ISS

N1760-1

398

No109 - ESTIU DEL 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA - CÒMICS - ELS VÍKINGS - HERBARI - JOCS

... 10 ANYS DE BILINGÜISME A ELNA

A Elna, també estande celebracions. El 18de maig s’han trobatper fer un Flashmobmolt exitós!

Am

bl’a

jud

ad

e:

Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).

RC 491986659IInformacions, abonaments:

04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,

66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any:

Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€

Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora:Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció:

M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC.

Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà

Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00

routagecatalan@wanadoo.frTiratge:

3500 exemplars. Mensual en català.

Amb el suport de:

Una

pu

blic

aci

ó d

e:

CELEBRACIONS

P.2

Il·lustració de la portada:Élise Gueyne

cargocollective.com/elisenvoyage

20 ANYS DE BILINGÜISME AL BARRI DE SANT ASSISCLE...Aquest any, les classes bilingües de lesescoles maternals i primàries públiquesd’Alembert, Joan Amade i Condor-cet, del col·legi La Garrigola del barriSant Assiscle i del liceu Maillol han celebrat els seus 20 anys.

Dissabte 14 de juny de 2014, a Perpinyà, un cercavila des d’El Centre del Món fins a l’escola d’Alembert 1 ha reunit alumnes, ensenyants i paresd’alumnes al voltant dels Gegants de Per-pinyà i dels Sorollosos, de les Banyetes, delsCastells i de les gralles del Riberal.

La tarda de gresca va continuar amb sar-danes, tallers multilingües, jocs, demostraciói assaig de castells i se va acabar amb unconcert del grup pop-trad català GermàNegre.

Flashmob

Teatre

Jocs

FREDOLIC

Trad. ABF

P.3

HISTÒRIAHISTÒRIA

Els víkings, fa 1000 anys, eren un dels pobles més temuts. Els normands comse’n deien també, és a dir els homes del nord, van tenir una gran importànciaen la vida de tota Europa. Amb els seus drakkars, vaixells amb caps de dracs ala pproa, van recórrer totes les costes, des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània,a Rússia i fins i tot van arribar a Amèrica molts segles abans de Cristòfol Colom.Aquest poble germànic era expert en navegació.

Els víkings tenien fama de guerrers intrèpids que no tenien por de morir i eren cruels durant les exploracions.Eren àgils i molt ràpids en els atacs. Creien en diferents déus, entre els quals Odin, el rei dels déus i Thor, el ter-rible déu del tro. De fet no eren pas més violents ni salvatges que els cristians que anaven a combatre els mu-sulmans i pillar les terres d’orient.

Els víkings van arribar a in-vadir Anglaterra, ainstal·lar-se a Normandiad’on ve el nom del país i afundar el Regne de Sicília alsud de la bota italiana.Aprofitaven llurs gransviatges per fer comerç. Prac-ticaven l’escriptura i handeixat sagues, narracionsguerreres llegendàries.

Els drakkars eren embarca-cions lleugeres i estables defons gairebé planer. Tenienuna vela quadrada i remsque els feien molt manio-brables. Podien transportarfins a 100 persones i nave-gar per mars, oceans itambé rius.

VÎKINGS, ELS SENYORS DELS MARS

P.4

Proa: part de davant d’un vaixell.Escandinàvia: països del nord d’Europa (Dinamarca, Noruega, Suècia).

Fins a finals del mes de setembre, hi ha unagran exposició sobre els víkings a les Drassanes, el Museu Marítim de Barcelona.

!

Text de l’Alà Baylac Ferrer

P.5

CIÈNCIES

DARWIN� COM EL SI

P.6

DDarwin ha estat molt criticat i burlat. Els cristians pen-saven que els humans eren vells de 5000 anys, que elshavia creat Déu, de manera màgica, i que tots sem des-cendents d’un sol home i d’una sola dona. Les datacions científiques han demostrat que els homessón el resultat dels canvis molt lents que han transfor-mat els simis fa 3 milions d’anys. Per això les caricaturesrepresenten Darwin amb cos de monina.

Charles Darwin, fa 155 anys, va publicar el llibre L’origen de les espècies(1859).Aquest naturalista britànic va revolucionar la manera de veureel món. Observava la natura amb molta atenció fent servir lareflexió científica. Així va descobrir que «l’evolució» és la basede totes les espècies, humans i animals. La ciència, amb unaidea simple, explica perquè existeix la vida a la Terra en llocde basar-se en creences religioses i explicacions imaginàries.

Al segle 21, l’evolucionismeo darwinisme ha progressatamb la recerca. Ara sabemque els canvis que fan evolu-cionar els animals i els hu-mans són transformacionsgenètiques. Es tracta delsgens que són seleccionatsper la natura. Encara, però,hi ha creients –cristians alsEUA o musulmans– igno-rants o fanàtics que refusenels resultats de la ciència ique se refien solament del que fan creure les relsimi que se transforma en home il·lustra l’exphumà.

LL’adaptació a la nattura ppermet de sobreviure. Un ésser viu que nos’adapta, desapareix. Viuen sempre els més eficaços, adaptats i re-sistents. Les girafes són un exemple d’evolució genètica: al prin-cipi eren animals semblants al cavall, s’han anat adaptant a unaalimentació situada molt alt en els arbres. El resultat és llur collmolt llarg.

IMI S’HA FET HOME

Text de l’A

là B

ayla

c F

err

er

P.7

igions. El dibuix delplicació de l’origen

Naturalista: persona que estudia i raona basant-se en l’observació de la natura.Reflexió científica: raonament basat en l’estudi, els coneixements objectius i verificables.Creences: idees que hom accepta sense verificació ni prova.Gens: elements de les cèl·lules que determinenels caràcters d’un individu i d’una espècie.

A l’etiqueta d’una beguda anisada fabricada a Ca-talunya des del segle 19, encara s’hi veu un micoque tindria cara de Darwin, acompanyat amb l’es-lògan «És el millor. La ciència ho diu i no menteix».Volia fer servir la polèmica provocada pel natura-lista per fer promoció.

T’interessa el tema?

Pots aprofundir a:

www.xtec.cat/~lvallmaj/

palau/darwin.htm

Les primeres formes de vida eren simples cèl·lules dins el mar. Va caldre milions d’anys perquè se transformin en peixos, enrèptils i finalment en homes.

CARPACCIO DE CARBASSONS

Per a 8 persones

Què cal?• 2 o 3 carbassons• pinyons• parmesà• alfàbrega fresca• oli d’oliva

Com cal fer?1. Amb el pelador fem llesques ben fines de carabassó.

Les dipositem en un plat i les ruixem amb un raig d’oli d’oliva.2. Hi afegim els pinyons, el parmesà i l’alfàbrega.3. Ho deixem reposar a la nevera unes hores i... A TAULA!!

Mmmm, una amanida senzilla, fresca i boníssima!P.8

I ARA :

Més articles i jocs aMil Dimonis en línia!

Amb el N°109 de Mil Dimonis, potsllegir un article suplementari a

www.aplec.cat

ClicaMil Dimonis!

« T’agraden les pipes? ».

I també un quizz sobre Europa.

I una pàgina més de jocs.

JOCSJOCS

P.9

TE DESITGEM UNESBONES VACANCES�

SUDOKUS

FÀCIL MITJÀ

E S

T

I

U

1

2

6

7

3

5

4

MOTS ENCREUATS

8

A

NATURA

T’AGRADEN

Les pipes són també, segons els llocs on te trobes i, cal dir-ho,segons la correcció de la gent, unes escampades de closquesbuides, gitades per uns consumidors indelicats.

Qui ja no ha menjat pipes? Les granetes encara tancades dins la seua closca, quequan les poses a la boca te fan tossir una mica de tanta sal que hi ha enganxada.

I llavors, després d’assaborir aqueixa sal tot dissolent-la dins la saliva, comença eltreball d’obrir la pipa per mor d’arribar a menjar la minúscula llavor que conté.

Alguns fan servir els dits per ajudar-se, d’altres més destres en tenen prou entre llavisi llengua per manipular el fruit sec fins a fer-lo arribar en la posició adient entre les

dents. Exercint una pressió mesurada de les barres, se pot aconseguir, amb un « clec » desorollet de fons, una pressió suficient perquè s’obri la closca, però prou febla per no escla-

far completament la pipa. Sinó s’ha aixafat en una barreja inútil i immenjable de closca igrana que cal escopir. Pot arribar fins i tot a ser frustrant perquè després de tant esforç no

obtens la recompensa final, empassar la graneta.

Les pipes són fruits secs obtinguts de les granes del gira-sol, plantaque ens va venir d’Amèrica i que cultivaven els amerindis. Elsservia per fabricar pa o per fer oli.

Les pipes són un aliment que conté molt greix, minerals (fòsfor,magnesi) i vitamines. Se consumeixen torrades i salades.

Catalunya és un gran productor amb gairebé 4 milions de tones.

LLa grana de girasolconté molt de calcium,de magnesi i vitaminesB, A, D i E.És bo per la pell i pelscabells.

LES PIPES�

Text de l’A

là B

ayla

c F

err

er

- Quant pesa una pipa?- Quantes pipes permet recollir una flor de gira-sol?- L’equivalent de quantes flors posem quan amanim amb oli de gira-sol?

Sabem que:Sabem que:

= 0,05 g

= 32 l d’oli

= 1200

100 kg

6 = 1 dl

Salsa vinagreta per a6 persones = 3

B

C

Troba les 7 diferènciesTroba les 7 diferències

JOCSJOCS

Charlie Chaplin, conegut també com a Charlot, va actuar per primera vegada el 1914, ara fa 100 anys!

Troba la bona siluetaTroba la bona silueta

1 2 3 4

5 6 7

Quizz!

Quants estats són membres de la Unió Europea?

LA UNIÓ EUROPEA,ELS TEUS PAÏSOS

28 1532

Les llengües de treball de la UE són:

28 23 32

23 45150

Quantes llengües parlem a la Unió Europea?

A les eleccions europees, elegim:

els diputats del parlament europeu

el president d’Europa

el primer ministre d’Europa

L’equivalent del govern de la UE és:

el comité de ministres

la comissió

l’executiu europeu La moneda principal de la UE és:

la lliura europea

el franc europeu

l’euro

Quants estats de la UE tenen l’euro com a moneda?

500 milions 28 milions

250 milions

5 2817

Els habitants de la UE sem:El Consell de la UE és:

la reunió dels ministres o caps de govern

la reunió dels diputatsla reunió de les regions

1945 19511968

La unió dels primers membres de la Unió data de:

D

NATURA

QUÈ ÉS UNHERBARI�

P.10

EEs van crear els primers herbaris durant les grans expedicions cienntí-fiques als segles XVIII i XIX.

Entre els botànics més coneguts,Darwin i Linné. L’herbari de Linnéencara es conserva en el Museu deCiències Naturals de Suècia, guardaten una cambra especial.

Es tracta de botànica, imés precisament de recollir, identi-ficar, assecar i classificar plantes o

parts de plantes, de les arrels a les granespassant per les fulles.

Un herbari representa la biodiversitat del nostre entorn i nos ajuda a conèixer millor

les plantes. Primavera i estiu són elsmillors períodes per

recol·lectar-les.

Cal triar un dia que no hagi plogut, al matí, després de la

desaparició de la rosada matinalperquè les plantes siguin ben

seques. Si el dia es torna calo-rós, agafaràs molsa humida ila clavaràs a la base de lestiges per preservar les

herbes fresques fins a casa.

És important de ser acompanyatd’un adult perquè hi ha plantestòxiques i verinoses però tambéplantes protegides.

Per fer el meu herbari, me cal:

– un recipient per recollir les

plantes: pot ser un cistell, més

aviat ample i planer per no fer

malbé la collita i guardar les

plantes estirades i ben venti-

lades,

– unes tisores per tallar les

tiges, fulles o el que calgui : re-

cuperaràs només la part que

vols, sense arrencar ni maltrac-

tar la resta de la planta,

– uns saquets i uns fulls de

paper absorbent per les llavors.

A casa, necessitaràs:– una llibreta,

– fulls de paper assecant,– goma,

– una guia telefònica o qualsevol llibre gros.

És una activitat que començadins la naturalesa i que escontinua a casa�

P.11

Text de la P

atr

ícia

Nara

ch

Finalment, quan les plantes ja són benseques, les enganxaràs a una cartolina ambl’ajuda de petits punts de cola blanca o adhesiuen sprai. Per identificar les plantes, pots consul-tar bibliografies, llibres de plantes medicinals itambé Internet com per exemple: www.floracatalana.net.Al peu de les plantes, convé posar-hi una petitafitxa d’identificació, precisant idealment el nomllatí i el nom usual de la mostra, la data i el llocde collita, i eventualment una indicació de l'hà-bitat en el qual s’ha recollit la planta. Un copidentificades es podran ordenar segons el criterique vols: per famílies o per ordre alfabètic. Pots plastificar les làmines o posar un full depaper de seda entre cada làmina o guardar-lesdins de fundes de plàstic i conservar-les en unlloc de la casa ben fresc i sec. Bona caça! 3

A Toluges, al Centre Régionald’Initiation et d’Éducation à

l’environnement, se conserven alguns delsherbaris més importants de casa nostra,

com ara el d’en Jean Bouchart www.associationcharlesflahault.com

Es recomana de verificar si l’assecament se passa bé,sinó canviaràs els fulls de paper assecant fins que lesplantes siguin totalment seques. En aquell moment, passaràs a la fase de premsa. Recu-peraràs les plantes seques i les posaràs en un altreanuari. Damunt, hi posaràs un pes: pot ser una premsa,unes quantes guies telefòniques, qualsevol objecte pesant. Tampoc cal posar un pes excessiu per no aixafar les plantes.

Tornant de recollirles plantes, cal fer asse-car les fulles, les tiges...entre fulls de paper assecant, ben planes,amb molta cura per no plegar les dents. 1 2

Trad. MAP

PITX I LLEMEC