Mallorca Pagesa (revista nº 48)

Revista d’informació agrària 1MALLORCAPAGESA

Desembre 2009 - Març 2010. 2,5€Revista d’informació agrària nº 48

“El camp vol ser escoltat”

Revista d’informació agrària2 editorial

EL CAMP VOL SER ESCOLTAT ...... 2

AJUDES DE LA PAC PER AL 2010 .. 3

REUnió DE LA COMiSSió DE BiOSE-gURETAT DE LA COMUniTAT AUTò-nOMA DE LES iLLES BALEARS ..... 4

SEgOnS EL FEgA ELS PRODUCTOS AgRARiS DE LES BALEARS ESTAn EnTRE ELS QUE COBREn MÉS POC DE LA POLÍTiCA AgRÀRiA COMUnA .................. 6

AJUDES PER A LES EMPRESES DEL SECTOR COMERÇ i DELS SERVEiS . 6

DEVOLUCió PARCiAL DE LES

Sumari

MALLORCA PAGESARevista d’informació agrària

Edita: Unió de Pagesos

de Mallorca

C/ Manacor, 20 2º, 2ª

07006 PALMA (illes Balears)

Tel. 971 46 41 42

Fax 971 46 40 61

Delegació Comarcal d’inca

Centre BiT.

Carrer Sellaters, 25.

07300 inca

Tel. 971 88 70 06/971 88 70 96

Adreça de correu electrònic:

[email protected]

Web: http://unio-pagesos.org

Consell de Redacció:

gabriel Torrens, Jaume Pocoví,

Pere Calafat, Mateu Morro,

Miquel galmés.

DL: PM-155-1987

QUOTES DE L’iMPOST SOBRE HiDROCARBURS ALS AgRiCULTORS i RAMADERS .......................... 6

MOLT DE RETARD En EL PAgAMEnT DE LES AJUDES DEL 2008 i 2009 .. 7

PROJECTE DE VEnDA DiRECTA .... 8

L’ESCORXADOR D’ARTÀ i LA SOBiRAniA ALiMEnTÀRiA ..... 9

SEBASTiÀ COMPAnY i FRAnCiSCA MOnCADES: PER FER DE PAgÈS T’HA D’AgRADAR ......................... 10

PRiMERA AVALUACió D’Unió DE PA-gESOS DE MALLORCA DELS DAnYS PROVOCATS PER LES gELADES DELS DiES 11 i 12 DE MARÇ ...... 12

EL MERCAT ECOLògiC DE SAnTA MARiA ................... 15

inVESTigADORS DE LA UiB DESCO-BREiXEn Un nOVEDóS SiSTEMA DE COnSERVACió DE L’OLi ........... 20

PROgRAMA DE COnTROL inTEgRAT DE LA TUTA ABSOLUTA ............. 22

LA JUBiLACió ALS 67 AnYS ....... 24

Unió DE PAgESOS DEMAnA QUE S’ACTUÏ PER RESOLDRE ELS PRO-BLEMES D’inUnDACiOnS A LES TERRES AgRÍCOLES ................ 26

nOVETATS FiSCALS En iRPF, iVA i SOCiETATS PER A 2010 ........... 28

El mes de novembre passat la mobilització conjunta de les prin-cipals organitzacions agràries va posar damunt la taula la profunda crisi del sector agrari i la necessi-tat d’adoptar mesures urgents. El govern espanyol no va poder girar la vista cap a una altra banda i es va obrir una roda de negociacions, ara encara en curs, per tractar d’arribar a acords entorn d’un bloc de mesures fiscals i financeres que donin un poc de futur al sector primari, entre les quals hi ha la revisió de les desbordades tarifes elèctriques. Es venen fent reunions i el que transcendeix és l’escassa consistència de les coses que l’ad-ministració està disposada a fer.

no sabem si les intencions són de voltar la figuera, i matar al tema sense prendre mesures efectives, amb la finalitat de passar el perí-ode de presidència espanyola de la UE; si és que no es té una clara

consciència de la crisi que estam passant els agricultors o si hi ha intencions de fer coses positives de bon de veres per la pagesia. Voldríem que l’opció presa fos aquesta darrera.

Si no es fan passes endavant aviat, tornarà plantejar-se la necessitat de la mobilització i de l’actuació coordinada de les organitzacions agràries en be-nefici dels interessos del sector primari, perquè les actuacions de l’administració fins ara s’han dedicat sobre tot a salvar les empreses automobilístiques i les corporacions financeres i no s’han tornat enrecordar dels agricultors i ramaders. Fan falta mesures efectives en matèria fiscal i de finançament que arribin a les empreses agràries, preses des del govern de l’estat i seguides des de les comunitats autònomes. El camp vol ser escoltat.

EL CAMP VOL SER ESCOLTAT

Revista d’informació agrària 3notes

LA COOPERATiVA AgRÍCOLA DE Só-LLER PRESEnTA EL PROJECTE CAP-VESPRE ............................... 28

DOCUMEnT DE PROPOSTA PER L’ADOPCió DE MESURES En MATÈRiA

D’EnERgiA ELÈCTRiCA PER AL SEC-TOR AgRARi ......................... 30

LES TARiFES ELÈCTRiQUES AL SECTOR AgRARi UnA ARgOLLA PEL COLL DELS PAgESOS ............... 31

OFERTA En RiSCOS LABORALS .... 31

PROgRAMA DELS CURSOS DE FORMACió FEBRER-MARÇ-ABRiL DE 2010 .............................. 31

El govern Balear ha convocat els ajuts lligats al Pagament Únic per a l’any 2010. S’estableix un termini fins el 30 d’abril per a que els agricultors puguin presentar la seva sol·licitud única. En el mateix termini els agricultors que ho desitgin hauran de sol-licitar l’assignació gratuïta dels drets procedents de la reserva nacional.

La norma publicada pel govern Central sols és per a dos anys, el 2010 i el 2011. El 2012 es desa-coblaran més sectors, restant sols acoblades les ajudes de vaques dides i l’ajut al cotó, per la qual cosa s’haurà de publicar una altra norma.

La principal novetat d’enguany són els programes establerts dins del marc de l’article 69 del Regla-ment del 2009, concretament el foment de rotacions de cultiu en terres de secà, l’ajuda específica a la qualitat dels llegums, l’ajuda específica a la comercialització d’oví i cabrum en denominació de producció de qualitat, l’ajuda espe-cífica a carn d’oví i caprí integrada en explotacions agrupades, boví de llet per compensar les desavantat-ges específiques en zones econò-micament vulnerables o sensibles i productes lactis en sistemes de qualitat reconeguts.

El cobrament de les ajudes està subjecte al compliment de la condicionalitat (requisits legals i bones pràctiques), així com a les retencions per modulació als pa-gaments superiors als 5.000 euros.

AJUDES DE LA PAC PER AL 2010

Els fons d’aquests ajuts són tots d’origen comunitari i a l’es-tat espanyol estan oportunament complementats amb altres línies d’actuació finançades amb fons nacionals dels Pressupostos Gene-rals de l’Estat, recollides en altres normes en vigor.

Beneficiaris del Règim de Pagament Únic

Els beneficiaris del Règim de Pagament Únic seran els agricul-tors que:

a) Siguin titulars de drets de pagament únic per les assignacions realitzades en els anys 2006 a 2009 o que es tractin de receptors de drets transferit per cessió.

b) Que obtenguin drets de pa-

gament únic derivats de:

- El desacoblament total, a l’any 2010, dels règims d’ajut als cultius herbacis, prima a la qualitat del blat dur, olivar i primes per ovella i cabra.

- La integració en el règim, a l’any 2010, de les superfícies amb plantacions de cítrics existents a 30 de setembre de 2006, de l’ajut a la destil·lació de l’esperit d’ús de boca i la prima a l’arrabassada de vinyet.

- Que obtenguin drets de paga-ment únic de la reserva nacional o mitjançant cessions.

Al·legacions a l’assignació provisional de drets de pagament únic

Revista d’informació agrària4 notes

Aquells agricultors que estiguin en desacord amb les dades corres-ponents als drets provisionals que se’ls comuniquin podran presentar al·legacions del 1 de febrer al 30 d’abril de 2010. Es podrà sol·licitar la rectificació de les dades errònies comunicades, l’actualització dels drets provisionals per canvi de titularitat i nous drets d’ajut amb càrrec a la Reserva Nacional.

Canvis en Oví i Caprí

Les primes per ovella i cabra desapareixen i s’incorporen al pa-gament únic. Es creen dues noves ajudes:

- Ajut específic destinat a productors d’oví i caprí amb una producció emparada per denominacions de producció de qualitat. Per optar en aquest ajut

els ramaders hauran de comerci-alitzar en programes de qualitat la producció d’almenys el 25 % de les reproductores elegibles de l’explotació.

- Ajuts destinats a agricultors d’oví i caprí amb explotacions orientades a la producció de carn, amb la finalitat de compen-sar els desavantatges específics lligats a la viabilitat econòmica d’aquesta casta d’explotacions. Destinada a les explotacions ramaderes que s’agrupin entre elles per a millorar la seva com-petitivitat i garantir així la seva permanència a l’activitat.

Sector lacti

Es creen dues noves ajudes:

- Ajuts per compensar els desavantatges específics que afecten els productors del sector lacti a zones econòmicament

vulnerables o sensibles des del punt de vista mediambiental i per a tipus de producció eco-nòmicament vulnerables, que inclou totes les illes Balears.

- Ajuts per fomentar la pro-ducció de productes lactis de qualitat. Que a les Balears sols pot ser d’aplicació a la producció ecològica i al formatge de Maó.

Foment de rotacions de cultiu en terres de secà

Muntant complet de l’ajut base: 60 euros per ha.

Superfície màxima amb dret de pagament per beneficiari: 100 ha.

S’han de respectar els per-centatges de guarets establerts (15-25%).

S’ha de cultivar com a mínim el 20 % amb lleguminoses, olea-ginoses o proteaginoses.

Sols inclou les zones amb rendi-ments en secà de 1,2 i 1,8 tn/ha.

El dia 11 de febrer es va reunir per primera vegada la Comissió de Bioseguretat de les illes Balears, presidida per la Directora general d’Agricultura. Les competències d’aquesta comissió són tramitar i formular la proposta d’autoritza-ció de les activitats d’utilització confinada d’OMG i d’alliberament voluntari d’aquests organismes per a qualsevol propòsit diferent de la comercialització; emetre un informe en els supòsits de comunicació d’utilització confi-nada d’OMg, en què, si escau, pot proposar les actuacions que hagi de dur a terme la direcció general competent en matèria

d’agricultura; vigilar i controlar les activitats que regula la Llei 9/2003, de 25 d’abril, per la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, allibera-ment voluntari i comercialització d’organismes modificats genèti-cament; informar, amb caràcter preceptiu, sobre totes les dispo-sicions que es dictin per aplicar i desplegar el Decret 66/2007 en matèria d’utilització confinada i d’alliberament voluntari d’OMg per a qualsevol propòsit diferent al de la comercialització; exer-cir qualsevol altra funció que li correspongui d’acord amb la normativa vigent. Es tracta d’un

òrgan d’assessorament en matèria d’organismes modificats genètica-ment, en especial amb la funció d’informar sobre l’establiment, desenvolupament i aplicació dels plans de seguiment de varietats modificades genèticament.

S’informà als assistents dels resultats de la campanya 2009 i de les actuacions fetes. S’informà també de la necessitat de posar en marxa del pla de vigilància i control de cultius OMg per a l’exercici 2010. La presidenta de la Comissió posà de manifest la necessitat de traslladar totes les dades que es generin al Ministeri competent en la matèria.

REUnió DE LA COMiSSió DE BiOSEgURETAT DE LA COMUniTAT AUTònOMA DE LES iLLES BALEARS

Revista d’informació agrària 5La recepta millor per a injectar líquid a la teva empresa

2010

Línia de fi nançament d’avals i interessos de préstecs de circulant per a PIMES. Fins al 30 de juny.Línia d’ajudes per a PIMES de comerç i serveis. Fins al 27 d’abril.Línia d’ajudes per a PIMES de la indústria. Fins al 7 de juny.

Revista d’informació agrària6 notes

Els beneficiaris de drets defini-tius de pagament únic de la cam-panya 2009 a les Balears, segons dades oficials del FEGA, varen ser 5.717 i els drets foren 89.133 per un import de 15.176.833,99 € amb un valor mitjà per dret de 170,27 i un import mitjà per beneficiari de 2.654,68. Aquest valor mitjà és dels més baixos de l’estat, sols superat pel País Valencià, amb un valor mitjà de 827,86 i galícia amb 2.449,57. Castella i Lleó amb 6.931,77 i Aragó amb 5.830,09 de mitja són els que cobren més. La mitja estatal per beneficiari va ser de 4.124,46 €. Els agricultors de l’estat cobraren per tant una mitja del 36 % més que els agri-cultors de les Balears. Aquesta xifra ve a confirmar el que des de diferents sectors s’ha dit: degut a la nostra estructura productiva les ajudes de la PAC ens discriminen molt. Si a més a més comptam els

SEgOnS EL FEgA ELS PRODUCTOS AgRARiS DE LES BALEARS ESTAn EnTRE ELS QUE COBREn MÉS POC DE LA POLÍTiCA AgRÀRiA COMUnAL’any 2009 els pagesos de les Balears cobraren de mitja un 36 % menys que la resta d’agricultors de l’estat

La Conselleria de Comerç i indústria ha convocat una línia d’ajudes dirigides a dos progra-mes: foment del comerç de pro-ductes autòctons i artesanals de les illes Balears i modernització del comerç i dels serveis i la seva adaptació a criteris de competi-tivitat i qualitat.

Les empreses beneficiàries han de disposar de Document de Qualificació Artesanal, ser mestres artesans amb Carta de Mestre Artesà o artesans amb Carta d’artesà. Se subvenciona

l’adquisició d’immobilitzat per millorar el procés de producció o la comercialització del producte autòcton o artesans. També se subvenciona l’assistència, en qualitat d’expositor, a fires d’ar-tesania que es facin fora de l’illa de residència. En l’apartat de foment de productes autòctons i artesanals, les empreses amb marca de garantia, denominació d’origen o indicació geogràfica tendran una subvenció del 40 % de la inversió amb un màxim de 25.000 euros. La resta d’empre-

ses tendrà un 30 % de la inversió amb el mateix màxim.

Pel que fa a l’ajut als comerços se subvenciona obra civil d’instal·-lacions per reformar i innovar els establiments, adquisició d’equi-pament i altres conceptes. La subvenció té en tots els casos una limitació de 25.000 euros amb un percentatge que va del 16 al 22 %.

El termini de presentació de sol·licituds és fins el dia 27 d’abril del 2010 o fins l’acaba-ment de la quantia econòmica de la línia.

sobrecostos de la insularitat i les limitacions d’un mercat insular entendrem perquè els pagesos de

les illes Balears estan sempre su-portant unes condicions adverses i injustes.

AJUDES PER A LES EMPRESES DEL SECTOR COMERÇ i DELS SERVEiS

Revista d’informació agrària 7notes

El mes d’abril s’obrirà el termini per sol·licitar la devolució parcial de les quotes de l’impost sobre Hi-drocarburs satisfetes per comprar gasoli agrícola, amb aquesta finali-tat s’haurà de fer una presentació

telemàtica a través d’internet, fent constar el niF, el mitjà emprat (tractor, altra maquinària agrícola, motors fixos i altres), la matrícula dels vehicles, el tipus i número de fabricació de les màquines, da-

des de les factures, import i codi d’identificació minorista del lloc on s’ha comprat. Els agricultors han d’estar inscrits en el cens d’em-presaris, professionals i retenidors (model 036 o model 037).

DEVOLUCió PARCiAL DE LES QUOTES DE L’iMPOST SOBRE HiDROCARBURS ALS AgRiCULTORS i RAMADERS

En el passat Consell Agrari inte-rinsular la Conselleria d’Agricultura va donar compte de l’estat dels ajuts. Pel que fa a la PAC, de la campanya 2009 queden pendents alguns pagaments amb un valor d’uns 2,5 milions d’euros. Allà on hi ha més retard és en les mesures agroambientals del 2009 ja que quedaven pendents gran part dels expedients en agricultura ecològi-ca, races autòctones, lluita contra l’erosió, agricultura integrada i indemnització compensatòria. També estan pendents de pagar la major part de les incorporacions de joves de l’any 2009 i la major part d’ajudes a la modernització (plans de millora) i valor afegit (indústries) d’aquest any. no s’ha pagat tampoc l’ajuda a les vaques

(proagro) de l’illa de Mallorca cor-responent a l’any 2009. Fins i tot queden alguns expedient de joves de 2008 i molts de plans de millora del 2008. Pel que fa al temporal de gener del 2009 mancaven resoldre uns 60 expedients pel que fa a plàstics i cítrics i uns altres 56 pel que fa a patata.

La línia de capital circulant va tenir 328 sol·licituds de les quals se n’arribaren a resoldre positivament unes 209. Està prevista una nova convocatòria amb el remanent dis-ponible. Els ajuts a les ADV i Atrias del 2009 també estan pendents de pagar i queden uns 25 expedients d’ADS també pendents. Hi ha unes 506 sol.licituds de races autòctones en extensiu del 2009 pendents de resoldre.

En agricultura integrada hi ha hagut 161 sol·licituds (158 sol-licituds de productors individuals, 2 d’agrupacions de productors i una envasadora). Els inscrits en el consell regulador són 108 amb un total de 2.852 hectàrees.

Pel que fa al Contracte Agrari es va informar de la intenció de dur-lo a la pràctica a través d’un pla pilot centrat en dos o tres mu-nicipis. Es va parlar d’elegir-ne 1 o 2 de cerealistes i un altre amb altres conreus o amb zona vulne-rable als nitrats.

Pel que fa al futur de les Cam-bres Agràries encara no s’ha adop-tat una resolució definitiva si bé en alguns casos s’han produït cessions d’ús a un ajuntament (Consell) o a una cooperativa (Llucmajor).

MOLT DE RETARD En EL PAgAMEnT DE LES AJUDES DEL 2008 i 2009

Revista d’informació agrària8 temes

Les noves tendències en la dis-tribució alimentària, en especial la concentració de les compres en el mercat interior de les illes i la conseqüent concentració de la distribució, estan duent a un carreró sense sortida les produc-cions agroalimentàries locals i, a la vegada, provocant una crisi dels establiments comercials que es dediquen a aquest àmbit. La progressiva desaparició de peti-tes empreses no s’està aturant i a la nostra comunitat autònoma aquest fet és de cada vegada més important.

El problema, que és general arreu de l’estat i arreu del món, a les illes Balears està adoptant unes peculiaritats pròpies i més intenses. Estam a un nivell molt baix pel que fa a la presència del petit comerç alimentari, i el que és pitjor, la tendència sembla que

va en augment.La Conselleria d’Agricultura i

Pesca ha posat en marxa en els darrers anys la marca “Produc-te local”, que es troba en fase d’implantació i promoció. Aques-ta iniciativa pot ser un reforç positiu per a la comercialització agroalimentària local. Seguint aquesta línea de treball i amb la finalitat de pal·liar, en part, les di-ficultats que tenen els agricultors i ramaders mallorquins, la Unió de Pagesos de Mallorca està realitzant un projectefinançat destinat a do-nar un impuls a la comercialització de productes locals. La finalitat del treball és ·l’elaboració d’una eina que serveixi per posar en contacte productors, consumidors i grups de consum. Aquesta eina consisteix en l’a realitzacióel-laboració d’un catàleg i una plana web. Els principals objectius del

PROJECTE DE VEnDA DiRECTAprojecte són:

Cercar formes alternatives de comercialització a les ja exis-tents i que aquestes siguin més justes i dignes pels productors locals i al mateix temps oferir uns preus més assequibles pels consumidors, proporcionant noves eines i estratègies de comercialització als productors agrícoles mallorquins, per tal que puguin tenir una sortida més fàcil del seu producte.

Impulsar i promocionar el con-sum de productes locals a l’illa de Mallorca.

Impulsar el coneixement i l’exportació de productes típics mallorquins, com poden ser la so-brassada o la tomàtiga de ramellet.península

Establir connexions entre diferents grups de consum i pro-ductors, i a l’inrevés.

Difondre entre la població de les illes balears el producte local, tant pel que fa a les seves carac-terístiques productives generals com pel que fa a informació referida a productes concrets i a la difusió dels productors i de les diverses modalitats d’accés a aquests productes.

Disposar d’elements informa-tius manejables que puguin ser posats a disposició dels consu-midors i que reforcin, aportant informació, la feina de comerci-alització dels productes locals.

D’aquesta manera, el pro-jecte servirà per elaborar una guia informativa de tots els productors locals que fan venta directa. Per fer aquesta eina més còmoda pels consumidors, la cerca es podrà fer per pro-ducte (vi, oli, fruits secs, fruita fresca, etc.), per productors (ordenats alfabèticament) o per municipi. A més a més, la plana web permetrà classificar els productes i productors per tipus de producció (convencional, in-

Revista d’informació agrària 9temes

El concepte de sobirania ali-mentària no és igual que el de seguretat alimentària, però hi té a veure. La sobirania alimentària és el dret d’un poble a posseir una agricultura d’acord amb la seva cultura i necessitats. Afecta el model econòmic i cultural, ja que en proposa un canvi. És l’antítesi de la globalització alimentària ul-traliberal. Sobirania alimentària és fer que els països pobres recu-perin la seva capacitat de produir aliments per a la seva població i no basin la seva agricultura en els monocultius d’exportació; és fer que es recuperin la races i les varietats tradicionals que possibi-liten la diversitat alimentària i és aconseguir que els ametlerars del mediterrani segueixin complint les seves funcions territorials i alimentàries sense haver de dur les ametles de Califòrnia. La seguretat alimentària, en canvi, afecta les condicions sanitàries dels aliments, no la manera com han estat produïts o comercialit-zats. És un concepte més fred i sense connotacions ideològiques perquè ningú qüestiona el dret a disposar d’aliments segurs.

El que passa és que la segure-tat alimentària sols és possible en un context de sobirania alimen-

tària. Perquè la traçabilitat que permet conèixer el procediment d’elaboració d’un aliment sols és factible a través de la producció alimentària local. L’alimentació reduïda a un problema de reduc-ció de costos en l’escala industrial du a fets com les dioxines, les vaques boges, les hormones, els additius perillosos i l’engany al consumidor. Com més local sigui una producció alimentària més control en podrà tenir la societat i més segura en serà la producció.

Per a produir aliments man-quen infrastructures. El procés de globalització les destrueix i les concentra en els grans grups econòmics. A molts de llocs ja no hi ha una indústria capaç de processar els aliments. Abans hi havia fàbriques de conserves, congelats, aliments elaborats, xarcuteria, escorxadors, viveris-tes, productors de llavors, en-vasadores de llet, formatgeries, farineres, fàbriques de pastes i galletes i tota una trama que lligava l’alimentació a les neces-sitats de la comunitat. Quan els efectes de la globalització es fan sentir aquesta trama tendeix a desaparèixer. no es pot sembrar blat d’una determinada varietat perquè ja no hi ha farinera, no es

pot fer pebre bo per la sobrassa-da perquè ja no queda cap molí o no es poden fer endiots per nadal perquè ja no hi ha lloc on sacrificar-los. La normativa de la UE propicia el desastre amb l’ex-cusa de la seguretat alimentària i obliga a tancar les infrastructu-res supervivents. Es demanen els mateixos requisits als pagesos que volen elaborar aliments artesa-nals que a una gran indústria i es fan inviables moltes activitats. Quan un lloc perd la capacitat de produir aliments per a la seva població es diu que s’ha convertit en un desert alimentari.

Ara la Cooperativa Agrícola d’Artà i l’ADS del Llevant han demanat que es torni obrir l’es-corxador d’Artà. Aquesta reivin-dicació és bàsica si no es vol que Artà i tota Mallorca esdevenguin un desert alimentari. Si es volen fer productes de qualitat hi ha d’haver infrastructures que els facin possible. L’escorxador d’Ar-tà permetria que es mantengués, facilitant la seva diferenciació i traçabilitat, una producció ovina i porcina lligada al territori i man-tenir viva la ruralia de la zona. És una reivindicació destinada a tenir èxit que mereix que sigui escoltada.

L’ESCORXADOR D’ARTÀ i LA SOBiRAniA ALiMEnTÀRiA

tegrada o ecològica), destacant els productors que facin feina amb “varietats locals”.

Les condicions indispensables per a participar en el projecte son produir a l’illa de Mallorca i vendre, al menys una part de la producció, directament al con-sumidor en mercats setmanals, fires de pobles, places i mercats municipals, en la pròpia explota-ció, a domicili, a través de grups de consum, etc.

Tant en el catàleg com en l’enllaç de la plana web, cada

productor disposarà d’una fitxa amb informació sobre els pro-ductes que produeix, una breu descripció de la explotació i les seues dades de contacte. A més a més podran posar un parell de fotografies del producte final o de la finca. Cal destacar que els productors participants en el projecte han de produir a l’illa de Mallorca, però que a través de la plana web, els possibles consumi-dors poden ser de qualsevol lloc.

Encara que el projecte finançatté una durada d’un any,

la Unió de Pagesos mantindrà actualitzada l’enllaç de la plana web que estarà associat a la pla-na web de la pròpia Unió. Tots el productors que compleixen les condicions per formar part del projecte i estiguin interessats, poden contactar amb la Unió de Pagesos, a la nova delegació comarcal d’Inca, situada en el Centre BIT (despatx 14).

Tel: 971887006 – 971887096Fax: [email protected]@gmail.com

Revista d’informació agrària10 entrevista

És difícil viure del treball del camp?

Sebastià. El meu pare, amb molta menys activitat que la que duim nosaltres, va viure, va comprar terres i ens va pa-gar els estudis. nosaltres hem quadruplicat l’activitat i anam com podem. Quan ens casàrem el meu sogre ens va regalar un bou viu que vàrem vendre a 610 pessetes el kg de canal i ara el venem a 2,90 € a cobrar en dos o tres mesos.

Francisca. Fa 25 anys, amb 8

vaques i unes 20 quarterades un pagès podia fer feina i guanyar doblers i ara dues persones, amb 5 tractors, molt més besti-ar i 200 quarterades encara han d’anar a cercar un jornal a una altra banda.

Els preus estan per davall els costos de producció?

Francisca. Les porcelles les veníem a 5.000 pessetes i el preu mig d’enguany ha estat

SEBASTiÀ COMPAnY i FRAnCiSCA MOnCADES: PER FER DE PAgÈS T’HA D’AgRADAREn Sebastià i na Francisca són pagesos i se’n senten orgullosos

Des de quan vos dedicau a l’agricultura?

Francisca. Mon pare feia de pagès. Després em vaig casar amb en Sebastià i fèiem feina al Mercapalma els matins i els horabaixes ajudàvem a les fei-nes del camp.

Sebastià. El meu pare i el

meu padrí tenien vaques de llet. Mon pare també tocava cereals, vinya, fruits secs... Vàrem tenir la desgràcia de perdre mon pare d’un atac de cor als seixanta anys i vàrem canviar les vaques de llet a vaques dides. El problema era haver de munyir els matins ja que seguírem fent feina al Mer-capalma durant uns anys.

Complementàveu la pagesia amb altres feines?

Sebastià. Sí, quan hi va haver la crisi dels anys setanta mon pare ens va aconsellar que cer-càssim un jornal a un altre lloc perquè la pagesia de cada cop es posava més malament. Vaig passar a fer feina a un ajunta-ment i na Paquita es va dedicar per complet a l’agricultura. Començàrem una nova etapa. Vàrem anar ampliant: posàrem ovelles, unes quantes truges i agafàrem més quarterades de secà a Consell i Binissalem. i en agafar més terra hem hagut de menester més maquinària. Això ho completam fent feina a una granja de bous.

“Tant na Francisca com en Sebastià estimen el camp i s’hi dediquen, amb l’ajut del seu fill. Els agradaria poder

seguir en aquesta activitat.”

Revista d’informació agrària 11entrevista

de 30 € i n’hem venudes a 23 €.

Sebastià. Fa 25 anys amb la collita d’ametles encara podies comprar mitja quarterada de terra i ara no les pots collir perquè el que treus no basta per pagar la màquina vibradora. Fa 30 anys només el pinyolí de la garrova et bastava per fer un bon jornal. Ara tan sols no val la pena collir la garrova. Enguany les garroves les hem donades a les ovelles. Les ametles sols les hem collit a les finques on hi estàvem obligats i hi hem hagut d’afegir.

I els animals com van?

Francisca. Els mens tenen un preu molt baix. Els venem a uns 40 €. Les ovelles mengen pastu-ra i el que poden arreplegar. no pots comprar res. Són totalment

extensives. És la manera com pots anar fent. i enguany, quan ens hem acostat a nadal el preu encara ha baixat.

Sebastià. Els bous van pitjor que les ovelles. Però jo som la tercera generació de vaquers i mentre tengui salut vull bous i vaques a ca nostra. La rendi-bilitat és mínima. Ens salvam perquè la fibra la feim nosaltres i els vedells els tenim 6 o 7 mesos amb sa mare. També els donam la farina que feim amb el nostre gra. Tenim 11 vaques dides i un semental, tots de races càrniques.

Quines altres activitats feis?

Sebastià. Arreplegam palla pels nostres bous i per vendre. L’embalam i la venem. Això fa que necessitem maquinària

adequada. Sempre estam atents als mercats de maquinària, en especial na Paquita.

Francisca. Ara també duim unes 5 quarterades de vinya i això ens obligarà a haver de comprar un tractoret petit per poder fer-hi la feina.

Com veis el futur?

Sebastià. Tenc coratge de veure que el nostre fill, que té 21 anys, vol fer de pagès. Però em deman si podrem tirar endavant.

Francisca. Som pagesos i ens agradaria poder-hi viure. n’es-tam orgullosos i anam cara ben alta de fer de pagesos. Però per estar en aquesta feina, i més en la ramaderia, t’ha d’agradar.


Les gelades dels darrers dies a l’illa de Mallorca han tengut proporcions sense precedents. La gelada ha estat molt forta en especial els dos darrers dies. En cultius d’olivar i ametlers de la Serra de Tramuntana s’ha arribat a -7ºC. A sa Pobla el dies 10 i 11 es va arribar al -2ºC i a zones del Pla s’ha arribat a -3ºC. Els danys s’han precipitat degut a la llarga durada de les gelades fent que els diversos mètodes de lluitar contra ells fossin ineficaços.

Ametlers i garrovers: en zones concretes hi ha mals del 100 % de l’anyada

Els arbres de varietats tradi-cionals mallorquines, de floració primerenca, han estat afectats de manera diferent a les vari-

etats més modernes de floració tardana. Però en algunes zones s’observa molt d’ametló cremat. A plantacions de la zona del Rai-guer aquesta cremada d’ametló es concreta en percentatges d’entre el 20 % i el 60%. A zo-nes de la marina de Llucmajor aquesta afectació és del 100 %. A plantacions més modernes de la zona del Raiguer i Palma s’hi detecta molta flor en terra. Tam-bé es constata garroví ennegrit en garrovers de la Serra de Tra-muntana i certes zones de l’illa.

Els albercoquers més primerencs han estat molt afec-tats i en algunes plantacions de Porreres, Palma i Sant Joan s’haurà perdut tot el fruit. En altres fruiters els mals han es-tat menors degut al retard de la floració induït per les baixes temperatures d’aquest hivern.

PRiMERA AVALUACió D’Unió DE PAgESOS DE MALLORCA DELS DAnYS PROVOCATS PER LES gELADES DELS DiES 11 i 12 DE MARÇ

Hortalissa: la gelada ha fet malbé plantacions de Porreres, Manacor i comarca

La producció hortícola ha re-but de manera significativa els efectes de la gelada. Els danys no són uniformes a tota l’illa i tam-bé s’hauran de deixar passar un temps per tal de poder avaluar la seva magnitud. La gelada ha fet malbé diverses plantacions d’hortícoles a l’aire lliure de la zona de Felanitx, Porreres i Manacor. Els cultius afectats han estat: carabassó, pebre, carabassa, tomàtiga, mongeta, síndria i meló, entre altres. Hi ha cultius ja totalment destruïts i altres en percentatges variables d’afectació. Els perjudicis eco-nòmics són quantiosos. Amb el pas dels dies s’acabarà de veure el mal causat a cultius com el de la síndria i es podrà tancar una quantificació més precisa.

Patata de sa Pobla: molt de mal

Encara que també és prest per a poder avaluar els mals en patata, ja estam en condicions de dir que l’anyada, tant de pa-tata d’exportació com de patata dirigida al mercat insular, haurà estat seriosament afectada per les gelades. El dia 11 la gelada a sa Pobla va ser de molt llarga du-rada (-2ºC a les 20,30 del dia 10 i la temperatura es va mantenir sota zero durant 12 hores, fins a


arribat a -0,7ºC tornat colpejar les plantacions. La producció de patata pot estar molt afectada i, en tot cas, patir un retard que en pot dificultar la comercialit-zació.

Inundacions generalit-zades

A banda d’aquests danys es va concretant una problemàtica d’inundacions permanents que afecta greument la zona de Sant Jordi i que es fa extensiva a altres zones de Mallorca (Muro, Montuïri, Algaida i el Pla de Mallorca en general), causada sobretot pel mal estat de les sí-quies, albellons i torrents. Unió de Pagesos de Mallorca considera que aquesta situació reclama l’actuació urgent de l’admi-nistració competent netejant els cursos d’aigua i eliminant aquests embassaments.

les 8,00 del dia 11). Els pagesos acabaren l’aigua i no varen poder

regar per protegir les plantes. El dia 12 les temperatures han


n’Antoni Feliu és un dels joves pagesos més actius de Mallorca i a la vegada, entre altres coses, és el President de l’Associació de Varietats Locals de les Balears.

Quins són els objectius de l’Associació?

Conservar i potenciar les varie-tats vegetals locals de les Balears, tant de fruites, raïms, cereals, hortalisses com de qualsevol tipus

de planta cultivada. A la vegada volem que sigui reconeguda la gent que ha guardat aquest valu-ós patrimoni. Si desapareixen els pagesos també desapareixen les varietats i les races autòctones.

En quin estat es troba aquest patrimoni?

Tenim unes 850 varietats úni-ques de les Balears, com a mínim, perquè no estan totes cataloga-

En Manel Martí va ser elegit com a nou secretari general d’Unió de Pagesos de Menorca. En Manel és l’amo de granada de Dalt, d’es Migjorn, i substitueix a Antoni Moll, que ha ocupat el càrrec durant els darrers vuit anys. Així es va decidir per unanimitat en el Viiè Congrés que es va celebrar a es Mercadal dia 5 de desembre passat. En Manel Martí va afirmar que el seu objectiu serà el de “defensar els interes-sos del camp”. L’elecció, com és habitual en Unió de Pagesos de Menorca, es va fer a través d’una llista oberta. “No m’esperava l’elecció”, va dir el nou secretari general, “però hi faré front amb il·lusió”. Al mateix temps es va renovar una part del secretariat d’Unió de Pagesos.

MAnEL MARTÍ nOU SECRETARi gEnERAL D’Unió DE PAgESOS DE MEnORCA

AnTOni FELiU: EL PATRiMOni DE VARiETATS VEgETALS DE LES BALEARS ÉS Un DELS MÉS gRAnS DE L’ESTAT

des. Però per desgràcia les ins-titucions no ens acompanyen en la feina. Volem que s’hi treballi a fons i per ara no hi ha un banc de llavors que tengui la funció de conservar i promoure les llavors locals.

Què es podria fer?Promoure els estudis oportuns

i actuar abans que tot aquest conjunt de plantes es perdi per a sempre. També s’ha de fer feina en la comercialització d’aquests productes. La manca d’iniciatives és culpa de l’administració: no hi ha una consciència entre els responsables polítics.

Quins projectes teniu?no tenim doblers, no ens cre-

uen i tenim un suport escàs. L’ob-jectiu es canviar aquest estat de coses, fomentar la sembra de les varietats locals i posar en marxa la selecció de llavors d’hortícoles i cereals. Així podrem sembrar bona llavor.


El Mercat Ecològic de Santa Maria es va posar en marxa l’estiu del 2007, amb el suport d’entitats com l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, el Consell insular de Mallorca, la Mesa Agrària de Ma-llorca i Unió de Pagesos de Mallor-ca. L’experiència d’aquest punt de venda exclusiu de productes d’alimentació ecològica ha estat molt exitosa, tant pel que fa als venedors com pel que fa als con-sumidors. La circumstància que

explica el bon èxit del mercat és la seva ubicació en el marc del mercat dels diumenges de Santa Maria, un dels més concorreguts de Mallorca. La gran afluència de gent facilita les vendes i els contactes.

Davant la necessitat de donar suport a aquest projecte els pro-ductors es varen integrar en una associació i l’Associació Mercat Ecològic es va constituir el 5 de juny del 2008.

PRODUCTES QUE FAN NATURADes de fa una sèrie d’anys, co-

mençant en els països anglosaxons i estenent-se a d’altres indrets, s’ha difós el concepte de custòdia del territori. Aquest mecanisme permet un suport al manteniment dels espais gestionats pels agricul-tors i de gran interès paisatgístic i mediambiental. Es tracta d’un conveni entre l’entitat de custò-dia i la propietat de l’espai que es vol preservar. L’objectiu és

EL MERCAT ECOLògiC DE SAnTA MARiA

FONS EUROPEU AGRÍCOLA DE DESENVOLUPAMENTRURAL:

EUROPA INVERTEIX EN LES ZONES RURALS

Revista d’informació agrària16

xeixa ha deixat de ser sols un record del passat. Hi ha gent a Mallorca que fa xeixa i que amb la seva farina en pasta un bon pa moreno. Tant el moviment Slow Food com productors de per tot arreu han volgut demostrar que és possible recuperar la relació entre la natura i l’art, entre la tradició i la modernitat, entre la tècnica i l’artesania alimentà-ria. Una mostra n’és aquest pa.

La xeixa és un blat de qualitat que fa la farina blanca i més saborosa que els blats ordi-naris. El pa de les Balears, d’al-tra banda, té un reconeixemnt universal del qual se’n troben rastres ja en els encliclopedistes francesos del s. XViii. El nostre pa sempre s’ha identificat amb el pa moreno, de pasta més dura que el pa blanc i que aprofita tota la farina. Millor si és inte-gral i no se n’ha separat el segó.

FAVES TEnDRESLes faves són uns llegums in-

dispensables en la nostra cuina i, en general, en una alimenta-ció de tipus mediterrani. Són una planta d’horta que sovint

fomentar pràctiques agràries sostenibles a través d’acords voluntaris. Els beneficis són per a la col·lectivitat i per a les fin-ques custodiades.

La iniciativa ha pres força a Menorca i ha suposat un compro-mís en la comercialització dels productes elaborats en els llocs integrats a la xarxa. Entre altres coses el catàleg de les producci-

ons d’aquests llocs menorquins inclou l’oli, la fruita, el format-ge, la carn, els embotits i el pa. Tots són productes elaborats des d’una visió integrada d’agri-

cultura i respecte a la natura. Es poden adquirir a Mallorca al Mercat Ecològic de Santa Maria.

PA DE XEiXADes de fa temps el pa de

temes



Revista d’informació agrària 17

es fa bé en secà ja que els seus requeriments hídrics són limi-tats. Aguanten bé les gelades i tenen la propietat de sintetitzar el nitrogen elles mateixes, amb l’ajut de diversos microorganis-

mes, i fixar-lo en el sòl millorant la fertilitat de la terra.

La política agrària europea ha deixat aquestes plantes tan útils de banda. També ha jugat el seu paper en aquesta marginació el canvi d’hàbits alimentaris. Les faves, a més de seques, sempre s’han consumit tendres, que és quan són més fàcils de digerir. Les faves mallorquines són de gran qualitat. Les seves propi-etats alimentàries són moltes. Són riques en calories i en vi-tamines. El consum de faves tendres ajuda també a eliminar greixos de les artèries disminu-int el nivell de colesterol. Tenen propietats diürètiques, depura-tives i antireumàtiques.

TOMÀTigA DE FERROPoques hortalisses hi ha tan

saboroses com les tomàtigues.

i, entre elles, les tomàtigues de ramellet, amb les seves múltiples varietats, hi tenen un lloc destacat. Les tomàtigues de ferro de boníssim sabor, integren un grup característic.

Jaume Fàbrega assenyala que les tomàtigues de ferro de Ma-llorca són pròpies del Raiguer i del regadiu, diferenciades de les de secà o muntanya, pròpi-ament de ramellet, similars a les de penjar, però més roges. Les primeres són una mica més grosses i no aguanten tant. La veritable tomàtiga de ramellet és de secà, i la més bona, segons Fàbrega, és la dels municipis que hi ha a l’entorn de Sant Joan. El seu color groguenc reprodueix el color originari de l’hortalissa que a itàlia va ser anomenada com pomodoro o “poma d’or”.

ALLS TEnDRESTrobar en el nostres mercats

alls tendres no és freqüent. no existeix a Mallorca un hàbit massa estès de consum dels alls d’aques-ta forma i, malgrat tot, resulten

un component gastronòmic excel-lent tant per a ser menjats en cru, inclosa la cabellera d’arrels que els acompanya, com arrebossats i frits, saltejats, amb truites o cuits. Tenen un sabor i un aroma

subtil i agradable.Els alls en les nostres condici-

ons climàtiques es poden sembrar abans de l’agost i la producció s’allarga durant tots els mesos d’hivern i primavera. no és una hortalissa que presenti massa pro-blemes en el seu conreu. Sobre les qualitats nutricionals i medicinals dels alls no cal parlar-ne gaire perquè són prou conegudes des de temps molt antics: diürètics, bactericides, antioxidants, etc.

PORROS El porro pertany al gène-

re allium, com l’all i la ceba. S’assembla bastant a aquestes altres plantes, però és de majors dimensions i de sabor més suau. La seva part inferior és més grossa, sense arribar a formar un veritable bulb. És una hortalissa coneguda a Europa des de temps

temes




remots, probablement procedent d’Egipte i del Pròxim Orient. n’hi ha d’estiu i d’hivern, per això els podem trobar tot l’any en els mercats, encara que la pri-mavera és el moment més òptim per adquirir-los. És una planta bianual ben adaptada als climes freds, que necessita molta pluja o regadiu per a desenvolupar-se bé. És usual consumir-lo cuit, ja

sigui bullit o fregit. També es pot menjar cru en ensalades. La part blanca és la que es consumeix més encara que les fulles verdes també es poden emprar per fer brous i donar gust als guisats. Els porros són una bona font d’ele-ments antioxidants i molt rics en vitamines i minerals. Entre altres tenen propietats mucolítiques, diürètiques i antisèptiques.



EnDÍViESL’endívia, de fulles verdes i

més o menys arrissades, és un conreu de temporada freda, ja que és una planta més resistent al fred que l’enciam. Encara que, gràcies als hivernacles, la trobam present als mercats al llarg de tot l’any, la seva època millor va des de la tardor a comença-ments de l’estiu. El cultiu de l’endívia necessita un sòl fèrtil però no és molt exigent i li van bé els sòls argilosos. La sembra se sol fer en planter a l’estiu i la collita es fa durant l’hivern i la primavera. A vegades podem trobar als mercats la varietat radicchio de fulles vermelles. Tant una varietat com l’altra són bastant amargants. Molt rica en fibra i de poc poder calòric, és utilitzada com a febrifuga i esto-macal, en especial les varietats més amargues. És considerada un bàlsam per l’aparell digestiu i té propietats antioxidants. Les seves arrels també tenen propietats aperitives, febrífugues i estoma-cals. no pot faltar a les nostres ensalades.

Revista d’informació agrària 19

Revista d’informació agrària20 entrevista

tard em vaig incorporar a la Universitat de les illes Balears. Vaig seguir amb el tema de la fibra però el nostre grup vol donar suport a productes ca-racterístics de les Balears i vaig participar en l’estudi que donà lloc a la Denominació d’Origen de l’Oli de Mallorca.

Quins aliments heu treba-llat?

Hem fet feina en la sobrassa-da, el formatge, l’ensaïmada...i ara hem començat amb els vins. També publicàrem un llibre sobre els aliments de les Ba-lears i he de tornar esmentar l’empenta de Jaume Cañellas, desgraciadament desaparegut.

I com entrares en els vos-tres treballs actuals sobre l’oli?

L’any passat duguérem a terme un estudi sobre la ca-racterització sensorial i les condicions de conservació de l’oli d’oliva de la varietat ma-llorquina, amb una beca de la Conselleria d’Agricultura. El coordinador va ser Antoni Mar-torell, jo n’era el responsable i hi participà l’investigador Simó Adrover. En la realització de l’estudi tenguérem el suport de Josep Oliver i de Miquel Àngel Frau. Vàrem fer 100 botelles d’oli i diversos tipus d’envasa-ments.

Com és la varietat d’oliva mallorquina?

És molt afruitada, bastant

inVESTigADORS DE LA UiB DESCOBREiXEn Un nOVEDóS SiSTEMA DE COnSERVACió DE L’OLi

Antoni Femenia: El nostre mètode manté les propietats de l’oli verge i n’allarga la seva vida

Quina és la teva formació?

Som químic i professor ti-tular de la Universitat de les illes Balears on form part del grup de recerca en enginyeria agroalimentària encapçalat per Carme Rosselló. Vaig començar a investigar gràcies a l’impuls de Jaume Cañellas, que va ser qui em va introduir en l’estudi de la composició dels aliments.

Després treballares a altres països?

Vaig obtenir una beca d’in-

vestigació de tres anys en un projecte europeu sobre la intro-ducció de fibres vegetals en els aliments. Em va tocar treballar a la Universitat de Bretanya, encara que la major part de la investigació la vaig fer a l´Institute of Food Researchs de norwich a Anglaterra.

Malgrat tot t’estirava la ro-queta o no?

Volia tornar a Mallorca. Plou massa per allà. El 1995 vaig entrar en un programa d’in-vestigació aquí i uns anys més

“Antoni Femenia i Simó Adrover han desenvolupat un procés original que

conserva les qualitat de l’oli.”

Revista d’informació agrària 21entrevista

picant, un poc amarga, suau i poc astringent. Però l’oli, a diferència del vi, amb el pas del temps i l’efecte de la tem-peratura i la llum pateix un procés de pèrdua de les seves característiques. Les perd en uns 4 mesos. Tot d’una ens va interessar com actuar davant aquest procés de degradació i vàrem treballar en evitar-ne l’oxidació.

Quins mètodes heu estu-diat?

Els mètodes més usuals són obtenir una atmosfera inert dins la botella, evitar-ne el contacte

amb la llum i sobretot contro-lar-ne la temperatura. Però vàrem decidir aplicar mètodes propis i el 26 de novembre del 2008 en tenguérem els primers resultats que, encara que s’hi ha de fer més feina, han estat bons.

I quins han estat?

Vàrem quedar sorpresos de veure que l’oli mantenia l’afrui-tat, no perdia les característi-ques organolèptiques, i seguia sent un oli verge extra. no tan sols això, sinó que no presen-tava les cristal·litzacions que s’observen apl icant baixes

temperatures. Ara treballam per veure com podem allargar més la vida d’aquest oli i volem sol·licitar la patent del sistema de conservació que hem desen-volupat que, en qualsevol cas, estarà a disposició dels elabora-dors d’oli de les Balears.

Quin ús esperau que tengui el vostre sistema?

Pot tenir grans aprofi-taments pràctics. L’oli neces-sita que les seves propietats es mantenguin almenys fins a la pròpia collita i és probable que el sistema que hem creat sigui un gran avantatge per a les tafones i un benefici pels consumidors. La veritat és que estam molt contents perquè la recerca ha estat profitosa.

Mateu Morro

“Hem fet feina en la sobrassada, el formatge, l’ensaïmada...i ara hem

començat amb els vins.”

AnUnCiSVenda de llenya (servei a domicili) i treballs agraris en general.

Maties 609579881. [email protected]

Es lloga finca a Palma (14.000 m2 amb ametlers, fruiters, magatzem i aigua potable). Maria 644612.

Trituració de pedra i terra. Biel Vives 670362277.

Amidament de finques, plànols topogràfics, delimitació i replanteig de partions, peritatges. Tramuntop Topografia Victor de Felipe 629638761 971616794.

Planter d’ametler, garrover i olivera. Joan Crespí Palou 667552036. [email protected]


L’objectiu del projecte és la posada a punt d’un programa de control integrat per a la tuta abso-luta, avaluant tots els mètodes de control existents (control químic, biològic i biotecnològic) i unint-los dins l’estratègia de control integrat de tuta absoluta, tant a cicles de cultius de tomàtiga d’exterior com a cicles de cultiu de tomàtiga dins hivernacle. L’objectiu final és esta-blir un quadre amb criteris d’inter-venció i mesures de control enfront de la plaga, tenint en compte no sols la seva dinàmica poblacional sinó també les oscil·lacions de les poblacions dels enemics naturals tant introduïts com autòctons.

Procedent de Sudamèrica, la primera cita de tuta a Espanya és de juny de l’any 2007 a Torreblan-ca (Castelló). A l’agost del mateix any es localitzaren les primeres afeccions en tomàtiga al sud de Catalunya (Alcanar) i el setembre de 2008 es localitzaren els primers atacs a Eivissa i posteriorment a l’illa de Mallorca i Menorca. També s’ha detectat la seva presència a Andalusia i Múrcia. Durant l’any 2009 s’ha realitzat el seguiment de la plaga per part dels serveis tèc-nics de la Unió de Pagesos de Ma-llorca, observant-se unes elevades

poblacions (més de 1.000 adults per trampa d’aigua i setmana) a les plantacions de tomàtiga a l’aire lliure, produint la pèrdua del 100% de la producció en certs casos. Dins els hivernacles les poblacions han estat inferiors, podent-se controlar la plaga mitjançant una bona rotació de matèries actives. La seva principal planta hoste és la tomàtiga. També pot afectar en menor mesura altres cultius de so-lanàcies com l’albergínia, la patata i el pebre. Hi ha diverses plantes silvestres que també poden ser hostes de la plaga, per exemple la tomàtiga borda (solanum nigrum) i l’estramoni o herba talpera (datura stramonium) entre d’altres.

La tuta absoluta és un microlepi-dòpter que passa per quatre estadis larvaris de desenvolupament:

a) Adult Els adults tenen una longitud d’uns 10 mm, de coloració grisa amb taques negres a les ales anteriors amb antenes prominents. La vida mitjana de les femelles oscil·la entre 10-15 dies i 6-7 dies els mascles. S’observa una major activitat dels adults a primeres hores del matí i a l’horabaixa, du-rant el dia els vols són més reduïts, estan amagats a les fulles. El vol és

PROgRAMA DE COnTROL inTEgRAT DE LA TUTA ABSOLUTALa Unió de Pagesos du a terme un projecte de recerca sobre la tuta

Valors indicatius de captures Mesures de control

Risc d’atac molt baix, menys de 10 captures acumulades du-rant el darrer mes o menys de 3 captures per setmana

no es realitzen tractaments. Col·locació de trampes delta per a control: 10-15 trampes/ha.

Risc d’atac moderat, dany mig (primers danys en fulles) de 4 a 30 captures per setmana

Col·locació de trampes delta per a control (10-15 tram-pes/ha). Tractaments preventius periòdics amb azadirac-tina o bacillus thuringiensis cada 7-10 dies.

Risc d’atac alt, danys impor-tants, captures superiors a 30 individus per setmana

Col·locació de trampes d’aigua. Tractaments de xoc amb indoxacarb o espinosad cada 10-15 dies alternant-los. Posteriorment, tractaments periòdics amb azadiractina o bacillus thuringiensis mentre es mantingui el risc.

la principal via de dispersió de la plaga a curta distància i la fa difícil de controlar.

b) Ous Les femelles poden arri-bar a posar de 40 a 200 ous al llarg de la seva vida. La posta normal-ment es realitza de forma aïllada, preferentment a l’anvers de les fulles joves, a les tiges tendres i als sèpals de fruits immadurs. Solen fer la posta sobre un gran nombre de plantes hostes, la qual cosa augmenta el potencial nociu de la plaga. Els ous són de forma ovala-da, de coloració blanc-groguenca tornant a ataronjada abans de l’eclosió, i mesuren uns 0,4 mm de llarg i 0,2 mm de diàmetre.

c) Larves Els ous solen eclosi-onar passats 4-5 dies. Les larves passen per quatre estadis larvaris ben diferenciats. En eclosionar, la larva de primer estadi, d’uns 1,7 mm de longitud, blanca i amb el cap de color fosc, cerca un punt d’entrada a les fulles, penetra entre les dues epidermis i les consumeix, deixant la caracterís-tica galeria translúcida. La larva, mentre es va alimentant canvia de color blanc a color verdós. Quan es produeix un canvi d’estadi larvari i, sobretot en el tercer i quart estadi, la larva surt de la galeria i es posa a una altra fulla per tenir més ali-ment disponible. És durant aquests dos darrers estadis que adquireix més capacitat de desplaçament i és el període durant el qual pot ocasionar el danys econòmics més importants al cultiu. La larva de quart estadi larvari es diferencia per la taca rogenca que s’estén des dels ocels fins el marge pos-


terior, podent arribar a assolir uns 7,7 mm de longitud. La durada de l’estadi larvari pot oscil·lar entre 15-20 dies.

d) Pupes La pupació es pot donar al sòl o bé a la planta. La duració de l’estat de pupa és de 9-11 dies, podent arribar a tenir fins a 10-12 generacions a l’any.

DanysEn el cultiu de la tomàtiga, la

plaga pot afectar a qualsevol estadi del seu desenvolupament, encara que quan colonitzen una parcel·la, les femelles fecundades realitzen les postes sobre les fulles i, en menor mesura, sobre els brots i fruits. En eclosionar els ous, les larves penetren en els fruits, en les fulles o en les tiges dels quals s’alimenten creant perforacions i galeries.

En fulles: són els més habitu-als, produint galeries semblants a les ocasionades per lyriomiza, encara que a diferència d’aquesta, les larves s’alimenten únicament del teixit del mesòfil, deixant l’epidermis intacta. Les mines són irregulars, més o menys àmplies i superficials pel que a contrallum es pot observar la larva de la sarna. Quan els atacs són severs, el dany pren un aspecte de coïssor que es pot confondre amb una malaltia.

En tiges: La presència de tiges perforades i danys en brots és me-nor que la presència de mines en la fulla. Aquest tipus de perforacions es produeix en la inserció de les fu-lles o peduncles de les tomàtigues.

En fruits: Les tomàtigues poden ser afectades des del moment que el fruit estigui acabat de quallar. Pot atacar a qualsevol punt del mateix, encara que pot donar-se una preferència per la zona pro-tegida del calze del tomàquet. Les galeries en el fruit són la font d’entrada d’altres fongs patògens.

El control integrat no podem parlar de control

de tuta absoluta si no s’empren estratègies de control integrat de plagues (MiP) a les explotacions. Les mesures de control són les uti-litzades contra les plagues d’altres minadors de les solanàcies, és a dir, mesures culturals, lluita química, control biològic (ectoparàsits i de-predadors) i captura massiva. Amb el projecte pretenem implantar un Programa de Control integrat de Tuta absoluta, tant als cicles de cultiu de tomàtiga realitzada a l’aire lliure com a dins hivernacle.

Control químic: A causa de les característiques

biològiques, els tractaments fito-sanitaris han de realitzar-se amb freqüència, pel que és recoma-nable alternar l’ús de diferents matèries actives. Existeixen dife-rents substàncies actives que es poden emprar: alfa-cipermetrín, azadiractina, abamectina, ciper-metrina, deltametrina, clorpirifos, esfenvalerato, indoxacarb (màxim de 6 tractaments per cultiu), lambda-cihalotrin, lufenuron, teflubenzuron, tau-fluvalinato, tebufenocida, metoxifenocida, spinosad (màxim de 3 tractaments per cultiu) i bacillus thuringiensis.

Les matèries actives que millor resultats han donant han estat in-doxacarb i spinosad. El bacteri en-

tomopatògen bacillus thuringiensis pot ajudar en el control d’aquesta plaga quan les poblacions no són molt elevades i les piretrines (alfa-cipermetrín, cipermetrina, del-tametrina, esfenvarelato, etc...) ens permeten baixar les poblacions d’adults quan aquests superen els llindars de tractament amb el seguiment de les trampes d’aigua.

S’han autoritzat excepcional-ment per part del Ministeri, per un període de 120 dies (del 10 d’octubre de 2009 al 10 de febrer de 2010) dues matèries actives: flubendiamida pel control de la plaga dins hivernacle i metaflumi-zona pel control de la plaga dins hivernacle i a l’exterior. Les pautes a seguir pel que fa referència als tractaments recomanats seguint les directius del grups de treball de plagues d’hortícoles i de la secció de sanitat vegetal de la conselleria d’Agricultura i Pesca de la CAiB, segons els nivells de captura, són:

Els tractaments efectuats amb els productes registrats a Espanya han controlat bé la plaga, però cal tenir en compte que, a causa del nombre de generacions anuals i a les nombroses i continuades intervencions químiques, poden aparèixer problemes de resis-tència a les substàncies actives utilitzades (Ortega et al., 2008). Amb el nostre projecte es pretén avaluar l’eficàcia de les diferents


matèries actives esmentades ante-riorment (també les autoritzades excepcionalment i dins el període d’excepció) així com establir les sevespautes d’utilització tenint en compte no tan sols les poblacions de plaga sinó també les poblacions d’enemics naturals (depredadors i parasitoids) existents en cada moment.

Control biològic: A Sudamèrica, han estat identi-

ficats nombrosos enemics naturals d’aquesta plaga en la seva àrea natural de distribució. A Espanya, no s’ha pogut comprovar encara si existeixen enemics naturals, no obstant això, la baixa presència de la plaga observada en les parcel-les de lluita biològica d’algunes zones, sembla indicar que hi pu-gui haver ja un control biològic a càrrec d’insectes útils existents en el nostre país. Les experiències desenvolupades a Múrcia i Almeria, estan sent encaminades al control de Tuta absoluta mitjançant l’amo-llada dels depredadors nesidiocoris tenuis i nabis pseudoferus ibericus.

Control tecnològic: - Feromones: hi ha diferents

marques de difusors de tuta per a la captura de mascles amb una du-rada mitja de 5-8 setmanes segons les cases comercials. La substància activa de la feromona sexual està composta per 2 substàncies: (i,Z,Z)- 3,8,11-tetradecatrienil-acetat + (i,Z)-3,8,tetradecadienil-acetat (95:5%), la qual ve dispensada en didals de goma que permeten un alliberament lent de la feromona i que el seu efecte duri més.

- Trampes: de la gamma de trampes que existeix en el mercat, els millors resultats han estat amb els trampes delta per a detecció precoç de la plaga i trampes d’ai-gua per a captura massiva.

Mesures culturals i preventives en les parcel·les

Les mesures d’higiene, són fo-namentals per a mantenir baixos els nivells de població de la plaga:

- Adquirir material vegetal amb passaport fitosanitari.

- Estanquitat dels vehicles de

transport del material vegetal a l’explotació.

- Adequada preparació de les parcel·les per a un nou cicle de plantació.

- Utilització d’estratègies efica-ces per a la destrucció de crisàlides i adults que poguessin quedar sobre el terreny, a través de solarització, tractaments insecticides al sòl, ocupació de trampes per a eliminar adults que hagin avivat, etc.

- Aixecament de les plantacions, restes de cultius i plantes adventí-cies sensibles quan finalitzi el cicle.

- Eliminació dels folíols amb símptomes de l’eruga de la tomà-tiga.

- Eliminació dels fruits i brots amb símptomes de l’eruga de la tomàtiga.

- Els tancaments són fona-mentals per a dificultar l’entrada d’adults en el cas de cultius prote-gits, les zones de ventilació han de disposar de malles amb densitats mínimes de 9x6 fils/cm2 i les naus estaran dotades amb sistemes de doble porta.

El govern va anunciar a fi-nals de gener la seva intenció de retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys, una mesura que de ser aprovada dins del Pacte de Toledo començarà a implan-tar-se el 2013 i que està inclosa en la proposta de reforma de les pensions.

no podem veure amb simpatia ni entendre com una cosa positi-va aquesta intenció de retardar l’edat de jubilació que suposarà un retrocés i un perjudici pels agricultors i ramaders de les illes Balears, ja molt castigats física i econòmicament al llarg de la seva vida laboral. El treball físic del camp és dur i allargar l’edat de jubilació en el sector agrari, com en alguns altres sectors, no resulta

apropiat. A més, hem de tenir en compte que es tracta d’un sector on les rendes per ingressos de la seva activitat han minvat d’una manera alarmant i no es pot per-metre el luxe de retardar l’accés a la seva jubilació.

D’altra banda, cal no oblidar que els agricultors i ramaders són els que més anys cotitzen per per-cebre les prestacions i, tanmateix, són els que cobren les pensions més baixes de l’actual sistema ja que la mitjana mensual que rep un agricultor i ramader, a través del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS), oscil·la entre 500 i 600 euros al mes, molt per davall la mitjana dels que pro-venen del Règim general que és de 906 euros, segons les dades del Mi-

nisteri de Treball corresponents a l’any passat. Un pensionista agrari, després de tota una vida cotitzant, cobra uns 400 euros al mes menys que una altra persona que cotitza en el Règim general, el que signi-fica que en termes percentuals un pensionista agrari cobra únicament un 56 per cent respecte una altra persona que cotitza en el Règim general. només les pensions de l’Assegurança Obligatòria de Ve-llesa i invalidesa -de mitjana 349 euros- i les d’empleats de la llar -465 euros- perceben una quanti-tat inferior als agricultors i rama-ders en el Règim Agrari. Fins i tot el salari mínim interprofessional previst per 2010, que és de 633 euros, és més alt que el que percep un agricultor per la seva pensió.

LA JUBiLACió ALS 67 AnYS


Revista d’informació agrària26

Unió de Pagesos ha demanat a les institucions que s’actuï per resoldre la greu situació d’inun-dació de les terres agrícoles en diversos municipis mallorquins com a conseqüència del mal estat de síquies i torrents. La denúncia i proposta d’actuació s’ha centrat el alguns casos concrets dels mu-nicipis de Muro, Montuïri i Algaida, en els quals les finques s’inunden sistemàticament impedint que es pugui dur a terme amb normalitat l’activitat agrícola. Això no vol dir que no hi hagi altres punts en una situació idèntica o fins i tot pitjor (Figura 1).

Tradicionalment, l’agricultor s’ha preocupat de mantenir en bon estat els sistemes de drenat-ge naturals (torrents) i artificials

(síquies, canals, albellons...), per això durant l’època de precipita-cions l’aigua, en lloc d’embassar els camps de cultiu, circulava sense obstacles i sense inundar els camps, ni ocasionar problemes a l’activitat agrícola. Actualment, els agricultors continuen man-tenint les síquies que passen per les seves finques en bon estat (Figura 2).

Desgraciadament, l’abando-nament que està patint el camp mallorquí en els darrers anys i el conseqüent descens d’agricultors i superfície cultivada, s’ha traduït en aquestes zones en l’abandona-ment i posterior deteriorament d’alguns trams de síquies i tor-rents. Tot això provoca que es formin embossos que eviten que

l’aigua circuli amb normalitat, fent inútil l’esforç dels agricultors que mantenen netes les síquies,

canals i torrents (Figura 3).

Com s’ha esmentat anteri-orment, el principal causant de l’anomenat problema d’inundació de les terres agrícoles és, en gran mesura, el mal estat de conserva-ció que presenten els sistemes de drenatge de les zones afectades.

Així, els agricultors afectats i Unió de Pagesos com a sindicat agrari, han sol·licitat a la Con-selleria de Medi Ambient que, directament o en col·laboració amb altres Conselleries i/o els Ajuntaments implicats, adeqüin la xarxa hidràulica, reconstru-int aquelles síquies i canals que hagin estat destruïdes pel pas

Unió DE PAgESOS DEMAnA QUE S’ACTUÏ PER RESOLDRE ELS PROBLEMES D’inUnDACiOnS A LES TERRES AgRÍCOLES

Figura 1. Finca parcialment inundada (Montuïri). Figura 2. Síquia en bon estat degut al manteniment de l’agricultor (Algaida).

Figura 3. Torrent cobert per vegetació degut a l’aban-donament (Montuïri).

Figura 4. Zona problemàtica del municipi de Muro (po-lígon 4).

temes


del temps i l’abandonament, mantenint-les netes de vegeta-ció i buidant-les dels sediments acumulats durant anys, per aconseguir un bon drenatge i evitar la inundació dels camps de cultiu, permetent, així, la circulació de l’aigua i el normal desenvolupament de l’activitat agrícola en les àrees afectades.

Municipi de Muro

L’àrea problemàtica està si-tuada en el polígon 4 i, com es pot observar (Figura 4), la zona es troba al costat de Parc na-tural de s’Albufera, pel que es tracta d’una àrea agrícola amb

el nivell freàtic molt pròxim a la superfície. Es preveu que, amb la neteja d’aproximadament 200 m de síquia (camí de Son Mieres), s’ aconseguiria un major drenatge de l’aigua, aconseguint d’aquesta forma, reduir el nivell del nivell freàtic entre 20 i 40 cm i per-metent així una normal activitat agrícola.

Municipis de Montuïri i Al-gaida

En la Figura 5 es pot apreciar en una imatge de satèl·lit la zona afectada. Dita zona tradicional-ment agrícola es un àrea molt rica en canals, síquies i torrents que

tradicionalment han desenvolupat una magnífica xarxa de conducció de l’aigua de pluja.

En el municipi de Montuïri son diversos els punts crítics. Des-taquen, la síquia paral·lela a la carretera de Son Pujol, el Torrent de Son Pujol on va a desembocar i el Torrent de Pina (Figura 6).

En el municipi d’Algaida des-taquen pel seu mal estat de conservació la síquia paral·lela al camí Vell de Porreres (polígon 19), el Torrent de Castellitx on desemboca travessant Son Coll Vell i arriba fins el Torrent de Pina (Figures 7 i 8).

Figura 5. Àrea problemàtica. Figura 6. Zona problemàtica al municipi de Montuïri.

Figura 7. Zona problemàtica al municipi d’Algaida.

Figura 8. Torrent de Castellitx (Algaida) embossat per la vegetació i els sediments, fet que provoca que l’aigua cerqui un recorregut paral·lel inundant les finques contigües.

Revista d’informació agrària28 notes curtes

iRPFDesapareix la deducció dels 400

€ que l’any passat varen tenir els rendiments de treball i els d’acti-vitats econòmiques. no obstant es manté íntegra per a rendiments que no superin els 8.000 €. A partir d’aquesta quantitat es va reduint de manera progressiva, fins a desa-parèixer per a rendiments superiors a 12.000 €.

Es manté la possibilitat de

cobrar l’atur tot d’una vegada per als que es facin autònoms o s’integrin en una cooperativa de treball associat o societat laboral, durant 5 anys i puja a 15.500 € el límit que, per aquesta modalitat de cobrament, estarà exempta de tributació en iRPF.

Els primers 6.000 € de rendi-ments de capital mobiliari, im-mobiliari o guanys patrimonials, passen a tributar al 19 %. Per l’excés, tributaran al 21 %. Com a

nOVETATS FiSCALS En iRPF, iVA i SOCiETATS PER A 2010

El president de la cooperativa agrícola de Sóller, Jaume Orell, i el gerent José Manuel Piñel presentaren fa poques setmanes el projecte Capvespre (Centre Avançat per a la Protecció, la

Vigilància, l’Estudi i la Sostenibi-litat del Patrimoni i dels Recursos Ecoambientals). Aquest projecte cerca la sostenibilitat i la rendibi-litat de la zona rural de la Serra. Per aconseguir aquests objectius

conseqüència, també puja al 19 % la retenció sobre aquests tres tipus de rendiments.

IMPOST DE SOCIETATSPer als períodes impositius que

començaren en 2009 o ho facin el 2010 i 2011, sempre que no superin un determinada dimensió, passen a tributar al 20 % pels primers 120.202,41 €. Per l’excés continu-en tributant al 25 %.

IVAA partir de l’1 de juliol de 2010

pugen els tipus d’iVA de la següent manera:

- El_tipus general passa del 16% al 18%.

- El tipus reduït passa del 7% al 8%.

- L’iVA compensatori en agricul-tura passa del 9% al 10%.

- L’iVA compensatori en ramade-ria passa del 7,5% al 8,5%.

- Respecte del model d’iVA in-tracomunitari (mod. 349), passarà a ser mensual en el moment que se superin 100.000 € en lliuraments de béns i prestacions de serveis.

consideren que s’ha de prioritzar la tasca que fa l’agricultor, que és una peça clau en tot projec-te destinat a donar viabilitat a l’entorn de la Serra. Per això el projecte Capvespre proposa una tasca d’investigació, documenta-ció, formació i promoció de nous productes agroalimentaris.

La Cooperativa va presentar també el nou Oli Gran Selecció i una capsa de quatre botelles mo-novarietals (mallorquina, picual, arbequina i un “coupage” de les tres anteriors). L’entitat ha optat per una línia innovadora i creativa posant en el mercat productes nous i originals, a la vegada que inscriu tota la seva acció en un projecte ambiciós de futur.

LA COOPERATiVA AgRÍCOLA DE SóLLER PRESEnTA EL PROJECTE CAPVESPRE


Revista d’informació agrària30 notes curtes

Un dels elements centrals abordats en la reunió entre el President del govern i les Orga-nitzacions Agràries i Cooperatives del passat 29 de desembre, va ser la recerca de solucions en relació al subministrament elèctric en el sector agrari. El sector agrari és un sector estratègic que està passant per nombroses dificultats a causa de molt diverses causes, entre les quals s’hi troba l’incre-ment dels costos de producció.

En els regadius, l’increment dels costos després de la libera-lització del sector elèctric, està comprometent la seva viabilitat econòmica present i futura. Con-vé tenir en compte que, el procés que el sector fa anys que està fent per modernitzar els regadius i trobar l’ús eficient dels recursos hídrics, comporta un increment del consum energètic. Per a l’es-tabliment de possibles solucions als problemes plantejats s’han de tenir en compte les peculiaritats del sector que fan que tingui un factor d’utilització de l’energia molt baix (14% en alta tensió i 7% en baixa tensió). Aquesta circums-tància fa que el terme de potència suposi un cost inassolible per als

regants. A més, el percentatge del consum que aquest sector representa sobre el total, només supera lleugerament el 2%.

En la nostra opinió, l’energia elèctrica ha de tenir un tracta-ment específic en el sector agrari de la mateixa manera que passa amb altres fonts d’energia com el gasoli agrícola, com reflecteix la Llei de Pressupostos de 2010. Per tot això i en compliment de l’acordat en la reunió mantinguda el 24 de febrer de 2010, es pre-sentem les següents propostes:

1 -. Possibilitat de canviar la potència contractada dos cops l’any i ampliació a baixa tensió. Per resoldre el greuge comparatiu del sector agrari derivat del seu baix factor d’utilització energètic proposam que, per a aquells usu-aris que compleixin les condicions recollides en la legislació vigent (Disposició Addicional 6 ª del RD 1578/2008) sobre el tractament específic en el contracte de tem-porada en alta tensió, les quals hauran de ser ampliades a baixa tensió i adaptades a les peculia-ritats del regadiu, es permeti que l’usuari pugui canviar les condici-

DOCUMEnT DE PROPOSTA PER L’ADOPCió DE MESURES En MATÈRiA D’EnERgiA ELÈCTRiCA PER AL SECTOR AgRARi

ons del contracte (potència con-tractada) almenys dues vegades a l’any sense incórrer en cap cost ni penalització addicional . Es tracta així, de donar una solució àmplia i senzilla per al sector.

2 -. Canvi de les tarifes d’ac-cés. Reajustar les tarifes d’accés a favor dels períodes vall de tal manera que es potenciï el consum energètic en aquests períodes i es puguin beneficiar aquells regants que adaptin el seu consum ener-gètic a aquesta circumstància. 3 -. Consideració de tots els caps de setmana, festius de l’any i mes d’agost com a període vall en alta i baixa tensió per a una adequada i eficient planificació dels regadius. 4 -. Energia reactiva. Dismi-nuir la penalització per ener-gia reactiva o periodificar-la acompanyada d’un programa econòmic per fer front a les in-versions destinades a corregir-la. 5 -. Programa d’estalvi i efi-ciència energètica. Definició d’un veritable pla d’estalvi i eficiència energètica per a les explotacions agràries a tra-vés de les OPA i Cooperatives. Pel que fa a les qüestions d’informació, formació, gestió i comercialització, quedam a l’espera de ser convocats a una reunió en què s’incorporin els representants de les Companyies Elèctriques i de la Comissió naci-onal de l’Energia.

S’adjunta en un altre do-cument la proposta conjunta del sector relativa a la inclusió de la figura de l’Explotació Agrària d’Energies Renovables (EAPER) a la Llei d’Economia Sostenible.

Revista d’informació agrària 31notes curtes

L’increment desorbitat de les tarifes elèctriques ha fet saltar totes les alarmes en el sector. L’aplicació del mercat lliure de l’energia ha duit com a conse-qüència la supressió de les tarifes especials per al rec agrícola. El Ministeri mentrestant ha quedat

mans plegades sense veure el que ens hi jugàvem. El resultat ha estat que els pagesos han perdut la seva capacitat de negociació i s’han trobat unes factures que fiblen. Els pagesos han passat a pagar quasi tres vegades més del que pagaven fa 3 anys. Són

molts els problemes: contractes de temporada, enganxament, penalitzacions, hores vall... Hi ha una manca d’informació absoluta sobre el que estan pagant els agri-cultors en les seves factures. Fan falta noves mesures, formació i informació.

Degut als condicionants de l’ac-tivitat agrària és necessari integrar la prevenció dels riscos laborals a l’empresa, mitjançant formació, protecció, vigilància i observació contínua de les mesures tècniques i sanitàries. El sector agrari és un dels sectors on s’està produint un menor descens de la sinistralitat

i això fa que tant l’administració com els propis empresaris agraris es plantegin trobar respostes ade-quades.

Amb la finalitat d’atendre les demandes dels agricultors i ra-maders en aquest àmbit, Unió de Pagesos de Mallorca ha formalitzat un acord de col·laboració amb

MAPFRE SERVEI DE PREVENCIÓ. D’aquesta manera es posa a dis-posició dels pagesos uns serveis de seguretat, higiene, ergonomia i vigilància de la salut amb unes tarifes especials molt avantatjoses. Per a informar-vos d’aquesta oferta vos podeu dirigir a Unió de Pagesos (tel. 971464142 i 971467657).

PROgRAMA DELS CURSOS DE FORMACió FEBRER-MARÇ-ABRiL DE 2010Curs Hores Localitat Dates Horari

Producció integrada en patata 20 Sa Pobla 8 al 11 febrer 16.00-21.00

Elaboració i tast de formatges 6 Santa Maria 16 febrer i 20 març

dia 16: 20.00-22.00 dia 20: 10.00-14.00

Bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris 25 Campos 22 febrer al 8 març (26 al 2 no)

18.30-21.30 (dilluns a diven-dres)

Bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris 25 Son Ferriol 22 febrer al 4 març


Cultiu de l’ametller i el garrover 14 Artà 24 al 27 febrer 18.00-21.00dia 27: 9.00-14.00

Poda i empelt de fruiters 14 Campanet 3 al 6 març 18.00-21.00dia 6: 9.00-14.00

Bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris 25 Llucmajor 3 al 12 març 18.30-21.30 (dilluns a diven-dres)

Producció integrada en patata 20 Sa Pobla 8 al 12 març 16.00-21.0016.00-20.00

Poda i empelt de fruiters 14 Pollença 8, 9, 12 i 13 març 18.00-21.00dia 13: 9.00-14.00

Benestar animal en el transport 20 Porreres 11 al 16 i 18 març

18.00-21.00dia 13: 9.00-14.00

Producció integrada en cítrics 12 Sóller 16 al 19 març 18.00-21.00

Poda i empelt de fruiters 14 Llucmajor 17 al 20 març 18.00-21.00dia 20: 9.00-14.00

Manipulador d’aliments 3 Sant Joan 22 març 18.00-21.00

Bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris 25 Porreres 22 al 31 març18.30-21.30 (dilluns a diven-

dres) dia 30: 18.00-21.00

Qualificat d’aplicador de productes fitosanitaris 72 Sa Pobla 22 març al 21 abril (31 al 6 no)


Manipulador d’aliments 3 Manacor 24 març 19.00-22.00

Cultiu de l’olivar 10 Sóller 24 al 26 març 18.00-21.30 dia 26: 18.00-21.00

Control de plagues de fruiters en agricultura eco-lògica 12 Muro 12, 13, 19 i 20

abril 19.00-22.00

Benestar animal en el transport 20 Pollença 12 al 17 abril 18.00-21.00dia 17: 9.00-14.00

Bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris 25 Andratx 19 al 28 abril 18.30-21.30 (dilluns a diven-dres)

Cultiu i elaboració del pebre vermell Tap de cortí 10 inca 9, 10 i 17 d’abril dia 9: 18.00-22.00dies 10 i 17: 10.00-13.00

gestió de explotacions agràries 25 Porreres

LES TARiFES ELÈCTRiQUES AL SECTOR AgRARi UnA ARgOLLA PEL COLL DELS PAgESOS

OFERTA En RiSCOS LABORALS


FECHAS DE INICIO DE SUSCRIPCIÓN DE LAS PRODUCCIONES ASEGURABLES

Documents

Mallorca Pagesa (revista nº 48)