View
227
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
1/16
BOLETIN INFORM TIVO
DE
S N JU N
BUTLLETI INFORM TIU
DE
S NT JO N
FENT LES COQUETES
Contra todo pronstico el domingo dia 2
arnaneci despejado y sin viento, un dia estu-
p e n d ~ , asi , a las nueve y veinticinco minutos
se sal i de la P l a ~ ae Sant Roc despus d e haber
tomado unos rollitos de ans co n mistela, camino
de La Albufereta.
Era este el octavo
el de ms largo recorrido, pero aun asi, ciento
cuatro personas se animaron a realizarlo con
todo el aliciente que tiene un paseo en una
maana hermosa; con paso reposado y charlan-
do, la verdad es que no result tan agotador.
Solamente se transit6 por camino d e tierra
trescientos metros, esto nos dice el grado de
urbanizacin en que se encuentra la antigua
Huerta y cmo est6 de desfigurada por tal mo-
tivo, la incuria de su s tierras y el abandono de las
casas carnpesinas de las q ue an quedan en pie.
Este era el com entario que se oa en tre 10s
paseantes, pero llegado al extremo del reco nido
despus de visitar la alm azararomana lindante al
Tosa1 de M anises, el co mentario era o tro:
Xe>>
qu bones estan les coquetes a la paleta amb
pericanaw y, la verdad, es que asi era, y que
acompaiiada la comida c on vino fcil de beber y
excelentes tomates recien cogidos, y todo esto
RECORD D UN TEMPS PASSA T
iXEl QUE BONES QUE ESTAN LES C OQUET ES A LA PALETA
AMB PERICANA
con buena arrnona y m ejor apetito, cerca del medio dia qu e era, fue un fin de paseo satisfactorio.
LLOIXA
agradece su participacin a todos 10s asistentes y su talante deportivo, y les desea salud para verlos de nuevo
en el el ao q ue viene, q ue les prom ete sers interesante, tambin agradece la colaboracin de nuestro Ayuntarniento,
de Peugeot Talbot, de Bo degas Condom ina y de Ernilio Espins por esos tesoros naturales que aport en el almuerzo.
ISI RO
BU DES
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
2/16
V
TMANA CULTURAL
Com altres anys conferencies, exposici, pintada al
carrer, joc d e pilota e e l ja tradicion al pass eig per I horta
ompliren la VI Setmana Cultural del 18 al 26 d octubre.
Aprofitant I arxiu fotograf ic de I associaci munta rem
I exposicio, De u anys de vida de Lloixa i del nostre po ble: les
festes, els carrers, I esport, entre a ltres temes p lasmats
sobre les cartolines qu e cridaren I atenci de tothom i ens
feia recordar propers esdeveniments. El loc va ser la nostra
seu on tamb es desenvoluparen les conferencies que ens
portaren I aventura
i
el coneiximent de la terra.
Aventura la dels mu ntayencs Cristobal Sala i Manuel
Ferradiz
i
a seva escalada al Tilicho, contada I expedici des
de I ull del video, estrenada a Sant Joan per al pblic,
document forsa interessant que ens ap roximava a la lluita
contra els elements
i
es burocracies, la perduda de part de
I equipatque, la decisi de continuar, la bellesa de d una
natura salvatge, la immen sitat, el perill. La veritat es que
quedaren fascinats per les imatges
i
a tots ens desperta el
plaer de I aventura si
en grau ms modest.
La segona ens a proxima a un mn qu e tenim al costat
perb al que desgraciadament no prestem gaire atenci, el
Panta de Tibi. A Jose Climent Asensi atenent que va ser
president del Sincicat li demanaren que participara en la
Setmana, ms que u na conferencia va ser una agradosa
i
molt
enriqueridora conversa. A les primeres paraules es man ifesta
un sentiment d e tristor
i
preocupaci pel nou propietari del
Panta, la Comunidad de Riegos de Levan te d Elx, la manera
com Alacant deixa perdre part de la seua historia, de la historia
de I horta; s han acabat les subhastes, tradicionalment al bar
Pepe, el preu ve posat des de dalt i si no es vol pagar I aigua
va al riu; la no ustificaci del pre u de I aigua de la depuradora.
Poc a p oc me ntre contestava a les nostres preguntes se m
presenta vael Sindicat con u na organitzaci regida per normes
que tenien una lunyana procedencia en el temps, em rcordava
les noticies de l Tribunal d aigu es de Valencia, que alla li done n
publicitat
i
nosaltres preferim oblidar. Al llarg de la conversa
explica la figura del martaver, .home horratn, tenia que
dipossitar 2000 reals de bi l l de f ia n ~ a , ncarregat de la cura
de I aigua des de que es de stapava el panta fins que ve ia la
solera, de les contrarieta ts que podien sortir, trenc d aigua,
aiguadut; les multes i el tribunal; com es feien les subhaste s;
com es contava i es venia I aigua, els diferents colors de les
tandes; la divisi del I any: (
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
3/16
INSTANTANEAS
DE L SEMANA
CULTURAZ
CRISTOBAL SALA MANUEL FERRANDIZ
PR ESEN T A C I ~
E LA SETMANA CULTURAL
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
4/16
PINTADA A LA RAMBLA
L P RTID DE PILOT
Dissabte de vesprada. Pla~ae Sant Roc. Benimagrell.
Encetaren la ornada els xiquets de El Campello contra els
de Sant Joan. Va ser una partida a quatre jocs on es van
imposar els del poble i tots van demostrar que pot haver
continuiiat en el oc de la pilota al carrer,
i
mes de dos, apunten
modos i qualitats ms que notables.
continuaci van jugar els de Mutxamel contra els d aci
re fory ts per Pepe de Sant Vicent com a traure. Va ser una
partida molt disputada en la segona part quan Pepe Ripoll
resta quatre pilotes. El raure de Pepe
i
a picardia
i
encert de
Jaume van fer impossible que feren empau.
Tot seguit, un vermut amb la companyia de jugadors i
aficionats, de les carqons de Paco Navarro i la presencia
d agrair del regidor de Deports, van tancar una vesprada de
festa i d esport popular al barri de Benimagrell.
JOC
DE PILOTA A BENIMAGRELL
J MIRAL LES
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
5/16
L
DI C B LG D
ROSCO
Un altre any ms els Reis Mags van estar
al
carrer
en la tradicional Cabalgada de Reis.
Obria la desfilada la Banda de Tambors i Cometes del poble
seguida dels xiquets i xiquetes del Gru p Escolar
disfresats ambs els tratges de la representaci del seu
Betlem, algunes Penyes
tamb
van fer la seua col.laboraci6..
.
i sobre tot, els Reis Mags.
Il. lusi, fantasia, alegria,. moltes paraules per aquesta
nit migica per uns i no tant per a altres.
Segons el diari es van repartir ms de cinc mil joguines,
perb de quh manera
Sempre quan veem tanta gent darrere del cami pensem
que ser millor que no passe res. No es podri fer d'una altra
manera?
Dna la sensaci que es fa ms cas al cami que als Reis.
Qu8 dir? Pensem que s cosa par pensar-ho.
Una volta arribada la comitiva a la Placa d'Espanya, bones paraules
per part de tots i sobre tot, un bon castell
de focs artificials.
No queda res ms que dir, un any ms
i
sobre tot, com sempre
diem,
P U per
a tots
Bon any 92
LLOIX
Ja esta quasi a cabat el p arc Mun icipal del carrer Basilio Sala, dedicada una zona per jardi en el principi de I avinguda de
Benidorm, una placeta menuda on juguen tots els xiquets
i
xiquetes del barri de Canyaret, slha remode lat a Plasa de la Constituci,
segons el diari INFOR MACION al Carrer Maigmona tamb li toca fer un jardi,
Pareixia que no pe ro el poble va tenit zones de joc per als nanos.
Ha passat un temps considerab le des de les elecc ions i algunes obres que van comenCar amb m olta pressa han pres un ritme mes
pausat, inclos algunes s han parat.
Poc emps queda per la nauguraci de la Casa de Cultura idel Parc
Municipal, dos obres faraoniques i monum entals per recordar I Era
Burillo al nos tre Ajuntament.
LLOIXA en estos deu anys ha estat sempre per una labor municipal
dirigida per i amb el poble. Totes les persones que hem dedicat
unes hores del no stre temps per I associaci hem vist amb els
nostres ulls com el poble ha anat canviant
i
creixent i, des de les
pagines del bulleti, hem aportat una opini que mai ha estat
determinada per una o altra ideologia, sino que ho fem des del
nostre parixer isentime nts dels que en tot moment hem participat
de la publicaci.
Sabem que un mig de comunicaci te u pes dins d una comuitat
i s per aixo, que LLOIXA, aporta una opini que pensem s ben
acollida. Creiem que els responsab les de I Ajuntament lligen
LLOIXA i respecten la seua opini. Es aqu, on un mig de
comunicacitun valor, ms quan, la ntenci es aportar publicament
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
6/16
una opini amb la idea, al menys, de que siga
valorada i enida en compte.
Tornat a I'assumpte del ttol d'aqu est article, davant
la Casa
e
Cultura hi ha un bon espai per saber40
aprofitar com a parc.
Els xiquest ixiquetes del poble, encara no disfruten
d'un bon espai ldic per a ells. Aporte una foto d'un
parc dlElda al Barri de Sant Francesc on se'ls h a
tingut en compte a I'hora de la planificaci de
I'esmentat parc.
e s un tipus d e parc que sembla que ara esta de moda fer-10s aix.
Crida I'atenci les instal.lacions
i
el colorit
...
Pesem que pot ser una idea viable. Endavant
La segona idea per al parc s menys viable pero no irreal.
Tractar d'expresar les meues idees que ja fa temps ronden pel meu cap.
Quan Parque Ansaldo era un bon projecte, es parlava de fer en la casa de la finca
un museu etnologic
..
eren els anuys 80.
Ara ja, s un a dea desterrad a al Parque Ansaldo pero per que no en un altre lloc?
Tots
i
otes sab en que les torres de I'Horta estan totes o, la majoria, en un estat
deplorable. Que fer?
Aquesta es la dea. Per que no raslladar unad'aquestes torres de I'Horta al nostre
poble? Sant Joan ha estat sempre orgulls del seu passat com a poble hortola,
per que no agrair a aquest passat amb la conservaci del que va ser el seu
sustent?
Si hem gastat una millonada en el nou Pa rc Municipal
i
molts mes en la Casa de
Cultura, no sera possible raslladar una d'aquestestorres? Faig una proposta, que
siga la torre d e la Finca Villa Ga rcia (encara que no esta al terme de Sant Joan).
Es una Torre Meravellosa i ben conservada (any de con strucci 1593 segons
inscripci de I'escut heraldic que hi ha en un a faqana).
Aquesta torre, o u na altra, en aquest parc de Finca L'Era, seria un bon edifici per
eixe mu seu etnologic.
Ojala siga aquesta una idea viable. Endavant
JOSEP ANTONl BALAGUER MONLLOR
OTRO RETO E
RETO
Nuestros amigos de Reto , a Ios que ya
conocemos oor su lucha constante en la reha-
bilitacin dg toxicmanos, van a dar un paso
ms: se van a Rusia a ayudar en todo
I*
que
: sea ~osible Ios necesitados de aquel pas.
I
PIENSOS
I
CEREALS
COMERCIAL
MOROTE,
S L
pa r i ello 6 6 miembros del cerho &tn
aprendiendo ruso desde hace varios meses.
Desde
estas
pginas queremos felicitaros
nstal.lacions per a Ramaderia
Pollets d'un dia.
por vuestra decisin
y
apoyaros por el nuevo
reto que os habis impuesto. Os deseamos
todo el xito en este sendero que Dios os ha
marcado.
Carrer Dr. Ivorra, 8
baix
Telfons 56536
91
SANT JOAN Alacant)
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
7/16
FER UN BON P PER
Fer un bon paper s el que desitja tot actor. Amb bones
qualitatsinterpretatives
dominant elsrccursos escknics, Eerrealitat
el personatgc imaginat per l'au tor, donar-li vida tant en l'aspectc
fsiccom enel dclas euapersonalitat psquica,s a l'abast dc la gent
del tcatre.
I
si el pcrsonatge a encarnar s e l de protagonista, millor
encara.
Fer un bon paper a la vida, al , al
menys, fer
cl sou paper, el que ha pogut el.legir, o cl que les
circumsdncies li han assignat, s tamb cosa
que preocupa a molta gent, perquk no semprc
la persona dna la talla requerida pel
pcrsonatge, com sevident en cl cas d'alguns
poltics.
Fins i tot, el poble pot assolir un papcr
com a personatgc col.lectiu, dc comparsa o
de protagonista, scgons els casos.
I
arribats ac, toca pensar cn el paper
que el conjunt de persones que vivim al
municipi de Sant Joan cstcm fent. Si cn
tingucrem un de b segur que el municipi
sonaria molt.
Per eixemplc: ultimament hi haun cert
protagonisme d'Alacant i Elx, que volen
erigir-se en cxtrcms d'un possible eix
econbmic quecrearia un k c a amb prctcnsions
d'emular la mtica Califbmia. Sant Joan hi
El recuperar no s per a qu e les fibriqu es facen un regenerat
de baixa qualitat per a usos especfics molt limitats, com al temps
de la post-guerra. No, ara es fau n paperreciclat deprimeraqualitat,
amb gran estalvi d' encrgia, aigua i matkria prima. Paper que ja s
empreat pcr moltes empreses privades i organismes pblics.
Com col.laborar? La millor m anera, sens dubte, dipositant
els papers, per separat de la resta de la brossa, en contenidors
especials.
queda al margc, t6 que conformar-se amb el seu paper, modest o
important, segons es mire, de vila rcsidkncial i dc serveis.
Perb, mentre es perfila el futur mapa macroeconbmic dc les
comarques del sud del Pas V alencih, que qui sap si cns d ur i a un
reforcament o debilitarncnt dela nostra posici, Sant Joan pot jugar
altres papers, mcs q ue siguen molt senzills.
Sugerics, millor dir, continue insistint, en que cl scr una
localitat capdavantera en cl respecte al mig ambient, no tan sols al
del esc is erritori municipal sin al del mn sanccr, s un bon papcr.
I del que es tracta era s d e la recuperaci dcl paper..
D
ixa
mathria feta amb fibres de cel.lulosa.
Les raons, les sabeu? Veritat? Els recursos naturals, un d'
ells, i no s'atura, pe rqu ~m alg ast cm ls recursos naturals, un d'clls,
importantissim, la hs t a per a el. laborar cl papcr.
Una localitat on hi viu m olta gent de nivell
cultural mig o alt consumeix cada dia, amb
tota probalitat, ccntenars de diaris i decenes
de rcvistas que podrien ser aprofitades.
Altra questi s convknccr a la gent per a
que col.labore. Els centres educatius poden
scr un bon lloc per a comencar, pcrb si la cosa
no passa d'ahi s'ar ribari ms que a afavorir
la hipocrCsia de la societat. No, cl que jo
dcnianc s que a tots els barris sy hi osen els
contenidors on qualsevol puga llencar de tant
en tant cls papers que li sobren a casa.
De contenidors de vidrc no en disposarem
als carrers abansqucMutxame1,El Campello,
La Vila i tants altrcs pobles, per de paper,
encara podem ser dcls primerets. Una acci
decidida pcr part de I'Ajuntament seria el
mnim per a com enpr .
Clar que estem cn la mateixa que amb el vidre: hi ha uns
innegables beneficis econbmics que cn principi no arriben a les
nostres mans. Mes tinguem cn compte quc s el mig ambient el que
ms s e beneficia, i, de restruc, tots.
Doncs, a banda de la satisfacci personal, poca cosa ms
trauriem aparentrncn . Llcvat de la tranquil.litat de conscikncia que
hem de tenir com a europeus de que cl nostre ralatiu benestar no es
basc cn una desenfrenada rapinya sobre la natura o altrcs pobles.
I
parlant d' Europa de papers.. L' any passat, per curiositat,
vaig comprobar en una trentena de pobles de les comarques d'
Alacant i Valkncia que als seus ajuntaments sempre onejaven tres
banderes, com cal. El dc Sant Joan ha sigu t 1' nic vist per mi que,
menys cn rarissimes ocasions, semprc ha tingut una no ms. A ixb
si quc s tot un papcrot.
amon
A
Llorens
SERVICIO OFICIAL PARA SAN
J U A N
SERVICIOS
Y
VENTAS
Capitan Mart
30 Telef 6 7 4
SAN
JUAN DE ALICANTE
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
8/16
L S AMAS
DE
CASA
IMFORMAN
Del
16
al
20
de Diciembre del pasado ao,
realizam os la 3 emana gastron mica con gran xito de
asistencia de asociados y de em presas de mbito nacio-
nal, provincial
y
local en el ramo de la hosteleria. Estas
empresas (a las que agradecemos su colaboracin) fue-
ron:
ava Castellblanch, Cerveza >, ar
Ben' Ali, Cerveceria Sebasti, Bodega Mario, Carbnica
Alicantina S
A.
, inos Salvador Poveda,
Restaurante Pizzeria Duetto, Bar Pepe, Restaurante Las
Panera, Restaurante Rac de Niza, restaurante la Perdiz,
Restaurante La M aestra, Carniceria Felipe Ruiz, Turrones Monerris Planelles Restaurante La Quintera, Cafeteria Robenove,
Despacho de pan Antonia Escoda, Panaderia Escoda, y Panaderia Sebasta.
Fue Clausurada el dia 20 por el Excmo. Sr. Alcalde y la presidenta provincial e arnas de casa.
Esperarnospara prximas jornadas tanto gastronmicas como d e consumo la colaboracin e nucstro pueblo.
Durante este aiio seguiremos realizando cursillos de Lunes a Viernes. Estos cursos se impar t i rh siemp re que hayan 10
personas q ue soliciten y se impartirn de 17'00 a 20'00 horas. Estos cursos son 10s siguientes :
Lunes:
Pasta china
Prof
D.
Mubel
Corte y confeccin Meli Buades
Tapices gobelinos y macram
Martes: Masajes corporasles Paquita Soria
Laminado, gotalen Consuelo Segura
Decoracin ban de ja Antonia Ferre
Flores de media
Dibujo
y
pintura Lali Siles
Miercoles: Emplom ado (decoracines de espejos) Prof Margarita
Ganchilloy punto de nido -D.Manda Juan
Jueves: Cortey confeccin Rafaela Sala
Esmalte en frio M Ta rm en Garrido
Sevillanas de 7 a 8 Suni y Victoria
Jiernes:
Charlas, ocios y meriendas.
Las excursiones en 10s prxim os meses seran:
22
de
Enero: Viaje a Denia, Beniarbeigy
cuevas de la Calavera en B enidoleig.
12
de febrero:
Dia feliz en A licante.
-4
de Marzo: Onteniente y Bocairent.
Por ltimo os comunicamos que el 6 de
Marzo
s celebrar la asam blea general a la cua1 os
recordamos que tenemos la obligacin de asist ir sin
ningn pretexto.
SA BEL
MART NEZ
CLAUSURA JORNADA GAS TRONOMICA
2 1, s /
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
9/16
La Biblioteca Municipal de San Juan lleva dos aos funcionando. 10 largo de todo ese tiempo ha habido muchos problemas.
Unos 10s hemos ido superando sobre la marcha como la mejora de nuestro fondo bibliogrfico o el com portamiento de nuestros
lectores que ya van acudiendo a estas instalaciones con una actitud mucho m is positiva. Otros problemas como el de espacio
y
las mejoras en atencin al pblico espero se podrn solucionar en un futuro prximo cuando nos traslademos a la que ser5 nuestra
definitiva biblioteca.
Este ao que acaba de finalizar han asistido a la Biblioteca
11.193
personas en total de 10s cuales
7.3 10
eran nios y
3.883
adultos. Por sexos la distribucin ha sido de 5.634 ombres y 5.559mujeres. Se ha apreciado un descens0 en el pblico infantil
masculino y un aum ento bastante interesante en el pblico adulto.
No nos debe preocupar esta disminucin de pblico ya que durante el primer ao que funcion esta Biblioteca
1990)
e di
el fenmeno de la .omo es lgico el pblico se ha ido autoseleccionando en pro d e una mejor calidad de usuarios
que se irn manteniendo y acusando aumentos progresivos.
En cuan to al movirniento de libros se han prestado un total de 5.998volrnenes siendo mayor ladem anda en literatura infantil
3.499) Literatura 1.461).
Podem os establecer el fondo actual en un total de 9.244 olrnenes con
10
que en dos aos han ingrcsado en esta Biblioteca
3.209 volmenes.
El nm ero total de socios el dia 3 de diciembre de 199 era de 1.OO5.
Estos resultados todavia no son 10 buenos que cabe esperar para un municipi0 como San Juan. Espero que con el tiempo
y la colaborac in de todos la Biblioteca Munic ipal tenga por fin el lugar que se merece. En el10 estamos.
CONX GOS LBEZ
SS M. LOS REYES
M A G O S
E O R I E N T E
Q U E N O
LLEG A RO N
Queridos Reyes Magos:
Todos 10s aos. desde hace much os much isimos nos hemos acordado de vosotros os hemo s
escrit0 nuestra carta. En ella como siempre os hemos contado muchas cosas os hemos dicho que nos
hemos portado bien. Nosotros ya no pedimos regalos porque hemos recibido un regalo rnuy grande: LA
VIDA. Pero an os esperamos con ilusion. Sabem os que 10s Reyes Magos no venis solo a traer alegria
y juguetes a 10s nios sino que venis de sde tan lejos para traer espe ranza a 10s mayores a nosotros.
Porque la ilusin nunca se pierde.
Todos 10s aos por esta sfech as os esperam os preparado s anhelantes con la misma expectacion
de 10s nios. Nuestras pan deretas y zambom bas estan listas para recibiros con nuestros cantos porque
la verdad este ao tambien os esperabamos. Pero no habeis llegado para nosotros ni siquiera para
traernos u n pequeo trozo de carbn. No es por nuestro regalo por lo que os esperabarnos sino por ver
entrar por las puertas de nuestras residencias a esos que se supone son amigos de todos tambien de
10s ancianos.
Tan ma l nos hemos portado este ao que no hem os merecido vuestravisita? 992ha comenzado
con un riste eco de vacio en nuestras vidas. P ero a pesar de todo seguiremos esperandoos con la misma
ilusion el prximo ao.
M R
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
10/16
EL CONTE D
WIDRE UNA NOCHEBUENA>> ERAVETLLOSA
Joanet tenia se tze anys i totes les niw de la vespra de Nadal en la seua vida les havia passat amb la familia: sos pares, sa gcrmana,
que ultimament s havia fe t nuvi, i els seus tios; que vivien com ells a l horta all prop a l hisenda dcl costat. Sopaven a la cuina,
com en totes les cases de cam p; ells tenien la costum dels calamars replens i altres coses, i quan ja acabaven amb estb, es posaven
tots a I entorn de la llosa de la cuina on estava ja ben cnces el
>1) Menjaven pastes, terr i c>
2)
i bevent
vinet d aque ll barrilet negroset que hi havia en un rac de la
bodega.
Sa mare tocava lapandorga que feiason pare d un >antaven, que
tenien molt bona veu i sabien un grapat de pastorets. De vegades
acudien altres veihs i se ls fe ia les quatre del mati a la cuina fins que
ja m ig endormiscats se n anavdn al llit.
Perb 6s el ca s, que aque ll any Joanet ja tenia el seu grupet
d amics, eren del poble, ells deien que al poble la nochebuena era
molt millor que al cam p; que hi havien ms xiques, sons de corda
per a ballar, i en totes les cases els convidaven a m enjar
i
beure;
i
anaven d aqu cap enllit, uno paraven en torreta,). Dcsprks, a missa dcl gall i en acabant s enjun tavcn els fadrins en ics cases on
hi havien xiques i es prenien alguna llibertat fent-se com quc estaven un poquct xispats, pcrb com cra la nit dc vc sp n de Nadal no
passava res; en fi , que al poble era una nochebuena m eravelllosa.
I li deien una i altra volta a Joanet, que era tan millor que all a sa casa de l horta amb l au clcrio, cl gcrmanct, la
de sa germana i e l semat del nuvi.
-Tens que ven ir amb nosaltres, tens que venir que tu ja eres un home, disli-ho a ton parc i vcuras com et deixa, quc segur cll
tamb
aniria amb els seus amics quan era jove i sap com li anava la cosa.
Joanet li ho va dir a son pare; li va costar perqub el respectava molt, pcrb a la fi es va decidir. Son pare li va dir quc no, pcrb
com el xic va insistir, posant sempre per davant que volia anar a missa del gall, I home, que cra dcvot, per fi va acccdir.
I
ja em tens que Joanet quan serien les dbu es va acostar cap al poble i es va cnjuntar amb cls seus amics. Van cstar a la casa
d un d e lls, desprs a la de l altre, i al dc I altre, i ja per fi es va fer l hora dc la missa del gall i Tonet no hi havia vist cap de xica,
al menys d aquelles que podies fer-li una broma i que t ho perdonava per allb
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
11/16
es passa tan m eravellosament; pcrb encara no hi hav ia acabat de pensar a& un dels mutxamelers, traent una botclla d'aiguardent
els va escud ellar quatre gots als q uatre amics, que va bu idar la botclla.
-Xe estb s massa. -va dir Viccnt- I el m utxameler, que pareixia tenir ,la resposta ja pensada
amb
una rialleta
pcrb que prou despectiva:
-s massa pcr a un am anyac o>) er6 aqu, els homes, s'ho beuen aixi
i
no els passa res. I els quatre amics , creuant una m irada,
es van beure a l b , que fent- li un fav or, podria anomenar-se anis arrapador.
A Joan li va semblar que, en com pte d'un got de beguda s'havia en golit un gat ccrva l, i quasi al moment va se ntir una cosa
al seu cos que se'n va anar al carrer sense donar les bones nits, i va co m en pr a descordar-SC a roba.
-Xe, Joan, qu et passa, li van-preguntarentranyats.
-Que, que em passa? s que a vosaltres no us passa res? no centiu aixi com si tinguercu una foguera al ventre i us muntara cap
amunt?
-Home, puix ara que ho dius..
.
com si els ho hagueren dit a l'orella els van agarrar del coll i van tirar carrer avant sensc saber
b on anaven.
En aixb es van creuar amb unes xiques i Joan veient quc una d'ellcs estava descntrot llada aixi per l'endavant; recordant que
hi havia vist un carni6 a A lacant i que la bozina era un objcctc aix com un del dit endav ant, va fer l'us quc el camioncr feia per
a sonar-la: patu, patuu, a el que la xica li'va respondre gaujera amb una forta bufciada
i
va com eq ar a crrer.
A
Tone t no
li
va importar
massa la resposta i va seguir aga rrat als seus companys.
No va scr molt llarc el cam mampres, quan van arribar a la fi del carrcr era ja l'horta, i
entropessant
amb e l marge d el banca1
van caure a tcrra baix d'un garrofer; enseguida van volcr alp rs c pcrb va ser inutil l'intent. Les scues cames parcixia que de moment
s'havicn qucdad scn se bssos. 'va n tornar a intentaro, i'altra volta, i alba, pcrb quk : no van podcr.
Un d'clls, V icent, s'agu ank va en peu pcrb va acabar pcr assentar-se al marge i cspcrar a quc cls demcs pugueren al~ ar -s e,
i va co me np r a cantar uns
pastorets
amb veu que pregonava el ue hi havia agarrat.
A les orelles dc Joan arribaven Ics canGons de l'amic, pcrb no el veia, quasi no cs ccntia el cos, en un moment d onat va centir
les paraules d'un ho me que passava. -.Desprs ms canCons
de Viccnt, i ms tart, els cstirons que els pcgava tractant de que es posaren en peu. Per fi ho van co nsegu ir, perb nomcs anar quatre
passes van tornar a caure , mes, comprenet que era prccis tornar a casa, ho van intentar una volta i altra aconseguiont una tkcnica
que, a fo r p dc cops, podria donar resultat. Es tracta dcl segent: esposaven en p h , arrancaven la carrcra, i aixi fins que pcrdicn
l'cquilibri i tornaven a caure amb les consegents raspsdurcs i caps; i com hi havia plogut pcr la
vesprada,
hi havien xcarcos, i de
vegades caicn dins d'clls posant- se la roba amb un cstat llastimos. D'esta mancra van arribar prop al Gualcr
i
en aixb van veure
que baixava cap a Sant Joan una tartana a tota valocitat.
-Gracie s a Du -va dir Vicent- que era l'unic que mig es tenia en PEU. Est home ens
dur^
fins Sant Joan.
La tartana es va de tindre en arribant a ells. -Guoo va dir una veu, -que ha passat? fadrins? I va baixar un home jove, pcrb a
l'acostar-se a ells i veure de qu es tractava, va pegar mija volta mun tant de nou a la tartana.
-Borratx os indesenls i jo que vaig a buscar a la com are, pcrdcnt el temps amb cstos marranos.
Quan ja va co m cnpr a clareja r el dia arribaven a casa dc V iccnt, es van llavar un poc cl fang , cs van cura r Ics nafrcs, i cs van
gitar; per6 la familia de Jo an, que ning s'havia acurat dc dir-10s el qu passava, estaven tots apu rats buscant al xic;
i
aixi les coscs,
desprs de dormir fins les dotze , pcgar-se una bona llavada de cara
i
acomanar-SC Du, sc'n va anar Joan a sa casa on cstava son
parc fet un bou espcrant-10. Perb totes les gaiata des i galtades, discursos i amenaccs cs van dc sk r con
l
boira amb una bufada de
ponent; i com cn pn t a plorar es va a b r a p - l coll de son fill quc parcixia que no anava a soltar-SCmai; pcrb ai va aparcixcr sa mare
espardenya en mil, i lin va pegar ms qu e a Carota, passada dlcspardcnya quc mai se l oblidaria a Joan, pcrb no li va fe r mal, pcrqu
el mateix que en l'abraqada de son parc, la c sa mare li deia quant el volicn.
I
des d'aquc lla vcgada ja mai ms va dcixar
d'estar am b els seus a la nit de la vespra de Nadal, scnse apcrtir-li amai passar una altra
RAMOS
DE
NOVlA ARREGLOS
DE
IGLESIA CORONAS
AVD RAMBLA 9 TELF. 6 4 47 PART
6
7 9
ISIDRE BU DES
15/12/1991
LABOR ATORI0 ANALISIS PSIQUIATRA
MED ICINA EN GENERAL PEDIATRIA
OFTALMOLOGIA CARDIOLOGIA
OTORRlNOLARlNGOLOGlA
TRAUMATOLOGIA A.T.S. PODO LOGIA
PARA
CONSUIXA DE I-IORARIOS
Y
ESPECIALIDADES
TOMAS CAPELO,
1 TJ3IJ . 6 8
SAN J U A N DE ALICANTE
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
12/16
J IME
POM RES
BERN T
Primero, fue la gue rra de sucesin espao la durante 10s aos 1701-1713,
entre 10s partidarios de las dinastias de 10s Habsburgo
y
Borbones. Inglaterra se
ali6 con 10s Habsburgo, pero fue Felipe V de Borbn e l que venci, y Alicante,
junto con Valencia, Catalua,
y
las Baleares perdieron sus fueros y privilegios.
El10 supuso para Alicante, ent re otras cosas, que vinos de procedencias ajenas
pudieran ser introducidos libremente en la ciudad, asi como venderse en ella o
ser embarcados para su exportacin. La consecuencia lgica fue: vinos m is baratos, pero al m ismo tiempo dc peor calidad, 10 que
signific6 condiciones ms dificiles para 10s procedentes de la hueria d e Alicante.
a
tropas de Felipe
V
se apoderaron de Alicante en abril de 1709. Casi simultneam ente enian lugar varios acontecimientos
en el mundo del vino q ue iban a sign ificar una dura competencia para el vino fondilln. Era sobndam cnte conocido el problema
de la conservacin de 10s vinos. Solarnente aquellos s~f ic~ cn tem en teulces o con elevado grado alcohlico, eran 10s que hasta
entonces habian logrado felizmente salir airosos de una larga conservacin. La dem anda aumentaba ahora en Inglaterra y en
Holanda; en el primero d e dichos paises para su flota
y
para cl consum o pblico, m ientras que en el segundo de 10s nombrados
10
era para satisfacer la dem anda local
y
para atender al com ercio con diversos paises. Inglaterra y Holanda, pues, querian no solo m is
vino, sino que adems que el mismo se produjese m is cerca de sus paises respectiva Por aquellos tiempos se habia comenzado a
emplear alcohol, entre otros usos, para combatir el escorbut0 de las tripulaciones de 10s buques a vela. La tk ni ca de dcstilacin fue
mejorndose, y de esta forma fucron naciendo el coac , giiisqui, ginebra, ron, etc, etc.
Asi se estaba: 10s vinos de Jerez se habian venido exportando, hasta la fecha, muy jvenes, con otras caractcristicas
completam ente distinias a las d e 10s vinos de Jerez actuales; 1 cua1 tambin es valido para 10s vinos de Madera y dc Op r to , de
aquella poca.
os
ingleses protestaban insistente y frecuentemente sobre que 10s barriles de Jerez les explotaban -seguramente a causa de
producirse la segunda fcrmentacin del vino, o m alolctica- y 10s vinos de Oporto eran de una calidad psima. Alguien aadi
alcohol a estos vinos durante el transcurso de su primera, bsica ferm entacin,
y
pudo comprobar que el resultado dc 10s vinos as i
tratados fue que no slo quedaban ms dulce, sino que, dc esta forma , permitan onservacin mucho m is larga. O sea: que mediante
manipulacin tcnicas se habia conseguido un procedimiento artificial que ofrecia un rcsultado que podia com pararse con cl
conseguido naturalmente durante la crianza de 10s vinos de A licante: un dulzor semejantc y un grado alcohlico, si cabe todava
m is elevado, pero mucho, muchsimo m is barato. Fue el vino de Jerez adicionado con el alchol el primero en comercializarse a
principios de la centuria de 1700, siguindole poco despus el vino Oporto y el Madera, tambin ambos con adicin de alcohol,
siendo el ltimo en su mayor parte del tipo Malvoasia. Pero el proceso negativo no se haba com pletado con todo esto.
Estalla a finales del 1700 la revolucin francesa,
y
cstc acontecimiento supone la desaparicin de m uchos de 10s clientes
consumidores del vino fondillon, cortes reales
y
estamento noble, justo
1
que podian permitirse el lujo d e pagar 10s extraordinarios
precios a que se vend ia el fondilln.
Los ricos hacendados de la huerta de Alicantc intentaron luchar
y
com petir tanto contra 10s vinos baratos de la regin, como
contra 10s nuevos *cometas>>e Jerez, Madera
y
Oporto. Mlaga habia intentado rcsolver el problema con mezclas de m osto cocido,
que substituyesen la cara y larga crianza, y pudo asi subsistir un poc0 ms que el vino fondilln, pero su vino como tal es h hoy
prc ticamen e dcsaparecido.
Cuando en 1877 la filoxera prcticamente anas la totalidad del vidueo en F rancia, 10s vinos de Alicantc experimentaron
periodo de prosperidad, m is bien cuantiativo que cualitativo, aunque el vino fondilln solo se criaba ya prcticamente cotno
curiosidad y para el consumo local.
En el ao 1905 lleg la filoxera a Alicante,
y
10s vidueos dcsaparecieron totalmentc de una zona en la que durantc m is de
5 siglos haban dado nombre al vino mis distinguido y excelentc dc entre todos 10s vinos.
Para el cntendido en vinos debe tal vez citarse que 10s vinos de Alicante se empleaban en Burdeos para que 10s vinos locales
pudienn adaptarse mejor al gusto imperante entonccs cn Inglatcrra.Por el10 usabael comerciantevinatero de Burdeos, hasta ltimos
de 1800 ,30 litros de vino de Alicante,
2
litros de mosto dc vino, y una botella de alchol vinico, por barrica bordolcsa dc 225 litros
de vino tinto destinado al consumo en Inglaterra, en
10
que se le denominaba d e ravail ' anglaisc>>.o que ocurria cra que habia
que >l corrientemente bajo grado de alcohlico dc por ej. Un Lafite que en la aada de 1859 solo llegaba a 8,9 . Pcro;
10s franceses habian plantado vidueilos en Argelia, que habian ocupado en el ao 1830,y 10s vinos all producidos eran igualm ente
:r
aptos para mezcla (coupage). Adems Jean Antoine Chaptal, 1756- 1832,destacado quimico fra nc h, habia dcscubierto que sc podia
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
13/16
aadir azucar a las uvas cuando se ponen a fermentar, dcspus dc ser cosechadas, y conseguir de esta forma un grado alcohlico
ms ejevado que el que hubiescn pod ido dar m ediante la fennentacin d e su propia glucosa natural. Este m todo se denomina
actualmentc aChaptalizacin>> incluso ha sido reglamentado oficialmentc cn Francia, Alemania y otros Paises. (Y con el10
ccmuchas gracias
y
adio w para el vino de A licante, como vino para mezcla all y cn otros paises).
El C hampn, que comenz a tomarse en serio el ao 1860, se convirti en bebida dc m oda, y asi ha seguido hasta hoy. La nueva
moda fue el beber vinos secos, relativamente venes, blancos, ligeros y espumosos, y no el anticuado vino fondilln que era dulce,
cargado de aos, oscuro, casi ncgro, si, y, adems, con bastante grado; aunque bien el uso o el otro poseen de comn e l que siempre
han sido demasiado caros.
Se puede argumentar que tambin hoy existen vinos dulces con muy buen sabor. Esto rigurosamente cicrto. Tenemos, por
cjcmplo, el mBs antiguo de todos: El Tokay-Esenc ia, de Hungra, obtenido de uvas que han sido atacadas por el hongo ;
vino ste tambin muy farnoso, pero que com enz a ser conocido desde finales de la ccnturia del 16 00.
El mtodo actua l para ob tener un vino dulce de calidad singular es cl de esperar a que las uvas maduren y s em invadidas por
el hongo denominado ccbotrytis cine rea> >,ue penetra a travs de la piel de la uva, permite evaporarse al agua de la misma y aumenta
asi la proporcin del contenido en azcares . El mismo resultado que se obtiene en la produccin del c>vino de hielo; uvas
maduras en cxces o, heladas, que se cosechan en Alcmania poc0 antes de Navidad. Estas uvas tienen que cosecharse grano a grano
de sus racimos, cada vez que han sufr ido la invasin del hongo noble o se han helado. Se separa cl hielo que es agua helada y se
vinifica el resto.
Conocem os perfectamente que para cl
insuperable
sauternes del Chatcau d' Yquem se com enz a emplear cl mtodo del hongo
noble alrcdedor de 1860,o segn otras fuentcs noantes dc 1845.
e
afirma que fuc ccSchloss Johannisberg> >n R c h n Alemania),
el que descubri el mtodo , gracias a que el m ensajero del Obispo de Fulda se retras a causa de un largo ritual en el afio 1716, en
ocasin de que tenia que ira dar laorden de que podia c o m e n z a r l s u l t a d o ue que se encontr con unas uvas maduras
en exceso y atacadas por la ccpourriture noble>>,na tercera acepcin de entre las que se con oce estc fcnmeno.
~ C O ~ Ovinificaba l vino Fondillon
Se sup one que la uva cc,vernaccia>>ra dom inante. Partc de 10s entend idos opinan que dicha uva
SC
dcsarroll postcriormcnte
llegando a la que se conoce con el nombre de garnacha tintorera, una uva dc pulpa roja y dc zumo rico en color Los vidueos cran
rcgados artificialmentc en caso d c ncccsidad, probablcmcnte para aumcntar el volumcn de produccin. El clima, como ahora, era
seco; cajan 200 a 300 milimetros de lluviaal ao. El terreno Brido, en la llanura que se extiende entre cl mar y la montaa; un fondo
de mar antiguamente, constituido por una basc gredosa con una delgada capa dc humus en la supcrficie. La crianza era todo el tiempo
en tonel. No SC emplcaba nunca vasija de barro, como ocurre en otras partes de Espaa, y que p rktic am ente resulta una hcrcncia
de 10s ticmpo s romanos. El tonel de madcra tambin se ha cono cido dcsdc la misma poca citada. Pero las botellas de vidrio,
igualm ente conoc idas desde entonces, no sc usaron nunca para mejorar el vino fondilln , pesc a que las botellas dc vidrio para criar
vinos, desarrollndolos en ellas, era un m todo que venia usndose desde el 1700. Todava cn fecha tan ccrcana como a finales
del 1800 se vendia el vino fond illn a 10s consumidores, envasado en pequeos ~o nclit os e roble, de distintos tamaos, con 15,5
litros dc cabida el ms pequeo, hasta el relativamente grande de 124 litros, que era el m ayor. (Comprubcsccon la lista de precios
de finales de 1800 , pertcncc icntc a D. Juan M aisonnave, uno de 10s productores y comcrciantes de vinos establecido en Alicante
por aquel tiempo, reproducida al final de estc rabajo).
El m todo emplcado nos 10 describe el conoc ido viajero ingls Joseph Tow scnd, el cua1 llega a Alicante el afio 1787. Nos inlorm a
sobre la elaboracin del vino fondilln, escribiendo
1
siguiente, segn cita textual: ,erminando aqu la cita.
Viajar en aq uel tiempo a Alicante, constituia una aventurada empresa y el resultado se traducia cn cscribir un libro, que incluso era
traducido a diferentes idiomas. Por ejem plo en S uecia, por San iuel Odm ann, que cfectu un resumen del libro cscrito por el citado
Towsend sobre su viaje por Espaa, y de otro escrito por cl b a r b Bourgoinge, que tambin haba efectuado un viaje por Espaa
duran te 10s aiios 1786 y 1787; imprim indola Odman, su traduccin al sueco, en 1794 en el esiablecim iento dc Johan A. Carlbom,
Estocolma (iY pensar que el viajc a b e o desde Estocolmo, nos lleva, hoy, no llega a
4
horas )
Fu el fondilln un v ino famoso durante m is d e 500 aos. Qu fue nombrado por Alejandro Dumas en su obra ,omo
al
igual que
10
efccta Daniel Defoe en su cclcbrrima obra ( >,s como por muchos otros
escritores y primerizos trotarnundos.
CONTINU R
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
14/16
SI EL D INER 0 NO EXISTIERA
NADA TE PODRIA DAR
UNA PALABRA, UNA MIRADA
O MI ALMA QUIZAS.
SI EL D INER 0 NO EXISTIERA
NADA TENDRIA PREC10
YA NO SE PODR IAN COMPRAR
NI MENTIRAS , NI SILENCIOS.
SI EL D INER 0 NO EXISTIERA
NADlE TE PO DRIA DEClR
QUE TE CIERRAN LA PUERTA
POR SER UN POBRE INFELIZ.
SI EL D INER 0 NO EXISTIERA
QUE FELlZ SERIA YO
PUES TAN SO LO VALDRIA
L 0 QUE' VALE MI CORAZON.
SI EL D INER 0 NO EXISTIERA
NADlE PODRIA PAGAR
ESTA GUER-RA DE M lSERlA S
TAN DlFlClL ES
LA
PAZ?.
SI EL D INER 0 NO EXlSTlERA
YA NO HABRIA OSCURIDAD
LA LUZ SERIA LlMPlA
Y E L AMOR Y LA AMISTAD.
SI EL DINER 0 NO EXISTIERA
QUIEN SERIA YO?
ALMA ERRRANTE SER, QUISIERA
SOLO CON MI CORAZON.
Y, AHORA E XTIENDO MI MANO
EXTENDIDA NO SE DONDE
ME PREGUN TO SOY ALGO?
HOMBRE SOY, HOMBRE.
AL FIN Y AL CABO SOY
L 0 QUE QUIEREN QUE SEA
MI VIDA TAN SOLO ES HOY
HUMILDE VELA DE CERA.
PE R0 COMO EL DINER0 EXISTE
TE VENDO MI CUERPO ENTE R0
COMPRAME ALGO Y DlME
PORQUE ME CAMBIAS POR DINERO?
UNA COSA YO ASEGURO
QUE EL DINER 0 NO COMPRARA
UN AMOR QUE SEA PU R0
NI TAMPOC0 MI LEALTAD.
HISTORIES P RTICUL RES
Era uno d e 10s hijos de l Tio Pepe M uro, que al perm anecer soltero, continu6 hasta la muerte en e l hogar patemo.
Tal vez, a consecuencia d e un accidente, qued contrahecho, dolencia que le mar& para siempre, ya que para el pueblo era el (
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
15/16
la salud de Toni Muro; y cuan do la fatiga, casi Ic impedia subir las escaleras dcl rgano, para man char, acud i al nlddico
D.
Vicentc Gadea) quien tras detenido
examen , moviend o ncgativarnen tc su cabcza, lc diagnostic, co n su buen ojo clinico, 10 peor:
-Mira, Toni, yo vech la cosa mal ...
Poco dias m is tarde, en su triste soledad, dejaba de existir nucstro bucn Toni Muro, cuya prdida, todos lamentaron, pero a quien en vida, pocos le ayudaron..
En varias ocasiones y de labios dc Bautista Baldaqu, Batiste el-sagristjbuen cantor y voz afinada, escuch una copla que l aplicaba a Toni Muro, aunque
ignoro, si era copia o imitacin de la qu e en uno de 10s ltimos nmeros d e LLOIXA , se aplicaba a Torn is Xela. No s cua1 s e d la original. La copla deca:
Aqu tenis a Toni Muro,
de la Tglesia
manc ha do^ ,
del Teatro aons erjc> ) ,
y d e o f ic io a i f a d o n . .
.
El dia que este hombre
. deje dc existir
una gran estatua
lc habrcmos d e crigir
FEDERICO SALA SEVA
Durante estas pasadas fiestas de Navidad (las cuales felicitamos a todos 10s sociosy al pueblo en general), hemos disfrutado de la msicay el tai le que nos
han ofrecido algunas de nuestras asociaciones culturales.
El dia 4 de diciembre, aciuaron conjuntamente la banda de msica .La Pazl, y el g rup de danzas al bo rada^^ En la 1 arte, la banda nos ofraci tgmas de
los maestros J. Serranoy Jef Renders. ~eguidamente l grupo de danzas
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San
16/16
CristbalSala Menargues y Manuel Ferrndiz Monllor son dos convecinos nuestros que acceden a las pginas de Sanjoaners con mas que sobrados mritos
para
ello; y que no lo han hecho antes, porque a fuerza de ser modestos, nosotros, 10s encargados de LLOIXA y 10s sanjuaneros en general, no les hemos dado
el trato que merecian. Porque si a unos hombres que han paseado el ~ b r ee nuestra tierra -
y
lo hao hecho muidignamente- por mis de medio mundo y no
se
les ha drecido
por
nuestraparte ni siquiera un sencillo hornenaje y nos hemos limitado a leer en 10s peridicos y ver en la elevisin sus hazaas, es que no hemos
do calibrar su val ia y,sus conquistas.
I
Nuestros hombres empezaron a hacer montaismo con otros amigos por el sesenta y ocho en C ab ep , Pantano de Tibi, Puig Campana, La Sagra. En 1975
Manuel Snchez Buades ya publici, sus, Aneto, Maladeta y Monte Perdido. En 1976 hicieron los Picos de Europa. En 1986 es incluyeron en la primera expedicin
europea al Everest, a la que no fueron p o ~alta de medios econbmicas.
Casi siempre han escalado untos, tan slo un par de aos lo hicieron por separado y las expediciones
realizadas
por
ambos son las siguientes
MANUEL FERRANDIZ
1980. CAUCASO (URSS) Camparnento Internacional de Alpinismo. ELBRUS, 5.642
M.,
arista oeste.
1982 y 1985. PAMIR, Asia Central (URSS) Campeonato Internacional de Alpinismo. RAZDELNAIA;
6148
m.,
Pic Lenin, 7142 m., cara node.
1983. HIMALAYA, KHUMBU-HIMAL-(Nepal) SLAND PEAK, 6.183 m. arista sureste.
1984. HIMALAYA ANAPURNA-HIMAL (Nepal) TILICHO-PEAK, 7.132 m.,
1987. SHISHA PAGMA, 8.046., Himalaya del Tibet Chino. Exp. Europea.
1986 y 1987. ALTO ATM S (Marruecos) INVERNAL JBEL TOUPKAL. 4.167.,
1988
NUZTAGGATA 7.546 m. SHIKIANG- CHINA., Ruta dela Seda. Exp. Europea.
1989. Aventuras Amazonas. Matto Grosso. Brasil
1990-91. Invernal. RAS- N-OUANOU-KRIM.Solitario. Cara
N.
4.083., ARO Atlas. (Marruews)Aventura
Quad Dra. Sahara, ruta Tuareg.
1.990. ACONCAGUA. 6.959 m., lnvierno Austral.
CRISTOBLA SALA
1975. Cumbre de Aneto, Maladeta, Monte Perdido.
1976. Macizo de 10s Piw s de Europa.
1977. MULHACEN-VELETA (Sierra Nevada)
1978. Almanzor y Los Galayos (Sistema Central). Alpes franceses, cumbre del Mont Blanc. 4.807 m.
1979: Piws de Europa y Sierra Nevada.
1980. Expedicin Caucaso, URSS. Cumbre del Elbruz de 5.642 m.
1981. Pirineos Centrales. Pico Perdiguero.
1982. Expedicin Pamir Kirguistan, URSS, Pico Reselnya, 6.200 m.
1983. Alpes
Italianes,
Cumbre del Breithor, 4.600 m.
1984. Expedicin Tilicho Pik, 1Wacional y 3E Expedicin mundial en el Himalaya del Nepal, regin de 10s Annapurnas. Altura conseguida, 6.300 metros.
1985. Expedicin Pamir Kirguistan, URSS, 7.134 metros. Primer ~si etemil,, wnquistado por el alpinisme alicantino.
1986. Seleccionado para la primera expedicin Espaola al Everest; Alpes Suizos.
1987. Miembro de la primera expedicin espaola a la cara Norte del Everest por el Tibet (China); altura alcanzada, 8.700 metros. Primer alpinista de la
Comunidad Valenciana que ha sido miembro de una expedicin al Everets.
1991. Aconcagua invernal.
Hubieran podido realizar otras expediciones mportantes a las que han sido invitados, pero siempre por falta de ayuda econmica han tenido que desistir.
CONTiNU
EN
LA
PAG 15
L
POMAS CAPELO, 36 TELL 565 51
9
FAX
PREVIOAVISQ)
565 51
9
355 SAN NANDE
ALICANTE