PO

RR

ER

ES

Llum

d’Oli

MA

RÇ

201

3 - A

NY

XX

XV

- N

ÚM

. 133

PO

RR

ER

ES

Llum

d’Oli

2

Germans Leiva

Antonio Marqués, 207003

PALMA DE MALLORCATel. 971 76 34 92Fax: 971 75 19 63

www.viajespegaso.com

C/. Major, núm 61 - 07260 PORRERES (Mallorca)Taller: Ctra. Porreres - Montuïri, Parcela 250

Telef. i Fax 971 16 84 66

LLITERAS GARIPortes i Cuines fetes a mida

FUSTERIALLG

ESTANC

CA NAJAUMETabac - articles de regal - papereria - llibres

i tota classe de revistes i diaris

Carrer Sant Roc, núm. 2 - PORRERES

3

E D I T O R I A L

Març de 2013 - Núm. 133

Dipòsit Legal PM 76/1979

Edita:

Agrupació Cultural de Porreres

Carrer Magos

Tel/Fax 971 16 86 21

Adreça electrònica:

agrupacioculturalporreres@gmail.com

Col·laboradors/es:

Joan Barceló Bauçà

Maria Barceló Crespí

Germanes Barceló-Crespí

Joan Barceló Fusteret

Bartomeu J. Barceló Ginard

Magdalena Barceló Oliver

Rafel de Campanet

Joan Ferrà Sansó

Junta Local de Porreres de l’AECC

Joan Miralles Plantalamor

Maria Antònia Rigo

Llúcia Salleras Julià

Antoni Sorell Mora

Cesca Roig Sampol

Maria Antònia Sureda

Fotografia de la portada:

Col·lecció particular de

Miquel Aguiló.

Imprimeix

Gràfiques LLOPIS, S.A.

Tel. 971 58 04 89

e-mail: disseny@grafiquesllopis.com

Els articles publicats reflecteixen

únicament l’opinió dels seus autors.

Llumd’Oli

TENEN POR DEL POBLEDe cada vegada és més evident comprovar com determinats grups ipartits polítics tenen por dels ciutadans. Utilitzen i malgasten elsrecursos públics pel seu benefici i podem veure que es deté i identificapersones pacífiques pel fet de denunciar pública i pacíficament lesaccions dels que han ocupat i s’han fet amb les nostres institucions pelseu propi i únic benefici.

En qualsevol cas, és evident que temen als ciutadans i ciutadanes quancontinuen donant-lis l’esquena. Això no ha fet més que començarquan l’Estat policial és cada cop més ferm contra les llibertats més ele-mentals.

La plutocràcia s’ha fet amb el control de l’estat i s’empara en un muntde lleis que s’han fet a la seva mesura. Els partits arriben al podermentint i enganyant a tort i dret. Els estafadors i criminals que handuit a la misèria milers de famílies s’emparen amb aquesta legalitat“ad hoc” i criminalitzen als que es revolten contra l’espoli. La demo-cràcia ha estat corrompuda i ja fa molt de temps que no existeix; i elque és més cínic: han acabat amb ella en el seu nom. Per acabar-hod’arreglar, els polítics són els ofesos, ells que cada nit dormen tran-quil·lament tot i que no els tremola la ma a l’hora d’enviar famílies ala misèria, ells que no deixen de mentir-nos i que n’han fet un mal usde la sobirania que el poble els va atorgar legalment a les urnes. Into-lerable.

Sembla que es vol protegir a aquesta “casta” com si fóssim nosaltres elsque estem al seu servei. Indulten banquers, es posen jutges còmodespels seus delictes i en canvi criminalitzen a la gent que pateix. Taninconscients són que no veuen que això no pot acabar bé? Quan iden-tificaran els corruptes que ens roben, que tots mantenim amb impostsi retallades?

El dret de reunió i manifestació està amenaçat. La gent que demanaequitat és perseguida per l’ordre públic. Era d’esperar en un sistemacom aquest. No entenem com no ens sublevem, massivament, contraaquesta estafa de sistema. El món, malauradament, és ple de porucs ipusil·lànimes. No podem entendre tanta paciència.

FOTO DE LA PORTADA: La mestressa Catalina Fuster, For-nou amb el carretó ple de cacauets. L’acompanyen un parell dejovenetes, entre elles na Catalina Sorell, Rebassa, Antònia Sampol(la primera i segona de l’esquerra) La foto està feta a Monti-siondia 14 de gener de l’any 1957. Podria ser el dia de la festa deMonti-sion o el dia d’un aniversari de la carretera? Col·lecció particular de Miquel Aguiló.

SOPAR COL·LABORADORS ICOL·LABORADORES DEL LLUM D’OLI

Com cada any l’Agrupació Cultural, entitat queedita la revista Llum d’Oli, va convidar a sopar a lespersones que d’una manera o d’altre fan possibleque surtin al carrer els 4 números anuals de la nostrarevista. Va ser divendres dia 18 de gener a Can Tonide Son Oms. Es va aprofitar l’àpat per fer una valo-ració dels darrers números publicats. A tots ells mol-tes gràcies.

PARADISE OF LOVE. UNA CANÇÓ, DOS LLIBRES, MOLTA MÚSICA...

Dia 25 de gener va tenir lloc a Sa Fonda Cafè la pre-sentació de dos llibres relacionats amb la música delsanys 60. Va fer la presentació Aina Sansó amiga delsdos autors: Tomeu Matamales (músic) i FrancescVicens (musicòleg).

Paradise of Love o l’Illa Imaginada Música i turisme ala Mallorca dels anys seixanta.. És el títol del llibre deFrancesc Vicens Vidal . Parla de cançons, conjunts,sales de festes, pick ups, matinals, segells discogrà-fics, i festivals musicals de l’Illa de Mallorca.

Paradise of Love és el títol del llibre de Tomeu Mata-males. Segons explicà el mateix autor ...és una cròni-ca social i musical de Manacor de l’època dels 60 i 70i que es pot extrapolar bé a molts ’indrets de Mallorca,com per exemple a Porreres. Durant aquells anys varennéixer molts de grups musicals per distreure als turistesen les seves nits d’hotel.

Va ser una vetllada entranyable amb música endirecte i bon ambient . Acabà la festa amb un gua-teque anys 60’s.

ASSEMBLEA GENERALANUAL DE SOCIS ELECCIONS

Dissabte dia 9 de febrer es vacelebrar l’assemblea general anualde socis de l’entitat i també elec-cions dels membres de la juntadirectiva. Només es va presentaruna candidatura. Després de lesvotacions quedà elegida la següentJunta Directiva, la qual gestionaràl’entitat durant tres anys. Presidenta: Joana Mora Cerdà.Vicepresident: Tòfol NogueraFont.Secretària: Llúcia Salleras Julià.Tresorera: Joana Matas Segura. Vocals: Tomeu Garí Salleras, Cata-lina Mesquida Català, CatalinaOliver Riera, Magdalena MorellVillalonga i Vicenç Marí Sastre.

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

4

c/ cerdà, núm. 105 07260 porrerestel. 971 168 072 mòbil 687 559 600

Graduat Social

Av. Bisbe Campins, 307260 PORRERESTel. 971 16 80 38

CINEMA A L’AGRUPACIÓ. CICLE DECINEMA HISTÒRIC: L’EDAT MITJANA

Els dies 1, 8, 15, i 22 de febrer es va dur a terme laprojecció de les següents pel·lícules El reino de loscielos( 2005), El séptimo sello (1960), Paseo por elamor y la muerte (1969). Un quart d’hora abansMaria Barceló Crespí va explicar el context històricde cada pel·lícula. Tot un èxit de participació.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TREBALLADORS, SINDICALISTES I CLANDESTINS DE DAVID GINARD FÉRON

Les bones relacions amb altres entitats culturals faci-liten la possibilitat de compartir companys i activi-tats. És el cas de l’Ateneu Pere Mascaró que ens oferíl’oportunitat de presentar el llibre de David GinardFéron “Treballadors sindicalistes i clandestins .Histò-ries orals del moviment obrer a les Balears (1930-1950). Presentà l’autor Lila Thomàs membre de l’A-teneu.

XII BORNADA

Es va realitzar dia 23 de març. Enguany es va esco-llir, per fer la caminada nocturna, el puig de Randa,la muntanya dels tres santuaris. Es va partir des deGràcia, passant per Sant Honorat i acabant a Cura.Després de la caminada un bon pa amb oli al cellerde Randa deixà com a nous als marxaires.

5

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

PROPERES ACTIVITATS

ABRIL

Dia 5.- Presentació del llibre Les fosses de larepressió a Mallorca. Mapa de fosses comunes acàrrec de Manuel Suárez. Local social. A les20.30 hores.

Dia 7: Festa de Monti-sion. Paredeta de llibres.

Dia 12: Tertúlia-gastronòmica. Sopar. Present ifutur de la cuina mallorquina Contertulians: Biel Mora, Catalina Trobat, BielSalleras, Miquel Morlà, Joana Sorell, AntoniAdrover. Moderarà: Joan Sorell Juan. Lloc: Res-taurant Es Centro, a les 20 h. Preu socis 20 euros / No socis: 22. Apuntar-se fins dia 19 al 666047560 .

Dia 19.- Les varietats locals de les Illes Balears . Aina Socies Fiol. A les 20 hores a S’Escorxadoren el marc de la Diada d’Agricultura Ecològica.

MAIG

Divendres de pel·lícula a l’Agrupació. Els dies3, 10, 17 i 24 de maig tendrà lloc un nou ciclede cinema dedicat al gran cineasta italià LuchinoVisconti. El programa serà el següent:Dia 3: Senso (1954)Dia 10: Il gatopardo (1963) Dia 17: Morte a Venecia (1971)Dia 24: La caduta degli dei (1969)Lloc: Local social . A les 20 hores

Dia 4 .- Alliber-art III Enllaçats amb els nos-tres poetes.Salvador Espriu, Marià Villangòmezi Bartomeu Rosselló Pòrcel en el centenari delseu neixament. Vicent Andrés Estallés i JosepMaria Llompart de la Peña en el 20è aniversaride la seva mort. Lloc: Pati Quarter Vell. A les 20hores.

Dia 12: Passejada amb bicicleta i caragolada aSon Mesquida.

6

I N F O R M A C I Ó L O C A L

PAPERERIAALMOINA

Llibreria

Fotocòpies

Objectes de regal

C / . A l m o i n a , 1 0

Te l . 9 7 1 1 6 8 0 1 9C/ Passaratx, 114

Tel. 971 166 646 - PORRERES

obert de dimarts a divendres de 9 a 12 i de 15 a 20 h

dissabte tot el dia

PERRUQUERIAextensionstallats de modatintsbanys de colortota casta de metxesmoldejatsdesarrissatrecollitsnúviescomunionsetc…

ESTÈTICAdepilacionsneteja cutis

decoració d’unglestint de pestanyes

moldejats de pestanyesmassatgesmanicurespedicures

maquillatges

i ara, Solarium

UNISEX

Les parades del mercat delsdimarts són un xiuxiueig dereceptes i consells sobrecuina casolana tradicional.Receptes que es transmetenoralment de pares a fills ifins i tot de padrins a nets igràcies al mercat entre totaquell qui tengui l’orellaparada.

Amb aquesta secció volemampliar encara més l’abastd’aquest coneixements emi-nentment populars per tal que elsporrerencs i porrerenques cone-guin el seu patrimoni culinari igastronòmic. Per això, animam atothom que vulgui de participard’aquest nou projecte contant-nosels vostres secrets i consells culina-ris.

Ens veim dimarts a plaça !.

Greixonera de faves amb caragolsIngredients per a 6 persones: 1 kg de caragols2 kg de favesHerbes de caragols1 cabeça d’alls Un raig d’oli 1 manat de sofrit (alls tendres)1 kg de carxofes4 patates tallades en cantons

1 tros de panxeta3 botifarrons1 tallada de camaiot2 trossets de sobrassada2 branquetes d’herba sana benpicadasal i pebre bo

Cuinera: Mercedes OrdoñezLópez (De Can Renya).

SA CUINA DE PLAÇAJoan Miralles Plantalamor - Rafel de Campanet

Na Mercedes va néixer a Priego deCórdoba (Andalusia) ara fa 60 anysi va venir a Mallorca quan en tenia15. No va ser però fins als 25 ques’establí a Porreres i d’ençà no s’hiha mogut.

Coneix aquesta recepta per la sevasogra, na Joanaina Marimon quitambé la coneixia de sa mare.

És un plat que es menja cap al mésd’abril els dies que fa fred.

Recepta

Abans de començar és importantque tenguem preparats tots elsingredients: la patata tallada a can-tons, la carxofa tallada a octaus, lesfaves desclovellades, etc. També ésimportant que si no hem pogutcollir els caragols a foravila i els hemcomprat congelats els bullim a partamb herbes (moraduix, fonoll,herba sana, all i pebre de cirereta sies vol que siguin coents). Una vega-da ho tenim tot preparat, comen-çam sofregint l’all amb l’oli dinsuna greixonera de fang. Quan elsalls comencin a agafar color els reti-ram abans que no es cremin i sofre-gim amb el mateix oli la panxeta, lasobrassada i el camaiot. Quan hotenim tot daurat ho retiram i hoguardam per al final. Després hi

tiram el sofrit, hi posam les faves,les carxofes i les patates. En cas queposem caragols congelats és impor-tant que per a què el plat sigui mésgustós hi tirem el suc dels caragolsamb una mica d’aigua i l’herbasana.Poc després hi tiram els caragols iesperam que bulli. Finalment quanthagi pres el bull, hi tiram elcamaiot, la sobrassada i la panxeta iho deixam coure 20 minuts mésfins que les faves siguin tendres.

Per emplatar és bo que abans hodeixem reposar una estoneta i queposem sopes a baix per a que el platsigui més consistent.

L’apunt d’en Rafel de Campanet:

He sentit una comparança proucuriosa: la correcció d’un llibre i laneteja de caragols. Per moltes passa-des per aigua que donis als caragolsper fer-los nets abans de cuinar-lossempre faran llim; el mateix passaquan corregeixes un llibre, per mol-tes lectures que facis abans d’impri-mir-los sempre trobaràs “errors” quetrobaràs escaient corregir. He vistque abans de fer caragolades, hemd’engreixar els caragols i també s’hade destriar si n’hi ha cap de mort.Per això, se’ls dóna farina i fonoll,perquè engreixin una mica abansd’engolir-los i també perquè treguinles banyetes abans de posar-los dinsl’olla...!

I N F O R M A C I Ó L O C A L

7

Els nostres serveis: Mobiliari antic, policromia i daurats, datacio imatgeneria iretaule, talla de fusta, marqueteria, laca japonesa i pintura decorativa.

Sala, 19 · 07260 Porreres · Mallorca · Tel. 971 16 66 14e-mail: pador@padorrestauracio.com · www.padorrestauracio.com

La Junta Local de Porreres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer(AECC) vos comunica que l’Associació ha activat un Servei d’AtencióPsicològica completament GRATUIT dirigit als pacients amb càncer ials seus familiars residents a la Comarca de Campos.

Horari d’Atenció: Tots els dilluns de 9 a 14 hores.

Lloc: Ajuntament de Campos. Plaça Major s/n

Per a més informació i sol·licitud de cites:

ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER – JUNTA DE BALEARS

Carrer de Sant Ignasi, 77 PalmaTelèfon 971 244000 Fax: 971 244211 balears@aecc.es www.aecc.es

I N F O R M A C I Ó L O C A L

8

PLUVIOMETRIAGermanes Barceló-Crespí

DESEMBRE 2012Dia 07 .................... 0,5 litres/m2

11 .................... 0,4 litres/m2

12 .................... 5,4 litres/m2

25 .................... 0,2 litres/m2

Total ......... 6,5 litres/m2

PLUGES 2012Mes Gener............. 28,2 litres/m2

Febrer............. 40,3 litres/m2

Març .............. 13,7 litres/m2

Abril............... 43,6 litres/m2

Maig ................ 4,0 litres/m2

Juny ................. 1,6 litres/m2

Juliol ................ 0,0 litres/m2

Agost................ 1,7 litres/m2

Setembre ........ 16,8 litres/m2

Octubre ......... 83,7 litres/m2

Novembre .... 139,9 litres/m2

Desembre......... 6,5 litres/m2

Total ..... 380,0 litres/m2

GENER 2013Dia 02 .................... 8,2 litres/m2

03 .................... 1,6 litres/m2

15 .................... 0,7 litres/m2

19 .................... 8,4 litres/m2

22 .................... 2,5 litres/m2

23 .................... 1,6 litres/m2

24 .................. 20,9 litres/m2

25 .................... 0,3 litres/m2

26 .................... 0,3 litres/m2

27 .................... 3,4 litres/m2

Total ..............47,9 litres/m2

FEBRER 2013Dia 07 .................... 1,4 litres/m2

10 .................... 0,6 litres/m2

12 .................... 0,9 litres/m2

13 .................... 0,7 litres/m2

14 .................. 15,3 litres/m2

21 .................... 0,5 litres/m2

22 .................... 1,2 litres/m2

23 .................... 0,5 litres/m2

24 .................... 2,9 litres/m2

26 .................... 0,8 litres/m2

27 .................... 3,6 litres/m2

28 .................. 27,5 litres/m2

Total ..............55,9 litres/m2

El dilluns 25/2/2013 a les 12hores va sortí en la revista, demés impacte mundial, NewEngland Journal of Medicine elprimer article que s’ha publicatfins al moment sobre prevencióprimària de les malalties cardio-vasculars amb dieta mediterrà-nia. Un estudi de gairebé 10anys de durada en el qual hanparticipat investigadors de l’hos-pital Son Espases i del IUNICS,emmarcats dins del CIBERobnque estudia la fisiopatologia del’obesitat i nutrició (Miquel Fiol,com a investigador principal,col·laboradors metges d’atencióprimària i altres investigadors delIUNICS)

Ha estat finançat fonamental-ment per l’Institut de Salut Car-los III de Madrid. Aquest estuditindrà impacte econòmic. Elmateix dia de la seva publicació

es feien ressò del mateix TheNew York Times, The Washing-ton Post, The San FranciscoChronicle i Boston Global.

Resum de l’estudi *PREDI-MED: És un estudi d’interven-ció amb dieta mediterrània enpacients majors de 55 anys ambfactors de risc cardiovascular(tabac, diabetis, colesterol, hi -pertensió etc) però que no hanpresentat encara manifestacionsclíniques de malaltia cardiovas-cular (prevenció primària). Elreclutament dels pacients s’ha fetals Centres de Salut. Es varenaleatoritzà en 3 grups ben con-trolats per dietistes: 1) Dietamediterrània suplementada amboli d’oliva verge extra (50 ml aldia). 2) Dieta mediterràniasuplementada amb fruits secs(35 grams de nous o ametlles).3) Grup control: dieta baixa engreixos.

L’estudi, sobre 7.500 pacients(652 dels quals reclutats aMallorca), mostra una reducciód’un 30% de l’esdevenimentcombinat de: ictus, infart demiocardi i mort de causa cardio-vascular, en els pacients intervin-guts amb dieta mediterràniasuplementada amb oli d’olivaverge extra o fruita seca enfrontdels d’una dieta estàndard baixaen greix.

NOUS ESTUDIS DELS AVANTATGESDE LA DIETA MEDITERRÀNIA

EN LA PREVENCIÓ DE MALALTIESCARDIOVASCULARS

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

9

Què té més força. el llinatgeRosselló o la teva joventut?

Pesen igual. La força de Rossellóm’ha donat el que som i la joven-tut les ganes de fer el meu propicamí, no esperar més.

Però la teva tradició familiar noés poca tradició...

A ca nostra jo sempre he vist unesperit emprenedor i és l’exempleque he agafat. Per això vaig tro-bar que en comptes de seguir un

negoci era hora de fer-ne néixerun, que ho havia de provar... Jocerc sentir-me ple com a persona.Tenc molt present l’experiènciade mon pare i del meu tio, iescolt tot el que em diuen perquèprocur aprendre de tot, del queva bé i del que no. Certament jotenc estudis de pastisseria i forn,podria continuar la tradició, peròhores d‘ara sent que amb la fàbri-ca estic més enfora de la gent iposar un restaurant em permetia

unir el plat que fas tu i que se’nva directe a la taula, és més pro-per amb el client i m’agrada més.

... i també en la música...

Sí, el meu padrí és músic i va sertambé director de la banda demúsica de Porreres i de SantaMargalida, un home que sempreli ha agradat la música. El seupare tocava l’ocarina, un instru-ment no molt conegut però queté un so que m’agrada molt. Jo,del padrí Jordi, el que més recordés la intensitat amb la qual viu lamúsica, tant quan en feia comquan n’escoltava. Ara encara elpots veure, als vuitanta-tres anys,com s’emociona intensamentescoltant música...

No t’hi dediques tu?

Ell era trompetista i jo també heestudiat música i toc el baix elèc-tric amb els Troins. El padrí emva influir bastant perquè de petitja estudiava música. Després hovaig deixar un temps per tornar-la a reprendre amb els amics,quan vàrem muntar el grup Mos-cards de Farola. Al principi tocavala guitarra però després em vaestirar més el baix i vaig repren-

CONVERSES ENLLAÇADESBartomeu J. Barceló Ginard

4. JORDI ROSSELLÓ

En Jordi Rosselló (Porreres, 1982) exerceix la seva joventut d’una manera inequívoca i completa.Quan puja damunt la talaia dels els seus trenta anys tan pot mirar enrere com guaitar el que vendrà:té els peus a terra, però les seves mans juguen amb els somnis. Té compromisos i té il·lusions, té ener-gia i té projectes, té criteri i té ambició..., té, en definitiva, la meravellosa elasticitat de la joventutquan estira i arronsa el temps a voluntat, gairebé fins a faltar-li al respecte!

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

10

dre les classes. El que passa és queamb tot això del negoci l’he hagu-da de deixar bastant perquè notenc temps. Ara m’hi dedic d’unaaltra manera, perquè si bé no faigconcerts, n’organitz aquí a n’EsCentro.

I Es Centro, amb aquest espaique té i amb l’escenari al fons, ésmel, o no?

Precisament, aquest tema de lamúsica ajuda a explicar un pocmés per què em va interessar unlocal com Es Centro. Mira, amben Toni, el company amb el quèduc el negoci, que també ésmúsic, estàvem interessats no enunlocal qualsevol, sinó amb unque oferís la possibilitat de fer-hiconcerts, de fer música en directe.Quan sabérem que estava buitvàrem parlar amb el rector i que-dàrem d’acord per llogar-lo. Amés a més, Es Centro és un localamb història i noltros hem miratde tornar una mica enrere; vàremposar per exemple les cortines ver-melles perquè el padrí ens va dirque era així quan ell era petit.Tenint en compte l’origen dellocal, hem cercat l’adaptació al’actualitat, obrint-lo a qualsevol

activitat que pugui fer-s’hi, jasiguin concerts, monòlegs, obresde teatre, etc; en fi, que tenguiuna diversitat d’activitats, demotius per a que la gent hi ven-gui. Ho plantejàrem així a laparròquia i vàrem estar d’acord.

Aquest va ser el començament, laidea inicial?

Bé, el tema és que en Toni i jo,quan estudiàvem a Palma, vivíemal mateix pis, ell fent cuina i jopastisseria. Ell coneixia el local i avegades havíem comentat d’aga-far-lo, així mig rient. Quan vaigsaber que estava buit el vaig tele-fonar i així, com de bromes, enshi posàrem. Precisament, vaigsaber que estava disponible un diaque fèiem matances, pel pont dela Constitució d’ara fa un any.M’ho digué el meu germà. Pertant, fa un any que començàremel projecte i férem mig any d’obra.Ara fa mig any que està obert.

Esperit emprenedor en tempsdifícils?

Sí, i tant! La veritat és que no sé siés coratge o mal pel cap! No sésérem del tot conscients de lesdificultats que presenten els temps

actuals, però ara ja hi som i nopodem tronar enrere.

Venint cap Es Centro he vist ungrapat de locals que també esdediquen a la restauració. Non’hi ha massa?

No et pensis. Aquests tipus delocals com més n’hi ha millor.Vull dir que un restaurant o unbar tot sol no funciona mai, o ésmolt difícil, però un grup delocals estiren més i millor la gent.En el nostre cas hem cercat unlocal a un lloc així, on sabéssimque hi hauria gent, un lloc cèntricon la gent hi acudeix sovint, on hiha bulla. Després hem cercat elbuit que hi hagués a les altresofertes. En aquest sentit tambéhem apostat per un tipus de cuinai de local diferent als altres, notrepitjar a ningú.

Per què la gent ha de venir a EsCentro i no a un altre local?

No! La gent ha de venir un picaquí i un pic als altres. Aquídonam un producte distint alsaltres locals, però la gent ha depoder anar un poc per tot. El nos-tre projecte és tornar una micaenrere, a la cuina de sempre i com-

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

11

binar-ho amb la decoració clàssicadel lloc, sense deixar el contacteamb l’actualitat. Dins el projecte,una part important és l’escenari,on podem mesclar la cuina i lacultura, que per a nosaltres són elsdos pilars de la nostra idea.

Ja que has estudiat l’oferta debars i restaurants de Porreres,com trobes que està la vila?

Jo no hi canviaria massa coses, hodeixaria bastant com ara..., vulldir que a Porreres sempre he notatun tracte molt familiar amb lagent, molt proper i precisament ésel que plantejam amb els clients.Porreres és un poble que m’agradaaixí com és, una vila on la gent famolt de poble, que qualsevol cosaés bona per fer una festa; això ésmaco i no s’hauria de perdre mai.També és cert que Porreres és unpoble tranquil per viure, però maimanquen coses per fer, sempre hiha qualque trull en marxa.

Ja que hem parlat de negocis, quité la responsabilitat principal enla crisi actual?

Uf, si ho sabés! No ho sé... Sé el

que es diu, que tenen la culpa elsbancs, els polítics... Podria tiraruna pedrada, però seria dir unamentida.

Els bancs?

Les entitats financeres feien laseva feina. Per ventura una micala culpa és haver volgut comprarcoses abans de tenir els doblers.Varen començar amb les cases i lagent entràrem a tenir cases abansde tenir-ne els doblers, que peruna part és lògic perquè si hasd‘esperar tenir-los has d’estarmolts d’anys, però després va

venir el cotxe fins arribar al puntde demanar doblers per tenir unessabates!

Com en podem sortir?

Bona pregunta... No és fàcil, peròdiria que fent feina. Jo no tenc lasolució. Si la sabés tal vegada enlloc d’un restaurant hagués mun-tat un partit polític!

Has parlat abans dels joves, comés la teva generació?

Cada jove és un món! La joventutés molt diversa, molt diferent.Trobes joves que han sabut ferfeina, que han fet el cap endavant,altres que no els ha anat tan bé.Noltros hem viscut una èpocaestranya perquè els nostros pri-mers anys han estat molt bons iara, que posam en marxa negocis itot això, són temps magres! El queestà més clar és que s’imposa uncanvi de xip.

Això que dius vos farà més forts,o no?

Uf! Jo crec que si superam aquestaja no ens tomarà ningú!

Desembre 2012

ALS NOSTRES LECTORS...

Tens alguna queixa o suggeriment?T’agradaria veure publicada la teva opinió al Llum d’Oli?Vols col·laborar puntualment amb nosaltres?Ara pots fer-ho a través de l’adreça agrupacioculturalporreres@gmail.comTambé ens podràs trobar al carrer d’en Mago, núm. 6.

Volem ser la veu del poble. Perquè

LLUM D’OLI ÉS COSA DE TOTS!

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

12

1. El principal tret del teu caràcter? La curiositat

2. La qualitat que prefereixes en unhome?L’estabilitat

3. I en una dona? La inquietud, ganes de saber.

4. Allò que més t’estimes en els amics? La companyia

5. El teu principal defecte? Despistat

6. La teva ocupació preferida? Dur “Es Centro”

7. El teu somni de benestar? Tenir una feina que m’ompli i emdeixi un poc de temps

8. Quina seria la teva pitjor desgràcia? Que no funcionàs el negoci

9. Què t’agradaria ser? El que som ara m’agrada

10. On desitjaries viure? A Porreres

11. Un color? Vermell

12. Una flor? Camamil·la

13. Un ocell? Xoric

14. Els teus autors preferits en prosa?Josep M. Quintana

15. Els teus poetes preferits? Gerard Quintana

16. Els herois de ficció? Goku

17. Les teves heroïnes de ficciópreferides?No ho sé.

18. Els teus compositors predilectes? Sopa de Cabra

19. I els pintors? Salvador Dalí

20. Els teus herois de la vida real? La gent que cada dia dóna la sevavida pels altres.

21. Les teves heroïnes històriques?Qualsevol padrina.

22. Els noms que prefereixes? Laura

23. Què detestes més que res? La manca de respecte

24. A quins personatges històrics hitens aversió? A qualsevol dictador

25. Quin fet militar admires més? Els que no es fan

26. Quina reforma admires més? La transició democràtica, peròamb una democràcia mésautèntica

27. Quins dons naturals voldries tenir? Més memòria

28. Com t’agradaria morir? Dormint

29. Estat present del teu esperit? Encoratjat

30. Fets que t’inspiren mésindulgència?L’altruisme.

31. El teu lema? Ja ho veurem!

QÜESTIONARI PROUST

JORDIROSSELLÓ

13

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

No és la primera vegada que escricsobre aquests escultors d’origenporrerenc instal·lats a Andalusia.

Gràcies a la gentilesa del Dr. Fran-cisco Falero, professor d’Històriade l’Art de la UIB, vaig podercontactar amb el Dr. Juan JesúsLópez-Guadalupe Muñoz, profes-sor d’Història de l’Art de la Uni-versitat de Granada.

El professor granadí, especialistaen escultura del Barroc i singular-ment en la família Móra, em faci-lità una sèrie de dades de caràcterbibliogràfic que vull donar aconèixer a la revista Llum d’Oli.

. Antonio GALLEGO BURÍN,publicà una obra amb el títolJosé de Mora l’any 1925, reedi-tada en facsímil el 1988.

. Juan Jesús LÓPEZ GUADALUPE

MUÑOZ redactà una breu bio-grafia de Bernat de Mora (fillde Josep), sobretot atenta alaspectes biogràfics, l’any 2000per a l’Editorial Comares deGranada en una col·lecció debiografies granadines. En unaltre treball presentat al Simpo-si Internacional Alonso Cano ysu època, celebrat a Granada el2001, tingué ocasió de tractarl’estança de Josep a la cort i elseu contacte amb artistes de laCorona d’Aragó. D’altra banda,documentà, juntament ambLázaro Gila, algunes aporta-cions biogràfiques a Bernat deMora i les seves relacions fami-

liars fora de Granada, en unarticle titulat Novedades sobre lasaga de los Mora i publicat aCuadernos de Arte el 2002.També redactà la veu José deMora del Diccionario BiográficoEspañol de la Reial Acadèmiade la Història. Igualment téprevista l’aparició a principisdel 2013 d’una revisió de labiografia de Bernat en unaenciclopèdia d’artistes andalu-sos de l’Editorial Hércules de ACoruña.

A més, en altres treballs haestudiat obres concretes, ha rea-litzat noves atribucions i hadocumentat peces.

Potser sia interessant recordar, demanera breu, alguns aspectes de lasemblança biogràfica d’aquestsartistes.

Bernat Móra (citat com de Mora)és el patriarca de la nissaga. Vanéixer a Porreres essent batejat el13 d’octubre de 1614. De benjove es traslladà a Baza on, proba-blement, hi aprengué l’ofici d’es-cultor en el taller de CecilioLópez, seguidor del mestre Alonsode Mena. I més tard amb el seufill Pedro de Mena. El 1652 Alon-so Cano arribà a Granada i Bernatde Mora treballà al taller d‘aquestgran escultor. Després de la mortde Cano el 1667, Bernat restàcom el més destacat imaginaire dela capital granadina. Hi morí el1684 i fou enterrat el 26 de gener

en el convent de Santa Isabel. Laseva extensa obra, marcadamentde caràcter religiós, es localitzasobretot a Granada (Capella Reial,ermita del Albaicín, església deSant Joan de Déu…).

José de Mora, fill de l’anterior, vanéixer a Baza el primer dia demarç de 1642. Es formà com aescultor en els tallers de Pedro deMena i d’Alonso Cano. El 1669marxà a Madrid on treballa ambSebastián de Herrera Barnuevo,que també havia estat deixeble delmestre Cano. El 1672 va sernomenat escultor de cambra delrei Carles II fins a 1680, any enquè abandonà Madrid i retornà deforma definitiva a Granada. Potserpel seu estat anímic, complex iintrovertit, creà una imagineria degran sentiment i sensibilitat. Téobres a Granada (convent deSanta Catalina, església de SantaAna, Cartoixa, monestir de SantaIsabel…,) a Jaén (catedral, parrò-quia del Salvador), a Alcaudete; aMadrid; a Valladolid (MuseuNacional d’Escultura) i a altresindrets.

Diego de Mora, altre fill de Ber-nat, va néixer a Granada el 1658 ihi morí el 1729. Aprengué delmestratge del seu pare i d’AlonsoCano i desenvolupà la major partde la seva activitat artística en eltaller patern. Continuà creantobres de temàtica religiosa i se’nconserven a Granada (catedral,esglésies i convents), a Lucena

ELS ESCULTORS MÓRA, DE PORRERES A ANDALUSIA

Maria Barceló Crespí

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

14

Pl Molí de n’Amengual, 10 - Telèfon i Fax 971 64 72 41 - 07260 PORRERES

Bàrbara-ArtDECORACIÓ - ANTIC

Gabriel CortésMESTRE ARTESÀ LLAUNER

FANALS MALLORQUINS - RESTAURACIÓ DE METALLS

(església del Carmen) i en altreslocalitats.

El professor López-GuadalupeMuñoz em reiterà el seu interèsper continuar en l’estudi de lafamília Móra tant del pare, Ber-nat, com dels fills José i Diego.No hi ha dubte, que la trajectòriaartística dels Móra trascendí moltmés enllà del poble de Porreres.Dissortadament, són més cone-guts a fora que a ca nostra.

Església Sant Joan de Déu (Granada).

C U R I O S I T A T

Placeta de Santa Catalina Tomàsel dia de la gran nevada de1956. Destaca la creu de terme,avui desapareguda de la qualningú mai ha donat cap expli-cació. També es pot observar elpou públic amb la seva singularpica que durants uns anys des-prés la traslladaren al pou de laplaça dels toros (actual aparca-ment del carrer Agustí Font) ique avui està tapat. Posterior-ment la pica retornà al pou d’o-rigen de la placeta. Col·leccióparticular d’Antònia Mas Mora.

G E N T D ’ A Q U Í I D ’ A L L À

15

GENT D’AQUÍ I D’ALLÀCesca Roig

La Santa Suriel Sarante va néixerun dia de santa Llúcia de fa 42anys, a un poblet de la serraladacentral de la República Domini-cana anomenat Constanza, alcentre de l’illa.

El seu pare, quan va anar al regis-tre per inscriure el naixement,volia fer-ho amb el nom de Luciperò per una raó o una altra, vaquedar registrada Santa. No obs-tant això, sempre l’han conegudaper Luci, tant a la RepúblicaDominicana com aquí. Na Lucid’en Guillem de Son Mora.

Luci, com és el poble on vas néi-xer?

Constanza és un poble moltbonic, conegut com el “valle delas flores”. És un poble entremuntanyes on es fa molt de cultiude temporada, és el rebost de l’illa.

Quan vas arribar a Mallorca iperquè?

Vaig arribar un 3 de febrer de fa19 anys, el 1994. Venia directa-

ment de la República Dominica-na i era el primer cop que sortiade l’illa. Vaig venir aquí a conèixerel meu pretendent.

La meva és una història bencuriosa. Vaig conèixer el meu

espòs, en Guillem, per correspon-dència que mantingueren durantun any i mig. Ens escrivíem moltsovint i ens enviàvem fotografies.

Anys abans, un cosí d’en Guillemhavia emigrat a la República

NA LUCI

Un capvespre, a casa de l’entrevistada, mentre aquesta s’afanya a la cuina preparant unesbones sopes mallorquines per dinar el dia següent, gaudeixo enormement de la seva compan-yia, de la seva família i de les vivències que me va relatant.

La seva és una història molt maca. És la història d’un amor sorgit a milers de quilòmetres dedistància. Un amor cuinat a foc lent i amb molta delicadesa i respecte mutu.

Dominicana, vivia allà, al meupoble, on es dedicava al cultiu dela terra. En Guillem va venir 15dies a Constanza per conèixer-mea mi i a la meva família. Me vadir: “Si convé que ens casem, jot’enviaré a cercar”.

Les dues setmanes passaren i enGuillem tornà a Porreres, peròcada diumenge telefonava a laseva estimada i la correspondèn-cia continuava travessant l’oceàAtlàntic.

Un any després de la trobada aCostanza, na Luci emprengué elviatge cap a Mallorca amb sadona des cosí d’en Guillem.Després d’un temps per veure sis’adaptava a la nova situació, naLuci es casà amb en Guillem, el23 d’abril d’aquell mateix any. Id’aquesta unió va néixer naMiquela, que ara té 18 anys.

A ses fotos de sa boda es veu unaguapíssima noieta feliç de casar-se finalment amb el seu estimat.

Què és el que et va impressionarmés quan vas arribar? Algunacosa que et cridés l’atenció?

El primer de tot va ser trobar-medins l’avió, no hi havia pujat mai.Després, els nirvis d’anar a unlloc nou on només coneixia unapersona, en Guillem.

Un cop a la vila, em va sorpren-dre veure les cases tan aferradesl’una a l’altra, amb un aspecteexterior envellit però maques perdintre. Així i tot, penso que enconjunt no és tan diferent de laRepública Dominicana.

Quina llengua es parla al teupaís d’origen? És aquesta la tevallengua materna?

A la República Dominicana esparla Castellà, no hi ha cap llen-gua indígena.

I quina és la llengua habitual decomunicació a casa vostra?

El meu espòs sempre m’ha xerraten mallorquí. El vaig entendreprou aviat.

Jo xerro un poc mesclat.

En Guillem, però, que escolta lanostra conversa, de sobte inter-

vé: “amb sa filla, quan se barallenho fan en mallorquí, però quansa filla vol alguna cosa de sa mareli xerra en castellà. Això és benvera !!!!”

Sabies, abans de venir, que aMallorca es parla el català?

No, no ho sabia, jo pensava quenomés es xerrava el castellà

Tens alguna anècdota lingüísti-ca?

A vegades sa sogra m’enviava acercar alguna cosa o a comprar ijo no ho entenia, era al principid’estar aquí i me feia un poc devergonya demanar. Recordo undia de matances que sa sogra meva enviar a cercar calces dins elcanterano però no les trobavaperquè no sabia que eren. Jo livaig dir “no he trobat res”. Ellaem digué: idò vine i te diré onsón”. Vaig aprendre molt amb sameva sogra.

També recordo un dia de mer-cat, devia fer uns 3 mesos queera aquí. Vaig anar a la parada defruita i verdura i vaig demanar

G E N T D ’ A Q U Í I D ’ A L L À

16

P O R R E R E S - t l f . 9 7 1 6 4 7 3 1 6

G E N T D ’ A Q U Í I D ’ A L L À

un “funda de maní”, la depen-denta em feia el beneit ja que noentenia el que volia, fins que elfinal, quan va haver despatxattota la gent, se’m va acostar i meva dir: A veure, que és el quevols?, i quan li vaig senyalar vaexclamar: Ahhhhh!!!!, una bossade cacauets!!!

Tingueres sa necessitat d’apren-dre la llengua? Va ser una deci-sió pròpia o senzillament vapassar fora que t’ho plantegessisgaire?

Sa meva sogra sempre me vaxerrar en català i per això vaigaprendre molt ràpid. A casa sem-pre es va xerrar el català des delmati fins al vespre, les 24 horesdel dia. Immersió lingüística100%.

També compta molt el fet queem relacionés sempre amb gentd’aquí, les meves amistats sónmallorquines.

Parlar la llengua d’aquí t’hafacilitat la vida al poble?

Jo crec que és la personalitat decada un i amb qui et relaciones.

Jo sempre m’he relacionat ambmallorquins. També he de dirque m’agrada molt aprendre.

Certament, na Luci és una donamolt oberta, alegre, divertida itrapassera a la qual la feina no lifa por.

La família d’en Guillem va viuresempre a fora vila, a Son Mora,on tenen una vaqueria.

La meva sogra m’estimava molt,me va ensenyar moltes coses:cuinar, sembrar ... però a munyirme’n va ensenyar en Guillem.

Et va costar molt integrar-te a lavida i la gent del poble?

Òbviament no són tot flors i violes, però amb un caràcterobert ...

Jo em sento molt integrada, emsento d’aquí. Al principi passavaun poc de pena pel menjar, queno m’agradés, però tot ha anatmolt bé. Soc una persona quem’adapto bé als nous costums.La meva filla també ha fet quem’integrés molt.

En Guillem li deia que s’haviad’adaptar, que si així ho feia esguanyaria el respecte de la gent.

Què és el que trobes més a fal-tar del teu país d’origen?

Jo me sento molt d’aquí, aquíestic molt bé. Tinc la nacionali-tat espanyola. A la República hipuc anar de visita però aquí és canostra.

I el que més t’agrada de Porre-res?

M’agrada molt fora vila i les fes-tes de matances.

La primera feina que vaig apren-dre a fer de les matances va serobrar el ventre de l’animal.

Això és una dona amb empen-ta!!!

Idò les sopes ja estan llestes.Apunt perquè l’endemà al migdia, la família pugui gaudir d’unplat ben mallorquí, cuinat peruna dona amb trets forans peròd’hàbits i costums ben mallor-quins. Una mallorquinitat vis-cuda amb molt d’amor.

17

Estanc Can PooSegells de goma. Tota casta d’impresos d’impremta.

Havans gravats per a festes. Llibres de text. Revistes. Articles de papereria.

Juguetes. Perfumeria. Articles de regal

Avinguda Bisbe Campins, 12 • Porreres. Tel. 971 16 66 36 - Fax: 971 64 70 24

C U L T U R A

18

La denominació de gregorià es deu a que aquesttipus de cant és atribuït al papa Gregori I (590-604).No obstant, aquest fet és una llegenda creada més de100 anys després de la mort de Sant Gregori, ja quehistòricament no està provat. El gregorià és el cantde l’església llatina des de la primera Edat Mitjana iva néixer per esser cantat dins la litúrgia. Des delsorígens, la música cristiana va ser una oració cantadai per això el text, en llatí, tenia gran importància

L’ús del cant gregorià fou general a tota l’Europacristiana durant l’època medieval. A partir del segleXIII es generalitzaren dos fets curiosos: per una part,l’inici de les primeres polifonies i per l’altra, la pèr-dua de l’escriptura neumàtica, indicadora de ritmelliure, a favor de l’escriptura quadrada, amb uns rit-mes més tancats, perdent-se l’originalitat del cantgregorià, basat en el ritme lliure. Malgrat que a par-tir del segle XIV perdés força creativa, i singular-ment a partir de la Reforma, romangué més o menysviu als temples d’occident fins a la dècada dels anysseixanta del segle passat.

A la segona meitat del segle XIX els monjos benedic-tins del monestir francès de Solesmes, ja iniciarenuna tasca de recuperació del cant gregorià exhumantels documents originals.

El papa Pius X el 1903 el declarà cant oficial de l’es-glésia romana. Això no obstant, després del concili

Vaticà II, el cant gregorià desaparegué de la litúrgiaquan s’implantà la llengua vernacla.

Ara bé alguns monestirs mantingueren els bellíssimscants en llatí i, sobretot, darrerament han sorgitgrups de laics que li han donat un nou impuls, adiferents universitats i conservatoris d’Europa. AEspanya, per desgràcia, quasi no hi hagut investiga-dors en aquest camp, sols podem trobar la revisió demelodies que s’han concretat en una sèrie de revistesde publicació periòdica.

L’Schola Gregoriana de Mallorca, iniciada per ungrup d’antics estudiants de centres de formació reli-giosa, s’ha convertit durant aquests vint anys (1992-2012) en objecte d’estudi del cant gregorià segonsles pautes de l’abadia benedictina de Solesmes (Fran-ça) i dels Instituts Pontificis de Música Sacra deMilà i Roma. D’aquí ve el nom Schola, puix que l’a-grupació destaca en la seva activitat pedagògico-didàctica.

L’any 1992, amb el suport de l’Associació d’AnticsBlavets, l’Aula de Música de la Universitat de lesIlles Balears, la Comissió Diocesana de Música delBisbat i el Centre de Recerca i Documentació Musi-cal, es va crear l’Associació Amics del Cant Gregorià,de la qual va néixer l’Schola Gregoriana.

A les Illes es considera l’organització capdavanteraen la recerca del cant gregorià.

SCHOLA GREGORIANA DE MALLORCA20 ANYS DEDICATS A L’ESTUDI DEL CANT GREGORIÀ

Maria Barceló i Crespí - L lúcia Salleras Julià

Des del seu començament, fou nomenat mestre idirector Sebastià Melià i Móra qui aleshores assistiaperiòdicament a cursos a Cremona (Itàlia), a ElEscorial i a l’Obra Cultural de Santes Creus, on hiparticipaven reconeguts investigadors de la història ila música gregorianes.

Encara que en els seus inicis la formació coral nomésestava integrada per homes, l’any 2001, el grup s’en-riquí amb la incorporació de veus femenines.

Els dos grups, de dones i homes, treballen per sepa-rat, però sovint es duen a terme trobades conjuntesper tal de consolidar el que s’aprèn a cadascun delspetits grups. El centre de treball de les dones estàubicat al poble de Porreres, al pis que hi ha damuntla sagristia de l’Església Parroquial, indret on va assa-jar durant molts anys la Coral de Porreres. Els homeses troben al monestir de Sant Bartomeu de la ciutatd’Inca, on també hi té la seu administrativa l’Asso-ciació. El monestir de Sant Bartomeu, ubicat al lloc

conegut com a Serral de Ses Monges, fundat l’any1534, per les religioses de Santa Isabel, que es traslla-daren al monestir provinents de l’oratori del puig deSanta Magdalena d’Inca, on sols hi estaren quatreanys. Actualment acull una petita comunitat de reli-gioses de l’ordre de Sant Jeroni.

Actualment, els cantaires, sota la direcció de SebastiàMelià i la presidència de Tomeu Ripoll són: CatalinaTrobat, Tomeu Ripoll, Dagmar Fuss, BartomeuMelià, Dolors Bas, Benet Crespí, Francesca Servera,Bernat Forteza, Isabel Fiol, Jaume Gual, MargalidaTrobat, Miquel Montserrat, Francina Móra, Maria-no Cortés, Miquela Blanch, Pierre Kienlen, AgnèsBarceló, Xavier Montaner i Llúcia Salleras.

Entre les seves actuacions al llarg d’aquest vint anys,cal destacar les audicions als festivals de Deià, Vall-demossa, santuari de Cura, Bunyola, Cicles d’Or-gues Històrics de Mallorca, Setmana de l’Orgue aSanta Maria de Maó, Setmana Medieval d’Eivissa i ala Seu de Palma. Fora de les Illes han actuat a Sala-manca, Àvila, Santiago de Compostela, Sevilla, Cas-telló d’Empúries, Oviedo, Barcelona i Lisboa. Hancol·laborat amb nombrosos organistes, grups corals iorquestrals, tals com el grup de corda Cuarteto Bale-ar i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, en elsLaudes del mallorquí J.Massot.

Les característiques del cant gregorià son:

• És un cant monòdic, a una sola veu. Ens ha arribatla imatge de que el gregorià només era cantant perhomes, però és totalment estereotipada, fruit de lapoca importància que s’ha donat a la dona al llargde la història.

• És a capel·la, cant vocàlic, sense instruments.

• És cantat en llatí, encara que podem trobar algunespeces litúrgiques en grec.

• Té ritme lliure, lligat al text i als seus accents. Pertant, el ritme del cant gregorià depèn del ritme deltext, de la importància de les paraules.

• La melodia evoluciona sense brusquedat.

• Sovint s’alternen les veus de solista i cor.

C U L T U R A

19

Anàlisis Clíniques

Antònia Sastre BarcelóF a r m a c è u t i c a

Consulta: Dilluns i dimecresde 8:30 a 10 hores

Carrer l’Almoina, 49Tel. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, Agrupació Mútua,

Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut, Groupama, L’Aliança, Novome-

dic…

C U L T U R A

20

• És música religiosa i la majoria prové d’autors anò-nims ja que “l’home es deu a Déu, i els seus actesno són per a ell sinó per a Déu. La música acosta aDéu, no és per gaudir-ne l’home”.

• Inicialment la música gregoriana es transmetia pervia oral i s’escrivien els textos de la litúrgia sensemúsica

• Posteriorment, es començaren a escriure damuntels textos mateixos les neumes, tot un conjunt desímbols sil·làbics (virga, tractulus, clivis,...), com aindicació melòdica-rítmica del cant per a reforçarel ritme i melodia de la tradició oral. Aquestesneumes s’escrivien in campo aperto, és a dir, sensecap tipus de línia.

• Poc a poc, varen anar afegint línies fins arribar altetagrama (4 línies) a diferència del pentagrama

(cinc línies) de la música actual. Les seves notes esdenominen quadrades (punctum quadratum).

Tal com diu Sebastià Melià i Móra en el seu articleUn cant anomenat gregorià “Si en les catedrals l’ar-quitectura esdevé teologia, en el cant gregorià elssons són la proclamació i l’exègesi dels textossagrats”. “ Es tracta d’una proclamació solemne, ijustament, carregada de matisos, fruit de la medita-ció del text mitjançant la constant ruminatio i laveneració de la paraula. Exigència que s’engrandeixen els textos que expressen una relació directa entrel’home i Déu: lloança, pregària, penediment…”1

1. MELIÀ MORA, Sebastià: “Un cant anomenat gregorià”, LesMatines de Nadal a les Illes Balears, Palma, 2012, pàg. 72

O P I N I Ó

21

La crisi ha fet que la immigració passi desapercebudaquan, al llarg de molt temps, va ser una de les prime-res preocupacions dels ciutadans. Els canvis socialsque la immigració va ocasionar, foren una oportuni-tat per engegar una feina, per part dels professionalsdels serveis públics, orientada a la normalitzaciód’una societat diversa. Seria una llàstima relaxar-nosperquè cal continuar treballant i recordant la impor-tància de les polítiques integradores i la formació delsprofessionals dels serveis públics en matèria de multi-culturalisme. Si bé, l’arribada de persones estrangeresha minvat, a causa de la crisi econòmica, Espanya és,des de fa més d’una dècada, un país multicultural i,les Illes Balears són una de les comunitats autònomesamb més persones d’origen estranger.

Si considerem que les diferents cultures que habiten aun mateix lloc o territori s’han de conèixer i enten-dre’s es fa necessària la interacció entre els subjectesde cultura distinta. Perquè això es produeixi, a mésdel respecte per les diferencies, es fan imprescindiblesels coneixements per a la gestió de la convivència.

Per la salut, els professionals esdevenen uns interme-diaris privilegiats entre la societat d’acollida, a la qualpertanyen, i les persones de cultures diferents, aquellsque representen els altres.

La salut i la malaltia tenen interpretacions culturalsdistintes en funció de l’origen dels individus ,de lestradicions i les creences, i per aixó el personal sanitariha de ser capaç de valorar aquestes diferències percomprendre aquests distints significats. La infermeriaés la disciplina sanitària que hauria d’estar millor imés preparada per encarar el fenomen de la diversitatcultural. La tasca infermera es basa en tenir cura deles persones que formen una unitat bio-psico- social icultural i per tant, cada una requerirà un tipus d’aten-ció adequat a les diferents creences que se tinguinsobre els conceptes de salut i malaltia. La infermeriaés una disciplina sanitària i social perquè alhora s’ocu-pa de la salut de l’individu, del grup i de la comuni-tat.

La cultura, els coneixements sobre la diversitat cultu-ral , són la clau que permet una adequació de lespràctiques sanitàries a las necessitats de la societatcontemporània. Davant aquesta realitat la formacióen multiculturalisme ha complementat els coneixe-ments de la professió pel que fa als estudis de grau i ala formació continuada precisament per donar leseines per gestionar l’heterogeneïtat social

Tot i aquesta nova orientació formativa d’adquisicióde coneixements en multiculturalisme , sovint enstrobem amb moltes resistències que, per altra banda,estat recolzades per la pròpia cultura dels nostres cen-tres d’atenció sanitari. Els hospitals i centres de saluttendeixen a tenir una cultura etnocèntrica- és a dirjutgen les creences i els costums d’altres societats desde la pròpia cultura.

Si volem arribar a tenir una atenció adequada de larealitat cultural del nostre entorn, haurem d’esforçar-nos per canviar el nostre etnocèntric sistema de salutper un altre que sigui capaç de comprendre les creen-ces i els costums dels altres, des de la visió de la prò-pia cultura, sabent que totes les cultures són iguals ique cap és superior a una altra.

La recerca de coneixements en multiculturalisme, amés d’afavorir les relacions i cures de les personesestrangeres, ens ha permès als professionals de la salutvisualitzar les diferències que existeixen entre la gentautòctona. El procés de malaltia i salut pot venir con-dicionat per les creences religioses, la manera d’enten-dre la mort, el lloc d’origen, rural o de ciutat. Aquestscondicionants també poden marcar diferènciesimportants que s’han de tenir en compte malgrat lanacionalitat espanyola.

Conèixer els condicionats del pacient i contextualit-zar-los en la seva pròpia cultura i entendre els signifi-cats de cadascun respecte a la salut i a la malaltia ensconduirà a millorar el sistema de salut, a millorar l’en-torn social i a gestionar la convivència de la diversitat.

Tots hi sortim guanyant.

INFERMERIA I CULTURAMagdalena Barceló Oliver

22

E N T R E V I S T A

Porreres. El passat 12 de generPorreres veié com s’investia laprimera dona batlessa de la his-tòria del municipi. FranciscaMora Veny (Porreres, 1971) erafuncionaria a l’Ajuntament finsque el 2007 es convertí en regi-dora de la mà de l’extinta UnióMallorquina. Actualment formapart de l’executiva provisionald’El Pi, un partit nascut de launió entre Convergència per lesIlles i Lliga Regionalista. QuanBernat Bauçà va prendre la deci-sió de dimitir, Francisca Mora liagafà el relleu. Un fet possible-ment quotidià, però històric.

Xisca em rep al seu despatx. Unamuntanya de papers esperen laseva firma. Desprèn diplomàcia ihonestedat. Els seus ulls, la cartade presentació. Poques miradestransmeten tanta il·lusió.

-Pregunta. Ser la primera donabatlessa de Porreres: un orgull ouna responsabilitat?

-Resposta. Les dues coses. I unapart emocional molt gran, també.Pens amb moltes dones que merei-xien poder accedir a càrrecs quetradicionalment han estat ocupatsper homes i m’enorgulleix que laigualtat sigui cada vegada més pre-sent.

-P. Li fa respecte el càrrec?

-R. És diferent si optes al càrrecdes d’un principi, sent el cap de

llista, o com era el meu cas, ananten segona fila i optant a seguir fentfeina a l’Ajuntament. Ho he afron-tat amb la major de les il·lusions,però sobretot amb molt de respec-te. És una responsabilitat moltgran, ara som la figura representa-tiva.

-P. Per on passa el futur mésimmediat de l’Ajuntament? Qui-nes són les accions que prioritza-rà?

-R. La situació econòmica no per-metrà grans projectes, però no séfins a quin punt Porreres en neces-

sita un. Reconec que és necessariacabar la ronda de circumval·lació,però sense el finançament delGovern serà impossible. Per tant,allò primordial és mantenir el queja tenim i ajudar a les petites i mit-janes empreses de Porreres.

-P. És un llastre important eldeute de Govern, Consell i altresamb l’Ajuntament?

-R. Sí, perquè el deute que tenenamb l’Ajuntament és de més dedos milions d’euros. Per tant, hemde ser cautelosos i fer més gestióeconòmica que política.

FRANCISCA MORA, BATLESSA DE PORRERES“UN CONSELLER NO POT ABUSAR DE LA SEVA CONDICIÓ

PER ATACAR UNA PERSONA”

Antoni Sorell

E N T R E V I S T A

23

-P. Vostè ja sap el que és la majo-ria absoluta, però també gover-nar en minoria. Amb què esqueda?

-R. La majoria absoluta et dónauna relaxació en el sentit que alsplenaris saps que tens el suportdels teus i no ho has de lluitar tant,però dialogar i implicar a tothomen els projectes és bo per a l’Ajun-tament. Ara bé, per a l’equip degovern és millor la majoria absolu-ta.

-P. Continua Bernat Bauçà mar-cant les pautes?

-R. Bernat continua com a regidorde l’equip de govern perquè així livaig demanar. Necessit consultar-liqüestions que ell havia gestionat iconsider que és més ètic que conti-nuï a dins. Tenc el meu propi crite-ri. A més, l’equip de govern somsis, pel que la majoria de decisionsles consensuam.

-P. Una imputació ha de suposarla dimissió?

-R. Hi ha imputacions i imputa-cions i s’han de valorar individual-ment. Fa 18 anys que treball a l’A-juntament i encara no som capaçde controlar-ho tot. El procedi-ment administratiu és molt com-plex i alguns aspectes són molt tèc-nics. El no controlar tota la docu-mentació et duu a possibles errors.Aquests errors de vegades s’hanportat a judici, i són imputacionsper errors administratius que valord’una manera més lleu. Pel que fa ala dimissió, és una qüestió moralde cadascú. Tota persona és inno-cent fins que no es demostri elcontrari.

-P. Com valora que un consellerconvoqui una roda de premsaper denunciar irregularitats enles subvencions de l’Auditori?[Es tracta de Carlos Delgado,qui va comparèixer per anunciarque podria haver-hi un desvia-ment dels doblers destinats al’Auditori de Porreres i ho reme-tria a la Fiscalia]

-R. Aquest és un dels problemes dela política. S’han de separar temespersonals, ideològics, dels de cairepolític. Un conseller no pot abusarde la seva condició per atacar unapersona només perquè ha sortit endefensa de la llengua. Si hi vahaver una errada, s’ha de resoldre.Si hi ha una mala gestió darrerad’un conveni, s’ha d’intentar resol-dre. El que no s’entén és quedurant les dues legislatures ante-riors els mateixos tècnics d’ara notinguessin res a dir respecte el con-veni i tot es justifiqués correcta-ment, i ara s’enviï a Fiscalia. Perrespecte a Bernat i per respecte a laJustícia no hem d’entrar a fer judi-cis paral·lels, perquè és al jutjat ons’ha de resoldre i on s’aclarirà tot.

-P. El dia que presentava ladimissió, Bernat Bauçà va deixarentendre que Carlos Delgado lihavia llevat la il·lusió perseguir...

-R. Bernat s’ha sentit atacat permolts de costats. No puc parlar perell, però quan et duen als jutjatsmai no és agradable.

-P. Quin paper creu que tindràEl Pi a les eleccions? Quin és elseu espai polític?

-R. Ens hem d’ubicar al centre. Elprojecte pretén aglutinar a gent

descontenta tant de dretes comd’esquerres. Molta gent està des-contenta amb la gestió del PP i elPSOE necessita posar ordre anivell intern. MÉS juga un bonpaper i El Pi pot treure bons resul-tats. El que m’agradaria, però, ésque la gent cregui en nosaltres coma una bona opció quant a ideolo-gia.

-P. Molta gent creu que la ideo-logia que defensa El Pi és la deJaume Font i no la de JosepMelià...

-R. No entraria en personalismes.El partit som molts i amb ideolo-gies de tota classe.

-P. De totes maneres, és evidentque hi ha hagut un canvi. Elsnacionalistes ara són autonomis-tes?

-R. Crec que són etiquetes. Si ensdefinim com autonomistes és per-què volem ser un projecte mésampli, a nivell d’illes i no nomésde Mallorca. Més enllà d’etiquetes,cadascú ha de lluitar per allò en elque creu. I el Pi creu en Mallorca iamb les Illes, i ha de fer feina peraixò.

-P. S’engloba aquesta lluita en unsentiment d’Estat propi?

-R. M’agradaria, però ho veigcomplicat. Tenim una dependènciafiscal a nivell nacional important.La lluita ara és per rebre el que enscorrespon.

-P. Treballar a l’administracióporrerenca en català: un mèrit oun requisit?

-R. Un requisit. Malgrat el Governens va enviar una carta amenaçant

E N T R E V I S T A

24

que el que decidíssim en plenari alrespecte no ho admetrien, ho hemde defensar contra tot. La gent quefa feina a l’administració ha desaber i escriure català. Cadascú hade parlar la llengua que vulgui,però dins l’Ajuntament de Porreresha de ser un requisit. Imprescindi-ble, a més.

-P. En la seva investidura vajurar lleialtat al Rei. El futur mésimmediat de la corona, però, éscada vegada més incert i escomença a parlar de l’abdicació.Més enllà de formalismes, éspartidària d’una república o pre-fereix el continuisme amb elpríncep Felip?

-R. [Sospira]. Avui la monarquia ésuna figura molt simbòlica. Si veiés

que la seva gestió és imprescindi-ble...

-P. El passat 3 de gener es cele-brà un Fòrum Ciutadà on espresentaren els pressuposts localsper a l’any 2013. Més enllà derepresentants polítics, l’assistèn-cia fou mínima...

-R. Els mallorquins som molt con-formistes...

-P. A l’hora de criticar, però, lagent es deixondeix.

-R. Tot funcionaria millor si lesànsies de voler quedar bé s’elimi-nessin. Tothom hauria de contri-buir dient allò que no funciona,però per això és necessària la par-ticipació. I no hi ha millor parti-

cipació que decidir entre tots aquè hem de destinar els doblersde l’Ajuntament. De les crítiquesse’n pot derivar una millor ges-tió.

-P. Si pogués tornar enrere,modificaria de nou la plaça de lavila?

-R. Reconec que hi ha coses quecanviaria, que no m’agraden i con-sider que no són pràctiques. Perventura s’hauria d’haver presentatd’una altra manera al poble, peròsón més de cinc mil opinions totesdiferents. És complicat consen-suar-ho, però reconec que a l’horade fer-hi actes o en qüestions d’ac-cés, hi ha detalls que no són via-bles.

G L O S E S

25

Vicenç Terrassa Umbert, fill de Bartomeu i deJoana, nasqué a Sóller el 18 de gener de 1918.Casat, divorciat i pare de tres fills, va començar apublicar gloses al setmanari Sóller i després – diària-ment – al diari Última Hora amb el pseudònim de“Pere Gil”, que el va fer famós arreu de Mallorca.De formació autodidacta, durant la seva vida va serempresari i professor mercantil. A més de ser unbon glosador, també fou un gran historiador de laglosa. De caràcter obert i amb facilitat de paraula,va ser un gran conversador.

Segons Pere Gil “ l’art de glosar és una cosa innata ila glosa és la forma més senzilla de fer poesia”, tot ique ell mai es va considerar un poeta. Més aviat esconsiderava un artesà de la paraula. La formacióintel·lectual de Pere Gil és important a l’hora d’en-tendre la seva producció, sobre tot pel que fa a ladiversitat temàtica de les seves gloses.

Una de les claus del seu gran èxit foren sens dubteles gloses “brutes” ( ell les anomenava eròtiques ).També va tractar la normalització lingüística i elgonellisme, dirigides fonamentalment als “forasters”no integrats i als mallorquins “gonelles”.

Autor de “Ses gloses d’en Pere Gil” I,II i III (1983-1985) i de “Plaguetes de gloses d’en Pere Gil” I, II iIII (1990-1994). També va publicar “El glosadoragermanat” en el que reconstrueix en gloses l’episodide les germanies.

Va morí al desembre de 2003 després d’una llargamalaltia. Les ganes de continuar treballant el va dura dictar a un familiar des de la unitat de curesintensives de Son Dureta la seva darrera glosa,publicada als pocs dies al diari Última Hora. (*) i(**)

Per a més informació, vegeu: (*) diari Última Hora, 21/12/2003(**) Setmanari Sóller, 29/12/2003

-o-O-o-

Dedicat a “ells”

Per tot arreu hi ha culpablesd’actuacions reprovablesmereixedors d’unes gloses.Per tot on me gir veig coses que són del tot criticables:justícia tercermundista,polítics improductius,governants irreflexius de caràcter centralista,patètics i depressius.

El monarca ha perdut s’eima.Li ve de raça, al borbó.No saben lo que és una eina.Tots plegats fan manco feinaque el sen Toni “Ballador”.Que me’n deis del Presidentde l’Escanya imperial?Inútil! Incompetent!Hipòcrita! Decadent!

Poca-solta! Radical!

Cansat de tanta impotènciaen Ratzinger se’n va anar.Dimití a conseqüència de veure tanta indecènciaa Ciutat del Vaticà.L’Església està encallada.

A veure si el papa “Xesc”aprofita sa jugadaper obrir sa balconadaper deixar entrar aire fresc.

GLOSARIUM XIVJoan Barceló, “Fusteret”

E S T U D I A N T S P O R R E R E N C S

26

Joan Ferrà Sansó

De cada cop són més els porrerencs i porrerenques que decideixen sortir de l’illa per cursar els estudis uni-versitaris. La Universitat de les Illes Balears (UIB) s’apropa de cada cop més als estàndards de qualitat euro-peus però en alguns camps d’estudi l’oferta formativa encara és limitada i el jovent es veu forçat a sortir deMallorca per estudiar aquelles carreres que desitgen. A més, gràcies a projectes com la beca Sèneca (mobilitatentre universitats estatals) o la coneguda beca Erasmus (entre universitats europees) els estudiants podenoptar a noves experiències didàctiques. El fet de partir fora de Mallorca i haver de deixar per un temps lallar, la família i els amics “de sempre” és una ocasió per enriquir coneixements i ampliar currículum, peròalhora també, pot convertir-se en una oportunitat per enriquir-se com a persona. Des del Llum d’Oli volemconvidar a tots els porrerencs i porrerenques a que s’animin a contar les seves experiències lluny de Mallor-ca.

En aquest número he parlat amb Caterina Gornals Miralles que ens explica la seva experiència a Itàlia.

CATERINA GORNALS MIRALLES

Caterina Gornals Miralles (23anys) Vaig estar 4 mesos a Pis-toia (Itàlia) fent unes pràctiquesde la diplomatura de mestra d’e-ducació infantil, i tot un cursescolar a Barcelona fent un màs-ter en Educació Interdisciplinàriade les Arts.

Durant l’estada a Itàlia, les mevescompanyes i jo estàvem matricu-lades a la Universitat de Florèn-cia (Università degli Studi diFirenze), ja que era la que enspertanyia, però no anàvem a laUniversitat per res més que perqüestions administratives. La nos-tra estada consistia en fer les pràc-tiques en les escoles de la Comu-nitat de Pistoia, ja que és unacomunitat molt implicada en l’e-ducació dels seus infants. La Uni-versitat de Florència té diferentsfacultats repartides per la ciutat inosaltres anàvem a la Facultatd’Educació.

Vàrem poder conèixer els AsiliNidi on hi van els infants des dels

3 mesos fins als 3 anys, les Scuoledell’infanzia on hi van els infantsdels 3 anys fins als 6 anys, i lesAree Bambini. Les Aree Bambinisón quatre espais pensats per al’educació de diferents àrees i onels centres han de fer una sol·lici-tud per poder-hi anar. Hi havial’Area Gialla on es parla de litera-tura, l’Area Rosa on hi anaven elsinfants entre 0 i 3 anys que no

volien anar als Asili (només hipodien anar dos dies per setma-na), l’Area Blu on es treballa l’art il’Area Verde on es parla de lanatura i els animals.

Tot aquells mesos vam aprofitarper conèixer i descobrir la Tosca-na, a més de visitar Roma i Venè-cia. Almenys un cop per setmanasortíem a conèixer altres pobles iciutats, on tastàvem el menjar

E S T U D I A N T S P O R R E R E N C S

27

P O R R E R E S - t l f . 9 7 1 6 4 7 3 1 6

típic i passejàvem pels seus carrers.El que més ens agradava de Pistoiaera la Piazza La Sala on hi haviaun forn, una fruiteria, la formatge-ria, alguns bars, una gelateria... i amés hi feien el mercat.

De Florència, el que més ens agra-dava era anar a passejar pel Merca-to di San Lorenzo i aturar-nos aberenar a la Piazza della Signoria,on hi havia una pastisseria moltbona! Allà vam descobrir els Fro-zen Yogurt, un iogurt gelat al qualcada un hi posava els toppings quevolia i se’l feia personalitzat segonsel que li venia de gust. També allàvam tastar diversos gelats bonís-sims i unes pizzes meravelloses,sobretot als petits pobles i zonesno tant turístiques. Allà on hi vanmés els turistes els preus són mésalts i la qualitat no tan bona.

Les dues primeres setmanes vaigtrobar molt a faltar els familiars iamics. Supòs que haver-te d’adap-tar a un nou lloc, conviure ambaltres persones, adaptar-te a lanova casa... Tots aquests canviscosten una mica el primermoment, però després amb el pasdels dies un va fent-se aquell espaimés seu i s’aprèn a viure la nova

situació. També s’ha de dir que lesnoves tecnologies varen ser moltútils per a nosaltres durant aquellsmesos. Totes les nits, les quatrecompanyes ens posàvem cada unaamb el seu ordinador i parlàvemamb els familiars via Skype. Unprograma, per a aquells que no elconeixeu, que et permet telefonara través de la xarxa d’Internet iamb una webcam es pot veure al’altra persona. Així, no semblaque estiguis tan lluny.

La gent amb la qual vàrem tenircontacte, com les mestres dels cen-tres on vàrem poder fer les pràcti-ques, desconeixien Mallorca. Nohi havien estat mai, tot i que ja

havien tengut altres alumnes pro-cedents de la UIB a fer pràctiquesals seus centres. Durant la nostraestada allà vam elaborar un vídeoon explicàvem la situació deMallorca i mostràvem algunesimatges de les nostres illes. La veri-tat és que quedaven al·lucinats enveure imatges de Sa Calobra, lesCoves del Drac, la Catedral...Només vam trobar una mestra queens va dir que el seu fill havia estata un hotel de Santa Ponça fentd’animador infantil durant elsmesos d’estiu.

Dia 24 de desembre a les 19hteníem l’arribada a l’aeroport dePalma. Va ser un dia d’avió (Flo-rència – Barcelona i Barcelona –Palma), però ple d’emocions i sen-timents. Ens feia pena partir de laciutat i deixar endarrere totsaquells racons, carrers, tendes,mer cats, moments, coneguts, esco-les... Aquells llocs que durant 4mesos havien estat part de la nos-tra vida i que ja consideràvem coma nostres, però també teníem mol-tes ganes de veure els familiars iamics, d’arribar a casa i compartirel sopar de la Nit de Nadal ambels nostres.

••

B O J O S P E R L A C U I N A

28

FRIT DE VERDURES

Ingredients per a 4 persones:

1 manat de safannàries morades4 carxofes4 pastanagues mitjanes200 g de gírgoles1 manat de grells (cebes tendres)¼ de coliflor mitjanaunes branquetes de fonoll3 allsoli d’olivasalpebre boel suc de ½ llimona

Preparació:

Netejau tota la verdura i el fonoll.

Pelau les pastanagues i les safannàries i tallau-les arodanxes de ½ dit de gruix. Reservau-les en dosplats diferents.

Separau els brotets de coliflor. Esclafau els allsamb la pell. Pelau les carxofes, eliminau-ne lesfulles més exteriors i les puntes i tallau els cors en6 trossos regulars. Posau-les en remull amb aigua iel suc de la mitja llimona perquè no s’ennegrei-xin.

Tallau les gírgoles a trossos regulars i els grells arodanxes primes.

Posau una paella gran al foc amb un poc d’oli. Enser calent, abocau-hi la pastanaga i sofregiu-la,primer a foc viu i poc després, tapada i al mínim,durant 6-7 minuts. Incorporau-hi ara la coliflor,el fonoll i els alls esclafats. Salpebrau el conjunt.Remenau de tant en tant. Al cap de 10 minuts,afegiu-hi les carxofes i les gírgoles i continuau lacocció de les verdures a foc mitjà. Quan siguinquasi cuites, afegiu-hi el grell.

Mentrestant, sofregiu en una paella més petita lasafannària morada (podeu afegir-la al conjuntquan hi incorporau les carxofes, però tenyirà totel conjunt de morat i el resultat final no quedaràtan vistós), primer a foc mitjà i llavors al mínim.

Quan les verdures de la paella gran siguin cuites(han de quedar al dente), comprovau el punt desal i afegiu-ne si n’hi falta. Incorporau-hi ara lasafannària morada, remenau bé el conjunt perquèes distribueixi uniformement i serviu el fritimmediatament.

BOJOS PER LA CUINAMaria Antònia Sureda (receptes)

B O J O S P E R L A C U I N A

29

ENSAÏMADA D’ALBERCOCS

Ingredients per a 6 persones:

De la massa mare:10 g de llevat premsat 30 g d’aigua tèbia 35 g de farina de força

De la pasta:190 g de farina de força (aproxi-madament)1 ou 30 g d’aigua tèbia 60 g de sucre 120 g de saïm pomat oli per untar-vos les mans i lasuperfície de treball

Altres:10-12 albercocs “caninos” rentats,xapats i ensucrats generosamentla nit abanssucre en pols per ensalgar-la enser cuita

Preparació:Primer de tot, feis la massa mare:foneu el llevat premsat en l’aigua.Afegiu-hi la farina de força i mes-clau bé tots els ingredients. Tapauel recipient amb un plàstic i dei-xau-la tovar (en 15 o 20 minutsveureu que s’ha estufat molt iaixò vol dir que ja és a punt).

Ara, afegiu-hi el sucre, l’ou i laresta d’aigua (tèbia). Mesclau-hotot bé amb les mans. Incorporau-hi la farina poc a poc. Potser nofaci falta tota. Si la pasta es moltenganxosa (sol passar, al principi)rentau-vos les mans per eliminarla que hi teniu enganxada iuntau-vos-les amb oli. Treballaula pasta durant 10-15 minuts,atupant-la. Feis-ne una bolla,tapau-la amb un plàstic i deixau-

la tovar fins quedupliqui el vo -lum inicial. Aixòpot prendre unahora o més, de -pèn de la tempe-ratura ambiental.

Ara, untau d’olila superfície detreball i untau-vos també unpoc les mans.Agafau la bolla de pasta, pre-meu-la amb els punys contra elmarbre per treure’n l’aire i for-mau un cilindre. Aprimau-loamb l’aprimador de manera queus quedi un rectangle d’aproxi-madament un metre de llargadai de devers un pam d’amplada.Ha de quedar una capa finíssi-ma, un poc transparent i tot (nofa res si es romp una mica).Untau la capa de pasta amb elsaïm pomat (si és l’hivern i ésmassa sòlid, treballau-lo finsaconseguir la textura de poma-da). Enrotllau la pasta longitudi-nalment perquè us quedi uncilindre i deixau-lo reposar debell nou durant ½ hora, tapatamb un plàstic o amb un pedaçben net. Passat aquest temps,estirau-ne els extrems a base decopets suaus damunt la superfí-cie de treball (amb molta curaperquè no és rompi el cilindre)per fer-lo més llarg.

Untau una llauna amb un pocd’oli. Col·locau-hi el cilindre depasta formant una espiral seguintel sentit de les agulles del rellotgei deixant espai suficient entrevolta i volta de pasta perquè aug-

mentarà molt en tovar i les voltess’ajuntaran.

Deixau reposar l’ensaïmada dins elforn apagat i posau dins el forn unrecipient amb aigua. Al cap dedevers 10 hores (sempre depèn dela temperatura ambiental) les vol-tes s’hauran ajuntat o quasi ajun-tat. És el moment de treure lallauna del forn i encendre’l a 240º.

Distribuïu les meitats d’albercocper damunt la pasta.

En arribar el forn a la temperatu-ra indicada, pulveritzau aiguadamunt l’ensaïmada i a les paretsdel forn. Enfornau-la a la part demés a baix. Al cap de 4/5 minuts(alerta que no se us cremi! no usmogueu de devora el forn!), can-viau la llauna de posició:col·locau-la a la part del mig iabaixau tot d’una la temperaturaa 160º. Acabau de coure l’ensaï-mada a aquesta temperatura (10-15 minuts, aproximadament). Hade quedar ben torradeta perdamunt i ha de fer un poc decrosta a la part de baix.

En ser ben dauradeta, treis-la delforn i ensucrau-la generosamentamb sucre en pols.

E S P A I E S C O L A R

30

Ho sabíeu què enguany el tema que hem triat com a eix per a totes les activitats que farem al llarg delcurs, és l’art? Exactament NovArt.

I a finals de febrer, del 25 al 27, hem organitzat tallers canviant completament la dinàmica diària del’escola, hem canviat els llibres per parets, els bolis per pinzells, el negre de les pissarres pels colors de lavida....

Els d’Infantil simulant les tècniques que empren els pintors que hem estudiat, hem fet collage i siluetes,pintar cares (tècnica Warhol), màgia amb colors (Pollock)... i expressió corporal amb música perquè no

es pot oblidar els grans compositors que es relacionen ambl’artística.

Els de primer cicle hem creat vaques amb envasos reciclats, amb la plastilina i altres materials hem fetuns quadres meravellosos, també simulant els grans pintors impressionistes partint d’una obra petitahem ampliat fins a un din-A3.

TAULÓ DE L’

E S P A I E S C O L A R

31

Segon cicle, en klimt, en Gaudí...dos grans pintors, d’ells hem aprés moltíssim i n’hem intentat feralguna obra, el drac del Parc Güell, l’Arbre d’en Kilmt.

I els grandolassos, de 3r cicle, hem fet obres grandioses...escultures amb material de rebuig, poemespartint d’una imatge i paraules soltes, paisatges i bodegons amb unes elaborades i originals vases...

A més de tot això, hem tengut temps de pintar les parets exteriors del pavelló que donen al nostre pati,les parets del pati d’Infantil i...fins i tot gaudir d’un espectacle superadequat a l’Auditori (gràcies a unasubvenció de l’Ajuntament).

Ja ho sabeu, si voleu veure algunes petjades del que encara queda no dubteu a passar per l’escola...Vosesperam !!!També volem aprofitar per donar les gràcies a les persones que ens han ajudat a fer qualque taller i atotes les que ens han visitat, grans artistes de Porreres. A tots moltes gràcies.

Foto: col·lecció particular d’Antoni M

esquida Gornals . A

ny aproximat 1952-53.

Antic bar de sa Llosa

situat on ara és l’oficina de la Caixa de B

alears “Sa Nostra”.

D’esquerra a dreta: Tom

eu Mesquida, G

otlona, Margalida G

ornals,Coves, M

iquela Gornals, C

ovesamb n’A

ntoni Mesquida G

ornals en braçosi na M

aria Sagueres. El que està a la barra és el pare d’en Tom

eu Barceló, Terrible. E

l que seu és n’Antoni C

oves.