Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica

Man

ual p

ràct

ic p

er c

omba

tre

prej

udic

is i

rum

ors

sobr

e la

div

ersi

tat

ètni

ca

Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica

ÍNDEX

PRESENTACIÓP.04

INTRODUCCIÓP.06

CAPÍTOL 1EXPLOREM ELS NOSTRES PREJUDICIS:QÜESTIONARI DE ‘XOC’ P.09

CAPÍTOL 2PREJUDICI, ESTEREOTIP, RACISME, XENOFÒBIA... PRESENTACIÓ DELS CONCEPTES CLAUS P.19

CAPÍTOL 3RECOMANACIONS PER A UN TRACTE NO DISCRIMINATORIP.29

CAPÍTOL 4ARGUMENTS PER COMBATRE PREJUDICIS I RUMORS SOBRE DIVERSITAT ÈTNICAP.35

CAPÍTOL 5RECURSOS DE SENSIBILITZACIÓP.49

EDICIÓ PUBLICADA L’ANY 2008

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTALCARRETERA N-150, KM. 1508227 TERRASSATEL. 93 727 35 34CIUTADANIA@CCVOC.CAT

WWW.CCVOC.CAT

REDACCIÓPLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ DEL CONSELLCOMARCAL DEL VALLÈSOCCIDENTAL

D-CAS. COL·LECTIU D’ANALISTES SOCIALS, SCP

DISSENY I MAQUETACIÓRUN EXTRABOLD, SL

IMPRESSIÓTRIUNFO SERVEIS GRÀFICS

DIPÒSIT LEGALB-32.241-2008

0504

er al Consell Comarcal del Vallès Occi-dental ha estat des de sempre una priori-tat treballar per tal que els ajuntaments dela nostra comarca tinguin els recursos

necessaris per fer front als reptes que es presentendia a dia,assumint que cada municipi compta ambuna realitat específica i canviant, de la mateixamanera que ho és la societat.

En aquesta ocasió, i a través del Pla Comarcal deCiutadania i Immigració, hem cregut que fora degran utilitat l’edició d’aquest manual, que preténdonar suport als municipis del territori a l’hora defer front als prejudicis i a falses concepcions sobrela diversitat cultural, i promoure la convivència i unmajor coneixement entre les persones.

Aquesta publicació és fruit del treball conjunt demolts professionals i institucions. Per això voldriaagrair especialment la tasca realitzada per la comis-sió que s’ha encarregat de definir i de supervisar elseu contingut, conformada per representants dediversos municipis de la comarca i per personaltècnic del Consell Comarcal.

Aquest treball conjunt no ha d’acabar aquí,ni moltmenys.Ans el contrari: ha de ser un pas més enllàen aquesta tasca que les institucions hem de situarper sobre de tot: la millora dels serveis que s’oferei-xen a la ciutadania, sigui quina sigui la seva proce-dència i condició, tenint en compte les sevesnecessitats, i traslladar-ho d’aquesta manera, alconjunt de la societat.Potser llavors, algun dia,noserà necessària l’edició d’un manual com aquest.

Antoni Rebolleda Calendario

President del Consell Comarcal del Vallès Occidental

Isabel Garcia i Ripoll

Presidenta de la Comisió Informativa de Nova Ciutadania

P rec que una de les funcions bàsiques deles institucions, com el nostre ConsellComarcal, ha de ser la de proporcionareines als ajuntaments per tal que puguin

realitzar la seva tasca d’atenció a la ciutadania,ambels recursos necessaris per a què la qualitat del ser-vei sigui òptima.

Des del Pla Comarcal de Ciutadania i Immigracióhem volgut que això pugui ser una realitat, amb lapublicació d’aquest Manual Pràctic per CombatrePrejudicis i Rumors sobre la Diversitat Ètnica,diri-git al personal tècnic que treballa dia a dia perresoldre els problemes quotidians, que no pasmenys importants, ans el contrari, de la gent delseu municipi.

Som conscients que aquesta tasca no està acabadai,per això, fruit d’aquest important treball conjuntentre els tècnics municipals i el Consell Comarcaldel Vallès Occidental, hem volgut anar més enllà,organitzant una exposició itinerant, dirigida alconjunt de la ciutadania, per fer front a les falsesconcepcions, generades pel desconeixement i lapor,en definitiva,a allò que ens és desconegut.

Desitgem, però, que aquest manual sigui un pasmés en aquest camí i que,si més no,sigui l’eina quepropiciï que tots foragitem dubtes i malentesos, ique el color de la pell no sigui la nostra targeta devisita, sinó, més aviat, els valors apresos i les expe-riències viscudes.

C

0706

INTRODUCCIÓ

n la tasca de suport alsmunicipis, el Consell Co-marcal del Vallès Occi-dental dedica bona partdels seus esforços a la de-

tecció de necessitats i al disseny il’execució d’accions encaminades afacilitar la feina dels ajuntaments.Aquest fet ha portat a la detecció d’uncompromís que afecta especialmentel personal tècnic que treballa en l’a-tenció directa a la ciutadania: fer fronta rumors, prejudicis i falses concep-cions sobre la diversitat per raó de laprocedència,els costums,les creenceso simplement per l’aparença físicadels individus. Aquestes interpreta-cions esbiaixades de la realitat podenderivar en opinions, actituds i com-portaments poc ortodoxes condicio-nant la convivència als barris. Aixídoncs, amb aquest manual es preténcercar solucions pràctiques a situa-cions reals actuant com una einad’ús àgil per a aquells i aquelles pro-fessionals que així ho desitgin.

El propòsit de respondre des d’unaperspectiva pragmàtica i realista ha

portat a entendre el disseny i la realit-zació d’aquest projecte com un procésen el qual havien d’estar plenamentincorporats la ciutadania i el personaltècnic destinatari. Seguint aquestalògica el mes de juliol de 2007 es vaconstituir la comissió de treball enca-rregada de definir i de supervisar elscontinguts.Les cinc sessions de treballdesenvolupades amb la Comissió hancomptat amb la representació dediversos municipis de la comarca i deprofessionals d’àrees i perfils hetero-genis.El resultat ha estat una compo-sició especialment enriquidora per lagran varietat de perspectives i expe-riències aportades.

Per altra banda, cal esmentar que elcontingut del manual s’estructuraen cinc apartats.El primer d’aquestses presenta com el pas previ perpoder treure el màxim profit de l’ei-na que us presentem. Es tracta d’unqüestionari per prendre cons-ciència sobre els nostres propisprejudicis (1), entenent que difícil-ment podrem sensibilitzar a d’altrespersones si prèviament no hem fet

una reflexió interna que ens mostriels nostres punts febles, els clixés iles falses categoritzacions quetambé nosaltres compartim. Elsegon dels apartats és un breu marcconceptual (2) que presenta elstermes que entren en joc i aclareixels seus usos i significats.

Un cop abordats els apartats inicials ientrant ja en el que considerem ins-truments pràctics, es presenten, altercer punt, unes recomanacionsper orientar la pràctica profes-sional evitant un tracte discrimi-natori (3) vers la diversitat ètnica,amb el benentès que sovint no estracta d’actituds premeditades, sinóde desorientació o de desconeixe-ment del col·lectiu amb què es tracta.Tot seguit i a partir d’una anàlisi prè-via es mostren arguments per tre-ballar els prejudicis, els rumors iles falses concepcions (4) mésesteses i que ens poden ajudar com aestratègies per rebatre’ls. No es pre-tén oferir receptes miraculoses, peròsí iniciar un camí per fomentar l’es-perit crític i l’autoreflexió.Finalment,

entenem que la lluita contra les ideespreconcebudes i les falses interpreta-cions de la realitat no deixa de ser unllarg camí, una carrera de fons querequereix d’actuacions de sensibilit-zació concretes. Per això s’ha elabo-rat un últim apartat que recull re-cursos de sensibilització (5) per aqui vulgui continuar informant-se iformant-se sobre aquesta qüestió.

Així doncs, des del Consell Comar-cal del Vallès Occidental us convidemno només a la lectura d’aquest docu-ment, sinó especialment a la posadaen pràctica dels seus continguts. I,amb l’objectiu de millorar de formacontinuada les eines de treball quedes d’aquest projecte s’impulsen, usencoratgem a fer-nos arribar lesnotes i els suggeriments que conside-reu oportuns, especialment pel quefa a l’aplicació pràctica de les reco-manacions i arguments que aquí esrecullen. Amb la col·laboració de laComissió Tècnica i de les anotacionsque ens feu arribar, s’aniran revisantels continguts per adaptar-los i millo-rar l’ús del manual.

E

09

CA

PÍT

OL

1CAPÍTOL 1EXPLOREM ELS NOSTRESPREJUDICIS: QÜESTIONARI DE ‘XOC’

Abans de començar la lectura dels següents apartats us proposem dedicarno més de cinc minuts a emplenaraquest qüestionari i explorar els vostresprejudicis.El mecanisme de reflexió queus presentem perd tota validesa si no es contesta amb total sinceritat.

1110

CA

PÍT

OL

1

NOUS VEÏNS O VEÏNES... QUE NO SE’NS OBLIDI PASSAR-LOS EL NÚMERO DE LA PRESIDENTA DE L’ESCALA PER SI NECESSITEN ALGUNA COSA.

QUE BÉ, PER FI ARRIBA CANALLA A L’ESCALA, LANOSTRA FILLA TINDRÀ AMB QUI JUGAR.

JA SE SAP, SEGUR QUE OCUPEN LA CASA CINQUANTA PERSONES O MÉS I ELS HAUREM D’ANAR AL DARRERA PERQUÈ PAGUIN LA COMUNITAT I NETEGIN L’ESCALA.

UI, JA NO DORMIREM. FARAN MOLT DE XIVARRI I ESTARAN DE FESTA TOTES LES NITS. HAUREM DE TRUCAR LA POLICIA MÉS D’UN COP.

En sortir de la feina entres al tren que tots els dies et porta

a casa.El cansament és màxim i volsseure.Al vagó hi ha alguns seientsbuits.Si haguessis de seure a propd’algú,al costat de qui ho faries?

01 Arriba gent nova al veïnat.S’instal·len just a sobre del teu

pis.Es tracta d’una família equatoriana.Quines d’aquestes frases et vindrienal cap?

02CA

PÍT

OL

1

1312

CA

PÍT

OL

1

CA

PÍT

OL

1

“[...] EN ELS ÚLTIMS ANYS LA NOSTRA CIUTAT HA AUGMENTAT CONSIDERABLEMENT LA SEVA POBLACIÓ.ENTRE D’ALTRES, A CAUSA DE L’ARRIBADA DE POBLACIÓESTRANGERA. PERÒ, EN CONTRA DEL QUE ES PODRIAPENSAR EN UN PRIMER MOMENT, AQUESTA NOVA SITUACIÓ NO S’HA TRADUÏT EN UN AUGMENT DELS NOSTRES BENEFICIS. MÉS AVIAT AL CONTRARI, AQUESTES PERSONES HAN CREAT ELS SEUS PROPISNEGOCIS I S’HA POTENCIAT LA COMPETÈNCIA. UNA COMPETÈNCIA QUE CONSIDEREM DESLLEIAL PEL TRACTE DE FAVOR QUE REBEN: NO PAGUEN IMPOSTOS,NO TENEN HORARIS, NO PASSEN INSPECCIONS SANITÀRIES, NO PARTICIPEN A LES ASSOCIACIONS DEL BARRI, ETC. [...]”

GREMI DE COMERÇOS

Des del teu punt de vista,creus que les queixes que s’expliciten a la cartaestan ben fonamentades?

L’associació de comerços d’unmunicipi del Vallès Occidental

ha escrit una carta a la regidoria dePromoció Econòmica de l’Ajunta-ment per expressar el seu malestar perla política de suport al petit comerç.A continuació exposem un extracted’aquesta carta.

03 Imagina’t que ets cap de perso-nal,estàs fent una selecció i t’ha

arribat a les mans el currículum d’uncandidat ideal:màxima qualificació,extensa experiència professional,grandomini d’idiomes i nivell òptim en l’úsd’eines informàtiques.El currículumno té fotografia i és tant el teu entusias-me que ni tan sols mires el nom.Obresla porta i et trobes les següents perso-nes.Quina cara posaries al currículumque has rebut?

04

14 15

CA

PÍT

OL

1

CA

PÍT

OL

1

TARANNÀ CATALÀ:

PesseterSonso (sense suc ni bruc)Assenyat i pragmàticTancat,malfiat i recelósIndependentista i queixós

TARANNÀ ESPANYOL:

Festaire,jocós i eixelebratTradicional,creient i familiarMandrós i amb siesta obligadaTemperamental i emotiuCentralista

TARANNÀ EUROPEU:

Altiu i fredIndividualista i avorritEmprenedor i eficientImperialista i eurocèntricPrecís i puntual

EN JOAN HA TINGUTUN ANY DOLENT. HA PERDUT LAFEINA, SE LI ACABAEL CONTRACTE DELPIS DE LLOGUER INO LI HAN ACCEPTATLA SOL·LICITUD PERA UN PIS DE PRO-TECCIÓ OFICIAL QUEVA FER L’ANY PASSAT.A MÉS, SERVEISSOCIALS NO LI POTOFERIR UN AJUTECONÒMIC PER PAS-SAR AQUESTA MALAÈPOCA.

PER CONTRA, A ENMOHAMED LI HAN ANATMOLT MILLOR LES COSES. LI HAN FET UN CONTRACTEFIX A LA FEINA, LA SEVAFILLA SARA HA ENTRAT AL’ESCOLA BRESSOL MUNI-CIPAL I AVIAT ES PODRÀACOLLIR A LES AJUDESECONÒMIQUES PER AL LLOGUER DE PISOSATORGADES PER LAGENERALITAT.

Creus que pel fet de ser de nacionalitatestrangera el Mohamed ha rebut untracte de favor per part de les adminis-tracions públiques?

Aquests tòpics són inclusius? Es potpertànyer alhora a tres comunitats ambperfils tan diversos?

Us presentem a dos personatges que viuen a la

mateixa ciutat:en Joan i en Mohamed.05 A continuació exposem una

sèrie de prejudicis i estereotipsque s’utilitzen freqüentment sobre el tarannà català,espanyol o europeu.T’identifiques amb aquestes catego-ries o consideres que són generalitza-cions esbiaixades?

06

16 17

CA

PÍT

OL

1

CA

PÍT

OL

1

Amb aquest test hem pretès fer-vosreflexionar sobre les imatges i les pre-concepcions més comunes i comparti-des entorn les persones que pel seuaspecte, procedència o per qüestionsculturals o religioses poden ser objectede tracte discriminatori.En definitiva,hem volgut iniciar el manual amb unapresa de consciència de les nostrespròpies categoritzacions.Compartimestereotips, prejudicis, rumors i pre-sumpcions sobre la diversitat i entreaquestes hi trobem les que fan referèn-cia a la població immigrada,com ara:

Un suposat tracte de favor per partde les administracions (quan és bensabut que en qualsevol cas s’apliquenels mateixos criteris).

Són la causa del mal funcionamentdel sistema sanitari o educatiu (se sim-plifica i no es valora que si existeix unadificultat d’aquestes dimensions té unorigen multicausal).

Poca qualificació professional que fabaixar els salaris i resta llocs de treball(sense considerar que sovint emigra lagent més ben preparada i que el mer-cat laboral no el pauta qui cerca feina).

Poc respecte per les normes de con-vivència i costums del país,al qual s’hiafegeix una tendència a delinquir (ésl’exemple clar que d’un cas puntual essobredimensiona la procedència is’extrapola a un col·lectiu).

Manca d’interès dels “altres” perintegrar-se (i en tot cas també nostraper adaptar-nos als canvis que sempreha comportat la dinàmica migratòria).

Aquest conjunt d’afirmacions sóngeneralitzacions extremes i esbiaixa-des apreses o assumides del nostreentorn (amistats, família, feina,mit-jans de comunicació, etc.).De fet, lamajoria de nosaltres no hem tingutmai un contacte gaire estret ambpersones immigrades o que pertan-yin a una minoria ètnica com ara lacomunitat gitana malgrat quecreiem disposar d’una imatge moltclara de com són, com es comporteni com viuen. I anant més enllà, quanhi tenim contacte, acostumem aparar atenció als trets que corrobo-ren el nostre punt de vista inicial i, sies dóna el cas que aquests clixés nos’acompleixen, considerem queaquell incident és l’excepció queconfirma la norma i ens vénen al capjustificacions que no contemplen lalògica com ara “a l’Amèrica Llatinanomés ballen salsa, però la Gracielaés diferent,està molt integrada”.

Per concloure aquestes considera-cions,destacar que amb la sisena pre-gunta del qüestionari es volia reflectirla facilitat amb què hom pot situar-sejust a l’altra banda, és a dir, comtothom,sigui quina sigui la seva perti-nença o adscripció grupal, pertany amúltiples categories que a la vegadas’associen a clixés, molts d’ells nega-tius,amb els quals no ens identifiquemni els compartim.Seria bo acabar ambuna última qüestió que deixem oberta:

¿Perquè considerem absurds elstòpics que se’ns apliquen a nosal-tres però en canvi no posem endubte aquells que nosaltres estemaplicant a l’altre diferent?

Si en coneixes alguna,diriesque s’ajusta als tòpics que imagines?

ALGUNES CONSIDERACIONS FINALS

Quantes persones que pertanyina una minoria formen part

del teu cercle de relacions habitual? I del teu entorn familiar?

07

18 19

CA

PÍT

OL

2CAPÍTOL 2PREJUDICI, ESTEREOTIP,RACISME,XENOFÒBIA...PRESENTACIÓ DELS CONCEPTESCLAUS

“És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”Albert Einstein

20 21

CA

PÍT

OL

2

CA

PÍT

OL

2

SÓN MOLT DIFÍCILS DE DESMUNTAR.

ELS ESTEREOTIPS ENS AJUDENA SIMPLIFICAR LA REALITAT I ADECIDIR COM COMPORTAR-NOSDAVANT DE SITUACIONS QUE NOHEM VISCUT ANTERIORMENT.

ELS PREJUDICIS ESTEREOTI-PATS S’APRENEN I ES TRANS-METEN SENSE CAP CONTACTE(O INDEPENDENTMENT DELCONTACTE) AMB ELS MEMBRESDEL COL·LECTIU PREJUTJAT.

Moltes vegades els prejudicis estereotipats s’a-prenen i es transmeten sense cap contacte (oindependentment del contacte) amb els mem-bres del col·lectiu prejutjat. Família, amistats,relacions de veïnatge i de feina, i mitjans decomunicació són transmissors d’imaginaris queno només no qüestionem, sinó que acabem assu-mint com a propis, de manera que nosaltres ensacabem convertint en la veu difusora dels estere-otips i dels prejudicis associats.

Tanmateix, els prejudicis estereotipats són moltdifícils de desmuntar, ja que són informacionssummament simplificades i,per tant,molt fàcils detransmetre. Els hem adquirit com a certeses, partdel nostre “món donat per descomptat”, i davantd’experiències personals que contradiuen les nos-tres idees preconcebudes,sovint és més fàcil consi-derar l’experiència com una excepció a la normaque qüestionar les nostres pròpies aprensions.Perexemple, si entre les nostres relacions de feinaconeguéssim a un musulmà llicenciat en pedago-gia i ferm defensor de la causa feminista i la llibertatsexual, el consideraríem com un cas excepcional,en tot cas, irònicament,com un “avançat”dins delseu col·lectiu, però no com la mostra fefaent del’heterogeneïtat real entre els individus que pertan-yen a una col·lectivitat que nosaltres interpretem.Amb això no pretenem negar la utilitat dels estere-otips, sinó ben al contrari: els estereotips ens aju-den a simplificar la realitat i a decidir comcomportar-nos davant de situacions que no hemviscut anteriorment, però tampoc hem de sentirque aquests clixés ens determinen i cal tenir l’ober-tura i la sensibilitat necessàries com per qüestio-nar-los o, fins i tot, modificar-los sempre que larealitat ens demostri situacions contràries a lesnostres idees preconcebudes.

Alguns dels prejudicis socials més recurrents en lahistòria de la humanitat han estat els associats al’ètnia i al lloc de procedència, cosa que ha derivaten el que coneixem com a racisme.Trobar unadefinició teòrica compartida d’aquest concepteés una tasca complexa que s’allunya de les preten-sions d’aquest text. Tot i així, tenint en comptel’objectiu d’aquest marc contextual fem esment ala proposada per Delgado (1998):

2.1. Prejudici,estereotip, racisme,xenofòbia,discrimi-nació... tots són termes íntimament relacionats ique molt sovint se sobreposen. A les pàginessegüents reflexionarem sobre aquests conceptesper aclarir-ne els usos i els significats. Com enqualsevol entrellat conceptual, en què tot estàinterrelacionat, podríem agafar molts punts departida per començar la nostra explicació. Enaquest cas hem escollit el prejudici com a princi-pi del fil argumental, la seva definició més estesa iacceptada és la que presenta Allport (1954):

El prejudici és una actitud i, com a tal, representauna combinació de sentiments o emocions, incli-nacions a actuar i creences anomenades estereo-tips (Myers,1995).Vet aquí el segon dels nostresprotagonistes:

Els estereotips acostumen a tenir una base empí-rica,però és precisament l’exageració i la genera-lització indiscriminada envers el conjunt delsmembres d’una comunitat el que els converteixen prejudicis. L’equívoc rau en la seva extrapola-ció, així com la seva permanència en el temps,ignorant-ne les particularitats i els canvis que esprodueixen entre els subjectes de qualsevol grup.

Sense anar més lluny, acceptar el tòpic que popu-larment s’associa al grau de persona immigrada(pobre, sense estudis ni preparació, amb actitudsincíviques, procedent d’una zona agresta, ambun bagatge cultural limitat i creences i costumsanacrònics) és ignorar l’enorme heterogeneïtatde trajectòries migratòries, orígens, situacionsfamiliars, sexe, formació, procedència (rural ourbana), classe social i fins i tot dels interessos imotivacions individuals que existeixen entreaquelles i aquells que han immigrat.

QUÈ SON?

PREJUDICI: ACTITUD HOSTIL I DESCONFIADA ENVERS ALGUNA PERSONA QUE PERTANY A UN COL·LECTIU, SIMPLEMENT, A CAUSA DE LA SEVA PERTINENÇA A AQUEST GRUP.

ESTEREOTIP: ATRIBUCIÓ GENERALITZADA DE DETERMINADES CARACTERÍSTIQUES D’ALGUNS MEMBRESD’UN GRUP AL SEU CONJUNT. S’ATRIBUEIXEN QUALITATS A UNA PERSONA COM A MEMBRE D'UN GRUP I NO SE’L JUTJA DES DE LA SEVA INDIVIDUALITAT.

ELS ESTEREOTIPS ACOSTUMENA TENIR UNA BASE EMPÍRICA,PERÒ ÉS PRECISAMENT L’EXA-GERACIÓ I LA GENERALITZACIÓINDISCRIMINADA ENVERS ELCONJUNT DELS MEMBRESD’UNA COMUNITAT EL QUE ELSCONVERTEIX EN PREJUDICIS.

22 23

CA

PÍT

OL

2

CA

PÍT

OL

2 exclusió social. Per exemple, un tracte discrimi-natori cap a persones provinents de països extra-comunitaris pot limitar les seves oportunitats enel mercat laboral i els pot relegar a llocs de treballmenys qualificats, fins i tot quan compten ambformació i experiència professional suficients perrealitzar altres feines. Si ens dediquéssim a inda-gar una mica més en el nostre entorn quotidià enssorprendríem de la quantitat de persones amb lli-cenciatures universitàries que treballen servint-nos el cafè cada matí, netejant la nostra oficina otenint cura de la veïna de l’àtic.

Així doncs,finalment entenem per (AA.VV,2004),

A més, la discriminació ètnica limita i condicionales interaccions socials entre grups, fet que perpe-tua durant molt de temps, fins i tot durant genera-cions,situacions de segregació i marginació social.Iaixò no només té efectes negatius sobre les personesdiscriminades, sinó també sobre les persones quediscriminen. Si reprenem un dels casos exposatsanteriorment, un/a empresari/a que descarta uncandidat pel fet de ser estranger;pressuposant quela qualitat de la formació que ha rebut o l’experièn-cia que ha adquirit al seu país d’origen té poc valor;o si considera que els seus resultats en el treballseran inferiors, no només limita les oportunitatslaborals d’aquell o aquella que cerca feina,sinó quepotser està perdent l’oportunitat de contractar elprofessional que més li convé.

Per concloure, cal parar esment a què les actitudsbasades en un prejudici poden manifestar-seamb claredat, però també de forma subtil olatent.Qui les adopta des d’aquesta última formasuprimeix els pensaments i els sentiments pejo-ratius, com si volgués trencar conscientmentamb un mal hàbit (Devine,1989,1991).No obs-tant això, les actituds negatives sovint persistei-xen tot i que ho fan amb expressions més difuses.El prejudici latent implica una resposta emo-cional negativa envers membres d’altres grups en

DISCRIMINACIÓ ÈTNICA: AQUELLA CONDUCTA QUE NEGA EL TRACTAMENT D’IGUALTAT ENTRE PERSONES O GRUPS D’ÈTNIES DIFERENTS (SIGUI QUINA SIGUI LA SEVA PROCEDÈNCIA) EN DIVERSOS ÀMBITS DE LA VIDA SOCIAL.

EL PREJUDICI LATENT IMPLICAUNA RESPOSTA EMOCIONALNEGATIVA ENVERS MEMBRESD’ALTRES GRUPS EN QUÈ ELSSENTIMENTS NO SÓN TANTD’ODI I CLARA HOSTILITAT (PRÒ-PIES DELS PREJUDICIS TRADI-CIONALS), SINÓ MÉS AVIAT DECERTA INCOMODITAT, INSEGU-RETAT O, FINS I TOT, POR.

A MÉS, LA DISCRIMINACIÓ ÈTNI-CA LIMITA I CONDICIONA LESINTERACCIONS SOCIALS ENTREGRUPS, FET QUE PERPETUADURANT MOLT DE TEMPS, FINS I TOT DURANT GENERACIONS,SITUACIONS DE SEGREGACIÓ I MARGINACIÓ SOCIAL.

Així una de les explicacions més esteses i que fareferència a allò que altrament es coneix com aracisme biològic o tradicional consisteix en elpressupòsit,científicament descartat, de la superioritatbiològica d’uns grups fenotípics o “races”per sobre delsaltres (Banton, 1967). Aquesta descripció clàssicadel terme es complementa amb la de racismemodernque evoca la declaració de superioritat nacio-nal, explotació o discriminació econòmica de grups oindividus dins d’un estat atribuint defectes morals,intel·lectuals o socials,que suposadament provenen de laseva dotació “racial”i que per ser innats poden ser fenotí-pics o construïts (Stolcke, 1994). A diferència delracisme tradicional, l’anomenat nou racisme nojustifica la superioritat per les diferències biològi-ques entre races, sinó per les diferències culturals, iconsidera difícilment viable la convivència entrecultures (Giménez i Malgesini,2000).

I si seguim tibant del fil, apareix un altre concep-te, el de xenofòbia que segons diu el DiccionariLe Petit Robert (1967),

En aquest cas es tracta doncs d’una actitud que sesuposa inherent a la naturalesa humana i queconstitueix la base d’allò que es coneix com afonamentalisme cultural (Stolcke, 1994) quea la seva vegada parteix del supòsit de la incom-mensurabilitat de les cultures i del fet que les rela-cions entre els seus membres són de per siconflictives i fins i tot en ocasions impossibles.Aquesta tesi, carregada de significat, ens recordasobretot a la immigració extracomunitària mésque a qualsevol altre comunitat estrangera.

Tant el racisme,com la xenofòbia, com la discri-minació ètnica comporten actituds i accionsd’intolerància i rebuig cap a grups sencers depoblació que es perceben de manera homogènia,fet que desemboca en processos de marginació i

L’ANOMENAT NOU RACISME NOJUSTIFICA LA SUPERIORITATPER LES DIFERÈNCIES BIOLÒGI-QUES ENTRE RACES, SINÓ PERLES DIFERÈNCIES CULTURALS, I CONSIDERA DIFÍCILMENT VIABLE LA CONVIVÈNCIA ENTRECULTURES.

TANT EL RACISME, COM LAXENOFÒBIA, COM LA DISCRI-MINACIÓ ÈTNICA COMPOR-TEN ACTITUDS I ACCIONS D’INTOLERÀNCIA I REBUIG CAP A GRUPS SENCERS DEPOBLACIÓ QUE ES PERCEBENDE MANERA HOMOGÈNIA, FET QUE DESEMBOCA EN PROCESSOS DE MARGINACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

RACISME: AQUELL COMPORTAMENT (ACTITUDS PREJUDICIALS I CONDUCTES) QUE DOMINA O DISCRIMINAUN ÉSSER HUMÀ PER CERTES QUALITATS CONSIDERADESINHERENTS A LA COMUNITAT A LA QUAL PERTANY.

XENOFÒBIA: FA REFERÈNCIA A L’HOSTILITAT CONTRA ELS ESTRANYS I CONTRA TOT ALLÒ QUE SIGUI ESTRANGER.

24 25

CA

PÍT

OL

2

CA

PÍT

OL

2 dueix la ironia que els nostres propis prejudicisactuen com un mecanisme social potent quereforça aquesta base real.

Hi ha altres elements teòrics que ajuden a com-prendre els factors socials dels prejudicis. Un d’a-quests factors apareix quan dos grupscompeteixen per recursos escassos. És a dir, lesaprensions cap a les persones que pertanyen aminories ètniques són més presents entre les per-sones que competeixen pels mateixos recursos(llocs de treball,ajuts econòmics,espais públics...),de manera que aquestes són una manera de cana-litzar i expressar la seva frustració i hostilitat (Petti-grew i Meertens, 1991). Un altre factor és lanecessitat d’estatus. Dit d’una altra manera, perpercebre que tenim un estatus social determinatnecessitem sentir-nos per sobre d’altres grups(Myers, 1995). Aquesta és una explicació queajuda a comprendre les estratègies de diferenciaciói les reticències vers la població immigrant nouvin-guda per part d’altres persones immigrades que famolt de temps que estan assentades en un territori.

El segon vessant dels prejudicis és elcognitiu. Les creences estereotipades i les acti-tuds prejudicials existeixen no només a causa delcondicionament social, sinó també com a produc-te dels processos normals de pensament. De fet,els estereotips són el resultat normal dels proces-sos d’abstracció i d’inducció que fem de la realitatque ens envolta i que són absolutament necessarisen qualsevol procés d’aprenentatge. Una manerade simplificar el nostre entorn és categoritzar, és adir,organitzar les coses i les persones segons cate-gories, que en alguns casos són neutres i en d’al-tres porten associades valoracions positives onegatives. El problema en relació amb la catego-rització de les persones sorgeix quan les sobresim-plifiquem,quan reduïm grups sencers d’individusa una sola categoria i fem d’aquesta categoria l’ex-plicació de tots els seus comportaments. Perexemple, podem reduir la percepció que tenimd’algú al fet de ser musulmà, per sobre d’altrescategories que també poden ser explicatives de laseva manera de ser (edat, gènere, nivell formatiu,professió,procedència,nivell econòmic...) o, fins itot,per sobre del seu tarannà personal i únic.

EL PROBLEMA EN RELACIÓAMB LA CATEGORITZACIÓ DELES PERSONES SORGEIXQUAN LES SOBRESIMPLIFI-QUEM, QUAN REDUÏM GRUPSSENCERS D’INDIVIDUS A UNASOLA CATEGORIA I FEM D’A-QUESTA CATEGORIA L’EXPLICA-CIÓ DE TOTS ELS SEUS COM-PORTAMENTS.

LES APRENSIONS CAP A LESPERSONES QUE PERTANYEN AMINORIES ÈTNIQUES SÓN MÉSPRESENTS ENTRE LES PERSO-NES QUE COMPETEIXEN PELSMATEIXOS RECURSOS, DEMANERA QUE AQUESTES SÓNUNA MANERA DE CANALITZAR IEXPRESSAR LA SEVA FRUS-TRACIÓ I HOSTILITAT.

què els sentiments no són tant d’odi i clara hosti-litat (pròpies dels prejudicis tradicionals), sinómés aviat de certa incomoditat, inseguretat o,fins i tot, por. El resultat és, més aviat, evitar elcontacte amb l’altre grup que no pas manifestarconductes obertament hostils (Meertens i Petti-grew, 1992).Aquest seria, de fet, el tipus de pre-judici més habitual en la nostra societat, en laqual les suposicions es manifesten fonamental-ment en estratègies d’evitació.

Un cop abordada la xarxa de significats i relacionsexistents entre els conceptes de prejudici, estereo-tip, discriminació, racisme i xenofòbia, passemara a tractar els mecanismes a través dels quals esformen. De nou, el prejudici serà el buc insígniadel nostre viatge.

El prejudici sorgeix de diverses fonts:socials,cognitives i emocionals.La primera,el vessant social, assenyala, d’entrada, que lesdesigualtats socials fomenten el prejudici. Peròtambé a l’inrevés, el prejudici ajuda a justificar lasuperioritat econòmica i social d’aquells que con-centren més poder. Per tant, el prejudici i la dis-criminació se suporten entre si: el prejudicijustifica la discriminació i la discriminaciófomenta el prejudici (Pettigrew,1980):La pobla-ció autòctona pot veure la població estrangeracom a poc qualificada i amb una actitud cap altreball poc desitjable (mandra, reivindicació,irresponsabilitat...), en definitiva,com a col·lectiuposseïdor dels trets que justifiquen que se’ls rele-gui a posicions subalternes en el mercat laboral.

D’altra banda, els prejudicis predisposen a trac-tar els altres de forma que provoquen precisa-ment la conducta esperada, reafirmant així elpronòstic fet pel prejudici: aquest fenomen és elque es coneix com ‘la profecia que s’autocom-pleix’ (self-fulfilling prophecy). Per exemple, comque considerem que les persones immigrants noes volen integrar,no ens hi relacionem, i d’aques-ta manera contribuïm, efectivament, a la seva nointegració. Per tant, més enllà de la base real oempírica que puguin tenir els prejudicis, es pro-

ELS PREJUDICIS PREDISPO-SEN A TRACTAR ELS ALTRES DEFORMA QUE PROVOQUEN PRE-CISAMENT LA CONDUCTAESPERADA, REAFIRMANT AIXÍEL PRONÒSTIC FET PEL PREJU-DICI: AQUEST FENOMEN ÉS ELQUE ES CONEIX COM ‘LA PRO-FECIA QUE S’AUTOCOMPLEIX’.

EL PREJUDICI I LA DISCRIMINA-CIÓ SE SUPORTEN ENTRE SI: EL PREJUDICI JUSTIFICA LADISCRIMINACIÓ I LA DISCRIMI-NACIÓ FOMENTA EL PREJUDICI.

2.2.BASES DELS PREJUDICIS

26 27

CA

PÍT

OL

2

CA

PÍT

OL

2 tius d’identificació,comprensió o valoració cap alscol·lectius prejutjats.Així,doncs, també cal dir queaquesta base emocional dels prejudicis (senti-ments de por, desconfiança, estranyesa...) és undels obstacles més importants per a l’establimentde relacions personals interètniques. Fins i totquan no hi ha un sentiment personal de rebuig,l’establiment de relacions interètniques es potveure frenat per la reprovació que aquestes rela-cions poden causar entre els membres del mateixgrup (endogrup). Per exemple, l’empresari/a quedecideix no contractar com a comercial una perso-na gitana pel rebuig que pugui causar entre la sevaborsa de clients;o qui decideix no festejar amb algúpel fet de ser d’una altra religió tement la reacció dela seva família.

Finalment,els prejudicis també són causa de contra-prejudicis.Percebre les actituds de rebuig i l’exposicióa situacions discriminatòries pot crear entre lesminories desconfiança i actituds defensives envers laresta de la població, mostrant més suspicàcia, sus-ceptibilitat i orgull incondicional vers la pròpiacomunitat.En algunes ocasions,aquestes situacionsde discriminació no són reals o no s’han viscut en pri-mera persona,però entre el propi grup s’insisteix tanten la seva existència que se n’afavoreix la percepció.Parlem,per exemple,dels discursos que victimitzenconstantment la població estrangera i culpabilitzen lapoblació autòctona de tots els seus mals.Els contra-prejucidis són,d’alguna manera,el tancament d’uncercle viciós de prejudicis,que nodreix situacions dediscriminació i segregació social.

Malgrat partir de la dificultat de contrarestar dinà-miques com les que s’han descrit, i de la constata-ció que els canvis en aquest sentit són sempre lentsi requereixen d’un esforç continuat, a les pàginessegüents hi ha algunes propostes de sensibilitzacióinformal, és a dir, pensades per ser aplicades en elcontext de les relacions quotidianes i interperso-nals. Segurament, aquestes eines no tenen capimpacte directe sobre els prejudicis de les personesamb les quals interactuem,però poden, si més no,contribuir a fomentar un esperit més crític i cons-cient davant els missatges negatius –rumors,comentaris despectius,burla– a través dels quals esdifonen els prejudicis.

D’ALGUNA MANERA, EL TANCA-MENT D’UN CERCLE VICIÓSQUE NODREIX SITUACIONS DEDISCRIMINACIÓ I SEGREGACIÓSOCIAL.

AQUESTA BASE EMOCIONALDELS PREJUDICIS (SENTI-MENTS DE POR, DESCONFIAN-ÇA, ESTRANYESA...) ÉS UN DELS OBSTACLES MÉS IMPOR-TANTS PER A L’ESTABLIMENTDE RELACIONS PERSONALSINTERÈTNIQUES.

FINALMENT, ELS PREJUDICISTAMBÉ SÓN CAUSA DE CONTRA-PREJUDICIS.

Una altra de les conseqüències de la categoritzacióés que tendim a exagerar l’homogeneïtat entre elsmembres d’un mateix grup i la heterogeneïtat entremembres de diversos grups.Aquesta percepció és,alhora,causa i conseqüència de l’escassa interaccióentre grups ètnics diferents: els percebem com amolt diferents i, per tant, no ens hi relacionem; icom que no ens hi relacionem, els continuemveient com a molt diferents.De fet,com més fami-liaritat tenim amb el grup en qüestió, més perce-bem la seva diversitat, i com menys familiaritat hihagi,més veiem l’estereotip (Myers,1995).

La nostra percepció de la realitat sempre és mésreceptiva a les informacions que reforcen les cre-ences assumides, veiem allò que volem veure oque hem après a veure, mentre que les realitatsque no s’hi ajusten passen desapercebudes ambmolta més facilitat. Si per exemple pensem queles persones immigrades tendeixen delinquir,pararem més atenció a les notícies sobre actesdelictius perpetrats per persones estrangeres. Encanvi, pararem menys atenció a les informacionsque contradiguin aquesta idea. Els mitjans decomunicació són grans coneixedors del caràcteraltament selectiu de la percepció i el tenen encompte a l’hora de la captació d’audiència.

El tercer vessant dels prejudicis és l’emocio-nal.Aquest aspecte és el que fa que sigui tan difícilmodificar els prejudicis de les persones mitjançantraonaments lògics. Els prejudicis no són una cre-ença freda sobre altres grups, sinó una creençacarregada d’emocions i sentiments, que en bonapart han estat transmesos en el si de les relacionsfamiliars,d’amistat i afectives, i que,generalment,porten implícites el missatge que els altres (el grupprejutjat o “exogrup”) són una amenaça per alsnostres valors, la nostra ètica o, fins i tot, les nostrespossessions.Per tant, la tasca d’intentar modificaro qüestionar els prejudicis socials és tan difícil comintentar modificar un sentiment o una emoció,queen el cas dels prejudicis és d’animadversió.És aixícom les accions de sensibilització en relació ambels prejudicis que només es basen en la utilitzaciód’arguments racionals tenen un impacte limitat,enla mesura que qüestionen la base empírica del pre-judici,però sense arribar a suscitar elements emo-

LA TASCA D’INTENTAR MODIFI-CAR O QÜESTIONAR ELS PRE-JUDICIS SOCIALS ÉS TAN DIFÍ-CIL COM INTENTAR MODIFICARUN SENTIMENT O UNA EMOCIÓ.

TENDIM A EXAGERAR L’HOMO-GENEÏTAT ENTRE ELS MEM-BRES D’UN MATEIX GRUP I LAHETEROGENEÏTAT ENTRE MEM-BRES DE DIVERSOS GRUPS.AQUESTA PERCEPCIÓ ÉS,ALHORA, CAUSA I CONSEQÜÈN-CIA DE L’ESCASSA INTERACCIÓENTRE GRUPS ÈTNICS DIFE-RENTS: ELS PERCEBEM COM AMOLT DIFERENTS I, PER TANT,NO ENS HI RELACIONEM; I COMQUE NO ENS HI RELACIONEM,ELS CONTINUEM VEIENT COM AMOLT DIFERENTS.

29

CA

PÍT

OL

3CAPÍTOL 3RECOMANACIONSPER A UN TRACTE NO DISCRIMINATORI

NANDO CORTÉS / EDICIONS PRIMERA PLANA, SA / 2002

ALLPORT,G.The nature of prejudice.Cambrige,Mass.:Addison-Wesley,1954.

AA.VV.Erradicación del chabolismo e integraciónsocial de los gitanos en Avilés: investigación,evaluación y propuestas.Asturias:Universidad de Oviedo,Ayuntamiento de Avilés,2004.

BANTON,M. Race relations.Londres:Tavistock,p.8;1967.

DELGADO,M. Diversitat i integració.Barcelona:Empúries,1988.

DEVINE,P.G.“Stereotypes and prejudice:Their automatic and controlled components”.Journal of personality and social psychology;núm.56,pp.5-18;1989.

DEVINE,P.G.;HIRT,E.R. i GEHRKE,E.M.“Diagnostic and confirmation strategies in traithypothesis testing”.Journal of personality andsocial psychology,núm.58,pp.952-963;1991.

GIMÉNEZ,C i MALGESINI,G.Guía de conceptos sobre migraciones,racismo e interculturalidad.Madrid:Los libros de la Catarata,2000.

MEERTENS,R.W.i PETTIGREW,T.F.“Le racisme violé:dimensions et mesure”,a M.Wieviorka (Dir),Racisme et modernité.París:La Découverte.pp.109-126;1992.

MYERS,D. Psicología Social.Mèxic:McGraw-Hill,1995.

PETTIGREW,T.F.“Prejudice”a Thernstrom i Cols. (eds.),Harvard encyclopedia of Americanethnic groups.Cambrige,Mass:Harvard Univer-sity Press,1980.

PETTIGREW,T.F. i MEERTENS,R.W.“Subtle racism: its components and measure-ment”,ponència presentada a la Threedays onracism conference,París,França,1991.

STOLCKE,V. “Europa:nuevas fronteras,nuevasretóricas de exclusión”. AA.VV. Extranjeros en elparaíso.Barcelona:Virus,pp.235 – 266;1994.

BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA

3130

CA

PÍT

OL

3

CA

PÍT

OL

3 Reconèixer la diversitat que hi ha a la nostrasocietat implica qüestionar-se molts argumentsque s’associen a l’estigma de pertànyer a unaminoria ètnica com els ja esmentats amb anterio-ritat: pobresa, manca de formació i preparaciólaboral, actituds incíviques, procedència rural,bagatge cultural limitat i creences i costums ana-crònics.Aquest reconeixement implica deixar dequalificar-los com un conjunt per començar atractar-los des de la seva individualitat. I si, perexemple en el cas de la immigració,en una prime-ra fase d’assentament al territori és cert quepoden tenir necessitats i demandes similars per laseva condició de persones nouvingudes, tambého és que poden tenir circumstàncies i situacionspersonals completament diferents que ens obli-guen a considerar-los des de la seva pròpia pers-pectiva individual.A nivell tècnic cal,doncs:

Deixar espai per a què la persona usuària,sigui quina sigui la seva procedència, formuliles seves demandes, prioritats i necessitats ino donar sempre les mateixes possibilitats i res-postes a tothom.

Facilitar tota la informació disponiblesegons les preferències de la persona beneficiària(serveis, oferta cultural i d’oci, equipaments...) ique aquesta en faci l’elecció en funció de les sevescircumstàncies i inquietuds.

Fugir de les interpretacions sobre la reali-tat quotidiana de qui creiem que pugui per-tànyer a una minoria cultural i que podencondicionar el seu tracte. Com ara, derivar unapersona immigrada automàticament a ServeisSocials només per la seva condició.

Preveure que tothom pot tenir, malgrat la sevasituació individual o col·lectiva,inquietuds cultu-rals,d’oci o de lleure i defugir les idees preconce-budes segons l’aspecte físic, les procedènciesgeogràfiques o les culturals que ens facin interpretarla realitat des d’una òptica reduccionista.

Entenem com a tracte paternalista aquella actitudque involuntàriament i per una interpretació esbiai-xada de la realitat condiciona un comportamentinapropiat amb la intenció de protegir i ajudar a unatercera persona.Aquesta actitud pot condicionar ianul·lar a qui en creiem beneficiat/da com agentsocial responsable. Sovint es tracta de conductescompassives i permissives que difícilment són com-patibles amb unes relacions socials igualitàries,basades en el respecte recíproc.Un tracte igualitari irespectuós requereix:

Validar i promoure la capacitat d’elecciódels usuaris/es i no considerar que “sabem millorque ell o ella el que necessita”.

Utilitzar les figures de traducció, interpreta-ció i/o mediació només en els casos que l’inter-canvi comunicatiu sigui difícil o impossible ientendre aquests agents només com a pont decomunicació i no com a representants d’unapersona o d’un col·lectiu determinat. Unaestratègia que es pot posar en pràctica és mirardirectament a la persona beneficiària i no al profes-sional de traducció, interpretació o mediació.Pre-guntar,discutir i decidir directament amb l’usuario l’usuària qüestions sobre el servei que oferim.

Utilitzar un llenguatge i un to de veucorrectes,eludint un tracte de caire infantil:no utilitzar diminutius o frases massa esquemàti-ques, no parlar més fort pensant que així ensentendran millor, tampoc parlar amb un to exces-sivament suau,etc.

Igualtat de tracte i respecte a la diferència:partim de la consideració que tots i totes som dife-rents com a individus però que hem de disposarper igual de l’accés als recursos i als serveis en lesmateixes condicions i el mateix tracte. No s’had’actuar tolerant sinó respectant-nos els uns alsaltres, sense caure en la consideració que aquells iaquelles que pertanyin a alguna minoria hagind’exhibir les seves particularitats.Així,experimen-tar un procés migratori no discapacita i per tantcal tenir el mateix respecte i observació de les nor-mes que amb la resta de persones que es benefi-cien del servei que estem oferint.

ENFRONTAR LES IDEESPRECONCEBUDES

3.1.DEFUGIR LES ACTITUDS I ELSCOMPORTAMENTSPATERNALISTES

3.2.

3332

CA

PÍT

OL

3

CA

PÍT

OL

3 Evitar que la persona pensi que sentimcompassió per la seva situació: fer ús de nocionscompassives o que dramatitzen les circumstànciesque viu aquella persona pot fer-la sentir degradada,que no la tractem des d’una posició d’igualtat anosaltres.

En els últims anys s’han incorporat als equips detreball nous perfils professionals amb l’objectiud’atendre la creixent diversitat (acollida, gestióde polítiques migratòries, traducció i interpreta-ció,observatori, i mediació intercultural o comu-nitària entre d’altres). Respecte d’aquests nousprofessionals recomanem:

Considerar-los com un suport a la tascad’altres professionals. És a dir, no percebre laseva presència com a amenaça, control o interfe-rència, sinó ben al contrari, com una eina permillorar l’atenció i facilitar la utilització i la dis-pensació normalitzada dels serveis.

No fer un mal ús d’aquests perfils.En la mesu-ra que sigui possible,el tracte amb l’usuari/a ha de serdirecte,és a dir,cal treballar en base a la capacitaciódel mateix personal del servei o de l’equipament.Només en els casos en què l’idioma sigui una barrerainfranquejable o existeixin necessitats molt concre-tes, com podria ser en ocasions l’àmbit sanitari, esrecomana el recurs de serveis de traducció i interpre-tació o d’altres agents de dinamització.

Sempre que es pugui cal eludir la utilitzacióde família, amistats o compatriotes per a lacomunicació quan amb aquesta via vulnerem eldret a la intimitat i la confidencialitat.

És important no sobredimensionar la importànciade la diferència perquè ni la cultura ni la identitatsón elements homogenis i estàtics a un col·lectiu oindividu, i no podem interpretar que són la causade dificultats de convivència.La cultura i la identi-tat són completament dinàmiques i s’adaptenconstantment a l’ambient social, a les experièn-cies,als interessos i, sobretot,a les relacions socialsde cadascú.Així,doncs,entenem que:

El tracte directe ha de ser igual amb tothom,no deduir mai que pel fet de ser de procedènciaestrangera o pertanyent a una minoria cal que larelació i el comportament que adoptem sigui dife-rent de l’habitual, amb fets com:no mirar als ulls,no donar la mà, deixar més espai segons el sexe,etc.En tot cas, la interacció amb qualsevol perso-na ja ens marcarà els seus propis límits.

No imaginar-nos d’entrada que ens trobaremamb barreres culturals infranquejables, queen ocasions podem arribar a relacionar malinten-cionadament amb factors religiosos, com ara queno es permetrà als nens i les nenes fer sortides iactivitats extraescolars o esportives, que algunstreballadors/es pararan de fer les seves tasques perrealitzar determinades pràctiques,etc.

L’últim dels apartats de recomanacions va adreçat areflexionar sobre quin hauria de ser el tractamentinformatiu pel que fa a les minories ètniques i enespecial pel que fa al fenomen de la immigració,amb el benentès que moltes vegades la informacióque s’ofereix des dels mitjans de comunicació localscal que sigui curosa per defugir els tòpics.Els puntsque tot seguit exposem han estat extrets de les reco-manacions del Consell de l’Audiovisual de Catalun-ya sobre el tractament informatiu de la immigració1:

Proporcionar informacions precises, deta-llades, provades i contextualitzades.

Aquestes informacions han d’evitar, de mane-ra general, l’espectacularització o la drama-tització innecessària de les situacions,procurant no incitar el receptor del missatge a lasimplificació, a la presumpció condemnatòria o al’activació dels prejudicis de naturalesa xenòfobao discriminatòria.És el cas,per exemple,del des-plegament desproporcionat de mitjans o estratè-gies de sobreatenció per tenir notícies en les qualshi ha implicades persones immigrades, del farci-ment de les notícies amb elements anecdòtics queno incorporen informació significativa, del fet defer referència a l’origen o el color de pell de lespersones implicades en actes delictius quan noimplica una informació rellevant,etc.

1. WWW.CAC.CAT (APARTAT D’ACTUACIONS AMB RELACIÓ A L’AUTOREGULACIÓ)

CERCAR LA COMPLEMENTA-RITAT ENTRE PROFESIONALS

3.3.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

3.5.

EVITAR SOBREDI-MENSIONAR LES DIFERÈNCIESCULTURALS

3.4.

3534

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

3 Tenir cura en la utilització d’un llenguatgeque rebutgi el tòpic discriminador i que ins-tauri formes expressives respectuoses ambla dignitat de les persones (ex.: evitar concep-tes com il·legal, sense papers...).

Cal abordar la immigració fonamental-ment com a tema i no pas com a problema,sense defugir les circumstàncies problemàtiques oles tensions i contraccions que puguin suscitar encada moment.El fenomen també pot ser abordatdes de moltes perspectives en un sentit positiu,d’aportació i d’enriquiment social.

Convé potenciar les informacions positivesque involucren la població immigrada sense queaixò pugui perjudicar la veritat o pugui suggerir laconstrucció d’una realitat emmascarada.

Cal eludir les visions nuclears, pretesa-ment pragmàtiques i merament utilitaristesde la immigració, que renuncien a apel·lar elsvalors i que la presenten com una necessitat socialtransitòria davant de circumstàncies com la baixanatalitat de la població autòctona o les necessitatsdel mercat laboral.

Convé recordar que les garanties a què remetla llibertat d’expressió també inclouen lespersones immigrades, tant en la condició desubjectes com en la d’objectes de la informació.

CAPÍTOL 4ARGUMENTS PER COMBATREPREJUDICIS I RUMORS SOBRE LA DIVERSITAT ÈTNICA

“No hi ha res més actiu que un rumor”Anònim

3736

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 En els últims anys, la proliferació de rumors i preju-dicis envers les minories per raó de la seva procedèn-cia, els costums, les creences o simplement per laseva aparença físic suposa,per als professionals queatenen a la ciutadania, una dificultat afegida per aldesenvolupament de la seva feina, ja que sovint estroben davant de situacions en les quals les personesusuàries formulen queixes,acusacions o manifesta-cions de rebuig. Paradoxalment, els arguments i lainformació per combatre els clixés i les aprensionsmés arrelats es demostren clarament insuficients.

L’apartat que presentem aquí pretén donar algunespistes i criteris per fer front a aquestes situacions,proposar possibles raons que puguin contrarestaraquestes concepcions negatives i afavorir la sensibi-lització social contra la discriminació. Els contin-guts es troben organitzats en dos subapartats: elprimer fa referència als rumors,estereotips i preju-dicis que sentim amb més freqüència en el nostredia a dia i les presumpcions de fons que amaguen;elsegon presenta un ventall d’arguments que espoden utilitzar com a resposta i exemples pràcticsde funcionament dels mateixos.

Com ja hem remarcat en seccions anteriors,els pre-judicis tenen un component emocional molt impor-tant i, per tant, són difícils de desmuntar. En elmoment en què un/a usuari/a expressa una aprensióconcreta, és molt probable que qualsevol respostaque qüestioni la seva percepció sigui replicada ambcontraarguments i incredulitat,o bé amb alteració.Tot i així, hem d’entendre com un gran èxit el fetque,si després de parlar-hi,marxi amb alguna sospi-ta o dubtes front el seu primer raonament.

Sense ànim de fer un inventari exhaustiu exposema continuació alguns dels rumors i tòpics méshabituals a qualsevol municipi, per extreure’n elsdenominadors comuns:

En primer lloc,per la incidència directa sobre elstècnics/ques de primera línia als quals va dirigitprincipalment aquest manual, cal esmentar elsrumors que fan referència al suposat tracte defavor que reben les minories i en especial lespersones immigrades per part de les admi-

nistracions públiques: que obtenen més presta-cions,serveis i drets que la població autòctona i quese’ls apliquen criteris burocràtics més permissius,així acaparen tots els ajuts de serveis socials, lesbeques escolars, els pisos de protecció oficial, lesplaces de les escoles bressol públiques...

Un altre gran nombre de rumors fa referèn-cia als comerços regentats per minories ètni-ques: que no paguen impostos; que no passen lesinspeccions sanitàries; que fan una competènciadeslleial; que no respecten els horaris comercials;que treballen sense declarar (en negre) i que sobre-exploten a qui hi treballa.

També se’ls responsabilitza de les defi-ciències de l’estat del benestar: que saturenel sistema sanitari perquè allarguen les llistesd’espera i utilitzen en escreix les urgències; quetenen un efecte negatiu sobre el sistema educa-tiu perquè omplen les aules i fan baixar elnivell; que resten llocs de treball i fan baixar elssalaris o que abusen de les prestacions d’atur.

Les normes de convivència és un altre delsàmbits sobre el qual hi ha més rumorologia inotes despectives: que envaeixen espais públicscom ara places,pistes esportives o carrers; que fandifícil la convivència veïnal pel xivarri que fan, lesolors, l’amuntegament, que no col·laboren en tas-ques comunes com la neteja de l’escala; que novolen participar en les entitats del barri (AMPES,associacions de comerços,entitats culturals...),etc.

Finalment, un altre gran grup d’idees pre-concebudes fa referència a la inferència al

LA PROLIFERACIÓ DE RUMORSI PREJUDICIS ENVERS LESMINORIES SUPOSA, PER ALSPROFESSIONALS QUE ATENENA LA CIUTADANIA, UNA DIFI-CULTAT AFEGIDA PER AL DES-ENVOLUPAMENT DE LA SEVAFEINA. PARADOXALMENT, ELSARGUMENTS I LA INFORMACIÓES DEMOSTREN CLARAMENTINSUFICIENTS.

EN EL MOMENT EN QUÈ UN/AUSUARI/A EXPRESSA UNAAPRENSIÓ CONCRETA, ÉS MOLTPROBABLE QUE QUALSEVOLRESPOSTA QUE QÜESTIONI LASEVA PERCEPCIÓ SIGUI REPLI-CADA AMB CONTRAARGU-MENTS I INCREDULITAT, O BÉAMB ALTERACIÓ.

4.1.PRESUPÒSITS DE FONS MÉS HABITUALS

TONI BATLLORI - EL JUEVES

3938

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 conjunt del col·lectiu de tota una sèrie detrets de personalitat: transmeten desconfiança;poca implicació – compliment amb la feina, ten-dència a la delinquir, analfabetisme, endogàmiacultural retrògrada,masclisme,etc.

Com ja s’ha exposat en el marc conceptual,la majo-ria parteixen d’un substrat de realitat. No obstantaixò,el problema esdevé quan els extrapolem al con-junt del col·lectiu, els exagerem o, simplement, elsanalitzem en clau essencialista.Des d’aquesta pers-pectiva, la intenció d’aquest document no és des-mentir els clixés i presumpcions, però sí posarl’accent en la incongruència de moltes de les sevesargumentacions, de les quals es desprenen deduc-cions irracionals.

Quins són els denominadors comuns d’a-quests rumors i prejudicis? Quins són elspressupòsits que s’hi amaguen?

En primer lloc, molts dels exemples que hem vistdenoten una certa desconfiança del funciona-ment de les administracions i dels serveispúblics.Es pressuposa que hi ha poca transparèn-cia en la gestió dels recursos públics.A més,moltsdels tòpics posen en dubte,en certa mesura, la pro-fessionalitat de qui hi treballa, ja que es consideraque constantment es deixen ensarronar.És aquí onneixen falses creences com que els professionalssón més permissius,posen menys traves burocràti-ques i fan un tracte d’excepció en els criteris d’ad-judicació dels ajuts per a determinats col·lectius.

En segon lloc, i també en relació a les diendessobre l’ús “excessiu” que fan determinadescomunitats dels recursos públics, trobem implíci-ta una certa estratificació de la ciutadania quediferencia entre ciutadans/es de primera i ciuta-dans/es de segona en funció de la seva nacionalitato procedència.El vincle entre drets de ciutadaniai nacionalitat continua arrelat en gran part de lapoblació, fet que es veu reforçat per una legisla-ció, la vigent, que prima l’ius sanguinis (dret pervinculació familiar) per sobre de l’ius soli (dretsper naixement - arrelament a un territori) i que esmanifesta per desigualtats de drets, que no dedeures,com ara la possibilitat de votar.

D’altra banda,és important esmentar la rumorolo-gia que fa de les minories ètniques el “cap deturc”dels dèficits de l’estat del benestar.L’a-rribada de població estrangera fa més palesa lacompetència en la distribució de les prestacionssocials (val a dir que l’assignació de prestacionssocials sempre ha generat malestar). La immigra-ció també ha requerit importants processos d’a-daptació per part del sistema sanitari i del sistemaeducatiu que no han estat exempts de dificultats.Tot i així, s’obvia l’aportació imprescindible de lapoblació estrangera, fonamentalment treballado-ra, al mercat laboral, que en definitiva és l’alimentde l’estat del benestar i de qualsevol servei públic.

En tercer lloc, i molt lligat a la mateixa idiosincràsiadels prejudicis, hi ha una certa deshumanitza-ció del col·lectiu discriminat. A grans trets, lespersones som etnocèntriques, tendim a veure’ns ivalorar-nos força més bé que als membres d’altresgrups i, fins i tot, ens atribuïm l’essència humanacom a patrimoni propi. En aquest context, lesaprensions alimenten un imaginari en el qualaquells i aquelles que pertanyen a minories esdeve-nen individus sense sentiments, amb interessos ivalors que, si no són oposats, estan molt lluny delsnostres. En el mateix sentit, l’estereotipificaciócomporta una forta homogeneïtzació de lacomunitat oposada,que fa que no els veiem coma individus sinó com a grup, i que fàcilment extra-polem a tot el conjunt el comportament d’alguns,especialment les actituds que es perceben com anegatives i socialment poc desitjables.De tot plegates desprèn una concepció de les minories amb laqual costa identificar-se o sentir empatia.

Finalment, és necessari destacar que el tretcomú de totes les imatges tergiversades i lesconjectures vers les minories ètniques és lanegativització de la realitat. L’accent esmanifesta en allò negatiu, eclipsant qualsevolconsideració positiva. I si apliquem per exempleels coneixements dels estudis de satisfacció deconsumidors/es a la rumorologia social podem dirque qualsevol informació negativa es transmet pelboca - orella tres vegades més que una de positiva,la qual cosa també explica la facilitat amb què espropaguen.

LA MAJORIA PARTEIXEN D’UNSUBSTRAT DE REALITAT. NOOBSTANT AIXÒ, EL PROBLEMAESDEVÉ QUAN ELS EXTRAPO-LEM AL CONJUNT DEL COL·LEC-TIU, ELS EXAGEREM O, SIMPLE-MENT, ELS ANALITZEM EN CLAUESSENCIALISTA.

QUALSEVOL INFORMACIÓNEGATIVA ES TRANSMET PELBOCA - ORELLA TRES VEGA-DES MÉS QUE UNA DE POSITI-VA, LA QUAL COSA TAMBÉEXPLICA LA FACILITAT AMBQUÈ ES PROPAGUEN.

4140

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 Com ja s’ha esmentat amb anterioritat, les estratè-gies de resposta que es proposen en aquest manualno pretenen ser remeis infal·libles sinó que calentendre-les, simplement, com a raonaments quepoden fer reflexionar la ciutadania i sensibilitzarsobre falses concepcions que,moltes vegades,homes fa sobre les minories. Tampoc podem aplicaraquestes propostes de resposta com a fórmulesmatemàtiques o receptes,en el sentit que la major omenor efectivitat depèn,fonamentalment,del con-text en què s’expressen i de la seva pertinença enfunció de les circumstàncies i la idiosincràsia de lespersones que dialoguen.Un cop fetes les considera-cions inicials i recollint les premisses de l’apartatanterior,passem a les argumentacions concretes:

01 La primera de les premisses que cal tenir encompte i que sempre cal afrontar ésno menysprearles queixes que ens transmeten les personesusuàries d’un servei.Així doncs,hem d’evitar ferjudicis de valor i actuar de forma brusca, atacant oridiculitzant, ja que això desemboca irremeiable-ment en posicions defensives que són incompatiblesamb qualsevol procés d’obertura o de sensibilització.

Ex.:Aquests immigrants s’han apropiat de la plaça delmeu barri i els d’aquí ja no podem ni passar.

Entenc perfectament la seva opinió i la respecto molt,però consideri que les places són un espai públic i lespersones poden fer-ne ús per reunir-se.La presència depersones immigrades no hauria de ser cap motiu perdeixar de freqüentar la plaça,perquè aleshores és lògicque sempre hi trobi la mateixa gent.

02 En aquest sentit, és possible que darrerad’una queixa hi hagi una necessitat real.Ales-hores cal escoltar activament, i preguntar, en casnecessari,per esbrinar si darrera de la queixa hi haalguna demanda o necessitat personal que aquell oaquella amb qui parlem no manifesta obertament.

Ex.:A Serveis Socials s’hi ha d’anar amb un mocador al capperquè et donin un ajut.Si ets d’aquí te’l deneguen!

Algunes persones tenen aquesta impressió, però en canviServeis Socials es regeix per unes normatives legals i uns cri-teris que no valoren en cap moment ni la nacionalitat ni lareligió de ningú a l’hora d’atorgar un ajut.Tothom té dret arebre’n un si ho necessita,independentment d’on vingui icom vagi vestit.Si vostè realment necessita un ajut,l’animoa fer la sol·licitud,els professionals de Serveis Socials estudia-ran el seu cas de la mateixa manera que ho fan amb la resta.

03 Reforçar els criteris de professionalitatamb què actua l’Administració i qui hi tre-balla i posar en relleu l’existència d’una norma-tiva que regula les decisions que es prenen desdels serveis públics.

Ex.1:Els immigrants s’estan emportant tots els ajuts.Moltsno els necessiten,però vosaltres us deixeu entabanar.

Pot haver-hi casos en què ens enganyin,com també hi hacasos en qualsevol altre col·lectiu.De totes maneres, elsajuts no s’atorguen segons les històries que ens expliquen,sinó fonamentalment en funció d’uns criteris de puntua-ció que són públics i iguals per a tothom,i que s’han decertificar amb la documentació adequada.Pensi tambéque els i les treballadores socials fan visites als domicilisper conèixer les seves condicions de vida reals.

Ex.2:Aquests pisos de protecció oficial que esteu fent serantots per a immigrants!

Ha fet vostè la sol·licitud per a un d’aquests pisos?

Sí.

Doncs ha de saber que per tenir accés a un pis de pro-tecció oficial s’han de complir uns criteris que sóniguals per a tothom. En cada situació es valoren lescircumstàncies globals de la persona per part d’unsprofessionals i segons els criteris marcats.

Però no hauríeu de valorar els que som d’aquí de totala vida?

El temps de residència és un criteri,però a partir de dosanys d’estar empadronat al municipi tothom hi té accés.

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

4.2.POSSIBLES ARGUMENTS PER FER FRONTA PREJUDICIS I RUMORS

4342

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 04 Posar en relleu l’existència d’un marc legalinternacional que regula els drets universals deles persones, independentment de la sevanacionalitat. A la Declaració dels Drets Humans,l’assistència sanitària o el dret a l’educació estan reco-llits com a drets universals i no com a drets lligats a lanacionalitat.A més,les conseqüències d’un tracte dis-criminatori poden arribar a ser més perjudicials per alconjunt de la població:infants sense escolaritzar,per-sones malaltes sense atendre,pobresa extrema...

Ex.:Els immigrants abusen del sistema sanitari perquèreben una assistència total i gratuïta, encara que notreballin i encara que siguin il·legals.És insostenible ladespesa que genera atendre tota aquesta població que,amés,no paga impostos.Al seu país no tenen aquests pri-vilegis i,en canvi,aquí els ho donem en detriment delsque treballem des de tota la vida.Si nosaltres anéssimals seus països no tindríem accés a res.

No deixa de ser una sort que un dret com l’assistènciasanitària,reconegut a la Declaració dels Drets Humans,hagi pogut esdevenir una realitat al nostre país.Crec queaixò ha de ser motiu d’orgull i no em sembla més desitjablela situació d’altres països on això no està garantit,ni tam-poc que aquí hi hagués persones malaltes que no poguessinser ateses,o infants menors que no poguessin ser escolarit-zats.Potser hi ha qui abusa d’aquests drets,però no podempenalitzar tot un col·lectiu per només uns quants.

05 Reforçar els arguments que posin èmfasien allò que comparteix el total de la població.Cal no negar la diferència o, fins i tot, assenyalarl’enriquiment que aquesta diferència pot suposarper a la societat d’acollida.No obstant això, tambécal remarcar que les inquietuds,expectatives,preo-cupacions i somnis de l’ésser humà acostumen a serbastant semblants, malgrat que parlem idiomesdiferents. De la mateixa manera, també cal buscarpunts en comú i intentar sobrepassar la diferènciaètnica, és a dir, buscar un grau d’identificació méselevat com a pares i mares,treballadors/es o infants.

Ex.:A la sortida d’una escola dues mares de l’AMPAes paren a xerrar.

Ja hem recollit els diners per fer el regal de final de cursal professor.

Ha pagat tothom?

Sí. Bé, als pares de la nena pakistanesa no els hi hedemanat.Segur que no m’entenen i dubto molt que vul-guin col·laborar. Fins i tot poden pensar que els esticdemanant diners per a mi!

Dona, no pots dir això sense haver-ho preguntat.Pensa com et sentiries tu si t’assabentessis que han fetun regal al professor entre tots els pares i les mares i note n’haguessin dit res!

06Qüestionar les generalitzacions i les exage-racions.Cal transmetre el missatge que cadascú/na té unes circumstàncies o uns trets personals propis idiferenciats. És necessari, per tant, no donar perdescomptat que algú es comportarà d’una determi-nada manera pel fet de pertànyer a un determinatgrup ètnic. De la mateixa manera, cal fer veure alsindividus que pertanyen a una minoria que sovintes fan afirmacions exagerades i basades en informa-cions que no se sap si són certes.

Ex.1:Jo no vull més equatorians al barri. No paguen laquota de comunitat,viuen vint en un pis i, a més,nodeixen dormir a les nits.

Pot ser que aquest sigui el cas d’algunes persones de lacomunitat equatoriana,però segur que no el de totes.Seria més adequat parlar dels casos concrets que cone-guis,en comptes de generalitzar entre qui seguramentno s’ho mereix.

Ex.2:Aquests comerciants xinesos s’estan carregant el barri.Molts comerços de tota la vida estan desapareixent perculpa seva.Clar, com que no paguen impostos i no elscontrolen l’horari…

Però això que diu que no paguen impostos,qui li ho hadit exactament? Com ho pot saber? Fa pinta de ser unrumor.No se’n refiï,que moltes vegades la gent diu cosessense saber si són certes.

Ciutadà/na:

Professional:

Mare 1:

Mare 2:

Mare 1:

Mare 2:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

4544

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 Ex.3:Pares i mares davant de les llistes d’infants adme-sos publicades a una llar d’infants pública.

Mira,aquest,aquest,aquest i aquest,pels cognoms sónfills d’immigrants. És que sempre els “endollen” a lesplaces públiques de l’Escola Bressol.

La llista és de més de quaranta nenes i nens,no crecque quatre o cinc siguin suficients per fer aquestaafirmació.

Ex.4:Doncs a mi els que venen de l’Amèrica Llatina em sem-blen persones molt ben educades i dolces, en canvi delsgitanos no te’n pots refiar gaire.El que ens va fer les obresa casa al final va fer una autèntica destrossa i ens vacobrar molt més del que ens havia dit al començament.

Pensi que per tenir una mala experiència amb unapersona no podem pensar que tothom és igual.Pertàn-yer a un grup ètnic concret no assegura que sigui bonprofessional o no ho sigui.De la mateixa manera queper conèixer algú de l’Amèrica Llatina educat i ama-ble no podem pensar que tots ho seran.

07 Destacar que molts dels problemes o difi-cultats que han d’encarar les minories són elsmateixos que tenim nosaltres.Cal trencar ambl’imaginari que són rivals i que els problemes queexisteixen a la nostra societat són conseqüència de laseva presència:

Ex.:Des que han arribat els immigrants a la ciutat,tot elshi doneu a ells.L’any passat em vau concedir una becapel menjador del meu fill i, aquest any, sense havervariat la meva situació,no me l’heu donada.

Entenc perfectament la seva situació. Desgraciada-ment,els recursos que tenim per a beques de menjadorsón escassos.De fet, estem buscant més finançamentper ampliar-les.Però,en tot cas,la població immigra-da no és la culpable,pensi que moltes d’aquestes per-sones també estan en la mateixa situació: se’ls hadenegat la beca,fins i tot malgrat que la seva situacióno hagi pas millorat.

08 En la mateixa línia, cal remarcar tot elque posi en relleu els beneficis socials itambé econòmics que totes les comunitatsaporten a la nostra societat. En definitiva, estracta de construir una imatge positiva supe-rant una determinada concepció assistencialis-ta que únicament assenyala les necessitats quefalten per cobrir. En aquest sentit, hem d’evitarfer referència exclusivament a qui té mésnecessitats, que en ocasions poden ser els queacaben d’arribar o que fa poc temps que viuena un municipi, i visibilitzar els exemples en quèpersones pertanyents a minories culturals hantingut èxit.

Ex.1:Els immigrants no es volen integrar. No aprenen lallengua,no es relacionen amb la gent d’aquí,creen elsseus propis guetos.

Els que fa poc temps que viuen aquí poden tenir aquestaimpressió,però a llarg termini la majoria aprenen moltbé la llengua i estableixen relacions amb les personesnascudes aquí.De fet,molts d’aquests nouvinguts i nou-vingudes estan tan integrats que ja no els veiem ni coma estrangers.

Ex.2:El que estem vivint en aquesta ciutat és una veritable invasió.

En qualsevol cas,que vinguin de fora no deixa de serun senyal que el nostre territori progressa,que ofereixbones perspectives de qualitat de vida i bones oportu-nitats de treball i de futur.Seria molt més preocupantque ningú volgués venir,o que la gent d’aquí marxés!

Ex.3:Avui dia a la gent jove li costa molt trobar feina,clarcom que els immigrants treballen per molt poc sou i noels donen d’alta a la seguretat social...

Molts empresaris no pensen igual.Gràcies a l’arribadad’aquestes persones poden cobrir llocs de treball que lagent jove d’aquí no està disposada a fer. Malaurada-ment, molts d’ells treballen sense contracte, però comtambé ho fa molta gent nascuda aquí i,en tot cas,per aningú és agradable treballar sense Seguretat Social.

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

Ciutadà/na:

Professional:

4746

CA

PÍT

OL

4

CA

PÍT

OL

4 Més enllà d’aquestes estratègies de resposta, ques’han exposat sintèticament i que es poden utilit-zar a títol individual,als espais de treball creats pera l’elaboració d’aquest document també es vandestacar altres tàctiques referents a accions quees poden desenvolupar en el conjunt de l’ad-ministració local, i sense les quals es fa difícilentendre la lluita contra la rumorologia i els clixés.Per aquesta raó, i tot i que queda fora de l’abastd’aquest manual,n’exposem una mostra:

Els estereotips, els rumors i les falses concep-cions tenen una càrrega emocional important;d’aquí que la racionalitat no és mai suficient percontrarestar-los.Tanmateix, la transparència enel funcionament dels serveis i la transmissió d’in-formació veraç s’ha d’entendre com un objectiugeneral de fons:

Es recomana dur a terme una tàctica de comu-nicació global de la institució per transmetre unaimatge de transparència a la ciutadania.Per això,paral·lelament,cal millorar els sistemes de recolli-da d’informació de les administracions locals (ferun pla estadístic general, millorar la recollida dedades dels registres, incorporar les variables desexe i nacionalitat, compartir la informació ambla resta d’àrees,etc.).

Dissenyar i propiciar espais de relació i deconeixement mutu entre persones de diferentscomunitats o col·lectius.

No caure en el folklorisme, és a dir, abordar elrespecte a la diversitat només a partir dels aspec-tes més folklòrics de la cultura (valls, cuina,vestitstradicionals...).Perquè això ofereix una visió moltestereotipada de les minories i al final s’acabaposant l’accent en allò que ens separa i no en elsinteressos i sentiments que ens uneixen.

Sensibilitzar i involucrar tota la ciutadania i lesassociacions en l’acollida de les persones nouvin-gudes i en la creació de vincles entre comunitatsper potenciar actituds integradores en el conjuntde la població.

Lluitar contra la desigualtat estructural,és a dir,que pel fet de pertànyer a una determinada mino-

ria ètnica la persona es trobi en una situació de des-avantatge pel que respecta a l’accés o utilització dedeterminats serveis: revisar condicions d’accés pera què no siguin discriminatoris, redimensionar idotar als serveis per a què puguin atendre unapoblació més diversa...

ELS ESTEREOTIPS, ELSRUMORS I LES FALSES CONCEPCIONS TENEN UNA CÀRREGA EMOCIONALIMPORTANT; D’AQUÍ QUE LA RACIONALITAT NO ÉS MAI SUFICIENT PER CONTRARESTAR-LOS.

Accions individuals:

No desacreditar la insatisfacció que ens transmeten les persones usuàries.

Esbrinar si darrera del plany hi ha algunademanda o alguna necessitat personal que no es gosa plantejar obertament.

Reforçar els criteris de professionalitat ambquè actua l’administració i qui hi treballa iposar en relleu l’existència d’una normativaque regula les decisions adoptades.

Posar en relleu l’existència d’un marc legalinternacional que promulga els drets universalsde tots els éssers humans.

Vitalitzar els raonaments que posen èmfasi en allò que comparteix el conjunt de la població.

Qüestionar les generalitzacions i les exageracions.

Fer emergir que moltes de les qüestions problemàtiques o dificultats a què han de ferfront les minories són les mateixes que tenimnosaltres.

Evidenciar tot allò que posi en relleu els beneficis econòmics i socials que les minoriesaporten a la nostra societat.

Accions en l’àmbit institucional:

Desenvolupar una estratègia de comunicació global de la institució per transmetre una imatge de transparència a la ciutadania.

Dissenyar i propiciar espais de relació i coneixement mutus entre persones de col·lectiusdiferents.

No caure en el folklorisme.Sensibilitzar la població per potenciar

actituds integradores.Lluitar contra la desigualtat estructural.

SÍNTESI D’ARGUMEN-TACIONS

49

CA

PÍT

OL

5CAPÍTOL 5RECURSOS DE SENSIBILITZACIÓ

5150

CA

PÍT

OL

5

CA

PÍT

OL

5 El trencament de prejudicis, estereotips o falsesconcepcions és una lluita de fons que requereixd’accions constants de sensibilització. Des delPla de Ciutadania i Immigració del ConsellComarcal del Vallès Occidental s’ofereix assesso-rament al personal tècnic municipal, així cominformació sobre actuacions que s’estiguinposant en pràctica a la comarca. Per als profes-sionals que decideixin continuar informant-se iformant-se,oferim un recull de recursos genèricsper afavorir el disseny d’accions de dinamització.Aquests recursos estan dividits en primer lloc enmaterials escrits de caire pràctic per a pro-fessionals i entitats (1), en materials audio-visuals (2) de sensibilització i per finalitzar es fareferència a campanyes i exposicions (3) dis-ponibles a través d’Internet.

01 CATÀLEG D’ACTIVITATS DE CONVIVÈNCIA I CIUTADANIAAny 2005 Autoria Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona Enllaç http://www.diba.es/diversitat/fitxers/diversitat_ciutadania.pdf

El Catàleg d’activitats de convivència i ciutadania ésuna eina que,des del Servei de Polítiques de Diversi-tat i Ciutadania de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania dela Diputació de Barcelona,es posa a l’abast dels enslocals amb la finalitat d’aportar coneixement i d’in-formar la ciutadania sobre els canvis socials i cultu-rals que es produeixen en el seu entorn.

02 COMBATIR LA DISCRIMINACIÓN: MANUAL DE FORMACIÓNAny 2006 Autoria Migration Policy Group – Comissió EuropeaEnllaç http://www.migpolgroup.com/documents/3867.html Edició Comissió Europea

Aquest manual és una eina dirigida a entitats senseànim de lucre (ONG) per oferir-les un programaformatiu complet i alhora molt sintètic sobre lalegislació i les polítiques europees i nacionals enmatèria de lluita contra la discriminació.

03 COMUNICACIÓ PER A LA TOLERÀNCIA. GUIA DIDÀCTICA: COM CREAR UNA CULTURA DE LA TOLERÀNCIA A TRAVÉS DELS PROCESSOS DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓAutoria Save the ChildrenEnllaç http://www.savethechildren.es/interior_fills.asp?IdItem=1599 Edició Save the Children

Guia dirigida a alumnat i professorat que conté múl-tiples propostes educatives acompanyades d’infor-macions,material gràfic i artístic,etc.La finalitat deles activitats és crear una sensibilitat oberta i capaçde valorar la diversitat cultural. La guia consta detres mòduls:1. Immigració,2.Mitjans de comuni-cació i 3.Anàlisi de textos periodístics.

04 DADES QUE TRENQUEN TÒPICSAny 2005 Autoria Secretaria per a la Immigració del Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de CatalunyaEnllaç http://www.gencat.net/benestar/societat/ conviven-cia/immigracio/topics/index.htm

Espai de la Secretaria per a la Immigració a ons’inclouen informacions i dades que ajuden a teniruna percepció sobre la immigració i els seus efec-tes ajustada a la realitat. L’objectiu principal éstrencar tòpics equivocats, sobre els quals sovint esconstrueixen les bases del racisme social.

05 MANUAL D’APROPAMENT ALS MITJANSAny 2007 Autoria Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual deCatalunya Enllaç http://www.cac.cat/pfw_files/cma/mesa/Documents/manual_cat.pdf

L’objectiu central d’aquest manual és servir de guiaperquè les persones i els col·lectius de persones immi-grades puguin esdevenir protagonistes i gestors de lesseves informacions i de les notícies que generen.Pre-tén ajudar-los a projectar la imatge que volen aportar ia consolidar la seva presència en la societat catalana.

06 MANUAL SOBRE INTEGRACIÓ PER A RESPONSABLES DEL’ELABORACIÓ DE POLÍTIQUES I PROFESSIONALS (1A PART)Any 2004 Autoria Migration Policy Group – Comissió EuropeaEnllaçhttp://www.migpolgroup.com/documents/2677.htmlEdició Comissió Europea

5.1.MATERIALSESCRITS PER APROFESSIONALS I ENTITATS

06

04

5352

CA

PÍT

OL

5

CA

PÍT

OL

5 Manual pràctic dirigit a tècnics i professionals imolt enfocat al món local que conté propostesd’actuació en els àmbits de l’acollida, la participa-ció, l’elaboració de programes polítics i els indica-dors de seguiment sobre la integració de personesestrangeres.

07 MANUAL SOBRE LA INTEGRACIÓN PARA RESPONSABLES DE LA FORMULACIÓN DE POLÍTICAS Y PROFESIONALES (2A PART)Any 2007 Autoria Migration Policy Group – Comissió EuropeaEnllaç http://www.migpolgroup.com/documents/3695.htmlEdició Comissió Europea

Manual de bones pràctiques per a la formulació ila implantació de polítiques d’integració per a lespersones immigrants extracomunitàries als païsosde la UE.Tracta aspectes com la qualitat i l’accés al’habitatge i al treball, i polítiques i pràctiques d’in-tegració locals.

08 NOUS CATALANS. ONZE ENTREVISTES SOBRE UNA REALITAT EMERGENTAny 2006 Autoria Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Sociali Ciutadania de la Generalitat de Catalunya Enllaç http://www.comunitats.info/

Onze entrevistes en profunditat a persones dediverses nacionalitats, que expliquen en primerapersona les seves percepcions sobre la societatcatalana, les seves experiències, les seves opinionssobre la immigració,etc.

09 NOVES LLEGENDES URBANES: LA IMMIGRACIÓ ÉS VÍCTIMA DE RUMORS FALSOS I MALINTENCIONATSAny 2007 Autoria Diari ADN Enllaç http://www.adn.es/impresa/barcelona/20070114/NWS-0023-Noves-malinten-cionats-immigracio-llegendes-victima.html

Article de premsa que aborda com es gesten i esdifonen a tots els municipis els rumors malintencio-nats sobre la població immigrant, de manera quecausa un sentiment de greuge comparatiu entre lapoblació autòctona.L’article està basat en les expli-cacions de l’expert en rumorologia Fabio Gallego.

10 PISTAS METODOLÓGICAS PARA LA SENSIBILITZACIÓN INTERCULTURALAny 2006 Autoria Cruz Roja Enllaç http://www.cruzroja.es/documentos/2006_3_IS/pdfs/Pistasmetodologicas.pdf Edició Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

En aquest document s’exposen els criteris i elsfonaments que haurien de guiar el disseny i la posa-da en pràctica d’actuacions de sensibilització,siguides d’un vessant formal (campanyes,sessions edu-catives) o informal (mitjançant el tracte diari ambels usuaris,etc.).

11 TOT UN MÓN: MATERIAL DIDÀCTICAny 2007 Autoria Miquel Àngel EssombaEnllaçhttp://www.fbofill.cat/index.php?codmenu=17.02Col·lecció Conciutadania Intercultural

A partir del programa del mateix títol de Televisióde Catalunya,aquest material educatiu vol acostarel fenomen migratori a les aules des d’un punt devista que defuig l’alarmisme i la falsa tolerància.Ofereix unes propostes didàctiques adaptades ales característiques evolutives i als interessos del’alumnat segons els nivells d’educació obligatòriai postobligatòria.

0114 KILÓMETROSAny 2007 Direcció Gerardo Olivares Enllaç http://www.labutaca.net/films/58/14kilometros.php Producció Explora Films i Wanda Visión, S.A.

Les ciències socials coincideixen a destacar que laimmigració és el fenomen més gran que Occidenthaurà d’afrontar durant el segle XXI.A l’Àfrica hiha milions de persones amb l’únic objectiu d’entrara Europa, perquè la fam no coneix ni fronteres niobstacles.De la mà de Buba Kanou,Violeta Sunni iMukela Kanou,coneixem de més a prop la realitatde l’Àfrica i, juntament amb ells, iniciem un viatgeperillós i llarg cap a Europa,travessant Mali,Níger,Argèlia i el Marroc.

10

08

07

5.2.MATERIALS AUDIOVISUALS(DOCUMENTALS,PEL·LÍCULES I VÍDEOS)

01

5554

CA

PÍT

OL

5

CA

PÍT

OL

5 02 DERECHO NÚMERO 1: TODOS LOS SERES HUMANOS SON LIBRES E IGUALESAny 2007 AutoriaYouth for Human Rights (www.youthforhumanrights.org/) Enllaçhttp://www.youtube.com/watch?v=-4n-kfyh2LY&NR=1 Producció Youth for Human Rights International™

Integrats dins la campanya 30 Rights, 30 Ads, hiha aquests espots, un per cada dret humà, alta-ment emotius i capaços d’expressar la importàn-cia essencial de cadascun dels drets assenyalats enla Declaració de les Nacions Unides.

03 EL BUEN NOMBREAny 2006 Direcció Mina Nair Enllaç http://www2.foxsearchlight.com/thenamesake/ Producció Fox Searchlight Pictures

Narra la història de la família Ganguli, emigradade Calcuta fins a Nova York, i evoca l’inestableequilibri amb què la família intenta incorporar-seal nou món sense oblidar el vell.Tot i que els paresenyoren la família i la cultura de l’Índia, estanorgullosos de les oportunitats que els seus sacrifi-cis han permès a la seva descendència.Paradoxal-ment, el seu fill Gogol se sent esguerrat per lacerca de la seva pròpia i singular identitat.

04EL DOMINGO SI DIOS QUIERE (INCH’ALLAH DIMANCHE)Any 2001 Direcció Yamina Benguigui Enllaç http://www.labu-taca.net/films/22/eldomingosidiosquiere.htm Producció ARPSélection i Bandits Longs

La Zouina i els seus tres fills arriben a França perreunir-se amb el marit de la Zouina, que portadeu anys treballant al país i al que ha vist molt pocdurant tot aquest temps.Tot i l’agressivitat delsseus veïns,dels constants retrets de la seva sogra ide les desconfiances del seu marit, la Zouina trac-ta d’adaptar-se a la seva nova vida. La radio és elseu únic vincle amb la vida i les dones en aquestnou país. Un dia s’assabenta que hi ha una altrefamília argelina vivint al poble i decideix trobar-lacosti el que costi.

05 EL SEÑOR IBRAHIM Y LAS FLORES DEL CORÁN Any 2003 Direcció François Dupeyron Enllaç http://www.filmaffinity.com/es/film765826.html Producció ARP Production / France 3 Cinema / Canal +

Pel·lícula ambientada al París dels anys seixantaon en Momó, un noi jueu de 13 anys, es fa amicdel botiguer àrab del carrer Blau. Però a vegadesles aparences enganyen: el Sr. Ibrahim, el boti-guer, no és àrab, el carrer Blau no és blau i el noipot no ser jueu. En un món on la religió semblaser el tret més representatiu de la identitat de lespersones, aquesta història ens ensenya en primerpla la relació entre dos persones d’una formasenzilla i humana. Ens mostra com, més enllà dela façana de les creences, hi ha tot un món d’a-mistat i estima que uneix a dos personatges que,en primera instància, podrien aparèixer com aimprobables, en discòrdia:un àrab i un jueu.

06 EXTRANJERASAny 2003 Direcció Helena Taberna Enllaç http://www.lamia-producciones.com/extranjeras/index.html Producció LamiaProducciones Audiovisuales S.L. Autoria imatgeJosemi Goyena

Pel·lícula documental que mostra la cara descone-guda i quotidiana d’altres cultures a través de l’ex-periència de diverses dones immigrants que viuena Madrid:entorn familiar i laboral,espais intercul-turals i de relació,adaptació en aquests espais, etc.Se’n pot adquirir una guia didàctica, de l’anàlisitemàtica,per a centres socials i educatius.

07 LAS CARTAS DE ALOUAny1990 DireccióMontxo Armendáriz Enllaçhttp://www.cultura-lianet.com/art/ver.php?art=11004 ProduccióElías Querejeta Pro-ducciones Cinematográficas CopyrightVideo Mercury Films S.A.

L’Alou,un senegalès que entra clandestinament aEspanya, es veu forçat a treballar en diversos llocsen condicions molt precàries, a causa de la sevasituació irregular. Gràcies a les cartes que enviaperiòdicament a la seva família podem conèixerles seves experiències i sentiments en aquest difí-cil procés d’integració a la societat espanyola.

05

06

04 07

5756

CA

PÍT

OL

5

CA

PÍT

OL

5 08 MOOLADÉAny2004 DireccióOusmane Semben Enllaçhttp://www.golem.es/moolaade/ Producció Filmi Doomirew (Senegal), Ciné-Sud Promotion (Francia)Na Collé Ardo viu en un poble africà. Fa set anysno va permetre que la seva filla se sotmetés a l’a-blació, una pràctica que li sembla una barbàrie.Avui,quatre nenes fugen per escapar del ritual dela purificació i demanen a la Collé que les prote-geixi.A partir d’aquest moment s’enfronten a dosvalors: el respecte al dret d’asil (moolaadé) i la tra-dició de l’ablació (salindé).

09 QUIERO SER COMO BECKHAMAny 2002 DireccióGurinder Chadha Enllaç http://www.filmaffinity.com/es/film284488.html Producció Kintop Pictures

La Jesminder és una noia de 18 anys que viu ambla seva família hindú a Londres. Els seus paresvolen que sigui educada per ser una perfectaesposa índia, però ella no té temps de pensar enaquestes coses perquè el que li agrada és jugar afutbol.Un dia,mentre està jugant al parc, la Juleses fixa en ella i la convida a unir-se a l’equip feme-ní local. De la nit al dia, la Jesminder té un muntd’oportunitats que fan trontollar el seu petit món.Té l’oportunitat de portar el seu equip a la final ide gaudir del que realment li agrada.Això, però,fa que la noia entri en conflicte amb la seva famí-lia i la seva comunitat.

10 SI NOS DEJANAny 2004 Direcció Ana Torres Enllaç http://www.sinosdejan.8k.com/ Producció Ana Torres

Documental que ofereix una exhaustiva radio-grafia de la immigració a Barcelona, il·lustradapel testimoni de persones de més de quinzenacionalitats diferents. Les reflexions dels i lesprotagonistes giren entorn una gran diversitatd’àmbits: els obstacles legals, les actituds racis-tes, els problemes per trobar habitatge i treball,l’enyorança de les persones estimades que que-den al país d’origen,etc.

11 TODOS IGUALES, TODOS DIFERENTESAny 2007 Autoria Anònim Enllaç http://www.youtube.com/watch?v=tcELIslG1Xo&feature=relatedMostra d’audiovisual curt,dels molts que es podentrobar al portal youtube,dedicat a la igualtat i a la nodiscriminació.

12 TODOS OS LLAMÁIS MOHAMEDAny1998 Direcció i produccióMaximiliano LemckeEnllaçhttp://alternativa.cccb.org/2006/packs/pack1_cat.htmlAutoria imatge Enrique Flores

L’Icam és un jove marroquí que, amb l’ajuda delseu cosí Yousef, arriba il·legalment a Madrid.Viu amb ell en un barri dels afores de la ciutat.S’enfrontarà diàriament amb les dificultats delsimmigrants il·legals.

13 TOT UN MÓNAny 2006-2007 Direcció Carles Solà Enllaç http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=162530025 Producció Televisió de Catalunya

Sèrie de documentals curts que aborden diferentsdimensions del fenomen de la immigració a Cata-lunya en l’actualitat, des d’una perspectiva com-prensiva i multidisciplinària. Els documentals desèries ja emeses estan disponibles a Internet.

01 APRENDE A MIRAR DE CERCAAny 2005-2007 Autoria Cruz Roja Enllaç http://www.cruzroja.es/aprendeamirardecerca/

Campanya de sensibilització de Cruz Roja quecomença amb el següent lema: “MIRAR DECERCA significa acercarnos a mirar con la únicapretensión de ver aquello que tenemos delante denuestros ojos.Sin esperar nada,sin haber decidido deantemano qué pensamos, qué sentimos, cómo juzga-mos la realidad que se nos muestra”.

09

12

13

5.3.CAMPANYES I EXPOSICIONS (DISPONIBLES A INTERNET)

08

Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica

Man

ual p

ràct

ic p

er c

omba

tre

prej

udic

is i

rum

ors

sobr

e la

div

ersi

tat

ètni

ca

58

CA

PÍT

OL

5 02 EL VECINO DE ENFRENTE, UNA EXPOSICIÓN DIDÁTICA SOBRE LA REALIDAD DEL MAGREBAutoria Jose Luis Ayerbe (coord); Abdellatif Ghailani, Brigitte Ruz García, Pedro Canales, Nouria Guenaneche, Damiano Sartori Autoria Medicusmundi-Andalucía Enllaç http://www.elvecinodeenfrente.org/ Exposició didàctica per a alumnes de secundària ibatxillerat sobre els trets comuns entre la nostra his-tòria, geografia i cultura i la del Magrib. Es potsol·licitar la instal·lació de l’exposició de 12 plafonsal centre escolar i fer una visita virtual a Internet,amb propostes d’activitats de treball.

03 EURODIVERSITYAny 2007 Autoria múltiples Enllaç http://www.eudiversity.com/

Iniciativa europea engegada amb motiu de l’Anyeuropeu per a la igualtat d’oportunitats per atothom (2007).El projecte consisteix en una pla-taforma virtual interactiva en la qual els partici-pants exposen mitjançant fotografies, vídeos icollages idees per a la construcció d’una Europamés justa i igualitària.

04 FOR DIVERSITY – AGAINST DISCRIMINATIONAny 2007 Autoria European Union Enllaç http://www.stop-discrimination.info/

Campanya europea que compta amb múltiplesiniciatives (tours, exposicions,premis,vídeos,etc.)destinada a sensibilitzar contra totes les formes dediscriminació. Aquesta campanya s’emmarca enl’Any europeu per a la igualtat d’oportunitats per atothom (2007).

05 TUS PREJUICIOS SON LAS VOCES DE OTROSAny 2005 Autoria Fundación Secretariado Gitano Enllaç http://www.gitanos.org/conocelos/web/

Campanya que qüestiona els prejudicis contra elcol·lectiu gitano i que posa de manifest com latransmissió d’aquests prejudicis priva de moltesoportunitats a tot el col·lectiu. Consta de vídeoscurts,anuncis de ràdio,pòsters,etc.

04

03