Lluita Internacionalista 118

Lluita Internacionalista 118, setembre 2012 1

nº 118 setembre 2012 - donatiu 2 euros nº 118 setembre 2012 - donatiu 2 euros nº 118 setembre 2012 - donatiu 2 euros nº 118 setembre 2012 - donatiu 2 euros nº 118 setembre 2012 - donatiu 2 eurosEditorial i pàg. centrals pàg 2-3 i 10-11

La Monarquia qüestionada

Sindical: pàg 4-9 i 11-12Lluita minera, jornalers andalusos,

ensenyament públic a Catalunya,AENA, transport,15S a Madrid

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

Internacional: pàg 13-20En el campament de OKDE greg,nova situació a Brasil, justícia pelsminers sud-africans, "Estelle" contrael bloqueig a Gaza, amb l'Esquerraamb l'Esquerraamb l'Esquerraamb l'Esquerraamb l'Esquerra

Revolucionària de Siria Revolucionària de Siria Revolucionària de Siria Revolucionària de Siria Revolucionària de Siria (CGR). (CGR). (CGR). (CGR). (CGR).Suplement:Veneçuela. Campanya internacional de suport a Chirino

2Lluita Internacionalista 118, setembre 20122

Cal anar a lalluita, coordinar

les quecomencen,

mentre es conti-nua exigint aCCOO i UGT:Ja n’hi ha prou

de treves,Pla de lluita i

vaga general JA!

què esperquè esperquè esperquè esperquè esperen sren sren sren sren sr. T. T. T. T. Toxooxooxooxooxoi sri sri sri sri sr. Méndez?. Méndez?. Méndez?. Méndez?. Méndez?

CCOO i UGT segueixen facilitant de manera decisiva quepassin les mesures del Govern. Com? No fent res per atu-rar-les. «Gos que lladra no mossega», diu el refrany i s’aplicaclarament a aquest cas. Cada paquet de noves mesuresdel Govern Rajoy és respost amb una andanada verbal iamenaces de posar-ho tot cap per avall… per acabar dient«li donem sr Rajoy un termini perquè rectifiqui… la pilotaestà a la seva teulada». Sempre la mateixa cançó. Que siel Primer de maig, que si abans d’estiu, que si setembre,que si tardor calenta… i Rajoy segueix amb els seus plans.

Per si no ho havien entès clar i alguna de les amenacesanava de debò, aquest estiu primer la pròpia Merkel i méstard el Rei van aclarir directament amb Toxo i Méndez queno anava a haver-hi mobilitzacions contundents, almenysimmediatament. Ara se’ls ha acudit el referèndum. Bé unreferèndumpot ser unrecurs útil enun moment,però això nopot serl’alternativa ala mobil it-zació, a lavaga general.Desespera-d a m e n tCCOO i UGTvan omplint eltemps per dirque estan fentcoses: arauna concen-tració, aramanifestacionsdescentrali-tzades, ara lamarxa a Ma-drid del dia15, però no hiha un pla clarsobre la taula perquè no hi ha cap voluntat de derrotar elGovern.

Però no cridar a la lluita contra el Govern (o per enderrocar-lo) té una segona conseqüència i és desmoralitzar la classeobrera, perquè envia un missatge: que no hi ha res a fer. Iaixò no només és fals, sinó que aturar al Govern és ja unproblema de supervivència, perquè les mesures són un plaimplacable de destrucció del que hem trigat dècades aaconseguir (ja prepara una nova retallada de 30.000 milionsi més privatitzacions).

Es va deixar sola la mineria en una lluita dura però senseperspectives de generalitzar-se, van seguir els jornalers delsud. Ara es mobilitza el transport (Ferrocarrils, metro iautobusos a diverses ciutats), apunten lluites d’ensenyamentpúblic a Madrid i Catalunya, intentant trencar la dinàmica

CALA

IX D

E SA

STRE A

G e o r g eG e o r g eG e o r g eG e o r g eG e o r g eO r w e l l ,O r w e l l ,O r w e l l ,O r w e l l ,O r w e l l ,l’escriptor de1984, Rebel·lióa la granja –ambdues obresde denúncia dels t a l i n i s m esoviètic– iHomenatge a

Catalunya, que recollia les seves vivènciesen la revolució espanyola des de les milíciesdel POUM -inspiradora de la pel·lícula Terra iLlibertat-, va treballar en la BBC com a pe-riodista fins a 1943. Una estàtua en el seuhomenatge havia de ser instal·lada davantde la nova seu de l’emissora pública britànica,a Oxford Circus. No obstant això, la iniciativava ser bloquejada pel director general del’emissora, Mark Thompson, per considerar-la una idea «massa d’esquerres».

Fins a on arFins a on arFins a on arFins a on arFins a on arriba lariba lariba lariba lariba lacensurar a la cultura i alscensurar a la cultura i alscensurar a la cultura i alscensurar a la cultura i alscensurar a la cultura i alsrevolucionaris?revolucionaris?revolucionaris?revolucionaris?revolucionaris?

"Quan la injustícia es torna llei, larebelió es torna deure".

Thomas Jefferson


EDIT

ORIA

L

19/09/12

jugar el seu paper constitucional de ser el garant dela unitat de la pàtria, el Cap d’un exèrcit que téencomanat preservar la seva integritat territorial. Percarta va dir aquí no hi ha lloc per a cap actesecessionista, o sigui que els catalans, es deixind’històries, que Espanya és una i indivisible. Ladeclaració del monarca es feia abans de la trobadaentre Rajoy i Mas. Reforçat pel rei, Rajoy es va en-trevistar amb Mas per dir-li categòricament que no alpacte fiscal. No li deixa cap espai de maniobra i posaal president català contra les cordes.

La burgesia catalana sempre ha estat primerburgesia i, si queda espai, catalana. Així van actuarels Cambó i companyia, que van acabar finançant ladictadura de Primo de Rivera, així ho va fer sectorsde la burgesia pactant amb Franco. Però, com faCiU per reconduir la voluntat expressada als carrers?Una anticipació electoral està servida.

Des del nostre punt de vista revolucionari i interna-cionalista, donem tot el suport a l’exigència del poblecatalà de decidir el seu futur, el seu dret al’autodeterminació, i això passa inevitablement per

trencar amb laMonarquia. Afirmem,des del nostreinternacionalisme, quela defensa d’aquest dretha de ser unareivindicació no nomésde l’obrer català, sinódel conjunt de la classeobrera, perquè tota ella(l’extremenya o la galle-ga) està interessada aacabar ambl ’ a n t i d e m o c r à t i c aMonarquia, heretadadel franquisme, que ésel símbol que ofegaaltres tasquesdemocràtiques que que-den pendents, com laruptura amb el poder del’església o la reformaagrària contra el poderdels terratinents. Lanecessària voluntatd’unitat de la classeobrera ha d’exigir aca-bar amb la Monarquiaperquè només sense

ella i el seu centralisme es pot recomposar la relacióentre pobles i nacions en un signe d’igualtat. Per aixòla nostra proposta és una República catalana com aexpressió d’aquesta sobirania, una república amb laqual voldríem tenir llaços amb altres pobles i nacionsen una federació de repúbliques,que voldríem socialistes.

de desmobilització que imposen els grans sindicats …No podem perdre més temps: cal reorganitzar elNo podem perdre més temps: cal reorganitzar elNo podem perdre més temps: cal reorganitzar elNo podem perdre més temps: cal reorganitzar elNo podem perdre més temps: cal reorganitzar elmoviment a la base, a les empreses i sectors demoviment a la base, a les empreses i sectors demoviment a la base, a les empreses i sectors demoviment a la base, a les empreses i sectors demoviment a la base, a les empreses i sectors deproducció, cal recuperar els instruments que enproducció, cal recuperar els instruments que enproducció, cal recuperar els instruments que enproducció, cal recuperar els instruments que enproducció, cal recuperar els instruments que end’altres moments van ser la base de la lluita, comd’altres moments van ser la base de la lluita, comd’altres moments van ser la base de la lluita, comd’altres moments van ser la base de la lluita, comd’altres moments van ser la base de la lluita, comles assemblees o els comitès triats i revocables,les assemblees o els comitès triats i revocables,les assemblees o els comitès triats i revocables,les assemblees o els comitès triats i revocables,les assemblees o els comitès triats i revocables,que integrin els sindicats. Cal anar a la lluita, coorque integrin els sindicats. Cal anar a la lluita, coorque integrin els sindicats. Cal anar a la lluita, coorque integrin els sindicats. Cal anar a la lluita, coorque integrin els sindicats. Cal anar a la lluita, coor-----dinar les que comencen, mentre es continua exigintdinar les que comencen, mentre es continua exigintdinar les que comencen, mentre es continua exigintdinar les que comencen, mentre es continua exigintdinar les que comencen, mentre es continua exiginta CCOO i UGTa CCOO i UGTa CCOO i UGTa CCOO i UGTa CCOO i UGT: Ja n’hi ha pr: Ja n’hi ha pr: Ja n’hi ha pr: Ja n’hi ha pr: Ja n’hi ha prou de trou de trou de trou de trou de treves, Pla deeves, Pla deeves, Pla deeves, Pla deeves, Pla delluita i vaga general JA!lluita i vaga general JA!lluita i vaga general JA!lluita i vaga general JA!lluita i vaga general JA!

ilió i mig de catalansilió i mig de catalansilió i mig de catalansilió i mig de catalansilió i mig de catalansdemanen lademanen lademanen lademanen lademanen laindependènciaindependènciaindependènciaindependènciaindependència

El president de la Generalitat catalana es trobavacada vegada més entre l’espasa i la paret, no per lapolítica de retallades i privatitzacions, que Masaplaudeix amb les dues mans, sinó perquè desprésdels plans d’ajustament hi ha un projecte derecentralització de l’Estat i, en conseqüència, detreure poder polític i econòmic a les burgesiesperifèriques: es reprèn així unprojecte que va quedarempantanat a l’últim governAznar. Mas va aplicar allò deque la millor defensa és unbon atac, i per prevenir unapossible retal lada decompetències derivat de lescondicions del crèdit de 5000milions, va passar a exigir mésautonomia: el Pacte Fiscal,que busca ampliarcompetències i un millorfinançament.

El Govern de CiU va cridara la mobil ització l’11 desetembre, un intent de des-viar l’atenció cap a Madridcom a màxim responsable dela situació i les retallades, ialhora prendre forces davantde Rajoy. Però la mobilitzacióva desbordar el marc d’unanova reforma de finançamenti la fiscalitat, per qüestionar deple l’estat i cridar a laindependència. La crisiinstitucional estava servida.

Ràpidament cadascú va ocupar el seu lloc: la pa-tronal catalana en bloc li va dir que la independènciaara no toca, i que el centre és el Pacte fiscal i lesinversions a Catalunya, però la força de la mobilitzaciódificultava la maniobra.

I el rei va sortir a escena! El monarca es reservaper a les grans ocasions i aquesta vegada havia de

...donem tot el suport al’exigència del poble

català de decidir el seufutur, el seu dret a

l’autodeterminació, (...) ladefensa d’aquest dret hade ser una reivindicació

no només de l’obrercatalà, sinó del conjunt

de la classe obrera,perquè tota ella

(l’extremenya o la galle-ga) està interessada a

acabar ambl’antidemocràtica

Monarquia,...

M


SIND

ICAL

Malgrat la desconvocatòria de lavaga de dos mesos del passat estiu,continua el clima combatiu a lamineria, especialment en lesconques d’Astúries i León. Elgovern, a través del Ministerid’Indústria, ha decidit rebaixar laproducció en un 61%, juntamentamb l’anunci de noves retalladesdels ajuts pel 2013. Els 9,2 milionsde tones de carbó previstos per aaquest any, quedarien en 5. Aixòsuposa, a més d’un augment de ladependència energètica de l’estatespanyol (veure LI117), unaacceleració del pla de liquidació del’activitat minera en benefici delssocis multinacionals de lesempreses elèctriques ienergètiques, en un moment en quèel preu del carbó pateix una pujadacontinuada aquest (al juny de 2012,la tona de carbó importat costava132 dòlars, enfront dels 84 de la tonade carbó nacional), i que es preveusegueixi pujant els pròxims mesos.Les reestructuracions dels torns detreball han estat imposades peralgunes empreses, com Uminsa iles seves 17 contractes, amb unareducció salarial de 200 euros pertreballador. En altres empreses,directament no es garanteix elpagament dels salaris. Tot això hadut a una reactivació de la lluita mi-nera, amb vagues parcials i novesmarxes a Oviedo aquest setembre.Encara que no està arribant a sertan fort com aquest estiu, lapossibilitat d’un nou auge de la lluitaminera està plantejada, quan elgovern prepara noves mesuresperquè els treballadors i treballadoresde l’estat paguem el nou rescat alsbancs, i quan des d’altres sectorssemblen començar algunesrespostes contra aquestesmesures.

Les direccions sindicalsmajoritàries de CCOO i UGT vandesconvocar les aturades mineresl’agost passat sense haver mogutni un sol dit per estendre la lluita,que van mantenir aïllada, fent-la

entrar en una dinàmica de desgastimpossible d’aguantarindefinidament. Malgrat això, lacolossal rebuda espontània a laMarxa Negra a Madrid va crearnoves expectatives. Però lesdireccions de CCOO i UGT es vanencarregar de defraudar-lesnovament, desconvocant la lluitasense cap proposta de continuïtat,i sense tenir ni tan sols una propostade sortida, encara que fos parcial,per part del govern. Això li permetara al Ministre sortir amb una novareducció, de greus conseqüènciesper als treballadors, tant enl’immediat, amb acomiadaments irebaixes salarials, com a mitjà i llargtermini, doncs accelera la liquidaciódel sector, cosa en què tantsindicats com patronal i governcoincideixen, cadascun pels seusmotius. Uns –les direccionssindicals- perquè després d’haverestat còmplices i haver-sebeneficiat del repartiment de lesengrunes als treballadors que sónels qui paguen els plats trencats, laconsideren inevitable i sónincapaços d’oferir una alternativa iun pla de lluita per a defensar-la;uns altres –les grans empresesprivades- perquè es reubicaran al’ombra de les multinacionals quecontrolen el sector de l’energia,sense retre comptes de les

milionàries subvencions públiquesrebudes; i el govern, perquè aixícontinuarà amb la seva políticadavant la crisi capitalista,promocionant l’especulació isotmetent l’economia productiva alsmercats internacionals en beneficidels seus amics de les gransmultinacionals i del capital financerinternacional. I com a fons, elstreballadors i treballadores de lamineria i dels sectors associats, quesón els qui pagaran aquesta políticaeconòmica amb el seu futur, el delsseus fills i el de les seves poblacions.

El responsable de Mineria de laFederació d’Indústria de CCOO,Juan Carlos Álvarez Liébana, exposaclarament les intencions de ladirecció sindical, quan afirma que «...La reducció de la producció no famés que furgar en la ferida. Ésevident que es deixa en una situaciómolt dolenta a les empreses…».Aquest punt de vista, què té a veureamb les necessitats dels treballadorsi treballadores? És que ens hem depreocupar primer per la situació deles empreses que pel salari i els llocsde treball? Està clar que, si del quees tracta és de fer la lluita per unaalternativa que garanteixi els llocs detreball, els salaris i les condicions devida dels treballadors i les sevesfamílies, cal plantejar les coses d’altramanera. No s’ha de seguir utilitzant

Noves retallades i lluita a la MineriaNoves retallades i lluita a la MineriaNoves retallades i lluita a la MineriaNoves retallades i lluita a la MineriaNoves retallades i lluita a la Mineria

Reactivar la lluita i coordinar-la amb la dela resta de treballadors i treballadorescontra els plans del govern!


la l luita dels treballadors itreballadores per garantir méssubvencions a les empresesprivades. Cal apuntar a una sortidafavorable per als treballadors i quedoni resposta al problema de ladependència energètica, en el marcd’un Pla Energètic que només es potgarantir mitjançant la nacionalitzaciócompleta de la mineria i de laindústria energètica, actualment enmans dels especuladors nacionals iinternacionals, i posant-les sota elcontrol dels treballadors itreballadores. I entorn d’aquest pla,contràriament a la situació actual, calracionalitzar l’extracció de matèriesprimeres i la producció i distribució

d’energia a escala estatal.La lluita per una alternativa dels

treballadors i treballadores a la polí-tica capitalista del govern començaavui per la unificació de les lluitesexistents i per la coordinació de lalluita de la mineria amb la resta deles lluites: amb les del sector públic,com les de l’ensenyament i elstreballadors públics i les lluites con-tra les privatitzacions, i amb les delsector privat contra els EROs,acomiadaments i rebaixes salarialsque s’han multiplicat des de l’últimareforma laboral. Confluint tots elssectors en un Pla de Lluita a esca-la estatal, que incloguiconvocatòries de Vagues Generals,

contra la política del govern i de lesmultinacionals que ens llancen cadavegada més a l’atur i la misèria.

Donem suport la l luita de laDonem suport la l luita de laDonem suport la l luita de laDonem suport la l luita de laDonem suport la l luita de lamineria en defensa del salari i elsmineria en defensa del salari i elsmineria en defensa del salari i elsmineria en defensa del salari i elsmineria en defensa del salari i elsllocs de treball!llocs de treball!llocs de treball!llocs de treball!llocs de treball!

Nacionalització de la mineria iNacionalització de la mineria iNacionalització de la mineria iNacionalització de la mineria iNacionalització de la mineria ide les empreses energètiquesde les empreses energètiquesde les empreses energètiquesde les empreses energètiquesde les empreses energètiquessota control dels treballadors!sota control dels treballadors!sota control dels treballadors!sota control dels treballadors!sota control dels treballadors!

Per un Pla de Lluita a escala es-Per un Pla de Lluita a escala es-Per un Pla de Lluita a escala es-Per un Pla de Lluita a escala es-Per un Pla de Lluita a escala es-tatal contra la política del govern:tatal contra la política del govern:tatal contra la política del govern:tatal contra la política del govern:tatal contra la política del govern:

Fora Rajoy! VFora Rajoy! VFora Rajoy! VFora Rajoy! VFora Rajoy! Vaga General!aga General!aga General!aga General!aga General!

14/09/12.

Luis Gómez,

LI: Sabem que la vaga indefini-LI: Sabem que la vaga indefini-LI: Sabem que la vaga indefini-LI: Sabem que la vaga indefini-LI: Sabem que la vaga indefini-da cont inua, que lesda cont inua, que lesda cont inua, que lesda cont inua, que lesda cont inua, que lesmobilitzacions són cada vegadamobilitzacions són cada vegadamobilitzacions són cada vegadamobilitzacions són cada vegadamobilitzacions són cada vegadamés potemés potemés potemés potemés potents, que la solidaritat quents, que la solidaritat quents, que la solidaritat quents, que la solidaritat quents, que la solidaritat queheu rebut , a mesura queheu rebut , a mesura queheu rebut , a mesura queheu rebut , a mesura queheu rebut , a mesura queaugmenta e l conf l i c te i l aaugmenta e l conf l i c te i l aaugmenta e l conf l i c te i l aaugmenta e l conf l i c te i l aaugmenta e l conf l i c te i l arepressió, és cada vegada mésrepressió, és cada vegada mésrepressió, és cada vegada mésrepressió, és cada vegada mésrepressió, és cada vegada méscontundent i propera. Però quancontundent i propera. Però quancontundent i propera. Però quancontundent i propera. Però quancontundent i propera. Però quanvam estar a Oviedo, en el pouvam estar a Oviedo, en el pouvam estar a Oviedo, en el pouvam estar a Oviedo, en el pouvam estar a Oviedo, en el pouCandín i en la Marxa Negra a Ma-Candín i en la Marxa Negra a Ma-Candín i en la Marxa Negra a Ma-Candín i en la Marxa Negra a Ma-Candín i en la Marxa Negra a Ma-dr id , ens van comentar quedr id , ens van comentar quedr id , ens van comentar quedr id , ens van comentar quedr id , ens van comentar ques'esco l taven rumors ques'esco l taven rumors ques'esco l taven rumors ques'esco l taven rumors ques'esco l taven rumors queapuntaven que e ls s ind icatsapuntaven que e ls s ind icatsapuntaven que e ls s ind icatsapuntaven que e ls s ind icatsapuntaven que e ls s ind icatsgrans intentarien negociar em-grans intentarien negociar em-grans intentarien negociar em-grans intentarien negociar em-grans intentarien negociar em-presa per empresa. Què hi ha depresa per empresa. Què hi ha depresa per empresa. Què hi ha depresa per empresa. Què hi ha depresa per empresa. Què hi ha decert? Què en penses?cert? Què en penses?cert? Què en penses?cert? Què en penses?cert? Què en penses?

SMC:SMC:SMC:SMC:SMC: El Sindicat SOMA UGT vatenir negociacions ambCarbounión, que és el conjunt delsempresaris. Altra cosa és ques'accepti, que són coses diferents,és cru i molt dur això, però la lluitasegueix fins al final.

L I : Repress ió: Com està laLI : Repress ió: Com està laLI : Repress ió: Com està laLI : Repress ió: Com està laLI : Repress ió: Com està lasituació dels companys presossituació dels companys presossituació dels companys presossituació dels companys presossituació dels companys presoso amb causes obertes? Quineso amb causes obertes? Quineso amb causes obertes? Quineso amb causes obertes? Quineso amb causes obertes? Quinescampanyes s'estan fent?campanyes s'estan fent?campanyes s'estan fent?campanyes s'estan fent?campanyes s'estan fent?

SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- Puc parlar de la zonad'Astúries, que és on estic, nomésaquí ja hi ha 60 detinguts, les mul-tes oscil•len fins a la quantitat de

30.000 euros, i es preveuen pe-nes encara majors. Hi hatreballadors que s'han de presen-tar cada dia davant el jutjat, moltspobles de les zones mineres estansent assetjats, reprimits, etc Per.això exigim que quedin lliures dequalsevol càrrec totes les perso-nes que van participar en elconflicte miner. Ho fem a través decampanyes de solidaritat i caixesde resistència. De fet, estem moltemparats per les mostres desolidaritat dels veïns, delscomerciants que baixaven lespersianes i sortien a donar-nossuport quan passàvem amb lamarxa, de les famílies; sobretot, anivell moral tenim molt de suport.La presència de les dones delsminers al Senat va ser molt signifi-cativa per portar el nostre conflictea la resta de la societat. Percebíemque com més ens reprimien méssolidaritat i resposta del poblerebíem. És el moment que aquestsuport es transformi en acció, jaque només unint-nos tots elscol•lectius podem aturar l'ofensivade retallades de drets alstreballadors, que tants anys de lluitaens va costar aconseguir.

LI: Quina política d'unitat ambLI: Quina política d'unitat ambLI: Quina política d'unitat ambLI: Quina política d'unitat ambLI: Quina política d'unitat ambels altres sectors ha tingut la lluitaels altres sectors ha tingut la lluitaels altres sectors ha tingut la lluitaels altres sectors ha tingut la lluitaels altres sectors ha tingut la lluitaminera? Sabem que CSI té forçaminera? Sabem que CSI té forçaminera? Sabem que CSI té forçaminera? Sabem que CSI té forçaminera? Sabem que CSI té forçainc idència entre func ionar is ,inc idència entre func ionar is ,inc idència entre func ionar is ,inc idència entre func ionar is ,inc idència entre func ionar is ,drassanes, etc.drassanes, etc.drassanes, etc.drassanes, etc.drassanes, etc.

SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- Vam començar la nostralluita individualment com col•lectiuminer, però ara ja s'estan prenentnegociacions amb altres sindicatsque no estan representats en lamineria i també amb altrescol•lectius de treballadors, perquèentenem perfectament que hemd'unir-nos amb la resta detreballadors i amb altres personesque estem en aquesta situació i, peraixò, hem fer la lluita tots junts. Peraixò a vegades no cal parlar ambles cúpules sindicals, hem de parlaramb persones, transmetre que ésla lluita de tots. I m'és igual que josigui miner, que el company sigui

SIND

ICAL

Parlant amb els minersEntrevista a Segundo Meléndez Collar, de Carboníferadel Narcea, coordinador del Corrent Sindical d’Esquerra (CSI) aCangas de Narcea, Astúries. El dia 21/7 en la xerradasobre la Vaga Minera, amb corrents d’esquerra sindical i política,a la Casa de la Solidaritat de Barcelona. Encara que el que en aquellmoment es temia va ser una realitat als pocs dies, les vivències dela lluita que transmet, mantenen tota la seva validesa, i la necessitatde confluència de les lluites també.


professor, infermer o zelador, el moment és el que és i és el moment de plantarcara. Continuem amb els contactes amb drassanes i ja comença a haver hirespostes favorables de cara a una resposta col•lectiva, esperem que qualli.Esperemque qualli a tot l'estat espanyol.

LI: Com incideix en els miners l'última manifestació general del passat 19/7,LI: Com incideix en els miners l'última manifestació general del passat 19/7,LI: Com incideix en els miners l'última manifestació general del passat 19/7,LI: Com incideix en els miners l'última manifestació general del passat 19/7,LI: Com incideix en els miners l'última manifestació general del passat 19/7,juntament amb la resposta de les persones i pobles per els quals van passarjuntament amb la resposta de les persones i pobles per els quals van passarjuntament amb la resposta de les persones i pobles per els quals van passarjuntament amb la resposta de les persones i pobles per els quals van passarjuntament amb la resposta de les persones i pobles per els quals van passarles diferents marxes procedents de les conques mineres, i la seva posteriorles diferents marxes procedents de les conques mineres, i la seva posteriorles diferents marxes procedents de les conques mineres, i la seva posteriorles diferents marxes procedents de les conques mineres, i la seva posteriorles diferents marxes procedents de les conques mineres, i la seva posteriorarribada i manifestació a Madrid?arribada i manifestació a Madrid?arribada i manifestació a Madrid?arribada i manifestació a Madrid?arribada i manifestació a Madrid?

SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- A les conques mineres rebem el suport tan moral com econòmic delsveïns, així com també dels comerciants que tancaven els negocis en solidaritat. Haservit per a donar més força a la lluita, els talls diaris a les carreteres continuen, elsfuncionaris s'han unit espontàniament en solidaritat, duent endavant la unió quenecessitem per avançar junts cap a una vaga general. La UGT sempre hi va serper sortir a la foto en les negociacions de pressupostos de les noves partides, peròa l'hora d'organitzar l'estratègia de resistència i de lluita els falta presència. A lamanifestació unitària del 19 de juliol la mobilització va ser massiva, global i inclusiva,tots els sindicats, col•lectius i organitzacions van haver d'estar al costat delstreballadors. L'enemic comú és l'estat i els governs europeus.

LI: Han rebut solidaritat internacional? En el conflicte miner d'Anglaterra elsLI: Han rebut solidaritat internacional? En el conflicte miner d'Anglaterra elsLI: Han rebut solidaritat internacional? En el conflicte miner d'Anglaterra elsLI: Han rebut solidaritat internacional? En el conflicte miner d'Anglaterra elsLI: Han rebut solidaritat internacional? En el conflicte miner d'Anglaterra elsminers espanyols van enviar la seva solidaritat als anglesos. Sabem que aminers espanyols van enviar la seva solidaritat als anglesos. Sabem que aminers espanyols van enviar la seva solidaritat als anglesos. Sabem que aminers espanyols van enviar la seva solidaritat als anglesos. Sabem que aminers espanyols van enviar la seva solidaritat als anglesos. Sabem que aLondres s'han fet caixes de resistència i que et van convidar a una xerradaLondres s'han fet caixes de resistència i que et van convidar a una xerradaLondres s'han fet caixes de resistència i que et van convidar a una xerradaLondres s'han fet caixes de resistència i que et van convidar a una xerradaLondres s'han fet caixes de resistència i que et van convidar a una xerradaamb 500 sindicalistes anglesos.amb 500 sindicalistes anglesos.amb 500 sindicalistes anglesos.amb 500 sindicalistes anglesos.amb 500 sindicalistes anglesos.

SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- Sí, també des d'Escòcia, des del Brasil i altres països hem rebut solidaritat,tant de miners com d'altres treballadors i col•lectius en lluita. Miners de Xile, Polònia,Alemanya i Anglaterra han vingut als pous. L'única cosa que tenim de sobres és lasolidaritat, cal veure com aprofitar-la.

LI: Quines perspectives de lluita veus?LI: Quines perspectives de lluita veus?LI: Quines perspectives de lluita veus?LI: Quines perspectives de lluita veus?LI: Quines perspectives de lluita veus?S.M.C.-S.M.C.-S.M.C.-S.M.C.-S.M.C.- Iniciem aquesta vaga general per l'incompliment del pla del carbó, la

vigència del qual acabava aquest any. La rebaixa del 63% de les ajudes i del 40%de la producció ens aboca al tancament de la mineria, a l'atur dels treballadors i ala marginació de tota la zona de les conques mineres. Exigim la nacionalització dela indústria minera, la redistribució i organització de la mineria pels treballadors. Aixícom la creació de noves alternatives de producció, amb la utilització justa i soste-nible del medi ambient, i la cura de la salut de les persones. Els miners complimamb el tractat de Kyoto contenint el sulfur del carbó, en tant que les empresessegueixen especulant i és a elles a les quals s'hauria d'exigir responsabilitat.

LI: VLI: VLI: VLI: VLI: Vols afegir alguna cosa més? Què els diries a la rols afegir alguna cosa més? Què els diries a la rols afegir alguna cosa més? Què els diries a la rols afegir alguna cosa més? Què els diries a la rols afegir alguna cosa més? Què els diries a la resta dels sectors enesta dels sectors enesta dels sectors enesta dels sectors enesta dels sectors enlluita?lluita?lluita?lluita?lluita?

SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- SMC.- Els diria que han d'aprofitar la punta de llança de la lluita minera, que totsels col•lectius ens hem d’unir i hem de seguir al carrer perquè la lluita i la victòriasigui de tots. La millor solidaritat és estendre la lluita per tot l'estat.

El PER AndaluAndaluAndaluAndaluAndalusssssia. Lia. Lia. Lia. Lia. Lllllluuuuuititititita jornaleraa jornaleraa jornaleraa jornaleraa jornalera

Des d’abans de l’estiu,companys i companyes de LI vanestar a Somonte quan esdonaven els primers passos enl’ocupació i després quans’avançava en l’inici de laproducció. En aquestesmateixes pàgines (LI 116) vamrecollir l’entrevista amb LolaÁlvarez que explicava la situació.Posteriorment, amb les marxesmassives que han recorregutAndalusia, la lluita jornalera hadonat un salt més. I la repressiótambé.Encarem aquest nou curs ambel suport a la seva lluita ambl’organització d’una visita de dosdies a Catalunya de Lola Álvarezi Pepe Caballero, representantsdel SOC-SAT, perquè expliquinen primera persona el que estàpassant i estendre la solidaritatamb ells.A manera de complementd’aquesta campanya desolidaritat, reproduïm algunesdades aportades en l’article «ElPER dels rics» publicat a la webde ‘La Voz debida’.

Un dels problemes existents aEspanya que rep un tracte mésvexatori és el problema agrari aAndalusia i Extremadura, regionsrecurrentment vilipendiades pelsmés privilegiats – dipositarisd’enormes possessions i interessosen aquestes zones – i els seusmitjans de comunicació. La lluitalluitalluitalluitalluitaideològica i propagandísticaideològica i propagandísticaideològica i propagandísticaideològica i propagandísticaideològica i propagandística – ala qual han destinat milions d’euros– duta a terme per aquestes elitsen els últims anys s’ha centrat adonar per tancats diversosproblemes que continuen latents: elelelelelrepartiment de la terra i l’existènciarepartiment de la terra i l’existènciarepartiment de la terra i l’existènciarepartiment de la terra i l’existènciarepartiment de la terra i l’existènciade classes socials.de classes socials.de classes socials.de classes socials.de classes socials. En el temaregna un enorme cinisme i hipocresiaque acusa als camperols – quan noa tota la població – d’aquestesregions de ganduls subsidiatsmoguts només per rebre les dativesdel ‘Papa Estat’. En canvi, s’oculta,maliciosament, que el problema delel problema delel problema delel problema delel problema del

Vídeo de LI sobre la lluita i la marxa minera:Vídeo de LI sobre la lluita i la marxa minera:Vídeo de LI sobre la lluita i la marxa minera:Vídeo de LI sobre la lluita i la marxa minera:Vídeo de LI sobre la lluita i la marxa minera:http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1568http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1568http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1568http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1568http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1568


SIND

ICAL

dels rics

subdesenvolupament econòmicsubdesenvolupament econòmicsubdesenvolupament econòmicsubdesenvolupament econòmicsubdesenvolupament econòmicd’aquestes regions radicad’aquestes regions radicad’aquestes regions radicad’aquestes regions radicad’aquestes regions radica en lapropietat de la terra i l’enormedesigualtat social: e l 2% de lse l 2% de lse l 2% de lse l 2% de lse l 2% de lspropietaris posseeix el 50% de lapropietaris posseeix el 50% de lapropietaris posseeix el 50% de lapropietaris posseeix el 50% de lapropietaris posseeix el 50% de laterra i reben, a més, el 80% deterra i reben, a més, el 80% deterra i reben, a més, el 80% deterra i reben, a més, el 80% deterra i reben, a més, el 80% deles subvencions agrícolesles subvencions agrícolesles subvencions agrícolesles subvencions agrícolesles subvencions agrícoles.

De manera perversa s’oblida queaquestes regions han patit durantsegles com cap altres l’explotació ila servitud (…) Sorprenentment, enels anys de democràcia el proble-ma ha continuat inalterat, fins i tot,ha empitjorat. A Andalusia, l’1,6%Andalusia, l’1,6%Andalusia, l’1,6%Andalusia, l’1,6%Andalusia, l’1,6%de les explotac ions agràr iesde les explotac ions agràr iesde les explotac ions agràr iesde les explotac ions agràr iesde les explotac ions agràr iesaglutina el 58,1% de la terraaglutina el 58,1% de la terraaglutina el 58,1% de la terraaglutina el 58,1% de la terraaglutina el 58,1% de la terra i, aaaaaExtremadura, el 3,6% reuneix elExtremadura, el 3,6% reuneix elExtremadura, el 3,6% reuneix elExtremadura, el 3,6% reuneix elExtremadura, el 3,6% reuneix el64,5% de la terra.64,5% de la terra.64,5% de la terra.64,5% de la terra.64,5% de la terra.

Pel que fa Pel que fa Pel que fa Pel que fa Pel que fa a les acusacionsreferents als subsidis és evidentals subsidis és evidentals subsidis és evidentals subsidis és evidentals subsidis és evident,simplement analitzant les dadesque, ver i tab lement, la granque, ver i tab lement, la granque, ver i tab lement, la granque, ver i tab lement, la granque, ver i tab lement, la granbeneficiàriabeneficiàriabeneficiàriabeneficiàriabeneficiària – encara que siguemal S.XXI – és l ’ar is tocràc iaés l ’ar is tocràc iaés l ’ar is tocràc iaés l ’ar is tocràc iaés l ’ar is tocràc iaterratinentterratinentterratinentterratinentterratinent. A Andalusia, l’1,1% delsagraciats van rebre el 28,4% de lesajudes agrícoles europees. AExtremadura, només 18 ramaders18 ramaders18 ramaders18 ramaders18 ramadersvan obtenir el mateix que 64.000van obtenir el mateix que 64.000van obtenir el mateix que 64.000van obtenir el mateix que 64.000van obtenir el mateix que 64.000petits agricultorspetits agricultorspetits agricultorspetits agricultorspetits agricultors. A nivell estatal,no hi ha grans variacions, ja que 126126126126126grans terratinents gaudeixen de lagrans terratinents gaudeixen de lagrans terratinents gaudeixen de lagrans terratinents gaudeixen de lagrans terratinents gaudeixen de lamateixa quantitat que 480.000mateixa quantitat que 480.000mateixa quantitat que 480.000mateixa quantitat que 480.000mateixa quantitat que 480.000beneficiaris de la Pbeneficiaris de la Pbeneficiaris de la Pbeneficiaris de la Pbeneficiaris de la PAC.AC.AC.AC.AC. Amb unasorprenent continuïtat històrica, lesantigues famílies terratinentsmantenen la propietat de la terra,avui dia, dissimulada amb la creacióde societats mercantils. Els seusprivilegis es reflecteixen en laconstant evasió i frau fiscal que fanostentosa i, l’opacitat que segueixenvoltant les dimensions reals de lesseves propietats. La impunitat ambquè sempre s’han mogut e l se l se l se l se l spermet haver ocupat el 80% depermet haver ocupat el 80% depermet haver ocupat el 80% depermet haver ocupat el 80% depermet haver ocupat el 80% deles v ies pecuàr ies – que sónles v ies pecuàr ies – que sónles v ies pecuàr ies – que sónles v ies pecuàr ies – que sónles v ies pecuàr ies – que sónterrenys públ ics – sense capterrenys públ ics – sense capterrenys públ ics – sense capterrenys públ ics – sense capterrenys públ ics – sense capsanciósanciósanciósanciósanció; mentre es persegueix is’empreson els jornalers per ocu-par terres abandonades iimproductives.

Davant tots aquests fets que

demostren l’assimetria i lesinjustícies a què es sotmet els petitscamperols, ens esquincem lesvestidures perquè els jornalersels jornalersels jornalersels jornalersels jornalersguanyen 426 euros al mesguanyen 426 euros al mesguanyen 426 euros al mesguanyen 426 euros al mesguanyen 426 euros al mes nosense abans haver aconseguit els35 jornals necessaris – la Casala Casala Casala Casala Casad’Alba rep 3 milions d’euros end’Alba rep 3 milions d’euros end’Alba rep 3 milions d’euros end’Alba rep 3 milions d’euros end’Alba rep 3 milions d’euros ensubs id is agr íco les ambsubsid is agr íco les ambsubsid is agr íco les ambsubsid is agr íco les ambsubsid is agr íco les ambindependència del seu treball independència del seu treball independència del seu treball independència del seu treball independència del seu treball –per cobrar-lo. No sembla tan fàcilcobrar el PER – sigles del Plad’Ocupació Rural – quan nomésnomésnomésnomésnomésun 40% dels jornalers ho fa.un 40% dels jornalers ho fa.un 40% dels jornalers ho fa.un 40% dels jornalers ho fa.un 40% dels jornalers ho fa.Malgrat aquestes dificultats i elscontinus atacs fundats en enganysi mentides, al poble de Coronil – comha assenyalat Diego Cañamero-,de 5.000 habitants només 600de 5.000 habitants només 600de 5.000 habitants només 600de 5.000 habitants només 600de 5.000 habitants només 600cobren el PERcobren el PERcobren el PERcobren el PERcobren el PER. En realitat, elscamperols i jornalers no volen viuresubsidiats – quan vanpoder van fugir a laconstrucció – sinó quevolen les terres per po-der treballar-les. Noobstant això, quan enenenenenmans de molt poquesmans de molt poquesmans de molt poquesmans de molt poquesmans de molt poquespersones es t robenpersones es t robenpersones es t robenpersones es t robenpersones es t robenfinques de desenes definques de desenes definques de desenes definques de desenes definques de desenes demilers d’hectàreesmilers d’hectàreesmilers d’hectàreesmilers d’hectàreesmilers d’hectàrees –desenes de milers decamps de futbol –abandonades iimproductives, hi hacentenars de milers dejornalers i petitsagricultors reclamant lapossibilitat d’accedir a laterra i per tant a la feina.

(…)

Des de fa molt tempsen aquestes regionss’ha lluitat per una refor-ma de la propietat de laterra, una reforma quemai ha arribatcondemnant als seuscondemnant als seuscondemnant als seuscondemnant als seuscondemnant als seusc iutadans a lac iutadans a lac iutadans a lac iutadans a lac iutadans a laprecar ietat pal · l iadaprecar ietat pal · l iadaprecar ietat pal · l iadaprecar ietat pal · l iadaprecar ietat pal · l iadasolament pel trebal lsolament pel trebal lsolament pel trebal lsolament pel trebal lsolament pel trebal lestac iona l .estac iona l .estac iona l .estac iona l .estac iona l . Elsterratinents hanrecorregut a tota classed’intrigues, legals o no,

per impedir-ho. I si ha fet falta handefensat la sagrada propietat de laterra – una terra ociosa i improduc-tiva a les seves mans – amb lesmateixes armes amb les quals lavan aconseguir, l’assassinat. Quanescoltem parlar a Cayetano d’Albadient que desitjaria passar de ladesitjaria passar de ladesitjaria passar de ladesitjaria passar de ladesitjaria passar de lajustícia i arreglar cara a cara ambjustícia i arreglar cara a cara ambjustícia i arreglar cara a cara ambjustícia i arreglar cara a cara ambjustícia i arreglar cara a cara ambels jornalers els assumptes queels jornalers els assumptes queels jornalers els assumptes queels jornalers els assumptes queels jornalers els assumptes quees dirimeixen en els tribunalses dirimeixen en els tribunalses dirimeixen en els tribunalses dirimeixen en els tribunalses dirimeixen en els tribunals, ensadonem que són els mateixosterratinents de sempre. (...)

Emilio José | agost 22, 2012http://

lavozdebida.wordpress.com/2012/08/22/el-per-de-los-ricos/


SIND

ICAL

Raons d’una vaga més quenecessària

Mas es va encarregar d’aixecarla destral contra l’ensenyamentpúblic, encara abans que en lesaltres comunitats. L’apel·lació a lasobirania nacional que fa CiU no ésla dels milers que esmanifesten per undret democràtic, sinóaquella que li serveixper enfortir els seusinteressos de classe.Així, en coherènciaamb el que va votaramb el PP deprioritzar elspagaments financersals més elementalsdrets socials, va pa-gar els interessos deldeute català amb ladestrucció del siste-ma sanitari públic i va començar adesmantellar l’educatiu aprofitant elcamí que el tripartit català li haviaservit en safata amb la LEC i lesprimeres retallades. Ha aplicat totsels «ajustos» que afecten atreballadors/es i serveis públicsadduint «que no podem triar» permés que envaeixin competències ialtres Comunitats Autònomes esneguin a aplicar-los –substitucionsnomés després de 10 dies lectiusde baixa, ràtios…-, per no aplicaraquells que encara que arribin delConstitucional afecten a la granpatronal i a un alumnat de classealta –com la negativa a eliminar elsconcerts amb els centres de l’Opusque segreguen per sexe.

Així les coses, a les retalladessalarials que superen les de la restade l’estat, a l’increment horari delprofessorat i de ràtios per classe,s’han sumat aquest inici de curs,3.000 professors menys amb30.000 alumnes més, i un canvi enla contractació dels substituts queels reduirà substancialment –passende ser nomenats als 3 dies als 15 inomés si segueix la baixa-, amb unpagament per hora que els redueix

VVVVVaga d’inici de curs a l’educació pública catalanaaga d’inici de curs a l’educació pública catalanaaga d’inici de curs a l’educació pública catalanaaga d’inici de curs a l’educació pública catalanaaga d’inici de curs a l’educació pública catalana

Reflexions sobre les formes delluita i les formes d’organització

el sou entre el 85% i el 15%, i noreconeixent moltes de les tasquesordinàries –guàrdies de patis,sortides, etc…- que redunden enuna dràstica caiguda de l’atencióal conjunt de l’alumnat.

Òbviament els diners hi són: elsconcerts sufragats amb diners

públics s’han mantingut -i amb ellsels beneficis de la patronal privada-, que aquest any representen 834milions. Suprimir-los i absorbir a laxarxa pública aquells necessaris queaixí ho desitgin i deixarexclusivament com a privats els quevulguin seguir sent-ho, no passa pelcap dels 31 alts càrrecs –estructurals i eventuals, que supe-ren els que tenia el tripartit- delDepartament.

Així doncs, la vaga tenia motiusfundats quan es plantejava: capacomiadament, substitucions desdel primer dia i amb el 100% de soui calendari de negociació de la res-ta de les retallades.

Política sindical majoritàriai primeresassemblees de base

Aquesta ràbia sorda que existiaals centres els últims cursos, no hatingut cap resposta proporcional al’agressió per part dels sindicatsmajoritaris (CCOO i USTEC, ambel suport d’UGT) que s’han dedicata abonar la idea que «no es pot ferres», repetint sistemàticament «no

hi ha condicions». Les comptadesvagues puntuals que han convocat,han copejat en el buit, cremant en-cara més a un professorat que esva cansar de sortir a vaguesd’aquest tipus contra la LEC, veientcom no aconseguia res si no lesencadenava amb un pla de lluita

contundent. Ambaquesta polít ica lesdireccions majoritàries deCCOO i USTEC es vanencarregar de soscavarqualsevol tipus deresposta massiva quepogués aturar els peus alGovern.

Això va generar variatsmoviments. Des delsgrups d’educació de lesassemblees de barriprocedents del 15M, a lesmarees groga –a MadridVerda,…-, o des del

vessant corporatiu, ANPE i ASPEPCimpulsant l’assemblea de secundàriaamb el seu triomf de la intensiva, queha permès un estalvi substancial ala Consellera amb mésacomiadaments en serveis demenjador, transport….. Els sindicatsmajoritaris van coquetejar amb totsells com l’altra pota de la seva polí-tica de desmobilització: mentre alscentres «no hi havia condicions»,animaven en les mareesmanifestacions i accions quepermetessin esplaiar a sectorsd’avantguarda que volien fer algunacosa. Dimarts/dimecres grocs,tallsde carrers, tancaments en centres,concentracions amb les AMPAs ales places… El problema no eren lesaccions en si mateixes, sinó comaquestes es vertebraven per evitarqualsevol mesura contundent, alhoraque el cansament afeblia el propimoviment. Objectivament, aquestatreva encara es manté al sector,aquest deixar passar el temps de lesdireccions majoritàries que permetiadeixar passar les mesures,fomentava la impotència i laresignació.


Incipient procés d’autoorganització

No obstant això, al maig s’engegava unmoviment que reprenia la tradició de lacoordinació dels organismes de base unitarisque són les zones educatives. És a dir, adiferència de les marees i les múltiplesassemblees, aquest volia expressar no el queels més conscients volien, sinó la veu delprofessorat dels centres, sense exclusions.Així va començar la crida a una coordinacióde les zones i es va engegar el limitatexperiment de consultar a cada centre quècreia que s’havia de fer. Això va encendretotes les alarmes en les burocràcies sindicals,perquè amenaçava el seu control sobre elmoviment i la garantia de la pau social queamb la seva passivitat, tan bé li anava alGovern. El bombardeig dels aparells deCCOO, USTEC -i UGT al seu darrere-, vaprendre totes les formes: primer impedint quees fes la consulta –es bloquejaven zones perno passar-la, s’impedia que es triés algú peranar a la coordinació… i, el més evident, allàon tots els delegats de les Juntes de Perso-nal eren d’aquests sindicats (Girona,Tarragona o Lleida són bons exemples)directament ni es feia arribar. Quan malgratells, uns 2.000 docents es van posicionar perno començar el curs amb vaga, que aquestano fos puntual, i com a modalitat s’inclinavenmajoritàriament per la indefinida, vancomençar a menysprear-la adduint que erenpocs –quan ells en cap vaga han consultatningú. I abans que es reunís la coordinadoraa la qual estaven convocats, van treure un«comunicat unitari» per boicotejar-la cridanta anar classe i «fent activitats alternatives»per «no començar el curs amb normalitat».Ja en aquest comunicat, CGT no signava ihavia demostrat el seu suport al procés perla base.

L’ala esquerra de la política sindicalmajoritària

La política de desmobilització i impotènciade les direccions majoritàries ha tingut unabona ajuda de l’ala esquerra que, com lesseves direccions sindicals, repetia fins a lasacietat «no hi ha condicions» i contraposavaaccions amb «repercussió mediàtica». Ditd’una altra manera, accions d’avantguarda,separades del conjunt dels docents, quetambé encaixaven amb les «accionsalternatives» i les samarretes grogues. Haestat el cas dels companys d’En Lluita, quementre proposaven accions d’aquest tipus,votaven contra la vaga que impulsava lacoordinadora. La seva posició es va mantenirfins al final, no van donar suport la Coordina-dora en el seu blog, i van publicar unadeclaració justificativa en el seu web. Desprésla van en publicar el número de setembre dela seva revista, on, contradictòriament,donaven suport a una vaga indefinida a Ma-

drid de característiques semblants a la ca-talana. Però encara anant al que va serper uns dies el seu comunicat, o escoltantals seus militants, el fons és contraposatal que impulsem nosaltres. Mentre quedes de LI estem convençuts que laradicalitat d’una lluita està en la sevamassivitat, en la construcció pacient delsorganismes de base –per difícils que siguinles circumstàncies- per retornar la veu alsi les treballadores, ells troben la radicalitaten les accions d’una minoria donant perimpossible el treball amb la majoria oesperant que aquesta desperti veient laseva acció exemplar. És una llàstima quevivint aquest ric procésd’autoorganització, aquesta concepcióels hagi portat fins i tot a enfrontar-s’hi.Mentrestant, les burocràcies sindicals,reforçades en el seu flanc esquerre!

I ara què?

La vaga del 12 no va aconseguir lesxifres esperades, i encara que, per ser eldia d’inici de curs, va tenir un considera-ble impacte mediàtic, va mostrar la mag-nitud dels obstacles. D’un costat, el marcgeneral d’una impotència reforçada ambel fre orquestrat per CCOO i UGT desprésde les grans mobilitzacions de juliol; del’altre la pressió de les direccionsmajoritàries del sector dient una vegada iuna altra «serà minoritària», «no servirà» iimpulsant «accions alternatives» a la vagaper al mateix dia; i a això cal sumarl’encara feble confiança en la coordina-dora interzones. Dels tres factors, l’últimés el que està a les nostres mans: reforçarla confiança sense allunyar-se de lavoluntat expressada en els centres -especialment aquells que no només vanvotar sinó que també van sortir a la vaga-, per enfortir l’instrument que ens permetila resposta que mereixen elsacomiadaments i la precarització queimposa el Govern amb les sevesretallades. Encara hi ha dos dies més devaga convocada (26 i 27 de setembre)però aquest nord no s’ha de perdre, i enshem d’allunyar de qualsevol temptació deconvertir ara la vaga en la «accióexemplar» d’una avantguarda.

Des de la nostra web, i fent arribar elsuport al blog de la CoordinadoraInterzones, amb l’acció dels companys icompanyes que estan en el sector, i elrecolzament en extensió i finançamentdels d’altres sectors, com a LI vam po-sar i posarem tot l’esforç a recolzaraquesta lluita i l’autoorganització de la qualus heu dotat.

M. Esther de l’Alcázar i FabregatSindicalista docent. Barcelona

15S massiu a15S massiu a15S massiu a15S massiu a15S massiu aMadrid:Madrid:Madrid:Madrid:Madrid:

Vagageneral,perquan?

El passat 15 de setembrea Madrid vam arribar milersde treballadores i treballadorsdes de diferents llocs del’estat espanyol, convocatspels sindicats CCOO, UGT iCGT. Des de diferents puntsde Madrid vam marxar enmanifestacions expressant elrebuig a les mesures contraels treballadors per part delgovern Rajoy, al crit de«Rajoy dimissió», o «Ens fafalta ja una vaga general».L’exigència de mesures delluita que han de continuarcontra les polítiques socials ieconòmiques del governcentral com delsautonòmics, és la realitatexpressada el 15S a Madrid.

Marga.Delegada dels i les

treballadores del’Ajuntament de Barcelona


LA M

ONAR

QUIA

QÜE

STIO

NADA

L’11 de setembre del 2012passarà a la història per ser unade les marxes més massives ques’han fet a Catalunya. Milió i migde catalans expressaven unrebuig directe a la Constitució iexigien la independència. ElGovern de Mas buscava suportpopular per a la negociació ambRajoy del Pacte fiscal, també unaforma de desviar l’atenció de lesretallades cap al problema del’insuficient finançament, però lamanifestació va desbordarl’objectiu de CiU i va obrir unacrisi institucional, que qüestionadirectament la Monarquia i laseva Constitució.

Crisi i recentralitzacióAprofitant la crisi i amb el

tecnicisme dels seus ministres del’àrea econòmica, el Govern Rajoyreprèn el procés de recentralitzaciópolítica i econòmica de l’estat queiniciés Aznar. El final de l’últimGovern Aznar va estar marcat, en-tre d’altres, per un enfrontamentdirecte amb les burgesies basca icatalana. Xabier Arzalluz va serl’exponent més públic del PNB,expressió d’un sector de la burgesiabasca que va entrar en laconfrontació directa amb l’estat. Laburgesia basca va buscar un nouacord amb el Pla Ardanza per blin-dar-se davant l’ofensiva de l’estat,però el Govern central va rebutjarqualsevol negociació. En aquestenfrontament el propi Atutxa,exconseller d’Interior del GovernBasc (1991-1998), va sercondemnat pel Tribunal Suprem aun any i mig d’inhabilitació per a totcàrrec públic, quan era presidentdel Parlament Basc.

Una de les tasques queencomana directament la corona aZapatero, després de guanyar lesprimeres eleccions, és la de restablirun nou acord entre la burgesia cen-tral i perifèrica per estabilitzar de noul’Estat. El Govern del PSOE va im-pulsar la Reforma estatutària, queva buscar concretar-se a

Catalunya, per després tornar arediscutir l’encaix amb la burgesiabasca. Però aquesta reformaembarranca amb la sentència delconstitucional que modifica l’estatutde Catalunya. Al juliol del 2010, unagran manifestació rebutja lasentència, i amplis sectors del poblede Catalunya comencen aqüestionar la viabilitat de la viaautonòmica.

Ja amb el Govern Rajoy, CiU i PPes dónen suport mútuament en lesretallades socials i processos deprivatització que es dicten des delsGoverns central i autonòmic.Comparteixen el mateix objectiu:carregar tota la crisi sobre elstreballadors/es. Entre sectors de laburgesia discuteixen sobre la partque cadascuna ha de carregar, dela mateixa manera que a Europadiscuteix la burgesia grega ambl’alemanya, però l’intent del Governcentral de començar a retallar lacapacitat política del Govern catalàporta a un seriós enfrontament il’aliança PP-CiU es trenca.

El govern Mas apaga el focamb benzina

El Govern català es trobaacorralat per la mateixa l leid’estabilitat pressupostària que havotat CiU amb el PP i comença atenir seriosos problemes detresoreria. El Govern central estàdisposat a prestar els diners (unamica més de 5000 milions d’euros),però al cost polític de cedir espaisde poder. És en aquest punt onMas decideix contraatacardemanant més autogovern i nomenys. Aquest és el contingut del’anomenat Pacte Fiscal, unconcert similar al del País basc, queli permet preservar econòmicamentel seu marge de maniobra polític.

El bloqueig previsible de Madrid,amb declaracions taxatives delsministres De Guindos i Montorocontra el Pacte Fiscal, porten a CiUa cridar a la mobilització popular endefensa del Pacte, però aquesta

mateixa crida és desbordada per unprocés ampli i profund en el qualavança una altra idea: la viaautonòmica està esgotada, is’imposa la independència. Aquestés el crit unànime del més de milió imig de catalans que surten l’11 desetembre.

Les conseqüències de lamanifestació empenyen el presidentde la Generalitat cap a davant mésdel que voldria. La manifestació obre

una crisi en el règim: la transició il’encaix autonòmic estanqüestionats.

La patronal catalana pren posiciópel Pacte Fiscal, però rebutja laindependència. La corona adverteixque no hi ha lloc perquè el poblecatalà decideixi una possibleseparació. Rajoy tanca totapossibilitat de pacte fiscal i el Governde CiU queda atrapat en les sevespròpies contradiccions. No té espaiper maniobrar i el més probable seràla convocatòria anticipadad’eleccions.

El treballador/a davant lesexigències de sobirania.

Bona part de la classe obrera ca-talana ha vist amb distància, quanno amb rebuig, el moviment popu-lar per la independència. Una partho fa per tenir el seu origen (o el delsseus pares) en altres llocs de l’Estat,en gran mesura perquè la burgesiacatalana ha atiat l’enfrontamententre pobles i treballadors –com

Catalunya 11 de setembreCatalunya 11 de setembreCatalunya 11 de setembreCatalunya 11 de setembreCatalunya 11 de setembre

Un milió i mig crida


amb les recents declaracions deDuran i Lleida de menyspreu altreballador andalús. Però hi ha unaexplicació més profunda i potsermenys conscient. A la fi delfranquisme, la classe obrera cata-lana (formada majoritàriament pertreballadors emigrats d’altres zonesi que no coneixien el català per es-tar prohibit) no tenia cap problemad’incorporar les reivindicacions deCatalunya (dret d’autodeterminació,idioma propi…) a la seva lluitaantifranquista. Totes lesorganitzacions d’esquerra –des delssocialistes o el PSUC a les situadesa la seva esquerra-, integravenaquest dret als seus programes.

Però aquests partits i els granssindicats es van fer monàrquics, iamb ells, van empènyer a milers detreballadors a abraçar la banderafranquista i el seu centralisme,necessari per sostenir un règimnascut d’aquell 36, de la «EspanyaUna, Grande y Libre» i d’una «Es-paña antes roja que rota», queresaven els eslògans del Movimien-to Nacional (no oblidem que Francova nomenar a Juan Carlos com arei i successor del caudillo). I en elprocés pactat d’estabilització delrègim (Pacte constitucional) tots elspartits van acceptar l’anomenat«café para todos», per dissoldre icontenir els drets de les nacionsoprimides, com el sucre en el cafè,en un procés d’autonomieslimitades i indiscriminades. Estractava d’equiparar realitats del totdiferents com una Comunitat deMadrid (capital del regne) amb lesexigències nacionals de catalans ibascos… tot havia de ser tractat dela mateixa manera, per tal ques’ofeguessin les reivindicacionsnacionals mitjançant l’enfrontamentpermanent i les disputes entre elsterritoris per «no ser discriminats».A cada demanda de Catalunya oEuskadi, s’aixecava l’espantall delgreuge comparatiu.

A aquesta política van entrar deple els partits burgesos monàrquics

com CiU, però també el PSOE, IUi les direccions de CCOO i UGT. Ies va anar obrint una bretxa pro-funda entre el moviment delstreballadors i el dels pobles,especialment allà on hi haviadiferències importants d’origen.

Un problema central serà tornara establir els l laços entre lesreivindicacions de treballadors ipobles. No és possible deixar enmans de les direccions burgesescom CiU, o petit burgeses com aERC, les ànsies de llibertat d’amplissectors del poble català. El poblecatalà exigeix el seu dret de deci-dir, però com a treballadors/essabem que no hi ha llibertat sensetreball i sense justícia social, i quesón precises mesuresanticapitalistes davant d’aquestacrisi. Mesures que també xoquenamb els interessos de la burgesia

catalana que Mas representa. Lesretallades no es poden justificar ambel dèficit fiscal quan se segueixenpagant interessos del deute catalàals bancs (casualment el propervenciment és de 5000 milions: elsmateixos que demanen a Madridper a nòmines i proveïdors, perquèels diners que estan en la caixa pri-mer són per al capital financer en-cara que deixi un forat en lesbutxaques dels treballadors o delsserveis socials). També queda cla-ra l’opció quan resulta que elsmateixos milions de les balancesfiscals que reclama Mas, són els

independènciaque acumula el frau fiscal aCatalunya, és a dir el queessencialment protagonitza laburgesia que patrocina a CiU. Peraixò, el mateix dia de la Diada CiUvotava amb el PP a Madrid la refor-ma bancària, i l’endemà l’incrementdel pressupost de Defensa.

Perquè la burgesia catalana querepresenta Mas no prendrà la me-sura essencial de deixar de pagarel deute que sagna l’economia iestà a la base de les retallades,és que, si bé és imprescindibleque hi hagi unitat entre elmoviment obrer i sectors popularsdel poble català, no podenbarrejar-se interessos frontalmentcontraposats i cal fer-ho ambindependència de classe, ambcapacitat política per seguir lluitantcontra les retallades que imposatambé la burgesia catalana.

La nostra posicióÉs així que lluitem perquè la

classe obrera catalana doni suporti i encapçali la defensa del dretd’autodeterminació de Catalunya.Que aquesta lluita es concentri enla ruptura amb el règim monàrquic,un règim antidemocràtic hereu delfranquisme i de l’opressió ferotgeque va exercir aquest règim contraels drets democràtics dels pobles:Fora la Monarquia: dretd’autodeterminació. I, en positiu,estem per una República basca ocatalana, com a expressiód’aquesta capacitat de decidirimpossible sota la Monarquia. Peròvolem la més àmplia col·laboracióentre els treballadors i els pobles,per això defensem una Federacióde Repúbliques Socialistes, perquènomés si avancem cap al socialismepodrem resoldre no només lesànsies de llibertat dels pobles, baseindispensable per a una nova relacióen igualtat, sinó també aixecar-nossobre un capitalisme agònic quecolpeja durament la classetreballadora.


SIND

ICAL

Els treballadors i treballadoresd’AENA rebíem pels diaris lanotícia que els sindicats de laCoordinadora Sindical Estatal(CSE) estaven negociant ambl’empresa la reducció d’uns2.500 llocs de treball. Ja durantl’estiu, després del robatorilegal de la paga de desembreen una empresa que no depèndels Pressupostos Generals del’Estat, s’ha començat a aplicarla primera fase del pla empre-sarial de reducció de la plantillaamb vista a la privatització,escurçant l’horari operatiu d’11aeroports petits, del’anomenat grup III –ambimpacte directe sobre laplantilla, que en casos com elde Foronda, a Vitòria, suposaque passarà a tenir 20treballadors davant dels 120actuals.

Els treballadors i els Comitèsd’alguns centres afectats hanintentat reaccionar ambmobilitzacions contra aquestaretallada. El Comitè de Vitòria es vatraslladar a Madrid amb un grup detreballadors de l’aeroport, on vanser rebuts i van tenir el suport detreballadors dels Serveis Centrals ide l’Aeroport de Barajas, així compel sindicat CGT –majoria en elComitè de l’aeroport de Barajas,però exclòs de la CSE. APamplona, on la reducció espreveu menor, ja s’ha reduït l’horarioperatiu en algunes hores des del23 d’Agost, i també els treballadorsi el comitè han convocat aturadesparcials. En altres centres s’han fetconcentracions i assemblees.

No obstant això, només desprésque s’hagi estès la inquietud en laplantilla, i que la notícia hagi estat

publicada en la premsa, elsdirigents dels sindicats de la CSEhan emès algun comunicat alstrebal ladors. I en aquestscomunicats, els dirigents sindicalsque fa poc més d’un any van sig-nar un «Acord de Garanties» i unacord de desconvocatòria de vagaque suposadament havia de garan-tir fins a l’any 2018 les plantillesmínimes existents per a lesempreses del grup AENA, ensanuncien que estan negociant ambl’empresa un ‘pla de viabilitat’, quel’empresa té una posició molttancada, que no està disposada aoferir més del 60% per a lesprejubilacions voluntàries de majorsde 55 anys, i que només cobriranel 30% d’aquestes prejubilacions. Iens fan entendre que els acordsanteriors ja no tenen val idesadavant la nova situació.

AENA: UGTAENA: UGTAENA: UGTAENA: UGTAENA: UGT, CCCO i USO negocien pla de jubilacions per r, CCCO i USO negocien pla de jubilacions per r, CCCO i USO negocien pla de jubilacions per r, CCCO i USO negocien pla de jubilacions per r, CCCO i USO negocien pla de jubilacions per reduireduireduireduireduirplantillaplantillaplantillaplantillaplantilla

Per a salvar els llocs de treball:aixecar la lluita unitària contra laprivatització

LA JORNADA DE VLA JORNADA DE VLA JORNADA DE VLA JORNADA DE VLA JORNADA DE VAGA DEL SECTOR FERROVIARI DEL 17 de setembrAGA DEL SECTOR FERROVIARI DEL 17 de setembrAGA DEL SECTOR FERROVIARI DEL 17 de setembrAGA DEL SECTOR FERROVIARI DEL 17 de setembrAGA DEL SECTOR FERROVIARI DEL 17 de setembre, HA ESTe, HA ESTe, HA ESTe, HA ESTe, HA ESTAAAAAT UN ÈXITT UN ÈXITT UN ÈXITT UN ÈXITT UN ÈXIT,,,,,comptant amb una altíssima participació dels treballadors que no tenien carta de serveis mínims.

Durant la jornada s’han registrat nombroses incidències en diverses províncies com a Cantàbria, Valladolid,Madrid, Barcelona, Salamanca, Sevilla, Tarragona, Burgos… on un bon nombre de circulacions s’han suprimito bé han patit importants retards.

Tot això malgrat l’actitud del Ministeri de Foment d’imposar uns serveis mínims abusius per a conculcar eldret constitucional a la vaga i malgrat l’actitud de la policia que ha envaït les estacions i ha impedit que elsdelegats i delegades dels sindicats convocants poguessin exercir el dret a informar als treballadors, comespecifica la llei. Com a exemple de l’actitud totalitària i intransigent del govern, aplicada a través dels seuscossos repressius de seguretat, el que va passar a l’estació d’Atocha (Madrid) durant el matí, on vancarregar contra una concentració pacífica de treballadors, amb quatre detinguts i nombrosos ferits.

El Ministeri de Foment també ha de prendre nota de la massiva participació de treballadors en aquestanova jornada de vaga i, si no vol que s’intensifiqui el conflicte, cal que obri un procés de diàleg senseimposicions. La reunió demà amb la ministra és una ocasió que Foment no hauria de desaprofitar, si no ésaixí, totes l’organitzacions sindicals continuarem amb les mobilitzacions fins a aconseguir els objectius.

CCOO, CGT, SEMAF, SCF, SF, UGT17 de setembre de 2012

A més, la vaga de RENFE-ADIF estatal contra la disgregació i privatització del ferrocarril públic, se sumavaa Barcelona amb la de la resta de transports urbans i alguns metropolitans, contra la retallada de l’extra denadal i, en el cas de autobusos contra l’acomiadament d’Andreu de Cabo. Excepte en FFCC de la Generalitat,en què les xifres van ser més baixes, a Metro i Autobusos es va arribar al 99% de vaguistes.

Malgrat la repressió...Malgrat la repressió...Malgrat la repressió...Malgrat la repressió...Malgrat la repressió...


SIND

ICAL

Com és possible que, desprésd’haver pregonat a so de bombo iplaterets que teníem ‘blindada’ lacontinuïtat de la plantilla després del’acord de garanties de Març 2011,signat fins i tot amb el Ministeri deFoment, i de la posteriordesconvocatòria de vaga, ara enssurtin amb aquestes? És que elsseus assessors els han fallat –com,per altra banda, els fallen a tots elstreballadors i treballadores ques’enfronten a un ERO en la sevaempresa? Per descomptat n’hi ha,com a poc, per a indignar-se.

El més greu del cas és que elsdirigents dels sindicats de la CSEestiguin entrant en una negociaciósota el xantatge que és «o això ol’ERO<2 (perquè ara la nova re-forma laboral permet que s’apliquinEROs en les empreses públiques),i que no estiguin plantejant capmesura de lluita. Per descomptat, qualsevol trebal lador otreballadora, per poc lluitador quesigui, sap perfectament que peranar a una negociació cal teniralgun mitjà per pressionar. Lapràctica sindical majoritària delsúltims anys, no obstant això, haignorat aquesta veritat elemental,subst i tuint la pressió delstreballadors mitjançant vagues imobilitzacions –que encara quepoden començar sent petites,creixen si es mantenen i es dotend’objectius-, per convocatòries devagues fantasma per no fer-les,per reunions de despatx, sopars imenjars en hotels de luxe, ideclaracions a la premsa, com a‘eines’ de negociació, en què els

objectius s’anaven rebaixantsistemàticament, fins a quedar encaricatures de la voluntatexpressada pels treballadors itreballadores. Aquest ha estat el casd’AENA, on una gran part detreballadors i treballadores ens vammobilitzar l’any passat contra laprivatització, i que avui veiem comaquesta lluita s’ha convertit, permitjà dels acords que que ni tan solses compleixen, en un arma per agarantir als especuladors laprivatització dels sectors del’empresa que generen beneficis.

Però no només els sindicats dela CSE tenen responsabilitats enaquesta situació. USCA, el sindicatcorporatiu dels controladors aeris,també es dedica a mirar cap al’altra banda. El control aeri de 13torres ha estat privatitzat sense lamenor oposició. Al voltant de 450controladors i controladores estanencara pendents de judici per lavaga espontània de desembre de2010, actuant sense voler-ho comostatges d’un procés en què seran«la moneda de canvi» per mantenirla paràlisi del col·lectiu. Però lareducció també afecta al col·lectiude control, i l’empresa parla d’unexcedent de prop de 500controladors. Curiosa coincidència.El temps també corre contraaquest col·lectiu: el nombre decontroladors i controladores«sobrants» creix en la mesura queles torres van sent privatitzades, ique nous controladors icontroladores low cost són formatsper les empreses aspirants a que-dar-se amb el control privatitzat.

Però la resposta encara éspossible. Cal unificar la lluita pelmanteniment de les plantil lesactuals i contra els plansprivatitzadors de tots els col·lectiusd’AENA. Cal començar a ferreunions de coordinació sindicaltambé amb els treballadorssubcontractats, que pateixen lesretallades d’AENA també als seussalaris i llocs de treball. Cal fer unfront comú contra la privatitzacióamb els altres sectors en lluita con-tra les privatitzacions i contra lesmesures del govern. Només si unimles forces la lluita podrà triomfar. Javam recoll ir més de 20.000signatures contra la privatització deBarajas l’any passat, busquem elsuport de les poblacions delsAeroports contra la privatització i elsseus efectes contra l’ocupació id’encariment del servei públic.Discutim tot això en Assembleesunitàries en tots els centres, iimposem a les direccions sindicalsde la CSE un pla de lluita, encomptes de la actual negociaciósense sortida:

Per la integritat de la plantilla,Per la integritat de la plantilla,Per la integritat de la plantilla,Per la integritat de la plantilla,Per la integritat de la plantilla,cap un acomiadament, cap baixacap un acomiadament, cap baixacap un acomiadament, cap baixacap un acomiadament, cap baixacap un acomiadament, cap baixasense cobrirsense cobrirsense cobrirsense cobrirsense cobrir.....

Pe l manten iment de lesPel manten iment de lesPel manten iment de lesPel manten iment de lesPel manten iment de lescondicions de salari i treball. Nocondicions de salari i treball. Nocondicions de salari i treball. Nocondicions de salari i treball. Nocondicions de salari i treball. Noa les reba ixes n i a ls canv isa les reba ixes n i a ls canv isa les reba ixes n i a ls canv isa les reba ixes n i a ls canv isa les reba ixes n i a ls canv ishoraris.horaris.horaris.horaris.horaris.

Pel compliment dels acordsPel compliment dels acordsPel compliment dels acordsPel compliment dels acordsPel compliment dels acordssignats.signats.signats.signats.signats.

Per la defensa d’una AENA pú-Per la defensa d’una AENA pú-Per la defensa d’una AENA pú-Per la defensa d’una AENA pú-Per la defensa d’una AENA pú-blica i contra les privatitzacions.blica i contra les privatitzacions.blica i contra les privatitzacions.blica i contra les privatitzacions.blica i contra les privatitzacions.

Luca Gómez-Pintado.ACC de Gavà, Aena.


INTE

RNAC

IONA

L BrasilBrasilBrasilBrasilBrasil

Tres elements determinen una novasituació: el Govern Dilma naixia mésfeble que el de Lula, va arribar la crisieconòmica i hi ha un ascens delmoviment de vagues. A això cal afegirque l’any passat van caure 7 ministresdel Govern, inclòs el d’Economia permotius de corrupció.

Crisi econòmicaEl Govern deia que el Brasil estava al

marge de la crisi, però el 2011 el PIB vacréixer un 2’7% ,molt per sota del 4%previst i el més baix dels anomenats BRICS(països emergents: Brasil, Rússia, Índia, Xinai Sud-àfrica). Sembla que aquest any cauriaa l’1%. Les exportacions per a Xina cauenun 12%. Hi ha treball, però amb jornadesllargues i precàries. La política del GovernDilma davant d’això és un fort ajust queafecta salut, educació i àrees socials. Im-pulsa l’augment del crèdit a empreses ifamílies, amb una caiguda dels impostos alconsum. Però aquest augment del crèdits’acumula a la primera mesurad’endeutament del passat Govern Lula. Aixòs’afegeix a un augment dels costos enhabitatge producte de l’especulació quearrosseguen els Jocs Olímpics i el mundialde futbol. El nivell d’endeutament de l’Estatés de 3 bilions de reals entre deute intern iextern.

Augment de les mobilitzacionsSalten a la lluita la construcció civil,

hidroelèctriques i bombers. També metgesfederals, docents universitaris, ferroviaris,bombers, policia... La resposta del Governés l’augment de la repressió i lacriminalització de les lluites, però no va po-der detenir el moviment. Això provoca unnou procés de lluites radicalitzades i ambenfrontaments amb la policia, que sovintdesborda o arrossega a les direccionssindicals, amb un nou sector jove que esposa al capdavant.

El Corrent Socialista delsTreballadors

La CST s’està construint al voltant de leslluites com un corrent crític dins del PSOL.Ha impulsat un bloc del 40% amb altrescorrents, en oposició a Eloísa Helena i elseu projecte d’arribar a acords amb partitsburgesos. El bloc presenta candidaturapròpia. Babá serà a les properes eleccionscandidat de les lluites.

El company de LI que vaparticipar al Congrés dela UIT-CI al Brasil va en-trevistar a «Babá». Vacomençar a militar a 1980en la primera vaga nacio-nal docent a launiversitat. Durant lavaga va participar de lafundació del PT de Pará.Amb un petit grupd’estudiants van formarConvergència Socialista(LIT). Va dirigirl’associació de docents d’universitat federal de Pará iha estat membre de la direcció de la Central Única deTreballadors (CUT), de la fundació de la qual tambéva participar. Activista també en movimentsd’ocupacions urbanes. Al 1988 va ser elegit regidorde Belén. Al 90 va ser elegit diputat per l’estat de Pará,reelegit al 94, conegut com «el diputat piquetero», vaparticipar en el Moviment de Treballadors sense Terra(MST) al Pará, on la policia va assassinar a 17 dirigentsdel moviment. Va ser diputat Federal pel PT al 98. Al2002 quan Lula va ser escollit, també va ser reelegitdiputat federal. Quan Lula va entrar al Govern en 2003i va donar continuïtat al Pla econòmic neoliberal, Babáva ser un dels tres diputats que van enfrontar elGovern; per això el PT els va obrir un expedient queva acabar amb la seva expulsió del partit a 2003. Es vainiciar un moviment per construir un nou partit. Esvan reunir prop de 600.000 signatures i al juliol de 2004es va fundar el Partit Socialista Obrer (PSOL). Ja a Riode Janeiro al 2006 va ser candidat a per l’Estat deRio. Va tornar a la Universitat, va concloure els estudisi es va presentar a docent a la Universitat Federal deRio de Janeiro. En la lluita actual, participa en el comitède vaga.

Lluita Internacionalista- Què ha significat Lula per alLluita Internacionalista- Què ha significat Lula per alLluita Internacionalista- Què ha significat Lula per alLluita Internacionalista- Què ha significat Lula per alLluita Internacionalista- Què ha significat Lula per altreballador brasiler?treballador brasiler?treballador brasiler?treballador brasiler?treballador brasiler?

Babá. Babá. Babá. Babá. Babá. Durant els 8 anys del Govern Lula (2003 al 2011) vaaplicar i va aprofundir el pla econòmic neoliberal. Va trair totsels seus compromisos anteriors, però va aconseguir mantenirun suport popular gran. Fins i tot en la crisi del 2008, a Brasilhi havia una etapa de creixement econòmic, i això vapermetre a Lula superar-la sense un gran desgast. Per alsbancs va ser el millor president que van tenir els últims anys,perquè el seu Govern va pagar els interessos i l’amortitzaciódel deute. Per a educació va destinar un 2’99% delpressupost, i per a salut un 4’05%, mentre en el pagamentdel deute enterrava el 44%. Va mantenir el seu prestigi i vaestablir un control molt fort sobre els sindicats (a través de laCUT) i dels moviments populars, cooptant-ne els dirigents.

S'obre una novaS'obre una novaS'obre una novaS'obre una novaS'obre una novasituaciósituaciósituaciósituaciósituació

"-Hi ha- un canvi de la l’arribada de la crisi i joventut."


INTE

RNAC

IONA

L

Va haver-hi poques lluites contra elGovern i va acabar amb un 70%d’aprovació popular. En programescom la borsa de família va donarpetites quantitats a tres milions defamíl ies pobres. Anava creantborses d’electors. Per a la classemitjana va impulsar el consumbasat en el crèdit. Això l i vapermetre obtenir un cert suport dela classe mitjana. No va complir lapromesa de Reforma Agrària, peròl’MST no va trencar amb el Govern.Va omplir l ’administració amb20.000 càrrecs de confiança. Vafer aliances a dreta i va finançar icooptar dirigents sindicals i demoviments per crear una barrerade contenció. Va rel lançarpersonalment a Dilma Roussef i vaaconseguir que fos escollida. Vanaparèixer molts casos de corrupcióutilitzant diners públics per a lescampanyes electorals del PT queimplicaven majoritàriament diputatsdel partit, inclòs el seu cap degabinet.

LI-Dieu que s’ in ic ia un nouLI-Dieu que s’ in ic ia un nouLI-Dieu que s’ in ic ia un nouLI-Dieu que s’ in ic ia un nouLI-Dieu que s’ in ic ia un nouperiode. En quin sentit?periode. En quin sentit?periode. En quin sentit?periode. En quin sentit?periode. En quin sentit?

B.B.B.B.B. La crisi econòmica va arribaral Brasil al final del Govern Lula. Jaamb Dilma van començar les lluites,com les actuals de diversos sectorsde funcionaris públics. Vagues du-res en la construcció, vagues moltradical itzades, com en laHidroelèctrica de l’Amazones, enlluita contra un treball semiesclau.Amb Dilma baixa el creixement ipuja la inflació. Ara ha pujat molt lataxa d’impagats entre la classemitjana.

LI- Com veieu el nou govern deLI- Com veieu el nou govern deLI- Com veieu el nou govern deLI- Com veieu el nou govern deLI- Com veieu el nou govern deDilma 2011?Dilma 2011?Dilma 2011?Dilma 2011?Dilma 2011?

B- B- B- B- B- Dilma va rebre 113 milions dereals de constructores, agronegocisi sector financer, entre altres sectorsempresarials. Tot i això, apareixamb el 80% de suport popular. Hanesclatat nous escàndols decorrupció. I Dilma no és Lula, en-cara que va tenir una actitud més

clara contra la corrupció dins delgovern, la qual cosa li ha permèsmantenir una alta aprovació popu-lar. Lula va buscar per a leseleccions d’octubre el suport dePablo Malufi, un personatge queve de la dictadura i està processatper diversos casos de corrupció,per enfrontar a José Serra,candidat de la dreta. Va provocarun escàndol.

L I . - D ieu que s ’ in ic ienL I . - D ieu que s ’ in ic ienL I . - D ieu que s ’ in ic ienL I . - D ieu que s ’ in ic ienL I . - D ieu que s ’ in ic ienmobil itzacions. Els professorsmobil itzacions. Els professorsmobil itzacions. Els professorsmobil itzacions. Els professorsmobil itzacions. Els professorsuniversitaris esteu en vaga.universitaris esteu en vaga.universitaris esteu en vaga.universitaris esteu en vaga.universitaris esteu en vaga.

B.- B.- B.- B.- B.- Els salaris fa temps quecauen. L’últim acord no es vacomplir i el 17 de maig va saltar lavaga. Feia anys que els professorsno anaven a la vaga. El primer diavan ser 40 i ràpidament va créixer.Avui són 51 universitats en vaga,més 5 Instituts Federals de segongrau. Més tard s’hi van unir elstècnics administratius de lesuniversitats i ara entren altressectors de funcionaris públics.També els estudiants, ja en 40universitats. Això també és el reflexde les mobilitzacions estudiantils ijuvenils que arriben d’Europa.Assemblees massives com no esveien abans. Això demostra uncanvi de la realitat del país quereflecteix l’arribada de la crisi i lainfluència del moviment de joventut.

L I . - Com responen lesL I . - Com responen lesL I . - Com responen lesL I . - Com responen lesL I . - Com responen lesdireccions sindicals a aquestadireccions sindicals a aquestadireccions sindicals a aquestadireccions sindicals a aquestadireccions sindicals a aquestanova s i tuació? Quina re lac iónova s i tuació? Quina re lac iónova s i tuació? Quina re lac iónova s i tuació? Quina re lac iónova s i tuació? Quina re lac iós’estableix entre treballadors is’estableix entre treballadors is’estableix entre treballadors is’estableix entre treballadors is’estableix entre treballadors isindicats?sindicats?sindicats?sindicats?sindicats?

B.- B.- B.- B.- B.- La majoria de sindicats lligatsal Govern, com la CUT o Força Sin-dical, intenten contenir les vagues,però en alguns casos, com enconstrucció civil o els metal·lúrgics,són superats per la pròpia base,amb vagues radicalitzades. Aquestmoviment tendeix a ampliar-se ambl’aprofundiment de la crisieconòmica.

L I . - Aquest octubre h i haL I . - Aquest octubre h i haL I . - Aquest octubre h i haL I . - Aquest octubre h i haL I . - Aquest octubre h i hae lecc ions a l Bras i l . Quèe lecc ions a l Bras i l . Quèe lecc ions a l Bras i l . Quèe lecc ions a l Bras i l . Quèe lecc ions a l Bras i l . Quèprepareu?prepareu?prepareu?prepareu?prepareu?

B.- B.- B.- B.- B.- En les properes eleccionsmunicipals hi haurà un creixementdel PSOL, partit del qual formempart. És l’únic que no està implicaten processos de corrupció. <a Be-lén podria elegir alcalde i tenimpossibilitats a la capital de l’estatMacapá i a Rio també estem bensituats per aconseguir la segonavolta. El PSOL té només tresdiputats i un senador però no técap escàndol de corrupció. Tambépodria ampliar el nombre deregidors.

realitat del país que reflecteixla influència del moviment de la


INTE

RNAC

IONA

LRepudiem la massacre contra lavaga dels miners sud-africansLa policia sud-africana va disparar dijous passat contra els miners en vaga a Marikana –que pertanya la multinacional Lonmin- i va assassinar 34 treballadors. Els miners estaven en vaga des del 10d’Agost, reclamant augment salarial –dels 3.000 Rands mensuals (menys de 300•) que cobren, finsa 12.500 (uns 1.200 •)- i millores en les condicions laborals. La protesta es va organitzar contra elsindicat oficial National Union of Mineworkers (NUM), afiliat a COSATU (Congress of South Afrikan

Trade Unions). La vaga, dirigida per una antiga rupturadel sindicat oficial, la Association of Mineworkers andConstruction Union (AMCU), va ser desautoritzada desde l’inici per la burocràcia oficialista del NUM, que dónasuport a la política del govern del Congrés NacionalAfricà [el partit de Mandela] i la seva complicitat ambles multinacionals mineres contra les reivindicacionsobreres.

El president del govern, Jacob Zuma, del CongrésNacional Africà (ANC), va dir estar horroritzat iconsternat, però en realitat la policia va complir al peude la lletra les seves ordres d’aplicar mà dura en larepressió d’aquesta massiva vaga que desbordava elcontrol del sindicat fidel al govern. El Partit Comunista

de Sud-àfrica (SACP), en coalició amb l’ANC,va llançar fortes acusacions contra elsvaguistes i contra els dirigents de la vaga,cridant a la policia i al govern a detenir-los ia il·legalitzar el sindicat.

Des de Lluita Internacionalista cridem alstreballadors i treballadores, a lesorganitzacions polítiques i sindicals, almoviment estudiantil i a tots els lluitadors illuitadores a repudiar aquest crim, exigintpresó i càstig per als culpables, i a defensarles reivindicacions de la lluita dels minerscontra les multinacionals i el govern sud-africà al seuservei, assistint a quantes convocatòries i actes de suportes realitzin.

Investigació i càstig dels culpables de la matança deMarikana!

Visca la lluita dels miners sud-africans per les sevesjustes reivindicacions!

Contra el saqueig de les multinacionals:Nacionalització sota control obrer de la indústria

minera!

Agost 2012

Sud-àfricaSud-àfricaSud-àfricaSud-àfricaSud-àfrica

Vam realitzar l'escolad'estiu estudiant El crac ila depressió dels anys 30, iles seves aplicacions a lapolítica actual.


INTE

RNAC

IONA

L

Militants del Comitè d’Enllaç In-ternacional LI-FO (Lluita Inter-nacionalista, estat espanyol iFront Obrer de Turquia), vamassistir durant els primers diesd’Agost al campament d’estiude l’Organització delsComunistes Internacionalistesde Grècia (OKDE).

Al campament van participar alvoltant de 100 militants del partittrotskista grec, de totes les edats,que durant una setmana vanmantenir debats sobre diferents te-mes. Es va parlar de les últimeslluites dels treballadors itreballadores grecs contra els plansde rescat i els seus efectes, de lesnoves formes d’auto-organitzacióque estan sorgint en aquesteslluites, i de la polít ica delsrevolucionaris tant en les lluites comdavant la possibilitat d’un governfrontpopulista d’esquerra, obertaper l’ascens electoral de Syriza i elcol·lapse del bipartidisme PASOK-ND dels últims temps. També esva discutir sobre l’ascens del grupfeixista Alba Daurada, i el perill querepresenten les bandes feixistes pera sectors de la joventut i per a leslluites obreres i populars. Sobreaquest tema, si bé hi ha unacomprensió comuna sobre la base

social d’aquests grups, elscompanys de OKDE van plantejarobertament la necessitat d’unapolítica clara des dels organismesde lluita –assemblees, comitès,plataformes- per a respondre a lesagressions amb un enfocament declasse i denunciant el caràcter deles mesures del govern quepromocionen a les organitzacionsfeixistes, encara que ara com araaquestes siguin bastant localitzadesi no han començat a enfrontar-seobertament a les lluites excepte ensectors de la joventut estudiantil. Esvan abordar amb especial interèsels processos d’ocupació que estancomençant a produir-se, ambautogestió o control obrer, o ambformes menys avançades, com aresposta a una situació en la qualOKDE calcula que unes 5000empreses tancaran abans del finalde 2012, amb una nova onadad’acomiadaments.

Militants d’altres organitzacionsinternacionals van participar tambéal campament: els francesos delcorrent L’Etincelle del NPA i deLutte Ouvriere, els austríacs de laTendència ComunistaRevolucionària Internacional (RCIT)i els argentins del Corrent ObrerRevolucionària (COR). Amb tots ells

vam mantenir reunions per a tractarde conèixer-nos i buscar lapossibilitat d’acords en la lluita declasses sota l’actual crisieconòmica, amb resultatsdesiguals.

També ens vam reunir amb ladirecció de OKDE, que es van mos-trar molt interessats en la nostrapolítica a l’estat espanyol i a Turquia,i a nivell internacional, i que ens vanproporcionar elements moltvaluosos per al coneixement delmoment que travessen la crisi i lalluita de classes a Grècia.

L’organització del campament vaser molt bona, malgrat les dificultatsper a organitzar activitats comaquesta pels efectes de la crisi i lesdificultats de molts companys icompanyes per a poder assistir aelles a causa de la situacióeconòmica i les exigències deltreball. En tot moment, l’actitud delscamarades va ser atenta i genero-sa amb nosaltres.

Com internacionalistes, vam in-tentar posar les bases per al’activitat conjunta i coordinada deles nostres organitzacions a nivellinternacional, davant elsdesafiaments dels revolucionaris i laclasse obrera devant la crisi capi-talista. Esperem que aquestes ba-ses puguin créixer en el pròximperíode i ens permetin realitzarcampanyes polítiques conjuntesque acostin a les nostresorganitzacions en la lluita comunade la classe obrera per la revoluciósocialista internacional.

Internacionalisme: GrèciaInternacionalisme: GrèciaInternacionalisme: GrèciaInternacionalisme: GrèciaInternacionalisme: Grècia

Vam participar alcampament de OKDE


INTE

RNAC

IONA

L

Conversem a París ambGhayath Naïsée, actual líder del’Esquerra Revolucionària a Síria(CGR).

LI.- Quina és la situació actualLI.- Quina és la situació actualLI.- Quina és la situació actualLI.- Quina és la situació actualLI.- Quina és la situació actualde la revolució siriana?de la revolució siriana?de la revolució siriana?de la revolució siriana?de la revolució siriana?

GN.- GN.- GN.- GN.- GN.- La revolució continua, lesprotestes continuen i la resistènciapopular s’estén sobre una gran partdel territori. La dictadura utilitzatotes les seves capacitats, inclosal’aviació militar. Però el poble rebelvol la caiguda del règim oligàrquic.Observem una millor organitzacióde les l luites i sobretot eldesenvolupament dels òrgansd’auto-organització i autogestió.

LI.- Explica’ns una mica mésLI.- Explica’ns una mica mésLI.- Explica’ns una mica mésLI.- Explica’ns una mica mésLI.- Explica’ns una mica méssobre aquests organismes. Quisobre aquests organismes. Quisobre aquests organismes. Quisobre aquests organismes. Quisobre aquests organismes. Quiels forma? Com s’organitzen?els forma? Com s’organitzen?els forma? Com s’organitzen?els forma? Com s’organitzen?els forma? Com s’organitzen?Quines tasques assumeixen?Quines tasques assumeixen?Quines tasques assumeixen?Quines tasques assumeixen?Quines tasques assumeixen?

GN.- GN.- GN.- GN.- GN.- Les masses revoltadess’organitzen en petits pobles obarris en comitès locals. És a dirdes de baix. Aquests comitès par-ticipen en la coordinació a escalalocal o de diversos districtes de lesgrans ciutats. La seva funcióconsisteix a organitzar l luites,manifestacions, distribuir fullets,tenir cura dels ferits, recaptar fonsde per a ajudar als necessitats i,finalment, assegurar la coberturamediàtica d’aquestes l luites:vídeos, notes de premsa, entrevis-tes amb televisions per satèl·lit. Elsorganismes d’autogestió són elsconsells locals, la majoria dels qualssón elegits o elegides per lesmasses per gestionar la vidaquotidiana.

LI .- Quin és e l paper de laLI .- Quin és e l paper de laLI .- Quin és e l paper de laLI .- Quin és e l paper de laLI .- Quin és e l paper de laclasse obrera?classe obrera?classe obrera?classe obrera?classe obrera?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- A primera vista, cap classe-com a tal- juga un paper princi-pal. Però una anàlisi més acuradarevela dos elements. El primer ésque les forces motrius de larevolució popular siriana són laclasse obrera, els camperols po-bres, els marginats de les zonesurbanes i rurals i les capes inferiorsde la petita burgesia. En segon

SiriaSiriaSiriaSiriaSiriaPalestinaPalestinaPalestinaPalestinaPalestina

"Aquesta criimperialista h

Una coalició internacional hadesplegat una nova campanyacontra l’ocupació israeliana dePalestina i el bloqueig de Gaza.És la tercera edició de la «Flotillade la Llibertat». El veler «Estelle»va partir al juny de Suècia i janavega cap a la franja.

Gaza és la presó més gran delmón. Els seus 1,7 milions d’habitantspateixen un bloqueig per terra, mari aire imposat per l’ocupant israeliàpel resultat d’unes eleccionsdemocràtiques que no van agradarla UE, Israel i els Estats Units. Ara,el bloqueig s’ha fragmentat pel canvide la postura egípcia després de larevolució, d’obrir parcialment el pasterrestre de Rafah. Els israelians controlen la quantitat i composició delque poden importar o exportar. No hi ha lliure pas de persones.

La població de Gaza és majoritàriament refugiada. Són els palestinsque van haver de marxar de les seves llars com a conseqüència de lacreació de l’Estat d’Israel i que mai han pogut tornar a casa.

L’«Estelle» denuncia la política hipòcrita de comunicats equidistantsdels governs i de la UE, que en el fons dóna cobertura a l’ocupacióisraeliana. La primera flotilla va ser atacada per la marina israeliana ambel resultat de nou activistes turcs assassinats. La segona mai va podersalpar dels ports de Grècia pel bloqueig de les autoritats d’Atenes.L’«Estelle», un veler amb 90 anys d’història, torna a intentar-ho. Alhora,un vaixell palestí ha de sortir a mar obert des del mateix port de Gaza.

La marxa de «Estelle», des d’Escandinàvia i el seu pas per a diferentslocalitats europees, entre elles Donosti, Bermeo, Alacant i Barcelonaserveix per denunciar el bloqueig i la colonització israeliana, sobre labase de lleis racistes i una ocupació que converteix els territoris ocupatspalestins en bantustans aïllats.

Ja n’hi ha prou de complicitat de la UE amb l’ocupacióJa n’hi ha prou de complicitat de la UE amb l’ocupacióJa n’hi ha prou de complicitat de la UE amb l’ocupacióJa n’hi ha prou de complicitat de la UE amb l’ocupacióJa n’hi ha prou de complicitat de la UE amb l’ocupacióisraelianaisraelianaisraelianaisraelianaisraeliana

TTTTTrrrrrenquem el bloqueig a Gazaenquem el bloqueig a Gazaenquem el bloqueig a Gazaenquem el bloqueig a Gazaenquem el bloqueig a GazaFora l’estat d’Israel. Per una Palestina lliure i democràtica sobreFora l’estat d’Israel. Per una Palestina lliure i democràtica sobreFora l’estat d’Israel. Per una Palestina lliure i democràtica sobreFora l’estat d’Israel. Per una Palestina lliure i democràtica sobreFora l’estat d’Israel. Per una Palestina lliure i democràtica sobre

el seu territori històricel seu territori històricel seu territori històricel seu territori històricel seu territori històric

Més informació. www.rumboagaza.org

«Estelle», un veler pertrencar el bloqueig de Gaza


INTE

RNAC

IONA

L

lloc, això es confirma veient nomésel mapa de les zones que s’hanaixecat des del principi de larevolució: pobles i ciutats de classeobrera com els suburbis deDamasc, Alep i Homs o zonesrurals excloses, com Idlib, Daraa iDeir al Zor. A més, qualsevolactivitat autònoma de la classeobrera ha estat prohibida durantquaranta anys sota Assad pare ifill. Els sindicats estan al servei delrègim. La revolució és, doncs, unaacció emancipadora de la classeobrera: estan sorgint embrions desindicats de l luita en eldesenvolupament del procésrevolucionari.

LI.- La revolució va començarLI.- La revolució va començarLI.- La revolució va començarLI.- La revolució va començarLI.- La revolució va començaramb manifestacions populars,amb manifestacions populars,amb manifestacions populars,amb manifestacions populars,amb manifestacions populars,però hi va haver un moment enperò hi va haver un moment enperò hi va haver un moment enperò hi va haver un moment enperò hi va haver un moment enquè va haver d’armarquè va haver d’armarquè va haver d’armarquè va haver d’armarquè va haver d’armar-se. Què-se. Què-se. Què-se. Què-se. Quèpenseu de la lluita armada?penseu de la lluita armada?penseu de la lluita armada?penseu de la lluita armada?penseu de la lluita armada?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Sí, les forcesrevolucionàries no volien recórrera les armes en els primers mesosde la revolució: les manifestacionseren pacífiques. No obstant això,dos factors han portat a l’aparicióde la resistència popular armada.El primer factor és la brutalitat dela dictadura de la burgesia al po-der contra dels manifestants:assassinats, morts sota la tortura,detencions de desenes de milersde persones, humil iacions,violacions, destrucció de pobles ibarris, incendi de camps... Elsegon factor va ser l’augment delnombre de desertors des de junyde 2011. En particular, les petitesbrigades de civils armats i desertorsde l’exèrcit es van organitzar perdefensar les protestes.

LI.- Parla’ns de l’Exèrcit SiriàLI.- Parla’ns de l’Exèrcit SiriàLI.- Parla’ns de l’Exèrcit SiriàLI.- Parla’ns de l’Exèrcit SiriàLI.- Parla’ns de l’Exèrcit SiriàLliure.Lliure.Lliure.Lliure.Lliure.

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Totes aquestes brigadesarmades populars són l’ExèrcitSirià Lliure. «Exèrcit Sirià Lliure» ésel nom genèric de la resistènciapopular armada. No és un autènticexèrcit, perquè no té uncomandament central i unificat. Nohi ha una jerarquia. Això té

avantatges i desavantatges. Lacentralització de la resistència po-pular armada és necessària, ambuna estratègia revolucionària,democràtica i social. En aquestsentit, donem suport a laresistència popular armada sensecallar les nostres crítiques quan si-gui necessari per a la victòria de larevolució o si es descuida el treballen les lluites de masses.

LI.- LI.- LI.- LI.- LI.- I el paper dels oficials deI el paper dels oficials deI el paper dels oficials deI el paper dels oficials deI el paper dels oficials del’antic règim?l’antic règim?l’antic règim?l’antic règim?l’antic règim?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Repeteixo el que diuen elsmanifestants: benvinguts els quiabandonen el naufragi del règimdictatorial, però no han de tenircap l loc en la direcció de larevolució.

LI.- Quina és la pol í t ica deLI.- Quina és la pol í t ica deLI.- Quina és la pol í t ica deLI.- Quina és la pol í t ica deLI.- Quina és la pol í t ica del’esquerra a Síria?l’esquerra a Síria?l’esquerra a Síria?l’esquerra a Síria?l’esquerra a Síria?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Diversos grups del’esquerra treballen a tres nivells:1) participar en la coordinació iorganització de les l luites demasses, 2) Sensibilitzar i radicalitzarla seva lluita per reivindicar canvispolítics i socials més profunds iradicals, 3) Treballar per formar unaàmplia al iança de l’esquerrarevolucionària i democràtica, perintervenir en el procés revolucionarien curs. I alhora treballar per launitat de les forces revolucionàriesa l’esquerra en un programa detransició per transformar unarevolució democràtica amb un po-

tencial social com és revoluciósiriana en revolució permanent.Tenint en compte aquestselements, per a nosaltres no ésd’esquerra qui -a Sír ia o enqualsevol lloc del món- no dónasuport a la revolució popular.

LI.- I el PC?LI.- I el PC?LI.- I el PC?LI.- I el PC?LI.- I el PC?NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- El PC sirià històric es divideix

en tres fraccions. Tots tenen lesseves arrels en el PC de KhaledBagdash, famós estalinista coneguta la regió, que va morir fa uns anys.El seu fill també va heretar unafracció d’aquest partit, que és unfidel aliat del règim de la dictadura.La segona fracció és el PC«unificat», tan estalinista com elpartit mare i aliat del règim. El ter-cer grup és la fracció de QadriJamil, que es va convertir enviceprimer ministre del governdesignat pel dictador fa uns dosmesos. Moltes de les estructuresde base i els activistes jovesd’aquestes fraccions han deixataquests partits oportunistes perunir-se a la revolució.

LI .- Quines són les vostresLI .- Quines són les vostresLI .- Quines són les vostresLI .- Quines són les vostresLI .- Quines són les vostrescrítiques al Consell Nacional decrítiques al Consell Nacional decrítiques al Consell Nacional decrítiques al Consell Nacional decrítiques al Consell Nacional deTTTTTransició i a la dirransició i a la dirransició i a la dirransició i a la dirransició i a la direcció políticaecció políticaecció políticaecció políticaecció políticadels islamistes?dels islamistes?dels islamistes?dels islamistes?dels islamistes?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Les crítiques al CNS sónmoltes. En primer lloc, la sevaformació a l’octubre de 2011 no vaser democràtica: un grupdesconegut va tr iar als seus

ida a la intervenció militarha tingut un efecte catastròfic..."


INTE

RNAC

IONA

L membres a porta tancada, en unhotel d’Istambul, en alguns ca-sos sense ni tan sols haver-hoconsultat als interessats. Dos:després es va convertir enpresoner dels estats que eltutelen: el Qatar, Turquia, l’AràbiaSaudita i França...Tres: la sevaestratègia des del principi no esbasa en la força i la voluntat delpoble sirià. Es construeix i conti-nua fent-ho sobre una intervenciómilitar estrangera, que rebutgem.Quatre, la força hegemònica enel CNS són els GermansMusulmans. Els islamistes, comels Germans Musulmans, estansubordinats i finançats pel Qatari l’ Aràbia Saudita. El seu progra-ma, en la majoria de casos, ésconfessional i per tantreaccionari, i posa en perill elprocés revolucionari; qualsevolacció o propaganda religiosa éspart de la reacció.

L I . - Per què rebutgeu laL I . - Per què rebutgeu laL I . - Per què rebutgeu laL I . - Per què rebutgeu laL I . - Per què rebutgeu laintervenció imperialista?intervenció imperialista?intervenció imperialista?intervenció imperialista?intervenció imperialista?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Aquesta crida a laintervenció militar imperialista hatingut un efecte catastròfic, jaque va aixecar la il·lusió d’un fi-nal proper i fàcil del règim. A mésaixò ha sembrat divisió al si deles forces revolucionàries.Aquesta crida a la intervencióimperialista ha tingut un efectedesmoral itzador entre lesmasses revolucionàries que larebutjaven. Sense intervencionsmilitars imperialistes el nombre de

víctimes mortals supera els 25.000.Quants serien amb una intervenciódirecta? Un any i mig després en-cara no hi ha una intervenció mili-tar imperialista directa ... si nocomptem Rússia i Iran.

LI.- Fins a quin punt aquestLI.- Fins a quin punt aquestLI.- Fins a quin punt aquestLI.- Fins a quin punt aquestLI.- Fins a quin punt aquestsuport és important per al règim?suport és important per al règim?suport és important per al règim?suport és important per al règim?suport és important per al règim?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Rússia li ofereix un suportmilitar, diplomàtic, econòmic i so-cial. L’Iran també va donar cincmil milions de dòlars al règim. Liva comprar la meitat de la collitaamb un any d’antelació. Per noparlar dels assessors militars, etc.Hezbollah ofereix al règim suportpolít ic i logístic, així coml’assetjament i els atacs contra els

sirians revolucionaris al Líban o propde la frontera síria-libanesa.

LI.- Després de 25.000 morts, laLI.- Després de 25.000 morts, laLI.- Després de 25.000 morts, laLI.- Després de 25.000 morts, laLI.- Després de 25.000 morts, lafi del règim és a prop?fi del règim és a prop?fi del règim és a prop?fi del règim és a prop?fi del règim és a prop?

NG.- NG.- NG.- NG.- NG.- Espero i crec també que elrègim està acabat i que caurà tard od’hora. El procés revolucionari a Síriaés tan radical itzat que nomésacceptarà escombrar la sagnant dic-tadura de la burgesia. És l’optimismede la voluntat i el pessimisme raó.Estem davant d’un procésrevolucionari que probablementdurarà alguns anys, amb elsobjectius democràtics de la llibertat ila dignitat, a més de la igualtat i lajustícia social, és una revoluciópermanent. Vencerem.

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

Documents

Lluita Internacionalista 118