Embed Size (px)
Citation preview
1
MEMÒRIA
RECURSOS INFORMÀTICS PER A TREBALLAR LA FORMACIÓ LABORALEN ELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL
Adquisició de competències bàsiques en una àrea curricular (Formació Laboral)adaptada a les necessitats educatives dels programes de garantia socialmitjançant les noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge.
Crèdits:¡SI COBRES, PAGUES! (Retencions salarials de caràcter fiscal i Seguretatsocial).LES NÒMINES.
Altres títols:ACCÉS.
Autora: Josefa Bárbara Collado Evangelista
Curs escolar: Crus 2003 – 2004
2
1.- Introducció: …………………………………………………………………………… 31.1.- Antecedents del tema objecte del treball.1.2.- Explicació del tema.1.3.- Objectius que es pretenen assolir.1.4.- Hipòtesis inicials de treball. Marc teòric, etc.
2.- Treball dut a terme: …………………………………………………………………… 52.1.- Disseny del pla de treball.2.2.- Metodologia emprada.2.3.- Descripció dels recursos utilitzats
3.- Resultats obtinguts. …………………………………………………………………… 103.1.- Treball 1: “¡Si cobres, pagues!”.3.2.- Treball 2: “Les nòmines”3.3.- Treball 3: “ACCËS”.3.4.- Aplicació dels criteris de qualitat per a programes multimediaen l’el·laboració dels materials resultatns.
4.- Estudis i/o cursos realitzats: ………………………………………………………….. 204.1.- Continguts.4.2.- Resultats i utilitat.
5.- Conclusions. ………………………………………………………….. 20
6.- Relació dels materials continguts en els annexos. ………………………………… 21
7.- Bibliografia. ………………………………………………………….. 22
8.- Annexos. ………………………………………………………….. 23
3
1.- Introducció:
L’objectiu de treball durant aquesta llicència era poder elaborar un material didàctic,mitjançant les noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge.
Material didàctic que a priori hauria de facilitar la tasca docent i afavoreixi els aprenentatgesa l'àrea curricular de formació laboral adaptats a col·lectius de garantia social.
1.1.- Antecedents del tema objecte del treball.
En els darrers anys s’ha anat fent pales una dificultat creixent en la motivació il’aprenentatge d’alguns crèdits propis de l’àrea curricular “Formació laboral”. Es podriapensar que aquests continguts estan lluny dels interessos del jovent, però cada curs esdemostra la seva importància i els mateixos joves reconeixen que l’assoliment d’aquestscontinguts els ofereixen recursos personals per tal de prendre decisions respecte a la secasituació laboral.
Podria argumentar la necessitat d’aquests coneixements laborals amb moltes anècdotes iexperiències dels propis alumnes. Com exemple només ressenyar que algunes vegadesl’empresari ha volgut contractar a l’alumne (que ha desenvolupat les pràctiques en les sevesinstal·lacions) hi ha tingut dubtes ja que volia fer un model contractual i creia que nos’adaptava al perfil de l’alumne/a i ha tingut que ser aquest qui defenses la seva adequacióal model contractual determinat.
En els darrers anys he elaborat diferents materials didàctics i aplicat diferents metodologiesamb l’objectiu de motivar i facilitar l’adquisició d’aquests coneixements que presenten com adificultat afegida un vocabulari laboral específic que el jovent ha d’adquirir per poderentendre molts dels continguts.
Alguns dels materials didàctics desenvolupats mitjançant les TIC han estat ben acceptatspels jovents i ha possibilitat treballar a diferents ritmes.
Desprès de fer una revisió del currículum de formació laboral vaig decidir dedicar-me alstemes que, segons la meva experiència, presenten més dificultats pels alumnes com somles retencions salarials i la confecció o cumplimentació de nòmines.
En l’elecció d’aquests temes també tenia la intenció de continuar amb la unitat didàctica:http://www.xtec.es/aulanet/ud/cf/salari/index.htm
El salariUnitat didàctica que inclou la programació, les orientacions als professors/res i elmaterial per treballar i avaluar els continguts: Què és, Composició del salari, Paguesextraordinàries i Salari Mínim Interprofessional. També inclou els apunts pelsalumnes que poden imprimir.
El fet de treballar més crèdits quedava supeditat a les dificultats possibles, inversió detemps que preveia pel desenvolupament des crèdits ja esmentats i la detecció de novesnecessitats en el perfil de PGS.
2.- Explicació del tema.
El·laboració de material interactiu multimèdia per a treballar els continguts curriculars deFormació laboral.
4
Els crèdits concrets a treballar són:
- LES RETENCIONS SALARIALS (amb totes les unitats didàctiques que licorresponguin).
- LA NÒMINA (amb totes les unitats didàctiques que li corresponguin).
Material per a ser utilitzat a l’aula d’informàtica sota l’orientació i supervisió del professor/a.Assignatura de FOL.
Un interès creixent entre el col·lectiu PGS és presentar-se a les proves d’accés a cicle mig.Així, dons, el programa contempla diferents actuacions i activitats relacionades.Vaig pensar en la possibilitat de crear un joc que facilités treballar la formació bàsica,repassant i treballant els continguts de les proves d’accés que s’havien fet en els darrersanys.
Com no tots els/les alumnes volen presentar-se a les proves d’accés a cicle mig, aquest joctambé contempla revisar continguts de formació laboral, seguretat i salut laboral.
El resultat ha estat un joc anomenat: “ACCÉS”.
1.3 Objectius que es pretenen assolir.
Desenvolupar un material didàctic basat en l’aplicació de les noves tecnologies de lainformació i la comunicació.
Adaptar els continguts de l’àrea curricular de FORMACIÓ LABORAL a la realitat inecessitats dels usuaris d’un Programa de Garantia Social.
Millorar la pràctica docent i afavorir l’aprenentatge dels joves.
D’aquest tres objectiu se’n deriven:
� Revisar els continguts de l’àrea curricular de formació laboral
� Elaborar i adaptar els continguts de formació laboral tenint en compte les necessitatseducatives específiques dels programes de garantia social.
� Dissenyar activitats d’aprenentatge adequats als continguts a treballar.
� Establir criteris d’avaluació adequats als continguts a treballar.
� Elaborar materials didàctics utilitzant les TIC com a eina vehicular de l’aprenentatge delscontinguts a treballar.
� Aplicar en l’elaboració d’aquests materials didàctics els criteris de qualitat per alsprogrames multimèdia:
Eficàcia, facilitat d’us, versatilitat, vincles, funcionalitat de la documentació, qualitat del’entorn audiovisual, qualitat i quantitat dels elements multimèdia, qualitat delscontinguts, interaccions, capacitat de motivació, adequació als usuaris i al seu ritme detreball, foment de la iniciativa i l’auto aprenentatge, recursos per a la recerca iprocessament de la informació, tutorització i avaluació, potencialitat dels recursosdidàctics, esforç cognitiu i desenvolupament de capacitats.
5
� Donar a conèixer el treball elaborat i traspassar els materials resultant a l’equip docentdels Programes de Garantia Social a traves del centre de Recursos dels programesesmentats.
� Donar a conèixer el treball elaborat i facilitar el material resultant per tal que pugui teniraplicació als cicles formatius de grau mitjà.
1.4.-Hipòtesi inicial de treball. Marc teòric.
Un material didàctic basat en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i lacomunicació, tipus tutorial que garanteixi:
- La presentació dels continguts adaptats al col·lectiu destinatari- La interacció.- Pautes d’aprenentatge i tutorització de les respostes i el progrés en
l’aprenentatge.- Possibilitats d’auto avaluació.- Poder treballar al ritme de l’usuari.- Obtenció d’apunts i/o vies d’accés a més informació.
Hauria de ser, a priori, motivador i una eina per a facilitar de la tasca docent il’autoaprenentatge.
2.- Treball dut a terme:
Per poder descriure el treball dut a terme l’agruparé en diferents criteris, malgrat que, de fet,s’ha desenvolupat simultàniament.
A) Segons els temes o matèries desenvolupades:
- Revisar la programació de Formació Laboral dels Programes de Garantia Social.
- Elaboració dels continguts finals de: conceptes, procediments, actituds, valors i normesrespecte a les unitats didàctiques que incloguin els crèdits a treballar i que són:
. LES RETENCIONS SALARIALS
. LA NÒMINA.
- Seleccionar les fons d’informació (Guia laboral, web Departament d’ensenyament encontinguts FOL, guia per a la cotització de la Seguretat social 2003, apunts d’elaboraciópròpia al llarg dels anys, etc.)
- Redacció dels continguts teòric, la qual cosa ha suposat constants modificacions iadaptacions al col·lectiu destinatari i malgrat que s’ha intentat reduir l’extensió delscontinguts teòric en alguns apartats ha estat, francament, molt complicat. Cal pensarque la complexitat dels temes escollits i vocabulari específic, dificulta força la sevasimplificació.
- Recerca de títols per a cada apartat de continguts. Els títols definitius són “¡SICOBRES, PAGUES!” per a les retencions salarials. “LA NÒMINA” per al tema de lesnòmines.
- Crear diferents activitats pràctiques que facilitin el procés d’aprenentatge i autocontroldel treball desenvolupat.
6
- Preveure diferents sistemes de tutorització a les accions dels/les joves facilitantorientacions i ajudes.
- Crear diferents activitats d’avaluació que afavoreixin el procés l’aprenentatge.
- Redacció d’una guia didàctica amb instruccions, programació i solucions dels exercicispràctics.
- Redacció d’uns apunts del tema dirigit als joves per tal de poder-los imprimir, si el trobeninteressant o necessari.
- Intervenir per a detectar necessitat concretes dels programes de garantia social amb lapretensió de crear materials didàctics, sempre que el calendari i les idees ho permetin.Entre les diferents idees detectades destacaria la necessitat d'elaborar un material per atreballar l’accés a cicle mig, material per a treballar formació bàsica amb els nousvinguts i/o material per a treballar la igualtat d’oportunitats.Finalment vaig decidir treballar materials per a l’accés a Cicle Mig. La qual cosa significatornar a repetir totes les tasques esmentades, però per a un nou material.
B) Segons el material interactiu multimèdia resultant:
- Disseny de l’entorn audiovisual:Disseny de les diferents pantallesDisseny dels elements: títols, menús, botons, colors….Selecció de sons relacionats amb les diferents situacions.
- Recerca, selecció i/o disseny i aplicació d’elements multimèdia:Decidir la quantitat d’elements i característiques (gràfics, fotografies, dibuixos,creació d’animacions, àudio: gravar els diferents missatges..).
- Seleccionar el software més adient (en funció als meus coneixements, nousaprenentatges i possibilitats d’aplicació).
- Matricular-me i seguir un curs de formació en llenguatge de programació per poderaplicar als diferents materials elaborats i que permeti controlar i pautar les respostesdonades o garantir interactivitat al sistema d’avaluació i seguiment de l’aprenentatgedissenyat. Aquest llenguatge ha d’afavorir l’autocontrol de la pròpia feina i la continuïtatdel treball. És a dir, facilitar l’aprenentatge a partir dels errors tutoritzant les accions delsestudiants reflexionant respecte als errors i oferint possibilitats d’ajudes.
- Dissenyar recursos per a la recerca i processament de la informació per tal de potenciarhabilitats de recerca, valoració, selecció i aplicació d'informacions rellevants en el procésd’aprenentatge.
- Recerca, valoració i selecció d’enllaços a pàgines web d’interès per ampliar elscontinguts curriculars.
- Intentar Complir, en el disseny i continguts, els criteris de qualitat per als programesmultimèdia.
- Recerca i aplicació de solucions als problemes tècnics que van sorgir (i que van sernombrosos) en l’elaboració dels materials multimèdia.
7
- Valorar i aplicar en determinats moments la reducció de fitxers de so i/o imatges per talde guanyar velocitat en l’execució dels materials multimèdia, malgrat que puguessuposar un sacrifici en la qualitat de resolució.
- Adaptar les mides de les pantalles per tal de tenir una bona visualització en diferentsresolucions (resolució mínima 800x600 pilses).
- Verificació del correcte funcionament del material en diferents navegadors. Treball queha comportat una dedicació d’hores molt superior a les programades inicialment.
C) Segons l’eficàcia del material didàctic elaborat i l’aplicació pràctica en centresd’ensenyament:
- Establiment de criteris i pautes d’observació i avaluació:Per esbrinar si aquest material és realment eficaç respecte als objectius que pretén, vaigdissenyar una pauta d’observació que ompliria a mida que experimentes el materialelaborat.
- Experimentació del material. Amb la col·laboració del professorat i alumnes delprograma de garantia social PTT de Badalona es va experimentar els materials en dosgrups d’alumnes de diferent perfil (manteniment d’instal·lacions i comerç/oficina). Laprimera aplicació va possibilitar el registres de les incidències més notables, ja que esva fer pales hàbits de navegació dels joves que calia tenir present a l’hora del dissenyde la navegació normal o ràpida dels materials. També es va detectar errors moltcomuns en els joves a l’hora de transcriure xifres numèriques. Error que no havia previsen la programació i que va obligar a revisar tots els materials.
Exemple: Ni alumnes ni professorat llegien les instruccions per a introduir elsresultats. Si la resposta no era correcta, el programa esborra la resposta i dona unmissatge d’error. Només amb missatges de BÉ o MOLT BÉ, es podia continuaravançant, però per aconseguir aquests missatges calia escriure el resultat tal i com espreveia en la programació. És a dir, si el resultat d’una operació és 1.220,50 els jovespodrien transcriure aquesta xifra de diferent manera, però la més habitual era 1220.5 osi havien de donar la resposta “AUTÒNOM” o “Autònom” escrivien “autonom” respostaque donava error i no deixava avançar. Els joves, al no poder avançar, abandonavenimmediatament el programa pensant que no sabien fer-ho. Detectat tots aquestsproblemes, l'experimentació amb el segon grup va ser molt més dinàmica i positiva.
- Correcció dels materials elaborats. Es va haver de modificar aspectes de navegació,vocabulari, reducció del text a llegir per pantalla, ampliació d’exercicis pràctics,incorporació d’explicacions o resums orals i canvis en el llenguatge de programació perpreveure totes les respostes possibles i dinamitzar en la mesura possible elsaprenentatges.
- Exemple per a la quantitat 1.220,50, el programa donaria com a bones les respostes:1.220,50 / 1.220,5 / 1220,50 / 1220,5 / 1220.50 / 1220.5 i a la resposta “AUTÒNOM”podríem admetre les respostes: AUTÒNOM / autònom / Autònom / AUTONOM /autonom / Autonom/ AUTÓNOM / Autónom /autónom/ AUTóNOM / AUTòNOM……
2.1.- Disseny del pla de treball.
El calendari i hores invertides en l’elaboració dels treballs que es presenten han estat moltper sobre de la previsió feta en la presentació del projecte. Cal dir que els treballs de
8
disseny es van iniciar al Juliol de 2.003 i va continuar la feina sense pauses durant la restade la llicencia.Malgrat que les feines eren molt simultànies, també faré una agrupació, segons els diferentscriteris, tal i com he fet anteriorment.
A) RESPECTE ALS CONTINGUTS:
- Revisió de la programació de Formació Laboral dels Programes de Garantia Social(Agost 2003).
- Selecció de les unitats didàctiques per a cada crèdit. (Agost 2003).
- Redacció de la programació: Continguts (conceptes procediments, actituds, valors inormes) de les diferents unitats didàctiques. (setembre, octubre 2003).
- Recerca, selecció i adaptació dels continguts corresponents a les diferents unitatsdidàctiques. (setembre, octubre, novembre 2003).
- Recerca, valoració i selecció d’enllaços a pàgines web d’interès per ampliar elscontinguts curriculars (novembre 2003).
- Disseny de les diferents activitats d’aprenentatge i avaluació. (novembre, desembre2003).
- Correcció i modificació de les diferents adaptacions de continguts i activitatsd’aprenentatge. (de gener a abril 2004).
- Experimentació del material elaborats fins al moment (febrer de 2004).
- Disseny i ampliació de noves activitats pràctiques (de març a maig de 2004).
- Actualització de continguts teòrics com per exemple els nous topes de cotització a laseguretat social per al 2.004. Només es fa aquesta actualització amb el crèdit “LESNÒMINES”. (març 2004).
B) RESPECTE A L’ELABORACIÓ DEL MATERIAL DIDÀCTIC:
- Disseny d’un material interactiu multimèdia que incorpori els continguts anteriors. (juliol adesembre de 2003).Disseny de les pantalles i elements que inclouràRecerca i selecció d’imatges, gràfics, animacions….Creació de dibuixos i/o personatges.Creació de pel·lícules i/o animacions.Resolució de problemes tècnics.
- Disseny del material corresponent a les activitats d’aprenentatge, tutorització i avaluació.(gener a març de 2004).
- Establiment de criteris i pautes d’observació, enregistrament i avaluació dels materialsdidàctics desenvolupats (febrer 2004).
- Comprovació de l’eficàcia del material didàctic elaborat fins al moment. (febrer 2004).
- Revisió, modificacions del material elaborat. (de març a juny 2004).
9
- Última comprovació de l’eficàcia del material didàctic. (juny 2004).
- Revisió, modificacions finals i comprovació del funcionament del material didàcticelaborat (juny 2004).Cal destacar que les comprovacions de funcionament tècnic del material es va fent amida que es va confeccionant i/o modificant i per tant aquesta feina dura de Setembrede 2003 a juny de 2004.
- Elaborar la guia didàctica per al professorat (juny 2004).
- CALENDARI PREVIS PER FER DIFUSIÓ DEL MATERIAL:Exposició a l’equip docent dels programes de garantia social dels materials aconseguits(setembre 2004).Exposició a l’equip docent de cicle formatiu del centre IES BADALONA VII del materialresultant (setembre 2004).Difusió del material mitjançant la col·laboració del CRP Badalona (setembre 2004).
c) RESPECTE A NOVES NECESSITATS DE MATERIALS:
Es pretén fer un material per a poder treballar, amb els alumnes, les proves d’accés a ciclemig.
- Detecció de noves necessitats (gener 2004).
- Acotació de necessitats i selecció d’un tema a treballar (febrer 2004).
- Disseny del material. Es dissenya un joc tipus “trivial” on els jugadors avancen per lapantalla contestant tota una seria de proves i preguntes que apareixeran de formaaleatòria segons tres agrupacions (formació bàsica, habilitats i formació laboral). (febrer2004).
- Recerca d’informació, imatges, il·lustracions, etc. (de febrer a maig 2004).
- Confecció de material.El material es comença a treballar al febrer de 2004. El material que hi ha dissenyat finsaquell moment es col·loca a la meva web per tal d’anar comprovant el funcionament, lavelocitat d’execució i l’adaptació al col·lectiu destinatari.
- Progressió en la confecció del material.Aquest material es va ampliant poc a poc durant la resta de mesos (febrer a juny 2004),dons cal garantir proves i preguntes suficients com per no repetir-se en moltes jugades.
2.2.- Metodologia emprada.
D’una banda s’ha d’elaborar un material didàctic que va dirigit a un col·lectiu en concret id’altre s’ha d’experimentar per avaluar la seva eficàcia.
Metodologia d’investigació:
� Metodologia d’investigació i recerca d’informació no tan sols del contingut didàctic aadaptar sinó també de les possibilitats d’aplicacions educatives de diferent software alque podria accedir.
Metodologia procedimental:
10
� Aplicant els coneixements informàtics i pedagògics als materials didàctics objectes delprojecte.
� Adquirint nous coneixements (realització d’un curs de formació) en llenguatges deprogramació per a l'aplicació en els materials resultants.
Metodologia experimental:
� Forçosament s’havia d’aplicar aquesta metodologia a diferents nivells d’experimentaciócom són els implícits en la creació del material, la resolució o recerca d’alternatives a lesdificultats i/o problemes tècnics que poden sorgir.
� Per detectar l’eficàcia i adaptació del material es va experimentar alguns dels productesfinals amb joves i docents del programa Pla de Transició al Treball. Aquestametodologia d’experimentació implica la creació de pautes d’observació/avaluació,observació, registre, modificació dels materials s’escau, etc.
2.3.- Descripció dels recursos utilitzats
� Experiències educatives observades i d’altres dutes a terme en l’entorn especialitzat.
� Bibliografia especialitzada en els temes objecte del treball:
� Coneixement previ del software necessari per a l’elaboració dels materials:Dreanweaver, flash, word, excel, psp, real player, dicer, powerpoind, Clic, etc.
� Recursos de software: Dreamweaver4, Flash5, ActionScript, Paint Shop Pro5, RealPlayer, Cool Edit 96.
� Recursos d'hardware propis (ordinador amb registradora, i dotacions per al treball enmultimèdia, escànner, impressora).
� Recursos humans (alumnes i professors del programa de garantia social PTT deBadalona) que aplicaran el material didàctic per tal de poder avaluar la seva operativitat.
� Fitxa de catalogació i avaluació multimèdia (Pere Marquès –UAB/2001 – Revisió01/2004).
3.- Resultats obtinguts.
El resultat final son una web i tres CDs. Amb programes tutorials i un joc que reuneixen lescondicions per poder treballar on-line o directament desde els CDs.
Aquests materials possibilita que cada alumne treballi al seu ritme, però, per poder anaravançant dins de cada apartat, cal que l'alumnat respongui de forma correcte totes lespreguntes. En cas contrari esborra la resposta incorrecta i no podrà passar de pantalla finsno haver donat la resposta correcta. Per aquest motiu és convenient que el professoratimprimeixi els resultats dels exercicis i els tingui a ma per tal de guiar i possibilitar quel'alumne amb dificultats pugui avançar i passar de nivell dels diferents apartats.
Tots els programes tutorials que es presenten inclouen una guia didàctica i els resultats detots els exercicis per a facilitar la tasca docent.
11
Preveient possibles mancances d'hardware en les aules d’informàtica, els tutorialscontemplen la possibilitat de treballar amb so, o sense. També es pot treballar des deinternet o directament amb el CD per tal de guanyar velocitat.
3.1.- PRIMER TREBALL : “¡SI COBRES, PAGUES!”http://www.xtec.es/~jcollad3/Si%20cobres,%20pagues/index.htm
Un programa tutorial interactiu multimèdia per a treballar les retencions salarials de caràcterfiscal i seguretat social.
EL CD inclou guia didàctica pels professors amb instruccions, programació i resultats delsexercicis. També inclou apunts pels alumnes.
Aquest tutorial dirigeix els continguts des de la perspectiva del que haurà de pagar el joventcom a treballadors per compta aliè.
No pretén en cap moment que l'alumnat sàpiga calcular les retencions en qualsevol supòsit,ni les cotitzacions que hauran d'assumir les empreses.
Tots els supòsits, exemples i exercicis que es desenvolupen s'ajusten a treballadors/res derègim general i amb retribucions de caràcter mensual.
PROGRAMACIÓ DELS CONTINGUTS:
Objectius:. Diferenciar entre salari net i salari brut.. Reconèixer els organismes destinataris de les càrregues fiscals i de cotització.. Diferenciar entre diferents règims de cotització a la Seguretat Social. Diferenciar entre les diferents retencions salarials.. Fer correctament càlculs de percentatges.. Seguir les instruccions donades per a la resolució de problemes.. Potencià la curiositat i la recerca d'informació.
Conceptes:1 Salari brut i salari net.2 Les retencions laborals:2.1 IRPF.2.2 Cotització a la Seguretat Social:2.2.1 Diferents règims de cotització.2.2.2 Bases i tipus de cotització en règim general.2.2.3 Normes per calcular les bases.
Procediments:1 Identificació del salari net o brut dels exemples.2 Identificació del règim de cotització en funció de la situació professional del treballador/a.3 Càlcul d'un percentatge.4 Càlcul l'IRPF dels exemples.5 Càlcul de la base de contingències comunes en els exemples.6 Càlcul la base d'accident, malaltia professional, atur i FP en els exemples.7 Càlcul dels tipus indicats en els exemples sobre les bases corresponents.8 Càlcul de retencions sobre les hores extraordinàries.9 Ús de les ajudes.10Recerca de dades.11Correcció d'errades.
12
Actituds:1 Desenvolupament de la capacitat crítica.2 Reflexió sobre les possibilitats de rebre més formació.3 Valorar positivament arribar al final de cada apartat.
UNITATS DIDÀCTIQUES QUE INCLOU AQUEST TUTORIAL:
� INTRODUCCIÓ: Apartat que treballa la diferencia entre sou net i brut. Incloucontinguts teòrics, pràctics i exercicis que l’alumnat pot auto corregir.
AVALUACIÓ CONTINUA: Per poder avançar, dins d’aquest apartat, cal respondrecorrectament a totes les preguntes.
� A QUI PAGUEM?: Apartat informatiu respecte a qui paguem Hisenda i Treball) i quèpaguem (irpf i retencions de la seguretat social: contingències comuns, d’accident detreball, malaltia professional i atur).
Al clicar sobre els logotips d'Hisenda i Treball, s'activa una petita animaciómultimèdia explicant, perquè hem de pagar a les diferents administracionsesmentades.
Al clicar sobre “Seguretat social/què paguem?”, l'alumnat trobarà explicacions iexercicis per treballar els diferents règims de cotització i els conceptes pels que escotitza.
AVALUACIÓ CONTINUA: Per poder avançar, dins d’aquest apartat, cal respondrecorrectament a totes les preguntes.
� QUAN PAGUEM?: Aquest apartat treballa com calcular les retencions salarials decaràcter fiscal (IRPF) i de seguretat social.
Es divideix en dos subapartats HISENDA I SEGURETAT SOCIAL.
Hisenda: Explicació i càlcul de l'IRPF. Inclou breu explicació de com calcularun percentatge i nombrosos exercicis per calcular percentatges, retencionsmensuals i anuals d’IRPF, exercicis d’obligacions de pagament i/odevolucions en la declaració anual a Hisenda (només amb el critèri de lescontribucions d’IRPF).Seguretat Social: Contingut teòric, pràctic i exercicis per a calcular lesdiferents bases de cotització.
AVALUACIÓ CONTINUA:
Per desenvolupar els exercicis, l'alumnat trobarà diferents pautes i botons d'ajuda enfunció del nivell de dificultat que es trobi.
També trobarà les taules (màxims i mínims) necessàries per a les consultes que calfer en cada moment.
NAVEGACIÓ INTERNA:
Des de qualsevol lloc es pot passar a qualsevol dels tres apartat indistintament. D'aquestamanera es facilita la navegació sobretot si aquest material s'utilitza en diferents sessions.
13
L'ordre aconsellat és començar per "Introducció", continuar per "A qui paguem?" i finalitzarper "Quan paguem?". D'aquest últim apartat és aconsellable començar pels càlculs del'IRPF (Hisenda) ja que té un nivell de dificultat inferior al de les quotes de la seguretatsocial.
Es recomana no canviar d'apartat fins no haver-ho acabat. L'alumnat sabrà que l'hafinalitzat, perquè s'indica el final a cada apartat.
NIVELL DE DIFICULTAT:
Els continguts d’aquest tutorial son prou complexos, però s’ha pogut fer una adaptació per afacilitar l’aprenentatge en totes les unitats didàctiques del tutorial.
Cal destacar que la part amb més dificultat, i que caldrà una atenció especial per part delprofessorat, és la dedicada al càlcul de les bases per a la cotització a la seguretat social.
14
3.2.- SEGON TREBALL: “LES NÒMINES”http://www.xtec.es/~jcollad3/la%20nomina/la%20nomina.htm
El treball “LES NÒMINES”, és un tutorial interactiu presentat en suport CD-ROMmultimèdia on es despleguen els continguts teòrics i pràctics (amb més de 50 exercicis) perl’aprenentatge de les nòmines i el seu càlcul.
S’inclou guia didàctica i resultats dels exercicis pels professors i apunts pels alumnes.
Podríem considerar aquest treball com una continuació del crèdit anterior (¡Si cobres,pagues!) però incidint en l’aprenentatge de complimentar diferents models de nòmines orebuts salarials.
Evidentment per a complimentar correctament una nòmina caldrà saber fer els càlculsoportuns i per aquest motiu inclou una unitat didàctica dedicada als càlculs de les diferentsbases de cotització.
PROGRAMACIÓ DELS CONTINGUTS:
Objectius:� Reconèixer la nòmina com a rebut salarial.� Identificar les diferents parts de la nòmina.� Fer correctament els càlculs per obtenir les bases de cotització fiscal i de Seguretat
Social en el supòsit donats.� Fer correctament les operacions de percentatges.� Fer correctament els càlculs corresponents a les deduccions.� Complimentar diferents models de nòmines.
Conceptes:1. EL REBUT SALARIAL.2. PARTS DE LA NÒMINA:
2.1 Encapçalament.2.2 Meritacions2.3 Deduccions.2.4 Bases i/o quotes per a la cotització.
3. CÀLCUL DE LA NÒMINA.
Procediments:1. Identificació de les parts de la nòmina.2. Omplir les parts de la nòmina amb les dades corresponents.3. Realitzar els càlculs de la nòmina: (meritacions, bases, deduccions i total líquid).4. Ús de les ajudes.5. Recerca de dades.6. Correcció d'errades.
Actituds:1. Valorar positivament l'autoaprenentatge.2. Valorar positivament arribar al final de cada apartat.
TEMPORALITZACIÓ:Dependrà del grup i els recursos disponibles. A priori es preveu que pot dura una setmanaper a finalitzar tot el tutorial.
15
Evidentment cada apartat o unitat didàctica es pot desenvolupar en més d'una sessió, peraquest motiu l'alumnat pot trobar botons per a la navegació ràpida per a poder continuar lafeina per on es va quedar en la darrera sessió.
UNITATS DIDÀCTIQUES QUE TREBALLA AQUEST MATERIAL:
Aquest material inclou quatre apartats o unitats didàctiques amb exercicis d'auto avaluació iun apartat d'exercicis amb més de 50 nòmines a complimentar.
� UNITAT DIDÀCTICA 1 : “QUÈ ÉS, COM ÉS?Aquesta unitat treballa la definició de nòmina com a rebut salarial i mostra diferentsmodels de rebuts.
� UNITAT DIDÀCTICA 2 : “PARTS DE LA NÒMINA”Descripció i exercicis per omplir cada una de les parts de la nòmina: encapçalament,meritacions, deduccions i bases o quotes de cotització.Tots els exercicis estan pautats per tal de facilitar la tasca docent i d’aprenentatge.
� UNITAT DIDÀCTICA 3 : “COM ES CALCULA”Explicacions de com s'han fet les diferents operacions en un exemple concret.Aquesta part està enfocada com a un resum ja que dins de l'apartat DEDUCCIONS quehi ha dins de PARTS DE LA NÒMINA s'explica com s'han obtingut els diferents importsInclou una pantalla resum per si l’alumnat el vol imprimir.
� UNITAT DIDÀCTICA 4: “EXEMPLES”Exposa com complimentar diferents models de nòmines o rebuts salarials.
� UNITAT DIDÀCTICA 5: “EXERCICIS”Inclou 5blocs d'exercicis pautats amb 9 exercicis per a cada bloc.Els blocs augmenten la dificultat de forma progressiva.Hi ha un bloc 6 amb tres models de nòmines en blanc. Aquest bloc està pensat, perquèsigui el professorat el que doni les intrusions oportunes per a la seva complimentació.Aquest bloc també és autocorregible malgrat que caldrà controlar que l’alumnat no ha fetcap error en els càlculs de prorrata.
BLOC 1 : Nòmines corresponents a percepcions mensuals sense hores extres.BLOC 2 : Nòmines corresponents a percepcions mensuals amb hores extres.BLOC 3 : Nòmines corresponents a percepcions diàries sense hores extres.BLOC 4 : Nòmines corresponents a percepcions diàries amb hores extres.La contractació dels treballadors /treballadores serà en tots els exercicis de duradadeterminada. En aquest sentit sempre haureu de cotitzar:CONTINGÈNCIES COMUNES = 4,7%ATUR = 1,60%FORMACIÓ PROFESSIONAL= 0,10%En alguns models de nòmina es cotitza conjuntament pels conceptes d'atur i per aformació professional i en aquest cas el percentatge serà 1,60 + 0,10 = 1,70.
BLOC 5 : Nòmines corresponents a percepcions diàries i/o mensuals. Amb hores, osense hores extres.La contractació dels treballadors /treballadores serà de durada determinada o indefinidai pot canvià el percentatge de cotització.ATUR = 1,60%/ 1,55%
En els quatre primers blocs es combinen diferents models de nòmina per afavorir lacapacitat d'observació i adaptació a noves situacions.
16
En el Bloc 5 i 6 l'alumnat pot seleccionar un model (entre tres) de nòmina en el queprefereix fer els exercicis.
RESULTATS DELS EXERCICIS:Només es pot accedir a les solucions dels exercicis des de l’apartat d'orientacions alprofessorat.
Es recomana imprimir les solucions per tal que el professorat pugui controlar el treballdels alumnes ja que podrien quedar aturats en un exercici per culpa d'un decimal o peruna errada de programació.
ELEMENTS D’AJUDA:
En tots els models de nòmina hi ha uns botons que són pautes i ajudes per acomplimentar la part on es trobi desenvolupant l’exercici. També trobarà pautes par acalcular cada una de les caselles de la nòmina en qüestió.
En el cas de donar respostes errònies, apareixerà un missatge per tal de tutoritzar laresposta i guiar-la capa la resposta correcta.
17
3.3.- TERCER TREBALL: “ACCÉS”http://www.xtec.es/~jcollad3/projecte/joc.htmAquest material és un joc multimèdia interactiu presentat en CD-ROM (arxius Dreamweaveri Flash) que pretén d’una manera lúdica fer un repas dels continguts bàsis de l’educaciósecundària obligatoria per preparar les proves d’accés a cicle mig. També treballa aspectesde formació laboral, seguretat i salut laboral i un tercer nivell d’habilitats.
Què trobem en aquest joc?:Hi ha una pista numerada, unes fitxes (representades per dibuixos de joves) i un dau per atirar a cada partida.Els joves avançaran per la pista, segons el número que surti amb el dau. Una vegada a lapista hauran de respondre a les preguntes que apareguin al clicar sobre el botó (proves adesenvolupar) de la casella on es trobin.Els botons de color vermell pertanyen a preguntes de formació bàsica, els de color blau aformació laboral i els de color verd a habilitats.
FORMACIÓ BÀSICA: Inclou un total de 160 preguntes diferents i que correspon a lespreguntes de les proves d’accés a cicle mig dels anys 2000 al 2003. Les preguntes que esvan escollir són totes les de llengua castellana i catalana, matemàtiques, socials, naturals, iplàstica. No s’han inclòs les preguntes a llengua estrangera ni les preguntes de llenguacatalana o castellana relacionades amb el text (comprensió lectora) ja que suposa prolongarmolta estona el joc i cal que siguin ràpides.El temps màxim de dedicació per a cada partida hauria de ser 15 minuts.
Aquest apartat de formació bàsica té com objectiu principal preparar-se les proves peraquest motiu és força important que els participants intentin respondre les preguntes.
Les preguntes son (com a la prova) tipus test amb quatre possibilitats de resposta (a, b, c i/od). Una vegada escriuen la lletra de la resposta poden corregir i si la resposta és correctaavançaran per la pista i en cas de fallar hauran de retrocedir.
Malgrat que les normes del joc estableixen la primera resposta donada pel jugador com aresposta vàlida per avançar o retrocedir a la pista, en cas de fallar pot ser convenient deprovar la resta de respostes per saber quina era la correcta i d’aquesta manera reflexionar,fer memòria o aprendre.
Moltes de les preguntes inclouen ajudes tipus: apunts, formules, pistes, regles gramaticals,o explicació de com solucionar el problema, etc.
Un altre tipus d’ajuda que s’ofereix en moltes de les preguntes és la possibilitat d’arribar alresultat sense saber ben bé com solucionar-ho. Aquestes ajudes es diuen “PENSA-HI” i sonajudes que trobaran amb més freqüència en les proves de matemàtiques.
Crec, que “PENSA-HI” és una eina important en el desenvolupament de les capacitatsd’aprenentatge dels joves i que seria bo trobar un “PENSA-HI” per a cada una de lespreguntes.
Un exemple de “PENSA-HI” seria quan a la pregunta de la prova d’accés, demana elresultat d’una equació. És molt possible que l’alumne/a no recordi com es fa. Al joc trobaràcom resoldre problemes d’equacions fins hi tot de segon grau, però si el dia de l'examen nos’en recorda pot PENSAR com podria arribar al resultat correcte. Una manera de fer-hoseria substituir la “X” pels diferents resultats que dona la pregunta (no hem d’oblidar que es
18
tracta de preguntes tipus tes amb quatre resultats possibles). Algun d’aquests quatreresultats farà complir la igualtat.
PROVES D’HABILITAT:
De forma aleatòria sortiran preguntes proves d’entre 20 de diferents. La majoria d’aquestesproves són de tipus mèmori d’imatges i paraules. També hi ha d’habilitat manual i orientacióespacial.L’objectiu d’aquestes proves, és fer el joc més dinàmic i divertit.
FORMACIÓ LABORAL:
Inclou més de 60 preguntes diferents. Els temes seleccionats són:- Drets i deures dels treballadors.- Models contractuals.- Seguretat i salut laboral (treball en oficina, manipulació i transports de càrregues,
sistemes de senyalització).Aquest apartat està dissenyat amb il·lustracions que fa més atractiu el tema que estreballa.
19
3.4.- Aplicació dels criteris de qualitat per a programes multimedia enl’el·laboració dels materials resultatns.
L’objectiu principal que tenia per a treballar aquests tutorials, era confeccionar un materialque fos útil i eficaç. Eficaç per facilitar realment l’aprenentatge dels continguts escollits iútils per ser, a més, una eina facilitadora de la tasca docent.
Per aconseguir aquesta eficàcia vaig pensar que seria essencial (consta al projecte i en elpunt 1.3 d’aquesta memòria) :
“Aplicar en l’elaboració d’aquests materials didàctics els criteris de qualitat per als programes multimèdia ".
Desprès de diferents recerques en temes relacionats amb aquest objectiu, vaig seleccionar,per guiar-me en aquest treball els criteris relacionats a la web del grup ESPIRAL1 apartat derecerca i desenvolupament de tècniques i materials educatius basats en l’aplicació de lesnoves tecnologies de la informació i la comunicació. On es relacionava els criteris dequalitat2 per als programes multimèdia que en va semblar força interessant i molt importantsper a tenir-los presents en totes les fases del meu treball.
Malgrat que són nombrosos els critèris de qualitat a tenir present3 en el disseny delsprogrames educatius multimèdia, personalment, vaig intentar no descuidar aquests tresgrups d’aspectes:
1. -ASPECTE FUNCIONAL:
- Que els materials siguin eficients, és a dir, que facilitin la consecució dels objectiusformatius proposats.- Facilitat d’us.- Autonomia. Que l’alumne pugui treballar de forma autònoma i al seu ritme.
2. -ASPECTES TÈCNICS:
- Facilitat de navegació. Que els elements de navegació siguin clars i que gairebé deforma instintiva els alumnes puguin desplaçar-se pels diferents continguts sensehaver de consultar instruccions.
- Mitjans audiovisuals. Intentar fer una presentació atractiva. Les pantalles inclouran eltítol d’on estan, menús per poder canviar de tema en qualsevol moment, elscontinguts (text i/o imatges) necessàries però sense carregar massa les pantalles,els elements de navegació interna, la indicació de final de tema, els elements de soimprescindible.
- Garantir la interactivitat.
1 Espiral ( http://www.ciberespiral.org ). Abril 20032 Pere Marquès 1998. Disseny i avaluació de software. http://dewey.uab.es/pmarques3 (s’adjunta en annex 1, detall del document “CARACTERÍSTICAS DE LOS BUENOSPROGRAMAS EDUCATIVOS MULTIMEDIA” del professor Pere Marquèz –UAB : Eficàcia,facilitat d’us, versatilitat, vincles, funcionalitat de la documentació, qualitat de l’entornaudiovisual, qualitat i quantitat dels elements multimèdia, qualitat dels continguts,interaccions, capacitat de motivació, adequació als usuaris i al seu ritme de treball, fomentde la iniciativa i l’auto aprenentatge, recursos per a la recerca i processament de lainformació, tutorització i avaluació, potencialitat dels recursos didàctics, esforç cognitiu idesenvolupament de capacitats)
20
3. ASPECTES PEDAGÒGICS:
- Motivació: Intentar que el material sigui motivador pels usuaris i mantenir un bonnivell de motivació durant la utilització de tot el material.
- Adequació o adaptació a l’usuari. La dificultat d’adaptació és elevada ja que es tractade continguts prou complexos amb un vocabulari específic complicat i un alumnatamb dificultats de comprensió lectora i oral i que immediatament rebutja qualsevolmaterial que inclogui massa text per llegir. Així doncs, caldrà elaborar un tutorial ambles màximes imatges possibles, amb el text imprescindible, incloure explicacions oresums orals i amb molts exercicis pautats per a garantir l’aprenentatge i que elsusuaris puguin constatar els seus avanços.
- Recursos: Per als alumnes s’ha incloure pautes, ajudes, vincles a possiblesrespostes o materials d’ajuda, apunts que puguin imprimir, etc. I per al professoratguia didàctica, instruccions, resultats dels exercicis, etc.
- Tutorització i avaluació: Caldrà garantir un sistema d'avaluació que corregeixi, peròque també tutoritzi els errors per tal d’ajudar a l'usuari per arribar a la respostacorrecta. S’ha intentat, també, incloure un nombre suficient d’exercicis per tal degarantir l’assoliment dels continguts.
4. - Estudis i/o cursos realitzats:
Durant la llicència, he dedicat hores de recerca de materials i d’informació respecte adiferents temes, que evidentment formen part de l’autoformació. Part del reciclatgeautoformatiu ha estat en aspectes de la pedagogia aplicada. Però també he requerit formar-me en llenguatges de programació per aplicar en els materials la interactivitat que, jo crec,és fonamental.
4.1.- Continguts.
ActionScript : Curs telemàtic D106 de llenguatge de programació 60 hores.Autoformació a traves de la web del departament de pedagogia aplicada de la UAB.
4.2.- Resultats i utilitat.
La formació pedagogia ha estat important per a reflexionar respecte aspectes teòrics que devagades les urgències i necessitats de la pràctica diària et fan oblidar i que no està de mésrecordar i reflexionar per continuar treballant amb noves perspectives i reafirmar una micaallò que estàs fent.
Respecte al curs d’ActionScript, haig de dir que he aprés força i que he pogut aplicaraquests coneixements al meu material. Però també haig de dir que els coneixementsadquirits han estat insuficients, ja que he tingut molts problemes, en el desenvolupamenttècnic del meu treball, que he solucionat com he pogut amb alternatives que no eren, al meucriteri, les millors.
5.- Conclusions.
El nivell de satisfacció amb els resultats és relatiu i diferent per a cada treball. En tot cas, hihaurà, a disposició de tothom, un material que, malgrat les mancances que pot presentar,no deixa de ser un recurs més, que pot afavorir el treball individual respectant els diferentsritmes d’aprenentatge dels alumnes i facilita, al professorat, atendre la diversitat a les aules.
21
El contingut escollits per aquests tutorials són especialment complicats pels alumnes, jasiguin de cicle com, i sobre tot, pels alumnes de garantia social. Però si per a uns sóncompetències bàsiques, per als altres és convenient l’aprenentatge d’unes nocions mésprofundes que no pas superficials.
Aquests materials s’han elaborat pensant en un col·lectiu que és molt divers (en capacitats,nivells, interesso, etc.). En aquest sentit, els tutorials sempre s’inicien amb una introducció iprogressivament va aprofundim en el tema, i per tant, augmentat el nivell de dificultat. Laidea és que el material ha d’oferir el màxim de possibilitats i el professorat, atenent al perfildel grup, decidirà si l’interessa el tutorial sencer, algunes parts o res.
6.- Relació dels materials continguts en els annexos.
1) MATERIALS RESULTANTS:- CD que conté un programa tutorial = “¡Si cobres, pagues!- CD que conté un programa tutorial = “LES NÒMINES”- CD que conté un joc = “ACCÉS”
2) PAUTES I FITXES UTIL·LITZADES EN LA EL·LABORACIÓ DEL MATERIAL:- Annex 1 : “CARACTERÍSTICAS DE LOS BUENOS PROGRAMAS EDUCATIVOSMULTIMEDIA” http//dewey.uab.es/pmarques / Pere Marquès-UAB/2001 – revisión 01/2004.
- Annex 2 : FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIAhttp//dewey.uab.es/pmarques / Pere Marquès-UAB/2001 – revisión 01/2004.
- Annex 3 : Fitxa registre opinió dels usuaris
22
7.- Bibliografia.
MARQUÈS GRAELLS, P. “Disseny i avaluació de software”. http://dewey.uab.es/pmarques(Abril 2003).
MARQUÈS GRAELLS, P. “CARACTERÍSTICAS DE LOS BUENOS PROGRAMASEDUCATIVOS MULTIMEDIA”, “FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓNMULTIMEDIA”. http://dewey.uab.es/pmarques (Abril 2004).
ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES.
“MANUAL PRÁCTICO DE COTIZACIÓN 2.003”, Ministerio de trabajo y asuntos sociales.
PROVES D’ACCÉS A CFGM. Convocatòries ordinàries 2000 fins al 2003.Unitat didàctica 4, corresponents al manual de FOL publicat en la web:http://www.xtec.es/aulanet/ciclesf1/interfaz/fol.htm
“ART EXPLOSION 600000 IMÁGENES" (ref.678 sig. 12/C017/Nov. NSBM 1-891659-16-2).
"ERGA FORMACIÓN PROFESIONAL" Edita: Instituto Nacional de Seguridad e Higiene enel Trabajo.
-"FULLS D'INFORMACIÓ MONOGRAFIES", Departament de Treball Direcció General deRelacions Laborals. Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball.
23
ANNEX 1
CARACTERÍSTICAS DE LOS BUENOS PROGRAMAS EDUCATIVOS MULTIMEDIA
Los buenos materiales multimedia formativos son eficaces, facilitan el logro de susobjetivos, y ello es debido, supuesto un buen uso por parte de los estudiantes y profesores,a una serie de características que atienden a diversos aspectos funcionales, técnicos ypedagógicos, y que se comentan a continuación:
1.- Facilidad de uso e instalación. Con el abaratamiento de los precios de losordenadores y el creciente reconocimiento de sus ventajas por parte grandes sectoresde la población, para que los programas puedan ser realmente utilizados por lamayoría de las personas es necesario que sean agradables, fáciles de usar yautoexplicativos, de manera que los usuarios puedan utilizarlos inmediatamente sintener que realizar una exhaustiva lectura de los manuales ni largas tareas previas deconfiguración.
En cada momento el usuario debe conocer el lugar del programa donde se encuentray tener la posibilidad de moverse según sus preferencias: retroceder, avanzar... Unsistema de ayuda on-line solucionará las dudas que puedan surgir.
Por supuesto la instalación del programa en el ordenador también será sencilla, rápiday transparente. También será de apreciar la existencia de una utilidad desinstaladorapara cuando llegue el momento de quitar el programa del ordenador.
2.- Versatilidad (adaptación a diversos contextos). Otra buena característica de losprogramas, desde la perspectiva de su funcionalidad, es que sean fácilmenteintegrables con otros medios didácticos en los diferentes contextos formativos,pudiéndose adaptar a diversos:
- Entornos (aula de informática, clase con un único ordenador, usodoméstico...)
- Estrategias didácticas (trabajo individual, grupo cooperativo o competitivo,,,)
- Usuarios (circunstancias culturales y necesidades formativas)
Para lograr esta versatilidad conviene que tengan unas características que permitansu adaptación a los distintos contextos. Por ejemplo:
- Que sean programables, que permitan la modificación de algunosparámetros: grado de dificultad, tiempo para las respuestas, número de usuariossimultáneos, idioma, etc.
- Que sean abiertos, permitiendo la modificación de los contenidos de las basesde datos
- Que incluyan un sistema de evaluación y seguimiento (control) con informesde las actividades realizadas por los estudiantes: temas, nivel de dificultad,tiempo invertido, errores, itinerarios seguidos para resolver los problemas...)
- Que permitan continuar los trabajos empezados con anterioridad.
- Que promuevan el uso de otros materiales (fichas, diccionarios...) y larealización de actividades complementarias (individuales y en grupocooperativo)
24
3.- Calidad del entorno audiovisual. El atractivo de un programa depende en granmanera de su entorno comunicativo. Algunos de los aspectos que, en este sentido,deben cuidarse más son los siguientes:
- Diseño general claro y atractivo de las pantallas, sin exceso de texto y queresalte a simple vista los hechos notables..
- Calidad técnica y estética en sus elementos:
- Títulos, menús, ventanas, iconos, botones, espacios de texto-imagen,formularios, barras de navegación, barras de estado, elementos hipertextuales,fondo...
- Elementos multimedia: gráficos, fotografías, animaciones, vídeos, voz,música…
- Estilo y lenguaje, tipografía, color, composición, metáforas del entorno…
- Adecuada integración de medias, al servicio del aprendizaje, sin sobrecargarla pantalla, bien distribuidas, con armonía.
4.- La calidad en los contenidos (bases de datos). Al margen de otrasconsideraciones pedagógicas sobre la selección y estructuración de los contenidossegún las características de los usuarios, hay que tener en cuenta las siguientescuestiones:
- La información que se presenta es correcta y actual, se presenta bienestructurada diferenciando adecuadamente: datos objetivos, opiniones yelementos fantásticos.
- Los textos no tienen faltas de ortografía y la construcción de las frases escorrecta
- No hay discriminaciones. Los contenidos y los mensajes no son negativos nitendenciosos y no hacen discriminaciones por razón de sexo, clase social, raza,religión y creencias...
- La presentación y la documentación.
5.- Navegación e interacción. Los sistemas de navegación y la forma de gestionarlas interacciones con los usuarios determinarán en gran medida su facilidad de uso yamigabilidad Conviene tener en cuenta los siguientes aspectos:
- Mapa de navegación. Buena estructuración del programa que permiteacceder bien a los contenidos, actividades, niveles y prestaciones en general.
- Sistema de navegación. Entorno transparente que permite que el usuariotenga el control. Eficaz pero sin llamar la atención sobre si mismo. Puede ser :lineal, paralelo, ramificado...
- La velocidad entre el usuario y el programa (animaciones, lectura de datos…)resulta adecuada.
- El uso del teclado. Los caracteres escritos se ven en la pantalla y puedencorregirse errores.
25
- El análisis de respuestas. Que sea avanzado y, por ejemplo, ignorediferencias no significativas (espacios superfluos...) entre lo tecleado por elusuario y las respuestas esperadas.
- La gestión de preguntas, respuestas y acciones...
- Ejecución del programa. La ejecución del programa es fiable, no tiene erroresde funcionamiento y detecta la ausencia de los periféricos necesarios.
6.- Originalidad y uso de tecnología avanzada. Resulta también deseable que losprogramas presenten entornos originales, bien diferenciados de otros materialesdidácticos, y que utilicen las crecientes potencialidades del ordenador y de lastecnologías multimedia e hipertexto en general, yuxtaponiendo dos o más sistemassimbólicos, de manera que el ordenador resulte intrínsecamente potenciador delproceso de aprendizaje, favorezca la asociación de ideas y la creatividad, permita lapráctica de nuevas técnicas, la reducción del tiempo y del esfuerzo necesarios paraaprender y facilite aprendizajes más completos y significativos.
La inversión financiera, intelectual y metodológica que supone elaborar un programaeducativo sólo se justifica si el ordenador mejora lo que ya existe.
7.- Capacidad de motivación. Para que el aprendizaje significativo se realice esnecesario que el contenido sea potencialmente significativo para el estudiante y queéste tenga la voluntad de aprender significativamente, relacionando los nuevoscontenidos con el conocimiento almacenado en sus esquemas mentales.
Así, para motivar al estudiante en este sentido, las actividades de los programasdeben despertar y mantener la curiosidad y el interés de los usuarios hacia la temáticade su contenido, sin provocar ansiedad y evitando que los elementos lúdicosinterfieren negativamente en los aprendizajes. También conviene que atraigan a losprofesores y les animen a utilizarlos.
8.- Adecuación a los usuarios y a su ritmo de trabajo. Los buenos programastienen en cuenta las características iniciales de los estudiantes a los que vandirigidos (desarrollo cognitivo, capacidades, intereses, necesidades…) y losprogresos que vayan realizando. Cada sujeto construye sus conocimientos sobre losesquemas cognitivos que ya posee, y utilizando determinadas técnicas.
Esta adecuación se manifestará en tres ámbitos principales:
- Contenidos: extensión, estructura y profundidad, vocabulario, estructurasgramaticales, ejemplos, simulaciones y gráficos… Los contenidos deben sersignificativos para los estudiantes y estar relacionados con situaciones yproblemas de su interés.
- Actividades: tipo de interacción, duración, elementos motivacionales,mensajes de corrección de errores y de ayuda, niveles de dificultad, itinerarios,progresión y profundidad de los contenidos según los aprendizajes realizados(algunos programas tienen un pre-test para determinar los conocimientosiniciales de los usuarios)….
- Entorno de comunicación: pantallas, sistema de navegación, mapa denavegación...
9.- Potencialidad de los recursos didácticos. Los buenos programas multimediautilizan potentes recursos didácticos para facilitar los aprendizajes de sus usuarios.Entre estos recursos se pueden destacar:
26
- Proponer diversos tipos de actividades que permitan diversas formas deutilización y de acercamiento al conocimiento.
- Utilizar organizadores previos al introducir los temas, síntesis, resúmenes yesquemas.
- Emplear diversos códigos comunicativos: usar códigos verbales (suconstrucción es convencional y requieren un gran esfuerzo de abstracción) ycódigos icónicos (que muestran representaciones más intuitivas y cercanas a larealidad)
- Incluir preguntas para orientar la relación de los nuevos conocimientos con losconocimientos anteriores de los estudiantes.
- Tutorización las acciones de los estudiantes, orientando su actividad,prestando ayuda cuando lo necesitan y suministrando refuerzos
10.- Fomento de la iniciativa y el autoaprendizaje. Las actividades de losprogramas educativos deben potenciar el desarrollo de la iniciativa y el aprendizajeautónomo de los usuarios, proporcionando herramientas cognitivas para que losestudiantes hagan el máximo uso de su potencial de aprendizaje, puedan decidir lastareas a realizar, la forma de llevarlas a cabo, el nivel de profundidad de los temas ypuedan autocontrolar su trabajo.
En este sentido, facilitarán el aprendizaje a partir de los errores (empleo deestrategias de ensayo-error) tutorizando las acciones de los estudiantes, explicando (yno sólo mostrando) los errores que van cometiendo (o los resultados de sus acciones)y proporcionando las oportunas ayudas y refuerzos.
Además estimularán el desarrollo de habilidades metacognitivas y estrategias deaprendizaje en los usuarios, que les permitirán planificar, regular y evaluar su propiaactividad de aprendizaje, provocando la reflexión sobre su conocimiento y sobre losmétodos que utilizan al pensar.
11.-Enfoque pedagógico actual. El aprendizaje es un proceso activo en el que elsujeto tiene que realizar una serie de actividades para asimilar los contenidosinformativos que recibe. Según repita, reproduzca o relacione los conocimientos,realizará un aprendizaje repetitivo, reproductivo o significativo.
Las actividades de los programas conviene que estén en consonancia con lastendencias pedagógicas actuales, para que su uso en las aulas y demás entornoseducativos provoque un cambio metodológico en este sentido.
Por lo tanto los programas evitarán la simple memorización y presentarán entornosheurísticos centrados en los estudiantes que tengan en cuenta las teoríasconstructivistas y los principios del aprendizaje significativo donde además decomprender los contenidos puedan investigar y buscar nuevas relaciones. Así elestudiante se sentirá constructor de sus aprendizajes mediante la interacción con elentorno que le proporciona el programa (mediador) y a través de la reorganización desus esquemas de conocimiento.
Ya que aprender significativamente supone modificar los propios esquemas deconocimiento, reestructurar, revisar, ampliar y enriquecer las estructura cognitivas.
12. - La documentación. Aunque los programas sean fáciles de utilizar yautoexplicativos, conviene que tengan una información que informe detalladamente desus características, forma de uso y posibilidades didácticas. Esta documentación (on-
27
line o en papel) debe tener una presentación agradable, con textos bien legibles yadecuados a sus destinatarios, y resultar útil, clara, suficiente y sencilla. Podemosdistinguir tres partes:
- Ficha resumen, con las características básicas del programa.
- El manual del usuario. Presenta el programa, informa sobre su instalación yexplica sus objetivos, contenidos, destinatarios, modelo de aprendizaje quepropone..., así como sus opciones y funcionalidades. También sugiere larealización de diversas actividades complementarias y el uso de otrosmateriales.
- La guía didáctica con sugerencias didácticas y ejemplos de utilización quepropone estrategias de uso y indicaciones para su integración curricular. Puedeincluir fichas de actividades complementarias, test de evaluación y bibliografíarelativa del contenido.
13.- Esfuerzo cognitivo. Las actividades de los programas, contextualizadas a partirde los conocimientos previos e intereses de los estudiantes, deben facilitaraprendizajes significativos y transferibles a otras situaciones mediante unacontinua actividad mental en consonancia con la naturaleza de los aprendizajes quese pretenden.
Así desarrollarán las capacidades y las estructuras mentales de los estudiantes y susformas de representación del conocimiento (categorías, secuencias, redes conceptuales,representaciones visuales...) mediante el ejercicio de actividades cognitivas del tipo: controlpsicomotriz, memorizar, comprender, comparar, relacionar, calcular, analizar, sintetizar,razonamiento (deductivo, inductivo, crítico), pensamiento divergente, imaginar, resolverproblemas, expresión (verbal, escrita, gráfica...), crear, experimentar, explorar, reflexiónmetacognitiva (reflexión sobre su conocimiento y los métodos que utilizan al pensar i alaprender.
28
Annex 2 :FICHA DE CATALOGACIÓN Y EVALUACIÓN MULTIMEDIA Revision 01/2004
� Pere Marquès-UAB/2001Título del material (+ versión, idiomas):Autores/Productores (+ e-mail):Colección/Editorial (+ año, lugar, web):
si es un material on-lineDirección URL ( + fecha de la consulta): http:// LIBRE ACCESO: � SI � NO -///- INCLUYE PUBLICIDAD: � SI � NO
Temática (área, materia… ¿es transversal?):Objetivos explicitados en el programa o la documentación:..Contenidos que se tratan: (hechos, conceptos, principios, procedimientos, actitudes)...Destinatarios:(etapa educativa, edad, conocimientos previos, otras características )
(subrayar uno o más de cada apartado)TIPOLOGÍA: PREGUNTAS Y EJERCICIOS - UNIDAD DIDÁCTICA TUTORIAL - BASE DE DATOS - LIBRO -
SIMULADOR / AVENTURA - JUEGO / TALLER CREATIVO - HERRAMIENTA PARA PROCESAR DATOS
ESTRATEGIA DIDÁCTICA: ENSEÑANZA DIRIGIDA - EXPLORACIÓN GUIADA - LIBRE DESCUBRIMIENTOFUNCIÓN: EJERCITAR HABILIDADES - INSTRUIR - INFORMAR - MOTIVAR - EXPLORAR - ENTRETENER -
EXPERIMENTAR/RESOLVER PROBLEMAS - CREAR/EXPRESARSE - EVALUAR - PROCESAR DATOS
Mapa de navegación y breve descripción de las actividades:.....Valores que potencia o presenta:
(subrayar uno o más de cada apartado)DOCUMENTACIÓN: NINGUNA -MANUAL - GUíA DIDÁCTICA -///- EN PAPEL - EN CD - ON-LINE -SERVICIOS ON-LINE: NINGUNO - SÓLO CONSULTAS - TELEFORMACIÓN -///- POR INTERNETREQUISITOS TÉCNICOS: PC - MAC - TELÉFONO WAP -///- IMPRESORA - SONIDO - CD - DVD - INTERNETOtros (hardware y software):
ASPECTOS FUNCIONALES. UTILIDAD marcar con una X, donde proceda, la valoración
EXCELENTE ALTA CORRECTA BAJA
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
Eficacia didáctica, puede facilitar el logro de sus objetivos………
Relevancia de los aprendizajes, contenidos…………………………
Facilidad de uso………………………………………………….
Facilidad de instalación de programas y complementos……....
Versatilidad didáctica: modificable, niveles, ajustes, informes…
Carácter multilingüe, al menos algunos apartados principales...
Múltiples enlaces externos (si es un material on-line)..............
Canales de comunicación bidireccional (idem.)....................
Documentación, guía didáctica o de estudio (si tiene)……….....
Servicios de apoyo on-line (idem)……………………………....
Créditos: fecha de la actualización, autores, patrocinadores…......
Ausencia o poca presencia de publicidad ……………………
. . . .
29
. . . .
ASPECTOS TÉCNICOS Y ESTÉTICOSEXCELENTE ALTA CORRECTA BAJA
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. .
. . . .
. . . .
Entorno audiovisual: presentación, pantallas, sonido, letra……
Elementos multimedia: calidad, cantidad………………………..
Calidad y estructuración de los contenidos ………………..
Estructura y navegación por las actividades, metáforas……
Hipertextos descriptivos y actualizados……………………………..
Interacción: diálogo, entrada de datos, análisis respuestas………
Ejecución fiable, velocidad de acceso adecuada…………......
Originalidad y uso de tecnología avanzada………………... . . .
ASPECTOS PEDAGÓGICOSEXCELENTE ALTA CORRECTA BAJA
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
. . . .
Especificación de los objetivos que se pretenden…………….
Capacidad de motivación, atractivo, interés…………………….
Adecuación a los destinatarios de los contenidos, actividades.
Adaptación a los usuarios……………………………………..
Recursos para buscar y procesar datos…………………….
Potencialidad de los recursos didácticos: síntesis, resumen..
Carácter completo(proporciona todo lo necesario para aprender )
Tutorización y evaluación (preguntas, refuerzos)………………….
Enfoque aplicativo/ creativo de las actividades…………….
Fomento del autoaprendizaje, la iniciativa, toma decisiones…
Facilita el trabajo cooperativo………………………………… . . . .
RECURSOS DIDÀCTICOS QUE UTILIZA: marcar uno o más
� INTRODUCCIÓN
� ORGANIZADORES PREVIOS
� ESQUEMAS, CUADROS SINÓPTICOS
� GRÁFICOS
� IMÁGENES
� PREGUNTAS
� EJERCICIOS DE APLICACIÓN
� EJEMPLOS
� RESÚMENES/SÍNTESIS
� ACTIVIDADES DE AUTOEVALUACIÓN
� MAPAS CONCEPTUALES
ESFUERZO COGNITIVO QUE EXIGEN SUS ACTIVIDADES: ma rcar uno o más
� CONTROL PSICOMOTRIZ
� MEMORIZACIÓN / EVOCACIÓN
� COMPRENSIÓN / INTERPRETACIÓN
� COMPARACIÓN/RELACIÓN
� ANÁLISIS / SÍNTESIS
� CÁLCULO / PROCESO DE DATOS
� BUSCAR / VALORAR INFORMACIÓN
� RAZONAMIENTO (deductivo, inductivo, crítico)
� PENSAMIENTO DIVERGENTE / IMAGINACIÓN
� PLANIFICAR / ORGANIZAR / EVALUAR
� HACER HIPÓTESIS / RESOLVER PROBLEMAS
� EXPLORACIÓN / EXPERIMENTACIÓN
� EXPRESIÓN (verbal,escrita,gráfica..) / CREAR
� REFLEXIÓN METACOGNITIVA
30
OBSERVACIONES
Eficiencia, ventajas que comporta respecto de otros medios..Problemas e inconvenientes:....A destacar (observaciones).......
EXCELENTE ALTA CORRECTA BAJA
. . . .
VALORACIÓN GLOBAL
Calidad Técnica…………………………………………………..
Potencialidad didáctica…………………………………………
Funcionalidad, utilidad………………………………………….
31
ANNEX 3 : Registre opinió dels usuarisMATERIAL : “¡SI COBRES, PAGUES!”
ASPECTES FUNCIONALS, UTILITAT EFICÀCIA DIDÀCTICA:Aquest material t’ha ajudat a:
MOLT SUFI-CIENT
POC LLENYG
. Diferenciar entre salari net i salari brut.
. Saber a qui haig de pagar les càrregues fiscals i decotització. Diferenciar entre diferents règims de cotització a laSeguretat Social (Autònom, general, etc..)
. Diferenciar entre les diferents retencions salarials.(IRPF, Contingències comuns, contingències professionals, etc.)
.
. Fer correctament càlculs de percentatges.
. Seguir les instruccions donades per a la resolució delsproblemes pautats .. Recerca d'informació, comparació i presa de decisions
. Creus que el que has après pot ser-te útil? ......
FACILITAT D’USHas tingut problemes per navegar dins del tutorial?
Els “botons” d’ajuda, navegació, hipervincles, etc.. sónclars? (sense instruccions has sabut o intuït per a què servien). ..........Hi ha apartats on quedis aturat, sense possibilitat deprosseguir, retrocedir o canvia d’opció ..........................Si no has pogut finalitzar un apartat pots tornar, ambfacilitat, on et vas quedar? ....................... ......................Observacions/ comentaris:
ASPECTES TÈCNICS I ESTÈTICS Classifica segons el teu gust o parè: EXCELENTE ALTA CORRECTA BAJA
presentació, pantalles o dissenySoLletra escollidaQuantitat d’elements multimedia (imatges, so,animacions)Presentació dels continguts
Navegació entre les activitats
Interacció: diàlegs, entrada de dades, respostesVelocitat d’accés
32
ASPECTOS PEDAGÓGICOSTrobes aquest material interessant?: � Molt �Bastant � POC � LLENYGSegueixes tots els apartats amb el mateix interès?: � SI � NO Quin apartat? Apartat: Presentació :............................................................................. ................................................................................................. .................................................................................................. Apartat: A qui paguem? ......................................................................... ................................................................................................... ................................................................................................... Apartat: Quant paguem? Hisenda ........................................................... ................................................................................................... ................................................................................................... Apartat: Quant paguem? Seguretat Social .............................................. ..................................................................................................... .....................................................................................................
Has tingut problemes per a entendre els continguts d’aquest tutorial?� Molts �Bastants � Pocs � CapSi has tingut problemes, en quins apartats:� Introducció, perquè ..............................................................................................................................................................................................................................................................� A qui paguem?, perquè ........................................................................................................................................................................................................................................................� Quant paguem?/Hisenda, perquè .......................................................................................................................................................................................................................................� Quant paguem? Seguretat Social, perquè ...........................................................................................................................................................................................................................Els recursos que inclou per a la recerca de dades et sembla?: �Bé � InsuficientEls recursos d’ajuda et semblen? �Bé � InsuficientEls apunts et semblen? ............................................................. �Bé � InsuficientEls exercicis et semblen? .......................................................... �Bé � Insuficient
Comentaris:
