11M,9 ANY I! DESEMBRE DE 1035

PUBLICACIÓ ESCOLAR

SANT PERE MOLANTA

OESEMBRE DE 1935 NUM. 9

ELS INDiS

'Josep PASCUALEls indis «ren una molt ferofgos.

Si veien algún blanc, que era enemic, l'a¬gafaven. Sabien caçar molt Vivien en em-banes fetes d'herba i troncs.

En queden pocs i son més civilitzmlique abans no eren. Anaven vestits ambpells d'animals i al cap hi portaven plo¬mes. Anaven armats amb destrals fetesd'una pedra'plana i un bastó.

2 LLUM I

UN DIA Dz CAMPO

Ricardo RAVENTÓSEl martes pasado fui con mi padre ai

campo a arrancar tror cos de árboles cor¬tados cerca de las raices.

Salimos de madrugada. Hacía muchofrío.Ibamos encogidos, tapados, deatro del ca¬rro. Ai llegar a la montaña ya hacía ca¬lor. Cerca del medio día nos pusimos acomer en una casa donde había nacidomi padre. En élla vivió hasta los diezaños. Esta casa se I-ama "Mas Taulat".

Después de haber corrido nos pusimosa arrancar "soquetes" ^^1 cabo de unashoras de trabajsr pudimos cargar el ca¬rro. Llegamos en casa si anochecer. Elcarro lo descarp = mos en mi casa a lamañana siguiente.

Un dia que vam anar a la "Font del Cosoó" a buscar un canti d'aigua. Vam veu-ré un home que portava sis o set rovellonS:

Fèlix BERTRÁN

SANT PERE MOLANTA 3

EL RATOLÍ

doan AUGÉAvui quan el pare ha arribat de la vi¬

nya ha anat a buscar un cova de pallaa la pallissa. Mentres emplenava el co¬ve ha alçat una garba d'aufals i do so¬ta li ha sortit un ratolí. Va agafar un bas¬tó, però, el ratolí se li va emparrar paret

amunt. Li va tirar el bastó i no el podétocar perquè s'havia amagat en un fo¬rat, Va cridar el gat. El pare l'agafa i elfa saltar. El gat pega un bot i l'agafaamb les urpes. S'ha escapat amb el ratolíft la boci, content.

4 LLUM!

LA FERIA

Manuel RAFOlS

ÈI día da la

feria, estuve en

San Sadurní. Vi

muchos caba-

Kos, mulos yfrtulas. En una

cuadra vi un

mulo que medía once oalmos y medio.Para sacarlo del establo se necesitaroRdos hombres.

La feria resultó muy lucida, concurrien¬do muchos tratantes. Pedro Lloret fué el

tratante que vendió más de la feria.

EL GANDUL

"edro JULIÁCo nocla un hombre que ora muy gan¬

dul. Lo era tanto que se levantaba a lasdiez o las onze. Un día eu mujer, anfa-

SANT PERE MOLANTA 5

dada, le tiró un cubo de agua encima.Se levantó muy enfadado y quiso ma¬

tar a su mujer. Suerte tuvo que esto pa¬saba en un do verano. Pero desdaaquel día aquel hombre, se volvió mujjtrabajador g se levantaba con ei sol.

EL 6AT

Josep ALABREDAA casa tenim un gat

molt manso i llaminer.Pel matí quan em llevo tinc per costumel fer-me una torrada. El gat s'atançai jo 11 dóno molles de pa que'l posenmolt content.

EL 60S

Josep GUALA casa tenim un gosmolt petit, però, molt

cridaire. Si fas una mica de soroll ja esposa a cridar. Juga molt. Si corro m'em¬paita. De corre en sap més que jo.

6 LLUM !

LOS PASTORES

Juan MiLÁLos pastores son hombres que guar¬

dan y apacientan los rebaños. Cuandollega el invierno dejan sus montañas, por¬que estan nevadas, y vienen a las tierras

bajas. Gomaran las hierbas a los paya¬ses. De día hacen pastar sus ovejas. Pofla noche las recogen en los corrales,que se tos dejan por los fiemos. Cuan¬do llega el verano vuelven a sus mon¬tañas.

Hay pastores que poseen más d© 200ovejas.

SANT PERE MOLANTA V

LA VACA

Joan VINYES

Un d ia que aní a Vilafranca, vaig anar•n una casa que tenien bous I vaques.N'hi havia vuit o nou. Per menjar, a lesvaques, els hi donen bales d'aufals, tra-padella i farratge.

EL POU

Rossend MONTANER

Ahir mentres pujava aigua delpou vaig pe,scar una gallina migestabornida A la nií la vaig po¬sar al galliner perquè es trobésmés calenta ai mig de les al¬

tres. A l'endemà ja es trobava més bona.

'Un dia vaig parar una ratera i al capi'un rato hi vaig a mirar i jà s'havia aga-

un pardel, Ei vaig guardar dintre una'jàbia. A l'endemà es va morir.

Odat Raventós

8 LLUMl

EL PANADERO NUEVO

Btnito MARCÉHace unos días que tenemos un

pana- dero nuevo. Ayer fui a vercomo Jr. terminaban de hacerle el hor¬

no. entrar, vi una mà¬quina que sirve para a-masar !a harina. Despuésvi si horno que casi yaestaba terminado. Cuando

lo he visto todo, me he ido a casa.

Por la tarde la saür de la Escuela volvía ver el horno, y ya estaba terminado.

EL TR16O

Pedro .DÜRÁNEl trigo ya ha nacido casi todo. Ahora

•crecerá mucho y cuando estará a puntose segarà con máquina o con volante.Después se harán las gavillas y se pon¬drán en montones de a doce gavillas.

SANT PERE MOLANTA 9

.,S^B»-V3I*SUÍE

Al cabo de up tiempo se irán a bus¬car las gavillas con ios carros para lle¬varlas a la era donde se saca el granoy la paja.La paja sirve para comer los animales

tales como los caballos, los asnos etz.El trigo se lleva al molino donde se sa¬

ca la harina. La harina se lleva al pana¬dero donde .se hrce el pan que es el ali¬mento principal dé las personas.

A casa, la padrina va parar una raterai él gat li va pendre un moixó. La padri¬na empaitava el gat amb una verga.

Joan INSENSER

9 LLUM!

LA 6ATA. EL 6ATET I LA RATA

Josep MiLALa gata nostra és molt mansa Trata¬

dora.♦

Una vegada que va agafar una rata Cri¬dava: — miau I — miau I Era que cridavaal seu fillet Quan aquest va arribar lidóna urpada i ia rata es feu escàpoLLa gata, correns al radera seu. La per¬dé de vista, però, !i va seguir ei rastrefins al cau. Qom la gata no hi podiapassar es oosà a l'aguait tot un dia sen¬cer. Al cao del dia encara no havia sor*

tit. Va sortir más tard per un altre forati llavors va ésser el gat xic qui ia va á*gafar I donar a sa mare. Se la varenmenjar de por no sá'is tornes a esca¬

par.

A casa tenim un pollastre que és moltcantador. De bon matí ja canta. Menjamolt. Es molt gros i és de color roig.

Domènec MASSANA

r

LLUM I

Per Nadal ja comença a nevar. El diade Nadal boi tot-hom fa festa.

Aquest dia matarem un qall, menjaremtorrons, xampany, neules.

Un any per Nadal va nevar i feia moltde fred, jo m'estava a la vora del foc.

La vigília de Nadal quan era petit feiacagar el tió.

Aquest any aniré a Barcelona, a menjartorrons. L'any passat ja hi volia anar pe¬rò no hi vaig anar perquè vaig volguarballar aquí Sant Pere.

Aquest any estrenaré un vestit nou peranar a Barcelona.

Els pobres que s'estèn per les coveinno poden menjar torrons, xampany.

Joan CARBONELL

12 SANT PERE MOLANTA

Jo menjaré torrons que són molt bonsque'ls durà el pare i la mare, xampanymolt bo i un conill i un gall molt gros.

Miquel ALMIRALL

Per Nadal menjaré torrons de xixona id'ametlles. Aquells d'ametlles sòn moltforts i fan caure les dents. Són moltforts I per aixó les fan caure.

Gabriel BRAUET

Per Nadal menjaré torrons de xixona id'altres classes. Seran nnolt bons els tor¬rons, xampany i altres coses bones: fraí-»tes, raïms, taronjes.

Rossend MONTANER M.

A casa fenim un conill i un gall perna¬da!. A casa mengen molt.

Josep SOLER

El dia de nadal menjaré torrons i beu¬re una botella de xampany.

Jaunrie BERTRÁn