L'Ullal - sueca.es · Foto: Fernando Moreno Aquest segon número de L’Ullal el trobareu en format digital i en paper, és per això que vull repetir el nostre propòsit

L'Ullal

Evolució - Manolo Baixauli

Num. 2 Agost / Setembre 2016

Especial Festes Majors Setembre 2016

Foto: Fernando Moreno

Aquest segon número de L’Ullal el trobareu en format digital i en paper, és per això que vull repetir el nostre propòsit com a revista per als que encara no havien tingut accés a ella i dir-vos que repetim també portada ja que volem que siga una plataforma per als nostres artistes. L’ Ullal ha nascut amb la voluntat de fer un canvi en la manera d’entendre la informació municipal. Obert, participatiu, no exclusiu dels polítics però sense desatendre l’acció política, posant l’èmfasi en la mirada curiosa d’allò que pensem que el ciutadà vol conéixer, del que es fa i de cap on va el seu municipi. És una publicació modesta de baix pressupost i molta feina, que no dol perquè il·lusiona, i que fuig del model a l’ús dels BIM tradicionals.

De periodicitat bimensual, L’Ullal, inspirada tant en l’ull que mira com en l’aigua que brolla, vol donar a conéixer als suecans i a les suecanes informacions, idees, accions o personatges del poble, que des de l’Ajuntament, la casa de tots, considerem que han de tindre al seu abast i utilitzar-lo com a servei públic.

Isabel Jiménez RochelRegidora de Comunicació

“No tinc por de començar des de zero”

Steve Jobs

Editorial

| Editorial 2L'Ullal

| SumariL'Ullal

M’ho dius o m’ho contes?

CIM-Sueca: «Participar al Festival de Cinema Internacional de Merda de Sueca és més fàcil que cagar aponat»

Actualitat Municipal

Notícies d’actualitat municipal

Editorial

Segon número de L’Ullal

Clar i Ras

Cares conegudes i no tan conegudes de Sueca, històries i opinions condensades en un sol moment captat per l’objectiu

A fons

Cavallers Tornejants de Sueca, un quart de mil·lenni als documents

Esports

Els millors pilotaris del moment es donen cita al Trofeu de Festes de SuecaSueca utilitza el raspall per reivindicar la igualtat en l’esport en el I Trofeu de l’arròs

02

37 41 43

05 17

3 | SumariL'Ullal

Sumari

Cultura

Programació cultural octubre 2016

Informació Municipal

Horaris municipals

Programació SuecaTV

Programació octubre y novembre 2016

Breus

El Club Billar Sueca en el I Open “Sueca, ciutat de l’arròs”Nous ambaixadors del Concurs Internacional de Paella ValencianaL’Escola Municipal d’Art Escultor Beltran ompli de música la Placeta FondaSueca recupera la cordà i el correfocs

Festes Majors

Especial Festes Majors Sueca setembre 2016

45 47

21 3531

Foto: Fernando Moreno

4

ActualitatMunicipal

Foto: Fernando Moreno | Actualitat Municipal 6L'Ullal

La Fira gastronòmica Firarròs de Sueca es consolida any rere any com un dels grans esdeveniments gastronòmics de la comarca. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Sueca en col·laboració amb nombrosos establiments i restaurants de la ciutat, aconsegueix superar-se, edició rere edició, pel que fa al nombre d’assistents i degustacions servides.

En només tres edicions, la fira ha consolidat un reeixit model, maridant els plats i productes més típics de la gastronomia local i valenciana amb d’altres propostes lúdiques i activitats relacionades amb la gastronomia. Tant ha estat l’èxit, que la fira ha superat amb escreix les expectatives de l’organització fins al punt d’esgotar existències en alguna de les jornades. El diumenge al matí, si cap, encara va ser major l’afluència de públic al coincidir la darrera jornada amb la celebració de la final de la 56ª edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca.

Enguany hi han participat més d’una desena d’establiments i restaurants de la

localitat. Així, s’hi han sumat el Restaurant La Granja, el Restaurant el Niu, el Bar-Cafeteria Sequial 20, la Carnisseria Fina, el Forn del Crist, Carns i embotits S. Celda, Salasons & Xarcu amb taper, Fruites i verdures KATY, el Bar La Galeria, el Restaurant el Nano i Pa de Nit Carmen.

Com a novetat, enguany, l’organització ha millorat la infraestructura de la fira i ha ampliat també la programació complementària a l’oferta gastronòmica. Als tasts, s’han afegit també dos actuacions de música en directe, a càrrec dels grups locals Els Bonicos i Jazztabé, cates de vins i degustacions de gin-tonics elaborats amb ginebra valenciana.

Xavier Masó, regidor de Turisme, s’ha mostrat molt satisfet per la bona acollida i l’evolució del Firarròs, en només tres anys. “Les fires com esta són un element essencial per promocionar el nostre turisme gastronòmic i posicionar la nostra ciutat com allò que és per excel·lència, la terra de l’arròs. Estem convençuts que iniciatives com esta influeixen en el prestigi de la nostra marca turística i ajuden també

alhora a crear sinergies entre proveïdors i entre els participants, la ciutadania i els visitants, clients potencials dels nostres establiments” en paraules de Masó.

Sueca presenta la primera edició del Tasta’m

La III edició del Firarròs ha resultat també l’ocasió idònia per presentar la primera edició del Tasta’m, Arrossos, Tapes i Vi a Sueca que tindrà lloc del 19 al 25 de setembre. El periodista i escriptor suecà, Emili Piera, va estar l’encarregat de presentar les jornades davant el públic de la fira.

La nova iniciativa combinarà propostes culturals, turístiques i gastronòmiques en tota una sèries d’actes, presentacions de llibres, rutes, xerrades, lliçons magistrals, degustacions i tasts que culminarà en unes saboroses jornades amb la ruta de la tapa (del 22 al 24 de setembre) i les jornades gastronòmiques (del 22 al 25 de setembre).Regidora de Comunicació

El Firarròs es consolida com a referent turístic i gastronòmic de Sueca

| Actualitat municipal 7L'Ullal

La platja de Les Palmeres va lluir abarrotada de centenars de persones que no van voler perdre’s una experiència única. El 12 de setembre era el dia assenyalat per tancar una aventura que havia començat la nit del 3 de juliol amb l’albirament, per part d’una parella suecana, d’una tortuga babaua que havia arribat fins la costa suecana per posar més d’una huitantena d’ous. La mateixa parella, acompanyada per tècnics experts de la Conselleria de Medi Ambient, l’Oceanogràfic i l’organització Xaloc, han estat els encarregats d’alliberar al mar 29 de les tortuguetes que han nascut d’este niu.

L’acte va comptar amb l’assistència de la Consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián; el secretari autonòmic de Canvi Climàtic i Medi Ambient, Julià Álvaro i una representació de la corporació municipal de l’Ajuntament de Sueca encapçalada per l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit. També hi van assistir representants de les diferents institucions implicades en esta aventura, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l’Oceanogràfic i voluntaris de l’ONG Xaloc que han cuidat del niu fins el moment de l’eclosió dels ous. En declaracions als mitjans,

la Consellera va voler expressar el seu agraïment a les persones i organitzacions que han contribuït a la cura del niu de tortuga babaua (Caretta caretta). Cebrián ha subratllat que, des dels organismes públics, “s’ha d’apostar decididament per fomentar, canalitzar i optimitzar la sensibilitat creixent que existeix en la societat cap a la protecció de la biodiversitat i, en particular, del patrimoni natural que ens és propi”.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, també ha celebrat el civisme i la sensibilitat que ha demostrat la població suecana. “La parella que va trobar a Carlita, la

La Platja de Les Palmeres s’ompli per viure l’alliberament de vora una trentena de tortugues

marines


tortuga babaua que va aparéixer a les Palmeres, demostra que els suecans sabem respondre de manera cívica i respectuosa amb la natura davant d’un cas com estos” va apuntar Tamarit. Per la seua banda, la regidora de Medi Ambient a l’Ajuntament de Sueca, Isabel Jiménez, ha assegurat que el consistori continuarà en esta tasca de sensibilització de la població amb una programació anual a les escoles per conscienciar als menuts i joves de la sort que significa poder recuperar una espècie com esta a la costa suecana.

En l’anomenada Operació Tortuga, han participat més d’un centenar de voluntaris de l’ONG Xaloc que s’han alternat per atendre i vetllar el niu 24 hores al dia al campament tortuga. A més d’ells, també s’han implicat

experts de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València, que van traslladar el niu a un emplaçament més segur i menys concorregut a la platja de la Punta; de l’Oceanogràfic, que va mantenir en les seves incubadores uns quants dels ous i de l’Exèrcit de Terra, que va prestar material de campanya al campament. El Parador Nacional del Saler també hi va facilitar suport

logístic i la manutenció dels voluntaris; l’empresa Decathlon va subministrar part de l’equipament dels voluntaris; i també hi han col·laborat l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, la Fundació Global Nature, la Guàrdia Civil (Seprona) i els ajuntaments de València i Sueca.

Dels 88 ous del niu van nàixer un total de 47 tortuguetes. 29 de les cries de tortuga marina han estat alliberades i la resta permaneixeran a les instal·lacions de l’Oceanogràfic durant el seu primer any de vida, per assegurar el seu creixement i l’enduriment de la closca. Estes cries s’alliberaran amb emissors via satèl·lit per al seu seguiment posterior.

Imagen: freepik.com


Vora 20 restaurants locals han participat en la ruta de la tapa i les jornades gastronòmiques

de la primera edició del Tasta’m El prestigiós cuiner Miguel Barrera, el xef del Restaurant Cal Paradís de la Vall d’Alba, amb una Estrella Michelin, va estar l’encarregat d’inaugurar el passat dilluns, 19 de setembre, la setmana gastronòmica Tasta’m al saló d’actes de la Biblioteca Municipal de Sueca. La primera sessió va culminar de la mà de Jordi Morera, l’actual

xef de la Cafeteria del MuVIM, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, que ha passat també per la cuina dels restaurants Seu Xerea i Carosel, de València. Ambdós van reivindicar la cuina d’arrel, la tradició, la memòria i els productes autòctons i de temporada com a màxima de la gastronomia valenciana.

Les jornades van continuar de la mà de Joan Garí. L’escriptor i assagista va presentar a sueca el seu llibre “La

memòria del sabor”, un títol que tracta de revaloritzar les receptes tradicionals, el menjar que s’ha cuinat a les llars valencianes tota la vida, a través d’un recorregut pels plats de la seua cuina materna. Dijous va ser el torn de Paco Alonso, periodista a TVE i pare de la idea de Wikipaella que va explicar a tots els assistents. La plataforma es reivindica com a una ferramenta per a definir, promocionar i divulgar la tradició gastronómica arrossera dels valencians. I l’última jornada va consistir en una taula rodona al voltant dels vins i les tapes. Les sessions van ser seguides per un públic nombrós, la majoria d’ells representants de la restauració local, estudiants d’hostaleria i demés públic curiós i amant del món de la gastronomia.

El Tasta’m, que es va presentar a l’emblemàtica Muntanyeta dels Sants de Sueca, busca convertir-se en un espai gastronòmic de referència fent coincidir la didàctica i la formació gastronòmica, els productes de qualitat i proximitat del municipi

Sueca inaugura la primera edició de les jornades gastronòmiques TASTA’M de la mà de l’Estrella Michelin,

Miguel Barrera


i el bon saber fer dels restauradors locals. El Tasta’m ha sorgit com a una iniciativa de l’Ajuntament de Sueca, impulsada des de la Regidoria de Turisme, amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de València, València Turisme i el Gremi d’Hostaleria de Sueca i el seu objectiu principal és convertir estes jornades en un autèntic espai de dinamització de la gastronomia local, per fomentar alhora el comerç i els plats i productes típics de la capital riberenca.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, qui va inaugurar les jornades, ha destacat precisament la bona mà del sector de la restauració local. «A Sueca tenim uns productes d’una qualitat excel·lent i una restauració de primera. La nostra cuina és un referent en la gastronomia valenciana i també a nivell internacional perquè, entre d’altres coses, som experts en el conreu i l’elaboració de l’arròs, un dels productes més valorats de la gastronomia a nivell mundial» ha assenyalat Tamarit. La màxima

representant del consistori, però, ha reivindicat també la necessitat de «sumar esforços i fer pinya entre el sector». «Em reitere en una idea que defense i defensaré sempre. No cal que busquem fora, ni tampoc que inventem res de nou. Som rics en una cuina tradicional potentíssima, que és alhora un dels nostres principals atractius turístics i un dels nostres trets identitaris com a poble» ha afirmat l’alcaldessa.

«El Tasta’m vol posar en valor el conjunt gastronòmic de Sueca, la cuina rica i diversa que sempre ha caracteritzat a este poble arrosser per excel·lència i estimular i ajudar alhora als nostres restauradors perquè mantinguen i guanyen clientela tot recuperant i apostant per la nostra cuina» ha apuntat el regidor de Turisme, Xavier Masó.

Com a colofó de la setmana gastronòmica, l’Ajuntament va organitzar amb la col·laboració de la restauració local, una ruta de la tapa i unes jornades gastronòmiques en les

quals han participat vora una vintena de bars i restaurants de la ciutat. El titular de Turisme va aprofitar l’ocasió per agrair als participants la seua implicació i l’entusiasme dipositat en esta primera edició.

El Tasta’m, una finestra oberta a la

reflexió i la formació gastronòmica

El periodista i escriptor suecà, Emili Piera, experienciat en el món del periodisme gastronòmic, ha estat l’encarregat de conduir i presentar les diferents jornades programades.

Piera ha assenyalat que un dels objectius principals del Tasta’m ha estat també demostrar als professionals i estudiants de l’hostaleria que és possible renovar el repertori de cartes i menús en un sentit menys estrangeritzat i recorrent sempre a allò més nostre. «El més intel·ligent és recórrer sempre al producte autòcton i de temporada, bo i barat. Ja ho deia Josep Pla, tota cuina és menjar-se el paisatge» ha conclòs el periodista.

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, felicita i reconeix, en nom del govern valencià, a l’organització del Concurs per la internacionalització i projecció del plat.

La 56ª edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, patrocinada per l’Agència Valenciana de Turisme de la Generalitat Valenciana i el Patronat de Turisme de la Diputació de València, València Turisme, ha comptat amb un total de 34 participants vinguts de diferents països del món com ara Austràlia, França, Japó, EE.UU. Perú, Andorra i Espanya. Cal destacar que del total, 24 participants han competit per primera vegada al certamen i només dos repeteixen participació respecte a l’anterior edició. Enguany, a més, cal remarcar la major representació suecana al certamen respecte a anteriors edicions.El certamen que ha despertat un grandíssim interés mediàtic, s’ha celebrat, com és habitual, al Passeig de l’Estació de

no existira el millor de la nostra gastronomia, la paella valenciana”. Colomer ha finalitzat el seu discurs felicitant, en nom del govern valencià, a l’organització del Concurs per la seua tasca en la internacionalització i projecció del plat valencià per excel·lència.

Sueca, en un ambient d’allò més festiu, i entre una multitud de gent curiosa, veïns de Sueca i visitants, que s’han acostat per a viure en primera persona l’elaboració de la millor paella valenciana del món 2016. A l’acte ha assistit també una gran representació de la Corporació Municipal acompanyada per Sara Roselló, la Festera Major de 2016 i la seua Cort d’Honor. Així mateix el certamen ha comptat amb la presència del Secretari Autonòmic de Turisme, Francesc Colomer; la directora general de Política Agrària, Teresa Cháfer; la directora general de la Dona, Maria Such; la Diputada Provincial de Turisme, Pilar Moncho; el portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví i un gran nombre d’alcaldes de pobles veïns i de la comarca.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, després de donar la benvinguda a tots els assistents i concursants ha assenyalat “la paella escapa de la nostra gastronomia, per a nosaltres significa molt més que

això, és paisatge, és família i amics, és celebració i festa, és poble i és turismo, perquè el nostre principal encant, n’estem convençuts, és este, donar-nos a conéixer al món tal i com som, sense cap ingredient d’afegit”. El regidor responsable del Concurs, Vicent Baldoví, l’ha seguit “La tasca de per promocionar el plat més famós de la nostra gastronomia és de totes i tots els valencians, gràcies a tots aquells que se’n sumeu a esta batalla per dignificar el nostre plat. Ens fa molt de comboi que açò siga cada vegada més gran, que arribe més lluny, que cada vegada siguem més”.

També el Secretari Autonòmic de Turisme i màxim representant de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, ha fet al·lusió en la seua intervenció a la grandessa de la gastronomia valenciana. “La paella ajuda moltíssim a la fraternitat. Significa un ritual de gastronomia però també de convivència, d’hospitalitat, d’acollida, de turisme. El món seria molt més avorrit si

El Restaurant Casa Pepe Sanchis de Córdoba guanya la 56ª edició del Concurs Internacional de Paella

Valenciana de Sueca

| Actualitat municipal 11L'Ullal | Actualitat municipal 12L'Ullal

1º Premi -- Pepe Sanchis > Casa Pepe Sanchis de Córdoba2º Premi -- Arturo Giroy i Valentin Rodríguez > Compass Group del Congreso de Madrid

3º Premi -- José López Cordón > La Paella Ibérica de França

Premi a la millor paella estrangera > Simply Spanish Tapas Bar, de Melbourne (Austràlia).Premi a la millor paella cuinada a nivell autonòmic > Casa La Pepa, de València.

Premi a la millor paella cuinada per un restaurant de Sueca > Restaurant el Nano

JuratPresidit per: Juan Antonio Herraiz, president del Club de Jefes de Cocina de Murcia

Integrat per: Ángel Grande, del Restaurant La Casona de Gandia; Edrick Corban-Banks, ambaixador de la Paella al Pacífic; Martín Márquez, periodista gastronòmic; Akiko Sagano, Cònsul General Adjunta del Japó;

Raul Cob Ferrer, de Wikipaella i del Restaurant El Cabanyal (València) i Iván López, del Restaurant Camí Vell, d’Alzira i representant de la Federació Empresarial d’Hostaleria Valenciana.

soca

rrat

.com56 F E S TA D E C L A RA D A D ’ I N T E R É S T U R Í S T I C

J A P Ó • A U S T R À L I A • U S A • R E G N E U N I T • F R A N Ç A • E S P A N Y A

SUECA - 11 SETEMBRE 2016

www.concursodepaella.com#PAELLAEMOJI

A partir de les 12:00EN EL PARC DE L’ESTACIÓ DE SUECA

El consistori suecà s’ha bolcat en els darrers mesos en el Programa de Qualificació i Ocupació (PICE) que promou el Ministeri d’Ocupació i que es desenvolupa a través de la Cambra de Comerç de València, una acció formativa contra l’atur juvenil cofinançada pel Fons Social Europeu. L’Ajuntament de Sueca, donat l’èxit de la iniciativa i amb l’objectiu d’evitar que cap alumne interessat quedara exclòs d’esta activitat, ha ofert recentment amb la col·laboració de la Cambra una segona edició del curs d’Auxiliar de Comerç, emmarcat en este programa, amb atenció especialitzada per a joves amb diversitat funcional.

L’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Sueca ja ve mesos treballant en este programa. Des de l’ADL de Sueca s’ha convocat als diferents agents socials d’interés, així com a les empreses locals i també directament als joves entre 16 i 29 anys que es trobaven en situació de desocupació o inactius, per convidar-los a participar en este

programa, assessorar-los i informar-los dels beneficis d’esta iniciativa en diferents reunions. El programa Integral de Qualificació i Ocupació de les Cambres de Comerç, és un itinerari formatiu individualitzat que acompanya al jove fins a la seua inserció en el mercat de treball. Està dissenyat a mida del jove, però també de les necessitats de les empreses i el seu punt de partida és el grau de capacitació per a millorar la qualificació dels joves.

Un total de 60 alumnes van tindre l’oportunitat de millorar el seu perfil professional i augmentar les oportunitats d’inserció laboral en la primera edició del curs d’Auxiliar de Comerç, celebrat a Sueca. I en esta segona edició que ha finalitzat fa només uns dies, a finals del passat mes de juliol, han participat un total de 25 alumnes. El curs ha comptat amb el reforç i l’atenció especialitzada per part del professorat i en esta ocasió s’ha programat un mòdul específic pels alumnes amb diversitat funcional en l’especialitat de “reponedor de

magatzem”. A més d’això, l’Ajuntament ha admés en esta segona edició també a tots els alumnes que no van poder accedir el seu dia per no complir-ne els requisits o per d’altres qüestions burocràtiques i que van manifestar el seu interés en participar-hi. Tots ells han rebut el corresponent reconeixement i certificat municipal.

La regidora responsable de l’ADL, Isabel Jiménez, ha explicat que la realització d’esta segona edició ha suposat un esforç important tant per al consistori, que ha assumit les despeses dels trasllats dels joves amb diversitat funcional fins al lloc on s’ha realitzat el període de pràctiques a València, com per a la Cambra de Comerç, que ha facilitat una instal·lació especial, atenent les necessitats d’estos alumnes, perquè completaren la seua formació pràctica. La titular de l’ADL ha manifestat també la ferma voluntat del govern local per ajudar a les persones més vulnerables tot desenvolupant actuaciones integradores com esta per afavorir la seua inserció al món laboral.


Sueca aposta per la integració laboral dels joves amb diversitat funcional

Ocupació

El Mercat Central de Sueca, conegut popularment a la capital de la Ribera Baixa com La Plaça, va tornar a congregar a milers de persones que s’acostaren per degustar un sortit variadíssim de tapes elaborades amb els productes típics de la localitat que es poden adquirir als seus establiments.

L’Associació de Venedors de la Plaça ha estat un any més l’encarregada d’organitzar este esdeveniment, que ha complit enguany la seua novena edició i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca. El president del col·lectiu, Salvador Celda, ha volgut agrair a tot el públic visitant la bona resposta de la iniciativa al llarg dels nou anys que ve celebrant-se i que ha aconseguit un notori augment de vendes de degustacions edició rere edició. Celda ha afegit “esta és una iniciativa plenament consolidada a Sueca que ens dóna l’oportunitat d’arribar als ciutadans i presentar-los l’alta qualitat dels nostres productes. L’any que ve prepararem una edició ben especial pel seu 10é aniversari”.

Per la seua banda, Pau Roselló, el regidor de Mercats i Comerç, s’ha mostrat també molt satisfet del repetit èxit d’esta iniciativa. “El nostre mercat combina de manera única tradició, qualitat i proximitat. Un dels objectius principals d’este esdeveniment és precisament este, transmetre este missatge als nostres veïns i visitants i fomentar la cultura

de mercat a casa nostra” ha assenyalat Roselló.

Els visitants van poder tastar una infinitat de productes, des d’arrossos, carns i embotits, a la fruïta i verdura del terreny o els dolços més típics de la nostra gastronomia local, entre d’altres. Els comerços i establiments participants en esta edició han sigut: Carnisseria Celda, Fruïtes Miralles, Carnisseria Fina, Carnisseria Amadeo Serra, Torrons Bernabeu, Bar El Raconet, Bar La Plaça, Verduleria Katy, Forn del Crist, Forn La Masia i Pa & café.

Una representació nombrosa de la Corporació Municipal de l’Ajuntament de Sueca va acudir a la cita en mostra del seu suport al comerç local de la Plaça. L’esdeveniment també va comptar amb la presència de la diputada provincial de Turisme a la Diputació de València i també regidora a l’Ajuntament de Sueca, Pilar Moncho.

II Nit de Compres a SuecaI este mateix cap de setmana, el passat divendres, Sueca va acollir la segona edició de la Nit de Compres, una iniciativa de l’Associació de Serveis i Comerços Arrima’t que compta també amb la col·laboració del consistori.

Els comerços de Sueca han volgut aprofitar la massiva afluència de públic en els dies de MIM per obrir les seues portes en un horari no habitual. Segons que ha assenyalat el president del col·lectiu, Tony Landete, la iniciativa busca que els comerços puguen acostar els seus productes a nous clients i aconseguir així també acostar els seus productes al públic que per circumstàncies no pot visitar-los en l’horari comercial. A més a més, molts d’ells han oferit importants descomptes fins el 70 % i liquidacions i han programat una infinitat d’activitats com tallers, photocalls i degustacions per atraure tota mena de visitants.

Fins i tot, alguns dels establiments s’han sumat a la Mostra Internacional de Mim de Sueca vestint els seus aparadors amb motius al·lusius al festival.

En esta edició han participat els següents establiments: Monmama, Menuda Roba Mayoral, Druni, Més Guapa, Natura Aromes, Babysel, Salasons i Xarcu, Identité i Papereria Sueca.


El Tasta la Plaça consolida el seu èxit al Mercat Municipal de Sueca

El Consell Agrari de Sueca, representat en el seu president i regidor d’Agricultura a l’Ajuntament de Sueca, Salvador Campillo, es reitera en la postura exposada setmanes enrere i reivindica a Conselleria que autoritze de manera permanent, però controlada, la crema de la palla de l’arròs.

L’arròs és el conreu predominant a la capital riberenca i més d’un 80% dels camps de la ciutat arrossera per excel·lència s’emmarquen en el Parc Natural de l’Albufera. La crema de la palla de l’arròs i rostolls venia realitzant-se des de temps immemorables fins que va esdevenir una activitat prohibida ja fa anys, a excepció de la darrera campanya, quan es va autoritzar la crema només en unes parcel·les concretes.

Ara, després de les diferents reunions mantingudes en les darreres setmanes, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha acordat amb el sector i l’administració local el procediment de control de la crema de les restes de la palla per motius fitopatològics i fitosanitaris conseqüència de l’abandó i la descomposició de la palla en el camp. Així, segons ha informat Conselleria,

enguany s’autoritza, de manera extraordinària, la crema controlada de la palla de l’arròs en tot el terme municipal de Sueca. Tot i que la Conselleria ha informat que treballarà per establir mesures alternatives que permeten reduir esta pràctica tradicional en les pròximes campanyes fins a fer-la prescindible, el regidor d’Agricultura, Salvador Campillo, ha insistit, “ara per ara la crema de la palla de l’arròs és una mesura necessària per tal d’aturar l’expansió de les diferents plagues que afecten el conreu de l’arròs, especialment de la Leersia Oryzoides, amb una incidència important als camps de Sueca i així mateix és important també per frenar l’increment del volum de matèria orgànica que s’ha detectat als nostres camps des que es va prohibir esta pràctica”.

El titular d’Agricultura ha sol·licitat, per tant, en les darreres reunions celebrades, que l’autorització puga mantenir-se en el temps, tot assenyalant que esta és la voluntat dels llauradors. “Cal respectar la voluntat dels llauradors, tot, però, sense generar perjudicis a la resta de la ciutadania. Estem convençuts que una crema responsable efectuada de manera controlada i escalonada no implica cap perill ni perjudici per a la salud dels nostres veïns i conreus” ha afegit el màxim responsable del Consell Agrari de Sueca. Campillo ha recordat que Sueca compta

amb una pla de crema controlada des del passat mes d’octubre del 2015 i ha assenyalat que el document planteja una gestió i planificació correcta de les cremes agrícoles. Des del Consell local, no obstant, es reivindica també la necessitat urgent de redactar un pla conjunt de crema controlada que abaste tots els municipis arrossers del Parc Natural de l’Albufera.

El Consell Agrari serà l’encarregat de coordinar i vigilar que la crema de la palla es produïsca de manera ordenada i controlada, segons el protocol i les condicions establides per la Conselleria en competència. Ara, tots aquells llauradors que desitgen procedir a la crema de la palla en la seua parcel·la hauran de comunicar-ho al Consell, en les pròximes setmanes. Aquells que no complisquen amb el procediment,podrien perdre les subvencions i ajudes que s’atorguen al conreu.

El Consell Agrari de Sueca reclama a Conselleria que no es revoque el permís per a

la crema de la palla de l’arròs


Des de l’ens apunten que, segons les previsions, es calcula que enguany els

llauradors colliran entre un 20 i un 25% menys que en anys anteriors a causa de

l’expansió d’estes plagues.

Segons es va anunciar en l’última sessió plenària de setembre, la Policia Local de Sueca emprén a partir de

la pròxima setmana una campanya de control per tal que la població complisca la normativa vigent al respecte de la tinença d’animals de companyia i també de manera paral·lela altra de control dels guals.

Els agents de la Policia Local de Sueca engeguen este operatiu, d’una banda, per abordar la problemàtica de les defecacions canines a la ciutat. El dispositiu vigilarà de prop aquelles zones, sobretot parcs,jardins i solars, on s’ha estès esta conducta incívica per advertir als propietaris que cal recollir les defecacions dels seus gossos i imposar la sanció corresponent, en cas que no es complisca amb este deure cívic.

L’Ajuntament de Sueca va impulsar, fa uns mesos, una iniciativa anomenada “Ecopropòsits” per tal de convidar a la ciutadania a participar de manera activa en la neteja i el manteniment dels carrers i espais públics, incidint molt especialment en la problemàtica de les defecacions dels animals; ara, però, el consistori, a través de la Policia Local, ha decidit reforçar este discurs i optar per la via de les sancions.

Alhora, la Policia Local vigilarà també que es complisca l’establert a la normativa

vigent en qüestió del cens d’animals, on l’animal ha d’estar degudament registrat i pararà atenció també a d’altres aspectes, com que vaja lligat a l’hora de passejar-lo. Al mateix temps, el dispositiu incidirà i sancionarà també els propietaris d’aquells gossos catalogats com a perillosos si no s’ajusten a la llei. Així, recorden que segons la normativa vigent estos gossos han de portar necessàriament morrió i xip, deuen anar lligats i el seu propietari haurà d’estar en possessió de la corresponent llicència i assegurança.

D’altra banda, pel que fa als guals, després de detectar nombroses irregularitats al respecte, la Policia Local de Sueca realitzarà una comprovació tècnica en el terme municipal de Sueca, per tal de regularitzar la situació i fer-ne una posada al dia. L’operatiu revisarà que es complisquen els requisits que varen donar lloc a la concessió del gual i si detecta alguna anomalia requerirà al seu propietari que ho solvente en un termini de quinze dies naturals o, en tot cas, que sol·licite la corresponent llicència al consistori per posar-hi remei. En una segona inspecció, l’operatiu sancionarà en els casos més greus, amb una multa de fins a 900 euros, a tot aquell que segueix incomplint la

normativa malgrat el requeriment. Entre les anomalies detectades hi ha l’ús de plaques no adaptades a l’ordenança o de plaques d’altres immobles, la pintura d’un major nombre de metres dels autoritzats, l’ús de rampes metàl·liques en l’accés a les cotxeres, la manca de gual en casos necessaris com ara quan l’entrada i eixida de vehicles precisa de reserva d’espai de la via pública o la tinença d’un gual per a un fi diferent a l’adequat, permetre i facilitar l’accés de vehicles a un espai per al seu estacionament.

Segons han explicat des de la Policia Local de Sueca, la campanya de control de gossos s’estendrà fins a finals del mes d’octubre i la referent als guals es realitzarà al llarg d’este trimestre, no obstant, la intenció és que ambdues es mantinguen en el temps.

El regidor de Seguretat Ciutadana, Salvador Giménez, ha explicat que “l’objectiu d’estes campanyes no és, en cap moment, recaptatori; no obstant, s’ha decidit adoptar estes mesures per tal que la ciutadania prenga consciència i per acabar, alhora, amb el greuge comparatiu que existeix entre els ciutadans que s’ajusten a la normativa i aquells que no ho fan i tenen els mateixos beneficis que aquells que compleixen”.

La policia local de Sueca arranca una

campanya de control de gossos i guals


Imag

en: f

reep

ik.co

m

L'UllalFoto: Fernando Moreno

Esports Els millors pilotaris del momentes donen cita al Trofeu de

Festes de Sueca

| EsportsL'Ullal

El trinquet municipal Eusebio ha acollit la gran final del Trofeu de Festes Carrosseries Germans Viel. La partida en la modalitat d’escala i corda enfrontava dos trios, el de Marc, Santi i Carlos i el de Santi de Silla, Jesús i Monrabal. Finalment el primer es va imposar per un tanteig de 60 a 35, proclamant-se campió d’este torneig que amb el pas del temps s’ha convertit en tot un clàssic quan arriben les Festes Majors de Sueca.

La capital de la Ribera Baixa ha reunit en este torneig d’escala i corda alguns dels pilotaris amb major renom del moment

en esta cita que organitza l’Ajuntament de Sueca en col·laboració amb ValNet. El Trofeu de Festes és un dels més importants d’entre els tornejos estiuencs en esta disciplina, que enguany recupera també el patrocini de Carrocerias Hermanos Viel, un dels col·laboradors habituals absent en les darreres edicions.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa, Raquel Tamarit; el regidor de Festes, Pau Roselló; el regidor d’Esports, Vicent Baldoví i la Festera Major de Sueca, Sara Roselló, que va arribar acompanyada de la seua Cort d’Honor.

18

| EsportsL'Ullal 19

Sueca va acollir els passats 5, 6 i 7 de setembre la primera edició del campionat de raspall per la igualtat “Trofeu de l’arròs”. L’organització de l’esdeviment va córrer a càrrec del Club de Pilota Valenciana Xúquer amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca. El campionat estava pensat i dissenyat des de la igualtat de sexes, el respecte i la inclusió com va quedar palés en la partida adaptada amb cadira de rodes.

Els carrers Simón Vila, Wenceslao Requeni i Rafael Hervás van allotjar les més de 50 partides repartides en dos grups, un masculí i l’altre femení i cadascun amb dues categories. En total foren 16 dones i 40 homes els que participaren agrupats per parelles i trios.

Les fases regulars a totes les categories es disputaren des de les 9h del matí fins les 20h de la vesprada els dos primers dies, conformant-se les finals el tercer dia mitjançant el dos primers classificats d’aquella fase. El matí del dimecres 7 de

setembre va començar amb la final de la segona categoria femenina amb Ànima i Sheila de Sueca contra Aina i Ester de Sueca, guanyant les primeres amb relativa comoditat. Després va ser el torn per a la segona categoria masculina on es va disputar una emocionant partida fins a l’últim quinze entre Joan de Riola, Raül i Enric de Sueca contra Miquel i Carles de Sueca, finalment el trofeu va ser per a la parella. Per acabar el matí es va celebrar la final individual femenina on Àngela de Sueca i Clàudia de Riola ho donaren tot baix un sol sufocant, al remat, la de Riola fou la campiona. En acabant de dinar començaven els plats forts amb la final de primera categoria femenina entre Àngela de Sueca, Natalia i Clàudia de Riola contra Andrea i Aina P. de Sueca i la masculina entre Ricardo i Julián de Polinyà de Xúquer contra Toni de Fortaleny, Santi i Àngel de Sueca on desenvoluparen un joc magnífic amb quinzes impossibles i interminables, decantant-se en les dones cap el trio i als homes cap a la parella de Polinyà de

Xúquer. Per a finalitzar tota la jornada es va poder veure, per primera vegada a Sueca, una partida de raspall adaptat pels equips de Julio i Salva contra Pasqual, Carlos i Paco que, salvant les dificultats de la via pública, desenvoluparen un joc digne de lloar pel gran esforç físic que suposa moure’t i raspar amb cadira de rodes, una tasca que cal destacar també en pro d’aquella normalització.

En finalitzar el torneig es va procedir al lliurament dels premis acompanyat per un trofeu commemoratiu fet amb resina i arròs obra de Marià de Sueca. La Festera major i la Cort d’Honor; l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit; els regidors d’Esports i Polítiques d’Igualtat, Vicent baldoví i Noelia Benedito i el director General d’Esport de la Generalitat Valenciana, Josep Miquel Moya, que estigueren presents tota la jornada donant suport a esta iniciativa que no pretén ser aïllada, sinó que siga el primer d’una llarga sèriet

Sueca utilitza el raspall per reivindicar la igualtat en l’esport en el I Trofeu de l’arròs

CPV Xúquer

Cone

ixer

às l'e

stat

del

s te

us a

viso

s en

tem

ps re

al.

I qua

n s'

han

solu

cion

at!

Envia

aviso

s en 3

senz

ills p

asso

s:

Loca

litza

sobr

e el m

apa l

'avís

.

Sele

ccio

na o

capt

ura u

na fo

to

Tria l

a cat

egor

ia: e

nllu

men

at, n

etej

a, zo

nes v

erde

s...

Pròx

imam

ent d

esca

rreg

a't l

'apl

icac

iópe

r con

trib

uir a

fer u

na c

iuta

t mill

or.

Not

ifica

els

des

perfe

ctes

que

trob

es a

l teu

mun

icip

i. Es

tarà

s en

con

tact

e di

rect

e am

b l'A

junt

amen

t.

321

La c

iuta

t que

vol

s, a

les

teue

s m

ans

MILL

ORA

SUEC

A

Sueca reviu a Queen enl’espectacle Dios Salve a la Reina

Milers de persones segueixen els dos grans concerts programats pel consistori per a les Festes Majors de Sueca

més coneguts de la mítica banda de rock, com ara Bohemian Rapsody, We will Rock You o I want to break free. Respetant al màxim l’escenografia, el vestuari i cada detall de la posada en escena de la llegendària banda, el grup va aconseguir arrancar els repetits aplaudiments del públic que es confessava impressionat per l’exactitud i semblança del tribut respecte al grup original.

L’espectacle d’este grup argentí, que es proclama fan incondicional de Queen, està reconegut com un dels millors tributs del grup per prestigioses revistes musicals a nivell internacional i des dels seus inicis ha rodat ja per una infinitat de països, aconseguint el reconeixement del públic

L’espectacle Dios Salve a la Reina no va deixar indiferent a ningú. Sueca havia posat grans expectatives en l’espectacle programat per l’Ajuntament de Sueca per a les seues festes majors, que prometia un xou calcat als que oferia la mítica banda de rock britànica, i la cita no va defraudar als assistents.

La banda argentina, liderada pel vocalista Pablo Padín, va fer les delícies del públic amb un espectacle que va aconseguir clonar a Queen en un verdader xou farcit de multitud de detalls i efectes musicals i visuals. El grup va interpretar molts dels temes

i la crítica, aconseguint així una reputada fama internacional.

També, en estes Festes Majors, Sueca ha acollit el concert de Maldita Nerea, altre dels plats forts programats per a estos festejos. El grup pop de Múrcia també va tindre molt bona acollida a Sueca. Milers de persones es donaren cita també al recinte fester per cantar algunes de les cançons que han projectat la trajectòria del grup en els darrers anys com El secreto de las Tortugas i Cosas que suenan a... El grup Nudo Windsor, que va irrompre en l’escena valenciana farà poc més d’un any, va actuar com a teloner.

Fotografia: Juan G. Sanz

| Festes MajorsL'Ullal 22

es consolida com el festival de referència de música en valencià a la

comarca


l’espiga

Imagen:freepik.com

El festival s’ha guanyat el reconeixement de molts dels assistents i els artistes que han aplaudit l’organització de l’actual edició. Molts dels grups han encoratjat a l’equip organitzador a seguir treballant en esta línia i a seguir promocionant la música en valencià i apostant per ella en els seus cartells. Per l’EspigaRock han passat ja alguns dels principals grups històrics i també els millors grups del moment del panorama musical en la nostra llengua com ara La Gossa Sorda, Atzembla, Auxili, Arrap, Els Catarres o Atupa.

El públic es va deixar la veu en el concert del cap de cartell, Reincidentes. Molts dels assistents van cridar a l’uníson les seues potents i agitadores lletres i van cantar alguns dels temes més coneguts de la llarga trajectòria del grup andalús, un clàssic del punk rock dels 90. A excepció d’ells, la resta de propostes van ser en la nostra llengua. L’altre plat fort van estar Els Catarres, molts dels assistents van acudir també a esta tercera edició

Sueca ha celebrat estes festes la III edició de l’EspigaRock. El festival, una de les apostes més potents de les Festes Majors de Sueca, creix de manera exponencial en només tres anys i guanya en renom i públic edició rere edició. L’organització ha fet balanç de la cita que ha reunit milers de persones, arribades de diferents comarques valencianes, a la capital riberenca. El resultat per a l’equip productor i el propi Ajuntament de Sueca, impulsor d’este esdeveniment des de la seua primera edició, no pot ser més satisfactori segons han assenyalat els responsables. “Enguany hem apostat fort per l’EspigaRock. S’han millorat les infraestructures i els serveis del recinte dels concerts, s’ha ampliat la programació al voltant d’esta cita i també s’ha millorat i ampliat el dispositiu de seguretat. El millor de tot ha estat, no obstant, la resposta del públic, això compensa tot el treball i els esforços invertits, que han estat molts i ens il·lusiona molt per a una propera edició” ha apuntat el regidor de Festes de l’Ajuntament de Sueca, Pau Roselló.

de l’EspigaRock per gaudir d’una de les últimes actuacions del grup pop folk que ha anunciat recentment la seua aturada indefinida. El cartell, però, comptava també amb propostes d’estils variadíssims, des de l’emergent indie valencià de Mai Mai; al ska dels veïns de Cullera, els Gramoxone Ska Band; el rap dels d’Atupa i les mescles dels Escala i Corda Dj set.

La festa va començar, no obstant, per la vesprada amb un emotiu espectacle que va anar més enllà d’un concert, tot de la mà de Xavi Sarrià i Feliu Ventura, una cita que va comptar també amb l’actuacióimprovisada de la Muixeranga de Sueca. Ambdós artistes van combinar en Llibres. Batalles. Cançons alguns dels seus temes mítics amb les seues principals influències amb passatges de les seues novel·les ‘Totes les cançons parlen de tu’ i ‘Com un record d’infantesa’. Molts dels assistents van participar també en el correbars que es va organitzar per conduir el públic, al ritme de la música de xaranga, fins el nou recinte fester.

Vora 3000 persones ompliren el nou recinte fester de Sueca en la III edició de l’EspigaRock


estem molt contents amb el resultat i el desenvolupament d’aquesta edició en la qual el públic, i la seua fidelitat al MIM, ha sigut sens dubte el protagonista”. Una setmana abans d’inaugurar el MIM, destaca Santacreu, ja estaven esgotades totes les localitats de dos dels plats forts d’enguany: “La dels bascos Kulunka Teatro, que van emocionar amb Solitudes a un auditori completament entregat en les 3 funcions que van oferir en el Bernat i Baldoví, i la dels madrilenys Yllana, que van celebrar amb nosaltres les seues noces de plata amb l’estrena absoluta de Yllana 25, i que van esgotar totes les entrades de les seues 3 representacions a poques hores de posar-les a la venda, motiu pel qual, ampliem l’aforament del Poliesportiu

Quasi tres dècades ininterrompudes oferint el millor teatre gestual dels nostres dies són el principal aval perquè els espectadors de la Mostra Internacional de Mim a Sueca (MIM) hagen tornat a bolcar-se una any més en aquest festival únic a Espanya dedicat íntegrament al mim. La seua 27a edició, estructurada enguany sota el lema “Emocionari del gest” i clausurada diumenge passat, s’ha caracteritzat per la qualitat i varietat de les seues propostes escèniques i per haver esgotat totes les localitats en els espectacles amb major aforament del festival. Després de cinc intenses jornades amb el silenci del millor gest, el director del MIM Joan Santacreu fa un balanç molt positiu del festival: “Des de l’organització

Cobert perquè ningú es quedara sense veure l’espectacle”.

Èxit rotund de públic va assolir també el Premi Nacional de Circ, Leandre, que va posar en peus a tot el públic assistent del Bernat i Baldoví amb efusius aplaudiments en les dues úniques funcions que va oferir del seu Rien à dire en el festival, així com l’encarregada d’inaugurar enguany el MIM amb una classe magistral, la francesa i precursora del teatre del moviment Claire Heggen.

Les llargues cues per a entrar en La Caja del mag i actor Nacho Diago van vestir tots els dies el carrer en la qual es troba el Claustre Espai Joan Fuster on van


El MIM tanca la seua 27a edició amb totes les localitats venudes i l’ampliació d’aforaments

Una de les representacions de carrer més multitudinàries va ser la dels francesos Beau Geste amb els seus Transports Exceptionnels, que van hipnotitzar al públic assistent amb una espectacular dansa entre un ballarí i una pala excavadora en la Plaça Jaume I, i l’actuació de la companyia valenciana Maduixa, que va estremir als espectadors amb Mulïer, un cant i homenatge a la llibertat de les dones interpretat per 5 ballarines sobre xanques.

La Plaça Jaume I va servir d’escenari també per a dos dels espectacles que més curiositat van despertar en el públic: The Wolves, amb el qual la companyia de Vila-real La Fam va implicar als assistents al ritme de funky en una jungla de consum i poder a través de 4 brokers xanquers de Wall Street, i GLISSSSSENDO, dels francesos Le Snob & Ulik’s, que va captivar a grans i xicotets amb una hipnòtica coreografia en una celebració eclèctica i íntima. Entre les representacions desenvolupades

tenir lloc les representacions amb passes de 5 minuts per a aforaments reduïts de 5 espectadors. La resposta del públic es va fer també visible en la Biblioteca de de ruidos y sonidos, d’Enric Monfort i José Antonio Portillo, instal·lada en el Casal Jove i també amb el cent per cent d’ocupació en cadascuna de les seues funcions.

Entrades esgotades també per a veure Amour, de Marie de Jongh-Teatro Ariaga, espectacle que fou el colofó de diumenge al MIM amb un muntatge que va enlluernar al públic familiar amb la història d’amor d’unes xiquetes que s’enamoren quan són ancianes.

Places i carrers abarrotats

Èxit rotund van tenir també els espectacles de carrer. Els espais urbans on es van dur a terme moltes de les representacions teatrals van estar abarrotats d’un públic de totes les edats que no va voler faltar a aquesta cita amb el millor teatre gestual.

a l’aire lliure que més públic van congregar van destacar també les realitzades en l’escenari de la Plaça de l’Ajuntament: la de la Cie. Les Güms amb Stoïk; la del portuguès Cao à Chuva, pròxim fitxatge del Circ del Sol, i el seu transgressor Lullaby; la de la Cie 1Watt, amb el seu Parfait État de Marxe; la del Circ Bover i el seu muntatge Vincles; la de la Companyia ES i el seu In; o l’espectacle Ambicions de la catalana Marta Sitjà.

En cinc dies, la 27a edició del MIM, patrocinada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i la Fundació Bancaixa, ha presentat més d’una vintena d’espectacles, 4 d’ells estrenes absolutes, i realitzat més de mig centenar de funcions que es van desenvolupar pels carrers i places de la capital de la Ribera Baixa, juntament amb sales de teatre o espais culturals. Un any més, Sueca es va convertir en la ciutat “mimada” per més de 22.000 espectadors.


President de les Corts valencianes al MIM. Autoritat més destacada que ha visitat enguany la mostra

Félix González, Mª José Bertomeu, José González, Mar Bartolomé, Juan Llopis, Miguel Llopis, Noelia González, Juan Egea i l’Escola de Ball Pas a Pas. A més a més, la vetlada va comptar amb l’actuació sorpresa de dos dels regidors del govern local, el regidor de Festes, Pau Roselló, que va actuar amb el grup Desfici i el segon tinent d’alcalde, Salvador Campillo, que va actuar acompanyat de la Xaranga Lo-lo-ló.

Un any més, un públic nombrós ha plenat el pati del CEIP Cervantes per gaudir d’una cita ineludible en el calendari de festes de la ciutat, la Nit Suecana.

El públic assistent va poder gaudir d’un variat espectacle farcit d’acudits, monòlegs i molta música. En esta edició, que va estar conduïda per Sonia Gorris, les actuacions van ser a càrrec de Savador Navarro, Cris Senent, Nerea de Gràcia,

Un dels moments més emotius de l’acte es va viure amb l’homenatge que l’Associació Amics de la Música, les autoritats locals i la Festera Major i la seua Cort d’Honor van retre al president del col·lectiu, Vicent Pardo i la seua parella, Mª Carmen Navarro. L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i d’una representació nombrosa de Corporació Municipal.

Sueca celebra un clàssic de les seues festes, la Nit Suecana

| Festes MajorsL'Ullal 27 | Festes MajorsL'Ullal 28


instruments que caracteritzen la música de banda, “Botifarra” va delectar tots elsassistents amb algunes de les jotes més populars del patrimoni de la música tradicional valenciana, romanços i cants de batre. Entre moltes d’altres, van sonar algunes tan populars com El dotze i u, la Malaguenya de Barxeta o el Casamiento de Maria la Chapa.

Els cants, les anècdotes i els acudits de “Botifarra” van arrencar els repetits riures del públic que es va alçar en peu en més d’una ocasió per aplaudir l’artista i la banda local. L’espectacle, carregat d’humor i bona música, va encisar els espectadors que van estar testimonis de la rica tradició de les comarques valencianes. Pep Gimeno ha estat investigant durant

tradicions, música d’arrel mediterrània, la poesia i les noves tendències musicals. Així, la veu dolça d’Aitana Ferrer, va ressonar al caliu de la música d’una de les bandes del nostre poble.

La cantant Aitana Ferrer és una de les veus més destacades del panorama de la música valenciana que va irrompre amb el disc Cants d’amor i primavera, portant un aire fresc i nou a la cançó d’autor, amb una barreja d’estils nova sense oblidar

l’essència de la música valenciana.

Un dels actes de la primera jornada de les Festes Majors de Sueca ha estat el tradicional Concert del Santíssim Crist de l’Hospitalet, una cita que s’ha celebrat normalment al Centre Cultural Bernat i Baldoví i que enguany ha estrenat escenari al carrer, a un lloc tan emblemàtic com la Plaça de l’Ajuntament de Sueca, que va lluir plena, malgrat que l’espectacle va haver de reprogramar-se i avançar-se en horari per motius aliens al consistori.

La Societat Ateneu Musical de Sueca va estar l’encarregada d’acompanyar al cantaor de Xàtiva en esta cita. La carismàtica veu de l’artista va estar acompanyada també, com sempre, per la seua rondalla. A ritme dels acords de la bandurria i el llaüt, però també del so dels

La Plaça de l’Ajuntament de Sueca ha acollit el concert de la Mare de Déu de Sales. També en esta ocasió, com en el concert del Santíssim Crist de l’Hospitalet, es va optar per celebrar la cita a l’aire lliure i en ple centre de la ciutat, una aposta que, s’ha demostrat, ha tingut una molt bona acollida per part del públic.

La Societat Unió Musical de Sueca ha acompanyat en la cita a la veu de la cantant Aitana Ferrer i a La Quarantamaula en el concert Cants de la Mediterrània, un espectacle que fusiona un amalgama de

molt de temps les històries i les cançons de molts pobles valencians i és així com ha resultat dipositari d’una part important de la cultura oral de tots els valencians, una cultura que pregona a cada poble que visita.

El regidor de Festes, Pau Roselló, ha volgut agrair la massiva resposta del públic a este primer acte oficial de les Festes Majors de Sueca. “Vore la Plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom ens ompli d’alegria.Això significa una gran mostra de suport i reconeixement a la nostra música i al treball de les nostres bandes” ha conclòs el titular de Festes.

La Plaça de l’Ajuntament de Sueca s’ompli de gom a gom en el Concert en honor al Crist de l’Hospitalet

Els Cants de la Mediterrània sonen al Concert de la Mare de Déu de Sales

Més de 1000 persones van gaudir de l’espectacle Botifarra a Banda de lamà del cantaor Pep Gimeno “Botifarra” i l’Ateneu Musical de Sueca



xarangues participants han estat: Los Mataos, de Burriana; Los Burlaos, de València i Els Tocaets, d’Alfafar. Totes tres van haver d’intervindre primer en una baralla musical i tot seguit van interpretar una peça lliure o un conjunt de peces d’entre 12 i 15 minuts per al concurs. El jurat, format per professionals del món de la música, va donar el triomf en esta ocasió a la xaranga Los Mataos. Els de Burriana es van emportar el major premi valorat en 1000 euros, mentre que el segon i tercer, valorats en 700 i 400 euros, van ser per a Los Burlaos i Els Tocaets, respectivament. La festa va finalitzar amb un sopar i discomòbil.

Sueca ha arrancat les seues Festes Majors amb un certamen musical que s’ha consolidat ja al programa fester de la capital de la Ribera Baixa, el Concurs de Xarangues «Ciutat de Sueca» que organitza cada any la Xaranga Lo-lo-ló amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca.

El certamen, que ha arribat enguany a la seua cinquena edició, va arrossegar com en els darrers anys un nombrós públic. En esta ocasió van participar un total de tres xarangues, a més de la Cafrà NitBand, la xaranga de la localitat veïna de Fortaleny, que va assistir com a convidada. Així, en esta edició, les

Sueca celebra la cinquena edició del Concurs de Xarangues


Sueca reconeix a dos nous ambaixadors del Concurs Internacional de Paella Valenciana arreu del món

El Club Billar Sueca inaugurarà oficialment les noves instal·lacions esportives amb el I Open “Sueca, ciutat de l’arròs”

L’Ajuntament de Sueca en una recepció oficial amb motiu de la 56a edició del Concurs Internacional de Paella Valencianaoferit ha

proclamat els nous ambaixadors del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca en Europa en el 2017, José López Cordón i Nathalie Berteau i en la costa est dels EE.UU., Rodolfo González

Almaguer, en nom de Paella for the world Foundation. L’organització del certamen ha decidit brindar un reconeixement especial a estos

concursants per la important tasca que realitzen en la promoció de la paella i la gastronomia valenciana arreu del món.

El Club Billar Sueca va inaugurar oficialment l’ampliació de la seva seu esportiva i l’adquisició de la quarta taula de grand match de caràcter

professional amb l’organització del I Open de billar a tres bandes “Sueca, ciutat de l’arròs” que durant dos caps de setmana va congregar a Sueca als millors jugadors de la modalitat de la província de València.

Aprofitant l’Open i comptant amb la presència del regidor d’esports, Vicent Baldoví, es va procedir a la inauguració oficial de l’ampliació de les instal·lacions municipals del Club així com l’adquisició d’una

quarta taula de billar, gràcies al finançament de l’Ajuntament de Sueca i de la Diputació de València.

| Breus 33L'Ullal

L’Escola Municipal d’Art Escultor Beltran ompli de música la Placeta Fonda en el Dia del Color

Sueca recupera la cordà i el correfocs

Més de 2.000 racions de paella

BreusLa música ha estat el leit motiv enguany del Dia del Color, una jornada organitzada per l’Escola d’Art Municipal Escultor Beltrán, que ve celebrant-se ja més de 30 anys per les Festes Majors del municipi. L’espai escollit ha estat un espai de la Placeta Fonda, on des de ja fa uns anys se celebra la trobada anual de Bandes «Ciutat de Sueca». Toni Llopis, professor de l’Escola d’Art Municipal, ha explicat que «a partir del plànol de la partitura s’ha intentat crear profunditat. La tècnica és acrílica, primer hem preparat la paret amb un gris clar i després hem apostat per una explosió de colors. Per això necessitàvem una paret neutra al fons, perquè els colors resulten així de vibrants».

L’Avinguda Mestre Serrano va tornar a omplir-se de gent que no va voler perdre’s esta cita amb un dels plats més famosos de la nostra gastronomia com a protagonista. Dos paelles gegants que es van repartir entre més de 2.000 racions. D’altra banda, la torraeta popular que organitza cada any la Falla Avinguda d’Espanya va tornar a congregar centenars de joves que es donaren cita a l’Avinguda de l’Arròs. L’Ajuntament de Sueca, a través de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives, va col·laborar- hi també amb una Barra «S», sense alcohol, sense vergonya i suecana. La iniciativa tenia com a objectiu fomentar la diversió sana entre els joves.

Entre les novetats al programa de festes d’enguany, ha destacat també la recuperació del correfocs i la cordà, a la Plaça de Sant Pere, una celebració que s’ha donat en algun any puntual a Sueca, i que fa més de 35 anys

que no es programava a les Festes Majors del municipi, segons demostren els documents que es guarden a

l’Arxiu Municipal de Sueca. La vetllada s’emmarcava en les festes en honor al Santíssim Crist de l’Hospitalet.

| Breus 34L'Ullal

Foto: Adrià González

M’ho dius o m’ho contes?CIM-Sueca: «Participar al Festival de Cinema Internacional de

Merda de Sueca és més fàcil que cagar aponat»Amb prou feines, intentem una conversa seriosa amb l’equip CIMer, els coordinadors del festival més peculiar, àcid i escabrós que se celebra a Sueca, el Cinema Internacional de Merda. Missió impossible, però... Ens ixen per peteneres i ens porten, sense massa esforços, al seu terreny. Quatre enginyosos i desinquiets suecans, Pura Matoses, Eugeni Alcañiz, Josep Lledó i Carmen Llácer són l’alma mater d’este festival que dóna cabuda al trash, el gore, la sèrie B i l’underground i que vol, per damunt de tot, donar visibilitat a aquelles produccions que primen la creativitat i la il·lusió abans que els mitjans i els recursos econòmics i tècnics.

El CIM-Sueca té molts pares i mares. Va nàixer en meitat d’un ritual d’esmorzars de dissabte i entre un núvol de xupitos de cassalla. Aquells que convocaren l’engendro a este món foren una colla d’amants de la Troma, de David DeCoteau, de Sam Raimi, de John Waters i del primer Peter Jackson, abans que es fera comercial. És a dir, de tota la remugà que es va quedar en els marges de la séquia del cinema. Un festival que es diu Cinema Internacional de Merda era molt necessari per a Sueca, perquè Sueca, com tots sabem, és “la merda seca” i havia de reivindicar-se com a capital de la femta. Ara bé, el dia que s’acabe el CIM-Sueca tampoc s’acabarà el món i si s’acaba ho gravarem i farem un curt per al CIM-Sueca.

La tria és com una travessia en el desert o en la jungla o en un erm postapocalíptic. Cadascú comença en solitari a explorar per un costat, i intentem trobar-nos en meitat de la immensitat. Les pel·lícules van caient i altres es queden en el repom. Al final sempre se’n cola alguna en la programació que no sabem per què ni

com ha arribat fins ahi. Es coneix que hi ha algun donyet programador del CIM-Sueca que ens fa la feina per les nits.

En la primera edició teníem un centenar de pel·lícules, ara en tenim trenta vegades més. El problema de tindre tanta participació és que ens arriba molta palla, i ja se sap que la palla amb la merda fa fem. I com que tenim fem per a afonar un portaavions ja no sabem on posar-lo. És a dir, fer la selecció de tanta pel·li entre quatre persones és costós i complicat. L’increment de la participació pensem, obeeix a dos qüestions bàsicament: la primera, que cada vegada és més fàcil fer un audiovisual, perquè cada vegada hi ha més persones que tenen accés a tecnologia i s’atreveixen a fer coses i compartir-les amb la resta, i això te un part molt positiva que ens agrada potenciar al CIM-Sueca; la segona és que és molt senzill participar, ja que ho poden fer enviant un enllaç. Com podeu vore, participar al CIM-Sueca és més fàcil que «cagar aponat».

Com naix el CIM-Sueca? Qui és el pare o la mare d’esta genial idea amb un nom tan singular?

Com feu la tria?

Heu rebut vora 3.000 pel·lícules en esta edició de moltes i diferents nacionalitats. Com valoreu el creixement exponencial de l’interés en la participació en este festival? A què creieu que s’ha degut?

| M’ho dius o m’ho contes? 38L'Ullal

Subtitulem les pel·lícules al suecà, que com tota la romanística internacional sap és un idioma diferent del valencià. Només un prestigiós grup format per dos persones està capacitat per a elaborar les traduccions. Tota la resta s’organitza aleatòriament a la sàvia veu de “cada u pa ell”; qui pensa una cosa, la fa. Així entre quatre persones fem samarretes, xapetes i pins, comprovem i demanem les pel·lícules, fem la selecció, preparem i tenim compte del CC Bernat i Baldoví, del so, del projector, fem “cutxipandaes” en les xarxes socials i la web, fem cartells i fullets i anem pel carrer penjant-los com si no estiguérem bé. Som dissenyadors, fotògrafs, acomodadors, traductors, community managers, colombaires...

Organitzar un festival d’esta envergadura ha de ser complicat. Quina és la feina que no es veu a banda de la selecció de les projeccions?

El públic del CIM és un públic variopint i extravagant. Hi ha gent que la veus entrar i no saps d’on ha eixit o d’on s’ha escapat, alguns fan por i altres semblen normals, com la vida mateixa vaja. Pot ser s’ha de ser d’una pasta especial per a entrar en el CIM-Sueca. Nosaltres solem dir que el públic té més o menys “poder”, segons quantes sessions del CIM aguanta. Reivindiquem el valor social del CIM-Sueca, mentre eixa gent està en el cinema, no està per ahi agarrant caragols o fent rituals makumba. Com que el públic és qui decideix els premis, ara ens agradaria reivindicar tot això de la democràcia directa i l’horitzontalitat que ara està de moda, però no és per això, simplement no tenim diners per a pagar un jurat ni ganes per fer-ho nosaltres.

El nostre umbracle de tolerància esta molt alt després de tragar-nos tot el que ens hem tragat. Moltes d’estes perversions continuen en la nostra vida privada i apareixen en els moments més inesperats, en el sexe o en els sopars de Nadal. Una vegada oberts els marges, es gaudeix moltíssim d’estes pel·lícules que estan plenes de sentit de l’humor, fet de manera voluntària o involuntària.

Això és tan difícil com seleccionar la millor pel·lícula del món. Quina llista tries: la del Sight & Sound, la del BFI, la AFI? És com triar a qui vols més, a ta mare o a ton pare. Nosaltres tenim el problema que el nostre criteri està malmès irreversiblement, ja no podem discriminar el bé del mal, tot ens agrada. Per això, confiem que el nostre públic ho decidisca per nosaltres, encara que el seu criteri també està perjudicat.

Sí, hem hagut de deixar fora algunes pel·lícules per ser massa bones. Perquè no seria just per a la resta i perquè aniria en contra de la idiosincràsia del Festival. La idea és mostrar pel·lis que no es poden vore en altres sales i donar-los visibilitat.

Hi ha alguna pel·lícula que, tot i que haguéreu apostat per ella, no s’heu atrevit a

posar-la en la programació? Per què?

| M’ho dius o m’ho contes? 39L'Ullal

Quin tipus de públic és aquell al que li interessa el cine de merda? Per què vau decidir que el públic tinguera també un paper protagonista en esta mostra?

Violència extrema, sang, amputacions, evisceracions, comèdies que fan por, pel·lícules de terror que fan riure... No heu acabat plorant, amb marejos o vòmits en alguna de les projeccions que heu tingut que visualitzar?

Quina és la pel·lícula més merda que recordeu del festival?

“Hem hagut de deixar fora algunes pel·lícules per ser massa bones”

40

Recordem un moment en especial on el nostre exdirector, Eugeni Alcañiz, va intentar explicar-li a Mara Torres, de La 2 Noticias, que a Sueca dir merda no era res mal. Va argumentar allò de merda com a sinònim de droga (“esta mierda es buena”). També va haver de citar a Molière i la seua expressió “molta merda” del teatre. Com que no la convencia, al final, li va dir; “Che, da igual, una mierda es una mierda y tu libro finalista del Premio Planeta también es una mierda”. Del nom del festival es pot dir el mateix que del festival mateix: al principi et tira arrere, però és perquè no l’has provat, i quan el proves t’enganxa.

L’atractiu d’este festival és que permet que la gent recupere les ganes d’anar al cine i descobrisca una altra forma de fer-ho. Després de pegar-te una canyada de 9 euros per a vore una pel·lícula del Hollywood comercial, va i et tragues una merda com el puny en un cine d’un polígon industrial mentre et fas gros amb el «menjar fem». En el CIM és debades, més prop, més sa, fas quadrilleta i moltes vegades les pel·lícules són millors. Descobreixes una nova forma de vore el cinema, interactiva i social, on et claves dins la pel·li, on estàs obligat a parlar el mateix llenguatge del director, a interpel·lar-lo; aplaudint o cridant, passar la frontera del cinema. I els propis realitzadors també s’impliquen. Cada vegada és més fàcil fer coses low cost, amateur o casolà de tota la vida i poder-ho compartir.

El futur que li espera al festival és un futur de merda. Quant a l’organització i gestió, el festival no pot créixer molt més, perquè és amateur com gairebé tot el que conté. En tot cas ens agradaria traslladar el focus d’atenció a la comunitat CIMera i créixer en eixe sentit, en la implicació social del festival. Volem furtar eixa frase tan coenta que diuen els nostres amics del MIM; “el públic és el CIM”.

Ens ha enriquit considerablement. De fet ja tenim centenars de milions d’euros dipositats en paradisos fiscals on esperem fugir en breu.

Heu projectat pel·lícules que han passat pels festivals de Sitges o la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de San Sebastià, vos arriben pel·lícules del món sencer... Quina trobeu que és la fórmula de l’èxit d’esta mostra de

cinema? Quin és el seu principal atractiu?

Com vos ha enriquit este festival com a professionals de

l’audiovisual?

Quins plans teniu per al futur del festival?

“El nostre umbracle de tolerància esta molt alt després de tragar-nos tot el que ens hem tragat.”

“Cada vegada és més fàcil fer coses low cost, amateur o casolà de tota la

vida i poder-ho compartir.”

Un festival amb un nom com este de ben segur que vos deixa moments compromesos... Recordeu algun en especial?

| M’ho dius o m’ho contes?L'Ullal

Clar i Ras

“He vist créixer Sueca com a ciutat de cultura. Deien que Sueca era la ciutat amb més escriptors per metre quadrat,

però és que a més hem sigut sempre rics en talent, som bressol de grans

músics i artistes també”

“Seria incapaç de viure a una capital. Sueca significa per a mi també casa,

família, amics... I m’agrada trobar-me allà on anem amb gent d’ací, els sue-

cans estem per totes bandes!”

Cares conegudes i no tan conegudes de Sueca, històries i opinions condensades en

un sol moment captat per l’objectiu

José AntonioBenedito

SaraVillagrasa

| Clar i ras 42L'Ullal

A fons

| A fons 43L'Ullal

Cavallers Tornejants de Sueca, un quart de mil·lenni als documents

Un quart de mil·lenni, comparat amb la durada de segons quines coses, pot semblar poc de temps. Que en breu puguen comptar-se 250 anys de documents escrits fent referència a un col·lectiu de Sueca és quasi un miracle, i que aquest col·lectiu, a hores d’ara, estiga actiu no deu de qualificar-se de prodigi; sí, però, d’autèntica sort.

Sense obviar, encara que passant de puntetes, el paral·lelisme entre el rei David en la narració al capítol 6 del Segon llibre de Samuuel del trasllat, ara fa 3.000 anys, de l’Arca de l’Aliança i els actuals Cavallers Tornejants de Sueca en processionar l’Arca de la Nova Aliança, la Mare de Déu de Sales, o les connotacions baixmedievals pel que respecta a cortesies i pleitesia d’aquests envers llur dama i la destresa en les evolucions de significació cavalleresca i mística, ni el més que probable fet, a l’època renaixentista, que els joves suecans de la milícia urbana s’exercitarien ara i adés tornejant fora vila per estar àgils tothora, s’hi proposa extreure l’entrellat real i aventurar conjectures interpretant qualcuns escrits que en parlen des del darrer terç del segle XVIII fins l’actualitat. Sols d’aquells texts que tenim a l’abast i, per això mateix, a ells s’hi pot acollir empíricament; això és, ara com ara, la modesta pretensió.Parant atenció i llegint entre línies, és cridanera la involuntària i molta

informació aportada per un document de finals d’agost de 1789 -tot i que no és el primer que parla del torneig- conservat a l’Arxiu Municipal; allí, el síndic suecà demana permís al capità general del Regne Valencià per celebrar la processó de la patrona el 8 de setembre. Per obtindre el vistiplau, una de les raons esgrimides és que aquest seguici s’esdevindrà com s’acostuma a fer a la ciutat de València i, entre d’altres elements esmentats a la sol·licitud que aleshores participaven tant allí com ací, dóna per fet que a les processons del Cap i Casal també hi havia Torneigs. D’allò consignat en l’escrit es dedueix que a la ciutat en cap de l’Horta, de llacor antiga i lleialtats provades, si s’hi tornejava a totes i cadascuna de les moltes processons que pressuposa la petició, ben bé pot creure’s fonamentadament que molts dies l’any tot carrer i plaça esdevindria born. Efímer i bellugadís, sí; gran born, però, on fer lliça els Tornejants de València la bella, ve en suggerir el document, al cap i a la fi.

Si gràcies a la documentació municipal existent al respecte on, a partir del segon quart del segle XIX, s’indica l’existència d’un únic instrument de percussió com acompanyament musical pot deduir-se el to greu, seriós, solemne, fins i tot militar, que imprimeix el so sec del redoblant, serà exactament al 1845, degut a la ploma d’en Josep Bernat i Baldoví, en concret a

la darrera escena d’Un assaig fet en regla o Qui no té la vespra, no té la festa, quan se sabrà de la dificultat de les cabrioles i de l’agilitat i resistència física que cal tindre per executar-les i, en trencar-se’n un al principi de l’escena, de la fragilitat de l’estri que s’utilitza per tal menester, tot mostrant, partida en dues meitats, una vareta vibràtil de fusta de faig: el torneig.A uns i altres escrits, inclosa l’obra esmentada, apareixen noms, cognoms i renoms dels qui redoblen o tornegen; llàstima que l’iniciador del teatre valencià modern sols n’identifique un parell, deixant passar de llarg l’ocasió per fer-ne la llista completa o de la majoria dels qui en formaven part; ans al contrari, tot i que l’autor indica als actors, com resa i així degué esdevindre’s, indistintament, foren tornejants o no, en representar-la “(Van anomenant a tots els que els passe pel cap fins...)” que arriben desfilant pel fictici seguici, farcit de vilatans reals contemporanis del dramaturg als quals coneixeria personalment, els personatges bíblics neotestamentaris.

En iniciar el segle XX la premsa escrita se’n farà ressò de la participació a l’Exposició Regional Valenciana de 1909; és en aquest esdeveniment que s’obtindrà la primera fotografia, també en parlarà de l’èxit assolit a l’Exposició Universal de Barcelona en 1929 i, si fins aleshores 11 eren els barons que formaven el

Daniel Francesc Vera i Sisternes

| A fons 44L'Ullal

col·lectiu, vet ací, però, que en ambdós casos i als llibres de casa Insa se’n consignen 20. En vers, el 1930, l’autor nostrat en Vicent Molina Maset aclarirà en què consisteix una de les peculiaritats, perquè se’ls qualifique d’espectaculars i què fan amb el torneig dient “...i en la vareta en les Mans, / que quan ballen la refillen / tan alt com el campanar;...”

Per bé que Soler Astruells a la poesia La processó de la Verge de Sales els esmenta actius en 1957, l’any següent, misser Fermí Cortés en l’article “La decadència de les festes” deixa palès la desaparició, ratificant-ho dos anys després el doctor en Joan Fuster i Ortells en afirmar que no “Res queda de tot això”, per bé que qualifica el ball “de molt brillant”. Finalment, tot i que seria llarga la llista del recull de material en distints suports que els refereix o els mostra, d’allò editat més

recent mencionar que al llibret de festes del 2011 i al llibret col·lectiu de falles del 2015, un article que porta per títol “Els Tornejants de Sueca” abunda sobre molts aspectes d’aquesta corporació suecana. Enllà del perímetre de l’antic casc urbà, com arrelada tradició, venerat costum respectat pels actuals cavallers, segueixen fent-se justes; uns 25 barons suecans tornegen, redoblen, botarguen o gonfanonen fora vila al pati del col·legi públic Cervantes al llarg de l’any. El 8 de setembre, el dia més assenyalat del calendari suecà, abillats per l’ocasió, acudiran a la missa vespertina en sufragi de tots els difunts dels balls, misteris i personatges bíblics a la Reial Església de la Mare de Déu de Sales, recolliran els distintius i rebran una beneïda particular per l’avinentesa. Tot seguit transmutaran born d’incruentes batalles el Convent, les places i carrers de volta, fent camp clos cada lloc per on passarà triomfant la

imatge de la patrona canònica i batllessa honorària perpètua de la ciutat en cap de la Ribera Baixa, única dama dels Tornejants, reina coronada i veritable emperadriu del cel i de la terra pels suecans que la creuen assumpta en cos i ànima al bell mig de la Glòria. Com sempre, tot i que documentalment des de fa vora un quart de mil·lenni, els Cavallers Tornejants faran llices dins vila, com tants i tants avantpassats, a lloança de la Mare de Déu i, lògicament, a major glòria de Déu i honor de Sueca.

Una vegada més cal dir-ho. És de tindre molta sort haver heretat aquest important llegat patrimonial, conservar-lo, engrandir-lo i transmetre’l; de molta, sí, de moltíssima sort.

Fotografia: Leo Ferrer

Informació Municipal

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Presentació de la Fallera Major de Sueca

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista CIA. MIM_amb Cao à Chuva

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Mirades Violeta

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista CIA. MIM_amb La Panda de Yolanda

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Les tertúlies de Ca Fuster

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Calidoscopi

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista a Plató

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Exposats

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatiu de tota la setmana + La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesCalidoscopi + Les tertúlies de Ca Fuster





11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota lasetmana + La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesCalidoscopi + Entrevista CIA. MIM_amb La Panda de Yolanda

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesMirades Violeta + Entrevista CIA. MIM_amb Glissssssssssendo

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista CIA. MIM_amb Les Güms

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Exposats +Entrevista CIA.MIM_amb Claire

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota lasetmana + Entrevistes amb companyies del MIM

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesPassarel·la de Moda + Entrevistes amb companyies del MIM

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista CIA. MIM_amb Beau Gestet

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Entrevista CIA.MIM_amb Glissssssssssendo

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Passarel·la de moda de Sueca

11 A 12 horesTELEBAN14.30 horesInformatiu20.00 horesPLE, en directe

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 hores Informatiu + Exposats + Entrevista CIA.MIM_amb Kulunka

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmana + Entrevista CIA. MIM_amb Cao à Chuva

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesPLE

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmana + Entrevistes a companyies del MIM

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesEntrevistes acompanyies del MIM

Programació Sueca TVOCTUBRE 2016

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

47| Informació MunicipalL'Ullal

*La programació de Sueca Tv queda subjecta a possibles canvis

Programació Sueca TVNOVEMBRE 2016

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

11 A 12 horesTELEBAN14.30 horesInformatiu20.00 horesPLE


11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesPresentació de la Fallera Major de Sueca + La Marraixa


11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu + Les tertúlies de Ca Fuster





11 A 12 horesTELEBA+N14.30 / 20.30 horesInformatiu + La Marraixa




11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmna + La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesMirades Violeta + Calidoscopi





11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmana +La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesCalidoscopi + Les tertúlies de Ca Fuster



11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesinformatiu + Entrevista a Plató

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu +Exposats

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmana + La Marraixa

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesMirades Violeta + Calidoscopi

11 A 12 horesTELEBAN14.30 / 20.30 horesInformatiu +Exposats

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesInformatius de tota la setmana + La Marraixa + Calidoscopi

11 A 12 horesTELEBAN16.00 horesPLE

| Informació Municipal 48L'Ullal

*La programació de Sueca Tv queda subjecta a possibles canvis

L’edició d’este segon número de L’Ullal es va tancar el divendres 23 de setembre de 2016.

Participa en la publicació enviant-nos la teua opinió sobre qualsevol aspecte que et preocupe o interesse

de Sueca per a la nova secció Carta Oberta o les teues propostes a l’adreça

[email protected]

I si eres artista... Envia’ns el teu disseny per a la portada! Reservem eixe espai per als nostres talents

Tu eres L’Ullal

www.sueca.es

Documents

L'Ullal - sueca.es · Foto: Fernando Moreno Aquest segon número de L’Ullal el trobareu en format digital i en paper, és per això que vull repetir el nostre propòsit