DdGMedi ambient Diari de GironaSuplement comercial

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

Ctra. Sant Feliu, km. 5 • 17242 QUART-GIRONA • Tel. 972 46 92 13 • Fax 972 46 80 63 • info@modelautocash.com • www.modelautocash.comCtra. N-II, km. 726 • 17482 MEDINYÀ • Tel. 972 49 88 81 • Fax 972 49 88 79 • info@modelmoto.com • www.modelmoto.com

COL·LABOREM AMB EL MEDI AMBIENT

INSTAL·LACIONSGESTOR AUTORITZAT V.F.U. N. E-426-97

EMPRESA DEDICADA AL DESBALLESTAMENT i RECICLATGE

DE VEHICLES i MOTOS FORA D’ÚS

MEDI AMBIENT

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT�2

En el nostre planeta hi convi-uen milions d'espècies, se-gons indiquen des del programade les Nacions Unides per alMedi Ambient (PNUMA). Elshumans però, estan entre lesúniques espècies les poblacionsde les quals estan creixent, men-tre que la majoria d'animals iplantes es redueixen i conver-teixen en rares.

Un total de , espècies es-tan amenaçades en vies d'ex-tinció – de les poques plantes co-negudes i insectes fins a les ca-rismàtiques aus i mamífers. Amés, segons els experts en bio-logia, moltes espècies desapa-reixen abans que hagin estatdescobertes i identificades.

La raó? Activitats humanes.Amb el nostre enfocament dedesenvolupament, hem causat latala de molts dels boscos origi-nals, drenat la meitat dels ai-guamolls del món, empobrit lestres quartes parts de la poblacióde peixos, i emès suficient gasosque retenen calor i així sostingutl'escalfament del nostre planetaper segles. Hem accelerat l'ex-tinció d'espècies, que ocorre. vegades més de pressaque la taxa natural.

Com a resultat, i segons afe-geix el PNUMA, estem incre-mentant el risc de perdre la basede la nostra pròpia supervivèn-cia. La varietat de vida en elnostre planeta – coneguda coma «Diversitat biològica o biodi-versitat» ens proveeix d'aliment,vestimenta, combustible, medi-cina i molt més.

Les Nacions Unides ha de-clarat el com l'Any Inter-nacional de la Diversitat Biolò-gica. Aquesta és una oportunitatper fer èmfasi de la importànciade la biodiversitat per al benes-tar humà, reflexionar sobre elsnostres èxits per salvaguardar-la i fomentar el redoblo delsnostres esforços per reduir lataxa de desaparició de la Diver-sitat Biològica. El lema del del

Dia Mundial del Medi Ambient(WED) que se ce lebra avui, de juny és Moltes espècies. Unplaneta. Un futur. El lema vol feruna crida a conservar la diver-sitat de vida del nostre planeta.Un món sense biodiversitat és unpanorama molt fosc. Milions depersones i milions d'espèciescomparteixen el mateix planeta,i només junts poden gaudir unfutur més segur i més pròsper.

En celebrar el WED, des deNacions Unides es vol posar èm-fasi en les accions que cadascunde nosaltres ha de prendre, iposar-nos a nosaltres mateixos latasca de preservar tota l'espècievivent en la terra.

Ruanda, amfitrió mundialRuanda un país de l'est d'Àfricaque està adoptant una transició

cap a una economia verda, és-l'amfitrió mundial del Dia Mun-dial del Medi Ambient . Lacombinació de la riquesa am-biental de Ruanda, incloent lesespècies rares i econòmicamentimportants com ara el goril·la demuntanya, aliat a les pioneres inoves polítiques verdes que elpaís està implementant, és unade les moltes raons del perquè elPNUMA va acceptar l'oferta deRuanda de ser l'amfitrió mundialdel .

Mentre el país enfronta moltsdesafiaments que abraça des dela recuperació de la pobresa, eldesenvolupament d'energia derecursos sostenibles fins a la de-gradació de terres, aquest paísanomenat «la terra dels milers demuntanyes» està desenvolupantestratègies cap al futur, incloent

el desenvolupament d'energiesrenovables com ara energia so-lar i la generació de biogas.

El país és internacionalmentreconegut per introduir iniciati-ves com la prohibició de borsesde plàstics, campanyes de nete-ges ambientals a nivell nacionali el desenvolupament d'un cor-redor de conservació per a xim-panzés.

Paul Kagame, president de laRepública de Ruanda explicaque «el medi ambient des de ladiversitat biològica del país finsal desenvolupament de nego-cis moderns i sostenibles, es tro-ba dins de la visió de futur de Ru-anda. Estem honrats d'actuarcom a amfitrió del Dia Mundialdel Medi Ambient en nom d'À-frica i de la comunitat interna-cional». Per la seva banda, Ac-

him Steiner, Director Executiudel PNUMA i Secretari GeneralAdjunt de l'ONU va indicar que:«El WED ha arribat a ser l'ex-pressió base del desig de la hu-manitat de realitzar un canviambiental positiu i significatiu.Ruanda és una nació africanaque malgrat els seus grans des-afiaments, aquesta enfortint lespossibles múltiples oportuni-tats de polítiques econòmiquesverdes».

«La unió de Ruanda i WED ésuna aliança inspiradora i con-vincent que totes les economies,riques i pobres de nord i sud te-nen oportunitats reals i tangiblesde seguir el camí del desenvo-lupament sostenible: qualsevolque s'orienti al desenvolupa-ment de nous negocis basats enl’ús intel·ligent dels recursos na-turals i a una tecnologia avan-çada neta i renovable», va afegir.

Les celebracions a Kigali esbasen en esdeveniments ques’aniran repetint a tot el móndurant el de juny amb unagran varietat d'activitats: des deplantació d'arbres a escoles finsa neteja comunitària, deixar d'u-sar carros per alguns dies, com-petències fotogràfiques sobrebiodiversitat, viatges per obser-var aus, iniciatives per a netejade parcs, exhibicions, peticionsecològiques, campanyes a ni-vell nacional etc.

InternetLa pàgina d'Internet del WED volinspirar i informar molta gent através de la interactivitat, oferintsuggeriments, informació i es-tadística en biodiversitat, unaplataforma on la gent de tot-hom pugui registrar les sevesactivitats, campanyes de xarxessocials i competències, per acon-seguir així que ciutadans decada continent se sumin aaquesta celebració. Tots els in-teressats que ho vulguin podenorganitzar esdeveniments i re-gistrar-los en la pàgina d'Inter-net.

GIRONA | DdG

3Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

�PUBLICITAT

MEDI AMBIENT

«Moltes espècies. Un planeta. Un futur» és el lema del Dia Mundial del Medi Ambient

Amb aquesta reflexió és vol fer una crida a conservar la diversitat de vida a la Terra. Ruanda és el país amfitrió �

Un altre dels dissenys del cartell. Un dels cartells del Dia Mundial.

Planificaciaó territorial, informes ambientals,llicències ambientals, participació ciutadana

Plaça Sant Pere, 20 baixos / 17007 Girona

Tels. 972 426 342 / Fax 972 426 343 / a/e:deplan.gi@deplan.es

www.deplan.cat

Sant Daniel, Campdorà irodalies de Font de la Pól-vora, estem continuant lestasques que vam iniciar fa

uns 6 anys, per mantenir el mosaicagroforestal, tot prioritzant la gestióal manteniment de les zones obertes.Aquesta gestió serveix per preservarun paisatge valuós i singular de lavall, alhora que incrementar la biodi-versitat i lluitar de forma natural ipoc costosa contra els potencials in-cendis forestals. Actualment ja tenimmés de 10 convenis de custòdia delterritori, amb propietaris de finquesagrícoles i forestals de la vall.

Pel que fa a les Hortes de SantaEugènia, estem treballant per anarimplantant el Pla Especial i per acrear noves hortes de lloguer públi-ques. Enguany comptarem amb qua-si un centenar més d'hortes de

lloguer, al sector del Parador del Gü-ell, i així «eixugar» la llista d'esperade persones que ens han sol·licitatun hort.

També estem arribant a acordsamb altres entitats, per gestionar leshortes: Amb el Consorci AlbaTer perla gestió de les zones humides a tra-vés del Projecte Life, amb el ConsorciVies Verdes per a la millora del car-ril-bici, tanques i ferm del camí prin-cipal, i, sobretot, amb l'associació re-centment creada d'usuaris de lesHortes, amb la qual hem arribat a unacord perquè ells gestionin el con-junt d'hortes municipals de lloguer iaixí agilitzar i optimitzar aquestagestió.

A les Pedreres estem treballant,gràcies als ajuts dels plans estatals,per a la millora de l'entorn, adequa-ció de l'Anella verda al seu pas peraquest turó, i en la neteja d'aboca-ments puntuals. Tanmateix, ara tocafer un gran avenç en la redacció delPla Especial, el qual començarà elspropers mesos i ajudarà a proposarl'ordenació final del seu conjunt,molt necessari. La posterior execuciód'aquest Pla permetrà descobrir unamuntanya molt singular, esplèndida iamb un entorn natural i unes pan-oràmiques extraordinàries.

A

LES HORTES: UN GRAN CANVI AMB EL PLA D’EXECUCIÓESPECIAL. EL PROPER PAS, SERÀ A LES PEDRERES

MEDI AMBIENT

REGIDOR DELEGAT DE MEDI NATURAL DE L’AJUNTAMENTDE GIRONA

Ponç Feliu Latorre

S’està treballant per crear noves hortes de lloguer públiques a Santa Eugènia.

MARC MARTÍ

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT4

El ple de Girona va assumir uncompromís local de reducció delcanvi climàtic. L’any s’hauràd’haver reduït les emissions con-taminants d’efecte hivernacle un respecte de les que hi havial’any .

Per fer-ho possible, el regidor deMedi Ambient i Sostenibilitat, En-ric Pardo, ha explicat que, a questany, i coincidint amb el Dia Mun-dial del Medi Ambient, «hem po-sat en marxa un projecte europeuper combatre el canvi climàtic. Ésel projecte Life LAKS (Local Ac-countability for Kyoto Goals).

Segons Pardo, aquest projecteté dos objectius: «un dels quals ésun pla d'acció per reduir les emis-sions de gasos amb efecte d’hi-vernacle (GEH). L’altre objectiu éspromou re accions per adaptar-nos al canvi climàtic que ja és in-evitable que arribi».

En aquests moments hi ha unsistema de comptabilitat per pa-ïsos sorgit del protocol de Kyoto ique controla exactament el ques'ha de reduir. El problema –se-gons Pardo– «és que s'estan as-sumint compromisos de reduccióa escala local, però no hi ha un sis-tema per comptar les emissions.En el cas de Girona: els cotxes quecirculen per l'autopista AP-, s'hande comptar o no s'han de comp-tar? A Girona no tenim emissionsindustrials, però bona part delque fan aquestes indústries queestan arreu del territori es consu-meixen a Girona, i per tant, nos-altres sí que, d'alguna manera,estem provocant emissions in-dustrials. Hi ha molts dubtes me-todològics de com s'ha de comp-tar tot això quan baixes a l'escalalocal».

Així, l’objectiu d'aquest sistemaeuropeu «és establir un sistema decomptabilitat a escala local. Enaquest projecte europeu hi es-tem quatre ciutats: Girona, ReggioEmi lia, Pàdova i Bydgoszcz (Po-lònia). Totes quatre elaboren el seu

pla d'ac ció per establir un sistemaigual per a totes. El que l'interes-sa a la Unió Europea és tenir unmodel que els serveixi per a la res-ta de ciutats d'Europa».

El regidor de Medi Ambient iSostenibilitat continua explicantque «el que ens exigeix la Unió Eu-ropea és que les quatre ciutats de-terminin el mateix objectiu, queés que el hi hagi una reduc-ció d'emissions que sigui un de les que tenien el . Cal quecomptem les emissions: les que te-nim ara, les que teníem al ireduir-les un . Llavors dona-rà el nombre d'emissions quehem de tenir el ».

Dividir per sectors El pla es dividirà en sectors per re-duir consums elèctrics, de gas, decarburants, etc. i en cadascund'a quests camps s’establiran ob-jectius any a any per veure si es vapel bon camí.

Pardo indica que «més enllàd'aquest objectiu polític –que nos-altres ja el vàrem aprovar en el plede d'octubre del – el queEuropa ens demana és que hihagi un sistema que permeti quela ciutadania conegui el pla i quepugui demanar comptes de sis'està complint o no. Això ho fa-rem a tra vés del Consell de Sos-tenibilitat». En relació amb aquestConsell, el regidor ha assenyalatque «ara l’hem obert i qualsevolentitat de la ciutat hi pot partici-par. I que, cada any coincidintamb el de juny, l'Ajuntament pu-gui rendir comptes davant de laciutadania sobre aquest te -ma». L’Ajuntament de Girona s’havolgut avançar al pla i ja ha ence-tat un seguit d’accions dins d’a-questa legislatura per frenar les se-ves emissions en quatre camps.

Eficiència energètica. En efi-ciència energètica s’han sectorit-zat les calefaccions de les escoles«i també s'han invertit molts de di-ners a millorar els tancamentsamb vidres i finestresque milloren

l'aïllament dels centres escolars.S’han reformat les climatitzacionsdels centres cívics. Pel que fa alssemàfors, s’han canviat totes lesbombetes per noves lampadesde LED, que impliquen un estal-vi del . I gairebé tot l'enllu-menat públic ja funciona amblampades de baix consum».

Energies renovables. A les es-

coles, i segons indica el regidor deMedi Ambient i Sostenibilitat «es-tem canviant les calderes de gasoilper calderes de biomassa queaprofiten els residus forestals deles Gavarres. Això ens ha permèsreduir el cost econòmic a unatercera part del que era el gasoil ila totalitat d’emissions de gasosd’efecte hivernacle».

Energia solar. Pardo afegeixque «en tres anys hem instal·latenergia solar en totes les ins-tal·lacions esportives que gastenaigua calenta excepte el pavelló deSanta Eugènia, en què ja està enprojecte». Girona també té un plaper desenvolupar l’energia foto-voltaica, per fer electricitat a par-tir del sol. «Tenim comptabilitza-des totes les teulades que tenensol, la seva superfície i quantapotència podrien tenir. Ara trau-rem un concurs per lots perquèentitats privades puguin fer la in-versió en forma d'energia foto-voltaica. Seria un sistema de con-cessió molt senzill similar al d'unaparcament subterrani. Les em-preses fan una oferta i se'ls dónauna concessió, el privat recuperala inversió en uns anys i després lainstal·lació passa a ser de l'Ajun-tament. Tot això estarà a punt alllarg d'aquest any».

Emissions que provenen de laproducció de residus. «Tots els re-sidus que es llencen a un aboca-dor produeixen emissions. Pertant, reduirem al màxim les apor-tacions a abocador maximitzant elreciclatge i conscienciant de laimportància de reduir residus.Amb això estem bastant satisfets.L'any quan vam començar, aGirona es produien , quilos debrossa per habitant i dia, i arahem passat de , quilos a ,quilos per habitant i dia. En aquestmoment som una de les ciutatscatalanes que menys residus pro-dueix per càpita».

Amb el reciclatge Girona ha a -vançat: «Hem passat del queestaven al , a ara, que estem aun ,. Això ens ha permèsque ja pràcticament no hem deportar residus a l'abocador. Fi-nal ment, el regidor de Medi Am-bient i Sostenibilitat assegura que«totes aquestes accions ens per-meten avançar perquè com que lareferencia és situar les emissionsen un de l’any , encara te-nim molt de camí per fer».

GIRONA| JOSEP M. BARTOMEU

5Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

PUBLICITAT

Plaques solars al Pavelló d’esports de Palau.

MEDI AMBIENT

Girona participa en un projecte de la UE per pal·liar el canvi climàtic

Sorgit del protocol de Kyoto, també en formen part les ciutats de Reggio Emilia, Pàdova i Bydgoszcz (Polònia)�

Caldera de biomassa a l’Escola Santa Eugènia.

MEDI AMBIENT

Les emissions de gasos d'efectehivernacle (GEI) han disminuïtun , per cent el respecte al'any anterior, a causa especial-ment a la caiguda dels nivells del'activitat socioeconòmica i a lesmillores en l'índex d'intensitat en-ergètica primària.

Així ho ha informa el Ministe-ri de Medi Ambient i Medi Rural iMarí en donar a conèixer l'Avançde l'Estimació d'Emissions GEI. La reducció ha estat qualifi-cada de «molt significativa» per lasecretària d'Estat de Canvi Cli-màtic, Teresa Ribera, que ha des-tacat que significa tornar als valorsde (,).

En valors absoluts, les emis-sions es van situar en , milionsde tones enfront dels , milionsinventariats el . Això suposaun increment sobre l'any base delProtocol de Kyoto () del ,

per cent. Per grups, les principalscaigudes s'han registrat en els pro-cessos industrials sense combus-tió (-,); en la combustió en laproducció i transformació d'ener-gia (-,); en la combustió in-dustrial (-,) i en el transport percarretera (-,).

De totes aquestes caigudes, lasecretària d'Estat de Canvi Cli-màtic ha qualificat com «molt sig-nificativa» la registrada en els pro-cessos industrials que estan rela-cionades amb la construcció, enl'energia i en el transport per car-retera.

Encara que s'observa un canvisubstancial en el perfil energètic,és difícil pensar, ha afegit, que la in-tensitat d'aquest descens puguimantenir-se en el temps. Entreels que han experimentat un aug-ment està el grup de dissolvents ialtres productes (amb més del,), a causa, entre d'altres,

d’un canvi en la comptabilitat delsmaterials, ja que en anys ante-riors no es computaven, per ex-emple totes les classes d'envasa-ments i la distribució de l'anestè-sia. També ha registrat un incre-ment el grup de tractament i eli-minació de residus (més del ,).

Aquesta tendència a l'alça estàdeterminada principalment, i se-gons Medi Ambient, per l'evolucióestimada en l'increment de lesquantitats de residus tractats enabocadors a mesura que milloral'aixecament d'informació de baseen aquest sector.

Un altre factor que contribueix,encara que en menys grau a aques-ta evolució a l'alça, és l'augmentprevist del volum d'aigües residu-als domèstiques a tractar, aug-ment que es deu, per la seva ban-da, a l'increment de la poblacióequivalent.

Pel que fa a la distribució de les

emissions (GEI) per grups, el encapçala la llista Transport percarretera (,); Combustió en laproducció i transformació d'ener-gia (,); Combustió industrial(,); Agricultura (,); Com-bustió no industrial (,); Altres

maneres de transport (,); Pro-cessos industrials sense combus-tió (,); Tractament i eliminacióde residus (,); ús de dissolventsi altres productes (,) i extrac-ció i distribució de combustiblesfòssils (,).

MADRID| EFE/DdG

Les emissions de gasosd’efecte hivernacle handisminuït un 8,2 per cent

Teresa Ribera, secretària d’Estat pel Canvi Climàtic.

Segons el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí s’haproduït aquesta millora el 2009 comparant-ho amb l’any anterior�

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT6

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

– SERVEI DE CONTENIDORS COMPACTADORSI AUTOCOMPACTADORS I RECOLLIDADE DEIXALLES INDUSTRIALS.

– Recuperació de paper, ferralla i metalls.– Servei de destrucció i trituració d’arxiusper a empreses i centres oficials.

Empresa autoritzada per l’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYACodi gestor: E-181-96Codi transport: T-437

MAGATZEM I OFICINA:Av. de França, 155 - 157 • Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER (Girona)

7Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

�PUBLICITAT

MEDI AMBIENT

C/ Riera de Mus, 1A - 17003 GIRONA · Tel. 972 21 32 62 · Fax 972 21 35 73www.girones.cat/mediambient a/e: medi.ambient@girones.cat

Ambientalització de festes popularsAlgunes actuacions d'ambientalització inclouen l'ús de vaixella compostable i/o reutilitzable durant els àpats populars, així com la col·loca-ció de contenidors extra de recollida selectiva i la instal·lació de material informatiu per a les persones que hi assisteixen.

Compostatge casolàEn total al Gironès ja comptem amb quasi 700 compostaires que es gestionen els seus propis residus orgànics (restes de la cuina, del jardí ide l'hort) a través d'un compostador.

Els comerços «Triem menys residus»41 establiments comercials de tretze municipis dela comarca estan adherits a la campanya «Triemmenys residus», a través de la qual es promouenuns hàbits de compra sostenibles entre la ciuta-dania. Enguany es distribueixen unes bosses reu-tilitzables a través d'aquests establiments perinformar i sensibilitzar la ciutadania sobre la pre-venció de residus i la compra responsable.Programa d'Educació Ambiental per al

Desenvolupament SostenibleAquest curs, el programa d’educació ambiental del ConsellComarcal del Gironès passa a anomenar-se Programa d’E-ducació per al Desenvolupament Sostenible, ja que, abanda d’oferir activitats per conèixer els espais naturals dela comarca, també comprèn tallers que abasten els princi-pals temes que tenen trans cendència en la qualitat delmedi ambient.

Guies de bones pràctiques ambientals per a l'hostaleriai l'oficinaS’han editat dues guies de bo nes pràc-tiques ambientals, una per a restau-rants, i l’altra per a les oficines, ambun recull de consells centrats en cincgrans àrees temàtiques com són els re- sidus, l’aigua, l’energia, la mo bilitat ila compra verda. L'ob jectiu d'aquestesguies és el de promoure entre aquestssectors un seguit d'accions que els per-meti evitar o mi ni mitzar problemesambientals de ri vats de la seva activi-tat laboral diària.

Recollida selectiva dels olis vegetalsdomèsticsS'han distribuït garrafes per facilitar la re-collida i separació de l'oli vegetal usat acasa. D'aquesta manera es pretén engres-car la ciutadania que col·labori en la sevarecollida selectiva i posteriorment el portifins a la deixalleria o fins al contenidor es-pecial instal·lat al carrer (només en algunsmunicipis). Gràcies a les noves tecnologieses podrà transformar aquest oli vegetalusat en un combustible biològic, que con-tribuirà a reduir la contaminació atmosfè-rica i el consum de combustibles fòssils.

Servei de deixalleria mòbilLa deixalleria mòbil és un vehicle destinat a reco-llir els residus especials d'origen domèstic, és a dir,aquells residus que per la seva toxicitat o perillosi-tat no s'han de llençar mai a la bossa d'escombra-ries, ja que comporten un greu impacte ambiental.Aquest servei ens permet gestionar els nostres re-sidus sense haver de desplaçar-nos, ja que com-plementa el servei de deixalleria fixa. El servei dedeixalleria mòbil està disponible als següents mu-nicipis: Bescanó, Flaçà, Fornells de la Selva, Llagos-tera, Quart, Salt i Sant Martí Vell. Truqueu al vostreajuntament o al Consell Comarcal per consultar elshoraris al vostre municipi.

EL CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS,AMB ELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA

Serveis i campanyes de sensibilització ambiental

Què és biodiversitat? La bio-diversitat (diversitat biològica) re-flecteix el número, la varietat i lavariabilitat dels organismes vius icom la diversitat canvia d'un lloca un altre amb el pas del temps. Labiodiversitat inclou diversitat dinsde les espècies (diversitat genèti-ca), entre espècies (diversitat d'es-pècies), i entre ecosistemes (di-versitat d'ecosistemes).

On està la biodiversitat? Lavida, i per tant la biodiversitat,està a tot arreu de la superfície dela terra i en cada gota dels cossosd'aigua. L'aspecte més conegutés la classificació dels animals iplantes en espècie.

Quina relació existeix entrebiodiversitat i serveis dels eco-sistemes? Els serveis dels ecosis-temes són els beneficis que les per-sones obtenen dels ecosistemes.La biodiversitat desenvolupa unpaper important en el funciona-ment dels ecosistemes i en elsserveis que proporcionen. La pèr-dua local d'una espècie essencialpot alterar els serveis de l'ecosis-tema durant molt temps. Els can-vis en les interaccions entre espè-cies pot tenir efectes negatius so-bre els processos dels ecosiste-mes.

Per què preocupa la pèrdua debiodiversitat? Perquè és impres-cindible per als beneficis que elsecosistemes proporcionen a l'ho-me i per tant per al benestar humà.

La pèrdua de biodiversitat exerceixefectes negatius, tant directes comindirectes sobre diversos aspectes:

Seguretat alimentària: L'exis-tència de biodiversitat constitueixamb freqüència una xarxa de se-guretat que incrementa la segure-tat alimentària i la capacitat d'a-daptació d'algunes comunitats lo-cals a pertorbacions externes tanteconòmiques com ecològiques.

Salut: portar una dieta equili-brada depèn de la disponibilitatd'una àmplia varietat d'aliments,cosa que, per la seva banda, depènde la conservació de la biodiver-sitat.

Aigua neta: la pèrdua contínuadel bosc i la destrucció de les con-ques hidrològiques redueix la qua-litat i la quantitat d'aigua disponi-ble per a ús domèstic i agrícola.

Com es distribueix geogràfi-cament els efectes de la pèrduade biodiversitat? Els canvis enels ecosistemes estan perjudicantbona part dels més pobres delmón, que són els menys capaçosd'adaptar-se als esmentats canvisi que veuen fins i tot incrementa-da la seva pobresa en tenir poquespossibilitats de poder utilitzar sub-stituts o alternatives. Per exemple,els pagesos pobres no poden per-metre's, generalment, substituirels serveis que abans proporcio-nava la biodiversitat per tècni-ques modernes. La gent pobra hadeixat de manera desmesuradade tenir accés als productes bio-

lògics i als serveis dels ecosistemesa mesura que ha augmentat lademanda d'aquests. El canvi en lapropietat dels recursos dels eco-sistemes sol deixar fora les comu-nitats locals i els productes resul-tants de l'explotació no es destinenal mercat local.

Quines són les tendències ac-tuals de la biodiversitat? En totsels aspectes de la biodiversitat, elritme actual de canvi i extinció éscentenars de vegades superior alregistrat amb anterioritat des quese’n té constància, i no hi ha indi-cis que l'esmentat ritme vagi a re-duir-se. Pràcticament tots els eco-sistemes de la Terra han patittransformacions radicals per l'ac-ció de l'home. L'extinció d'espèciesforma part del curs natural de lahistòria de la Terra.

No obstant això, en els últimscent anys, l'home ha provocat unataxa d'extinció almenys vega-des superior a la natural. El ritmeactual d'extinció supera àmplia-ment al d'aparició de noves espè-cies, cosa que es tradueix en unapèrdua neta de biodiversitat.

Quins factors condueixen a lapèrdua de biodiversitat? Algunsdels factors inclouen el canvi d'úsde la terra, el canvi climàtic, les es-pècies invasores, la sobreexplota-ció, la contaminació, l'evolució dela població humana, les rendes iestils de vida.Els canvis de la bio-diversitat es produeixen per lacombinació d'aquests factors que

operen amb el pas del temps, a di-ferents escales, i amb tendència aampliar-se entre ells. Per exemple,la combinació de factors coml'augment tant de la població comde la renda i els avenços tecnolò-gics pot conduir al canvi climàtic.

Històricament, l'hàbitat i elcanvi de l'ús de la terra exerceixenel major impacte sobre la biodi-versitat en els ecositemes, peròes projecta que el canvi climàtic ila contaminació incrementaranels efectes en molts aspectes de labiodiversitat. La sobreexplotació iles espècies invasores són tambépart dels principals factors en elscanvis de la biodiversitat.

Com afecta el canvi climàtic labiodiversitat? Els canvis en el cli-ma previstos per a podrienportar a l'extinció de moltes espè-cies que viuen en determinadeszones geogràfiques de reduïdamida. Per a finals d'aquest segle, éspossible que el canvi climàtic iles seves conseqüències es con-verteixin en el principal generadordirecte de la pèrdua global de bio-diversitat.

Com podria evolucionar labiodiversitat segons els diferentsescenaris possibles? L'Avaluaciód'Ecosistemes del Mil·lenni vadesenvolupar quatre possibles es-cenaris per explorar el futur de labiodiversitat i de l'ésser humà finsal i fins i tot més enllà d'a-questa data. Aquests diferents es-cenaris estan basats en l'incre-

ment de la globalització o una regionalització creixent, i en for-mes reactives o proactives d'en-frontar-se als problemes ambien-tals.

En els quatre escenaris, les ter-res agriculturals s’expandiran i lacobertura forestal es reduirà, es-pecialment en països en desen-volupament. Això comportarà unareducció de la biodiversitat enl’àmbit local i global, a causa de lapèrdua d'hàbitats.

Quines mesures es podenadoptar per conservar la biodi-versitat? Els espais protegits sónun aspecte clau dels programes deconservació, especialment per alshàbitats vulnerables. Els incentiuseconòmics que fomenten la con-servació i l'ús sostenible de la bio-diversitat semblen força prome-tedors.

Els pagaments directes als pro-pietaris locals, per exemple, perquèmantinguin boscos en les seves ter-res, poden ajudar a conservar labiodiversitat, encara que reque-reixin compromisos financersconstants i en ocasions generinconflictes. La prevenció i la inter-venció s'han revelat com els mètodes més eficaços i rendiblesper contrarestar les espècies in-vasores.

L'educació i les campanyes di-vulgatives contribueixen a posar lainformació i les conclusions cien-tífiques a l'abast de la societat enel seu conjunt.

GIRONA | DdG

Estat de la biodiversitat del PlanetaAprofitant la celebració del Dia Mundial, el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA)ha fet públic el resum i les conclusions de l’informede l'Avaluació d'Ecosistemes del Mil·lenni

MEDI AMBIENT

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT8

Gestió integral del cicle del'aigua en la indústria.

AIGUA: Disseny i construc-ció de Depuradores "Clausen mà" per a la indústria.

RESIDUS: Trasformem elsresidus i purins en energiaverda: BIOGÀS

www.edepura.comTel. 972 27 64 53

gestió integral de residustècniques i recuperacions del gironès, s.l.

Pol. Ind. c/ Ter, s/n - 17460 Celrà (Girona)Tel. 972 49 41 30 - Fax 972 49 41 23

info@tirgi.com - www.tirgi.com

9Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

�PUBLICITAT

MEDI AMBIENT

Respira.cat és una xarxa socialde persones implicades en la llui-ta contra el canvi climàtic. Enaquest espai podràs compartirexperiències, buscar informació,escoltar diferents opinions i so-bretot participar!

A respira.cat hi trobaràs notí-cies d’última hora per estar infor-mat sobre les novetats del clima,les polítiques impulsades i les ac-cions realitzades per combatre elcanvi climàtic. Podràs consultar larespipèdia, on trobaràs consells ibones pràctiques ambientals perevitar el canvi climàtic. Tu tambéhi pots aportar les teves idees pera una bona gestió dels residus, es-talvi d’aigua, eficiència energètica,energies renovables, mobilitat,etc.

En el bloc podràs veure les opi-nions de diferents especialistesque estan treballant pel clima,valorar-les i aportar els teus co-mentaris per crear debat. A laxarxa Respira hi participen ex-perts del clima, polítics compro-mesos, tècnics que busquen so-lucions, empresaris que apliquenaccions i persones que actuenamb responsabilitat.

La xarxa respira.cat va crei-xent cada dia amb persones comtu. El clima ha tingut variacions alllarg de la història, però aquesta ésla primera vegada que la tempe-ratura augmenta degut a l’activi-tat humana. La comunitat cientí-fica ha confirmat que el canvi cli-màtic és una realitat i que influ-enciarà sobre la vida arreu delplaneta. És urgent actuar ara per-què les actuacions que engeguemavui tinguin un resultat el dia dedemà. Ens hem de posar a treba-llar plegats a nivell social, econò-mic i polític, i adaptar-nos a lanova situació.

La UELa Unió Europea ha adquirit uncompromís unilateral de reduir enun les emissions de gasos d’e-fecte hivernacle l’any res-pecte al seu nivell de l’any , dereduir el consum energètic en un

a l’horitzó del mateix any i defer que l’ús d’energies renovablesarribi al aquell mateix any.

A la demarcació de Girona, ens locals s’han adherit al Mani-fest dels municipis gironins con-tra el canvi climàtic (Lloret deMar, ) amb el qual es com-prometen, entre d’altres, a reduirles emissions de gasos d’efectehivernacle, prioritzar les accionsque tinguin com a objectiu redu-ir el canvi climàtic i sensibilitzar elsciutadans perquè es mobilitzin iparticipin a afrontar conjunta-ment el canvi climàtic.

Aquest és el primer pas dut aterme a la província de Gironaamb l’objectiu d’assolir un Plad’Acció que determini compro-misos concrets de lluita contra elcanvi climàtic.

També són moltes les empresesque han començat la realitzaciód’auditories energètiques per sermés eficients i instal·lar energiesrenovables.

I són molts els ciutadans que jahan iniciat actuacions com agafarla bici en comptes del cotxe, anara comprar amb el cabàs o separarels residus amb l’objecte d’evitarel canvi climàtic.

Pots formar part de la xarxarespira.cat com a empresa, ciu-tadà o administració i comparti-ràs experiència, innovació, recer-ca i difusió dels projectes comunspel clima. La xarxa respira.catt’ajudarà a afrontar els nous tempsde lluita contra el canvi climàtic.

GIRONA | DdG

Els aliments ecològics hauran de dur lanova etiqueta de la UE a partir del juliol

Pels productes elaborats respectuosament amb el medi ambient �

Els consumidors europeus volencada vegada més productes eco-lògics. Segons dades de la UE,s'estima que aquest mercat creix aun ritme anual d'entre un i un.

Conscients d'això, la ComissióEuropea (CE) ha donat a conèixerla nova etiqueta que serà obliga-tòria a partir de juliol en els ali-ments produïts a la UE de mane-ra respectuosa amb el medi am-bient. Fins ara, adjuntar una eti-queta que assenyalés aquesta pro-cedència era una mesura volun-tària.

El nou logotip, anomenat «eu-rofulla», consisteix en una etique-ta verda amb les estrelles blanquesde la UE, repartides en forma defull d'arbre. Els consumidors po-dran reconèixer així millor els pro-ductes ecològics fets als païsosmembres sense necessitat de lo-gotips específics de cada país.

Al costat de l'etiqueta es podrancol·locar altres distintius de ca-ràcter privat, regional o nacional.Els productes hauran de portar elnom de l'últim operador que l’hagestionat, ja sigui el productor, eltransformador o el venedor, així

com el nom i el codi de l'organis-me d'inspecció.

Evitar confusionsUn dels objectius del nou etique-tatge és evitar la confusió entre elsconsumidors. Els productes queno s'elaborin d'acord a les normesecològiques ja no podran utilitzarqualsevol terme del tipus ecològic,bio, eco, etc., inclòs l'ús d'aquests

apel·latius en marques registrades,o la seva aparició en l'etiquetatgeo en la publicitat. Un producteamb aquesta nova etiqueta hauràde garantir que, com a mínim, un dels seus ingredients s'hanelaborat de manera ecològica; quecompleix amb les normes del plad'inspecció oficial; que prové demanera directa del productor o del

transformador en un envàs sege-llat; que no conté organismes mo-dificats genèticament (OMG) amenys que aquests s'hagin incor-porat al producte de manera no in-tencionada i que la seva proporcióen l'ingredient sigui menor del,; i que identifica el productor,el transformador o el venedor i l'or-ganisme d'inspecció.

Als operadors que no complei-xin amb tots els requisits se'ls po-drà retirar la seva certificació eco-lògica. L'etiqueta haurà d'indicarel lloc en el qual s’han produït lesmatèries primeres agrícoles ( o elnom del país, dins o fora de la UE,on el producte o els seus ingre-dients es van cultivar).

Els productes ecològics de ter-cers països no tindran obligació deportar aquesta etiqueta, però laseva distribució al mercat comúeuropeu només estarà permesa sis'han elaborat i controlat en con-dicions similars a les de la UE. LaCE i els Estats membres autorit-zaran i seguiran els organismes decontrol que treballen en tercers pa-ïsos. Segons els responsables de laUE, l'agricultura ecològica pro-porciona aliments frescos, gusto-sos i autèntics.

BARCELONA | EFE/DdG

MEDI AMBIENT

L’«eurofulla».

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT10

Una xarxa social per lluitarcontra el canvi climàtic

Respira.cat és un espai per participar,compartir experiències i buscar informació�

Respira.cat a Temps de Flors.

PUBLIREPORTATGE

El paisatge està canviant de forma radical. El que podia semblar inal-terable està en permanent estat de transformació, i cal conservaraquells paratges que ens són familiars, valuosos i/o singulars. Per això,la gestió del paisatge és una necessitat el treball conjunt de tots elsagents de la població.El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, reiterant així el seu paper di-namitzador i conciliador a la comarca, ha liderat el procés de redaccióde la Carta de Paisatge de l’Alt Empordà i el compromís ferm d’inte-grar els principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics enmatèria de paisatge en tots els seus àmbits competencials. La Carta del Paisatge de l’Alt Empordà, aprovada recentment, és ungran projecte a nivell comarcal que vol aconseguir compromisos realsde preservació i ordenació dels paisatges de la comarca, nascuts deltreball i participació de tots els agents socials, econòmics i ciutadansimplicats. Esdevé el full de ruta on apareixen les accions que cal dur aterme en els propers anys per tal de protegir, ordenar i gestionar el paisatge de l’Alt Empordà. Per aconseguir-ho,s’ha definit un programa de gestió del paisatge, el qual comprèn i desenvolupa els 51 compromisos pactats al llarg delprocés de participació, dividits en sis grans blocs; 1.- Crear una infraestructura territorial formada per una xarxa de camins i miradors per afavorir el coneixement, la interpretació igaudir del paisatge.2.- Dissenyar i aplicar un programa d’educació i sensibilització en paisatge, dirigit a les escoles i a la població en general.3.- Potenciar els valors del paisatge com a factors de desenvolupament econòmic harmònic i competitiu.4.- Promoure l’adopció de criteris paisatgístics en els instruments de planejament i la pràctica urbanística municipal com a estratègia demillora de la qualitat de vida.5.- Impulsar projectes exemplars d’ordenació, restauració i millora paisatgística.6.- Crear l’oficina comarcal del paisatge de l’Alt Empordà com instrument per a la implementació i el seguiment de la carta de paisatge.La progressiva implementació d’aquests acords adquirits serà el veritable punt de partida del camí per seguir treballant per preservar, or-denar i gestionar els paisatges. Amb aquesta voluntat, el primer compromís del Consell Comarcal de l’Alt Empordà s’ha assolit amb lacreació de la xarxa de miradors de paisatge

Trobareu més informació a www.paisatge-altemporda.org.

«Els espais no són únicament realitats presents, sinó que són també, i engran mesura, supervivències del passat». Ferdinand Braudel

� Expropiacions i valoracions� Plans Tècnics de Gestió Forestal� Estudis ambientals i paisatgístics� Projectes hidràulics i d’inundació� Projectes constructius� Subvencions i legalitzacions

C/ Ramon Martí, 49 - 08510 Roda de Ter - Tel. 93 854 11 69 - Fax. 93 850 04 78e-mail: joangirbau@telefonica.net www.girbauconsulting.com 22

any

s d’e

xper

iènc

ia.

11Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010

�PUBLICITAT

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

DISSABTE, 5 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona PUBLICITAT�12