mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Vaga de fam pel català JuBilaTs Per MallorCa

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La possessió de Solanda FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Excursions JoaN F. riera

Frases fetes JoaN sasTre

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucreFebrer 2012. Núm. 380revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFotos: Joan Font / Joan Moratinos / Mateu sastre.

ContracobertaFoto: Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

1 s’ha tancat definitivamentl’estació de tren de sant Joan.serveis Ferroviaris de Mallorcaho va comunicar oficialment el17 de febrer. a l’estació s’haposat una tanca que impedeix elpas i un rètol amb l’explicació.D’ençà del darrer canvi d’horaris,fa un parell de mesos, l’autobúsja no enllaçava amb la nostraestació sinó amb la de sineu.amb anterioritat al tancament, elbatle de sant Joan, Joan Magro, ila tinent de batle Catalina Gayàanaren s’entrevistaren amb ladirecció general per assegurar-seque no es tancaria l’estació. enaquesta reunió els digueren que lanostra estació continuaria opera-tiva, però sense buset.

aquesta decisió de tancar hacoincidit amb un nou canvi d’ho-raris, motivat aquesta vegada perla posada en servei de l’electrifi-cació entre l’estació d’enllaç (onse separen les línies de Manacor isa Pobla). els nous horaris afec-ten sobretot l’hora de partida desde Palma, que s’ha endarrerit unamica. l’arribada a sineu no havariat, ja que els trens elèctricsvan una mica més ràpids que elsde gasoil. Tant anant com tornantde Palma és necessari transbordara l’estació d’enllaç.

el conseller del Govern Balearde qui depenen els serveis Ferro -viaris de Mallorca, que ha deciditel tancament de l’estació, és el

santjoaner Biel Company “Me -na”. No hi ha res millor que “tenirbo!”, en el cas de l’estació de santJoan. la realitat és que ja notenim tren.

1 Juan Manuel Campomar isernés el nou secretari de l’ajunta mentde sant Joan. abans ho havia es tatde santa eugènia. Ja va exercirles seves funcions en el Ple muni-cipal del 25 de gener, ajudat d’enGori Nicolau, que fins ara haviaestat habilitat en el càrrec.

a l’ajuntament s’han rees-tructurat els espais. ara, a larecepció hi ha una sola persona,na Maria “de sa Bastida”, quederiva la gent als diferents serveisque hi ha a la planta baixa o al pri-

mer pis. a baix, a més de la re -cepció, hi ha na Cati Pocoví i enGori, al mateix lloc que ocupavenabans, la batlia, el policia munici-pal i els serveis socials. al primerpis, n’arnau, l’arquitecte, el se -cre tari nou i na Cati Jaume“Gorreta”.

1 la primera quinzena del mesde febrer, Mallorca ha estat afec-tada per onades de fred siberià,que han provocat temperaturesgèlides i precipitacions en formade neu a cotes molt baixes. el pri-mer cap de setmana del mes, unaonada va afectar la part occidentalde l’illa, amb una nevada abun-dant que no va arribar al Pla. lasegona onada, la setmana segü-

notícies locals

El mes de febrer ha duit nevades espectaculars a tot Mallorca. A Sant Joantambé ha nevat, però sense la intensitat amb què ho ha fet al ponent deMallorca i a la serra.

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 3

mel i sucre

ent, va deixar ben emblanquina-des algunes zones del migjorn i elcentre de Mallorca, però tampocno va arribar a sant Joan demanera significativa. Finalment,el diumenge 12 de febrer, la terce-ra onada de fred va dur finalmentla neu, que havia fet sospirarsobretot els infants. Devers les seti mitja de l’horabaixa va comen-çar a nevar i, tot i que es va aturaral cap de mitja hora, la nevada jaera prou consistent perquè el sen-demà el paisatge aparegués com-pletament blanc. els qui agafarenels vehicles el dematí hagueren dellevar tres dits de neu de damuntels parabrises. a migdia del di -

lluns 13 de gener, la neu ja haviadesaparegut.

aquesta nevada, tot i la sem-blança amb la gran nevada de 1956(també amb fred siberià), no va serni de molt tan important com aque-lla. aleshores, la mínima a lluc vaser de 14 graus negatius i ara“només” ha arribat a 4 graus sotazero. Fa 56 anys, els gruixos deneu arribaren als 50 cm. a santJoan, la mínima registrada perl’observatori de l’escola ha estatde –0.7º, un valor notable si tenimen compte que la majoria d’anysno s’arriba ni als zero graus.

1 l’ajuntament de sant Joan,amb els vots a favor de Cxi, axsJi Psoe i l’abstenció del PP, va

aprovar una moció conjuntad’al·legacions a l’avantprojecte demodificació de la llei 3/2007, dela funció pública de la CaiB.aquesta modificació pretén rebai-xar l’estatus de la nostra llengua,que passaria de ser un requisit aser només un mèrit. a la pràctica,això vol dir que els empleatspúblics podran ser perfectes des-coneixedors de la nostra llengua ique per tant els ciutadans nopodran exercir el seu dret a seratesos en català, i suposarà unretrocés en la normalització.l’avantprojecte trenca un consensque hi havia en aquesta matèria de1986 ençà, quan es va aprovar lallei de normalització lingüística,per unanimitat de tots els partits

4

L’Equipo A fou el guanyador de la Rua 2012 a l’apartat de comparses. Aquestgrup de santjoaners és un habitual de cada any que es caracteritza per dur aterme fresses ben divertides.

Mateu Simó Català fou triat per a laselecció Balear juvenil de futbet querealitzà una sèrie de partits a Ceuta.En Mateu Simó és un integrant delsjuvenils del CE Sant Joan de futbet.

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 4

mel i sucre

presents al Parlament, inclòs elPartit Popular, que aleshoresgovernava. De tots els grupsmunicipals del PP a Mallorca,només el de Manacor s’ha oposata l’avantprojecte, encara que moltshavien manifestat que ho farien.sembla que el PP de Palma va feruna roda de telefonades que resul-taren molt convincents.

una bona quantitat de ciuta-dans, a títol particular, tambévaren presentar al·legacions en elmateix sentit.

1 el dissabte 18 de gener es vafer una nova edició de la rua desant Joan, organitzada enguanypels Quintos de 1991. aquestavegada el primer premi de lescomparses no va aixecar gens depolèmica, ja que va ser per aEquipo A, amb els personatgesd’una sèrie televisiva que va sermolt popular fa anys. el segonpremi de la categoria va ser per aPlaymobils, unes figuretes mini-malistes d’un joc de construcció.en disfresses individuals, el pri-mer lloc va ser per a unes personesque simulaven dur-ne d’altres “amè”, i el segon per a unes fregonesamb els mànecs corresponents.

el vespre hi va haver ball decarnaval, organitzat pels mateixosQuintos 91, a la Casa de Cultura,amb la col·laboració musical delssantjoaners de la sini Band.

1 el batle de Manacor, antoniPastor, va organitzar una trobadaentre els metges de l’Hospital deManacor i els batles de tots elspobles atesos pel centre, per opo-sar-se als plans que s’havienanunciat de retallar el serveid’urgències, cosa que va provo-car la dimissió del cap d’urgèn -cies. a la fi, només varen compa-rèixer a l’acte el mateix Pastor, elsbatles de partits diferents del PP(ariany, artà, Capdepera, Petra,ses salines, sant llorenç i sonservera) i el batle de Vilafranca,

5

Vaga de fam de Jubilats per Mallorcapels atacs contra el català

JuBilaTs Per MallorCa

JuBilaTs Per MallorCa ha presentat avui (22 de febrer de2012), en el decurs d’una roda de premsa que s’ha fet davant la seudel parlament balear, la proposta d’organitzar una vaga de fam que

començarà dia 1 de març per oposar-se a l’atac del govern balear con-tra la llengua pròpia d’aquestes illes. antònia Mestre, secretaria deJubilats per Mallorca, ha intervengut en substitució del president del’entitat, Maties oliver, que no hi ha pogut assistir per raons de salut, itambé Jaume Bonet, vocal de la junta de l’entitat, que ha actuat com aportaveu en presència d’altres membres de l’associació. el portaveusde l’entitat han manifestat que en un moment en què hi ha molt de dretsamenaçats, Jubilats per Mallorca també fa comptes de fer-se ressò, soli-dàriament, dels actes reivindicatius que altres entitats puguin organitzaren suport de col·lectius molt perjudicats per les mesures que ha pres elgovern del Partit Popular, en defensa dels drets laborals, en defensa dela salut pública o de l’educació, etc, etc. ara, la vaga de fam que avuis’ha anunciat, es fa fonamentalment per dos motius: 1er. Per conscien-ciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els dretslingüístics dels ciutadans de les illes Balears. 2on.- Per mirar de modi-ficar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern auto-nòmic com dels parlamentaris que li donen suport. els portaveus del’entitat han afirmat que el fet que hi hagi qualsevol llengua que siguiaquí més obligatòria, la llengua castellana o la que fos si fos una altra,que no la llengua pròpia del nostre territori, és un fet clarament colonialque ja es dóna, però que al govern balear no li basta. ara la pretensióés que entendre la llengua pròpia ja no sigui necessari, ni en l’àmbit dela funció pública, ni tan sols entre els servidors dels ciutadans, com arala policia municipal. Treure el requisit del català és un atac fet ambl’objectiu de perjudicar la normalització del mallorquí, del menorquí,de l’eivissenc i del formenterer. responent a les diverses preguntes ques’han fet, s’ha dit que el lloc i les persones que faran la vaga de famanunciada, es confirmaran d’aquí a pocs dies, perquè ara la intenció del’entitat és evitar pressions innecessàries sobre els llocs que ara estanaparaulats i perquè pensen que encara poden arribar nous oferiment deseus on es farà la vaga que millorin les que ara estan disponibles. unaltre motiu és que els voluntaris de l’entitat que s’han oferit per fer lavaga estan en procés de fer una revisió mèdica a fi de confirmar el bonestat físic. en resposta a una altra pregunta sobre com s’ha d’entendrela interpretació de llengua pròpia, s’ha dit que la Declaració universaldels Drets lingüístics diu que amb l’expressió de llengua pròpia d’unterritori es fa referència a la llengua de la comunitat històrica establer-ta en aquell espai.

Palma, 22 de febrer de 2012

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 5

mel i sucre

6

més fotos a melisucre.cat

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 6

mel i sucre

simó és jugador de l’equip de fut-bet juvenil del Ce sant Joan.

1 els robatoris, consumats ofrustrats, no deixen de produir-sea sant Joan. uns desconegutsentraren de dia a cal mestre Mo -rey (al carrer de llevant) i semblaque se’n dugueren diversos objec-tes de valor, com ordinadors i al -gu na joia. Per foravila, han des-aparegut ormejos de pagesos.alguns robatoris no han passatde la temptativa, ja que els hades baratat la intervenció delsveïnats, com per exemple al camíde son Baró.

1 entre els dies 11 de febrer i 25de març, el bisbe de Mallorca,Jesús Murgui, farà visita pastorala l’arxiprestat des Pla, del qualforma part la parròquia de santJoan. el dilluns 19 de març hihaurà una trobada amb el bisbe aConsolació. el Consell parro-quial i els encarregats de lesdiverses tasques parroquials jatenen a punt informacions quevolen fer arribar al cap episcopalque els visitarà.

1 el divendres dia 17 va obrirles portes al públic un nou bar.s’anomena Cas Cuiner i estàsituat a l’antic local dels Diàlegs.en principi fan comptes servirpambolis i donar servei de bar.Diuen que també hi haurà músicaqualque cap de setmana. un delsseus forts és l’oferta juvenil demàquines re creatives i futbolí.Com sabeu, el Diàlegs, ara CasCuiner, està situat al carrer deramon llull, devora la ferreteriasant Joan.

en el mateix àmbit, hem sabutque l’actual arrendatari de CanFiol, que ara ofereix ball i músicaels divendres a vespre amb l’ac-tuació del músic anton, ha obertun altre bar, en aquest cas, aVilafranca, a la plaça de l’ajunta-ment d’aquell municipi.

1 un petit terratrèmol va sacse-jar la nostra comarca el 7 defebrer, aquesta vegada cap al sud.la intensitat va ser d’1,8 graus enl’escala de richter i l’epicentre esva situar a la zona des Pagos, alterme municipal de Porreres, auna profunditat de 12 quilòme-tres. Que sapiguem no es féunotar a la nostra vila.

el terratrèmol que fa unsmesos va tenir l’epicentre dins elnostre terme, aquella vegada capal nord (entre sa Bastida i sonPastereta), va ser una mica mésfort, d’una mica més de 2 graus.

1 el santjoaner Mateu simóCatalà Mas va formar part de laselecció balear sub 19 de futbolsala, que va prendre part en elcam pionat d’espanya. Dissorta -dament, els nostres no varenaconseguir passar de la primerafase, disputada a Ceuta. Quedarensegons, després de perdre amb an -dalusia, de guanyar davant Ceuta, ique aquestes dues seleccionsempatassin entre elles. en Mateu

del PP. els altres batles d’aquestaformació (Campos, Felanitx, santJoan, Montuïri i santanyí) no s’hivaren presentar. segons la prem-sa, havien rebut consignes delConsolat de Mar.

Pocs dies després es va conge-lar l’aplicació d’aquesta mesura.

1 la consellera insular de Mediambient, Catalina soler, acompa-nyada de la directora general,Margalida Pocoví, es va reuniramb el batle i el regidor d’urba -nisme i Manteniment de santJoan, Joan Magro i Josep Bauzà,per tractar de temes actuals relati-us al medi ambient i les infraes-tructures del municipi. es va par-lar de la possibilitat que a partirde l’any 2013 surti una línia d’a-judes per a millorar el Parc Verd,que durant l’any 2012 la corpora-ció local pugui sol·licitar més con-tenidors de reciclatge per tal demillorar el servei de recollida ique a partir de l’any 2013 la taxad’incineració passi a cobrar-la elConsell de Mallorca.

7

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 7

mel i sucre

8

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 8

juliol o agost de l’any en curs,però que la corresponent a l’exer-cici 2011 encara està pendent decobrar, i que l’ajuntament hahagut de fer mans i mànegues peravançar els doblers, igual que enmoltes altres partides que estanaprovades pel govern autonòmic,però que no s’arriben a liquidar.Conclusió: el govern no paga, i nitant sols els seus representantssaben quan pagarà. la terceraunanimitat del dia es va donar enel quart punt, en el qual es vaaprovar el compte municipalgeneral de 2010.

en el cinquè punt, es va tractarun dels temes estrella d’aquestalegislatura i de les dues prece-dents: l’aprovació provisionaldel catàleg de patrimoni histò-ric, que havia estat encarregat pelbatle Joan Matas durant la legisla-tura 2003-2007, i que no se sapmassa bé perquè havia romàs migoblidat dins un calaix durant quasibé 8 anys. Durant el període d’ex-posició pública s’havien presentat27 al·legacions, de les quals 12han estat desestimades, 6 estima-des parcialment i 9 estimadestotalment. en el torn d’interven-cions n’hi va haver unes quantes,essent les més destacades lessegüents

la del portaveu de Cxi, Fran -cesc Mestre, demanant al secreta-ri quin el curs legal que s’hauriade seguir a partir d’ara.

la del batle que, erigint-se enportaveu de tots els grups munici-pals, va demanar que constés enacta la intenció general d’estudiaralgun tipus de compensació pertots els edificis que han passat aformar part del catàleg, i que pertant, els seus propietaris, veuranrestringides i molt més controla-

el plenari va començar puntu-alment, i abans d’atacar l’ordredel dia, el batle va transmetre alregidor Frederic Febrer i Colo mi -na el condol de la corporació mu -nicipal per la mort del seu pare,esdevinguda recentment.

La incorporació del nousecretari hauria de revertiren una millora substancialen la funcionalitat i la efec-tivitat de l’ajuntament.

Com que, tot i ser una sessióordinària, no hi havia el punt habi-tual de lectura i aprovació de l’act -a de la sessió anterior, es va passardirectament als decrets de batlia:34 en total, dels quals 7 eren con-cessions de llicències municipalsper obres majors, i 3 per obresmenors. una constatació més quela crisi econòmica i financeratambé ha arribat al nostre pobleper quedar-hi molt de temps.

els dos punts següents servi-ren per ratificar, per unanimitat,dos dels decrets de batlia enun-ciats: el 274/2011, per tal d’actua-litzar el conveni signat entre elcos de Bombers del Consell deMallorca i l’ajuntament de SantJoan el 15 d’abril de 1986, queregula la relació entre ambduesentitats en matèria de prevenció iextinció d’incendis forestals i sal-vament, i el 3/2012, de sol·licituda la Conselleria d’administra -cions Pública de la CaiB de lacompensació econòmica per ladedicació exclusiva del batle, enel torn d’intervencions, el porta-veu de Cxi va demanar si aquestssubvenció es cobrava puntual-ment, i el batle va respondre quees solia cobrar dins els mesos de

Sessió ordinària de dia 25 degener de 2012

la primera sessió de l’any ensva proporcionar una primícia im -portant, que canvia d’una maneraimportant l’estructura administra-tiva de l’ajuntament: tenim secre-tari nou. segons va informar elbatle, el seu nom és Joan ManuelCampomar, i es va incorporar alseu lloc de feina el dilluns dia 22de gener. aquesta nova incorpo-ració té una importància especialen dos aspectes: l’econòmic, jaque és una despesa que, tot i queestava prevista dins els pressu-postos, anys enrere no es realitza-va, i enguany sí que s’haurà depagar. l’altre aspecte, en igualtatd’importància amb el primer, ésl’organitzatiu. en principi,aquesta incorporació, ha de millo-rar la funcionalitat i la efectivitatde la gestió de l’ajuntament, encomptar amb un professional quefins ara es suplia amb el volunta-risme de polítics i funcionarismunicipals locals i amb subcon-tractes de serveis. la primera part(pagar la seva nòmina) és segura,tot i que també es podrà estalviaruna part important de la despesaen la contractació dels serveisexterns, que es podran assumirper personal propi. Per veure sis’acompleix la segona part, hau-rem de donar temps al temps.

assistiren tots els regidors, i16 persones entre el públic. elnou i flamant secretari ja va es vaestrenar dirigint la part organitza-tiva i legal de la sessió, tot i queva comptar amb l’assistència delfuncionari local que havia fetaquesta feina fins ara, en GoriNicolau, que es va situar en undiscret segon pla.

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel i sucre

9

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 9

des les possibilitats de fer refor-mes o modificacions. Va acabaragraint, en nom propi i del seupartit la feina feta durant tot eltemps d’elaboració.

la del portaveu del Psoe,Frederic Febrer, que es va mostrard’acord amb tot el catàleg excep-tuant un tema d’una casa del car-rer de Petra.

la de la portaveu d’axsJ. Ca -ta lina Gayà, mostrant la sevasatisfacció per veure culminadauna feina tan important, en la qualhi han participat i dedicat molt detemps i esforços tots els grupsmunicipals i moltes persones par-ticulars.

Passat a votació, l’aprovacióprovisional va comptar amb el vota favor de tots els regidors, demanera que, si no hi ha res denou, seguirà el seu curs fins a l’a-provació definitiva.

A la fi: després de quasi vuitanys de parlar-ne, el Ca -tàleg de Patrimoni Històricde la nostra vila fa unapassa endavant, amb l’a-provació provisional perpart de l’ajuntament.

acte seguit, es va passar avotar una moció conjunta delspartits AxSJ, CxI i PSOE que, aexcepció del PP veuen clar que elllevar el català com a requisit perentrar a formar part del cos defuncionariat de les distintes admi-nistracions de la Comunitatautònoma és un autèntic disbarat.És un intent més de frenar la cre-uada (que jo titllaré de “suïcidicultural”) que ha organitzat el PPcontra el català i, per extensió, afavor de tothom que vengui defora per fer feina aquí, especial-ment els castellanoparlants, queaviat podran venir amb molt mésímpetu que fins ara a fer feinaaquí sense entendre “ni papa” demallorquí. els del PP diuen queaixí defensen la nostra “mallor-

quinitat”, però pensau-ho un poc iveureu que qui hi guanya real-ment amb aquesta “locura popu-lar” són tots els que no parlen nientenen mallorquí, i sobre tot,sobre tot, els que no el volen par-lar ni entendre. Tots tres partitshavien registrat pel seu comptauna moció en aquest sentit, peròal final es varen entendre perrefondre-la en una i presentar-laconjunta. Després de la defensa atres bandes, el resultat de la vota-ció va ser de 6 vots a favor (3axsJ, 2 Cxi i 1 Psoe) i 3 absten-cions (PP). 3 abstencions que joentenc únicament com a unamanera molt pragmàtica d’evitarun principi de ruptura en l’equipde govern municipal.

en l’apartat d’informacions,hi va haver les següents:

Per part del batle: Dia 22 degener va prendre possessió delcàrrec el nou secretari municipal.

reunió amb responsables del“servei Ferroviari de Mallorca”:una delegació de l’equip degovern va assistir a una reunióamb alts responsables d’aquestaentitat. la conclusió que en tra-gueren els nostres representantsva ser que, si bé hi hauria unareestructuració d’horaris, no s’a-nul·laria la parada a l’estació desant Joan. en el dia i a l’hora quefaig el darrer repas a aquest resum(dia 19 de febrer a les 19:45 h.),just puc afegir que, una de dues: ola nostra delegació municipal nova entendre res, cosa que mecosta de creure, o els mentirencom a bellacs, com pareix quecomença a ser massa habitual enalguns dirigents polítics, especial-ment en els del PP, i jo personal-ment m’inclín per “lo segon”. Perquè dic això? idò per que avuimateix he pogut constatar que al’estació de sant Joan hi han posatunes barreres que impedeixenl’accés rodat, i també que hi hanpenjat un cartell que avisa que eltren no hi fa aturada. si això és

provisional o definitiu ens hohaurà de dir el temps, perquè elcartell no ho diu. i no me puc rete-nir d’expressar aquest pensament:menos mal que el batle és “delsseus”, que si no, no sé què haurienarribat a fer...

El PP segueix amb la seuacreuada contra els cata -lanoparlants i, per extensió,a favor dels castellano -parlants.

sobre les deficiències a l’esco-la de son Juny, especialment enl’edifici destinat a preescolar, vainformar d’unes reunions ambl’iBiseC, que és l’organisme queorganitza les obres de construccióde noves escoles i reformesimportants a les ja existents. esvaren tractar temes de com finan-çar d’una sèrie d’obres que s’hande fer, i d’algunes altres que l’a-juntament ja ha hagut de fer pernecessitat imperativa. es veu queels representants de l’iBiseC esvaren comprometre a assumirquasi totes les despeses. i jo afe-gesc: bastaria que aquests del’iBiseC fossin tan mal comuni-cadors o tan mentiders com elsdels “serveis Ferroviaris” peracostar l’ajuntament un poquetmés al col·lapse financer.

Normes subsidiàries: dia 9 degener de 2012 es va rebre l’infor-me favorable de Medi ambient,de manera que segueix a bonritme el procés que desembocaràen la seva aprovació.

actuació contra la processio-nària del pi a l’escola de sonJuny: es procedirà a fer aquestaactuació un cap de setmana, ambdues parts: un tractament fitosani-tari amb producte ecològic, i unapassada de tirs d’escopeta a les“bosses” amb perdigó-mostassa.

Catalina Gayà: la memòria2011 de la biblioteca municipal jaestà a disposició de qui la vulguiconsultar, i per 2012 se preparen

mel i sucre

10

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 10

mel i sucre

algunes activitats més que el2011, sobre l’escola de música,preparen un ajustament de lesclasses impartides, ja que a qual-que especialitat just hi ha unalumne, la qual cosa fa que el costsigui insostenible.

antoni oliver: informant ques’estan organitzant unes conferèn-cies orientades a evitar el sedenta-risme, explicant els problemesque comporta.

Josep Bauzà: ampliant la in -for mació donada pel batle en refe-rència a la reunió amb els repre-sentants de l’iBi seC, explicantles darreres operacions fetes aldiposit municipal d’aigua potable(s’ha posat un dosificador de clornou, i s’ha instal·lat un comptadoral motor d’extracció d’aigua, persaber quan de temps funciona, i sis’ho paga posar un comptador peraprofitar la “tarifa reduïda” o no),i informant que es continua fentfeina en racionalitzar la facturaelèctrica en matèria d’enllumenatpúblic, i que s’ha posat al dia ioptimitzat la pàgina web de l’a-juntament amb l’ajuda de la per-sona que ocupa la plaça d’aDl(assistent pel Desenvolu pamentlocal).

Margalida Català: agraint lacol·laboració rebuda des de diver-ses associacions i persones en laorganització de les festes deNadal, Cap d’any i reis, quevaren revertir en un estalvi enrelació a un any enrere d’uns4.500 eurets (una part importantdel públic assistent va rompre en

aplaudiments), informant de lesseves impressions sobre las darre-res eleccions a la junta directivade l’associació de la Terceraedat, esdevingudes dies abans, iinformant sobre les reformes pre-vistes en el servei de menjadorque ofereix aquesta associació.

i finalment, en l’apartat deprecs i preguntes, hi va haver elssegüents:

Francisco Mestre: Que la in -formació que envia l’ajuntamentals regidors i regidores arribi unpoc més aviat.

Que se posin en pràctica deter-minades mesures de seguretat vialper evitar els excessos de veloci-tat dels vehicles a les entrades delpoble.

en quin estat està el pressu-post per 2012?

opina que darrerament hi hamoltes denegacions de llicènciesd’obres.

Noèlia llull: Hi ha previsiód’obrir l’ajuntament els horabai-xes per que els vilatans puguin ferdeterminades gestions?

Frederic Febrer: Donant labenvinguda al nou secretari muni-cipal, en nom del seu grup polític,esperant que la seva arribadadesemboqui en una reestructu -ració de la actual plantilla i enassumir amb personal propi de -terminades feines que ara estanexter nalitzats.

sobre els horaris de tren: s’hande mantenir determinats horarisque son claus per la gent que va a

fer feina amb aquest servei detransport públic.

en quin estat es troba la con-fecció del pressupost municipalper 2012?

Hi ha previsió, de redactar iposar en marxa ordenances espe-cífiques sobre renous dins el casurbà, i sobre animals? es va pres-tar a aportar els seus coneixe-ments en la seva elaboració.

Quins horaris cobreix, actual-ment, el servei de policia muni -cipal?

Podeu seguir les respostes i elsdetalls de tota la sessió al vídeoque vos ofereix aquesta mateixare vista a la seva web, melisucre.cat

i acabats els temes a tractar, elbatle va aixecar la sessió quaneren devers les 10 del vespre.

Per la meva part, el resumresumit de tot això seria: quetenim secretari nou, que el governno paga els seus deutes ni alsajuntaments, que, per això ma -teix, el nostro ajuntament està enuna mala situació financera, queel PP local també vol ajudar apotenciar al màxim la invasió detotes les nostres institucions perpart de gent vinguda de la penín-sula, i que se va comprovant queel poble ha fet un bon negoci enno donar la majoria absoluta al PPi permetre l’entrada “a corral” del’assemblea per sant Joan. Percomprovar aquesta darrera afir-mació, basta mirar qui és que fa lamajoria de les feines organitzati-ves, dins l’equip de govern.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 11

ne tenia un centenar de paradesper dins la possessió de saBastida; també el sen FranccescParrec, que ne tenia d’espargidesper tot son Fortuny.

l’amo en rafel Paloni tambéera aficionat a les lloves. la famí-lia de l’amo en rafel vivia a sonGorgut de na Fumeta i a més de latemporada d’hivern, també neparava a l’estiu per dins el semen-ter d’alfals. a la temporada de lesguàtleres, la menja que hi posavaera uns quants grams de blat i siles volia agafar vives, hi feia unpoc de clot perquè l’atib no les

mel i sucre

sant Joan no ha estat unpoble de molta caça, peròsempre hi ha hagut aficio-

nats. anys enrere, la caça era moltapreciada per elaborar plats sucu-lents amb motiu de festes fami-liars com les matances o grupsd’amics que organitzaven dinars osopars casolans on no hi podienfaltar els animals de pèl o deploma, segons la temporada.

Normalment a cada casa hihavia, al corral, gàbies amb galli-nes i pollastres, però eren per ven-dre al cocover o gallinaine; encanvi, els animals provinents dela caça anaven a parar a dins l’o-lla i fins i tot pareixia que erenmés gustosos els animals salvat-ges que els casolans.

actualment, la caça és mésapreciada com a trofeu pel caça-dor i poc valorada de cara al con-sum en egenral.

Parar llovesParar lloves (o lloses) era una

pràctica molt primitiva que avuidia ja ha desaparegut. Fins a mit-jan segle passat, però, encara hihavia caçadors que es dedicaven aparar lloves, com l’amo antoniCauvonet, que durant tot l’hivern

converses

amb els

amics

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxii)

Caça i caçadors (1)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

12

esclafàs. les lloves romanienparades tota la temporada. el llo-ver normalment feia una passadacada dia endur-se’n la caça de lesque havien agafat o si n’hi haviad’atibades les tornava a parar.

Ja es començaven a posar demoda els enganalls de filferro,que eren més còmodes i mésfàcils de parar.

Parar enganallsQui és dels vells pagesos que

no ha parat enganalls? els solienparar al tornall de la llaurada quan

Joan Julià, per als santjoaners DonJoan Murer.

Antoni Oliver Juan, Marranxó, du -rant uns anys fou el jurat nomenatper la Societat de Caçadors.

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 12

mel i sucre

berenar. Després de berenar par-tien per fer la volta pels primersque havien parat, arreplegant lacaça i tornant-los a parar, i des-prés de dinar, la segona volta, i jaarreplegaven caça i enganalls.

Paleta i picarolNormalment s’aprofitaven les

nits que no feia lluna. en generalsolien ser dos: un duia la paleta iel llum i l’altre sonava el picarol.

preparaven el guaret abans desembrar. Dins la terra remogudade fresc hi acudien sàtxeros, titi-nes, sól·leres, cucullades, terroles,traquets, rupits i de vegades qual-que tort o mèl·lera.

Però les caçades bones esfeien quan els torts baixen de lamuntanya i cerquen el seu alimental pla o al figueral, o a les voreresde síquies i torrents.

els enganallers partien a trenc

d’alba i de vegades amb un llum.en general anaven amb colla, unpreparava la menja a l’enganall il’altre li feia el jaç i el parava. lesmenges solien ser cucs de terra,escórperes o cucs de rossinyol.

Tant el parador com l’ajudantquasi sempre acabaven amb lesmans balbes, sobretot si hi haviagelada.

en acabar de parar comença-ven foc per encalentir-se un poc i

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

13

Festa a la plaça des Centro amb motiu de l’homenatge a la tercera edat de principis de la dècada dels anys setanta. Ala façana del cafè des Centro es pot veure el monumental cartell de la Societat de Caçadors de Sant Joan i Vilafranca.

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 13

mel i sucre

els vespres més indicats per ferservir aquest sistema de caça erales nits fredes amb vent i brusca.

a la darreria del segle passates va substituir la paleta per l’es-copeta de balí o d’aire comprimit.

La caça als pousels ocells que més es colguen

dins els forats de paredat dels poussón els gorrions, ja que allà hi tro-ben una temperatura am bient quefa que a l’estiu no hi faci tantacalor i a l’hivern no hi faci tant defred. el caçador, quan sap un pocon es colguen els gorrions, ja en -trada de fosca, va i tapa part delpou amb una manta i l’altra partamb els filats i així, quan surten,queden agafats per la xarxa.

Caçar amb viscles caçades més espectaculars

solien tenir lloc durant la tempo-rada dels gorrions joves. un pocabans de la posta del sol, elsgorrions formaven estols per anara la colgada. el caçador, queabans ja havia mirat per on entra-ven a la colgada, feia el parat devisc al lloc més oportú, que con-sistia en enterrar una gabieta arrande terra amb uns quants gorrionspetits trets del niu, després tapavala gàbia amb fenàs o altres herbespròpies d’aquell lloc i finalmenthi encreuava uns brins d’espartamarats de visc. es feia un paratde la mida d’un garbell o d’unerer, segons la importància de lacolgada. Josep Sorell Barceló, amb l’escopeta i la cussa eivissenca.

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant Joan

Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30

horari de venda de 7 a 15 h

14

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 14

mel i sucre

Per preparar el visc, els caça-dors anaven a la botiga de madòJerònia de can Jordi, que tenia totel material necessari, com la pegagrega, l’alonja i els manats d’es-part. Madò Jeroni despatxava lapart proporcional de cada producte.

Madò Jerònia també despatxa-va pedres de carbur i pitons derecanvi pels llums d’anar a caçartorts amb paleta o caragols devetlada.

Caçar a beuradaera una de les varietats més

practicades, sobretot els mesosd’estiu quan hi anaven a beuretota classe d’ocells, però les caça-des més espectaculars es feien la

temporada dels passarells. elscaçadors improvisaven una beu-rada i una barraca a un lloc de pasdels passarells. Quan s’enlairaval’esbart i veien l’aigua, es posavatot l’estol al voltant de la beuada iera quan el caçador pegava unabona filetada.

Conten que el sen Fuego caça-va i tenia la barraca dins la síquia,quan va veure que hi anava laGuàrdia Civil. agafà el sac ambels passarells i acotat per dins lasíquia va anar a sortir un trosenfora i des d’allà es mirava lafeta. Va veure que els civils ana-ven cap a la barraca i en no veure-hi caçador, partiren per endur-seels filats. el seu Fuego des d’en-

fora els va dir: “Voltros vos que-dau amb los filatos, però jo tengolos pajaritos”, i s’escapà i no eltornaren a veure pus.

Fins devers la meitat del seglepassat, els caçadors de sant Joanpodien caçar per quasi tot el termesense massa dificultats. Només hihavia el vedat dels Calderers ison Gil, que estava vigilat per ungarriguer; també hi havia vedats aunes quantes possessions, comMeià, son Brondo o sa Bastida,que se’n cuidava el mateix amo omajoral que hi habitava. Peròquedava bona part del terme queno controlava ningú.

Tot plegat va fer que en pocsanys augmentàs molt el nombrede caçadors de poble extern quevenien a caçar dins el nostreterme. sobretot els caps de setma-na, te trobaves amb una quantitatde caçadors que no coneixies nisabies d’on venien ni on anavenmi que si feien alguna cosa malbéde per fora vila, no sabies a quipodies donar la culpa.

Pareix que aquest fou un delsmotius pel qual un grup de caça-dors decidiren muntar una socie-tat que per fer-se socis haviend’habitar a sant Joan o havien detenir finques dins el terme.

aquest grup de caçadors esta-va format, entre d’altres, per enFelip Vanrell, en Tomeu Moliner,en Damià rosa i en Pep Fosser, itots plegats fundaren la societat.Don Joan Murer, que era misser,va cuidar de tramitar la paperassa

Dia de matances. A la fotografia podem veure: Mateu des Forn, Rafel Gorreta,Pep Fosser, Maria Putxa, Magdalena Brondera, Mateu Matas, GuillemBoverrí, Guillem Parrec, Miquela Pericassa, Toniet de can Guillem Boverrí,Miquel Nuviet, Felip, Cosme Boverrí.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

15

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 15

mel i sucre

i en poc temps s’hi afegiren fins auna trentena de socis.

la societat va ser batiada ambel nom de societat de Caçadors desant Joan i Vilafranca (en cas-tellà, com s’havia de fer per lleialeshores). Feia referència als dospobles perquè hi havia uns quantsvilafranquers que tenien terressituades dins sant Joan i que enformaven part.

Una història de caçadorsen Pere Mayol ja de ben jove-

net volia ser caçador, com mentresel seu pare, l’amo en FrancescMayol, volia que fos comerciant.Per això un dia, l’amo en Fran -

cesc va parlar amb el sen Pericàs,que era un caçador experimentat,i li va proposar que si desencanta-va el fill de fer-se caçador li dariauna propina.

el sen Pericàs convidà en Pereper al dissabte partir junts de caça ili va dir: “Pots dur pa taleca perquèprendrem sa volta llarga”. Prengu -eren per la garriga gran de saBastida, el puig de sant Nofre, sonBaró i cap a Petra, al puig deBonany. els va agafar la fosca de lanit i en Pere no sabia on es trobavai el sen Pericàs, que sí ho sabia, liva dir: “amb aquesta fos ca nopodem caçar, podem dormir unparell d’hores davall d’aquesta

auzina i demà en co mençar-hi aveure farem una caçada a l’aguait”.

en Pere es va despertar a trencd’alba i va endevinar que eren alpuig de Bonany, prop de la partiódels Calderers, i sense dir res a enPericàs prengué tot dret cap a lavila. Va vendre els cans i l’esco-peta al primer comprador que vasortir i ja no parlà més de fer-secaçador.

el sen Pericàs era un d’aquellscaçadors que s’enduia dins la tale-ca un tros de pa, un poc de sal idues llimones, i si a l’hora dedinar havia fet caçada, torrava, i sino menjava el pa tot sol.

(Continuarà.)

16

melisucre.catel portal d’informació

santjoaner

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 16

mel i sucre

17

la possessió de solanda, aprincipis del segle XiX,era propietat de ramon de

Villalonga i rossinyol i de Ma -nuel Ferrandell de Maroto.aques ta divisió de la possessió jave de molt enrere, concretamentde l’any 1638, en què fou mig -partida entre la senyora Jeròniad’olesa i el senyor antoni deVerí. el 1820 ramon Villalonga,propietari de la mitat de la posses-sió, va vendre la seva part (62quarterades) amb la mitat de lescases a Gabriel amengual Fluixà,comerciant navilier, de Palma.1

Posteriorment el 1841, ManuelFerrandell procedí a parcel·lar laseva part, de 64 quarterades d’ex-tensió. aquesta és la parcel·lacióque tractarem a continuació des-prés de fer una petita introducciósobre la família Gual, els arrenda-dors o conductors de la possessióen el segle XiX.

1. L’ARRENDADOR JORDIGUAL ALÒS DE SOLANDA

el matrimoni format per JordiGual alòs (m. 1824) natural deMaria, casat amb Margalidaramis Torelló (m. 1821) naturalde Muro, eren els arrendadors desolanda el 1815. els pares deJordi Gual eren Miquel Gual,natural de Maria i susanna alós,de santa Margalida, vengueren aconrar sa Bastida devers el 1770.a sant Joan varen néixer els fillsde Jordi Gual i Margalida ramis itambé s’hi casaren, perpetuant elllinatge Gual, que encara hi per-dura. la nombrosa descendènciad’aquest matrimoni, deu fills,entroncà a sant Joan formant lesfamílies des Cremat, Cremada-

Burixó, Jordà, de Meià, de sonGil, de solanda, des Pujol i deson Pericàs.

el 1815 el senyor de la mitatde solanda, don ramon de Villa -longa, regidor perpetu de la ciutatde Palma, fill del noble senyordon Francesc de Villalonga i dedo na Maria de rossinyol isagranada, arrendà la mitat de lapossessió a Jordi Gual pel terminide 9 anys i nou esplets. en el con-tracte s’especifica que havia depagar 120 lliures, moneda deMallorca, cada any de l’arrenda-ment a més d’un parell de capons,el dia de sant Tomàs apòstol.Havia de conrar la terra a quatresementers, a ús i costum de bonconrador, i també podar i conrarla vinya. els estims de la posses-sió estaven valorats en 252 lliures(un parell de muls, carro, molí desang i 17 quintars i mig de vere-ma). les llavors de sembra eren40 quarteres de blat, 10 quarteresd’ordi i 30 quarteres de civada.2

el 1821 Gabriel Gual ramis(1791-1858) de Solanda, el fillmajor de Jordi i Margalida, casatamb la santjoanera Catalina FiolBarceló (n. ?) Auba, arrendà lapossessió de solanda per 4 anys iquatre esplets, amb la particula -ritat que havia de signar dos con-tractes, un amb dona MariaConcep ció Gual Vives3, propietà-ria de la mitat de la possessió il’altre amb Gabriel amengualFluixà, propietari de l’altra mitat.4

el 1841 Gabriel Gual, presumi-blement l’arrendador o conductorde la possessió en aquella època,va adquirir 15 quarterades 2 quar-

tons i 84 destres d’extensió, del’establiment de solanda.

2. EL MALNOM DE SOLANDA

la família Gual, arrendadorsde la possessió de solanda, fouconeguda a sant Joan amb el mal-nom de Solanda, coexistint ambel gentilici Solander, malnomassociat al llinatge Gayà, podero-sa nissaga de conradors de les ter-res de solanda, registrada a ladocumentació històrica des del1645. els descendents de l’arren-dador o conductor de solanda,Gabriel Gual ramis (1791-1858)de Solanda, casat amb CatalinaFiol Barceló (n. ?) Auba, foren:

1. Joan Gual Fiol (1811-1886) de Solanda. Matrimoniàamb Joana aina roig Font (n.1813c). Ten gueren una filla, pubi-la, Catalina Gual roig (n. 1855c)casada amb antoni Jaume Jordà(n. 1851c) Jordà. els seus descen-dents són els Jordans del carrer deses Parres.

2. Margalida Gual Fiol(1816-1894) de Solanda. Matri -monià amb Joan Gayà Mayol(1817-1905) Carritxó. un delsseus descendents Catalina GayàGual (1853-1933) Carritxona oCos me neta, matrimonià amb Cos -me Nicolau Mas (1850-1903)Safa retxer o Cosmenet, els seusdescendents són els Jordà del car-rer de Fra lluís Jaume.

3. Gabriel Gual Fiol (1822-1890) de Solanda. Matrimoniàamb Magdalena Bonet Gayà (n.1839c) Sàtxera, els descendentsd’aquest matrimoni han portat elmalnom de Solanda: llorenç

investigacióLa possessió de Solanda.Parcel·lació de l’any 1841

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 17

Gual Bonet (1865-1940) de

Solanda, fou conegut com mestre

Llorenç Cai, fuster d’ofici, eracasat amb antònia Bonet Baucà(1870-1949) Caia, tota la nom-brosa descendència d’aquest ma -trimoni fou coneguda com Cai iCaia; Miquel Gual Bonet (n.1879c) de Solanda, morí a laguerra de Cuba; Catalina GualBonet (1869-1952) de Solanda,casada amb Miquel Mieres Bauçà(n. 1863c) Feleu; Gabriel GualBonet (1863-1945) de Solanda,fou conegut com en Biel de So -

landa, fadrí despreocupat i carre-ter d’ofici del qual se’n contenmoltes anècdotes, una de lesexpressions, que repetia sovint,am la seva sornegueria era: - No

és lo mateix en Biel de Solanda,

que Solanda d’en Biel!

4. Catalina Gual Fiol (1827-1878) de Solanda. Matrimoniàamb Guillem Barceló Bou (1827-1892) Roig. un dels seus descen-dents, Catalina Barceló Gual (n.1858c) matrimonià amb GabrielBauçà Gayà (n. 1885c) Beina ihabitaven el 1903 al carrer delConsistori núm. 14.

5. Miquel Gual Fiol (1831-1893) de Solanda. Matrimoniàamb antònia Company Bou (n.1838c) Mena. sembla que no ten-gueren descendència. el 1915 laviuda antònia Company estavadomiciliada al carrer Tort núm. 17.

6. Pere Josep Gual Fiol (n.1834c) de Solanda o Paulo. elmalnom Paulo, masculinitzaciódel nom de pila femení Paula, esdeu al fet que la seva esposaCatalina Font Gayà, va néixer el25 de gener de 1835, el dia de laConversió de sant Pau, i els seuspares li posaren Catalina Paula.en Pep de solanda, així era cone-gut, aviat fou en Pep Paulo iPaulos han estat els seus des -cendents. la casa pairal d’en Pepde solanda o Can Paulo, estavaal carrer Major, on ara hi ha elmúsic bar 3x2.

7. Jordi Gual Fiol (1842-1862) de Solanda. Matrimoniàamb Francisca Maria MatasFerragut (1818-1900) de Son

Santos. la seva descendència latrobam el 1903 al carrer de Palmanúm. 9, Ca l’amo en Jaume de lariba, mercader originari desineu, casat amb Catalina GualMatas (n. 1848c) filla de Jordi iFrancisca. els seus descendentshan portat el malnom ribes.

3. GABRIEL AMENGUALFLUIXÀ, PROPIETARI DEL’ALTRE MITAT DE LAPOSSESSIÓ

Gabriel amengual Fluixà (m.1822c), fill de Gabriel i de Colo -ma, natural de Palma, era casatamb Paula Cànaves. empresarinavilier i comerciant, la seva for-tuna la va anar invertint en terres:solanda (sant Joan), la Trinitat(Valldemossa), son Bibiloni (Pal -ma) i cases a Ciutat. el 1820 Ga -briel amengual comprà la mitatde la possessió de solanda, pro-pietat de ramon Villalonga ros -si nyol, per 2000 lliures, monedade Mallorca. a l’acta de compra-venda es precisa que també hi vacompresa la mitat dels estims dela possessió, conrada aleshoresper Jordi Gual alòs.5

Gabriel amengual testà el1822, aquests són els béns quedeixà a la filla Joana Mariaamen gual Cànaves: la possessiódita Trinitat, situada en el termemunicipal de Valldemossa; lapossessió dita solanda, situada enel terme municipal de sant Joan iles cases botiga i algorfa situadesdins la present ciutat, en el lloc ditles Copinyes, al costat de la plaçade Cort. amb la condició que nopodrà prendre possessori fins des-prés d’haver-se casada o d’havercomplida l’edat de 25 anys, men-tres tant ha de viure amb la ger-mana Coloma.6

Joana Maria amengual Càna -ves (n. 1811c) matrimonià amb

Mateu Castellà Mascaró (1795-1857) metge, natural de Montuïri.l’amillarament de l’any 1863 desant Joan registra amb el núm.260 els béns dels hereus de donMateu Castellà: C-3, possessiósolanda, 73 quarterades, 3 quar-tons i 57 destres d’extensió. Feimconstar que, a l’extensió de so -lan da que va heretar l’esposa,Mateu Castellà hi va afegir 4quarterades, 2 quartons i 25 des-tres d’extensió i la mitat de lescases, propietats que ell va adqui-rir de la parcel·lació de l’any 1840i a més, una porció de 7 quartera-des i 33 destres d’extensió corres-ponents a la falda de migjorn delsCastellots, però de la possessiódes Pujol, parcel·lació efectuadael 1853. així doncs, si descomp-tam la porció adquirida per MateuCastellà, la mitat de la possessióde solanda que va heretar la sevaesposa, era de 62 quarterades i 99destres d’extensió.

4. LA PARCEL·LACIÓ DESOLANDA. L’AIXECAMENTTOPOGRÀFIC

l’agrimensor antoni Bis quer -ra7 feu l’aixecament topogràfic idividí la possessió en 50 par -cel·les, quasi totes d’una quarte -rada d’extensió. les que no arri-baven a aquesta mesura agràriate nen l’extensió registrada en des-tres, inserida a la parcel·la del plà-nol de parcel·lació. s’obriren nouscamins d’accés a les finques, de16 pams d’amplària, assenyalatsen el plànol amb la lletra e-e’.altres detalls interessants blas-mats a l’aixecament topogràficsón els pous assenyalats a, B i C,dels quals n’hi ha dos, el de lescases i el de baix de la carreterade sant Joan a Montuïri, d’úscomunal amb Mateu Castellà.altra cosa curiosa a fer notar, ésel camí projectat a-D (vegeu líniade punts del plànol) que havia demigpartir el petit turonet anome-nat sa Tortuga i que es va abando-

18

mel i sucre

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 18

colau Mates (1769-1838) de Son

Font, casada amb ramon Gayàantic (m. 1810c) d’Orta. el re -partiment de la seva herènciaentre els sis fills del matrimoni,així com la divisió d’aquesta peti-ta parcel·lació de solanda, ja forentractats pel qui subscriu.9

6. ELS NOUS PROPIETARISTranscriurem a continuació el

llistat dels porcioners que adquiri-ren les terres de solanda.10 Posamen primer lloc el número de laparcel·la o parcel·les adquirides iel nom del propietari, tal comconsta a l’aixecament topogràfic;a continuació hem afegit les dadesd’alguns padrons de població(data de naixement, ofici i domi-cili) per tal de conèixer i referen-ciar d’alguna manera els nouspropietaris, l’extensió del bocí, elcens i a l’últim el pagament efec-tuat i la data de compra. en totals’establiren 50 bocins, més laPleta de solanda que es va dividiren dos bocins no numerats, un elva adquirir antoni Bauçà Mira -lles (1793-1880) Monjo i l’altre elnotari santjoaner Joan BauçàMatas (n. 1803c).

Parcel·la núm. 1, 2, 5 i 6. Ga -briel Gual. Gabriel Gual ramis(1791-1858) de Solanda, fill deJordi i Margalida ramis. eracasat amb Catalina Fiol Barceló(m. 1835c) Auba. la casa pairald’aquesta família estava ubicadaal carrer Major núm. 3, (Can Pep

un destre de ancho. las dos rectasde puntos que van de a a D,representan un camino recto quese proyectó, y no se llevó a efectopor costoso. e-e’ son los caminosde los establecedores de 16 pal-mos de ancho. antonio Bisquerra,agrimensor.

en total s’establiren 64 quarte-rades dividides en 52 bocins. elscompradors foren 17, dels quals15 eren santjoaners, 1 porrerenc i 1de Montuïri. la gran majoria erenpetits propietaris, si bé hem localit-zat alguna família benestant(Monjo, de son santos), tres amosde possessió (son Baró, solanda iCarrutxa), un notari i un metge.Totes les actes de compravendaforen protocol·litzades pel notarisantjoaner Joan Bauçà Matas.8

5. ELS ESTABLITS DE LAMADONA D’ORTA

el plànol de parcel·lació de lapossessió, delineat el 1840 perl’agrimensor antoni Bisquerra,registra entre els confrontants, unestablecimiento antiguo de la ma -

dona de Horta. es tracta d’unaporció de la possessió, de formaallargassada, amb lleugera pen-dent cap al Turó des Xibel·lins deCarrutxa, situada entre la síquiaque davalla de Meià i les posses-sions de Carrutxa i son Gual. Fareferència a una branca dels Gayàde solanda o solanders, que pas-saren a conrar la possessió d’ortadevers el 1773. la madona d’ortaen qüestió, és antònia aina Ni -

nar per l’elevat cost econòmic.l’ai xecament topogràfic tambéregistra que l’antic camí real desant Joan a Montuïri tenia en aque-lla època un destre d’amplària.

Vegem a continuació la trans-cripció de la llegenda explicativadel plànol de parcel·lació: “Planodel predio solanda sito en el tér-mino de la villa de san Juan pro-pio de don Manuel Farrandell deMaroto levantado en diciembrede 1840 y en el cual està espresa-do el proyecto de división, arre-gladament al cual se ha dado elestablecimiento, cuyo plano hasido levantado, dividido y medidopor el agrimensor antonio Bis -querra, del que van dos copias, launa para unirse al protocolo delnotario receptor de los instrumen-tos y la otra para gobierno delseñor propietario, las que van fir-madas de dicho agrimensor, delnotario receptor y del propietario.esplicación del Plano: la nume-ración 1, 2, 3, etc. representa laspiezas en que se ha dividido elestablecimiento que son romboy-des o trapecios; los romboydestodos de estensión de una quarte-rada, pues tienen 14 destres debase y 28,6 destres de altura; y lostrapecios son de estensión dife-rente y cada uno dentro su circun-ferencia tiene escrita la suya. a,B, C, son pozos. a y B de usocomún con [Mateu] Castellà. lasrayas ondulantes D-D’ represen-tan el camino público por el qualse va de Muntuïri a san Juan de

mel i sucre

19

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 19

de solanda o Paulo). Va adquirirquatre porcions, que sumen entotal 2 quarterades i mitja i 84destres. la primera porció és d’1quartó i 88 destres; la segona d’1quartó i 79 destres; la tercera de 3quartons i 17 destres i la darrerad’1 quarterada. Cens a pagar 9lliures i una gallina. Pagà 303lliures (23-8-1841).

Parcel·la núm. 3. Antonio Ma tas.antoni Matas Ferragut (1813-1882), cirurgià, fill de don antonii Catalina. era casat amb MariaNicolau Bauçà (m. 1850c) de Son

Font i no tengueren descendència.estaven domiciliats el 1875 alcarrer de Petra núm. 5. És el núm.3 del plànol de 2 quartons i 2 des-tres d’extensió. Cens a pagar: 1gallina. Pagà 55 l (31-12-1841).

Parcel·la núm. 4 i 8. Martin Jau -me. Martí Jaume Mayol (n. 1790c)Gorra major, fill de Fran cesc ianna Mayol. era casat amb Mag -dalena Munar Jordà (n. 1798c).estaven domiciliats el 1868 al car-rer des sol núm. 8 i sembla que notengueren descendència. elsnúmeros 4 i 8 del plànol, sumaven1 quarterada, 3 quartons i 12 des-tres d’extensió. ambdós bocinsconfronten d’una banda amb lapossessió de solanda, de donMateu Castellà, mitjançant unasíquia. Cens a pagar: 11 l i unagallina. Pagà 168 l (29-81841).

Parcel·la núm. 7, 25 i 35. MariaMora. Maria Mora (n. ?) Rasca,filla de Manuel i apol·lònia, dePorreres, esposa d’antoni sastre(n. ?) Currido, de Porreres. Des -co neixem qui era aquest matrimo-ni porrerenc que va adquirir lesterres. No l’hem trobat registrat acap document posterior (padró,amillarament etc.) i pel que sem-bla ho varen tornar vendre tot. elsnúmeros 7, 25 i 35 del plànol,sumaven 3 quarterades i 25 des-tres d’extensió. Cens a pagar: 12

l i 2 gallines. Pagà 350 l (19-12-1841). També va comprar les par-cel·les núm. 10, 11 i 12 que veu-rem posteriorment. la suma totalde les terres adquirides fou de 6quarterades i 25 destres.

Parcel·la núm. 9. Catalina Gayà.Catalina Gayà Jordà (n. 1809c)Reülla, filla de rafel i Catalina,esposa de Francesc Gayà Gayà (n.1804c) Gana. estaven domiciliatsel 1875 al carrer antigua Cárcel(Tort) núm. 10. són els padrins,entre d’altres, de Francesc Gayàordines (n. 1871c) l’amo en

Fran cesc Gana. És el núm. 9 delplànol de 3 quartons i 55 destresd’extensió. Cens a pagar: 3 l.Pagà 145 l (21-9-1841).

Parcel·la núm. 10, 11 i 12. MariaMora. Maria Mora (n. ?) Rasca,filla de Manuel i apol·lònia, dePorreres, esposa d’antoni sastre(n. ?) Currido, de Porreres. elsnúmeros 10, 11 i 12 del plànol,sumaven 3 quarterades d’exten-sió. Cens a pagar: 12 l i 2 galli-nes. Pagà 350 l (19-12-1841).

Parcel·la núm. 13. MiguelBauzà. Miquel Bauçà Mestre (n.1812c) Cotà o des Rafal Aixat,conrador, fill de Pere i antònia.era casat amb Francina ainaNicolau Barceló (n. ?). el 1868habitaven al lloquet des serral.són els repadrins, entre d’altres,de Guillem Bauçà Martí (1911-1991) pastor Serral. És el núm.13 del plànol d’1 quarterada d’ex-tensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 75l (19-12-1841).

Parcel·la núm. 14, 15, 16, 32, 33i 34. Gabriel Gual. Gabriel Gualramis (1791-1858) de Solanda,fill de Jordi i Margalida ramis.els números 14, 15, 16, 32, 33 i34 del plànol, sumaven 6 quarte-rades d’extensió. Cens a pagar32 l i 6 gallines. Pagà 915 l (2-9-1841).

Parcel·la núm. 18, 19, 22 i 23.Rafael Galmés. rafel GalmésGual (n. ?) Mussol, fill de Magí iantònia. era casat amb Francinaaina salvà (n. ?). la casa pairald’aquesta família estava ubicadaal carrer des sol núm. 28. el 1835rafel Galmés va arrendar la pos-sessió de son Baró per un terminide sis anys i sis esplets. algunsdels descendents d’aquesta extin-gida família foren Francesc MasGalmés (1878-1953) rector Mas,Cosme Fiol Galmés (1885-1968)Perauba, Gabriel Mas Galmés(1880-1957) Pallasso i MargalidaBauçà Galmés (1872-1950) Cau -

vona o Mussola. els números 18,19, 22 i 23 del plànol sumaven 4quarterades d’extensió. Cens apagar: 24 l i 4 gallines. Pagà 674l (19-8-1841). També va comprarles parcel·les núm. 20, 24, 17 i 21que veurem a continuació. lasuma total de les terres adquiridesfou de 8 quarterades i 97 destres.

Parcel·la núm. 20, 24, 17 i 21. Ra -fael Galmés. rafel Galmés Gual(n. ?) Mussol, fill de Magí i antò -nia. els números 20, 24, 17 i 21 delplànol sumaven 4 quarterades i 97destres d’extensió. Cens a pagar:28 l. Pagà 525 l (17-9-1841).

Parcel·la núm. 26 i 31. AntonioBarceló. antoni Barceló Com -pany (1787-1854) Toni Andreu,fill de Guillem i antònia. eracasat amb aina Maria BauçàMiralles (n. ?). els seus descen-dents són els Toni andreu del car-rer de sa raval i els Morlà del car-rer de Petra. els números 26 i 31del plànol sumaven 2 quarteradesmenys 94 destres d’extensió.Cens a pagar: 10 l. Pagà 338 l, 6sous i 8 diners (23-9-1841).

Parcel·la núm. 27. SebastiánVa quer. sebastià Vaquer Feliu(1809-1887) de Carrutxa, fill deJoan i Margalida, de Porreres.era casat amb la santjoanera

20

mel i sucre

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 20

referida Pleta. Cens a pagar: 13 l.Pagà 400 l (2-9-1841). es tractad’un antic sementer de solandaconegut com Camp des Feix, situ-at entre sa Tortuga i la Pleta for-mat per les parcel·les 37, 38, 39,40, 45 i 46. l’amilla rament del’any 1864 registra amb el núm.454 els béns dels hereus deGabriel Gual de solanda. aquestafinca de solanda era la C-7 i tenia5 quarterades, 3 quartons i 58 des-tres de conradís, i 1 quarterada, 1quartó i 28 destres de selva (sic).Hi havia una caseta i 16 figueresplantades. a la mitat del segleXX, la finca s’havia dividit entreels seus descendents i d’altres:Ma dor de Gossauba, sa madonaMena, la caseta d’en Miquel Cai,l’amo en Miquel Cambuix, sesMu dainetes, es ri bero i en Gui -llem Puig.

Parcel·la núm. 40, 39 i 47. Ga -briel Gual. Gabriel Gual ramis(1791-1858) de Solanda, fill deJordi i Margalida. els nú meros40, 39 i 47 del plànol sumaven 3quarterades d’extensió. a l’actade compravenda es fa l’observa-ció que el camí d’accés als núm.39 i 47 són propietat del compra-dor. Cens a pagar: 9 l. Pagà 290l (11-9-1841).

Parcel·la núm. 41. BernardinoGual. Bernadí Gual Company(1804-1871) de Son Pericàs, fillde Miquel i Margalida. era casatamb Maria Company Bauçà (n.

Parcel·la núm. 30. Lorenzo Ni -colau. llorenç Nicolau Fiol (n. ?)Roveiat, fill de Guillem i antònia,germà de l’anterior. adquirí lameitat de la parcel·la núm. 29 jun-tament amb el seu germà Gui -llem. Cens a pagar: 9 l i 12 sous.Pagà 100 l (3-10-1841).

Parcel·la núm. 36. BernardinoFont. Bernadí Font Calvó (1811-1889) Tronca, fill de Pere i an tòniaCalvó. era casat amb Mar galidaFerriol Fuster (1813-1888) de sa

Bastida i estaven domiciliats el1868 al carrer Major núm. 37 (CanTronca). És el núm. 36 del plànold’1 quarterada i 76 destres d’exten-sió. Con fronta amb el camí que vaa la vila de Montuïri i amb la terrade don Mateu Castellà, mitjançantuna síquia i un pou. el contracte decompravenda especifica que noestà compresa la servitud del pou ique la té don Mateu Castellà. Censa pagar: 7 l i una gallina. Pagà:200 l (29-8-1841).

Parcel·la núm. 37, 38, 45 i 46.Ga briel Gual. Gabriel Gual ra -mis (1791-1858) de Solanda, fillde Jordi i Margalida. els números37, 38, 45 i 46 del plànol sumaven4 quarterades d’extensió. Con -fronta amb la paret de la possessióde Meià i amb la paret de la Pletade solanda. a l’acta de compra-venda, es fa l’observació, que elcomprador ha de donar camí alpropietari dels números 37 i 45per poder entrar un carruatge a la

Mar ga lida Gayà Gayà (1809-1900) Cam buixa i estaven domi-ciliats el 1875 al carrer de Petranúm. 69 (Ca l’amo en Monjo). elmalnom Monjo, que encara per-dura, és originari de Porreres iarribà a sant Joan portat peraquest porrerenc arrendador deCarrutxa el 1840. sebastià iMargalida són els repadrins, en -tre d’altres, de se bas tià GualVaquer (n. 1931) Monjo i de Gui -llem Company Gayà (1894-1993)Gueravinet. És el núm. 27 delplànol d’1 quarterada d’extensió.Cens a pagar: 6 l i una gallina.Pagà 157 l (29-8-1841).

Parcel·la núm. 28. Antonio Bau -zà. antoni Bauçà Gayà (n. ?)Beina, fill de Gabriel i d’antònia.És un descendent de Can Beinadel carrer del Consistori núm. 14.És el núm. 28 del plànol d’1quarterada d’extensió. Cens apagar: 6 l i una gallina. Pagà 160l (11-9-1841).

Parcel·la núm. 29. GuillermoNicolau. Guillem Nicolau Fiol (n.?) Roveiat, fill de Guillem iantònia aina. No hem sabut tro-bar la filiació d’aquesta família.adquirí un bocí en forma de gaia,aferrat a la paret de Meià, de 3quartons i 31 destres d’extensió ila mitat del núm. 29, de 333 des-tres d’extensió (l’altra mitat l’ad-quirí el seu germà llorenç Nico -lau). Cens a pagar: 8 l, 12 sous i 6diners. Pagà 115 l (30-10-1841).

mel i sucre

AgÈNCiA de SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

21

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 21

mel i sucre

22

Parcel·lari de Solanda any 1840 (font: ARM, protocol 2365).

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 22

mel i sucre

que, en aquella època, el rafalaixat i la possessió de Meià erendel mateix propietari, don Maria -no Villalonga i les terres d’amb-dues possessions es comunicavenentre si a través d’un camí inte-rior que començava al Carreró deMeià, seguia per baix de la Costadels albercoquers i entrava dinsles terres del rafal aixat.

Notes1. arM, protocol s-790, f. 137-138v. 2. arM, protocol T-1021, f. 57-593. Maria Concepció Gual Vives era ger-mana de Vicenta Gual Vives deCañamás, viuda de Joan o’Neille, pro-pietaris de la possessió de son Gual desant Joan.4. arM, protocol s-791, f. 310-314 5. arM, protocol s-790, f. 137-138v6. arM, protocol s-802, f. 45-46v 7. Poca cosa sabem d’aquest agrimensor.Hem localitzat la seva signatura a unaparcel·lació de la possessió des Pujol el1853. 8. arM, protocol 2365, f. 19-82v9. Canuto Bauçà, Francesc (2002): “untestament del segle XiX. antonina ainaNicolau Matas (1769-1838) de Son Font,i el carro de bréndoles.” a Mel i Sucre,núm. 268, pàg. 18-28.10. arM, protocol 236511. aquesta famílía benestant, actual-ment extingida, estava domicilada al car-rer del Consistori núm.10 (entre CanMort i Can Beina). entre fadrins, cape-llans i la manca de descendents mascles,la família Monjo s’extingí. el darrer des-cendent d’aquesta nissaga fou Francinaaina Bauçà Bauçà (n. 1856c) conegudacom Simona, Pansa i Monjo, era casadaamb ramon Gayà Mas (1853-1899) de sa

Posada o l’amo en Ramon, per mor d’a-quest matrimoni, tota l’herència familiardels Monjo passà a mans de la família deramon Gayà Carbonell (1917-2003)Potecari Vell.

la mitat de les cases de l’esposadel comprador. Cens a pagar: 36l 10 sous i 3 gallines. Pagà 717 l(3-10-1841).

7. LA PLETA DE SOLANDA OPLETA D’EN MONJO

la Pleta de solanda, d’unes 15quarterades d’extensió, no sabemper quines raons no fou numeradai curiosament fou venuda un mesabans que la resta dels porcioners.es va dividir en dues parts, una por -ció de 7 quarterades i mitja la vaadquirir antoni Bauçà Mira lles(1793-1880) Monjo i l’altra, pel no -tari santjoaner Joan Bauçà Ma tas(n. 1803), el qual posteriorment lava vendre a antoni Bauçà Monjo.11

l’acta de compravenda redac-tada pel notari Joan Bauçà, preci-sa que “el camino o paso paraentrar en la Pleta serà por la quar-terada de tierra número cuarenta ycinco del plano, sin que el adqui-rente que serà lo pueda inpedir. elotorgante o adquisidor quedaobligado a darlo a don Juan Bausánotario o bien a los que seránposehedores de la otra mitad de laPleta para poder pasar a su tierra.”així doncs, el camí conegut actu-alment com del rafal aixat, es vaconstruir dins les terres de so lan -da a la banda de sa Tortuga, limí-trof amb la possessió de Meià(Vegeu el plànol de la parcel·la -ció). Posteriorment es va perllon-gar per accedir a les terres delrafal aixat i son Vaquer. Cal dir

1814c) Cotana i estaven domici-liats el 1875 al carrer de Petranúm. 43. són els padrins, entred’altres de rafel antic Gual(1885-1955) de Gossauba. És elnúm. 41 del plànol d’1 quarteradai 94 destres d’extensió. Confrontaamb la núm. 40, adquirida perGabriel Gual, situada al Camp delFeix, antic sementer de solanda.Cens a pagar 6 l i una gallina.Pagà 230 l (11-9-1841).

Parcel·la núm. 42 i 43. Guiller -mo Matas. Guillem Matas riu -tort (n. ?) Burixó, fill d’antoni ide Joana Maria. No hem sabuttrobar la filiació d’aquesta famí-lia, però sembla que és el padrí deGuillem Matas Gual (n. 1850c)Burixó o Cremat, casat amb Mag -da lena Gayà salom (n. ?) Perdu -

da. els números 42 i 43 del plànolsumaven 2 quarterades d’exten-sió. Cens a pagar: 12 l i una galli-na. Pagà 460 l (29-8-1841).

Parcel·la núm. 44, 48, 49 i 50.Don Mateo Castellà. MateuCastellà Mascaró (1795-1857)metge, fill de Gabriel i JerònimaMascaró, de Montuïri. Va adquirirla mitat de les cases de solandaamb terra contigua i tres porcionsmés, les quals sumaven 4 quarte-rades, 2 quartons i 25 destresd’extensió. Confronten amb terrade Joana Maria amengual, esposadel comprador i amb la paret de laPleta. les cases (mitat) confron-ten amb la paret de la Pleta i amb

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

23

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 23

24

mel i sucre

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 24

25

mel i sucre

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 25

mel i sucre

Comentari al mes gener

Començàrem l’any 2012 ambtemperatures bastant suaus que esvaren mantenir durant gran partdel mes. es va registrar un lleugerdescens a mitjan mes, però la cai-guda més notable es presentà enels darrers dies d’aquest, en qualsquals ens adonàrem que haviaarribat de fet l’hivern. No obstantaixò, la temperatura mitjana s’haquedat en 10,6 ºC, un poc méselevada que en el 2011 (10 ªC).els dos dies més freds varen ser el29 i 30 amb mitjanes de 5,4 ºC i7,4 ºC, respectivament; en aques-tes jornades les temperaturesmàximes no sobrepassaren els 10ºC. les mínimes durant tot el mesno han estat excessivament bai-xes; el valor més baix es situà enels 3,3 ºC, en el dia més gèlid, dia29. en aquest mateix dia, aques-ta atmosfera freda que ens invadía partir d’aquests darrers dies degener provocà la primera nevadad’aquest hivern a la serra deTramuntana, preludi de l’onadad’aire polar que ens gelaria durantgran part del febrer.

la pluviometria s’ha concen-trat en uns pocs dies de la segonaquinzena del mes. les primerespluges caigueren per sant antonii, després, tornaren aparèixer en

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

FEBRER 2012 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 6,6 ºCTemperatura més alta 14,7 ºC (dia 23)Temperatura més baixa -0,7 ºC (dia 4)Pluviometria 50,1 mmVelocitat mitjana del vent 10,6 Km/hVelocitat màxima del vent 64,4 Km/h (dia 3)Direcció del vent predominant N-NEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,9 ml/dia

MES DE GENER 2012 2011

Temperatura mitjana 10,6 ºC 10 ºCTemperatura més alta 18,6 ºC (dia 5) 18,6 ºC (dia 16)Temperatura més baixa 3,3 ºC (dia 29) 1,7 ºC (dia 23)Pluviometria 32,9 mm 74 mmVelocitat mitjana del vent 6 Km/h 6,5 Km/hVelocitat màxima del vent 95 Km/h (dia 6) 64,4 Km/h (dia 28)Direcció del vent predominant O-NO O-SOHumitat mitjana 75,60% 78,76 %Pressió mitjana 1023,6 mb 1017,96 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,9 ml/dia 1,7 ml/dia

Radiació solar (Wh/m2). Energia generada (kWh)

2012 2011 2012 2011

GENER 66715 66579 5534 5540

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2012

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66715 5534 12,06 10,81 4483 1384

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10 9,7 9,8 11,8 32,9 74 56 67,9 37,5

26

els darrers dies del mes. en totals’han recollit 32,9 mm.

la humitat mitjana, del 75,60%, ha estat lleugerament inferiora la del gener del 2011, del 78,76%, en consonància amb el predo-mini d’un temps de certa d’estabi-litat atmosfèrica i temperaturesdiürnes bastant elevades durantgran part d’aquest mes. Per con-tra, l’evaporació ha estat un poc

superior a la del passat any peraquest mes.

Malgrat el domini del bontemps, durant molts de dies (lamitjana de pressió atmosfèrica haestat elevada, de 1023,6 mb) elvent féu acte de presència demanera intensa en els primers idarrers dies del mes. la velocitatmitjana s’ha establert en els 6Km/h. a destacar la ràfega amb la

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 26

mel i sucre

velocitat màxima de 95 Km/h dedia 6. la direcció predominant haestat o-No, entre el ponent i elmestral.

Comentari al mes febrer

amb el febrer ens arribà el fredde veres. acostumats fins a finalsde gener a un hivern suau, l’onadade fred polar ens sorprengué a totsper inesperat. les temperaturesmitjanes s’han mantingut durantbastants de dies per sota els 5 ºC.aquest fred intens ha provocatnevades importants a la serra; peròtambé la neu arribà a tots elsindrets de les Balears, fins i tot anivell de la mar. a sant Joan ialtres indrets del Pla, pel compor-tament d’aquesta inestabilitat,aquest meteor es féu esperar. Permolts d’indrets, fins i tot a Palma,havien pogut gaudir de la neu i alnostre terme no hi havia caigut.Però, a la nit del diumenge dia 13,aquesta cobrí d’un mantell blanctot l’entorn i es mantingué fins almigdia de dia 14. la temperaturamés baixa es registrà el dia 4, enquè el termòmetre davallà fins als-0,7 ºC. Durant els dies de mésfred es produïren fortes gelades ala matinada, algunes amb un gruixde gel destacable. en total s’hanrecollit 50,1 mm de pluviometriaque, afegits als del gener, han estatmolt ben rebuts pels cultius que javerdegen pels nostres camps.

aquesta situació de fredextrem s’ha comparat amb la quees produí a l’hivern de 1956, que,segons sembla, i ens recorden elsque la visqueren, fou molt mésaguda pel fred i per la neu ques’acumulà.

Parc solar fotovoltaic

el mes de gener d’enguany haestat pràcticament similar al del’any passat en quant a radiaciósolar i generació d’energia, comens indiquen les dades.

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

�

�

�

��

��

��

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������������������

����

!

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� �

��

�

�

�

�

�

��

��

��

� �� ����� ������� �������� ���������� ��� ��� ��� �� � ��� ����

!���

"#

27

�����

������

���

����

���

���

����

�����

��������

�������

��������

��������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

�������

��!����"!�"���"#��$���"������%"���"��&&

����'"�����"������"������!�"()*""��!��'"�����"( *

�����

)+

Gràfic del rendiment de les plaques solars 2011. si relacionam l’energia generadaamb la radiació solar, s’observa, com a tendència general, que el rendiment baixaa mesura que augmenta la temperatura. l’únic mes que es separa d’aquesta tònicaés l’abril, segurament per la intervenció d’algun altre factor tècnic.

Gràfic de l’energia generada durant l’any 2011. l’estructura que mostra aquest grà-fic és l’esperada. a mesura que ha augmentat la radiació solar s’ha incrementat lageneració d’energia, assolint els valors més alts als mesos centrals de l’any. entotal aquest parc fotovoltaic del pavelló municipal ha produït durant el 2011:120534 Kw/h. aquesta generació d’energia hauria necessitat la utilització de 30134litres de petroli i ha evitat l’emissió de 97635 Kg de Co2.

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 27

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1

el carrer Major de sant Joan, ambuna nevada, als anys seixanta.aportació fotogràfica: arxiud’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Fotografia 2

Panoràmica del poble de sant Joan,el febrer de 1956. la fotografia estàfeta per l’amo antoni sastre “de saBotigueta”, des de l’escalonada delsantuari de Consolació.

Fotografia 3

Grup de joves santjoaners a la plaçaNova, el febrer de 1956. aportaciófotogràfica: antoni sastre Gayà “desa Botigueta”.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

28

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 28

mel i sucre

29

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 29

mel i sucre

Puig de n’AlíF. XaVier MoraTiNos

aquest mes hem anat al puig de n’alí, a prop del puig Massanella. es parteix de l`àrea recreati-va de la comuna de Caimari, pujant cap a lluc. És una pujada aspre, sense gaire replans per des-cansar, fins arribar a dalt del puig. la veritat és que no vàrem veure gaire neu fins que no érem apunt d’arribar al cim, ja que la pujada és per la part de migjorn. És un puig de 1038 metres, ambvistes esplèndides al Pla, a la badia d’alcúdia i a les muntanyes nevades dels voltants. Després deles fotos de rigor, vàrem partir cap al Coll dels Pilons; no va tenir res a veure amb la pujada: neu“a cosses i puntades de peu”, esclats, culades i “esquiades”. Vàrem dinar al coll i poc temps des-prés vàrem emprendre el camí de retorn per dins l’alzinar, amb neu abundant fins que vàrem arri-bar altra vegada a la cara sud, neta i eixuta per l’acció del sol.

excursions

30

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 30

mel i sucre

31

més fotos a melisucre.cat

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 31

32

mel i sucre

frases fetes

indica que en determinadesmatèries, especialment entemes econòmics, hem de

prestar una atenció permanent sivolem que ens “surtin els comp-tes”...

... i en aquests temps que córren,més que mai. un temps contracta-ves un servei, i sabies que haviesde mantenir una certa vigilànciasobre la part contractada, peròtenies una seguretat que no tefarien cap desastre que contrapas-sés determinats límits, i que commés temps es mantenia la relaciócontractual, més s’anava refer-mant la confiança entre ambduesparts. avui en dia, en determinatsnegocis, hem arribat a un punt enquè és un poc el món a l’inrevés.agafau, per exemple, com a mos-tra les poques manies que tenentotes les empreses de telefoniamòvil en maltractar el client: commés antic més el sangren i més elcastiguen: promocionen el seuservei amb molta contundència, icapten clients amb mètodes moltagressius, no tant sols amb lacompetència, si no també amb elsmateixos clients, però llavors, en

tenir-los, lluny d’intentar cuidar-los bé per mantenir-los, no escati-men enganys i males arts perespolsar-los el màxim de doblersmentre puguin. o fixau-vos tam -bé amb el gran canvi que hi hahagut en el sector bancari: bancs icaixes han passat, en poc temps,de ser unes entitats amb unsempleats que, tot i que assegura-ven fortament el màxim beneficiper l’entitat, també se cuidavenmolt de vigilar que el client essentís satisfet del servei que elsprestaven, i que no hi sortís per-

dent exageradament, a ser els reisde l’especulació i de sangrar elsclients que els han confiat lesseves finances o els seus estalvisfins a límits del tot insostenibles,que arriben a entrar dins la usura ialtres males arts similars. sí, si:en aquests temps difícils, durantels quals determinades persones iinstitucions s’han guanyat a polsla desconfiança de les personeshumils, del ciutadà "del carrer",cobra un sentit especial la frase enqüestió: el qui no compta, licompten.

il·lusTraCió TreTa De CiBerCulTuralia.BloGsPoT.CoM

El qui no compta, li compten

JoaN sasTre JoaN

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 32

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Per la costa no hi ha moltaharmonia (i el capita no hi ajuda). Que no pre-senta malalties. 2. Interrompre la formacio d’unnonat. Fer nus a la runa. 3. Haurem de trobar-neun per a aquesta paraula. Deixes d’estar dempeus.4. National League. Ho fa amb la intencio de fe-rir. El pneumatic s’infla. 5. Fa aproximadament 30vegades que heu de posar aquesta paraula. Infor-mation Technology. La teva. Sortida de Canaan.6. Amb vitalitat o dignes de censurar. Gira, fugintde la banca per no fer fallida. La primera nota il’ultima d’una arpa. 7. Tot just s’acaba de casar.L’esprai d’un astre volador. 8. Sortida del corral.Allo que se sol atribuir als estels fugacos. Com escapgira la mucosa? 9. Que no es pot dividir per dosi obtenir un nombre exacte, tot i que quasi es potcurar. Acudir a l’esquer d’anar al Prica. 10. Com-pletament circular. Destinat a fer parella amb lapebrera. Un valencia que aplica l’impost de la cisa.11. Fals! ... sang pel nas despres del cop de punyque hem rebut. N’Aina no hi es tota. 12. Amb elrostre davant del meu. Un de llibres sol servir depremi. 13. Es cansa. Amistat amb una possiblemagia. L’article femenı per als balears.

Verticals: 1. La festa on allo estrafolari es anarvestit normal. Intenten fer una incursio sobre l’a-rena incansables. 2. Apreciades per la llana, i no

necessariament ancianes. De Save, o de Ship. Orga-nitzacio de les Nacions Unides. 3. La denominaciodel mon. Instruments per a obrir solcs, tambe moltfrequents per aquı. ...!, aquest ... no anira a ... enJoan. 4. Genera, per exemple, l’acer. Llevara unexces d’aigua. 5. Inflamacio de l’orella. Conservaraaquest bacalla i parlara amb l’article salat. 6. Comque son els Mots Enquadrats 30, repas de parau-les frequents (aquesta n’es una). L’interior d’unamata. Renovam l’aire de l’habitacio. 7. L’arxiene-mic de Sant Jordi es pot transformar en card. Fetd’alimentar la terra. Dira quant mesura des del cen-tre. 8. Fa sonar allo idıl·lic. ... Arepo Tenet OperaRotas. Cap i peus del pop. Un il·lusionista que hofa de debo. 9. Com abans deien abans. Amb lespropietats d’allo mes petit. El puig Major aquestsdies. 10. ...!, aquest peu esta a l’inreves. Amb po-ques ganes de relacionar-se. 11. El millor que enspot passar despres d’esquiar. Gener ocasions, cosaque avui dia poca gent fa. 12. On hi ha les ar-mes i grans jugadors de la lliga anglesa. Despren labrutıcia d’allo previament brut.

Solucio al numero 29:

C A B O R I E S M AS A B O R R I T U A LO R I N A R A N E N AC A S A R A A S E DI B V A I M A T G E

A G E N D A F R A SU S E N I R A IA S T A R D A R I E NC A Q U I A V I S OA A R R I I U RR A T A T A S T A R AI R A P E C A R A N

A R C A M R E I A L

passatempsMots enquadrats núm. 30

arNau MoraTiNos i BorDoy

33

mel i sucre

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 33

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀmGnocchis de patata amb mozzarella

(Belagio, llac Como)

saCraMeNT Ferrer

el llac glacial de Como està situat al nord d’itàlia(llombardia), al peu dels alps. a les seves ribes hiha diversos poblets molt pintorescs i a un d’ellsvàrem assaborir aquest plat que vos present aquestmes.

Ingredients

- 1 quilo de tomàtigues- 500 g de patates- 200 g formatge mozzarella- 100 g de farina- 2 alls- 1 ou- orenga- sal i oli d’oliva verge

Preparació

- rentar bé les patates i bullir-les amb la pell.reservar aquesta aigua per llavors bullir els gnoc-chis.- Pelar les patates i passar-les pel passapuré.- Posar el puré dins un bol i incorporar-hi el vermelld’ou. remenar bé.- incorporar la farina, a poc a poc, la que es begui,

fins que la mescla no sigui massa blana i es puguimanipular.- afegir dues cullerades soperes d’oli d’oliva verge isal.- Pastar amb les mans, com pastar pa, de fora cap adins.- escampar farina damunt la taula i fer una rotlana.Xapar-la en cinc parts.- De cada part, amb el palmell de la mà, fer cilindresallargats amb un gruix com el dit gros.- De cada cilindre, i amb un ganivet, tallar trossos dedos centímetres de llarg. Passar-los la forqueta pertota la circumferència i deixar-los marcats.- empolsar amb farina i guardar dins la gelera dinsun plat.- Mentrestant, posar oli d’oliva dins una paella.Trossejar els alls i sofregir-los a foc fluix. incorporarla tomàtiga triturada.- Quan la salsa és quasi cuita, afegir-hi el formatgemozzarella, fins que es desfà, fent fils.- Bullir la pasta reservada durant tres minuts ambl’aigua de les patates. Quan suren els gnocchis, sóncuits.- Per servir, col·locar la salsa al fons del plat, elsgnocchis a sobre. adornar amb fulles d’orenga capo-lades.

34

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocardes de sant Joan; l’autocar vaa sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i fes-tius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i fes-tius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10,10.10, 11.10, 12.10, 13.10,14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10,22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i fes-tius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 26 de febr. Montuïridia 4 de març Petradia 11 Porreresdia 18 sant Joandia 25 Vilafrancadia 1 d’abril ariany

el sol

surt es pon1 març 07.21 18.4015 06.59 18.5420 equinocci de primavera25 Horari d’estiu31 07.34 20.1015 abril 07.11 20.25

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (18).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedre-gui”. És un mes molt variable i ventós. És bon tempsper exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garro-ver. si teniu cap parra convé que la podeu per santJosep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàti-gues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergí-nies; i collir les lletugues i endívies primerenques. Ésmolt bon temps per donar les egües als cavalls, sanarporcells en lluna prima. És el millor temps per collircames-roges i menjar-les trempades, així com tambéespàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar encompte amb els constipats i el grip, perquè el març ésun mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Març de 1992• el santjoaner Gabriel rierasorell, “Fosser”, va publicar elllibre Crònica d’un presonermallorquí als camps de con-centració (1936-1942), oncontava la seva experiènciapersonal durant la guerra i lapostguerra.• segons informacions del’arxiu Municipal, el cafè deCan Tronca tenia 407 anys,sempre al mateix lloc, i pràcti-cament sempre dedicat almateix negoci, llevat d’un curtperíode que va ser peixateria.• es va instal·lar el segon cai-xer automàtic al poble, a l’ofi-cina de “sa Nostra”.

Març de 2002• les obres de la carretera desineu, que estaven a punt decomençar, es varen aturar perla forta oposició que hi havia alpoble veïnat. Deien que teniamassa impacte i que afectavamoltes més finques del quehauria estat raonable. a santJoan es va promoure una reco-llida de firmes a favor.• el perruquer Toni rotger vapatir un accident espectaculara l’encreuament dels carrersPalma, Mestre Mas i Major.les persones implicades no esvaren fer gaire mal. en aquelltemps, amb el carrer Major dedoble sentit, hi havia moltestopades, sobretot entre vehi-cles que pujaven pel carrerMajor (amb preferència) ialtres que venien de Palma ino feien l’stop.

la lluna

1 març quart creixent

8 plena

15 quart minvant

22 nova

30 quart creixent

6 abril plena

mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 35