7

1.1 Què és el so?

Segurament ja saps que la música consisteix a combinar sons en el temps. O potser també has sentit a dir que el so és el material que la música utilitza per expressar-se. Aquestes dues frases volen dir la mateixa cosa: la música és l´art que està fet de sons. I per això, si vols apendre música has de saber què és el so i quines qualitats té.

La ciència que estudia el so és l´acústica, que és una branca de la física.

E l s o é s l a s e n s a c i ó q u e n o t e m q u a n e n s a r -riben a l´oïda les vibracions anomenades ones sonores .

Perquè existeixi so és necessari que hi hagi aquests tres elements:

Font sonora Medi de propagació Receptor i oient

És allò que vibra i provoca les ones sonores

És el material que transmet les ones sonores

És qui rep les ones i, per tant, sent el so.

1. De què està feta la música

Música: 1er Cicle de l’ESO

8

Font sonora

S´anomena font sonora tot allò que produeix so.

Com pots veure, existeixen molts tipus de font sonores. N´hi ha que són artificials, creades per l´ésser humà, i n´hi ha de naturals. Els sons que produeixen les fonts sonores ens donen molta informació sobre el món que ens envolta.

Perquè hi hagi so, la font sonora ha de produir vibracions. Aquestes es transmetren al medi que hi ha al voltant, que també es posa a vibrar. Però si la font sonora no produeix vibracions, no hi ha so.

Concert multitudinari al Central Park de Nova York

9

Medi de propagació

Quan una font sonora vibra, també fa vibrar el medi que té al vol-tant. La vibració es propaga pel medi en forma d´ones sonores.

Per la majoria de sons que ens arriben, el medi de propagació més habitual és l´aire, que és un gas. El so es pot propagar per qualsevol gas, líquid o sòlid, encara que amb velocitat diferent: com més dens és el medi, més ràpidament es propaga el so.

Medi de propagació Velocitat del so

Aire (gas) 331 m/s

Aigua (líquid) 1435 m/s

Hacer (sòlid) 5000 m/s

Buit (no hi ha medi) 0 m/s (no hi ha propagació)

S i no h i ha med i de p ropagac ió , com passa en e l buit , el so no es propaga. Per tant, no es pot sentir.

El receptor o oient

Quan les ones sonores arriben fins a nosaltres, que som els receptors o oients, les podem sentir gràcies al sentit de l´oïda. Aquest sentit es troba localitzat a l´aparell auditiu.

L´any 1660, el científic irlandès Robert Boyle va fer un experiment molt famós. Va penjar una campaneta dins d´una ampolla de vidre hermèticament tancada, i en va treure tot l´aire amb una bomba de buit. Després va sacsejar l´ampolla perquè la campaneta sonés. Va sentir-la sonar o no? Explica per què ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................................................................. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ................................................................................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ................................................

Ampolla Robert Boyle

Música: 1er Cicle de l’ESO

10

L´oïda externa rep les ones sonores, i l´oïda mitjana les trans-met en forma de vibracions fins l´oïda interna. A l´oïda interna es transformen en impulsos nervioso que arriben al cervell a través del nervi auditiu. La sensació del so, per tant, té lloc al cervell.

1.2 Què és el soroll?

De vegades, quan sentim certs sons, els anomenem amb paraula soroll. Però cal saber que existeixen dues de-finicions de soroll, segons el context en què ens trobem.

a) Vida quotidiana

b) Camp científic

a) Vida quotidiana:

Habitualment, anomen soroll qualsevol so que ens resulta molest. Pot tractar-se d´un so massa fort que tingui una sonoritat desagradable.

Aquesta definició és totalment subjectiva, és a dir perso-nal: un so és soroll o no depenent de l´opinió particular de cadascú.(aquesta definició no és vàlida per als científics)

11

b) Camp de la ciència:

Per als científics, soroll és qualsevol so que tingui una ona sonora de forma irregular.

La definició científica és objectiva, ja que no depèn d´opinions personals, sinó de la forma de les ones sonores, que es pot veure amb l´oscil.loscopi.

1.3 Les qualitats del so

Per poder parlar del so i descriure´l hem de conéixer les seves quatre característiques anomenades qualitats del so.

altura agut / greu

durada llarg / curt

intensitat fort / fluix

timbre instrument / veu

L´Oscil.loscopi és un aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores.

Música: 1er Cicle de l’ESO

12

1.Altura:

Com més amunt estan, diem que són més aguts ; si els situem cap avall , en canvi, els anomenem sons greus

L´altura és la qualitat del so que expressa si els sons són aguts o greus

Científicament :Aquesta qualitat del so té una explicació científica.

Sabem si un so és agut o greu depenent de la velocitat de vibració de l´ona. Quan més agut hi haurà una major vibra-ció, i si el so és greu, tindrà una menor velocitat de vibració.

Aquestes vibracions queden reflectides en el dibuix de l´Ona Sinosoïdal.

El dibuix es caracteritza per com d´aprop estiguin les ones; quan més juntes les ones tindran major velocitat (so més agut), quan més sepa-rades estiguin tindran una menor velocitat de vibració (so més greu).

2.Durada:

Segons el temps que dura, es pot dir que un so és més llarg o més curt.La durada és la qualitat del so que expressa si els sons són llargs o cutrs

Científicament :Aquesta qualitat del so té una explicació científica.

L´explicació científica es basa en la longitud de l´ona sio-soïdal cap a la dreta. L´unitat de mesura d´aquesta qua-l i tat del so és el temps (segons, minuts, hores, etc).

Agut

Greu

Freqüènc ia més a l ta (més vibracions per segon): so agut

Freqüència més baixa (menys vibracions pr segon): so grau

Més segons (l’ona és més llarga): so llarg

Menys segons (l’ona és més curta): so curt

13

3.Intensitat:

Ja saps que e ls sons poden ten i r més o menys fo-rça, és a d i r, poden sonar més for ts o més f lu ixos.

La intensitat és la qualitat del so que expressa si els sons són forts o fluixos

Científicament :Aquesta qualitat del so té una explicació científica.

Aquesta qualitat del so queda reflectida en l´ona sinosoïdal si mi-rem seva amplada. Quan més ampla sigui l´ona, més fort serà el so, quan menys petita sigui l´amplitud més fluix serà el so.

4.Timbre:

Cada so té un color determinat, que depèn de la font sonora que l´ha pro-duït. Aquest color sonor ens permet reconéixer de quina font sonora prové.

El timbre és la qualitat del so que expressa el seu color i de quina font sonora prové.

Científicament :Aquesta qualitat del so té una explicació científica.

E n a q u e s t c a s é s m é s c o m p l i c a t d e v e u r e p e r -què és d i ferent cada t imbre de forma c ient í f ica. La seva explicació es troba en la sèrie harmònica de cada so.

Música: 1er Cicle de l’ESO

14

Perquè us feu una petita idea, tots els sons estan constituïts d´una sèrie de “minisons”, aquests “minisons” els anomenem harmònics i aquests formen una sèrie amb un ordre i una forma depenen del so que sentim.

1.4 El silenci

S´anomena silenci l´espai de temps en què no se sent cap so.

Igual que el so, el silenci és un element que també forma part de la música. Per això existiexen uns signes que per-meten escriure´l en una partitura. Son silencis o pauses.

El silenci és molt important per la nostra vida quotidiana. Hi ha moltes activitats que es fan millor en un ambient silenciós, ara com dormir, pensar, estudiar…. Per això hem d´esforçar-nos a respectar el dret que tots tenim a estar en silenci. Cal saber gaudir del silenci.

Per desgràcia, cada vegada és més difícil trobar un ambient silenciós. El món actual està ple de màquines i aparells que, si bé ens ajuden en les nostres activitats, també produeixen una gran quantitat de soroll.

Un compositor nord-amricà, John Cage, va compondre una peça titolada “4´33´´” (quatre minuts, trenta-tres segons), que consisteix en quatre minuts i trenta-tres segons de silenci. Es pot dir que aquesta peça és música? Quina intenció creus que tenia el compositor quan la va compondre?…………………………… … … … … … … … ……………………………………………………………………………….…………………………… … … … … … … … ……………………………………………………………………………….…………………………… … … … … … … … ……………………………………………………………………………….

15

1. Posa els números al seu lloc corresponent