MENÚ DE PROJECTES DE TREBALL DE FI DE GRAU (TFG)cv.uoc.edu/estudiant/_resources/docs/tramits/...Hi ha dos tipus de treball de final de grau: TFG amb modalitat de recerca i TFG amb

MENÚ DE PROJECTES DE TREBALL DE FI DE GRAU (TFG)

GRAU DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES Estudis d’Arts i Humanitats

Febrer 2019 – Febrer 2020

2

ÍNDEX Introducció 5

Propostes de TFG (fitxes descriptives)- Modalitat recerca 8

Àrea de literatura i cultura 8

Estudis de traducció literària: la recepció d’una obra francesa a la 8

literatura catalana a partir de les seves traduccions 8

La coronació del rei descrita per Ramon Muntaner 11

Cavallers de carn i ossos al Curial e Güelfa 13

El desafiament de Bordeus a la Crònica de Bernat Desclot i al Curial

e Güelfa 15

Coses de dones: Lo somni de Bernat Metge i el Corbaccio de Giovanni

Boccaccio 16

A la recerca de referents romànics del Jaufré 18

Els trobadors i la literatura catalana 20

La veu narrativa en la literatura catalana medieval 21

Hipertextualitat entre novel·les cavalleresques i novel·les de

cavalleries en l’àmbit català 23

Eines i recursos de literatura medieval europea en línia 24

Estudi i caracterització d’obra d’autoria femenina 26

(segles. XVI-XVIII) 26

Proposta d’aplicació d’un projecte d’innovació docent sobre autors

o obres del Renaixement, Barroc o Il·lustració 28

Edició de textos memorialístics de l’edat moderna (s. XVI-XVIII) 30

Jocs florals i certàmens literaris al territori, de la Renaixença al resistencialisme 32

Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions 34

Ciutats de paper 36

Literatura i exili 38

La literatura de Salvador Espriu 40

Poesia catalana actual 42

L’ofici d’escriure: el cas de Josep Maria Espinàs 44

Literatura autobiogràfica: memòries, diaris i epistolaris 45

Recepció d’escriptors estrangers en la literatura catalana 47

Literatura catalana i cinema 49

El periodisme i la literatura durant els anys 20 i 30 del segle xx 51

3

La prosa modernista: fragmentació i modernitat 53

La literatura catalana i la violència contra les dones 55

Àrea de llengua i lingüística 56

El català naixent 56

L’interès per l’estudi de la llengua catalana 58

La codificació del català contemporani 59

Estudi de l’Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931) 61

Enquesta dialectal 63

Les oracions exclamatives 68

Les oracions interrogatives 69

La gramàtica de les hores en català 69

Castellanismes sintàctics: “estar”per “ser”, “ser-hi” o “haver-hi” 71

Poètica cognitiva 72

La metàfora conceptual en català: anàlisi d’un camp d’experiència concret 73

Aplicacions de la Lingüística Cognitiva a l’anàlisi de sistemes filosòfics 74

Política Cognitiva 75

Anàlisi cognitiva de la publicitat 76

Elaboració d’una mostra catalana de lapsus linguae (errors de parla) 77

Les funcions sintàctiques en els llibres de text de 2n de batxillerat actuals 80

Traducció castellà-català: eines i recursos en línia 82

Lexicografia digital 83

Terminologia i comunicació especialitzada 84

Parèntesis i relacions discursives 87

L’explicació de la no transmissió intergeneracional d’una llengua 89

Demolingüística actual d’un territori dels Països Catalans 90

Ser multilingüe o no ser...? 92

Wikisociolingüística 93

Les principals aportacions a la sociolingüística catalana: teories i autors 94

Per què triem una llengua per a parlar amb algú? Xarxes socials

i normes sociolingüístiques 95

Parelles lingüístiques: adopció i transmissió del català 97

La motivació per estudiar català com a L2 98

La neuroeducació aplicada a l’aprenentatge de la llengua 99

Els nous parlants de català 101

Estudi concret (quantitatiu i/o qualitatiu) sobre neologismes

documentats en mitjans de comunicació (escrits o orals) o en xarxes socials 103

4

Estudis de sintaxi del català 104

La plasmació d’un registre col·loquial per als mitjans audiovisuals. A la

recerca de la versemblança 106

Anàlisi del discurs des d’una perspectiva de gènere 108

Creació de recursos terminològics 109

Lingüística Computacional 110

Lingüística aplicada a la traducció: una anàlisi lingüística comparada

de les construccions de moviment de l’anglès i el català 111

Forma i significat de les frases fetes 113

Avaluació de la implantació de la normativa catalana 114

Anàlisi del prescriptivisme sobre la llengua catalana 116

Propostes de TFG (fitxes descriptives)- Modalitat col·laboració externa 117

Àrea de literatura i cultura 117

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de redactor 117

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de lector 119

Col·laboració amb la Fundació Miquel Martí i Pol: supervisor, corrector

i creador de continguts 120

Col·laboració amb la Fundació Miquel Martí i Pol: redacció de material

didàctic relacionat amb l’obra del poeta 122

Col·laboració en el projecte Corpus Textual de la Catalunya del Nord

(Institut d’Estudis Catalans) – Perfil de redactor 124

Supervisor i corrector del web del Mapa Literari Català d’Espais Escrits 126

Col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya – Assessor

per a l’“Epicentre...” 128

Col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya - Editor d’obres teatrals 129

Àrea de llengua i lingüística 130

Suport a la secció de correcció del diari Ara 130

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de corrector 132

Col·laboració externa al Consorci Per a la Normalització Lingüística 133

5

INTRODUCCIÓ

Aquest document està adreçat als estudiants del grau de Llengua i Literatura

Catalanes que poden començar a preparar el seu treball de fi de grau (TFG). El

TFG es realitza al llarg de dos semestres consecutius: un de preparació (TFG I)

i un altre de realització (TFG II).

Per matricular-se al TFG I cal haver cursat i aprovat com a mínim 180 crèdits

de la titulació. Aquests 180 crèdits han d’incloure totes les assignatures

bàsiques i obligatòries amb la possible excepció d’“Adquisició i aprenentatge

de la llengua catalana”, llevat que sigui un requisit de la proposta específica

de TFG.

Les assignatures que són requisit de les propostes de TFG s’han d’haver cursat

en el pla d’estudis del grau o s’han de tenir reconegudes en aquest pla per

adaptació del pla antic d’LRU.

Per matricular el TFG II cal haver superat l’assignatura de TFG I. Aquestes dues

assignatures s’han de cursar de forma consecutiva durant el penúltim i l’últim

semestre de carrera, precisament per poder integrar-hi tots els coneixements i

habilitats adquirits durant la titulació.

El mateix estudiant ha de tenir present aquestes previsions i demanar

assessorament al seu tutor. Cal tenir en compte que encara que s’hagi fet la

sol·licitud d’assignació de TFG amb 180 crèdits matriculats el sistema no

permetrà la matrícula de l’estudiant que no tingui aquest nombre de crèdits

aprovats.

La guia de projectes

En aquest menú de temes de TFG, el grau de Llengua i Literatura Catalanes

ofereix als estudiants més de vuitanta propostes que cobreixen un ventall

amplíssim d’especialitats, i línies d’investigació i treball dins de l’àmbit de la

llengua i la literatura catalanes. Cada estudiant ha d’escollir, com a mínim,

tres propostes del menú de tres directors (no es poden triar, per exemple, dues

o tres fitxes del mateix director).

6

L’assignació de treball (i en conseqüència del director corresponent) la durà a

terme el professor responsable del TFG en el període que va des del tancament

del període de la sol·licitud de TFG a la matrícula. Aquesta assignació no és

negociable: l’estudiant ha d’acceptar el director que se li assigni. Aquesta

assignació sempre correspondrà a una de les tres opcions que l’estudiant ha

triat.

En el cas que una proposta tingui més demanda de la que el director pot

assumir, l’assignació de temes la durà a terme el professor responsable (PRA)

tenint en compte les notes obtingudes pels estudiants en l’assignatura o

assignatures que consten com a requisits i recomanacions per poder fer el

treball de TFG triat.

En el cas —molt excepcional— que un estudiant vulgui presentar un projecte de

TFG diferent dels proposats en aquesta guia de projectes, caldrà que ho exposi

al professor responsable del TFG a través del seu tutor de titulació al principi

del semestre anterior a la matriculació. Si el professor responsable aprova el

projecte i obté el compromís d'un docent per a dirigir-lo, l’inclourà en el Menú

de TFG corresponent al següent període de matrícula a fi que l’estudiant el

pugui seleccionar. L’estudiant ha de tenir en compte, però, que les assignatures

del TFG no estan pensades perquè hom realitzi un treball de recerca de tercer

cicle i, per tant, hauria d’optar preferentment per una de les nombroses

propostes que s’han preparat des dels Estudis.

Per a més informació sobre el TFG, els estudiants poden adreçar-se al seu tutor

de carrera.

Tipologia dels TFG

Hi ha dos tipus de treball de final de grau: TFG amb modalitat de recerca i TFG

amb modalitat de col·laboració externa.

Els TFG de recerca poden ser:

● associats a institucions amb les quals la UOC ha signat conveni i que

normalment són dirigits per un membre d’aquesta institució,

7

● associats a les diverses àrees temàtiques i que són dirigits per

consultors, tutors, professors dels Estudis o d’altres universitats. Els

trobareu agrupats per seccions o àrees temàtiques i també per tutor al

final del document.

(Els treballs institucionals no requereixen presencialitat, si no és que s’indiqui

expressament en la fitxa. Les dues tipologies del TFG de recerca tenen les

mateixes característiques formals).

Els TFG amb modalitat de col·laboració externa:

● es duran a terme de manera associada entre la UOC i les institucions,

empreses, projectes, etc. que consten en cadascuna de les fitxes.

(La col·laboració externa associada a aquesta tipologia de TFG es podrà fer

presencialment, semipresencialment o virtualment, segons s’indiqui en

cadascuna de les propostes.)

8

Propostes de TFG (fitxes descriptives)- Modalitat recerca

ÀREA DE LITERATURA I CULTURA

Estudis de traducció literària: la recepció d’una obra francesa a la

literatura catalana a partir de les seves traduccions

Àmbit i justificació:

Els estudis de traducció literària constitueixen un eix fonamental en l’àmbit de la literatura comparada, que subratlla la importància dels processos de recepció entre una cultura concreta i una altra que acull la seva influència. Des de la perspectiva de la traductologia o els translation studies,la traducció és entesa com un fenomen de diàleg entre dos sistemes culturals diferents, una pràctica filològica que implica un exercici de selecció, supressió, reescriptura i, fins i tot, traïció. En aquest sentit, és indiscutible que la traducció literària és imperfecta per definició, ja que tota llengua i cultura posseeixen elements intraduïbles; i que tota traducció és caduca, en la mesura en què és filla del llenguatge i la societat del seu temps. La suposada universalitat dels clàssics es contraposa, així, amb la historicitat de les traduccions, l’estudi de les quals permet reflexionar no només sobre la relació amb l’obra original en termes de fidelitat o llibertat, sinó sobre la construcció de noves lectures i interpretacions.

L’objectiu d’aquesta proposta és estudiar la recepció d’una obra de la literatura francesa a la literatura catalana a través de l’anàlisi de les seves traduccions, tant antigues com modernes. A partir de l’examen comparat d’aquests textos, l’estudiant haurà d’elaborar una reflexió original sobre les relacions lingüístiques, literàries i culturals amb l’obra original i sobre les aportacions de les traduccions a la llengua i la literatura catalanes.

Feina que caldrà fer: En primer lloc, caldrà determinar l’obra objecte d’estudi —que pot ser clàssica o contemporània, poesia o prosa— i llegir-la a consciència, tant en la seva versió original francesa com en les diverses traduccions al català.

Per exemple, es podria estudiar alguna de les comèdies de Molière (1662–1673), que des de la segona meitat del segle XVIII s’han traduït molt al català, tant en edicions crítiques com en adaptacions per a ser representades per a un públic jove i adult, i ha comptat amb traduccions d’escriptors il·lustres com Josep Carner, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra o Joan Oliver.

També es podria aprofundir en les versions catalanes de Les fleurs du mal (1857), de Charles Baudelaire, poemari traduït per primer cop al català per Joan Capdevila i Rovira el 1920, per Rossend Llates el 1926, per l’escriptor Xavier Benguerel el 1985 i, finalment, per Jordi Llovet el 2007.

Una altra opció seria estudiar les traduccions de la novel·la Madame Bovary (1857), de Gustave Flaubert, traduïda per primer cop al català

9

per l’escriptor Ramon Xuriguera el 1965, des de l’exili, i el 1992 pel també escriptor i professor de traducció Lluis Maria Todó.

Un darrer exemple: en el cas de Marcel Proust i la seva magna obra narrativa À la recherche du temps perdu (1913-1927), en set volums, l’estudiant podria centrar-se en un sol volum —atesa la seva complexitat— i estudiar-ne les traduccions de l’escriptor mallorquí Jaume Vidal Alcover —amb la col·laboració de Maria Aurèlia Capmany—, i les posteriors de Josep Maria Pinto i Valèria Gaillard.

El gruix del treball consistirà en una reflexió general sobre les dificultats lingüístiques i literàries que presenta l’obra francesa a l’hora de traduir-la, i les “solucions” aportades per les diferents traduccions al català. Així mateix, caldrà il·lustrar la reflexió teòrica amb l’anàlisi detallat de la traducció de diversos fragments significatius.

Resultat final esperat:

Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).

Bibliografia: Barnstone, W., The Poetics of Translation: History, Theory, Practice, Yale University Press, New Haven, 2006.

Bassnett, S., Translation Studies, Routledge, Londres-Nueva York, 2002.

Benjamin, Walter (1923), La tasca del traductor, traducció de Marc Jiménez Buzzi, Literatures, núm. 4 (2005).

Bonnefoy, Y., La traducción de la poesía, Pre-Textos, València, 2002.

Calvo, Javier, El fantasma en el libro, Seix Barral, Barcelona, 2016.

Diversos autors, De la lettre à l’esprit, Presses de la Sorbonne-Nouvelle, París, 2004.

Diferents autors, Teoria i pràctica de la traducció, UOC, Barcelona, 2012.

Diferents autors, La traducció i el món editorial de postguerra, Punctum, Lleida, 2011.

Eco, Umberto, Decir casi lo mismo, traducción de Helena Lozano Miralles, Debolsillo, Barcelona, 2012.

Friedric, Hugo, L’art de la traduction, Editions Unes, Niça, 2017.

Lefevere, A., Translating Literature. Practice and Theory in a Comparative Literature Context, The Modern Language Association, Nueva York, 1992.

Leyris, Pierre, La chambre du traducteur, J. Corti, París, 2007.

López García, D., Teorías de la traducción. Antología de textos, Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 1996.

Mounin, G. (1963), Problemas teóricos de la traducción, Gredos, Madrid, 1996.

10

Ortín, M., Pujol, D., Llengua literària i traducció (1890-1939), Punctum, Lleida, 2010.

Torre, E., Teoría de la traducción literaria, Síntesis, Madrid, 1994.

Vega, M. Á., Textos clásicos de teoría de la traducción, Cátedra, Madrid, 2004.

Verdegal, J., La pràctica de la traducció francès-català, Eumo, Vic, 2011.

Venuti, L., The Translation Studies Reader, Routledge, Londres-Nueva York, 2000.

Requisits i recomanacions:

Haver cursat Introducció a la Literatura Francesa, així com tenir coneixements de francès per tal de poder llegir en aquesta llengua.

Director/a: Palmira Feixas Guillamet ([email protected])

11

La coronació del rei descrita per Ramon Muntaner


Una de les característiques fonamentals de la historiografia medieval és que és un instrument de propaganda política. En el cas concret de la Crònica de Ramon Muntaner, aquest tret es podria sintetitzar afirmant que l’autor es proposa, per sobre de tot, fer una exaltació dels monarques de la corona catalanoaragonesa. En aquest sentit, els capítols finals de la Crònica són un exemple preciós de la sumptuositat i poder de la monarquia perquè descriuen amb gran luxe de detalls la coronació del rei Alfons el Benigne, esdevinguda a l’Aljaferia de Saragossa el 1328.

Analitzar en profunditat aquests capítols permet acostar-se a la historiografia medieval catalana des d’una perspectiva interdisciplinària. Des de l’àmbit filològic i literari, s’ha d’analitzar l’estil de Muntaner, les seves habilitats descriptives i la seva capacitat per crear ambients i escenes emotives. Els capítols a estudiar tenen moltes referències a la cultura trobadoresca, que s’hauran d’estudiar també, de manera que el treball permet treballar dos segles de cultura, de finals del XII a començaments del XIV, quan la cort és un indret de creació i estímul cultural molt important. Des del punt de vista de la història social, s’ha d’analitzar el concepte de festa en la cultura de l’edat mitjana, concepte transversal perquè inclou diverses classes socials. S’han de tenir en compte les festes pròpies de la cultura popular i les festes reials, situades a l’altra banda de l’espectre social. El tema també permet una anàlisi des de la perspectiva de la història de l’art, ja que els reis van promocionar la realització d’obres per exaltar el seu poder.

Feina que caldrà fer: En primer lloc, cal llegir atentament els capítols 293-298 de la Crònica de Muntaner, especialment els dos darrers, i fer-se una imatge de conjunt i detallada de la cerimònia de coronació del rei. La lectura s’ha de fer en l’edició proposada a l’apartat de bibliografia, ja que conté notes que proporcionen informació històrica molt útil.

Després cal llegir bibliografia sobre el concepte de festa a l’edat mitjana (Ladero Quesada, 2004) per contextualitzar bé el tema concret a tractar. I bibliografia general sobre les cròniques medievals catalanes per entendre el marc en què es produeixen i què signifiquen en conjunt (Cingolani, 2007).

A partir d’aquí, caldrà llegir bibliografia específica sobre la cerimònia de coronació per adquirir elements per analitzar la descripció que fa Muntaner de la coronació d’Alfons el Benigne (Pérez Monzón, 2007).

L’estudiant tindrà llibertat per estructurar el treball de la manera que li sembli més pertinent i que li permeti remarcar aquells aspectes que més li interessin.

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos).

12

Bibliografia: Els capítols 293-298 de la Crònica de Ramon Muntaner, de l’edició següent: Ramon Muntaner, Crònica, dins Ferran Soldevila, Les Quatre grans Cròniques revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, volum 3, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.

Stefano M. Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques. Barcelona, Base, 2007.

M. A. Ladero Quesada, Las fiestas en la cultura medieval. Barcelona, 2004.

Olga Pérez Monzón, «Ceremonias regias en la Castilla medieval. A propòsito del llamado Libro de la coronación de los reyes de Castilla y Aragón», Archivo Espanyol de Arte, 332, octubre-diciembre, 2010, pp. 317-334.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària. Narrativa catalana medieval no és un requisit imprescindible.

Director/a: Antònia Carré ([email protected])

13

Cavallers de carn i ossos al Curial e Güelfa


Com va explicar molt bé Martí de Riquer a propòsit del Tirant lo Blanc, la realitat cavalleresca i la literatura actuen a l'edat mitjana com els vasos comunicants. Els autors de novel·les cavalleresques s'emmirallen en la realitat contemporània per dotar de versemblança les seves obres de ficció.

El treball es proposa analitzar com l'Anònim del Curial utilitza estratègies similars a les de Joanot Martorell, que tenen a veure amb la realitat del segle XIII (en què està ambientada la novel·la), però també amb la realitat del segle XV, en què l'escriu.

Es tracta d'analitzar la funció de la realitat cavalleresca al llibre II del Curial e Güelfa (dedicat a la cavalleria) per remarcar la importància que té de cara a la versemblança literària: tornejos, batalles, cavallers errants, ferides, paper dels heralds, els porsavants, els jutges, personatges reals i reials, referents literaris, etc.

Feina que caldrà fer: Cal llegir bibliografia bàsica sobre la cavalleria a l'edat mitjana, per fer-se una idea global del paper que els cavallers tenien en la societat contemporània i per informar-se de com vivien, com s'entrenaven, com lluitaven, etc.

Després cal llegir atentament el llibre II del Curial e Güelfa, en l'edició de Lola Badia i Jaume Torró, que inclou uns comentaris molt pertinents. S'hauran de destriar els aspectes que es volen estudiar, tant cavallerescos com de fonts literàries.



Bibliografia: Curial e Güelfa. Edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. Barcelona, Quaderns Crema, 2011.

Maurice Keen, La caballería, Barcelona, Ariel, 1986.

Martí de Riquer, L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. Barcelona, Ariel, 1968. Reeditat La Magrana, 2011.

Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona, Quaderns Crema, 1990.

Martí de Riquer, Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio, 1992.

14

Philippe Contamine, La guerre au Moyen Âge, París, Presses Universitaires de France, 1992.

Requisits i recomanacions: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària, dintre dels quals és recomanable Narrativa catalana medieval.


15

El desafiament de Bordeus a la Crònica de Bernat Desclot i al Curial e Güelfa


Els autors de novel·les cavalleresques s'emmirallen en la realitat contemporània per dotar de versemblança les seves obres de ficció. El treball es proposa analitzar un cas concret per veure la relació que s'estableix entre la realitat i la ficció.

Es tracta d'analitzar un episodi històric cabdal de finals del segle XIII, circumscrit en la guerra que enfrontava la Corona Aragonesa i el regne de França pel domini de Sicília: el desafiament de Bordeus, esdevingut el 1283 entre Carles d'Anjou i el rei Pere el Gran. L'episodi, sobre la veracitat històrica del qual hi ha dubtes, és relatat per la crònica historiogràfica de Bernat Desclot i per la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa.

Feina que caldrà fer: Cal buscar informació sobre els fets reals esdevinguts a Bordeus. Després cal llegir l'episodi en els capítols 104 i 105 de la Crònica de Bernat Desclot i en les pàgines del Curial e Güelfa dedicades al torneig de Melú (pp. 282 i seg. de l'edició de Badia i Torró). El treball consisteix en l'anàlisi i comparació de les versions dels esdeveniments que proporcionen les dues fonts.


Bibliografia: Ferran Soldevila, «Pere el Gran: el desafiament amb Carles d'Anjou», Estudis universitaris catalans, 9, 1915-1916, pp. 123-177.

Ferran Soldevila, Les Quatre grans Cròniques. II Crònica de Bernat Desclot, revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008.

Curial e Güelfa. Edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. Barcelona, Quaderns Crema, 2011.

Martí de Riquer, Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio, 1992.

Requisits i recomanacions: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària, dintre dels quals és recomanable Narrativa catalana medieval.


16

Coses de dones: Lo somni de Bernat Metge i el Corbaccio de Giovanni Boccaccio


El treball proposa la comparació de dues obres de gran envergadura literària del segle XIV. Lo somni de Bernat Metge és una de les obres cabdals de l’edat mitjana catalana. El treball proposat implica acostar-s’hi des de la perspectiva de gènere i a partir de la premissa que a la literatura hi ha un debat sobre la condició femenina de molt d’èxit. El Corbaccio de Boccaccio és en aquest sentit un text inevitable perquè Metge l’ha llegit, el coneix bé i li serveix de model, tant des del punt de vista argumental i temàtic com des del punt de vista estilístic.

El treball permet analitzar quina és la idea de les dones que es desprèn de textos misògins i per què. Comparar els dos textos proposats permet, a més, anar a buscar les referències clàssiques de Lo somni (el personatge mitològic de Tirèsies, per exemple), aprofundir en el concepte de literatura de l’edat mitjana (treballat en l’assignatura que és requisit imprescindible per fer aquest TFG) i veure la importància de la prosa imitativa de Bernat Metge (que parteix de Boccaccio i que més tard seguiran autors com l’anònim del Curial e Güelfa, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell). El treball proporciona a l’estudiant una visió de conjunt de més d’un segle de literatura.

Feina que caldrà fer: S’han de llegir amb atenció els llibres III i IV de Lo somni, que són els que parlen de les dones, i comparar-los des del punt de vista argumental amb el Corbaccio. Hi ha una traducció catalana medieval del Corbatxo, obra de Narcís Franch que va ser editada l’any 1935 per Francesc de B. Moll. Si l’estudiant s’anima a llegir-la, es podrà dur a terme una comparació també estilística.

S’ha de buscar i llegir bibliografia sobre el debat literari al voltant de la condició femenina que circula per tota l’edat mitjana, que servirà per contextualitzar la comparació de les dues obres estudiades.



Bibliografia: Bernat Metge, Lo somni, edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

Giovanni Boccaccio, La elegía de doña Frameta; Corbacho. Introducción, traducción y notas de Pilar Gómez Bedate. Barcelona, Planeta, 1989.

17

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària, dintre dels quals és recomanable Narrativa catalana medieval.


18

A la recerca de referents romànics del Jaufré


En l’àmbit de la literatura catalana medieval, aquest treball consistirà en la realització d’una recerca/reflexió de tipus teòric sobre alguns dels referents romànics que han estat detectats en el Jaufré, novel·la d’autoria catalana escrita en occità a finals del segle XIII. Es proposen dos temes a investigar, dels quals caldrà triar-ne un:

Del cavaller del lleó al Jaufré (consisteix a contrastar una de les novel·les de Chrétien de Troyes amb la trama i alguns episodis del Jaufré).

Empremtes dels lais de Maria de França en el Jaufré (consisteix a recercar i analitzar les petjades dels lais en el Jaufré).

El treball permetrà tenir una visió de conjunt de la narrativa romànica i del context cultural que va produir-la.

Feina que caldrà fer: El propòsit de treball és estudiar paral·lelament dues obres narratives medievals amb la finalitat de veure com es relacionen entre si i com es transvasen uns determinats patrons narratius de les unes a les altres. Caldrà llegir-se atentament les dues obres triades, consultar la bibliografia pertinent i elaborar un discurs personal en l'àmbit de la literatura comparada. D'entre la multiplicitat de temes que es poden derivar de l'estudi, l'estudiant tindrà llibertat per triar aquells aspectes que vulgui comparar de les dues obres.


Bibliografia Jaufré. Traducción de Fernando Gómez Redondo. Madrid, Gredos, 2006.

Chrétien de Troyes, El cavaller del lleó. Traducció de Meritxell Simó. Barcelona, Quaderns Crema, 2001.

Maria de França. Lais. Barcelona, Quaderns crema, 1997.

Josep Pujol (2002), La memòria literària de Joanot Martorell, Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària, dintre dels quals és recomanable Narrativa catalana medieval.

19

Director/a:

Antònia Carré ([email protected])

20

Els trobadors i la literatura catalana


Sovint s’han emprat les paraules d’Ausiàs March “«Lexant a part l'estil dels trobadors...» per a contraposar la seva manera d’enfrontar-se al fet poètic a la dels trobadors, però l’empremta d’aquests compositors va marcar no solament l’autor valencià, sinó molts d’altres i l’enfocament de l’amor trobadoresc, amb tot un seguit de topoi heretats de la tradició clàssica i filtrats per l’entorn àulic, militar, feudal... ha arribat fins als nostres dies.

Feina que caldrà fer: L’estudiant haurà de triar un autor català o un corrent literari català i intentarà mostrar les vinculacions d’aquest amb la tradició trobadoresca. L’esmentada influència pot ser tant per acció com per reacció.


Bibliografia Es pot prendre com a punt de partida per a la reflexió:

Girolamo, C. Di: «Ausiàs March i la tradició occitana» a: Revista digital Lletra, UOC (en línia: http://www.uoc.edu/lletra/noms/amarch/index.htmlH)

Serà, evidentment, imprescindible la consulta de les obres de l’autor o moviment triats així com la consulta de Riquer, Martí de: Los trovadores; historia literaria y textos. Barcelona, Ariel, 2011.

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures de la menció literària, dintre de les quals són recomanables, a banda de les bàsiques i obligatòries, Narrativa Catalana Medieval i Literatura Comparada.

Director/a: Pau Gerez Alum ([email protected])

21

La veu narrativa en la literatura catalana medieval


Des de la perspectiva del lector actual es fa estranya la interpel·lació del narrador al lector; la seva sola presència desemmascarada ens produeix un distanciament respecte la versemblança que exigim al fet relatat.

En la literatura medieval, per contra, és ben usual aquesta manifestació. Han estat estudiats els pròlegs de les novel·les de Chrétien o la dedicatòria i pròleg del Tirant... A l’inici del Jaufré, el narrador/poeta ens demana si el volem escoltar: “qe, sius voletz, eus en dirai”; Maria de França ens explica, també, els motius pels quals ens canta els seus Lais...

La veu del narrador es fa present no solament com a element contextualitzador a l’inici de les obres, sinó en el cos del relat; per exemple, en la Crònica de Ramon Muntaner.

Quina és la naturalesa d’aquesta veu? Quin lligam pot tenir amb un estadi performatiu o amb els diferents tipus d’oralitat de què ens parla P. Zumthor? Podem establir inferències respecte el públic potencial d’aquelles obres, del seu “horitzó d’expectatives”, en paraules de H. R. Jauss?

Feina que caldrà fer: Triar una obra literària medieval i fer-ne una anàlisi des del punt de vista de la veu narrativa.

En primer lloc, convé que l’estudiant es familiaritzi amb els conceptes bàsics de teoria de la literatura a través de la lectura de clàssics com Barthes, Genette, Segre, Todorov...

En segon lloc, cal un estudi de l’especificitat de la literatura medieval pel que fa l’objecte d’estudi.

Aquests dos primers moments del treball hauran de tenir el seu pes en el document generat, tant en la metodologia com en l’estat de la qüestió.

Posteriorment, es farà un buidat de la presència del narrador en l’obra triada i s’intentarà una classificació o categorització de les dades recollides i una interpretació posterior en funció de la bibliografia consultada.

Convé que es faci una reflexió a l’entorn de la teoria de la recepció aplicada a l’obra triada; l’efecte que podria produir en el lector del moment la presència manifesta del narrador.


Bibliografia Abellan, J. et al., Introducció a la teoria de la literatura. Manresa, Angle Editorial, 1997.

22

Barthes, R., Introducció a l’anàlisi estructural del relat, Barcelona, Empúries, 1985.

Genette, G., Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Madrid, Taurus, 1989.

Segre, C., Principios de análisis del texto literario, Barcelona, Crítica, 1985

Todorov, T., “Les categories del relat literari” (1966), dins: Poètica de la narració (ed. Enric Sullà). Barcelona, Empúries, 1985.

Zumthor, P., “La poesia y la voz en la civilización medieval”, dins: Deyermond, A., Historia y crítica de la literatura española. Edad Media. Barcelona, Crítica, 1991.



23

Hipertextualitat entre novel·les cavalleresques i novel·les de cavalleries en l’àmbit català


Són conegudes les diferències entre les novel·les de cavalleries i les més modernes novel·les cavalleresques. L’entorn polític i social de les unes i les altres és força diferent. També ho era el públic a qui anaven destinades. Ara bé, les novel·les cavalleresques no poden ser enteses completament sense les de cavalleries. Hi ha una relació hipertextual entre ambdues.

Feina que caldrà fer: Hom proposa l’estudiant de triar una novel·la cavalleresca catalana (pot ser el Tirant... o el Curial...) i recercar en ella aquesta hipertextualitat que remet a les anteriors novel·les de cavalleries. Hom recomana l’estudiant que triï un aspecte concret d’aquesta hipertextualitat (el tractament de l’amor, de les relacions familiars, del món meravellós, de la religiositat, etc.)


Bibliografia Alemany, R.: «La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc». Caplletra núm. 23, 1997 (en línia:

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/87909512098130784642235/p0000001.htm#I_4_H)

Sabaté, G.: «Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc davant la cavalleria de la tardor medieval» Biblioteca Virtual J. L. Vives. (en línia:

Hhttp://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12816183226712617543435/p0000001.htm?marca=curial%20e%20guelfa#13H)



24

Eines i recursos de literatura medieval europea en línia


En el desenvolupament dels recursos en xarxa, la literatura medieval ha mostrat una gran vitalitat tant pel que fa a la localització de textos en edicions canòniques i traduccions solvents, com per un contingent important de bibliografia crítica. Amb tot, cal una ordenació, jerarquització i valoració d’un material divers per tal que sigui operatiu en l’aprenentatge i investigació d’aquesta àrea de coneixement.

Feina que caldrà fer: Establir un corpus textual d’edicions canòniques amb les corresponents traduccions en les llengües de referència per a l’universitari català (català, castellà, anglès, francès o italià). Així com també, la referència dels principals recursos crítics en línia de què disposa. Es donarà preferència a la literatura romànica medieval (s. XII-XIII). L’estudiant haurà de triar un gènere i la seva tradició lingüística (per exemple: èpica o lírica trobadoresca occitana), fer-ne la recerca dels recursos en línia, valorar i fer-ne la classificació.

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). L’objectiu darrer seria formar un equip per a crear un portal propi de recursos en línia per a l’estudiant i investigador d’aquesta àrea de coneixement.

Bibliografia Projecte Philobiblon per a textos catalans, castellans, gallecs i portuguesos antics. http://sunsite.berkeley.edu//Philobiblon

José Manuel Lucía Megías, Literatura románica en Internet. Los textos, Madrid, Castalia, 2002.

José Manuel Lucía Megías, Literatura románica en Internet. Las herramientas, Madrid, Castalia, 2002.

Projecte d’estudi de recursos a Internet per al medievalista:

http://lamop.univ-paris1.fr

Revista sobre medievalisme i Internet:

http://digitalmedievalist.org

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures de la menció literària, dintre de les quals són recomanables, a banda de les bàsiques i les obligatòries, Narrativa Catalana Medieval i Literatura Comparada.

25


26

Estudi i caracterització d’obra d’autoria femenina

(segles. XVI-XVIII)


Fins fa ben poc, gairebé tots els treballs que s’havien dedicat a la literatura escrita per dones en els antics territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià) estaven dedicats al període de l’Edat Mitjana; tant els de caràcter global com els dedicats específicament a autores reconegudes, com Isabel de Villena, una de les més llegides i estudiades de la literatura catalana. Per bé que l’univers literari femení dels segles XVI-XVIII ha suscitat un interès especial en els darrers anys, s’ha estudiat només de manera parcial i fragmentària, amb l’aparició de catàlegs o treballs, alguns de molt recents, que han privilegiat alguns dels gèneres literaris (p. exemple, el conreu de les autobiografies i de la poesia). Si bé aquests treballs han facilitat l’estudi i especialment la visibilitat d’aquesta producció, deixen en evidència la necessitat de revisar els resultats i de localitzar els textos per tal d’oferir un relat d’anàlisi totalitzador.

Així doncs, la major part de les autores modernes són només noms amb escasses dades adjuntes, aïllats en repertoris bibliogràfics o diccionaris de literatura, coneguts per algunes al·lusions literàries, per aparicions en dedicatòries o en llistes d’escriptors, etc. Per aquest motiu, es proposa la realització de feines d'edició dels textos femenins conservats (independentment de la llengua literària), per tal de abordar-ne estudis lingüístics, establiment del perfil biogràfic de les autores, etc.

Tot plegat demana coneixements històrics i culturals, de retòrica i de construcció del discurs (en prosa o en vers), lingüístics, etc.

El tutor i el candidat concretaran el tipus de treball a realitzar, en funció dels interessos i les preferències de l’estudiant.

Feina que caldrà fer: En primer lloc s’ha de contactar amb el tutor, que ajudarà l’estudiant a triar el text per estudiar. Per a la tria, es privilegiaran textos contextualitzats en àmbits que comencen a ser estudiats d’acord amb noves metodologies i perspectives com l’ambient conventual dels segles XVI-XVIII, l’ambient festiu del barroc, la memorialística... Un cop decidit quin és el text a estudiar, s’haurà de dur a terme un estudi aprofundit sobre l’autor i obra, sense oblidar l’abordatge contextual.


Bibliografia BARANDA, N. (2005). Cortejo a lo prohibido. Lectoras y escritoras en la España moderna. Madrid: Arco/Libros.

GARCIA, A. (2013). «Rahó de l'esperit» (1709-1714) de Teresa Mir i March. L'autobiografia espiritual d'una laica. Edició crítica. Girona: Universitat de Girona.

27

HERRERO, M. A. (2009). Lletraferides modernes: catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII. Alacant: Universitat d'Alacant.

MCNERNEY K.; CASTILLEJO M. J.; ORTEGA V. (2004). «Les escriptores mallorquines». Randa (núm. 53, pàg. 29-34).

MIRALLES, E.; ZARAGOZA, V. (2012). «Écrits féminins catalans. Bilan et perspectives». Clio (núm. 35/1, pàg. 177-190).

ZARAGOZA, V. (coord.) (2103a). «L'escriptura en femení a les terres de llengua catalana (segles XVI-XVIII)».Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna (núm. 1/1) [Dossier monogràfic en línia].

ZARAGOZA, V. (2013b). «Historiar les protagonistes absents. La poesia femenina de l'edat moderna a l'àmbit català». A: L. Josa i M. Lambea (ed.) `Allegro con brio'. I Encuentro "Aula Música Poética" de Jóvenes Humanistas. (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012). Digital CSIC (pàg. 146-159).

La bibliografia específica sobre l’autor, l’obra i el context es concretarà un cop s’hagi fet la tria.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives, entre els quals Literatura i cultura del Barroc i la Il·lustració. No és necessari haver cursat Edició de textos catalans.

Director/a: Verònica Zaragoza ([email protected])

28

Proposta d’aplicació d’un projecte d’innovació docent sobre autors o obres del Renaixement, Barroc o Il·lustració


El desconeixement de la cultura general de l’edat moderna en els territoris de llengua catalana i el llast de la historiografia literària pròpia, fan segurament de la literatura d’aquest període la menys coneguda (en un àmbit general, però també científic) de tota la nostra tradició. Ara bé, també és per aquesta raó que la producció escrita dels segles XVI, XVII, XVIII i la primera meitat del XIX és la que ofereix més camp obert per a l’investigador.

L’experiència docent demostra que cal innovar en la metodologia d’ensenyament de la literatura catalana moderna, basada generalment en entorns tradicionals (lliçó magistral, comentari de text, mètode d’avaluació clàssic: exercicis periòdics i examen final) i per això es proposa aquest treball teòric realitzat sobre la possible implementació d’un projecte d’innovació docent que contribueixi en un aprenentatge autònom i una major participació i implicació dels estudiants, en la millora dels processos d’aprenentatge tant en nivells inferiors com superiors de l’ensenyament.

El treball s’inscriu en el camp de l’estudi de la cultura escrita en l’àmbit lingüístic català, amb independència del gènere (poesia, prosa o teatre) i, fins i tot, de la llengua en què siguin redactats els textos (català, castellà, llatí, francès...) i en el camp de la innovació docent i en l’ús i aplicació de les TICs. El tutor i el candidat concretaran els tipus d’obres sobre el qual es projectarà la proposta d’innovació docent, en funció dels interessos i les preferències de l’estudiant.

Feina que caldrà fer: L’estudiant haurà de contactar amb el tutor i triar quina mena de treball vol fer en funció dels seus interessos i preferències. Es tracta de plantejar i estudiar les possibilitats d’implementació d’un projecte d’innovació docent que contribueixi a fer conèixer als estudiants autors o obres de l’edat moderna, a la llum de la bibliografia recent i del context de producció i de l’ús de les TICs.


Bibliografia A. Rossich i P. Valsalobre, Literatura catalana moderna (siglos XVI-XVIII), Madrid, Sintesis, 2011.

A. Rossich i P. Valsalobre, Literatura i cultura catalanes (segles XVI-XVIII), Barcelona, UOC, 2007.

A. Rossich ed. Panorama crític de la literatura catalana, vol. III: Edat Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 2011.

E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d’Empordà, Ed. Vitel·la, 2010.

E. Miralles & V. Zaragoza, “De las aulas universitarias a la red. Un proyecto innovador aplicado al aprendizaje y difusión de la

29

literatura catalana barroca”, Congreso In-Red 2017. IN-RED 2017: III Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red, València: Editorial Universitat Politècnica de València, 2017.

A. Ferrando i M. Nicolás, Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC, 2011.


Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives, entre els quals Literatura i cultura del Barroc i la Il·lustració.

Director/a: Eulàlia Miralles ([email protected]) i Verònica Zaragoza ([email protected])

30

Edició de textos memorialístics de l’edat moderna (s. XVI-XVIII)


D’entre tots els textos de la nostra tradició literària, els dels segles XVI a XVIII són encara ara els que compten amb un nombre menor d’edicions crítiques i, en conseqüència, amb més possibilitats per treballar a partir d’obres encara no exhumades (o mal editades).

La feina d’edició de textos és una de les més completes que pot fer un filòleg, perquè dota qui la fa d’una base innegable: l’editor ha de ser capaç de servir al lector un text net i clar, i per això ha de resoldre els dubtes que planteja la seva fixació. Tot plegat demana coneixements històrics i culturals, de retòrica i de construcció del discurs (en prosa o en vers), lingüístics, etc.

El treball d’edició que es proposa de fer estarà basat especialment en textos memorialístics o de memòria personal, molt conreats durant l’edat moderna i conservats en gran part inèditament [http://www.memoriapersonal.eu/]. Són textos sobre els quals l’estudiant podrà aprofundir en la documentació del context social, polític i lingüístic.

Feina que caldrà fer: En primer lloc s’ha de contactar amb el tutor, que ajudarà l’estudiant a triar el text per editar, a través de la consulta de la base de dades actualitzada: http://www.memoriapersonal.eu/ . Per a la tria es recomanen textos inèdits, d’una llargada mitjana i, preferentment, amb un nombre de testimonis (manuscrits o impresos) reduït. Un cop decidit quin és el text, s’haurà de dur a terme una edició crítica, anotada, i una introducció (autor, obra, context); també en funció del text, es decidirà si s’opta per fer una edició d’acord amb el sistema de regularització de les grafies o bé diplomaticointerpretatiu.


Bibliografia V. Martínez Gil coord., J. Cerdà, G. Gavagnin, S. Martí, E. Miralles, P. Valsalobre, Models i criteris de l’edició de textos, Barcelona, UOC, 2013.

A. Blecua, Manual de crítica textual, Madrid, Castalia, 1983.

Figueras, Narcís; Miralles, Eulàlia, “Les memòries personals: entre la història i la literatura”, Plecs d’història local, 142, 2011, pp. 2-4.

Escartí, V., Memòria privada: literatura memorialística valenciana del segle XV al XVIII, València, 3i4, 1998.

Miralles, E., “La literatura memorialística. La imatge de Barcelona en els segles XVI-XVIII”, dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d’Empordà, Ed. Vitel·la, 2010, pp. 179-221.

Miralles, E., “Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna”, dins Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán

31

de la Edad Media a la Renaixença, vol. I, Buenos Aires / Los Angeles, Argus, 2013, pp. 99-133.

Jané, O.; Miralles, E.; Fernàndez, I. (ed.). Memòria personal. Una altra manera de llegir la història, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.


Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives, entre els quals Literatura i cultura del Barroc i la Il·lustració. No és necessari haver cursat Edició de textos catalans.

Director/a: Verònica Zaragoza ([email protected])

32

Jocs florals i certàmens literaris al territori, de la Renaixença al resistencialisme


El treball s’inscriu en l’àmbit de l’estudi de la cultura catalana contemporània (s. XIX-XX) i vol abordar el paper jugat pels jocs florals i certàmens literaris a les poblacions mitjanes del país.

Des de molt poc després del restabliment el 1859 dels Jocs Florals de Barcelona, la festa literària s’expandí pel territori en una multiplicitat de jocs florals i certàmens a les diverses ciutats mitjanes i altres poblacions, que prenien els barcelonins com a model. Els anys 80 i 90 dels segle XIX es dóna una florida, que es repeteix els primers anys dels segle XX, al voltant de la Solidaritat Catalana i que, superant la crisi de 1906, revifa el 1914 i a la fi de la dictadura de Primo de Rivera hi torna. (encara després de la Guerra civil de 1936-39 seran un element de resistencialisme).

L’estudi dels jocs i certàmens a les ciutats mitjanes —i en la cronologia que sigui— és encara en gran part una qüestió pendent, tret dels de més llarga trajectòria, que disposen de monografies (Lleida, Olot, Girona), i d’aquells dels quals s’han recollit cròniques i notícies de premsa en publicacions de caràcter local. Els anomenats “jocs florals menors” o “de poble” són un element clau en la difusió de la cultura del catalanisme i el seu estudi pot ajudar tenir una imatge més completa d’aquest fenomen, així com identificar en cada moment els grups actius, la implicació dels patrocinadors, la creació de potents estereotips territorials...

Feina que caldrà fer:

Acordar una població o espai territorial sobre la qual es treballarà.

Veure el material i la informació disponible.

Abordar l’estudi del material (textos), així com del personal implicat, impulsors, contactes entre ciutats i elements de “contagi”, tipologia i orientació dels premis i patrocinadors...

Fer-se càrrec de la bibliografia sobre el tema i situar i interpretar el material recollit a la llum d’aquesta.



Bibliografia: MARFANY, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme. Barcelona, 1995.

CASACUBERTA, Margarida, «Els Certàmens floralescos en el procés de construcció de la cultura del catalanisme: els casos de Girona, d'Olot i de l'Empordà» En: J. M. DOMINGO (ed.), Joc literari i estratègies de representació: 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona. Barcelona: Soc. Cat. L. i Lit, IEC, 2012, p. 403-435.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%5C00000064.pdf

CASTELLANOS, Jordi, «Pròleg» a M. CASACUBERTA i L. RIUS, Els Jocs Florals d’Olot (1890-1921), Olot, 1988.

33

DOMINGO, Josep M., «Els Jocs Florals en la literatura catalana contemporània», Catalan Historical Review, 6, Barcelona, 2013, pp. 179-187

http://revistes.iec.cat/index.php/CHR/article/viewFile/67245/pdf_443

CASACUBERTA, Margarida; FIGUERAS, Narcís (coord.), «Jocs florals i certàmens literaris en la construcció de la cultura del catalanisme». Plecs d’història local, 157 (abril, 2015), pp. 1-12.


Haver cursat les matèries de Literatura catalana contemporània i tenir interès per la cultura del període.

Director/a: Narcís Figueras Capdevila ([email protected])

34

Literatura catalana del segle XIX. Textos, contextos i interpretacions


El Treball de Fi de Grau consistiria en l’anàlisi, degudament contextualitzada, d’un text (o textos) de la literatura catalana del segle XIX. A tall d’exemple, es proposen temes com els següents:

-Els mites nacionals en algunes peces d’Àngel Guimerà.

-El teatre de Guimerà entre 1900 i 1924.

-La construcció del mite de Vilaniu a la narrativa de Narcís Oller.

-Elements autobiogràfics a Flors del Calvari, de Jacint Verdaguer.

-L’arribada del progrés en l’obra costumista d’Emili Vilanova o Gabriel Maura.

-Idealització del paisatge i poesia romàntica (caldria escollir algun poeta com Josep Lluís Pons i Gallarza, Marià Aguiló...).

-Recepció crítica d’una obra poètica, narrativa o teatral.

No cal dir que aquests temes són merament orientatius i que l’estudiant, per tant, pot efectuar la seva proposta d’estudi, que haurà de ser acceptada pel tutor.


Per dur a terme els objectius d’aquest TFG, caldrà seguir un procés que permeti arribar a la redacció d’unes conclusions clares. El procediment podria ser el següent:

- llegir atentament els textos proposats

- contextualitzar-los degudament

- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor

- documentar-se sobre el tema proposat

- extreure unes conclusions significatives de l’anàlisi tenint en compte la bibliografia proposada.


Bibliografia Riquer-Comas-Molas, Història de la literatura catalana, volum VII. Barcelona, Ariel, 1987.

Enric Cassany (ed.), Panorama crític de la literatura catalana del segle XIX. Barcelona, Vicens Vives, 2009.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de les mencions literària o cultural i social.

35

Director/a: Josep Camps Arbós ([email protected])

Roger Canadell Rusiñol ([email protected])

36

Ciutats de paper


Des de mitjans del segle XIX, amb l’aparició del realisme, la novel·la, el gènere definidor de la modernitat i del progrés, ha tendit a construir literàriament, des de la imitació més fidedigna fins a la mitificació, algunes de les ciutats més importants del nostre país: de manera preferent ha estat Barcelona però també paga la pena esmentar València, Girona, Palma, Tarragona o Vic, entre d’altres. El treball proposa analitzar les filiacions estètiques del discurs urbà que s’articula al voltant de les obres i dels autors que es volen estudiar així com intentar comprendre els plantejaments ideològics que les sustenten.

A tall d’exemple, es proposen temes com els següents:

- L’arribada del progrés en l’obra costumista d’Emili Vilanova o Gabriel Maura.

- Barcelona segons Narcís Oller.

- La Girona modernista: Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra.

- Mite i realitat del barceloní Districte Cinquè.

- Els barris de Gràcia i Sant Gervasi a partir de les novel·les de Mercè Rodoreda.

- La València de Joan Francesc Mira o Ferran Torrent.

- La ciutat literària del segle XXI.




- llegir atentament els textos proposats,

- contextualitzar-los degudament,

- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor o l’obra,

- documentar-se sobre el tema proposat, i



Bibliografia - Antoni Arroyo, Poética de lo urbano en la novel·la. Dos calas en la narrativa del ochocientos: B. P. Galdós y Narcís Oller. Madrid, Universidad Complutense, 2003.

37

- Enric Bou, La invenció de l'espai. Ciutat i viatge, València, Universitat de València, 2013.

- Carles Carreras, La Barcelona literària: una introducció geogràfica. Barcelona, Proa, 2003.

- Margarida Casacuberta i Marina Gustà (ed.), Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, 2008.

- Marta Llorente, “Literatura y ciudad: la escena urbana como horizonte de representación”. Dins: La ciudad: huellas en el espacio habitado. Barcelona, Acantilado, 2015, pp. 341-429.

- Jordi Llovet, “Literatura i ciutat”. Dins: El sentit i la forma. Assaigs d'estètica. Barcelona, Edicions 62, 1990, pp. 187-223.

- Àlex Matas, La ciudad y su trama: literatura, modernidad y crítica de la cultura. Madrid, Lengua de trapo, 2010.

- Raymond Williams, El campo y la ciudad. Buenos Aires, Paidós, 2001.

Requisits: Haver cursat les assignatures Literatura catalana del segle XIX i Literatura catalana del segle XX.


Roger Canadell ([email protected])

38

Literatura i exili


La publicació recent de memòries, dietaris i correspondència ha servit per a conèixer, de primera mà, les vicissituds que van sofrir polítics, científics, artistes, intel·lectuals i escriptors que es van veure obligats a marxar de terres catalanes arran de l’esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. El treball que es proposa té com a punt de partida l’anàlisi dels textos de creació generats per l’exili de 1939. No en va, alguns dels grans autors de les lletres catalanes del segle XX van passar per aquesta traumàtica experiència, que, d’una manera o altra, es va acabar reflectint en la seva obra literària. És evident que hi ha autors força estudiats (com podrien ser Josep Carner, Carles Riba o Pere Calders) però n’hi ha d’altres que encara no compten amb un estudi mínimament aprofundit.

A tall d’exemple, es proposen temes com els següents:

- La narrativa de Vicenç Riera Llorca.

- Mite i exili en l’obra d’Agustí Bartra.

- Mèxic en l’obra de Lluís Ferran de Pol i d’Avel·lí Artís-Gener, “Tísner”.

- Crònica i ficció en la narrativa de Xavier Benguerel.

- Els contes de Ramon Vinyes.

- Joan Baptista Xuriguera, un exiliat en terres occitanes.

- Exiliats a Xile: Joan Oliver, Domènec Guansé i Francesc Trabal.




- llegir atentament els textos proposats,

- contextualitzar-los degudament,

- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor o l’obra,

- documentar-se sobre el tema proposat, i



Bibliografia - Maria Campillo (ed.), Llegir l’exili. Barcelona, L’Avenç, 2012.

39

- Jordi Castellanos, “L’exili literari català: continuïtat i ruptura”, dins Literatura i societat, Barcelona, L’Avenç, 2013, p. 237-250.

- Teresa Fèrriz, Escriptors i revistes catalanes de l’exili. Índexs de deu publicacions editades a Mèxic (1939-1981), Barcelona, UOC, 2009.

- Claudio Guillén, El sol de los desterrados, Barcelona, Quaderns Crema, 1995.

- Carlos Guzmán Moncada, Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa catalana de l’exili, València, 3 i 4, 2008.

- Maria Llombart, Les exilés catalans en France, Saint-Denis, Université Paris 8, 2006.

- Albert Manent, La literatura catalana a l’exili, Barcelona, Curial, 1976.

Requisits: Haver cursat l’assignatura Literatura catalana del segle XX.


40

La literatura de Salvador Espriu


Salvador Espriu és autor d’una obra molt sòlida, que s’inicia el 1929 amb una edició no venal d’Israel i s’acaba el 1985, data de la seva mort. Al llarg d’aquests 56 anys de producció literària, Espriu, un dels escriptors més importants i originals del sistema literari català del segle XX, va assajar amb diversos gèneres, des de la novel·la, els contes i la prosa poètica, fins a la poesia i el teatre. No obstant aquesta varietat de gèneres, registres i temes, Espriu va ser capaç d’unir la diversitat connatural al seu sistema literari en una estructura única es deixa sentir en una sèrie d’estratègies literàries que ens la fan percebre com si fon una obra unitària, completa, tota ella coherent i, en el seu conjunt, interconnectada o interconnectable. Algunes d’aquestes estratègies afecten al contingut, com ara les repeticions de personatges en obres distintes amb què Espriu aconsegueix jocs de perspectiva molt rics; les ampliacions de signes i imatges, que es reprenen ací i allà amb usos i sentits diversos; recurrències temàtiques, que esdevenen motius axials de l’univers literari (la mort, el paradís perdut, la condició humana, la sàtira de la tradició cultural); o autocomentaris i autoparòdies, que creen una intertextualitat permanent. Altres, en canvi, incideixen en la forma, com ara les revisions i correccions cícliques, que tendeixen a la unificació lingüística de l’obra, o les simetries numèriques del cicle poètic de la mort en la seva forma definitiva, que segueix un esquema circular de 30 poemes Cementiri de Sinera, 44 Les hores, 40 Mrs. Death, 44 El caminant i el mur i 30 Final del laberint.


L’alumne haurà d’estudiar una o diverses obres de Salvador Espriu, a partir del text establert en l’Obra completa – Edició crítica (Barcelona, Edicions 62), o bé centrar-se en temes de caire transversal, que afectin un motiu o conjunt de motius, recursos literaris o lingüístics o bé personatges que apareguin en diversos moments de l’obra literària. En aquest sentit, és recomanable que l’alumne triï un tema acotat, com ara bé els següents:

-Anàlisi de tècniques narratives o poètiques d’un dels seus llibres.

-Estudi de les contrafigures literàries d’Espriu: Tianet, el Lúcid Conseller, l’Altíssim, Salom.

-L’estructura tràgica d’Antígona.

-Anàlisi semiòtica d’un o diversos símbols al llarg de la trajectòria literària d’Espriu.

-La idea d’estructura en l’obra d’Espriu: quimera o realitat.

-Estudi d’un dels temes principals de l’obra d’Espriu, circumscrit en un o diversos llibres: la mort, el paradís perdut, la condició humana, la sàtira de la tradició cultural.

-Estudi lingüístic de Primera història d’Esther.

-Les roques i el mar, el blau i la tradició clàssica.

-La tradició titellesca en l’obra d’Espriu.

41

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)

Bibliografia AADD. Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005. [A cura de Víctor Martínez-Gil i Laia Noguera]

CAPMANY, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.

DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu o el cercle obsessiu de les coses. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge 1929-1943. Barcelona: Edicions 62, 1993.

ESPRIU, A.; NOGUERAS, R.; & PONS, A. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Curial, 1983.

Indesinenter. Anuari Espriu.

MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «El meu poble i jo: construcció literària i representativitat col·lectiva en Salvador Espriu», dins AA. DD. Les literatures catalana i francesa: Postguerra i engagement. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, ps. 243-260.

MARTÍNEZ-GIL, Víctor, «Salvador Espriu», dins BOU, Enric (dir.). Panorama crític de la literatura catalana, VI. Segle XX: De la postguerra a l’actualitat. Barcelona: Vicenc Vives, 2009, p. 175-185.

MIRALLES, Carles. «Salvador Espriu», dins Martí de RIQUER, Antoni COMAS i Joaquim MOLAS (dirs.). Història de la literatura catalana, X. Barcelona: Ariel, 1987, ps. 389-446.

MOLAS, J. «La poesia de Salvador Espriu», Serra d’Or, VI, núm. 4 (abril 1964), p. 43-46.

PLA, J. «Salvador Espriu (1913)». Obra completa. Vol. 29: Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 1975, p. 205-242.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària.

Director/a: Olívia Gassol Bellet ([email protected])

42

Poesia catalana actual


La qualitat i la vitalitat de què ha gaudit el gènere poètic en els darrers decennis és un dels signes més destacables de la institució literària catalana. L’estudi de la poesia catalana que proposem contempla una àmplia varietat d’objectes a tractar: un poeta (Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas, Montserrat Abelló, Joan Margarit, Perejaume, Enric Casasses, Dolors Miquel, Manuel Forcano, Susanna Rafart, entre d’altres), un recull poètic, una o diverses antologies poètiques, una revista de poesia, un o diversos blocs sobre poesia, un tema o motiu literari, un festival de poesia, etc.

Feina que caldrà fer: Per dur a terme els objectius d’aquest TFG, caldrà seguir un procés que permeti arribar a la redacció d’unes conclusions clares. El procediment podria ser el següent:

Acotar l’objecte d’estudi.

Localitzar i llegir la bibliografia sobre el tema o autor escollit.

En cas que es tracti d’un treball de tipus textual, interpretar els textos proposats de manera contextualitzada.

En cas que es tracti d’un fenomen com ara un festival poètic, descriure’l i analitzar-lo.

Extreure unes conclusions significatives.


Bibliografia - BALLART, Pere, El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.

- BARGALLÓ, Josep, Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona, Empúries, 2007.

- BROCH, Àlex, Sobre poesia catalana. Barcelona: Proa, 2007.

- GRAÑA, Isabel i IRIBARREN, Teresa (coords.), La literatura catalana en la cruïlla (1975-2008). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2008.

- IRIBARREN I DONADEU, Teresa i ŠKRABEC, Simona (ed.), Constel·lacions variables. Literatura en la societat de la informació, Barcelona: Editorial UOC, 2012.

- JULIÀ, Jordi, Modernitat del món fungible. El realisme reflexiu dels poetes del tercer mil·lenni o la “generació de la caiguda del mur”. Barcelona: Angle,

43

2006.

- OLIVA, Salvador, Nova introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema, 2008.

- Poesia catalana avui: 2n encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues, a cura d’Àlex Broch i Joan Cornudella. Juneda: Fonoll, 2016.

- SIMBOR, Vicent i CARBÓ, Ferran, Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València/Barcelona: IIFV / PAM, 1993.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció literària, dintre dels quals Poesia catalana actual.

Director/a: Maria Dasca ([email protected])

44

L’ofici d’escriure: el cas de Josep Maria Espinàs


Josep Maria Espinàs és un dels escriptors vius més prolífics del panorama literari català contemporani. La seva obra és veritablement extensa i abraça una varietat important de gèneres. Espinàs s'introdueix al món literari a través de la novel·la i la narrativa curta, guanya els premis literaris més importants dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Fa de crític literari, cronista i periodista. També participa en la fundació dels Setze Jutges i té un paper molt actiu en els inicis de la Nova Cançó. Paral·lelament, publica llibres de viatges a peu i aconsegueix un reconeixement indiscutible en aquest àmbit que encara perdura. Però també reflexiona a propòsit del seu ofici i de la relació amb el seu públic. Així mateix, escriu d'altres llibres propers al memorialisme, tot això, sense deixar de banda la seva col·laboració als mitjans de comunicació catalans. És un dels pioners de l'entrevista televisiva en l'àmbit català i té un paper indiscutible en el columnisme de la premsa escrita del nostre país. Per tot això, podem parlar d'un autor cabdal amb una obra que pot ser analitzada des de diferents perspectives. Aquesta anàlisi ens pot portar més d'una sorpresa.

Feina que caldrà fer: Escollir i acotar un eix d'estudi viable per analitzar l'aportació espinasiana en algun o alguns dels àmbits literaris i culturals en què és una figura rellevant. En funció de l'eix d'estudi, s'haurà de decidir a continuació la pregunta de recerca que ens servirà de base per iniciar-la. Caldrà, seguidament, buscar el plantejament més convenient per al treball, així com llegir la bibliografia actualitzada sobre l'aspecte escollit.


Bibliografia: La bibliografia sobre Espinàs és extensa i variada, com ho és la seva obra i, per tant, també hi trobem diferents nivells d'aproximació i d'enfocament. Us proposem un parell de referències recents d'entre les moltes possibles:

Monogràfic: Josep Maria Espinàs (dossier central), Caràcters, segona època, núm. 52 (juny 2010), p. 25-32.

Vallverdú, Marta, “Realisme històric. L'agitació cultural dels anys seixanta”, L'Avenç, núm. 384 (Novembre 2012), p. 28-43.


És recomanable haver cursat Narrativa catalana actual.

Director/a: Isabel Moll ([email protected])

Teresa Iribarren ([email protected])

45

Literatura autobiogràfica: memòries, diaris i epistolaris


En aquests darrers anys, la literatura autobiogràfica escrita en català (diaris, memòries, epistolaris...) ha ocupat una gran atenció per part de crítics i d’estudiosos de la literatura. I, a més, cal no perdre de vista que la producció autobiogràfica catalana és, en qualitat i en quantitat, força important i compta amb una tradició ben considerable. Només cal recordar títols com El quadern gris, de Josep Pla, les Memòries, de Josep Maria de Sagarra o la correspondència entre Mercè Rodoreda i Joan Sales. El Treball de Fi de Grau consistiria en l’anàlisi, degudament contextualitzat, d’un text (o textos) de la literatura catalana autobiogràfica del segle XX. A tall d’exemple, es proposen textos com els següents:

Diaris: Josep Pla, El quadern gris; Marià Manent, El vel de Maia; Maurici Serrahima, Del passat quan era present; Joan Fuster, Diari; Guillem Simó, En aquesta part del món; Feliu Formosa, El present vulnerable.

Memòries: Joan Puig i Ferreter, Camins de França; Josep M. de Sagarra, Memòries; Gaziel (Agustí Calvet), Tots els camins porten a Roma; Xavier Benguerel, Memòries 1905-1940; Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure; Cristian Aguadé, Memòries d’un català de Xile.

Epistolaris: Llorenç Villalonga, 333 cartes; Joan Sales i Mercè Rodoreda, Correspondència; Joan Coromines, Correspondència; Agustí Bartra, Correspondència; Armand Obiols, Cartes a Mercè Rodoreda.

No cal dir que aquests títols són merament orientatius i que l’estudiant, per tant, pot efectuar la seva proposta d’estudi, que haurà de ser acceptada pel tutor.

Feina que caldrà fer: Per dur a terme els objectius d’aquest TFG, caldrà seguir un procés que permeti arribar a la redacció d’unes conclusions clares. El procediment podria ser el següent:

- llegir atentament els textos proposats

- contextualitzar-los degudament

- treballar la bibliografia bàsica sobre l’autor

- documentar-se sobre el tema proposat



Bibliografia Enric Bou, Papers privats. Barcelona, Edicions 62, 1992.

AAVV, Literatura autobiogràfica. Alacant, Denes, 2001.

AAVV, Memòria i literatura. Alacant, Denes, 2002.

46

AAVV, Epístola i literatura. Alacant, Denes, 2004.

AAVV, Diaris i dietaris. Alacant, Denes, 2007.

AAVV, Autobiografies, memòries, autoficcions. Catarroja, Afers,

2011.



47

Recepció d’escriptors estrangers en la literatura catalana


Una de les millors maneres per a conèixer les dinàmiques interculturals és estudiar les relacions dialògiques que al llarg dels segles s’han establert entre diferents literatures. Mitjançant l’exploració de la recepció (crítica i/o creativa) d’un autor, gènere, obra o moviment es poden entendre processos d’influència i transvasament culturals que depassen l’estricta esfera literària. Els estudis de recepció són especialment interessants per a conèixer una literatura minoritzada com és la nostra, que, amb un balanç de traduccions (al català) molt superior a d’altres literatures, ha estat tradicionalment molt receptiva a la producció lletrada estrangera. Així doncs, un treball d’aquestes característiques, que reclama unes mires culturals àmplies i interdisciplinàries, permet endinsar-se en el corpus creatiu i crític de la literatura catalana i d’una altra (anglesa, francesa, russa, italiana, etc.) i comprendre les interrelacions que s’hi teixeixen.

Feina que caldrà fer: En primer lloc, l’alumne haurà de conèixer els fonaments teòrics i la praxi metodològica de l’estètica de la recepció. També haurà d’aprendre a usar eines bàsiques per a realitzar una recerca d’aquestes característiques, com són els catàlegs bibliogràfics i hemeroteques (digitals o no), bases de dades públiques (traces) i base de dades personal. L’alumne haurà de consensuar amb el tutor un objecte d’estudi acotat: la recepció (crítica i/o creativa) d’un escriptor estranger, un gènere, o un moviment en un segment històric concret. La part més laboriosa del treball consisteix a localitzar, analitzar i interpretar les traces d’aquell objecte d’estudi escollit (traduccions, notícies de premsa, ressenyes, assaigs, conferències, influències literàries, etc). Caldrà elaborar un discurs crític que no només informi sobre les formes de presència d’aquell autor, obra, etc. En la literatura catalana, sinó també interpretar l’abast cultural del seu impacte a Catalunya (Països Catalans).

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes i sense comptar annexos).

Bibliografia - CHEVREL, Yves (1989): “Les études de réception”, i “Le texte étranger: la littérature traduite” dins BRUNEL, Pierre; CHEVREL, Yves (eds.): Précis de littérature comparée. Paris: PUF, p. 57-86 i 189-213. [Hi ha una edició en llengua espanyola: Compendio de literatura comparada. México: Siglo XXI, 1994].

- IRIBARREN, T. (2005) «An Approximation of H.G.

48

Wells’s Impact on Catalonia», dins Patrick PARRINDER and John S. PARTINGTON (Eds.), The Reception of H.G. Wells in Europe, London/New York: Thoemmes Continuum, p. 222-235.

(2004) «The Reception of James Joyce in Catalonia», dins Geert LERNOUT (Ed.), The Reception of James Joyce in Europe, London/New York: Thoemmes Continuum, p. 445-454.

- MAYORAL, J.A. (compilador) (1987) Estética de la recepción. Madrid: Arco Libros.


Seria convenient el coneixement d’una o més llengües i literatures estrangeres.


Pep Sanz ([email protected])


49

Literatura catalana i cinema


Des de la invenció del cinematògraf a final del segle XIX, les interrelacions entre literatura i pantalla han estat molt fecundes. A Catalunya l’impacte del cinema ha exercit una influència creixent en els escriptors al llarg del segle XX, mentre que diversos cineastes, al seu torn, han fet adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries catalanes.

El TFC que plantegem consisteix a realitzar una de les dues propostes d’anàlisi interpretativa següents:

Identificar les traces cinematogràfiques que presenten textos poètics, dramàtics o narratius d’autors catalans del segle XX i XXI. Exemples: des d’escriptors de principi de segle fins a Francesc Trabal, Pere Gimferrer o David Jou.

Comparar un text literari i la seva adaptació cinematogràfica. Exemples: La plaça del diamant, Solitud, El perquè de tot plegat, Amic/Amat, Carícies, Animals ferits, Pa negre, El bosc...

Feina que caldrà fer: Per tal d’assolir els objectius plantejats en el TFC convindrà realitzar les tasques següents:

Opció 1) llegir bibliografia sobre literatura i cinema; triar un autor clarament influït per la pantalla; establir el corpus de textos que s’analitzarà (una o diverses obres); i fer una anàlisi interpretativa dels elements de matriu cinematogràfica que presenta el text.

Opció 2) llegir bibliografia sobre literatura i cinema; escollir una adaptació cinematogràfica o televisiva; i fer anàlisi narratològica i estilística tant de l’obra literària com de l’adaptació cinematogràfica, sempre des del punt de vista comparatiu.


Bibliografia GIMFERRER, Pere (1999) Cine y literatura, Barcelona: Seix Barral.

HUTCHEON, Linda, O’FLYNN, Siobhan, A theory of adaptation. London: Routledge, 2012

IRIBARREN I DONADEU, Teresa (2012) Literatura catalana i cinema mut, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PEÑA ARDID, Carmen (1999) Literatura y cine, Madrid: Cátedra.

50

MADUEÑO, David: “Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana”. C. 2003

PORTER I MOIX, Miquel, Història del cinema a Catalunya. 1895-1990, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992

SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis (2000) De la literatura al cine, Barcelona/Buenos Aires/México: Paidós.

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/cinema-i-literatura-catalana/detall

Requisits: És recomanable haver cursat les assignatures Narrativa catalana actual o Narratologia.




51

El periodisme i la literatura durant els anys 20 i 30 del segle xx


Durant els anys 20 i 30 del segle xx l’articulisme en català (vehiculat a través de plataformes com La Publicitat, Mirador, La Veu de Catalunya, Mirador, D’ací i d’allà, etc.) assolirà la seva maduresa. Gènere híbrid, a cavall entre el reportatge, la crònica, l’article d’opinió i la literatura de creació, l’articulisme permet, a la vegada de consignar diversos fets d’actualitat, de posar a prova una sèrie de tècniques literàries. Així ho demostra la dedicació al gènere per part d’escriptors com Josep Carner, Carles Soldevila, Irene Polo, Josep M. de Sagarra, Carles Sentís, Josep Pla, Eugeni Xammar, Carles Sentís i Josep M. Planes. L’article periòdic és també un magnífic exercici d’aprenentatge de l’escriptura en el qual es palesa la poètica d’un escriptor. En els anys del debat sobre la “crisi de la novel·la” el periodisme permet de desenvolupar noves formes de creació literària, clarament dependents d’un model de llengua literària. És, per tant, una via de modernització de l’escriptura literària que contribueix a l’articulació d’un mercat literari de consum, a la vegada que esdevé una via de professionalització per a bona part dels homes i dones de lletres del país.

Feina que caldrà fer: L’objectiu d’aquest treball és analitzar: a) un recull d’articles d’un mateix escriptor, b) el tractament d’un determinat tema (esdeveniment històric, motiu literari, personatge històric, etc.) en reculls d’articles d’autoria diversa, c) diversos articles d’autors diferents publicats al mateix diari. En l’anàlisi s’haurà de tenir en compte l’estil de l’autor, les característiques formals i els continguts de la seva obra.

A partir de la bibliografia proporcionada per la professora, caldrà fer un estudi a fons del tema escollit. Un cop definit l’objecte d’estudi i el marc teòric a partir del qual es procedirà a l’anàlisi, caldrà planificar bé l’estructura del treball, que ha de contenir: la presentació d’una hipòtesi de treball, un balanç de l’estat de la qüestió dels estudis centrats en el tema triat, una interpretació aprofundida i ben documentada dels articles en què es basa l’anàlisi i unes conclusions que sintetitzin les principals aportacions del treball. Cal que l’anàlisi sigui original i que en el desenvolupament del treball es tingui en compte (per a refutar-la o basar-s’hi) la bibliografia existent sobre el tema. L’objectiu final del treball és haver entès i saber explicar la relació entre l’articulisme i la literatura en el fèrtil període d’entreguerres.


52

Bibliografia: Josep Carner, Les bonhomies i altres proses, Barcelona, Edicions 62, 1985.

J. V. Foix, Telegrames, Barcelona, Edicions 62, 2005.

Josep M. Planes, Nits de Barcelona, Barcelona, Proa, 2001

Irene Polo, La fascinació del periodisme: cròniques (1930-1936), Barcelona, Quaderns Crema, 2003.

Josep M. de Sagarra, «L’Aperitiu», dins Prosa, edició crítica, a cura de Narcís Garolera, amb la col·laboració de Maria Nunes, vols. 9 i 10, València, Edicions 3 i 4, 1997.

Carles Sentís, ‘L’Instant’ abans del 36, Barcelona, La Campana, 2004.

Carles Soldevila, Fulls de dietari: una antologia; tria i edició de Núria Santamaria, Barcelona, Empúries, 2004.

Francesc Trabal, De cara a la paret, introducció i edició de Miquel Bach, Barcelona, Quaderns Crema, 1985.

-Eugeni Xammar, k, presentació de Charo González Prada, Barcelona, Quaderns Crema, 1998.

-Eugeni Xammar, Periodisme, selecció i presentació de Josep Badia i Moret, Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema, 1989.

Requisits i recomanacions: És recomanable haver cursat les assignatures de Literatura catalana contemporània i de Narratologia.




53

La prosa modernista: fragmentació i modernitat


La narrativa del tombant del segle XIX al XX és un calidoscopi d’estètiques i de formes. Després de l’esgotament del model de la novel·la realista (el màxim exponent de la qual fou l’obra de Narcís Oller), la narrativa modernista apareix com a resposta a una sèrie d’inquietuds pròpies d’una societat en crisi. Temes com la conflictivitat social, el difícil encaix de l’individu en la societat, els principis regeneradors associats a la naturalesa i el fracàs d’uns ideals de progrés i humanitat enfront d’una societat retrògrada i tradicional esdevenen el centre d’una sèrie de contes i novel·les curtes que utilitzen formulacions d’una gran modernitat. Receptives als nous corrents estètics (simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc.) aquestes ficcions confirmen la continuïtat del gènere i la seva necessària renovació tenint en compte, d’una banda, les propostes aparegudes a Europa i, de l’altra, la necessitat d’enfortir-lo a través de la creació d’una llengua literària. Entre 1898 i 1911 apareixen una sèrie de ficcions que, en consonància amb la poesia simbolista, la pintura impressionista i la voluntat d’aproximar la prosa a la música, ofereixen solucions aïllades a la necessitat de traduir literàriament la ciutat, la ruralia i la situació de l’home i de l’artista del moment, a partir d’unes premisses que potencien el sincretisme i la capacitat suggestiva de l’obra.

Feina que caldrà fer: L’objectiu d’aquest treball és analitzar: a) un recull de contes o una novel·la modernista, b) la representació d’un tema concret en diverses obres narratives (catalanes o estrangeres), c) la influència d’una estètica en el context de la literatura modernista.

A partir de la bibliografia proporcionada per la professora, caldrà fer un estudi a fons del tema escollit. Un cop definit l’objecte d’estudi i el marc teòric a partir del qual es procedirà a l’anàlisi, caldrà planificar bé l’estructura del treball, que ha de contenir: la presentació d’una hipòtesi de treball, un balanç de l’estat de la qüestió dels estudis centrats en el tema triat, una interpretació aprofundida i ben documentada de les obres en què es basa l’anàlisi i unes conclusions que sintetitzin les principals aportacions del treball. Cal que l’anàlisi sigui original i que en el desenvolupament del treball es tingui en compte (per a refutar-la o basar-s’hi) la bibliografia existent sobre el tema. L’objectiu final del treball és haver entès i saber explicar la funció i el sentit de la narrativa catalana modernista en un període de canvi i modernització creativa.

En qualsevol dels casos esmentats caldrà partir, en la mesura del possible, d’alguna/es de les obres que es relacionen a continuació:

Prudenci Bertrana, Josafat (1906), Nàufrags (1907), Proses bàrbares (1912).

Raimon Casellas, Els sóts feréstecs (1901), Les multituds (1906).

54

Víctor Català, Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Caires vius (1907).

Josep M. Folch i Torres, Aigua avall (1907), Joan Endal (1909).

Enric de Fuentes, Romàntics d’ara (1905).

Alfons Maseras, L’adolescent (1911).

Miquel de Palol, Camí de llum (1909).

Josep Pous i Pagès, La vida i mort de Jordi Fraginals (1912).

Santiago Rusiñol, Fulls de la vida (1898), El poble gris (1902), L’auca del senyor Esteve (1907).

Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903).


Bibliografia: AAVV, El temps del Modernisme, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.

Castellanos, Jordi (ed.), Antologia de contes modernistes, Barcelona, Edicions 62, 1987.

Castellanos, Jordi (ed.), Guia de literatura catalana contemporània, Barcelona, Edicions 62, 1973.

Castellanos, Jordi, El Modernisme: selecció de textos, Barcelona, Empúries, 1988

Castellanos, Jordi, Literatura, vides, ciutats, Barcelona, Edicions 62, 1997

Castellanos, Jordi, Raimon Casellas i el modernisme, 2 vol., Barcelona, Curial-PAM, 1983.

Marfany, Joan-Lluís, Aspectes del Modernisme, Barcelona, Curial, 1975.

Molas, Joaquim (dir.), Història de la literatura catalana, VIII, Barcelona, Ariel, 1986.

Serrahima, Maurici, Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1973.



55

La literatura catalana i la violència contra les dones

Àmbit i justificació: Aquesta proposta de TFG planteja l'estudi de les obres literàries com a eina de transformació de l'imaginari col·lectiu quant a la violència masclista. L’objectiu és respondre preguntes com ara: De quina manera la literatura ha naturalitzat o denunciat la violència envers les dones? A través de quins processos de narrativització ha ficcionalitzat les històries de les dones víctimes? Com ens mostra la literatura aquesta violència sistèmica en diferents contextos històrics, temporals i espacials? Feina que caldrà fer:

Llegir bibliografia relativa als estudis literaris però també als estudis de gènere, estudis feministes o textos relacionats amb la subalternitat i les violències. Realitzar un estudi interpretatiu d’una obra en què aparegui el tema de la violència masclista, encara que sigui de manera naturalitzada (Solitud, El cafè de la Marina, La plaça del Diamant, Càmfora...).



Bibliografia:

Hernández Guzmán, Daniel. “Más allá de los feminicidios: violencia y cuerpo femenino en ‘La parte de los crímenes’ de Roberto Bolaño”. Julià, Lluïsa. “Dones i escriptures: construcció del discurs i legitimació en la literatura catalana actual”. López-Navajas Ana; Ángel López García-Molins. "El desconocimiento de la tradición literaria femenina y su repercusión en la falta de autoridad social de las mujeres". Zecchi, Barbara. "La desapropiación de la escritora".

Requisits i recomanacions: Tutora

Montse Gatell Pérez [email protected]

56

ÀREA DE LLENGUA I LINGÜÍSTICA

El català naixent


Tothom és conscient que el naixement d’una llengua no té ni dia ni hora fixats, ans és el resultat d’un procés complex en el qual intervenen no pocs factors interns o externs, tant de caire polític, com cultural, com també factors sociolingüístics. És per això que el català també naix en un context social molt concret, arran del desmembrament del llatí vulgar, i amb unes característiques que el confegeixen principalment com una de les llengües del bloc gal·loromànic de la Romània Occidental. L’anàlisi de les característiques internes, a més de les estrictament sociolingüístiques, podria donar llum a la peculiaritat del romanç naixent a casa nostra, de tal manera que una descripció lingüística (interna i externa) oferiria resultats molt interessants en l’avanç del coneixement dels orígens de la llengua catalana.

Feina que caldrà fer: Caldria elaborar un comentari d’un text dels inicis del català tot descrivint-ne tant les evolucions lingüístiques a partir del llatí vulgar, com les característiques socials i culturals del nostre territori. Per a dur a terme aquest comentari, caldrà situar el context social que ha provocat el desenllaç que tothom coneix, el naixement d’una nova realitat lingüística, a partir de la realitat plural existent després de la fragmentació de l’Imperi Romà i les invasions bàrbares, entre altres circumstàncies. Així mateix, s’han d’aportar comparacions romàniques sobre les llengües del voltant: l’espanyol, el portuguès, el francès i l’italià principalment. Finalment, s’oferirà una classificació dels components no llatins en la configuració de la llengua catalana.


Bibliografia Casanova, Emili (1989): “Gramàtica històrica catalana: proposta d’un mètode d’estudi”, Caplletra, 6, pp. 7-19.

Moll, F. de Borja (20062): Gramàtica històrica catalana, València, Publicacions de la Universitat de València [Edició de 1991 corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre].

Moran, J. i Rabella, J.A. (2001): Primers textos de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopedia Catalana.

57

Requisits Haver cursat 18 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística.

Director/a: Vicent Garcia Perales ([email protected])

58

L’interès per l’estudi de la llengua catalana


Al llarg de la nostra història, els catalanoparlants hem demostrat una sensibilitat especial pels temes relacionats amb la llengua. Prova d’això és la gran quantitat d’obres gramaticals i lexicogràfiques elaborades bé per l’estudi i divulgació de la llengua catalana o, en ocasions, per facilitar l’aprenentatge d’altres llengües, especialment el castellà, depenent de les circumstàncies políticosocials de cada moment.

Feina que caldrà fer: Estudi i anàlisi d’una obra gramatical o lexicogràfica, fixant-se en les seues característiques, les idees i plantejaments lingüístics que conté; a més, caldrà situar-la en el conjunt de la producció del seu autor i en el seu context històric, relacionant-la especialment amb la problemàtica que viu la llengua catalana en el moment de la seua elaboració. En aquest sentit, s’haurà d’incidir en valorar les aportacions de l’obra analitzada a l’estudi de la llengua i les repercussions en autors i obres posteriors.


Bibliografia En funció del tema del treball s’indicarà la bibliografia.

Tot i això, es pot partir del següent estudi:

Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica, , [València]: Universitat de València, 1995. Biblioteca lingüística catalana; 16.

Requisits: Haver cursat 18 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística. Es recomana haver cursat Lexicografia.

Director/a: Josep Daniel Climent Martínez ([email protected])

59

La codificació del català contemporani


La recuperació literària iniciada durant la Renaixença i consolidada en anys posteriors, la implantació del catalanisme polític i sobretot el domini de la Lliga Regionalista com a partit hegemònic a Catalunya a principis del segle XX, propiciaren l’establiment de les bases institucionals sobre les quals bastir la normativització de la llengua catalana. En aquest sentit, la celebració del I Congrés Internacional de la llengua catalana (1906), el naixement de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) o la creació de la Secció Filològica (1911) són elements clau en l’inici d’aquest procés que encara trigaria uns anys en aconseguir els seus objectius. Així mateix, la normativització de la llengua catalana no la podríem entendre sense l’actuació de personatges com Pompeu Fabra i Enric Prat de la Riba a Catalunya o Antoni M. Alcover a les Illes, que portaren a terme una ferma i decidida tasca tant en l’àmbit lingüístic com en el polític, o fins i tot amb actuacions més vacil·lants com les de Lluís Fullana al País Valencià.

Feina que caldrà fer: Estudi i anàlisi de la tasca duta a terme per persones i entitats de tots els territoris del nostre domini lingüístic per propiciar la codificació ortogràfica i gramatical de la llengua catalana al llarg dels segles XIX i XX.

En aquest sentit, el treball pot incidir en la recerca sobre aspectes com els que assenyalem a continuació, a tall d’exemple:

1. Descripció i anàlisi de les activitats relacionades amb l’estudi i divulgació de la llengua catalana d’un personatge concret.

2. Estudi de les posicions mantingudes per una institució o entitat cultural al voltant de la normativització de la llengua catalana.

3. Examen dels plantejaments defensats per un setmanari o revista sobre qüestions lingüístiques.

4. Polèmiques sobre les formes de la llengua culta.


Bibliografia En funció del tema del treball s’indicarà la bibliografia.

Tot i això, es pot partir del següent estudi:

Mila Segarra, Història de l'ortografia catalana, Barcelona: Empúries, 1985, Les Naus d'Empúries. Timó; 1.

Requisits: Haver cursat 18 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística.

60


61

Estudi de l’Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931)


Antoni M. Alcover i Sureda. Folklorista, historiador, lingüista i activista cultural, la seua trajectòria intel·lectual estigué totalment vinculada a l’estudi i divulgació de la llengua catalana, bé recorrent la pràctica totalitat dels territoris del nostre domini lingüístic en els treballs previs del Diccionari Català-Valencià-Balear, bé organitzant el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, o bé des de la presidència de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tots aquests motius en l’actualitat és considerat com una de les personalitats que més va treballar per la normativització de la llengua catalana.

Per a conèixer adequadament la seua obra i la tasca que va dur a terme disposem d’una valuosa documentació, el seu Epistolari, publicat en suport informàtic sota el títol «Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931)» per Maria Pilar Perea. Es tracta d’un conjunt de més de 16.000 documents elaborats per més de 3.000 emissors.

Feina que caldrà fer: En l’estudi citat a la bibliografia, M. Pilar Perea analitza minuciosament el conjunt de l’Epistolari, classifica els autors de les cartes, tant emissors com receptors, l’ofici que tenien, el sexe, l’interval temporal, la procedència i els temes.

Per la vostra part, hauríeu de seleccionar un o diversos autors que van mantenir correspondència amb el canonge manacorí per tal d’analitzar detingudament les missives, parant especial atenció en les qüestions relacionades amb la història de la llengua.

A més a més, heu de preparar l’edició de les cartes amb la corresponent anotació de tots els personatges i circumstàncies que considereu necessàries per a una millor comprensió del text i del context en el qual es produeixen, i així ajudar a interpretar la informació implícita existent.


Bibliografia Epistolari d'Antoni M. Alcover [Recurs electrònic] : (1880-1931) / a cura de Maria Pilar Perea Publicació Palma de Mallorca [etc.]: [Conselleria d'Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears] [etc.], 2008. Descripció: 1 disc òptic (CD-ROM).

Maria Pilar Perea (2009): “La publicació de l’«Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931)», Barcelona, Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 31 p. 279-309.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/viewFile/39719/39622

62



63

Enquesta dialectal


Les fonts de la Dialectologia (estudi de la distribució geogràfica de les variants diatòpiques de la llengua) són bàsicament els atles lingüístics i les monografies dialectals. La segona està basada en el mètode geogràfic de l'enquesta dialectal. Sabut és que resulta difícil, si no impossible, delimitar els dialectes de cada llengua, per a la qual cosa s’utilitzen les línies imaginàries (isoglosses) que separen algun tret lingüístic en un territori. Efectivament, aquestes isoglosses resulten una eina fonamental per a l’estudi dels parlars catalans. Un feix –o conjunt– d’isoglosses poden arribar a delimitar un subdialecte d’un altre.

Però cada zona, cada poble, cada ciutat forma part del que s’anomena continuum lingüístic, en el sentit que no hi ha fronteres dialectals estrictes (només entre llengües). Per això, convindria realitzar estudis monogràfics d'un poble o d'una zona determinada, per a entendre que és possible que molts trets (fonètics, morfosintaxis o lèxics) propis d’altres zones, es retroben en alguns indrets on no són propis. Així mateix, convé fer-ne l'estudi dialectal basant-se en documentació històrica que dóna compte del parlar actual.

Feina que caldrà fer: Després de triar un poble o una zona determinada, s'haurà de redactar un qüestionari d’enquesta per tal de realitzar entrevistes. Una vegada elaborat el qüestionari (basant-se en els atles lingüístics o en l'experiència personal), l’alumnat haurà de delimitar el mètode d'enquesta: quantes entrevistes, a qui, amb quin perfil, etc. Tot això donarà compte de la descripció del parlar local, ajudat, si escau, per l'estudi d'alguna obra o documents antics de la zona que demostren també la parla local. Les enquestes ha de seguir el mètode de la dialectologia tradicional, mitjançant el corrent Wörder und Sachen (paraules i coses), de tal manera que s’haurà de confeccionar un àlbum de fotos i altres materials auxiliars.

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). Hauria de tenir el format de “monografia dialectal”, amb apartats descriptius de la llengua de la localitat o de la zona triada o bé l'estudi de la documentació històrica, si n'hi ha.

Bibliografia Veny, Joan (1998): Els Parlars catalans: síntesi de dialectologia, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1998 (12a Ed.)

Veny, Joan (1986): Introducció al a dialectologia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

64

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, dintre dels quals Dialectologia catalana.

Director/a: Vicent Garcia Perales ([email protected])

65

Anàlisi de la informació descriptiva i prescriptiva sobre els diversos usos de cap (a) i fins (a)


Com sabem, la normativa explícita del català és relativament minsa en alguns àmbits, i per això abunden les reinterpretacions de normes que Fabra a penes va esbossar. Entre les qüestions mal resoltes i, per tant, de difícil aplicació, hi ha el paradigma de les preposicions cap Ø/a/en i fins Ø/a/en, que els manuals i llibres de text acostumen a simplificar.


A partir d’una pauta facilitada per la tutora, l’estudiant haurà de recollir tota la informació de tipus normatiu i descriptiu que existeix sobre aquesta qüestió, classificar-la i treure’n conclusions. Més enllà, i d’acord amb els propis interessos, l’alumne/a podrà fer una proposta de sistematització.


Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos)

Bibliografia Diccionaris i gramàtiques en paper i en línia

Llibres d’estil

Corpus textuals

Gramàtica del català contemporani

Gramàtica de la llengua catalana (GIEC)

(L’estudiant i la tutora seleccionaran conjuntament les obres de consulta concretes entre les fonts de referència que hi hagi en aquell moment.)

Requisits: És recomanable (però no imprescindible) haver cursat Sintaxi catalana.

Director/a: Anna Montserrat Ciurana ([email protected])

66

Planificació de materials i accions de difusió i normalització lingüístiques, del servei lingüístic d’un col·legi professional o organització


Els col·legis professionals i les organitzacions sindicals, esportives, etc. tenen una gran importància perquè arriben a molts usuaris del mateix àmbit, de manera que el seu paper com a difusors d’informació de qualitat resulta clau. També es tracta d’agents socials que coneixen les necessitats lingüístiques de cada col·lectiu específic (tipologia de documents, terminologia, etc.) i, cada vegada més, ofereixen serveis de caràcter lingüístic als seus usuaris i/o afiliats. Cal pensar, doncs, a desenvolupar sistemes de circulació fluïda d’informació útil.


A partir de l’anàlisi de necessitats de l’organisme triat, explicar de manera justificada i reflexionada (i fonamentada en la bibliografia adequada), els materials que caldria elaborar i les actuacions que s’hi podrien dur a terme, i desenvolupar-ne amb detall només una tria representativa. Cal tenir en compte que aquest no és un TFG institucional, de manera que la UOC no es pot responsabilitzar d’obtenir els permisos i la documentació de l’organització triada per l’estudiant.



67

Bibliografia Lloc web: Servei Lingüístic del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (formularis jurídics, butlletí electrònic, traducció, etc.)

http://www.cicac.org/sl/recursos/formularis/

Lloc web: Servei Lingüístic de la UFEC (documents administratius per a la gestió esportiva)

http://www.ufec.cat/servei_linguistic.php

Lloc web: Servei Lingüístic de CCOO (papers sindicals, serveis, etc.)

http://www.conc.es/sl/

Lloc web: Servei Lingüístic d’ESADE (models de documents, terminologia, serveis, etc.)

http://www.esade.es/sl/assessor/assessorament.htm

Article: DOMÍNGUEZ, F. (1998): “L’anàlisi de l’entorn: l’experiència del Servei Lingüístic del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya”. Llengua i Ús, 12 (segon quadrimestre 1998).

Article: NAVAS, M. (1998): “La terminologia en els llibres d’estil o com donar resposta als dubtes lèxics d’un col·lectiu professional”. Llengua i Ús, 12 (segon quadrimestre 1998).

Requisits És recomanable (però no imprescindible) haver cursat Assessorament i serveis lingüístics, i Política i planificació lingüístiques.

Director/a: Anna Montserrat Ciurana ([email protected])

68

Les oracions exclamatives


Sintaxi, semàntica i pragmàtica del català.

Fins fa relativament pocs anys, les gramàtiques s’havien dedicat preferentment a la descripció de les oracions enunciatives o de modalitat no marcada i no havien explorat a fons les propietats d’interrogatives, exclamatives o imperatives. Per fortuna, aquesta tendència s’ha corregit i en l’actualitat existeixen manuals i estudis esplèndids on es tracten aquestes oracions de forma rigorosa i detallada. Les oracions exclamatives són d’especial interès dintre de les oracions amb modalitat no marcada perquè presenten molta variació entre les llengües i també entre les diferents varietats d’una mateixa llengua.

Tot i així es poden identificar propietats comunes a qualsevol enunciat exclamatiu com ara l’expressió d’un grau màxim, una entonació especial i el fet d’expressar un fet que l’emissor percep com una veritat.

Feina que caldrà fer: Descriure les propietats prosòdiques, sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques de les oracions exclamatives en català. Distingir els patrons principals i presentar una classificació.


Bibliografia Alonso-Cortés, Á. (1999) “Las construcciones exclamativas. La interjección y las expresiones vocativas”, dins I. Bosque i V. Demonte (eds.) (1999) Gramática descriptiva de la lengua española, Vol. III, Madrid, Espasa Calpe/ RAE. 3993-4050.

Castroviejo, E. (2006) Wh-exclamatives in Catalan. Doct. Diss. Universitat de Barcelona, Barcelona,

Payrató, L. (2002) “L’enunciació i la modalitat oracional” cap. 3, vol. 2, de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del Català Contemporani, Barcelona, Empúries. 1151-1222.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sintaxi catalana.

Director/a: Avel·lina Suñer Gratacós ([email protected])

69

Les oracions interrogatives


Sintaxi, semàntica i pragmàtica del català

Fins fa relativament pocs anys, les gramàtiques s’havien dedicat preferentment a la descripció de les oracions enunciatives o de modalitat no marcada i no havien explorat a fons les propietats d’interrogatives, exclamatives o imperatives. Per fortuna, aquesta tendència s’ha corregit i en l’actualitat existeixen manuals i estudis esplèndids on es tracten aquestes oracions de forma rigorosa i detallada. La descripció de les oracions interrogatives planteja reptes interessants pel fet que no hi ha una correspondència estricta entre un esquema interrogatiu i una pregunta. És a dir, no sempre que desconeixem alguna cosa fem servir una interrogació perquè el nostre interlocutor ens informi del que no sabem. O a la inversa, no sempre que fem servir una interrogació, ignorem la resposta al que estem preguntant. Algú que diu a un altre Em podries donar el teu telèfon?, en realitat no està fent una pregunta, sinó que està sol·licitant que el receptor li doni el número de telèfon. Així mateix en la interrogativa Oi que vindràs? l’emissor no desconeix totalment la resposta. En realitat, té expectatives que el seu interlocutor respongui afirmativament. Un cop feta la distinció entre pregunta i interrogació, l’estudiant que faci aquest treball hauria de descriure les propietats gramaticals d’aquest tipus d’enunciats i fer-ne una classificació.

Feina que caldrà fer: Descriure les propietats prosòdiques, sintàctiques i semàntiques de les oracions interrogatives parcials (amb pronom interrogatiu) en català. Classificar els enunciats interrogatius segons el grau d’orientació de la pregunta.


Bibliografia Escandell, V. (1999) “Los enunciados interrogativos. Aspectos semánticos y pragmáticos” dins I. Bosque i V. Demonte (eds.) (1999) Gramática descriptiva de la lengua española, Vol. III, Madrid, Espasa Calpe/ RAE. 3929-3992.

Payrató, L. (2002) “L’enunciació i la modalitat oracional” cap. 3, vol. 2, de J. Solà ed. (2002) Gramàtica del Català Contemporani, Barcelona, Empúries. 1151-1222.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sintaxi catalana.

Director/a: Avel·lina Suñer Gratacós ([email protected])

La gramàtica de les hores en català


Sintaxi i semàntica del català

70

A diferència de l’anglès, dintre de l’àmbit de la gramàtica catalana (ni tampoc de la castellana) no s’ha fet la descripció de les configuracions sintàctiques que es fan servir per a expressar les hores (i fraccions). El que es proposa per a aquest treball és fer un repertori de les estructures que expressen aquest significat i comparar-les amb una altra llengua (per exemple, el castellà).

Feina que caldrà fer: a) Llegir la bibliografia pertinent.

b) Analitzar les estructures sintàctiques que fa servir el català per expressar l’hora.

c) Trobar regularitats

d) Contrastar el sistema català amb el que fan servir altres llengües, per exemple, el castellà.


Bibliografia: Greville Corbett (1978). “Universals in the Syntax of Cardinal Numerals”, Lingua 46, 4. 355-368.

Laura Brugè i Avel·lina Suñer (2012). “Las construcciones temporales compleixes y el cálculo del teiempo en español medieval”. Dins E. Montero Cartelle (ed.), Actas del VIII Congreso Internacional de la Lengua Española, Santiago de Compostela: Meubook.

Requisits i recomanacions: Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema.

Director/a: Avel·lina Suñer Gratacós ([email protected] / [email protected])

71

Castellanismes sintàctics: “estar”per “ser”, “ser-hi” o “haver-hi”


Sintaxi del català

Dintre dels castellanismes sintàctics que han anat penetrant amb força dintre del català, destaca l’ús del verb copulatiu estar en contextos on el català fa servir ser, ser-hi o haver-hi, com és el cas de Ja *estic / vsóc aquí; En Pere no *està/ vno hi és; A la reunió *estava / vhi havia en Joan. En aquest treball s’haurien de descriure des d’un punt de vista sintàctic i semàntic els contextos on aquesta interferència es produeix a partir d’un petit corpus d’exemples de parla informal extrets de Google.

Feina que caldrà fer: a) Llegir la bibliografia sobre l’ús de ser(-hi), estar i haver-hi en gramàtiques i llibres d’estil.

b) Llegir bibliografia sobre l’ús abusiu d’estar per comptes dels altres verbs.

c) Recollir mostres de català col·loquial amb interferències entre ser(-hi), estar i haver-hi.

d) Anàlisi de les dades.

e) Propostes.


Bibliografia: Joan Rafel Ramos (2002a) «El SVII La predicació no verbal obligatòria», dins Solà i altres eds. Gramàtica del català contemporani, vol 2, 1951-2044.

Joan Rafel Ramos (2002b) “Usos locativos del v. Ser: estudio contrastivo español-catalán”, dins Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, Madrid: Gredos, 905-923.

El català com cal: http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/

Servei Lingüístic de la UOC (castellanismes):

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/lexic/castellanismes.html

Requisits i recomanacions: Formació bàsica en gramàtica del català i interès pel tema.

Director/a: Avel·lina Suñer Gratacós ([email protected] / [email protected]

72

Poètica cognitiva


La Lingüística Cognitiva (LC) és un corrent d’anàlisi lingüística que cada cop compta amb més seguidors i més estudis en el conjunt de llengües del món. Una de les seves branques més actives és l’anomenada Poètica cognitiva, que bàsicament se centra en l’anàlisi d’obres literàries des dels postulats de la semàntica cognitiva defensada especialment per G. Lakoff i els seus seguidors.

Aquest tipus d’anàlisi no és encara habitual en llengua catalana i proposem, doncs, omplir aquest buit: autors ja clàssics com Ramon Llull, Gabriel Ferrater, Ausiàs March, Carles Riba, J.V. Foix, Espriu, o més propers, com Martí i Pol, Perucho, Vinyoli, Sala-Valldaura, o, encara més a prop, Jordi Llavina, Àlex Susanna, o obres concretes prou significatives com el Tirant lo Blanc, El Poema de la rosa als llavis, Sol i de dol, els textos de Salvador Dalí, etc. mereixen ser encarades amb els “nous ulls” que aquesta teoria els aporta.

Feina que caldrà fer: Assimilar els principals postulats de la semàntica cognitiva per tal d’analitzar un corrent, una obra o el conjunt d’obres d’un autor a partir d’aquest paradigma lingüístic.


Bibliografia Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and London, The University of Chicago Press.

Lakoff, G i M. Turner, More than cool reason, Chicago and London, The University of Chicago Press.

Stockwell, P. (2002), Cognitive Poetics. An introduction, London and New York, Routledge.

Turner, M. (1996), The Literary Mind, New York/Oxford, Oxford University Press.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Lingüística cognitiva

Director/a: Roger Pérez i Brufau ([email protected])

73

La metàfora conceptual en català: anàlisi d’un camp d’experiència concret


A partir de la lectura de textos essencials de la semàntica cognitiva es tractaria de descobrir com la metàfora conceptual ha ajudat els parlants catalans a conceptualitzar determinats camps d’experiència abstractes a partir de les experiències físiques que compartim: cf. la música (que pot ser dolça, àcida, pesada, lleugera, etc.), Internet (on descarreguem o pugem coses), el temps, els gustos en general, etc.

Feina que caldrà fer: Triar un camp d’experiència concret tal com es manifesta en les expressions catalanes i aplicar-hi la teoria de la metàfora conceptual de Lakoff i Johnson per tal de descobrir regularitats, constants, jerarquies, etc.


Bibliografia Lakoff, G. I M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and London, The University of ChicagoPress. Kövecses, Z. (2002), Metaphor: A practical introduction, Oxford Universisty Press.

Pérez, Roger (2007). «INTERNET: una xarxa de meta ̀fores» [article en li ́nia]. Digithum. Nu ́m. 9. UOC. http://www.uoc.edu/digithum/9/dt/cat/perez.pdf



74

Aplicacions de la Lingüística Cognitiva a l’anàlisi de sistemes filosòfics Àmbit i justificació: Potser algun de vosaltres ha estat cursant els estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes després dels estudis de Filosofia, o simplement algun està interessat en els textos filosòfics en general, en la Història de la Filosofia en particular o en algunpensador concret, ja sigui de l’àmbit internacional (clàssics com Kant, Hegel, Plató o Aristòtil o contemporanis com Chomsky, Derrida, Foucault o Bachelard, per exemple) o nacional (clàssics com Ramon Llull, Sibiuda o Eiximenis, o contemporanis com Josep Maria Esquirol, Terricabras o Rubert de Ventós, també per exemple). El cas és que la Lingüística Cognitiva (i especialment el ja clàssic Lakoff i Johnson 1999) ens ofereix noves eines i noves perspectives, en base a la teoria de la Metàfora Conceptual, per analitzar les obres i els sistemes filosòfics. Una feina començada però que reclama de molts ulls i mans per poder-la portar a terme de forma completa i profunda. Així doncs es proposa prendre aquesta teoria lingüística per analitzar els textos que l’estudiant trobi interessants de ser analitzats des d’aquesta perspectiva.

Feina que caldrà fer: Assimilar la teoria lingüística que es proposa després de la lectura atenta del textos essencials de la Lingüística Cognitiva que enfoquen en aquest sentit per tal de, en una segona fase, portar a terme l’anàlisi sistemàtica, profunda i centrada del moviment filosòfic, sistema filosòfic, autor o obra que l’estudiant cregui convenient.


Bibliografia Lakoff, G. y M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago, University of Chicago Press. Lakoff i Johnson (1999), Philosophy in theflesh, NY: Basic Books. Pérez i Brufau, Roger (2011), Conceptual Metapho Theory and Sartre's Philosophy, Saarbrücken, LAP Lambert Academica Publishing.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Lingüística cognitiva.


75

Política Cognitiva Àmbit i justificació: Des de l’enfocament de la Lingüística Cognitiva es planteja la necessitat d’analitzar els diversos àmbits de discurs tenint en compte la teoria (especialment defensada per Lakoff i Johnson al llarg dels seus textos, però ja a hores d’ara per un nombre important de seguidors) de la Metàfora Conceptual. Aquesta teoria s’ha mostrat ben útil a l’hora d’analitzar àmbits com la matemàtica, la filosofia, la gramàtica, el lèxic en general, les emocions, les nostres relacions amb l’espai i el temps i un llarguíssim etcètera de camps de coneixement abstractes. Es tractaria d’analitzar des d’aquesta perspectiva el discurs polític que de forma tan insistent i quotidiana ens rodeja. Per portar-ho a terme es podria prendre com a blanc de l’anàlisi un corpus en base a: els discursos dels diversos partits sobre un mateix tema, el discurs d’un partit sobre un tema concret, el discurs que recullen o construeixen els mitjans de comunicació (confrontats entre ells o analitzats individualment sobre l’afer específic), etc. El camp on es pot centrar l’anàlisi és prou ampli i prou desert d’aproximacions fins a dia d’avui de manera que qualsevol proposta pot ser benvinguda sempre i quan es doni una bona assimilació de la teoria i s’encari de forma clara, concreta i profunda el tema objecte d’estudi.

Feina que caldrà fer: Assimilació de la teoria proposada en els textos bàsics, recollida de dades de forma coherent, i anàlisi profunda, concreta i clara de les dades.


Bibliografia Johnson, M. (1993), Moral Imagination, Chicago and London, The University of Chicago Press.

Lakoff, G. (1991) Metaphor and war: [https://georgelakoff.files.wordpress.com/2011/04/metaphor-and-war-the-metaphor-system-used-to-justify-war-in-the-gulf-lakoff-1991.pdf ]

Lakoff, G. (1996), Moral Politics, Chicago: The University of Chicago Press.

Lakoff, G. (2008), The Political Mind, New York, Penguin Books.

Lakoff, G. and Johnson, M. (1980), Metaphors we live by, Chicago and London, The University of Chicago Press.



76

Anàlisi cognitiva de la publicitat


La Lingüística Cognitiva (especialment la semàntica cognitiva construïda a partir de les teories de Lakoff i Johnson desenvolupades a partir de 1980) s’ha mostrat com un paradigma molt útil a l’hora d’examinar els diversos àmbits de discurs: literari, polític, filosòfic, etc.

Hi ha també tota una branca que encara està per explotar, que és l’anàlisi del discurs persuassiu-argumentatiu de la publicitat (visual o textual). Els treballs de Forceville en aquest sentit són un precedent a tenir en compte a l’hora d’analitzar aquest discurs que ens envolta (ho vulguem o no) en el nostre dia a dia.

Tenint en compte els treballs que s’han realitzat en aquest sentit, es tractaria d’analitzar un àmbit publicitari (agrupat per temàtica, agrupat per les imatges recurrents que hi apareixen, agrupat segons les metàfores -o metàfora- que l’inspiren) per explicar-ne el rerefons metafòric que el sosté.

Feina que caldrà fer: Assimilació del paradigma teòric de què parlem (semàntica cognitiva) per poder-lo aplicar posteriorment al camp d’anàlisi que l’alumne triés.


Bibliografia Forceville, C. (1996), Pictorial metaphor in advertising, London: Routledge

Forceville, C., Urios-Aparici, E. (2009), Multimodal Metaphor, Berli ́n: De Gruyter

Lakoff, G. i M. Johnson (1980), Metaphors we live by, Chicago and London, The University of Chicago Press.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Lingüística cognitiva.


77

Elaboració d’una mostra catalana de lapsus linguae (errors de parla)


Els errors de parla (lapsus linguae) són errades involuntàries que un subjecte produeix durant la seva parla espontània i que ens informen dels processos responsables de l’emissió verbal. Malgrat els estudis dels segles XVIII-XIX, no fou fins al 1973 que Victoria Fromkin dedicà un esforç a l’estudi d’aquests errors des de les perspectives psicolingüística i lingüística. L’objectiu d’aquest TFG consisteix en l’elaboració d’un petit estudi inicial dels lapsus linguae que es donen en parlar català. Mitjançant una metodologia observacional, es tracta de copsar si les característiques dels errors de parla comesos per catalanoparlants són semblants o diferents als observats en corpora d’altres llengües (anglès, alemany, holandès, portuguès, italià, castellà).


Documentació bibliogràfica perquè l’estudiant se situï en el marc teòric psicolingüístic i lingüístic del treball.

Elaboració del corpus: hi ha dues tècniques possibles per elaborar una mostra: la naturalística (o observacional) i l’experimental. Dins la tècnica observacional, hi ha dos procediments: anotació de lapsus linguae de converses espontànies (amb anotació d’informació complementària) i gravació de converses dirigides en certes condicions (com ara, situacions d’estrès o fatiga, converses de temes més o menys desconeguts, descripcions exhaustives sense gaire temps, etc.). S’hauran de fer servir les dues tècniques, però el procediment de gravació tindrà més importància i s’espera obtenir-ne més errors de parla. Només en casos excepcionals, es podran fer servir algunes tècniques experimentals: realitzar experiments que motivin l’aparició d’errors de parla o dictar textos per obtenir errors d’escriptura.

Anàlisi de les dades: amb les dades obtingudes, s’ha de realitzar una petita classificació prenent en consideració els esquemes que ja existeixen en la literatura especialitzada (substitucions, intercanvis, còpies, ancoratges, etc.). A continuació, es proposen dues valoracions de les quals l’estudiant en triarà una: o bé una valoració lingüística de les dades (taxonomia des dels nivells fonètic, morfològic, semàntic, etc.), o bé una comparació d’algunes dades amb les presentades pel corpus castellà d’errors de parla.



Bibliografia Viso, S. del (1990), Errores espontáneos del habla y producción del lenguaje. Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid [menys l’annex].

Stemberger, J-P. (1993), “Spontaneous and evoked slips of the tongue”, dins G. Blanken, J. Dittmann, H. Grimm, J.C. Marshall y C-W Wallesch (eds), Linguistic disorders and pathologies. Walter de Gruyter, Berlin / Nova York, pp. 53-65.

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre els quals Llenguatge, ment i cervell.

Director/a: Faustino Diéguez Vide ([email protected])

78

Errors recents en l’ús dels pronoms febles


Darrerament és fàcil comprovar com emergeixen certs errors nous en l’ús dels pronoms febles o a l’entorn dels pronoms febles, entre d’altres causes perquè els expandeixen els mitjans de comunicació. Per exemple a l’article col·lectiu “Una literatura en crisi, un país sense cultura?” d’una revista tan prestigiosa com Els marges (n. 103, maig de 2014) hi apareix sovint el, els... en comptes de en, o en una emissora com Catalunya Ràdio molts locutors que llegeixen notícies, corregides, diuen ser-hi per a haver-hi. Per tant, pot ser molt interessant analitzar quins són aquests errors recents més freqüents.


En primer lloc, l’estudiant caldrà que conegui la bibliografia descriptiva i prescriptiva actual sobre els pronoms febles i altres aspectes que s’hi relacionen (com ara el règim de certs verbs).

En segon lloc, l’estudiant extraurà exemples d’estructures amb pronoms febles de diferents font orals i escrites.

A partir dels primers exemples obtinguts, l’estudiant pot considerar si pot ser interessant estudiar algun altre aspecte a l’entorn dels pronoms febles (com ara el règim verbal) o ja té prou material per al treball.

L’estudiant pot presentar el contingut del treball de la manera que cregui més interessant, però segurament seria pertinent de fer una classificació dels errors (tipològicament, però també potser segons altres criteris) i, fins i tot, si ho creu pertinent, de predir com evolucionaran.



79

Bibliografia: Bonet, Eulàlia. «Cliticització» A: Joan Solà i altres (ed.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, v. 1, p. 933-989.

Homs, Laura; Vilà, Carme. El català escrit 2. Barcelona: Barcanova, 2018, 2a edició, p. 177-193.

Institut d’Estudis Catalans. «Els pronoms personals i els pronoms febles ho, en i hi: naturalesa i funció». A: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016, 667-712.

Institut d’Estudis Catalans. «La flexió dels pronoms personals. La forma dels pronoms febles». A: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016, 187-218.

Todolí, Júlia. «Els pronoms» A: Joan Solà i altres (ed.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, v. 2, p. 1339-1433.

Director/a: Carme Vilà Comajoan ([email protected])

80

Les funcions sintàctiques en els llibres de text de 2n de batxillerat actuals


Els estudiants de 2n de batxillerat són els qui al cap d’un any, si cursen algun grau relacionat amb la llengua (Llengua i literatura catalanes, Traducció i interpretació...), estudiaran aspectes ja vistos en altres etapes de l’ensenyament. Per tant, pot ser interessant d’analitzar els llibres a partir dels quals es configuren els coneixements, en aquest cas de sintaxi de l’oració simple (i més concretament les funcions sintàctiques), dels estudiants quan accedeixen a la universitat.


En primer lloc, l’estudiant caldrà que conegui la bibliografia descriptiva i prescriptiva actual sobre el tema de les funcions sintàctiques una mica més profundament del que ha estudiat al Grau. Per tant, en aquesta primera fase caldrà conèixer la bibliografia sobre sintaxi descriptiva (general, no la que tracta específicament d’un tema, com ara tesis doctorals): pensem, per exemple, en obres de M. J. Cuenca i en els articles corresponents de la Gramàtica del català contemporani.

En segon lloc, l’estudiant analitzarà, compararà... la part dedicada a l’oració simple dels sis o set llibres de text que segueixen la programació actual de 2n de batxillerat de Llengua i literatura catalanes. És important que siguin els llibres actuals, perquè des de fa uns quants anys la part de sintaxi descriptiva s’ha simplificat molt i ha passat a tenir menys puntuació a l’examen de Selectivitat (perquè les hores de l’assignatura han passat de tres a dues setmanals).

A més, caldrà que l’estudiant conegui, òbviament, el currículum oficial a partir del qual es confegeixen els llibres de text i també el nivell dels coneixements de sintaxi descriptiva que s’espera dels estudiants en acabar l’ensenyament secundari (a partir de les preguntes dels exàmens de Selectivitat i del recurs “Posa’t a prova”, normalment preparat pels mateixos autors de l’examen).



Bibliografia Alegre, Montserrat i altres (2009). Projecte La Casa del Saber, llengua catalana i literatura, 2 Batxillerat. Barcelona: Santillana.

Armengol, Roser (2009). Llengua catalana i literatura, 2 Batxillerat. Barcelona: Edicions Castellnou.

Batllori, Montserrat i Avel·lina Suñer (2005) “Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric”. Caplletra 38, pp. 279-301.

Bel, Aurora (2001) “Les funcions sintàctiques”. A: Joan Solà i altres (ed.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, v. 2, pp. 1075-1147.

81

Bosque, I. i J. Gutiérrez-Rexach (2009) Fundamentos de Sintaxis Formal. Madrid, Akal.

Cuenca, Maria Josep (1996). Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals. Barcelona: Empúries.

Cuenca, Maria Josep (2012). Sintaxi catalana. Barcelona: FUOC.

Guiluz i Vidal, Teresa; Juanmartí i Generès, Eduard (2012). Llengua catalana, 2 Batxillerat. Barcelona: Enciclopèdia catalana.

Hernanz, Maria Lluïsa (2001) “L’oració”. A: Joan Solà i altres (ed.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, v. 2, pp. 993-1073.

Homs, Lluís; Rosell, Josep; Llompart, Ignasi (2013). Llengua catalana, 2 Batxillerat. Barcelona: Barcanova.

Macià Guilà, Jaume; Muñoz Morata, Anna (2012). Altaveu, llengua catalana i literatura, 2 Batxillerat. Barcelona: Teide.

Ortiz Gros, Josep (2013). Llengua catalana i literatura 2, Segon de Batxillerat (e-book). Barcelona: Vicens-Vives.

Queralt Capdevila, Carme; Hénaff, Carole; Julià i Maristany, Carme (2013). Llengua catalana i literatura, 2 Batxillerat. Barcelona: Editorial Cruïlla.

Director/a: Carme Vilà Comajoan ([email protected])

82

Traducció castellà-català: eines i recursos en línia


La traducció castellà-català disposa d’eines i recursos variats, útils per resoldre problemes de traducció: repertoris lèxics, sistemes de traducció assistida i automàtica, portals lingüístics i temàtics, corpus textuals, alineadors de traduccions, criteris de traducció, etc. El traductor d’avui té a l’abast un repertori ampli de recursos, bona part dels quals són accessibles gratuïtament a Internet, però no els té ordenats ni descrits atenent les necessitats traductològiques a què s’enfronta.

Feina que caldrà fer: El TFC que es proposa té l’objectiu d’ordenar i de descriure un conjunt ampli però abastable de recursos útils per a la traducció castellà-català, general o especialitzada. També es pot orientar a la producció de nous recursos. Metodològicament, el treball hauria de partir d’una exploració de les eines i els recursos existents, hauria de descriure les necessitats comunicatives d’un traductor típic i emmarcar-se en una situació de traducció versemblant; l’estudiant hauria de seleccionar un conjunt concret de recursos, proposar-ne una classificació rigorosa i descriure’ls atenent les necessitats traductològiques per a les quals són útils. Si el treball té una orientació productiva, el resultat aplicat pot consistir en la proposta d’un recurs traductològic nou.


Bibliografia Bacardí, M.; Domènech, O.; Gelpí, C. i M. Presas (2012). Teoria i pràctica de la traducció. Barcelona: ed. UOC.

Gelpí, C. (2008) “Recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris i accessibilitat.” Llengua i Dret, 49, pàg. 11-25.

Requisits És recomanable haver cursat Teoria i pràctica de la traducció.

Director/a: Cristina Gelpí Arroyo ([email protected])

83

Lexicografia digital


La lexicografia digital ofereix possibilitats de representació de la informació lexicogràfica que la lexicografia impresa no podia preveure: elements multimèdia i hipertext, informació organitzada per capes, formes alternatives de representar l’equivalència, etc. Tot i que els estudis sobre lexicografia digital tenen antecedents des dels anys 90, encara disposem de pocs estudis que aprofundeixin en les possibilitats d’aquesta nova lexicografia.

Feina que caldrà fer: El TFG que es proposa té l'objectiu d'explorar formes alternatives per representar la informació lexicogràfica en diccionaris digitals. El treball pot centrar-se en aspectes diversos, a elecció de l’estudiant. Alguns exemples poden ser l’estudi dels paràmetres d’avaluació de diccionaris digitals, el tractament de l’equivalència en diccionaris bilingües, els criteris de selecció de la nomenclatura per a diccionaris especialitzats per la temàtica, etc. El treball també es pot orientar a la planificació d’un diccionari concret. Metodològicament, el treball hauria de partir d'una revisió bibliogràfica dels darrers estudis sobre la matèria, identificar l’objecte d’estudi, analitzar algunes de les possibilitats que ofereix la lexicografia digital actual i, finalment, proposar una representació alternativa per a un conjunt reduït d'articles.



Bibliografia Gelpí, C.(2006). «L’equivalència en la lexicografia bilingüe digital per a la traducció jurídica: tractament lexicogràfic i proposta de representació». A: BernaL, Elisenda y Janet Ann DeCesaris (ed.): Palabra por palabra. Estudios ofrecidos a Paz Battaner. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. (Sèrie Monografies, 10). 93-108.

Fuertes-Olivera, P., & Tarp, S. (2014). «General Theory of Specialized Dictionaries». A: Theory and Practice of Specialised Online Dictionaries. Lexicography versus Terminography. Berlín/Boston: Walter the Gruyter.

Requisits És recomanable haver cursat Lexicografia.

Director/a: Cristina Gelpí Arroyo ([email protected])

84

Terminologia i comunicació especialitzada

Àmbit i justificació: La terminologia s’interessa per les unitats terminològiques, però també pels textos especialitzats i per qualsevol unitat portadora de coneixement especialitzat. Si us interessa l’apassionant món de la comunicació especialitzada, us proposem de fer un treball final de grau centrat en l’aspecte que més us cridi l’atenció dins d’aquest àmbit. Segons el tema triat, el treball pot tenir una orientació més o menys teòrica o més o menys aplicada: - elaboració de recursos terminològics (diccionaris, vocabularis...) orientat a l’assessorament (terminologia sistemàtica) - resolució de problemes terminològics puntuals - estudi de la implantació i ús de la terminologia normalitzada - estudi i caracterització dels textos especialitzats - estudi i caracterització de la comunicació especialitzada

Feina que caldrà fer: Dependrà del tema triat.


Bibliografia: Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona; Estopà, Rosa (2018). La terminologia avui: termes, textos i aplicacions. Barcelona: ed. UOC.


És recomanable (però no imprescindible) haver cursat l’optativa Llenguatges d’especialitat i terminologia

Tutor/a (adreça electrònica)

Ona Domènech Bagaria ([email protected])

85

Esquemes argumentatius en els editorials


La teoria dels gèneres periodístics considera l’editorial un gènere d’opinió o de comentari (al costat, entre altres gèneres, de la columna i la crítica, i en contrast amb gèneres considerats d’informació, com ara la notícia, la crònica o el reportatge), la qual cosa suggereix que una de les maneres d’abordar-ne l’estudi és d’explorar l’ús que s’hi fa dels denominats esquemes argumentatius. Hitchcock i Wagemans (2011), dins el model de la teoria de l’argumentació de la Pragma-dialèctica, consideren que d’aquests esquemes n’hi ha dos: (1) l’argumentació per indici, en què s’atribueix un predicat a un referent sobre la base d’un altre predicat atribuït al mateix referent (“La Maria deu ser molt intel·ligent: en gairebé totes les assignatures del curs ha tret Matrícula d’honor”), i (2) l’argumentació per similitud, en què s’atribueix un predicat a un referent sobre la base del mateix predicat atribuït a un altre referent (“La Maria deu ser molt intel·ligent: la seva germana bessona ho és molt”). El que se’t proposa és que analitzis els esquemes argumentatius de corpus d’editorials (d’un o més diaris) sobre un tema similar.

Feina que caldrà fer

1. Consulta de la bibliografia.

2. Construcció d’un corpus d’editorials sobre un tema similar.

3. Anàlisi qualitativa (i, opcionalment, quantitativa) dels esquemes argumentatius dels textos del corpus.

4. Extracció de conclusions.

Resultat final esperat


Bibliografia Besa, J. (2014) Els textos argumentatius (Barcelona: Santillana/ Grup Promotor).

Garssen, B. (2001) “Argument schemes”, dins E.H. van Eemeren (ed.) Crucial concepts in argumentation theory (Amsterdam: Amsterdam University Press), p. 81-99.

Hitchcock, D., i J. Wagemans (2011) “The pragma-dialectical account of argument schemes”, dins E. Feteris, B. Garssen i F. Snoeck Henkemans (ed.) Keeping in touch with Pragma-Dialectics (Amsterdam: John Benjamins), p. 185-205.

86

Requisits És recomanable haver cursat Pragmàtica i discurs.

Director/a: Josep Besa Camprubí ([email protected])

87

Parèntesis i relacions discursives


La descripció que tant la teoria lingüística com els manuals de puntuació fan sobre l’ús dels parèntesis, descripció segons la qual aquests tanquen digressions (M. A. K. Halliday), contingut irrellevant per a la bona formació semàntica i sintàctica del segment extraparentètic adjacent (G. Nunberg), aclariments, complements i referències secundàries al fil del text (J.M. Pujol i J. Solà), permet de sostenir la idea que la relació discursiva entre el contingut intraparentètic i el contingut extraparentètic adjacent és una relació entre informacions pertanyents a plans textuals de nivell diferent —segon pla (per al contingut intraparentètic) i primer pla (per al contingut extraparentètic)— i, per tant, entre, respectivament, segments no nuclears, o segments satèl·lit, i segments nuclears (en la terminologia de la Teoria de l’Estructura Retòrica; cf. W.C. Mann i S.A. Thompson).

El que se’t proposa és que construeixis un corpus representatiu de fragments de text que continguin parèntesis (fragments extrets de textos de premsa, textos acadèmics, textos científics, etc.) i analitzis les relacions discursives entre els segments intra i extraparentètics adjacents, i que aquesta anàlisi la facis seguint la Teoria de l’Estructura Retòrica (Mann i Thompson, 1988). Aquesta anàlisi permetrà d’afinar la descripció de l’ús dels parèntesis que proporcionen els manuals de puntuació.

Feina que caldrà fer

1. Consulta de la bibliografia.

2. Construcció del corpus (veg. l’apartat ‘Àmbit i justificació’).

3. Anàlisi qualitativa (i, opcionalment, quantitativa) de les relacions discursives dels fragments del corpus.

4. Extracció de conclusions.

Resultat final esperat


88

Bibliografia Sobre els parèntesis

· Halliday, M.A.K. (1989) Spoken and written language. Oxford: Oxford University Press.

· Nunberg, G. (1990) The linguistics of punctuation. Stanford: Center for the Study of Language and Information.

· Pujol, J. M, i J. Solà (1995) Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.

Sobre les relacions discursives

· Carlson, L., i D. Marcu (2001) Discourse tagging reference manual: http://www.isi.edu/~marcu/discourse/tagging reference manual.pdf.

· Mann, W. C., i M. Taboada (2007) Web de la RST (Rhetorical Structure Theory): http://www.sfu.ca.rst

· Mann, W. C. i S. A. Thompson (1988) “Rhetorical Structure Theory: toward a functional theory of text organization”, Text, 8, 243-281.

Requisits És recomanable (però no imprescindible) haver cursat La normativa de la llengua catalana.

Director/a: Josep Besa Camprubí ([email protected])

89

L’explicació de la no transmissió intergeneracional d’una llengua


Aquest TFG consistirà en un treball de recerca que permeti donar una explicació dels diferents motius pels quals una parella no ha transmès a la seva descendència la llengua inicial dels dos cònjuges.

Feina que caldrà fer: 1. Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el material necessari per emmarcar teòricament la recerca.

2. Exploració: Caldrà que l’estudiant apliqui alguna de les tècniques qualitatives de recerca (entrevistes, històries de vida, grups de discussió, etc.) a una mostra teòrica (o significativa) de parelles que no hagin transmès la seva llengua inicial comuna als seus fills.

3. Pla de recerca: a partir de la lectura de la bibliografia, es plantejarà la pregunta (o les preguntes) de recerca.

4. Mètode de recerca: Segons les característiques de les preguntes l’estudiant triarà el mètode més adient per a per a comprovar si són pertinents.

5. Resultats de la recerca: Els resultats es compararan amb la resta d’estudis sobre el tema.

Resultat final esperat: Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).

Bibliografia Boix-Fuster, Emili (2010): Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Edicions Rourich

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sociolingüística catalana i/o Sociolingüística.

Director/a: Ernest Querol Puig ([email protected])

90

Demolingüística actual d’un territori dels Països Catalans


Aquest TFG consistirà en un treball de recerca que permeti presentar un estat de la qüestió actual sobre l’àmbit (o els àmbits) d’ús del territori de parla catalana que l’estudiant triï. Les darreres operacions estadístiques, especialment, el Baròmetre de la comunicació i la cultura (2010), l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (2008) i l’Enquesta demogràfica (2007) aporten dades recents que permeten, d’una banda, una descripció acurada de la situació sociolingüística actual i, de l’altra, mostrar les tendències evolutives dels darrers anys, en posar-les en relació amb les enquestes i els censos anteriors.

Feina que caldrà fer: S’haurà de consultar totes les operacions estadístiques del territori que l’estudiant haurà triat.

Resultat final esperat: Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).

Bibliografia El mòdul en paper de l’assignatura de Sociolingüística catalana:

«Dades i procediments de recerca»

Les guies del web de l'aula de l’assignatura de Sociolingüística catalana:

«La construcció de dades»

«L'aprofitament de dades ja existents»

Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (2011). Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010 [En línia]. [Consulta: 28 de maig de 2011]

http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf

IDESCAT. Què cal saber de l'Enquesta demogràfica 2007 [En línia]. Barcelona, 2009. http://www.idescat.cat/cat/poblacio/ed/#a8

[Consulta: 27 de maig de 2011]

IDESCAT. Banc de dades de l'Enquesta demogràfica 2007 [En línia]. http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=2465&PARENT=1&CTX=B#FROM [Consulta: 27 de maig de 2011]

IDESCAT. Enquesta d’usos lingüístics de la població [En línia]. Barcelona, 2009. http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2008.pdf [Consulta: 27 de maig de 2011]

91

Querol, E. (2009). «Demolingüística: nova enquesta demogràfica, nous mètodes i noves dades». Llengua i ús, núm. 46, pàg. 95-108. [En línia]: http://www6.gencat.net/llengcat/liu/46_42.pdf [Consulta: 27 de maig de 2011]

Querol, E. (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i País Valencià. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, Sèrie Estudis, núm. 11.

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/llenguaisocietat_inicisXXI.pdf [Consulta: 27 de maig de 2011]

Querol, E. (2006). El coneixement del català. Anàlisi sociolingüística del Cens de Població de 2001 de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, Sèrie Estudis, núm. 10.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=1e56df5f2cf73210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1e56df5f2cf73210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [Consulta: 27 de maig de 2011]



92

Ser multilingüe o no ser...?


Aquest TFG consistirà en un treball de recerca que permeti copsar com un grup de persones (amb alguna característica sociodemogràfica concreta) es representen les llengües dels seus contextos.

Feina que caldrà fer Documentació bibliogràfica: Es proporcionarà a l’estudiant el material necessari per emmarcar teòricament la recerca.

Exploració: Caldrà que l’estudiant apliqui alguna de les tècniques qualitatives de recerca (entrevistes, històries de vida, grups de discussió, etc.) a una mostra teòrica (o significativa) de persones.

Pla de recerca: a partir de la lectura de la bibliografia, es formularà un mínim d’una pregunta de recerca.

Mètode de recerca: Segons les característiques de les preguntes formulades l’estudiant triarà el mètode més adient per a comprovar si són pertinents.

Resultats de la recerca: Els resultats es compararan amb la resta d’estudis sobre el tema.

Resultat final esperat Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar annexos).

Bibliografia Querol, E. (2011): Ser multilingüe o no ser...? Les representacions de les llengües dels joves barcelonins. Barcelona: Editorial UOC

http://catedramultilinguisme.uoc.edu/portal/catala/catedra_multilinguisme/_resources/documents/Opuscle_ser_multiling.pdf [Consulta: 27 de maig de 2011]



93

Wikisociolingüística


Aquest TFG consistirà en un treball de recerca que permeti, d’una banda, descriure els articles que hi ha en la Viquipèdia de temes referents a la sociolingüística catalana i, de l’altra, proposar esmenes que millorin les entrades que ja hi són o bé redactar-ne de noves.

Feina que caldrà fer: En primer lloc, s’haurà de fer un inventari dels articles que hi ha actualment en la Viquidèdia de temes de sociolingüística catalana.

En segon lloc, caldrà detectar, d’una banda, les mancances dels articles actuals i, de l’altra, aquells conceptes i aquells autors importants que encara no hi figuren.

En tercer lloc, s’haurà d’esmenar els articles actuals que es consideri que no són prou adequats i, finalment, redactar propostes d’articles nous, tant d’autors com de temes.

Resultat final esperat: Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar els annexos).

Publicació del treball S’introduiran en la Viquipèdia els articles esmenats i els redactats de nou.

Bibliografia “Com escriure un bon article”

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Com_escriure_un_bon_article


“Articles de qualitat”

<http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat>




94

Les principals aportacions a la sociolingüística catalana: teories i autors


La sociolingüística catalana s’ha caracteritzat per haver-se centrat més en l’anàlisi de conceptes aïllats que no pas en haver-los estudiat contextualitzats en els principals corrents teòrics de les disciplines de les quals beu (sociologia, psicologia social, antropologia, etc.) ni en haver-los situat dins de les aportacions dels seus autors més rellevants.

Aquest TFG consistirà en un treball de recerca que se centri en estudiar la importància d’una teoria (o més d’una) i/o en les aportacions d’un autor (o més d’un) en la sociolingüística catalana.

Feina que caldrà fer: Si es tria l’anàlisi d’un concepte aportat per la sociolingüística catalana, s’haurà de contextualitzar en el marc teòric en el qual s’inscriu.

Si es tria un autor, s’analitzaran les seves principals aportacions i s’estudiaran els principals corrents teòrics que l’han influït.

Resultat final esperat: Un treball de recerca entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant la bibliografia i les notes, i sense comptar els annexos).

Publicació parcial del treball

S’introduirà en la Viquipèdia una entrada del concepte (o conceptes) analitzat i/o de l’autor (o dels autors) estudiat.

Bibliografia Els articles que se centren en una disciplina publicats a La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur (número 21 de la revista Treballs de Sociolingüística catalana, 2011).

<http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/issue/view/4206/showToc> [Consulta: 5 de desembre de 2011]

Requisits Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sociolingüística catalana i Sociolingüística.


95

Per què triem una llengua per a parlar amb algú? Xarxes socials i normes sociolingüístiques


Les tries lingüístiques (linguistic choices) són un camp de recerca amb un abast importantíssim en sociolingüística. L’anàlisi de xarxes socials és un camp excel·lent per a la seua anàlisi. En les societats amb contacte de llengües, gran part de la població és competent en diverses llengües, i molt sovint les persones comparteixen diversos repertoris lingüístics amb els que poden interactuar entre si. Però la tria lingüística de cada participant, lluny de ser espontània i aleatòria, respon a una estructura emergent de normes sociolingüístiques. Hymes (1972) plantejava fins a vuit macroelements que definien un fet de parla, mitjançant el seu model SPEAKING. En els territoris de llengua catalana, a finals dels anys 70, les investigadores Woolard (1992) i Calsimiglia i Tusón (1980) van analitzar les normes sociolingüístiques a l’àrea de Barcelona, destacant que les relacions intergrupals es regien per la norma de convergència al castellà, i que en relacions intragrupals es mantenia la norma de manteniment de la llengua del grup, això és, el català entre catalanoparlants, i el castellà entre castellanoparlants. Recerques posteriors com les de Boix i Pujolar han anat desgranant la transformació d’aquestes normes, i que a més de no ser hegemòniques, tampoc són inamovibles. Altres plantejaments posteriors han aprofitat les oportunitats de l’anàlisi de xarxes socials per a plantejar l’anàlisi de les tries i les normes sociolingüístiques des d’una perspectiva quantitativa en territoris com la Franja o la llengua aragonesa (Sorolla, 2016; Sorolla, Reyes, 2017; Currubí, 2017)


- El treball que es planteja pot estudiar l’evolució de les tries i normes lingüístiques en territoris on ja han estat estudiades, o plantejar l’estudi en altres contextos territorials nous.

- Plantejar la pregunta inicial de la recerca i l’exploració del camp de recerca mitjançant la lectura de la bibliografia a l’abast sobre tries lingüístiques, normes, i anàlisi de xarxes.

- Plantejar el marc teòric de la recerca,la construcció del model d’anàlisi i les hipòtesis que caldrà validar.

- Treball de camp en l’àmbit seleccionat.

- Anàlisi de les informacions i conclusions. Elaboració de l’Informe final.

96



Bibliografia Per ordre cronològic:

- Hymes, D. (1972). Models of theinteraction of languageand social life. A J. Gumperz, D. Hymes (Ed.), Directions in sociolinguistics: theethnography of communication. Oxford: BlackwellPubl.

- Calsamiglia, H., &Tusón, E. (1980). «Ús i alternança de llengües en grups de joves d’un barri de Barcelona: Sant Andreu de Palomar». Treballs de Sociolingüística Catalana, 3, 11-82.

- Woolard, K. A. (1992). Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Edicions de la Magrana.

- Boix-Fuster, E. (1993). Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

- Pujolar Cos, J. (1993). «L’estudi de les normes d’ús des de l’Anàlisi Crítica del Discurs».Treballs de Sociolingüística Catalana, 11, 61–78.

- González, Pujolar, Font, Martínez (2014). Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona. (Secretaria General de la Joventut de Catalunya.

- Sorolla, Natxo (2016). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Universitat de Barcelona, Departament de Sociologia i Anàlisi de les organitzacions.

- Currubí Capdevila, A. (2017). Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya. Treballs de Sociolingüística Catalana, (27). Recuperat de http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/140439

- Sorolla, Natxo, Reyes Garreta, Anchel (2017). L’aragonés en a Chacetania. Estudio sociolingüistico. Comarca de la Jacetania.

Requisits: Haver superat com a mínim 18 crèdits d’assignatures optatives de la menció lingüística, entre elles Sociolingüística i Sociolingüística catalana.

97

Director/a Natxo Sorolla ([email protected])

Parelles lingüístiques: adopció i transmissió del català


Entre els recursos de més èxit per aprendre català fora de l’entorn formal d’un curs de llengua trobem les iniciatives de voluntariat lingüístic, que consisteixen a posar en contacte una persona catalanoparlant amb una persona que està aprenent la llengua catalana per tal que comparteixin algunes hores de conversa amical. Aquestes iniciatives han anat multiplicant-se arreu del domini lingüístic, d’ençà que el Consorci per a la Normalització Lingüística les va posar en marxa al 2003. Avui, institucions públiques i tot tipus d’organitzacions de caire associatiu posen en contacte persones catalanoparlants amb persones que arriben al país i volen consolidar el seu català oral.

La informació sociolingüística que ens poden aportar les persones que participen en programes d’aquest tipus és valuosa i hauríem de poder recollir dades sociolingüístiques sobre el perfil d’aprenents i voluntaris, i anar-les renovant periòdicament. A través del que elles ens diguin podrem fer-nos una idea de la importància real de la llengua com a factor de cohesió social o no.

Feina que caldrà fer: En aquest treball es proposa a l’estudiant que entrevisti 10 persones d’origen estranger que fan o hagin fet de voluntaris lingüístics i n’analitzi les característiques sociolingüístiques (tant les variables macro –edat, sexe, nacionalitat, primera llengua, professió…- com les històries de vida que ens han d’aportar informació micro sobre les representacions socials, motivacions lingüístiques, identitats i identificacions, etc.).

Ens interessa treballar sobre aquest perfil concret: persones d’origen estranger que ja són catalanoparlants i estan fent un servei de voluntariat lingüístic per a altres persones que estan aprenent català, com ells ja han fet abans.

Tanta importància té la planificació prèvia d’aquest treball com la realització posterior de les entrevistes i l’anàlisi que se’n pugui desprendre. En l’etapa de planificació prèvia caldrà elaborar les preguntes de l’entrevista, detectar els organismes on cal demanar permís per poder prendre contacte amb els voluntaris, escollir les zones geogràfiques que ens interessin, etc.


Bibliografia Per determinar

Requisits: Haver cursat Sociolingüística catalana i/o Sociolingüística.

Director/a: Maite Puigdevall ([email protected])

98

La motivació per estudiar català com a L2

Àmbit i justificació

Les estadístiques ens indiquen que al Consorci per a la Normalització Lingüística hi ha un nombre considerable d’alumnes al nivell bàsic (l’A2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües) que no continuen el seu aprenentatge. Un cop disposen de les eines per poder tenir converses bàsiques en situacions quotidianes deixen de banda l’estudi de la llengua catalana. Ens cal trobar diverses estratègies per amplificar les possibilitats d’aprendre català d’aquests alumnes i cal aportar reflexions perquè des de l’aula i des de l’acció docent els alumnes tinguin més interès per seguir el seu procés d’aprenentatge.


1. Estudiar i analitzar la situació actual i els motius pels quals els alumnes abandonen l’estudi del català un cop obtenen el nivell bàsic (A2).

2. Entrevistar docents i alumnes. 3. Elaborar un decàleg de bones pràctiques per fomentar la motivació i la

necessitat de continuar estudiant català. Descriure’n els objectius, la metodologia, el treball, els recursos, l’avaluació, etc.



Bibliografia Dörnyei, Zoltán (2008). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC.

Figueras, Neus (2011). “Avaluar per aprendre, avaluar per motivar”, dins de La mirada experta: ensenyar i aprendre llengües. Col·lecció Innovació i Formació: Llengua 1. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya. [article]

Mallart, A. “Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües”. [article]

Monereo, C.; Duran, D. (2001). Entramats Barcelona: Editorial EDEBÉ.

Ramajo, A. La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua extranjera. [memòria]

Sanmartí, Neus (2007). 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Graó (1a ed.).

99

Requisits: Haver cursat l’assignatura d’Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana.

Director/a Mar Pascual Mateu ([email protected])

La neuroeducació aplicada a l’aprenentatge de la llengua

Àmbit i justificació

La neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre la neurociència (com funciona el cervell), la psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge). Com podem traslladar les aplicacions d’aquesta nova disciplina a l’aula de català per a adults?


1. Descriure una base teòrica sobre la neuroeducació aplicada a la classe de llengua.

2. Dissenyar una proposta metodològica (programació, seqüència didàctica, projecte, etc.) per adquirir competència comunicativa a partir de les eines que ens proporciona la neuroeducació.



Bibliografia MORA, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza.

BUENO, D. (2017). Neuroeducació per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Referents, 11

CAMPS, A. (comp.) et al (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó.

Requisits: Haver cursat l’assignatura d’Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana.

100

Director/a Mar Pascual Mateu ([email protected])

101

Els nous parlants de català


Entenem com a “nous parlants” les persones que usen la llengua d’una comunitat lingüística sense ser-ne parlants nadius o sense haver-lo parlat en família de petits. Al Principat de Catalunya, segons l’Enquesta d’usos lingüístics 2003, el 36,8% dels joves d’entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua d’origen, mentre que el 55,1 % tenen el castellà i el 8 % totes dues llengües. Amb tot, aquesta població és molt majoritàriament bilingüe i fa ús de totes dues llengües en la vida diària. Dels que usen habitualment el català amb major o menor mesura, el 41,6% tenen el castellà com a llengua familiar o d’origen.

En aquest treball, proposem de fer un estudi sobre biografies lingüístiques de nous parlants de català. L’estudiant pot triar el perfil concret i les característiques d’una mostra d’entrevistats: sexe, edat, lloc de residència (dins o fora dels PPCC), estudis, professió, etc. Els tutors li subministraran un guió per a fer entrevistes en profunditat a entre 4 i 6 persones. Aquest tipus d’entrevistes duren una mitjana de 40 minuts i després cal transcriure-les i analitzar-les. L’anàlisi es basarà en comparar els resultats amb els estudis referenciats més avall sobre el mateix tema, i se centraran en comprendre les circumstàncies, motivacions, riscos, beneficis, avantatges, dificultats i facilitats que comporta el procés d’adopció i ús del català en la vida diària.


− Llegir la bibliografia recomanada pels tutors.

− Decidir la mostra de l’estudi.

− Formular les preguntes concretes.

− Entrevistar les persones escollides.

− Transcriure les entrevistes.

− Codificar les entrevistes en relació a les preguntes.

− Analitzar les respostes, exposar els resultats i relacionar-los amb la bibliografia.



Bibliografia Puigdevall, Maite (Ed.) (2014). Els nous parlants de llengües minoritàries: pertinences i legitimitats. Dossier 16. Digithum. http://journals.uoc.edu/index.php/digithum/issue/viewIssue/n16/n16-dossier-ca

Pujolar, Joan; Gonzàlez, Isaac; Font, Anna i Martínez, Roger. 2010. Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya Recuperat (http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Aportacions/aportacions43.pdf).

Pujolar, Joan, Isaac Gonzàlez, i Roger Martínez. 2010. «Les mudes lingüístiques dels joves catalans». Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística (48):65–75.

http://www6.gencat.net/llengcat/liu/48_42.pdf

102

Pujolar, Joan & Isaac Gonzàlez (2013). Linguistic ‘mudes’ and the de-ethnicization of language choice in Catalonia, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, Vol. 16, Núm. 2, pp. 138-152.

Pujolar, Joan & Maite Puigdevall (2015). How to become a new speaker of Catalan, International Journal of the Sociology of Language, Issue. 231.

http://www.degruyter.com/view/j/ijsl.2015.2015.issue-231/issue-files/ijsl.2015.2015.issue-231.xml

O'Rourke, Bernadette & Ramallo, Fernanddo (2013). '“A miña variedade é defectuosa” – a legitimidade social das neofalas' Estudos de Lingüística Galega, vol 5, 5, pp. 89-103. http://www.usc.es/revistas/index.php/elg/article/view/1344

Requisits: Haver cursat 18 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sociolingüística i/o Sociolingüística catalana. Es recomana també haver cursat Pragmàtica i discurs.

Director/a: Joan Pujolar Cos ([email protected]), Maite Puigdevall Serralvo ([email protected])

103

Estudi concret (quantitatiu i/o qualitatiu) sobre neologismes documentats en mitjans de comunicació (escrits o orals) o en xarxes socials


Les llengües canvien i evolucionen, i l’estudi dels neologismes o paraules noves esdevé un bon indicador del nivell de vitalitat d’una llengua determinada; i també un mirall que reflecteix els esdeveniments polítics, culturals i econòmics que acaparen l’atenció d’una determinada societat en un període de temps concret. En aquest sentit, les dades recollides per l’Observatori de Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (http://www.iula.upf.edu/obneo/obpresca.htm) ens proporcionen un material idoni per dur a terme anàlisis i estudis d’índole diversa (lingüisticoformal, sociolingüístic, lexicogràfic...), que poden contribuir a augmentar el nostre coneixement sobre els mecanismes neològics actuals de la llengua catalana.

Feina que caldrà fer: Fixar un objectiu específic a assolir a partir de l’estudi i anàlisi d’un conjunt determinat de neologismes procedents de l’OBNEO.


Bibliografia Cabré, M. T.; Domènech, Ona; Estopà, Rosa. (2014) Mots nous en català. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

Observatori de Neologia (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.

Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2002). Lèxic i neologia. Barcelona: Observatori de Neologia. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra.

Requisits: És recomanable haver cursat Llenguatges d’especialitat i terminologia, i/o Lexicografia.

Director/a: A designar per l’OBNEO (coordinadora: Ona Domènech Bagaria [email protected])

104

Estudis de sintaxi del català


L’objectiu d’aquest TFC/TFG serà l’estudi des del punt de vista descriptiu i, també, si escau, des del punt de vista teòric o normatiu d’algun aspecte de la sintaxi de la llengua catalana.

En llengua catalana disposam d’una excel·lent gramàtica descriptiva, la Gramàtica del català contemporani, que conté nombrosos temes i aspectes de sintaxi del català que poden ser completats. Alternativament, l’estudi també pot consistir en l’anàlisi d’alguna de les qüestions de normativa del català encara no resoltes.

Feina que caldrà fer: En primer lloc l’estudiant haurà de delimitar, amb l’ajuda del tutor, l’aspecte sintàctic que vol estudiar i els objectius del treball. Aquest tant es pot centrar en l’anàlisi descriptiva d’un aspecte concret de la sintaxi, com en l’anàlisi de les característiques sintàctiques de la llengua d’un autor literari o d’un mitjà de comunicació. I en tots dos casos es pot comparar l’ús amb la normativa establerta per discutir-ne els aspectes més foscos i conflictius.

Posteriorment l’alumne haurà de revisar la bibliografia convenient i redactar el treball de tal manera que demostri la solidesa de la seva argumentació gramatical i la capacitat d’arribar a conclusions ben fonamentades.


Bibliografia: Solà, Joan [et al.] (dir) (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona : Empúries, 2002

Alguns treballs d’exemple poden ser els següents:

Abrines, Bartomeu (2011). “Els verbs de canvi d’estat en català: la participació en l’alternança causativa”. Caplletra, 50, p. 35-65.

Brucart, Josep M.; Gallego, Àngel J. (2009). “L’estudi formal de la subordinació i l’estatus de les subordinades adverbials”. Llengua & Literatura, 20, 139-191.


Forcadell, Montserrat (2013). “La Sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de l’extralocació en el català de TV3”. Estudis Romànics, 35, 401-414.

Ramos, Joan-Rafael (2005). “El Complement indirecte: l’alternança datiu/acusatiu”. Estudis Romànics, 27, 94-111.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000016/00000042.pdf

Saragossà, Abelard (2005). “Per a un estudi de la sintaxi de Verdaguer”. Anuari Verdaguer, 13, 41-121.

105

http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/76053/103667

Tubau, Susagna; Espinal, Maria-Teresa (2012). “Doble negació dins l’oració simple en català”. Estudis Romànics, 34, 145-164.


Requisits i recomanacions: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre les quals Sintaxi catalana.

Director/a: Bartomeu Abrines Llabrés ([email protected])

106

La plasmació d’un registre col·loquial per als mitjans audiovisuals. A la recerca de la versemblança


L’observació i l’anàlisi del model de llengua utilitzat en els mitjans audiovisuals han estat molt sovint fetes, sobretot, a partir dels conceptes de correcció i incorrecció, i des d’un punt de vista qualitatiu; també trobem treballs que han abordat el tema de la llengua dels mitjans amb un interès explícit per les varietats geolectals que es presenten, amb comparacions quantitatives (grau de representativitat de cada dialecte, per exemple) i l’“encert” en reflectir aquestes varietats.

En canvi, les anàlisis elaborades en termes no tant de correcció sinó d’adequació i els estudis que aborden els models lingüístics dels mitjans audiovisuals des de les varietats diafàsiques, és a dir, tenint en compte els elements extralingüístics i contextuals (grau de formalitat, interlocutors, propòsit de la comunicació, etc.), no proliferen tant —tot i que és cert que d’un temps ençà se n’està generant literatura a tenir ben en compte.

És un fet natural que la varietat de programes (tant de televisió com de ràdio) doni lloc a una varietat de registres, entre els quals cal preveure el col·loquial, però un col·loquial passat pel sedàs que imposen els mitjans de comunicació.

L’objectiu, doncs, dels treballs derivats del tema “La plasmació d’un registre col·loquial per als mitjans audiovisuals” és la deducció, o fins i tot l’establiment, dels criteris que conformen els diferents registres o models lingüístics, en relació amb els gèneres propis dels mitjans audiovisuals, i més concretament dels criteris a partir dels quals es crea el registre que podem anomenar col·loquial mediatitzat.


L’estudiant podrà triar si vol abordar diferents gèneres (televisius i/o radiofònics) o si es vol centrar en un de sol, a fi de concloure si s’hi utilitza el registre que coneixem amb el nom de col·loquial mediatitzat —que caldrà que l’alumne sàpiga identificar i definir— i, sobretot, de deduir els criteris (des de tots els nivells) que permeten la creació d’un model lingüístic adequat a contextos comunicatius que demanen graus de formalitat poc elevats.

Sèries de ficció (tant de producció pròpia com aliena)

Tertúlies (d’informació general, temàtiques —polítiques, esportives, culturals...—, etc.)

Retransmissions esportives

Magazins

Programes infantils

Etc.


Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). Es valorarà que tant l’estructura com el contingut del treball s’adigui amb els paràmetres d’un treball acadèmic, i que el text presenti una redacció correcta des del punt de vista ortogràfic, gramatical i d’estil.

107

Bibliografia Bassols, Margarida; Segarra, Mila (ed.) (2009). El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo Editorial.

Paloma, David (2013). «La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents». A Caplletra, 55 (tardor de 2013) (en premsa).

Paloma, David (1998). El català col·loquial a les sèries de Televisió de Catalunya. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Payrató, Lluís (1996). Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística o professionalitzadores entre les quals Assessorament i serveis lingüístics. Igualment, és d’utilitat haver cursat Pragmàtica i discurs.

Director/a: Mònica Montserrat Grau ([email protected])

108

Anàlisi del discurs des d’una perspectiva de gènere


Les relacions de gènere constitueixen un dels eixos principals de construcció de desigualtats en les societats humanes. Des del feminisme i la lingüística s’ha treballat en mostrar com les persones mobilitzen el discurs per tal de reproduir o transformar aquestes desigualtats. En el cas del gènere, aquesta dinàmica es dóna en les interaccions socials i textos a tots nivells.

Les estudiants que estiguin interessades en elaborar un TFG que els permeti desenvolupar els seus coneixements sobre aquest tema hauran d’escollir i analitzar un corpus de textos o interaccions de qualsevol tipus que es pactarà amb les tutores. Aquest corpus pot constar d’un o més textos a partir dels quals es puguin formular una hipòtesi de com es construeixen les relacions de gènere dins el contextos concrets de producció i recepció d’aquestes textos. S’entén que els textos no “reflecteixen” simplement les desigualtats, sinó que constitueixen “preses de posició” dels participants sobre les mateixes. Poden evocar idees preexistents sobre feminitat, masculinitat, relacions sexuals i rols socials en el marc de tradicions culturals i intel·lectuals. També poden fer més o menys visible, o valorar de formes diferents, la participació d’actors socials en allò que es narra en funció del seu sexe o orientació sexual o de gènere.

Feina que caldrà fer: Llegir bibliografia

Identificar aspecte de gènere que interessa

Escollir corpus

Analitzar discurs tot identificant: a) Concepcions de les relacions de gènere incorporades al text, b) posició de l’autor(a) del text respecte d’aquestes ideologies, c) relació que el text exigeix a l’audiència i les seves implicacions quant a la producció de relacions de gènere.


Bibliografia: Tannen, Deborah. 1996. Género y discurso. Barcelona : Paidós.

Requisits i recomanacions: Llegir anglès amb facilitat. Haver cursat l’assignatura Pragmàtica i discurs.

Director/a: Joan Pujolar Cos ([email protected]) i Adriana Patiño Santos ([email protected])

109

Creació de recursos terminològics


Aquesta és una proposta genèrica relacionada amb la creació de recursos terminològics, per a qualsevol llengua, però especialment per al català. S’aplicarà algun tipus de tècnica d’extracció automàtica de terminologia i/o d’extracció automàtica d’equivalents de traducció, per a crear nous recursos o ampliar recursos existents.

Feina que caldrà fer: El TFG serà principalment pràctic i consistirà en la creació dels recursos. A més de la part pràctica s’haurà de dur a terme un treball escrit.

Resultat final esperat: Generació de recursos terminològics i treball escrit.

Bibliografia: Antoni Oliver (2016). Herramientas tecnológicas para traductores. Editorial UOC. ISBN: 9788490647516 . Capítol 3: «Las bases de dades terminològiques». (Aquest capítol està també disponible en català com a material docent, el podeu sol·licitar a Antoni Oliver).

Antoni Oliver, Mercè Vàzquez (2015) TBXTools: A Free, Fast and Flexible Tool for Automatic Terminology Extraction. Proceedings of Recent Advances in Natural Language Processing, pages 473–479, Hissar, Bulgaria, Sep 7–9 2015

(http://www.aclweb.org/anthology/R15-1062)

Requisits i recomanacions: Cap requisit específic, a banda dels que s’indiquen a l’inici d’aquest document.

Director/a: Antoni Oliver ([email protected])

110

Lingüística Computacional


Aquesta és una proposta genèrica de treball final per a aquells alumnes que hagin cursat l’assignatura Tecnologies del llenguatge. Hi té cabuda qualsevol treball relacionat amb la Lingüística Computacional o el Processament del Llenguatge Natural. Alguns exemples:

− Entrenament i avaluació d’etiquetadors morfosintàctics

− Avaluació de sistemes de traducció automàtica

− Compilació i explotació de corpus lingüístics

− Avaluació d’eines per al processament del llenguatge natural

− Creació de recursos lingüístics

Feina que caldrà fer: El TFG serà principalment pràctic i consistirà en la creació dels recursos. A més de la part pràctica s’haurà de dur a terme un treball escrit.

Resultat final esperat: Anàlisi o desenvolupament d’una eina o recurs i treball escrit

Bibliografia: Depenent del tema escollit es recomanarà una bibliografia específic.

Requisits i recomanacions: Haver cursat i superat l’assignatura Tecnologies del Llenguatge.

Director/a: Antoni Oliver ([email protected])

111

Lingüística aplicada a la traducció: una anàlisi lingüística comparada de les construccions de moviment de l’anglès i el català


Un dels objectius més importants de la lingüística aplicada a la traducció és la resolució eficaç de la varietat de problemes lingüístics que sorgeixen per exemple a l’hora de traduir una llengua germànica com l’anglès a una llengua romànica com el català. En aquest TFG s’analitzarà com la tipologia lingüística determina la construcció del discurs escrit: per exemple, els escriptors anglesos no construeixen el discurs de la mateixa manera que ho fan els de parla romànica perquè la tipologia lingüística a què pertanyen les llengües germàniques i les romàniques és diferent. En aquest TFG s’estudiarà aquest “determinisme” lingüístic a partir de la comparació d’un text original en anglès amb la seva traducció al català.

Feina que caldrà fer: A tall d’exemple, proposem que l’estudiant faci una anàlisi lingüística de les construccions de moviment que apareixen al capítol sisè de l’obra The Hobbit or there and back again de J. R. R. Tolkien, i les compari amb les de la traducció catalana de Francesc Parcerisas (El Hòbbit o viatge d’anada i tornada. Barcelona: La Magrana, 18a ed. 1999).

En primer lloc, s’haurà de fer un buidatge i una classificació de les construccions de moviment que apareixen tant a l’obra original anglesa com a la versió traduïda al català. En segon lloc, es farà un estudi lingüístic comparatiu dels diferents recursos expressius utilitzats tant per l’escriptor del text original com pel traductor. En tercer lloc, es verificarà si les conclusions a què va arribar Slobin (1996, 1997) en el seu estudi de l’anglès i el castellà són vàlides també a l’hora de comparar l’anglès i el català.


Bibliografia: - SLOBIN, D. I. (1996): “Two Ways to Travel: Verbs of Motion in English and Spanish”. Dins Shibatani, M. & Thompson, S. A. (eds.). Grammatical constructions. Their form and meaning. Oxford: Oxford University Press, pàg. 195-219.

- SLOBIN, D. I. (1997): “Mind, Code and Text”. Dins Bybee, J. et al. (eds.). Essays on language function and language type dedicated to Talmy Givón. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins, pàg. 437-467.

Requisits: Haver cursat Teoria i pràctica de la traducció i 18 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, entre els quals Sintaxi catalana. Pot ser útil haver cursat també Lingüística cognitiva.

112

És imprescindible tenir bons coneixements d’anglès escrit i ser capaç de llegir bibliografia en anglès.

Director/a de TFG: Jaume Mateu Fontanals ([email protected])

113

Forma i significat de les frases fetes


Arran dels nous avenços i descobriments de la ciència cognitiva, l’estudi de les frases fetes ha guanyat un nou impuls tant en la lingüística com en la psicolingüística modernes. Així, per exemple, Jackendoff, un destacat lingüista generativista, defensa que l’estudi de les frases fetes és fonamental per a esbrinar quina és l’arquitectura de la facultat del llenguatge. D’altra banda, des del marc teòric de la lingüística cognitiva, autors com Lakoff o Gibbs han defensat que les frases fetes aporten una evidència molt important a favor de la teoria de les metàfores conceptuals, les quals esdevenen crucials a l’hora de motivar-ne el significat.

Si bé hi ha força treballs on s’apliquen aquestes teories actuals a l’anglès, encara hi ha un buit considerable a la llengua catalana, que convindria anar omplint amb treballs com el que proposem.

Feina que caldrà fer: En primer lloc, es delimitarà la classe o classes de frases fetes que es vulguin estudiar. En segon lloc, s’analitzaran alguns treballs bàsics que tractin les propietats gramaticals i conceptuals que solen caracteritzar les frases fetes. En tercer lloc, se’n farà una aplicació a l’àmbit empíric triat.

El treball es pot enfocar tant des d’una perspectiva descriptiva com des d’una de més aplicada (e.g., l’ensenyament de les frases fetes: cf. Espinal i Mateu 2005; Kövecses i Szabo 1996). També es podrà fer el treball des d’una perspectiva contrastiva (e.g., català vs. anglès; cf. Mateu i Espinal 2007).

Resultat final esperat: Un treball de recerca d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes i sense comptar annexos).

Bibliografia: - M. T. Espinal i J. Mateu (2005). “La llengua a les frases fetes”. Articles. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura. 36: 20-31.

- Mateu, J. i M. T. Espinal (2007). “Argument structure and compositionality in idiomatic constructions”. The Linguistic Review 24: 33-59.

- Kövecses, Z. i P. Szabo (1996). “Idioms: A view from cognitive semantics”. Applied Linguistics 17 (3): 326-355.

Requisits: Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives de la menció lingüística, dintre dels quals Sintaxi catalana.

És necessari poder llegir bibliografia en anglès.

Director/a: Jaume Mateu Fontanals ([email protected])

114

Avaluació de la implantació de la normativa catalana


Avui el grau de coneixement de la població de determinats aspectes de la normativa catalana és objecte d'un debat profund. Determinats punts conflictius sembla que provoquen molts problemes als docents i als assessors lingüístics. Però els estudis que aporten dades representatives i fiables són escassos. L'objectiu d'aquest TFG serà contribuir a l'avaluació de la implantació de la normativa catalana. Es tracta, doncs, de fer un treball de recerca per determinar el grau d'implantació d'un aspecte concret de la normativa catalana en un determinat segment de població.


El treball consistirà a recollir dades, processar-les i treure'n conclusions. Es tractarà de seguir la proposta metodològica d'Aina Labèrnia (2015) per avaluar com s'ha implantat la normativa dels pronoms relatius en català (o d'un altre aspecte de la llengua). Caldrà triar un segment de la població representatiu diferent de l'analitzat fins ara (universitaris), com per exemple assessors lingüístics, traductors, etc., que són usuaris habituals de la llengua amb incidència pública.



Bibliografia COSTA, J. (2008) "Sobre els models de llengua als mitjans de comunicació: una experiència didàctica" . A: BALDAQUÍ, J.M. [et al.]. SymposiaPhilologica: Ensenyament de la llengua i de la literatura, traducció i noves tecnologies, p. 189-202. [Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana].

Costa, Joan (2013). “La recerca sobre normativa: proposta general”. A: Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 23, (http://revistes.iec.cat/index.php/TSC). Costa Carreras, Joan [et al.] [ed.] (2015). Secció Monogràfica “Implantació de la Normativa Lingüística”. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 25 (2015). DOI: 10.2436/20.2504.01.88 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136

LABÈRNIA, A. (2015). La Incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català. [Tesi doctoral, consultable ahttp://hdl.handle.net/10230/24905]

115

Requisits: És recomanable haver cursat Sintaxi catalana, Assessorament i serveis lingüístics i Sociolingüística catalana.

Tutor/a de TFG:

Joan Costa Carreras ([email protected])

116

Anàlisi del prescriptivisme sobre la llengua catalana


Des de sempre i a tot arreu, la qüestió de la “correctesa” lingüística ha estat i és objecte d'un debat profund. Malgrat haver-hi estudis monogràfics sobre determinades polèmiques, no hi ha un plantejament d’anàlisi sistemàtica del discurs sobre la norma prescripitva. L'objectiu d'aquest TFC serà contribuir a l’anàlisi dels objectius, de les concepcions i dels arguments utilitzats en la discussió de la correctesa lingüística. Es tracta, doncs, de fer un treball de recerca per analitzar com un determinat segment de població defensa la correctesa o incorrectesa d’una o més formes lingüístiques.


El segment de població per analitzar pot ser des d’un gramàtic viu a un grup que discuteixi periòdicament en una llista de distribució. Per tant, la feina pot anar des d’una entrevista al gramàtic triat i anàlisi de textos seus fins a una anàlisi de les intervencions en una llista de distribució.



Bibliografia BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1999): Les Regles de esquivar vocables i "la qüestió de la llengua". Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Berrendonner, Alain (1982): L'éternelgrammarien. Ginebra: Peter Lang.

Costa, Joan (2013). “La recerca sobre normativa: proposta general”. A: Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 23 (http://revistes.iec.cat/index.php/TSC)

SOLÀ, Joan (1977). Del català incorrecte al català correcte: història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62.

Requisits: És recomanable haver cursat, Sintaxi catalana, Assessorament i serveis lingüístics i Sociolingüística catalana.

Tutor/a de TFG:

Joan Costa Carreras ([email protected])

117

Propostes de TFG (fitxes descriptives)- Modalitat col·laboració externa

ÀREA DE LITERATURA I CULTURA

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de redactor


Núvol és un mitjà de comunicació digital especialitzat en cultura i alhora una editorial digital d’ebooks.

El Treball de Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa desenvolupar s’adiu plenament amb el perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya ja que la seva pràctica quotidiana d’estudi s’esdevé en el terreny digital en el qual Núvol també pretén desenvolupar-se.

El treball proposat en aquesta fitxa permet que els estudiants posin en pràctica les seves competències comunicatives i, alhora, que treguin profit dels seus coneixements literaris, lingüístics i culturals. La col·laboració amb núvol i les propostes de treball que es detallen permetran, alhora, que en l’etapa prèvia a la graduació, l’estudiant adquireixi uns coneixements i unes habilitats molt valuoses en el sector laboral vinculat a la comunicació i la cultura.

Feina que caldrà fer: Perfil de redactor:

Donar suport a l’edició de notícies al blog de Núvol i a la redacció d’entradetes. S’oferirà la possibilitat d’assistir a rodes de premsa, escriure articles sobre literatura, entrevistar autors, etc.

Aquesta tasca comportarà una anàlisi prèvia dels mitjans i les formes de comunicació amb la finalitat de replantejar, si s’escau, la difusió de les notícies.

Tipus de col·laboració Modalitat presencial: els horaris s’adaptaran a les necessitats de l’estudiant i les possibilitats de l’empresa.

Modalitat virtual: en el cas que la col·laboració es faci virtualment però calgui fer alguna reunió puntual o periòdica s’acordarà el dia i l’hora en funció de les possibilitats de l’estudiant i del tutor de Núvol.

Lloc: (si són presencials) Redacció de Núvol. Passeig de sant Joan, 26, 2o pis. 08010 Barcelona

Nombre d'hores 125 hores (corresponents a 5 ECTS)

Resultat final esperat: Elaboració d’un “Diari de pràctiques” durant el primer semestre, amb l’assessorament del consultor de l’assignatura de TFG I.

Una memòria d’avaluació del projecte en què s’ha treballat, d’unes 30 pàgines com a màxim (comptant bibliografia i notes, si n'hi ha i sense comptar annexos). La memòria ha de seguir

118

un esquema concret que el consultor de TFG I s'encarregarà de proporcionar.

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: Cal tenir uns mínims coneixements per poder editar amb Wordpress.

És recomanable haver cursat les assignatures Narrativa catalana actual, Poesia Catalana actual i/o Estudis literaris i tecnologies digitals.

Director/a: Bernat Puigtobella ([email protected])

119

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de lector





Feina que caldrà fer: Lector:

Llegir articles de caire cultural que arriben a Núvol, valorar-ne la idoneïtat per a la publicació i, si s’escau, fer propostes de millora. També caldrà editar-ne el contingut.

Llegir les novetats editorials i redactar ressenyes per a publicar a la xarxa.

Tipus de col·laboració Modalitat presencial: els horaris s’adaptaran a les necessitats de l’estudiant i les possibilitats de l’empresa.





Una memòria d’avaluació del projecte en què s’ha treballat, d’unes 30 pàgines com a màxim (comptant bibliografia i notes, si n'hi ha i sense comptar annexos). La memòria ha de seguir un esquema concret que el consultor de TFG I s'encarregarà de proporcionar.

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: És recomanable haver cursat les assignatures Narrativa catalana actual, Poesia Catalana actual i/o Estudis literaris i tecnologies digitals.


120

Col·laboració amb la Fundació Miquel Martí i Pol: supervisor, corrector i creador de continguts

Àmbit i justificació: La Fundació Miquel Martí i Pol és l’encarregada, segons els seus estatuts, entre d’altres coses, de:

a) vetllar per la protecció i conservació del Llegat de Miquel Martí i Pol; b) fomentar l’estudi de la seva obra; c) promoure, recollir, programar i executar projectes, iniciatives i accions que

serveixin per a la promoció i la difusió de l’obra del poeta; i d) constituir un punt de trobada i de referència per a totes les persones interessades

en l’obra de Miquel Martí i Pol i en la poesia catalana del segle XX.

En vetllar per tots aquests objectius, la Fundació Miquel Martí i Pol genera constantment material acadèmic, de divulgació, didàctic, informatiu, etc. sobre literatura catalana, per la qual cosa el Treball Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa s’adiu plenament amb el perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes i permet que aquests posin en pràctica les seves competències lingüístiques i coneixements literaris. La proposta de col·laboració de la Fundació Miquel Martí i Pol permetrà a l’estudiant aprofundir en el coneixement sobre l’obra de Martí i Pol i sobre la poesia catalana del segle XX, relacionar-se de primera mà amb l’obra i amb el fons documental de Miquel Martí i Pol (manuscrits, mecanoscrits, epistolari, fons bibliogràfic) i posar en pràctica les habilitats comunicatives adquirides al llarg de la titulació.

Feina que caldrà fer: Supervisar, corregir i generar continguts per a la web, les xarxes socials i el material de difusió de la Fundació Miquel Martí i Pol. Es demanarà a l’estudiant que sigui proactiu i autònom però amb capacitat per a treballar en equip.

Tipus de col·laboració Modalitat virtual o semipresencial: la col·laboració podrà ser virtual o semipresencial, i sempre que calgui fer alguna reunió s’acordarà el dia i l’hora en funció de les possibilitats de l’estudiant i del tutor de la Fundació Miquel Martí i Pol. La seu de la Fundació està ubicada a Roda de Ter, on el poeta va viure i on es conserva el seu llegat (Biblioteca Bac de Roda ), a la comarca d’Osona. No hi ha inconvenient per fer les reunions en altres llocs acordats. També es convidarà l’estudiant a jornades, rutes literàries, etc. que la Fundació organitzi durant el període de col·laboració, essent una oportunitat de conèixer personalment altres professionals que treballen entorn del patrimoni literari.


Resultat final esperat: Un treball de recerca o memòria de col·laboració d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). Interessa analitzar les millores incorporades al web, les xarxes socials, el material

121

generat, etc. per comprovar si han tingut una bona acceptació i, sobretot, a partir de l’anàlisi de l’estudiant, per valorar els canvis que caldria introduir per a la seva millora.

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: És recomanable, però no imprescindible, haver cursat l’assignatura Poesia Catalana Actual i Estudis literaris i tecnologia digital.

Director/a: Montse Caralt ([email protected]) / Roger Canadell ([email protected])

122

Col·laboració amb la Fundació Miquel Martí i Pol: redacció de material didàctic relacionat amb l’obra del poeta

Àmbit i justificació: La Fundació Miquel Martí i Pol és l’encarregada, segons els seus estatuts, entre d’altres coses, de:

a) vetllar per la protecció i conservació del Llegat de Miquel Martí i Pol; b) fomentar l’estudi de la seva obra; c) promoure, recollir, programar i executar projectes, iniciatives i accions que serveixin

per a la promoció i la difusió de l’obra del poeta; i d) constituir un punt de trobada i de referència per a totes les persones interessades en

l’obra de Miquel Martí i Pol i en la poesia catalana del segle XX. En vetllar per tots aquests objectius, la Fundació Miquel Martí i Pol genera constantment material acadèmic, de divulgació, didàctic, informatiu, etc. sobre literatura catalana, per la qual cosa el Treball Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa s’adiu plenament amb el perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes i permet que aquests posin en pràctica les seves competències lingüístiques i coneixements literaris. La proposta de col·laboració de la Fundació Miquel Martí i Pol permetrà a l’estudiant aprofundir en el coneixement sobre l’obra de Martí i Pol i sobre la poesia catalana del segle XX, relacionar-se de primera mà amb l’obra i amb el fons documental de Miquel Martí i Pol (manuscrits, mecanoscrits, epistolari, fons bibliogràfic) i posar en pràctica les habilitats comunicatives adquirides al llarg de la titulació. Feina que caldrà fer: Dissenyar, redactar i difondre material didàctic relacionat amb

l’obra, el llegat i la incidència social del poeta de Roda de Ter.Possibles exemples del material que es podria generar són: materials relacionats amb la ruta literària per a tipologia diversa de visitats; material (paper, web, xarxes socials, etc.) per a l’ensenyament de la literatura a l’ensenyament primari i secundari, continguts per a exposicions (que tinguin en compte l’obra poètica però també el llegat material del qual disposa la Fundació Martí i Pol); etc. Es demanarà a l’estudiant que sigui proactiu i autònom però amb capacitat per a treballar en equip.

Tipus de col·laboració Modalitat virtual o semipresencial: la col·laboració podrà ser virtual o semipresencial, i sempre que calgui fer alguna reunió s’acordarà el dia i l’hora en funció de les possibilitats de l’estudiant i del tutor de la Fundació Miquel Martí i Pol. La seu de la Fundació està ubicada a Roda de Ter, on el poeta va viure i on es conserva el seu llegat (Biblioteca Bac de Roda ), a la comarca d’Osona. No hi ha inconvenient per fer les reunions en altres llocs acordats. També es convidarà l’estudiant a jornades, rutes literàries, etc. que la Fundació organitzi durant el període de col·laboració, essent una oportunitat de conèixer

123

personalment altres professionals que treballen entorn del patrimoni literari.

Nombre d'hores

125 hores (corresponents a 5 ECTS)

Resultat final esperat: Un treball de recerca o memòria de col·laboració d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). Interessa analitzar les millores incorporades en el tipus de material didàctic existent per tal de poder avaluar-ne posteriorment els canvis.

Bibliografia: N/ARequisits i recomanacions: És recomanable, però no imprescindible, haver cursat

l’assignatura Poesia Catalana Actual. Director/a: Montse Caralt ([email protected]) / Roger

Canadell ([email protected])

124

Col·laboració en el projecte Corpus Textual de la Catalunya del Nord (Institut d’Estudis Catalans) – Perfil de redactor


El "Corpus Textual de la Catalunya del Nord: Catàleg d'impresos rossellonesos" (CTCN: CIR) és un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans que, a través de metodologies de les Humanitats Digitals, té per objectiu elaborar un catàleg tipobibliogràfic d’impressions fetes a Perpinyà i al territori del Rosselló entre 1500, data de la primera impressió per Joan Rosenbach, i 1840. Alhora, s’ocupa de l’estudi els impressors nord-catalans i els llibreters establerts en aquest territori, de llur activitat empresarial i de la història de la cultura catalana en aquestes terres.

El Treball de Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa desenvolupar s’adequa al perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya ja que la seva pràctica quotidiana d’estudi s’esdevé en el terreny digital en què el projecte se circumscriu (centrat en les humanitats digitals).

El treball proposat en aquesta fitxa permet que els estudiants desenvolupin els seus coneixements literaris, filològics, lingüístics i culturals. La col·laboració amb el CTCN i les propostes de treball que es detallen permetran també que l’estudiant adquireixi uns coneixements i unes habilitats valuoses centrades en les noves eines de les Humanitats Digitals.

Feina que caldrà fer: Perfil de redactor: Perfil de redactor: donar suport a la descripció dels impresos recollits al Catàleg d'impresos rossellonesos, després que s'haurà proporcionat a l'estudiant els coneixements adients, i introducció de la informació a la web del projecte. http://ctcn.espais.iec.cat/

Tipus de col·laboració Modalitat virtual: la col·laboració es farà virtualment i s'adaptarà el corpus d'impresos a treballar a les biblioteques que l'estudiant tingui més a l'abast. Si cal fer alguna reunió puntual o periòdica, s’acordarà el dia i l’hora en funció de les possibilitats de l’estudiant i del tutor.




Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: Cal tenir uns mínims coneixements per poder editar amb Wordpress.

Haver cursat 24 crèdits d'assignatures optatives, entre els quals Literatura i cultura del Barroc i la Il·lustració.

125

Director/a: Eulàlia Miralles ([email protected])

126

Supervisor i corrector del web del Mapa Literari Català d’Espais Escrits


El Mapa Literari Català d’Espais Escrits és un projecte web de l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Una associació privada sense ànim de lucre que aglutina prop de 90 institucions que vetllen i promouen la lectura i els estudis dels escriptors de la literatura catalana. El seu principal projecte i, actualment, en procés de millora és, precisament, el Mapa Literari Català d’EE: una aplicació web que permet consultar diferents punts de la geografia mundial amb textos de la literatura catalana associats. Amb els anys (2010), s’ha convertit en un repositori de la literatura catalana a internet. El Treball Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa desenvolupar s’adiu plenament amb el perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes i permet que aquests posin en pràctica les seves competències lingüístiques i coneixements historicoliteraris. D’una banda, escollir l’opció de la xarxa Espais Escrits obre les portes a treballar amb prop de 90 centres de patrimoni literari que es dediquen, cadascun des del seu àmbit, a promocionar la literatura catalana. D’altra banda, treballar específicament amb el Mapa Literari Català d’EE permet relacionar-se directament amb els textos literaris. Avui en dia n’hi ha més d’un miler acompanyats d’un important contingut multimèdia.

Feina que caldrà fer: Supervisar el contingut actual del Mapa Literari Català d’EE amb l’objectiu que sigui conegut com el repositori de referència de la literatura catalana. Per a assolir-ho cal una anàlisi i lectura globals del projecte, des d’una visió externa. Per tant, caldrà analitzar els textos, supervisar que tots tinguin un mateix format, corregir les referències bibliogràfiques, etc. En tots els casos caldrà posar-se en contacte amb la institució que representa l’autor del text per fer-li esment del suggeriment o del canvi. També es demanarà, a l’estudiant, que proposi nous textos literaris i contingut multimèdia que els acompanyin.

Tipus de col·laboració Modalitat virtual: la col·laboració serà virtual i sempre que calgui fer alguna reunió puntual s’acordarà el dia i l’hora en funció de les possibilitats de l’estudiant i del tutor d’Espais Escrits. La seu és a la Fundació Verdaguer ubicada a Folgueroles (Osona), però no hi ha inconvenient per fer les reunions directament a Barcelona. També es convidarà l’estudiant a assemblees o jornades que l’associació faci

127

durant el període de col·laboració, essent una oportunitat de conèixer personalment altres professionals que treballen entorn del patrimoni literari.


Resultat final esperat: Un treball de recerca o memòria de col·laboració d’entre 30 i 40 pàgines (màxim 84.000 caràcters, comptant bibliografia i notes, i sense comptar annexos). Interessa analitzar les potencialitats del projecte, si les millores tecnològiques incorporades al web han tingut una bona acceptació i, sobretot, a partir de l’anàlisi de l’estudiant, els canvis que caldria introduir en els continguts.

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: És recomanable, però no imprescindible, haver cursat l’assignatura d’Estudis literaris i tecnologies digitals.

Director/a: Mireia Munmany ([email protected])

128

Col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya - Assessor per a l’“Epicentre...”


El teatre és, indubtablement, un gènere literari i una manifestació artística i cultural sobre el qual els estudiants de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC poden cursar diverses assignatures: Teatre Català, La representació teatral, Literatura catalana del segle XIX, Literatura Catalana del segle XX, etc.

El Treball de Final de Grau (modalitat pràctiques) que es proposa desenvolupar en el Teatre Nacional de Catalunya s’adiu amb el perfil dels estudiants que hagin seguit un itinerari formatiu interessat en aquesta matèria.

Una de les funcions del TNC, com a servei públic, és redescobrir i promoure el patrimoni teatral català, per la qual cosa l’equip directiu actual programa cada temporada un «epicentre patrimonial» que pretenen acostar-nos a algunes de les figures clau del teatre català modern. El treball proposat en aquesta fitxa permet que els estudiants posin en pràctica els seus coneixements literaris, les seves capacitats de treball en equip i la capacitat de recerca en el marc de l’epicentre que s’estigui preparant.

Feina que caldrà fer: L'estudiant haurà de treballar de forma coordinada amb els responsables de l’epicentre que s’estigui preparant per tal de fer una recerca orientada de materials sobre un autor teatral català o sobre algunes de les seves obres: treballs publicats, documents inèdits, epistolaris, fons d’arxius diversos, etc. La recerca documental s'anirà definint al llarg de les pràctiques, en funció de les necessitats dels organitzadors de l’epicentre i de les línies d'interès desenvolupades per l'estudiant al llarg del seu procés d'investigació.

Tipus de pràctiques Modalitat semipresencial:

els horaris s’adaptaran a les necessitats de l’estudiant i de l’equip organitzador de l’epicentre.


Resultat final esperat: Elaboració d’un “Diari de pràctiques” i d’un “Dossier de material de recerca”, elaborats durant el primer semestre, amb l’assessorament del consultor de l’assignatura de TFG I.

Un treball de recerca sobre els materials consultats o descoberts durant el període de pràctiques. El treball haurà de tenir unes 30 pàgines com a màxim (comptant bibliografia i notes, si n'hi ha, i sense comptar annexos).

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: És necessari haver cursat l’Assignatura Teatre Català i, molt recomanable La representació teatral.


Albert Arribas (TNC) ([email protected])

129

Col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya - Editor d’obres teatrals


El teatre és, indubtablement, un gènere literari i una manifestació artística i cultural sobre el qual els estudiants de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC poden cursar diverses assignatures: Teatre Català, La representació teatral, Literatura catalana del segle XIX, Literatura Catalana del segle XX, etc.

El Treball de Final de Grau (modalitat pràctiques) que es proposa desenvolupar en el Teatre Nacional de Catalunya s’adiu amb el perfil dels estudiants que hagin seguit un itinerari formatiu interessat en aquesta matèria i que, a més, hagin cursat i estiguin interessats a continuar treballant en l’Edició de textos literaris teatrals.

Una de les funcions del TNC, com a servei públic, és redescobrir i promoure el patrimoni teatral català, per la qual cosa l’equip directiu actual programa cada temporada un «epicentre patrimonial» que pretenen acostar-nos a algunes de les figures clau del teatre català modern. El treball proposat en aquesta fitxa permet que els estudiants posin en pràctica els seus coneixements literaris, les seves capacitats de treball en equip i la capacitat de recerca en el marc de l’edició i la publicació de textos literaris catalans.

Feina que caldrà fer: L'estudiant haurà de treballar de forma coordinada amb els responsables d’edicions del TNC per tal de treballar en la preparació de l’edició dels textos de l’autor o autora que es prevegi que serà el protagonista de l’”epicentre” en preparació. La concreció dels treballs d’edició s'anirà definint al llarg de les pràctiques, en funció de les necessitats dels organitzadors de l’epicentre i de les línies d'interès desenvolupades per l'estudiant.

Tipus de pràctiques Modalitat semipresencial / virtual:

els horaris s’adaptaran a les necessitats de l’estudiant i de l’equip del TNC.


Resultat final esperat: Elaboració d’un “Diari de pràctiques” i d’un “Dossier de material”, elaborats durant el primer semestre, amb l’assessorament del consultor de l’assignatura de TFG I.

Un treball de reflexió sobre el procés d’edició en que s’hagi intervingut durant el període de pràctiques. El treball haurà de tenir unes 30 pàgines com a màxim (comptant bibliografia i notes, si n'hi ha, i sense comptar annexos).

Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: És necessari haver cursat l’Assignatura Teatre Català, Edició de textos i, molt recomanable, La representació teatral.


Albert Arribas (TNC) ([email protected])

130

Àrea de llengua i lingüística

Suport a la secció de correcció del diari Ara


El diari Ara és un mitjà de comunicació en paper i amb plataforma digital en llengua catalana.

El Treball de Final de Grau (modalitat col·laboració externa) que es proposa desenvolupar s’adiu plenament amb el perfil dels estudiants de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya ja que li permetrà posar en pràctica els coneixements de llengua catalana adquirits al llarg dels anys d’estudi.

El treball proposat en aquesta fitxa permet que els estudiants posin en pràctica les seves competències i, alhora, que treguin profit dels seus coneixements lingüístics.

Feina que caldrà fer: L'activitat de l'estudiant es desenvoluparà en tres fases diferenciades, en cadascuna de les quals es duran a terme les següents tasques:

Primera fase:

Els primers dies de col·laboració es facilitarà la presa de contacte de l'estudiant amb el mitjà, en general, i posteriorment amb la secció de correcció. Així, l'estudiant coneixerà de primera mà què és el diari, quins suplements té, com s’organitza, etc., i posteriorment es familiaritzarà amb aspectes concrets de la secció en la qual treballarà, com el programari que s'utilitza, la bibliografia i els documents interns que serveixen de guia pel que fa als temes lingüístics, etc.

Segona fase:

Després de la presa de contacte i la comprensió del mitjà, l’estudiant anirà entrant progressivament en les dinàmiques de la secció de correcció. Començarà a corregir textos, que després seran revisats i comentats pel tutor, i d'aquesta manera anirà veient com és el model de llengua del diari, on s’aplica al cent per cent i on no i per què, quins criteris es prioritzen, etc. En definitiva, seguirà un procés d’adaptació.

Tercera fase:

Una vegada familiaritzat amb el mitjà i amb les dinàmiques de treball s’animarà l’alumne a prendre part en altres tasques de la secció de correcció, com per exemple la que consisteix a resoldre dubtes plantejats pels periodistes o resultat de la mateixa feina de revisió. En aquesta fase de la pràctica del Treball de Final de Grau l'estudiant haurà de prendre consciència que els criteris que se segueixen al diari Ara es poden qüestionar i en absolut són inamovibles, i, en aquest

131

sentit, podrà contribuir a millorar el model amb propostes i innovacions que, si es consideren pertinents, seran discutides.

Tipus de col·laboració Col·laboració presencial (els horaris es decidiran en funció de les possibilitats de l’estudiant i l’empresa.




Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: Cal haver cursat Assessorament i serveis lingüístics, tenir un bon coneixement de la normativa de la llengua catalana.

Director/a: Maria Rodríguez ([email protected])

132

Col·laboració externa a Núvol, el digital de cultura – Perfil de corrector





Feina que caldrà fer: Perfil corrector:

A partir de l’anàlisi de necessitats de Núvol i de la descripció del seu ús lingüístic actual, treballar per a la proposta d’un manual d’estil per al digital de cultura.

Tipus de col·laboració: Modalitat presencial: els horaris s’adaptaran a les necessitats de l’estudiant i les possibilitats de l’empresa.






Bibliografia: N/A

Requisits i recomanacions: Cal haver cursat Assessorament i serveis lingüístics, tenir un bon coneixement de la normativa de la llengua catalana.


133

Col·laboració externa al Consorci Per a la Normalització Lingüística


El Consorci per a la Normalització Lingüística, adscrit a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, té com a funció principal potenciar la cohesió social i la vertebració cultural del nostre país, i organitza la seva acció en quatre eixos estratègics: afavorir, promoure, fomentar i fer present la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits. Amb una tasca de dinamització coordinada, imparteix classes de català a persones adultes, fomenta l’ús de la llengua, dóna a conèixer la nostra cultura i estableix vincles amb entitats i associacions del territori.


Algunes de les tasques que l'estudiant podrà fer són les següents:

Tutor de suport d’un curs a distància

Participar i protocol·litzar projectes relacionats amb els àmbit de formació i foment de la llengua catalana.

Tipus de col·laboració:

Presencials

Lloc: Consorci per a la Normalització Lingüística, per determinar si cal algun altre centre o espai determinat.



Elaboració d’un “Diari de pràctiques” durant el primer semestre, amb l’assessorament del consultor de l’assignatura de TFG I.


Bibliografia: Portal del Consorci:

http://www.cpnl.cat/qui-som/

Memòria del Consorci 2017:

https://www.cpnl.cat/media/upload/arxius/Barcelona/Mem%C3%B2ria%202017.pdf

134


Haver cursat Sociolingüística i/o Sociolingüística catalana, Política i Planificació lingüístiques, Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana.

Director/a: Per concretar amb l'entitat (coordinadora: Carme Bové [email protected])