1

MINUTA DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA P EL PLE DE L'AJUNTAMENT EL DIA 6 DE JUNY DE 2013 A l’Ajuntament de Malgrat de Mar, a 6 de juny de 2013, quan són les set de la tarda, a la Sala d’Actes de la Casa Consistorial, es reuneix el Ple de l’Ajuntament a l’objecte de celebrar la sessió ordinària disposada per aquest dia. HI ASSISTEIXEN : Grup municipal PSC La Sra. Alcaldessa, Conxita Campoy i Martí, que presideix l’acte. El Sr. Joan Mercader Carbó, 2º Tinent d’Alcalde. El Sr. Valentín Rodríguez Baltasar, 3º Tinent d’Alcalde. La Sra. Mercè Mora Huertas, 4rt Tinent d’Alcalde. El Sr. Antoni Puignou i Arís, 5è Tinent d’Alcalde El Sr. Jordi Romero Ros. Grup municipal CiU La Sra. Neus Serra i Bosch. El Sr. Josep Roig i Muñoz. La Sra. M. Carmen Ponsa Monge. El Sr. Jofre Serret Ballart. La Sra. Mireia Castellà Climent Grup municipal ERC La Sra. Obdúlia Cuatrecases Garriga. La Sra. Anna Maria Anglada Mas. El Sr. Jaume Martí Carbó Grup municipal PP La Sra. Ana Vega Raya, 1ª Tinent d’Alcalde. La Sra. Rosa Maria Aubanell Calatayud. Grup municipal ICV-EUiA El Sr. Jordi Medina Moya Amb l’assistència del secretari Sr. Joan Carles Nonell i Sendrós, que dóna fe de l’acte i de l’interventor, Sr. Ramon Boada i Oliveras.

2

Oberta la sessió per la Presidència, i després de comprovar l’existència del quòrum d’assistència necessària perquè pugui ésser iniciada, es passa a conèixer dels assumptes inclosos en el següent:

ORDRE DEL DIA 1er.- Aprovació de l’acta de la sessió celebrada el dia 2 de maig de 2013. 2on.- Resolució de la petició de l’Església Evangèlica de Malgrat de Mar per la modificació puntual del planejament general, en una finca situada en la confluència del c/ Girona amb vial perimetral. 3er.- Resolució d’expedient sancionador per incompliment de la normativa de tinença d’animals. 4rt.- Resolució d’expedient sancionador per incompliment de la normativa de tinença d’animals. 5è.- Resolució de l’expedient sancionador per incompliment de la normativa de tinença d’animals. 6è.- Moció dels GPMS de CiU, ERC i ICV-EUiA-E de rebuig a la llei de llengües d’Aragó i en defensa dels drets lingüístics del català i l’aragonès a l’Aragó. 7è.- Moció del GPM ICV-EUiA-E per defensar la funció social de la propietat d’habitatges, un fons social català de habitatges i el lloguer forçós dels habitatges buits. 8è.- Moció dels GPMS de CiU, ERC i ICV-EUiA-E per demanar la supressió de la delegació i subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. 9è.- Moció dels GPMS CiU, ERC i ICV-EUiA-E per la incorporació de les fórmules adients per mostrar l’adhesió d’aquest Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència. 10è.- Presa de raó de les resolucions de l'alcaldia des de la 931 a la 1330/2013. 11è.- Precs i preguntes.

******************* 1ER.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 2 DE MAIG DE 2013. La Sra. alcaldessa pregunta si algun membre del Ple de l’Ajuntament ha de formular alguna observació al contingut de l’acta de la sessió anterior, celebrada el dia 2 de maig de 2013, còpia de la qual s’ha distribuït juntament amb la convocatòria.

3

Sense cap observació, per ASSENTIMENT dels DISSET MEMBRES assistents, es declara aprovada l’acta de la sessió anterior, celebrada el dia 2 de maig de 2013. 2ON.- RESOLUCIÓ DE LA PETICIÓ DE L’ESGLÉSIA EVANGÈL ICA DE MALGRAT DE MAR PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLANEJAMENT G ENERAL, EN UNA FINCA SITUADA EN LA CONFLUÈNCIA DEL C/ GIRONA A MB VIAL PERIMETRAL. Vista la sol·licitud presentada en data 4-4-2013 pel senyor Daniel Adams Ponce, pastor evangèlic, en representació de l’Església Evangèlica de Malgrat de Mar, proposant una modificació puntual del POUM, per l’exclusió d’una finca del sector de pla parcial Camí del Pla (PP6). Vist l’informe emès per l’arquitecte municipal en data 27-5-2013, que en la seva part essencial diu: “CONSIDERACIONS

1.- La proposta o sol·licitud presentada de modificació del POUM per a excloure una finca del sector de pla parcial "Camí del Pla" (PP6) i assignar-li la qualificació de sistema d'equipaments per a ús religiós ve argumentada en un document tècnic sense signatura.

2.- Aquest document consta d'una memòria explicativa, fotografies del terreny objecte de la petició, anàlisi de condicionants urbanístics del terreny, proposta de nova qualificació urbanística, justificació de la viabilitat de l'exclusió del terreny del sector del que forma part, valoració de les càrregues d'urbanització del terreny, i proposta d'edificació a nivell d'avantprojecte.

3.- La petició es centra en un terreny situat en la confluència del carrer de Girona amb l'avinguda de Joaquima de Vedruna. Atenent al que disposa el POUM, es troba inclòs en sòl urbanitzable de la categoria "delimitat", dins del sector de pla parcial "Camí del Pla" (PP6). El sector no ha estat encara desenvolupat. La superfície de la finca implicada és de 750 m².

4.- En el document aportat es diu que en el POUM hi ha manca de previsió de terrenys destinats a l'ús religiós. La normativa que obliga a aquesta previsió — llei 16/2009— és posterior a l'entrada en vigor del POUM, i el termini per a l'adaptació a la mateixa, de deu anys d'ençà de la seva entrada en vigor, encara no ha transcorregut.

5.- Tot i això, el POUM va preveure reserves per a equipaments sense que s'especifiqués un ús concret, que donen resposta als requeriments de la llei dels centres de culte. D'aquelles, en aquests moments en resten encara unes quantes, havent-se exclòs del destí per a l'ús religiós les que per modificacions del planejament o per la tramitació d'un pla especial, s'han assignat a una altre finalitat. D'entre les restants, a continuació es relacionen les que, tenint una superfície que podria allotjar els usos que es pretenen, i no havent estat sotmeses al tràmit d'un pla especial per a concretar usos, a més, tenen condició de solar.

N Situació Superfície

Titularitat Observacions

1 Av/ C. Brava, 90 1.026 privat solar

4

2 c/ J. Planagumà, 41 616 públic solar

3 Sindicat-1 1.115 públic solar

4 Sindicat-2 667 públic solar

5 c/ J. M. Folch i Torres, 76-84

5.972 públic similar a solar en l'extrem nord-oest

6.- És a dir, que si existeixen terrenys en aquests moments amb condició de solar susceptibles d'acollir usos religiosos.

7.- Amb independència de l'existència —demostrada segons l'apartat anterior— de reserves del planejament per a equipaments que puguin allotjar els usos religiosos, en principi res impedeix que es puguin preveure noves ubicacions a través de modificacions del pla vigent. La que es planteja en la proposta s'analitza a continuació.

8.- De l'ús que es pretén es pot deduir una utilització discontínua i poc freqüent, raó per la qual aquest equipament té limitades les potencialitats com a focalitzador d'altres activitats i nucli de relació, malgrat que en determinades franges setmanals pugui concentrar un nombre considerable de persones.

9.- Des del punt de vista de l'estructura general, l'emplaçament proposat es situa sobre l'eix Tarragona-Passada-Girona, que és un nexe vertebrador prou important en el sentit paral·lel a la costa, i s'emplaça en el punt de creuament amb el vial perimetral. Aquesta circumstància potencia alhora el recorregut al llarg de l'eix esmentat, i al mateix equipament, en tant que es beneficia d'aquell itinerari. No obstant, en situar-se a l'extrem del sòl urbà, afrontant el pla de Grau, perd moltes possibilitats d'esdevenir un pol d'atracció i resta en una posició de segon ordre que no aporta sinergies a la vida urbana. La funció representativa d'aquest tipus d'equipament no s'adiu amb l'espai de nus viari al que afronta.

10.- Tant sols pels usuaris d'altres poblacions —possibilitat esmentada en l'escrit— suposaria una situació favorable, en tant que no haurien d'accedir a l'interior del nucli urbà.

11.- La justificació de la no existència de plusvàlues per la possible exclusió de la finca i la seva requalificació és discutible pels valors de repercussió indicats, que es consideren desfasats, atès el descens de preus immobiliaris. Això no obsta perquè es pugui efectivament demostrar la no existència de plusvàlues utilitzant uns valors deduïts del mercat actual, en el cas que el Consistori assumís la proposta.

12.- Es considera que els paràmetres edificatoris definits per a la finca com a terreny independent del PP6 estan condicionats per la dimensió de la mateixa i resulten, a la vista de la proposta edificatòria que es dibuixa, un tant forçats, i impedeixen encabir-hi les funcions més representatives lligades amb aquest ús.

13.- No es valora la proposta d'edificació per no ser objecte directe de la petició presentada.

CONCLUSIONS

La proposta de modificació del POUM per a excloure una finca del sector de pla parcial "Camí del Pla" (PP6) i assignar-li la qualificació de sistema d'equipaments per a ús religiós, formulada per Daniel Adams Ponce actuant en representació de l'ESGLÉSIA EVANGÈLICA de Malgrat de Mar, es valora positivament en tant que denota la voluntat de recerca de solucions a les necessitats d'un col·lectiu de la població a través dels mecanismes que estableix la legalitat urbanística.

5

No obstant, per la ubicació del terreny triat no s'aprofitarien al màxim les sinergies que podria promoure l'equipament si estigués en una posició menys extrema. Aquesta situació davant del nus viari tampoc no aportaria a l'ús que es vol implantar la notorietat que acompanya aquest tipus d'equipament. Els paràmetres edificatoris plantejats són una mica forçats pel programa que es vol implantar.”

Vist l’informe emès per la cap de la Unitat Administrativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 28-5-2013, que en la seva part essencial diu:

I. “DOCUMENTACIÓ La sol·licitud està signada pel senyor Daniel Adams Ponce, pastor evangèlic, en representació de l’Església Evangèlica de Malgrat de Mar. No s’acredita la representació ni la inscripció d’aquesta Església en el Registre estatal d’entitats religioses. No consta el consentiment del propietari del terreny, malgrat que s’afirma que s’han posat en contacte amb ell i els dóna facilitats. S'acompanya una memòria justificativa de la necessitat i del contingut de la proposta de modificació del planejament general vigent. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

a) Objecte de la sol·licitud de modificació:

En la documentació exposen que degut al creixement de la congregació necessiten trobar un local més gran per desenvolupar la seva activitat religiosa i satisfer les necessitats espirituals dels creients del municipi i d’altres poblacions veïnes. La proposta consisteix en: - Requalificació d’un terreny de 750 m2 situat a la cantonada del c/ Girona amb el nou vial

perimetral, inclòs actualment al sector de sòl urbanitzable, Pla Parcial 6 “Camí del Pla”, per destinar-lo a centre de culte, en la zona on actualment es preveuen usos terciaris.

- Es proposen com a paràmetres edificatoris d’aquest terreny: ordenació oberta, ocupació màxima del 70%, edificabilitat màxima del 0,80 m2 sostre/ m2 sòl, 2 plantes, edificació no separada a vial, i per la resta de límits, ½ de l’alçada màxima, amb un mínim de 3 metres.

b) Legitimació:

L'art. 101 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text Refòs de la Llei d'Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, disposa a l'apartat tercer que la iniciativa privada no té dret al tràmit per a l’aprovació de les propostes de modificació dels plans d’ordenació urbanística municipal que presenti. Tanmateix, l’ajuntament pot assumir expressament la iniciativa pública per a formular-les. En el mateix sentit, l'art. 107.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLUC), estableix que en el cas de propostes presentades per persones particulars, només se'n pot iniciar la tramitació si es refereixen a modificacions dels instruments de planejament municipal general, si l'ajuntament assumeix la iniciativa de la

6

proposta. Si en el termini de dos mesos des de la presentació de la proposta, l'ajuntament no notifica la resolució adoptada al respecte, s'entén que l'ajuntament no assumeix la iniciativa. Considerant que la proposta suposa una modificació puntual del planejament general, caldria, en primer lloc, que per part del Ple s'assumeixi la iniciativa de la proposta i, si fos així, es procedeixi a la redacció del corresponent document de modificació puntual del POUM.

c) Viabilitat de la proposta segons la normativa urbanística:

L’art. 97.1 del TRLUC, disposa que “Les propostes de modificació d'una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L'òrgan competent per aprovar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.” L’interessat justifica la necessitat de la iniciativa, en el fet que el creixement de la congregació ha provocat que el local actual sigui insuficient, i necessitin un de dimensions suficients i que reuneixi les condicions i requisits del Decret 94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, dels centres de culte. L’elecció del terreny ve motivada exclusivament en la dificultat de trobar un terreny amb la qualificació idònia per aquesta finalitat en el nucli urbà del municipi. Al respecte cal oposar que en l’informe de l’arquitecte municipal s’ha justificat l’existència al municipi d’altres solars amb qualificació de sistema d’equipaments, en sòl urbà, en el que s’hi podria desenvolupar aquest ús religiós, prèvia tramitació del preceptiu pla especial, per la qual cosa, no queda prou justificada la conveniència d’aquesta modificació pels interessos públics. Aquest canvi de qualificació urbanística suposaria que aquest terreny assoliria directament la condició de sòl urbà i amb la possibilitat immediata d’edificació, sense assumir les obligacions urbanístiques que legalment pertoquen als propietaris del sòl urbanitzable (repartiment dels beneficis i càrregues derivats del planejament, cessió de sòl destinat a sistemes urbanístics, costejar, executar i cedir les obres d’urbanització, cessió del 15% de l’aprofitament mig). En la proposta tampoc no es recull cap compensació alternativa al muncipi per aquest canvi de requalificació urbanística. També cal tenir en compte que l’acceptació de la proposta podria suposar un greuge comparatiu per la resta de propietaris del sector PP6, que sí hauran d’assumir el compliment de les obligacions esmentades previstes per aquell sector, per poder exercir el seu dret a edificar, i en un àmbit més reduït. Malgrat que la qualificació de sistema d’equipaments sigui la més idònia per l’ús religiós proposat, cal recordar que segons l’art. 282 de la Normativa del POUM, l’ús religiós és compatible en altres qualificacions urbanísques del municipi en sòl urbà com la 12, 12 a, 13, 15, 18 a, 18 b, 19, 20 a, 20c/r, per la qual cosa, tenen un repertori més ampli de possibilitats d’ubicació.

7

d) Procediment: L'art. 107.4 del RLUC disposa que si en el termini de dos mesos l'ajuntament no notifica la resolució adoptada, s’entén que l’ajuntament no assumeix la iniciativa. La petició va presentar-se en data 4-4-2013, per la qual cosa, a partir del 4-6-2013, els interessats poden entendre desestimada llur petició per silenci administratiu negatiu. Això no obsta, que amb posterioritat a aquella data, l’Ajuntament pugui resoldre la petició, tant en un sentit com en un altre. Considerant que d'acord amb l'art. 22.2.c) de la Llei 7/85, reguladora de les bases de règim local, modificat per la Llei 11/1999, és competència del Ple l'aprovació inicial del planejament general, correspon a aquest òrgan resoldre sobre l'acceptació o no d'aquesta iniciativa de modificació puntual del POUM. D’acord amb el que disposa l’art. 94 del TRLUC i 117.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. En el cas que s'accepti aquesta iniciativa, caldrà formular el corresponent document de modificació puntual del POUM i procedir a llur tramitació (aprovació inicial i provisional) i instar a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona llur aprovació definitiva. Atès que es tracta d'una iniciativa de modificació del POUM, s'entén que serà d'aplicació l'art. 112.3.k) de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, que requereix el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de la Corporació, pel cas d'aprovació dels plans i instruments d'ordenació, com és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. III. CONCLUSIONS. En base als antecedents i fonaments jurídics exposats, a criteri de qui suscriu, la proposta justifica la necessitat de la iniciativa per l’Església Evangelia, però no motiva adequadament l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, que necessàriament han de confluir en una proposta de modificació del planejament urbanístic, d’acord amb el que preveu l’art. 97.1 TRLUC.”

Vista la nota de conformitat del secretari de la corporació de data 28-5-2013, a l’informe jurídic anterior.

Considerant que el planejament vigent al municipi conté reserves suficients, tant de titularitat privada com pública, per a poder implantar usos religiosos d'acord amb la llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte, no es justifica la necessitat de modificar-lo.

Atès que la petició formulada propugna una modificació puntual del planejament, que en aquest cas, a més, afectaria el conjunt de propietaris del sector camí del Pla i els usos inicialment previstos en l'àmbit, que són terciari, comerç, etc.

Vist que, segons l'informe del coordinador en funcions de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, l'emplaçament triat no és el més idoni en lo referent a potenciar polaritats urbanes ja existents i en quant a la representativitat de l'ús en sí mateix.

8

Aquest regidor proposa al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme i Obres, l’adopció dels següents

ACORDS PRIMER.- Desestimar la petició formulada pel senyor Daniel Adams Ponce, pastor evangèlic, en representació de l’Església Evangèlica de Malgrat de Mar, proposant una modificació puntual del POUM, per l’exclusió d’una finca del sector de pla parcial Camí del Pla (PP6), per les raons anteriorment invocades. SEGON.- Notificar aquesta resolució a l’interessat amb indicació del règim de recursos. Obert el torn d’intervencions El Sr. Mercader exposa que el seu grup valora positivament la voluntat de recerca de solucions que està adoptant l’església evangèlica per trobar una ubicació on dur a terme les seves activitats, considerant, però, que hi ha diverses raons per desestimar la seva petició, atès que existeixen altres solars alternatius destinats a equipaments que poden acollir aquest ús, tant de titularitat pública com privada, i que el PP6 presenta potencial per a destinar-lo a usos terciaris, tenint en compte també que l’acceptació d’aquesta proposta podria representat un greuge comparatiu a la resta de propietaris, per la qual cosa es proposa desestimar la petició. La Sra. Serra manifesta que en la proposta no hi troben raons taxatives per denegar la sol·licitud o, al menys, estudiar-la, entenent que la finalitat de la llei 16/2009, de centres de culte, és garantir l’aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, confessions o comunitats religioses a establir centres de culte i que té per objecte preveure sòl on s’admetin i s’assignin usos religiosos, considerant que, precisament, la proposta que s’ha traslladat al Consistori ha buscat un emplaçament al límit del sòl urbà, en una zona on hi ha una densitat baixa d’habitatges i que està ben comunicada, on aquest ús no sembla que sigui incompatible, tenint en compte que no existeix cap equipament a Malgrat en el que estigui previst l’ús religiós, per la qual cosa aquesta opció mereix ser estudiada en previsió de que, en un futur, es presentin altres sol·licituds, concloent que votaran en contra de la proposta de l’equip de govern, apuntant que es podria haver parlat prèviament amb els diferents grups per tenir més coneixement sobre els arguments que s’han valorat a nivell urbanístic i per què es proposen una sèrie d’equipaments municipals o privats per tal que es consideri la possibilitat d’establir aquest ús, quan s’haurien de destinar a altres usos públics. El Sr. Martí manifesta que es prou important el tema com per haver-lo parlat abans amb els grups polítics, indicant que als informes s’apunten unes parcel·les municipals que, algunes d’elles, no serien les més adients, com per exemple la del Sindicat, insistint en que cal parlar-ne per veure quina solució es pot donar per tal que puguin exercir el seu culte, avançant que també votaran en contra. La Sra. Campoy intervé dient que el tema s’ha estudiat, aclarint que, quan es parla d’equipaments municipals, s’està parlant dels aprofitaments mitjans que poden ser venuts a un privat per a poder-hi fer aquestes activitats, mentre que el sòl que es proposa forma part d’un pla parcial en el que caldria fer una modificació puntual que podria fer anar malament el sector, considerant que fora molt millor ubicar-ho en un terreny municipal d’aprofitament mitjà i que cal obrir la porta per tal que puguin fer aquesta activitat.

9

El Sr. Martí replica dient que potser l’equip de govern ho ha estudiat, però que els grups municipals no ho han pogut debatre. La Sra. Campoy contesta que, finalment, aquesta modificació no dependrà de l’Ajuntament, dubtant de que la Generalitat l’aprovés. Vist el dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials, de 30 de maig de 2013. Vista la proposta del regidor d’Urbanisme, de 28 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per VUIT VOTS A FAVOR (PSC i PP) i NOU VOTS EN CONTRA (CiU, ERC i ICV-EUiA-E), ACORDA no aprovar la proposta esmentada. 3ER.- RESOLUCIÓ D’EXPEDIENT SANCIONADOR PER INCOMPL IMENT DE LA NORMATIVA DE TINENÇA D’ANIMALS. Per Decret D2013LLIB000759 de data 2 d'abril de 2013 es va resoldre incoar un expedient sancionador al senyor Sebastián Wilfredo Olivares Daul per incomplir els articles 8.18 i 8.23 de l'Ordenança de tinença d'animals domèstics i de companyia per no disposar de llicència municipal per la tinença d'un gos de raça potencialment perillosa ni assegurança de responsabilitat civil. Aquest decret junt amb la proposta de resolució li fou notificat en data 13 d'abril de 2013. La proposta de resolució contenia la infracció presumptament comesa, tipificant els fets com a dues infraccions greus, en virtut del que disposa la vigent normativa sobre aquesta matèria, i estimant que la sanció aplicable era de 401€ per cadascuna de les infraccions detectades, en concret de l'article 8.18 (No disposar de llicència municipal) i 8.23 (No tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil obligatòria), essent l'autoritat competent per imposar aquestes sancions el Ple de l'Ajuntament; també se li atorgava un termini de 10 dies per formular al·legacions. En data 25 d'abril de 2013 l'interessat va presentar al·legacions i en data 7 de maig de 2013 la Tècnica de suport jurídic administratiu ha emès informe en el que conclou que s'han de desestimar les al·legacions. S'ha comprovat que en data 25 d'abril de 2013 l'interessat va sol·licitar llicència de gossos perillosos i va censar l'animal al Registre municipal d'animals domèstics i que disposa d'assegurança de responsabilitat civil obligatòria, per tant, ha posat els mitjans oportuns perquè no es tornin a produir els fets denunciats. En data 7 de maig de 2013 l'instructor ha dictat diligència, que essencialment diu: “Es considera adient elevar l'expedient al Ple de l'Ajuntament per tal que dicti resolució estimant les al·legacions de l'interessat.” D'acord amb les atribucions que em confereix l'art. 20 de l'Ordenança de tinença d'animals domèstics i de companyia, i atès que la Llei 7/2004 de 16 de juliol de modificació de la Llei 10/1999 de 30 de juliol sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos ha modificat

10

el règim d'atribució de competències, proposo al Ple de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, previ dictamen de la Comissió informativa d'Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials. Vist el dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials, de 30 de maig de 2013. Vista la proposta del regidor de Salut Comunitària, de 14 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per DOTZE VOTS A FAVOR (PSC, PP, ICV-E UiA-E i ERC) i CINC ABSTENCIONS (CiU), ACORDA: PRIMER .- ESTIMAR les al· legacions presentades en data 25 d'abril de 2013 per part del Sr. Sebastián Wilfredo Olivares Daul atès que l'interessat ha esmenat la seva conducta i ha sol·licitat llicència per la tinença del seu gos de raça potencialment perillosa i ha contractat l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria, d'acord amb els principis d'intervenció mínima i proporcionalitat que han de regir el procediment sancionador. SEGON.- Notificar aquesta resolució a l'interessat, amb expressió dels recursos procedents contra la mateixa. 4RT.- RESOLUCIÓ D’EXPEDIENT SANCIONADOR PER INCOMP LIMENT DE LA NORMATIVA DE TINENÇA D’ANIMALS. Per Decret de l'Alcaldia D2013LLIB000760 de 2 d'abril de 2013 es va resoldre incoar un expedient sancionador a la senyora Roos Sturm Kraetzer per les infraccions descrites. Aquest decret junt amb la proposta de resolució li fou notificat en data 8 d'abril de 2013. La proposta de resolució contenia la infracció presumptament comesa, tipificant els fets com a tres infraccions greus, en virtut del que disposa la vigent normativa sobre aquesta matèria, i estimant que la sanció aplicable era de 401€ per la infracció de l'article 8.33 (No proveir el American Stafford de morrió), de 401€ per la infracció de l'article 8.23, (No disposar d'assegurança de responsabilitat civil obligatòria) i 8.18 (No disposar de la llicència del gos potencialment perillós), essent l'autoritat competent per imposar aquestes sancions el Ple de l'Ajuntament; també se li atorgava un termini de 10 dies per formular al·legacions. En data 12 d'abril de 2013 la interessada va presentar al·legacions i en data 7 de maig de 2013 la Tècnica de suport jurídic administratiu ha emès informe en el que conclou que s'han de desestimar les al·legacions. En data 7 de maig de 2013 l'instructor ha dictat diligència, que essencialment diu: “S'ha comprovat que en data 2 d'abril de 2013 la interessada va contractar una assegurança de responsabilitat civil i en data 3 d'abril de 2013 la interessada va sol·licitar llicència de gossos perillosos si bé consta a l'expedient que el gos havia estat censat al Registre municipal d'animals domèstics en data 28 de desembre de 2012, per tant, ha posat els mitjans oportuns perquè no es tornin a produir els fets denunciats.

11

D'acord amb el principi de proporcionalitat i d'intervenció mínima i atès que la interessada a donat compliment al requeriment que es contenia en el Decret d'incoació i ha esmenat la seva conducta, es considera adient elevar l'expedient al Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa, per tal que es resolgui estimar parcialment les al·legacions de la interessat i imposar únicament la sanció de 401 € per la infracció detectada consistent en passejar l'animal sense morrió en data 22 de març de 2013.” D'acord amb les atribucions que em confereix l'art. 20 de l'Ordenança de tinença d'animals domèstics i de companyia, i atès que la Llei 7/2004 de 16 de juliol de modificació de la Llei 10/1999 de 30 de juliol sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos ha modificat el règim d'atribució de competències, proposo al Ple de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, previ dictamen de la Comissió informativa d'Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials. Vist el dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials, de 30 de maig de 2013. Vista la proposta del regidor de Salut Comunitària, de 14 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per DOTZE VOTS A FAVOR (PSC, PP, ICV-E UiA-E i ERC) i CINC ABSTENCIONS (CiU), ACORDA: PRIMER .- ESTIMAR parcialment les al·legacions presentades en data 12 d'abril de 2013 per la Sra. Roos Sturm Kraetzer en el sentit d'esmenar l'error material detectat consistent en la identificació errònia de la raça del gos perillós, per tant, on deia Pit bull hauria de dir American Stanfford i en el sentit de no imposar les sancions per les infraccions dels articles 8.23 i 8.18, atès que la interessada ha esmenat la seva conducta tenint en compte el principi d'intervenció mínima i proporcionalitat. SEGON.- IMPOSAR a la Sra. Roos Sturm Kraetzer, com a propietària d'un animal potencialment perillós una sanció de 401 Euros per incompliment de l'article 8.33 de l'Ordenança municipal reguladora de la tinença d'animals domèstics el dia 22 de març de 2013, infracció consistent en no proveir l'animal de morrió. TERCER.- ADVERTIR a la interessada que en cas de no fer efectiva la liquidació s'iniciarà el procediment recaptatori en via executiva. De conformitat amb l'article 62 de la Llei General Tributària, els terminis de pagament seran: A) Notificació de la liquidació entre els dies 1 i 15 de cada mes. des de la data de notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no fos hàbil fins a l'immediat hàbil següent. B) Notificació de la liquidació entre el 16 i últim de cada mes, des de la data de notificació fins el dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no fos hàbil fins a l'immediat hàbil següent. QUART.- Notificar aquesta resolució a la interessada, amb expressió dels recursos procedents contra la mateixa. CINQUÈ.- Comunicar aquesta resolució a l'Àrea de Serveis Econòmics un cop notificada la interessada.

12

5È.- RESOLUCIÓ DE L’EXPEDIENT SANCIONADOR PER INCO MPLIMENT DE LA NORMATIVA DE TINENÇA D’ANIMALS. Per Decret D2013LLIB000494 de data 11 de març de 2013 es va resoldre incoar un expedient sancionador contra el senyor Arnau Garcia Martín per la infracció consistent en passejar el seu gos de raça perillosa per la via pública en data 26 de febrer de 2013 sense morrió. Aquest decret junt amb la proposta de resolució li fou notificat en data 15 de març de 2013. La proposta de resolució contenia la infracció presumptament comesa, tipificant els fets com a infracció greu, en virtut del que disposa la vigent normativa sobre aquesta matèria, i estimant que la sanció aplicable era de 401€ per la infracció de l'article 8.33 (No proveir l'animal de corretja i/o morrió), essent l'autoritat competent per imposar aquestes sancions el Ple de l'Ajuntament; també se li atorgava un termini de 10 dies per formular al·legacions. En data 20 de març de 2013 l'interessat va presentar al·legacions i en data 7 de maig de 2013 la Tècnica de suport jurídic administratiu ha emès informe en el que conclou que s'han de desestimar les al·legacions. En data 7 de maig de 2013 l'instructor ha dictat diligència, que essencialment diu: “Es considera adient elevar l'expedient al Ple de l'Ajuntament per tal que dicti resolució en idèntics termes que la proposta de resolució de data 11 de març de 2013.” D'acord amb les atribucions que em confereix l'art. 20 de l'Ordenança de tinença d'animals domèstics i de companyia, i atès que la Llei 7/2004 de 16 de juliol de modificació de la Llei 10/1999 de 30 de juliol sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos ha modificat el règim d'atribució de competències, proposo al Ple de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, previ dictamen de la Comissió informativa d'Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials. Vist el dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Territorials, de 30 de maig de 2013. Vista la proposta del regidor de Salut Comunitària, de 14 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per DOTZE VOTS A FAVOR (PSC, PP, ICV-E UiA-E i ERC) i CINC ABSTENCIONS (CiU), ACORDA PRIMER .- DESESTIMAR les al·legacions presentades en data 20 de març de 2013 per part del Sr. Arnau Garcia Martín per haver quedat demostrat que en data 26 de febrer de 2013 passejava el seu gos de raça potencialment perillosa sense morrió per la via públic, infringint l'article 8.33 de l'ordenança de tinença d'animals domèstics. SEGON.- IMPOSAR al Sr. Arnau Garcia Martín, com a responsable de la infracció denunciada una sanció de 401 Euros per incompliment de l'articles 8.33 de l'Ordenança municipal reguladora de la tinença d'animals domèstics. TERCER.- ADVERTIR a l'interessat que en cas de no fer efectiva la liquidació s'iniciarà el procediment recaptatori en via executiva. De conformitat amb l'article 62 de la Llei General Tributària, els terminis de pagament seran:

13

A) Notificació de la liquidació entre els dies 1 i 15 de cada mes. des de la data de notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no fos hàbil fins a l'immediat hàbil següent. B) Notificació de la liquidació entre el 16 i últim de cada mes, des de la data de notificació fins el dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no fos hàbil fins a l'immediat hàbil següent. QUART.- Notificar aquesta resolució a l'interessat, amb expressió dels recursos procedents contra la mateixa. CINQUÈ.- Comunicar aquesta resolució a l'Àrea de Serveis Econòmics un cop notificat l'interessat. 6È.- MOCIÓ DELS GPMS DE CIU, ERC I ICV-EUIA-E DE RE BUIG A LA LLEI DE LLENGÜES D’ARAGÓ I EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTIC S DEL CATALÀ I L’ARAGONÈS A L’ARAGÓ. El Govern d’Aragó ha derogat la Llei de llengües de l’any 2009 per aprovar-ne una de nova, en la qual desapareixen el català i l’aragonès, el català es denomina LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i l’aragonès, LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). La llei que nega l'existència d'ambdues llengües; les redueix, sota l'etiqueta de modalitats d'una llengua desconeguda, a una amalgama de parles locals sense relació aparent entre si, redueix a la seva mínima expressió els àmbits públics en els quals poden ser utilitzades i buida de contingut les disposicions actuals que estaven destinades a garantir el seu ensenyament, ús en la vida administrativa, econòmica i social, en els mitjans de comunicació, i la seva difusió i dignificació. L'anterior Llei de Llengües reconeixia l'existència de catalanoparlants a la Franja i potenciava la promoció i protecció del Català. La voluntat del govern d’Aragó s’emmarca dins d’un seguit actuacions que ha realitzat i seguirà realitzant el Partit Popular i el govern de l’Estat per reduir la importància, presència i significació del català arreu dels països catalans. Aquesta intenció és prou evident ja que el mateix ministre Wert va verbalitzar la voluntat d’espanyolitzar els nens catalans i per tant de reduir l’aprenentatge del català i el seu ús normalitzat com a llengua vehicular. A les Illes Balears, el govern del president Bauzá va presentar un projecte de modificació de la funció pública que establia el català com un mèrit i no un requisit en les proves d’accés a aquesta, i al mateix temps al País Valencià, el govern de la comunitat ha dut a terme extensives campanyes per minvar progressivament l’ús i l’existència del català al seu territori. La decisió del Govern d’Aragó podria afectar negativament el reconeixement científic, legal i laboral dels habitants de la Franja a l’hora de validar els estudis i les titulacions de català amb relació a les titulacions equivalents al Principat de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra

14

El Govern i les Corts aragoneses són sobiranes però des de les institucions catalanes i el món local no podem restar aliens al mal que aquest tipus de decisions poden fer a la permanència i vivència del català a l’Aragó. Ambdues llengües són patrimoni cultural d’Aragó i qualsevol intent d’invisibilitzar-les o menystenir-les només pot respondre a malentesos interessos polítics. Obert el torn d’intervencions El Sr. Serret exposa que, a petició del col·lectiu local de la Joventut Nacionalista de Catalunya, han presentat aquesta moció, ja que sempre han recolzat la llengua catalana, davant les continuades agressions a la mateixa, com la darrera, perpetrada pel Parlament Aragonès, que ha aprovat una llei de llengües que denomina el català com a llengua aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO) i a l’aragonesa, llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP), perjudicant a tots els centres educatius amb un projecte bilingüe o trilingüe, veient la llengua catalana amenaçada la seva supervivència en aquests centres, amb el corresponent impacte social, apuntant que l’Aragó pretén així amagar una realitat evident com és que els ciutadans de la Franja utilitzen de forma normalitzada el català com a llengua d’interrelació i d’ús diari, recordant que l’anterior llei reconeixia l’existència dels catalanoparlants a la Franja i protegia el català, manifestant que, ara, la voluntat del govern de l’Aragó s’emmarca en unes actuacions que realitza i seguirà realitzant el PP i el govern de l’Estat per reduir la importància, presència i significació del català arreu dels països catalans, recordant que el ministre Wert va verbalitzar la voluntat d’espanyolitzar als alumnes catalans, reduint l’aprenentatge del català i el seu ús normalitzat com a llengua vehicular, recordant també que el català nasqué entre el segle VIII i X a cavall dels Pirineus i que, avui, és la novena llengua de la UE i la parlen més de 13 milions de persones, considerant que les institucions catalanes i el món local no es poden quedar de braços plegats davant del mal que aquests tipus de decisions poden fer a la permanència del català. La Sra. Cuatrecases manifesta que, amb la decisió de derogar la llei de llengües de l’any 2009, per aprovar-ne una de nova que fa desaparèixer el català i l’aragonès, el govern de l’Aragó desmantella tot el treball científic que lingüistes i institucions, com el Institut d’Estudis Catalans o, fins i tot, la Real Academia de la Lengua Española, han fet en reconèixer que la llengua que es parla a la Franja de Ponent és el català, com ho és la que es parla a les Illes Balears, a Andorra, al País Valencià, a l’Alguer, a Cerdenya i, lògicament, a Catalunya, considerant que, amb aquesta decisió, el govern de l’Aragó pretén esquarterar la unitat del català, reduint les variants locals al lapao, utilitzant la llengua com un element d’enfrontament i de tensió, amb la intenció de crear un fals debat, esborrant unes senyes d’identitat històriques i lingüístiques pròpies de l’Aragó, resultant tot plegat un despropòsit i un insult a la intel· ligència i al sentit comú, demanant per això el suport de tots els grups municipals a aquesta moció. Vist el dictamen de la Comissió Informativa de Serveis Generals, de 30 de maig de 2013. Vista la moció dels GPMS de CiU, ERC i ICV-EUiA-E, de 31 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per QUINZE VOTS A FAVOR (CiU, ERC, ICV -EUiA-E i PSC) i DUES ABSTENCIONS (PP), ACORDA: PRIMER- Expressar la preocupació i el rebuig de l’Ajuntament de Malgrat per la decisió del Govern i de les Corts aragoneses que obvia el català i l’aragonès com a llengües pròpies del seu territori.

15

SEGON.- Demanar al Govern espanyol i al Govern d’Aragó el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la retirada de la Llei de llengües aprovada el passat 9 de maig de 2013 i el ple reconeixement del català com a idioma que es parla a la Franja de Ponent. TERCER.- Demanar al Govern d’Aragó el desplegament de tots els mitjans per a l’aprenentatge del català. QUART.- Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a que iniciï els mecanismes necessaris per preservar la denominació del català a l’Aragó i el seu ús normalitzat entre els ciutadans de la franja. CINQUÈ .- Notificar aquests acords als governs d’Aragó, Catalunya i l’Estat espanyol, i també a tots els grups polítics dels Parlaments d’Aragó, i Catalunya. 7È.- MOCIÓ DEL GPM ICV-EUIA-E PER DEFENSAR LA FUNCI Ó SOCIAL DE LA PROPIETAT D’HABITATGES, UN FONS SOCIAL CATALÀ DE HA BITATGES I EL LLOGUER FORÇÓS DELS HABITATGES BUITS. Atès que el 10 de desembre 1948 l'Assemblea General de l'ONU va aprovar una Declaració Universal en què es va establir el dret individual de cada persona "a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit, l'habitatge...”. Posteriorment el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 va avançar en aquesta tutela efectiva d'aquest dret vinculant als estats part, no només al reconeixement del "dret de tothom a un nivell de vida adequat per a si i la seva família, fins i tot alimentació, vestit i habitatge adequats" sinó també a garantir les "mesures adequades que assegurin l'efectivitat d'aquest dret ". Atès que el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix en el seu article 26 que Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis; en el mateix sentit la Constitució espanyola en els seus articles 47 i 33 recull aquest dret i la garantia d'un habitatge digne i adequat així com la funció social que delimita el contingut del dret de propietat. Atès que cal tenir en compte que l'assumpció d'aquests drets comporta no només el reconeixement d'un dret individual sinó també l'obligació de totes les administracions, tant la central de l’ Estat com la de la Generalitat a actuar, amb tots els mitjans al seu abast, per fer efectius aquests drets. Atès que l’Estat Espanyol té un sistema hipotecari injust i abusiu en el seu conjunt tal i com ha determinat el Tribunal de Justícia de la UE que està provocant que milers de famílies perdin la seva llar i a més continuïn acumulant deutes amb les entitats creditícies. Atès que a Catalunya, durant l’any 2012 els jutjats de primera instància van resoldre 25.244 processos d’execució hipotecàries, a més cal afegir-hi els més de 61.000 inscrits als registres

16

oficials per accedir a habitatges de protecció oficial. Front això ens trobem en que hi ha més de 400.000 habitatges desocupats dels quals uns 85.500 són habitatges acabats, procedents de promocions d’habitatge que no han estat venudes o s’han adjudicat els bancs en procediments hipotecaris. Atès que el Fondo Social de Vivienda creat pel Ministerio de Fomento, sols disposa de 5.891 habitatges, procedents dels bancs i caixes intervinguts, el que representa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits que els Bancs i Caixes retenen en el seu poder, a tot l’Estat espanyol, i d’aquells sols poc més de 500 han estat posats efectivament en disposició de ser ocupats per famílies sense sostre. Atès les entitats socials del Tercer Sector en l’àmbit de l’habitatge venen reclamant de forma insistent en que Catalunya disposi d’un parc d’habitatge socials assequibles per aquelles persones excloses o en risc d’exclusió d’aquest dret bàsic, davant l’actual situació econòmica i social, i el gran nombre de desnonaments no sols hipotecaris sinó també arrendataris. Atès que el Partit Popular, al Congrés de Diputats, ha desvirtuat totalment la “Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer social” impulsada per un milió i mig de ciutadans i ciutadanes, el que deixarà sense solució el problema de més del 80 % de les famílies en risc de perdre el seu habitatge habitual com a conseqüència dels procediments d’execució hipotecària. Obert el torn d’intervencions El Sr. Medina dona lectura a la part expositiva de la moció. La Sra. Serra manifesta que el seu grup està d’acord amb tota la part expositiva de la moció, així com amb els acords primer, tercer i quart, no compartint, però, el contingut del punt segon, per entendre que els articles que es citen, parlaven de l’obligació de llogar els habitatges buits sense discriminar la titularitat d’aquests habitatges, el que els genera un cert dubte, indicant que, si aquest punt s’eliminés o es matisés, hi podrien donar suport i que, altrament, s’abstindran, per entendre, a més, que es contradictori amb el que en aquests moments s’impulsa des del govern català, ja que s’està redactant un nou Pla de l’habitatge que permetrà institucionalitzar nous programes d’habitatge, recuperant l’ocupació en zones on hi ha més demanda, i es treballa també amb la possibilitat de que el gran nombre d’habitatges desocupats que hi ha al territori català es destinin a lloguer social a través de pactes amb entitats financeres i la SAREB, buscant la cessió d’aquests habitatges per incorporar-los a programes socials, apuntant que, d’altra banda, s’està treballant en un nou impost per incentivar l’entrada en el mercat de lloguer d’habitatges desocupats propietat de promotors i entitats financeres, considerant que aquestes polítiques s’ajusten molt més a la realitat social actual. El Sr. Medina manifesta que no suprimiran el punt segon, reconeixent que s’està treballant en el tema i preparant una llei, indicant, però, que mentre no es faci, voldrien que aquest punt que incideix en el lloguer forçós per garantir l’ocupació dels habitatges, s’apliqués. La Sra. Serra manifesta que ho entenen, apuntant, però, que el tràmit legislatiu per recuperar uns articles derogats és igual de llarg que el de la llei que s’està tramitant actualment.

17

La Sra. Cuatrecases manifesta que estan d’acord amb la cessió de l’administració d’aquests habitatges a la Generalitat, en el benentès de que, quan es parla de parc privat es fa referència bàsicament a immobiliàries, bancs i caixes que durant molts anys han especulat amb la construcció i que, fins i tot, han estat rescatats amb diners públics, i no a aquelles famílies que amb el seu esforç han aconseguit comprar un pis amb la intenció de que, anys a venir, pogués ser l’habitatge d’un fill o una filla o donar resposta a alguna necessitat de la família, compartint la necessitat d’establir una línia d’ajuts a les famílies amb dificultats per fer front a les seves llars, per la qual cosa donaran suport a la moció. Vist el dictamen de la Comissió Informativa De Serveis Generals, de 30 de maig de 2013. Vista la moció del GPM ICV-EUiA-E, de 16 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per DEU VOTS A FAVOR (ICV-EUiA-E, PSC i ERC) i SET ABSTENCIONS (PP i CiU), ACORDA: PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat a crear, el més aviat possible, el Fons Social d’Habitatges de Catalunya, a partir del parc privat desocupat, en àrees amb demanda residencial forta i acreditada principalment els que han quedat en mans de bancs i caixes intervingudes i reclamar al Ministerio de Fomento que cedeixi l’administració d’aquesta habitatges a la Generalitat de Catalunya . Aquest Fons s’haurà de gestionar concertadament entre la pròpia Generalitat, les administracions locals i entitats socials. SEGON.- Impulsar les modificacions legislatives necessàries per tal que, amb caràcter d’urgència, es recuperin les determinacions dels apartats 6 i 7 de l’article 42 de la llei catalana 18/2007 de 28 de novembre, corresponents a les mesures de foment, requeriment previs a les entitats propietàries i –en el seu cas- de lloguer forçós per garantir l’ocupació efectiva dels habitatges buits de forma injustificada, per tal que compleixin amb la seva funció social. TERCER.- Instar al govern municipal a realitzar les conseqüents modificacions pressupostàries per tal de establir una línea d’ajuts al pagament de lloguers per aquelles famílies que no hi poden fer front. QUART.- Traslladar aquests acords a la Presidència del Govern de l’Estat, al Ministerio de Fomento, als grups parlamentaris de les Corts Espanyoles, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la FMC, a l’AMC, als agents socials, i a la Taula del Tercer Sector Social. 8È.- MOCIÓ DELS GPMS DE CIU, ERC I ICV-EUIA-E PER D EMANAR LA SUPRESSIÓ DE LA DELEGACIÓ I SUBDELEGACIONS DEL GOVE RN ESPANYOL A CATALUNYA. La regeneració de les institucions de Catalunya a partir de l’arribada de la democràcia s’ha produït de forma progressiva i ha suposat un avenç en la normalització del nostre país. S’han mantingut, però, institucions de l’Estat a casa nostra com és el cas de la delegació del govern espanyol a Catalunya i les subdelegacions que hi ha a les capitals de província que representen, únicament, l’autoritat d’Espanya al nostre territori.

18

Aquest braç del govern espanyol al nostre país, lluny de suposar un engranatge, una eina per coordinar diferents matèries i disciplines, s’ha convertit en una fiscalització política del procés de sobirania del poble català, en aquests sentit únicament. Actualment, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, està judicialitzant les accions que, democràticament, estan duent a terme els consistoris catalans en representació dels seus ciutadans i ciutadanes com a expressió de la democràcia. Catalunya és una nació que es manifesta, entre d’altres coses, amb els seus símbols i també en el respecte mutu i la posada en relleu de la nostra identitat com a element clau, com a columna vertebral de tota la convivència. La Sra. Llanos de Luna basa el seu mandat com a delegada del govern en subjugar els nostres símbols nacionals i acords democràtics de sobirania posant en perill la pau social i imposant els símbols espanyols que el poble català no se sent com a propis. A més, els ajuntaments som els responsables democràtics de la sobirania popular expressada pels ciutadans a través de les urnes que ha d’estar, per davant de tot, per damunt de qualsevol legalitat imposada. La delegació del govern està portant als tribunals acords de Ple respecte a la declaració dels municipis com a territori lliure i sobirà i la necessitat de posar la bandera espanyola a la façana dels nostres ajuntaments sent un atac a la dimensió dels Ajuntaments com a ens polítics, tractant-los com a uns mers ens administratius i negligint la seva vessant representativa. Això suposa un atac als sentiments de la majoria dels catalans i a la posada en perill de la convivència ciutadana, avui en pau. No ens trobem, doncs, davant d’un acte administratiu, sinó davant d’un atac a Catalunya impropi d’una institució que ha de vetllar pel progrés i per la pau social. Obert el torn d’intervencions La Sra. Cuatrecases manifesta que el manteniment de la delegació del govern de l’Estat espanyol a Catalunya no te cap sentit, ni com a òrgan de representació, ja que la pròpia Generalitat ja és Estat, ni per les accions que porta a terme, que es basen de manera obsessiva en la fiscalització de tots els actes de manifestació sobiranista que molts ajuntaments catalans han decidit de manera democràtica i com a representants dels seus ciutadans i ciutadanes, indicant que la Sra. Llanos de Luna basa les seves actuacions i les de la institució que representa, en un atac continu als símbols nacionals i als acords de Ple respecte a la sobirania de Catalunya, mentre, per altra banda, homenatja i lliura un diploma a la división azul, unitat organitzada per la dictadura franquista per donar suport al règim de Hitler, considerant que, davant d’una institució que, lluny de vetllar pel progrés i la pau social, té com a objectiu la fiscalització i la judicialització de les decisions democràtiques dels consistoris catalans, mostrant un total menyspreu per la nació catalana, la seva cultura i els seus símbols, és oportú i necessari demanar la seva supressió, així com la de les subdelegacions del govern del Estat a Catalunya, tal com expressa la moció per la que es demana el recolzament de tots els grups municipals.

19

La Sra. Serra manifesta que han donat suport a aquesta moció per entendre que hi ha moltes raons per demanar la dimissió de la Sra. Llanos de Luna, representant de l’Estat espanyol a Catalunya, que està fent una pèssima gestió, fomentant la crispació, en lloc de treballar per crear un clima de diàleg, sense respectar l’autonomia local i la voluntat de les persones que lliurament expressen les seves idees, considerant que, en uns moments en que el context general fa que l’Estat demani en què es gasten els diners les Comunitats Autònomes i es qüestioni en què es gasta els diners Catalunya, com és el cas de les representacions a l’estranger, cal pensar que, en la línia de criteris d’eficiència, d’economia i d’austeritat, no té cap sentit mantenir la delegació i les subdelegacions del govern de l’Estat espanyol, podent-se impulsar, amb aquest estalvi, polítiques molt més interessants. Vist el dictamen de la Comissió Informativa De Serveis Generals, de 30 de maig de 2013. Vista la moció dels GPMS CiU, ERC i ICV-EUiA-E, de 25 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per NOU VOTS A FAVOR (CiU, ERC i ICV-E UiA-E), QUATRE VOTS EN CONTRA (PP i Sra. Campoy i Sr. Puignou del PSC) i QUATRE ABSTENCIONS (Sra. Mora i Srs. Mercader, Rodríguez i Romero del PSC), ACORDA: PRIMER .- Demanar la supressió de la delegació del govern espanyol a Catalunya, així com la de les subdelegacions que hi ha a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per obsoletes, inoperants i buides de competències. SEGON.- Demanar la retirada de tots els processos contenciosos iniciats per la delegació del govern espanyol a Catalunya o les respectives subdelegacions contra acords adoptats pels Ajuntaments catalans manifestant posicionaments polítics en matèries d’interès general. TERCER.- Demanar respecte i reconeixement per la nació catalana, per la seva llengua, la seva cultura i els seus símbols. QUART .- Comunicar aquest acord a la Delegació del govern de l’estat a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al govern d’Espanya, al Parlament de Catalunya, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència. 9È.- MOCIÓ DELS GPMS CIU, ERC I ICV-EUIA-E PER LA I NCORPORACIÓ DE LES FÓRMULES ADIENTS PER MOSTRAR L’ADHESIÓ D’AQUEST AJUNTAMENT A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEP ENDÈNCIA. Atès que en el Ple Ordinari celebrat el dia 12 de gener del 2012, es va aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Malgrat de Mar a l’Associació de Municipis per la Independència Atès que en les assemblees celebrades per aquest ens s’ha constatat la conveniència de que tots els municipis que en formen part mostrin la seva adhesió al mateix mitjançant rètols a l’entrada de la població, així com amb un distintiu al seu web que a l’hora faci d’enllaç amb la pàgina web de l’AMI

20

Atès que els grups que subscrivim aquesta moció compartim aquesta voluntat de fer visible la pertinença a aquesta associació, de la que a hores d’ara ja en formen part 666 ajuntaments, 28 consells comarcals i 5 entitats municipals descentralitzades Obert el torn d’intervencions La Sra. Cuatrecases manifesta que es presenta aquesta moció conjunta per tal de donar compliment als acords assolits en les assemblees de l’Associació de Municipis per a la Independència, de la que l’Ajuntament de Malgrat de Mar en forma part des de la seva constitució i a les que assisteixen per expressa delegació de la Sra. alcaldessa, ja que es considera convenient que la pertinença a aquesta entitat es faci visible d’una forma senzilla, poc costosa econòmicament i alhora efectiva. Vist el dictamen de la Comissió Informativa de Serveis Generals, de 30 de maig de 2013. Vista la moció dels GPMS CiU, ERC i ICV-EUiA-E, de 25 de maig de 2013, el Ple de l’Ajuntament per NOU VOTS A FAVOR (CiU, ERC i ICV-E UiA-E) i VUIT VOTS EN CONTRA (PSC i PP), ACORDA: PRIMER .- La realització de tres cartells amb la llegenda “Malgrat de Mar, municipi adherit a l’Associació de Municipis per la Independència” respectant el disseny proposat per L’AMI i la seva col· locació a la part inferior dels cartells informatius dels agermanaments de Malgrat de Mar situats en els punts següents: Avda. Francesc Santllehí cantonada amb carrer de Sta. Susanna, Avda. Costa Brava cantonada amb Avda. Països Catalans i Avda. Costa Brava en el seu límit amb el terme municipal de Palafolls. SEGON.- La incorporació d’un distintiu als documents i a la pàgina web del nostre Ajuntament, també d’acord amb el model proposat per la mateixa associació, que, en el darrer cas, actui com a enllaç amb el web de l’AMI TERCER.- Comunicar aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència 10È.- PRESA DE RAÓ DE LES RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA DES DE LA 931 A LA 1330/2013. Es dóna compte al Ple de l’Ajuntament dels Decrets dictats per l’Alcaldia, des del 931 al 1330/2013. 11È.- PRECS I PREGUNTES. 11-A.- La Sra. Serra, atès que cal actuar de forma coherent i amb respecte als acords que es prenen al plenari, pregunta quan pensa l’equip de govern donar compliment a les fórmules d’adhesió a l’AMI, aprovades en el punt desè d’aquesta mateixa sessió.

21

La Sra. Campoy contesta que quan es pugui. La Sra. Cuatrecases apunta que, en una recent sessió de la Junta de Govern Local, es van aprovar una sèrie de modificacions pel que fa a senyalització, considerant que, aprofitant aquests canvis, seria el moment adient per afegir aquests tres cartells. 11-B.- La Sra. Cuatrecases manifesta que han llegit a diferents mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Blanes es planteja regenerar la platja de S’Abanell amb aportació de sorra de la Tordera a proposta de l’alcalde o bé amb sorra de la platja de Malgrat com a proposta alternativa d’ICV, preguntant si ha existit algun contacte amb l’Ajuntament de Blanes sobre aquest tema i quina és la postura de l’equip de govern davant d’aquesta possibilitat. La Sra. Campoy respon que tot ve d’una moció d’ICV-EUiA de la qual li va parlar l’alcalde de Blanes, anunciant que proposaria constituir una mesa per poder-ne parlar, avançant que Malgrat dirà que no, si es tracta d’una acció unilateral, si bé li va oferir la seva ajuda, tenint en compte que al riu Tordera ha pujat molt el nivell de sorra, ja que fa anys se’n va prohibir l’extracció, el que fa que una gran ploguda, pogués provocar una rompuda, de forma que si es drenés el riu, la mateixa sorra podria servir per recuperar la platja de Blanes, sense perjudicar a la platja de Malgrat i ajudaria a salvar la profunditat del riu, que quan plou poc va acumulant sorra, manifestant que, sens perjudici del que diguin els tècnics que són els que hi entenen, podria ser una bona solució, afegint, per altra banda, que a la desembocadura de la Tordera s’està produint una mena de sima on va a parar la sorra i quan la corrent marina la mou en el 90% va cap a Malgrat i forma una barrera de sorra en tot el front a poca distància del trencant de l’aigua que protegeix quan hi ha tempesta i impedeix que hi hagi destrosses al passeig, concloent que, si els criteris dels tècnics són favorables, a poder treure sorra d’aquest fons marí la postura seria de ser solidaris per tal que Blanes no sofrís el perjudici d’haver fet el passeig tant a prop de mar. El Sr. Martí manifesta que, efectivament, es tracta d’un tema que correspon als experts, però, que, amb tot, fa una mica de por, vist que enguany Santa Susanna s’ha quedat sense sorra, advert,int que de vegades, els pobles deixen fer coses i després se’n paguen les conseqüències. La Sra. Campoy respon que a Malgrat no s’ha fet mai res que no anés avalat pels corresponents estudis i que qui ho ha determinat ha estat Costes, de l’Estat i de la Generalitat, apuntant que, en principi, sembla que els tècnics no veurien malament la solució de la Tordera per bé que, en tot cas, caldrà estudiar-la amb detall, suposant que es convocarà alguna mesa al respecte. El Sr. Martí manifesta que suposa que com a poble alguna cosa s’hi podrà dir, apuntant que si els informes són favorables i les coses es fan ben fetes, es podria considerar. La Sra. Campoy apunta que a vegades es presenten mocions als Plens que no poden ser executades directament i que requereixen els permisos i les autoritzacions pertinents, reiterant que la intenció és ser solidaris amb el poble veí, sense perjudicar a Malgrat. 11-C.- La Sra. Cuatrecases pregunta pel canvi d’ubicació dels contenidors del carrer Escoles, quasi fent cantonada amb el c. Fontlladosa, que s’han traslladat al davant de la plaça Incisa in val d’Arno, ja que a l’aparcament de l’estació ja n’hi ha i queden molt a prop. El Sr. Mercader respon que s’havien rebut queixes i suggeriments en relació a que estaven situats en un lloc de molt trànsit escolar, havent-se buscat un altre indret on no causessin cap

22

molèstia, considerant el més adient el lloc on són actualment, tot i que a l’estació ja n’hi hagin, entenent que tot aquell sector ha quedat força ben distribuït. 11-D.- La Sra. Cuatrecases pregunta si als hotels se’ls fa arribar informació sobre els dies que l’ascensor puja al parc del Castell, quan és tancat per alguna incidència i si s’informa de les rutes alternatives per arribar-hi, proposant que el cartell informatiu que hi ha a les portes del mateix ascensor s’escrigui en diferents idiomes per donar un bon servei i una bona imatge als visitants, ja que, tot i que existeix una oficina de turisme, la primera oficina de turisme que troba el visitant és el taulell de la recepció de l’hotel. La Sra. Campoy contesta que no sap si els hotels disposen d’aquesta informació, recollint, en qualsevol cas, els suggeriments, indicant que la setmana vinent hi ha una reunió de Turisme on es podran comentar aquestes qüestions. 11-E.- El Sr. Martí recorda el tema de les voreres amb sorra al que es van referir en un plenari anterior i sobre el que no han obtingut resposta. El Sr. Mercader contesta que, efectivament, entre Manuel de Falla i l’av. Barcelona, hi ha un tros amb terra, sense vorera, havent comprovat que el propietari a qui, anys enrera, li tocava fer la vorera, no la va fer, considerant que a l’actual no li correspon fer-ho, per la qual cosa la faran les brigades quan es consideri oportú. 11-F.- La Sra. Campoy es refereix al Consell de Benestar Social, manifestant que s’ha demanat ajuda a la Diputació, havent indicat que com a municipi de menys de 18.000 habitants no hi havia obligació de fer-lo, mentre que sí la tenia el Consell Comarcal respecte dels pobles que no arriben a aquesta població, havent quedat, amb tot, dirigir-se al diputat corresponent perquè enviïn un tècnic que ajudi a definir les directrius d’aquest Consell. La Sra. Serra manifesta que, des del Consell Comarcal, ja està articulat un altre tipus de participació en el que estan tots els municipis representats, si bé un Consell com el plantejat no està previst tirar-lo endavant, atès que la majoria de municipis ja tenen el seu. La Sra. Campoy replica que al Maresme hi ha molts pobles petits que no en tenen. I no havent altres assumptes a tractar, i quan són les vuit i set minuts del vespre, la Sra. alcaldessa aixeca la sessió, donant-la per finalitzada, de la qual, s’estén aquesta acta, per donar fe del que s'hi ha tractat.

L’ALCALDESSA EL SECRETARI