Maig - Juny 2019 Revista de la Patronal Agrària de Catalunya ......Lectures recomanades per a l’estiu REVISTA DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 175 maig - juny 2019 Foto portada:

núm. 175

ww

w.in

stitu

tagr

icol

a.or

g

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851Maig - Juny 2019

La llei d’Espais Agraris ha perdut una ocasió immillorable de donar seguretat jurídica a la propietat

3

Sumari

Amb el suport de:

Director:Josep Maria MajóRedacció, Administració i Publicitat:Plaça Sant Josep Oriol, 4 -Barcelona 08002Tel. 93 301 16 36Fax. 93 317 30 05E-mail: [email protected]

Impressió: OFFSET INFANTASuscripció anual: 30 eurosDipòsit Legal:B - 23.784 - 1993

Associada a l’:

LA DRECERA expressa la seva opinió mitjançant l'Editorial. Les informaci-ons i opinions expressades en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels seus autors.

E D I T O R I A L Sumari 4 GEOPOLÍTICA AGRÀRIA El pols pel domini del segle XXI

6 SERVEI D’ESTUDIS Tempesta perfecta per al blat de moro i la soja

8 TERRITORI El Pla de protecció especial de l’Alta Garrotxa

10 ECONOMIA Perunafiscalitatcompetitiva

12 LLIBRES L’Institut Agrícola i la història de l’arròs de Pals

(1899 - ...)

14 EMPRESA Agenda 2030 i Economia Circular. Jornada

Comissió d’Agricultura de Foment del Treball

18 ECONOMIA Agricultura, Inversió i la nova Ruta de la Seda

22 LEGISLACIÓ La Llei d’Espais Agraris

27 LLIBRES Lectures recomanades per a l’estiu

REVISTA DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 175 maig - juny 2019

Foto portada: Blancafort,Conca de Barberà

MODELS I LÍDERS

Hi ha èpoques en què la societat s’esforça per buscar models; és a dir, figures-valora lesquals imitar,pot serperquèexperimentade formadramàtical’absènciadelídersidirigentsal’alçadadelsseusdesafia-ments. Avui tot tipus de grups (partits, gremis professionals, sindicats, moviments...) breguen intensament amb el problema dels líders. En aquests moments està viva, arreu, l’ànsia de lideratge, una ansietat gran i poderosa que no menysprea les formes d’expressió més equivocades, dubtoses i grotesques.

El líder pot ser un salvador o un demagog sense escrúpols. El líder ho és perquè vol dirigir i té seguiment, molt diferent que el concepte model. Model és sempre un concepte de valor. Els líders exigeixen accions; el model exigeix un ésser, una forma d’ànima. Però a l’ésser li segueix el voler i l’obrar. Per això la doctrina dels models és molt més important i fonamental que la qüestió avui unilateralment preferida dels líders.

Un model requereix talent i, per tant, s’ha de saber detectar i desen-volupar. Una cultura de treball, una actitud de lluita, un esperit de superació, el paper del caràcter, la gestió de l’error en el procés humà del’aprenentatge,tandiferentdelsentimentdefracàsidesqualificaciópersonal, els valors com a cimentació sòlida, honestedat, humilitat en el èxits, respecte a l’adversari, sobrietat, la conversa interior, la gestió de les emocions. Tots aquests aspectes acaben sent una història d’èxit que concita admiració i desitjos de seguir a un model, encara que no falten mediocres que s’empobreixen en el fang de l’enveja. El model a seguir ha de ser independent, lliure, honest i discret.

En l’entorn del model, un aspecte fonamental a considerar és la gestió del dubte. Només els tontos, els ganduls i els dogmàtics, els que es creuen en possessió de la veritat no dubten. Però el dubte reconegut, afrontat, t’obliga a buscar, a fer els teus deures, et baixa a la terra, et recorda la teva condició limitada, t’empeny a un plus d’esforç. Has de lluitar amb aquests dubtes i és quan apareix la determinació i l’optimisme. També el model parteix de la premissa del respecte a la llei, el realisme, la coherència, la veritat, la prudència, l’institucionalisme i la propietat. Aquestes set premisses constitueixen una potent brúixola moral per dirigir la política. Constitueix un model a seguir, i constitueixen un full de ruta que respecti com a conseqüència la llibertat.

RecordantaAlbertEinstein:“L’exempleésl’únicamanerad’influir”.

4

Geo

polít

ica

Agr

ària

El pols pel domini del segle XXI

En l’existència de l’home, el conflicte n’és una con-stant. Conflicte per al territori, conflicte pel control dels recursos, conflicte per imposar un cert reconeix-ement, conflicte civil de naturalesa política o religio-sa, i un llarg etc. Des de sempre, la temptació de les grans potencies ha estat la de fer imposar la seva hegemonia, no de forma global, però sí en aquelles àrees d’ influència i que asseguren, d’altre banda, els recursos i espai que el “hinterland” considera que ne-cessita. Un conflicte que té com a principal actor la diplomàcia i els exercits però -i cada cop més- el deute, els tractats comercials, el respecte a la propi-etat intel·lectual o el control de certes tecnologies i xarxes de comunicació.

Les tensions que presideixen actualment les rela-cions entre la Xina i els Estats Units, les dues super-potències globals, no té res a veure amb el protec-cionisme i va molt més enllà del que se sol dir en la majoria de mitjans. És un pols per veure qui mana al segle XXI. El gran canvi és que les armes per a la guerra han canviat. Avui els conflictes armats només tenen lloc en regions on el que està en joc és la pròpia supervivència i l’estabilitat institucional més elemental. Per la seva banda, el domini per el taulell de la geopolítica global es desenvolupa més en l’àm-bit econòmic, financer, tecnològic o migratori. Noves armes per a un dilema constant.

Amb la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, els EUA es van convertir en la primera força global del món, amb la Unió Soviètica com a principal antíte-sis. Començava l’anomenat segle americà. Malgrat la rivalitat amb el bloc soviètic, vist amb perspectiva, els EUA van imposar, de manera creixent, el seu or-dre democràtic i liberal del que el seu punt més àlgid va ser la caiguda del Mur de Berlín. La pax ameri-cana, el fi de la història que predicava Fukuyuma. O no.

De manera molt discreta, una dècada abans del col·lapse del bloc Soviètic el venerable Deng Xiaop-ing, que aleshores contava ja amb 72 anys i almenys

ambdues purgues per part dels maoistes a la seva esquena, donava un gir de 180 graus a l’aventura comunista iniciada pel país amb la revolució de 1949. Xina, aleshores, era un país tan pobre com Camer-un, sense industrialitzar, i que passava gana. Aques-ta situació havia començat més d’un segle abans quan una Europa aleshores en ebullició i plena d’en-ergia desprès de recuperar el centre en l’home durant el Renaixement i la força econòmica amb la revolució Industrial, va humiliar a la mil·lenària Xina amb les dues Guerres de l’Opi. Xina no recuperaria la sobirania plena fins la proclamació de la República Popular al 1949, ni la seva economia fins el procés de “reforma i apertura” pilotat per Deng.

Les economies més grans del món

Les dues majors economies del món, els Estats Units i la Xina, s'han embrancat en una batalla comercial que podria tenir efectes secun- daris inesperats sobre l'economia global.

5


Geo

polít

ica

Agr

ària

De forma molt intel·ligent, i amb l’exemple dels ano- menats “tigres asiàtics”, Xina va començar a obrir la seva economia a l’estalvi exterior, va captar estalvi i inversions de la resta del món i, poc a poc, va començar a posar a treballar a la seva nombrosa po-blació. El nou mandarinat del Partit Comunista s’obli-dava dels antics dogmes del Llibre Vermell de Mao, per abraçar un pragmatisme de mercat, maridat amb una economia dirigida en el sectors estratègics, però que seria suficient perquè en el pas de tant sols una generació el país es capgires com un mitjó. On no hi havia pràcticament de res, avui hi ha pràcticament de tot. Mai, segons un celebrat article del The Econo-mist, tanta gent havia abandonat la pobresa en tant poc temps.

Aquest model va ser beneficiós per a tothom: Xina posava en marxa (per fi) el seu sector industrial, al mateix temps que Occident treia profit de preus més baixos i d’un gran mercat potencial on anar a vendre. Amb el temps, la Xina s’ha anat fent cada cop més rica i prospera, fins el punt de convertir-se, eventualment, en una superpotència capaç de competir amb el seu poderós rival i principal client comercial i financer els EUA. Es tracta d’un escenari que no es nou però si que presenta unes característiques molt úniques.

Com en altres ocasions, en el taulell global dues po-tencies mantenint un pols pel domini hegemònic, al-menys en les seves respectives àrees d’influència. El que no és tant usual és que aquesta dicotomia no es binaria, sinó que hi ha una complexa xarxa asimètrica de suports i aliances i, tanmateix, els dos contendents no estan necessàriament confrontats, com Esparta i Atenes, com els EUA i la URSS, sinó que entre dos països hi ha un flux molt important d’intercanvi econòmic, acadèmic, polític, i financer. Algú s’imagina la URSS tenint més del 10% del total del deute amer-icà o sent el seu principal soci comercial?

Tenint tot això en compte, sembla que la gran clau de volta en aquest nou escenari entre tots dos països té un important component tecnològic. Durant els 80s i

els 90s les empreses industrials Occidentals a Xina havien de tenir necessàriament un soci local per poder operar per afavorir d’aquesta manera el traspàs tec-nològic al país. En el sector industrial, aquesta protec-ció s’està fent de manera encara més clara limitant, de forma directa, al mercat xinès de grans corporacions com Facebook (que inclou Instagram o Whatsapp), Google, Netflix, i tantes altres. Una situació que fins fa molt poc no tenia contrapartida: les empreses xineses, per exemple Lenovo, que va adquirir la nord-ameri-cana IBM, havien pogut operar amb total llibertat tant als EUA com a Europa.

La nova administració Trump ha donat un cop a la tau-la. Està per veure fins a on arribarà la gesticulació i fins a quin extrem els dos polsos forçaran la seva posició negociadora però cal entendre els canvis que estem observant com estratègics i de caràcter estruc-tural. En la part més epidèrmica esta el gran dèficit comercial dels EUA en front la Xina –un desequilibri macro que no va bé a cap dels països i que també evidencia importants limitacions en el model xinès–, però la clau del volta en el rerefons del pols nego-ciador està la qüestió sobre qui dominarà el Pacífic en el segle XXI. Els EUA reclama a la Xina un major re-specte per a la propietat intel·lectual –clau en la batal-la tecnològica–, així com un major respecte en vers el medi ambient i els treballadors en el gruix de la seva activitat econòmica, exigint una convergència cap als estàndards occidentals.

D’alguna manera, aquestes dues últimes reclama-cions no són alienes als propis interessos de la Xina que ha vist com en les últimes dècades l’actual model de creixement ha tingut dos grans costos: la desigual-tat social per falta de drets laborals i la erosió fortíssi-ma, en alguns casos fins al grau de crisi nacional, dels seus recursos naturals. Si aquest fet hi sumem la forta interdependència econòmica i financera, en el llarg termini els EUA i Xina estan condemnats a entendres pel bé de tots dos, el que no treu que ens esperin en-cara anys de turbulències fins que no solucionem aquesta nova trampa de Tucídides.

Renda real per càpíta

Font: USDA

6

Serv

ei d

’Est

udis

Tempesta perfecta per al blat de moro i la soja

Com ja sabem, res no succeeix per casualitat, les coses passen per diferents motius i raons. El que passa és que no sempre són clares o fàcils de veure. Ha estat una primavera plujosa a tot el Midwest americà. En aquesta regió això significa també una estació especialment intensa en fenòmens meteo-rològics extrems com tornados o inundacions. En al-guns casos, les precipitacions als mesos de març i abril van ser superiors, entre un 300% i un 600% més que en un any normal, el que ha provocat que el sistema fluvial del Mississippí-Missouri hagi anat

desbordat en molts trams. Aquest és el motiu pel qual el “Corn Belt” del món ha vist com la quantitat de ter-ra arable disponible minvava limitant la capacitat de producció de cultius clau com el blat de moro i la soja. El USDA (el Departament d’Agricultura dels EEUU), per exemple, informava fa unes setmanes que la collita de blat de moro d’aquest any està només al 58% de superfície cultivada respecte el 90% de l’any passat per aquestes mateixes dates. El mapa següent indica la pluviometria de la regió amb el percentatge de superfície cultivada.

Pluviometria i % superfície cultivada al "Corn Belt"

Font: Ag Web

Malgrat els grans avenços tècnics i humans experimentats pel sector en les darreres dècades, l’agricultura encara descansa enormement en el cicle natural del clima, principal determinant de la productivitat de les collites.

7


Serv

ei d

’Est

udis

Aquest és un element endogen que afegeix pressió al sector en un mo-ment especialment delicat amb les tensions geopolítiques entre Xina i els EEUU, el que suposa una incertesa encara major per al conjunt de la important indústria dels cereals i les lleguminoses. Aquí hi ha el gràfic per hora que el blat de moro avança al voltant del 15% durant el mes passat.

Preu del blat de moro, maig 2013- maig 2019

Font: Finviz

Malgrat els grans avenços tècnics i humans experi-mentats pel sector en les darreres dècades, l’agricul-tura encara descansa enormement en el cicle natural del clima, principal determinant de la productivitat de les collites. D’aquesta manera, el fet de que les plug-es estan condicionant enormement la plantació, impossibilitant la mateixa en molts casos, fa que la finestra per al creixement sigui més limitada i que moltes plantacions quedin més exposades als efect-es de les glaçades. D’altre banda, hi ha terminis que s'han de complir perquè els agricultors puguin obte-nir les assegurances necessàries per desenvolupar la seva activitat amb un mínim de garanties.

A part de la pressió que tot això suposa per als agri-cultors que exploten tot aquest tipus de cultius, aquestes noticies són d’una rellevància especial per al sector ramader que poden veure com el seu prin-cipal cost de producció es dispara. La volatilitat implícita en els preus del gruix de matèries primeres agrícoles ha estat artificialment adormit en els últims anys, en línia amb la relativa estabilitat geopolítica i el bon temps que ha afavorit anys de collites rècord. El mal temps a tota la zona del Corn Belt pot ser el trigger que torni despertar la volatilitat en els propers mesos. Caldrà estar atents.

Un cop més, el mercat de valors i las matèries primeres agrícoles mostren un comportament relativament descorrela-cionat. La singular naturalesa del sector agrícola fa que hi hagi uns fenòmens que li afecten de manera molt especial i aïlla-da: fenòmens de meteorologia extrema, com un huracà, les pluges rècord al Mid-west o l’afectació vírica del sector porcí a la Xina, no afecten, o no en la mateixa mesura, les accions i els bons com la marxa general de l’economia i els tipus d’interès.

Els preus no augmenten a causa d’un bon nombre de confiança del consumidor, un informe de guanys o una decisió sobre els tipus d’interès. Els preus augmenten per-què hi ha milions d’hectàrees de blat de moro per plantar-se i la amenaça de no plantar-se limita la demanda i en fa incre-mentar el preu.

8

Terr

itori

El Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l'Alta Garrotxa a informació pública

Exposició pública del Pla de protecció

Sabedors, doncs, del projecte que estava endegat i de l’afectació que dit Pla pot produir en les explotacions i propietats agràries, es va demanar a l’Administració actuant ―Departament de Territori i Sostenibilitat― que se’ns fes arribar còpia del document, pet tal d’estudiar-lo i fer-hi els comentaris i aportacions pertinents. I desprès de nombroses insistències, finalment s’ha obtingut cò-pia del Pla. La documentació inclou tres blocs principals:

• La normativa.

• Les directrius d’ordenació i de gestió, amb:

o Objectius generals

o Objectius específics

o Línies d’actuació

• Els plànols informatius i els d’ordenació.

Aquesta petició ha coincidit amb la posada a exposició pública del mateix, anomenat “Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa”, mitjançant anunci publicat al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 7 de març de 2019, per un període de tres mesos. Però a resultes de la importància que pel territori afectat pot significar la posada en marxa del Pla, i per la pressió dels representants dels empresaris i propietaris forestals, dies abans de la finalització del termini, aquest s’ha ampliat fins al 30 de setembre de 2019.

Evidentment que engresquem a tots els propietaris i empresaris que estiguin inclosos dins el territori de l’espai protegit a consultar els documents i a fer-hi les al·legacions pertinents.

Breu història de la planificació de l’espai

Per part de l’INSTITUT AGRÍCOLA es va tenir coneix-ement que durant l’any passat s’estava treballant en la redacció del planejament que ha de gestionar l’espai protegit de l’Alta Garrotxa. Un espai que abas-ta un total de 32.680 hectàrees, més unes altres 17.415 hectàrees de zona perifèrica de protecció. Aquest territori abasta tretze municipis, repartits en-tre les comarques de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès.

El desembre del 1995 el Govern va aprovar definitiv-ament les Normes especials de protecció del medi natural i del paisatge de l'Alta Garrotxa. Normativa que havia de ser temporal, mentre no es desenvo-lupés el Pla especial de protecció corresponent. Però, en part per l’oposició dels propietaris i empre-saris del territori afectat, aquest Pla no va progressar.

Posteriorment, per Acord de Govern de 2 de novem-bre de 2004, es va aprovar el Pla Especial de delimitació definitiva de l’espai natural de l’Alta Garrotxa. Aquest Acord només concretava i delimita-va adientment quin era l’àmbit territorial que s’hi incloïa, però no establia cap mena de normativa reguladora dels usos i activitats, ni indicava quins eren els objectius de la protecció.

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA creiem que el nou marc regulador i els objectius que conté el Pla de protecció és molt ambiciós, però en molts aspectes és impossible de complir sense una pèrdua im-portant de l’exercici del dret a la propietat privada i a l’exercici lliure de l’activitat econòmica.

9


Terr

itori

Els nostres arguments per a oposar-nos-hi són força clars i entenedors. I tot i que el període d’exposició pú-blica encara està obert, ja hem preparat un avanç de les nostres al·legacions per tal d’aportar-les i treballar-les en aquells ens i organismes en els quals representem a l’empresariat i propietaris agraris, com ara el Centre de la Propietat Forestal.

A mode de pinzellada dels punts de la normativa del Pla de protecció en els quals mostrem la nostra oposició o poc consens, fem un petit resum dels mateixos:

• El Pla amplia l’àmbit territorial objecte de protecció a l’anomenada zona perifèrica de protecció i con-nectivitat amb 17.433 hectàrees. La superfície de l’espai d’interès natural delimitada legalment és de 32.844 hectàrees. Per tant, no està justificada la inclusió d’una zona de protecció i connectivitat, fora de l’espai protegit, que abasta més del 50% de la superfície del propi espai. I més quan aquesta zona no connecta la seva superfície amb cap altre espai d’interès natural. Conseqüentment, no es produeix la connectivitat entre espais protegits, raó de ser dels connectors. Apart que no es pot justificar de cap manera una àrea perifèrica de dites dimensions que, a la pràctica i per experiència, solen convertir-se en l’avantsala d’ampliacions d’espais naturals.

• Hi ha d’haver una forta presència i participació representativa dels propietaris forestals en l’òrgan gestor de l’espai protegit. Especialment per que els terrenys que conformen l’espai són majoritàriament privats (91,47%). Han de ser els seus titulars, i no l’Administració, als qui els correspongui la gestió dels seus terrenys.

• Es creen el que s’ha anomenat “zones de dinàmica natural”. Es tractaria de terrenys forestals en els quals no es deixa fer cap actuació ni activitat, per tal que, teòricament, els boscos evolucionin de forma natural sense cap mena de participació humana. Evidentment creiem que cas que prosperi aquesta idea, a la qual no hi donem cap mena de suport i no hi trobem sentit, en tot cas cal que la seva adopció ha de ser totalment voluntària per part de la propietat, ja sigui pública o privada, i amb consentiment exprés de tal decisió. Especialment per que no hi ha cap obligació ni referència normativa a la necessitat de configurar aquestes àrees.

• Si l’objectiu és que no puguin desenvolupar-s’hi activitats econòmiques (“antròpiques”) en aquestes zones de foment de la dinàmica natural, caldrà indemnitzar aquelles que comptin amb la deguda autorització administrativa, com ara: un Pla Tècnic de gestió i millora forestal, permisos de rompuda, manteniment de construccions agràries, un Pla

Tècnic de gestió cinegètica o un aprofitament o concessió d’aigües. D’un dia per l’altre, amb la senzilla aprovació del Pla especial no es poden revocar els permisos i activitats concedits.

• Cal determinar clarament si tots els camins que estan representats en el plànol d’ordenació del Pla són de titularitat pública. I en base a quina documentació es prova. Doncs és molt possible que alguns d’elles siguin privats. En aquest segon cas caldrà demanar l’exclusió, per a no afectar els drets de propietat privada.

• No es troba justificat prohibir les explotacions in-tensives quan en la majoria dels casos suposen un complement necessari per l’activitat agrària de les finques, fonamental per la fixació de població al ter-ritori rural. Així mateix aquelles ja estan sotmeses a una regulació sanitària i ambiental força estricte, per a que sigui considerat un ús incompatible.

• Cal ampliar els supòsits que permeten noves cons-truccions a l’activitat forestal. No es pot discriminar aquesta activitat respecte l’agrícola o la ramadera.

• S’estableixen nous requisits per a la tramitació d’algunes de les activitats permeses. Especialment el de informes de l’òrgan gestor. En molts dels casos aquest requisit només fa que repetir i reite-rar tràmits previs. Per la qual cosa es dupliquen i només fa que generar més burocràcia i frenar la tramitació.

Considerem que molt del contingut normatiu del Pla de protecció inhabilita l’activitat agrí-cola, ramadera i forestal del territori. Espe-cialment en el cas de les zones de dinàmica natural. I tot plegat es fa en una superfície que majoritàriament és privada. Sense que enlloc es mencioni cap mena de compensació per aques-tes limitacions o restriccions. Com és evident, ja hem mostrat, i seguirem reiterant-ho on calgui, que no hi estem conformes.

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA sempre defen-sem la compatibilitat entre l’activitat agrària i el respecte al medi ambient. I no acceptarem que unes interpretacions del tot ortodoxes i sense coneixement del sector, impedeixin l’activitat econòmica al territori.

10

Eco

nom

ia

PER UNA fISCALITAT COMPETITIVA

Foment del Treball proposa una fiscalitat més competitiva com a palanca per atreure inversions i talent a Catalunya

El model de finançament autonòmic de l’Estat i l’ex-cés de tributs propis de l’administració autonòmica no afavoreixen l’activitat econòmica i empresarial i dissuadeixen l’atracció d’inversions i de talent a Catalunya.

Foment del Treball proposa una reforma del marc regulador del sistema fiscal que s’aplica a Catalunya a empreses i ciutadans amb el propòsit d’equiparar-lo a la resta de comunitats autònomes d’Espanya i tam-bé a les principals capitals europees. L’objectiu és no perdre posicions en el rànquing dels territoris i capi-tals europees més dinàmiques i competir en igualtat de condicions, de manera que la fiscalitat no repre-senti un obstacle sinó que, per contra, estimuli la lo-calització d’inversions i capital humà a Barcelona i les principals comarques de Catalunya.

Foment del Treball ha elaborat un informe tècnic que apunta algunes propostes per eliminar o refor-mar determinats tributs, però que inclou també abordar la lluita contra l’economia submergida en un pla a quatre anys. Sense ser aquesta una qüestió estrictament fiscal, s’entén que reduir el volum d’economia submergida –que a Espanya registra una taxa molt superior a la dels principals països de la UE -aconsegueix un volum similar al 25,2% del PIB-, l’impacte per increment en la recaptació per im-postos seria molt notable i, amb tota probabilitat, la principal font d’augment d’ingressos per a l’adminis-tració pública.

L’informe il·lustra, per exemple, que si Espanya acon-seguís reduir l’economia submergida al registre d’Ale-manya, que representa un 15,6% del PIB del país, les arques públiques augmentarien els seus ingressos en 38.625 milions d’euros, la qual cosa representa un in-crement del 9,6% de recaptació per impostos.

El sistema fiscal és rellevant en la presa de decisions d’empreses i ciutadans i representa una palanca es-sencial que determina la competitivitat d’un territori.

En definitiva, no es tracta tant d’exigir majors càrreg-ues fiscals als contribuents, ni de reduir els recursos públics de l’administració per fer front als principals fonaments de l’Estat del Benestar -Sanitat i Edu-cació-, com d’explorar i incentivar una activitat econòmica responsable que contribueixi fiscalment a les seves obligacions i que eviti, per això, un model impositiu dissuasiu per a ciutadans, empreses i tal-ent internacional.

Catalunya és la comunitat autònoma que té més tributs propis respecte a la resta de l’Estat, però la recaptació només és superior en un 1 punt més (3,2%) respecte a la mitjana de la resta d’autonomies (2,2%). Ha de fer-se compatible el manteniment de l’Estat del Benestar, amb una gestió eficient dels im-postos i amb la reversió, de forma gradual, del con-tinuat increment de la pressió.

Foment ha elaborat un informe tècnic que apunta algunes propostes per eliminar o reformar determinats tributs

www.foment.com/foment-proposa-fiscalitat-competitiva-palanca-atreure-inversions-talent-catalunya/

11


Eco

nom

ia

• Instar al Govern per a l’ elaboració d’un pla es-tratègic a quatre anys per reduir l’economia sub-mergida en deu punts en relació al PIB. En total, els ingressos ascendirien a 100.585 milions d’eu-ros en el conjunt dels quatre anys, si es realitz-essin de forma gradual. A partir del quart any s’aconseguirien uns ingressos recurrents de 40.234 milions anuals.

• Foment del Treball demana la supressió de l’Im-post del Patrimoni. Aquest impost dissuadeix i dis-torsiona l’activitat econòmica i el seu efecte redis-tributiu és molt menor, 0,03%.

• Es proposa recuperar els incentius a l’estalvi a llarg termini (2n i 3r pilar de les pensions), espe-cialment als majors de 52 anys i persones disca-pacitades (33%).

• Rebaixar els tipus marginals de l’IRPF a Catalun-ya, tant per a les rendes altes (48%) com les baix-es (21,5%). Catalunya té els tipus més elevats del conjunt de les comunitats autònomes espanyoles. Es proposa situar-los al nivell de les comunitats més dinàmiques (18,5% – 43,5%).

• Situar el tipus impositiu de l’Impost sobre Succes-sions i Donacions en el 5% per als parents pròx-ims, i del 10% per a la resta.

• En l’Impost de societats (25%), Foment considera imprescindible establir un tipus més reduït (15%) per a les pimes i per als beneficis no distribuïts; eliminar el pagament mínim (que paguin el que correspon) i considera essencial mantenir en el fu-tur la deducció del 100% per doble imposició.

• Foment proposa la reducció de les cotitzacions so-cials a càrrec dels ocupadors a mesura que es mil-lori la recaptació per l’augment d’ocupació.

• Resulta imprescindible revisar els impostos propis de la Generalitat. Catalunya és la comunitat autònoma que té més tributs propis, 18 en total, però la recaptació només és superior en un 1 punt més (3,2%) respecte a la mitjana de la resta d’au-tonomies (2,2%).

• Es proposa eliminar també de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Docu-mentats, la imposició per Documents Notarials, obsoleta en un sistema fiscal modern.

• Ampliar a 10 anys, igual que Portugal, el termini per al tractament de no residents amb l’objectiu d’atreure talent de fora.

• Baixar al tipus d’IVA reduït i superreduït en les ac-tivitats bàsiques, com per ex. Al cost de l’energia emprada pels regadius; pels treballs forestals d’obertura de camins i pels verds ornamentals i i fixar el tipus d’IVA superreduït (4%) als sectors de la carn i la pesca.

• Identificació i implantació de “Zones Econòmiques Especials” que pateixen un grau alt de despobla-ment del medi rural i baixa activitat econòmica. En aquestes es disposaria d’un marc fiscal diferenci-at, basat en una rebaixa generalitzada de caràcter temporal dels impostos directes, sigui en societats o de la renda, per les noves instal·lacions o residència de persones.

Impost Patrimoni

Màxim excempt Tipus mínim

Tipus màxim

Andalucia 700.000 € 0,24% 3,03%

Aragó 400.000 € 0,20 % 2,50%

Astúries 700.000 € 0,22 % 3,00%

Balears 700.000 € 0,28 % 3,45 %

Canaries 700.000 € 0,20 % 2,50%

Cantàbria 700.000 € 0,24% 3,03 %

Castella-La Manxa 700.000 € 0,20 % 2,50%

Castella i Lleó 700.000 € 0,20 % 2,50%

Catalunya 500.000 € 0,21 % 2,75 %

Comunitat Valenciana 600.000 € o 1.000.000 € discap.

0,25 % 3,12 %

Extremadura 500.000 € i discp. 0,30 % 3,75%

Galicia 700.000 € 0,20 % 2,50%

Madrid (Comunitat de) 700.000 € Bonif=100%

Múrcia (Región de) 700.000 € 0,24% 3,00%

Rioja (La) 700.000 € i 75% bonif. 0,20 % 2,50%

Mitja CCAA 660.000 € 0,23 % 2,90 %

IRPf

Tarifa

Andalucia 19,5 - 48%

Aragó 19,5 - 47,5%

Astúries 19 - 48%

Balears 19 - 47,5%

Canaries 19 - 46,5%

Cantàbria 19 - 48%

Castella-La Manxa 19 - 45%

Castella i Lleó 19 - 45%

Catalunya 21,5 - 48%

Comunitat Valenciana 19,5 - 48%

Extremadura 19 - 47,5%

Galicia 19 - 45%

Madrid (Comunitat de) 18,5 - 43,5%

Múrcia (Región de) 19,5 - 46%

Rioja (La) 19 - 48%

Mitja CCAA 19,3 - 46,7%

Font: “Panorama de Fiscalidad Autonómica” (REAF - Consejo General de Economistas).Tarifa integrada part autonòmica i estatal.*El tipus màxim s’aplica a partir de 10.695.996€; excepte a Balears

(10.695.996€) i Madrid (no paga). Font: “Panorama de Fiscalidad Autonómica (REAF - Consejo General de Economistas).

12

Llib

res

Lectures recomanades

El Boletín Oficial de la Provincia de Gerona publicava, el primer de març de l’any 1899, una sol·licitud del meu besavi, Pere Coll i Rigau, en la que demanava plantar setanta dues vessanes d’arròs (15,84Has., per ser exactes), dins de la parcel·la anomenada les Platges, un camp que formava part de l’heretat Mas Gelabert. El Mas Gelabert és una finca situada a cavall dels municipis de Pals, Torroella de Montgrí i Fontanilles que figura documentada en un capbreu de l’any 1352 i que el besavi l’havia comprat —cinc anys abans— quan va tornar de Cuba.

Segons Josep Pla, en el moment de ser comprat, el Mas Gelabert no era pas un mas de gran qualitat. “Era un mas molt gran, però no era pas un mas de primera. Sofria de la incúria dels segles. De fet, aquell mas esta-va en consonància amb el seu entorn en el que, segons segueix explicant l’il·lustre escriptor, la línia general del sistema agrari de les terres baixes de l’Emporda-net marcava des de feia molts anys una decadència persistent. La densitat humana havia baixat. El país havia esdevingut solitari i desert... Les poques —però enormes masies del rodal— no eren més que quadres d’animals que divagaven per les closes incertes. Els recs eren bruts i cegats, quan no havien desaparegut”. Aquesta situació era conseqüència d’aquells anys en els que l’arròs s’havia deixat de cultivar a l’Empordà:

La Fundació Josep Pla va presentar el llibre Pere Coll i Rigau i la història de l’arròs de Pals (1853-1918). Es tracta d’una reedició de l’Homenot que Pla va escriure sobre l’introductor del conreu de l’ar-ròs a Pals, un dels pocs retrats que l’escriptor va dedicar a personalitats del Baix Empordà que con-siderava rellevants. El llibre incorpora, però, docu-mentació fins ara inèdita procedent de l’arxiu de la família; un pròleg de l’estudiós Xavier Pla, i una aproximació biogràfica dels orígens familiars i em-presarials de Pere Coll a càrrec del seu besnét, Bal-tasar Parera, veritable impulsor d’aquesta publicació amb que es commemora el centenari de la mort d'en Pere Coll i Rigau.

L'Institut Agrícola i la història de l'arròs de Pals (1899 - ...)

una R.O. del 16 de juny de 1838 ho havia prohibit expressament, arran de les sospites d’exercir un paper determinant en la propagació del paludisme i en la mortaldat provocada per aquesta malaltia.

L’origen del cultiu de l’arròs a Pals és molt antic: data, com a mínim, dels temps del rei Alfons el Magnànim en que el Regent de la Batllia General de Catalunya concedí —mitjançant escriptura pública del 9 de setembre de 1452— la concòrdia i establiment perpetu pel qual s’atorgava al magnífic Miquel Pere, la facultat de construir un molí arrosser a Pals (l’actual Molí de Pals) i la de regar terres i concedir aigües pel reg de terres alienes, construint a tal efecte bancals de sèqui-es. Aquest document és, precisament, el primer que acredita l’existència del cultiu de l’arròs a Catalunya.

Amb aquests antecedents i, després de seixanta anys de prohibició, aquella intenció del meu besavi de plantar arròs i la posterior autorització que li va arribar del minis-teri de Foment, el 7 d’abril de l’any 1900, provocaren un gran enrenou a la comarca. Enrenou que derivà en un posterior enfrontament entre els partidaris i els contraris de cultivar arròs a l’Empordà, conflicte que Josep Pla va batejar com la guerra de l’arròs a l’Empordà i del que en va deixar constància a l’homenot que va dedicar al besavi: Pere Coll i Rigau i la història de l’arròs de Pals.

13


Llib

res

En el curs d’aquella guerra —per fer servir la mateixa paraula emprada pel genial escriptor— hi hagueren diverses batalles. Algunes, les més primitives, es dona-ren de forma certament violenta en las que la crema de collites d’arròs, els apedregaments i els scratches als arrossaires varen estar a l’ordre del dia. Altres batalles, més pacífiques i assenyades —i que acabaren fent decantar la decisió dels polítics— tingueren lloc en els despatxos oficials dels ministeris de Madrid en els que les armes utilitzades varen ser els diferents informes tècnics, recolzats per les pressions polítiques que cada bàndol fou capaç de fer. Entre aquests informes, la opi-nió de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya va tenir una importància cabdal, sobre tot perquè va anar canviant de criteri al llarg d’aquells anys, passant d’una primera i radical oposició, a una actitud favorable al nou cultiu.

Durant els primers anys del segle XX es varen anar alternant les autoritzacions i les prohibicions de plantar arròs. Finalment, a mitjan de l’any 1907, l’Acadèmia va endegar un ampli procés participatiu per tal d’ actua-litzar la normativa del cultiu. Dins d’aquest procés va demanar una sèrie d’estudis als diferents ajuntaments implicats, a la Societat Econòmica d’Amics del País, a la Cambra Agrària de l’Empordà, a la Federació Agrícola Catalana Balear i també a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre que es va pronunciar inequívocament a favor del conreu de l’arròs a l’Empordà.

En aquella ponència l’Institut, després de fer una anàlisi històrica de la problemàtica, remarcava la importància del tema i arribava a certes conclusions, entre les quals destacaven a) la de reclamar una nova autorització del conreu si es demostrava que no era perjudicial per a la salut pública; b) l’aplicació de determinades millores tècniques en el cas de que es reprengués (com ara l’obertura de rases i canals per millorar el desguàs de les aigües o la introducció de plantes antipalúdiques com l’eucaliptus); c) la prohibició absoluta de cultivar-lo en els terrenys pantanosos o de difícil desguàs i, per últim, d) una aplicació de sancions penals per als pro-pietaris que incomplissin les normes, destinant l’import de les multes a les poblacions afectades.

En resum, la Junta Directiva de l’entitat considerava que els problemes sorgits els havien provocat molt més la falta de compliment de la legislació vigent i els abusos tolerats sense correctius, que les deficiències o defectes de la llei. En altres paraules, que no calia fer una llei nova, sinó ser més estricte en l’aplicació de la vigent.

Per últim, el conflicte es va resoldre quan la Gaceta de Madrid núm. 15 va publicar, el 15 de gener de 1909, una Reial Ordre on s’aclarien les condicions per plantar arròs. Un any després —un cop normalitzat completa-ment el cultiu de l’arròs a l’Empordà— la seva extensió arribava a les 1000 hectàrees amb una producció es-timada de 5 mil quilos per hectàrea.

Passaren els anys i l’arròs es va seguir cultivant a l’Empordà però, un curiós rebut del 23 de novembre de 1917 trobat a l’arxiu familiar, dóna fe de que la relació dels meus avantpassats amb l’Institut va continuar. El que havia estat un mas de poca qualitat que sofria de la incúria dels segles s’havia convertit, vint-i-vuit anys després, en un centre de treball que donava feina a més d’un centenar de persones, moltes de les quals vivien allí. Una “colònia” —segons el rebut de l’Institut Agrícola— similar, en petit, a les colònies tèxtils que hi havia aigües amunt del mateix riu Ter que, després, proveïa d’aigua als arrossars de l’Empordà. En aquell moment, segons l’enciclopèdia Espasa, el Mas Gelabert o Granja Coll era la tercera aglomeració del municipi després del casc antic i dels Masos de Pals.

A hores d’ara l’Institut Agrícola segueix assessorant als propietaris del Mas Gelabert i als altres arrossaires de Pals. També, des de fa uns anys, l’Institut manté un representant en el Parc del Montgrí per defensar els interessos d’agricultors i propietaris inclosos dins del Parc, després de que l’autoritat (in)competent no tingués en compte les més de 4.000 al·legacions pre-sentades en contra de l’esmentada inclusió. I, a més, l’assessorament de l’Institut Agrícola en la lluita contra la plaga del cargol poma, ha resultat bàsic per impedir que, en aquesta lluita, s’apliquessin solucions que haguessin estat pitjor remei que la infermetat.

En resum, l’actuació de l’Institut Agrícola durant aquests últims cent anys i escaig, i la seva continuada col·labo-ració amb els agricultors de l’Empordà, ha estat decisiva per fer realitat allò que va escriure en Josep Pla de la nostre estimat rodal: “la riquesa —i el benestar— de la comarca ha prodigiosament augmentat. El paisatge té aquell punt de bellesa única que només dóna el rendiment i la utilitat general...”

Baltasar Parera i CollEnginyer agrònomSoci de l'Institut Agrícola

14

Em

pres

a

Què ha de dir el sector agrícola i agroalimentari sobre l'Agenda 2030 i l'Economia Circular?

El passat 21 de maig, la Comissió d'Agricultura de foment del Treball, en col·labo- ració amb l'Institut Agrícola, va organitzar la jornada, Reptes del sector agrari i agroalimentari, en el marc del debat sobre la política agrària comuna (PAC) i la immi-nent aprovació del pressupost de la Unió Europea per al període 2021-2027.

El vicepresident de Foment, alhora que president de la Comissió d’Agricultura i president de l’Institut Agrícola, Baldiri Ros, va inaugurar l’acte, acompa-nyat del secretari general adjunt de la patronal, Sal-vador Guillermo, i va reiterar les prioritats de la Comissió per treballar a favor d’una agricultura ori-entada al mercat, respectuosa amb el medi ambi-ent i amb garantia de continuïtat.

Segons Ros, és necessari abordar la despoblació del camp, tenint en compte que el 80% del territori espanyol són terres rurals i només el 7,3% de la po-blació viu en aquestes zones. La patronal proposa la creació de zones econòmiques especials amb fis-calitat reduïda que incentivi l’activitat econòmica del sector primari en aquests espais amb risc de despoblament.

Ros també va destacar el paper de la indústria de l’aigua per a la consecució d’un desenvolupa-ment econòmic sostenible, “l’agricultura o és de regadiu o no serà”, ha expressat. I per últim, ha de-fensat un canvi de paradigma per a un model d’agri-cultura més competitiu i amb un enfocament econòmic, independent de la PAC. “La subvenció directa pel camp pertorba l’oferta i la demanda, i acaba inflant els marges dels intermediaris i perjudi-cant als productors”. Els ajuts directes de la PAC al sector agrari representen el 30% de la renda agrària mitjana d'Espanya i, davant la reforma d'aquest paquet d'ajudes en procés de discussió a la Unió Europea, l’Institut Agrícola "Proposa un canvi de paradigma en la PAC substituint els ajuts directes per pagaments condicionats a la productivitat", és alguna de les idees esbossades.

Una Jornada dedicada als reptes per al sector agrari i agroalimentari que, d'una ban-da, suposa la implementació ja en curt termini dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que conformen l'anomenada Agenda 2030 i, d'altra banda, l'im-pacte de les mesures europees en matèria d'Economia Circular.

D'esquerra a dreta. Salvador Guillermo, Àngel Boixareu, Baldiri Ros i Javier Santacruz

15


Em

pres

a

A contiuació, va intervenir l'economista Javier San-tacruz, especialitzat en desenvolupament rural i ag-ricultura, el qual va dedicar la seva intervenció a l'Agenda 2030 (pacte nascut a l'ONU el 2015) i la necessitat que hi hagi un posicionament clar per part del sector agroalimentari.

Partint dels 17 punts nomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible" (ODS), l'analista va definir el concepte de "desenvolupament sostenible" com el fet que agricultura, alimentació i conservació dels recursos naturals no s'han de tractar per sepa-rat, sinó com una única qüestió. Es busca un futur en el qual no només es fixin objectius a assolir, sinó els mitjans per dur-los a terme. Un entorn en el qual els actors públics i privats participin conjuntament per trobar solucions per al desenvolupament, on una premissa fonamental per aconseguir una alimentació i una agricultura sostenibles és la creació d'un en-torn de polítiques favorables al canvi tecnològic, creixement de la productivitat i desenvolupament econòmic.

En aquest sentit, es tracta, en definitiva, de posar en marxa un procés que vagi "de baix a dalt" i no "de dalt a baix" com normalment sol passar en els plans de desenvolupament i qualsevol experiència de planificació. Així, els 17 ODS (Drecera 159 de setembre 2016) es resumeixen en els següents principis i fases d'implementació:

• Reformar i adaptar institucions i regulació per crear incentius adequats.

• Augmentar la productivitat, l'ocupació i el valor afegit en els sistemes d'alimentació.

• Protegir i impulsar els recursos naturals.

• Millorar els mitjans de subsistència i fomentar el creixement econòmic sostenible.

• Potenciar la fortalesa de les persones, de les co-munitats i dels ecosistemes.

En primer lloc, és essencial crear un marc insti-tucional que reconegui i garanteixi l'accés a la propietat privada d'agricultors, ramaders, forestals i industrials, i afavoreixi polítiques d'estímul al sector privat per generar estalvi i acumulació de capital amb integració de mercats; amb un major paper dels empresaris (tant pimes com grans), organitzacions de productors agrícoles, cooperatives, inversors in-stitucionals ... que permetin el desenvolupament de tecnologies, transferència de coneixements, inno-vació, la creació de llocs de treball i gestió de riscos.

Un element important addicional és la Digitalització del camp per connectar qualsevol punt del medi ru-ral amb la resta del món a través de la tecnologia. Referent a això, la licitació de les xarxes 5G i la flexibilització legal en l'ús de drons, suposa un impuls important en productivitat i ampliació dels mercats on vendre els productes.

En segon lloc, a partir d'un marc regulador es-table, predictible i no distorsionant, es generin els incentius adequats per a un creixement de la productivitat, ocupació i valor afegit. Quan l'agri-cultura i l'agroindústria deixen de ser una "excepció regulatòria" es creen les condicions per a l'entrada de competidors que redunden en major eficiència per a tota la cadena alimentària. És, en definitiva, l'en-torn favorable per a la creació d'un veritable Sistema Nacional d'Innovació: la necessitat de descentralitzar el coneixement i portar-lo a peu de camp. Això impli-ca incorporar a la Formació Professional i la seva necessària reforma perquè tinguin un paper protago-nista, adequant-se a les necessitats del mercat per mitigar els riscos de deslocalització productiva i de-sertització de les zones rurals: descentralitzar l'edu-cació superior en Escoles Tècniques repartides en el territori .

En tercer lloc, se situa la protecció i impuls als recursos naturals, des de l'òptica no de conser-vació a costa de terres productives sinó un millor aprofitament compatible amb la producció agríco-la i ramadera. Dels recursos naturals més impor-tants, l'aigua sobresurt per la importància que té per multiplicar la productivitat agrícola i, per tant, la sostenibilitat social i mediambiental. Així, és neces-sari afavorir un règim legislatiu estable en l'àmbit de l'aigua. Això inclou un marc regulador "únic" i estable i que permeti la sostenibilitat econòmica de les im-portants infraestructures que necessitarem per fer front a aquest important repte en els propers anys, afavorint instal·lacions modernes que afavoreixin el Cicle Integral de l'Aigua aprofitant fins a l'última gota, afavorint el desenvolupament sostenible i generant energia neta.

I, en quart lloc, com a conseqüència de tot l'anterior, es genera una dinàmica de creixement sostenible. No és, per tant, per on comença l'estratègia sinó on s'ha d'acabar si les coses es fan bé.

16

Em

pres

a

La jornada va finalitzar amb la intervenció d'Àngel Boixareu, director general d'Agricultura, Pesca, Afers Socials i Salut del Consell de la Unió Europea, el qual va exposar el seu criteri sobre la contribució de l'agricultura i del sector agrari a l'Economia circular. En aquest sentit, l'Economia Circular apareix com una estratègia sostenible i rendible, sent a més el camí més adequat per utilitzar els recursos naturals de forma eficient i suficient. El sector agroalimentari, al costat d'altres sectors tan importants com l'automo-ció o la indústria energètica, serien capaços de reduir les emissions en un 66% a través de tècniques d'economia circular (la suma d'aquests sectors supo-sa el 33% del total d'emissions de CO2 de la Unió Europea.

Igual que succeeix amb l'Agenda 2030 (l'ODS núme-ro 6 es refereix sobretot a aquest aspecte), és urgent gestionar els recursos hídrics de forma més eficient i el tractament d'aigües residuals podria derivar a un subministrament alternatiu eficient. L'aigua és vital perquè l'economia circular pugui funcionar, amb l'objectiu que conservi tot el seu valor després de cada ús i en la tornada al punt de partida (cicle integral de l'aigua). A més de pensar en la seva pu-rificació, hem de pensar en prevenir la seva contami-nació i a crear circuits tancats, que permetin el seu ús repetit. Sabent que l’agricultura suposa gairebé el

70% del consum d'aigua mundial (per 2050, es pre-veu que serà necessari incrementar la demanda d'aquest recurs en un 55% per mantenir les necessi-tats alimentàries de la nostra creixent població mun-dial), és urgent posar en marxa mesures com una modernització de les infraestructures per evitar les pèrdues en el transport , aplicar tècniques de reg de precisió, reutilitzar de forma massiva les aigües resid-uals (més del 80% de l'aigua residual torna al medi ambient sense ser tractada o reutilitzada) i reduir el malbaratament d'aliments.

Tant l'aigua com les polítiques de reducció del mal-baratament alimentari, formen part dels objectius dels governs i els organismes associats a Europa, els quals estan responent a aquesta creixent demanda implementant nous i rigorosos requisits reguladors sobre la cadena alimentària.

Per això, és bàsic disposar d'una població distribuïda de forma intel·ligent, teixint una xarxa de petits nuclis de població però amb una densitat suficient per con-vertir-se en centres generadors de riquesa, ocupació i oportunitats per a les noves generacions, il·lumina una millor cura del territori, una prestació de polítiques de benestar més eficients (menys costoses), i una major qualitat de vida.

Tenir una posició per part del sector és crucial, ja que si el sector no la té, vindran altres aliens que la fixaran. L'agricultura ha de deixar de ser un actor passiu per marcar l'Agenda tant nacional com europea.

17


Contra els incendis forestals, cap foguera, cap cigarreta, cap descuit.

Si oblidem la història, es tornarà a repetir. Al bosc i en zones properes, recorda-ho: no hi llencis burilles ni deixalles, no hi encenguis coets, no hi deixis restes de treballs forestals i no hi facis barbacoes.

incendis.gencat.cat

#ElFocNoSoblida

RASQUERA

No oblidis.

No oblidis.

18

Eco

nom

ia

Inversió, Agricultura i la nova Ruta de la Seda

La Corporació Nacional de Cereals, Olis i Productes Alimentaris de Xina (àmpliament coneguda com COFCO) es va crear per iniciativa estatal el 1949, el mateix any de la Revolució, per importar i exportar cereals i olis comestibles i que avui factura més de 60.000 milions de dòlars. COFCO és avui l'empresa xinesa més destacada del sector agrícola amb ca-pacitat per processar i comercialitzar pràcticament qualsevol matèria prima: farina, arròs, olis comesti-bles, pinsos, sucres, productes lactis, vins, llanes, productes de tomàquet, fertilitzants ...

Amb la seva gran població, la Xina té el gran repte de la seguretat alimentaria on COfCO és una de les eines claus per desplegar les estratègies del propi govern a l'hora d'assegurar el subministrament d’ali-ments. COFCO ha establert productes comercials estratègics, de primera línia, de marca, en cadascun d'aquests sectors. Com a empresa de propietat es-tatal, COFCO té objectius empresarials però també nacionals, incloent la preservació de la seguretat ali-mentària nacional de la Xina, un tema capdal avui i per als propers anys.

La història d’esforços globals de COFCO reflecteix les estratègies canviants al llarg del temps. La seva primera gran activitat a l'estranger va ser una petita filial establerta a l'ex-Alemanya Occidental durant l'any 1987 per exportar a Europa conserves de ver-dures i congelades. Una empresa de 2005 va establir una empresa a Gabon, Àfrica Occidental, per ad-quirir, processar i exportar fusta tropical. Durant el curs 2010-11, COFCO va adquirir vinyes i cellers a Xile i França per subministrar la creixent demanda de vi a la Xina.

El 2012, COFCO va adquirir una participació ma-joritària de la companyia sucrera australiana Tully, que finalment va a passar sota control xinès en la seva totalitat. Es tracta d’uns moviments puntuals però que responen a una estratègia molt ben definida.

Les adquisicions més recents i estratègiques de COFCO han estat empreses de comerç de matèries primeres amb terres de cultiu, processos logístics i de processament, de manera que COFCO cada cop més esta agafant presència global en tota la cadena de subministrament precisament per tal d’assegurar un major control i garantir la seguretat alimentaria. En aquest sentit, al 2014, COFCO va adquirir partici-pacions majoritàries a la companyia de comerç de gra holandesa Nidera NV i l'agricola de Noble Ltd L’adquisició del control de companyies de matèries primeres como Nidera i Noble Agri fa que COFCO controli importants actius en el sector agrícola fins a 26 països en activitats que van des de la producció, la logística i el transport, així com centres de proces-sament i xarxes de vendes en algunes de les regions més productives del món, incloent Amèrica Llatina i la regió del Mar Negre d'Europa de l'Est. Un desple-gament que va molt lligat a l'ambiciós projecte del president Xi Jinping de la Nova Ruta de la Seda on el sector agrícola és una de les quatre industries con-siderades estratègiques.

Un canvi estratègic clau en un sector històricament controlat per unes poques grans companyies, bàsi-cament nord-americanes. El món esta canviant, tam-bé en el sector agrícola.

Mapa il·lustrat que representa el viatge del venedor mercant Marco Polo (1254 - 1324) al llarg de la Ruta de la seda

19


Eco

nom

ia

Totes aquestes operacions són un reflex dels objectius de les polítiques nacionals que busquen la creació d’un “conglomerat agrícola gran i competitiu internacional” capaç de jugar un paper rellevant en els mercats glo-bals. Una fita inclosa en documents oficials des de l’any 2014. Durant el 2017, COFCO va fer un pas menys de-stacat als Estats Units quan va anunciar un acord es-tratègic amb Growmark, una de les grans cooperatives agràries dels EUA amb seu a Illinois i amb presència a 40 estats a més de Canada. Segons anuncis públics, Growmark, fundada a l’any 1927 i que ocupa el lloc 74 dins les 300 més grans cooperatives del món segons ICA Global 300, ajudarà a COFCO a operar una termi-nal de cereals a Illinois que va obtenir com a part de la seva adquisició de Nidera. Growmark també ajudarà a l'exportació de blat de moro i soja de COFCO.

Per dur a terme tota aquesta intensa activitat corporati-va, COFCO ha comptat per diverses fonts de finança-ment on s’inclou els suport estatal xinès. Aquest suport financer estatal s’ha traduït amb una línia de crèdit de fins a 30.000 milions de iuans (4.700 milions de dòlars) del Banc de Desenvolupament Agrícola de Xina per a la inversió en projectes relacionats amb el gra només du-rant l’any 2011.

A més d’aquesta línia de crèdit, segons China Daily, al 2013 COFCO va accedir a una línia addicional de crèdit per uns altres 30.000 milions de iuans en finançament durant 5 anys del Banc de Desenvolupament de Xina, i un altre el 2016 per part del Banc de Desenvolupament Agrícola per finançar projectes relacionats amb la se-guretat alimentària segons reporta el USDA.

Inversió xinesa directa en el sector agrícola a nivell mundial

Font: USDA

Inversió xinesa a l'estranger en el sector agrícola, 2014

Font: USDA

20

Eco

nom

ia

Més enllà de COFCO

A part del gegant públic COFCO, hi ha d’altres grans players xinesos que estan desenvolupant moviments en aquesta mateixa línia i per aquest mateix objec-tiu. Un d’aquestes grans companyies és BRIGHT FOODS. Bright foods Group, conegut com Guang-ming a Xina, és un conglomerat propietat del govern municipal de Xangai. Es tracta del més destacat ex-emple de les empreses agrícoles creades des del poder provincial dins del pla nacional de planificació per ampliar la base de terres conreables en regions frontereres per el subministrament a les ciutats de carn i verdures.

La seva estratègia esta centrada en la adquisició de participacions en empreses alimentàries orientades al consumidor, proveïdors de llet i carn en les re-gions, principalment, d’Oceania i Europa, tenint una relativament poca presencia en països en vies de

desenvolupament. Bright va adquirir participacions majoritàries a la companyia làctia de Synlait a Nova Zelanda el 2010 per 58 milions de dòlars, i al produc-tor australià de iogurt Manassen foods el 2011. El 2013 va fer una joint-venture amb Dunsandel Pure de Canterbury a Nova Zelanda per fer una fàbrica de llet en pols, i va comprar una participació majoritària a Tnuva, un productor i distribuïdor de productes lac-tis israelians el 2014 per 2.100 milions.

Altres adquisicions han estat orientades a donar res-posta a les noves demandes de Xina. Per exemple, Bright Foods va adquirir un celler francès, un produc-tor italià d'oli d'oliva, i l'empresa de cereals per a l'es-morzar de Gran Bretanya Weetabix, la seva major adquisició, el 2012 per 1.900 milions de dòlars. Tam-bé va adquirir el 50 per cent de la productora de xai i bestiar de Nova York Silver fern farms el 2016.

Companyia Lloc Any constitució

Facturació (M USD $)

COFCO Pequin, XINA 1947 60.000CARGILL Minesota, USA 1865 114.000ARCHER DANIELDS Minneapolis, USA 1902 62.300LOUISE DREYFUS Rotterdam, HOLANDA 1851 55.700BRIGHT FOODS Xangai, XINA 2006 20.000NEW HOPE GROUP Pequin, XINA 1982 19.000MITSUI Tòquio, JAPÓ 1947 52.000WH GROUP Henan, XINA 1958 22.800

Principals companyies agrícoles globals

ADM, Archer Daniels Midland, planta de processament de blat de moro

21


Eco

nom

ia

Altres players que han jugat un paper destacat en la inversió directa xinesa a l'exterior en el sector agrícola són NEW HOPE GROUP, amb un perfil inversor semblant al de Bright Foods, i WH GROUP, amb unes inversions molt centrades en el sector porcí d’Estats Units.

Al marge dels números i operacions concretes, tots aquest moviments i activitat inversora posa de manifest la importàn-cia vital que té per a la Xina les inversions agrícoles dins d’una estratègica global per ser capaç de fer front al gran repte de garantir un accés segur i constant a la gran quanti-tat de productes agrícoles que necessita per als propers anys. Es tracta d’una estratègia dissenyada des dels princi-pals ministeris de Pequín però cada cop més implementada per un entramat cada cop més complex de companyies amb origen provincial.

Aquesta gran tendència d’inversió en agricultura també està arribant a Europa i és d’esperar que també en la nostra àrea d’influencia veiem operacions similars. L’escenari geoestratègic global esta canviant, uns canvis que també es notaran en la súper estructura del sector agrícola.

Resum principals inversions xineses a l’exterior Font: USDA

22

Leg

isla

ció

LA LLEI D'ESPAIS AGRARIS

El DARP i el Parlament deceben supeditant els Espais Agraris als desitjos del medi ambient

El passat 29 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Espais Agraris. Una llei que, desprès de força temps, ens ha arribat en forma de Proposició de Llei parlamentaria. Un mecanisme, aquest, profusament emprat en els darrers temps, alhora que pervers i de baixa intensitat democràtica. La seva tramitació evita un veritable procés de participació pública al saltar-se l’obligatorietat d’incloure els informes d’impacte econòmic, de viabilitat de la proposta i demès requeriments e informes preceptius. Malauradament el Govern, darrerament, està optant per aquest mecanisme per a legislar, i, òbviament, no podem estar de dir-ho i protestar-hi.

La llei s’ha dividit, bàsicament, en dues parts: La de la gestió territorial per una banda, i l’encarregada de l’anomenat popularment com a “Banc de terres”.

Una gestió territorial agrària supeditada al medi ambient

Inicialment, la llei pretén regular la planificació i la gestió dels espais agraris de Catalunya, la seva conservació i protecció, el règim jurídic que els hi és aplicable i els supòsits i les modalitats d’intervenció pública.

No obstant, la llei apareix sense tenir ni tan sols un informe d’impacte econòmic per avaluar què representaran totes aquestes funcions, per al Departament d’Agricultura. Aquesta manca de previsió acurada en relació als mitjans, personal i pressupost necessari, aboca necessàriament al DARP a recolzar-se en el Departament de Territori, que es qui compta, i comptarà, amb els recursos.

La llei preveu la necessitat d’elaborar estudis d’impacte agrari en els projectes urbanístics o d’infraestructures que afectin a les explotacions agràries. Perquè quan es faci un projecte puguem saber amb anticipació quines conseqüències tindrà i en què afectarà. Però no ens queda gens clar què prevaldrà, davant un possible conflicte d’interessos: L’activitat agrària o el blindatge del territori. Evidentment, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, sempre hem defensat, per activa i per passiva, incloent-hi en la nostra participació a la ponència parlamentària, que qualsevol infraestructura o projecte que hagi d’afectar les explotacions o empreses agràries, ha de respectar aquestes i s’han de dur a terme les mesures correctores pertinents per a que dites activitats no en resultin perjudicades. La posició contrària no pot acceptar-se.

Així mateix també es preveuen desenvolupar les eines de planificació agrària, que es concreta amb la introducció i la necessitat d’elaborar els nous Plans Territorials Agraris.

Cal tenir clar, que els Plans Territorials Agraris condicionaran el resultat dels estudis d’impacte agrari i la seva rellevància. Motiu pel qual aquells haurien de mostrar l’autèntica realitat actual i futura de l’activitat agrícola i ramadera al territori i les seves necessitats productives i de desenvolupament, sense condicionants aliens ―com podria ser un supeditació permanent al medi ambient.

Aquest punt és molt rellevant. I al respecte cal tenir en compte que:

• Els futurs Plans Territorials Agraris quedaran subjectes a un procés participatiu on, a més dels agents del sector, s’han inclòs d’altres agents com ara els grups ecologistes. Però dels veritables gestors del territori, com ara els propietaris i empresaris agraris no se’n parla.

• El Pla Territorial Agrari, abans de la seva aprovació definitiva, es sotmetrà a un procediment d’avaluació ambiental estratègic, depenent de la Conselleria de Territori. Altra vegada tornem a trobar la preeminència del medi ambient per davant del sector agrari.

• L’elaboració inicial correspon al DARP, però la llei indica que ho ha de fer conjuntament amb el Departament competent en matèria de planificació territorial, ordenació del territori i conservació del medi ambient i la biodiversitat.

23


Leg

isla

ció

Apuntem al respecte que els Plans Territorials Agraris es preveu que tractin de les àrees actuals i no de nous desenvolupaments agraris en espais que no ho són. Això pot comportar el fre al desenvolupament de noves zones de producció, o a la manca d’inversió econòmica en àrees on sigui possible l’activitat agrària. Per la qual cosa no podem deixar en mans de l’Administració ambiental ni de sectors poc afins a la productivitat agrària per a què defineixin el territori agrari. Fet, aquest, que per si sòl hauria de ser suficient per a

què la definició dels espais agraris es deixi en mans dels professionals i agents vinculats directament al sector, si més no en els processos participatius inicials d’elaboració i definició del Pla Territorial.

Apuntem també, que bona part dels conflictes i problemes apareguts en molts d’aquests espais, han estat donats per la intervenció d’agents de fora el sector. Difícilment millorarem la planificació si ara decidim que ens la facin.

Durant la tramitació parlamentària hi va haver diverses ocasions d’esmenar aquest conflicte i apostar pel sector agropecuari i forestal clarament.

Al respecte, diversos grups parlamentaris van presentar esmenes al text de l’articulat amb l’objectiu clar de dissipar els dubtes i fer prevaldre a la planificació territorial els futurs Plans Territorials Agraris per davant d’altres planificacions sectorials com ara la mediambiental. Concretament es va proposar diverses esmenes de l'article 9.3 en el sentit que la planificació respecti els usos i les activitats presents al territori, tot donant prevalença en la planificació als Plans Territorials Agraris.

En definitiva, es tractava de donar preferència al sector agrari, quan en una zona com ara el Segarra-Garrigues, el Delta de l’Ebre, el Parc Agrari o diferents corredors ecològics s’entra en un conflicte greu entre el sector agrícola i el mediambiental o d’altre. En aquest cas la proposta va ser rebutjada amb els vots de Junts x Catalunya i ERC.

El DARP i el Parlament es centren en l’activitat agrària periurbana, mentre que a bona part del territori agrari l’activitat desapareix

La nova llei destina un Capítol sencer (el VI) a l’acti-vitat agrària periurbana.

Res més sorprenent atès que el Parc Agrari del Baix Llobregat i el seu Consorci de gestió, així com d’al-tres parcs de menor rellevància al Maresme i d’altres indrets, han estat un tema recurrent des de fa molt de temps.

• No obstant, i a pesar que la majoria d’aquests in-drets compten amb instruments propis de planeja-ment urbanístic, els quals ha fet que des de que es van aprovar, no s’hagi perdut superfície agrària, és segueix incidint i fiscalitzant sobre les activitats al·legant una forta i desmesurada pressió ur-banística. (Quan de fet l’únic cas real va ser quan el propi Govern va proposar l’elaboració d’una Llei adhoc per atraure la inversió d’Eurovegas)

• Apuntar, però, que parlem de zones amb una acti-vitat molt dinàmica. I on cada cop les explotacions tenen una base territorial més gran per poder treure profit de les inversions, tot i les enormes traves que l’Administració els hi posa. Alhora que petites finques són abandonades per manca de relleu generacional i una legislació de contractes de conreu poc flexible.

• On tot sovint costa trobar més terra, perquè no n’hi ha tanta, i l’activitat en aquests indrets acostuma a ser de regadiu i rentable, sense subvencions. Però que tot i així, han hagut de traslladar la seva in-versió a territoris menys controlats.

• La proximitat al mercat els hi suposa un avantatge competitiu tot i que tot sovint també impedeix que els productors s’agrupin en projectes col·lectius, com sí succeeix en d’altres indrets de Catalunya.

LA TRAMITACIÓ PARLAMENTARIA

24

Leg

isla

ció

2009 ha. 2013 ha. 2016 ha.

Terres llauradessecà

regadiu

792.426561.466230.960

767.632540.578227.054

783.689540.062243.627

Pastures permanents 355.107 357.635 331.678

TOTAL 1.147.532 1.125.267 1.115.367

Superfície Agraria Útil

Font: IDESCAT

Si s’analitzen les dades de l’Institut d’Estadísti-ca de Catalunya dels darrers 10 anys es pot veure com la superfície de regadiu, lluny de red-uir, augmenta. Mentre que el veritable risc es cen-tra en les zones de secà i de pastura. No obstant, si ens centrem en les dades que el propi DARP disposa al seu web, en relació a alguna de les comarques més significatives amb agricultura periurbana, els resultats resulten ser contradicto-ris amb el que s’ha dit i fet. Possiblement una correcta tramitació per la via de l’avantprojecte de llei, amb els informes pertinents, tot evitant les compareixences al Parlament pel sistema de Ponència - a diferencia de les compareixences

BAIX LLOBREGAT 2009 ha. 2017 ha. Variació %

Forestal 23.794 23.355 -1,85

Sense vegetació 4.217 2.690 -36,21

Secà 1.874 2.311 23,32

Regadiu 1.742 2.043 17,28

Urbà 16.953 18.181 7,24

Les superfícies agràries augmenten a un

ritme de 2 dígits i s'aprofiten les àrees

sense vegetació

SEGRIÀ 2009 ha. 2017 ha. Variació %

Forestal 26.895 28.394 5,57

Sense vegetació 6.748 7.472 10,73

Secà 33.637 25.356 -24,62

Regadiu 65.833 69.852 6,10

Urbà 6.607 8.646 30,86

En contrapartida, bona part de Catalunya pateix els efectes de l’envelliment, la despoblació i fins i tot l’abandonament d’algunes superfícies en no haver-hi continuïtat ni rendibilitat.

URGELL 2009 ha. 2017 ha. Variació %

Forestal 8.838 8.861 0,26


Secà 30.446 29.414 -3,39

Regadiu 15.359 15380 0,14

Urbà 2.119 2.643 24,73

LES GARRIGUES 2009 ha. 2017 ha. Variació %

Forestal 29.071 34.076 17,22


Secà 35.320 29.565 -16,29

Regadiu 11.842 13.595 14,80

Urbà 2.401 3.218 34,03

ALT CAMP 2009 ha. 2017 ha. Variació %

Forestal 26.566 27.948 5,20


Secà 18.666 17.151 -8,12

Regadiu 4.064 3.532 -13,09

Urbà 3.278 3.538 7,93

El secà s'abandona i s'embosquina. Només una

part s'aconsegueix transformar a regadiu

que manté la vitalitat

El secà disminueix a favor de la

superfície sense vegeació mentre el regadiu

es manté

El secà s'abandona i s'embosquina. Només una

part s'aconsegueix transformar a regadiu

que manté la vitalitat

El secà s'abandona i s'embosquina, i fins i tot

una part del regadiu (molt és bombat)

s'abandona.

en Comissió, les que realitzen en Ponència ni es poden seguir al web, ni consten en cap acta - , hagués permès posar adequadament de relleu aquestes contradiccions:

25


Leg

isla

ció

El DARP i el Parlament perden una nova oportu-nitat de donar seguretat jurídica a la propietat i afavorir l’arrendament

La llei d’espais agraris dedica el Capítol VII als anom-enats “Instruments per a la recuperació i preservació de la capacitat productiva dels espais agraris en desús”. Bàsicament consisteix en una definició legal d’allò que s’entén per “Parcel·la Agrícola i ramadera en desús”, seguit de la creació d’un “Inventari i un Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús”. Aquest és l’equivalent d’un Banc de Terres en lloguer.

Aquest tipus d’iniciativa ja va ser provada sense èxit a França. Malauradament, aquests bancs acabaren convertits en un enorme dipòsit de les terres dolentes que ningú no volia portar per la seva baixa rendibilitat.

La inclusió en l’esmentat Registre té per objecte l’ “arrendament forçós” a tercers de les finques, fins i tot quan no s’ha pogut localitzar o comunicar-ho a la propietat. I tot això sota la premissa de “preservar la capacitat productiva”.

La nova llei ha perdut una ocasió immillorable de donar seguretat jurídica a la propietat perquè pugui arrendar sense veure perillar el seu patrimoni, i al-hora poder transmetre la propietat a les generacions futures amb la tranquil·litat i seguretat que aquest procés requereix. Els arrendaments forçosos, els drets de tempteig i retracte, i figures com el Banc de Terres disten molt de ser els instruments que la pro-pietat requereix. I encara més, disten de ser els in-struments adients per “preservar la capacitat pro-ductiva” en moltes àrees del país.

La definició de parcel·la agrícola i ramadera en desús

• La regulació aprovada preveu que cal as-solir almenys el 50% del rendiment agrari comarcal per no ser considerada abando-nada, sense que es prevegi cap excepció al respecte ni tan sols per determinats con-reus ecològics.

• També indica uns període d’inactivitat (3 o 5 anys segons el cas) a partir del qual es pot declarar una propietat en situació d’abandó.

• Així mateix també preveu que si en un es-pai protegit, la parcel·la es destina a usos ambientals amb un pla de gestió específic no seran declarades parcel·les en desús encara que compleixin els requisits per a ser declarades com a tal.

• Si la parcel·la abandonada està en zona de muntanya restarem a la espera d’un pro-grama específic que farà el DARP amb accions i recursos addicionals de suport.

En definitiva es vol afavorir l’arrendament amenaçant a la propietat amb arrendaments forçosos i exonerant de qualsevol problema a les parcel·les amb “usos ambientals” que es-tan a les zones protegides, i tot això amb la excusa de preservar “la capacitat productiva”.

Del fracàs de la llei de Contractes de Conreu al Banc de Terres "dolentes"

La revisió de les dades deixa veure com en bona part del territori de Catalunya, no existeix cap problema de pressió urbanísti-ca, i que en realitat s’amaga la realitat de l‘embosquinament per abandonament o manca d’efectius al territori per seguir l’ac-tivitat, producte de l’envelliment de la po-blació al món rural i una manca endèmica d’inversió del Govern envers l’activitat i empresa agrària.

26

Leg

isla

ció

No obstant ja hem vist que la pèrdua de capacitat productiva té més a veure amb el despoblament, la baixa productivitat d’alguns secans i els condiciona-nts ambientals de fora el sector que limiten la productivitat, abans que no pas amb el règim de tinença.

Ha estat necessari la intervenció de l’Institut Agrícola i les seves aportacions, per a que en el tràmit parlam-entari s’incloguessin d’ofici les finques agrícoles públiques en desús i se’n hagi de fer responsable el Departament d’Agricultura. No és lícit fer política agrària només sobre el sòl privat

Segons les dades de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya, la propietat ha continuat cercant fórmules per posar a disposició del mercat la superfície agrària útil. Resulta desproporciona-dament lesiu -per al dret de propietat- introduir un arrendament forçós i una nova font de litigis i conflictes −que ningú en tingui dubtes al respecte−, quan de fet la solució veritable passa per flexibilitzar la llei de contractes de conreu, dotar d’un estatus jurídic ade-quat a les empreses de serveis agrar-is, i apostar clarament per mesures i plans que incentivin la productivitat, inclosos el desenvolupament de nous regadius, i infraestructures de teleco-municacions i energètiques.

Font: IDESCAT

El quadre de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya mostra l’efecte que l’aprovació de la llei de Contractes de Conreu (publica-da al 2008) va tenir sobre els arrendaments. En els anys següents, gairebé 100.000 hectàrees van deixar de comptabilitzar-se sota el règim de propietat per diferents caus-es.

Lluny d’optar pel nou règim d’arrendament de la Llei, la propietat va optar per altres fig-ures jurídiques (inclosa la parceria) que do-nen una major flexibilitat a la propietat i per-meten adequar els pactes a la realitat empresarial i social.

La conclusió és que ens cal una llei que afa-voreixi la llibertat de pacte, especialment quan en molts indrets hi ha manca de gent que vulgui seguir, i la propietat prioritza la seguretat jurídica i la llibertat de durada i condicions davant realitats socials tant vives com és l’envelliment de la població rural i el moment de l’herència.

SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL 2005 2007 2009 2013 2016Ha. en règim de Propietat 721.820 756.929 659.635 665.635 663.227Ha. en règim d'Arrendament 353.720 347.453 352.985 333.655 333.746Ha. en règim de Parceria 41.708 38.929 0 0 0Altres (des de 2009 inclou parceria) 44.982 23.232 134.913 125.867 118.394TOTAL 1.162.230 1.166.543 1.147532 1.147.532 1.115.367

27


Lectures per a l'estiu

28

��

��

��

��

��