Embed Size (px)
DESCRIPTION
Després de treballar els projectes a classe a l'assignatura d'Estratègies d'Intervenció a la Primera Infància II com a eina per emprar amb els infants, ens vàren proposar de fer-ne un a nosaltres, segons els nostres interessos. Vàrem escollir el Material Montessori!
Citation preview
Curs 2011 – 2012
Universitat de les Illes Balears
Grau de Mestre
Especialitat Educació Infantil
Treball:
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Alumnes:
Ribas Fernández, Alicia.
Rodríguez Rodríguez, Amanda.
Roig Galdón, Cira.
Curs: 3r de Grau.
Assignatura:
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II (22020).
Professora:
Ribas Moranta, Antonia Maria De La Salud.
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Eivissa, 17 de gener de 2012.
Índex
Pàg.
1. Elecció i definició del projecte.......................................................................... 3.
2. Planificació del projecte.................................................................................... 6.
3. Avaluació............................................................................................................ 7.
4. Bibliografia......................................................................................................... 9.
5. Annexos............................................................................................................. 12.
5.1. Annex 1: Qüestionari que hem passat als diferents professionals.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 2
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
1. Elecció i definició del projecte.
Per a realitzar aquest projecte, ens vàrem fixar en un dels vídeos que va posar la
professora a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància
II, envers una escola que segueix la metodologia de Maria Montessori a França.
Després de veure la filmació vàrem comentar que el què més ens va impactar
era la manera amb la qual treballaven la lectura i l’escriptura. És a dir, ens va cridar
l’atenció que per practicar la grafia de les vocals els nens havien d’escriure les
anomenades lletres en un calaix ple de sorra. Un fet, per a nosaltres, poc freqüent i
interessant, que ens va fer pensar en els materials emprats en aquesta activitat. O sigui
materials naturals i de la vida quotidiana.
Arran d’això, pensarem que el nostre projecte podria intentar donar resposta a la
següent pregunta: quins materials es fan servir a la metodologia de Maria Montessori
envers la lectura i l’escriptura?
En haver-ho comentat amb la professora, arribarem a la conclusió que potser era
millor plantejar una qüestió més oberta que posteriorment poguérem focalitzar, segons
la quantitat d’informació que trobarem. Ja que si plantejàvem una pregunta massa
concreta podríem trobar-nos amb que no tindríem prou recursos per donar-li resposta.
Així doncs, vàrem decidir tornar a formular el focus de partida de la nostra
investigació, el qual va quedar de la següent manera: quins materials es fan servir a la
metodologia de Maria Montessori?
Però, que va passar llavors? Doncs, que cercant informació ens vàrem topar amb
que hi havia dades molt interessants envers la metodologia que utilitzava aquesta autora
i que potser era més enriquidor indagar envers aquesta metodologia en general.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 3
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Finalment, després de reflexionar, vàrem decidir que el tema a desenvolupar al
nostre projecte es centraria en els materials que es fan servir a la metodologia de
Montessori. Tot això es tradueix en la següent qüestió, la qual seria el nostre punt de
partida: quina és la rellevància del material Montessori a l’etapa de l’Educació Infantil?
Una vegada hem centrat la nostra pregunta de partida ens hem adonat que
l’índex que havíem plantejat no donava resposta a les qüestions que se’ns demanen al
projecte. Així doncs, hem hagut de tornar a formular el nostre índex inicial i concretar
una mica més els punts d’aquest.
És per això que arribats en aquest punt, volem respondre a tres qüestions
indispensables per a continuar desenvolupant aquesta recerca. Aquestes preguntes són:
què sabem envers el tema seleccionat, quins dubtes tenim i, per tant, què volem saber de
nou.
En definitiva, ens hem adonat que tenim alguns coneixements sobre la
metodologia de Montessori i les seves idees innovadores per a la seva època, com ara
explicarem. Però ens agradaria donar resposta a diversos dubtes i concretar algunes
dades envers els materials que va crear aquesta autora, per poder dur a terme les seves
conviccions teòriques referents a l’educació.
Què sabem?
Maria Montessori va ser la primera dona italiana metge que va treballar amb
nens amb necessitats educatives especials. Desprès de la seva experiència ella se’n va
adonar que els nens progressaven més amb tècniques educatives i no tant amb tècniques
medicinals. A partir d’aquí, va començar a dedicar-se a la docència amb un mètode que
ella estava confeccionant.
La principal idea de la seva filosofia educativa era el seu concepte d’infància.
Ella veia als infants no com a projectes de futurs adults, sinó com a persones completes,
amb plenes facultats i portadores d’un enorme potencial a desenvolupar.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 4
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Conseqüentment, del seu mètode es pot extreure que no es tracta, “doncs,
d’ensenyar-los coses que les persones grans sabem i ells no, sinó de proporcionar-los
situacions, mitjans i activitats concretes perquè desenvolupin les seves capacitats i així
aprenguin tot allò del seu entorn que els interessi i els convingui” 1, per progressar i ser
feliços.
Envers el seu mètode, hem de dir que algunes de les característiques més
rellevants són: les agrupacions que feia amb els infants de diferents edats, és a dir, els
nens més grans podien ajudar als més petits alhora que aquestos reforçaven els seus
aprenentatges. Una altra característica essencial era aprofitar les experiències de la vida
quotidiana.
L’autora també donava valor a la figura de l’infant com a centre del procés
educatiu i per tant, tot havia d’estar organitzat tenint en compte els interessos dels nens.
A més a més, remarcava que cada boix té el seu desenvolupament individual i que
l’adult l’ha de respectar, així com mostrar una actitud de paciència davant d’aquells que
tenen un ritme d’aprenentatge més lent.
Quins dubtes se’ns plantegen? i Què volem saber?
En iniciar aquest projecte, ha estat necessari estructurar tot allò que volíem saber
i on podíem cercar tota la informació que es requeria per tal de resoldre aquells dubtes
que ens han anat sorgint al llarg del nostre projecte de recerca. És per això, que ha
arribat el moment de concretar els nostres dubtes, encara que aquest punt es podrà anar
ampliant o reduint a mesura que vagin sorgint noves idees, conceptes i preguntes.
En altres paraules, les nostres inquietuds inicials sobre el tema i que ens hem
plantejat són:
- Quin tipus de material es fa servir al mètode Montessori?
- El mobiliari forma part del material Montessori?
- Serveix qualsevol tipus de material?
1 CANALS, M.Antonia (2003).
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 5
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
- Quina funcionalitat tenen els materials?
- Els materials estan agrupats d’una determinada manera?
- Com es distribueix el material dins de l’aula?
- Els infants tenen lliure accés per gaudir dels materials?
- Tots els objectes que s’utilitzen com a joguines tenen finalitat lúdica?
- Com han d’actuar els mestres envers la relació que s’estableix entre els
infants i els materials? És a dir, els adults han de donar indicacions o han
d’estar a l’escolta?
2. Planificació del projecte.
Per plasmar i tenir consciència de tota la informació que s’anirà recollint
elaborarem un document amb les idees més rellevants per tal que serveixi d’estudi als
companys, així com una presentació PowerPoint per mostrar a classe i il·lustrar el
procés seguit, les idees bàsiques apreses i les conclusions.
Per poder dur a terme aquesta fita, ens hem distribuït les tasques a realitzar i per
això varem fer un organigrama on posàrem els noms de les autores del projecte i les
primeres feines amb les que, en un primer moment, pensàvem que podríem extreure la
informació necessària. Però, com és obvi, aquesta organització pot anar variant i
modificant-se segons vagi avançant el projecte i les aportacions amb les quals cada
component pot contribuir.
Per dur a terme el projecte, hem planificat uns dies i unes hores flexibles amb
l’horari de classe per poder realitzar uns qüestionaris a unes professionals de l’educació
que ens poden fer aportacions sobre el tema a tractar, ja que som conscients que
coneixen de primera mà el mètode Montessori, i cercar dades als diferents punts
d’informació.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 6
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
És a dir, hem cercat informació a la biblioteca per veure de quins llibres
disposàvem envers el mètode de Montessori, hem demanat ajuda a professores
encarregades de la docència de futures educadores, les quals ens han facilitat alguns
articles d’interès i ens han donat les referències de diverses revistes especialitzades. I,
finalment, hem buscat dades complementaries a webs on-line de temàtica educativa.
Dit d’una altra manera, així com hem planificat la realització de la nostra
investigació considerem molt viable i factible el seu desenvolupament, però pensem que
si disposéssim de molts més recursos econòmics, temporals i materials, arribaríem a
realitzar una recerca molt més profunda. O sigui, podríem permetre’ns el luxe d’anar-
nos de viatge a La Village école a França, entre altres escoles montessorianes, per
conèixer de primera mà com els infants treballen amb aquest tipus de materials.
Aquí a sota, deixarem constància de la darrera planificació envers la
temporalització i les tasques que hem hagut de portar a terme per poder realitzar aquesta
investigació.
Nom Tasca Data Posada en comú
Cira Qüestionari 28/11/2011 6/12/2011
Amanda Recerca Internet 29/11/2011 15/12/2011
Alicia Biblioteca 30/11/2011 12/01/2012
3. Avaluació.
Què ens aporta el tema a la nostra futura tasca com a mestres?
Després de la realització d’aquest treball, volem posar de manifest els nostres
pensaments i sentiments que ens han sorgit amb la realització del nostre projecte envers
el nostre aprenentatge.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 7
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Paral·lelament, hem de dir que el nostre propòsit com a futures mestres és que
els nens aconsegueixen un aprenentatge significatiu i, una sintonia entre allò que saben i
allò que els contextos els hi ofereixen.
Creiem adient insistir que, a l’etapa d’educació infantil, el docent és una figura
fonamental en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El mestre ha de ser capaç
d’establir vincles afectius envers els infants i les famílies, per tal d’arribar a crear un
espai de seguretat, confiança i confort per aconseguir una estabilitat en les emocions i
els sentiments, la qual cosa comportarà un autoconcepte positiu a cada infant cap a
l’aprenentatge, tal com Maria Montessori fa referència a la seva metodologia.
A més, s’han de tenir en compte les necessitats dels infants com: el joc, el
moviment, la socialització, el descans, l’autonomia i l’experimentació, etc. Per tant,
hem de crear espais d’investigació, per jugar, comunicar-se, organitzar, prendre
decisions, equivocar-se i refer l’error, crear, imaginar, etc.
Degut a això, el nostre projecte està enfocat a una metodologia constructivista
que dona resposta a les necessitats emocionals, socials i intel·lectuals dels infants, hem
de tenir present la importància de la perspectiva globalitzadora, el vincle afectiu,
l’aprenentatge significatiu així com, cooperatiu, col·laboratiu i individual.
I es per tot això, que considerem que aquest projecte ens ha ajudat a entendre la
rellevància que té l’estructura d’un ambient ric i elaborat, a més d’un material útil,
atractiu i enriquidor per al desenvolupament adient dels infants.
En altres paraules, aquesta investigació ens ha fet comprendre que la vertadera
tasca del docent és crear un ambient cuidat i amb materials triats acuradament, ja que la
nostra major finalitat és incitar als boixos i guiar-los cap a un pensament crític
mitjançant l’experiència.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 8
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
4. Bibliografia.
Llibres, revistes i documents:
CANALS, M. Antònia (2003); Maria Montessori i el seu concepte d’educació.
Revista Infància, Nº 130, gener – febrero.
GONZÁLEZ – AGÀPITO, Josep (2003); La educación infantil. Lecturas de un
proceso histórico en Europa. Octaedro – Rosa Sensat: Barcelona.
SANCHIDRIÁN, Carmen.; RUIZ BERRIO, Julio (coords.) (2010); Historia y
perspectiva actual de la educación infantil. Graó: Barcelona.
ROSENDO CAMIÑA, V. Power Point: El método Montessori.
Pàgines web:
Envers el tema:
Casa y Taller Montessori. 2011. El sistema Montessori. Espanya. [Web en línia].
<http://casaytallermontessori.edu.mx/index.php/montessori/ver/el_metodo> [Consulta:
20 de novembre de 2011].
Educar. 2011. Artículos: Método Montessori. America Latina. [Web en línia].
<http://www.educar.org/articulos/metodomontessori.asp> [Consulta: 20 de novembre
de 2011].
Espacio Logopedico. 2002. Artículos: Principios Básicos del Montessori. [Web
en línia]. <http://www.espaciologopedico.com/articulos2.php?Id_articulo=197>
[Consulta: 20 de novembre de 2011].
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 9
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Jugar i Jugar. 2011. Juguetes para vivir. Espanya. [Web en línia].
<http://www.jugarijugar.com/es/buscar?
linkSearch=1&submit_search=Buscar&categoria=64> [Consulta: 5 de desembre de
2011].
Montessori. 2011. International Montessori School. Colegio Parque Conde de
Orgaz. Madrid. [Web en línia]. <http://www.montessori.es/web/index.php> [Consulta:
20 de novembre de 2011].
Psicopedagogia. 2003. Metodologia Montessori. Santiago. [Web en línia].
<http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=350> [Consulta: 20 de novembre
de 2011].
Uclm. 2010. Maria Montessori: Materials. Castilla La Mancha. [Web en línia].
<http://www.uclm.es/servicios/buscador/?cx=011183630464236066727%3A2b2fthxj-
xe&cof=FORID%3A11&q=maria+montessori> [Consulta: 20 de novembre de 2011].
Uhu. 2004. Cine: Educación: Figuras Pedagogia: Montessori. Huelva. [Web en
línia]. <http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm>
[Consulta: 20 de novembre de 2011].
Youtube. 2011. Le Village école Montessori. St Georges de Didonne. [Web en
línia]. <http://www.youtube.com/watch?v=g7hnOSXyCu4> [Consulta: 14 de novembre
de 2011].
Diccionaris i enciclopèdies en línia:
El Punt Avui. 2011. Diccionari en català. [Web en línia].
<http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html> [Consulta: 10 de desembre de
2011].
Enciclopèdia Catalana. 2011. Diccionari en línia. [Web en línia].
<http://www.enciclopedia.cat/> [Consulta: 10 de desembre de 2011].
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 10
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Softcatalà. 2011. Traductor en línia. [Web en línia].
<http://www.softcatala.org/traductor > [Consulta: 10 de desembre de 2011].
Wordreference. 2011. Diccionari de sinònims en línia. [Web en línia].
<http://www.wordreference.com/es/ > [Consulta: 10 de desembre de 2011].
Pel·lícules:
Una vita per i bambini, Itàlia (2007). Dirigida per: Gianluca Maria Tavarelli.
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 11
El rerefons i el transcurs del nostre projecte.
Annexos
Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II. Pàg. 12
