VN

VIDN

31VA VIN

nvyOD

CURS

n a t u m

Vicens VivesEducado Primaria

IJlBcilll cultural

TERCER CICLE

'ftniversL'univers s el conjunt format per tots els cossos celestes i l'espai immens que els cont.Els cossos celestes ms importants sn les estreles.

LES ESTRELESUna estrela s una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor.

El Sol s una estrela. El seu dimetre s 110 vegades ms gran que el de la Terra, i la seua massa s 330000 vegades ms gran.El Sol s una estrela de grandria mitja- na. Altres estreles tenen un dimetre centenars de vegades ms gran que el Sol, i n'hi ha que emeten una quantitat d'energia milers de vegades ms gran.

LES GALXIESLes estreles s'agrupen en galxies. Cada galaxia t milers de milions d'estreles.Hi ha galxies de diferents grups. La galaxia on es troba el Sistema Solar s la Via Lctia: t una forma espiral, i el seu dimetre s d'uns 100000 anys llum.

La temperatura del Sol en la seua superficie s de 5500C. En l'interior, assoleix els 14000000 C a causa de la gran quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de llum i calor, i hi fa possible l'existncia de vida.

TIPUS DE GALXIES

UNAb*y llu m s l a ?

D|stbicia q u e r e -Co*RE LA LLUM EN UN AlY* QUE EQUIVAL A UlV|S EU BILIONS DE

k C)u,l6ivetres.

L'ORICEN DE L'UNIVERS

Els cientfics creuen que Punivers es va orig inar a partir d'una gran explosi, el Big Bang, que es va p ro d u irfa uns 15000 milions d'anys.

Segons aquesta teo ra , abans de l'explosi tota la m ateria i l'ener- gia que constitueixen l'univers es- tava compactada en un punt molt menut.

En produir-se la gran explosi aquesta m ateria es va anar expan- d int en totes direccions en form a de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espa, es van orig inar les prime- res estreles; les agrupacions d'es- treles van form ar les galxies.

Actualm ent, les galxies continen movent-se en Pespai i, en general, es van allunyant les unes de les altres.

En aquesta fotografa es veu la formaci de noves estreles a partir de gas i pols.

1* Havies sentit parlar abans de la teoria del Big Bang? Explica en qu consisteix. Per a trobar inform ado, pots consultar Internet o algn llibre d'astronomia.

Per a investigar

Cada vegada ms, els cientfics tenen un gran nombre d'instrum ents ptics que ens enven imatges ens proporcionen informado sobre l'univers.

O Esbrina el nom d'uns quants d'a- quests nstruments, on se siten i

com funcionen.

2 . Identifica els dos instru- ments de les fotografes.

Els avanzos tecnolgics ens han perms conixer ms b

l'univers.

El Sistema Solar est format per tots els cossos celestes que estn sotmesos a la forga de gravetat del Sol.Els principis cossos del Sistema Solar son els planetes.

ELS PLANETESEls planetes sn cossos grans i arredonits que giren al voltant d'una estrela. Segueixen sempre un recorregut, que s'anomena rbita i t una forma quasi circular.No tenen llum propia, pero poden reflectir la llum de l'estrela al voltant de la qual giren.En el nostre Sistema Solar hi ha huit planetes principis: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept.Aquests planetes es divideixen en interiors i exteriors, segons que estiguen ms prop o ms lluny del Sol.Aix, dones: Mercuri, Venus, la Terra i Mart sn planetes inte

riors. Sn rocosos i relativament petits. Jpiter, Saturn, Ur i Nept sn planetes exteriors.

Sn gasosos i de dimensions ms grans.Hi ha tamb uns altres planetes, anomenats planetes nans: Ceres, Plut i Eris. Es diferencien deis principis perqu sn ms menuts i poden compartir la seua rbita amb altres cossos celestes.

A la I-lustrado noms s'han repre- sentat els planetes principis i el cintur d'asteroides.

Jpiter, el planeta ge- gant, podra conte- nir tots els altres planetes del Sistema Solar.

Mart, el planeta roig, s el planeta ms semblant a la Terra.

Saturn es carac

teriza pe seu sistema

d'anells.

COSSOS DE DXMEtfSXOtfS MEKUDES

Per a contestar1 1 Qu sn les estreles? Quina s l'estrela

ms prxima a la Terra?

21 Qu s una galaxia? Com s'anomena la nostra galaxia i quines caracterstiques t?

3 1 Quines semblances hi ha entre un planeta i un satMit?

4 Quins sn els planetes principis del Sistema Solar? Ordena'ls segons la seua distancia al Sol.

5 Quins cossos celestes menuts hi ha?

H Busca informaci sobre les caracterstiques que t cada planeta principal.

Els satMits sn cossos celestes, generaI- ment amb forma esfrica, ms xicotets que el planeta al voltant del qual giren. Tamb reflecteixen la llum d'una estrela.

ELS SATL LITS

Els planetes interiors tenen pocs satMits: la Terra noms en t un, la Lluna; Mart en t dos, i Mercuri i Venus no en tenen cap.

Els planetes exteriors, en canvi, solen teir molts satMits: Jpiter, per exemple, en t 63. La Lluna s 49 vegades ms menuda que la Terra.

No t atmosfera i la temperatura a la seua superficie pot arribar a 107 C de dia i a -173 C de nit.

Els cometes sn cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Sn visibles quan s'acosten al Sol, perqu part del gel s'evapora i arrossega partcules de pols, que originen la cua del cometa.Els asteroides sn cossos rocosos. La majoria es troben en l'anomenat cintur d'asteroides, entre Mart i Jpiter.Els meteorits sn fragments d'asteroides o restes de cometes que viatgen a grans velocitats per l'espai.Quan xoquen amb planetes i satMits hi formen grans crters en la superficie.Si sn menuts, quan entren en contacte amb I'atmosfera s'en- cenen i es veuen des de la Terra en forma d'estreles fugaces.

El crter Meteor d'Arizona t ms d'1 km de dimetre i va ser produt fa uns 49 000 anys per un meteorit d'uns 20 m de dimetre.

La T e r r a , EL NOSTRE PLANETA

La major part de la Terra est formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arredonida d'uns 13000 km de dimetre.

Gran part de la geosfera est coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua lquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els us. Aquesta capa es comparativament molt prima, perqu el seu gruix mitj s de noms 4 km.

Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa s tamb molt prima: noms t unes desenes de quilmetres d'altitud.

En aquesta unitat descobrirem de qu est formada la geosfera, els fenmens que hi tenen Uoc i com ens afecten.

Fixa't en les fotografes petites:- Quina part de la Terra representa cadascuna? Quin gruix tenen?

a j Has sentit alguna vegada que a la Pennsula Ib- ? rica haja entrat en erupci un volc o que s'hi ha-

ja produit un terratremol? Et sembla que l'sser huma modific el paisatge?

Explicarho. r.

L a geosfera

DE QU EST FORMADA LA GEOSFERA

La geosfera est formada per roques.Una roca s un material natural, generalment

dur i dens, format per diferents substncies qu- miques anomenades minerals. El granit, per exemple, s una roca comuna formada pels minerals quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negra).

Algunes roques estn formades per un sol mineral; s el cas de la calcria, formada noms pe mineral calcita.

Nosaltres noms podem observar les roques que es troben en la superficie de la geosfera. Pero les roques del seu interior tenen unes caracte- rstiques especiis.

En primer lloc, estn molt ms calentes, i ho estn ms com ms gran s la profunditat: al centre de la Terra la seua temperatura arriba ais 5000 C.

A aqestes altes temperatures les roques es fon- drien si no fra perqu estn sotmeses a grans pressions pe pes de les roques que tenen damunt.

Noms en una zona prxima al centre i en l magma ix a l'exterior a travs d'un volca Pot ^unes zones prximes a la superficie terrestre, les r'S *ava' roques es troben en estat lquid. Aqestes roques foses reben el nom de magma.

LES CAPES DE LA GEOSFERA

Segons la composici de les roques i les condi- cions en qu es troben, la geosfera es divideix en tres capes concntriques: L'escorga, que s una capa molt prima: t no

ms de 5 a 70 km de gruix. Forma els conti- nents i el fons deis mars.

El mantell, que t uns 3 000 km de gruix. Est format per roques ms denses.

El nucli, que t uns 3 500 km de radi. Les roques del nucli sn encara ms denses que les del mantell, i contenen un 90 % de ferro. En la part ms externa, les roques es troben en estat lquid.

mica

feldspat

quars

El granit est format per tres minerals. La calcria, noms per un, la calcita.

nucli

.nucj3500 km

mantell

escoria

escoria5-70 km

mantell3000 km

LES PLAQUES LITOSFRIQUES

La geosfera s en gran part slida, pero les roques que la formen poden deformar-se i moure's molt lentament.Aquests moviments tenen lloc en la part superior de la geosfera, en les anomenades plaques litosfriques.Les plaques litosfriques tenen un gruix d'uns 100 km,i estn formades per l'escorga i la part ms externa del mantell.La seua extensi s molt ctesigual, i estn disposades com si foren les rajles irregulars d'un paviment que cobreix tota la geosfera.En moure's, les plaques litosfriques es poden espen- tar entre si, separar-se o fregar-se unes amb altres.Aquests moviments sn molt lents: noms uns cent- metres per any. Pero sn molt importants perqu sn la causa d'uns altres fenmens: la formado de les grans serralades muntanyoses, deis volcans i deis trra- En a |gUns llocs de la Terra es pot veure la trmols. zona de contacte entre dues plaques.

Fixa't en el mapa: representa les plaques litosfriques i els lmits d'aq uestes.

1* En quantes plaques est dividida l'escorga terrestre?Quin nom reben?

2* En quina placa hi ha la Pennsula Ibrica? Amb quines plaques limita?

9

Per a contestarl| Qu s una roca? I un mineral?2 En quines condicions de temperatura es tra

ben les roques de la geosfera?3 Qu passaria si les roques de l'interior no

estigueren sotmeses a grans pressions?

4 Quines capes es distingeixen en la geosfera? Quina profunditat tenen?

5 Qu sn les plaques litosfriques? Quin ti- pus de relleus es formen quan aqestes plaques es mouen?

PLACA

DEL

PACIFIC

F L Placa de les FilipinesCO Placa de CocosC A Placa del CaribAR Placa arbiga

DEL

PACFIC

Com canvia el relleu terrestre

La superficie de la geosfera est en canvi cons- tant, pero la majoria d'aquests canvis sn difciis de percebre, perqu duren milions d'anys.

Els elements que provoquen aquests canvis sn els agents geolgics. Poden ser: Agents geolgics interns, si procedeixen de

Tinterior de la geosfera. Agents geolgics externs, si sn en l'exterior,

com l'aigua i Taire.

E L S AGENTS G EO L G ICS INTERNS

L'agent intem principal s l'energia que pro- dueix els moviments de les plaques litosfri- ques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrmols.

Les grans serralades

All on xoquen les plaques litosfriques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Him- laia, els Andes o els Pirineus.

En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serralades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceniques.

Els volcansY

Els volcans es localitzen principalment en les vores de les plaques litosfriques. Un volc s un clivell de l'escorga terrestre pe qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superficie.

Quan la roca fosa es troba en Tinterior de la Terra rep el nom de magma, i quan ix a l'exterior en una erupci s'anomena lava.

De vegades, a causa de la pressi deis gasos, el magma convertit en lava s expeHit a l'exterior del volc, juntament amb cendres i fragments de roques.

La lava i els altres materials expel*lits pe volc s'acumulen al voltant de l'orifici d'eixida, anome- nat crter. Tots ells formen una mena de puig que rep el nom de con volcnic.

Algunes serralades s'originen quan es deformen les vores de dues plaques que xoquen l'una amb l'altra

TALL ESQUEMTIC D'UN VOLC

Un volc, durant una erupci, emet gasos, lava i productes slids.

lava

ximenera volcnica

magma

crter cendres

convolcnic

Els terratrm ols

Un terratrmol o sisme s una sacsejada brusca d'una zona de l'escorga terrestre produlda pe trencament i el desplagament d'una gran massa rocosa a certa profunditat.

Els terratrmols es produeixen principalment en les vores de les plaques litosfriques.

La majoria deis terratrmols sn tan dbils que noms es detecten per mitj d'aparells especiis, anomenats sismgrafs.

Quan els terratrmols sn intensos notem que la Terra tremola i es produeixen desastres enormes; els edificis poden arribar a caure.

El focus del terratrmol o hipocentre s el punt de Pinterior de la Terra on s'origina el terratrmol. L'epicentre s el punt de la superficie, situat damunt de Phipocentre, al qual arriben abans les ones ssmiques.

, PRINCIPAL* ZONES DE RISC SSMIC A LA PENNSULA IBRICA

A la Pennsula Ibrica, el risc ssmic, s a dir, de terratrmols, es considera moderat.

Les zones amb un risc ms alt sn el sud i el sud-est peninsulars els Pi- rineus.

OCE ATLNTIC g g

M

Per a contestar

1 Qu sn els agents geolgics? De quins ti- pus poden ser?

H Qu es forma abans en un volca, el con vol- cnic o el clivell que el comunica amb el magma de l'interior?

3 Classifica aqestes paraules en dos grups, segons que estiguen relacionades amb els volcans o amb els terratrmols:

epicentre erupci sismgraf lava focus magma

E l desgast del relleu terrestreELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS

Els principis agents geolgics externs sn l'aigua, el gel i Taire.

Aquests agents tendeixen a arrancar materials de les zones ms altes del relleu Oes muntanyes), i a reblir-ne les zones ms baixes (les valls i els fons marins).

L'acci d'aquests agents es fa en quatre fases: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci. La meteoritzaci s el conjunt deis processos produts per l'ai-

gua i Taire, que alteren les roques i les descomponen en frag- ments.

Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua, el gel i el vent les erosionen, s a dir, en van arrancant fragments a poc a poc.

Els materials erosionis sn transportats pels rius, els marso el vent a uns altres llocs.

Finalment, els materials transportats es sedimenten, s a dir, es dipositen en llocs com les desembocadures deis rius o el mar. El conjunt deis materials que es dipositen rep el nom de sedi-

m ments.

ACCI DELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS

Per a interpretar

1. Relaciona cada foto- grafia amb la fase de desgast que representa.

COM ES PRODUEIX LA SEDIMENTACI?

La sedimentado deis materials es pot produirde maneres diferents:

Els materials dissolts es sedimenten a causa de certs canvis en les condicions de l'aigua: per exemple, quan s'evapora. Aix es forma la calcita, un mineral com a moltes roques.

Els materials no dissolts es sedimenten quan l'aigua perd velocitat, ja que no t prou for^a per a continuar arrossegant-los. Primerament, se'n dipositen els ms grossos, els cudolsi les graves, i desprs les arenes i els fangs.

Uns altres materials que es sedimenten sn les conquilles de diferents organismes marins, formades per substancies minerals, com la calcita.

Ompli un got amb aigua i afig-hi arena i pols d'argila. Agita'l amb una culleretai deixa'l reposar. Observa que, a mesura que l'aigua va perdent forga, al fons del got es diposita l'arena i, damunt, l'argila. Passa una cosa semblant quan l'aigua deis rius perd velocitat.

En la part mitjana deis rius s'acumulen els cudols que l'aigua ja no pot arrossegar.

La sedimentado de les conquilles forma materials com el que mostra la imatge.

En els mars clids i salats, l'aigua s'evapora i la sal es sedimenta damunt de les roques.

I f l

Per a contestarl| Digues el nom deis principis agents geol-

gics externs.

2 Quins elemens s'encarreguen de transportar el mineral erosionat?

3 Qu passa al final amb els minerals erosionis?

4 Per qu els minerals com els cudols i les graves es sedimenten abans que les arenes i els fangs?

5 Com es forma la calcita?

H N'hi ha prou amb la fragmentado de les roques per a canviar el paisatge? Raona-ho.

Le s roques els sois de l'esco^a terrestreTlP U S DE RO Q UES

Les roques de l'escorga terrestre es classifiquen en tres tipus: magmtiques, sedimentries i metamorfiques. Les roques magmtiques sn aquelles que es formen

en refredar-se un magma (una roca en estat lquid).Si el magma arriba a la superficie a travs deis volcans

i es refreda rpidamnt, els minerals que es formen sn microscpics. El basalt s un exemple com d'aquest tipus de roques.

Si el magma es refreda lentament, es formen roques en qu els minerals es distingeixen a ull nu, com ara el granit. Les roques sedimentries es formen a partir deis mi

nerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus:- Els sediments poden ser fragments d'altres roques,

arrossegats per l'aigua o per Taire. Per exemple, a partir de l'arena es forma el gres, i a partir del fang, largila.

- Els sediments poden procedir de minerals dissolts en laigua, que es solidifiquen quan l'aigua s'evapora. Aix es formen el guix, la sal i la calcria.

- Algunes vegades, els sediments poden ser grans quan- titats de cossos morts d'organismes que queden col- gats. Aquest s l'origen del carb i del petroli.

Les roques metamorfiques es formen quan les roques sedimentries o magmtiques sn sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seues caracterstiques, pero sense arribar a fondre's.Aquest s el cas de la pissarra, que procedeix de l'argi-

la, i el del marbre, que procedeix de la calcria.

Un mineral s una substancia qumica natural que t unes propietats caracterstiques (forma, color, duresa, etc.).A partir d'aquestes propietats podem identificar els minerals:

La calcita pot teir diferents colors: transparent, blanc... Es parteix en romboedres.

ELS SLS

calcita

Els sois estn formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descompos- tos. Aqestes restes reben el nom d'humus.

L'humus d'un sol s molt important perqu les plantes hi puguen crixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondr les substancies minerals que les plantes ne- cessiten per a crixer.

Els sois poden teir una profunditat d'uns quants cent- metres, com en les parts rocoses de les muntanyes, o d'uns quants metres, com en els boscos.

La presencia de l'humus en el sol li dona un to fose caracterstic.

ROQUES PRINCIPALS

ROQUES SEDIMENTRIES

La sal comuna es forma en les salines quan l'aigua de mar s'evapora.

ROQUES MAGMTIQUES

El basalt s una roca magjntica que es refreda rpidament en la superficie de la Terra i en la qual no es distingeixen els minerals.

1. Elegeix un exemple de roca sedimentaria, un de roca magmtica i un de roca metamrfica.

Busca informado sobre els usos que t cada tipus de roca.

ROQUES METAMRFIQUES

15

La quarsita s una roca d'aspecte compacte i molt resistent a l'erosi.

La pissarra s una roca que es parteix amb una certa fcilitat en forma de Iloses.

El marbre s una roca metamrfica que prov de la transformaci de la calcara.

Per a contestar

H Quins tipus de roques hi ha en l'escorqa terrestre?

2 A quin tipus de roques pertanyen la calcria i el guix? Com es formen?

3 Quin s l'origen del carb i dl petroli?

4 Com es formen les roques magmtiques? Posa'n un exemple de cada tipus.

5 Qu s una roca m etam rfica? Posa un exemple de roca metamrfica.

On es troben els sois?

El guix s'extrau de pedreres que es van formar per

evaporaci fa milions d'anys.

El gres s una roca sedimentaria formada per grans d'arena, apegats entre si per mitj d'altres substancies minerals.

Mapa conceptualLa Terra

iest formada per

atmosfera hidrosfera

Iescoria

Iest composta per

iroques

i i l sedimentries magmtiques metamorfiques

j J lS g fts

rmantell

es divideix en _______ l_______

1 * canvia per l'acci deis

iagents geolgics

r 1externs

JT 1aigua gel

4nucli

zona zona interna externa slida fosa

interns

imoviments de

plaques litosfriques

Completa un resum

ft La Terra est formada per 1' Els moviments de les plaques originenla ....... i l a ............ i .........

La geosfera es divideix en I' Els agents geolgics externs sn 1'e l ....... i e l ............ e l ....... i P ............

Les plaques litosfriques estn formades Les roques de Pescoria terrestre esper 1'....... i la part superior de l............ classifiquen e n ....... , ........ i ............

L'escorga terrestre experimenta canvis E ls ....... estn formats per roques, mia causa deis nerals i ..........

AprnObservar I'acci erosiva de l'aigua

i Material Dues caixes rectangulars de fusta o de pls- Terra de jard

tic amb un forat d'1 o 2 cm de dimetre en H Plsticsun deis costats curts de la caixa

Dos tubs de goma d'1 a 2 cm de dimetre Llavors de gespa

Dos recipients na regadora

H ProcedfmentEl sol pot ser arrossegat fcilment per I'acci erosiva de l'aigua i d'uns altres agents geolgics. Pero, experimentar la mateixa erosi un sol en el qual creixen plantes? L'experincia segent ens permetr contestar aquesta pregunta:

1. Col-loca el tub de goma al forat que tenen les dues caixes en un deis costats curts, com es veu al d ibu ixQ .

2. Folra l'interior de les caixes amb plstic perqu l'aigua no s'escape O Desprs, ompli-les de trra fins a un nivell just per davall del forat del tub de goma.

3. En una de les caixes sembra les llavors de gespai rega-les durant uns dies fins que cresquen uns centmetres. Rega tamb amb la mateixa quanti-

t tat d'aigua la caixa sense gespa Q .

4. Col-loca les dues caixes com s'indica al dibuix Q , de manera que queden un poc inclinades. Amb la regadora, abocla mateixa quantitat d'aigua (un litre, per exemple) damunt de la trra de la part superior de la caixa.

Un cop realitzada l'experincia contesta: x

- Quin fenomen de la realitat representa l'aigua que ix de la regadora?

- De quina caixa ha eixit ms aigua?- Quines diferncies hi ha entre l'aigua que ha

eixit de cada caixa? Quina n's la causa?- Quines conclusions pots traure d'aquesta expe-

rincia?

Practica competncies bsiques(Q Contesta les preguntes segents al quadern:

- Com s l'estructura de la Terra?- Quins tipus d'agents geolgics hi ha?

t - Quines conseqncies comporten els moviments de plaques litosfriques?

- Qu s la lava que ix deis volcans?| Q Qu s un terratrmol? Amb quin aparell es detecten?

^ Com acten sobre la superficie de la Terra Taire i l'ai- gua?

H H De quines maneres es sedimenten els materials arrosse-gats per I aigua? ^s$f; desgastada pe vent.

- Quins tipus'de roques coneixes? Posa'n exemples.

2 La geosfera est formada per capes diferents:

- Copia el dibuix de la geosfera al quadern i desprs ssenyala-hi cadascuna de les capes.En el nucli es distingeixen dues zones. Marca-Ies tamb

r al dibuix.- Busca al tema el gruix de les capes ms importants

i anota'l al dibuix.

3 Fixa't en les dues imatges i contesta les preguntes:

jSj Quin tipus d'agents geolgics intervenen en cada cas, interns o externs?

- Quins sn aquests agents?

@- Esbrina per a qu s'utilitzen aquests materials i escriu el nom d'objectes que, en una cuina, puguen estar fabricats amb algn d'aquests materials.

- Desprs indica si s'han obtingut a partir de roques o de minerals.- Quins altres materials es poden tFobar en una cuina?

Elabora un diccionari digital amb els termes ms importants que aprendrs du- rant el curs:

1. Crea un document amb l'ordinador.2. Ordena alfabticament els termes segents i defineix-los:

geosfera magma placa lto5frica sediment humus

granit vid re acer marbre coure alumini

n Copia la llista de materials segent:

5 Les tres imatges segents mostren els processos d'erosi, transport i sedimen- taci de materials. Indica quina foto correspon a cada procs i desprs explica al quadern en qu consisteix cadascun:

4 1 L'activitat deis terratrmols queda recollida en uns grfics anomenats sismogrames. Fi- xa't en aquest sismograma. Com ms puja i baixa la lnia del grfic, ms intens s elter-

i ratrmol:

7 h 19 min 7 h 20 min 7 h 21

- A quina hora comenta i a quina hora acaba el terratrmol segons el grfic?

jp Quant temps dura? A quina hora ha estat ms ihtens?

elleu, rius i clima d'EuropaEL RELLEU I LES COSTES D'EUROPAEuropa s un continent d'extensi reduda (10500000 km2): representa el 7 % de les terres emergides del planeta.A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu: Les planures: la ms important s la Gran Planu-

ra Europea, que s'estn des de Blgica i els Pa- sos Baixos fins ais Urals.

Les muntanyes i els massissos vells, de poca altitud i de formes arredonides, com el Masss Central francs, el Masss Ren...

Les muntanyes joves, que sn les ms altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...).

La costa europea s molt extensa i variada: Les costes del nord d'Europa i d'lslndia arri

ben fins a l'oce Glacial rtic. La zona costanera de l'oest del continent est

banyada per l'oce Atlntic. Les costes del sud d'Europa es corresponen

amb el mar Mediterrani, que est dividit en diferents mars (Tirr, Adritic, Egeu...).

Al sud-est trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi.

En les costes d'Europa destaquen les pennsules Escandinava i de Jutlndia, al nord; i la Ibrica, la Itlica i la Balcnica, al sud del continent.

ELS RIUS EUROPEUSSegons el mar o l'oce on desemboquen, agru- pem els rius europeus en cinc vessants fluvials: Rius del vessant rtic: el Petxora, el Dvina Sep

tentrional... Rius del vessant atlntic: l'Elba, el-Sena, el Rin,

el Tajo, el Loira... Rius dei vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine,

el Po... Rius que desemboquen al mar Caspi: el Volga. Rius que desemboquen al mar Negre: el Danu-

bi, el Dniper, el Don...

Les serralades muntanyoses joves, com els Pirineus, es localitzen principalment al sud d'Europa. Tenen un relleu abrupte i accidentat que dificulta les comunicacions.

El riu Volga s el ms llarg d'Europa.Naix a l'oest de Rssia i desemboca al mar Caspi.

Alguns rius europeus sn navegables. Les valls per les quals flueixen aquests rius faciliten les comunicacions entre les diferents zones d'Europa.

RELLEU I RIUS D'EUROPA

M asss' ' fita/

Elbrus|5633 111

V Masss Centra f

M m-fslaC rse g M

PjEninsul,Balcnica

^e3$ SardenyiTirr

600 km

liles Canries* ' Teide i

3 #18 m

EL CLIMA D'EUROPAEl clima d'Europa s molt variat: El clima polar, al lmit nord d'Europa, pre

senta temperatures molt baixes. En les zones amb clima d'alta muntanya

els hiverns sn molt freds. En l'interior d'Europa el clima s conti

nental: estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions.

En la costa atlntica el clima s ocenic: temperatures suaus i moltes pluges.

Al sud, el clima s mediterrani: hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses.

rtl IM P S n 'FM R D P A

Ejuropa poltica i socialEUROPA, UN CONTINENT MOLT POBLATEuropa s un continent molt poblat: hi viuen ms de 730 milions d'habitants i t una densitat mit- jana de 72 h./km2.La poblado es distribueix de manera desigual: A PEuropa central la densitat de poblaci arri

ba ais 300 h./km2. En els pa'sos nrdics i en les zones de muntanya

la densitat de poblaci s inferior ais 20 h./km2.

ELS ESTATS D'EUROPA.LA UNI EUROPEAActaIment, Europa est formada per 45 estats diferents.

Europa s una de les zones ms desenvolupades del planeta. Els europeus produeixen ms de la quarta part de tota la riquesa mundial. La majoria de la poblaci europea treballa en la industria i els serveis (transports, comen;, turisme, f nances...).

A Europa hi ha ms de 50 ciutats o aglomeracions urbanes que superen el mili d'habitants. Tres d'aquestes ciutats (Londres, Pars i Mscbu) en tenen ms de 10 milions.

Ms del 70 % de la poblaci europea viu en les ciutats. Aix significa que el continent est molt urbanitzat.

Una part d'aquests estats va iniciar, en la dcada del 1950, un projecte de cooperaci i d'integra- ci que ha donat lloc a la formaci de la Uni Europea.

Actualment, 27 pa'sos d'Europa formen part de la Uni Europea.

ESTATS D'EUROPA

Helsinki

Nord D,jcP&wip Moscou

pNrdam\ T \ l e w ^ h y a

ixkmuRGxemhrJ iREPlj

VarsviaygLGBrussel-l

$ HONG Rl A /

'/V'^AN YtTI marino a

naf 9 i

R elleu i riu s d 'Esp a n ya

Europa est situada en la zona temperada de la Terra, en l'hemisferi nord.

Al sud-oest del eontinent europeu es troba la Pennsula Ibrica, que, pe nord, s'uneix a Europa per la serralada deis Pirineus; pe sud, la seua costa s a pocs quilmetres d'frica, separada per l'estret de Gibraltar.

La Pennsula Ibrica est banyada pe mar Mediterrani, el mar Cantbric i l'oce Atlantic.

Espnya, amb una superficie de 505 900 km2, ocupa quatre cinquenes parts de la Pennsula Ibrica. La part restant correspon a Portugal.

Tamb formen part dEspanya els arxiplags de les Balears i de les Canries, i les ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Africa.

En quin eontinent es troba la Pennsula Ibrica? Quins mars i quin oce banyen les costes de la

Pennsula? Quins dos arxiplags formen part d'Espanya? On

estn situats? Descri els diferents tipus de relleu d'aquestes fo

tografes.

L'arxiplag de les Canries est format per set illes. En una d'aquestes illes hi ha el Tei- de, el pie ms alt d'Espanya.

jorgealexsaraMquina de Escribir4

jorgealexsaraMquina de Escribir

Estrete Gibraltar -------- Ceuta

Serralada deis Pirineus, que uneix la Pennsula amb Franca

L'arxiplag de les illes Balears est format per cinc illes.

Estret de Gibraltar. La longitud entre Punta d'Oliveros (Espanya) i Punta Cires (el Marroc) s de 14,4 km.

1 . E l territori espanyolLES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL

Podem agrupar el relleu espanyol en aqestes grans unitats: Unitats interiors del relleu, formades per:

- La Meseta, una gran plana elevada que ocupa el centre de la Pennsula Ibrica.Est dividida en dues parts pe Sistema Central, la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.En la zona sud de la Meseta hi ha les Muntanyes de Toledo.

- Les serralades interiors que envolten la Meseta:les Muntanyes de Lle, la Serralada Cantbrica, el Sistema Ibric i Sierra Morena.

Unitats exteriors del relleu, formades principalment per:- Les serralades i les muntanyes exteriors i indepen-

dents de la Meseta: el Masss Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Btiques.

- Dues grans depressions, la de l'Ebre i la del Guadalquivir.

Unitats del relleu insular, que estn formades per dos arxiplags:- Les illes Balears, arxiplag situat en el mar Mediter-

rani i format per cinc illes.- Les illes Canries, que es localitzen en l'oce Atln-

tic i formen un arxiplag de set illes i alguns illots.

Per a contestar! Quina extensi t el territori espa

nyol? On est situat?

EL RELLEU D'ESPANYA

Amb quins estats limita Espanya pe nord i per l'oest?

Quines cadenes muntanyoses traves- sen la Meseta i quines muntanyes l'envolten?

Quines unitats del relleu exterior dis- tingeixes al mapa? Quines depressions hi veus?

. v --Trevjnca

m 2124 m '

J

VJ

Roque de los Muchachos

2426 m

W La Palma

A T L A N T I CLanzarote %

0 C E A

x L LES C A N A f / S s

Teide 3718 nv

Tenerife

Pico de las Nieves

1949 m

Fuerteventura

GranCanaria

Jo W m BASQUES < Aizkorri^

^ 1544 m ^-AitxriJ? H m

Unitats nterors: la Meseta i les serralades

LA MESETA I LES SEUES CADENES DE MUNTANYES

Ms de la meitat del territori peninsular l'ocu- pa la Meseta, una gran extensi de terres relati- vament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.

Travessen la Meseta d'est a oest: El Sistema Central, una serralada molt eleva

da, amb cims com el de Pealara (2430 m)i d'Almanzor (2 592 m).Aquest sistema muntanys divideix la Meseta en dues parts:- La Submeseta Nord, ms elevada.- La Submeseta Sud, amb menys altitud.

Les Muntanyes de Toledo, serralada de menor altitud i situada en la Submeseta Sud.

S e r r a l a d e s q u e en vo lten la m e s e t a

Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta pe nord, per l'est i pe sud: Les Muntanyes de Lle, que limiten la Mese

ta pe nord-oest.Sn muntanyes poc elevades, i la mxima altitud ns el cim Teleno (2188 m).

La Serralada Cantbrica, situada al nord de la Meseta i parallela al mar Cantabrio.El cim ms elevat s el de Torre Cerredo (2648 m), ais Picos de Europa.

El Sistema Ibric, un conjunt de muntanyes situades a lest de la Meseta.El cim ms alt n's el Moncayo (2 315 m).

Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un escal que separa la Meseta de la val del Guadalquivir.Les seues altituds no superen els 1400 m (Bauela, 1323 m), pero, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despe- aperros.

El relleu peninsular t una altitud mitjana de 500 metres, a causa, principalment, de la gran extensi de la Meseta i de la seua altitud mitjana sobre el nivell del mar, que s de quasi 700 metres.

Paisatge de la Meseta castellana, en terres de Consuegra (Toledo).

UN1TATS INTERIORS D EL R ELLEU

Muntanyes de Lle

Serralada Cantbrica

torre Cenado, |fc^48m *v

SistemaIbric

TeenoV!2188 m

Moncayo^23t5m

Submeseta Nord

SistemaCentral

^^^Pealara 2430 n i

Meseta IMmanzor 2592 m

"jftTLas Villuejcas 1601 mMuntanyes de Toledo

Submeseta Sud

Bauela 1323 m> '

SierraMorena

Per a observar! Imagina que entres a la Pennsula

pe nord i la travesses en direcci sud.Fixat en la secci del relleu i, amb l'ajuda d'un atles, contesta* aques-

| tes preguntes:

1. Quines unitats de relleu traves- saries en el recorregut?

Q Quins rius principis travessa- ries?

3* On trobaries el cim de ms altitud? On es troba el pie de Pea- lara?

El Localitza els ports de Pajares i d'El Escudo.

VCfre t T } @ f / >

Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les instruccions i

toma a fer clic sobre:

Per a contestar1| Explica les caracterstiques princi

pis de la Meseta i indica quines cadenes muntanyoses la travessen.

2 En quins dos sectors queda dividida la Meseta pe Sistema Central?

3 Escriu el nom del cim ms alt del Sistema Central i indica el lloc on es troba.

4 Indica les serralades que encerden la Meseta pe nord-oest, pe nord, pe sud i per l'est

H Quines altituds sn les ms impor- tants en cadascuna d'aquestes cadenes muntanyoses?

Unitats exteriors: les serraladesLES SERRALADES EXTERIORS

Les serralades exteriors sn unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part: El Masss Galaic. Est situat al nord-oest

de la Pennsula. Les muntanyes sn poc eleva- des i de formes ondulades.Els cims ms elevats en sn el Cabeza de Man- zaneda (1778 m) i la Pea Trevinca (2124 m).

Les Muntanyes Basques. Es troben al nord de la Pennsula, entre la Serralada Cantbricai els Pirineus. Sn muntanyes de poca altitud. Hi destaquen els cims d'Aitxuri (1551 m) i Aizkorri (1544 m).

Els Pirineus. Constitueixen una extensa serralada d'uns 400 km que va des del mar Cant- bric fins al mar Mediterrani.Hi trobem algunes de les mximes altituds de la Pennsula, com l'Aneto (3404 m) i el Mont Perdut (3355 m).

Les Serralades Litorals Catalanes. Estn formades per dues cadenes de muntanyes d'al- tituds mitjanes que s'allarguen paral-leles a la costa mediterrnia i entre les quals hi ha una val allargada o Depressi Prelitoral.La Serralada Prelitoral, situada en l'interior, s la de ms altitud. El cim ms alt n's el Tur de i'Home (1712 m).La Serralada Litoral s la ms propera a la costa.

Les Serralades Btiques. Es localitzen al sud de la Pennsula i tenen una longitud de 800 km. Estn formades per dues cadenes de muntanyes quasi paral-leles, pero d'altitud diferent:- La Serralada Penibtica s'estn molt pro

pera a la costa mediterrnia.En formen part els cims ms elevats de la Pennsula: el Mulhacn (3482 m) i el Veleta (3398 m).

- La Serralada Subbtica, situada al nord de la Penibtica, limita amb la Depressi del Guadalquivir. El cim ms alt n's La Sagra (2 382 m).

La Serralada Subbtica t cims molt abruptes. Paisatge nevat de les serres de Cazorla, Segura i Las Villas, a Jan.

Per a contestar1 Qu anomenem unitats exteriors del relleu

peninsular? On sn?

2 Explica les caracterstiques principis de ca- dascuna de les serralades exteriors de la. Pennsula Ibrica.

El Copia i completa el quadre segent amb les cadenes muntanyoses exteriors i els seus cims ms alts:

Cadenes muntanyoses Cims ms alts

LES SERRALADES EXTERIORS

Les muntanyes del Masss Galaic, les Muntanyes Basques, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Btiques limiten amb les terres costaneres peninsulars.

Els Pirineus estableixn el lmit nord de la Pennsula amb el continent europeu.

! En quina zona de la Pennsula es localit- zen aqestes serralades? Indica a quina Comunitat Autnoma corresponen.

2 . Assenyala amb quins altres relleus limiten aquests sistemes muntanyosos.

MASSIS GALAIC MUNTANYES BASQUES

39

4.Unitats exteriors: les depressionsLES GRANS DEPRESSIONS

Les depressions formen part de les unitats exteriors del relleu. Les constitueixen grans ex- tensions de terres planes i de poca altitud.

En aqestes depressions hi ha sois molt frtils per al cultiu d'una gran diversitat de productes agrcoles.

Per cada una d'aquestes depressions passa un gran riu, del qual pren el nom: l'Ebre i el Guadalquivir.

La Depressi de l'Ebre

La Depressi de l'Ebre s'estn entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibric.

Es una val extensa de forma triangular, oberta al mar Mediterrani per on flueixen el riu Ebre i els seus afluents.

La Depressi del Guadalquivir

La Depressi del Guadalquivir est situada al sud de la Pennsula Ibrica, entre Sierra Morena i, la Serralada Subbtica.

Es una val de gran extensi i de forma triangular, oberta a l'oce Atlntic. La reguen el riu Guadalquivir i els seus afluents.

ALTRES DEPRESSIONS

A la Pennsula Ibrica hi ha altres depressions, pero tenen una extensi menor.

En general, sn planes litorals que trobem so- 1*2 bretot al llarg de la costa mediterrnia.

D'aquestes petites depressions cal destacar-ne dues: La Depressi de Valencia, formada pels sedi-

ments deis rius Tria i Xquer. La Depressi Prelitoral de Mrcia, travessa-

da pels rius Segura i Guadalentn.El paisatge d'aquestes depressions est molt

humanitzat i els seus sois frtils es cultiven in- tensament.

FORMES DEL RELLEU DE LES D E P R E SSIO ^

En general, les depressions sn planes extenses de terres baixes i humides, pero no presenten un paisatge uniforme, perqu les formes de relleu caracterstiques sn diverses:- A la Depressi de l'Ebre trobem piemonts i clo-

tades-al peu de les serres, j moles al centr de ~ la depressi.

- A la Depressi del Guadalquivir predominen els camps i les hortes en la zona oriental, i les maresmes en 'occidental.

Recordes les caracterstiques d'aquestes formes del relleu? Si et cal, busca'n informado en Internet.

1; Qu s una depressi?

2 1 Quines sn les depressions principis de la Pennsula?

3| On es troben aqestes dues depressions? Quines caracterstiques tenen?

4 Quines altres depressions de menor extensi hi ha? Quins rius les travessen?

LOCALITZACIO DE LES DEPRESSIONS

LES DUES CRANS DEPRESSIONS

La Depressi de l'Ebre, situada al nord-est de la Pennsula, t una longitud d'uns 380 kmi una ampiara mxima de 150 km.

La Depressi del Guadalquivir, al sud peninsular, ocupa uns 330 km de longitud per 200 km d'am- plria en la costa.

Ambdues tenen zones humides importants, com el delta de l'Ebre i les maresmes del pare de Do- ana, en la desembocadura deis rius respectius.

Mira els dibuixos de les depressions:

1. Quines formes del relleu limiten amb cadascuna de les depressions?

2. Cap a quin mar o oce s'obrin?

3. Quins rius, a ms de l'Ebre i el Guadalquivir, flueixen per aqestes depressions?

DEPRESSI DE L'EBRE

DEPRESSI DEL GUADALQUIVIR

I es costes

EL LITORAL D'ESPANYA

Espanya t un litoral molt extens. T 3904 km de costa peninsular, 910 km de les Balears i 1126 km de les Canries.

Aqestes costes les banya el mar Mediterrani, l'oce Atlantic i el mar Cantbric.

LA COSTA MEDITERRNIA

La costa mediterrnia s'estn des de la frontera amb Franga fins a l'estret de Gibraltar. Hi podem distingir: La costa catalana. Hi alternen les costes altes i roca-

lloses amb costes baixes i arenoses. Els accidents principis sn el golf de Roses, el cap de Creus i el delta de l'Ebre.

La costa de llevant s, en bona part, una costa baixa, recta i arenosa. Hi destaquen el golf de Valencia, el cap de la au i el de Palos, el penyal d'Ifac i el Mar Menor.

La costa andalusa mediterrnia. S'hi alternen les costes altes i rocalloses i les baixes i arenoses.El golf d'Almera i la punta d'Europa en sn els accidents ms importants.

A les illes Balears hi ha costes altes i rocalloses al cos- tat de costes baixes i arenoses. La badia de Palma i la badia d'Alcdia en sn els accidents ms importants.

LA COSTA ATLANTICA

En la\costa atlntica podem distingir: La costa gallega. En general s alta, rocallosa i reta

llada, amb nombrosos caps i ries. Les principis res gallegues sn les de Muros, Arousa, Pontevedra i Vigo. Entre els caps destaquen el d'Ortegal i el de Fisterra.

La costa atlntica andalusa. Es baixa i arenosa, amb zones de dunes i d'aiguamolls^ Els accidents principis sn el golf de Cadis, el cap Trafalgar i la punta de Tarifa.

LA COSTA CANTBRICA

El litoral cantbric va de la frontera amb Franca a la punta de l'Estaca de Bares, a Galicia.

A causa de la proximitat de les muntanyes al mar, el litoral cantbric s abrupte i espadat. Hi destaquen les ries d'Avils i del Nerbion, el golf de Biscaia i els caps de Peas, Ajo i Matxitxako.

EL PAISATGE DE COSTA

Per a interpretar_____________

1* Fixa't en el dibuix i explica quines diferencies hi ha entre una costa alta i una costa baixa.

2 . Amb l'ajuda d'un diccionari, defineix els accidents costaners.

Q Feu tres grups i busqueu informado sobre la costa atlntica, la cantbrica i la mediterrnia.Il lustreu la informaci amb fotografes i feu que cada grup I'expose a la resta de la classe.

Per a contestar1 s molt extens, el litoral espanyol?

Quina extensi t?2 Quins tipus de costes hi predomi

nen?3 En quines zones es divideix lacos

ta mediterrnia? Quines zones es distingeixen en la costa atlntica? Com s el litoral cantbric?

LES CO STES P EN IN S U LA IW

Espanya s un deis pa'sos europeus amb ms quilmetres de costa. En general, el litoral s poc retallat i hi predominen les costes altes i rocalloses. Hi ha un gran nombre d'accidents costaners: ries, caps, golfs o badies.

1. Quines sn les costes peninsulars?

2. Escriu els noms de cinc caps, cinc golfso badies i cinc ries.

-a.PtSL.de La Estaca

M a r C a n t b r i c

v C esJC. OrtegaL de Bares \ C. de

Els rius. El vessant mediterrani

C a r a c t e r s t iq u e s d e l s r iu s PENINSULARS

Els rius peninsulars presenten diferencies a causa del tipus de clima. Sn ms cabalosos en les zones de pluges abundants i no tan cabalosos en les zones de pluges escasses i irregulars.

El relleu tamb influeix en els rius. Si les muntanyes on naixen sn lluny del mar, els rius sn llargs; pero si es troben prop del mar, els rius sn curts.

Els rius peninsulars pertanyen a tres vessants fluvials, o conjunts de terres els rius de les quals van a desembocar al mateix mar o oce: el vessant atlntic, el vessant cantbric i el vessant me- diterrani.

El vessant atlntic s el ms extens i el de rius ms llargs; el cantbric s el ms reduit i de rius ms curts; i el mediterrani el que pateix ms estiatge (disminuci del cabal) a l'estiu.

E l s r iu s d e l v es s a n t MEDITERRANI

Els rius que aboquen les aiges al Mediterrani, llevat de l'Ebre, sn curts, de poc cabal i de rgim irregular.

Presenten estiatge a l'estiu, pero en poques de pluja tenen crescudes que poden provocar inundacions.

Els rius principis

Entre els rius del vessant mediterrani destaquen: L'Ebre. Es el riu ms llarg i el de ms cabal.

Alguns dels seus afluents per la riba esquerra sn l'Arag, el Gllego i el Segre. Per la riba dreta el principal afluent s el Jaln.

El Xquer. El seu afluent principal s el Cabriol.

Altres rius mediterranis: el Ter i el Llobregat a Catalunya; el Millars, el Tria i el Segura a la Comunitat Valenciana; i l Almanzora, l'An- darax i el Guadalhorce a Andalusia.

ELS VESSANTS FLUVIALS

Per a interpretar

I Fixa't en-el mapa i respon:

1. Quins sn els tres vessants fluvials de la Pennsula?

2. Quin dels tres vessants s el ms extens? I el ms petit? Raona la resposta.

RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI

Andarax ~flH j

Almanzora HIH

Guadalhorce ~ IIH H I

Millars ~hB

Llobregat

Ter - M I

Tria H IH pH H

Segura - IH f liH H H I

Xquer - flH H H H H I

Ebre -I' j j j i- l i i \ j 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 km

EL VESSANT M EDITERRANI

El Ter i el Llobregatsn rius de Catalunya. El Llobregat forma un delta a la desembocadura.Roses

L'Ebre. Naix a Pea Labra (Cantabria) i desemboca a Amposta (Tarragona).

La desembocadura de l'Ebre forma un gran delta, en qu abunden els arrossars.

Desembocadura del riu Ebre

de l'Ebre

El Xquery'Naix en la zona muntanyenca de Conca i desemboca al golf de Valncia. s un riu tpicament mediterran amb crescudes freqents.A. l'estiu perd cabal.

Rambla murciana

En general, els rius del vessant mediterranisn curts, malgrat que moltstravessen el territori de diferents com unitats fins a desembo- caFTM ediler ra n i.

El riu Ebre s una excepci, perqu recorre ms de 900 km des de Cantabria, on naix, fins a la seua desembocadura al mar Mediterrani.*

Y

Fixa't en el mapa i contesta:

1. A quin vessant correspon? Per qu rep aquest nom? Quines zones comprn?

2 . Esmenta els rius principis del vessant mediterrani. Quin n's el ms llarg i el ms cabals?

Ptar de TarifaL'Almanzora i el Guadalhorce sn rius d'Andalusia. El seu cabal s molt irregular.

El Millars, el Tria i el Segura flueixen per la Comunitat Valenciana,malgrat que en naixen fora.

Per a contestarj J Explica quines sn les caracterstiques gene

ris deis rius espanyols.

0 Defineix els termes segents referits ais rius: cabal\ vessant, estiatge.

e Quants vessants fluvials hi ha a la Pennsula Ibrica? Quin n's el ms extens? I el ms curt?

4 Escriu el nom de cinc rius mediterranis.

E ls rius dels vessants cantbric i atlnticELS RIUS DEL VESSANT CANTBRIC

* Els rius que aboquen les aiges al mar Cantbric sn curts i torrencials perqu naixen en muntanyes situades prop de la costa, pero el seu cabal s abundant i regular, perqu passen per zones de clima plujs.

En aquest vessant sn destacables: el Bidasoa, el De- va, el Nerbion, el Pas, el Besaya, el Naln i el Narcea.

ELS RIUS DEL VESSANT ATLNTIC

Els rius que aboquen les aiges a l'oce Atlntic sn els ms llargs i els que tenen ms cabal. Al llarg del seu recorregut reben l'aigua de nombrosos afluents. En aquest vessant distingim tres grups de rius:

Els rius galleesCom que naixen en muntanyes properes a la costa els

rius gallees sn curts pero tenen un cabal abundant perqu flueixen per una zona de clima plujs. Entre els rius gallees destaquen: El Mio. L'afluent principal n's el Sil. Uns altres rius gallees sn l'Eume, el Tambre i l'Ulla.

Els rius que travessen la MesetaSn rius llargs perqu naixen en muntanyes allunyades

de la costa. Teen un cabal abundant pero irregular i prsenten un estiatge important a l'estiu. Els rius ms destacas d'aquest vessant sn: El Duero. Es llarg i cabals. Els seus afluents ms im

portants sn el Pisuerga, l'Esla, 1'Adaja i el Tormes. El Tajo. s el riu ms llarg de la Pennsula. Entre

els seus afluents destaquen el Jarama, l'Alberche, el Titar i l'Alagn.

El Guadiana. Es el riu menys cabals d'aquest vessant. Els seus afluents principis sn: el Zncara, el Cigela i el Zjar.

Els rius andalusosEls rius andalusos presenten unes caracterstiques sem-

blants a les dels rius que travessen la Meseta. Els ms des- tacats sn: El Guadalquivir. Els seus afluents principis sn el Gua-

dalimar, el Jndula, el Guadiana Menor i el Genil. Uns altres rius importants sn el Tinto i l'Odiel.

RIUS DEL VESSANT ATLNTIC

Tinto "p B

Eume-

Odiel ~

Ulla- Tambre

Guadiana

Duero

T a jo -W

0 100 200 300 400 500 600 700 800 9001000km

Fixa't en el grfic i contesta:1 Dels rius representis al grfic,

quants n'hi ha que travessen la Meseta?

2. Els rius que recorren la Meseta sn ms llargs que els rius andalusos o els gallees? Per qu?

4

PER A SABER-HE MS

A Espanya s'han construt un gran nombre de pantans per a aprofitar l'ai- gua dels rius. En algn cas, per a po- der-ne dur a terme la construcci ha #calgut inundar zones d'alta muntanya (pant de Cjara, al riu Guadiana).

pant

EL VESSANT CANTBRIC I L'ATLANTIC

Els rius del vessant cantbric flueixen per trams curts i amb desnivelIs pronunciis, fins a desembocar en el mar Cantbric.

En canvi, els rius del vessant atlntic recorren un territori molt extens, com el riu Tajo, que naix a 150 km del Mediterrani i desemboca a l'Atlntic, desprs d'un recorregut de 1100 km.

Fixa't en el mapa i contesta:

lo Quines diferencies hi veus, entre els dos vessants, pe que fa a grandria?

2. Quins rius destaquen en cada vessant? On desemboquen?

Per a contestar

1| Quines caracterstiques tenen els rius del vessant atlntic? I els del vessant cantbric? Quines diferencies trobes entre els dos ves-

- sants?

2 Escriu els noms deis rius deis vessants cantbric i atlntic i indica en quins sistemes muntanyosos naixen i els llocs on desemboquen.

Pta. de La Estaca C. O rteg a ld e Bares

Golf de Biscaia

Frimiam^SfRRAL

Guarda

Malhayo

Pantd'Mmendra

#Alcahtaia_J^ aldtos Pant de Garra Sola i

:stua^isboa el Tal0

Ayamontej

C. Trafalgar H Pta. de Tarifa^ vessant atlntic

El Duero. Naix ais Picos de Urbin i desemboca a Porto (Portugal).

El Tajo. Naix a la Muela de San Juan, en la serra d'Albarras (Terol), i desemboca a Lisboa, on ha format un gran estuari.

El Guadiana. Naix al Campo de Montiel (entre Albacete i Ciudad Real) i desemboca a Ayamonte (Huelva).

El Guadalquivir. Naix a la Sierra de Cazorla (Jan) desemboca a Sanlcar de Barrameda (Cadis).

El Mio. Naix a Fonmia (Lugo) i/ desemboca prop d'A Guarda (Pontevedra).

Riu Tajo

Riu Guadalquivir

Les illes Balears

LA SITUACI I EL RELLEU

Les illes Balears estn situades en el mar Mediterrani, davant de la costa est de la Pennsula. Les Balears formen un arxiplag de cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, For- mentera i Cabrera.

Les illes de Mallorca i Eivissa sn fragments de les Serralades Btiques, amb les quals s'uneixen pe fons mar. El relleu de Tilla de Menorca es relaciona amb el de les Serralades Litorals Catalanes. Mallorca. L'illa de Mallorca s la ms muntanyosa; hi

destaca la Serra de Tramontana, amb el Puig Major (1445 m), i les Serres de Llevant, amb una zona de plana entre ambdues.

Menorca; La major part de l'illa de Menorca s plana, tot i que hi ha puigs de poca altitud.

Eivissa i Formentera. L'illa d'Eivissa t planes poc extenses i un gran nombre de puigs. L'illa de Formentera t un relleu molt pa.

ELS CURSOS D;AIGUA A LES BALEARS

A les illes Balears hi ha nombrosos torrents. La majo- ria naixen a la Serra de Tramuntana. Tenen un recorregut curt i un cabal molt irregular.

Sn remarcables els torrents de Muro i Gros. El riu de Santa Eulria (Eivissa) s l'unic curs d'aigua permanent.

Per a interpretar

Fixa't en aquest i mapa de les Balears

i contesta les preguntes:

V I. Quines illes formen l'arxiplag balear?

2 . Quins sn els accidents ms importants del relleu de les illes Balears?

LES ILLES BALEARS

Mallorca

sa Dragonera

MenorcaC. de Cavallera a

0 T es illes CaarlesLES ILLES CANARIES

Malpaso 1500 m i

El Hierro

T L N

Roque de los Muchachos

La Palma lf3N> w i

Pta. de Fuencaliente

Alegranza

'iyGraciosa

^ J $ J a s delLanzarote

a- PapagayoPta. de Tostn

s?Pta. de Anagam

Fuerteventura

VaLobos

Pta. de la Restinga

&APta. de/ Roque Janda j 807 m /

V Pa. de la Entallada

La Gomera Gran Canaria

Pta. de Janda

LA SITUACI I EL RELLEU

Les illes Canries estn situades en l'oce Atlntic, da- vant de la costa dfrica. La majoria de les seues costes sn altes i rocalloses.

Comprenen les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canria, Tenerife, La Gomera, La Palma, El Hierro i diversos illots.

Les illes Canries sn d'origen volcnic i es van formar a partir de l'acumulaci de materials expulsats per volqans submarins. Les illes orientis. Lanzarote i Fuerteventura tenen

un relleu poc accidentat i de poca altitud. Les illes occidentals. Gran Canaria, Tenerife, La Go

mera, La Palma i El Hierro tenen altituds superiors ais 1000 metres.A l'illa de Tenerife s'alga el Teide, un volc que, amb3 718 m d'altitud, s el cim ms alt d'Espanya.

L'AIGUA A LES CANRIES

A les illes Canries, a causa de l'escassetat i la irregula- ritat de les pluges, no hi ha rius. Noms hi ha barrancs que porten aigua espordicament, s a dir, quan plou.

Els materials volcnics sn molt permeables i per aix l'aigua de pluja es filtra i forma nombrosos aqfers subterranis.

Per a interpretar1 Escriu el nom de les illes de l'arxi-

plag. Quines sn les ms muntanyoses?

Vista de Las Caadas del Teide, Tenerife.

Per a contestar1 Quin s lorigen de les illes Can

ries? Com es van formar?

2 On es troben situades aqestes illes i com n's el relleu?

3 Quins cursos d'aigua hi ha a les Canries?

Mapa conceptualEl relleu d'Espanya

es divideix en

relleu peninsularBalearsCanries

Unitats interiorsI

formades per

la Meseta i les serralades que la divideixen:

el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo

I i I

les serralades que l'encerclen

+Muntanyes de Lle

iSerralada Cantbrica1 1

Sistema IbricI

Sierra Morena

iUnitats exterors

iformades per

4-serralades i muntanyes

iMasss Galaic

nformades peridepressions

iles ms

importants snI ^

Muntanyes Basques de l'Ebre

iPirineus del Guadalquivir

SerraladesLitorals

CatalanesI

Serralades Btques

Relleu costaner

ies divideix en

mediterrani

atlntic

cantbric

Els rius

s agrupen eni

vessantmediterrani

vessantatlntic

ivessant

cantbric

Completa un resum

El relleu espanyol comprn el relleu peninsular i I'..........

El relleu peninsular es divideix en unitats ....... . uhitats....... i el relleu............

La depressi de I'....... i la d e l......... snles ms importants d'Espanya.

El relleu insular comprn l'arxiplag d e ....... i el d e ............

Les extenses costes espanyoles es divi deixen en mediterrnia,....... i ............

5s rius espanyols s'agrupen en: rius del vessant....... , d e l........i de l............

Aprn 3 #tConfeccionar un mapa del relleuEn un mapa fsic es representa el relleu, la hidrografao la vegetaci d'un territori.

i Procedim entAra farem un mapa del relleu espanyol. Per a fer-lo, copia aquest mapa d'Espanya i segueix les instruccons:1. Consulta el llibre o un atles escriu al mapa les unitats del re

lleu espanyol segents:Meseta, Sistema CentralMuntanyes de Toledo, Sistema Ibrc, Ser- ralada Cantbrica, Masss Galaic, Sierra Morena, Muntanyes Basques, Pirineus, Serralades Btiques, Depressi de l'Ebre i Depressi del Guadalquivir.

2. Ara, col-loca en el lloc corresponent els cims ms importants i els ports de muntanya principis.

3. Finalment, escriu i assenyala els sectors de costa:costa mediterrnia andalusa, Ilevantina, catalana i balear; costa atlntica andalusa i gallega; costa cantbrica; costa canria.

www.vicensvives.net/mternautaL. ^s dic en la riostra Comunito

segueix les instruedons i toma a fer dic sobre:

2b

pie11 port

de muntanya

Practica competncies bsiquesQ Contesta al quadern les preguntes segents:

- Quina extensi t el territori espanyol? On es troba la majoria d'aquest territori? Quines altres zones formen part d'Espanya?

- Amb quins pa'sos t frontera Espanya?- En quina zona del mn est situada la Pennsula Ibrica?

Espanya s un pas muntanys?- L zona costanera d'Espanya s gran o petita? Raona la resposta.- Quins sn els rius espanyols ms importants?

2 1 Imagina que has de desplagar-te de Santander a Mlaga. Copia aquest esquema al quadern i escriu en cada requadre aquests elements del relleu espanyol:

riu Tajo Muntanyes de Toledo Submeseta Nord riu Guadalquivir

riu Duero mar Mediterrani Sierra Nevada Sierra Morena

3 Indica si aqestes unitats del relleu sn interiors (IN) o exteriors (EX) en relaci amb la Meseta:

Depressi del Guadalquivir Masss Galaic Muntanyes de Toledo Muntanyes Basques Pirineus Muntanyes de Lle Serralada Cantbrica Serralades Litorals Catalanes Serralada Subbtica Sistema Ibric Sierra Morena Depressi de l'Ebre Serralada Penibtica Sistema Central

A continuado, explica breument les caracterstiques principis d'aquestes grans unitats del relleu.

H Fixa't en aqestes dues fotografes i compara-es. Desprs contesta les preguntes segents:- Explica qu veus en cadascuna de les fotografes.- Identifica una d'aquestes imatges com a relleu de muntanya i l'altra com

a depressi.^ Descriu les caracterstiques que presenta cadascun d'aquests dos relleus.

Esmnta alguns llocs d'Espanya en qu es puguen trobar relleus semblants ais de les fotografes.

5 1 Col-loca en el lloc corresponent cadascun dels accidents costaners que es relacionen a continuaci:

golf d'Almeria golf de Roses

cap de Fisterra badia de Palma cap de la au cap de Trafalgar

ra d'Arousa ria de Pontevedra golf de Cadis badia d'Alcdia ria del Nerbion punta de Tarifa

penyal de Gibraltar ria de Vigo cap de Palos Mar Menor golf de Bscaia cap de Creus

ria de Muros cap d'Ortegal ria d'Avils badia de Santander cap de Peas delta de l'Ebre

COSTA MEDITERRNIA COSTA ATLANTICA COSTA CANTBRICAgolf d'Almeria

{x) Afig aquests termes al teu diccionari digital:

relleu Pennsula Ibrica vessant depressi la Meseta serralada

3 C lim a iVECETACI d Es p a n y a

' r- 1 , i 'v ' * ^

La major part del territori espanyol est situada en la zona temperada de rhemisferi nord de la Trra i aix fa que el seu clima siga temperat, es- sencialment mediterrani. |

Pero alguns factors, com la proximitat o la llunya- nia del mar i l'altitud i el relleu, fan que a Espanya hi haja uns altres conjunts climtics: atlntic, d'in- terior i de muntanya.

A ms, les illes Canries es troben en una zona clida de la Terra i tenen, per tant, un clima dife- rent: subtropical rid.

A Espanya, la vegetaci varia segons la zona climtica, En general, s'hi distingeixen tres grans tipus de vegetaci: ocenic, mediterrani i de l'arxi- plag canari.

Per la seua situaci, quin clima predomina a Espanya? Quins altres conjunts climtics es troben en el territori espanyol?

Quins sn els tres grans tipus de vegetaci que es troben a Espanya?

Fixa't atentament en les fotografes. Descriu el paisatge represntat en cadascuna i explica les diferencies que hi pots veure.

Quin clima creus que correspon a cada paisatge? Raona la resposta.

E l clima

EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMTICS

El clima s el conjunt de condicions atmosfriques (temperatures, precipita- cions, vent, humitat...) que predominen en una zona concreta de la Terra. \

El clima est determinat per la latitud, la pro^mitat o la llunyania del ihar, altitud i la disposici del relleu. La latitud. Les temperatures i les pre-

cipitacions d'un territori son condicionadas per la latitud, s a dir, per la distncia a qu estn situades de l'e- quador. Aix dones, la temperatura bai- xa a mesura que augmenta la latitud.

La proximitat o la llimyania del mar. En les zones properes al mar les temperatures sn ms suaus

LES ZONES CLIMTIQU ES PE LA TERRA

Paisatge de Canrieszona

clida

Per aquest motiu a la Terra distingim:

- una zona clida- dues zones temperades- dues zones fredes

Prop de l'equador els rajos solars incideixen per- pendicularment sobre la superficie terrestre cal- fen ms.A mesura que ens anem allunyant de l'equador

els rayos solars hi incideixen obliquament i calfen meins

zona temperada

zona freda

1. En quines grans zones climtiques es divideix la Terra? En quina es troba situada la

Pennsula Ibrica? I les illes Canries?

Com incideixen els rajos solars sobre la superficie terrestre? En quines zones les temperatures sn ms caloroses? I ms fredes?

P e r a s a b e r -n e m s

Els fenmens atmosfrics (temperatura, precipi- tacions...) influeixen en el temps i en el clima.El temps s la situado en j^jn lloc i un moment determinis. Per exemple, hui fa molta calor a Cr- dova.El clima sn les condicions atmosfriques que es donen en una regi en un pe- rode llarg de temps i que arriben a caracteritzar-la.

Per a contestar

1 Defineix el clima i indica els factors que el determinen. Segons els factors climtics, com varen les temperatures i les precipitacions?

2 Imagina una localitat situada a 1500 metres d'altitud i una altra a 250 metres. En quina de les dues deu fer ms calor a l'estiu? En quina fa ms fred a Phivern?

Q On fa ms calor a l'estiu, al nord de la Pennsula o al sud? Per qu?

49

L a vegetaciELS PAISATGES

Els paisatges naturals sn aquells paisatges que no han estat modificats per l'acci deis s- sers humans.

Aquests paisatges sn prcticament inexistents a la Pennsula, perqu s un territori intensament humanitzat.

No obstant aix, encara s'hi poden trobar algu- nes zones no construdes que sn espais molt va- luosos per a la Pennsula per la gran diversitat de formacions vegetis que hi ha.

FACTORS OVE IMFLtIXEM EK LA VEGETACX

La vegetaci d'un lloc depn, principalment, deis factors climtics (latitud, posici geogrfica, relleu...).A ms, en les zones de muntanya, el tipus de vegetaci que hi creix depn de l'orientaci: L'obac esta orientat al nord i t menys sol, s

ms humit i amb vegetaci abundant. Al solell, orientat cap al sud, hi toca ms el sol,

s sec i amb una vegetaci menys densa.

LES FORMACIONS VEGETALS

Els boscos son un element molt important del paisatge natural. Hi trobem una gran diversitat d'espcies vegetis.

A Espanya es donen les condicions ambientis favorables perqu existisquen diferents tipus de boscos: bosc de tipus ocenic \ bosc mediterrani bosc de conferes bosc de la riba deis rius

ELS ElSPAIS n a tu ra ls p r o t e g it s A ESPANYA

La preocupaci per la degradaci de la natura- lesa ha fet que es prenguen mesures de protecci deis espais naturals que hi ha a Espanya.

La Llei de Conservado d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres t com a finali- tat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament.

A Espanya hi ha diferents tipus d'espais protegits, entre els quals destaquen els tres segents: els pares nacionals, els pares naturals i les reserves naturals.

Espanya compta amb un total de 1587 espais naturals protegits, que representen un 11,8 % del territori espanyol.

Observa al dibuix com rorientaci i l'altitud del relleu influeixen en la vegetaci.

Pe* a investigar

] En grup, busqueu informaci sobre el tipus de vegetaci caracterstic de la zona on viviu.- Quines espcies vegetis reconeixeu?

De quin tipus de bosc formen part?

] Quins espais naturals protegits hi ha a la Comunitat Valenciana?

NORD(OBAC)

LES CRANS REES DE VE6ETACI A ESPANYA

A Espanya hi ha tres grans rees de vegetado: la zona del Cantbric i de.Galicia, que comprn tamb altres zones muntanyoses de diferents serralades, la zona de l'in- terior peninsular i la costa mediterrnia, s a dir, la resta de la Pennsula, i l'arxiplag de les illes Canries.

1 Quines caracterstiques principis tenen aqestes tres grans rees de vegetado?

Vegetado de l'arxiplag canariA les illes Canries hi ha una vegetado d'origen mediterrani, pero amb influndes africanes i atlntiques. La seua vegetado canvia amb l'altitud, l'orientad i la quantitat de pluja que rep.

Vegetado de tipus ocenicEn la zona nord de la Pennsula i en d ife ren ts rees . s. muntanyoses el bosc ms caracterstic s el de tipus ocenic.Est format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat.

Vegetado de tipus mediterraniEn la major part de la Pennsula predomina el bosc mediterrani.Est format per arbres de fulla perenne adaptats a la sequera estival.

Per a contestar1 Qu anomenem paisatge natural? Hi ha

molts paisatges naturals a la Pennsula?

2 Quins tipus de bosc podem trobar a Espanya?

& De qu depn que existisca un tipus de vegetado o un altre?

Q Quina importancia t l'orientaci en les zones de muntanya?

E l clim a i la vegetaci atlntics

EL CLIMA ATLNTIC

El clima atlntic s propi de Galicia, de la fagana cantbrica i d'algunes zones del Pirineu occidental.

La proximitat a l'oce fa que l'aire humit del mar hi provoque pluges durant tot lany i que en suavitze les temperatures.

Caracterstiques del clinia atlntic

Les temperatures no sn mai extremes, amb hiverns suaus i estius frescos. L'oscil-laci trmica anual,0 diferncia de temperatura entre estiu i hivem, s redolida.

Les precipitacions sn abundants i hi plou al llarg de . tot l'any. Sovint es tracta d'una pluja fina que impregna

d'humitat tot l'ambient.

LA VEGETACI ATLNTICA

L'abundncia i la regularitat de les pluges fan que la vegetaci atlntica d'Espanya siga molt rica ^i variada.

Tipus de vegetaci

Entre els tipus de vegetaci que es troben en aquesta zona de la Pennsula n'hi ha tres de remarcables: Els boscos frondosos de fulla caduca, amb rourgs,

cast^nyers i fajos. En les parts altes de les muntanyes abunden les conferes.El roure s l'arbre tipie d'aquestes zones atlntiqus i, en altres temps, havia estat el ms abundant. Pero l'ac- ci humana ha destrult moltes rouredes per a convertirles en camps de cultiu. . La repoblaci forestal ha anat substituint la vegetaci natural per unes altres espcies, com el pi, arbre domi- nant a Galicia, i l'eucaliptus.

El sotabosc est format, bsicament, per falagueres1 moiss.Aquests tipus de plantes creixen davall deis arbres i en els vessants obacs de les muntanyes i cobreixen tot el sol humit.Tamb hi sn freqents espcies com el bruc, la gatosai la retraura.

Els prats naturals es mantenen verds durant tot l'any.

ZONES DE CLIMA ATLNTIC

CLIMOGRAMA DE SANTANDER

mm I i j r- ! | C

160-! -j H -1551

Anota les dades segents:

1 . La temperatura mitjana del mes ms calors.

2. La temperatura mitjana deis mesos ms freds.

3. El mes amb ms pluja. El mes menys plujs.

EL PAISATCE I LA VECETACI ATLNTIC5

A I'Espanya hmida, com anomenem el nord de la Pennsula, trobem aquest tipus de paisatge.Hi ha prats abundants i boscos extensos, perqu l'abundncia de les precipitacions fa que la vegetaci hi siga molt frondosa.

1 . Descriu els elements principis que configuren el paisatge atlntic.Per qu aquest tipus de paisatge es man- t verd tot Pany?

castanyer

roure

Per a contestar 1 On es dna el clima atlntic? Quines en sn

les caracterstiques?2 Com s la vegetaci tpica del clima atln

tic? Per qu?- Quins sn els arbres caracterstics dels

boscos atlntics?

3 En qu ha consistit la repoblaci forestal que s'ha dut a terme en algunes zones?

B Informa't de les precipitacions anuals que es registren a la teua localitat.- Consideres que sn prpies del clima

atlntic?

boscos de roures i

casta nyers

bruc, gatosa i retraura

sota bosc amb falagueres

moiss

repoblaci amb eucaliptus

aire humit del mar

pluges abundants

pratsnaturals

E l clima i la vegetaci mediterranis

EL CLIMA MEDITERRANI

El clima mediterrani afecta tot: el llevant peninsular, les illes Balears, una bona part d'Andalusia i Ceuta i Meli- 11a. s un clima clid, amb pluges escasses.

Caracterstiques del clima mediterrani

Les temperatures hivemals sn suaus i els estius, molt calorosos. Com a conseqiifencia, 1'osciHaci trmica anual s petita.

Les precipitacions anuals hi sn escasses (600 mm) i irregulars.La primavera i la tardpjr sn les estacions ms plujt_ ses. S'hi solen produir tempestes que, de vegades, provoquen grans riuades i inundacions. L'estiu s l'estaci

.ms seca.Les temperatures ms altes i les precipitacions mnimes

s'enregistren al sud-est de la Pennsula (Mrcia i Almera), i donen lloc a un clima mediterrani rid i molt calors.

LA VEGETACI MEDITERRNIA

La vegetaci mediterrnia est adaptada a la calor i a la sequera estival. Per aix, hi sn abundants els ^ arbres, de fulla perenne i de mesura petita, per a evitar un ex- cs de prdua d'aigua en la transpiraci.

A ms, les arrels sn extenses i profundes per a arribar a les capes humides del subsl.

Tipus de vegetaci

Entre els tipus de vegetaci tpica de la zona mediterrnia n'hi ha quatre de remarcables: En el bosc abunden els pins en les zones ms altes i els

roures i castanyers en les ms baixes. L'arbre ms com s el p\ blanc} al seu costat s'hi poden trobar exemplars d'alzines i de sureres.

En el sotabosc creixen la coscolla i el bruc, juntament amb petits arbustos d'espcies aromtiques, com ara

f el tim i el romer. Quan el bosc desapareix hi queda una vegetaci d'arbus-

tos anomenada garriga o mquia. En les zones ms rides del sud-est peninsular creixen

l'esprt, el margall i la pita.

ZONES DE CLIMA MEDITERRANI

CLIMOGRAMA DE MALAGA

C

G F M A M J J A S O N D

Anota les dades segents:

1* La temperatura mitjana del mes ms clid.

2 La temperatura mitjana del mes ms fred.

3. Quin s el ms ms plujs?

4. Quins mesos sn ms escasses les pluges?

En la costa mediterrnia, al sud peninsular, a les illes Balears i a Ceuta i Melilla s possible trobar aquest tipus de paisatge tpicament mediterrani.Hi ha zones boscoses i tamb matoll, que s el resultat de la degradaci del bosc per l'ac- ci de l'sser hum.

1. Descriu les caracterstiques principis d'aquest paisatge mediterrani i compa- ra'l amb el paisatge atlntic.A quins factors climtics n'atribueixes les diferncies?

EL PAISAT6E I LA VE6ETACI MEDITE RRANIS

cosco lla

clima sec (fbcs a l'estiu)

roures i casta nyers

coscolla, tim i romer

m m tgarriga

alzina surera

boscos de pins, alzines

isureres

influencia del mar

cultius B S mediterranis &>&

Per a contestar1 On es troba el clima mediterrani? Com s el

tipus de vegetaci mediterrnia?2 Qu s la garriga o mquia? Quan es des-

envolupa? Per qu?

El Informa't de les temperatures mitjanes del mes ms clid i del mes ms fred de la teua localitat.- S'assemblen a les del clima mediterrani?

E l clima i la vegetaci d'interior

EL CLIMA D'INTERIOR*

El clima dinterior predomina a la Meseta, a la Depressi de l'Ebre i en una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya.

Caracterstiques del clima d 1 interior

Aquest clima t unes caracterstiques comunes amb el clima mediterrani; tot i aix, presenta trets diferenciis: Les temperatures de les terres de l'interior mostren

una forta osciWaci anual perqu no reben la influencia del mar. Els estius sn molt calorososd els hiverns sn ms freds que en el litoral.

Les precipitacions sn semblants a les del clima mediterrani: mximes a la tardor i a la primavera, i escasees durant l'estiu. La quantitat total de pluja anual s reduda (de 800 a 500 mm).

LA VEGETACI EN LES TERRES D'INTERIOR

La sequedat de l'interior fa que la vegetaci d'interior siga semblant a la mediterrnia, pero adaptada a tempera- tures ms extremes, sobretot al fred de l'hivem. \

Tipus de vegetaci

En aquesta zona de l'interior peninsular trobem diferents formacions vegetis: En les zones de ms altitud creix una vegetaci tpica

de muntanya,* amb conferes (pins ojaYets), i matolls o pastures ais cims.

En les terres de menys altitud podem trobar zones bos- coses, amb roureso fajos, tot i que els boscos sn es- cassos a causa de la gran quantitat de tales que s'hi han fet per a guanyar terres de cultiu.L'arbre ms caracterstic s 1'alzina, b que actualment noms predomina en les d^veses de Salamanca, Extremadura i en xicotetes zones d'Andalusia.A ms d'alzines, trobem savines en les zones ms fre- des, pins i sureres en les terres ms clides, i omsJ xops. en la riba dels rius.

En les zones sense arbres i no cultivades podem tro- bar una vegetaci d'arbustos, matolls i herbes (tim, romer, espgol, estepa, etc.).

ZONES DE CLIMA D'INTERIOR

V '

CLIMOGRAMA DE MADRID

mm | : i I C160-1

140-

120-

100-1

80 -I

G F M A M J J A S O N D

Contesta aqestes preguntes:

1 Quina s la temperatura mitjana del mes ms calors i del mes ms fred?

2. Quin mes s ms alta la pluviosi- tat? Quins mesos hi plou menys?

3. Quina semblanza t aquest clima amb el clima de tipus mediterrani?

EL PAISAT6E I LA VEGETACI D'INTERIOR

En l'interior peninsular predomina aquest tipus de paisatge, que presenta molta semblanza amb el de tipus mediterrani.Hi.abunden grans extensions de terreny per l'acti^gt agrcola i ramadera, i terres aban- donades on creix una vegetaci arbustiva. Els boscos es troben noms en les zones ms altesi en les ribes deis rius.

Descriu les caracterstiques principis d'aquest paisatge d'interior.3 Per qu a penes hi ha boscos en aquest

tipus de paisatge?- Fixa't en el dibuix i esbrfna a quina es-

taci climtica correspon.

estiu cal oros

roures i fajos

tim, romer H i espgol: M -

oms i xops

^ arbustos m i matolls

terres de cultiu

alzina surera4$ pluges m escasses

Per a contestarl| On predomina el clima d'interior? Com s la

vegetaci d'aquestes terres?

2 Quin s l'arbre caracterstic? On creix ac- | tualment?

E l Calcula 1'osciMaci trmica anual de la teua localitat.

- s superior, inferior o igual a la del clima d'interior?

EL CLIMA DE MUNTANYA

El clima de muntanya es dna en les zones ms eleva- des dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya i es ca- racteritza per les baixes temperatures i les precipitacions abundants.

Caracterstiques del clima de muntanyay^ivems freds i llargs, amb temperatures sota zero,I i estius frescos i curts. Pluges molt abundants. amb precipitacions sovint

en forma de neu durant l'hivern.

LA VEGETACI DE MUNTANYA

Segons I1 altitudSegons l'altitud, la vegetaci de muntanya presenta

les caracterstiques segents: En lesiones ms baixes sol crixer una vegetaci mix

ta^ amb espcies d'rbres de clima sec (com alzinesi pins) i d'rbres de zones humides (com rmire&_ifgt jos).

En la muntanya mitjana la vegetaci s la tpica del bosc atlntic: roures i altres arbres tamb de fulla caduca.

Si pugem en altitud, hi trobem boscos de conferes,(pins i avets) que resisteixen b el fred.

Per damunt deis 2000 m el bosc desapareix i s'hi fan matolls i pastures de muntanya.

Segons I1 orientacinLa vegetaci de muntanya tamb varia segons l'orien-

58 taci: Els vessants orientis al nord (obac) reben menys ener

ga del sol i sn ms liumitsi frescos,/

Per aix acostumen teir una vegetaci. abundant i arbres de fulla caduca, com els roures.

Els vessants orientats al sud (solell) reben ms hores de sol i ,sn ms secs>.Per aquest motiu tenen una vegetaci ms pobra i menys densa, amb arbres de fulla perenne com les alzines.

f l E l clima i la vegetaci de muntanya

Anota les dades segents:

1 . Les temperatures mitjanes del mes ms calors i les del mes ms fred.

2. El mes amb ms pluja, el .mes amb menys pluja la precipitado total anual.

ZONES DE CLIMA DE MUNTANYA

CLIMOGRAMA DE LEITARIEGOS

i * -o ,il

n. C KA A kA \ I A C A kl rs

EL PAISATGE I L A VEGETACI DE MUNTANYA

Aquest tipus de paisatge es troba en les zones muntanyoses situades per damunt defs~t000 metres d'altitud.La vegetaci boscosa varia en funci de PaltK tud. En aquest paisatge destaquen els boscos de conferes formats per pins i avets.

1. Descriu les diferents espcies vegetis que es poden trobar en aquest tipus de paisatge.Quina s la causa de les diferncies de vegetaci que es veuen al dibuix?

roure

pins i avets pastures de

muntanya

boscos de conferes

roures i fajos

pi negre boscos de fulla caduca

pratsnaturals

neuabundant

2 Quins tipus de vegetaci sn propis de la muntanya?

Per a contestar1 En quines zones de la Pennsula hi ha clima

de muntanya? Quines caracterstiques t?

E L CLIMA DE LES ILLES CANRIES

Les illes Canries estn situades en l zona clida CLIMA DE LES ILLES CANRIESde la Terra, properes al trpic de Cncer, i tenen un clima subtropical rid. j

Les caracterstiques del clima de les Canries Els hiverns a les illes Canries sn molt suaus i els

estius, moderadament clids, a causa, principalment, de la influencia del corrent mar fred que prov de l'Atlntic.

Les precipitacions hi sn escasses per la influencia dels vents clids i secs que arriben del desert.Lanzarote i Fuerteventura sn les illes ms rides.En la resta d'illes les precipitacions sn una mica ms abundants.

\ \

LA VEGETACI DE LES ILLES CANRIES

La vegetaci de les illes Canries s poc^abundant, pero compta amb una gran diversitat d'espcies.

Tipus de vegetaciSegons l'alttud, es distingeixen tres zones amb tipus

de vegetaci diferents: Les regions baixes, on abunda una vegetaci de ma

tolls xerfils, s a dir, plantes adaptades a la sequedat de l'ambient. Destaquen l'atzavara i el cardn.

Les regions d'altitud mitjana, que tenen unes precipitacions ms abundants, permeten l'existncia de boscos amb especies com el llorer i el boix grvol canaris i_ el til-ler.

Les zones altes, amb la seua caracterstica vegetaci de boscos de pi canari.Per damunt dels 2000 metres trobem matolls'de retama i codeso.A partir dels 2600 metres creix la viola del Teide,,.

E l clim a i la vegetaci de les illes Canries

1* Fixa't en els climogrames. En quina illa plou ms? Quins mesos sn els ms plujosos?

2. Esbrina en quin d'aquests dos llocs la temperatura mitjana anual s ms alta.

G F M A M J J A S O N D

EL PAISATGE I LA VEGETACI DE LES CANRIES

El paisatge natural de les lies Canries ha estat modificat ntensament per l'activitat turstica.

En aquest paisatge tan humanitzWt s possible trobar boscos de pins, llorers i diferents tipus de matoll adaptats a les condicions climtiques de les illes.

1. Descriu els elements principis que configuren el paisatge de les Canries.

2 . Escriu els tipus de vegetaci que hi ha a dibuix i relaciona'ls amb l'altitud.

Representaci altitudinal de la vegetaci del Teide

canan

llorer, boix grvol til-ler matolls: atzavara

i cardn

el mar suavitza les temperatures

MI laurisilva viola del Teide

retraura i codeso3718

cardones i tabaibas pi canari

Per a contestar1 Explica les caracterstiques del clima de Par- 2 Quina s la vegetaci tpica de les zones

xiplag canari. - ms altes de les illes Canries?

Mapa conceptual

depn de

Ifactors climtics

I T m

El c lim a

a Espanya hi ha cinc zones climtiques

Ilatitud altitud proxim itat

Aprn a...Elaborar un climograma

En un climograma es representen les temperatures mitjanes i les pluges totals d'un lloc durant els dotze mesos d'un any. t proposem que aprengues a elaborar un climograma.

H Proced im entPer a fer un climograma necessitars les dades de temperatures i de precipitacions de la taula segent:

G m i M I D I M J J A s O 1 N ! DPrecipitacions (en mm) i 31 26 40 35 37 33 14 15 27 32 40 39Temperatures (en C) 3,5 5,1 8,7 10 12 16,5 19,5 19,5 16,5 11 6,2 3,1

1. Dibuixa els eixos en un paper mil limetrat.

Divideix l'eix horitzontal en dotze parts iguals i escriu, davall de cadascuna, les iniciis dels mesos de l'any.

Representa les dades climtiques ais eixos verticals.

Dibuixa un eix a l'esquerra per a les precipitacions i un eix a la dreta per a les temperatures.

2. Divideix l'eix de les precipitacionsen intervals de 10 en 10, des de 0 fins

, a 50 o 60 mm.

Fixa't que 5 mm sobre el paper mil lime- trat representen 10 mm de precipitacions.Dibuixa una barra per al valor de les precipitacions de cada mes. Pinta les barres amb color blau.

3. Divideix l'eix de les temperatures en intervals de 5 en 5, des de 0 fins a 20 C. Cada interval equival a la meitat de l'in- terval de les precipitacions:10 mm = 5 C.Assenyala la temperatura de cada,mes amb un punt roig. Uneix els punts i ob- tindrs la finia de les temperatures.

VPrecipitacions Temperatures

G ^F M A M J J A S O H D

Precipitacions (en mm)

60- 50- 40- 30- 20 10 0

Temperatures

G F M A M J J A S O N D

Precipitacions (en mm)

60-

Temperatures (en C)

G F M A M J J A S O N

Practica competncies bsiquesO Recorda el que has aprs i contesta aqestes preguntes:

j Quins sn els cinc tipus de dimes que es donen a Espanya? Quines caractersti- ques presenta cadascun?

- Quines tres grans rees de vegetaci trobem a Espanya? Quins tipus de boscos hi ha?

- Com influeixen l'altitud i l'orientaci en la vegetaci de muntanya?- Quines diferencies bsiques.tenen el clima d'A Corunya i el de Toledo? Justifica

la resposta.m Quines particularitats t la vegetaci mediterrnia per a adaptar-se a la calor

i a la sequedat?Per qu la vegetaci atlntica d'Espanya s tan rica i diversa?

2 Dibuixa un mapa del temps i, amb l'ajuda deis signes convencionals, expressa la s-

'tuaci general segent:

Nevades ais Pirineus.Pluja a la cornisa cantbrica.

Cel ciar al sud-oest.- Cel tapat en tot el llevant, incloses

les illes Balears... Vent al Sistema Ibric.

Cel tapat a la Meseta.- Cel dar a les illes Canries, a Ceuta

i a Melilla.

3 Copia aqestes frases al quadern i ompli els espais en blanc amb les paraules adequades:

altitud longitud ms petita perpendicularment calor latitud ms gran obliquament baixa suavitza fred temperatura

- Els rajos solars cauen....... a l'equador. Per aix fa ms.........a mesura que ensapropem a l'equador.

- La distncia d'un punt terrestre a l'equador rep el nom d e ..........Quan la latitud augmenta, la temperatura..........

-h El m ar....... les temperatures. En les terres prximes a la costa, l'oscil laci de latemperatura s ....... que a les terres de l'interior.

- L a .......baixa a mesura que augmenta J'.*.........Per aix, en les zones muntanyoses les temperatures sn ms baixes.

# ser

nuvois

cobert

4 1- Fixa't en les imatges i contesta les preguntes:

Bosc de pins. Bosc de fajos i falagueres. Paisatge amb plantes xerfills.

- Descriu la vegetaci de cada fotografa i explica quines condicions climti- ques necessita cadascuna de les espcies que s'hi veuen.

- Identifica a quin tipus de clima correspon cada fotografa i indica en quines zones d'Espanya podrem trobar cada tipus de vegetaci.

m Dibuixa al quadern una taula semblant a la del model. Explica com sn les temperatures i les precipitacions en cadascun deis cinc llocs d'Espanya que s'hi indiquen. T'ajudar localitzar-los en un mapa.

Finalment, escriu el tipus de clima a qu correspon cada lloc:

TEMPERATURES PRECIPITACIONS CLIMA

Elshiverns sn

Els estius sn

Les pluges sn

Distribucianual

Correspon al clima

Gijn

Mrcia

Navacerrada

Ciudad Real

Las Palmas ........

0 Afig aquests termes al teu diccionari digital:

altitud oboe clima latitud zones climtiques solell vegetaci natural

La p o b la c i ESPANYOLA

Espanya t us 46 milions d'habitants. s, per aix, el cinqu pas ms poblat de la Uni Europea.

Aquesta poblaci s distribueix de manera molt irregular en el territori. Aix, la meitat es concentra en noms set provncies, totes elles costaneres amb lexcepci de Madrid.

A ms, la poblaci espanyola s majoritriament urbana, s a dir, viu en ciutats.

A Espanya, el nombre d'habitants augmenta cada any, malgrat que de manera moderada.

La natalitat positiva, l'augment de lesperana de vida i sobretot la immigraci sn els factors que impulsen Tactual creixement demogrfic.

B

Les fotografes et mostren algunes caracterstiques de la poblaci espanyola actual. Pots deduir-les?

Recordes quins factors demogrfics fan que augmente una poblaci? Quins fan que disminuisca?

En aquesta unitat utilitzars termes que ja conei-* xes: densitat de poblaci, poblaci activa, pobla- cio urbana, entre d'altres. Defineix aquests termes amb paraules teues.

iH Caracterstiques de la poblaci espanyola

La natalitat

El creixement de la poblaci s alt quan el nombre de naixements s molt superior al de de- funcions. I s bix quan disminueix el nombre de naixements.

En el nostre pas, actualment, el nombre mitj de filis per dona s molt baix: 1,4 filis.

Aquesta disminuci de la natalitat s deguda a factors propis d'una societat urbana i industrial, com per exemple: La incorporaci de la dona al treball remune-

rat. Retard de l'edat de matrimoni i de la materni-

tat fins ais 30 anys. Desig de garantir ais filis l'educaci i bones

condicions de vida. Habitatges poc espaiosos.

Els darrers anys, pero, la poblaci torna a crixer, e