9 D’OCTUBRESuplement

especial

Dia de laComunitat Valenciana

Als Peus del Conqueridor

Dels Furs a l’Estatut d’autonomia

Actes a Alfara del Patriarca

Pàg. 2

Pàg. 3

Pàg. 4

El9d’octubrede1338,primercentenaridelaconquesta de Valèn-cia,elConselldelaciu-tatvadisposarferunaprocessó de comme-moracióperdemanaraSantDioníslaremis-sió de la fam que enaquellsanysassolavael regneper lesmalescollites. A partir d’a-quell any es va anarcelebrant anualmentla processó amb ma-jor o menor continu-ïtat,destacantpelseucaràcter religiós imu-nicipal.

No obstant a par-tir de 1707, l’ocupaciómilitar de la Coronad’Aragó i l’arribadadels Borbons va fersuspendre els actespercommemorarel9

d’octubre a partir deldecret de NovaPlanta.Ambl’arribadade l’Estat Liberal apartir d’Isabel II es vacelebrarelsisécente-nari, malgrat que laprocessó cívica es vaconvertir en una sim-ple cavalcada festiva.

La festa va anarperdent identitatfinsqueen1891varecupe-rar cert caràcter polí-tic quanLoRatPenatva retre diferents ho-menatges a la figurade Jaume I. Al 1915 vatindre lloc l’Aplec delPuig i la manifestacióconvocadaperJoven-tutValencianista,peròposteriorment ambl’arribada de la dicta-dura de Primo de Ri-vera la celebració va

passar prou desaper-cebuda.

A la segonaRepú-blica es va reprendrela celebració i al setécentenari, al 1938, enplena guerra civil, vaser un acte de reafir-mació republicana id’esquerres.

Un any després elfranquisme va cele-brarnovamentelcen-tenari valent-se decomparances entreJaumeI iFrancoirein-terpretarenlasenyeracoronadacomunsím-bolregional.Jaapartirde l’aprovació de l’Es-tatut,esvaproclamarestadatacomadiadadelPaísValencià,des-prés modificada coma dia de la ComunitatValenciana.

DDDDesprés de 5 mesosde setge, el 28 de se-tembre de 1238, qui

fou l’últim rei musulmà deValència, Zayyan ibn Mar-danix, va signar la rendicióde la ciutat de Balansiya aJaume I. Eixe mateix dia, elsandalusins van hissar sobrela torre d’Alí-Bufat (desprèsanomenada del Temple), enla mateixa muralla de Va-lència, un drap blanc de dosmetres de grandària sobreel que s’hi pintaren quatrebarres roges, imitant l’es-tandard reial del Conqueri-dor. Aquest senyal va ser

conegut com el Penó de laConquesta, i el mateixJaume I va ordenar que es

conservara la relíquia a l’es-glésia de l’hospital de SantVicent, on va quedar fins elsegle XIX (actualment elpodem observar a una vi-trina de l’Arxiu Històric Mu-nicipal de l’Ajuntament deValència).

Zayyan ibn Mardanix no-més va posar una condicióal seu rendiment: disposarde 5 dies per què totsaquells que ho desitjarenpogueren eixir lliurementde la ciutat amb tots elsbens que pogueren empor-tar-se. A més, el musulmàva acordar que Jaume I

mantindria la tolerància queell mateixa havia tingutamb totes les religions exis-tents a la nostra terra.

Els fets històrics queens han arribat des d’ales-hores expliquen que Zay-yan va ser l'últim en eixir dela ciutat el 8 d'octubre.

A l’endemà, dia de SantDionís, el rei Jaume i el seuseguici feren l'entrada so-lemne a la ciutat. El nouBisbe de València va consa-grar la mesquita major coma Catedral i va celebrar laprimera missa cristiana d'a-graïment.

Als peus delAls peus del

2

FFIINNEESSTTRRAA OOBBEERRTTAASUPLEMENT ESPECIAL

Retrat de Jaume I el Conqueridor, per Gonzal Peris.

CCONQUERIDOR ONQUERIDOR La llarga història del 9 d’octubrePenó de la conquesta.

Quan Jaume I va conquerir el Regnede València va mantindre molts delscostums i de les normes de la vida co-muna de la ciutat (fins i tot el Tribunalde les Aigües instaurat pels reis mu-sulmans). Aquests drets territorials,que als pocs anys van canviar la seuadenominació per Furs, es van perllon-gar durant 4 segles.

No obstant, amb la derrota de labatalla d’Almansa el 25 d’abril de l’any1707, tot comença a canviar. Felip V vainstaurar el Decret de Nova Planta,que va significar la castellanitzaciódel nostre territori, abolint-se de ma-nera immediata els Furs del que haviasigut fins aleshores el Regne de Va-lència.

La reivindicació política dels nos-tres trets com a valencians no va ma-nifestar-se fins 1915, amb l’Aplec delPuig convocat per Joventut Valencia-nista. Ja a la II República es va dema-nar per primera vegada un Estatutd’Autonomia, idea que va ser total-ment eliminada amb l’arribada delfranquisme.

Amb la transició democràtica esvan produir diferents manifestacionsen les què s’exigia un Estatut que do-tara el nostre territori de certa capa-citat d’autogovern. No es va redactarfins 1982, envoltat de la polèmica po-lítica: el document inicial, que es vaacordar a Benicàssim, va sofrir modi-ficacions significatives a les Corts Ge-nerals Espanyoles, on el nom de PaísValencià va ser substituït pel de Co-munitat Valenciana.

Al cap de vint anys, totes les forcespolítiques van estar d’acord en la ne-cessitat d’actualitzar l’Estatut d’Au-tonomia. El nou document va entraren vigor l’11 d’abril de 2006, amb elsvots a favor de PP i PSOE. Els aspec-tes nominatius, simbòlics i identita-ris no varien i en matèria lingüísticano es reconeix la unitat de la llengua.El nou Estatut amplia les competèn-cies pròpies i regula les compartides,consolida noves institucions i permetla disolució anticipada de les CortsValencianes quan el President de laGeneralitat ho estima convenient.

3

FFIINNEESSTTRRAA OOBBEERRTTAA SUPLEMENT ESPECIALDels Furs a l’Estatut d’Autonomia

Retrat de Jaume I el Conqueridor, per Gonzal Peris.

El sentiment nacional, el patriotisme, o, sies preferix una versió adequada a les cir-cumstàncies, el sentiment de formar partd'una comunitat diferenciada, es basa enrecords compartits i, també, en oblits. Hi hallocs de la memòria, des de Morella a Ori-huela passant pel Puig, que testimonienuna història comuna dels valencians. I hiha també dates que es recorden i, si és elcas, se celebren perquè es referixen a es-deveniments decisius de la nostra història.

El 9 d'Octubre és una d'eixes dates i elseu significat s'explica les pàgines d'estesuplement. Es commemora l'entrada vic-toriosa del Rei Jaume I en la Ciutat de Va-lència i la constitució d'un Regne integraten la Corona d'Aragó amb lleis i costumspropis. Corona, regne, costums i lleis vandesaparéixer amb els segles en el procésde consolidació de l'estat unitari espanyol.

Els moviments regionalistes i nacio-nalistes valencians commemoraven estadata des de la nostàlgia del que va poderser i no va ser i des de la reivindicació, quanla democràcia a Espanya ho permetera,d'un futur en què els valencians recupera-ren alguna forma d'autogovern.

Hi ha altres dates que es recorden ique ens recorden la nostra història, quecada vegada és millor coneguda gràcies ala labor d’investigadors i divulgadors: elregnat de Ferràn el Catòlic despres deCasp, les Germanies, l'expulsió dels mo-riscos, Almansa i tants altres episodis his-tòrics que han conformat el nostre esde-vindre i la nostra identitat cultural per lesrepercussions econòmiques, polítiques isocials que han tingut.

Tots estos episodis han sigut impor-tants, però hui, amb la recuperació de laGeneralitat Valenciana que permet laConstitució Espanyola i l'Estatut d'Auto-nomia, el 9 d'Octubre és la festa oficial i po-pular. Un dia per a recordar els nostres orí-gens, per a celebrar l'autonomia política iper a reafermar els nostres projectes d'unfutur millor per a tots els valencians.

Vull per tant invitar cordialment ennom de la corporació municipal tots elsciutadans i ciutadanes d'Alfara del Pa-triarca a commemorar el 9 d'Octubre i a ce-lebrar el Dia de la Comunitat Valencianacom un estímul per a conéixer la nostrahistòria, amar al nostre país i treballar perun millor futur per a tots.

LLETRA DECONVIT

Per Enric M. Cuñat, Alcalde d’Alfara

La rebel·lia dels pastissersÉs tradicional a Valènciai als pobles del voltantla celebració de la Mo-caorà de Sant Dionís, elnostre equivalent al diadels enamorats.

Consistix en una sa-fata que conté dolçosde massapà cuit enforma de coets i la ma-teixa pasta crua enforma de fruites i verdu-res, envoltada en un mo-cador, que es regala a lapersona amada el ma-teix 9 d’octubre.

La commemoracióde l’entrada de Jaume Ia València, a partir del Icentenari, es va conver-tir en una festa anual, enla què es llençaven co-ets. La llegenda contaquè, amb la suspensiód’estes celebracions pelDecret de Nova Planta,

els pastissers van co-mençar a produir elsdolços de massapà re-presentant els coetsque ja no es podien llen-çar, naixent així la Piu-leta i el Tronador ( ter-mes que tambéreflecteixen clares con-notacions sexuals).També es fabricaven xi-cotetes fruites i verdu-res, que feien referènciaa les hortalisses que elsmusulmans regalaren aJaume I i a la seua donaquan van entrar en laciutat de València.

Safata amb els dolços de massapà.

DDeell 2288 ddee sseetteemmbbrree aall 55 dd’’ooccttuubbrree. Inscripcions a l’Espai Joveper a participar a les tradicionals paelles del 9 d’octubre.

33 dd’’ooccttuubbrree. Inauguració del Centre d’Interpretació al Palaude la Senyoria. Inici de les Jornades de Patrimoni Cultural iNatural amb:

77 dd’’ooccttuubbrree. Concert de la Coral Sant Joan de Ribera d’Alfaradel Patriarca, a les 22 hores al Teatret.

99 dd’’ooccttuubbrree. Paelles populars als carrers nous (entre el finaldel C/ Major i la Universitat Cardenal Herrera).

SUPLEMENT ESPECIAL FFIINNEESSTTRRAA OOBBEERRTTAA

4

Actes programats a Alfara del Patriarca

Edició: A La Mida Serveis de Comunicació Impremta: Propaganda Gra4ica

�Visites organitzades dirigides a associacions delspobles de la Mancomunitat del Carraixet.�Exposició del pla per a protegir l’horta de la Generali-tat Valenciana.�Presentació de les intervencions de l’Institut Valen-cià de Conservació i Restauració del Patrimoni Cultu-ral Valencià: Plànol de Rieta, panells ceràmics i oratoridel Palau.�Exposició sobre Jaume I el Conqueridor.

�ddee 99 aa 1122 hh: replegar la carn a la carnisseria Pepe Es-tellés (C/Major).�ddee 1111 aa 1122 hh: replegar la verdura a la sala polivalent del’Ajuntament, entrant pels Jardins Municipals.Cal presentar el ticket d’inscripció.�1144..3300 hh: carcassa indicadora per a tirar l’arròs en lapaella.�ddee 1122 aa 1144..3300 ii ddee 1166 aa 1188..3300: parc infantil al C/ MestreSerrano.�aa ppaarrttiirr ddee lleess 1177 hh: orquestra.

L’AJUNTAMENTAGRAÏX LA

COL�LABORACIÓ D’INSTITUCIONS I

EMPRESES EN TOTS ELSACTES PROGRAMATS