.•

Fes una llista de persones en qui confiïs i digues el perquè. –

Pensa en algun moment en què t’ha fet molta il·lusió que confiessin en –tu. Què et van demanar? Per què va ser important per a tu?

Comparteix les teves respostes en petit grup i contesteu entre tots:•

Quines qualitats ha de tenir una persona perquè hi puguem confiar? –

5

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

©

U 5, sessió 9, act. 14U 5, sessió 16, act. 23

• Pare: Jo estava fent el dinar a la cuina.

• Mare: Jo estava desant roba a l’habitació dels pares.

• Fill/a gran: Jo era a l’ordinador fent un treball. No he estat jo.

• Fill/a mitjà/na: Jo estava jugant a la meva habitació. No he estat jo.

• Fill/a petit/a: Jo era al menjador avorrit i he volgut agafar el comandament per engegar la tele i sense voler he fet caure el gerro. He estat jo.

S’ha trencat un gerro sense voler i els pares volen saber qui ha estat.

5

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

©


Hi ha un amic que no trobaels seus cromos, algú els hi ha pres.

• Amic 1: Jo ja tinc la col·lecció de cromos acabada, no en necessito més. No he estat jo.

• Amic 2: Jo no faig aquesta col·lecció, no m’interessen aquests cromos. No he estat jo.

• Amic 3: Jo duia els meusper canviar els repetits, peròno ho he fet.

• Amic 4: N’han agafat els cromos!• Amic 5: Jo no ho he fet. Has

mirat bé la motxilla?

55

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

©

U 5, sessió 9, act. 14U 5, sessió 16, act. 23Algú ha fet mullader al lavabo

de l’escola i el mestre vol saber qui ha estat.

• Mestre: Qui hagi estat el que ha fet el mullader del lavabo ja ho pot dir, perquè serà qui ho netejarà.

• Alumne/a 1: He estat jo que en obrir la aixeta he jugat amb l’aigua.

• Alumne/a 2: Jo no he anat al lavabo. No he estat jo.

• Alumne/a 3: Jo sí que he anatal lavabo però no m’he rentatles mans. No he estat jo.

• Alumne/a 4: Jo m’he rentat les mans al lavabo però el mullader ja hi era i he avisat al mestre. No he estat jo.

5

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

©


Un germà ha demanat a la seva germana petita que s’enfili per agafar una cosa de l’armari, ha caigut i s’ha fet mal. La mare renya la nena mentre el germà...

• Pare: Jo he sentit el soroll de la caiguda i he vingut corrents.

• Mare: Per què t’hi has enfilat? Mira quin mal t’has fet a la cama!

• Fill/a gran: Per què no em demanaves que t’ho donés jo que sóc més alt?

• Fill/a mitjà/na: He estat jo, no la renyeu a ella. Volia que em donés aquella pilota i com que pesa menys li he dit que s’enfilés ella al tamboret.

• Fill/a petit/a: Ai! Ai! Ai!

5 5

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T

©


• Mestre: Algú ha pintat la pissarra, això vol dir que ha estat sol a la classe mentre els altres jugaven al pati.

• Alumne/a 1: Jo he anat al pati i he baixat la corda de saltar perquè sóc l’encarregat. No he estat jo.

• Alumne/a 2: No he estat jo. He jugat amb la corda de saltar.

• Alumne/a 3: Jo he anat al pati, encara porto l’abric. No he estat jo.

• Alumne/a 4: Jo he jugat a bàsquet amb els de l’altra classe. No he estat jo.

Algú ha estat pintant la pissarra mentre tots els alumnes eren al pati...

5

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


la poRta De la paU: UNa eiNa peR al DiÀleG

Escriu els passos per solucionar conflictes a la porta de la pau.•

Quines actituds calen per resoldre els nostres conflictes?•

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Recordem el relat de la Maria sobre la seva experiència a l’hospital. imagi-•na que ets un dels personatges que apareixen al seu relat, qui t’agradaria ser? Llegeix els requadres i acoloreix el del teu personatge. Dibuixa’t com si fossis ell o ella.

Joan de Déu

persona encarregada de l’hospital, que acull a tots els malalts del carrer que té al seu costat altres persones que també l’ajuden amb la seva tasca i dedica tota la seva vida als malalts.

Malalt

persona que no es troba bé, que té una malaltia i necessita que algú l’ajudi per curar-se o sentir-se millor.

Altre

persona que no en sap de curar malalts i no té temps per regalar als malalts perquè ha de fer altres coses.

Metge o metgessa persona que ha estudiat com curar els malalts i treballa en un hospital o va a les cases a visitar els malalts.

Maria Pallarols

persona voluntària d’un hospital, que regala el seu temps lliure a estar amb nens i nenes malalts. Juga amb ells, els escolta i els distreu.

M’agradaria ser…

© B

AU

LA /

MA

TERI

AL

FOTO

CO

PIA

BLE

AU

TORI

TZA

T


Situació:

Acord:

Motius o raons:

Fem un grup de diàleg!

Les reproduccions que fi guren en aquesta obra s’han dut a terme a l’empara del dret de citació previst en la Llei 23/2006, de 7 de juliol, que modifi ca el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril.

Baula agraeix la col·laboració a:

EditorialsCentre Unesco Catalunya (UNESCOCAT)ClaretOctaedro

Llocs webhttp://ca.wikipedia.org/ http://www.catalunyacristiana.com http://www.intermonoxfam.org http://www.parliamentofreligions.org/index.cfmhttp://nobelprize.org/nobel_prizes/peace/ http://www.epdlp.com/ http://www.justiciaipau.org http://www.sanjuandedios.net/http://www.audir.org http://www.fsjd.org/cat http://www.mansunides.org http://www.susankramer.com/meditacion.html

Altres entitats i persones:Àngel DabanJoan Gómez i Segalà (Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya)

*Agradecimientos_12583.indd Sec2:1*Agradecimientos_12583.indd Sec2:1 29/7/10 15:42:2229/7/10 15:42:22

Documents

Llibre del professorat Elements del fet religiós 2baula.com/lib/descargaCRdocs.php?arch=Fent_cami_EP2_LP.pdfel treball del fet religiós a l’escola. El Projecte Fent Camí és la