Escola Lluçanès Prats de Lluçanès 4t d’E. Primària Curs 2010 - 11

Cal Baster a Prats a la Plaça Nova

• El baster és l'home que confecciona tot tipus de guarniments per animals equins, l'ús dels quals es remunta a èpoques antiquíssimes, ja sigui per a la realització de les tasques del camp, ja sigui com a mitjà de transport.

• El cuir és l‘element bàsic del treball del baster, tant per revestir ( el collar, la sella...), com per subjectar ( les corretges... ) com per protegir ( els estalvis, el guardapols...) Aquesta pell és majoritàriament d'animal boví o oví.

El cuir

• Els principals materials de farciment són la palla i la llana. Serveixen per omplir l'ànima del collar, per fer l'albarda, etc... La palla ha de ser llarga, ja que s'ha de farcir l'ànima del collar i prendre'n la forma sense trencar-se, per aquets motiu s'utilitza la de sègol.

El farciment

El motlle

• El motlle generalment de fusta de roure, castanyer o cirerer, serveix per a donar a la peça la forma del coll de la bestia.

Les eines

• Amb eines per a tallar com el compàs de volanderes o la mitjalluna, o per a amidar com el compàs de puntes el baster fa la seva feina.

Cosir• Saber cosir bé és, segurament, una de les tasques

primordials i més difícils. Amb l'ajuda de les gafes, també anomenades taules, entre els genolls, el baster té les dues mans lliures, fet que li permet cosir amb dues

agulles alhora.

Decoració

• Amb els claus, tatxes, picarols, cascavells, campanetes, aromes i flocs, el baster decora i personalitza al gust del client.

El bridó, cabeçó o cabeçada, és el guarniment essencial que du l'animal al cap.

Aquí podem veure unes peces força decorades.

El collar català, el collaret de cascavells, el bastet, bridó de mula, és una petitíssima mostra de la

feina i bon ofici del baster.

El Guiatge

Era l’animal de càrrega que el guarnien per a la Festa dels Elois.És una figura típica de muntanya, que sorgeix a través dels traginers, que es dedicaven a transportar mercaderies a damunt de l’animal.Només es té constància que a Prats de Lluçanès es feien curses d’aquests animals sense genet per la Festa dels Elois.

Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters van haver de plegar o fabricar altres objectes.

Les festes populars com la festa dels Tres Tombs, o les empreses que utilitzen cavalls per el lleure han tornat a

revifar aquesta professió.

Festes dels Elois a Prats de Lluçanèsany 1916

(Plaça de l’Església)

Ens visita a l’escola • Mercè Sala, de Prats, que és

filla del darrer baster que hi va haver al poble, Josep Sala Suñé.

Tenien la botiga-taller a la Plaça Nova. Ja fa més de 50 anys que es va tancar.

Ens va explicar el què recordava de l’ofici del seu pare i li vam fer una enquesta.

Antoni Montanyà, d’Olost,

expert i cuidador de cavalls i animals de càrrega.

Ens va explicar per a què servien els guarniments que feia el baster i la importància que tenien els traginers en aquestes contrades.

Els guarniments

L’ofici de baster

• Bibliografia:

• Enciclopèdia Catalana

• Internet: Viquipèdia, l’ofici de baster.

• Agraïments:

• Mercè Sala• Antoni Montanyà• Roser Reixach• Els alumnes de 4t de

l’Escola Lluçanès.