Upload
maria-josep-camarena
View
223
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Text expositiu
Citation preview
TREBALL: LA RUTA DE L'AIGUA
EXPOSICIÓ :PLANTES I ANIMALSEXPOSICIÓ :PLANTES I ANIMALSDEL NOSTRE ENTORNDEL NOSTRE ENTORN
QUE ÉS?
Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges toves I de poca alçada que desapareix al final de la temporada de creiximent .
Hi ha molts arbustos:el romer ,el roser,l'esparrec,la ginesta.
L'arbust te la tija llenyosa I molt ramificada ,i no te tronc
L'ARBRE
Un arbre és una planta capaç de créixer més de cinc metres d'altura. Te tronc, branques , rames, fulles, flors i fruits.
Feu doble clic per afegir un objecte Feu doble clic per afegir un objecte
REPRODUCCIÓFeu doble clic per afegir un objecte Els arbres es
reprodueixen per llavors, però sobretot per esqueixos.
l`ametller La fusta és utilitzada
per fer mobles Floreix durant els
mesos de febrer i març El seu fruit és l'ametlaamb ella fem torrons,
pastissos, oli
. Els conills són
animals vertebrats es a dir tenen columna vertebral un grup de mamífers,
són vivipars es a dir naixen del ventre de la
mare
El cos està dividit en 2 parts: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cap hi té els ulls, la boca i les urpes (pedipalps) acabades en pinça. Té un parell d'ulls situats al mig del cap i dos parells més d'ulls laterals a cada costat.Té quatre parells de potes.La cua és més llarga que el cos i al final hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí.
ESCORPÍ S'alimenta d'insectes.
L'escorpí és ovipar i neixen moltes cries (entre 30 i 60). Viu en zones seques i molt assolellades
Durant el dia està amagat sota les pedres i de nit surt a caçar.
La picada de l'escorpí groc és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones.
COM ES ?
És el més gros de tots els llangardaixos d'Europa.
Pot arribar a fer fins a 80-90 cm de llargada, des del cap fins a la cua; però en general fa 50-60 cm.
El cap és gran, amb el morro arredonit. La cua és llarga i forta, acabada en punta. Les potes són gruixudes i els dits tenen ungles punxegudes.
Tot el cos està recobert d'escates. És de color verd, o gris o marronós, amb una retícula de color negre. La panxa és verda grogosa.
COSTUMS
En cas de perill deixa anar la cua, la qual torna a créixer uns 2 mm cada dia fins a regenerar-se del tot
On viu Viu en terres seques,
amb poca vegetació, als camps de conreu o en zones de bosc obert. S'amaga sota els matolls, entre les pedres o en caus.
És molt ràpid Durant els mesos
freds hiverna si les temperatures són baixes.
Com es ? Animal amfibi de cos
verdos ,amb quatre potes ,les dues de darrere mes grans i fortes per a poder botar.Te els ulls que sobrixen i una llengua llarga .
reproduccio A inicis de la primavera
s’aparella i la femella pon els ous (entre 5.000 i 10.000) cap a l'abril.
Els cap-grossos neixen a finals de juny i durant l'estiu.
habitat
Viu en basses naturals i en zones d'aigües lentes com petits torrents, rieres i rius. També en basses fetes per l'home i en canals de regadiu.
Descripció La formiga es un
insecte invertebrat , te sis potes. Son petites des de 2 mil·límetres fins 1,5 centímetres ..Hi ha mes de 12.000 especies de formigues
Alimentació Alimentació: Hi ha
formigues vegetarianes que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i de llavors.
També hi ha formigues que mengen restes d'animals morts
Reproducció
La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos etapes fins convertir-se en formiga
L'abella Té el cos recobert
de pèls, té 6 potes, un agulló i mesura uns 2 cm.
Com tots els insectes té el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
Té ales per volar.
On viu l'abella Viuen en el rusc.On les abelles obreres
fan mel Les abelles porten
el pol·len de les flors que és de color groc i el porten a les potes.
Amb aquest pol·len fan la mel
REPRODUCCIO
La reina que és l'única femella fèrtil, pon fins a 30.000 ous en l d'uns naixeran abellots i d'altres naixeran abelles obreres.
Descripció
Descripció: Es vertebrat i es de la
familia de les aus Ocell rapinyaire nocturn
d'uns 34 cm de llarg, de plomatge marronós, amb la cara i el pit blancs.
La cara té forma de cor, amb uns grans ulls negres.
Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes amb les que captura les preses.
Reproducció Reproducció:
No fa niu; aprofita un forat en un edifici o en arbre.
La femella pon els ous i son de color blanc i els incuba durant uns 33 dies.
Els pollets neixen recobert d'un plomissol blanc. Comencen a volar entre els 2-3 mesos.
LES PARTS!!
Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales trasparent, 2 antenes i ulls compostos a la part superior del cap.
LA REPRODUCCIÓ
La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.
QUE SABEM!!!! Els adults es
mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.
QUE SABEM !!!!
Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals.
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
D'ON VE ?
La sargantana ,es troba per tota la zona del Mediterrani , a les illes Balears hi ha per tot arreu.
DESCRIPCIÓ
La sargantana es un animal vertebrat sargantana es dels rèptils.Te el cos cobert d'escates fixes.El mascle té la cua més ampla i llarga que la femella.Té toncs rogencs a la base d'aparellament.
TIPUS DE SARGANTANES
Els exemplars joves també tenen la cua rogenca.
S’alimenta d’insectes, aranyes i alguns vegetals.
LA REPRODUCCIO La femella pon 2-4
ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.
A les poques setmanes neixen les petites sargantanes, les quals són fosques i tenen la cua verdosa.
COM ES?
Te els ulls negres, les orelles ben desenvolupades, la cua la te llarga i plena de pel curt.
INFORMACIÓ BASICA
Es vertebrat es a dir te columna vertebral. El ratolí de camp es el mamífer més abundant dels nostres camps. Viu en forats en oliveres i ametler.
DESCRIPCIÓ La rabosa o guineu,
nom cientifíc vulpes vulpes.
Es un mamífer animal que habita per les nos-tres serres.
Té les orelles punxagudes i el morro allargat.
Cada any canvía el pelatge.
Els dits tenen fortes ungles per escavar el terra
ALIMENTACIÓ
La rabosa s'alimenta de conills, llebres, ratolins, rates, ocells, peixos, talps, i insectes.
També menja ous, fruites, i restes d'aliments que nosaltres llançem al abocador.
REPRODUCCIÓ Després d'aparellar- se
el mascle i la femella busquen un cau abandonat o l'excaven.
La gestació dura uns 50 dies.
Les creíes s'alleten durant 8-9 setmanes, després s'alimenten del menjar que els porten els pares.
Naixen 2-8 críes.