Embed Size (px)
Citation preview
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
1
INDEX
1. PLANEJAMENT 2
1.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL_______________________________________________ 2
1.1.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA_________________________________ 2
1.1.2. PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS DE CATALUNYA_____________ 5
1.1.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES______________________________ 6
1.1.4. PLA GENERAL DE CARRETERES ___________________________________________ 6
1.1.5. PLA D�INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026_________ 7
1.1.6. PLA D�ESPAIS D�INTERÈS NATURAL _________________________________________ 7
1.1.7. PLA DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I EL PAISATGE DEL BAGES_____________ 8
1.2. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC _________________________________________________ 9
1.2.1. L�ESTAT DEL PLANEJAMENT _______________________________________________ 9
1.2.2. EL RÈGIM JURÍDIC DEL SÒL ______________________________________________ 10
1.2.3. SÒL URBÀ I URBANITZABLE_______________________________________________ 15
1.2.4. SÒL NO URBANITZABLE __________________________________________________ 16
1.3. DISFUNCIONALITATS URBANÍSTIQUES _________________________________________ 19
1.3.1. DISFUNCIONALITATS URBANÍSTIQUES EN RELACIÓ EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
_______________________________________________________________________ 19 L�IMPACTE DE LA POBLACIÓ ESTACIONAL AL MOIANÈS NORD ___________________ 19 DESAJUSTOS ENTRE ELS ESCENARIS DE CREIXEMENT QUE PREVEU EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I EL CREIXEMENT REAL: EL CAS DE MOIÀ _________________ 20
1.3.2. MANCA DE PROTECCIÓ SUFICIENT DELS ESPAIS NATURALS I LA NO ADEQUACIÓ AL
PEIN _______________________________________________________________________ 21
1.3.3. DISCONFORMITATS EN LA QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA ______________________ 21
1.3.4. MANCA DE PROTECCIÓ SUFICIENT DE LA XARXA HIDROGRÀFICA______________ 21
1.3.5. LES HORTES I EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC________________________________ 22
1.3.6. URBANITACIONS IL·LEGALS I DIFICULTATS PER LA DOTACIÓ DELS SERVEIS_____ 22
1.3.7. ACTIVITATS DISCONFORMES AMB EL PLANEJAMENT_________________________ 22 EQUIPAMENTS____________________________________________________________ 22 ACTIVITATS INDUSTRIALS __________________________________________________ 22 ACTIVITATS EXTRACTIVES__________________________________________________ 23 HÍPIQUES ________________________________________________________________ 23 CAMPS DE GOLF __________________________________________________________ 23 CAMPS SOLARS FOTOVOLTAICS I PARCS EÒLICS______________________________ 23
1.4. FOTOGRAFIES ______________________________________________________________ 24
id2977656 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com
Memòria descriptiva
2
1. PLANEJAMENT
1.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL
El planejament local i els usos del sòl a nivell d�un municipi, s�han d�entendre com a
quelcom que no pot anar deslligat d�un planejament més ampli i de caire global de tot un
territori.
És aquest motiu pel qual, abans de començar a analitzar el planejament urbanístic dels
municipis del Moianès Nord, resulta adient fer referències a la situació d�aquests
municipis respecte les previsions de planejament territorial i sectorial que l�afecten.
1.1.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA
La funció principal de l�ordenació territorial és la coordinació de les actuacions portades a
terme per diferents administracions o diferents organismes d�una mateixa administració
en un àmbit territorial comú.
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, és la que crea la figura del Pla
Territorial General (PTG) i dels altres plans territorials (els parcials i els sectorials) i ho fa per tal d�assolir els objectius que són:
Fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d�assolir nivells de
renda adequats en tot el territori.
Promoure un creixement ordenat de les implantacions sobre el territori per tal d�afavorir una eficàcia més gran de les activitats econòmiques i una millor
qualitat de vida.
Afavorir el creixement econòmic de Catalunya i lluitar contra l�atur.
La Llei assigna al PTG dues funcions:
Definir els objectius d�equilibri territorial d�interès general a Catalunya.
Servir de marc orientador a les accions que s�emprendran per crear les
condicions adequades per atreure l�activitat econòmica als espais territorials
idonis.
El Pla és doncs l�instrument que defineix els objectius d�equilibri territorial d�interès
general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l�activitat econòmica
als espais idonis i per a aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l�àmbit territorial on visquin. En definitiva,
el Pla defineix el model territorial de referència.
Va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març i defineix sis àmbits d�aplicació dels
plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
3
Contingut
El Pla inclou les determinacions següents:
La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó
del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran
d�exercir una funció impulsora i reequilibradora.
La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó
d�interès general referida a tot el territori.
La definició de terres d�ús agrícola o forestal d�especial interès que cal
conservar o ampliar per les característiques d�extensió, de situació i de fertilitat.
La previsió de l�emplaçament de grans infraestructures, especialment de
comunicació, de sanejament i energètiques i d�equipaments d�interès general.
La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
La definició dels àmbits d�aplicació dels plans territorials parcials que s�hauran
d�adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden
agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.
Estratègia principal del Pla
L�estratègia principal que es planteja per aconseguir el reequilibri global de Catalunya
consisteix a potenciar les polaritats d�una certa rellevància, localitzades a l�exterior de
l�àrea metropolitana barcelonina i que ja exerceixen de capitals d�amplis territoris que
gaudeixen d�un bon nivell de dinamisme demogràfic i econòmic.
Sistemes de proposta
Els sistemes urbans que hi ha a Catalunya es defineixen com les àrees formades a partir
de la força de cohesió i d�influència que tot nucli o polaritat d�una certa entitat genera al
seu entorn territorial. El Pla determina varis tipus de sistemes de proposta a l�entorn
d�aquestes polaritats que són:
Sistema central de l�àmbit metropolità o de Barcelona
Sistemes d�expansió i d�articulació del sistema central metropolità
Sistemes de reequilibri metropolità
Sistemes d�articulació entre àmbits funcionals territorials
Sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya, amb quatre nivells diferents
Sistemes d�articulació i desenvolupament, amb dos nivells
Sistemes costaners
Sistemes d�articulació interior-costa
Memòria descriptiva
4
La situació del Moianès Nord
Els municipis del Moianès Nord formen part de l�Àrea Funcional Territorial (AFT) de les
Comarques Centrals.
Per aquesta àrea funcional, el Pla Territorial defineix entre d�altres, les següents
estratègies:
Potenciar el seu desenvolupament preservant la qualitat de vida que s�hi
gaudeix, buscant una prestació de serveis i equipaments especialitzats.
Potenciar les seves capacitats com a alternativa als atractius dels sistemes de l�àmbit metropolità, de manera que es permeti reequilibrar el país.
Potenciar el sistema de reequilibri territorial, afavorint les interrelacions entre els municipis i els sistemes urbans centrals (en aquest cas Manresa) que ja estan força desenvolupats.
Els sistemes centrals d�aquestes planes principals han de comunicar-se més
estretament i còmodament per carretera i ferrocarril amb l�àrea metropolitana.
En aquest sentit l�Eix Transversal potencia les relacions est-oest i relliga els tres sistemes de reequilibri territorial de nivell 2.
En aquest àmbit i que afectin al Moianès Nord, es defineixen varis sistemes de reequilibri territorial:
El sistema de reequilibri territorial de nivell 2, amb un potencial intermedi de reequilibri territorial global, conformat en aquest cas, pel sistema urbà de
Manresa-Súria i Sant Vicenç de Castellet.
El sistema de reequilibri territorial de nivell 4, amb potencials de reequilibri territorial febles, conformades a l�àmbit del Moianès Nord, en els sistemes urbans i les polaritats de Moià-Castellterçol.
Àrees bàsiques territorials de referència al Moianès Nord
Les àrees bàsiques territorials (ABT) són àrees de planificació. La determinació
d�aquestes ABT s�han fet a partir de les relacions funcionals de mobilitat obligada (treball i
estudi) i de la població que tenen els municipis que les integren.
Els municipis del Moianès Nord estan repartits en tres àrees bàsiques territorials:
Moià: formada per Moià i L�Estany
Avinyó: formada per Avinyó, Santa Maria d�Oló i Sant Feliu Saserra
Tona: formada per Tona, El Brull, Collsuspina i Seva
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
5
1.1.2. PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS DE CATALUNYA
Continguts i escenaris
El 30 d�agost de 2007 es va fer pública l�aprovació inicial del Pla territorial parcial de les
Comarques Centrals però, en el moment de redactar la present auditoria, resta pendent d�aprovació definitiva.
El Pla territorial de les Comarques Centrals de Catalunya s�inscriu plenament en el
sistema del planejament físic: conté determinacions gràfiques i normatives per regular les
variables territorials on té més capacitat d�incidència, delimita àmbits que ajudaran la
gestió supramunicipal de certes propostes d�ordenació que caldrà resoldre a una escala
de major detall i, finament, configura uns marcs que han de facilitar el desenvolupament dels objectius amb continguts sòcio-econòmics.
El Pla preveu la transformació de les dinàmiques territorials de les Comarques Centrals fins el 2026 i fixa uns escenaris de creixement que per a les comarques del Bages i d�Osona seran:
Bages: creixement de la població en 123.00 habitants, creixement de l�ocupació
en 73.000 nous llocs de treball i augment del parc d�habitatges principals en
48.000 unitats.
Osona: augment de la població en 100.000 habitants, creixement de l�ocupació
en 56.000 nous llocs de treball i augment del parc d�habitatges principals en
38.200 unitats.
Objectius específics
Els objectius específics que adopta el Pla territorial de les Comarques Centrals de
Catalunya per assolir els desitjats nivells d�utilització racional del territori i del medi, de
cohesió social i de desenvolupament urbanístic sostenible, formen un tot en la mesura
que integren estratègies d�equilibri i de desenvolupament per cada un dels sistemes
bàsics territorials: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat.
Situació dels municipis del Moianès Nord
Els municipis del Moianès Nord (veure plànol 3, Espais inclosos al PEIN i sòl de protecció
especial, Pla Territorial de els Comarques Centrals) formen part de tres àmbits territorials
del Pla Territorial de les Comarques Centrals:
El Pla del Bages, del qual en forma part Santa Maria d�Oló. El Pla territorial proposa la inclusió de Santa Maria d�Oló a l�àmbit de Pla de Bages i no al Moianès com a conseqüència d�haver donat prioritat als efectes atractors
d�activitat econòmica, i de la previsible dinàmica urbanística que se�n derivarà,
generats al llarg de l�Eix transversal. El Pla del Bages és una complexa àrea
urbana formada per Manresa i els pobles del seu entorn. El que preveu el Pla en aquest àmbit és la definició i l�estructuració del sistema d�espais oberts,
l�assignació de les estratègies de desenvolupament per a cada un dels nuclis i la inclusió del projecte del tren transversal de Catalunya.
Memòria descriptiva
6
El sistema del Moianès comprèn els municipis de Calders, l�Estany, Moià i Monistrol de Calders. Les propostes del Pla es centren en la definició i
l�estructuració del sistema d�espais oberts, en l�establiment d�estratègies de
creixement urbanístic per a cada assentament i l�adopció de les recomanacions específiques per protegir i potenciar els petits nuclis, en la revisió dels plans
d�urbanisme dels municipis concernits. El Pla incorpora la necessitat de preveure la variant de Moià de la carretera C-59. En aquesta fase d�avantprojecte, no s�adopta, però, cap traçat concret per a aquesta variant.
El municipi de Collsuspina ocupa una posició singular, situada ja a l�altiplà del
Moianès, però el Pla Territorial de les Comarques Centrals el fa pertànyer al
sistema de la Plana de Vic, al sector del sud, juntament amb Centelles i els Hostalets de Balenyà, Tona i Seva i Taradell. L�àrea urbana de Vic, element
central de l�àmbit de la Plana de Vic, constitueix dins les Comarques Centrals, al costat de les àrees d�Igualada i Manresa un dels nodes fonamentals. Les
propostes del Pla per a la Plana de Vic tenen per objectiu organitzar les variables territorials de l�àmbit - espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat - i comportarà entre d�altres la inclusió del projecte del tren
transversal de Catalunya, una proposta de racionalització de la xarxa
d�infraestructures de mobilitat viària, que inclou la incorporació de la traça de
l�Eix transversal pel sud de Vic i el Pla director urbanístic.
1.1.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES
L�àmbit del Pla Director inclou Manresa i tots els municipis del Pla del Bages que són:
Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del
Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Marganell, Monistrol de
Montserrat, Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant
Fruitós de Bages, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor i Súria. Santa Maria d�Oló també en
forma part.
El municipi de Santa Maria d�Oló forma part d�una de les tres unitats funcionals que hi ha
al nord de la plana central bagenca, i conforma amb Artés i Avinyó el que el Pla designa com a Eix de la riera Gavarresa.
Entre d�altres propostes el PDU proposa una xarxa d�espais naturals interconnectada
amb la xarxa fluvial i els espais d�alt valor agrícola. Pel que fa a les infraestructures també
proposa el desdoblament de l�eix transversal i la construcció de l�eix transversal ferroviari.
1.1.4. PLA GENERAL DE CARRETERES
El pla de Carreteres de Catalunya (PCC) fou aprovat l�any 1987 i revisat l�any 1995.
Seguint les recomanacions de les estratègies del PTG, el Pla de Carreteres va
contemplar la realització de l�Eix Transversal. Aquest eix viari compleix la funció de
relacionar l�àmbit de la plana de Ponent amb l�àmbit Nord Gironí. Aquestes relacions han
de crear sinèrgies de desenvolupament i, sobretot, trencar un esquema radial centralitzat a Barcelona.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
7
L�Eix Transversal passa pel terme municipal de Santa Maria d�Oló, però és massa aviat
per veure si ha complert els seus objectius de reequilibrar aquesta part de territori.
El Pla de carreteres ha estat el primer i l�únic pla d�infraestructures terrestres que arriba a
esgotar el seu termini.
1.1.5. PLA D�INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026
La Secretaria per a la Mobilitat va elaborar el Pla d�infraestructures de transport de
Catalunya (PITC) amb l�objectiu de definir de manera integrada la xarxa d�infraestructures
viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l�horitzó temporal de
l�any 2026.
El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d�acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic a l�efecte d�allò que estableix la Llei
9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
El PITC és un instrument de planificació sectorial que integra el conjunt d�infraestructures
de transport terrestres i per a l�àmbit del Moianès Nord preveu el desdoblament de l�eix
transversal i l�eix transversal ferroviari.
El nou Eix Transversal Ferroviari (ETF) és una de les apostes a llarg termini més
importants del PITC, que constitueix un element clau en la estratègia de
desenvolupament territorial tant a escala catalana com a escala del Pla Territorial de les Comarques Centrals, enfocada cap la potenciació de les ciutats mitjanes, l�augment de la
participació del transport públic en la mobilitat i el reforç de la circulació ferroviària de
mercaderies.
1.1.6. PLA D�ESPAIS D�INTERÈS NATURAL
El Pla d�Espais d�Interès Natural va ésser aprovat l�any 1992 i estableix la xarxa d�espais
naturals protegits a Catalunya, amb l�objectiu de conservar el patrimoni geològic, els
hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del país.
En l�àmbit de l�Auditoria del Moianès Nord s�hi va definir un únic espai (veure plànol 2,
Espais inclosos al Pla d�Espais d�Interès Natural (PEIN)), que es denomina el Moianès,
actualment conformat per 2.050,83 ha repartides entre la comarca del Bages (1.630,41 ha) i el Vallès Oriental (420,42 ha).
L�espai abasta un conjunt de relleus calcaris i margosos, que assoleixen una altitud
màxima propera als 1.000 metres, característics de l�altiplà ondulat del Moianès. Conté
una mostra representativa de les formacions forestals, en gran part transformades o substituïdes per conreus.
Està constituït per un conjunt de quatre unitats: La Serra del Soler, Puig Rodó, Bussanya i Marfà.
Veure més informació a l�apartat de sistemes naturals.
Per altra banda cal tenir en compte que el DMAH de la Generalitat de Catalunya està
presentant als municipis implicats, una proposta d�ampliació del PEIN del Moianès força
Memòria descriptiva
8
ambiciosa, que preveu la connexió entre les quatre subunitats actuals i suposarà gairebé
triplicar la protecció dels espais actuals.
La Serra del Soler es perllonga cap a l�oest, incloent tota la riera d�Oló fins a Armenteres.
Inclou cap a l�est el Puig de la Caritat, Castell de Rodors, el Serrat de Vilaclara i Montví de Baix.
Bussanya creix cap al sud i Marfà cap a l�oest, incloent la riera de l�Om, Montbrú, la vall
de Marfà i la Golarda fins el Torrent de Colljuvà, tocant a Monistrol de Calders.
El Puig Rodó s�incrementa cap al nord fins el Serrat de l�Alou i el Serrat de la Minyona,
cap a l�est fins a la Baga de la Caseta i els Gronys i cap el sud, fins a Santa Coloma
Saserra i el Torrent Mal.
1.1.7. PLA DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I EL PAISATGE DEL BAGES
El Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages va néixer l�any 1997 per
acord de tots els municipis del Bages (inclòs Calders) amb el Consell Comarcal.
La informació obtinguda amb aquest estudi va ser lliurada a la Secretaria per a la
Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya per tal que s�afegeixi als estudis
previs dels plans territorials que afecten al Bages.
En aquest estudi es defineixen un seguit d�espais naturals d�interès comarcal i una sèrie
de connectors biològics.
A la zona del Moianès nord el Pla de protecció defineix 5 espais d�interès nuclear, 2
d�interès singular i 6 connectors (veure plànol 4, Espais inclosos al PEIN i xarxa d�espais
naturals (Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages)).
Veure més informació a l�apartat de sistemes naturals.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
9
1.2. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1.2.1. L�ESTAT DEL PLANEJAMENT
Emprant dades del Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya es constata que els
quatre municipis que conformen el Moianès Nord estan regulats per dos instruments bàsics de planificació urbanística: Normes subsidiàries de planejament als municipis amb
menys població (Collsuspina, L�Estany i Santa Maria d�Oló) i Pla General al municipi de
Moià.
Taula 1. Instruments de planificació urbanística als municipis del Moianès Nord. Font:
RPUC (Generalitat de Catalunya) i informació municipal.
Municipi Instrument Data
publicació
NNSS 9-abr-1999 1 modificació NNSS Text Refós NNSS 9-ago-2006
Collsuspina
Adjudicaran redacció POUM NNSS 6-sep-1991 10 modificacions NNSS 1 pla parcial d�ordenació 1 modificació parcial del pla
parcial
1 pla especial del parc de la Devesa
L'Estany
Text Refós NNSS 9-sep-2005 Pla General 23-gen-1985 17 modificacions del PG 4 plans parcials d�ordenació 4 plans especials 2 plans especials urbanístics Text Refós NNSS
Moià
Han adjudicat redacció POUM NNSS 10-feb-1993 7 modificacions NNSS 1 pla parcial d�ordenació Text Refós NNSS 21-mar-2007
Santa Maria
d'Oló
Adjudicaran redacció POUM
Com es pot observar a la taula 1, les normes bàsiques que encara regeixen la planificació
urbanística del Moianès Nord es van aprovar fa força anys: Moià en fa 23, L�Estany 17,
Santa Maria d�Oló 15 i el més recent, Collsuspina amb 9 anys de vigència.
No es d�estranyar que s�hagin portat a terme nombroses modificacions del planejament, sigui per aprovar modificacions puntuals, Plans parcials o Plans especials. A l�annex 5 es
Memòria descriptiva
10
presenta la relació, municipi per municipi, de totes les figures del planejament en detall que consten al Registre del Planejament de Catalunya.
Tots els municipis del Moianès Nord han aprovat recentment Textos Refosos que els
permetrà afrontar millor els nous plans generals que molts d�ells estan a punt d�adjudicar
o bé han adjudicat recentment.
Aquesta és una de les raons principals per les quals és important que els municipis
puguin incorporar tot allò que se�n desprengui de la present auditoria i millorar les
disfuncionalitats ambientals i urbanístiques en els futurs instruments de planificació local.
Les normes urbanístiques i el Pla general dels municipis del Moianès Nord van ser aprovats entre els anys 80 i 90, i com d�altres instruments aprovats en aquella època van
fer unes previsions de creixement molt significatives que amb el pas del temps s�ha
comprovat que ni de bon tros s�han portat a terme, per la qual cosa aquesta serà la
principal disfuncionalitat que els nous instruments, d�acord amb la planificació territorial,
hauran de corregir.
1.2.2. EL RÈGIM JURÍDIC DEL SÒL
S�ha compilat tota la informació disponible tant dels instruments vigents de planificació
com de les seves modificacions, municipi per municipi. S�han harmonitzant les claus
urbanístiques entre els municipis per tal de poder comparar no només el règim jurídic del
sòl, sinó també la tipologia de zones i sistemes, especialment aquelles del sòl no
urbanitzable en relació als diversos graus de protecció. Es presenta al plànol 1,
Planejament urbanístic vigent, la cartografia generada.
En els instruments de planificació urbanística més antics encara consta la classificació del
sòl en quatre grans categories; sòl urbà, urbanitzable programat i no programat i sòl no
urbanitzable. La Llei del sòl de 1998 va canviar-ne l�ordenament jurídic i el sòl es va
classificar només en tres categories, per la qual cosa els autors d�aquest estudi han optat
per estandarditzar i recollir la informació d�acord amb la normativa actual.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
11
Taula 2. Harmonització claus urbanístiques del planejament del Moianès del Nord. Font: elaboració pròpia a partir del planejament vigent.
Claus planejament vigent
Claus plànols de l�auditoria Sta. M d�Oló, NNSS 1992 L�Estany, NNSS 1991 Moià, PG 1985 Collsuspina, NNSS 1997 + text refós
2 Eixample 2a Front de carrers històrics 2 Eixample 2 Residencial oberta
3 Conservació de l�edificació 2b Fileres 4a Barri de Les Casetes
4 Ordenació en filera 2c Ravals 4b Barri de Les Casetes
4a tradicional 5 Raval Picanyol
4b nova creació
6 Serveis
SU i equipaments
PE Pla Especial
4 Zona de transformació d'ús
5 Equipament
Sòl equipament esportiu
SU nucli antic 1 Casc antic 1 Nucli entorn del Monestir 6 Casc antic 1 Casc antic
3a Xalets de parcel·la petita
3b Xalets de parcel·la mitjana
SU ordenació aïllada 5 Ordenació aïllada
3c Xalets de parcel·la gran
1 Ciutat jardí
5a Indústria petita, tallers i magatzems 3 Industria jardí SU industrial 7 Industrial
5b Indústria mitjana i gran 4 Industrial
SU zones verdes 8 Verd privat 7 Verd públic
SUP Sòl urbanitzable programat SUB
SUNP Sòl urbanitzable no programat
SUB residencial 9 SUB d�ús residencial Zona del carrer Moià
SUB industrial 10 SUB d�ús industrial Zona de la Coromina de l'Espina
P Espais lliures i zones verdes
SNU Espais lliures i zones
verdes
PL Espais lliures i zones verdes
V Sistema d�espais lliures Sistema d�espais lliures Sistemes d�espais lliures
SNU agrícola 13 Agrícola 6 Sòl rústec agrícola Sòl d�interès agrícola i ramader Sòl agrícola
7 Zona de protecció agrícola SNU protecció agrícola
Zona de protecció Pla de l�Estany
Sòl protegit agrícola
SNU ramader Sòl ramader
SNU forestal 12 Forestal Sòl rústec Sòl forestal
SNU protecció forestal 11 De protecció paisatgística 8 Protecció forestal Sòl rústec protegit de valor
ecològic-paisatgístic Sòl protegit forestal
Memòria descriptiva
12
Parc natural
V Viari C Sistema de xarxa viària Sistemes de serveis tècnics Sistemes de serveis tècnics
VL Viari I Sistema d�infraestructures Sistemes de comunicacions Sistemes de comunicacions
A Aparcament H Sistema hidrogeològic Sistemes d�equipaments Sistemes d�equipaments
S Serveis tècnics 9 Protecció de l�edificació rústega
H Hidrogeogràfic E Sistema d�equipaments
E Equipaments i dotacions
Sistema viari, infraestructures
14 De servitud i protecció
P Zona de protecció i servituds
Sistemes de serveis tècnics Sistemes de serveis tècnics
Sòl interès artístic-arqueològic Sòl rústec protegit d�interès artísitic-arqueològic
Jaciments arqueològics
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
13
Una vegada obtinguda la cartografia del planejament, s�han recalculat gràficament les
superfícies, per la qual cosa, a juny de 2008 les principals categories del sòl obtingudes
pels municipis del Moianès són:
Taula 3. Règim jurídic del sòl del planejament dels municipis, en hectàrees, del Moianès
Nord, 2008. Font: elaboració pròpia.
Sòl urbà, SU
(ha)
Sòl urbanitzable,
SUB (ha)
Sòl no
urbanitzable, SNU
(ha)
Superfície
total, (ha)
Santa Maria d�Oló 40,7 7,4 6.569,9 6.618,1 L�Estany 43,2 0,0 986,1 1.029,3 Moià 258,9 38,2 7.245,2 7.542,4 Collsuspina 24,6 2,3 1.475,4 1.502,2 Moianès Nord 367,4 47,9 16.276,6 16.691,9
En percentatge els valors que s�obtenen són:
Taula 4. Règim jurídic del sòl del planejament dels municipis, en percentatges, del Moianès
Nord, 2008. Font: elaboració pròpia.
Sòl urbà, SU Sòl Urbanitzable,
SUB
Sòl no urbanitzable,
SNU
Santa Maria d�Oló 0,62% 0,11% 99,27% L�Estany 4,19% 0,00% 95,81% Moià 3,43% 0,51% 96,06% Collsuspina 1,64% 0,15% 98,21% Moianès Nord 2,20% 0,29% 97,51%
S�observa com a tots els municipis la proporció del sòl urbà i del sòl urbanitzable respecte
al no urbanitzable és molt baixa, doncs es tracta de municipis amb assentaments de
població relativament petits en relació al seu context comarcal i regional.
Si es compara el règim jurídic del sòl respecte els referents comarcals i regionals, s�obté
que efectivament, el sòl no urbanitzable és més significatiu al Moianès Nord que pel conjunt comarcal i regional.
Taula 5. Comparació del règim jurídic del sòl del Moianès Nord amb els referents
comarcals i regionals. Font: pels referents comarcals dades del 2005 dels estudis del Pla Territorial
de les Comarques Centrals.
Sòl urbà, SU Sòl Urbanitzable,
SUB
Sòl no urbanitzable,
SNU
Moianès Nord 2,20% 0,29% 97,51%
Bages 3,01% 1,48% 95,51% Osona 3,12% 1,57% 95,31% Comarques Centrals 2,26% 0,98% 96,76%
Memòria descriptiva
14
Una anàlisi més en detall de les dades que es mostren a la taula 3, evidencia que els
municipis de Santa Maria d�Oló i de Collsuspina tenen major proporció de sòl no
urbanitzable que la resta dels municipis del Moianès Nord, (99,27% i 98,21% respectivament) i com la proporció de sòl urbà i urbanitzable és significativament més
important a L�Estany i Moià.
Moià és el municipi amb més potencial de creixement de tot l�àmbit, doncs en comparació
amb la resta dels municipis del Moianès Nord és el que té tant en nombres absoluts com
relatius, més sòl urbanitzable.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
15
1.2.3. SÒL URBÀ I URBANITZABLE
El sòl urbà i el sòl urbanitzable només ocupen el 2,49% de tota la superfície del Moianès
Nord, és a dir 415 ha de les 16.690 que es comptabilitzen en aquest àmbit territorial.
Taula 6. Sòl urbà i urbanitzable dels municipis del Moianès Nord, en hectàrees, 2008. Font:
elaboració pròpia.
Sòl urbà (ha) Sòl urbanitzable (ha)
Nucli antic 20,53 Residencial i equipaments 111,66
Ordenació aïllada 99,88
Industrial 45,19 Espais lliures i zones verdes 32,47 Viari 57,33 Urbanitzable residencial 39,21 Urbanitzable industrial 8,72
Total Moianès Nord 367,06 47,93
Dins del sòl urbà, l�ús principal és el residencial. En el planejament dels quatre municipis
consta la categoria de nucli antic, donat l�interès patrimonial i històric tant per la
morfologia dels carrers com per la seva tipologia edificatòria.
Aquests municipis han anat creixent al voltant dels nuclis antics formant eixamples i ravals, i més enllà, han conformat el que alguns municipis han designat com a ciutat jardí,
que són bàsicament xalets i ordenacions aïllades més a les perifèries dels nuclis urbans.
També es localitzen barris i urbanitzacions apartades del nucli antic de població, on sovint s�hi poden localitzar disfuncionalitats ambientals i urbanístiques.
El sòl destinat a l�ús comercial no consta específicament en cap dels quatre municipis
analitzats, per la qual cosa es pot considerar inclòs en l�ús residencial. Pel que fa al sòl
industrial, si que hi és present als quatre municipis.
En aquests moments al Moianès Nord estan construïdes en total 367 ha de sòl urbà que
si es portés a terme el creixement que preveu el planejament actual arribaria amb el sòl
urbanitzable a les 415 ha. Això suposaria augmentar el sòl urbà en un 11,6% respecte
l�actual.
Dins del sòl urbanitzable, el sòl potencialment residencial és significativament més
important respecte l�industrial (82% del residencial i 18% industrial). En altres indrets propers, com ara en el Pla del Bages això no és així i el sòl urbanitzable més significatiu
és el que es vol destinar als usos industrials.
Memòria descriptiva
16
1.2.4. SÒL NO URBANITZABLE
El sòl no urbanitzable del Moianès Nord ocupa 16.276,63 ha que significa el 97,51% de tota la superfície de l�àmbit.
Taula 7. Sòl no urbanitzable dels Municipis del Moianès Nord. Font: elaboració pròpia.
SNU Sòl no
urbanitzable (ha)
Percentatge
Agrícola 4.180,31 25,68% Ramader 233,77 1,44%
Forestal 10.369,80 63,71%
Protecció agrícola 101,02 0,62%
Protecció paisatgística i forestal 1.238,90 7,61%
Protecció edificació rústega 18,17 0,11%
Viari reserva eix (Sta M. Oló) 98,50 0,61%
Viari 36,15 0,22%
Total Moianès Nord 16.276,63 100,00%
La superfície de sòl forestal en el planejament municipal significa gairebé el 64% de tot el
sòl no urbanitzable, el segueix en importància el sòl agrícola amb gairebé el 26% i el sòl
ramader que significa gairebé l�1,5%.
En aquest àmbit crida l�atenció la reserva de 98 ha en sòl no urbanitzable que en el seu
moment van preveure les normes subsidiàries de Santa Maria d�Oló per reservar
superfície per l�eix transversal, quan aquesta infraestructura es va construir seguint un
altre traçat, més al sud.
A l�àmbit del Moianès Nord la planificació urbanística classifica 1.358,05 ha de sòl no
urbanitzat que disposa d�algun tipus de protecció (agrícola, paisatgística i forestal i
protecció de l�edificació rústega). El sòl protegit representa un 8,34% respecte el sòl no
urbanitzat i un 8,14% si es refereix a la superfície total del Moianès Nord.
Taula 8. Espais protegits pel planejament urbanístic al Moianès Nord, 2008. Font:
elaboració pròpia.
Superfície (ha) Percentatge
sobre el SNU
Percentatge sobre
la superfície total
Espais protegits pel planejament urbanístic
1.358,05 8,34% 8,14%
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
17
Les taules 8 i 9 mostren per a cada municipi la protecció que estableix el planejament
urbanístic comparat amb la protecció que determinen les diverses figures de l�ordenament
supramunicipal (veure també plànol 5, Protecció municipal versus protecció
supramunicipal (PEIN, PTCC)). La taula 8, en nombres absoluts (hectàrees) i la taula 9,
en nombre relatius (percentatges respecte el total de les superfícies municipals).
Taula 9. Comparació dels espais protegits, en hectàrees, segons les figures del
planejament supramunicipal i l�urbanístic als municipis del Moianès Nord, 2008. Font: elaboració
pròpia.
Municipi PEIN PTCC PPMNPB Planejament
municipal
Santa Maria d�Oló 336,40 4.386,37 4.041,41 12,99 L�Estany 155,73 713,06 233,85 101,78 Moià 1.129,10 5.300,95 3.148,59 1.205,30 Collsuspina 1.391,87 37,98 Moianès Nord 1.621,23 11.792,25 7.423,85 1.358,05
Taula 10. Comparació dels espais protegits, en percentatges, segons les figures del
planejament supramunicipal i l�urbanístic als municipis del Moianès Nord, 2008. Font: elaboració
pròpia.
Municipi PEIN PTCC PPMNPB Planejament
municipal
Santa Maria d'Oló 5,08% 66,26% 61,05% 0,20% L'Estany 15,12% 69,23% 22,70% 9,88% Moià 14,99% 70,40% 41,81% 16,01% Collsuspina 92,18% 2,52% Moianès Nord 9,71% 70,65% 44,48% 8,14%
Com es pot observar la protecció que fa el PTCC en aquests municipis del Moianès Nord és més important que la que orienta el Pla de protecció del medi natural i del paisatge del
Bages (veure plànol 6, Espais inclosos a la xarxa d�espais naturals (PPMNPB) no
inclosos al Pla Territorial de les Comarques Centrals), i aquesta, a la vegada, és més
significativa que el propi PEIN.
La protecció que determina l�ordenació urbanística pel conjunt dels municipis del Moianès
Nord, no arriba ni de bon tros, al que el PEIN classifica com a espais protegits i està molt
allunyada tant de les determinacions del PTCC com de les recomanacions del PPMNPB.
El cas més extrem és la poca protecció dels espais naturals que consta en l�ordenació
urbanística de Santa Maria d�Oló, amb només 13 ha protegides, molt allunyades de les
336 ha que preveu el propi PEIN o les 4.386 del PTCC. En aquest cas es tracta d�una
franja perimetral al voltant del nucli antic per preservar les visuals.
La divergència entre la protecció de l�ordenament local i la que preveu el planejament
supramunicipal també és força accentuada en les normes subsidiàries de Collsuspina i de L�Estany.
Memòria descriptiva
18
A Collsuspina es protegeix de forma especial, una franja de sòl forestal al paratge del
Bosc de la Casanova. Amb posterioritat a les Normes Subsidiàries de l�Estany, i
mitjançant una modificació del planejament, es determina com a zona de protecció l�antic
estany a través d�un Pla.
Pel que fa a Moià, la protecció que determina el Pla General també és inferior a la que
preveu el PEIN, amb 76 ha de diferència i molt allunyada a la previsió del PTCC i les
recomanacions del PPMNPB. En el cas de Moià, el planejament vigent protegeix
bàsicament les principals rieres.
Per altra banda cal tenir en compte que el DMAH de la Generalitat de Catalunya està
presentant als municipis implicats, una proposta d�ampliació del PEIN del Moianès força
ambiciosa, que preveu la connexió entre les quatre subunitats actuals i que suposarà
gairebé triplicar la protecció dels espais actuals.
Seria desitjable que les revisions de l�ordenació urbanística municipal incorporessin l�ampliació d�aquests espais, amb la proposta de l�ampliació del PEIN, les propostes de protecció del PTCC i les indicacions del PPMNPB així com les àrees d�atenció especial
tant pels valors geomorfològics, de vegetació i de fauna que s�han considerat en el capítol
dels sistemes naturals.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
19
1.3. DISFUNCIONALITATS URBANÍSTIQUES
1.3.1. DISFUNCIONALITATS URBANÍSTIQUES EN RELACIÓ AL CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
Les característiques dels condicionats naturals, la història dels assentaments i com han
anat incidit les dinàmiques territorials sobre aquest territori han possibilitat que el Moianès
Nord s�anés conformant tal com és.
La projecció de les dinàmiques de la població, com ara la seva evolució, la immigració,
l�impacte de la població estacional i del residencialisme1 estaran en la base de les revisions del planejament urbanístic per orientar els nous escenaris.
En l�estudi de la planificació vigent s�han detectat diverses disfuncionalitats relacionades amb el creixement demogràfic com són:
L�IMPACTE DE LA POBLACIÓ ESTACIONAL AL MOIANÈS NORD
Com s�ha comentat al capítol de Generalitats la majoria dels municipis del Moianès Nord tenen una tradició arrelada d�estiueig que porten a terme persones que procedeixen sobretot de la Regió Metropolitana i de la Plana del Vallès, que en la recerca d�espais
tranquils i amb uns valors naturals ben conservats, han fixat els seus llocs d�estiueig en
aquests municipis. Aquest fet té un impacte en l�augment de població que això suposa, no
tant sols a l�estiu, sinó també els caps de setmana, ponts i períodes de vacances de
Nadal i de Setmana Santa.
Taula 11. Càlculs de població de segona residència estimada i població censada per als
municipis del Moianès Nord,per a l�any 2005. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de
l�estudi Quantificació de la Segona Residència al Moianès i anàlisi de la seva incidència
econòmica. Any 2006. Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès.
Municipi
Població 2R
estimada
Població censada
(any 2005) Total població
% 2R estimada /
total
Collsuspina 174 306 480 36,25% L'Estany 653 393 1.046 62,41% Moià 2.488 5.142 7.630 32,61% Santa Maria d'Oló 548 1.044 1.592 34,43% TOTAL 3.863 6.885 10.748 35,94%
Com se�n desprèn de la taula 10, L�Estany és el municipi on s�estima que la contribució
del fenomen de la segona residència és més important, però també ho és a Collsuspina, Santa Maria d�Oló i Moià.
Això té uns efectes rellevants per tal que cada municipi pugui abastir els recursos i els subministres necessaris tant per a la població de fet com per a la població estacional.
La importància d�aquesta població estacional té uns impactes beneficiosos sobretot pel que fa el comerç de proximitat i l�economia local, però també suposa un increment dels
1 El residencialisme és el fenomen de pas de la segona residència a la residència habitual.
Memòria descriptiva
20
consums dels subministraments, que pot posar en situació de col·lapse els recursos dels quals es pot disposar, sobretot a l�estiu.
Els ajuntaments i els ens competents han d�afrontar situacions en les quals la població
estacional pot contribuir a aguditzar els problemes, sigui alhora de garantir l�abastament
d�aigua dels municipis del Moianès en època de sequera2, perquè aguditzen encara més
les dificultats i els impactes del sistema de sanejament3, o bé perquè contribueixen a
col·lapsar determinats serveis, com ara el dels centres d�atenció primària i els seus
consultoris, o les zones d�aparcament i la mobilitat als nuclis antics.
També hi ha una altra visió a tenir en compte en relació la segona residència als
municipis del Moianès Nord, i és l�elevat nombre d�habitatges o de segones residències
que queden desocupades, algunes només durant els dies laborables, però d�altres,
durant bona part de l�any. Poden ser en habitatges disseminats, a les urbanitzacions, però també als nuclis antics dels municipis. Això potencialment podria contribuïr a augmentar la incidència de robatoris, la inseguretat ciutadana, etc.
DESAJUSTOS ENTRE ELS ESCENARIS DE CREIXEMENT QUE PREVEU EL
PLANEJAMENT URBANÍSTIC I EL CREIXEMENT REAL: EL CAS DE MOIÀ
El municipi de Moià, cap de la comarca natural del Moianès és el que mostra un ritme de
creixement de la població més elevat. Com s�ha descrit al capítol de les generalitats, Moià
assoleix els 5.486 habitants el 2007, i respecte l�any 2000 suposa un creixement anual
del 5,37%.
A pesar d�aquesta dinàmica poblacional important, no s�assoleix, ni de bon tros,
l�escenari de població que preveia fa més de 20 anys el planejament urbanístic actual. La
seva previsió era de 15.000 habitants de fet, per a l�any 2015.
Com la majoria del planejament de l�època, es tracta d�unes previsions i d�un creixement
molt per sobre del que s�ha produït en realitat. S�evidencia per tant un desfasament entre el creixement que permet el planejament actual i el creixement real.
Efectivament, com s�ha comentat en l�apartat anterior, de tots els municipis del Moianès
Nord, Moià és el que té més sòl urbanitzable, ja que el planejament actual no està
exhaurit i permet desenvolupar encara nombroses actuacions urbanístiques fins al moment, no executades.
A més cal tenir en compte que aquest municipi està revisant el seu PGOUM i pel que ha
explicitat l�equip redactor a les reunions de participació abans de l�aprovació inicial, el nou planejament urbanístic preveu un creixement residencial important, de l�ordre del 30%
respecte l�actual.
2 El municipi de Santa Maria d�Oló va afrontar la necessitat de més recursos d�aigua en època de sequera
amb l�arribada d�efectius externs durant l�estiu del 2007 i del 2008. Veure el capítol de l�aigua, apartat
abastament
3 Veure el capítol de l�aigua, apartat de sanejament
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
21
1.3.2. MANCA DE PROTECCIÓ SUFICIENT DELS ESPAIS NATURALS I LA NO
ADEQUACIÓ AL PEIN
En l�actualitat, el PEIN del Moianès està conformat per 4 subunitats que no estan connectades entre elles i per tant no està garantida la connectivitat ecològica. També es
constaten dificultats arran la manca de gestió dins de les quatre subunitats del PEIN del Moianès.
Quan s�estudien com es tracten els espais del PEIN dins del planejament urbanístic
vigent als municipis del Moianès Nord, es constata que les figures del planejament local no estan adequats al PEIN i per tant, tampoc garanteixen la conservació d�aquestes
espais protegits.
A part dels espais que estan inclosos al PEIN, hi ha altres espais naturals que per garantir la conservació dels seus valors necessiten més protecció: Antic llac de l�Estany,
Serra Soler i Rocafort, espais que formen el corredor Montseny-Sant Llorenç, espais
assenyalats en el Pla de Territori i Paisatge del Bages i tots els que consten com a àrees
d�atenció especial en el capítol dels sistemes naturals.
1.3.3. DISCONFORMITATS EN LA QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA
A diversos punts del Moianès Nord, s�ha detectat que nombroses zones classificades pel
planejament com a forestals, són en realitat camps de conreu. Aquest fet té una
incidència major al municipi de Santa Maria d�Oló i també a Moià. Això pot originar
problemes als propietaris doncs els usos que permet una finca forestal no són els
mateixos que els agraris.
En el planejament actual de Santa Maria d�Oló encara consta una reserva de sòl per a la construcció de l�Eix transversal, quan aquesta infraestructura està construïda i passa més
al sud.
1.3.4. MANCA DE PROTECCIÓ SUFICIENT DE LA XARXA HIDROGRÀFICA
Es constata la manca de protecció suficient de la xarxa hidrogràfica en relació al risc
d�avingudes, ja que el planejament no contempla l�extensió de les franges de protecció
adequades a tots els ordres de la xarxa. El risc d�inundacions és evident a la Riera d�Oló
amb possibles afectacions a polígons industrials i al nucli de població de Santa Maria
d�Oló. També al Torrent de Castellnou a Moià, amb afectacions a polígons industrials.
Per altra banda al municipi de Moià es detecten greus irregularitats relacionades amb la tramitació dels expedients que fan referència a la desviació del Torrent dels Baus o del
Vall, en ple casc urbà i a l�aprovació de la construcció de 35 habitatges en dominic públic
hidràulic. Els habitatges estan ocupats i construïts sobre l�antiga llera del torrent i en
l�actualitat existeixen sentències judicials fermes que obliguen a l�anul·lació de la llicència
d�obres per construir els habitatges.
Memòria descriptiva
22
1.3.5. LES HORTES I EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC
Al Moianès Nord es localitzen diverses hortes, a l�entorn d�alguns dels nuclis urbans que
tenen un indubtable valor paisatgístic i social a nivell local però que vulneren el Domini Públic Hidràulic, sobretot a Castellnou, dins del terme municipal de Moià i també a Santa
Maria d�Oló.
1.3.6. URBANITACIONS IL·LEGALS I DIFICULTATS PER A LA DOTACIÓ DELS
SERVEIS
Hi ha tres urbanitzacions il·legals al Moianès i que el planejament continua classificant
com a sòl no urbanitzable: Puigsagordi (situada entre Collsuspina, Castellcir i Centelles), Rubís (al terme municipal de Santa Mª d�Oló) i la Montjoia (al terme municipal de Moià). A
totes elles s�hi continua construint de manera il·legal i s�ocupen superfícies considerables d�espais d�interès natural. El grau d�urbanització i de serveis d�aquestes urbanitzacions
presenta serioses dificultats, sobretot per la inexistència de sistemes de sanejament de
les aigües residuals i les dificultats en l�abastament de l�aigua, així com en la connectivitat
dels transports públics. La majoria de les urbanitzacions incompleixen el perímetre de
protecció d�incendis forestals. Especialment greu a les urbanitzacions de Montví i la Montjoia (Moià).
1.3.7. ACTIVITATS DISCONFORMES AMB EL PLANEJAMENT
S�han detectat activitats disconformes amb el planejament, generalment en sòl no
urbanitzable i que afecten diversos municipis, sobretot a Moià:
EQUIPAMENTS
Al municipi de Moià s�han localitzat tres equipaments esportius en zones que urbanísticament no està admès (en sòl no urbanitzable): camp de golf de Montbrú (una part en sòl agrícola i una part en sòl de protecció forestal), circuit de motos -Circuït Verd- (en sòl forestal i una petita part catalogada com a sòl de protecció d�interès agrícola i
forestal), hípica el Grèvol (en sòl agrícola).
Per altra banda, l�aeròdrom d�ultralleugers i d�avionetes, amb nombroses edificacions i hangars al terme municipal de Moià, està segons el Pla General, en sòl agrícola.
ACTIVITATS INDUSTRIALS
El polígon del Pla Romaní de Moià és una nova zona industrial que es va construir
inicialment en sòl no urbanitzable. Ha estat després, amb les naus ja construïdes quan es
va aprovar una modificació del planejament que ha regulat el sòl com a urbà. La
urbanització i els serveis encara no s�ha acabat de completar i no existeix cap sistema de
clavegueram ni cap d�aquestes industries té un sistema de depuració d�aigües residuals,
per la qual cosa es produeixen abocaments d�aigües residuals industrials a llera pública
sense depurar i sense cap tipus de control.
Al polígon industrial del Sot d�Aluies, s�ha detectat una edificació que està en sòl no
urbanitzable.
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
23
ACTIVITATS EXTRACTIVES
Al Moianès Nord s�han localitzat diverses activitats extractives, alguna d�elles il·legals. A
Moià es va obligar (des del Parlament de Catalunya) a cessar una activitat extractiva situada al paratge de Puigsobirà. En aquests moments hi ha una altra activitat ubicada al
paratge del Grony de la Torre que, sense haver efectuat cap restauració se li va concedir una ampliació. També està legalitzada una altra activitat extractiva al paratge de Padrisa,
també a Moià.
Per altra banda, va haver-hi un moviment associatiu i veïnal d�oposició a la implementació
d�una activitat extractiva a Collsuspina, que en va impedir la seva autorització, donada
l�afectació que suposava al medi.
HÍPIQUES
Al Moianès Nord es localitzen vàries hípiques algunes de les quals han estan força
controvertides, no només per l�impacte paisatgístic o la disponibilitat d�aigua, sinó sobretot per la seva proximitat als límits dels espais PEIN actuals: és el cas de les hípiques del Pla
de les Escopetades (en relació a la subunitat de Puig Rodó) i del Grèbol (Vall de Marfà) al
terme municipal de Moià. Com s�ha comentat amb anterioritat, la hípica del Grèbol està
en sòl agrícola i és disconforme amb el planejament actual.
CAMPS DE GOLF
El camp de golf de Moià a Montbrú, està en funcionament, sense legalitzar i en sòl no
urbanitzable (una part sòl agrícola i una franja en sòl rústec protegit amb interès ecològic-paisatgístic)
Fa anys estava previst un camp de golf a Santa Maria d�Oló que no va progressar.
CAMPS SOLARS FOTOVOLTAICS I PARCS EÒLICS
Als municipis de Collsuspina i Moià es va presentar la petició d�autorització d�un parc eòlic
a la Serra de Boladeres que, de moment, no ha prosperat per manca d�estudis acurats en
relació la idoneïtat i les afectacions al medi natural.
Recentment s�ha detectat la tala d�arbres en una extensió entre Vilarrasa i Montbrú (al
terme municipal de Moià), en sòl no urbanitzable presumiblement per a la construcció
d�un camp solar.
Memòria descriptiva
24
1.4. FOTOGRAFIES
Extracció d�argiles al Torrent de Casanova (Moià) Tala d�arbres a Vilarrasa (Moià)
Hípica Pla de les Escopetades (Moià) Impacte de l�hípica al Pla de les Escopetades (Moià)
Hípica el Grèbol (Moià) Pas de motos per la subunitat del PEIN Vall de
Marfà
Auditoria Ambiental del Moianès Nord: Collsuspina, l�Estany, Moià, Santa Maria d�Oló
Planejament
25
Circuit Verd de Moià Club de Golf Montbrú-Moià
Simulacions Parc eòlic a Collsuspina-Moià Urbanització de Montví (Moià)
Construcció zona industrial Pla Romaní (Moià) Pluges torrencials al c. del Vall (Moià) sobre el
Torrent dels Baus
Memòria descriptiva
26
Naus industrials a Sot l�Aluies (Moià) Nova promoció de pisos (Moià)
Nucli de Collsuspina Nucli de Santa Maria d�Oló
Monestir de L�Estany, al nucli antic Vista del poble de l�Estany
