Masies, ravals i noucentisme

Àmbitsde Culturai Natura

Masies, ravalsi noucentisme

8

Edició:Ajuntament de Begues

Text original:Víctor Mata i Ventura

Documentació i digitalització:Dos Punts, sl

Producció executiva:Margarida Camprubí i Vendrell

Correcció de textos:Rosa Chico

Disseny i maquetació:El Metropost S.L.

Impressió i fotomecànica:Eivissa&Associats

Col·laboració especial:Centre d’Estudis BeguetansLand Art Associació Catalunya

Primera edició:Setembre 2018

Dipòsit legalB 23647-2018

CRÈDITS

Mapa d’àmbit 4

Sistemes naturals 7

Avencs i coves 8

Paisatge cultural 11

Masos i arxius 21

Llegendes i relats 29

Masies, ravalsi noucentisme

8

8.Masies, ravals i noucentisme

4

Mapad’àmbit

Patrimoninatural,geogràfic, arqueològic,històricBarracadevinya,aixoplucLlegendaInstal·lacionslandart

Masia,casa,església,carreri barrihistòricTancatramader,rajoleria,

forndecalçPou,sínia,bassa,font,safareig…

ArxiudemasiaCamíhistòric,creu,pont

Àmbits de Cultura i Natura

5

1/ Can Rigol 2/ MasRoig 3/ LaParellada 4/ MasFerrer 5/ CalGepis 6/ El Pati 7/ Puigmoltó 8/ CalVallès 9/ Cal Quitèrio10/ CalLluísdelCoscó 11/ AvencdelesValls 12/ AvencdePuigmoltó13/ AvencdeSantRoc14/ AvencPetitdeSant Roc15/ AvencJoanCabeza16/ AvencdelaPinya17/ AvencFrontis18/ AvencdelTal•lara19/ CovademasRoig 20/ AvencSmith,121/ AvencSmith,222/ CovadelPitRoig23/ BarracadelDolz24/ Barracadel’Avi demasRoig25/ BarracadelTabaco demasRoig26/ BarracadelMeliton27/ BarracadelGravat28/ BarracadelPanxito29/ BarracadelCarrebí30/ BarracadelVictòriu

31/ BarracadelPixafanals32/ BarracadelTal·lara33/ Barracad’enFerris 34/ BarracadelsNois 35/ BarracadelFelipdela Creu 36/ BarracadeFrancesc Crespo37/ BarracadelaRevolta38/ BarracadelesCarceres39/ PousdelVerdaguer40/ CorraldeCalVallès41/ CorraldemasFerrer42/ CorraldePuigmoltó43/ CorraldelesTresFites44/ CorraldemasRoig45/ LleterademasRoig46/ LleteradeCalPepet delaCreu47/ CamídeSitges48/ CamídemasRoig 49/ CamídelaClota iCastelldefels50/ CamídePuigmoltó51/ PousdemasRoig52/ PoudelFondod’en Ferris53/ ArxiudemasRoig54/ ArxiudelaParellada55/ ArxiudemasFerrer56/ FontdePuigmoltó57/ AlzinadePuigmoltó58/ PlantadeBiomassa

59/ Creudetermede Collfer(CollFitó) 60/ Forndecalçdemas Roig61/ ForndecalçdeCal LluísdelCoscó62/Closca (instal·laciópermanent)63/ TabacoJazz (instal·laciópermanent)64/ Serp (instal·lacióefímera)65/ Crisàlide (instal·lacióefímera)66/ Patiment,corral (instal·lacionsefímeres)67/ Castell (instal·laciópermanent)68/ AixoplucdeCanRigol69/ CisternadelFelipdela Creu70/ CalPepetdelaCreu71/ CalFelipdelaCreu72/ Cal Tirlo73/ BarracadeCanRigolI74/ BarracadeCanRigolII75/ BarracadeCanRigolIII76/ BarracadeCanRigolIV77/ PontarródemasFerrer78/ PontarródemasRoig79/ Jacimentibèricdepuig Castellar80/ CamíRal(CarrerMajor)

1/ BarriCampamà 2/ MasPasqual 3/ CalFrare 4/ ErmitadeSantaEulàlia 5/ Cal Tallaret 6/ CalPaudelsBous 7/ CanSadurní 8/ CalJepet 9/ CanPaudelaFiguera10/ CanFigueres11/ Cal Barrera12/ LaBarceloneta(barri)13/ CalJoanMestre (c.SantRoc,2)14/ Cal’Agustí(CamíRal,99)15/ CalBaró(CamíRal,48)16/ CalFuster (CamíRal,50)17/ Villa Carmen (CamíRal,38)18/ CasaGureEtxea (c.Dr.Molins,11)19/ CasaBaldrich (c.Dr.Molins,5)20/ CarrerCatalunya21/ Escorxador (av.deSitges,12)22/ CentreCívicElRoure (pl.Ud’octubre,1)23/ Hotel Colònia Petit Canigó(CamíRal,16)24/ CalFigueres (CamíRal,29)25/ FundacióCol·legiBosch (CamíRal,13)26/ CalDemètriu (CamíRal,37)27/ CasaCervelló (CamíRal,9)28/ CanRomagosa (CamíRal,4)29/ CasesdelaRambla,2-1730/ PlaçaCamiloRiu31/ PetitCasal (pg.del’Església,1)32/ CalPereVell(c.Major,14)33/ CalJulià(c.Major,55)

34/ CanTorres (av.TorresVilaró,4)35/ ColòniaLuzCasanova (av.TorresVilaró,17)36/ CamíRal,2237/ TorresVilaró,23-2538/ CasaJaumePetit, (c.delaRambla,7)39/ CalForner(c.Major,6)40/ Av.TorresVilaró,5341/ Av.TorresVilaró,842/ CasaAymerich, (av.TorresVilaró,15)43/ Av.TorresVilaró,14bis44/ VergedeMontserrat,145/ CalCortada-Ubach (av.TorresVilaró,34)46/ HotelSantRafael (c.Agricultura,8)47/ Villa Àngela (av.TorresVilaró,21)48/ Av.TorresVilaró,47,49, 51(casesdelForner)49/ CarrerPineda,55,57 (casesdelForner)50/ EsglésiaParroquial (pl.del’Església,1)51/ CanBorés (c.JoanB.Borés,6)52/ C.JoanB.Borés,353/ C.JoanB.Borés,1054/ C.TeodorBosch,1555/ CalCadet (c.delCarme,1)56/ BonRepòs (c.delCarme,3)57/ CarrerdeSantJoan58/ TorreMontserrat (pge.SantMartí,2)59/ CalJoana(c.Gavà,1)60/ LaTenda (pge.SantMartí,1)61/ CalSacaire(c.Mn.J. Verdaguer,12)62/ CalLlebrer(c.Mn.J. Verdaguer,24)63/ CalPorrós(pge.S.Martí,4)

64/ LaFerreria (c.delCarme,11)65/ RavaldeSantMartí66/ CasaEscarpenter (c.TeodorBosch,13)67/ CanMartí(c.Gaudí,1)68/ CarrerSantJaume69/ CarrerSantDomènec70/ CalRitoXic (pge.Montau,4)71/ CasaCarbonell (c.FerranMuñoz,53)72/ CarrerSantaEulàlia73/ CarrerSantEudald74/ BarracadelJosepde lesCireres75/ BarracadeCanSadurní76/ Barracadel’ÀviaTeresa77/ Barracad’enTot78/ BarracadelPitxotde Cal Barrera79/ BarracadeMontau80/ Barracademas PasqualI81/ Barracademas PasqualII82/ Barracademas PasqualIII83/ Barracademas PasqualIV84/ BarracadelPouNou85/ AixoplucdelPiGros86/ BarracaBeguesParc87/ ForndecalçdeCan SadurníI88/ FornsdecalçdeCan SadurníII89/ CovadeCanSadurní90/ CovadeCanFigueres91/ AvencMarquès92/ AvencPetitdeCan Figueres93/ AvencdelSot94/ AvencdelesAlzines95/ AvencdelaXixolina96/ AvencdelFum97/ AvencColladelPinxo

98/ AvencdelTallafocs99/ AvencdelCoscó100/AvencSellarès101/SíniadeCanFigueres102/ Mamelló(inst.perm.)103/Hèlix(inst.perm.)104/Nitiboira(inst.efímera)105/Escumademar(inst.efí.)106/CamíRal107/CamídeSitges108/CamídeVallirana109/CamídeTorrelles110/Creudetermed’Ardenya111/Dolmend’Ardenya112/Forndecalçd’Ardenya113/Barracadelforndecalç d’Ardenya114/Bassa,pouimina demasPasqual115/SíniadeCanRomagosa116/Pontdelc.FerranMuñoz117/CreudetermedelColl deBegues(reproducció)118/Pontdelc.JaumePetit119/PoudelPlatan120/ Pousisafareigs deCanPau121/PousdeCalBarrera122/Pousisafareigsdel barriCampamà123/ArxiudeCanRomagosa124/ArxiudeCanSadurní125/ArxiudeCanJepet126/ArxiudeCalVinyes127/ArxiudeCalSacaire128/PiGros129/CalVinyes130/Tancatramaderdels Avencons131/BassaBlanca132/BassadelesCubetes133/CreudelMontau134/AvencdeCanSadurní135/Camíde Castelldefels-LaClota


6

Masies,ravalsinoucentismecobreixenlaplanacentraldeBeguesilesmuntanyesquelatanquenalnord.Al’oestelMontaufadefronteranaturalambOlesadeBonesvalls,ialnordelcolld’Arden-ya i el pla del Sotarro limiten ambVallirana.A l’est, la divisòriaacabaaCalBarreraielsdarrerscarrersdelesurbanitzacionsBonSoleiIiII,ielcarrerJaumeI.Alsud,larieradeBeguesdelimitaelnucliurbà,elbarridelaBarceloneta,laurbanitzacióBeguesParcielvessantsuddelMontaufinsalfondodeValldosseresatocardelapedreradeCiaries,jadinsdeltermed’OlesadeBonvesvalls.

DesdelaplanadeBegues,l’accésalMontauielSotarroespotferperl’anticcamídelasubestacióelèctricaobépercarretera.Tambés’hipotarribarpelcamídeValliranaquedesdeCanPauesdirigeixalcolld’Ardenya.Alapartbaixad’aquestcamín’hihaaltresdetransversalsquecomuniquenelBeguesParc,CanSadur-nífinsaCalBarrera.AlapartoestdelMontau,moltmuntanyosaifarcidadepedreres,tambés’hipotarribarpelcamíquevorejalapedreraCiàriesicontinuaperlacarenadelSerratdeTorrellesfinsalcimdeMontau.

8

Can MontauBarri CampamàMas PasqualErmita de Santa Eulàlia Can SadurníCan Vinyes - Can Pau Can FigueresCal Barrera - Can MartíRaval de Sant MartíCan Romagosa


7

L’espai natural s’obrea la plana central deBeguesengranparturbanitzadapelnucliurbà.ElmassísdelMontau,moltafectatperlespedreresilasubestacióelèctricadeBegues,juntamblaserradelSotarro,sónelsprotagonistesgeològicsipaisatgísticsdelazonadevisita.Lamajoriadelsòlestàcompostper roquescal-càriesdelGarrafblancialgunafloramentaïllatdegresosvermellsal turó delMasPasqual. Per altra banda, el conjunt de dolinesdelaplanacentralconformaunadelesmillorszonesdeconreugràciesalssolsprofundsd’argilesisorresprocedentsdel’erosiódelesmuntanyesproperes,quedesdelquaternariformenelpòlieons’assentatotalavalldeBegues.

Lesterresargilosesilesescorrentiesdelesmuntanyeshanafa-voritl’aprofitamentdelscorrentssubterranisd’aiguamitjançantlaconstrucciódedesenesdepous,duessínies,duesminesd’aiguaiunmolídevent.Toteslesrieresd’aquestsectorsóntributàriesdelarieradeBegues,quepassaperlapartmésbaixadelaplana:larierade l’Alzinaneixa laplanade l’Alzina, ladeCanFiguerescomençaalvessantsuddelSotarroi larieradeCanSadurní,alfondodeCanVinyes.Al’oest,elsdarrerscontrafortsdelMontauabansd’arribaraOlesa,conflueixenamblarieradeBeguesatra-vésdelstorrentsdelsfondosdelesSivinesideValldossera.

ElMontau,amb658md’altitud,éslamuntanyamésaltadeltermedeBeguesiconfiguraunconjuntcàrsticdeprimeramagnitudquetancalavalldeBeguesd’oestanord,passantpelcolld’ArdenyaielSotarro.Lavegetaciód’aquestsectorés l’habitualdelssolsprims,permeablesicarbonatats.Alapartbaixahipredominalapineda de pi blanc i amesura que pugemcomença lamàquia,

Sistemesnaturals

La plana de Can Sadurní i la que s’obre davant de Can Figueres constitueixen un espai agrícola que separa el nucli urbà dels vessants del Sotarro, l’Ardenya i el Montau. En aquesta zona les bardisses que separen els conreus són un excel·lent refugi i connector biològic per a la fauna (ICGC, 2017).


8

moltricaenespèciesvegetalsqueesdevenenunabarreragairebéimpenetrableal’estatgearbustiuperalespersones.

Caldestacarduesformacionsvegetalsinteressantsirepresenta-tivesdelavegetaciópotencialdelGarrafblanc.LaprimeraésundelsalzinarsdemuntanyamésbenconservatsdeBegues,queocupaelvessantoccidentaldelSotarro,asobredeCanVinyes.Lasegonaésunacomunitatd’auronsnegresqueserpentejamésdedos-centsmetrespelfondod’enMuntanerdinseltermemunici-paldeVallirana,iquealatardorprenuncolorvermellintensquedestacaalcostatdelverdfoscdelesalzines.

LazonademuntanyadesdelpladelCirererfinsa lapenyadelMoroésunadelesméscarstificadesdelGarraf,lamajorpartdelaqualésdinseltermedeVallirana.AlapartsuddeBeguesespodenvisitaravencs i lescovesdeCanSadurní iCanFigueres,queestanenprocésd’excavaciópelCIPAG.

Avenc MarquèsA30metresalnord-oestdeladolinadelSotarro.7mdefondàriai10mderecorregut.Primeraexploracióel1976acàrrecdeJ.Mar-quès,delGEFOMA.AlseuvoltanthihaelsavencsSo1,So2iSo3.

Cova de Can FigueresAlvessantoestdelfondodeCanFigueres,peruncamísenyalit-zat.Cavitatde3mdefondàriai35mderecorregut.L’entradadelacovaéstancadaambcadenat.Primeranotíciadocumentadael1909acàrrecdeM.FauraiSans.

Avenc del SotAl’anticcamídeValliranaperCanPau,20mdesprésdelprimerre-voltal’esquerracalgrimpar15mpersobredelcamí.9mdefondàriai15mderecorregut.Primeraexploracióacàrrecdel’EREdel’AEC.

Sistemesnaturals

Avenc de Can Sadurní, situat abans d’arribar al pla de Sots d’Óssos. A les imatges, el primer pou, de 22 m, que després continua amb un altre de 50 m i altres prolongacions fins a arribar als 84 metres de fondària (José Hidalgo, 2017).

Avencsi coves


9

Cova de Can SadurníAldarreredelamasiadeCanSadurní,peruncamísenyalitzata150m.L’entradadelacovaéstancadaambcadenat.Cavitatde5mdefondàriai35mderecorregut.Primeranotíciadocumentadael1841iprimeraexploracióespeleològicael1897,acàrrecdeN.FontiSagué.

Avenc nou de les AlzinesPerlapistadelpladeSotsd’ÓssosabansdecomençarlabaixadacapalaCreud’Ardenya,peruncamíal’esquerra,a100metresalsudd’unadolina.113mdefondàriai128derecorregut.Primeraexploracióel2010acàrrecd’arqueòlegsdeCastelldefels.Moltaprop hi ha els avencs de lesAlzines i dePedroPicapiedra, i alpladeSotsd’ÓssoselsavencsdelSet,del’Escurçó,delaLlastraInclinadail’avencNet.

Avenc de Can SadurníPerlacarreteraendireccióalacentralelèctricahihaunsenyalqueindical’avenc.84mdefondàriai114derecorregut.Primeraexploracióel1897,acàrrecdeNorbertFontiSagué.Esconsideraelprimerdescensesportiudel’espeleologiamodernaaCatalunya.

Avenc de la XixolinaPerlacarreteradelasubestacióelèctrica,unsmetresmésamuntde l’avencdeCanSadurníendireccióauna torredeconduccióelèctrica.29mdefondàriai45mderecorregut.Primeraexplora-cióel1996acàrrecdel’EGUMEdeGavà.Unsmetresalnord-esthihal’avencDanieliapropdelasubestacióespodenvisitarelsavencsdelpladeSotsd’ÓssosideSantJoan.

Avenc del FumDesdelasubestacióelèctrica,abansd’arribaralcimdelMontauunapistaa l’esquerraesdirigeixalcorriolquevaa l’entradadelamina.34mdefondàriai96derecorregut.Primeraexploracióespeleològicael1983acàrrecdelaSIEdelCEÀliga.

Avenc de la Colla del PinxoAlaurbanitzacióBeguesParc,desdelcarrerdelTúriacomençauncamíquepelfondocondueixalcollonhihal’avenc.27mdefondàriai26derecorregut.PrimeraexploracióacàrreclaColladelPinxo.


10

DesdeldarrerterçdelsegleXX,l’àmbitdevisitas’havistmoltalteratperl’activitathumana.Lesinfraestructureselèctriquesilesexplota-cionsmineresacelobertdeMontau,aixícoml’expansiódelnucliurbà i lesurbanitzacions,hanafectat la fauna i lavegetació,peròtambélageologiaielpaisatged’aquestsector.Al’inicidelseglexix,lapresènciade llopsdeviaserhabitualal tramcentralde la rieradeBegues,llavorsanomenadarierad’Agafallops.D’altrabanda,elsrelatsdelsavisdefaunsegleexpliquenquequanalgúesdesplaçavaaValliranaperArdenyautilitzavaesquellesperespantarels llops.OqueaCalRitoXic,alpuigdeSantaEulàlia,vaentrarunllopquevanforagitarambunateiaencesa(X.Parellada,2014).Latoponímiad’aquestesmuntanyestambéinformad’unapossibleexistènciadel’ósbruenperíodehistòricalfondodeValldossera,apropdelape-dreradeCiariesialpladeSotd’Óssos,alcolld’Ardenya.

Avuidia, lafaunad’aquestsectorésdiversaicomunaaaltresin-dretsdeBegues,jaquehiconflueixenindretsdebosc,màquiaipe-dregaralamuntanya,iconreus,bardisses,ermsijardinsalaplana.

Avencsi coves

Els darrers anys, l’àliga marcenca s’ha convertit en una nova veïna del territori de Begues. Les zones obertes i rocalloses del Montau i el Sotarro són un dels seus llocs pre-ferits per caçar serps. És un animal migratori, d’aquí ve el seu nom de marcenca, perquè emprèn el retorn cap a l’Àfrica el mes de març. Mesura uns 70 cm amb les ales obertes i es distingeix pel color blanquinós del cos i de sota les ales. Nidifica als arbres malgrat no ser una espècie forestal i té una veu més aviat sorollosa (X. Parellada, 2015).

L’aspror i la difícil accessibilitat del Montau l’han convertit històricament en un refugi ideal per als grans mamífers carnívors, la majoria desapareguts. Avui dia l’animal que represen-ta millor aquest caràcter inhòspit i salvatge és l’escurçó (Vipera latastei), una serp gruixuda i curta, amb el cap triangular, que poques vegades supera el mig metre de llargada. No és un animal agressiu, però si se’l molesta pot injectar verí que cal tractar amb sèrum antiviperí. Habita els indrets rocosos i assolellats lluny de les zones habitades (X. Parellada, 2014).


11

Les coves dels primers pobladors

Elpoblamentprehistòricihistòricd’aquestàmbitsecircumscriualaplanaialabasedelscostersdelMontauielSotarro,testimonisdelatradicionaldisseminaciódelapoblacióquevaexistiraBeguesfinsa laprimerameitatdelsegleXX.Lesprimeres traceshuma-nesdeBeguessóndelpaleolíticsuperior, fa22.000anys, iestanlocalitzadesalpladelSotd’Óssos,entrelasubestacióelèctricadeBeguesalMontau i lacreud’Ardenya.Lescoves iels turonsqueenvoltenlaplanacentralvanproporcionarseguretatiabricalspri-merspobladors.LacovadeCanSadurnícontéevidènciesd’ocupa-cióhumanadesdel’epipaleolític(fa11.000anys)finsalsegleXIX.DelperíodeneolítictambéhihaindicisalacovadeCanFigueres,aldolmend’Ardenya,situatalcolldelmateixnom,ialparadolmendelacovetadelMargedelMoro.Enelperíodedelbronzeantic,mitjàifinal(1200-900aC)esmantél’ocupaciódelesduesprimeresco-vesnomésperfer-hienterraments.Delaculturaibera,successorade lessocietatsdelbronze,queesdesenvolupaapartirdelsse-glesV-VIaCiesprolongadurantladominacióromanaquel’acabaassimilant, disposemde vestigis al tancat ramaderdel puigdelsAvencons ia lescovesdeCanSadurní iCanFigueres,on tambés’han trobatmonedes,primers testimonisescritsdeBegues.Du-rantl’etapaàrab(seglesVIII-IX)elpoblamentdeviasersemblantaldel’èpocaromanaivisigoda,malauradamentnotenimnotíciadelsseuspobladorsnidelessevescases,peròdisposemdemonedesqueprovenl’ocupaciócontínuadelacovadeCanSadurní.

Coneguda i utilitzada des de temps immemorials, la primera referència

Paisatgecultural

En primer terme, la sitja on es

preparava la cervesa més antiga d’Europa

(CIPAG, 2017).


12

històrica de la cova de Can Sadurní és de 1338, llavors coneguda com l’Espluga. L’any 1723, arran de la revolta antiborbònica dels Carrasclets, les autoritats van ordenar tapiar-la sense èxit. El 1841, tot just acabada la primera guerra carlista es va obstruir l’entrada. Després d’anys de visites no controlades i d’alguna excavació clandestina, l’any 1978 comença la primera intervenció arqueològica.

Masos

Després de la recuperació dels territoris al sud del Llobregat a l’inici del segle IX, la població alt medieval de Begues s’estableix de ma-nera dispersa en masos i cases aïllades a l’empara del poder com-tal. Aquesta ocupació del territori és la que preval i arriba fins als nostres dies més o menys desdibuixada per la urbanització dels darrers decennis. Les agrupacions de cases, els carrers del segle XIX, els ravals i les urbanitzacions de segona i primera residència sorgeixen de la parcel·lació de les finques dels masos de Begues.

Probablement els masos dels segles XIII, XIV I XV que es mantenen en peu ja existien al segle XI, i alguns fins i tot abans, com el desapa-regut Mas Vidrier. De tota manera, les primeres traces documentals que es conserven són del segle XIII: La Parellada, mas Roig, Can Rigol, mas Tió, mas Morsell i la capella de Santa Eulàlia. Alguns ma-sos documentats al segle XIV van desaparèixer o canviar de nom a causa de l’estrall demogràfic provocat per la pesta de 1348 i per la guerra civil de la segona meitat del segle xv, també se’n van abando-nar als segles XVI i XVIII i la resta es van enderrocar o transformar durant el segle XX i alguns el XXI. Els masos visitables d’aquest àmbit són els següents: Can Sadurní (Mas de l’Espluga), 1338; Can Martí (Mas Torra), 1356; Can Figueres (Mas Ses Cases), 1360; Can Pau de la Figuera (Mas Panyella de la Figuera), 1369; Mas Pasqual (Mas Panyella de la Costa), 1396; Cal Frare (Mas Bort o del Coll Campamar), 1427, i Can Romagosa (Ca l’Agustí), 1482.

Paisatgecultural


13

El capbreu de Jaume Marc II, baró d’Eramprunyà (1391-1397), és la baula que enllaça els masos medievals de Begues amb els que resten dempeus al segle XXI. Les declaracions dels pagesos al baró permeten relacionar les famílies i els masos dels segles XIII i XIV amb les anotacions laterals del llibre, la majoria del segle XVI, que al seu torn permeten enllaçar amb altres documents posteriors (Arxiu Can Sadurní / Vendrell-Figueras).

ArrandelprocésdeconcentracióurbanaquecomençaafinalsdelsegleXVIIIesbasteixendesenesd’edificisatotalavalldeBegues;lamajoriasóncasesdepagèsadossadesqueformenalgunsdelsprimersbarris i carrersdeBegues, i d’altressónmasiesmésomenysaïllades.

Carrers i ravals

AlfinaldelsegleXVIII,lapoblaciódeBegueseramésdeldoblequeainicidesegle,inon’hihaviaproucompartimentantelsmasosoeixamplantlesagrupacionsdecasesexistentsalpuigdeSantaEu-làlia,elRoure,laPlaça—avuisectorCamiloRiu—olaClotaperaixo-plugar-la.L’augmentde lapoblacióautòctona i l’arribadadenoustreballadorsdesencadenalaconstrucciódelravaldeSantMartípro-mogutdesdeCanRomagosa(1784),lescasesdel’Alzina(1790),lescasesdeCalBarreraenterresdeCanFigueres(1794),elravaldelaRectoriaVellaimpulsatpelrector(1826),lescasesdelaCreu(1831)ielbarriCampamàdeBaixassociataCanTérmens(1833).


14

DurantelsanysquarantadelsegleXIXcomençaaprendreforçalaconcentraciódepoblacióalscarrersqueescomencenaobriralaplana.Enladisposicióiformadelsnouscarrershitrobemquelalegislacióvigentsolamentadmetiaconstruiralllargdelscaminspúblics, ja que els habitatges tan sols podien disposar d’accésper laviapública.Peraquestaraó, lescasesesvandisposar li-nealmentalllargdelcamíRalalsectordeCanRomagosa(carrerMajor,1870),alcamídeCanSadurní—carrersdeSantaEulàliaideSantEudald,1870—iasobreelcamídeVallirana—carrersdeSantDomèneciSantJaume,1854—.ElscarrersdeSantFrancesc,SantSebastià iSantRoc,quedesprésvan formarelbarride laBarceloneta,esdisposenenparal·lelalcamíRalapartirde1840.

Centre del poble i noucentisme

ElcentreurbàdeBeguesneixelprimerterçdelsegleXIXalvoltantdelcarrerMajor,quecoincideixambelcamíRalilescasesquedesdelfinaldelsegleXVIconformavenlaPlaçaocarrerdelaPlaça.Elsprimersedificisqueesvanbastirerenperaúspúblic:l’ajuntamenti l’escola (1855), ies fansobrealgunsdelsedificispreexistents.

Paisatgecultural

Raval de Sant Martí (CEB, 1929).

Els tres carrers paral·lels que formen el nucli més antic del barri de la Barceloneta: Sant Roc, Sant Francesc i Sant Sebastià, es co-mencen a construir durant els anys quaranta del segle xix. Cal Joan Mestre, abans Cal Mestre Matases (1847), al carrer de Sant Roc, és una de les cases més antigues del barri de la Barceloneta (CEB, 1920).

El raval de Sant Martí deu la seva existència al creixement del poble i als nous establiments promoguts en terres de Can Romagosa el da-rrer terç del segle XVIII. La primera casa de pagès que s’edifica és La Casola —Cal Porrós—, documenta-da el 1784, seguida de la Ferreria dels Artigues el 1787. El 1819 estava plenament cons-tituït amb les dotze cases que formen l’entramat de petits carrers.


15

DeuanysméstardesconstrueixCalSastreal’oestdeCanRoma-gosa,el1870s’edificalaprimeracasadelcarrerMajorialsanysvintdelsegleXXquasinoquedavenparcel·lesbuides.

Mentres’escolaelsegleXIX,aCatalunyaiaBeguescomençaapren-dre forçael fenomendel turisme,queenel futurcanviaràelshà-bitsdelapoblaciód’unamaneradesconegudafinsllavors.LaTorreBosch(1883)iCanTorres(1900),alsdosextremsdelcarrerMajor,iCan’Amell(1898-1899),alaRectoria,ensónelsprimersexponents.

A l’inicidelsegleXX l’estiueigesconverteixenunanova formad’entendre el territori i l’economia. Els primers estiuejants deBegues, lamajoriaprocedentsde lesclassesbenestantsbarce-lonines,contractenserveisd’habitacionsalshostals ihotelsdelpoble, d’altres lloguen apartaments als propietaris de cases depagèsialsanysvintcomencenaconstruirlessevespròpiesre-sidències.Preferienterrenyspropersal’incipientnucliurbà,peròtambés’estableixenalaTorregassa,alravaldeSantMartí,alcamídelaClota,alllargdelcamíRali,forad’aquestàmbit,alaRectoria,CalViudoilaPineda.Ésaixícomelmodernisme,peròsobretotelnoucentismeentèscomabarrejad’estilsiconceptesinflueixenl’arquitecturabeguetanadelsprimersdecennisdelsegleXX.

Elsarquitectesnoucentistes,ques’autodefiniencomaNovaEscolaCatalanaperdiferenciar-sedelsmodernistes,cerquenlainspiracióendiversosestils arquitectònics:medieval, barroc, centreeuropeu,humanismeitalià,pairalistaodemasia.Engeneral,lescasesunifa-miliarsnoucentistessuburbanesid’estiueigqueesconstrueixenaBeguesienaltresindretsdeCatalunyareivindiquenlaculturaverna-

A final dels anys vint del segle XX, la plana central de Begues presentava una urbanització semblant a la que hi devia haver a la darreria del segle XIX. En primer terme, Can Gepis sobre el camí de la Clota i el carrer Major totalment ocupat; a l’esquerra de la imatge destaca el nucli constituït per la Torre Bosch, el desa-paregut Teatre Goula i l’Hotel Petit Canigó. A la part superior, el raval de Sant Martí plenament constituït, Can Martí i els carrers de Sant Jaume i Sant Domènec. Més enllà, sobre el camí de Can Sadurní, el nucli de cases que conformen els carrers de Santa Eulàlia i Sant Eudald (CEB, 1929).


16

clainacionalquecercafondre’senelpaisatgeidefinirunaidentitatpròpiad’acordamblesavantguardesarquitectòniqueseuropees.

Alsanys trentadel segleXX,el camíRal i elsseuscarrers trans-versalsdesdelaBarcelonetafinsalaPinedaerenelprincipalpold’atracciódeBeguesil’indretons’havienconstruïtlamajoriad’edifi-cissignificatiusdelpobledesdefinalsdelsegleXIX:laTorreBosch(1883),casesdelcarrerMajor(1870-1929), laCasaTorres(1900),elPetitCasal(1909),l’HotelColòniaPetit(1915),lescasesdel’avin-gudadeTorresVilaró (1918-1934), la reformadeCanRomagosa(1923),l’Escorxador(1924),elTeatreGoula(1927),lescasesdelaRambla(1931),lescasesdelForneralaPineda(1932-1935),lacasaCervelló(1932)ielCasinodeBegues(1935).Alvoltantd’aquestvialtambé s’havien desenvolupat els primers projectes urbanístics: elbarriCampamà(1833),elscarrersdeSantSebastià,SantRociSantFrancesc,SantDomèneciSantJaume(mitjansegleXIX),elscarrersMajorideSantEudald,(1870),carrerdelaSalut(1928),laurbanitza-ciódelaPinedaiTorregassa(anysvintitrentadelsegleXX),elcarrerdelaRambla(1930-1932)ilaurbanitzaciódeSantaEulàlia(1935).

Cases noucentistes

Paisatgecultural

Can Torres, Av. Torres Vilaró, 1, 1900 (CEB, 2017).

Escorxador, Av. de Sitges, 12 (1924)(CEB, 2017).

Torre Bosch, Camí Ral, 13, 1883 (CEB, 2017).

Hotel Colònia Petit Canigó, Camí Ral, 16, 1915 (CEB, 2017).


17

Cases i urbanisme republicà

L’advenimentdelaRepúblicail’acciódelaGeneralitatcomportacanvisestructuralsdirigitsamodernitzarlespolítiquesurbanísti-quesdelsens locals.Perprimeravegadaesdelimitenels límitsurbansdeBegues,esportenatermeplansurbanísticsiesrenovalaxarxadecomunicacionsambelsmunicipisveïns.

El1935desdeCanSadurníespromoulaurbanitzaciódeSantaEulàlia,quecomportalaconstrucciódelscarrersDoctorMolins,JaumePetit,Catalunya,GimenoNavarroiNord.AquestaactuacióurbanísticateixeixunanovaretículaqueconnectaelsnousvialsambelscarrersdeSantDomèneciSantEudaldielcamíRal.Al’al-trabandadelpoble,lacreixentdemandadesòlesperonal’Ajunta-mentaconnectarelsbarrisdelaPinedaiTorregassaal’entramaturbàmitjançantl’oberturadecarrersnous:FerranMuñoz,Pineda,Teodor Bosch, Verge de Montserrat, passeig de l’Església, etc.Mentrestant,id’acordambelPladecaminsveïnalsdelaGenera-litatdeCatalunyaescondicionaelcamídeSitgesiesconstrueixlacarreteradeBeguesaOlesadeBonesvalls.

L’any 1930, amb la intervenció de l’Ajuntament de Begues i sota el control de l’arquitecte municipal Joan Baptista Serra i Martínez, comença la urbanització de la part baixa del camí de Can Martí en terrenys de Can Romagosa. Al nou carrer, ample i amb generoses voreres arbrades, es va construir un conjunt de cases similars que expressaven un eclecticisme arquitectònic molt comú a Begues (CEB, 1931-1932).

La urbanització de Santa Eulàlia (1935) esdevé la primera zona projectada com a nova àrea urbana destinada majoritàriament a segones residències. L’esclat de la guerra va posposar la construcció de cases fins a la segona meitat dels anys quaranta (CEB, 1950).


18

Cases racionalistes

ABegues hi ha diverses cases d’estil racionalista i d’altres queincorporen elements funcionals que hi estan clarament relacio-nats.Elracionalismeoestilinternacionaltrencaambelsvalorsiestilshistòricsdel’arquitecturaiconnectaamblesavantguardespictòriques,enespecialambelcubisme,sensedecoraciónihisto-ricisme.Lescasesunifamiliarsdetipuscúbicoambdissenyaero-dinàmic,comlesanomenadescases barco,sónsenyald’identitatd’aquestmovimentquepretén transformar l’urbanisme i l’arqui-tectura.ACatalunyaelvaliderarelGATCPAC(Grupd’ArquitectesiTècnicsCatalansperalProgrésdel’ArquitecturaContemporània),ilaGeneralitatRepublicana,demanerasemblantalesavantguar-des internacionals,vaassumirelsseusvalorsestètics isocialsquesotmetienlaformaalafunció.

Paisatgecultural

Ca l’Illa es va construir entre 1933 i 1935 a l’actual carrer de l’Agricultura. Durant la Guerra Civil es va transformar en hospital de sang per als soldats republicans. Després es va reconvertir en l’Hotel Sant Rafael, de molta anomenada fins al seu tancament als anys setanta. En general segueix l’estil racionalista; les característiques formes arrodonides de les cases barco, l’ús de baranes tubulars, la façana, les finestres, les escales... estableixen la funcionalitat de l’edifici (CEB, 2017).

L’edifici més emblemàtic del període republicà és la Casa Cervelló, ubicada al camí Ral número 9, també coneguda com la Casa dels Alemanys. És un edifici d’estil racionalista projectat per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt l’any 1932. El procés de construcció, amb bigues de ferro, és exemple de les modernes tècni-ques constructives que s’estaven introduint (CEB, 2017, 1932).


19

Cases i urbanisme de postguerra

FinsalaprimerameitatdelsegleXXBeguesésunpobleeminent-mentruralonelfenomendelturismeilaconstrucciódecasesesreprèn tímidament. L’estil arquitectònic que es preconitzava desdelrègimestavabasatenmodelsclàssics,enpeculiaritatsregio-nalsimonumentalisme.PeròaCatalunyatambéseseguienaltresestàndardsqueenunprimermoment recordavenalgunscànonsnoucentistesdetipuscatalanista.ABeguesendisposemdediver-sosexemples:laCasaCarbonell,Cal’Escarpenter,CalDemètriu(LaGranja),lacasadelnúmero11delcarrerdeCatalunya,lacasadelnúmero13delpassatgedelaRiera,lafaçanasuddeCalViudo,etc.

Amitjansdelsanysquarantaescomençaaproduirunacertarevi-fallaenl’administraciómunicipalqueesconcretaenlaconstrucciódelaplaçadeCamiloRiu—projectadael1936iconstruïdaentre1946 i1949—,enelbastimentd’unpontalpasseigde l’EsglésiasobrelarieradeCanFigueresienpetitesobresdemanteniment.Els anys cinquanta, reflex d’una certa normalització econòmica,esduenatermealgunsprojectesd’obrapúblicaiprivadacomlesescolesdelcarrerdeFerranMuñozolanovaesglésiadeSantCris-tòfol.Tambéesconstrueixencasesemblemàtiquesquesegueixenels estils d’avantguardadelmoment.CarlesBohigasGuardiola iJosepMariaMartorellCodina,seguidorsdetesisrealistes,sónau-torsdelacasadelcarrerJoanB.Borés,8(1957),iManuelBaldrichTibauhoésdelasevapròpiacasad’estilracionalista(1958)idelpresbiteridelanoval’esglésiadeSantCristòfol(1957).

Cal Demètriu (1945-1947) i Ca

l’Escarpenter (1944) són dues de les cases

tardonoucentistes que es construeixen a Begues durant els

primers anys del franquisme

(CEB, 2017).


20

Reflex del canvi d’etapa és l’edificació de la nova església de Sant Cristòfol, que substitueix la que es va inaugurar el 1931. El nou temple s’erigeix en dues fases, la primera en el període 1955-1957 i la segona entre 1958 i 1969. A la imatge s’aprecien dos annexos de la primera església: a l’esquerra de la nau principal, la rectoria, i a la dreta del campanar, una part de l’antic temple que actualment acull l’Associació de Jubilats de Begues l’Aixopluc (CEB, 1970).

Ladècadadelsanysseixantamarca l’inicidelnegocide lesur-banitzacions pensades per a segones residències. El desenvo-lupament econòmic, lamilloraquesuposavael transport privati la disposició d’aigua corrent procedent de Barcelona ho feienversemblant. La llista d’urbanitzacions que es van programar iexecutaraBeguesdurantelsdarrersanysdeladictaduraésprouexpressiva.

Paisatge rural

L’espai rural i les masies disseminades d’aquest àmbit se cir-cumscriuen als camps que resten sense urbanitzar al nord i al’oestdelnucliurbàialscaminshistòricsdeValliranaiTorrelles.Juntambelscaminsqueuneixen lesmasiesentresi,ofereixenuna visió parcial però autèntica de la plana central de Beguesabans de ser urbanitzada. L’explotació de la vinya és l’activitatagrícolamésimportantquecaldestacaralvoltantdeCanSadur-ní,CanPauiCanFigueres,tambéhihaalgunscampsdecirerersialtresdecereals.Lesmasies,ambelsseusbaluards,corrals iannexos,elscampsdeconreuilesconstruccionsdepedrasecaorelligadesambmorterdecalç,configurenelpatrimonivisitablequeensapropaalBeguesruralencarapropereneltemps.

Paisatgecultural


21

Can Sadurní

Les primeres notícies del mas de l’Espluga, avui Can Sadurní,es remunten al 22 d’agost de 1381. Aquell dia ArnauTraval del’Espluga,pagèsdeBegues,homepropi,soliuiafocatdeJaumeMarchIII,confessavaalbaródoscamps,elmasdel’Esplugaielscensosqueprestavaperaquestespropietats.Tambéfeiareferèn-ciaa l’origendelmas,quedeclaravahaverheretatdelseupare,PereTraval,ambescripturad’establimentdel3demarçde1338.L’any1427elmasdel’EsplugacanviadepropietariafavordelafamíliaPetit iel1540 tornaacanviardenissagapermancadedescendènciamasculina.EnendavantelsdescendentsdeMag-

Barraca del Tot (CEB, 2009). Barraca del Pitxot (CEB, 2017).

Sínia de Can Figueres (CEB, 2016).

Forn de calç de Can Sadurní (CEB, 2018).

Can Sadurní (2017).

Masosi arxius


22

dalenaPetitiPonçSadurníesfancàrrecdelapropietatielgoverndelmasfinsbenentratelsegleXIX.El4d’agostde1864MariaCarmeSadurnícontraumatrimoniambEudaldVendrelldeSantPaud’Ordalielsdescendentsd’aquestmatrimonisesucceeixenalcapdavantdelmasfinsavuidia.

Elmasdel’Espluga,queavuidiaesconeixcomaCanSadurní,ésladenominaciómésantigaiquemésanyshaestatutilitzadaperdenominarelmas.Elmotesplugaprovéd’unacovaproperaalamasiaconegudacomacovadeCanSadurní,reconegudainterna-cionalmentpeljacimentarqueològicquedemomentesremuntaa l’epipaleolític.CanSadurníésundelspocsmasosdeBeguesquemantél’activitatagrícola;elsseuspropietariscompaginenlaproducciódeviambunnegociderestauració.

Can Figueres

Arxiude Can

Sadurní

Dates extremes: 1381-1998

Volum: 422 unitats de catalogació

Suport: Paper i pergamí

Productor (llinatges): Petit, Sadurní i Vendrell

Llengües: Català, castellà i llatí

Accés: Consulta i visualització dels documents originals: Xarxa d’Ar-xius Comarcals de la Generalitat de Catalunya: http://xac.gencat.cat/ca/inici/. La còpia digital i les descripcions associades són de lliure consulta al CEB.Abast i contingut: Documentació generada i rebuda per les famílies Petit (segles XV-XVI), Sadurní (segles XVI-XIX) i Vendrell (segles XIX-XX). En conjunt, la documentació mostra l’evolució dels llinat-ges que han gestionat el mas i l’organització del seu patrimoni.

Can Figueres (CEB, 1913). Can Figueres (CEB, 2017).


23

Mas Ses Cases és la primera denominació coneguda de CanFigueres,de l’any1360.Formavaunaunitatpatrimonial ambeldesaparegutMasQuadra.EnalgunmomentdelsegleXVoenlaprimerameitatdelXVIcanviade titularitata favorde la famíliaSadurníienendavantse’lconeixcomaMasSadurnídelaCosta.

El30de juliolde1616,JoanSadurní venelmasaJoanFigue-res, d’origen occità, ambpacte de retrovendaque fa efectiu. El1640ElionorSadurníde laCosta,mullerdeJoanFigueres ifilladeJoanSadurnídelaCosta,institueixhereuuniversalalseufillJaumeFigueresSadurní,queesdevéelprimerrepresentantdelanissagaFigueresqueheretaelmas,conegutdesdellavorscomaCanFigueres.Elbaluardquetancalamasiaperlafaçanasudésd’aquestperíode:un inventaripostmortemde1687hi fa re-ferènciajuntambunportalrodóambvoltesdeferroflanquejatperduestorrescontigüesqueencaraesconserven.

AlsegleXVIIIelmascanviadepropietaridiversesvegades(Ven-drell,Font,Sidós)finsqueel28demaigde1834l’adquireixPereAmell iTorrens.L’any1925elseusuccessorManuelPla iAmellenfadonacióaunacomunitat religiosa.Afinalsd’aquestsegleesconverteixenprimera residènciadelsactualsmasovers,quereformenitransformenlamajorpartdedependènciesiannexosdelamasia.Algunesd’aquestesmodificacionshanfetperdrel’as-pectehistòricitradicionaldeCanFigueres.

Can Romagosa

Can Romagosa (CEB, 2018). Can Romagosa (1915-1922).


24

LamasiadeCanRomagosaestàsituadaalbellmigdelaplanadeBegues,alcostatdelcamíRaliproperaalscaminsdeSitges,Valli-rana,TorrellesiPuigmoltó.Elprimeresmentdelasevaexistènciaésde1482.LlavorsésconeixiacomaCal’AgustíierapropietatdelafamíliaBarberà.L’any1512Ponça,víduadeFrancescGirona,compralesterresilamasiaaMiquelBarberà,filld’AgustíBarberà.El1529JaumeRomagosa,filldeBartomeuRomagosadelLledo-nerdeVallirana,escasaambMagdalenaGirona,filladeFrancescGironaidePonça.Unsanysméstard,el1549,elMasAgustí,pas-saaserpropietatdeMagdalenaperdonaciódelseugermàPere.ProbablementésllavorsquanelmatrimoniRomagosa-Gironaestraslladaaviureal’actualCanRomagosa.Elseufill,GabrielRo-magosaGironaésquideviaprestarelnomaCanRomagosa,finsllavorsconegutcomaMasAgustí,propietatdelsGirona.Desde1574,anyenquèmorenelsseuspares,esfacàrrecdelmas.EnendavantifinsavuidiaelsseusdescendentsilesfamíliesquehihanconfluïthangovernatelmasdeCanRomagosa:Girona(1549-1574),Romagosa(1574-1921),MasdelesValls(1921...).

Lamasiahaestatobjectedediversesreformes.Laprimeras’exe-cutael1549;lasegona,afinaldelsegleXVIII,afegeixunaltrecosa l’edifici, i la tercera,delsdarrersanysdelsegleXIX,suprimeixelsarcsgòtics.Ladarreraintervenció,de1923,alteral’aspectedemasiatradicionalquehaviaconservatfinsaleshores,modificalesoberturesperobtenirunanovadistribució interior iembelleix lafaçanaseguintelscànonsnoucentistesdel’època.

Dates extremes: Segles XII-XX

Volum: Desconegut

Suport: Paper i pergamí

Productor (llinatges): Girona, Romagosa, Mas de les Valls

Llengües: Català, castellà i llatí

Accés: Consulta restringida a l’àmbit privat

Abast i contingut: Mostra l’evolució dels llinatges que han gestionat el mas i l’organització del seu patrimoni.

Arxiude Can

Romagosa


25

Can Pau de la Figuera

ArnauPanyella,veídeBegues,confessalapropietatdelMasPan-yelladelaFigueraalbaród’Eramprunyàideclaraqueposseeixeltítoldecompravendadelmas,datatel18desetembrede1369.DurantelsegleXVelmassegueixgovernatperlafamíliaPanyella,ielmesdesetembrede1527GabrieliAntoniPanyella,pareifill,venenelMasPanyelladelaFigueraaAntoniPauCirerola.

Elsanys1688i1689vansercomplicatsiatzarososperalpobledeBegues.LarevoltadelsBarretinesalazonadelpladelLlobre-gatlaprotagonitzenungrupdebeguetans,entreelsqualshihaIsidrePaudeCanPaudelaFiguera.Enacabarlarevoltalesautori-tatsl’acusend’amagarfugitiusid’entorpirl’acciódelesautoritats,peròlaintervenciódelbaród’Eramprunyàlievitalapresó.

La família Pau segueix governant el mas durant tot el segle XVIII.L’any1799PauPauiReventósfatestamentinomenahereuelseufillCristòfolPauFerreres,autord’unplànolgeomètricdelafinca.Perellsabemque l’any1847aCanPauhihaviadotzehectàreesdeterraparcel·ladesentrevuitparcers;laresta,finsasetantahectàreesd’hort,cultiu,vinyaibosc,lesexplotavalapro-pietatdirectament.

El1940hi residienelsdarrerssuccessorsde la famíliaPau,elsgermansTeresa i Amadeu. L’any1963 els hereus van vendre elmas,quedesdellavorsesvaconvertirensegonaresidènciadelsnouspropietaris.

Can Pau (CEB, 2017).


26

Mas Pasqual

ElMasPasqualestàsituatalvessantsuddelpuigdeSantaEu-làlia,actualmentengolitperlaurbanitzaciódeMasPasqual.L’any1396GuillemPanyellaconfessavaaJaumeMarchII,baród’Eram-prunyà,elMasPanyelladelaCosta—MasPasqual—,queantiga-ments’anomenavaCompany.Al’interiordelamasiaesconservenunsarcsdedescàrregaqueconformenlespartsmésantiguesdelconjuntarquitectònic.PotsersónelsvestigisdelMasCompanyd’origendesconegut.

Mentres’escolaelsegleXVI,elsbaronsd’Eramprunyàconfirmenl’establiment del Mas Panyella de la Costa a Eulàlia Panyella iJoan Prunera, com a propietària i usufructuari respectivament.L’agostde1614Eulàlia,enpresènciadelsseustutorsicuradors,facapítolsmatrimonialsambJoanPasqual,naturaldeSantPeredeRibes.EnendavantladenominacióPasqualcomençaausar-sepopularment,malgratquealgunsdocumentsencaramantenenl’anticnomdePanyelladelaCosta.L’any1670BartomeuPasqual,netdeJoanifilldeSebastiàPasqual,heretaelmasipocdespréselvenalaComunitatdeSantMiqueldeBarcelona.Al’inicidelse-gleXVIIIlapropietatpassaaJosepLlauradoriSatorra,consellerdelaciutatdeBarcelonal’11desetembrede1714.L’any1771laCasaLlauradorjaéspropietatd’AntonMatas,terratinentbarceloníestablertaBegues.El1881s’utilitzaladenominacióMasPasqualperesmentarlaTorreMatas,iCalRitoperidentificarl’apartamentcontigu,onvanviureRitaGrauNicolau i el seufill JoanEsteveGrauamblasevafamília.

Masosi arxius

Mas Pasqual (CEB, 2017). Mas Pasqual (CEB, 1920-1925).


27

Elsanystrentadelseglexxs’emprènunareformaimportantdelcos principal delMasPasqual quemodifica la coberta de qua-trevessantsil’aspectedetorre,perprendreunaformatípicademasia amb teulada de dos vessants. Una dècadamés tard elsdescendentsd’AntonMatasvenenelmasPasqualaPereBorésCalsamiglia.Afinalsdelseglexxelmastornaacanviardepropie-tarisfinsavuidia.

Can Martí

Can Martí, abans Mas Torra, i els dos masos adjacents situatsalpuigdelaVila,vanserelsantecedentsdelravaldeSantMartí,ubicatunesdesenesdemetresalsud.AfinalsdelsegleXIVJoanTorradeclaralessevespropietatsaBegues:primerreconeixquetéelMasTorraperherènciadelseupare,BonanatTorra,quel’haviacomprataJaumeMarchI,baród’Eramprunyà,el5dejuliolde1356.AcontinuacióconfessaelsdesaparegutsMasGeralddesBruguer(1386)iMasTorraII(1388),ambdóssituatsalpuigdelaVila.

Notenimnotíciadecomesportaatermelasubstituciódelanis-sagaTorraalcapdavantdelMasTorra.Enqualsevolcas,el9desetembrede1537IsabelMarchdeGualbesl’estableixaperpetuï-tataJaumeRossell.L’any1643MargaridaRossellVendrell,darre-rarepresentantd’aquestafamília,contraumatrimoniambAntoniMartí,naturaldelesGunyoles,iel1678fatestamentafavordelseufillFrancescMartíRossell,ques’erigeixenelprimerMartíqueostentalapropietatdelMasTorra,queprogressivamentesconeixcomaCanMartí.

Can Martí (CEB, 2018). Can Martí (CEB, 1945).


28

Els hereus de la família Martí es van succeir durant els segles XVIIIiXIX.L’any1918MariaMartíPagèsescasaambRamonPauRigol,naturaldeBegues, idesdellavorselshereusdelafamíliaPauostentenlapropietatdelmas.LesreformesproduïdesdurantlasegonameitatdelsegleXXhanmodificatlaformail’aspecteex-teriordelamasiaihanfetdesaparèixerl’era,l’estableielscorrals.

Capella de Santa Eulàlia

LaprimeranotíciadelacapelladeSantaEulàliaésdel13deju-liolde1273,atravésdelllegattestamentariquedeixaSaurinadeSantaOliva,esposadelcastlàd’Eramprunyà,alacapelladeSantaEulàliadeBegues.L’any1458unaaltracitadelacapellaserveixperconfirmarlapresènciad’untemplemedievalenaquestindret.Elssegüentsesmentssónduesvisitesdiocesanesde1522i1552quefanreferènciadirectaalacapella,ladescriuencoma«capella heremitanea Sancte Eulalie», laqualcosaindicaqueenstrobemdavantd’untempled’origeneremíticquelesautoritatseclesiàsti-quesconeixenicontrolen.

CapalsanysquarantadelsegleXVIopotserabans,l’ermitàqueteniacuradelacapellaresidiaenunhabitaclecontigu.Lesrestesdebasamentsdemurs,pavimentsiceràmiquestrobatsal’exte-riordelacapellareforcenlesdadesdocumentals.

Des de 1540, els ermitans de la capella de Santa Eulàlia tenien assignat el manteniment del temple i l’obligació de passar comptes davant del rector, el batlle i els jurats de Begues. Aquests primers cuidadors són els precursors del col·lectiu de dones que integren l’Administració de la Capella de Santa Eulàlia des de 1755 fins avui. (CEB, 2018).

Masosi arxius

Ermita de Santa Eulàlia (CEB, 2018, 1920).


29

El1618elbisbatdeBarcelonaautoritzalareedificaciódelaca-pellaamb la intenciódecelebrar-hi funcions religioses, la restad’intervencionsd’aquestseglefanreferènciaapetitesreparacionsdeltempleialretaulededarrerel’altar.L’any1770,laconsuetadeBeguescitatextualmentqueesrenova«enterament»lacapelladeSantaEulàlia.AlsegleXIXestornaareformarelretauleiproba-blementl’edifici;lesdatesde1832i1898quehihagravadesalafustasónprouaclaridores.

Lacapellanovaresultarafectadaperlesviolènciesdelaguerracivil gràcies a l’acció de la ciutadania, que va saber protegir-la.ElsprimersanysdelXXI,elpocmanteniment ieldeterioramentprogressiudeltemplevanproduirl’enfonsamentdelateuladadelasagristia,elcanvidetitularitatdel’edificiilaintervenciód’urgèn-ciadel’AjuntamentdeBegues.Laposteriorexcavacióarqueològi-cade2016vaposardemanifestaltresafectacionsestructurals,lesobresdeconsolidacióireformafinalitzenel2018.

Llegenda de la Cuca Fera

LaCucaFeradeBeguesesconstrueixl’any1934gràciesal’empentad’ungrupd’estiuejantsconegutscomlaColladel’Arròs.ElsautorsdeldissenysónAlexandreNollaRoig,actoriescultor,iJosepSan-tperePey,actoriempresariteatral,paredeMarySantpere.Elsdies1i2desetembrede1934,ambmotiudelaFestadePaiGermanor,s’organitza laprimera iúltimasortidade laCucaFera,oartefacteambrodes,comeldescriuunaactadelplemunicipal.El1977esrecuperaainiciativadelClubdeFutboldeBegues,d’acordambeldissenydel’artistaiestiuejantSantiagoMaluquerielsuportdeBe-guesFestiu,unaentitatludicoculturalmoltactivaaquellsanys,delaqualcaldestacarlafiguradeJosepOrquínGinesta.Tambéescons-titueixelgrupdediablesdeBegues,ques’incorporaalessortidesdelaCucaFera.El2001esreconstrueixperfer-lamésàgiliresistent.

RamonBechvaescriurel’Himne a la Cuca Fera de BeguesiJosepMariaTorrensvacompondre’nlamúsica.Lesestrofesdel’himnerelatenelsegrestdeRosaClara,donzelladelcastelld’Eramprun-yà,elseuposteriorconfinamentenunacovadelMontauqueexca-

Relats illegendes


30

vaeldiable—fareferènciaalpouialaminadelMontau—idecomlaCucaFera,quetambéhihaviaestattancada,surtdel’avencdelaFerlaperrescatarRosaClara.LaCucaFera,doncs,s’erigeixensalvadoradelesnoiesqueestanenperill.

Lesaccionsiinstal·lacionsques’handesenvolupatenaquestàm-bitestanrelacionadesambelsdosprogramesd’intervencióqueelCEBilaLAACportenatermeaBegues:Arquitectura-Paisatge-ArtiMemòria-Paisatge-Art.Elprimeresdesenvolupaamblesbarra-quesdevinyarestauradesiartialitzadesdelPitxotiÀviaTeresa.

A l’espai artialitzat de la barraca del Pitxot de Cal Barrera es va fer Mamelló que simula una petita cúpula de barraca (LAAC, 2014). A la coberta de la barraca de l’Àvia Teresa, a prop de Can Pau, s’hi van plantar lliris blancs i blaus en quatre parts i alternativament per formar Hèlix (LAAC, 2016).

Relats i Llegendes

Santiago Maluquer, autor de la segona Cuca Fera, de 1977, envoltat per un grup de joves. Algun d’ells formava part de la primera colla de diables (CEB, 1977).

La primera Cuca Fera i els figurants vestits de guerrers van causar una gran expectació a Begues (Arxiu Vendrell-Figueres, 1934).

L’actual Cuca-Fera es va renovar l’any 2001, amb un material més lleuger, al taller Sarandaca. La bèstia surt per la festa major d’estiu i d’hivern i participa en alguns correfocs fora de Begues, acompanyada de diables, timbalers i portadors. És la més gran de Catalunya, mesura tres metres d’alçada i tretze de llargada (ACDB, 2018).

Espaisartialitzats


31

Elsegon fa referènciaa les instal·lacionsmemorialistesqueesvandefiniral vascentralde lapedrerade lesCubetes II i a lesmuntanyesd’àridsresidualsdelrecinte.

Nacht und nebel (‘Nitiboira’)iMeerschaum(‘Escumademar’)sóndues intervencions artístiques que il·lustren el capítol del llibreNacht und nebel, fotografía y testimoniodedicataFrancescBoixiCampo,fotògrafdelcampdeMauthausen.Ambduesutilitzenlapedreraielpaisatgequeconformacomallocimotiud’interpreta-cióhistòricaiartística.

Meerschaum evoca la pedrera de Mauthausen. Les set cordes de polièster de 65 metres de llargada simbolitzen els colors i la forma dels triangles que identificaven els diferents tipus de presos. En conjunt formen un triangle fraccionat en altres sis de més petits que conflueixen en una biga de ferro. Les condicions inhòspites de la pedrera i la desnaturalització del Montau són valorades des d’una perspectiva ecològica i paisatgista, però també des d’un punt de vista memorialístic i artístic, i per tant cultural (LAAC, 2013).

Nacht und nebel està composta per les restes d’una estructura de ferro que va quedar abandonada davant d’una boca d’extracció d’àrids. La ferralla recorda les accions de sabotatge perpetrades pels deportats i en especial la sostracció de fotografies comesa per Francesc Boix als seus carcellers. Les imatges van constituir part de les proves incriminatòries del procés de Nuremberg. El contrast dels dos paisatges, de conservació al Parc Natural del Garraf i de destrucció a les pedreres del Montau, evidencien l’esperit democràtic contraposat al discurs nazi d’espai vital (LAAC, 2013).

Àmbitsde Culturai Natura

8

Ramats de muntanya

Camí ral i pou de glaç

Vinyes i Parcers

Planes i turons

Garraf Negre, Vermell i Blanc

Garraf Continental (Oest)

Garraf Marítim (Est)

Masos, ravals i noucentisme

Documents

Masies, ravals i noucentisme