30
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: DEPARTAMENT: C Socials PROFESSOR: Jordi Blasco MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. GRUP: Cal realitzar correctament tot aquest dossier i lliurar-lo la data de l'examen ALUMNE/A: TEMA 3: LES FORMES DE LA TERRA El relleu d'Europa Aquest mapa de “El relleu d'Europa”, el trobaràs a les pàgines 42 i 43 del llibre de socials. Cal fer la lectura de les dues pàgines i respondre a les següents preguntes: Quins són els límits geogràfics d'Europa? Quins mars i quins oceans banyen banyen les costes d'Europa? Anomena cinc penínsules europees. Busca el nom de dos estrets que separen el mar Egeu del mar Negre i escriu els noms. CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 1 de 30 Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

DEPARTAMENT: C Socials PROFESSOR: Jordi Blasco

MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. GRUP:

Cal realitzar correctament tot aquest dossier i lliurar-lo la data de l'examen

ALUMNE/A:

TEMA 3: LES FORMES DE LA TERRAEl relleu d'EuropaAquest mapa de “El relleu d'Europa”, el trobaràs a les pàgines 42 i 43 del llibre de socials. Cal fer la lectura de les dues pàgines i respondre a les següents preguntes:

• Quins són els límits geogràfics d'Europa?

• Quins mars i quins oceans banyen banyen les costes d'Europa?

• Anomena cinc penínsules europees.

• Busca el nom de dos estrets que separen el mar Egeu del mar Negre i escriu els noms.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 1 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 2: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 3: LES FORMES DE LA TERRAEl relleu d'EspanyaAquest mapa de “El relleu d'Espanya”, el trobaràs a les pàgines 44 i 45 del llibre de socials. Cal fer la lectura de les dues pàgines i respondre a les següents preguntes:

• Quines són les grans unitats del relleu de la Península Ibèrica?

• Quines són les vores muntanyoses que delimiten la meseta?

• Quines serralades muntanyoses se situen a la perifèria peninsular?

• En què es diferencia el relleu de les illes Canàries del de les illes Balears?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 2 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 3: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 4: RIUS I MARSOceans, mars, rius i llacs de la TerraAquest mapa de “Oceans, mars, rius i llacs del planeta”, el trobaràs a les pàgines 52 i 53 del llibre de socials. Cal fer la lectura de les dues pàgines i respondre a les següents preguntes:

• Com s'anomenen els oceans de la Terra? Quines costes banyen cadascun?

• Identifica al mapa deu grans rius, deu grans llac i deu mars. Procura que n´hi hagi de tots els continents

RIUS LLACS MARS

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 3 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 4: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 5: TEMPS I CLIMALa temperaturaAquest mapa de “Temperatura mitjana anual” es troba a la pàgina 65 del llibre de socials. Calfer la lectura de les pàgines 64-65 i respondre a les següents preguntes:

• En quins territoris es registren les temperatures més altes? I les més baixes?

• Descriu com es reparteixen les temperatures a Àsia i a Europa.

• Què es la temperatura atmosfèrica? Com es mesura?

• Quins són els factors que expliquen la variació de la temperatura d'un lloc?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 4 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 5: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 5: TEMPS I CLIMALa humitat de l'aire i les precipitacionsAquest mapa de la “pluviositat mitjana anual” es troba a la pàgina 67 del llibre. Cal fer la lectura de les pàgines 66-67 i respondre a les següents preguntes:

• A quins llocs de la Terra les precipitacions són superiors als 1000 mm?

• A quins llocs de la Terra es produeixen les pluges inferiors als 250mm?

• Localitza a Espanya i digues a quina zona climàtica es troba

• Què és la humitat de l'aire? Com es mesura?

• Quin instrument es fa servir per mesurar les precipitacions? En quines unitats s'expressen?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 5 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 6: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAClimes de la TerraAquest mapa de “Climes de la Terra” el trobaràs a les pàgines 74 i 75 del llibre de Socials. Cal fer la lectura de l'apartat i respondre a les següents preguntes:

• A quina zona climàtica es troba la Península Ibèrica?

• Quines són les tres grans zones climàtiques en què es divideix la Terra? Relaciona-les amb la seva latitud.

• A quina zona climàtica no hi ha hivern? A quina zona gairebé no hi tenen estiu?

• Amb l'ajuda d'un Atles quins climes predominen als països d'Àfrica següents:

PAÍS ZONA CLIMÀTICA PAÍS ZONA CLIMÀTICA

Zambia Malawi

Mozambique Sudàfrica

Uganda Kenia

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 6 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 7: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tanzania SenegalTEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAZona càlida: paisatge equatorialPer respondre correctament a les preguntes cal llegir les pàgines 76 i 77 del llibre de Socials irespondre a les següents questions. També cal observar el mapa i interpretar-ho.

• Consulta aquest mapa del clima equatorial i digues on es situa el clima equatorial.

• Quines característiques principals presenta el clima equatorial?

• Com són els rius equatorials? Per què?

• Explica les característiques de la vegetació pròpia del clima equatorial. Quines han sigut les causes que han fet que es reduis la superficie de la selva?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 7 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 8: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAZona càlida: paisatge tropicalPer respondre correctament a les preguntes cal llegir les pàgines 78 i 79 del llibre de Socials irespondre a les següents questions. També cal observar el mapa i interpretar-ho.

• On és situat el clima tropical? Quines característiques principals té?

• Com són els rius del paisatge tropical? En què es diferencien dels rius de règim equatorial?

• Quina és la formació vegetal característica del clima tropical? Descriu aquest tipus de vegetació.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 8 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 9: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAZona temperada: paisatge mediterraniPer respondre correctament a les preguntes cal llegir les pàgines 84 i 85 del llibre de Socials irespondre a les següents questions. També cal observar el mapa i interpretar-ho.

• Explica quines són les característiques principals del clima mediterrani

• Com és el bosc del paisatge mediterrani? Quina vegetació s'hi fa, quan desapareix el bosc?

• Com són els rius del paisatge mediterrani? Per què?

• Com ha estat transformat el paisatge mediterrani per l'èsser humà?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 9 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 10: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAZona temperada: paisatge continentalPer respondre correctament a les preguntes cal llegir les pàgines 86 i 87 del llibre de Socials irespondre a les següents questions. També cal observar el mapa i interpretar-ho.

• A quins llocs de la Terra es troba localitzat el clima continental?

• Explica quines són les característiques generals del clima continental?

• Quines característiques presenten els rius que circulen per les zones de clima continental?

• Com és la vegetació del paisatge continental? Per què no perden les fulles els arbres quan arriba el fred?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 10 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 11: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tema 7: CLIMES I PAISATGES D'EUROPA I ESPANYAClimes i paisatges d'EuropaAquest mapa dels “Climes i paisatges d'Europa” es troba a les pàgines 94 i 95 del llibre. Cal llegir tots els apartats i respondre a les següents preguntes:

• Quin clima predomina a Europa? On són situades les zones més fredes?

• Relaciona cada clima de Europa amb la seva vegetació natural. A continuació, explicales característiques principals de les formacions vegetals que hi predominen.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 11 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 12: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tema 7: CLIMES I PAISATGES D'EUROPA I ESPANYAClimes i paisatges d'EspanyaAquest mapa de “climes i paisatges d'Espanya” el trobarás a les pàgines 96 i 97 del llibre Respón a les següents qüestions:

• Col.loca els noms dels climes corresponents a la següent graella

1 2

3 4

5

• Quins climes hi ha a Espanya? Amb quines serralades coincideixen les zones de climes de muntanya?

• Quines diferències presenten els climes peninsulars respecte dels climes temperats?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 12 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 13: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tema 8: SOCIETAT I MEDI AMBIENTEl relleu de CatalunyaAquest mapa del “Relleu de Catalunya” es troba a les pàgines 122 i 123 del llibre. Cal llegir tots els apartats i respondre a les següents preguntes:

• Identifica i anota les serres principals del Prepirineu.

• Quin és el cim més alt del territori català? A quina serralada pertany? Està situat a l'esto a l'oest d'aquesta serralada?

• Indica les zones muntanyoses més importants de la Serralada Prelitoral.

• Localitza els caps del litoral català de nord a sud.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 13 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 14: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tema 9: LA PREHISTÒRIAEl paleolític: la caça i la recol.leccióPer respondre a les qüestions cal llegir les pàgines 136 i 137 del llibre de socials. També cal observar el dibuix i respondre a les preguntes.

Indica que fan els personatges d'aquest campament paleolític

1 2

3 4

5 6

7 8

9

• Què és el Paleolític? Què vol dir que els èssers humans del Paleolític eren depredadors i nòmades?

• Amb quins materials es feien els vestits els homes i dones del Paleolític?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 14 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 15: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

Tema 9: LA PREHISTÒRIAL'art de les cavernesPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 138 i 139 del llibre de socials.Observa el dibuix i respón a les següents qüestions:

• Què representa l'escena del dibuix? Descriu amb detall què fa cadascun dels

personatges.

• Quins estris feien servir per realitzar les pintures rupestres? Saps com o amb què fabricaven els colors?

• Per què els homes i les dones del Paleolític van començar a celebrar rituals màgics i religiosos?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 15 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 16: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 9: LA PREHISTÒRIAL'Edat dels MetallsPer respondre correctament a les preguntes, cal llegir les pàgines 144 i 145 del llibre de Socials.

• Observa el dibuix i explica quins pasos eren necessaris per fabricar un estri de bronze.

1 2

3 4

5

• Per què la metal.lúrgia va comportar una major especialització de la feina?

• Quins nous oficis van apareixer com a conseqüència de l'Edat del Metalls?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 16 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 17: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTEMesopotàmia: terra entre dos riusPer respondre correctament a les qüestions cal llegir les pàgines 154 i 155 del llibre de socials.Observa el mapa i respón a les següents qüestions:

• Quins rius passen per Mesopotàmia?

• Quina importància van tenir en el desenvolupament d'una civilització urbana en aquesta zona?

• Descriu els diversos regnes i imperis que hi ha representats al mapa. Esmenta les ciutats principals de cadascun.

• Quins grups socials hi havia a Mesopotàmia? A quines tasques es dedicaven?

• Per què van sorgir els primers monarques? I els esclaus?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 17 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 18: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTEEgipte, el Nil i el desert.Per respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 158-159 del llibre de Socials.

• Observa el mapa i respón a les següents qüestions:

• Descriu els trets geogràfics que caracteritzen Egipte. En quines dues grans zones es

divideix Egipte?

• El sòl d'Egipte és propici per a l'agricultura? Raona la resposta.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 18 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 19: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTEEgipte, el Nil i el desertPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 158-159 del llibre de Socials.

• Observa el dibuix de les crescudes del Nil i explica el cicle agrícola egipci a partir delrègim fluvial del Nil.

• A quina època de l'any té lloc la crescuda d'aquest riu?

• Quins beneficis aporta el Nil al territori d'Egipte?

• Quins avenços tècnics van permetre controlar l'aigua del Nil? Per què es van crear els primers calendaris?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 19 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 20: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTEL'Egipte dels faraonsPer respondre correctament a aquestes preguntes cal consultar les pàgines 160-161 i 170- 171

• Omple els números amb el nom dels símbols del faraó.

1 2

3 4

5 6

• Quins grups formaven la societat egipcia? Quina funció tenía cadascun d'aquests

grups socials?

• Quins poders tenia el faraó? Qui l'ajudava a governar un país tan extens?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 20 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 21: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 11: EL MÓN GRECEl naixement del món grecPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 174-175 del llibre de Socials.

• Observa el mapa i respón a les qüestions següents:

• Què és l'Hèl.lade?

• Quines característiques presenta l'espai físic de l'Hèl.lade?

• Què narren la Íliada i l'Odisea? Qui les va escriure?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 21 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 22: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 11: EL MÓN GRECLes Polis greguesPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 176-177 del llibre de Socials.

• Observa el dibuix, que trobaràs a la pàgina 177 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• En aquest dibuix, omple els buits amb els noms corresponents.

• Quines dues grans zones diferenciades tenia una Polis? Quina de les dues dominava laciutat? Quin nom tenia?

• Què era l'Àgora? Quins edificis hi havia?

• Quines dues formes de govern van tenir les polis gregues? Resumeix-ne les característiques.

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 22 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 23: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 11: EL MÓN GRECLes colonitzacions greguesPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 178-179 del llibre de Socials.Observa aquest mapa, el mateix que trobaràs a la pàgina 179 del llibre, titolat “Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.)” i respón a les qüestions següents:

• Explica les causes de la colonització grega i defineix els termes colònia i metròpolis.

• Observa el mapa i respón. De qiunes zones van sortir els grecs per fundar colònies?

• Quines són les grans àrees de colonització? Digues el nom d'alguna d'aquestes colònies.

• Quins vincles mantenien els colons grecs amb la metròpolis? En depenien políticament?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 23 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 24: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 11: EL MÓN GRECL'esplendor d'AtenesPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 182-183 del llibre de Socials.Observa aquest mapa, el mateix que trobaràs a la pàgina 182 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Quines ciutats agrupava la Lliga de Delos? Quin objectiu tenia?

• Quines obligacions tenien els seus membres? On se'n guardava el tresor? Qui el custodiava?

• Què van ser les guerres Mèdiques? Com es van acabar?

• Quines guerres van marcar el fi de l'hegemonia atenesa?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 24 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 25: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 11: EL MÓN GRECLa Grècia Hel.lenísticaPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 186-187 del llibre de Socials.Observa aquest mapa, el mateix que trobaràs a la pàgina 186 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Indica per quins territoris es va estendre l'imperi d'Alexandre. D'on va sortir per a les seves conquestes? Fins a on va arribar?

• Qui va ser el gran enemic d'Alexandre? Quines ciutats noves es van fundar als territoris que va conquerir Alexandre el Gran?

• Quan va començar a regnar Alexandre el Gran? Com es deia el seu pare? Un cop mort, que va passar amb l'imperi que havia conquerit?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 25 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 26: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 13: L'IMPERI ROMÀEls origens de RomaPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 206-207 del llibre de Socials.

• Observa aquest mapa, el mateix que trobaràs a la pàgina 206 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Quins pobles habitaven la península Itàlica cap al segle VIII a.C.? Quin poble va

fundar Roma?

• Quin tipus de govern va tenir la Roma primitiva?

• Quines millores es van produir a Roma sota la monarquia etrusca?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 26 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 27: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 13: L'IMPERI ROMÀLa Roma RepublicanaPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 208-209 del llibre de Socials.

• Observa l'esquema de “Les institucions de la República”, el mateix que trobaràs a la pàgina 209 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Explica quina funció feia cadascuna de les institucions representades a l'esquema.

• Qui formava part del Senat? I dels Comicis? Quantes classes de Comicis hi havia? Com s'exercia el vot en els Comicis?

• Quins dos grups socials hi havia a Roma? Explica'ns les característiques?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 27 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 28: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 13: L'IMPERI ROMÀLa conquesta romana del MediterraniPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 210-211 del llibre de Socials.

• Observa el mapa “Les conquestes de Roma”, el mateix que trobaràs a la pàgina 211 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• En aquesta graella,sobre les etapes de l'expansió de Roma, escriu els anys i els territoris conquerits i identifca'ls amb paísos de l'actualitat. Per fer-ho, cal consultar l'Atles del final del llibre de Socials, “Europa política”.

ANYS DE CONQUESTA TERRITORIS PAÏSOS ACTUALS

• Per què l'èxercit romà tenia superioritat sobre els enemics?

• Amb quin poble es va enfrontar Roma per dominar el Mediterrani occidental? Amb quin nom es coneix aquest enfrontament militar?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 28 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 29: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 13: L'IMPERI ROMÀUna societat urbanaPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 216-217 del llibre de Socials.

• Observa el dibuix “Una ciutat romana”, molt semblant al que trobaràs a la pàgina 217 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Descriu com era l'estructura d'una ciutat romana. Parla de l'estructura dels carrers, la distribució de les cases. Identifica tembé els edificis principals i explica quina activitat es feia a cadascun.

• Descriu les escenes del dibuix que reflecteixen les activitats artesanals i comerciants.

• Quina era la situació de les dones durant l'Imperi Romà?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 29 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.

Page 30: MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Pompeu Fabra DEURES D'ESTIU C.SOCIALS PUNTUACIÓ: TEMA 4: RIUS I MARS

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

DEURES D'ESTIU C.SOCIALSPUNTUACIÓ:

TEMA 13: L'IMPERI ROMÀLa crisi de l'Imperi RomàPer respondre correctament a les qüestions, cal llegir les pàgines 220-221 del llibre de Socials.

• Observa el mapa “Les invasions bàrbares”, el mateix que trobaràs a la pàgina 221 del llibre, i respón a les qüestions següents:

• Relaciona els números amb els noms dels pobles bàrbars

1 2

3 4

5 6

7 8

• En quines dues zones es va dividir l'Imperi Romà? Quins territori comprenia cada zona?

• Quin emperador va decretar la divisió de l'Imperi? Quines raons el van impulsar a fer-ho?

• Com es va produir la fi de l'Imperi d'Occident?

CODI: R-PC12-23.2 Pàgina 30 de 30

Aquest document podria esdevenir obsolet un cop imprès.