maga ine - Institut Pedraforcainstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/magazine 2014.pdf · 21he Malala journeyman T 22-23arta als Reis C 24-25 Un tast de cultura 26’ópera

m a g a i n ezabril 2014

EL MAGAZINE

2 • Institut Pedraforca • MAGAZINE num 4- Abril 2014

2 El magazine3 Editorial4 Per una educació integral5 Funcionaris anònims6 Any dos8-10 Activitats de centre11 El Pedraforca 12 Col·laboracions13 Ella, la música13 Recogida de alimentos14 Ciutats en el temps15 Naixem amb un propòsit16 First step to the war / Mi trabajo de investigación en Bachillerato17 Marató de TV318 Col·laboracions19 Cassava cake / Tantawawa20 Guanyadors concurs literari21 The Malala journeyman22-23 Carta als Reis24-25 Un tast de cultura26 L’ópera recomanada27 Arrissats o dearrissats28 Doping, fama y dinero28 Poemes29 Entrevista a Sergio Gómez30 La Taxa del sucre32 Tiempo para todo32-33 De Eve’s diary34 Malala, una vida per l’educació35 Col·laboracions

Portada: Pastitx a partir d’unes imatges de la wwwEditor: Institut Pedraforca Produccció: Comissionat de la revista Institut Pedra-forcaMaquetació: pBConsultes: www.institutpedaforca.cat per novetats i informació diversa Pedraforca magazine és una publicació de l’Institut Pedraforca que reflexa l’activitat del centre, opinions o l’actualitat a través d’articles escrits pels seus alumnes i professors. Des d’aquí volem agrair a tot el professorat i alumnat la seva col·laboració que ha fet possible l’aparició d’aquesta revista. Especialment a Bernat Joan i a Marta Muñoz per la fonamental tasca de la correcció.

De nou la revista del Pedraforca. Ja 4 números per sant Jordi del 2014. Dos quatres !

La direcció va decidir que seria interessant fer una revista, ja fa 4 anys. Fàcil: algú que sàpiga fer anar - més o menys un programa d’autoedició i un de retoc fotogràfic, preferiblement (coses de la moda progre) que siguin de software (perdó, toca dir de programari, de moment, fins que canviin d’idea) lliure com el Scribus i el Gimp (no és ni ha estat el cas, prou feina amb fer anar els de pagament –que poca gent paga). Fàcil, algú que escrigui articles. Fàcil, algú que corregeixi les errades lingüístiques i ortogràfiques. Fàcil, contactar una imprempta que no ens clavi com la de les agendes, que sigui sèria i treballi bé.

Fàcil, sí. Petits problemes, col·laboracions que no arriben a temps, diferències d’opinió (imprescindible “treball en equip”, per decidir si la lletra ha de ser de 11 o de 12 pt pot dur hores de reunió de la comissió de torn, decidir si la revista s’ha de vendre o regalar, més hores… qualsevol discrepància du a malsentesos, dis-cussions, empipaments), opinions diferents…

Però al capdavall tenim la revista; els alumnes –empesos pels pro-fessors- han lliurat nombrosos treballs, els professors han col·laborat –alguns sí i altres no, la direcció també ha empès en moments de de-falliment i aquí tenim la revista del tercer centenari (ja que estem en el tema de moda, a lo millor ens donen alguna subvenció o una foto dedicada del sr Mas o del sr Junquera).

I com hauria de ser la Revista d’un in-stitut ? Això no ho sap ningú i cada un fa la seva. Potser hauria de ser un recull d’opinions de professors, de reportatges de les activitats que fa el centre, de crítiques de l’actitud dels polítics

d ’e n s e n y a m e n t , d ’ a l g u n a poesia beninten-cionada, de redaccions dels alumnes… Qui ho sap...

A l m e - nys, que sigui q u e l c o m agradable a la vista, vari- at, res-pectuós, interessant si és possible (una mica per cada u i així seria interessant per tothom), amb fotos per mirar-s’hi i veure-s’hi. I que no sigui un motiu per enfadar-se ni criticar-se… Algú deia que un institut sembla,a vegades, com una reunió de veïns d’una es-cala que la meitat no es parlen i l’altre meitat es discuteixen. No hauria de ser això un institut i una revista d’un institut no hauria de ser un estendard d’això.

EDITORIAL

Institut Pedraforca • MAGAZINE num 4 -Abril 2014 • 3

No podem deixar d’introduir aquestes breus línies en l’edició de 2014 per tal d’agrair la con-tribució de l’Obra Cultural de La Caixa en el finançament de la revista del nostre estimat Insti-tut Pedraforca. En aquests temps convulsos és necessari valorar enormement la col·laboració d’aquesta entitat financera, sense la qual la publicació d’aquesta revista en el seu format habitual hagués esdevingut impossible.

Els nostres abnegats redactors s’haurien vist privats del seu espai on donar a conèixer el fruit del seu innegable esforç. Els nostres lectors habituals, per la seva banda, s’haguessin vist privats de l’excepcional, en quantitat i qualitat, collita d’enguany. Els nostres nous lectors no haurien sabut el que es perdrien. No haurien conegut l’espera agònica fins l’edició de l’any vinent. Paciència, demà quedara un dia menys.

El nostre institut s’enorgulleix d’uns alumnes que provenen de tots els racons del nostre, cada cop més, petit món. Per això, per celebrar el cosmopolitisme de l’Institut Pedraforca, hem pensat dedicar unes pàgines perquè ens presentin les ciutats d’arreu del món que coneixen a fons, que estimen. Després d’un temps residint aquí, coneixen abastament L’Hospitalet de Llobregat. És hora que coneguem les urbs que han contribuït a configurar la seva visió del món. Així, ens co-neixerem més intensament encara tots plegats.

Hem volgut també incloure un article sobre la Malala, a qui hem dedicat una exposició que ha vist tothom al vestíbul de l’Institut. Considerem cabdal que els nostres alumnes la coneguin. És tracta d’una adolescent amb moltes ganes d’aprendre, tantes com per enfrontar-se al seu hostil entorn immediat per tal d’aconseguir-ho. Es tracta d’una persona que ha hagut d’abandonar el seu país per proseguir amb la seva educació. De vegades, no valorem el que donem per suposat. Ficar els llibres a la bossa i anar a escola ens sembla rutinari, banal. Na Madala ens recorda que, en altres llocs de món, és un acte que implica un coratge envejable. És una qüestió de vida o mort.

Des d’un país més privilegiat, la Malala ens recorda que hem de refermar cada dia el nos-tre compromís per un ensenyament públic de qualitat. D’altra forma, aquest esdevindrà

una increïble llegenda del passat remot. L’adversitat no és una excusa per quedar-nos amb els braços creuats. Especialment, quan veiem el que algunes persones estan

disposades a arriscar pel seu dret a una educació, quan recordem la importància de l’educació per esbutzar barreres i obrir camí vers un futur més esperançat.

Desitgem que aquest exemplar sigui del vostre gust i us animo a començar a

pensar en el vostre article per l’edició del 2015. Segur que aconseguirem retrobar-nos. Amb la col·laboració de tothom, ho farem possible

una altra vegada. Amb es-forç, com sempre. Sense ell,

la satisfacció que ens produeix contemplar la nostra obra finalit-

zada – i ben finalitzada - no seria tan intensa.

Avui podem gaudir d’aquesta publi-cació. A partir de demà, comen-çarem a pensar en l’any vinent. De

fet, tinc unes idees que aviat com-partirem en vosaltres….

BJ

POR UNA EDUCACIÓN INTEGRAL EN UNA ESCUELA

INTEGRADORA.


Hace un año me despedía recordando a Machado y deseando poder volver a colaborar en el próximo número de la revista, es decir en éste.

He tenido dudas acerca de si quería o podía hacerlo. Yo no soy escritora y no siempre me sale el escribir medianamente menos mal, el poder expresar por escrito lo que pienso. Por fin he de-cidido intentarlo.

No escribiré de cómo han seguido recortando los derechos laborales, los derechos sociales, los derechos humanos.

No escribiré de cómo cada vez veo más lejos un funciona- miento democrático de ¿nuestras? instituciones.

No escribiré tampoco acerca de lo que no comparto del fun-cionamiento de este centro en que trabajo.

Prefiero intentar escribir del alumnado. Alumn@s que llegaron a primero con inquietud e ilusiones, queriendo hacer amig@s y sin poner sus nombres me permito transcribir algo de lo que algun@s me comunicaron:

Yo dependo de mi, numca me ayuda nadie, pero eso no me afacta y trabajo diariamente en casa y en la escuela.

Me lo paso muy bien en la escuela, soy un poco inquieto pero estudio mucho.

M’agradaria fer amics molt aviat. Em sento bé quan cuido nens petits i per això de gran vull ser profesora.

Quan hi ha sileci si no estic escribint m’agrada escoltar música clàssica o veure ballet. Mai no he vist cap de les dues activitats en directe però m’encantaria.

Els meus colors favorits són el verd i el vermell.

Quiero pasar de curso teniendo buenas notas.

Acabada la primera evaluación que es cuando escribo, me sigue sorprendiendo a pesar de los años, lo poco que en con-junto he/hemos aprendido. Buscamos excusas, echamos la cul-pa, nos justificamos, “hacemos lo que podemos” aunque este “podemos” no obtenga los resultados deseados.

Y yo echo a faltar el análisis, el buscar el porqué para cambiar el cómo. El porqué de no poder quedar satisfechos con los re-sultados obtenidos, el cómo hacer para poderlos mejorar. Echo de menos sentir que formo parte de una comunidad educativa, que mi trabajo no consiste en apretar botones o elaborar in-formes, que estamos en la base, que seguimos poniendo los cimientos que permitirán el desarrollo integral de la persona.

No puede la escuela suplir las carencias pero, y aquí quizás me repito, no debiera aumentar las diferencias, no debiera contribuir a aumentar el malestar de l@s que en ella estamos. Alumn@s y profes que comienzan el curso ilusionad@s, aunque un@s más que otr@s y que cuando apenas ha transcurrido un tercio de ese tiempo sentimos que desfallece nuestro ánimo.

Y como escribía al empezar el curso una de mis alumnas, degus-ta leer en silencio sobre todo poesía, recuerdo a Celaya y con él a una de las mejores compañeras de trabajo que he tenido; y como ya he dicho que la inspiración me es a menudo esquiva, y para qué intentar emular lo que está muy bien dicho, transcribo este poema que podrá levantar, a mí siempre lo hace, nuestro ánimo.

EDUCAR.Educar es lo mismoque poner motor a una barca…Hay que medir, pesar, equilibrar……y poner todo en marcha.Por eso,Uno tiene que llevar en el almaun poco de marino…un poco de pirata…un poco de poetay un kilo y medio de pacienciaconcentrada.Pero es consolador soñarmientras uno trabaja,que ese barco, ese niñoirá muy lejos por el agua.Soñar que ese navíollevará nuestra carga de palabrashacia los puertos distantes,hacia las islas lejanas.Soñar que cuando un díaesté durmiendo nuestra propia barca,en barcos nuevos seguiránuestra banderaenarbolada.

¿A partir de qué momento no merece la pena el mirar hacia atrás, el intentar comprender el porqué de lo pasado, el buscar en el ayer los motivos/excusas para nuestro actuar de hoy?. ¿A partir de qué momento es preferible tejer con las lanas acumu-ladas, con el equipaje cargado en nuestras mochilas un pre-sente dichoso que nos permita imaginar un futuro en el que quepan retazos felices?

Yo quisiera que me fuera posible, idealismo platónico, roman-ticismo decimonónico, no participar ni de refilón siquiera de esta sinrazón en la que vivo pero esto supone de mi parte la presunción de poder mantenerme al margen y sin embargo no estar aislada de esta sociedad de la que formo parte.

Y en este momento en el que peligra, se restringe el derecho al estudio, espero que entendáis porqué me duele tanto no poder permanecer siempre en armonía, no poder plasmar, pen-sar siquiera en nuestra realidad, la utopía. Decídete persona, despierta, canaliza tu rabia, no te dejes gobernar por la ira. Ve y mira. Tú puedes ser lo que desees, sólo hay que imaginarlo y someterlo a crítica, así no te pillarán desprevenida, pues como nos decía otro grande ESTÁS LLAMADO A SER UN DIRIGENTE. (Mientras sigan siendo necesarios dirigentes).

Ángeles Hernando Vivar

(FUNCIONARIS ANÒNIMS) FA

Mr Titus Barnacle, gloriós fundador de la branca Londinenca de FA


Els FA són una branca dels AA (Alcohòlics anònims).

Els autèntics funcionaris, éssers d’una mentalitat par-ticular i d’una manera de ser connatural espe-cial i específica, són creats per Déu i ells solets s’acaben ajuntant en grupúsculs amigables i tancats, impermeables a éssers que no siguin com ells.

No apareixen com les niuades de fredolics, en manada, ans ho fan esporàdicament, com mutacions sense causa explicable però freqüent.

Progressivament i al llarg dels mesos i anys es van retrobant, com membres d’estranyes sectes, no atrets per feromones encara no identificades ni per molècules oloroses que sols els seus òrgans detectors puguin identificar, no. No se sap com però el cert és que es van identificant els uns als altres i formant cèl·lules que, com gotes de greix, suren a superfícies amb les quals no es mesclen (encara que hi conviuen, a la ombra en principi ) esperant l’aparició de més molècules semblants per a formar micel·les més extenses fins arribar a dominar el tema, la oficina, la situació, l’organisme…el que sigui)…

I es creen anònimes Circumlocution Offices arreu amb noms diversos que de manera incessant, predicant Hows not to do it en tots els camps possibles i alguns Hows to do it (menys freqüentment) en els mateixos camps que els anteriors, van teixint estretes teranyines de regla-ments, memoràndums, protocols, articles, vademècums, comunicacions, notes, parts, oficis, circulars, cerimònies, parafernàlies, etiquetes, solemnitats, formalitats, rituals, ritus, regles, reglaments, formulismes, i cerimonials regu-larment legalitzats amb lleis, articles i reglaments creats i fabricats amb aclaparadora imperturbabilitat.

L’objectiu: l’anomenat treball en equip, com una Meca de la religió dels FA, que no té res a veure amb el autèntic i productiu (ehem !) treball en equip.

Comes, punts i comes, cometes, punts i seguit, punts i apart… tot es delibera en tantes i inútils reunions – que, al menys, serveixen per fomentar els lligams feromonals –com calgui, dissenyades , com les regles de Circumlo-cution Offices , per avorrir al Clenham més insistent, per justificar qualsevol article, actuació i obstrucció imagina-ble.

Si apareix quelcom encara no imaginat ni previst , es

Circumlocution [L. circumlocutio, -locutus, to make use of circum-locution; See Loquacious.]The use of many words to express an idea that might be expressed by few; indirect or roundabout language; a periphrase.Circumlocution office, a term of ridicule for a governmental office where business is delayed by passing through the hands of differ-ent officials.[1913 Webster]

convoquen noves i interminables reunions per preveure el que no s’havia previst i semblava imprevisible: final-ment es té tot controlat, previst, imaginat, legalitzat (o

ilegalitzat) i regulat.

Aleshores, la comissió o el que sigui quin nom que han donat al grupúscul, i tots els seus mem-

bres –si en el ínterim no han aparegut esclet-xes que obliguin a noves reunions per evitar dissidències i actuacions liberals- poden reunir-se per parlar pel mòvil amb algun altre ser distant, tots junts i alhora separats, preparant-se per noves campanyes.

Perquè el cert és que... són incansables, els Funcionaris Anònims !

Jaume Patanka

ANY DOS


El capità ha gastat massa saliva en va. No tots han vol-gut davallar del vaixell encara que n’hi ha no recorden quant de temps fa que hi pujaren. No volen abando-nar el buc que els ha permès travessar tempestes sense enfonsar-se. Després de tant de temps sense tocar terra ferma, tenen por de caure enmig de la sorra. Aferrats a la coberta, gosen riure’s de les primeres passes maldestres que donen els valents quan arriben a la platja. Travelen amb pedretes quan han pujat a màstils per arriar veles entre vents huracanats, enmig de galernes que gairebé enviaren el buc al llunyà fons fosc de l’oceà. No durarà gaire la diversió. Els valents aviat començaran a pujar una pendent entre arbres, que els amagaran dels ociosos. Els covards quedaran a bord avorrits. La brisa els balencejarà suaument. Endormiscats, menjaran galetes estantisses. Beuran aigua mig pudenta per enviar-les coll avall. Tro-baran a faltar les emocions de les aventures passades. Només els hi quedarà el record, cada vegada més exa-gerat, cada vegada més condescendent, del que varen ser i, per ventura, no tornaran a ser. Només els hi quedarà la recança de desitjar la retrobada amb els que tornin, fracassats, de l’aventura que ara tot just comencen. Els rebran amb els braços oberts. Els acaronaran amb el “ja to deia jo que valia més quedar aquí” somort, displicent.

Els valents troben un camí pedregós que sembla por-tar al cap d’amunt. Les cames ja no recorden l’esforç de caminar llarga estona. Els peus geneguen i fan caure pedres muntanya avall. Si tenen mala sort, cauen de quatre grapes i brota sang de les seves mans calloses. Si són afortunats, no cauen. Només es rapinyen amb els troncs dels pins, tot obrint solcs fondos en la seva carn. Suen profusament per arribar a la cima. Des d’allà dalt, veuen el vaixell empetitit. Triomfants, criden obscenitats als que han quedat al buc. Alguns, venjatius, els hi llen-cen pedres. Finalment, tots s’asseuen a descansar. Uns pocs miren de cua d’ull el vaixell. Dubten. Després de tant d’esforç, han trobat un rierol, quatre fruiters i sis ani-malons. N’hi ha prou per sobreviure frugalment. No basta per retornar triomfalment.

El capità es troba fatigat. Li ha costat molt d’arribar-hi. S’allunya de la resta i reflexiona, en dejú, durant tot el que resta del dia. Decideix que en té abastament. Aquí dalt, pot sobreviure amb els seus fidels. Des d’aquí dalt, pot controlar els que han quedat al vaixell i podrà rebre els que tornin després d’haver trobat noves terres, noves riqueses. Sobre tot, podrà reflexionar sobre els secrets del poder, sobre els intrincats secrets de l’expressió del moviment. Aquell vespre, reuneix a tots els membres de la tripulació que l’han acompanyat.

S’asseuen al voltant del que resta del foc on han cuinat els conills i llebres que, sorpresos, han mort de fonades certeres. Han sopat concentrats en no enviar-se els petits ossos dels prims animals. Ningú interromp el capità men-tre exposa la seva decisió. En acabat, un silenci inquiet s’estén. La lluna s’amaga entre els niguls. Queden gaire-bé a les fosques. S’hauran d’acostumar a la llum dels llunyans i incerts estels.

Primer, pocs hi intervenen. Més endavant, hi intervenen tots.

N’hi ha que tenen les idees clares. Uns s’estimen més tornar al vaixell. Tots junts podran enfrontar-se millor al futur incert. Uns altres, volen descansar al cim i no tornar a patir, pus mai més, onades que et tomben sobre la Ro- berta, ni vent que trenca màstils, ni vaixells desagraïts que et llencen als taurons d’un balanceig inesperat. D’altres, volen seguir endavant perquè han trobat una cova misteriosa que, creuen, condueix a terres fèrtils i riqueses incomparables. És cert que prou mariners han desparegut explorant-la i només en un dia. Els escassos testimonis supervivents afirmen que són tots traspas-sats. Les espelmes, que il·luminaven, tremoloses, el camí dels més valents, s’apagaren en causar, inesperadament, abundants exposions mortals de gas grisú. Ulls trets, fac-cions desencaixades, membres arrebassats testimonien el patiment dels més braus. La major part dels que els seguia no tingueren més gran fortuna. Després de co-nèixer la sort dels seus companys, moriren ofegats. Co-rrents repentines d’aigua pudenta, els arrossegaren entre tot tipus d’immundícia. Els supervivents afirmen que no hi tornarien per res del món. Els que escolten, entre fasci-nats i atemorits, no n’estan tan segurs.

N’hi ha que no tenen les idees tan clares. Saben que es tracta d’un moment decisiu en la seva vida i no el poden deixar passar sense deixar clara la seva posició per a la història. La fixen amb contundència, despreciant les posicions dels altres, menystenint-ne les més mode-rades. La fixen vàries vegades, en vàries intervencions contradictòries. S’irriten quan la resta els retreu una manca evident de coherència en el temps. Fixen definitivament de nou la seva postura, que no té res a veure amb cap de les posicions defensades anteriorment. Cada vegada, les intervencions esdevenen més arrogants, més incohe-rents, més ofensives, més categòriques, més insultants…

Bernat Joan


El capità perd la paciència després d’hores d’apassionat i apassionant debat estèril sota els estels. Hi intervé per primer pic en molta estona. Proposa tancar el tema defi-nitivament mitjançant una votació vinculant clarifica-dora. No resulta tan dit i fet com sembla. Després d’un aferrissat debat, decidiexen decidir a mà alçada si tothom assumirà el resultat que es decideixi. Després d’una altra llarga discussió, decidiexen que tothom tindrà bran-quetes de diferents dimensions, tantes com possibilitats d’actuació es defensin. El capità s’abstindrà i cridarà a votar, un per un, a tots els membres de la tripulació pre-sents. Cadascú se li acostarà per depositar-hi, als seus peus nus, la branqueta que representi la seva opció predi-lecta d’acció. Per garantir-ne el secret de la votació, tota la tripulación present mantindrà el ulls clucs fins el moment de l’escrutini. Seguidament, decideixen, no sense moltes reticències, què representarà cada mesura de branqueta i s’ho aprenen de memòria, no sense poques dificultats. Es cerquen les branques per les rodalies. Cadascú dels set més hàbils talla les seves branques amb la longitud que representa cada una de les set propostes presentades. Es comprova que totes les branques de cada hàbil tallador tenen la mateixa llargària. Els set hàbils talladors es posen en fila, segons la mesura de les seves branques, i lliuren a cada assistent una branqueta. El capità comprova que tots els assistents amb dret a vot (això és, tothom menys ell) tenen set branquetes de mides diferents. Recorda, per darrera vegada, què representa cada mesura. A saber, i de menor a major:

• Tornar tots al vaixell, abandonar la mortífera illa i continuar viatge dins l’oceà tempestuós.• Tornar tots al vaixell per recuperar “El manual del bon mariner enfrontat a situacions adverses”, que el capità recorda haver ordenat un dia distant a un pres-tatge del seu camarot, i consultar-lo abastament abans de prendre una decisió que, altrament, podria ser considerada precipitada.• Tornar tots al vaixell, deixar-lo fondejat i esperar pa-cientment ordres detallades, o si més no notícies, del Ministeri de la Marina.• Explorar tota l’illa i fer-ne un mapa detallat abans de tornar a posar els peus (i la resta de l’anatomia) dins una cova plagada de misteris i perills.• Enfonyar-se tots dins la cova perquè els espera, malgrat les dificultats, un futur esplendorós, on res està escrit i tot és possible. • Fer un estudi de les condicions climatològiques de l’illa durant un any abans de prendre cap decisió que podria, potencialment, esdevenir arriscada.• Romandre al cim de l’illa i acompanyar el capità en la seva apassionant recerca sobre els moviments del món i de la bolla.El capità es disposa a cridar un per un els assistens.

Aquests fan filera per anar més per feina. Volen conèixer els resultats de la consulta amb rapidesa. Així, pensen, es disiparan els dubtes i, finalment, s’obrarà amb determi-nació. Tots ja tenen el ulls clucs, per no saber què voten els altres mariners, i amaguen, dins ses palmes calloses, la branqueta preferida.

Un dels assistents obre els ulls i gemega: “No, no i no. No ho podem fer sense els nostres companys del vaixell. Encara que siguin roïns i covards, no els podem privar del seu dret a vot”. Tots obren els ulls. Té raó. Es tornen a seure al voltant de l’extinta i oblidada foguera. La discusió, pot-ser perquè és ja nit tancada, és breu. Votaran a mà alçada si ajornen la presa de decisió definitiva fins l’endemà. Envia-ran un emissari al vaixell. Tots els que pugin la muntanya podran prendre part en el darrer debat i votar. El que no hi sigui demà, no hi serà comptat.

Finalment, voten. Alguns returen alçar sa mà. Final-ment, tots l’aixequen. Decideixen ajornar la sessió fins la nit del jorn següent. Tots van a jeure satisfets. Han pres una determinació per unanimitat en una nit que no oblidaran mentre visquin en aquest atribulat món.

Es fa la calma. No se sent res, apart d’esparsos roncs.

Quan el capità es deixondeix, el sol és ben amunt. Reg-na tot sol sobre un cel sense niguls. Es frega els ulls. Feia temps que no dormia tan profundament. L’omple de sa-tisfacció que tota la tripulació comparteixi una decisió, en-cara que sigui transitòria. Es posa ben dret. Somriu: alguns dels seu oficials encara dormen.

El somriure li queda glaçat quan dirigeix el seu esguard vers l’horitzó. Ses galtes envermelleixen. Son vaixell ha sal-pat deixant-lo a terra. No pot ser. A no ser que… alguns dels mariners que ahir es reunien havien ajudat a pujar l’ancora. Algun oficial havia dirigit l’operació. Les veles s’inflaven malgrat l’escàs vent. Havia triat quina senyera traïdora onejaria ara del pal major.

El somriure desapareix quan dirigeix el seu esguard vers la terra ferma. Alguns jeuen a la vora del mar. No es fixen gaire en els que neden despreocupadament. A terra, n’hi ha que exploren la ladera de la muntanya, d’altres miren cap al cel esperant trobar-hi la clau del seu esdevenidor. Fins i tot, alguns s’han omplit de coratge i desa- pareixen dins la perillosa i desconeguda cova. Torna a mirar cap a l’horitzó, l’estela del buc fa ziga-zaga. No es deuen posar d’acord sobre el rumb a seguir. Tornaran cap a terra d’aquí a poc.

El somriure retorna a la faç del capità. Sa cara torna a la palidesa habitual. Ha retornat la calma. Recull les branquetes del terra. Les llença pel penyase-gat. No serà n e c e s s à r i a la reunió d ’ a q u e s t vespre.

És tan sols un altre dia al paradís.

AC

TIVI

TATS

DEL

CEN

TRE


PARLAMENT A LES AU-LESEl dia 24 de febrer a la biblioteca de l’institut els alumnes de 2n de batxillerat

van participar en un debat amb Josep Vendrell, diputat del Grup Parlamentari d’ICVerds -EU i Alternativa

Es va debatre sobre temes interessants i actuals com la llei d’educació, la corrup-ció, les retallades i altres.

El debat, molt cordial i informal, va ser organitzat pel Departament de Ciències Socials en col·laboració amb els Serveis Educatius del Parlament de Catalunya.

ART EN FEMENÍ 2014Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, 8/Març, la Regidoria d’Esports i Joventut de lÁjuntament, organitza una exposició col•lectiva d’art, enfocada des de la perspectiva de gènere, en què participen joves artistes i l’alumnat dels instituts públics de L’Hospitalet.

Des del Pedraforca hem fet una obra es-cultòrica realitzada amb material de reci-clatge i pintada posteriorment. Lóbra ha estat realitzada per alumnes de 1r dÉSO.

SORTIDA A COLLSEROLAEl dijous 13/2/2014 vam fer una sortida amb els alumnes de 1r d’ESO.

Al matí hem visitat l’Observatori Fabra (telescopi, sismògraf, estació meteo-

rològica). Hi hem arribat caminant des de Vallvidrera amb les vistes del Pla de Barcelona als nostres peus.

A la tornada, hem anat a dinar a la font de la Budellera i, a la tarda, hem estudiat la vegetació mediterrània tot dibuixant algunes de les espècies més importants.

MALALA, UNA VIDA PER L’EDUCACIÓ“Malala, una vida per l’educació” és una exposició proposada per l’Associació Brots d’Arreu i patrocinada per l’Institut Pedraforca (amb la col•laboració d’en José Muñoz) que reflexiona sobre la im-portància de l’educació en la vida de les persones a partir del cas concret de Mala-la Yousafzai.

Malala Yousafzai, una jove paquistanesa a qui els talibans van disparar per de-fensar públicament el dret de les noies a anar a l’escola.

L’exposició gira entorn el cas de Malala i té com a eixos principals la reflexió sobre el dret universal de l’educació i la situació a diferents països respecte d’aquest dret, i en concret al Pakistan.

MALALA YOUSAFZAI va escriure amb només onze anys una crònica per la BBC narrant la seva vivència sota el règim ta-libà, centrant la seva atenció en l’àmbit de l’educació de les noies.

Després de la seva defensa pública envers de l’educació, es va convertir en un dels objectius dels talibans. Al mes d’octubre de 2012, quan tornava en autobús de l’escola, li van disparar al cap. Va sobreviure a l’atemptat i ara s’ha convertit en un símbol en la lluita en pro de l’educació.

Ha tingut un gran reconeixement interna-cional, va guanyar el premi Nacional del Pa-kistan de la Pau, el Premi Internacional de la Pau per a la Infantesa i és la persona més jove que mai s’ha nominat per al Premi Nobel de la Pau. A més, la Generalitat de Catalunya l’ha guardonat amb el XXV Premi Internacional Cata-lunya 2013.

PEDRAFORCA CAM-PIÓ DE FUTBOL SALAL’Equip de Juvenils del nostre institut ha quedat, per segon any consecutiu, cam-pions d’instituts d’Hospitalet.

Els nostres equips cadets, infantils i fe-mení també han fet una gran competició. Felicitats a tothom!!

VISITA AL BANC DE SANGAquest any tampoc podia faltar la ja es-perada visita al Banc de Sang i Teixits (BST) de Barcelona.

El passat 12 de desembre les alumnes del grup A del crèdit 7 (Fonaments i Tècniques d’Anàlisis Hematològiques i Citològiques), del 2n curs del CFGS Tèc-nic Superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic, visitaren el BST.

El BST és l’empresa pública del De-partament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a missió ga rantir l’abastament i el bon ús de sang i teixits a Catalunya, essent el centre de referència en immunologia diag-nòstica i de desenvolupament de teràpies avançades.

Durant tota la jornada, el Sr. Anto-nio Blanca Juárez fou l’encarregat de guiar-los per les instal·lacions, al temps que explicava cadascuna de les tasques que es duen a terme en els diferents departaments i labora-toris del centre, com ara:

Tractament, anàlisi, processament i em-magatzematge de les mostres de sang

Tractament i congelació de cordó umbili-cal

Estudi de teixits

Recepció i anàlisi de la llet materna

Les alumnes contemplaren in situ tot allò que s’havia explicat a classe i, a més a més, van tenir l’oportunitat de preguntar tot allò que despertava el seu interès.

Va ser una experiència d’allò més gratificant, tant per l’alumnat com per a les docents responsables del crèdit, quedant així reflectit en els re-sultats de l’enquesta de valoració que ens passaren.

Des d’aquí, volem agrair la valuosa labor social i científica del BST.

PARTIT DE FUTBOL A BATXILLERAT A la lliga interna de futbol del nostre insti-tut s’ha disputat un interessant encontre entre els dos cursos de 1r de Batxillerat

El resultat ha estat 3-2 a favor de 1r de Batxillerat A

AC

TIVITATS DEL CEN

TRE


SORTIDA AL COSMO-CAIXAEls alumnes de 1er de Dietètica, estu-diants alhora del crèdit 5 –Microbio-logia i Higiene Alimentària, han visitat l’exposició “Microvida: més enllà de l’ull humà”.

Un viatge espectacular i sorprenent cap al pròxim i alhora desconegut món mi-croscòpic!

L’exposició posa de rellevància la im-portància de la microscòpia en els descobriments científics i en l’estudi del medi ambient. Ens mostra un món “amagat” d’éssers desconeguts, diferents, estranys i de gran bellesa, a la vegada que ens permet compren-dre com la ciència i la tecnologia ens han acostat a aquest món diminut i

ha fet possible conèixer-lo en profun-ditat.

En aquesta visita, els alumnes han pogut copsar que els avenços cientí-fics són conseqüència de progressos tècnics i de canvis conceptuals. Val a dir, que el coneixement d’estructures cel·lulars va progressar ràpidament amb l’ús generalitzat de microscopis, que ens han permès observar detalls de dimensions inferiors fins a setanta micròmetres, impossibles d’observar a simple vista. Així doncs, el nos-tre alumnat, va tenir l’oportunitat de comprendre, experimentant en primera persona, el concepte de l’augment òptic i descobrint una nova realitat que s’ha obert davant seu.

És així, que aquesta exposició mostra els avenços que la microscòpia ha reportat a la ciència, ja que ha fet possible, entre altres, el descobriment d’espècies noves, de patògens, de vacunes... Adonant-nos de la importància de la microscòpia en el descobriment, l’observació i l’estudi dels éssers vius més petits gràcies a bo-niques imatges de vida microscòpica en gran format, de mostres vives, de vídeos i d’interactius. Aquí hem pogut veure augmentats i en detall larves de mos-quit, polls, puces d’aigua, poliquets, al-gues, diatomees, nematodes, hidrozous, protozous... i saber més coses de com s’alimenten, es mouen i viuen als seus ecosistemes.

ESTADA CURS PERRU-QUERIA MASCULINA I BARBERIA DE LA FIR-MA FRAGOSO A L’INS-TITUTEl passat dijous dia 14 de novembre de 2013, va venir a l’institut el tècnic en pe-rruqueria masculina i barberia de la firma Fragoso.

En aquesta trobada varen assistir els alumnes de segon de cicle de perruque-ria. El professional va explicar i demostrar les diferents tècniques de tallada mas-culina a cop de pinta. També va expli-car i realitzar la tècnica de l’afaitat sobre model.

També i, amb cadascú dels 3 models, va realitzar la conformació de barba i bigoti i a la zona del clatellli va fer el poliment a cop de tisora i pinta. Des del punt de vista professional es va dur a terme una demostració de com s’ha d’atendre a un client que demana aquest tipus de servei al saló, i també com va donar a conèixer tota la cosmètica que requereix el servei de barberia.

TALLER ELABORACIÓ D’UN PROJECTE EM-PRESARIALEls alumnes de dietètica i automoció del nos-tre institut, estan treballant en l’elaboració d’un projecte empresarial relacionat amb els estudis que aquest curs acabaran.

L’objectiu és introduir als alumnes en el món de l’emprenedoria, com a possible sortida laboral.

Aquests projectes seran presentats en el X concurs d’emprenedors que organitza l’Ajuntament de l’Hospitalet. Dins del marc de col•laboració entre l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament de l’Hospitalet i el nostre institut, es faran una sèrie de ta-llers per formar els alumnes en l’àrea de l’emprenedoria.

CURSA DE VELOCITATDimarts passat es va celebrar al nostre ins-titut una cursa de velocitat de 50 metres llisos a l’ESO i Batxillerat Aquí podeu veure la llista de guanyadors i guanyadores

Final masculina 50 metres llisos

1r Guillerme Batista (4B) 2n Nouman Benayad (3C) 3r Frandys Roque (1Batx A) 4t Mohamed Benayad (4A) 5è Jhonnatan Osorio (3C) 6è Cristopher Moreno (3B)

Final femenina 50 metres llisos

1a Jinaudy Carvajal (1Batx A) 2a Morgana Sánchez (1B) 3a Nadia Kabouri (3A) 4a Nassima Jaafer (4A) 5a Laraib Bilal (3C) 6a Wendy Abad (4B)

Felicitats a tothom!

VISITA A LA FIRMA L’OREAL El passat divendres dia 25 d’octubre de 2013, les alumnes de primer i segon de cicle, acompanyades amb les professores del departament d’imatge personal, van assistir a les dependències de la firma l’Oreal.

Allà va actuar l’equip Cebado de perru-quers. En primer lloc, van explicar les tendència de la moda per la temporada tardor-hivern 2013, i van desenvolupar els treballs sobre models. Van realitzar una tallada de cabells i coloració amb dues models.

Després en altres models es van realitzar diferents recollits de les noves tendèn-cies.

En acabar les alumnes van ser obsequia-des amb una bossa amb productes de la firma l’Oreal.

Aquest passat divendres 22 de novem-bre es va realitzar el primer taller impartit per tècnics del SECOT, en el qual es van mostrar els punts més importants que ha de contenir tot projecte empresarial. A més, també es va tractar com treballar els diferents punts d’un projecte empresarial, així com saber presentar la informació en un pla d’empresa.

AC

TIVI

TATS

DEL

CEN

TRE


AIGUA, COM ES NETE-JA PER A QUÈ LA PU-GUEM BEURE? ACTIVI-TAT A LA UPC Els passats 4 i 7 de Febrer de 2014, els alumnes de 1er i 2n de Dietètica vam assistir a una classe experimental al Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC amb l’objectiu de conèixer i realitzar alguns dels procediments que s’utilitzen per a potabilitzar l’aigua.

L’aigua dels rius és tèrbola i conté subs-tàncies que no la fan adequada per al consum de les persones. Per aquesta raó cal tractar-la i convertir-la en aigua po-table, per tal que es pugui beure sense problemes.

Vam estudiar tres dels processos més im-portants de tractament de l’aigua mitjan-

ARXIU MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE VI-LADECANSEl passat dijous dia 7 de Novembre, tota la classe de Documentació Sani- tària acompanyats per dues professores vam anar a visitar l’arxiu municipal de l’Ajuntament de Viladecans.

Allà l’Àngels i el Xavier, els responsables de l’arxiu, ens van fer una xerrada molt il·lustrativa i dinàmica sobre la importàn-cia que la bona gestió de la documentació té per a qualsevol institució, després vam visitar l’arxiu fent èmfasi en les seves con-dicions de seguretat, i per acabar ens van organitzar un taller “d’ordenació de docu-mentació” que vam resoldre per grups i ens va ser molt profitós.

A més, a la sortida ens van lliurar a cadas-cú un CD amb molta informació sobre la nostra professió.

çant la realització d’un “jar-test” (test de floculació):

-Coagulació-Floculació-SedimentacióDesprés d’un vídeo sobre l’aigua

dels rius Besós i Llobregat que surt per les nostres aixetes, d’una classe teòrica sobre els processos de pota-bilització, del plantejament d’unes hipòtesis, de la realització d’un ex-periment al laboratori i de molts càl-culs, vam aconseguir convertir aigua tèrbola de baixa qualitat, en aigua transparent de bona qualitat.

CURS DE PERMANENTS I MOLDEJATS DE LA FIRMA SCHWARTZKOPFEl passat dijous dia 21 de novembre de 2013, les professores Maite Vall-Llebrera i Mari Car-men Palacín van anar amb els alumnes de primer curs del cicle de perruqueria al curs de permanents i moldejats.

En aquest curs, la tècnica va explicar tota la línia de productes cosmètics per a la realit-zació de les diferents tècniques i també la moda actual d’aquests treballs.

Els alumnes van practicar sobre maniquís, diferents muntatges de moldejats amb di-verses tècniques, així com diferents motllos per aconseguir acabats actuals. Es va de-senvolupar un col·loqui entre la tècnica i els alumnes.

SORTIDES FIRA BE-AUTY BARCELONAEl passat dilluns 10 de febrer de 2014 tot el departament d’imatge personal vàrem assistir a la fira Beauty Barcelona amb els alumnes de primer i segon de cicle.

Aquesta activitat esta contemplada dins de la programació i currícu-lum dels alumnes CFGM perruqueria La finalitat d’aquesta sortida és que els alumnes coneguin les noves tendències de la moda, tecnologia i aparatologia, nova cosmètica i diferents sistemes de protocol de treball, que els faran de-senvolupar més els seus coneixements. A la fira els alumnes van poder visitar els diferents estands, així com recollir infor-mació, propaganda, tríptics, etc, com les diverses ponències que van realitzar els professionals adreçats tant per la perru-queria com l’estètica.

ESPORT ÉS FUTBOL ?No, al Pedraforca es practiquen molts altres esports... bé, molts no però sí uns quants

Vegeu fotos:

EL PEDRAFORCA


El Pedraforca es el centro de educación más grande de Hospitalet. Es un insti-tuto público de enseñaza secundaria que se ubica en el número dos de la calle Enginyer Moncunill.

El instituto consta de in edificio donde se imparte la enseñaza y un patio espacioso donde tiene lugar las actividades depor-tivas. Este instituto ofrece estudios como la ESO, el bachillerato y los Ciclos Forma-tivos. La directora actual es la señora Do-lores Agenjo.

La mayoría de los alumnos son ex-tranjeros y el alumnado ha crecido en los años recientes. El profesorado del instituto no es tan numeroso como debería a causa de la crisis, pero los profesores empleados son dignos de respectar y tienen mu-chas experiencias educativas, incluso hay algunos que son famosos, como por ejemplo mi profesor de historia, Ramón Luque y de educación física, Javier . El instituto cuenta con instalaciones educa-tivas modernas para tener una eficiencia mayor.

Como estudiante del instituto, estoy sa-tisfecha con la enseñaza que me ofrece en líneas generales. Estoy esdiando aquí desde hace tres años y la impresión que me ha dado el instituto es memorable.

WEIJING YE

Galvanauskas is, of course, famous in the world of literary theory, psychoanalysis, and philosophy for having never pub-lished a single word under his own name. He is also famous –or even notorious- for his so-called silent sesions

Charles Palliser –BetrayalsWho passes by this road so late ?Compagnon de la Majolaine !Who passes by this road so late ?Always gay !

Qu’est-ce qui passe ici si tard ?Compagnons de la Marjolaine,Qu’est-ce qui passe ici si tard ?Gai, gai, dessus le quai.

Compagnons de la Marjolaine(French Kids Song)

Very good vol dir llautVery well vol dir MiquelEls noms propis no canvienI tot lo demés com naltros

Allò de l’avi (anglès)Era de los videojuegos

Hace unos días, pasé por una tienda de juguetes a la que iba cuando era pequeña. Sentí mucha nostalgia y por eso decidí acercarme allí y echar una ojeada. Al entrar, vi que las cosas han cambiado mucho. Las estante-rías que antes estaban repletas de juguetes y peluches, ahora estaban llenas de consolas y videojuegos.

Esto me hizo reflexionar sobre el gran éxito de los videojuegos y la decaden-cia de los juguetes. Actualmente, casi todos los niños tienen una consola en casa e infinitos videojuegos. Pero, ¿es esto bueno o es malo para el niño?

Por un lado los videojuegos pu-eden ayudar a los niños a ser más competitivos o más creativos. Incluso pueden facilitar el aprendizaje de di-versas estrategias a partir del juego. También son más difíciles de romper que los juguetes.

Sin embargo, los videojuegos crean adicción. Alejan a los niños de la ac-tualidad que están viviendo. Además, el estar mucho tiempo delante de una pantalla, daña mucho la vista.

En mi opinión, los videojuegos son mejores que los juguetes porque proporcionan más entretenimiento, pero se debe controlar el tiempo que les dedicamos y no convertirlos en un instrumento lúdico excluyente de otras formas de juego tradicionales.

A Travel to Hong Kong

The place I’ve been to I most like is Hong Kong.

This summer holiday, I have travelled to Hong Kong with my parents. We went there by plane, I had been so excited. It is a beautiful seaside city and there are many places of interest in it.

At first, we visited my consin’s house, he’s a very kind man his house is big and tidy. And then, we visited the Disneyland of Hong

Kong. It is one of the most famous theme park in the world. There we did some interesting activities, for ex-ample, we took some photo with Dis-ney characters, watched all kinds of shows, had a lunch in a fast food res-taurant and bought some souvenirs for my friends in a big department store, they’re very expensive. Later, we went to lots of places,my such as the Avenue of Stars and Ocean Park . I like the Ocean Park best. Finally, we went to a classical music concert, we really enjoyed it.

In all, we stayed in Hong Kong for five days, it was a fantastic trip and we all had a good time. I like Hong Kong and I hope to go there again, will you come with me then?

Weijing Ye

FRIENDSHIP


What is friendship? William Shakespeare said “A friend is one that knows you as you are, understands where you have been, accepts what you have become, and still, gently allows you to grow”. Aristotle said “Friendship is a single soul dwelling in two bodies”. In my opinion, friendship is the most important and special thing in our life, which is priceless.

Without friendship life is colourless. It’s the name of trust, sympathy, honesty, understanding and love. A good friend is like a rose that always gives fragrance. Wherever you are and whatever problem you are in, you can always count on your best friend and he or she will never let you down. A good friend will always stay by your side, wheth-er you are happy or sad.

I think the best friends in the whole world who will never betray you are your parents. Friendship is a very hard thing to find, but once you find it, it never gets lost even if it’s very hard to maintain. Sometimes friendship turns into love and makes it stronger, powerful and unbreaka-ble. In my country, Pakistan, friendship is very important.

DIARI DE…Dues paraules: deixa’t ajudar-te. Tres sentiments: buidor, tristesa, incomprensió. Un pes: 43kg.

Un tractament de 3 mesos a l’Hospital de Dia.

Dieta hipercalòrica, teràpia al mirall, teràpia dis-torsió de la imatge, cognitiva, habilitats socials i die-tètica.

Una afirmació: m’han donat un diagnòstic erroni.

Una pregunta entre mil: sóc igual que elles?

Passa el període de tractament. Dur. A la vegada orgullosa d’acceptar que sóc anorèxica. Que estic malalta i que és una malaltia mental bastant reco-neguda. Reflexions sobre actituds passades que pinzellaven allò evident. Tres mesos en els qual he

CAI-D

tornat a esti- m a r, en els quals m’he sentit protegida i d e l s quals no canviaria cap moment viscut. Em sento tan agraïda amb els Professionals Mèdics que decideixo agafar-me un any diferent. És per això que aquest any estic estudiant CAI, per poder ajudar a gent tal i com m’han ajudat i em se-5gueixen ajudant avui dia.

Dues paraules: recorda-te’n de viure.

I learned in my school that a person is recognised by his or her friend.

My religion (Islam) says that: “A friend cannot be consid-ered as a friend until he is tested on three occasions: in time of need, behind your back and after your death”.

Friendship isn’t always between human beings, it can be between animals or between humans and animals. In our world, there are a lot of famous and important people who would have been nothing without their best friend.

There are so many movies and books about freindship. For example, the friendship between Merlin and King Arthur Pendragon in the fantasy series of Merlin, or the friendship between Donkey and Shrek in the Shrek mo-vie.

For me, friendship is very important. I have a lot of friends but I haven’t found a best friend. A best friend who ac-cepts me as I am, who will always be there for me, who will always be honest with me, who will stop me if I’ll do something wrong, who will always be loyal with me and who will understand me without any words. I’d feel very lucky if I had a true friend by my side and I wish it hap-pens soon!

Sara Azhar4rt ESO B

ELLA, LA MÚSICA

PROYECTO DE LA RECOGIDA DE ALIMENTOS


Ella, que té paraules pertot. Ella, que ens fa creure en la simplicitat de les coses que ens envolten. Ella, que ens fa creure en les persones i estimar sense motiu.

Hi ha un món on les passions més fortes són con-duïdes a un regne màgic i poderós. On l’edat no importa. On l’important és sentir, estimar i viure.

Ella pot donar nom a l’innomenable o comunicar el desconegut. Entra per l’oïda i va directa al cor.

D’ella aprenem que ens hem d’encoratjar. Hem de ser valents, no tenir por a res. Ens ensenya que per molt que ens preocupem o que patim, mai hem de deixar de ser valents. Ens dóna força. Avancem pel camí, perseguim somnis, no ens aturem.

Ella actua de motor a les nostres vides. Camina acom-panyada de la imaginació que crea la realitat. La nostra realitat. El nostre món. Cadascú reflecteix un estil, un tempo, un compositor, un caràcter, una forma, una tes-situra, una època... Ens creem una personalitat. Una natu-ralesa. Ens fem a nosaltres mateixos.

És la perfecció immaterial, és la MÚSICA.

Laura ClavijoDocumentació Sanitària

En clase de ‘’ciudadanía’’ con la profesora Angels Guix los alumnos de 3ºC del instituto Pedraforca hicimos un proyecto de recogida de alimentos para la parroquia ‘’Mare de la llum’’ del barrio La Florida

Primeramente nuestra profesora habló con dirección para que pudiéramos hacer el proyecto, a continuación habló con la parroquia y les informó de lo que queríamos hacer.

Vinieron dos voluntarios y el sacerdote responsable de la parroquia a hablar con nosotros y a decirnos lo que podíamos recoger. La mayoría de alimentos eran conser-vas. El miércoles de la semana siguiente fuimos a la parro quia a ver como era el procedimiento de reparto de los alimentos. Una semana antes de comenzar la recogida de alimentos hicimos carteles, con eslóganes inventa-dos por nosotros, unos lacitos plateados para darlos a las personas que habían participado, y fuimos por todas las clases del instituto el viernes 6 y el lunes 9 a recordarles los días en los que se podrían traer los alimentos y cuáles podían ser.

El lunes 9 por la tarde la profesora puso unas mesas en la entrada del instituto con una pizarra al lado en la que habíamos colocado un termómetro en el cual marcaría-mos los kilos conseguidos. Los días de recogida eran el 10, 11 y 12 de Diciembre. Y llegó el día.

Para que en estos tres días hubiera personas cogiendo los alimentos hicimos un horario entre la clase de 3ºC y algunos voluntarios de ciclos o bachillerato.

Cada vez que alguien venía a dar comida se le daba el lacito y para la gente que no había podido traer alimen-tos, pusimos una hucha en la cual metíamos el dinero de la la rifa de una maleta . Había personas que daban di-nero y nosotros estábamos muy agradecidos porque lo hacían sin comprar el número.

La maleta la dimos en el teatro el último día antes de las vacaciones de navidad.

Gracias a todos los que colaboraron conseguimos mu-cho más de lo que nos habíamos marcado como meta que eran 200 kilos, finalmente conseguimos más de 350.

El viernes 13 vinieron los voluntarios a recoger los alimentos, que estaban guardados en una sala del insti-tuto, para poder repartirlos a la gente que necesita de un poco de ayuda en nuestro barrio.

Todo esto ha sido muy bonito y muy interesante para nosotros el ayudar a nuestros vecinos entre todos.

¡Gracias por haberlo hecho posible!

CIUTATS EN EL TEMPS


De la major part de les novel·les que recordam passat un temps d’haver-les llegides per gust, ens captivà la història que narraven, els personat-ges que hi apareixien o l’estil amb què estan escrites. D’una minoria, emperò, ens queda el panorama que ofereixen d’una ciutat concreta en un moment històric determinat. No recordam els detalls de la narració o les desventures del protagonista, però ens pareix que aquella ciutat “fou” com ens l’han descrit i no de cap altra manera.

Diferents obres de Charles Dick-ens ens perpetran exemplificar-ho. L’autor anglès es recordat, amb justí-cia, com el principal narrador del Londres de l’època victoriana. En gairebé totes les seves obres, la de-scripció acurada d’aquest període és característica. Ara bé, de David Cop-

perfield, Oliver Twist o Great Expec-tations les aventures i desventures dels seus personatges és el que més vívidament recordam. Pel contrari, és la descripció del Londres emboirat i miserable, del Tàmesi amb tota mena de brutícia surant, d’una societat in-justa i una administració insensible-mente burocratitzada el que més empremta ens deixa en acabat Our Mutual Friend o Bleak House. No ens podem imaginar el Londres victorià de cap altra manera.

Aquesta mateixa sensació ens la causen d’altres autors amb d’altres ciutats. No ens recordam de les aven-tures de cap dels molts personatges que bateguen dins la Nova York de després de la Primera Guerra Mundial a la trilogia USA de John Dos Passos, però ni tan sols la conegudíssima The Great Gatsby de F. Scott Fitzger-

ald la supera en la descripció de la ciutat del Hudson a l’època del jazz. Sherman McCoy és un dels millors personatges de Tom Wolfe. Ara bé, recordam com el Master de l’Univers es perd dins el Nova York dels anys vuitanta. Ningú hauria sentit a par-lar de Lübeck, ni coneixeria la socie-tat d’aquesta petita ciutat del nord d’Alemanya, sense Els Buddenbrook de’n Thomas Mann. Més a prop, la Barcelona d’entre les dues exposi-cions universals és, més que Onofre Bouvila, el veritable protagonista de

Bernat Joan

NAIXEM AMB UN PROPÒSIT


La ciudad de los prodigios d’Eduardo Mendoza. Finalment, qui vulgui conèixer la societat palmesana, aferrada a la tradició ensems que fascinada per la idealitzada societat europea, ha de llegir necessàriament d’Olimpia a Mitjanit de Baltasar Porcel.

D’altres obres arrelades a una ciutat, ens la descriuen en un moment especialment difícil de la seva història. Aquest seria el cas del Londres de 1665 a A Journal of the Plague Year de Daniel Defoe o l’Oran de La peste d‘Albert Camus. D’aquesta darrera, per molt que ens fas-cini la figu-ra del metge Bernard Rieux, el que ens porta a rellegir l’obra és la descripció de la seva infatigable llu-ita contra la malaltia. Ningú se’n recorda de com és en Barnaby Rudge, els més poc definit protagonista del seu autor dins una història d’amor poc creïble, però tothom que ha llegit aquesta poc coneguda novel·la històrica de Dickens recorda la seva pormenoritzada i fascinant nar-ració dels Gordon Riots, la sagnant revolta anticatòlica al Londres de 1790. Tom Wolfe, segurament, situaria la seva darrera novel·la, Back to Blood, crònica de la desaparició de la influència americana en la Florida d’avui, en aquest parágraf.

Una darrera novel·la que podríem esmentar dins aquest llistat d’obres de ciutat se situa al Londres de comença-ments d’aquest segle XXI. John Lanchester, que ja havia descrit Hong Kong a Fragrant Harbour, ens ofereix una visió panoràmica de l’actual societat d’aquella ciutat britànica a Capital. L’excusa són uns anònims que troben

a casa seva els residents de Pepys Road. Al final, sabrem qui va escriure We Want What You Have a les postals que reben, però poc ens importa. No estam davant d’una novel·la policiaca. El que ens captiva és la societat que ens presenta l’autor, amb un gran sentit de l’humor, mit-jançant uns personatges inolvidables que no podem ima-ginar a cap altre lloc del món que no fos el Londres mul-tiracial d’avui. A Pepys Road hi transiten, a tall d’exemple, tres germans pakistanis afincats a Londres amb un petit comerç, a qui visita sa dominant mare amb propòsits matrimonials; una estricta controladora d’aparcaments en situació il·legal; un honrat “manetes” polonès enamo-radís que troba una maleta farcida de lliures; una prome-sa del futbol senegalès rodejat de luxe, el seu pare enyoradís i el seu ambiciós manager; o un banquer amb un futur laboral incert, la seva dona mansforadades i els seus viciats fills.

En conclusió, si vos han agradat les novel·les que he esmentat al llarg d’aquest escrit ja teniu un altre suggeriment de lectura. Si estau d’acord amb el Doctor Johnson quan afirmava que qui esta avorrit de Londres, està avorrit del món, el suggeri-ment esdevé gairebé una obligació.

La vida és un miracle, el fet de viure és una oportunitat que tenim cada dia per aprendre i expandir-nos en con-sciència. Cada dia el despertar hauríem de donar les grà-cies pel fet d’estar vius.

Tot es energia, tot és vibració, som éssers vius que es-tem formats d’un cos físic i un altre energètic, aquest no el podem veure però sí el podem sentir.

Hem entrat a l’època del sentir, i la famosa sentència de Descartes “penso, així doncs, existeixo”, cal matisar-la

i complementar-la amb la de “sento, aleshores sóc”. Tots els neurocientífics actuals reconeixen que pensar i sentir són indestriables i complementaris.

Hem vingut a aquest planeta Terra per experimentar i evolucionar. Sense el nostre cos físic això és impossible, necessitem el nostre cos per poder augmentar la nostre freqüència de vibració. Podem comparar-lo amb un instrument musical; segons la nota que emeti, provocarà en el nostre entorn efectes diversos, com si es tractés d’un mirall. Per tant, és qüestió d’observar i de canviar tot allò que no ens agrada, actituds, pensaments...

Hem d’aprendre a afinar cada moment del dia la nota del nostre instrument perquè cada cop que ens mirem al mirall ens hi veurem reflectits amb el millor de nosal-tres mateixos. Aquest canvi, repercutirà en tot el nostre entorn més pròxim familiar, amistats, companys/es de feina...donant lloc a una major comunicació i benestar entre tots nosaltres.

Això comportarà unes vivències més gratificants que ens ajudaran a comprendre el vertader propòsit i signifi-cat de la nostre existència al planeta Terra.

GEMMA TORRUELLA MIR


THE DECLARATION AND THE FIRST STEP TO THE WAR“Dear diary,

My name is Anthony, I am 14 years old, born in 2000. I don’t have any idea about what I can write, so…”

“Oh, really! Why can’t I have time for my personal business?” I thought.

“Yes”, I screamed at my mobile.

“Oh, really dude? Why are you angry now?”, my friend named Jack said to me.

“Sorry man, I had a bad morning”.

“OK. I’m calling you because I’m go-ing to go to the cinema at 6:00pm”.

“And???”

“I am going with Ann, Michael, Katie and…”.

“Oh, don’t tell me. Alice is going too?”, I said meanwhile I was thinking “Please say yes”.

“Yeah man. It’s your opportunity to declare your love”, he said shuffling.

“This isn’t funny, you know?”, I said meanwhile I was thinking “Thank you Lord”.

“Ha ha ha”, he shuffled, “I know that you love her”.

“OK. You got me. That’s true”, I said.

“Have you got a plan to declare to her?”.

“Not really, man”.

“You are lucky, because I bought two separated sits for you guys”, he said, “and you will have time to declare to her”

“Thanks, dude. You’re the only one that helped me with my love life”.

“No prob. You did that for me, too”.

“But it had a bad ending”.

“Yeah, you’re right”.

“So, it’s at 6:00 pm”.

“Yeah”.

“OK. Thanks. See you later”.

“See you”.

Well, the only thing that I have to do now is to get my parents’ permis-sion, but I don’t know if one of them is gonna say yes and the other no because they were arguing about something that I can’t understand.

The first person that answered to my question was my mother and she said:

“NO!! You can’t go out now”.

“Why? Why can’t I go out, mom?”, I said.

“No, because…”.

“Yes you can go, Anthony”, my father said interrupting my mother’s an-swer.

“Thanks, dad”, I said meanwhile I was going to my bedroom to prepare my-self.

And now, they were arguing about why my father gave me permission to go out.

I was ready 2 hours before and it was 3:00 pm, so I turned on my computer to connect to my facebook. There was nothing new there but when I was logging out, I saw a piece of news saying:

“North Korea threatens US to drop a nuclear bomb in San Fransisco”.

I think that it is the classical prank of the Internet because it is so stupid that North Korea is gonna drop a nuclear bomb in my city and not an-other city that is more important, so I didn’t mind.

When it was 5:00 pm, I ate something and I went out to find a taxi and go to the cinema. When I reached the cin-ema, I said to my friends:

“Hi guys”.

“Hi Anthony”, my friends said, but Al-ice didn’t say anything, so I said again with a smile, “Hi Alice”.

She smiled back at me but her face changed in an instant, from a happy face to a horrified face. And I heard a big explosion behind me.

TO BE CONTINUED…Marc Dipasupil

2n ESO A

LÍNEAS GENERALES DE MI TRABAJO DE INVESTIGACIÓN EN BACHILLERATO

El tema principal de mi trabajo de investigación es la domótica y los edificios inteligentes. Mi tutor del trabajo es Juanjo Bonet, mi profesor de tecnología. He elegido este tema porque me interesan mucho las tec-nologías de la imformación y las co-municaciones (ICT).

Mi trabajo de investigación consta de dos partes: la teoría y la práctica. El objetivo de este trabajo es dar a conocer la domótica y sus padres .

En la parte teórica, explico en que consiste la domótica: el origen y la formación de la palabra “domótica”, su definición, las características de la domótica, los diferentes sistemas domóticos de un edificio inteligente y susfunciones, cómo ahorrar los recusos energéticos, los diferentes niveles de seguridad etc., y, en la última parte, presentaré una peque ña investigación sobre el mercado y situación económica de los edificios inteligentes por interés personal.

Para la parte práctica, estoy haci-endo una casita de madera donde incorpora algunos sistemas domóti-cos: una puerta automática acti-vada por un motor y un sistema de iluminación automático. Este trabajo práctico no es nada fácil, se necesita mucho tiempo y paciencia, tengo que comprar los materiales necesa-rios en lugares lejanos, serrar made-ras, dibujar, probar y montar el circui-to, montar el motor-reductor..., pero todo eso ha sido muy divertido para mí y me ha gustado muchísmo.

Ya que es un tema tecnológicos, utilizo muchos tecnicismos y la fun-ción refenrecial es la que domina.

En general, me gusta mucho el tema y he aprendido mucho con la ayuda de mi tutor.

WEIJING YE

LA MARATÓ DE TV3


XERRADA DE LA MARATÓ DE TV3 2013 A L’INSTITUT PEDRA-FORCA

Aquest passat dijous 12 de Desembre, en Daniel Piulats, psicòleg de la Fundació “La Marató de TV3”, va visitar el nostre centre fent un cicle de xerrades dirigides als alumnes de Cicles Formatius del nostre Institut, sobre la temàtica que tractarà “La Marató de TV3” d’enguany.

Aquest any la Marató de TV3 tractarà el tema de les Malalties Neurodegeneratives. L’edició 2013 de La Marató de TV3 es farà diumenge 15 de desembre, i estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives

MALALTIES NEURODEGENERATIVES

La Marató de TV3 fomenta la recerca biomèdica

L’edició 2013 de La Marató de TV3 es farà diumenge 15 de de-sembre i estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives

Val a dir que naixem amb 100.000 milions de neurones.

Amb el pas del temps, algunes es van perdent i moren, però el nostre cos només és capaç de crear-ne algunes de noves, molt poques. Es tracta d’un procés natural lligat a l’envelliment de les persones.

De vegades, però, les neurones emmalalteixen o moren més ràpidament del que és normal. És llavors quan apareixen les malalties neurodegeneratives.

No són malalties de gent gran, sinó que poden afectar qual-sevol edat, des de la infància. No es contagien, ni s’operen ni s’hereten

Tot i que s’ha avançat en el coneixement d’aquestes patologies, encara no se sap la causa de cap d’aquestes malalties. Només tenim notícia que entre l’1% i el 10% són hereditàries. No es contagien ni s’operen, només en casos excepcionals es pot in-tervenir el Parkinson.

Tenim neurones al cervell i a la medul•la espinal, els dos princi-pals òrgans del sistema nerviós. En funció del lloc on les neu-rones moren o es degeneren apareixen unes malalties o unes altres.

Si les neurones que degeneren són a l’escorça cerebral, apa-reixerà l’Alzheimer; si, entre d’altres, emmalalteixen les de la substància negra del cervell, es produirà el Parkinson. Si les neurones motores de la medul•la espinal moren, apareix l’esclerosi lateral amiotròfica. En el cas de l’esclerosi múltiple queda afectada la funda que envolta una part de les neurones del cervell i de la medul•la.

També hi ha patologies en què els problemes s’originen als músculs o als nervis.

Incurables però amb tractament

Cap d’aquestes malalties no té cura i algunes són mortals. No hi ha tractaments curatius, només hi ha teràpies per alentir l’aparició dels símptomes i per disminuir les greus limitacions que produeixen a les persones que les pateixen. Com que són degeneratives, es tracta de processos progressius que a mesura que passen els anys són més greus.

Per exemple, poden ser problemes motors i que el pacient acabi immòbil o en una cadira de rodes; o amb problemes per respirar, que són els més greus, ja que en aquest cas poden causar la mort; o amb problemes cognitius o de memòria, i que el malalt progressivament oblidi tots els seus records i tot el que ha après al llarg de la vida.

A més, són malalties que acaben afectant molt la vida social, sentimental i laboral de les persones que les pateixen. Per tot això l’impacte sobre el pacient i sobre la família és molt gran. I a llarg termini, els cuidadors principals acaben sent víctimes invisibles de la malaltia.

Importància del diagnòstic precoç

Un dels principals problemes que tenen les malalties neurode-generatives és que quan es detecten, en molts casos, els malalts ja han perdut més del 50% de les neurones.

És a dir, la malaltia comença molts anys abans que se’n faci el diagnòstic. Quan el pacient arriba al metge, la malaltia ja està molt avançada i les opcions terapèutiques són d’eficàcia reduï-da.

La investigació és el futur

En els darrers anys han millorat els coneixements sobre les malalties neurodegeneratives, s’han minimitzat els efectes se-cundaris dels tractaments i han aparegut medicaments que en controlen més bé els símptomes. Però encara queden mol-tes incògnites per desxifrar. Per combatre-les s’ha de conèixer l’origen.

S’ha de continuar investigant per trobar teràpies noves que aturin la malaltia, idear mecanismes de resposta individualit-zada a les necessitats de cada malalt i de cada família, així com trobar estratègies preventives.

Que els pacients afectats d’una malaltia neurodegenerativa deixin de ser persones amb una vida limitada i es converteixin en persones amb una vida plena, que puguin accedir a teràpies curatives i eficaces, depèn de la investigació, però també depèn de tu.

Per això el 15 de desembre La Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives: “La solidaritat no degenera. La Marató diu molt de tu”.


FOOTBALLFootball is a very old sport. English people played it in 1863. Football is the most popular sport in the world, some people say 265.2 million of people practise football in the world. Professional football teams play in very big stadiums. The most important stadium in the world is the “Wembley stadium” and it is in England, and a lot of peo-ple go there to take photos, buy t-shirts… Finally I love football because it is an exciting sport.

Ranjod Singh2n ESO B

HIGH SCHOOL I think high school will always be an unforgettable chapter of our lives and some adult people would like to go back to high school days. But I believe not for exams and homework… Haha!

I can say that, for me, high school days have been the best days even though there were also bad days.

One of the best days would be when I’m with my classmates talking about our lives and laughing together. I still remember the first day of school in 2010… I was really nervous and shy that day. I thought I wouldn’t have any friends but I was wrong. A girl approached to me and asked where I was from and, from that day, we became classmates. Well, we also had more friends and we weren’t only classmates, we treated each other like a family.

Some of my classmates also shared some experiences from last years. We cherish those days when the teacher doesn’t come to class and we just decide to turn off the lights of our class-room, play a movie on the projector and be quiet. We’ve been like ninjas, looking through the little window of the door to see if someone was coming.

In this chapter of our lives we can see who our real friends are, those who are there for us in good times and bad times, those who will defend us before the teachers or those who can make you smile when you have a bad day or you’re crying. You’ll also find that fake friend that will just be with you when he or she needs something, like assignments, information about some-one…

Try to thank your friends for being there for you, making your days complete, helping you with your homework, making you smile when you’re sad and sometimes sharing their food when you’re hungry.

Also give gratitude to your teachers, who have been your sec-ond parents, thank them for being patient with you and trying to understand us. We must admit that they always send home-work, give exams and ask for projects, but they’re just doing it because it’s their job. Last, thank your parent for giving you the opportunity to go to high school to learn and experience new things and have a job one day.

To all high school students, I just wanna tell you to enjoy and cherish the moments with your friends and your teachers.

Joy Pilon4t ESO B

WRITINGThe city I have been is Lisbon, the capital of Portugal.

The weather was warm and the people very po-lite and friendly. I visited the center where I got lost between old and narrow streets. I entered a lot of stores where I bought some souvenirs; restaurants, where I tasted the traditional food (seafood soup and “pasteis de belém”); and music bars where I en-joyed the famous “fados”

I also visited some important places like “Torre de Belém”, a tower that had an outer beauty because of the sculpted decoration (stones, strings and naturalistic elements) and the interior, that was once used as a pri-sion, had a fantastic gothic style; the Lisbon Cathedral, the oldest church in the city that nowadays is a mixture of various architectural styles (Romanesque, Gothic and Baroque) and is restored due to earthquakes that has suffered; the oceanarium, composed of four areas is the second largest oceanarium in the world and contained an amazing collection of species (birds, mammals and fishes) and the “Cristo-Rei”, a Catholic monument of 113 metres dedicated to the Sacred Heart of Jesus Christ overlooking the city of Lisbon in the central part of Por-tugal; It was inspired by the Christ the Redeemer statue in Rio de Janeiro (Brazil).

The last thing I did was a tour to the “Sanctuary of Fátima, where I learnt about its fascinating history, and attend a popular jazz festival, which I loved.

I loved Lisbon and I would like to explore other cities of Portugal.

Fátima Mª Diop Martinez2º Bach.

“When he was younger Mr Phillips had hated meetings. Or at least he had once he had got over the grown-up feeling, the warm glow of inclusion, of being invited to his first meeting with his first employers, Grimshaw’s. Children and students didn’t have meetings; only adults, serious employed people had them. So at the start there was the sense of being a big boy now. But Mr Phillips soon came to dread the whole busi-ness of sitting round a table with colleagues pretending to decide things. He hated the rooms in which meetings took place, with their horrible large tables and nasty chairs, with arms for the important people at the ends of the room, and the dank smell of the company coffee on the hotplate, and people’s briefcases, calculators, pencils, notebooks, agen-das, personal organizers, beepers, copies of last meeting’s minutes, all of it. Most of ot he hated the feeling that they were all impostors or impersonators, and with it the feeling that they were conspiring together to kill time, so that every second in the meeting was wilfully murdered, bludgeoned to death. At other times he felt that it was more casual, as if the time was just being pissed away, the way you might piss away hours in the pub or by watching bad TV, or Martin and Tom by playing a computer game.”

Mr Phillips by John Lanchester

CASSAVA CAKETANTAWAWA


INGREDIENTS:

2 paquets(16 g.) iuca ratllada1 llauna (14 g) llet condensada1 llauna (13,5 g) llet de coco1/2 botella de macapuno

PER LA GUARNICIÓ:

1/2 llauna de llet condensada1/2 llauna de llet de coco1 rovell d’ou1/2 botella de macapuno strings1/2 paquet de formatge rallat (opcional)

PROCEDIMENT:

Per començar, preescalfa el forn a 375ºF. En segon lloc, prepara un motlle i unta’l amb mantega. Tot seguit combina tots els ingredients en un bol i assegura’t que estiguin ben mesclats. Ara, trasllada la mescla al motlle que has untat amb mantega. Després, enforna-ho durant 40-45minuts.

Quan ja tinguis la massa al forn, prepara bé els ingre-dients de guarnició. Treus la cassava cake del forn i a con-tinuació, posa-hi la guarnició per sobre del cassava cake i afegeix 1/2 paquet de formatge rallat.

Per acabar, enforna durant altres 15-25 minuts. I serveix.

Joy Pilon, 4t ESO B

INGREDIENTS:

4 cullerades de llevat fresc o 2,5 de llevat sec.2 tasses d’aigua tèbia.9 cullerades de sucre.2 cullerades de sal.12 tasses de farina blanca.½ tassa de mantega vegetal.2 tasses de llet amb aigua tèbia.

PREPARACIÓ:

En un recipient remullem el llevat amb l’aigua tèbia i el sucre durant 5 minuts, i després afegim les dues tasses d’aigua tèbia i dues de farina blanca. Barregem els dos ingredients i els deixem reposar a temperatura ambient fins que la massa dupliqui la grandària.

Mentrestant, preparem una altra massa amb la resta dels ingredients: afegim la sal, 6 cullerades de sucre i la mitja tassa de mantega a la llet tèbia; d’altra banda afegim el llevat a les 10 cullerades de farina. Barregem els ingredients líquids amb els sòlids i fem una massa, amb ajuda de les mans. Per últim, hi incorporem els ous. Continuem pastant durant 15 minuts fins que es rebentin unes bom-bolletes d’aire.

Posem la massa resultant en un bol que untem amb mantega i deixem que reposi durant 15 minuts més fins que torni a augmentar la seva grandària. Passat el temps, formem boletes i les col·loquem en filera sobre la taula, les tapem durant 5 minuts i, a continuació, les estirem amb un corró a la llarga. Untem la massa amb mantega, les dobleguem per la meitat i les enfornem. Un cop torrades, les traiem i les dobleguem una altra vegada per tornar-les a en-fornar fins que estiguin torrades i seques.

Ja les podem servir!Judith Argote, 4t ESO A

A BOOK REVIEWMy favourite book is El Cid by Rosa Navarro Durán.

The main character is Ruy Días Mio Cid. El Cid was exiled by the king Alfonso of Castilla. He left and his wife and his daugthers remained in Castilla. He fought with his three hundred warriors. His right hand went to Castilla to give a present to the king Alfonso. The king Alfonso of Castilla forgave the Cid and married his daughters to different men. It was inter-esting and I like it.

Wally José Rodríguez Cruz2n ESO C

GANADORES DEL CERTAMEN LITERA-RIO EN LENGUA CASTELLANA DEL CUR-

SO 2013-2014


UN SENTIMIENTO, UNA PALABRA

Solo un sentimiento

puede definir lo que siento.

Solo tu caricia

me dice lo que siento

la distancia nos separa

pero el amor vence.

Un amor que sigue

y vivirá por siempre.Jhoselin Alcocer 1º ESO B

CAMINO

Tú eres mi camino

y mi único destino.

Tú eres mi esperanza

y tienes toda mi confianza.

No tengo adónde ir

mi senda es sin fin.

No encuentro la salida

sin ti me encuentro perdida

Cuando el sol se ilumina

se expande la neblina,

y cuando resplandece

todo se esclarece.

Al llegar el atardecer

comienza a oscurecer,

solo me queda esperar

el anochecer.Esther Muñoz 2º ESO A

SIN TI

Una lágrima,una caricia,

un beso y un adiós.

Todo presente seguía

aún en mi corazón.

Desapareció aquel brillo

que en su mirada sentía,

y su voz se convirtió

en el frío ausente durante el día.

No sabía yo qué hacer.

Sin su presencia no era yo.

No podía vivir sin tener

su ternura y su amor.

Una espada en el corazón,

un sinfín de locuras y pasión,

Ya no soy la misma persona

a la que tú abrazaste con amor.

Tú eres como una rosa

con una belleza superior.

Pero a la vez con espinas

que me matan de dolor.Yuting Jin 3º ESO B

LA BATALLA CON EL COLEGIO

La primavera ha llegado

y las clases aún no han acabado

por eso estoy tan cansado.

Con el calor las clases se hacen largas,

por lo tanto también amargas.

Pero como he aprobado todo,

no me castigarán de ningún modo.

Solo me queda un trimestre,

aprobaré por mucho que me cueste.

Si tuviese que repetir,

estaría un mes sin dormir.

Pero como no va a pasar

no me voy a preocupar.

Y este poema lo voy a terminar

rimando desde el empezar.Andreu Cuenca 4º ESO A

SENTIR

Me siento como aquella que está

en un mundo que no es el suyo,

como un centauro que está

en pleno siglo XXI.

Solo intento buscar un lugar en el mun-do.

Solo intento encajar en un lugar.

Solo intento encontrar mi sueño.

Solo intento soñar y vivirlo.

¿Pero tan difícil es encajar en un lugar?

Solo tengo esta respuesta

ante tal pregunta.

He estado entrando y saliendo

de lugares en los que nunca he estado.

He estado conociendo y viviendo

en lugares en los que nunca he encajado.

Tal vez llegue el día en que,

al final del túnel oscuro

que en mi mente había yo dibujado,

encuentre la luz y las respuestas

a mis preguntas. Solo el tiempo lo dirá.Jeanette Coca 1º BACH

COMPAÑÍA INDESEADA

Cruel desdicha que perturbas mi lecho.

Eres intocable, aunque te siento

no te conozco, pero por derecho

yaces en mí, sin mi consentimiento.

Me conviertes en un témpano de hielo

donde tu compañía es mi veneno

donde tu silencio aturde mi anhelo

de sentir el calor de un cuerpo ajeno.

Tú solo en edad, superas el tercio

que vive en mí, la inseguridad,

siendo la culpable con gran desprecio.

Mintiéndome por bendita dignidad

con palabras que alivian al necio

corazón de cristal con facilidad.Walter Saavedra 2º BACH

THE MALALA JOURNEYMAN.


He left his home too early that morning as he has to these days. He took his mother’s shopping trolley. He has placed all his post-ers about Malala in it. His mother will complain tonight, again. She won’t have been able to go to the supermarket, again. She will understand, though. He knows.

It was Wednesday this morning. So, his greatest challenge was about to begin. He wheeled his mother’s trolley to the nearest underground station. He got off at Universitat station. As he was a bit nervous, he got lost. Just a bit. He had to retrace his steps. Luckily, he had taken off so early that he arrived at the Es-cola d’Idiomes Moderns with a little time to spare. He was greet-ed by one of the British teachers of the school. They displayed his posters and checked everything for the afternoon, twice.

He couldn’t focus on his University lessons because he was worried. Just a bit. Would he manage to convey everything he wanted to about Malala in English? (It hadn’t been his strongest subject at school. Well, in fact, this was an understatement). His lessons dragged by, but they were over at last. He had a quick, light lunch on a bench at Universitat Square. He needed some-thing to eat, but couldn’t have much.

He walked to the Escola d’Idiomes Moderns slowly. His feet weighed so much… He thought lambs must feel the same as they are driven to a slaughterhouse. At least, they are not alone. Their end is even sadder, though.

Everything changed as he went in. He checked everything was OK. Just to be on the safe side, you know. He set the chairs in a circle as he likes best. The students arrived. They seemed to be thrilled because something different was about to happen. He stammered just once. He delivered his speech without hesi-tation. He realised he was making a few mistakes (as he was bound to), but he felt strangely calm. He just didn’t care. When he finished his long speech, he felt exhausted all of a sudden. His English had deserted him. He answered the students’ ques-tions in Catalan. He realised it was over when all of them were clapping and cheering noisily. Later, they offered him some crisps and an orange juice. He ate some, even though they weren’t his favourite flavour. He also sipped some juice. When he thought nobody was looking his way, he left the unfinished glass stealthily on a table.

Malala had struggled for education in a dangerous environ-ment. She had been shot for that reason. As a student had hinted, she had also become famous and wealthy. He had given his speech in English in an English school. He wouldn’t become famous or wealthy. However, he had suceeded where nobody thought he would. Not bad.

They gave him a free tour of the school. He loved it. It had huge, high-ceilinged rooms. Many teachers were working in their staff room. You couldn’t hear a fly. While he was there, he felt his heart was still pounding. He was terrified. Would they kick him out? Obviously, nothing of the sort happened. Everybody was so kind that, when he was asked, he agreed inmediately. He would repeat his speech with other students. They had better English, but he didn’t care.

This second speech raced by. He answered their questions in English until he realised he was doing it. Then, he switched

into Catalan. Everything was truly over this time. He recovered his mother’s trolley and placed everything inside. Everybody thanked him again. He wheeled the trolley back to Universitat underground station. While he was waiting for his train, he re-alised what he’d achieved. He had spoken English all afternoon. If somebody had told him while he was studying at the Pedra-forca … He wouldn’t have believed it. That’s for sure. He would have said they were raving lunatics.

He pushed his mother’s trolley into his underground train home. He couldn’t stop thinking about his day. He had beaten his fears. He had prevailed. He felt exhilarated. So much so that he barely missed his stop.

His mother felt something had happened to his boy - he would always be a boy for her.

She waited. He would tell her while he was having dinner. He did. She didn’t complain about

A RANDOM CHOICE OF CHARLES DICKENS’ MEMORABLE QUOTES “Least said, soonest mended”

“David Copperfield”

“Poetry’s unnat’ral; no man ever talked poetry ‘cept a beadle on boxin’ day.”

“The Pickwick Papers”

“There is a wisdom of the head, and … there’s a wisdom of the heart.”

“Hard Times”

“Detestation of the high is the involuntary homage of the low.”

“A Tale of Two Cities”

“There is nothing in the world so irresistibly contagious as laughter and good humour.”

“A Christmas Carol”

“We shall act the play out and live misfortune down.”

Bernat Joan

CARTA ALS REIS22 • Institut Pedraforca • MAGAZINE num 4- Abril 2014

CARTA ALS REISInstitut Pedraforca • MAGAZINE num 4 -Abril 2014 • 23

1C11A21A31B

2A12C22B32B

3A13C23C33A

4A14C24B34A

5B15A25C35B

6B16C26C36A

7B17C27C37C

8B18A28C38A

9C19A29B39B

10C20B30A40C


Solucionari del test a pàgina anteriorAvaluació del test:Si has encertat correctament entre:30 i 40 preguntes, el teu nivell cultural

és excel·lent20 i 29 , el teu nivell és acceptable10 i 19 , el teu nivell és millorable.0 i 9, el teu nivell requereix un toc

d’atenció i freqüentar més la biblioteca.

1.Madame Curie, guardonada amb el premi Nobel de Física l’any 1903, va descobrir el:

A. CoureB. PlomC. PoloniLa última lletra de l’alfabet grec és:A. OmegaB. AlfaC. Zeta

2. Quines són les propietats general i específica de la matèria?

A. Massa i volumB. Duresa i fragilitatC. Ductilitat i mal·leabilitat

3. L’aiatol.là Ruhollah Khomeini, va dirigir la revolució islàmica que de rrocà a l’últim xa d’Iran Muhammad Reza Pahlawi, l’últim emperador del Tro del Pavo Real, el:

A. 16 de gener 1979B. 26 de juliol 1980C. 6 d’octubre 1981

4. Israel, l’únic estat jueu del món. En la seva capital, Jerusalem, hi ha la seu del govern, i és la major ciutat del país. Tel Aviv, és el principal centre econòmic i financer. I Haifa el major centre industrial.

5. En quin any es va fundar l’Estat d’Israel?

A. 1947

B. 1948C. 1949

6. El llac d’aigua dolça més profund del món, amb una capacitat equiva-lent al 20 % de l’aigua dolça no con-gelada de tot el planeta, és:

A. El llac Ness ( Terres Altes d’Escòcia, Regne Unit)

B. El llac Baikal (Rússia)C. El llac Leman (Suïssa)

7. La relació de l’emperador August amb Hispània va ser molt directe al llarg de la seva vida. La Tarraconensis era un territori governat directament per ell. August va viure a l’antiga Tarraco (actual Tarragona), durant :

A. 1 anyB. 2 anysC. 3 anys

8. En el segle XIX (1859), es va publi-car el llibre L’origen de les espècies. El seu autor és:

A. NobelB. DarwinC. Lamarck

9. Quin va ser el primer president dels Estats Units?

A. Woodrow WilsonB. Harry TrumanC. George Washington

10. Quin mot emprem que eti.mològicament és el sacrifici total i ab-solut d’una víctima i s’utilitza especí-ficament per expressar l’extermini en camps de concentració durant la dominació nazi?

A. GenocidiB. BarbàrieC. Holocaust

11. Com es diuen els pelegrinatges guerrers duts a terme pels cristians a l’Edat Mitjana per a la conquesta dels Sants Llocs, a Terra Santa:

A. CroadesConquestes

Sumisions12. Quin explorador va arribar per primera vegada al Pol Sud?

Robert ScottFridtjof NansenRoald Amundsen

13. Com es diu la cadena munta- nyosa que s’estén al llarg de 3200 km, des del litoral de l’Àrtic, fins la vora del mar Caspi, i que marca el límit en-tre Europa i Àsia?

A. Els PirineusB. Els AlpsC. Els Orals

14. El geni català universal, Salvador Felipe Jacinto Dalí Domènech, mar-qués de Dalí i de Púbol (Figueres, 11 de maig 1904 - Ibidem, 23 de gener 1989), fou un pintor, escultor, grava-dor, escenògraf i escriptor considerat un dels màxims representants de:

A. L’expressionismeB. L’impressionismeC. El surrealisme

15. Els iranians anomenen el seu país Iran/Iranshahr, des del període sassà-nida. El nom Pèrsia prové de la regió del sud d’Iran, anomenada Fars/Pars, lloc de l’origen de l’Imperi Persa. L’antiga Pèrsia va canviar el seu nom pel d’Iran l’any:

A. 1935B. 1940C. 1945

16. L’estat sobirà més antic del món és:

A. Regne UnitB. ÀustriaC. San Marino (Serenissima Repu-

bblica di San Marino)17. Qui és l’autor de l’obra el Merca-der de Venècia:

A. Dante AlighieriB. Giuseppe Tomasi di LampedusaC. William Shakespeare

Dolors MarcerPilar Torrijos


prar primer el cotó com a materials de vestimenta?

A. EgipcisB. BabilonisC. Indis

27. El nom illa de les Galapagos prové del llatí, i significa:

A. Illa de els gallinesB. Illa de les gavinesC. Illa de les tortugues

28. Amb quina freqüència plou de mitjana al desert d’Atacama (Xile)?

A. Un cop a l’anyB. Un cop cada 10 anysUn cop cada 15 anys

29. Quina infermera fou pionera en la teoria de les necessitats bàsiques humanes?

A. Frederica MontsenyB. Virginia HendersonC. Elisabeth Eidenbenz

30. A l’Edat Mitjana, els tres hospi-tals més importants d’Europa van ser l’Hôtel Dieu a París, La Charité a Berlin i:

A. La Santa Creu (Barcelona)B. L’Ospedale San Raffaele (Milano)C. Queen Elizabeth Hospital for

Children (London) 31. Quin és el més gran productor de llet del món:

A. SuïssaB. ÍndiaC. Irlanda

32. Els dromedaris poden resistir du-rant mesos sense beure, però quan tenen la possibilitat d’ingerir aigua, en només tres minuts són capaços de cruspir-se:

A. 100 litresB. 200 litresC. 300 litres

33. Durant l’imperi romà, en quin es-pai es va utilitzar per primera vegada a la història una xarxa de clavegue-ram?

A. En el FòrumB. En el SenatC. En el Coliseu

34. Un dels monestirs més antics del món, construït entre els anys 527 i 565, data del temps de l’emperador Justinià I el gran, posseeix una valu-osa i antiga biblioteca que conté la col·lecció més extensa de còdexs i manuscrits del món, només super-ada en nombre d’exemplars per la

Biblioteca Vaticana. En ella es poden trobar uns 3500 volums escrits en grec, copte, armeni, hebreu, georgià, sirià i d’altres llengües. Es tracta del monestir:

A. Ortodox de Santa Caterina al Mont Sinaí (Egipte)

B. Benedictí de Montserrat (Cata-lunya)

C. Cristià de la Creu de Jerusalem (Israel)35. Quin explorador blanc va veure per primera vegada les cascades Victòria?

A. Richard BurtonB. David LivingstonC. John Hanning Speke

36. Quin biòleg escocès guardonat amb el premi Nobel de medicina l’any 1945, va ser el descobridor de la penicil·lina?

A. Alexander FlemingB. Louis PasteurC. Severo Ochoa

37. L’òpera Aida del compositor italià Giuseppe Verdi, es va estrenar el 24 de desembre del 1871 a:

A. El Gran Teatre La Fenice de Ve-nècia (Itàlia)

B. El Teatre la Scala de Milan (Itàlia)C. El Teatre de l’Opera del Jedive

del Cairo (Egipte)38. Quin és l’aeroport més transitat del món?

A. Heathrow de LondresB. Charles De Gaulle de ParísC. John F. Kennedy de Nova York

39. Polític britànic escollit diputat per primera vegada als 25 anys, i es va retirar de la vida política als 80 anys. Va desenvolupar tota la seva activi-tat sota el regnat de sis successius monarques:

A. Benjamin DisraeliB. Winston ChurchillC. Oliver Cromwell

40. Quin alcalde de Barcelona va ser l’artífex de la transformació de la ciu-tat i la seva obertura al món, acon-seguint portar els Jocs Olímpics de 1992?

A. Narcís SerraB. Jordi HereuC. Pasqual Maragall

18. Quin estat no té armes nuclears?

A. ÍndiaB. EspanyaC. França

19. Quin d’aquests aliments és d’origen americà?

A. PatataB. CafèC. Raïm

20. Quin d’aquests aliments té més calories?

A. 100 grams d’olives verdesB. 100 grams d’olives negresC. 100 grams de pa

21. Els jueus d’origen espanyols s’anomenen:

A. SefarditesB. NazarísC. Asquenazis

22. Quin va ser el primer president americà que va abolir l’esclavitud?

A. John F. Kennedy (Brookline, Massachusetts, 29 de maig 1917- Dallas, Texas, 22 de novembre 1963)

B. Abraham Lincoln (Hodenville, Kentucky, 12 de febrer 1909 - Wash-ington DC, 15 d’abril 1965)

C. Franklin Delano Roosevelt (Hyde Park, New York, 30 de gener 1882 – Warm Springs, Georgia, 12 d’abril 1945)23. Els grecs procedents de la seva colònia de Messalina (actual Marse-lla), van fundar diverses colònies en el litoral mediterrani, a partir del se-gle VI abans de Crist. Les més impor-tants varen ser:

A. Figueres i BanyolesB. Cap de Creus i PalamósC. Emporiom (Empúries) i Rhode

(Roses) 24. El museu Hermitage, es troba a la ciutat de:

A. BerlínB. San PetersburgC. Moscou

25. El músic català universal, consi-derat un dels millors violoncel·listes de tots els temps, nascut a El Vendrell (Tarragona), i mort a l’ exili a Puerto Rico, compositor del cèlebre Himne de les Nacions Unides, conegut com Himne de la Pau, va ser:

A. Jordi SavallB. Xavier CugatC. Pau Casals

26. Quina antiga civilització va em-

L’ÒPERA RE-COMANADA:


Norma (26.12.1831) de Vincenzo Bellini 1801-1835 música i li-breto de Felice Romani és l’òpera amb més èxit de Bellini i el paper de Norma és un dels més difícils per a soprano. Té lloc a les Gàlies, a l’època de l’ocupació romana, cap el 50 AC i no és massa senzill

PersonatgesNorma: Sacerdotisa del temple d’Irminsul (soprano)Pollione : Procónsul de Roma a las Galies (tenor)Adalgisa : Jóven sacerdotisa d’Irminsul (mezzosoprano)Oroveso : Jefe dels druidas, padre de Norma (bajo)Clotilde : Confidente de Norma (mezzosopranoFlavio : Centurión romano, amigo de Pollione (tenor)

Primer acte: Una processó gal·la, amb els druïdes i el seu cap Oroveso, pare de Nor-ma, arriba al roure sagrat. Demanen als déus que els hi concedeixin la victòria sobre els romans per expulsar-los del país. Entren Pollione i Flavio, oficials romans. Pollione té dos fills il·lícits amb Norma, la gran sacerdotessa druida però ara estima una verge del temple, Adalgisa. Canta :

E l’ira non temi tu di Norma?

Tem la ira de Norma. Es senten els cants dels druides de fons.

Els druides donen la benvinguda a Norma que anuncia la caiguda de Roma, talla una branca de vesc i s’adreça a la lluna en l’esplèndia ària Casta Diva, acompanyada per Oroveos i el poble. Expressa després l’amor per Pollione.

Entra Adalgisa a l’escena buida i invoca els déus. Apareix Po-llione que se li declara i, encara que dubta, ella diu que també l’estima.

Després es veu Norma amb els seus fills i mostra sentiments de dol i confusió. Demana a Clotilde, la seva confident, que quan arribi Adalgisa s’endugui i amagui els nens. Arriba Adalgisa i canten un duet amb Norma on aquella confesa que ha trencat el vot de castedat, cosa que Norma accepta i li pregunta el nom del seu amant. Adalgisa assenyala Pollione que s’acosta. La de-cepció esclata.

Finalment, es sent el sò de l’escut sagrat que convoca Norma a parlar al poble i als tres solistes esmentats s’hi afegeix el llunyà cor dels druides.

Segon acte: És de nit i es veu Norma amb un punyal contem-plant els seus fills dormint als que pensa matar. Però no es decideix i envia Clotilde a cercar Adal-

gisa a qui diu que quan marxi a Roma amb Pollione es faci càrrec dels nens ja que ella va a morir (Norma).

Adalgisa, però, li prega que segueixi amb els seus fills i que farà que Pollione torni amb ella (Norma). Té lloc un

apassionat duet on es confessen l’una a l’altre.

Al bosc dels druïdes, Oroveso i el cor manifesten el seu odi vers els romans però s’adonen que nessiten el consell i la força de Norma.

Aquesta, al temple, coneix per boca de Clotilde que Adalgisa vol renovar els seus vots de castedat però que Pollone ha jurat fer-li deixar el temple. Norma, aleshores fa sonar tres cops l’escut sa-grat i els druides venen a escoltar-la tot cantant un himne guer-rer. Arriba Clotilde dient que un romà que intentava pentrar al temple ha esta fet presoner, Pollione. Norma pren una daga i fa

per matar-lo però és incapaç. Li prega a Pollione que deixi Adal-gisa però aquell s›hi nega. Norma jura que serà cremda per haber

trencat els seus vots.

Dona l’ordre de preparar la foguera però quan li pregunten qui és la culpable respòn Jo ! El poble no se la creu però ella insisteix. Porten els seus fills i diu a Pollione que se›ls endugui però aquest no es mou. Preparada la pira pel sacrifici, Norma i Pollione -arrepentit i admirant el valor de Norma, fan cap a la foguera i la cosa acaba con una falla valenciana:

OROVESOVa, infelice!

NORMA(incamminandosi)Padre, addio!

COROVanne al rogo ed il tuo scempioPurghi l’ara e lavi il tempio,Maledetta estinta ancor!

POLLIONEIl tuo rogo, o Norma, è il mio!Là più santoIncomincia eterno amor!

NORMA(si volge ancora una volta)Padre Addio!

OROVESO

(la guarda)

Addio!

(Pollione e Norma sono trascinati al rogo.)

Lucciano Bellinetti

EL INSTITUTO PEDRAFORCA


Des de fa uns anys, s’utilitza molt la planxa per crear estils , amb el cabell, molt llisos.

Per què no un cabell arrissat?

Els canvis de forma permanent proporcionen rissos, ones i volum. Es poden crear estils des dels més afro fins les ones més generoses.

Els xampús i tractaments per als canvis de forma perma-nent estan dissenyats per tractar la fibra capil.lar, restruc-turant, suavitzant, aportant lluïssor.

Has sentit parlar del tractament de keratina?

Sí, hem dit tractament no dessarrissada.

És un tractament que nodreix el cabell en profunditat, li

dona cos i lluïssor. La keratina envolta el cabell, donant-li un aspecte més llis, però si ja el tens arrissat acons-seguiràs una ona més àmplia.

Molt important utilitzar els productes adequats per al post- tractament de keratina, que són els xampús i mas-caretes sense sal.

Tot i així, si t’agrada molt llis, pots optar per la dessarri-ssada japonesa o definitiva.

Aquest servei és defintiu i solament s’han de retocar les arrels a mesura que van creixent.

El cabell queda molt llis, compacte i amb plom. Però la cutícula capil.lar queda més consentida.

El instituto Pedraforca es un centro educativo público situado en la calle “L’Enginer Moncunill”, L’Hospitalet de Llobregat.

Su principal objetivo es la enseñanza y formación de sus alumnos. El centro consta de cuatro plantas sufi-cientemente amplias para acoger a sus alumnos y gracias a ello ofrece la Educación Secundaria Obligatoria, Bachi-llerato (entre ellos están el social-humanístico y el científ-ico-tecnológico), ciclos formativos, tanto de grado medio como de grado superior, con distintas especialidades.

La mayoría de los jóvenes de la zona, están inscritos en el centro educativo, gracias al contacto, afecto, simpatía y cercanía de los profesores. Por esto y por el compañe- rismo de los alumnos entre sí, (existe el proyecto Cicero-ne que ayuda a los alumnos extranjeros de habla no es-pañola a adaptarse en el ambiente del centro, y hay una serie de alumnos voluntarios que hacen este trabajo más fácil), es por eso que el Instituto Pedraforca fue, es y será uno de los institutos más solicitados.

En conclusión se podría decir que este centro manten-drá sus puertas abiertas por muchos años más a causa de su gran éxito, como su alumnado, el equipo de maestros, equipo de limpieza, secretaria, informática, conserjería, profesores dedicados al bienestar físico y psicológico de sus alumnos, a la encargada de la alimentación diaria de los alumnos de todo el centro y como olvidar a José Mu-ñoz Tirado, uno de los profesores que más implicado está en el centro.

Jeanette Castro Batxillerat

ARRISSAT O DEARRISSAT


ENTREVISTA DEL ALUMNO DEL PEDRAFORCA SERGIO GOMEZ


1- Fuiste un estudiante brillante en el Pedrafor-ca en la ESO y el Bachillerato, qué recuerdos tienes de nuestro instituto?

La mayoría de recuerdos son muy buenos. Entre las aulas del Pedraforca hice muchos y grandes amigos, y aún muchos de ellos siguen en con-tacto conmigo en la actualidad. Tambien tengo recuerdos de sacrificio, sobretodo en el bachillerato, aunque todo aquel esfuerzo ahora merece la pena.

2- Como alumno ganaste la liga interna y fuiste Pichichi

Si, recuerdo que para los alumnos de todo el cen-tro la liga interna era un evento al que todos le dabamos mucha importancia, la verdad que ser pichichi y poder ganar la liga interna fue todo un orgullo.

3- Recuerdo que como alumno eras el más rápido de tu curso en los 50 metros y también el que más fondo tenias en la Course Navette

Supongo que en esos aspectos se notaba que prácticamente todas las tardes entrenaba, y por eso tenía esa ligera ventaja.

4- Cómo fue tu fichaje por el Villarreal, equipo que ha llegado a jugar la Champions League algún año?

Al acabar mis años de futbol base, es decir de ju-gar en categorias inferiores, tuve la suerte de que el Villarreal se fijara en mi para formar parte de su club. La verdad, es una satisfacción ver como to-dos los años de esfuerzo tienen su recompensa, y puedes cumplir tu sueño de ser futbolista pro-fesional.

5- Después te cedieron al Palencia y ahora juegas en el equipo de Badalona en segunda B

Después de estar unos años fuera de casa jugan-do a futbol, creí que habia llegado el momento de volver a casa i proseguir con los estudios, aunque sin renunciar a mi vida, que obviamente es jugar a fútbol.

6- Tu primer partido con el Villarreal fue contra el Betis, qué sentiste al saltar al campo ?

Fue mi primer partido como profesional y la ver-dad es que ha sido el partido mas especial de mi

vida. Había 44.000 seguidores del Betis gritando y animando a su equipo, pero aunque pueda parecer mentira, esa circunstancia lejos de ponerme ner-vioso, lo que hizo fue hacer que estuviera aún más tranquilo. Realmente fue muy especial.

7- Para tí, el fútbol profesional es importante pero nunca has abandonado los estudios

Pienso que los estudios son fundamentales en la vida de todas las personas, ya que durante mas de 40 años tendremos un trabajo adecuado a los es-tudios que hayamos adquirido. Por lo tanto cuanta más cualificacion, un mejor trabajo y más calidad de vida para el futuro, si encima es de lo que te gusta mucho mejor.

8- Que aportó el Pedraforca a tu vida?

Fue mi segunda casa durante 6 años, y alli he pas-ado muchos de los mejores momentos de mi vida. Tengo grandes recuerdos del instituto con los com-pañeros, momentos graciosos pero tambien mo-mentos duros y de sacrificio. Hablando años des-pués, estoy muy contento de haber podido formar parte del IES Pedraforca

Gracias !!!

Javier Moracho

“LA TAXA DEL SUCRE”: CAS

COCA-COLA A CATALUNYA


A finals de 2012, el rotatiu The Economist(1) recomanava en un article l’aplicació d’impostos com els que el Govern de la Generalitat (a petició d’ERC) va presentar a principis de 2013 i que volia aplicar en les begudes edulcorades o ensucrades (Coca-Cola, Fanta...). La notícia destacava amb en-cert, que aquests productes no tenien “cap valor nutri-cional” i aconsellava a banda de gravar-los amb impostos especials, limitar la capacitat dels seus envasos i transfor-mar-los en envasos, raonablement, més petits.

El text alarmava sobre el creixement exponencial de l’obesitat i els riscos que aquesta realitat implica. Per fer-hi front, i tenint molt en compte l’exemple americà, l’article suggeria que les administracions haurien d’influir en el consum d’aquestes begudes mitjançant campanyes informatives i també impositives dissuasòries:

“Tot i que l’alimentació és una decisió individual, l’augment exponencial d’aquesta malaltia no permet culpabilitzar-ne els seus damnificats com a únics respon-sables de la seva situació”, subratllava.

Si ens aturem a fer una anàlisi nutricional d’aquestes begudes ensucrades, i d’un dels pro-

ductes estrelles com ho suposen els refrescs de cola, no ens ha de passar desapercebuda la següent seqüència metabòlica i nutricio-nal d’aquests refrescs que, segons algunes campanyes de màrqueting, “aporten felici-tat”. Jutgeu vosaltres mateixos en el desglo-

ssament de la següent taula:

Passats 10’;

Els més de 30 grams de sucre con-tinguts en una llauna de refresc de cola suposen un cop metabòlic devastador. Malgrat tot, després de beure aquest refresc, una persona no vomita im-mediatament, ja que l’àcid fosfòric

suprimeix l’efecte del sucre.

Transcorreguts 20’; Es produeix un augment dels nivells d’insulina en el torrent sanguini. El fetge voldrà trans-

formar tot el sucre en greix.

Després de 40’; la ingestió de la cafeïna ja s’ha completat. Les pupil·les es dilaten, la pressió arterial aug-menta, els receptors d’adenosina es bloquegen impedint la somnolèn-

cia. El cos incrementa la producció del neurotransmissor dopamina, una hor-mona que estimula el centre del plaer del cervell i que té el mateix principi de

funcionament que l’heroïna.

Al cap d’1h; l’àcid fosfòric s’uneix al cal-ci, al magnesi i al zinc, en el tracte gastro-

intestinal, incrementant el metabolisme. Això també provocarà un augment de l’eliminació de calci a través de l’orina.

Aproximadament 1,30 h més tard es fa sentir encara

Dani AñorDocent CFGS Dietètica


més l’efecte diurètic d’aquestes begudes. L’organisme elimina calci, magnesi i zinc, components dels ossos, així com el sodi. En aquest moment la persona se sentirà dè-bil o irritable. I no oblidem que aquestes begudes con-tenen aigua carbonatada i E150d, E952, E950, E951, E338, E330, E211 i aromes (additius alimentaris controvertits i que els seus efectes caldria debatre en un altre article).

Aquests exemples dels efectes dels refrescs ensucrats i de cola, i amb els perills incipients d’obesitat infantil i juvenil han portat a justificar l’anomenada “Taxa del Su-cre”, alhora que ens ha de fer plantejar la conveniència de ser conscients d’allò que mengem i dels perills del sucre en un lliure mercat sense restriccions dietètiques (sense anar més lluny, el catedràtic en Bromatologia i Nutrició, Abel Mariné, en una entrevista en el diari ElPuntAvui (2) de fa pocs mesos, sostenia amb encert que també caldria gravar altres molts aliments dolços -xocolata, bombons, pastissos- o d’altres que s’endolceixen fàcilment, com els sucs de fruites).

El debat està servit, tot i que com a dietista, vol-dria plantejar també la importància dels hàbits ali-mentaris(3) em el nostre disseny i “modus vivendi dietètic” així com també la facilitat amb la qual moltes d’aquestes begudes s’exposen de manera temptadora arreu del nostre territori i, el més greu encara, si pensem amb la població susceptible “d’emmetzinar-se” fàcilment (centres educatius, sanitaris, esportius...). Sense oblidar-nos, tampoc, d’altres reclams de gran toxicitat pels greixos satu-rats que contenen, com ho són molts dels snacks i patates fregides que s’exposen i que, lliurament, s’administren a infants amb el perill d’obesitat infan-til cada vegada més preocupant: per què tampoc es graven???

Ara fa pocs mesos, mitjans de comunicació feien ressò que la Generalitat no aplicaria l’anomenada “Taxa del sucre”. La pressió de la multinacional Coca-Cola i de la família Daurella (màxima accionista de les empreses em-

botelladores espanyoles) havia frenat les intencions del govern català.

Es diu que, fins i tot, l’empresa nord-americana havia mobilitzat l’ambaixador d’Estats Units a Espanya i que col·lectius de la patronal del sector embotellador, en la qual participa també Pepsico (Pepsi-Cola), havien mobi-litzat tots els seus efectius per a l’ocasió.

Una vegada més, malauradament, la pressió econòmica i les amenaces de deslocalització d’empreses catalanes cap a altres terres, ha pogut més que el “seny dietètic”. Quan es parla de salut sembla que importin més els mals de la butxaca… i si no, per la TV, el màrqueting de la felicitat ens re-cordarà que ara no convé parlar d’això!!!

(1) Diari The Economist. Desembre 2012. Veure:

http://www.economist.com/news/leaders/21568389-state-can-do-some-things-encourage-people-eat-less-not-lot-fat-chance

(2) Mariné, A. Diari ElPuntAvui. Gener 2013. Veure:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/606999-sucre-salut-i-impostos.html

(3) Serra Majem, Ll. Fundació per a la Investigació Nutricion-al. Tendències d’obesitat, hàbits alimentaris i de l’activitat física a Catalunya a partir de les enquestes catalanes, i l’anàlisi de les tendències de sobrepès en la infància i l’adolescència a partir de diverses enquestes nacionals. Parc Científic de Barcelona. 2009. Veure:

http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Ambits%20tematics/Linies%20dactuacio/Salut%20publica/PAAS/Docu-ments/tenobesi2011.pdf

TIEMPO PARA TODO

¿ES EVA MUJER?


A partir de un fragmento del dia-rio de Adán, extraído del cuento de Mark Twain “El dia-rio de Adán y Eva”, se propuso a los alumnos de CAGS hacer su réplica inventando lo que en esos mismos días escribiría Eva en su diario.

Deseamos que disfrutéis de la lectura y de la crea-tividad de nuestros alumn@s, a quienes les agrade-cemos de antemano haber accedido a la publicación de sus escritos.

El texto que se les proporcionó fue es siguiente:PARTE I: EXTRACTOS DEL DIARIO DE ADÁNLunesEsta nueva criatura del pelo largo empieza a ser un

poco pesada. No hace más que seguirme y hacerse la encontradiza. No me gusta. No estoy acostumbrado a tener compañía. Preferiría que se quedase con los demás animales… Hoy está nublado, sopla viento de poniente, creo que tendremos lluvia… ¿Tendremos? ¿Por qué he dicho eso? Ahora caigo: la nueva criatura siempre habla así.

MartesHe estado inspeccionando la gran cascada. Es de las

cosas más bonitas de la finca, o eso opino yo. La nueva criatura la llama “cataratas del Niágara”, no estoy muy seguro de por qué. Dice que se parece a las cataratas del Niágara. Pero eso no es una razón, sino una idiotez absurda. No me deja poner nombre a nada. La nueva criatura le pone nombre a todo lo que encuentra antes de que yo pueda decir nada. Y siempre pone la misma excusa: que se parece a algo. Ahí está, por ejemplo, el

dodo. Ella sostiene que, nada más verlo, uno se da cuenta de que “parece un dodo”. Seguro que se queda con ese nombre. Estoy harto de preocuparme por eso, y además no sirve de nada. ¡Un dodo! No parece más un dodo de lo que pueda parecerlo yo.

MiércolesMe he construido un refugio para la lluvia, pero no

hay manera de estar tranquilo. La nueva criatura siempre acaba entrometiéndose. Cuando traté de echarla, vertió agua por los agujeros que utiliza para mirar, se los secó con la parte trasera de las patas e hizo un ruido como al-gunos de los otros animales cuando se asustan. Ojalá no hablase tanto; se pasa el día hablando. Parece que trato de criticar a la pobre criatura, de vilipendiarla, pero no es esa mi intención. Nunca había oído una voz humana, y cualquier sonido nuevo y extraño que interrumpa el solemne susurro de estas soledades me molesta e irrita. Y ese nuevo sonido está tan cerca, justo junto a mi hombro, en el oído, primero en uno y luego en el otro, y yo estoy acostumbrado a sonidos más o menos lejanos.

ViernesPor mucho que yo diga, continúa poniéndole nombre

a todo. Yo tenía pensado un nombre muy bonito y musi-cal para la finca: “Jardín del Edén”. En privado sigo llamán-

¿Qué cuantas cosas he hecho? Seguro que he hecho mu-chas de las cosas que creí poder hacer, pero ¿buenas o ma-las? ¿Cómo saberlo con certeza? Con certeza podré saberlo si me organizo. Creo que hay tiempo para todo y este “todo” está en “determinarte” en lo que quieres, lo que necesitas y lo que tienes.

Un reto que dura tres días, que consiste en dejar todo lo que estorba a tus planes para así tener tiempo para todo y “todo” es lograr tus metas, perseguir tus sueños, luchar por tus idea-les, superar obstáculos, vencer tus miedos, acallar negativis-mos, obtener sabiduría, crecer en inteligencia, dar amor, dejar la hipocresía, ser honesto, practicar la verdad, pisar fuerte en medio de un suelo inestable, no apresurar tus pies al mal, no atesorar odio, sembrar gozo y paz, llevar la frente en alto, pero con humildad, mirar hacia lo claro y brillante, retener lo bueno y desechar lo malo, amar a tu enemigo y vivir cantando. Y todo se puede hacer en veinticuatro horas. Solo si así lo crees podrás hacerlo, porque cuando menos te des cuenta será tiempo de marcharte aunque eso no lo hayas organizado y entonces ¿qué hiciste con todo el tiempo que tuviste?

Madai2n de Batxillerat


dola así, pero en público ya no. La nueva criatura dice que no hay más que bosques, rocas y paisajes, por lo que no parece un jardín. En consecuencia, y sin consultarme, lo ha llamado: “Parque de las cataratas del Niágara”. A mí me parece un poco rimbombante. Incluso ha puesto un car-tel:

PROHIBIDOPISAR EL CÉSPEDMi vida ya no es tan feliz como lo era antes.A continuación, leeréis las redacciones de dos alumn@s

del grupo de acceso a grado superior:

DIARIO DE EVA, por Domingo Collado:LunesEste estúpido animal al que llaman “hombre” se pasa

el día quejándose. A cada palabra que digo, refunfuñea. Además, está lleno de pelos por todo el cuerpo, parece un gorila y apesta. Es mi primer día aquí y ya me quiero separar de él.

MartesEste animal peludo y maloliente dice que su nombre

es Adán. Si así lo desea, es como lo llamaré. Parece haber aceptado que debemos estar juntos y cuidarnos el uno al otro.

MiércolesAdán ha construido un pequeño refugio para la llu-

via. La verdad es que no está nada mal. Es pequeño pero acogedor, mejor eso que nada. El cielo empezó a hacer luces con unos ruidos muy fuertes. Cuando quise darme cuenta estaba abrazada a él; parecía no importarle, y yo me he sentido segura.

JuevesHoy me ha llevado a un lugar que denomina “jardín”, ya

he dicho que se llama “parque”. Es un lugar precioso con

DIARIO DE EVA, por Irene Tamayo.Lunes

La criatura de pelo corto me pone de los nervios. Es un tipo huidizo, y casi preferiría pasar el tiempo con los otros animales antes que con él. Por más que le hablo o le persigo no consigo que me preste atención. Pero lo tengo que aguantar porque estamos nosotros dos solos y tengo muchas ganas de hablar y comunicarme con al-guien. Además, es un día triste. El cielo está gris y hace frío, así que seguramente tendremos lluvia. Deberíamos ponernos a cubierto.

MartesHe estado paseando por el lugar y he observado que

es precioso. Está lleno de flores y árboles y todo tipo de animales. Caminando, he encontrado unas cataratas muy bonitas a las que he llamado “cataratas del Niágara”, porque se parecen muchísimo. Al tipo huidizo no le gusta poner nombres a nada y, por si fuera poco, no le gustan mis propuestas. Creo que me tiene manía. Por ejemplo, hoy me he encontrado con un pájaro al que he llamado “dodo” porque, nada más verlo, me he dado cuenta de que tenía cara de dodo. Al tipo huidizo no le gusta, para variar. Me ha puesto una cara rara, ha gruñido y se ha ido.

MiércolesHe conseguido sonsacarle el nombre a la otra criatu-

ra. Dice que se llama Adán. Emocionada por el detalle, le he dicho que me llamo Eva. Creo que en el fondo me aprecia, o como mínimo le debo caer bien, porque se ha puesto a construir un refugio ¡para los dos! Aunque, cuando he entrado, me ha intentado echar… o eso parecía. Me he sentido triste y, no sé por qué, ha empeza-do a salir agua de mis ojos.

ViernesDespués del incidente de las lágrimas (así las llamo

yo), Adán se ha mostrado un poco preocupado, pero al instante hemos vuelto a lo de siempre. Hoy quería po-nerle un nombre a la finca, algo así como “jardín del Edén”, pero para mi gusto es horrible. Así que se va a llamar “parque de las cataratas del Niágara”, porque es obvio que vivimos en un parque que tiene unas bonitas cataratas que lo identifican. En definitiva, sus nombres no tienen sentido. Seré yo la encargada de poner los nom-bres y las normas para la convivencia. Empezaré por un “Prohibido pisar el césped”.

una enorme catarata. Hemos estado dando un pequeño paseo por el parque cuando, de repente, Adán ha arran-cado unas cuantas flores y me las ha regalado. Olían muy bien, tenían un aroma dulce. Supongo que es una forma de disculparse por cómo me ha tratado estos días. O eso creo…

MALALA, UNA VIDA PER L’EDUCACIÓJosé Muñoz


El passat 30 de gener l’institut Pedraforca va acollir l’ex-posició Malala, una vida per l’educació amb motiu del Dia Internacional de la No-Violència. El projecte tenia com a objectiu principal fer arribar la figura de la Malala i la seva lluita envers l’educació a tots els estudiants del Pedrafor-ca. La iniciativa va sorgir a partir de la col·laboració del

nostre centre amb l’associació Brots d’Arreu, una organit-zació que treballa a partir de grups de suport integrant educació, lleure i acompanyament.

Malala Yousafzai és una noia paquistanesa que va escriu-

re, amb només onze anys, una crònica per la BBC narrant la seva vivència sota el règim talibà, centrant la seva aten-ció en l’àmbit de l’educació de les noies. Després de la seva defensa a favor de l’educació es va convertir en un dels objectius dels talibans. Al mes d’octubre de 2012 va ser víctima d’un atemptat al qual va sobreviure. Ara s’ha convertit en un dels símbols en la lluita en pro de l’edu-cació rebent nombrosos reconeixements internacionals.

Tot l’alumnat del Pedraforca va ser partícip de l’exposició, col·laborant amb treballs i cedint la seva imatge sota el lema Jo sóc la Malala el qual tenia la finalitat de solidarit-zar-nos amb la causa de la Malala. A més a més, molts i moltes van deixar el seu missatge d’afecte i respecte, pa-raules entranyables que van deixar patent la manera de com van arribar les paraules de la Malala. Va ser una jor-nada molt emocionant ja que es va poder veure l’entrega

i l’entusiasme que mostraven els nois i les noies envers una situació que s’ha de denunciar.

Això no acaba aquí! Malauradament la realitat de la Ma-lala no és única al món. Moltes nenes pateixen situacions de rebuig pel simple fet de ser dones i això és una acció que hem de continuar manifestant. Com deia un dels missatges que va deixar un noi o una noia el dia de l’ex-posició: Si una nena ha estat capaç d’això, no puc imagi-nar-me el que podem arribar a fer si col·laborem tots ple-gats.

L’exposició també s’ha realitzat a altres escoles, instituts i institucions: Escola d’adults Martinet de Nit (Barcelona), Institut Josep Puig i Cadafalch (Mataró), Institut Badalona VII (Badalona), Residència de gent gran Francisco Padilla (L’Hospitalet), Jornada Dia Internacional de la Dona or-ganitzat per l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat i l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barce-lona.

“A MUST GO”


La nostra proposta per ajudar-te a organ-itzar la teva visita a Londres es la següent:

HOLLAND PARK, amb les seves 22 hectàrees és considerat un dels parcs més romàntics i tranquils. Imita un petit bosc dintre de la ciutat, més salvatge a la seva vesant nord. També hi trobaràs un alberg juvenil a dintre!

PAUL SMITH. Aquest dissenyador va ser anomenat Sir a l’any 2000 per la reina Isabel II. El seu lema es “sigues fidel a tu mateix” i aquest toc personal es reflexa a les diferents vessants del negoci de moda masculina i femenina, cosa que moltes empreses de la seva mida han perdut

THE RIVER CAFE (Thames Wharf, Rain-ville Rd, London W6 9HA, Regne Unit) es la nostra proposta per la teva parada. Evidentment, també tens els “fish and chips”!

Gaudeix de la teva excursió a London!

Qui és Malala?

Malala Yousafzai és una noia pakis-tanesa de 16 anys, té dos germans i parla dos idiomes, paixtu i anglès. És una adolescent que defensa els drets i l’educació de les dones perquè de la ciutat d’on procedeix els talibans han prohibit l’assistència a les escoles de les nenes. Per aquesta raó, als 13 anys va començar a escriure un bloc per a la BBC amb un pseudònim de Gul Makai, on explicava com vivia sota el règim dels talibans.

Per lluitar pels seus drets els talibans van atemptar contra la seua vida, però ella va sobreviure.

Va estar a punt de guanyar el premi No-bel de la Pau

El lugar que me reserva más mis re-cuerdos infantiles es la casa de mis abuelos.

La casa está al pie de una mon-taña, tiene un estilo típico de pueblo chino: la blanca pared, las escaleras de piedra, el tejado con las tejas de forma semicircular, un patio espa-cioso, un porche largo y detrás de la casa hay un jardín. El interior de la casa es muy simple, pero es muy neto y ordenado, me encuentro mu-cha tranquilidad y comodidades, a mí me gusta mucho la sensación que tengo cuando vivo allí.

En diversas estaciones del año, hay diversos fenómenos que surgen alrededor de la casa.

En primavera, el peral que tiene delante de la casa, me acuerdo clara-mente cuando mi abuelo me dijo que la ha plantado él y ahora más o menos tiene más de 50 años, pues ha echado muchas flores blancas, como un blanco paraguas enorme de flor. Al mismo tiempo, también hay muchas flores que se cayen en el tejado y el suelo; así la casa es como un blanco abrigo florido y el suelo como una alfombra blanca. En aquel momento, el olor de flores llena todo

el aire y me cae muy bien. Para mí, este árbol se considera el símbolo de la llegada de la primavera.

Por la situación de la casa, las tem-peraturas de verano no son altas; por eso, cuando yo estaba de vacaciones escolares, me gustaba ir allí a dis-frutar el fresco. Especialmente en la noche, me sentaba en el patio, con el fresco que traía el viento, levantaba la cabeza y contemplaba el cielo es-trellado. El cielo de verano para mí es maravilloso: las infinitas estrellas lu-minosas encenden el cielo, como los diamantes del vestido de una prin- cesa. En aquel momento, me acuer-do de los cuentos que he leído sobre eso: cada estrella significada una per-sona; cuando se muere alguien, se cae una y si ha nacido una, surge una etc. Y también contaba las estrellas, normalmente cuando contaba hasta 100 ya estaba durmiendo al lado de mi abuelo. Ahora, cuando me acuer-do de eso por azar, me río mucho.

Con las hojas caídas, empieza el otoño. El otoño del pueblo siempre es ocupado y fatigador, pero alegre. Los campos son amarillos, porque los productos agrícoles ya estan ma-duros, la mayoría trigo y arroz. Los campesinos los recogen felizmente, son frutos del trabajo y con estos, ya

es suficiente para todo el año. Nor-malmente no me dejan a ir a campo, porque creen que me voy a poner sucia pero me gusta ir al campo con ellos, aunque no les puedo ayudar casi en nada.

Cuando llega el invierno, me alegro mucho aunque no puedo aguantar mucho el frío que hace. Las tempe-raturas son más bajas de lo normal, por su situación, como ya decía antes. El agua siempre está congelada por la mañana, porque las temperaturas de la noche son negativas. Casi nieva semanalmente. Entonces, todos los objetos estan nevados con una capa de 8cm. Como todo los niños, juego con la nieve: construir un muñeco de nieve, tirar las bolas de nieve y correr como un caballo desbocado en la nieve.

Estos son mis recuerdos inolvidables, y son tesoros de mi memoria para siempre. Pero no creo que estos van a volver a aparecer a mi vida, porque cuando crecemos tendremos más problemas y fastidios y tenemos que enfrontar la dura realidad etc. Mas cu-ando me acuerdo de todo eso, siento mucha felicidad en mi corazón.

WEIJING YE

Malala emprenedora

És una dona emprenedora perquè va tenir la idea de fer un blog on do-nava la seva opinió sobre els drets de la dona, perquè és comunicado-ra, creativa, decidida i responsable. Per concloure m’agradaria dir que és una persona valenta que defensa els drets i l’educació de les nenes i és un exemple a seguir.

Amina Amin 3er d’ESO

MIS DULCES RECUERDOS

MALALA DONA EMPRENEDORA

Enginyer Moncunill, 2l’HOSPITALET DE LLOBREGATtel 93.449.47.14 fax 93.440.97.54email: [email protected]: www.institutpedraforca.cat

PedraforcaInstitut

Documents

maga ine - Institut Pedraforcainstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/magazine 2014.pdf · 21he Malala journeyman T 22-23arta als Reis C 24-25 Un tast de cultura 26’ópera