COSTA RIBAS, JOANA

NIUB: 16155565

MAJESTAT BATLLÓ

La Majestat Batlló és una obra que data del segle XII, per contextualitzar l'obra

és important destacar que a partir del segle XI i cap al XII va existir una

renovació de la vida artística a Europa Occidental i Central, juntament amb una

major estabilitat política amb el seu respectiu creixement econòmic, la

consolidació del sistema feudal i sobretot una renovació de les institucions

religioses. Així doncs, els monestirs es van convertir en centres de poder i de

cultura destacant el gran paper de la reforma eclesiàstica la qual es va imposar

a tot Europa. Per mostrar el poder de l'església es van començar a construir

monestirs i catedrals amb les seves pròpies relíquies i monuments a Déu, a

Crist i a la Verge amb el Nen. Com a exemple la ruta de pelegrinatge cap a la

Catedral de Compostel·la que va esdevenir un itinerari en el qual es van

aixecar noves esglésies i temples. Aquests nous llocs de culte servien per

allotjar els pelegrins i a la vegada contribuïen a la conversió al cristianisme i a

la captació de devots. Aquestes rutes pelegrines van aparèixer per tot Europa,

aportaven coneixement cristià de poble en poble i com a tal sempre hi havia

d'haver alguna representació de Crist, ja sigués el Crist Sofrent, el Crist en

Majestat o la Mare de Déu. La fusta va ser un material important per la

construcció d'esglésies i molt utilitzat també per la creació de les imatges

exemptes de devoció o d'altar. La Majestat Batlló és una de les representacions

més destacades de Crist en Majestat del romànic.

La gran majoria d'aquestes imatges cristianes són completament anònimes,

com a molt es poden referir a tallers concrets. És el cas de la Majestat Batlló,

l'autor de la talla i de la policromia és anònim però s'ha volgut ubicar al taller

de Ripoll ja que la policromia és semblant a les pintures dels frontals de la

zona de Ripoll. El nom de Batlló li ve per Enric Batlló el qual la va comprar en

un antiquari el 1914, posteriorment la va donar a la ciutat de Barcelona.

A nivell iconogràfic el tema que representa la Majestat Batlló és la

representació del Crist diví, triomfant sobre la mort, sense signes de patiment,

amb els ulls oberts i una expressió molt ambigua. Està crucificat però no porta

corona i va vestit amb una túnica llarga fins els peus i un cenyidor a la cintura.

És un crist que regna des de la creu, senyal de redempció.

La composició de l'escultura és simètrica, marcada pel hieratisme. La

composició està incompleta, hi falten els dits de les mans i els peus, és

comprensible ja que va ser construïda mitjançant la unió de diferents peces, no

és una talla única sobre una única tipologia de fusta. El Crist no manté les

proporcions del cos, és pràcticament igual d'ample (de l'extrem de la mà dreta

a la mà esquerra) que d'alt (del cap als peus). Aquesta característica encara

remarca més la simetria de tota la composició. Aquest hieratisme només és

trencat per la lleugera inclinació del cap.

Aquest cap és molt particular, no porta corona com ja s'ha dit, els cabells es

reparteixen equitativament en franges rectilínies a banda i banda de la cara

constituint un petit rínxol que s'uneix amb la barba, tota la talla segueix ordres

geomètrics. L'expressivitat de la cara és un punt clau en l'obra ja que la imatge

havia de servir de motivació, establint el símbol d'un Déu que regna. El cap

inclinat i la mirada dirigint-se al devot que prega als seus peus, la finalitat

d'aquest rostre és mantenir viva l'autoritat divina des d'una profunda subtilesa

(la mirada pietosa).

Un altre tret característic de l'obra és la vestimenta, una llarga túnica

policromada que segueix les mateixes normes de simetria que la resta de la

composició. La túnica està tallada en plecs tubulars rígids que encara

accentuen més la geometria del conjunt. El cenyidor de la cintura provoca que

els plecs de la part superior siguin més estrets i lleugerament corbats marcant

sinuosament el moviment del torç i els de la part superior per contra son

rectes donant la sensació de la pesadesa del teixit, que cau a pes fins als peus.

El més interessant, però, és la policromia d'aquesta túnica. Els diversos

anàlisis efectuats a la Majestat Batlló confirmen que la tècnica utilitzada és el

tremp d'ou. La decoració pictòrica de la túnica representa un seguit de cercles

concèntrics amb motius vegetals, geomètrics a on hi predomina el color

vermell i el blau. La part final de la túnica conté un traç d'escriptura

identificada com a cúfica, el que ens fa identificar la imatge amb uns clars trets

orientalitzants. Aquesta influència oriental estaria protagonitzada per el

moviment produït pel comerç, regals o botins de guerra, un exemple seria la

conquesta de les Illes Balears per part de Ramon Berenguer III aliat amb els

pisans.

També cal destacar la inscripció del braç vertical de la creu, «Ibs nazarenzus rex

iv deorum «Jesús natzarè, rei dels jueus». Al revers de la creu hi ha representat

un Agnus Dei de color vermell i blau, just al centre de la creu.

El hieratisme, la frontalitat, la utilització de les geometries, la estilització del

cos, i la clara simetria que absorbeix tota la composició tenen un referent en la

iconografia bizantina caracteritzada per l'expressió d'autoritat, l'exaltació de la

grandesa per il·luminar els súbdits. A partir dels manuscrits de l'església

d'Orient es va poder observar i estudiar les imatges relacionades amb el

cristianisme. Aquesta influència oriental dóna peu a la interpretació de la

túnica de la Majestat Batlló. La manca de naturalitat és el tret característic

d'aquesta tipologia d'imatges, marca el distanciament entre el poder diví i els

seus destinataris. És la representació d'un Crist que involucra a l'ordre social el

qual quedarà de manifest en la política feudal del moment.

Igualment la Majestat Batlló va servir com a model per altres representacions

de Crist en majestat com per exemple la Majestat de Sant Boi de Lluçanès o la

Majestat de Santa Maria de Lluçà. Aquesta tipologia de representació de

majestat es va popularitzar molt a Catalunya durant el segle XII. Anteriorment,

però, aquesta imatge va ser molt popular a la ciutat de Lucca amb el Santo

Volto, un crist que es va fer molt popular a Europa durant el segle XI. Un

exemple molt clar de comparació és la Majestat de Beget del segle XII que es

troba a l'interior de l'església de Sant Cristòfol de Beget, es veu la coincidència

del treball de la túnica en formes tubulars, la talla del cap amb els ulls oberts i

sobretot la semblança en el pentinat i la barba. Igualment aquesta Majestat

també està realitzada en fragments com era habitual.

Com a conclusió m'agradaria esmentar l'article sobre la Majestat Batlló de

Joaquim Folch i Torres1 ja que dóna un punt de vista diferent a la resta

d'informació que es pot trobar sobre l'obra, informació relacionada amb el

context, la forma i la funció. Folch i Torres senyala la seva pròpia hipòtesis,

formulada el 1928 i que avui en dia després de diversos estudis de caire més

tecnològics encara podria tenir-hi cabuda. La idea d'identificar les imatges

tallades en fusta com a models d'orfebreria. L'estany que s'ha pogut trobar al

coll del Crist donaria una possibilitat a aquesta hipòtesis, igualment la Majestat

de Beget estava buida per dins com per fer-hi una fosa.

Tot i la manca de recursos econòmics en molts indrets del territori català, la

fervent introducció de l'imaginari cristià afavoria noves possibilitats de creació,

la talla en fusta i posterior policromat d'obres com a imitació pobra dels models

d'orfebreria. La necessitat d'adquirir una imatge digne de ser elogiada, cuidant

tant la forma, com l'estil però utilitzant materials més abundants i econòmics.

Així doncs, estudiar els antecedents metàl·lics seria una altra manera d'enfocar

l'estudi de la Majestat Batlló i totes les altres majestats existents.

1Folch i Torres, J., «Una Majestat Romànica», Gaseta de les Arts, Barcelona, 12/1928, I, 4, p. 1-2.