MED

I N

ATU

RAL

I P

AISA

TGE

CULT

UR

AL

60

l’existència d’una costa d’aproximadament 670quilòmetres de longitud i que hostatja les principalsinfraestructures turístiques.

4.1 El paisatge litoral

La costa és la destinació principal del turisme aCatalunya. La percepció que obtenen els visitantsdel paisatge litoral és un factor estratègic en el man-teniment i la millora de l’activitat econòmica en elsector turístic.

La franja litoral, com a zona de confluència iinteracció de les influències terrestres i marines,integra una elevada diversitat ecològica i una ricaestructura paisatgística. Una visió de conjunt de lacosta catalana permet diferenciar uns sectors decosta alta, rocosa, on predominen els paisatgesdels penya-segats, d’uns trams de costa baixa isorrenca on es localitzen les platges, un recurs turís-tic de primer ordre.

Els principals paisatges naturals del litoral estanpreservats per diverses figures de protecció. Al lito-ral català s’hi localitzen 19 espais d’interès natural

terrestre i 13 de marins que formen part del PEIN(Pla d’Espais d’Interès Natural), inclosos els ParcsNaturals del Cap de Creus, els Aiguamolls del’Empordà, el Delta de l’Ebre i el de propera crea-ció del Parc Natural del Montgrí i Aiguamolls del BaixTer, a més de la Reserva Natural del Delta delLlobregat i la Reserva Marina de les Illes Medes.

A Catalunya hi ha quatre marques turístiquesque agrupen les destinacions de costa. La CostaBrava, la Costa del Maresme, la Costa del Garraf ila Costa Daurada es reparteixen la totalitat del lito-ral català. La diversitat paisatgística en cada marcaturística és notable, encara que en cadascuna s’hipoden trobar uns trets característics propis i un ima-ginari paisatgístic particular.

A les planes costaneres i a les baixes muntanyesmediterrànies veïnes s’hi localitzen elements i mosaicspaisatgístics amb un alt valor estètic, històric o cul-tural. És el cas, per exemple, dels mosaics agrofo-restals característics del paisatge de l’Empordà, el pai-satge del garrofer al Camp de Tarragona, o el paisatgedels arrossars al delta de l’Ebre. Però el paisatge lito-ral ha esdevingut en molts trams una conurbaciólineal que ressegueix la costa, una muralla d’edifica-cions que s’interposa entre el mar i el sistema d’es-pais oberts del rerepaís.

La Llei de Costes vigent en l’actualitat (Llei22/1988), malgrat les seves limitacions, ofereix unsinstruments suficients per a preservar la faixa cos-tanera més immediata al mar d’una manera efecti-va. La interpretació d’algun aspecte de la Llei comla delimitació del Domini Públic Maritimoterrestre,per exemple, i la vigilància sobre el seu complimentsobretot pel que fa a les disposicions establertesen la servitud de protecció i en els usos permesosen la zona d’influència podrien ser més rigorosos enbenefici d’una millor conservació dels valors paisat-gístics del litoral. L’aprovació del PDUSC (Pla DirectorUrbanístic del Sistema Costaner) el 2005 va supo-sar la protecció dels espais costaners encara notransformats pel procés urbanitzador situats dins lafranja dels primers 500 metres des del mar, ambl’objectiu d’evitar la formació de barreres urbanescontínues entre els espais interiors i els costaners,allà on encara era possible evitar-ho, i protegir elsvalors ambientals i paisatgístics a causa del reequi-libri mediambiental i del manteniment d’un recursturístic bàsic.

Al litoral hi ha paisatges singulars amb un granpotencial turístic i que no han estat valoritzats finsmolt recentment, com és el cas dels paisatges dedunes i maresmes. Són uns paisatges que han estatmolt afectats històricament per la transformació dela franja litoral. La desaparició i el retrocés de mol-tes zones humides costaneres ha estat una cons-

tant al llarg de l’ocupació humana del litoral. Lesdunes no han tingut pas més sort i molts cordonsdunars han sucumbit sota el ciment dels edificisbastits a la primera línia de costa. Una millor con-servació i valorització d’aquests espais litorals sin-gulars hauria de comportar la protecció efectiva detots els hàbitats dunars i de les zones humides queencara no gaudeixen de cap figura de protecció,uns elements que contribueixen a la creació d’iden-titats paisatgístiques diferenciades.

Les façanes marítimes posseeixen un gran valorpaisatgístic i identitari a causa de la singularitat queofereixen les formes de relleu litoral, els usos del sòli les instal·lacions i edificacions de caràcter històric,cultural i etnogràfic bastides a primera línia de costa(fars, edificis d’estil modernista o colonial, passejosmarítims, magatzems, instal·lacions portuàries, etc.).La diversitat paisatgística de les façanes marítimesestà, però, amenaçada pels processos d’homoge-neïtzació i banalització del paisatge costaner que pro-voquen la urbanització extensiva de la façana litoral.Uns patrons constructius que segueixen arreu unesmateixes pautes indiferents al caràcter del paisatgelitoral de cada tram de costa. Moltes de les edifica-cions que omplen la façana litoral són clòniques quanta despersonalització i manca d’integració en un ima-ginari paisatgístic identificat prèviament al projecteurbanístic. En alguns casos s’ha optat per uns estilsde construcció propers a una estètica kitsch o a latematització, edificacions que presenten les matei-xes tipologies en qualsevol dels trams costaners ambindependència de quin sigui el caràcter del paisatgede cada sector. Corregir la situació descrita compor-taria una regulació de l’aspecte dels edificis de la pri-mera línia de costa, atès el valor identitari que pos-seeixen, com ara valorar i conservar els elementsdistintius i característics: morfologies litorals, edificissingulars, barris mariners, instal·lacions relacionadesamb l’activitat pesquera, infraestructures portuàriesetc., de cada tram de costa per evitar la banalitzaciói homogeneïtzació del paisatge litoral.

Un altre aspecte que ha incidit negativamentsobre el paisatge costaner ha estat la lluita contral’erosió que s’ha abordat en alguns llocs per mitjàde la construcció de dics, esculleres i espigons dedefensa per a mantenir les acumulacions de sorra,fet que ha transformat el paisatge de la primera líniade costa d’una manera molt intensa.

Els camins de ronda són uns elements excel·lentsde valorització del paisatge litoral. Des de la conso-lidació del camí de ronda de S’Agaró, l’any 1953,els camins i senders que ressegueixen la costa s’hanpopularitzat arreu, en ser en molts indrets l’únicaforma de poder gaudir d’àmplies vistes sobre el lito-ral, cada cop més difícils d’obtenir a causa de la

IMATGE 4. UNITATS DE PAISATGE DE L’EMPORDÀ

FONT: Pintó (2008).

1 Medi natural 8/7/09 08:32 Página 60