Miquel Codina, Albert Espona, Cristina Font, Pere Girbau, Josep … · direcció dels professors Santi Ponce i Joan Carles Martori de la Universitat de Vic, complementa la visió

" Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona 2003:Estructura i dinàmica econòmicaOctubre 2003

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de continguts:Cambra de Comerç de Barcelona

Col·laboradors:Miquel Codina, Albert Espona, Cristina Font,Pere Girbau, Josep Jutglar, Eva Miñarro,Ferran Pelegrina, David Poudevida, Mireia Rosès

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL i Cambra de Barcelona

Direcció editorial:Cambra de Comerç de Barcelona

Els textos signats expressen l’opinió dels autors

Disseny gràfic:Toni Fresno

Coberta:Toni Fresno

Autoedició:Ivan Muñoz

Impressió i Producció:Eumogràfic

Dipòsit legal: B-43809

Agraïments "

Des de la Cambra de Comerç de Barcelona volem agrair la col·laboració d’AsselaBosch, Martí Castells, Beth Codina, Miquel Codina, Albert Espona, Jordi Espona,Cristina Font, Pere Girbau, Josep Jutglar, Joan Carles Martori, Eva Minarro, GemmaMorelló, Betlem Parés, Alfred Paz, Ferran Pelegrina, Anna Perea, Santi Ponce, AnnaPortet, David Poudevida, Marc Prat, Marta Presseguer, Mireia Rosés, Xavier Segura,Mercé Sucarrat, Eva Torrents i Joan Vera. Moltes gràcies a tots.

" Presentacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

" 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

" 2. Evolució i perspectives econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132.1 Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

La immigració a Osona: un repte de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142.2 Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222.3 Ocupació i mercat laboral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Condicions per a promoure la inserció laboralde les donesa la comarca d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

2.4 Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

" 3. Pautes de localització de l’activitat econòmica al territori . . . . . . 453.1 Estructura econòmica: trets principals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 453.2 Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483.3 Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Curtidos Codina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Divasa - Farmavic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Girbau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

3.4 Comerç, turisme i altres serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Bon Preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62El turisme a Osona en els darrers cinc anys:característiques i evolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

" 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . 694.1 Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

El teixit productiu: trets característics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 704.2 Disponibilitat de sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 724.3 Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 794.4 Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 864.5 Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . . . . . . . . . 94

" 5. Estudi Monogràfic: Reflexions sobre la construcciód’habitatges a la comarca d’Osona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

" 6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Índex "

ESTRUCTURA I DINÀMICA

ECONÒMICA

7

" De la tasca de la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca la de dur a termeactuacions d’interès general que afavoreixin la promoció de l’activitat econòmica iempresarial a la seva demarcació. En el marc d’aquest objectiu general, la Cambraassumeix el compromís d’analitzar el context econòmic en què es mouen lesempreses, de fer propostes sobre la política econòmica més favorable a l’interèseconòmic general i de posar la informació elaborada a l’abast dels agents econòmicsi socials dels diferents àmbits territorials que integren la demarcació. Cal destacar queles necessitats d’informació de les nostres empreses i dels nostres ciutadans s’estanampliant i exigeixen una anàlisi més aprofundida i detallada de l’àmbit territorial mésproper en el qual desenvolupen l’activitat econòmica. Amb el propòsit de donarresposta a aquesta necessitat creixent, la Cambra de Barcelona ha iniciat una novacol·lecció d’estudis econòmics territorials, que comença amb aquest volum sobre ladinàmica i estructura econòmica de la comarca d’Osona.

Aquest volum que inicia la sèrie impulsada per la Cambra de Barcelona és, a lavegada, part integrant de l’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona, en dosvolums, que neix de la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona amb elConsell Comarcal d’Osona, la Universitat de Vic, Caixa de Manlleu i l’Observatori delMercat de Treball d’Osona. En aquest volum, elaborat pels serveis tècnics de laCambra i que enceta la sèrie d’estudis territorials, es presenta una anàlisi global de lasituació i l’evolució econòmica recent de la comarca en conjunt, amb una perspectivade mitjà termini; mentre que el volum titulat "Estadística municipal", elaborat sota ladirecció dels professors Santi Ponce i Joan Carles Martori de la Universitat de Vic,complementa la visió de l’economia comarcal amb un recull sistematitzat de les fontsestadístiques existents, referides a l’últim any amb informació disponible, i ambespecial atenció a l’àmbit municipal. Espero que aquest estudi en dos volumscomplementaris contribueixi a la difusió i l’aprofundiment del coneixement del’economia d’Osona, i que faciliti la presa de decisions dels agents econòmics i socialsa la comarca, en benefici del progrés econòmic d’Osona i del conjunt del nostre país.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Presentacions "

ANUARI SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA D’OSONA 2003

8

" Des de la Caixa de Manlleu tenim un ferm compromís amb la societat civil i el teixitassociatiu i empresarial de la comarca, i tenim la convicció que cal donar suport alsprojectes econòmics i socials. Ens interessa el desenvolupament econòmic de lacomarca d’Osona, -molt vinculat a la qualitat de vida dels seus ciutadans-, ques’assoleix quan s’estableix una relació equilibrada entre tots els àmbits, sectors,infraestructures i persones que configuren el nostre territori.

L’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona, doncs, és un instrument que ensproporciona un coneixement de la realitat comarcal en l’àmbit econòmic i social queens ha d’ajudar a la presa de decisions de futur. Però també pot tenir una lecturacomplementària: el benestar general no es mesura per la generació de riquesa, sinópel repartiment d’aquesta riquesa; en altres paraules, el progrés, si no es comparteix,és un progrés limitat. S’ha de buscar el diàleg entre el mercat competitiu, l’ètica i lasolidaritat, i evitar situacions d’exclusió.

Ens complau participar en l’edició d’aquest Anuari socioeconòmic de la comarcad’Osona perquè en compartim plenament els objectius. Per saber on anem hem desaber primer on som, i a partir d’aquí projectar-nos amb més seguretat cap a un futurmés pròsper, solidari i humanitzat.

Pere Rifà FerrerPresident de Caixa de Manlleu

" La publicació d’aquest Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona és unprojecte mancomunat que aporta documentació econòmica de la comarca al serveidels diferents àmbits: polític, econòmic, social i cultural.

És una suma de voluntats a partir d’una idea conjunta de l’Observatori del Mercat deTreball i del Consell Comarcal d’Osona, amb un gran suport entusiasta de la Caixa deManlleu i de la Delegació a Osona de la Cambra Oficial de Comerç, indústria iNavegació de Barcelona, i amb una aportació acadèmica, imprescindible, de laUniversitat de Vic.

Desitjo que aquest Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona esdevingui una einaútil i sigui l’inici i l’estímul perquè els estudis i els treballs realitzats amb cura noesdevinguin una publicació més.

Un agraïment per a tots els que l’han fet possible i per a tots els que en faran una einaútil i de treball.

Jaume Mas i CollPresident del Consell Comarcal d’Osona


ECONÒMICA

9

" Les institucions i les organitzacions que formen part de l’Observatori del Mercat deTreball d’Osona (MTO), els quatre pactes territorials per a l’ocupació d’Osona, elConsell Empresarial d’Osona, Comissions Obreres, la Unió General de Treballadors i elConsell Comarcal d’Osona, amb aquesta publicació volem assolir un dels objectius:mostrar les diferents realitats i facilitar la informació actualitzada de l’àmbitsocioeconòmic de la comarca.

Aquesta unió d’esforços ha estat un bon resultat: professionalitat, coneixements,experiència i il·lusió amb un únic objectiu, la nostra comarca.

Esperem que aquesta publicació us sigui útil.

Filo Tió i PratdesabaObservatori del Mercat de Treball d’Osona

" Haver participat en l'elaboració de l'Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osonaés per a la Universitat de Vic un gran motiu de satisfacció, perquè es tracta d'una einaindispensable que ens permetrà, a partir de l'estudi del passat i del present de lanostra comarca, conèixer on som i cap a on volem anar.

El fet que la tasca de recollir i elaborar la informació de l'Anuari hagi recaigut en laUniversitat de Vic, ens permet de complir amb un dels objectius més cabdals de totainstitució universitària: esdevenir un referent en el sistema socioeconòmic del nostreentorn. No cal dir que col·laborar a fer l'Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osonaés una oportunitat singular.

Destijo continuïtat al projecte i felicito tots els col·laboradors.

Dr. David Serrat i CongostExcel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat de VicVic, octubre de 2003

La comarca d’Osona és part de l’antic comtat d’Osona, a l’anomenada CatalunyaVella. És situada a l’extrem nord-oriental de la Depressió Central Catalana, entre elsPrepirineus i la Serralada Prelitoral. Aquesta situació fa de la comarca un enllaç naturalentre els Pirineus i la regió metropolitana de Barcelona, de nord a sud, i entre les zonescostaneres i l’interior de Catalunya, d’est a oest.

Osona limita al nord amb la comarca del Ripollès, al nord-est amb la Garrotxa, a l’estamb la Selva, al sud amb el Vallès Oriental, al sud-oest amb el Bages i al nord-oestamb el Berguedà.


ECONÒMICA

11

1. Definició i delimitació del territori "

Osona. Mapa Comarcal "Font: Consell Comarcal d’Osona

1 Alpens2 Balenyà3 Brull, el4 Calldetenes5 Centelles6 Collsuspina7 Espinelves8 Folgueroles9 Gurb10 Lluçà11 Malla12 Manlleu13 Masies de Roda, les14 Masies de Voltregà, les15 Montesquiu16 Muntanyola17 Olost18 Orís19 Oristà20 Perafita21 Prats de Lluçanès22 Roda de Ter23 Rupit i Pruit24 Sant Agustí de Lluçanès25 Sant Bartomeu del Grau26 Sant Boi de Lluçanès27 Sant Hipòlit de Voltregà28 Sant Julià de Vilatorta29 Sant Martí d'Albars30 Sant Martí de Centelles31 Sant Pere de Torelló32 Sant Quirze de Besora33 Sant Sadurní d'Osormort34 Sant Vicenç de Torelló35 Santa Cecília de Voltregà36 Santa Eugènia de Berga37 Santa Eulàlia de Riuprimer38 Santa Maria de Besora39 Santa Maria de Corcó40 Seva41 Sobremunt42 Sora43 Taradell44 Tavèrnoles45 Tavertet 46 Tona47 Torelló48 Vic49 Vidrà50 Viladrau51 Vilanova de Sau



12

El Ter és el principal eix fluvial de la comarca i una bona part dels cursos que drenenles terres d’Osona són de la seva conca. En segon terme destaquen el Congost iafluents, que formen part de la conca del Besòs, i les rieres del Lluçanès, quepertanyen a la conca del Llobregat. El Ter és un dels rius més importants de Catalunyai, juntament amb el Llobregat, constitueixen les dues conques industrials del país. Alllarg del seu curs s’hi van aixecar indústries que aprofitaven l’energia generades pelssalts d’aigua del riu.

Osona té una superfície de 1.264 km2. La comarca presenta una orografia variada quepermet de diferenciar cinc subcomarques: la plana de Vic, al bell mig de la comarca,que comprèn una extensió de 566,4 km2; les Guilleries, regió muntanyosa que ocupa157,3 km2; el Cabrerès o Collsacabra, de 114,9 km2 d’extensió; el Lluçanès, situat al’altiplà central de Catalunya, en una extensió de 326,5 km2, i el Vidranès, incorporatmés darrerament i situat al sector septentrional de la comarca, que ocupa unaextensió de 72,4 km2.1

La plana de Vic constitueix el nucli central de la comarca i s’estén uns 30 km endirecció nord-sud i 10 km en direcció est-oest, concentra quasi la meitat de lasuperfície d’Osona i forma un canal de pas entre els Pirineus i la Depressió Litoral,amb la qual comunica pel Vallès Oriental. Hi abunden els petits turons entre extensoscamps de conreu. A més, la plana de Vic concentra 28 dels 51 municipis de lacomarca, entre els quals es troben els més poblats d’Osona, com Vic, capital de lacomarca, Manlleu i Torelló.

Les Guilleries la formen els municipis de Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort,Espinelves i Viladrau. És una regió muntanyosa constituïda en bona part per un massísgranític amb alçades que superen els 1.000 m. El Collsacabra comprèn els municipisde Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit i Pruit i, juntament amb terres de lescomarques de la Garrotxa i la Selva, constitueix una unitat que forma part del nuclicentral de la Serralada Transversal Catalana. El Lluçanès és una zona de transicióentre la plana de Vic i el Berguedà i comprèn 12 municipis. Finalment, el Vidranès, queés situat al sector septentrional de la comarca, comprèn els municipis de Sant Quirzede Besora, Montesquiu, Santa Maria de Besora i Vidrà.

Aquesta variada orografia permet de distingir, en general, dos tipus de clima a lacomarca: d’una banda, un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendènciacontinental a les zones situades als vessants del Montseny, la plana de Vic i lescontrades interiors del sector ponent, i, de l’altra, un clima mediterrani de muntanyamitjana amb influència marítima al sector de llevant #

1 Algunes d’aquestes subcomarques inclouen municipis situats fora d’Osona


ECONÒMICA

13

2.1 PoblacióEvolució demogràfica: trets principals "

Segons l’última revisió del padró disponible en la data de publicació d’aquest informe,corresponent a l’any 2002, la comarca d’Osona tenia 132.601 habitants, distribuïtsen 51 municipis. Destaquen Vic, Manlleu i Torelló, on es concentra prop de la meitatde la població de la comarca. Amb relació al padró de 1996, Osona guanya 9.678habitants i augmenta el pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya. Aquestincrement demogràfic és degut sobretot a l’entrada d’immigrants, ja que el creixementnatural o vegetatiu (la diferència entre els naixements i les defuncions) representa unaaportació poc significativa a l’increment de la població.

El motor que ha impulsat l’expansió demogràfica catalana entre els anys 1996 i 2001–any aquest darrer del qual es disposa d’informació detallada dels movimentsdemogràfics- ha estat la immigració estrangera –en contrast amb altres períodeshistòrics, en què dominava la immigració procedent d’altres regions peninsulars. Defet, el 90,8 % del creixement de la població catalana durant aquest període, equivalenta 229.788 persones, s’explica pels fluxos migratoris, en contrast amb el 9,2 % restant,atribuïble a un creixement natural de 23.282 habitants (resultat de la diferència entre326.591 naixements i 303.309 defuncions). Aquest tret característic s’observa a totsels àmbits del territori català, i en particular a l’àrea metropolitana de Barcelona, a lescomarques gironines i al Camp de Tarragona, on el saldo migratori és sistemàticamenti significativament superior al creixement natural. Pel que fa a la comarca d’Osona, deles 6.620 persones que va augmentar la població entre 1996 i 2001, 5.744 provenendel saldo migratori net (el 87 % de l’augment total), i els 876 restants (13 %) delcreixement natural al territori. La contribució de la immigració d’origen estranger aaquest saldo migratori net va ser del 60,8 % des de l’any 1997 fins al 2000, períodedel qual es té aquesta informació.

2. Evolució i perspectives econòmiques "

Taula 2.1.1 Fluxos de població (1990-2001). Osona. Nombre de Persones "

1990 1.165 1.020 145 152 41 193 19 9 3 4 35 228 3731991 1.188 987 201 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd1992 1.140 985 155 147 -78 69 262 9 11 0 282 351 5061993 1.116 1.090 26 295 -140 155 94 2 17 0 113 268 2941994 1.155 1.017 138 386 -175 211 40 7 9 0 56 267 4051995 1.137 1.054 83 246 -35 211 73 5 12 4 94 305 3881996 1.209 1.078 131 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd1997 1.259 1.144 115 173 -67 106 177 6 19 0 202 308 4231998 1.239 1.182 57 207 -17 190 187 23 35 5 250 440 4971999 1.278 1.084 194 298 -44 254 258 22 33 4 317 571 7652000 1.301 1.078 223 353 81 434 543 135 86 11 775 1.209 1.4322001 1.313 1.147 166 372 111 483 nd nd nd nd nd nd nd1990-2001* 14.500 12.866 1.634 2.629 -323 2.306 1.653 218 225 28 2.124 3.947 5.581En % s/total - - 29,3 114,0 -14,0 100 77,8 10,3 10,6 1,3 100 70,7 100

Font: IDESCAT

Moviment natural

Nai

xem

ents

Def

un

cio

ns

Moviment migratori

Migracions internes

Res

ta d

eC

atal

unya

Res

tad’

Esp

anya

Sal

dom

igra

c.In

t.

Sal

do

nat

ura

l

Àfri

ca

Am

èric

a

Eur

opa

Altr

es

Tota

lin

mig

raci

ons

ext.

Sald

oM

igra

cion

s

Sal

do to

talImmigracions internes

* Acumulat



14

" La immigració a Osona: Un repte de futur

En pocs anys, l’Estat espanyol ha viscut un procés en el qual la immigració estrangeraha passat de ser un fenomen molt minoritari a convertir-se en una realitat palpableque, tot i no arribar encara globalment als índexs d’altres països europeus, ocupa avuiun lloc preeminent en el debat polític i social. En aquest context general, Catalunya ésuna de les comunitats autònomes en què aquest fenomen té un pes més important, idins de Catalunya és especialment significatiu el cas d’Osona, en què la proporció denouvinguts a l’inici de l’any 2003 arribava, segons dades del Pla comarcal d’integraciódels immigrants, al 8,9 %.

Una simple observació al carrer posa en evidència que la immigració està transformantràpidament la vida quotidiana de molts municipis de la comarca, amb aquesta arribadade gran quantitat de persones que provenen, a més, de llocs cada vegada mésdiversos. Si cerquem una aproximació més estrictament quantitativa a aquesta realitat,ens adonarem de seguida que és només a partir de l’anàlisi comparativa de dadesobtingudes en diferents moments que podem comprovar fins a quin punt no val aparlar d’una realitat ja fixada, sinó que el que ens correspon és, més aviat, assenyalartendències, tant pel que fa a la incorporació gradual de nouvinguts a la societatosonenca com pel que fa al pas d’una situació inicial (la de fa uns anys) marcadaessencialment per la contraposició d’autòctons a immigrants d’origen marroquí a unasituació més multicultural.

Per entendre aquestes tendències és especialment significatiu el fet que en elperíode de poc més d’un any que va de l’octubre de 2001 al gener de 2003 elnombre d’estrangers en el conjunt de la comarca havia passat, sempre segonsdades del Pla comarcal d’integració dels immigrants, de 8.880 a 12.150, la qualcosa suposa una variació del 6,7 % al 8,9 % sobre el total de la població. Vic vapassar en aquest mateix període de l’11,6 % al 15,1 % d’immigrants; i a Manlleu, lavariació va ser de l’11,15 % al 14,5 %. Pel que fa al pas a una situació cada vegadamés multicultural, aquest fet es constata d’una manera molt clara en el cas de Vic,en què el col·lectiu originari del Marroc, tot i continuar sent el majoritari, ha passatde representar el 75 % del total d’estrangers el mes de desembre de 2002 al 57 %a l’inici de 2003. En el conjunt d’Osona, el col·lectiu marroquí representava, l’inici del2003, el 64 % del total d’immigrants.

Dels marroquins que viuen a Osona, la majoria pertanyen a l’ètnia amazigh iprocedeixen de la província de Nador, a la zona del Rif. A part del marroqui, elscol·lectius d’immigrants més significatius en nombre de persones són elllatinoamericà, que representava el 15,7 % del total d’estrangers l’inici de 2003, i elsubsaharià, que representava el 10,2 %. Els llatinoamericans provenen majoritàriamentd’Equador i de Colòmbia, mentre que els subsaharians són sobretot de Ghana iNigèria. A més distància hi ha els europeus de l’est (el 4,9 % dels estrangers) i elsasiàtics (l’1,8 %).

Per a les persones de fora de la Unió Europea, les úniques vies oficials per establir-se a l’Estat són la política de contingents, que exigeix que aquells que volen venirhagin rebut una oferta de treball en el seu país d’origen en funció d’un nombre deplaces que el Govern pacta anualment amb els diversos sectors productius, o elreagrupament familiar. Val a dir, però, que una part important dels estrangers que


ECONÒMICA

15

arriben a l’Estat i, per tant, també a Osona, no ho fan per cap de les dues viesoficials esmentades, és a dir que no tenen ni una oferta de treball ni permís deresidència. Es tracta dels immigrants “irregulars”, que a la comarca, igual que en elconjunt de Catalunya, representen entorn del 20 % del total de nouvinguts. Percol·lectius, el que té un nombre més significatiu de persones en situació irregular ésel dels llatinoamericans, que es beneficien en molts casos dels convenis bilateralsque els permeten fer el viatge com a turistes i, per tant, venir sense visat.

L’assentament dels immigrants no és fàcil. Després d’una situació inicial en la quals’ha de refiar dels seus contactes o de la bona voluntat d’altres persones, la primeraresidència de tot immigrant que arriba a Osona és, sempre, un pis de lloguer.Habitualment, es tracta d’un pis vell que el nouvingut comparteix amb altres personesdel seu mateix col·lectiu. L’accés al mercat de l’habitatge no és sempre fàcil nitransparent, la qual cosa fa que els preus siguin sovint molt alts. Quan han arribat auna situació de lleugera estabilitat i han pogut portar a terme el reagrupament familiar,hi ha molts immigrants que passen del règim de lloguer a la compra del pis.

Pel que fa a la feina, el sector que ocupa més persones nouvingudes és el de lesindústries càrnies, seguit de la construcció. També hi ha immigrants a les indústries dela pell, el metall o la torneria, i de manera cada vegada més significativa en el sectorde l’hostaleria, en què troben feina molts llatinoamericans. També destaca, finalment,el sector dels serveis personals.

Per molt que vulgui ser coartada i limitada legalment, la immigració és un fenomeninqüestionable, lligat a una conjuntura global que no permet que cap societat es vegia si mateixa com una realitat aïllada. En aquest sentit, encara que estigui sotmès auna jerarquia institucional i legal que li ve de més amunt, és l’àmbit local el qui té enbona part el repte d’aconseguir que els nouvinguts deixin enrere la consideració depersones “de fora” i esdevinguin partícips, en la màxima mesura del possible, de ladinàmica social.

Des de fa uns anys destaquen a Osona, tant des de l’àmbit institucional com des dela mateixa societat civil, inciatives destinades a facilitar la incorporació normalitzadadels nouvinguts. A Vic, l’Ajuntament ha intervingut decisivament en l’àmbit escolar,impulsant la fusió d’escoles públiques i portant a terme una experiència pionera derepartiment escolar en tots els centres de primària i secundària; i ha destacat tambéper la tasca de mediació i la creació d’un Fòrum Intercultural. A Manlleu s’haimpulsat, des de fa uns anys, un servei de mediació en els àmbits de l’ensenyamenti els serveis socials; i a Osona nord diversos municipis impulsen des de fa anys elprograma Icària, que actualment porta a terme tallers d’acollida per a personesnouvingudes i té també un servei de mediació. S’ha de destacar, a més, l’existènciad’entitats interculturals i la proliferació, en tot l’àmbit comarcal, d’associacionsd’immigrants de diversos orígens.

Actualment, el Pla comarcal d’integració dels immigrants treballa en col·laboració ambels ajuntaments per tal de materialitzar accions en diversos fronts en el marc d’unaestratègia general destinada tant a una normalització de la situació dels nouvinguts endiversos àmbits (habitatge, feina, escola, lleure, etc.) com a l’acostament entreaquests i els autòctons, i a la sensibilització del conjunt de la població sobre la realitatde la immigració. En aquest sentit, destaquen la creació d’un servei de traducció en



16

els àmbits d’ensenyament, sanitat i serveis socials; la realització de tallers per a paresi mares autòctons i immigrants a les escoles; la creació de diversos grups de treball;els cursos preparatoris de l’examen teòric del permís de conduir; el manteniment d’unobservartori de la immigració i l’exposició Itineraris, un cop d’ull sobre la vidaquotidiana dels immigrants d’Osona.

Albert Espona i Mireia Rosés

Pla comarcal d’integració dels immigrants d’Osona

Des d’una perspectiva temporal més àmplia, la població d’Osona ha augmentat de17.601 persones en 21 anys, dels 115.000 habitants censats el 1981 als gairebé133.000 el 2002. Aquest augment representa una diferència relativa del 15,3 % entreels dos anys de referència, equivalent a un creixement anual acumulatiu del 0,7 %.Durant aquest període de 21 anys el ritme de creixement de la població osonenca s’haanat accelerant, des del 0,22 % del subperíode 1981-1986, fins al 7,9 % delsubperíode 1996-2002, sense que es detectin signes d’estancament o de pèrdua depoblació en cap dels anys considerats.

De fet, la població d’Osona ha tendit a guanyar pes en relació amb el conjunt deCatalunya, i ha passat de representar l’1,93 % el 1981 al 2,04 % el 2002, fet quereflecteix un creixement més ràpid de la població de la comarca en relació amb lamitjana catalana, que ha estat del 0,4 % acumulatiu anual durant el mateix període.Aquest tret diferencial es manté durant el període més recent, entre 1996 i 2002, enel qual s’observa un increment relatiu de la població de Catalunya del 6,8 %(equivalent al 0,82 % de taxa anual acumulativa), més d’un punt percentual per sotad’Osona. Aquestes xifres suggereixen unaa acceleració notable del creixementdemogràfic, tant a Osona com al conjunt de Catalunya, en el curs dels últims sis anys.Per comarques, entre 1996 i 2001, 32 comarques augmenten població, i només 9 enperden. De fet, aquest augment de la població resident a Catalunya, impulsat per laimmigració d’origen estranger, ha estat el més important des de l’any 1981.

Per valorar l’evolució demogràfica d’Osona en relació amb altres comarques catalanes, caltenir en compte el procés de reequilibri territorial de la població catalana que va començaren la dècada dels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes relatiudel nucli central de l’entorn de Barcelona i del Barcelonès, mentre que els augments màximsde la població es localitzen a les zones de l’àmbit metropolità. En nivells absoluts,destaquen els augments demogràfics de les comarques centrals, les comarques gironinesi el Camp de Tarragona. Durant l’últim subperíode 1996-2001, les comarques centrals, ambl’excepció d’Osona, mantenen el pes relatiu respecte del conjunt de Catalunya, mentre queel territori metropolità de Barcelona, les comarques gironines i el Camp de Tarragona enguanyen. En conjunt, les zones de màxima expansió demogràfica de la població catalanaes concentren al llarg d’un corredor litoral i prelitoral que s’estén des de l’Alt Empordà alnord, fins al Baix Camp al sud, amb penetracions cap a l’Anoia i Osona. L’excepció dinsd’aquest corredor és la comarca del Barcelonès.2

2 Vegeu l’article de Joaquim Capellades "Població i territori a Catalunya",a la Memòria econòmica de Catalunya de l’any 2002, publicada pel Consell General de Cambres de Catalunya.

Tenint en compte que el territori d’Osona representa el 3,96 % del territori català, ladensitat demogràfica de la comarca se situa a l’entorn d’un 50 % per sota de la mitjanacatalana: 105 h./km2 d’Osona, davant dels 204 h./km2 de Catalunya. No obstant això,cal tenir en compte les importants diferències de densitat demogràfica de la comarca,fruit d’una elevada concentració a la plana de Vic, en detriment de les altres zones.


ECONÒMICA

17

Taula 2.1.2 Població (1981-2002). Nombre de persones "

Osona Catalunya Osona/Cat.( %)

1981 115.000 5.956.414 1,931986 115.258 5.978.638 1,931991 117.442 6.059.494 1,941996 122.923 6.090.040 2,022001 129.543 6.343.110 2,042002 132.601 6.506.440 2,04creix. 86/81 0,22 0,37creix. 91/86 1,89 1,35creix. 96/91 4,67 0,50creix. 01/96 5,39 4,16creix. 02/01 2,36 2,57

Font: IDESCAT, padrons municipals d'habitants 1986, 1996 i 2002, i censos de població 1981, 1991 i 2001

Taula 2.1.3 Densitat de població (2002) "

Osona Catalunya Osona/Cat.( %)

Població 132.601 6.506.440 2,0Superfície (km2): 1.264 31.895 4,0Densitat de població (hab/km2): 105 204 51,4

Font: IDESCAT



18

" Evolució demogràfica per municipis

En línies generals, el creixement de la població catalana en el període 1996-2002 s’halocalitzat fonamentalment en els àmbits municipals de dimensió mitjana, en termes depoblació, seguint una tendència ja manifestada clarament en el quinquenni anterior. AOsona, les zones més dinàmiques des del punt de vista demogràfic durant aquestúltim subperíode han estat els municipis mitjans i grans de la comarca, localitzats alvoltant de l’eix nord-sud de la plana de Vic, i, en particular, els municipis més propersa Vic, un fet que en reforça la capitalitat.

Des d’una perspectiva temporal més àmplia, els municipis mitjans i grans són els quehan tendit a un dinamisme demogràfic més destacat durant el període de 21 anyscomprès entre els censos de 1981 i de 2002. Pel que fa a la comarca d’Osona, calassenyalar que només 16 dels 51 municipis han perdut població en aquest període,mentre que en els 35 restants ha augmentat el nombre d’habitants. En general, elsmunicipis que han patit una pèrdua neta de població durant aquest període són petits,per sota dels 850 habitants, a excepció de Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze deBesora. En el grup constituït pels 16 municipis de dimensió mitjana (entre 1.000 i5.000 habitants) és on la població ha augmentat més (el 24,4 % entre 1981 i 2002),per sobre de l’augment del grup dels set municipis més grans (més de 5.000habitants), que ha estat del 14,2 %. Aquestes dues dades contrasten amb el descensdel 2 % del grup de municipis més petits (menys de 1.000 habitants).


ECONÒMICA

19

Taula 2.1.4 Població per municipis. Nombre de persones "

1981 1986 1991 1996 2001 2002 1981-2002diferència

Alpens 255 252 249 256 278 277 22Balenyà 2.948 3.166 3.231 3.025 3.213 3.208 260Brull, el 187 182 182 196 186 193 6Calldetenes 1.229 1.408 1.472 1.802 1.998 2.083 854Centelles 5.621 5.632 5.682 5.771 5.822 5.939 318Collsuspina 350 220 214 246 268 273 -77Espinelves 254 239 191 175 184 182 -72Folgueroles 1.016 1.066 1.160 1.322 1.693 1.724 708Gurb 1.509 1.625 1.674 1.823 1.955 1.993 484Lluçà 298 299 282 272 267 269 -29Malla 283 257 247 255 239 258 -25Manlleu 15.962 16.190 16.148 17.035 17.532 18.229 2.267Masies de Roda, les 569 612 624 637 710 717 148Masies de Voltregà, les 2.379 2.455 2.479 2.585 2.873 2.883 504Montesquiu 1.002 932 855 850 822 854 -148Muntanyola 199 163 171 242 341 347 148Olost 961 948 960 1.204 1.158 1.170 209Oristà 963 912 922 665 633 624 -339Orís 268 229 226 230 248 236 -32Perafita 356 362 338 319 356 366 10Prats de Lluçanès 2.266 2.470 2.625 2.790 2.687 2.715 449Roda de Ter 4.562 4.702 5.015 5.002 5.210 5.294 732Rupit i Pruit 414 370 343 357 341 328 -86Sant Agustí de Lluçanès 132 130 123 105 105 107 -25Sant Bartomeu del Grau 1.034 1.081 1.121 1.215 1.106 1.134 100Sant Boi de Lluçanès 520 522 530 565 566 572 52Sant Hipòlit de Voltregà 3.160 3.022 2.981 2.909 3.047 3.087 -73Sant Julià de Vilatorta 1.518 1.721 1.934 2.063 2.414 2.473 955Sant Martí d'Albars 162 139 125 125 134 132 -30Sant Martí de Centelles 738 715 642 683 772 784 46Sant Pere de Torelló 2.006 2.089 1.996 2.135 2.188 2.230 224Sant Quirze de Besora 2.074 2.017 2.028 2.011 1.970 1.986 -88Sant Sadurní d'Osormort 79 79 74 74 81 83 4Sant Vicenç de Torelló 1.785 1.783 1.702 1.725 1.806 1.833 48Santa Cecília de Voltregà 194 188 187 199 206 207 13Santa Eugènia de Berga 1.129 1.313 1.590 1.905 1.973 1.999 870Santa Eulàlia de Riuprimer 783 809 844 845 863 869 86Santa Maria de Besora 209 200 201 166 178 180 -29Santa Maria de Corcó 1.895 1.961 1.997 2.038 2.165 2.139 244Seva 1.487 1.610 1.765 2.238 2.578 2.662 1.175Sobremunt 63 77 91 90 87 93 30Sora 268 228 211 181 182 189 -79Taradell 4.114 4.259 4.593 4.755 5.270 5.330 1.216Tavertet 97 114 132 133 146 137 40Tavèrnoles 187 214 208 241 273 270 83Tona 5.124 5.289 5.522 5.765 6.072 6.183 1.059Torelló 10.941 11.132 11.460 11.952 12.286 12.454 1.513Vic 30.155 28.583 28.736 30.397 32.703 33.935 3.780Vidrà 197 178 171 172 163 163 -34Viladrau 757 802 883 866 863 879 122Vilanova de Sau 341 312 305 311 332 329 -12Osona 115.000 115.258 117.442 122.923 129.543 132.601 17.601% s/Catalunya 1,93 1,93 1,94 2,02 2,04 2,04 3,2

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.361.365 6.506.440 550.026

Font: IDESCAT



20

En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població (per sobre dels1.000 habitants) els últims 21 anys han estat: Vic (3.780 h.); Manlleu (2.267 h.); Torelló(1.513 h.); Taradell (1.216 h.), Seva (1.175 h.) i Tona (1.059 h.). En termes relatius, elsmunicipis on el dinamisme demogràfic ha estat més acusat es localitzen al voltant dela capital comarcal: Santa Eugènia de Berga, Seva, Muntanyola, Folgueroles,Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Gurb. En sentit contrari, els municipis que méspoblació han perdut en termes absoluts són: Oristà (339 h.), Montesquiu (148 h.),Rupit i Pruit (86 h.) i Sant Quirze de Besora (88 h.).

En conclusió: es consolida un model de creixement demogràfic que reforça la funcióresidencial dels municipis mitjans i grans, que atrauen població dels nuclis urbans isemiurbans més propers. Aquesta pauta de creixement demogràfic ha anatacompanyada d’un increment significatiu dels desplaçaments diaris de població desdel lloc de residència fins al lloc de treball. A Vic, per exemple, l’any 1996 entravencada dia per raó de treball unes 7.514 persones de mitjana, que provenienmajoritàriament dels municipis limítrofs.

" Estructura de la població per sexes i per edats

En primer lloc, cal destacar que durant els últims anys s’ha accentuat el procésd’envelliment progressiu de la població d’Osona –un tret comú amb el conjunt deCatalunya–, alhora que s’observa una tendència a l’augment del nombre denaixements a partir de 1996 –amb l’excepció de 1998. L’any 2001 la taxa decreixement vegetatiu a Osona va ser de l’1,28 per mil (1,41 per mil a Catalunya),davant del 0,7 per mil de l’any 1995. Aquesta taxa de creixement natural representala diferència entre una taxa de natalitat del 10,1 per mil (10,2 per mil a Catalunya),davant del 9,3 per mil de l’any 1995, i de mortalitat del 8,9 per mil (8,8 per mil aCatalunya). L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població més gran de 64anys amb la de menys de 15 anys, té un valor de 124 % el 2001, lleugerament inferioral de la mitjana de Catalunya (126 %). Això significa que per cada cinc persones mésgrans de 64 anys només hi ha quatre persones menors de 15.

" Mapa 2.1.1 Taxa de creixement anual acumulatiu de la població 1981-2002 per tramsFont: IDESCAT i elaboració pròpia

Superior al 2 %

De l’1 % al 2 %

Del 0 % al 1 %

Inferior al 0 %


ECONÒMICA

21

En termes generals, l’estructura de la població osonenca per trams d’edat i per sexesés força similar a la mitjana de Catalunya. No obstant això, s’observen petitesdiferències en la població de 0 a 15 anys i en la de més de 65 anys, que tenen un pessuperior a Osona en comparació amb la mitjana de Catalunya, i en la distribució persexes, que és lleugerament més equilibrada a Osona que a Catalunya (la proporció dedones supera la d’homes en 4,1 punts percentuals a Catalunya, i només en 1,5 puntsa Osona).

Taula 2.1.5 Indicadors d'estructura d'edats (2001) "

Osona Catalunya

Índex d'envelliment 1 124 126

Índex d'infantesa 2 15 14

Índex de dependència juvenil 3 22 20

Índex de dependència senil 4 27 25

Índex de recanvi de la població d'edats actives 5 72 85

Relació de nens per dones en edat fèrtil 6 20 19

Font: IDESCAT, estimacions de població postcensals per Catalunya i elaboració pròpia1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys per 100 habitants del total de població3 Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys4 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys per 100 habitants de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys

Gràfic 2.1.1 Estructura de la població per sexes i edats (2001). Osona "Font: IDESCAT

012345

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

>85

0 1 2 3 4 5

% Homes % Dones

Edat



22

2.2 Activitat i renda" Evolució de l’activitat

Durant el període 1995-2002, la comarca d’Osona va enregistrar un creixement mitjàdel 2,9 % interanual, segons les estimacions comarcals de la Caixa de Catalunya, unritme lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya durant el mateix període –queva ser del 3,2 %. Per tant, Osona ha participat plenament de la fase expansiva delcicle econòmic de l’economia catalana al llarg del període de referència, malgrat quehagi patit una lleugera pèrdua de pes en relació amb el Principat –la comarca hapassat de representar l’1,72 % del PIB català el 1995, a l’1,67 % el 2002.

Cal destacar que durant el període 1995-2002 el sector industrial va mostrar unacapacitat de creixement relativament baixa, en comparació amb Catalunya i també enrelació amb les taxes assolides pel sector primari i pel sector serveis de la comarca.Aquest menor dinamisme de la indústria osonenca, molt influenciat per la crisi quepateix bona part del sector tèxtil, és el principal factor explicatiu del diferencial entreles taxes de creixement d’Osona i de Catalunya durant el període considerat. Aquestapauta també es va complir l’últim any de referència, el 2002, en què el PIB de lacomarca va créixer l’1,8 %, 0,4 punts menys que la mitjana de Catalunya (2,2 %),fonamentalment a causa del menor dinamisme del sector industrial. Durant aquestúltim any el creixement econòmic de la comarca es va fonamentar en un augmentimportant del sector primari (5,3 %) i dels serveis –que el 2002 van créixer el 2,9 % iexpliquen el 81 % del creixement comarcal d’aquest any–, mentre que el creixementindustrial va patir una contracció (-0,2 %). La construcció, per la seva part, també vamantenir un bon ritme d’avenç (2,8 %).

" Gràfic 2.2.1 Creixement del PIBFont: Caixa de Catalunya

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

2,5

3,8 3,83,6

2,42,2

4,2

3,3

2,8

1,91,8

3,4

3,2

3,7

Osona Catalunya

Taxe

s de

var

iaci

ó in

tera

nual

( %

)


ECONÒMICA

23

Producció i renda per habitant "

El PIB per càpita a la comarca d’Osona l’any 2002, calculat a partir de les estimacionsde PIB de la Caixa de Catalunya, era de 12.031 euros, un 17,8 % menys que la mitjanacatalana del mateix any (14.645 euros). Aquest diferencial s’ha anat eixamplant al llargdels últims anys, ja que des de 1996 el PIB per càpita a la comarca ha tendit a créixerper sota de la mitjana de tot Catalunya.

Taula 2.2.1 PIB sectorial i pes de cada sector (2002) "

Osona Catalunya Osona / Cat. Osona Catalunyamilers d'euros en % Pes sector / total

Primari 60 1.606 3,76 3,8 1,7Indústria 627 29.389 2,13 39,3 30,8Construcció 123 7.116 1,72 7,7 7,5Serveis 785 57.175 1,37 49,2 60,0Total 1.595 95.286 1,67 100,0 100,0

Font: Caixa de Catalunya

Gràfic 2.2.2 PIB per càpita d’Osona (Catalunya=100) "Font: Caixa de Catalunya

82

83

84

85

86

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

85,3

84,7

82,8

82,482,2

85,7

83,6

85,2

Índe

x C

atal

unya

= 1

00



24

Per al conjunt del període 1995-2002 aquest diferencial en termes de creixement delPIB per càpita entre Osona i Catalunya s’explica, en primer lloc, pel ritme decreixement menor del PIB a Osona (2,9 %) en relació amb Catalunya (3,2 %) i, ensegon lloc, pel creixement demogràfic més elevat de la comarca d’Osona (1,14 %) encomparació amb el conjunt de Catalunya (0,96 %). Ara bé, s’ha de tenir en compteque quan la unitat territorial és reduïda, com és el cas de la comarca, lestransferències interterritorials i els desplaçaments diaris dels habitants poden tenir unpes decisiu que desvirtua parcialment els càlculs del PIB per càpita com a indicadordel nivell econòmic d’un territori. Així, si es fa la comparació entre Catalunya i Osonaen termes de renda bruta familiar disponible (RBFD) i no de PIB per càpita, elsresultats són uns altres.

" Taula 2.2.2 Evolució del PIB (1995-2002). euros constants de 1995

Osona Catalunya Osona/Cat. Osona Catalunya OsonaPIB (milions d'euros) % PIB PIB per càpita PIB per càpita

(milers €/hab.) (índex Cat.=100)

1995 1.309,1 76.274,5 1,716 10,7 12,5 85,31996 1.352,3 78.189,5 1,729 11,0 12,8 85,71997 1.398,2 81.192,5 1,722 11,3 13,3 85,21998 1.450,3 84.587,4 1,715 11,7 13,8 84,71999 1.491,3 87.812,7 1,698 11,9 14,3 83,62000 1.538,3 91.009,5 1,690 12,2 14,7 82,82001 1.567,8 93.205,6 1,682 12,1 14,7 82,42002 1.595,3 95.286,4 1,674 12,0 14,6 82,2mitjana 1995-2002 1.462,8 85.944,8 1,703 11,6 13,8 84,0

Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa de Catalunya i IDESCAT

" Taula 2.2.3 Renda familiar bruta disponible (RFBD) (1986-1996)

OSONA CATALUNYA

Any RFBD RFBD/hab RFBD/hab. RFBD milions RFBD/hab milions de PTA milers de PTA índex Cat=100 de PTA milers de PTA

1986 77.934 674,94 103,2 3.915.901 6541987 87.483 754,75 103,5 4.377.934 7291988 96.297 827,56 102,4 4.867.049 8081989 106.419 911,17 103,3 5.325.084 8821990 121.634 1.037,93 99,8 6.294.590 1.0401991 140.098 1.189,59 103,2 7.001.490 1.1531992 148.897 1.257,26 102,8 7.450.006 1.2231993 160.641 1.351,86 103,3 7.974.695 1.3081994 168.838 1.416,70 105,1 8.218.291 1.3481995 185.368 1.550,35 106,3 8.892.020 1.4581996 206.667 1.681,27 107,4 9.531.731 1.565

Font: IDESCAT


ECONÒMICA

25

En primer lloc, s’observa que entre 1986 i 1989 l’índex de renda per càpita a Osonaes va mantenir pràcticament constant uns tres punts per sobre de la mitjana deCatalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). L’any1990, aquest índex va enregistrar una caiguda intensa, però des de 1991 fins a 1996Osona va assolir un creixement de la renda per càpita superior al de Catalunya, finsa superar en 7,4 punts el nivell mitjà català (lamentablement no es disposa de dadesde renda per càpita comarcal més enllà de 1996). Per tant, quan el criteri per mesurarel nivell de riquesa relativa de la població resident en un territori determinat es mesuraen termes de PIB per càpita, Osona se situa en un nivell inferior a la mitjana catalana,però quan es mesura en termes de renda familiar disponible per càpita, Osona sesitua en una posició relativa superior. La discrepància s’explica, fonamentalment, pelfet que una part important de la renda de les famílies residents en el territori d’Osonano és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevada mobilitat laboralcaracterística del territori. Com es pot veure a la taula 2.2.4, un percentatgeimportant de població resident a la comarca, on s’enregistra la RBFD, treballa en unacomarca veïna, on s’enregistra la seva aportació al PIB. Per exemple, l’any 1996sortien per motius de treball 4.344 residents a Osona –el 63 % amb destí alBarcelonès i al Vallès Oriental – i entraven només 2.810 residents d’altres comarques.Aquesta asimetria en la mobilitat intercomarcal ajuda a entendre per què Osona téuna renda per càpita superior a la del conjunt de Catalunya, mentre que el seu PIBper càpita relatiu és bastant inferior.

Un altre indicador disponible per estudiar la convergència en renda per càpitaterritorial és el que s’inclou a l’Anuario Económico de España, editat pel Serveid’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions. En aquest anuari s’estima un índex denivell econòmic per a tots els municipis de més de 1.000 habitants, que va d’1 a 10.La taula 2.2.5 presenta les estimacions d’aquest indicador per als 23 municipis de lacomarca d’Osona que tenen més de 1.000 habitants, i que corresponen als anys1997, 1998, 1999, 2000 i 2001.

Taula 2.2.4 Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (1996) "

Entren a Osona Surten d'Osona

Total desplaçaments entre comarques 2.810 4.344Barcelonès 564 1.672Vallès Oriental 561 1.065Ripollès 362 307Berguedà 278 61Bages 272 229Vallès Occidental 205 256Altres 568 754

Font: IDESCAT



26

Segons aquestes dades, dos municipis milloren la posició relativa entre 1997 i 2001,mentre que només un municipi manté el mateix nivell relatiu, i els 20 restants cauen denivell. S’ha de destacar que només Vic i Gurb tenen un índex de nivell econòmic de 8,Seva té un nivell 6 i, de la resta, 16 municipis tenen un índex de 5, i 4 tenen un nivelleconòmic de 4. Per valorar aquestes dades en relació amb el conjunt de Catalunya,cal tenir en compte que en termes d’aquest índex de nivell econòmic el Principat hapassat d’un nivell 7 el 1997 a un de 8 el 2001 –el valor màxim a la comarca, assolitals municipis de Gurb i de Vic.

" Taula 2.2.5 Evolució de la RFBD als municipis de més de 1000 hab. (1997-2001)

1997 1998 1999 2000 2001 canvi relatiu

Balenyà 6 6 6 7 5 -Calldetenes 6 5 6 6 4 -Centelles 7 6 7 7 5 -Folgueroles 6 6 6 7 5 -Gurb 6 6 7 7 8 +Manlleu 6 6 6 7 5 -Masies de Voltregà, les 6 5 6 7 5 -Olost 6 6 6 6 4 -Prats de Lluçanès 6 6 6 6 4 -Roda de Ter 7 6 6 7 5 -Sant Bartomeu del Grau 6 6 6 6 4 -Sant Hipòlit de Voltregà 6 6 7 7 5 -Sant Julià de Vilatorta 6 7 7 7 5 -Sant Pere de Torelló 6 6 6 6 5 -Sant Quirze de Besora 6 6 6 7 5 -Sant Vicenç de Torelló 6 6 6 7 5 -Santa Eugènia de Berga 6 6 6 7 5 -Santa Maria de Corcó 6 6 6 7 5 -Seva 6 6 7 7 6 =Taradell 6 6 7 7 5 -Tona 7 6 7 7 5 -Torelló 7 6 7 7 5 -Vic 7 7 8 8 8 +

Osona 6,2 6,0 6,4 6,8 5,1 -

Nota: Els equivalents en pessetes als índex econòmics creixen lleugerament cada any. A l'any 2001 els índexs

econòmics a la taula corresponen als valors següents (euros de 2001)

4: Renda familiar bruta disponible per habitant entre 8.225 i 8.800 euros





La mitjana de la comarca d'Osona és una mitjana aritmètica, no ponderada.

Font: Anuario Económico de Espanya, “la Caixa”


ECONÒMICA

27

Finalment, cal fer esment de la informació relativa a ingressos i condicionseconòmiques de l’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborada perl’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. En l’edició corresponent al’any 2000 aquesta enquesta conté informació desagregada per comarques, entre lesquals s’inclou Osona.

En termes generals, a la taula anterior es reflecteix un nivell més elevat d’ingressosnets anuals familiars a Osona, respecte del conjunt de la província i de l’àreametropolitana de Barcelona. Una altra dada interessant inclosa en l’apartat “Ingressosi condicions econòmiques” de l’Enquesta és la major predisposició a l’estalvi delsresidents a Osona en relació amb els residents al conjunt de la província i a l’àreametropolitana.

Taula 2.2.6 Nivell d'ingressos nets anuals (l'any anterior a l'Enquesta)de tots els membres de la llar i per tots els conceptes. (2000) "

Osona RMB Província

Menys de 250.000 PTA/any 0,0 0,1 0,0de 250.000 a 500.000 PTA 0,0 0,2 0,3de 500.001 a 1.000.000 PTA 0,7 4,4 4,4de 1.000.001 a 1.500.000 PTA 4,6 8,4 8,2de 1.500.001 a 2.500.000 PTA 17,9 18,4 18,5de 2.500.001 a 3.500.000 PTA 24,3 19,7 20,1de 3.500.001 a 5.000.000 PTA 18,2 18,0 17,9de 5.000.001 a 7.000.000 PTA 15,7 8,5 8,6de 7.000.001 a 9.000.000 PTA 5,0 3,4 3,3més de 9.000.000 PTA 2,5 2,1 2,1NS/NC 11,1 16,8 16,4

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona



28

2.3 Ocupació i mercat laboral" Estructura i evolució de l’ocupació

Durant els últims anys l’increment de l’activitat econòmica a la comarca d’Osona s’hatraduït en un augment considerable de l’ocupació. En concret, durant el període 1999-2002 el nombre d’assalariats a la comarca ha augmentat el 10,7 % acumulat, una taxasimilar a l’11,3 % del conjunt de Catalunya. Aquesta evolució contribueix a explicarque el percentatge d’afiliats al règim general de la Seguretat Social a la comarcad’Osona en relació amb el total de Catalunya no hagi variat gaire durant aquestperíode (l’1,8 % respecte del total de Catalunya). En nombre de treballadors, Osonaha guanyat 4.057 afiliats entre 1999 i 2002, que representa l’1,7 % de l’augment delconjunt de Catalunya (239.846 afiliats).

Els sectors econòmics3 que han guanyat més ocupació en termes absoluts durant elperíode de referència han estat: el comerç a l’engròs (879 afiliats); el comerç al detall(550); la construcció (456); la indústria alimentària (488); l’ensenyament (322), i lasanitat (341). En canvi, els sectors que més ocupació han perdut en termes absolutshan estat, en primer lloc, la indústria tèxtil (1.241 afiliats) i, a molta distància, lafabricació de vehicles de motor (62 afiliats) i el cuir (28 treballadors). Cal assenyalarque dels 52 subsectors analitzats, només 11 han perdut ocupació.

Com a resultat, el pes relatiu de cada branca econòmica en el total dels assalariats havariat considerablement per a subsectors determinats. El cas més destacable és el dela indústria tèxtil, que ha perdut 3,8 punts percentuals del seu pes relatiu respecte deltotal d’assalariats a la comarca. El cas contrari és el del comerç, a l’engròs i al detall,que ha augmentat significativament la participació en l’ocupació de la comarca (1,3punts percentuals el comerç a l’engròs i 0,7 punts el comerç al detall, respectivament).

" Gràfic 2.3.1 Afiliats al règim general de la Seguretat Social. OsonaFont: Registre d’afiliats de la Seguretat Social. Dpt. de Treball de la Generalitat de Catalunya

38.006

40.006

40.90

42.063

34.000

36.000

38.000

40.000

42.000

44.000

1999 2000 2001 2002

Nom

bre

d’af

iliats

3 Sectors econòmics a dos dígits de la classificació econòmica CNAE-93


ECONÒMICA

29

Taula 2.3.1 Treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Socialper subsectors (1999-2002). Dades del quart trimestre de cada any"

Sector 1999 2000 2001 2002 Dif. Pes 1999 Pes 2002 Dif. %var. 99-02 99-02 acum.

(nombre) (punts) 02-99

Agricultura, ramaderia, caça 517 498 548 557 40 1,4 1,3 0,0 7,7Silvicultura i explotació forestal 44 46 47 47 3 0,1 0,1 0,0 6,8Extracció de petroli i de gas natural 6 6 4 4 -2 0,0 0,0 0,0 -33,3Extracció de minerals metàl·lics 6 1 6 7 1 0,0 0,0 0,0 16,7Extracció de minerals no metàl·lics ni energètcs 55 56 54 59 4 0,1 0,1 0,0 7,3Indústries de productes alimentaris i begudes 3.813 3.926 4.259 4.301 488 10,0 10,2 0,2 12,8Indústries tèxtils 3.504 3.211 2.506 2.263 -1.241 9,2 5,4 -3,8 -35,4Indústries de la confecció i de la pelleteria 723 761 778 755 32 1,9 1,8 -0,1 4,4Cuir, marroquineria i viatge, i sabateria 928 1.007 922 900 -28 2,4 2,1 -0,3 -3,0Indústries de la fusta i del suro 767 803 785 817 50 2,0 1,9 -0,1 6,5Indústries del paper 81 84 84 85 4 0,2 0,2 0,0 4,9Edició, arts gràfiques i reproduccióde suport enregistrats 332 374 329 360 28 0,9 0,9 0,0 8,4Indústries químiques 364 414 466 471 107 1,0 1,1 0,2 29,4Fabricació de productus de cautxú i matèries plàstiques 316 412 356 366 50 0,8 0,9 0,0 15,8Fabricació d'altres productes no metàl·lics 315 351 361 392 77 0,8 0,9 0,1 24,4Metal·lúrgia 134 132 135 112 -22 0,4 0,3 -0,1 -16,4Fabricació de productes metàl·lics,llevat de maquinària i equips 1.999 2.303 2.207 2.220 221 5,3 5,3 0,0 11,1Construcció de maquinària i equips mecànics 1.601 1.674 1.742 1.772 171 4,2 4,2 0,0 10,7Fabricació de màquines d'oficinai equips informàtics 0 0 1 3 3 0,0 0,0 0,0 -Fabricació de maquinària i materials elèctrics 406 438 452 469 63 1,1 1,1 0,0 15,5Fabricació de materials electrònics, d'equipsi aparells de ràdio, televisió i comunicacions 573 652 674 684 111 1,5 1,6 0,1 19,4Fabricació d'equips i instrumentsmedicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 97 102 123 131 34 0,3 0,3 0,1 35,1Fabricació de vehicles de motor,remolcs i semiremolcs 242 211 203 180 -62 0,6 0,4 -0,2 -25,6Fabricació d'altres materials de transport 43 48 46 49 6 0,1 0,1 0,0 14,0Fabricació de mobles i altres ind. manufactureres 1.027 1.114 1.100 1.109 82 2,7 2,6 -0,1 8,0Reciclatge 1 0 0 0 -1 0,0 0,0 0,0 -100,0Producció i distribució d'energia elèctrica,gas vapor i aigua calenta 43 33 51 25 -18 0,1 0,1 -0,1 -41,9Captació, depuració i distribució d'aigua 23 23 24 24 1 0,1 0,1 0,0 4,3Construcció 3.316 3.497 3.553 3.772 456 8,7 9,0 0,2 13,8Venda, manteniment i reparacióde vehicles de motor 903 936 957 971 68 2,4 2,3 -0,1 7,5Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç,llevat de vehicles de motor 3.207 3.506 3.817 4.086 879 8,4 9,7 1,3 27,4Comerç al detall, llevat del comerçde vehicles de motor 2.461 2.554 2.978 3.011 550 6,5 7,2 0,7 22,3Hoteleria 1.137 1.306 1.263 1.353 216 3,0 3,2 0,2 19,0Transport terrestre i transport per canonades 851 962 997 1.060 209 2,2 2,5 0,3 24,6Activitats afins al transport; Agències de viatges 123 120 121 128 5 0,3 0,3 0,0 4,1Correus i telecomunicacions 15 29 23 31 16 0,0 0,1 0,0 106,7Mediació financer, llevat d'assegurancesi plans de pensions 389 378 404 416 27 1,0 1,0 0,0 6,9Assegurances i plans de pensions,llevat de la Seguretat Social 30 27 28 27 -3 0,1 0,1 0,0 -10,0Activitats auxiliars de la mediació financera 63 60 62 52 -11 0,2 0,1 0,0 -17,5Activitats immobiliàries 156 183 192 209 53 0,4 0,5 0,1 34,0



30

" Distribució i evolució de l’atur

Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca d’Osona hihavien 3.698 persones aturades al desembre de 2002, fet que representa l’1,8 % del totalcatalà –lleugerament per sota del 2,04 % que representa la població d’Osona en el total català.En línies generals, durant els últims anys l’atur registrat a Osona ha tendit a convergir amb lataxa mitjana de Catalunya. L’any 2000 es va assolir un nivell mínim històric de 3.038 aturatsregistrats a Osona, mentre que l’evolució econòmica menys expansiva dels anys 2001 i 2002es va reflectir en un augment significatiu de l’atur registrat a la comarca.

Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Sector 1999 2000 2001 2002 Dif. Pes 1999 Pes 2002 Dif. %var.

99-02 99-02 acum.(nombre) (punts) 02-99

Lloguer de maquinària i equips sense operari,d'efectes personals i estris domèstics 44 49 49 51 7 0,1 0,1 0,0 15,9Activitats informàtiques 37 75 106 117 80 0,1 0,3 0,2 216,2Recerca i desenvolupament 5 6 5 7 2 0,0 0,0 0,0 40,0Altres activitats empresarials 1.252 1.430 1.573 1.674 422 3,3 4,0 0,7 33,7Administració pública, defensa seguretat social 1.356 1.276 1.330 1.373 17 3,6 3,3 -0,3 1,3Educació 1.437 1.462 1.592 1.759 322 3,8 4,2 0,4 22,4Activitats sanitàries i veterinàries,serveis socials 1.619 1.697 1.805 1.960 341 4,3 4,7 0,4 21,1Activitats de sanejament públic 181 214 224 249 68 0,5 0,6 0,1 37,6

Activitats associatives 762 755 744 716 -46 2,0 1,7 -0,3 -6,0Activitats recreatives, culturals i esportives 343 393 401 413 70 0,9 1,0 0,1 20,4Activitats diverses de serveis personals 348 400 411 455 107 0,9 1,1 0,2 30,7Llars que ocupen personal domèstic 4 3 3 2 -2 0,0 0,0 0,0 -50,0No Classificats 7 8 8 9 2 0,0 0,0 0,0 28,6Total Osona 38.006 40.006 40.909 42.063 4.057 100,0 100,0 0,0 10,7% afiliats Osona/Catalunya 1,79 1,79 1,78 1,78 1,69

Total Catalunya 2.120.476 2.232.655 2.298.471 2.360.322 239.846 11,3


ECONÒMICA

31

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades de desembre de 2002, aOsona hi havia 1.121 homes en situació d’atur registrat, mentre que les donesaturades més que doblaven aquesta xifra, amb 2.577 persones. Val a dir que el pesde l’atur femení a Osona supera significativament la mitjana de Catalunya. Així, elpercentatge que representen les dones sobre el total d’aturats registrats era del 70 %l’any 2002, mentre que a Catalunya la relació era del 57 %. El fet que l’atur femenísuperi significativament l’atur masculí és una pauta habitual tant a Osona com alconjunt de Catalunya i de l’Estat espanyol. Però en el cas d’Osona s’afegeix laimportància del sector tèxtil a la comarca, una activitat en regressió i amb unamarcada presència femenina. Aquest tret diferencial ajuda a explicar l’absència d’unprocés de convergència entre les taxes d’atur femenina i masculina els darrers anys aOsona, a diferència de Catalunya en conjunt.

Pel que fa a la composició de l’atur per nivell d’estudis, el gruix dels aturats a Osona–més del 80 %– el constitueixen persones amb un nivell educatiu equivalent alcertificat o graduat escolar (EGB), per sobre del percentatge que representen aquestscol·lectius en la composició de l’atur a Catalunya en conjunt.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra als sectors industrial i deserveis, que sumen el 92 % de l’atur total a la comarca. En particular, durant els anys2001 i 2002 els aturats als serveis van augmentar de 397 persones, i a la indústria, de264 persones. Analitzant la distribució sectorial de l’atur entre Osona i Catalunyas’observen algunes diferències significatives, com el fet que els aturats del sectorindustrial representen més del 52 % de l’atur total de la comarca, mentre que aCatalunya aquesta categoria d’atur només representa el 26 %. En contrapartida, elpes de l’atur al sector serveis és inferior a Osona (40 %) quan es compara amb elconjunt del Principat (57 %). Aquestes xifres reflecteixen en bona mesura la distribuciódiferent de la població activa per sectors a Osona i Catalunya.

En resum: el perfil característic de la persona aturada a la comarca d’Osona és eld’una dona, amb un nivell educatiu equivalent al de graduat escolar i que anteriormentha estat ocupada al sector industrial.

Gràfic 2.3.2 Atur Registrat "Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Osona Catalunya

Taxe

s de

var

iaci

ó in

tera

nual

( %

)



32

A un nivell superior de desagregació territorial, els municipis que l’any 2002presentaven una taxa d’atur més elevada –per sobre del 7 %–, eren, en ordredecreixent: Roda de Ter (10,8 %), Sant Vicenç de Torelló (8,4 %), Seva (8,4 %), lesMasies de Roda (8,4 %), Orís (8,3 %), Manlleu (8,3 %), les Masies de Voltregà (8 %),Folgueroles (7,9 %), Sant Hipòlit de Voltregà (7,4 %) i Sant Quirze de Besora (7 %). Enalguns d’aquests municipis l’augment de l’atur està estretament vinculat amb la crisidel tèxtil, i més en concret d’algunes empreses especialment significatives pel seu pesen l’ocupació de la zona.

" Taula 2.3.2 Atur registrat per sexe, per nivell de formació i per sector d'activitat econòmica (1998-2002). Nombre de persones

Osona Catalunya1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002

desembre desembre

Aturats 3.204 3.092 3.038 3.421 3.698 198.311 174.175 166.994 186.841 203.532

Per sexe

Homes 969 900 929 1.033 1.121 85.142 72.233 67.930 79.136 87.551

Dones 2.235 2.192 2.109 2.388 2.577 113.169 101.942 99.064 107.705 115.981

Per nivells de formació

Estudis primaris 10 13 14 16 14 4.011 3.667 3.576 4.123 4.916

Certificat escolar 1.656 1.611 1.559 1.794 1.947 85.559 73.807 68.186 74.783 80.054

EGB/Batx. Elem/Grad escolar 882 861 896 1.020 1.105 58.975 52.826 52.940 61.802 67.976

BUP/Batx. Superior/COU 228 185 190 197 247 18.514 17.028 17.151 19.281 16.503

FP 240 250 212 220 219 19.278 15.889 14.688 15.563 21.649

Titulat de grau mig 104 81 95 107 88 5.356 4.826 4.621 4.873 5.079

Titulat grau superior 84 91 72 67 77 6.430 6.011 5.730 6.297 7.225

Per sector d'activitat econòmica

Agricultura 32 26 26 24 34 1.750 1.378 1.154 1.205 1.333

Indústria 1.705 1.726 1.656 1.894 1.920 264 59.636 50.889 46.578 50.749 52.643

Construcció 135 137 150 154 172 15.361 13.375 13.162 15.949 17.581

Serveis 1.170 1.083 1.074 1.212 1.471 397 103.227 93.950 93.662 105.559 116.752

Sense ocupació anterior 162 120 132 137 101 18.337 14.583 12.438 13.379 15.223

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya


ECONÒMICA

33

Taula 2.3.3 Atur registrat per municipis. Nombre de persones "

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Taxa atur 2002

Alpens 6 9 7 6 4 - 0 0 0 1 0,81

Balenyà 191 248 209 164 152 110 104 98 101 101 6,97

Brull, el 2 1 2 - 2 2 2 0 1 1 1,05

Calldetenes 50 83 69 76 50 44 44 36 39 38 4,41

Centelles 258 365 299 295 236 164 161 139 158 160 6,34

Collsuspina 5 5 12 10 8 8 8 5 6 8 6,72

Espinelves 4 3 4 4 5 2 0 1 1 2 2,53

Folgueroles 29 55 39 34 39 37 42 37 47 49 7,90

Gurb 36 51 42 33 33 23 23 27 23 31 3,69

Lluçà 3 6 5 6 7 3 4 2 4 5 3,88

Malla 2 3 3 6 5 5 1 1 1 3 2,52

Manlleu 873 1.150 887 764 675 538 508 495 595 657 8,28

Masies de Roda, les 30 28 30 18 15 12 14 20 17 24 8,36

Masies de Voltregà, les 94 121 102 134 117 90 79 75 101 105 8,04

Montesquiu 24 43 26 22 29 18 14 20 21 3 6,50

Muntanyola 1 5 3 - 4 4 5 5 5 24 2,26

Olost 34 41 43 52 33 20 25 27 29 29 5,71

Oristà 30 31 17 16 12 10 10 9 11 11 3,83

Orís 6 6 6 7 6 2 1 5 4 9 8,33

Perafita 6 9 5 5 5 5 8 10 5 7 4,90

Prats de Lluçanès 61 64 55 39 34 37 36 39 61 66 5,04

Roda de Ter 221 300 234 197 178 145 170 152 192 248 10,80

Rupit i Pruit 3 3 4 3 6 1 2 1 0 2 1,34

Sant Agustí de Lluçanès 1 2 1 2 5 2 2 0 2 2 3,77

Sant Bartomeu del Grau 13 27 20 22 9 15 9 13 27 26 4,55

Sant Boi de Lluçanès 12 16 4 3 8 6 4 1 9 5 2,02

Sant Hipòlit de Voltregà 110 156 105 121 123 99 78 75 98 96 7,41

Sant Julià de Vilatorta 67 89 81 62 52 44 33 51 46 40 4,20

Sant Martí d'Albars 2 3 1 5 2 - 1 2 20 18 5,42

Sant Martí de Centelles 33 43 35 38 32 21 20 18 3 3 4,84

Sant Pere de Torelló 60 85 75 67 74 64 55 58 70 65 6,32

Sant Quirze de Besora 51 84 36 42 56 53 59 46 62 63 7,09

Sant Sadurní d'Osormort - - - 2 1 1 0 0 2 0 0,00

Sant Vicenç de Torelló 46 74 55 56 58 39 39 56 57 65 8,39

Santa Cecília de Voltregà 2 3 1 2 2 - 0 0 0 3 3,16

Santa Eugènia de Berga 50 127 110 69 53 46 44 39 42 39 4,57

Santa Eulàlia de Riuprimer 27 37 26 21 25 16 17 17 15 15 3,78

Santa Maria de Besora 4 5 4 2 4 1 2 2 4 4 5,00

Santa Maria de Corcó 63 61 69 61 51 38 42 45 45 51 5,44

Seva 39 66 64 44 48 39 30 44 44 49 8,39

Sobremunt 1 - 1 1 1 1 1 0 0 1 2,38

Sora 8 7 4 5 1 1 1 2 2 2 2,90

Taradell 181 255 206 195 169 132 119 118 98 132 5,79

Tavertet 3 4 2 4 4 2 2 1 1 0 0,00

Tavèrnoles 4 5 5 6 3 3 2 4 2 3 2,63

Tona 200 281 255 229 181 148 133 129 146 168 6,09

Torelló 503 668 520 475 476 391 368 346 380 390 6,92

Vic 1.025 1.426 1.234 1.138 1.012 751 756 746 813 854 6,12

Vidrà 7 4 3 2 1 - 0 2 1 4 5,48

Viladrau 17 17 10 14 12 5 7 7 5 8 2,13

Vilanova de Sau 5 9 6 14 12 6 7 12 5 8 5,71

Osona 4.503 6.184 5.036 4.593 4.130 3.204 3.092 3.038 3.421 3.698 6,50

Font: Anuari del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya fins l’any 2000,Observatori d’Osona per als anys 2001-2002.Les dades es refereixen al març de cada any per al període 1993-1997 i al desembre per al període 1998-2002



34

" Dinàmica de la contractació

L’any 2002 es van formalitzar 32.362 contractes a Osona, amb un augment del 2,6 % enrelació amb l’any anterior. Aquesta xifra representa un nivell màxim històric del nombre decontractes signats a la comarca. En contrast, a Catalunya la contractació va disminuir el 3% el 2002, després d’haver assolit un nivell màxim històric l’any 2000. Per situar aquestesdades en el seu context, cal tenir en compte que la comarca d’Osona s’ha caracteritzat pelgran nombre de contractes temporals que es formalitzen.

" Expedients de regulació d’ocupació

El nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats a Osona ha anatdisminuint des de l’any 1993, que assenyala el punt més baix de la crisi econòmica,fins a arribar a la xifra de 13 l’any 2002, en línia amb la tendència seguida al conjuntde Catalunya. Pel que fa al nombre de treballadors afectats per expedients deregulació d’ocupació, l’evolució ha estat més erràtica. Així, l’any 2002 s’han vistafectats 1.165 treballadors, davant dels 294 de l’any 2000.

" Taula 2.3.4 Contractació per tipus. Nombre de contractes

Indefinits Temporals Total % Indefinits % Temporals

Osona1998 4.259 23.701 27.960 15,2 84,81999 5.846 25.723 31.569 18,5 81,52000 4.941 27.036 31.977 15,5 84,52001 5.452 26.099 31.551 17,3 82,72002 5.438 26.924 32.362 16,8 83,2

Catalunya1998 231.378 1.727.683 1.959.061 11,8 88,21999 300.107 1.915.141 2.215.248 13,5 86,52000 284.709 1.957.274 2.241.983 12,7 87,32001 301.808 1.892.222 2.194.030 13,8 86,22002 290.507 1.838.366 2.128.873 13,6 86,4



ECONÒMICA

35

El nombre de treballadors afectats per regulació d’ocupació per cada expedientautoritzat el 2002 ha estat més elevat a Osona que al conjunt de Catalunya. De fet, elnombre d’expedients autoritzats a Osona representa l’1,8 % del total de Catalunya,mentre que el nombre de treballadors afectats representa el 7,6 %.

CONDICIONS PER PROMOURE LA INSERCIÓ LABORALDE LES DONES A LA COMARCA D’OSONA

L’interès de l’Observatori del Mercat Laboral d’Osona per fer un estudi relacionat ambl’ocupació de les dones a la comarca ha esdevingut una oportunitat per aproximar-sea la realitat social d’un segment de la població del qual se saben poques coses: el deles dones entre 16 i 64 anys potencialment actives d’Osona que no estanenregistrades com a aturades a les oficines de treball de la Generalitat. El repte mésimportant d’aquest estudi ha estat l’aproximació per primera vegada, mitjançant lainvestigació social, a les dones de la comarca i el fet de descriure la realitat d’unsegment de la població femenina que es considera inactiu oficialment, sense ser-horealment.

A la comarca d’Osona, les dones s’ocupen majoritàriament a la indústriamanufacturera, al comerç, a l’educació, a la sanitat i als serveis socials; iminoritàriament, al servei domèstic i als serveis col·lectius. La taxa registrada d’aturfemení està molt per damunt de la masculina. El 70 % de les persones desocupadessón dones, majoritàriament amb estudis primaris i que han treballat a la indústria. Pelque fa a la mobilitat femenina, els nuclis d’atracció importants de la comarca eren finsavui Vic, Roda de Ter, Manlleu i Torelló. El Pacte Territorial amb les taxesd’autosuficiència i autocontenció més elevades i amb l’indicador d’atracció/expulsiómés alt era el d’Osona Sud i Alt Congost.

Taula 2.3.5 Expedients de regulació d'ocupació autoritzats "

Osona CatalunyaExpedients Treballadors Expedients Treballadors autoritzats afectats autoritzats afectats

1991 32 642 1.890 33.7641992 48 1.075 2.258 50.9601993 90 2.291 5.102 131.2801994 47 842 2.960 33.4431995 21 619 1.007 31.8581996 12 321 818 17.0771997 24 1.103 702 29.4991998 10 360 523 13.6071999 10 149 500 7.8012000 8 294 542 8.3542001 14 1.319 654 18.7172002 13 1.165 720 15.394




36

Al gràfic adjunt es detalla la distribució per edats de les dones potencialment activesde la comarca entrevistades. El percentatge de dones que treballaven en l’economiasubmergida més rellevant va resultar ser el col·lectiu de dones entre 27 i 45 anys. Caldestacar que les dones que treballaven en l’economia submergida o es consideravenaturades sense estar registrades a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)representen el 21 % de les dones entrevistades. Les dones nascudes a l’estrangereren majoritàriament africanes (el 72 % marroquines) i de l’Amèrica Llatina. Aquestesdarreres són les més actives pel que fa a la recerca de feina, mentre que les donesmarroquines anteposen les tasques de la llar i l’atenció a la família al treball. Segonsl’anàlisi estadística de les respostes a l’enquesta, el percentatge de donespotencialment actives d’Osona que en termes generals estarien disposades aacceptar un lloc de treball remunerat varia en funció de la situació d’inactivitat. Peròsón les dones que es consideren aturades no registrades o les que treballeninformalment les que tenen una actitud més activa pel que fa a la recerca de feina. Defet, el 28 % de les dones entrevistades van manifestar haver treballat o haver buscatfeina la setmana anterior a l’entrevista. El 15 % de les dones entrevistades entre 16 i45 anys van afirmar haver treballat de manera informal i sense assegurar anteriorment.Les dones entrevistades que van manifestar tenir experiència laboral erentreballadores de serveis o obreres qualificades i no qualificades.

La recerca activa de feina està condicionada per l’atenció a les persones grans iadolescents i també per la formació i l’edat. Al gràfic següent es mostren els motiuspels quals les dones no accepten una feina remunerada. El 67 % de les dones que vanparticipar en l’estudi volien treballar, encara que els motius eren diversos–predominaven, indiscutiblement, els motius econòmics. El 40 % de les dones quevolien treballar no disposen de vehicle propi per desplaçar-se, i per tant d’autonomia,d’aquí la preferència de moltes dones de treballar al municipi o a municipis propers. Elcol·lectiu de dones entrevistat està disposat a treballar a temps complet, tot i que el40 % de les dones va manifestar la preferència de treballar a temps parcial; és a dir, 4o 5 hores diàries, sobretot les dones del Lluçanès. Prefereixen treballar en tornsintensius de matí o tarda per fer compatible la vida laboral i familiar; tanmateix, el 36% d’aquestes dones treballaria de matí i tarda sense cap problema.

" Distribució de les dones per grups d’edat

13 %

35 %

16 %

13 %

12 %

11 %

De 16 a 17 anysDe 18 a 26 anysDe 27 a 35 anysDe 36 a 45 anysDe 46 a 55 anysDe 56 a 65 anys


ECONÒMICA

37

Les condicions laborals que posaven les dones disposades a treballar no eren massaexigents. Són dones que acceptarien retribucions mínimes a temps complet de 540 a 840€ i contractes inferiors a 6 mesos en el 40 % dels casos. La majoria de dones va donarmolta importància a l’estabilitat laboral, a les possibilitats de formació i a l’existència detransport públic per arribar a la feina; per això, el 20 % de les dones posava com acondició per treballar que la contractació en un moment o altre fos indefinida.

Les dones potencialment actives d’Osona, en general, no pensen en l’auto-ocupaciócom a manera d’incorporar-se al mercat laboral. Les que ho fan són les més joves oles adultes ja madures i més formades. Només el 28 % de les entrevistades ha pensata crear el seu propi negoci, relacionat principalment amb el comerç, seguit del’educació, la salut o els serveis col·lectius.Després de contrastar les hipòtesis del’estudi mitjançant el treball de camp i com a conseqüència de l’anàlisi estadística deles dades obtingudes, s’ha arribat a les conclusions següents:

# Cal incrementar el nivell de qualificació de les dones més grans de 40 anysmitjançant una formació pràctica i específica -del tipus taller d’ocupació- i calacompanyar aquesta formació amb processos d’orientació i inserció professionalque reforcin l’autoestima i la motivació.

# Es detecta la necessitat de formació relacionada amb el turisme, l’hostaleria, lagestió de residus, les noves tecnologies i el màrqueting i la publicitat. Calpotenciar la transició de la indústria al sector serveis.

# A les dones potencialment actives de la comarca els fa falta més informació,formació i punts de referència, sobretot al col·lectiu de dones adultes més grans.

# Cal fer emergir les activitats que es realitzen a l’economia submergida,mitjançant cooperatives de serveis o altres formes organitzatives, sobretot de lesdones menors de 45 anys.

# Cal crear una xarxa d’assistència social a domicili i d’atenció a la infància a laqual es puguin incorporar dones amb formació o experiència en aquest àmbit.Crear serveis d’atenció a la infància perquè les dones que volen treballar a tempscomplet puguin fer-ho.

Motius pels quals no acceptarien una feina remunerada "

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Motiusfamiliars

Manca detemps

Pèrdua deprestació

Treballa senseassegurar

No li cal Salut

43,0

27,3

1,6 1,6

21,1

10,2

En

perc

enta

tge



38

# També es detecta la necessitat de proporcionar ajut tècnic i orientació a lesdones interessades a crear el seu negoci, tot cercant línies de crèdits tous, ifomentar la difusió i promoció dels serveis de suport a emprenedors/res.

# S’han d’iniciar campanyes de sensibilització social per incentivar lacontractació de dones, sobretot de les més grans de 40 anys. També s’ha defomentar la contractació a temps parcial de les dones que volen compaginar lafeina amb la família o els estudis.

# S’han de realitzar accions dirigides al 67 % de dones potencialment actives quevolen treballar, de tipus informatiu, formatiu i d’acompanyament en la recerca de feina.

# Les dones no volen invertir massa temps per anar a treballar, s’han de buscarsolucions properes a cada territori, per facilitar la mobilitat.

Eva Miñarro i AcostaDepartament d’Estudis. CRESC.Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya

2.4 Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’analitza un conjunt d’indicadors que, més enllà de les dadesd’activitat, de renda i d’ocupació, i considerats en conjunt, contribueixen a determinarla qualitat de vida de la població resident al territori: ensenyament, cultura i esport,sanitat i serveis socials, habitatge, seguretat pública i parc de vehicles. L’anàlisid’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, la poblaciód’Osona gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactori en relació amb lamitjana de Catalunya. És significatiu, per exemple, que l’únic dèficit important detectat,en termes relatius, és la baixa dotació de la plantilla de policies locals a la comarca.

La informació sobre qualitat de vida en l’edició de l’any 2000 de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona (ERM), elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona, reforça la conclusió anterior. Així, els residents a Osonafan una valoració elevada del nivell de qualitat de vida al seu municipi de residència(7,2), en el rang superior de les valoracions dels residents a les altres comarques dela província de Barcelona (6,7 de valoració mitjana per al conjunt de la província).

" Taula 2.4.1 Valoració que fan les persones entrevistadessobre el nivell de qualitat de vida existent al seu municipi de residència (2000)

Osona RMB Província

Qualitat de vida molt elevada 41,6 29,9 30,9Qualitat de vida elevada 55,8 61,1 60,7Qualitat de vida baixa 0,7 5,5 5,2Qualitat de vida molt baixa 0,4 1,2 1,1NS/NC 1,5 2,3 2,1Valoració mitjana1 7,2 6,6 6,7

La valoració s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8,9), elevada (6,7)baixa (3,4), molt baixa (1,2) I NS/NC, desestimant els que han contestat 5

1 La valoració mitjana s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona


ECONÒMICA

39

D’altra banda, segons la mateixa enquesta, el 87,5 % dels entrevistats residents aOsona opinen que es viu millor al seu municipi que a la ciutat de Barcelona (taulaIX.4.7., pàg. 195 ERM).

Ensenyament no universitari "

En el curs 2000-2001 a Osona hi havia 102 centres d’ensenyament no universitari, unmenys que l’any anterior i quatre menys que dos anys abans. El curs 2000-2001 esva obrir un nou centre d’ensenyament públic (d’educació només infantil), mentre quees van tancar tres centres privats (dos d’ensenyament només infantil i und’ensenyament infantil, primari i secundari). Aquesta evolució del nombre de centresen raó de la titularitat, pública o privada, fa que s’ampliï la diferència que hi ha entreel nombre de centres públics (63 centres, el 62 % del total, la mateixa xifra relativa queper al conjunt de Catalunya) i privats (39 centres, el 38 % del total).

D’altra banda, el nombre d’alumnes que estudien en centres públics és superior aldels centres privats Dels 20.889 estudiants que hi havia el curs 2000-2001, 11.544eren alumnes de centres públics (el 55 %, lleugerament per sota del 58 %corresponent al conjunt de Catalunya) i 9.345 ho eren de centres privats (el 45 %restant).

Taula 2.4.2 Centres, segons tipus d'ensenyament (1995-2000). Osona "

1995 1996 1997 1998 1999 2000

Només infantil 7 7 7 7 7 8Infantil i primària 48 47 43 44 44 44Només secundària 9 9 10 11 11 11Infantil, primària i secundària 0 0 1 0 0 0Només E. Especial n.d 0 0 0 0 0Total Públic 64 63 61 62 62 63

Només infantil 17 20 20 20 19 17Infantil i primària 9 5 7 7 6 6Només secundària 4 5 5 5 3 4Infantil, primària i secundària 9 13 11 11 12 11Només E. Especial n.d 1 1 1 1 1Total Privat 39 44 44 44 41 39

TOTAL centres 103 107 105 106 103 102

Font: IDESCAT



40

En termes globals, el nombre d’estudiants a la comarca ha anat creixentininterrompudament des de l’any 1994. La distinció d’alumnes per tipusd’ensenyament mostra que els alumnes que reben algun ensenyament obligatori–primària o ESO– són el 62 % dels alumnes. Quant als ensenyaments no obligatoris,destaca la preponderància del nombre d’alumnes d’educació infantil (el curs 2000-2001 hi ha via 5.002 alumnes d’educació infantil, el 24 % del total) i la del nombred’alumnes que estudien batxillerat, ja que el 71 % dels alumnes que continuenestudiant després de l’educació obligatòria fan batxillerat i només el 30 % segueixestudis dels cicles formatius, que substitueixen l’antiga formació professional.

" Equipaments culturals i esportius

L’any 2000 a Osona hi havia 28 biblioteques, 2 de les quals depenien de la Generalitat,18 dels ajuntaments, i 5 eren de titularitat privada. Això representa un percentatge de0,22 biblioteques per cada 1.000 habitants, un índex que gairebé duplica el de lamitjana de Catalunya (0,14). També cal remarcar que la comarca d’Osona té 6 arxius,18 museus o col·leccions, 12 sales de cinema i 3 teatres o auditoris. En comparacióamb el conjunt de Catalunya, Osona gaudeix d’una millor dotació de museus icol·leccions, mentre que a la resta d’àrees culturals l’índex per 1.000 habitants ésbastant similar al del conjunt del Principat.

" Taula 2.4.4 Indicadors socials i de qualitat de vida

Nombre % Per 1.000 hab.Any Osona Catalunya Osona/Cat Osona Catalunya

Equipaments culturalsBiblioteques 2000 28 865 3,2 0,22 0,14Arxius 2001 6 225 2,7 0,05 0,04Museus i col·leccions 2001 18 357 5,0 0,14 0,06Sales de cinema 2001 12 667 1,8 0,09 0,10Teatres i auditoris 2001 3 131 2,3 0,02 0,02

" Taula 2.4.3 Alumnes, per tipus d'ensenyament i per sectors (1990-2000). Osona

Sector públic Sector privat Privat+PúblicEduc. Educ. Educ. Educ. Educ. Educ.

infantil primària Sec.1 Total infantil primària Sec.1 Total Total

1990 1.426 6.752 nd 8.178 1.924 6.747 nd 8.671 16.8491991 1.457 6.491 7 7.955 2.349 6.355 71 8.775 16.7301992 1.664 5.858 24 7.546 2.356 5.433 141 7.930 15.4761993 1.949 5.858 18 7.825 2.504 5.433 457 8.394 16.2191994 2.037 5.580 173 7.790 2.267 5.203 706 8.176 15.9661995 2.243 5.425 808 8.476 2.327 4.931 1.237 8.495 16.9711996 2.260 4.689 2.394 9.343 2.486 4.166 2.299 8.951 18.2941997 2.275 4.011 3.803 10.089 2.520 3.497 3.269 9.286 19.3751998 2.309 4.043 4.352 10.704 2.496 3.414 3.571 9.481 20.1851999 2.430 4.150 4.666 11.246 2.443 3.359 3.673 9.475 20.7212000 2.567 4.240 4.737 11.544 2.435 3.288 3.622 9.345 20.889

1 ESO, Batxillerat, CFGM i CFGSFont: IDESCAT


ECONÒMICA

41

1 IDESCAT només fins a l'any 2000. Informe de la provincia de Barcelona per al 2001.Les dades de Catalunya són del Banc d'Espanya2 Projectes visats del Col·legi d'Aparelladors

Font: IDESCAT i Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Nombre % Per 1.000 hab.Any Osona Catalunya Osona/Cat Osona Catalunya

Equipaments esportius i de lleurePistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2) 2001 95 3.814 2,5 0,73 0,60Pistes de tennis (>400 m2) 2001 96 3.399 2,8 0,74 0,53Camps de frontons (>200 m2) 2001 6 483 1,2 0,05 0,08Pistes futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4000 m2) 2001 55 1.172 4,7 0,42 0,18Poliesportius en pavellons (>400 m2) 2001 26 637 4,1 0,20 0,10Espais esportius en sales (>50 m2) 2001 98 3.912 2,5 0,76 0,61Piscines a l'aire lliure (>50 m2) 2001 77 3.273 2,4 0,59 0,51Piscines cobertes (>50 m2) 2001 4 360 1,1 0,03 0,06Pistes d'atletisme (200, 300 i 400m) 2001 6 106 5,7 0,05 0,02Altres pistes convencionals(esquaix, petanca, etc.) 2001 116 5.092 2,3 0,90 0,80Altres pistes singulars(esquí, camps de golf, etc.) 2001 36 1.858 1,9 0,28 0,29

Equipaments sanitarisOficines de farmàcia 2001 59 2.917 2,0 0,47 0,47Centres hospitalaris 2001 5 208 2,4 0,04 0,03Llits hospitalaris 2001 576 31.265 1,8 4,59 5,04

Equipaments de serveis socials Places en residències per a gent gran, segons naturalesa jurídicaIniciativa Pública 2002 137 6.710 2,0 1,03 1,03Iniciativa Social 2002 703 12.040 5,8 5,30 1,85Iniciativa Mercantil 2002 354 22.937 1,5 2,67 3,53Total 2002 1.194 41.687 2,9 9,00 6,41

Centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2002 2 313 0,6 0,02 0,05Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 6 82 7,3 0,05 0,01Entitat pública 2002 4 123 3,3 0,03 0,02Total centres 2002 12 518 2,3 0,09 0,08

Nombre de places en centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2002 32 4.094 0,8 0,24 0,63Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 87 1.695 5,1 0,66 0,26Entitat pública 2002 110 2.586 4,3 0,83 0,40Total places 2002 229 8.375 2,7 1,73 1,29

Centres residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 5 0,0 0,00 0,00Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 43 0,0 0,00 0,01Entitat pública 2002 1 19 5,3 0,01 0,00Total centres 2002 1 67 1,5 0,01 0,01

Nombre de places en residències per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 480 0,0 0,00 0,07Entitat privada d'iniciativa mercantil 2002 0 1.576 0,0 0,00 0,24Entitat pública 2002 56 843 6,6 0,42 0,13Total places 2002 56 2.899 1,9 0,42 0,45

HabitatgeHabitatges iniciats2 2002 1.923 74.498 2,6 14,9 11,7Habitatges acabats2 2002 1.247 65.538 1,9 9,6 10,3Preu del m2 d'habitage nou construït 2002 1.090 1.393 78,2 - -

Seguretat públicaPlantilla orgànica de les policies locals 2000 95 8.913 1,1 0,76 1,44

Parc de vehiclesTurismes 2001 63.706 2.935.388 2,2 492 463Motocicletes 2001 7.113 417.754 1,7 55 66Camions i furgonetes 2001 18.624 661.094 2,8 144 104Tractors industrials 2001 469 21.893 2,1 4 3Autobusos i altres 2001 2.698 85.948 3,1 21 14Total 2001 92.610 4.122.077 2,2 715 650

Entitats financeres, per tipus1

Caixes 2001 95 4.767 2,0 0,73 0,73Bancs 2001 51 2.293 2,2 0,39 0,42Total 2001 146 7.235 2,0 1,13 1,15



42

Dintre del camp esportiu, destaca l’elevat nombre d’instal·lacions esportives: pistespoliesportives a l’aire lliure (95), pistes de tennis (96), pistes de futbol (55), espaispoliesportius en pavellons (26), esportius en sales (98), piscines a l’aire lliure (77) icobertes (4), i camps de frontons (6). En tots els tipus d’equipaments esportius –aexcepció de piscines cobertes i camps de frontons–, Osona té una dotació perhabitant superior a la mitjana de Catalunya.

" Sanitat i serveis socials

L’any 2001 hi havia a Osona 59 farmàcies, cinc més que l’any 1996, que representaun índex de 0,47 farmàcies/1.000 h., xifra idèntica a la mitjana de Catalunya (vegeu lataula 2.4.4). D’altra banda, a la comarca hi ha 5 hospitals, amb 576 llits, querepresenta un índex de 4,6 llits/1.000 h., un percentatge lleugerament inferior al deCatalunya (5 llits/1.000 h.). Cal dir que tot i que el nombre de centres hospitalaris noha variat els darrers 10 anys, el nombre de llits s’ha reduït en 22 places. En canvi, l’any2001 hi havia 52 llits més que l’any anterior, xifra que representa un augment de l’índexde llits/1.000 h. i, en conseqüència, una millora de la dotació sanitària.

L’any 2002 hi havia a Osona 1.194 places de residència per a la gent gran, 101 mésque l’any 1999. Aquest augment correspon principalment a places en centresd’iniciativa mercantil (56 més) i d’iniciativa social (43 més), mentre que el nombre deplaces disponibles en centres d’iniciativa pública gairebé no ha variat en aquestperíode. El nombre de places/1.000 h. en residències per a la gent gran és de 9, moltsuperior al 6,4 de Catalunya. El nombre de centres de dia per a la gent gran era de12, amb 229 places. Com en el cas de les places en residències, en calcular l’índexdel nombre de places/1.000 h. en centres de dia, Osona està millor dotada que lamitjana de Catalunya, amb un valor de l’1,7, davant de l’1,3 de mitjana per aCatalunya.

Finalment, a la comarca d’Osona l’any 2002 hi havia un únic centre residencial per apersones amb disminució, d’iniciativa pública, amb 56 places. En aquest cas, l’índexde centres i de places / 1.000 h. de la comarca és similar al conjunt del Principat.

" Habitatge

L’any 2002 es va iniciar la construcció de 1.923 habitatges a la comarca d’Osona, 500més que l’any anterior, després de la caiguda del 16 % de l’any 2000. De fet, elcreixement del nombre d’habitatges iniciats a Osona (el 35 % en termes interanuals),va ser significativament superior a la mitjana de Catalunya (10 %). Cal destacar que elnombre d’habitatges iniciats a Osona el 2002 va representar més del doble delsiniciats l’any 1992 (906 habitatges).

D’altra banda, l’any 2002 va finalitzar la construcció de 1.247 habitatges a la comarca,52 més que l’any anterior. En aquest cas, Osona també enregistra un creixement méselevat de l’acabament d’habitatges (4,4 %), en relació amb el total català, on es vaestancar l’acabament d’obra.


ECONÒMICA

43

Segons les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, l’any 2002 el preudel metre quadrat d’habitatge nou construït a Vic va ser de 1.090 euros, el mateix preud’un any abans. Els habitatges tenen una superfície mitjana entorn dels 120 m2, fetque implica un preu mitjà per pis nou de gairebé 130.000 euros. En comparació ambla mitjana de Catalunya, excloent-hi la conurbació de Barcelona,4 el preu mitjà delmetre quadrat a Osona és un 22 % inferior (vegeu la taula 2.4.4); cal tenir en compteque l’any 2002 els preus a Catalunya van augmentar l’11 %, mentre que a Osona esvan mantenir estables.

Seguretat "

L’any 2000 hi havia a Osona 95 policies locals, davant dels 81 de l’any 1993, quesignifica una relació de 0,8 policies locals/1.000 h., (vegeu la taula 2.4.4) un índexconsiderablement inferior a l’1,4/1.000 h. del conjunt de Catalunya i que coincideixamb el desplegament dels mossos d’esquadra al territori osonenc.

Parc de vehicles "

El parc de vehicles a Osona era de 92.610 unitats el 2001, pràcticament el mateixnombre que l’any anterior. L’índex de motorització/1.000 h. l’any 2001 va ser de 715,davant de 650 a Catalunya. Aquest any és el primer que l’índex es manté constant,després de sis anys consecutius d’augments importants. Segons la tipologia delvehicle, s’observa que l’índex de motorització més alt es dóna en la categoria deturismes (492 turismes/1.000 h.), seguit dels camions i de les furgonetes (144) i de lesmotocicletes (55). Cal destacar que l’índex de motorització és mes alt a la comarcaque a Catalunya per a tots els tipus de vehicles, excepte per a les motocicletes (vegeula taula 2.4.4)#

4 Se n’exclouen 18 municipis: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà del Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès,Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Viladecans.


ECONÒMICA

45

3.1 Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva a la comarca d’Osona es caracteritza per quatre trets principals:

# Un sector primari amb un pes elevat i en creixement

# Un teixit industrial molt important i motor de l’economia,però en retrocés relatiu

# Un sector de la construcció amb un pes relatiu comparableal del conjunt de Catalunya

# Un sector serveis relativament menys desenvolupat,però en expansió constant.

La població assalariada i l’estructura del PIB a Osona l’any 2002 reflecteixen laimportància que el sector industrial té actualment a la comarca. El 39,3 % del PIB i el41,7 % dels assalariats pertanyen a aquest sector, mentre que els serveis ocupen el47,9 % dels assalariats, el sector de la construcció, el 9 %, i el sector primari, l’1,4 %.En comparació amb el conjunt de Catalunya, Osona té una proporció més grand’assalariats i de PIB a la indústria i al sector primari, mentre que succeeix el contrarials serveis, i és similar en el cas de la construcció.

Quan s’analitza l’evolució dels diferents sectors al llarg de la dècada dels noranta,s’observa una tendència clara cap a l’especialització comarcal en el sector primari,amb una taxa d’increment de la producció ramadera –motor de l’agricultura a la zona–que se situa molt per sobre de la mitjana de Catalunya durant el període 1996-1998(el 3,9 % de creixement anual mitjà). Contràriament, el sector industrial ha mostrat,durant aquest període, una baixa capacitat de creixement en comparació amb el

Taula 3.1.1 Estructura sectorial del PIB (1991, 1996 i 2001).Pes sobre el total del PIB, en % "

1991 1996 2002 canvi 1991-2002

OsonaPrimari 4,6 5,9 3,8 -0,8Indústria 45,1 38,7 39,3 -5,8Construcció 7,6 7,8 7,7 0,1Serveis 42,7 47,7 49,2 6,5Total 100 100 100 0,0

CatalunyaPrimari 2,2 2 1,7 -0,5Indústria 34,1 31 30,8 -3,3Construcció 8,3 6,8 7,5 -0,8Serveis 55,5 60,2 60,0 4,5Total 100 100 100 0,0

Font: Caixa de Catalunya i IDESCAT

3. Pautes de localitzacióde l’activitat económica al territori "



46

conjunt de Catalunya, inferior a les taxes assolides pel sector agrícola i pels serveis.Finalment, el sector serveis ha aconseguit una evolució molt positiva els darrers anys,similar a la del conjunt de Catalunya, un fet que ha permès d’aproximar l’estructuraproductiva de la comarca a la del Principat.

La distribució del valor afegit brut (VAB) per sectors econòmics en els sis municipis demés de 5.000 habitants (Centelles, Manlleu, Roda de Ter, Tona, Torelló i Vic, querepresenten el 61,5 % de la població de la comarca), permet de fer les apreciacionssegüents. En primer lloc, aquests municipis tenen una especialització industrialbastant superior a la del conjunt de la comarca, a excepció de Vic, on predominaclarament el sector serveis. En segon lloc, tots aquests municipis es caracteritzen pelfet de tenir un pes del sector agrícola inferior al del conjunt de la comarca. Per tant,es pot concloure que els municipis petits es caracteritzen per una especialitzacióagrària superior a la dels municipis grans i per una especialització industrial inferior.

" Taula 3.1.2 Creixement sectorial del PIB (1996-2002).Taxes mitjanes de variació interanual, en %

Osona Catalunya

Primari1996-1998 9,0 4,61999-2002 0,0 0,21996-2002 3,9 2,1

Construcció1996-1998 4,7 3,91999-2002 4,7 4,71996-2002 4,7 4,3

Indústria1996-1998 3,4 4,11999-2002 1,3 2,51996-2002 2,2 3,2

Serveis1996-1998 3,0 3,11999-2002 3,2 3,21996-2002 3,1 3,2



ECONÒMICA

47

En la distribució de l’ocupació a Osona per dimensió d’empresa, mesurada en relacióamb el conjunt de Catalunya, hi ha hagut alguns canvis significatius entre 1995 i 2002.Aquests canvis es poden resumir, en primer lloc, en la reducció a la meitat del pes del’ocupació en grans empreses (> 500 treballadors) sobre el total de Catalunya elsdarrers set anys. En canvi, l’ocupació en les empreses petites (d’11 a 50 treballadors)a la comarca ha perdut una dècima en termes de pes relatiu respecte del conjunt deCatalunya, que ha quedat compensat per un guany de magnitud similar de lesempreses molt petites (de fins a 10 treballadors). Finalment, les empreses mitjanes nohan enregistrat cap variació relativa respecte al total de Catalunya en el mateix període.

Taula 3.1.4 Distribució comarcal de l'ocupació per grandària d'empresa (1995-2002)Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de grandària d'empresa, en % "

Osona Barcelonès

Gran empresa (+de 500 treb.)Pes comarcal 1995 1,5 70,9Pes comarcal 2002 0,7 66,4Canvi 1995-2002 -0,8 -4,5

Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.)Pes comarcal 1995 1,7 41,1Pes comarcal 2002 1,7 40,2Canvi 1995-2002 0,0 -0,9

Empresa petita (d'11 a 50 treb.)Pes comarcal 1995 2,1 38Pes comarcal 2002 2,0 34,3Canvi 1995-2002 -0,1 -3,7

Empresa molt petita (de 0 a 10 treb.)Pes comarcal 1995 2,2 38,4Pes comarcal 2002 2,3 34,3Canvi 1995-2002 0,1 -3,6


Taula 3.1.3 Distribució del VAB a preus de mercat per sectors dels municipis de més de 5.000 hab. (1996). En % sobre el total "

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Centelles 3,5 50,5 6,2 39,8 100Manlleu 2,7 41,3 6,7 49,3 100Roda de Ter 1,6 53,1 6,7 38,7 100Tona 5,1 39,5 9,1 46,3 100Torelló 2,0 43,4 9,9 44,8 100Vic 1,4 29,7 6,4 62,5 100

Osona 5,9 38,7 7,8 47,7 100

Font: IDESCAT (només disponible per als municipis de +5000 hab.)



48

El futur de l’activitat econòmica a Osona requereix una potenciació del sector serveis.Cal destacar, en particular, el ràpid creixement del sector turístic, així com la influènciaque ha tingut la Universitat de Vic, amb un impacte sobre el teixit econòmic de lacomarca que va més enllà de l’aportació directa en termes de lloc de treball directesgenerats. D’altra banda, el sector primari a Osona requereix una transformacióimportant, associada probablement amb els límits al creixement en subsectorsdeterminats, com el porcí, amb problemes ambientals derivats de la producció i ladisposició de residus. Val a dir que a Osona s’està desenvolupant un conglomerat(cluster) productiu del sector agroalimentari molt actiu i amb perspectives decreixement importants. Finalment, pel que fa al sector tèxtil, d’una gran importànciahistòrica en el desenvolupament industrial de la comarca, la crisi que pateix podriacontinuar i conduir a més reestructuracions durant els propers anys –sobretot en lesbranques d’activitat que produeixen béns poc diferenciats i amb poc continguttecnològic o de disseny. El tancament d’Hilados y Tejidos Puigneró, SA l’any 2003 hamarcat un punt d’inflexió emblemàtic en aquest sentit, per la importància de l’empresaa la comarca en termes d’ocupació.

3.2 Agricultura i ramaderia

L’any 2002, l’activitat agrària i ramadera de la comarca d’Osona ocupava 604persones, l’1,4 % dels assalariats. La importància d’aquest sector dins l’economiaosonenca és clarament superior a la que té en el conjunt de Catalunya, on ocupavanomés el 0,4 % dels assalariats. En termes de PIB, el sector primari representava aOsona el 3,8 % del total el 2002, més del doble del pes que té al conjunt del territoricatalà (l’1,7 % del PIB).

El sector primari de la comarca ha seguit dues tendències clares els darrers anys: enprimer lloc, s’ha especialitzat clarament en l’activitat ramadera, sobretot en la cria il’engreix de bestiar porcí i boví de llet; i, en segon lloc, l’agricultura ha passat a sersubdsidiària de la ramaderia, sobretot del sector boví, alhora que s’ha vistacompanyada d’un fort desenvolupament de la indústria agroalimentària. Enconclusió, la importància del sector primari es concentra bàsicament en l’àrearamadera, mentre que l’aportació agrària és relativament poc significativa,contràriament al que succeeix al conjunt del territori català.

Dins de les activitats ramaderes, predominen les relacionades amb el porcí (aquestrepresentava el 83,3 % de la cabana i el 50 % de les explotacions ramaderes el 2000),el boví (amb el 9 % dels caps de bestiar i el 39 % de les explotacions) i la produccióde llet. Aquestes tres modalitats de producció aporten conjuntament més del 84,5 %del PIB primari d’Osona, mentre que aquest percentatge baixa fins al 25,2 % en elconjunt de Catalunya. Aquesta especialització ha comportat que Osona hagiesdevingut la comarca més ramadera de Catalunya, conjuntament amb el Segrià.


ECONÒMICA

49

La cabana porcina ubicada a Osona, concentrada fonamentalment a la plana de Vic,tenia 846.299 caps el 2000, que representa més del 14 % del total de Catalunya. Toti que Osona comparteix el lideratge del cens porcí al Principat amb la comarca delSegrià, Osona disposa de més explotacions. Així, de les 11.371 explotacions deporcins que hi han registrades a Catalunya, 2.036 estan ubicades a Osona (18 %). Caldestacar que la cabana porcina s’ha més que duplicat entre 1982 i 2000, i ha passatde 277.786 caps el 1982 a 846.299 caps el 2000, malgrat que el nombred’explotacions s’ha reduït. No obstant això, es detecta un cert punt de saturació en laproducció porcina a la comarca des de l’any 1988, que estan aprofitant comarquesveïnes, en especial el Bages, per incrementar el cens porcí. Paral·lelament, ha sorgitun subsector industrial molt lligat al porcí, com són les sales de desfer, els escorxadorsi les fàbriques d’embotits. La vessant negativa d’aquesta elevada concentraciód’explotacions porcines són els problemes mediambientals, i en especial lacontaminació de purins de les aigües subterrànies.

Vista la importància econòmica que té el sector del porcí a Osona, no es pot deixar demencionar el problema de la pesta porcina clàssica (PPC), que la comarca ha patitamb virulència, i de les conseqüències que se’n poden derivar. Des del punt de vistaestadístic, la pesta ha alterat significativament totes les dades del cens de la cabana

Taula 3.2.1 Estructura del PIB al sector primari per productes (2002) "

Pes s/Osona Pes s/Cat.

Agricultura i ramaderia 100,0 100,0

Cereals 5,5 7,9Lleguminoses 0,5 0,4Tubercles per consum humà 0,1 0,2Cultius industrials herbacis 0,4 0,6Farratges 0,0 1,7Hortalisses 0,8 11,4Fruita fresca (no cítrics) 0,0 13,5Fruita seca 0,0 4,4Cítrics 0,0 1,6Vi i subprod. 0,0 8,7Oli d'oliva i subproductes 0,0 5,9Flors i plantes ornamentals 0,0 5,0Llavors i planters 0,6 1,6Altres prod. Agrícoles 0,0 0,3Boví 14,9 6,8Oví i cabrum 0,9 0,4Porcí 53,9 15,3Aviram 0,3 0,9Altres animals 0,2 0,2Llet 15,7 3,1Ous 0,1 0,3Altres prod. Ramaders 0,1 0,2Fusta 5,5 4,1Pesca marítima i continental 0,6 5,6




50

porcina, i tindrà un impacte notable en les dades del PIB sectorial primaricorresponents a l’any 2002. El 6 de desembre de 2001 es va confirmar de maneraoficial el primer focus de PPC a Osona, i fins al 30 d’abril de 2002 (data de l’últimfocus), n’hi va haver 20, que han afectat pràcticament tota la comarca. Fins al 31 dejuliol de 2002 la Comissió Europea no va aixecar les últimes restriccions. La PPC haobligat a sacrificar una quarta part del bestiar porcí que hi havia a Osona, és a dir, el12 % de les 2.036 explotacions que el Departament d’Agricultura tenia registrades ala comarca es van veure obligades a sacrificar els seus animals com a mesuraobligatòria per combatre la PPC.

Quant a l’impacte econòmic de la PPC, tot i la dificultat d’establir una valoracióprecisa, el sindicat Unió de Pagesos estimava en 71 MEUR el valor de les actuacionsde l’Administració per fer front als sacrificis i a la compra d’animals. Els costosindirectes, en canvi, serien molt més difícils de calcular. En el futur, una de lesconseqüències de la PPC serà una reducció de la cabana porcina, atesos elsproblemes que ha comportat l’alta densitat de porcí. Així mateix, la PPC hauriaprovocat el tancament d’algunes explotacions ramaderes familiars, fet que ha afavoritde manera indirecta la tendència a la concentració del sector en grans grupsempresarials.

La segona activitat ramadera en importància a Osona és l’explotació del bestiar boví(91.020 caps i 1.602 explotacions el 2000), tant per a la producció de llet com per ala de carn, que representa el 12,7 % de la producció catalana i el 18 % de lesexplotacions de boví del Principat. En aquest cas, la comarca del Segrià supera Osonaen nombre de caps de boví, però no en nombre d’explotacions. Val a dir que la cabanabovina s’ha incrementat el 67,5 % entre 1982 i 2000, i és l’espècie ramadera quemenys ha crescut a la comarca d’Osona. La concentració més elevada de caps deboví també es dóna a la plana de Vic.


ECONÒMICA

51

D’altra banda, Osona és la comarca catalana que lidera l’activitat lletera, amb unaproducció de 109.737 t el 2000 (el 17,1 % de la producció catalana), seguida de llunyper l’Alt Empordà, amb una producció 65.200 t (el 10,2 % del total de Catalunya)

Taula 3.2.2 Nombre d'explotacions ramaderes per espècies "

Nombre d’explotacions per espècies

1982 1989 2000 Dif. 1982-2000nombre % nombre % nombre % nombre %

OsonaTotal 4.486 100,0 3.481 100,0 4.099 100,0 -387 -8,6Bovins 1.912 42,6 1.482 42,6 1.602 39,1 -310 -16,2Oví i cabrum 287 6,4 391 11,2 461 11,2 174 60,6Porcins 2.287 51,0 1.608 46,2 2.036 49,7 -251 -11,0

CatalunyaTotal 41.459 924,0 31.159 895,0 25.676 626,0 -15.783 -38,1Bovins 13.727 306,0 10.018 287,8 8.903 217,2 -4.824 -35,1Oví i cabrum 6.755 150,6 6.999 201,1 5.402 131,8 -1.353 -20,0Porcins 20.977 467,6 14.142 406,3 11.371 277,4 -9.606 -45,8

Nombre de caps per espècies

1982 1989 2000 Dif. 1982-2000nombre % nombre % nombre % nombre %

OsonaTotal 357.576 100,0 627.811 100,0 1.016.409 100,0 658.833 184,2Bovins 54.351 15,2 79.040 12,6 91.020 9,0 36.669 67,5Ovins 24.191 6,8 60.674 9,7 73.009 7,2 48.818 201,8Cabrum 1.248 0,3 3.358 0,5 6.081 0,6 4.833 387,3Porcins 277.786 77,7 484.739 77,2 846.299 83,3 568.513 204,7

CatalunyaTotal 3.672.502 100,0 5.435.159 100,0 7.873.922 100,0 4.201.420 114,4Bovins 388.942 10,6 577.498 10,6 716.414 9,1 327.472 84,2Ovins 645.370 17,6 965.672 17,8 1.174.532 14,9 529.162 82,0Cabrum 33.167 0,9 64.357 1,2 97.592 1,2 64.425 194,2Porcins 2.605.023 70,9 3.827.632 70,4 5.885.384 74,7 3.280.361 125,9

Font: IDESCAT a partir de les dades del Cens Agrari per al 1982 i el 1989, i Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per al 2000

Taula 3.2.3 Producció de llet (1996-2000). Tones "

Osona Catalunya %

1996 112.004 592.395 18,91997 118.025 617.121 19,11998 116.315 639.875 18,21999 134.273 694.160 19,32000 109.737 641.542 17,1

Font: IDESCAT a partir de les dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya



52

El sector oví és el tercer en importància, però se situa a molta distància del porcí i delboví. L’any 2000 hi havia 73.009 caps, el 6,2 % del total de caps ovins de Catalunya.Els altres sectors ramaders, el cabrum i l’aviram, tenen un pes més reduït dins delconjunt comarcal.

Per la seva banda, l’agricultura s’està adaptant al predomini de la ramaderia i s’estàconvertint en auxiliar. Aquest fet ha provocat una nova orientació dels conreus, ja quebona part de les terres que abans es dedicaven a producció de blat i patates ara esdestinen a farratge per al bestiar, bàsicament el de llet. Alhora, l’agricultura s’estàvinculant cada vegada més a altres sectors econòmics, com és la indústriaagroalimentària. Segons dades del cens agrari de 1999, a Osona hi havia 94.213 hade superfície agrària. D’aquesta superfície, el 38 % eren explotacions agràries (el 70% per a conreus i l’altre 30 % per a pastures permanents), el 59 %, forestals, i la resta,el 3 %, eren terres d’erm, matoll i altres. Si es comparen aquestes dades amb les delcens de 1982, s’observa que la superfície total conreada ha augmentat els darrers 16anys. Les necessitats creixents d’alimentació del bestiar han obligat a recuperar terresde conreu abandonades per convertir-les en pastures. A més, dins de la superfícieagrària utilitzada, també s’ha produït una pèrdua d’importància de les terres llaurades(conreus) a favor de les pastures permanents, fet que en confirma el paper com aauxiliar de l’activitat primària principal, la ramaderia.

Al llarg dels anys, les explotacions agràries han tendit a concentrar-se i a augmentarla superfície mitjana, un procés que ha anat acompanyat de la mecanització del sectori del reagrupament de les masoveries, que s’exploten des de la casa pairaldirectament –al mateix temps que creix el nombre de cases de pagès deshabitades oreconvertides per al turisme rural. Aquesta tendència s’ha de valorar dins del procésde reforma de la política agrària comunitària (PAC), que precisament té com aobjectius el redimensionament i la modernització de les explotacions agràries.

" Taula 3.2.4 Superfície agrària per tipus (hectàrees)

Osona Catalunya1982 % 1989 % 1999 % 1982 % 1989 % 1999 %

Sup. agrària utilitzada (SAU) 30.553 27,3 33.649 30,4 35.383 37,6 1.089.600 42,5 1.106.914 44,8 1.156.828 50,2terres llaurades (conreus) 27.261 89,2 25.361 75,4 24.648 69,7 936.743 86 836.992 75,6 817.031 70,6secà 26.957 98,9 24.563 96,9 24.076 97,7 727.877 77,7 625.679 74,8 588.400 72regadiu 302 1,1 799 3,2 572 2,3 208.866 22,3 211.321 25,2 228.631 28pastures perm. 3.292 10,8 8.288 24,6 10.735 30,3 152.857 14 269.922 24,4 339.797 29,4

Superfície forestal 53.963 48,2 59.694 54 55.693 59,1 952.132 37,1 981.364 39,7 838.663 36,4

Altres terres(erm, espartar, matoll, etc.) 27.472 24,5 17.262 15,6 3.137 3,3 521.399 20,3 383.303 15,5 308.488 13,4Total 111.988 100,0 110.605 100,0 94.213 100,0 2.563.131 100,0 2.471.581 100,0 2.303.979 100,0

Font: IDESCAT


ECONÒMICA

53

3.3 Indústria

El sector econòmic més important a la comarca d’Osona és la indústria, tot i que elsdarrers anys ha anat perdent pes a causa, d’una banda, de la crisi de la indústria tèxtili, de l’altra, de la progressió relativa del sector terciari. A Osona el sector secundarirepresentava el 39,3 % del PIB l’any 2002, per sobre del 30,8 % de l’economiacatalana. En nombre d’assalariats, l’any 2002 la indústria ocupava 17.558 persones,el 41,7 % del total, molt superior també al 24,6 % del conjunt de Catalunya (taules3.3.1 i 3.3.2). En termes de distribució territorial, es poden definir dues àreespreferents de localització industrial a la comarca. La primera és formada per lespoblacions de Vic, Manlleu i Torelló i, en segon lloc, per Roda de Ter i les Masies deVoltregà. La segona és situada al sector meridional de la comarca, i té com a localitatscentrals Centelles, Balenyà i Tona.

Taula 3.3.1 Estructura del PIB als sectors industrial i de serveis (2002) "

Osona CatalunyaCreixement Pes s/Osona Creixement Pes s/Cat.

Indústria -0,2 100,0 1,3 100,0Energia, aigua i extractives 8,8 2,0 2,4 11,4Aliments, begudes i tabac 3,6 19,9 4,0 11,1Tèxtil, cuir i calçat -5,0 24,6 -4,6 8,3Fusta i suro -1,0 3,6 -3,3 1,6Paper i arts gràfiques 2,7 2,3 4,4 8,7Química 7,8 6,9 7,7 14,5Cautxú i plàstic -1,6 4,7 -1,5 5,4Altres minerals no metàl·lics 1,6 2,1 1,3 4,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 0,5 12,2 2,0 7,5Maquinària i equipament mecànic -2,7 7,4 -2,9 5,8Equipament elèctric, electrònic i òptic 1,1 7,3 0,4 7,8Material de transport -3,5 2,4 -2,4 9,8Indústries manufactureres diverses -1,7 4,4 -2,1 3,2

Serveis 2,9 100,0 2,5 100,0Comerç i reparació 3,9 28,1 2,8 20,0Hoteleria 3,2 11,2 3,6 12,0Transports i comunicacions 1,7 5,8 1,2 13,3Intermediació financera 1,7 2,6 1,5 2,5Immobiliàries i serveis a empreses 2,2 21,0 2,7 24,6A.P, sanitat i educació pública i privada 3,0 25,7 2,5 20,8Altres activitats socials i serveis 1,6 5,5 1,5 6,8




54

El sector industrial a Osona es caracteritza per un grau de diversificació elevat, ambgairebé tots els sectors representats. No obstant això, cinc subsectors destaquen sobrela resta, tant en nombre de treballadors com en volum de producció: el tèxtil i cuir,l’alimentació, el del metall i mecànic i, finalment, la torneria de fusta (taules 3.3.1 i 3.3.2).

El sector industrial més important i amb més tradició a la comarca agrupa lesactivitats del tèxtil i de l’adoberia, amb un pes destacat de la filatura i del tissatgede cotó. L’any 2002 aquest sector ocupava al 22,3 % dels treballadors a la indústriai concentrava el 24,6 % del PIB industrial (que la crisi de l’empresa tèxtil Puigneródeu haver alterat significativament a l’hora del tancament d’aquest informe). Elsector està dispers per gairebé tota la comarca, però les localitats que concentrenla major part de l’activitat són Vic, Manlleu, Torelló i Roda de Ter i, al Lluçanès, SantBoi, Prats i Olost.

" Taula 3.3.2 Assalariats per sectors econòmics (2002). Dades del quart trimestre

Osona Catalunya2002 Pes s/total 2002 Pes s/total

Total assalariats 42.063 100,0 2.360.317 100,0

Agricultura 604 1,4 9.295 0,4

Indústria 17.558 41,7 581.144 24,6Act. Extractives, energia i aigua 119 0,3 15.420 0,7Alimentació, begudes i tabac 4.301 10,2 63.855 2,7Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.918 9,3 79.785 3,4Fusta i suro 817 1,9 13.807 0,6Paper, edició i arts gràfiques 445 1,1 52.477 2,2Química 471 1,1 59.178 2,5Cautxú i plàstic 366 0,9 29.814 1,3Minerals no metàl·lics 392 0,9 22.800 1,0Metal·lúrgia i prod. Metàl·lics 2.332 5,5 82.546 3,5Maquinària i equips mecànics 1.772 4,2 38.120 1,6Equip elèctric, electrònic i òptic 1.287 3,1 47.380 2,0Fabr. Material de transport 229 0,5 53.241 2,3Fabr. Manufactures diverses 1.109 2,6 22.721 1,0

Construcció 3.772 9,0 219.121 9,3Serveis 20.129 47,9 1.550.757 65,7Comerç i reparació 8.068 19,2 429.520 18,2Hoteleria 1.353 3,2 117.035 5,0Transports i comunicacions 1.219 2,9 119.083 5,0Intermediació financera 495 1,2 71.610 3,0Educació 1.759 4,2 138.026 5,8Sanitat 1.960 4,7 95.305 4,0Adm. Públiques 1.373 3,3 138.208 5,9Altres serveis 3.902 9,3 441.971 18,7

Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya


ECONÒMICA

55

Algunes empreses destacades del sector tèxtil, per nombre de treballadors, sónEstabanell i Pahisa, a Centelles, i Enrique Ballús, a Sant Boi de Lluçanès. Actualment, elsector tèxtil de la comarca pateix una profunda crisi que s’ha traduït en el tancament ola reducció de plantilles de molts establiments, alguns de molt significatius en termesd’ocupació per a determinats municipis. Cal destacar que aquesta crisi ha afectat ambuna intensitat especial plantes productives instal·lades al municipi de Manlleu. La causamés directa d’aquesta crisi és la competència de les importacions de baix preuprocedents de països no europeus. El procés de reestructuració continuat del sectortèxtil ha fet que les diferents empreses de la comarca s’hagin anat adaptant de maneraprogressiva a les noves condicions que marca la competència mundial, cercant nousfactors competitius, com el desenvolupament de nous productes i fibres, l’aplicació deles tecnologies de la informació, una integració més gran amb la distribució, o laimplantació de tècniques d’adaptació ràpida als canvis en la demanda. No obstant això,el subsector de la filatura de cotó segueix sent un dels sectors més afectats per lacompetència internacional, en què el preu de la primera matèria i les fluctuacions delstipus de canvi tenen uns efectes directes molt importants. Precisament, aquest procésde reestructuració ha provocat el tancament definitiu d’Hilados y Tejidos Puigneró aPrats de Lluçanès, Roda de Ter i, finalment, a Sant Bartomeu de Grau el 21 de maig de2003, quan ocupava 500 treballadors. Aquesta empresa, de 47 anys d’història, s’haviadestacat com la principal empresa tèxtil d’Espanya, amb més de 2.000 empleats.

Un altre sector emblemàtic a la comarca és la indústria del cuir de Vic, on es concentrauna bona part de la producció d’adobatge de pell petita (ovella, cabra i porc) delPrincipat. Entre les empreses més destacades hi ha el Grup Industrial Colomer (ambgairebé 700 treballadors), Genís Antel (amb poc menys de 200 treballadors), CurtidosCodina i Curtits Centelles (amb uns 150 i 100 treballadors, respectivament); les tresprimeres establertes a Vic, i l’última, a Centelles.

CURTIDOS CODINA

Curtidos Codina, SA és continuadora d’un negoci de pells que va iniciar Joan Codinaa títol individual el 1941, tot just acabada la Guerra Civil. Joan Codina, un comerciantde cereals i productes agrícoles de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va casar ambMiquela Genís, la filla gran de la saga Genís i Rius, pellaires acreditats, instal·lats aVic i que ja passaven per la tercera generació en el món de la pell.

Els inicis del negoci van ser difícils, emmarcats en una postguerra on faltava de tot.Un cop de mà de la sogra, un préstec de 300.000 PTA, va fer possible adquirir unavella fàbrica al carrer de les Adoberies de la ciutat, que llavors tenia una trentenad’afiliats al gremi de la pell. Els primers 15 o 20 anys, el negoci era més un comerçque una indústria. Com que la llana que porten les pells ovines tenia més valor quela mateixa pell, el primer creixement es va fer a cavall de la indústria tèxtil llanera, quetenia a Sabadell i Terrassa algunes grans empreses que competien amb èxit amb lesfilatures de Manchester.

L’any 1972, l’empresa, amb els dos fills grans del fundador ja incorporats, l’un enginyeri l’altre advocat, es transforma en societat anònima i comença una segona etapa quedura pràcticament fins al 2001, quan la tercera generació pren les regnes de l’activitat,



56

de la mà d’un conseller delegat professional extern a la família. És l’etapa que defineixla situació actual.

La tradició adobera de la ciutat està centrada en la pell petita, és a dir en xais i cabres.Amb aquestes primeres matèries es poden fabricar productes diversos segons quevagin destinats al calçat, a la confecció o a la marroquineria. A l’apartat de laconfecció, s’hi troben productes acabats per la banda de la flor (napes), per la bandade la carn (dant o vellut), i també es fan peces de pell per vestir amb doble faç: llanao pèl per una banda i napa o dant per l’altra. L’empresa, en el decurs d’aquestasegona generació, ha competit en totes les àrees, però després d’una incursió pocafortunada en el camp del doble faç s’ha centrat en les pells per a sabata i ha sabutfer-se un lloc en aquest mercat.

La ubicació osonenca no és la més adequada per desenvolupar el negoci de la pell,ja que està relativament lluny dels proveïdors (més de la meitat de les pells que estreballen vénen de l’estranger) i dels clients (el 90 % de la venda de doble faç és pera l’exportació, i també s’exporten més de la meitat de les sabates que es fabriquen aEspanya). A més, els costos actuals a Occident no afavoreixen un negoci tant intensiuen mà d’obra, i la manca d’aigua l’encareix exageradament (el conjunt de lesadoberies de Vic consumeix uns 5.000 m3 d’aigua per dia). Tampoc no es disposad’un abocador industrial a prop que permeti minimitzar el cost d’abocament delsresidus. Aquests problemes, comuns a diversos països, s’expliquen en bona partperquè les adoberies estan pràcticament extingides al nord dels Pirineus i dels Alps.Però, en canvi, es mantenen a Itàlia i a Espanya perquè son centres creadors de modai tenen una mà d’obra tradicional i qualificada. Aquest és un dels avantatges d’Osonacom a comarca tradicionalment adobera.

La globalització, la llunyania de proveïdors i clients i els elevats costos de la mà d’obraintensiva, van empènyer Codina a treballar en altres indrets. En el sector de laproducció, l’empresa es va instal·lar al nord del Brasil l’any 1980, i al sud l’any 2002.Brasil és un bon exportador de sabates, cap a 300 milions de parells per any, i téalgunes primeres matèries interessants. També a les primeries dels noranta es van ferimplantacions industrials a Nigèria i a la Xina, els dos països capdavanters en laproducció de bestiar de l’Àfrica i l’Àsia; però la falta d’experiència, la idiosincràsia tanpeculiar d’aquests països i alguns errors en l’emplaçament de les fàbriques van obligara reconduir aquests projectes. Actualment, la reimplantació a Nigèria s’ha fet a Kanoi està funcionant satisfactòriament. També el projecte de retornar a la Xina està maduri es durà a terme aquest any o el proper.

A l’àrea comercial, Codina es va implantar a Itàlia, on va muntar una xarxa de delegatsben estructurada, i més tard a Mèxic i Portugal. Avui, amb les fronteres més obertes iamb més facilitats de tràfic, aquestes filials tendeixen a desaparèixer i lacomercialització a fer-se directament des de la central.

La conjuntura global ha estat favorable per a l’expansió del consum de productes depell. Avui la humanitat consumeix uns deu mil milions de parells de sabates per any(1,8 parells per persona), dels quals la meitat es fabriquen a la Xina i el 15 %,justament les qualitats més altes, es fabriquen entre Itàlia, Espanya i el Brasil. La pellespanyola és prestigiada arreu del món, tant per les seves característiques com peltreball que duu incorporat. Tenim la tecnologia punta i París, Milà o Nova York a prop.


ECONÒMICA

57

Passarà temps abans l’Àsia no ens pugui arrabassar el “pronto moda” i l’alta moda.

Caldria que les administracions prenguessin una posició realista davant del tema, peròno defensant un proteccionisme que, d’altra banda, fóra inviable. Ara bé, hi ha unseguit de mesures que ajudarien a mantenir aquest sector a casa nostra, iespecialment a la comarca d’Osona. Una d’elles seria prohibir la conservació de lespells en brut amb sal a la sortida dels escorxadors, eliminant així un bon nombred’intermediaris i resolent problemes ecològics que a les fàbriques són pràcticamentinsolubles. Una altra, fóra construir un abocador industrial a les comarquesd’Osona/Ripollès que agilités la gestió dels residus. També caldria potenciar la creacióde moda, les passarel·les i la imatge de “pell d’Espanya” per tal d’aconseguir unadiferenciació del producte, tant en qualitat com en disseny, que ajudarien a consolidarla posició del producte en el mercat mundial.

Pel que fa a les produccions massives, és fàcil que siguin ateses des de tercerspaïsos, en els quals Codina hi és i hi serà present. Però creiem que a la faixa de mercatdedicada als productes més nous i sofisticats, la fàbrica de Codina a Vic hi podràseguir durant uns anys, i que les mesures abans esmentades ajudarien perquè espogués mantenir i desenvolupar aquesta indústria a la comarca osonenca.

Miquel CodinaMembre del Consell d’Administració

L’alimentació també és un sector destacat (amb el 19,9 % del PIB industrial i el 24,5% dels assalariats al sector industrial), per la relació directa amb la producció agrícolai ramadera. Això explica que sigui el sector industrial de la comarca que més hacrescut els darrers anys, utilitzant l’obertura cap als mercats exteriors com a viad’expansió, amb uns resultats molt positius, i alhora que hagi estat el motor del’economia de la comarca els darrers anys. De fet, les empreses industrialsalimentàries són les que han mostrat una taxa de creixement més elevada en lasegona meitat dels noranta. Les activitats més importants dins d’aquest sector són lesdedicades a la preparació d’embotits, carn fresca i altres derivats del porc, les làctiesi les de pinsos. Entre les empreses més importants del sector de la indústriaalimentària, destaquen les dedicades a la fabricació d’embotits i, més recentment,altres aliments i menjars precuinats, com, per exemple, a Manlleu, La Piara (fabricantde patés, del grup Nutrexpa), amb gairebé 300 treballadors; a Gurb, Casa Tarradellas(de menjars precuinats, a més d’embotits), amb 260 treballadors; a Balenyà, EmbotitsMonells, amb 200 treballadors, i a Vic, Embotits Espina, amb 105 treballadors.

Dins de la indústria càrnia cal afegir un conjunt d’empreses prèvies en el procésproductiu com són els escorxadors i les sales de desfer. Entre aquestes destaquenPatel, a Santa Maria de Corcó, amb 333 treballadors; Càrniques Toni Josep, a Vic,amb 180 treballadors; Mafriges, a Sant Vicenç de Torelló, amb 162 treballadors;Càrniques Solà, a Gurb, amb 150 treballadors, i Esfosa, a Vic, amb 140 treballadors.En la fabricació de pinsos compostos l’empresa de més dimensió, amb 150treballadors, és Pinsos Baucells, situada a Tona. Les empreses de pinsos compostostenen un àmbit de mercat bàsicament local, atès el baix valor afegit de les sevesproduccions i l’elevat cost de transport. D’altra banda, cal destacar l’elevat grau



58

d’integració a la indústria, mitjançant la participació de control dels fabricants depinsos en les mateixes explotacions ramaderes.

Finalment, cal esmentar diverses empreses industrials vinculades indirectament ambla cadena productiva de la carn, com Divasa-Farmavic, a Gurb, amb gairebé 100treballadors, especialitzada en productes veterinaris, o Agric-Bemvig, a les Masies deVoltregà, amb 100 treballadors, que fabrica material de ferro per a les granges.

DIVASA-FARMAVIC

DIVASA-FARMAVIC, SA va néixer a Osona com una empresa de comercialització deproductes farmacològics i d’instrumental veterinari per cobrir una necessitat creixentdel sector ramader de la comarca. Actualment a la seu central de Vic es desenvolupala fabricació, la gestió i la logística, tant per al mercat espanyol com per a la resta delmón. En el moment de la constitució, l’any 1970, l’equip directiu va tenir molt clars tresconceptes bàsics per consolidar l’empresa en un sector molt competitiu i dominat perles grans companyies multinacionals: la qualitat, la internacionalització i lainformatització de la gestió.

Es va construir una planta de producció que s’anticipava a les futures exigènciesnormatives que s’han implantat en els productes elaborats pel sector ramader. Enl’actualitat, l’empresa disposa d’un grau d’especialització en la producció de lesdiferents formulacions, sense oblidar els estrictes requeriments que les autoritatssanitàries exigeixen als laboratoris de veterinària. La internacionalització va néixer deldesig de participar activament en els mercats internacionals, important i exportantproductes del sector ramader. Aquest fet va permetre contrastar la competitivitat anivell real en qualitat i preus, en un moment en què encara moltes empreses del sectorpreferien mantenir el mercat tan tancat com fos possible. DIVASA-FARMAVIC, SA vaser en el seu moment el primer laboratori farmacèutic veterinari a crear subsidiàries al’estranger. Ara és present a més de 50 països i té cinc filials comercials a Portugal,Hongria, Equador, Mèxic i Veneçuela. Aquesta activitat comercial es complementaamb una xarxa de més de 90 distribuïdors, repartits per tot el món, que importen ipromocionen els productes de l’empresa. L’estratègia actual de desenvolupamentinternacional es basa en la consolidació de les filials, incrementant la presència al’Amèrica Llatina, l’Àsia i els països d’Europa que pròximament entraran a formar partde la Unió Europea.

El fet que l’empresa nasqués totalment informatitzada n’ha marcat eldesenvolupament i s’ha vist reflectit tant en la gestió com en la planta de producció,on s’han fet importants inversions per obtenir fabricacions altament robotitzades. Lesdiferents línies d’activitat de l’empresa es basen en la producció de medicaments pera animals de producció, productes d’higiene, nutricionals i medicaments per a animalsde companyia, material i instrumental veterinari per a ramaderia, aparells i productesde diagnòstic i equipament en general per a clíniques veterinàries. La divisió de laxarxa comercial per àrees d’activitat permet una major especialització que, juntamentamb la professionalització i l’elevat nivell tècnic i formatiu dels integrants de l’equipcomercial, fa que es puguin afrontar els reptes d’un mercat cada cop més tecnificat.


ECONÒMICA

59

La conjuntura econòmica i competitiva actual fa necessària de realitzar una producciód’alta qualitat, eficient, flexible i amb connexió amb les altres parts de l’organització.Tota la producció queda sotmesa a la inspecció exhaustiva des de l’inici del procés defabricació. Es requereixen costoses instal·lacions de fabricació, dissenyades per tal degarantir una absoluta asèpsia en cadascun dels processos productius, i a la vegadatambé es necessita un personal de planta molt especialitzat en la preparació imanipulació, com un personal tècnic altament qualificat, per garantir la qualitatquímica i microbiològica dels lots fabricats. Aquest és un dels motius pel qual cadavegada hi ha menys plantes de fabricació homologades en el sector veterinari, tant aCatalunya com a la resta de l’Estat i fins i tot a la UE.El futur d’una empresa farmacèutica es basa en la capacitat d’investigar i d’innovarper tal de poder disposar de nous fàrmacs. En aquest context, DIVASA-FARMAVIC,SA inverteix de forma important en recursos humans, materials i evidentment enR+D+I. L’objectiu bàsic és disposar de noves formes farmacèutiques a nivell delaboratori, que hauran de ser avaluades clínicament mitjançant proves de camp, quepermetin quantificar-ne l’eficàcia i l’absència d’efectes indesitjats. També cal laparticipació d’experts en galènica i en producció, per poder garantir la qualitat delfàrmac i optimitzar-ne la producció. La recerca es coordina mitjançant un equipmultidisciplinari de llicenciats i doctors en diferents especialitzacions, i a la vegada esmantenen projectes de recerca concertada amb diferents universitats i centres derecerca nacionals i estrangers.

Actualment DIVASA-FARMAVIC,SA disposa d’un equip humà altament qualificat, el 36% del total són titulats superiors i amb una formació complementària específicarelacionada amb la seva activitat a l’empresa. El capital humà és l’actiu més importantde l’empresa, i per això en tot moment es procura trobar les millors formes d’integrari mantenir-lo dintre de l’organització. Per aconseguir aquests objectius, es busquennoves formes de motivació, es té cura de les promocions internes, es fomenta eltreball en equip i es mantenen al dia els coneixements dels treballadors amb diferentscursos de formació.

Josep Jutglar IglesiasDirector general

El sector metal·lúrgic en conjunt representa el 12,2 % del PIB industrial i ocupa l’13,3% dels assalariats a la indústria. Aquest sector es dedica, fonamentalment, a lametal·lúrgia bàsica i als productes metàl·lics, i es concentra sobretot a Manlleu, Vic,Torelló, les Masies de Voltregà, Tona i Sant Hipòlit de Voltregà. Pel volum d’ocupació,destaquen les empreses següents: Diemen, a Sant Hipòlit de Voltregà, amb 421treballadors; Vitri, a Torelló, amb 216 treballadors, i La Farga Lacambra, a les Masiesde Voltregà, amb més de 100 treballadors.

A continuació, cal esmentar el sector de la maquinària i equipament mecànic, querepresenta el 7,4 % del PIB industrial de la comarca i el 10,1 % dels assalariats a laindústria. Aquest sector, igual com el sector metal·lúrgic, es caracteritza en generalper una atomització elevada dels establiments empresarials, en el qual fins fa pochavien predominat els petits tallers de caire familiar especialitzats en maquinària imaterial auxiliar de la indústria tèxtil. La vinculació del sector metal·lúrgic i del sector



60

de la maquinària amb el tèxtil ha comportat que algunes empreses d’aquests sectorsde dimensió mitjana o gran es veiessin obligades a tancar com a conseqüència de lacrisi del tèxtil. Tanmateix, es tracta d’un sector complex que abasta construccionsmecàniques molt diverses, amb empreses destacades com Girbau, a Vic, dedicada abugaderia industrial, amb 320 treballadors; Covit, a Torelló, amb 247 treballadors;Pedro Roquet, a Tona, amb més de 200 treballadors i dedicada a la fabricació decilindres hidràulics i similars; Chapón Alu, a Sant Pere de Torelló, amb gairebé 200treballadors; TESEM, a Torelló, amb 150 treballadors; Some, a Sant Quirze de Besora,amb més de 100 treballadors, dedicada a l’encunyació de peces metàl·liques, i VemTapas Metálicas (del grup VEMSA), a Torelló, amb 110 treballadors.

GIRBAU

GIRBAU, SA es va constituir en societat anònima el 31 de desembre de 1971, com acontinuació de les activitats del Sr. Joan Girbau i Vilageliu iniciades els anys vint. Ésuna empresa familiar sense socis estrangers, que es dedica a la fabricació i venda demaquinària per a bugaderies de roba i acabats tèxtils. És una societat capacitada perrealitzar instal·lacions de bugaderia industrial de qualsevol model i dimensió.

L’empresa disposa de tres centres de producció a Vic (el més recent inaugurat elfebrer del 2003) i un a França. Té delegacions comercials repartides per tot Espanya idisposa de filials a Alemanya (també inaugurada el 2003), l’Argentina, el Brasil, Cuba,França, els Emirats Àrabs Units, Gran Bretanya i els Estats Units, que són alguns delsseus principals mercats.Té 320 empleats, que passen a ser més de 500 si incloem elpersonal de les filials.

L’avantatge competitiu del Grup Girbau se centra en dos factors: el fet de que tota laproducció sigui pròpia permet exercir un control total sobre aquesta, i la gran inversióen R+D comporta un excel·lent equip d’investigadors que disposa dels recursosnecessaris per poder tirar endavant la recerca i assegurar una posició capdavanteraen el desenvolupament de nous productes, així com la millora contínua dels jaexistents.

La gran inversió en R+D és possible gràcies a la política financera del Grup Girbau,que potencia la reinversió dels beneficis. Més del 4 % de la facturació es destina aR+D i a formació del personal, cosa que permet que tota la tecnologia dels productessigui pròpia i no calgui disposar de llicències d’altres fabricants. La investigació tambées potencia establint convenis amb diferents universitats.

La vinculació de Girbau a la comarca ha estat una constant des dels seus orígens finsa l’actualitat. Tot i que l’estratègia del grup empresarial es fonamenta en lainternacionalització, no s’ha dubtat a establir i potenciar els centres de producció a lacomarca per tal d’aprofitar-ne els avantatges.

La proximitat d’Osona al port de Barcelona és vital per mantenir l’estratègiad’internacionalització de l’empresa, ja que aquesta proximitat dels centres deproducció es tradueix en un increment clar de la competitivitat. L’estratègia del’empresa és oferir una gamma de productes de bugaderia industrial que doni


ECONÒMICA

61

resposta a qualsevol tipus d’instal·lació a qualsevol punt del món. Com que la majorpart de la producció de Girbau es destina a l’exportació (el 90 % de la producció dela nova factoria inaugurada aquest any s’exporta), un dels elements que marca lacompetitivitat és el cost del transport. La proximitat d’Osona al port de Barcelonapermet utilitzar majoritàriament el transport marítim (l’any 2002 més del 80 % de lesvendes a l’exterior es van exportar utilitzant la via marítima) i abaratir els costos detransport. Des de Girbau, doncs, es considera vital potenciar el port de Barcelona coma centre neuràlgic d’exportació, i ampliar la freqüència d’arribada i sortida de vaixells.

Un altre dels actius fonamentals que afavoreix la competitivitat del Grup Girbau és laqualitat professional i humana dels recursos humans de què disposa la comarcad’Osona. Les escoles tècniques, com per exemple La Salle o l’IES Vic, permeten al’empresa de disposar de personal amb una bona preparació tècnica per incorporar-se als centres de producció. La política de recursos humans de Girbau potencial’establiment d’una cultura de vinculació a l’empresa i al territori. La creació de llocsde treball estables amb condicions dignes i una formació continuada permet disposard’uns excel·lents recursos humans que se senten vinculats a l’empresa.

A més de primar la contractació de personal d’Osona, Girbau també ha potenciatl’establiment d’una xarxa de proveïdors de la comarca. Més de 30 empreses auxiliarsdel sector metal·lúrgic d’Osona dedicades als mecanitzats, planxisteria industrial,estampació de metalls, automatismes, electrònica, etc. subministren a Girbaudiversos elements per a la producció. La política de compres, doncs, també es regeix,entre d’altres aspectes, pel criteri de proximitat geogràfica dels proveïdors.

La competitivitat d’empreses com Girbau passa per potenciar una xarxa ferroviària demercaderies. Fins ara el Ministeri de Foment ha potenciat una xarxa ferroviària radialde gran velocitat, en detriment del tràfic de mercaderies, de les línies de rodalies o delmanteniment de les infraestructures. En els propers anys s’hauria d’invertir en la restade la xarxa ferroviària, per tal de millorar el transport de mercaderies arreu del territorii no només fins a la capital.

Cal potenciar un eix ferroviari d’entrada de mercaderies al port de Barcelona. Si nos’afavoreix un traçat de transport de mercaderies de Tolosa al port de Barcelona, i sino es potencia la freqüència d’arribada i sortida de vaixells d’aquest port, el granbeneficiat serà el port de València via la línia ferroviària de Saragossa. Aquest fetincidiria molt negativament en la competitivitat de les nostres empreses. També caldriamillorar i potenciar el traçat de la línia Barcelona-Puigcerdà, per establir una via detransport de mercaderies que permetés assegurar el futur de Catalunya com a portasud d’Europa.

Pere Girbau i BoverPresident del Grup Girbau

Finalment, el sector de la fusta representa el 3,6 % del PIB industrial de la comarca iel 4,7 % dels assalariats a la indústria. Destaquen empreses com Masco Mobiliario, aVic, amb 517 treballadors, i Carré Hulsta, a Torelló, amb 178 treballadors. En general,aquest sector es reparteix en empreses de dimensions reduïdes i de caire familiar, i endestaca el subsector de la torneria de fusta establert a la vall del Ges.



62

Altres sectors industrials amb presència significativa són el químic, amb empresescom Proquímia, a Vic, amb 206 treballadors, i l’elèctric i electrònic, on destaquen lesempreses Tecno Automàtica Industrial, a Vic, amb 210 treballadors; Madel AirTechnical, a Centelles, amb 100 treballadors, i Rodin, a Manlleu, amb 96 treballadors.

3.4 Comerç, turisme i altres serveis

En termes d’ocupació, el sector serveis ocupa al 47,9 % dels assalariats a la comarca,molt per sota del 65,7 % del conjunt de Catalunya (taules 3.3.1 i 3.3.2), però mostraun potencial de creixement molt important. De fet, els serveis han guanyat pes dins del’economia osonenca els darrers anys, tant en termes d’ocupació com en termes delPIB. L’any 1991 el sector terciari representava el 42,7 % del PIB, i 11 anys després jarepresenta més del 49,2 % del PIB d’Osona. El conjunt del sector ha mostrat unaevolució molt positiva durant el període 1995-2002, amb una taxa de creixementmitjana anual del 3,1 %, similar a la del conjunt del Principat (3,2 %).

Dins de la branca dels serveis destaquen el comerç (el 40,1 % dels assalariats delsector terciari el 2002) i l’ensenyament (8,7 %). En canvi, s’observa un nivell menor dedesenvolupament relatiu d’altres activitats de serveis, com l’hoteleria, els transports icomunicacions, la intermediació financera, etc. Tanmateix, cal fer un esment especialdel sector turístic. Es tracta encara d’un sector amb poc pes relatiu dins del conjuntde l’economia osonenca, però ha assolit un creixement important els darrers anys ipresenta unes bones perspectives de futur –en particular en camps com el turismerural i cultural.

" Comerç

La capital de la comarca concentra una gran part de l’activitat comercial d’Osona,gràcies a la gran tradició en aquest terreny i a la condició de mercat principal a la sevazona d’influència. Més del 50 % del volum de negoci es mou amb compradors de forade la ciutat. De fet, la influència de Vic com a centre comercial sobrepassa l’àmbitcomarcal. El sector comercial d’Osona supera la mitjana de Catalunya tant en termesde superfície de venda com en nombre d’establiments detallistes per habitant. Caldestacar, especialment, l’evolució molt dinàmica en aquest sector de Bon Preu SA,que té uns 1.200 treballadors i és una de les empreses més grans de la comarca, i téuna presència notable arreu de Catalunya.

BON PREU

Els inicis de Bon Preu es produïren a la comarca d’Osona en el marc de la tradiciód’una família de comerciants. La família Font desenvolupava, al principi del segle XX,una activitat comercial a les places i mercats d’Osona; aquests principis han donat algrup un coneixement real i proper de les necessitats dels consumidors que ha ajudata l’empresa a reaccionar amb celeritat als canvis, a innovar constantment i a vetllarpels trets i valors d’identitat de la societat civil.


ECONÒMICA

63

El 7 de setembre de 1974 s’obre al públic el primer establiment en règim d’autoserveia Manlleu (Barcelona). En aquest punt s’inicia el desenvolupament d’una activitatempresarial, primer dins la comarca d’Osona i ben aviat a altres comarques deCatalunya, fins a assolir les 89 botigues actuals. La innovació i la recerca han estat unaconstant de l’empresa i així ho demostra la seva trajectòria. El 1988 obre el primerhipermercat de Catalunya que comporta la línia d’hipermercats Esclat. La creació dela primera gasolinera Esclatoil a Malla, l’any 1995, és el detonant de l’anomenada“guerra de la benzina”. L’any 1998 crea els supermercats Orangutan. En el període1999-2001 va llançar un nou concepte de targeta client amb avantatges innovadorsi crea la marca de productes «bonpreu». Al final de l’any 2001, el Grup Bon Preu portaa terme una de les operacions més importants dels últims anys: la compra de 12botigues al grup Carrefour, fet que li permet desembarcar a les comarques de Lleida iaixí tenir presència a tot Catalunya.

Tot aquest desenvolupament empresarial s’ha fet sense oblidar els lligams amb lasocietat. Aquesta sensibilitat social ha portat a l’empresa a activitats tan diverses comcol·laborar amb institucions relacionades amb el Tercer Món, patrocinar un cicle demúsica juntament amb el Patronat del Teatre Cirviànum de Torelló o obtenir elreconeixement públic pel seu suport a la llengua catalana.

La trajectòria de Bon Preu està estretament lligada a la societat catalana. La realitatdel grup és fruit de la confiança que el seu entorn li ha dipositat al llarg dels anys. Elteixit comercial osonenc i català ha de continuar essent un punt de referència queencapçali la diversitat d’iniciatives socials i culturals, i, en aquest sentit, el grup treballaper mantenir el referent de les associacions comercials autòctones, capitalitzant ifomentant la societat, la cultura i el país.

El futur de Bon Preu té com a horitzó una realitat supracomarcal en els propers anys,que és bàsica per mantenir la competitivitat. No obstant això, Bon Preu vol continuarmantenint els centres de decisió a la comarca d’Osona. Aquest és un factor diferencialclau en el sector, del tot compatible amb un projecte de futur, de creixement id’expansió. L’àmbit de decisió condiciona l’estil de direcció de les empreses i enaquest sentit el grup dóna molta importància al factor humà i a la proximitat al ciutadà.El caràcter innovador del grup és el resultat d’establir un vincle estret i proper amb elmercat i el consumidor individual.

De la gestió diària de Bon Preu es desprenen alguns avantatges competitius quecondicionen el desenvolupament de l’activitat. L’agilitat a l’hora de prendre decisions,fruit d’una estructura petita, el mateix coneixement del mercat o la capacitatd’adaptació a aquest són elements claus de l’organització.

Bon Preu gestiona la seva activitat amb un equip de professionals amb una dilatadaexperiència en àrees tan diverses com la comercial, la logística o la de negociació ambproveïdors. La direcció estratègica va estretament enllaçada amb la importància delcapital humà, i es fa totalment imprescindible que els treballadors de l’empresa tinguinel suport de mitjans i elements formatius perquè puguin realitzar la seva feina amb unalt nivell de qualitat professional.

Però hi ha alguns factors que a mig termini poden obstaculitzar el desenvolupamentfutur de l’activitat. Un d’aquests és, sens dubte, la mà d’obra. La comarca destaca per



64

tenir un atur molt reduït que dificulta força la recerca i disponibilitat de mà d’obraqualificada. Altres elements, com les infraestructures i la xarxa de comunicacions, hananat millorant amb el transcurs dels anys amb exemples clars, com ara eldesdoblament de l’actual C-17 o la construcció de l’Eix Transversal, que han suposatun fort impuls per a la millora i l’optimització de la logística. Finalment, un factor queha dinamitzat l’estructura socioeconòmica de la comarca ha estat la Universitat de Vic,que ha esdevingut un centre de formació de qualitat per al jovent local i una portad’entrada per a futurs professionals provinents del conjunt de la geografia catalana.

En aquesta mateixa línia, hi ha altres factors en l’àmbit econòmic que a mig terminiexigeixen la definició de polítiques concretes, molt necessàries per assegurar lacompetitivitat de les empreses de la comarca en el futur més immediat. A títold’exemple podríem destacar la incentivació de la mobilitat laboral amb l’arribada deprofessionals de l’àrea metropolitana o de la comarca; el greu dèficit en plans deformació i la necessitat de potenciar noves fornades de professionals d’oficistradicionals molt escassos en el sector de la distribució alimentària; el fet de facilitarl’accés dels ciutadans a les noves tecnologies, per tal d’enfortir les possibilitats denous canals de distribució, com el de la botiga virtual o la millora de la normativa fiscalvigent pel que fa als rendiments de les empreses que són reinvertits.

El Grup Bon Preu és, en definitiva, una empresa que ha sabut combinar la tradició ambla modernitat, la manera de fer i el tarannà de la gent del nostre país amb els nousavenços tecnològics i les noves tendències i necessitats de la població; és unaempresa compromesa amb el seu entorn, que no ha volgut deslligar-se dels seusorígens, sinó aprofitar-los per fer-se un lloc en el futur i en tota la geografia catalana.

David PoudevidaDirector financer, Grup Bon Preu

L’evolució positiva del sector durant els últims anys s’ha beneficiat de la millora de lescomunicacions (Eix Transversal), que ha permès de reduir el temps de viatge des deGirona i Manresa, ha fet augmentar els visitants d’un sol dia a Vic i ha reforçat elcaràcter supracomarcal del comerç osonenc. També ha impulsat el comerç a lacomarca el fet que Osona estigui envoltada d’altres territoris, com el Ripollès, amb unsector comercial comparativament menys dinàmic.

Osona és una comarca amb una gran tradició de mercats i de fires. Es fan 28 firesanuals, amb 2.004 expositors, durant 74 dies a l’any. La majoria de les poblacionstenen mercat setmanal i fires, però les fires més importants es fan a Vic. El mercatbisetmanal de Vic té una gran significació econòmica, social i turística, on també esfan transaccions comercials, agrícoles i ramaderes. D’altra banda, el tradicionalMercat del Ram és una cita anual del sector agrícola i ramader, que darrerament haanat ampliant l’oferta cap a altres activitats, com exposicions ramaderes, maquinàriaagrícola, gastronomia, moda, tecnologia, cultura, lleure, etc. Per desenvoluparaquesta important activitat comercial i firal, Vic disposa d’una llotja ramadera i d’unrecinte firal específic, ampli i ben comunicat, El Sucre.


ECONÒMICA

65

Turisme "

La comarca d’Osona gaudeix d’un gran nombre d’atractius turístics, tant per lageografia privilegiada com per la història i el patrimoni arquitectònic. Però aquestsatractius turístics només s’han explotat parcialment, amb un gran potencial encarapendent de desenvolupament. La proximitat amb Barcelona, la millora de lescomunicacions i l’aparició de noves formes de turisme, com el turisme rural,l’agroturisme i els esports d’aventura, permeten d’esperar un creixement important delturisme a la comarca. De fet, durant els darrers anys hi ha hagut una important expansióde la infraestructura turística: càmpings, hotels, agroturisme, turisme rural, etc. L’any2002 Osona tenia 49 establiments hotelers amb 1.767 places, 8 càmpings, 283restaurants i 53 residències-cases de pagès, amb 485 places. Respecte a l’any 1996,ha augmentat el nombre de cases de pagès o cases rurals i de restaurants, mentre queel nombre de places hoteleres i el de càmpings no ha variat els darrers cinc anys.

El medi natural és el primer atractiu turístic de la comarca d’Osona. El Parc Natural delMontseny és un marc idoni per a moltes activitats de lleure, a l’igual que les Guillerieso els boscos de Collsacabra. A més, Osona té un conjunt de poblacions amb un graninterès turístic, per exemple: Rupit, Vidrà, Viladrau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles,Taradell, Espinelves, Lluçà, Tona, etc. L’arquitectura romànica que hi ha disseminadaper tota la comarca és un altre dels grans atractius de la comarca. S’hi troben mésd’un centenar d’edificis romànics o amb elements romànics que permeten de veurel’evolució d’aquest estil. Els importants museus de la comarca i l’oferta gastronòmicade qualitat i variada complementen l’oferta turística. Finalment, la capital, Vic, tambété molts atractius per ser visitada: la catedral, el casc antic, el Museu Episcopal, elmercat del dissabte, les fires, l’oferta comercial, etc.

Taula 3.4.1 Establiments turístic, per tipus (1996-2002). Nombres i places "

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagèsestabliments places establiments places nombre nombre places

Osona1996 54 1.748 8 2.002 223 21 2161997 54 1.743 8 2.117 230 25 2341998 55 1.759 8 2.117 240 28 2781999 53 1.757 8 2.117 251 30 2952000 48 1.688 8 2.117 259 34 3162001 48 1.748 8 2.215 270 46 4172002 49 1.767 8 2.217 283 53 485

Catalunya1996 2.820 230.529 362256.264 13.001 433 40351997 2.776 230.275 366256.091 13.176 464 43301998 2.719 230.955 373254.625 13.056 534 47301999 2.638 230.878 372254.855 13.800 591 52322000 2.557 231.938 370256.767 13.986 645 5.5582001 2.570 235.075 362250.696 14,457 820 6.8012002 2.600 239.872 368247.423 15,020 951 7.774

Font: IDESCAT i Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya



66

EL TURISME A OSONA EN ELS DARRERS CINC ANYS:CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ

La comarca d’Osona no ha estat una excepció en el desenvolupament de l’anomenat“turisme d’interior”, com la majoria de territoris sense massa tradició turística. Eldesenvolupament de l’activitat turística en zones d’interior presenta sis característiquesprincipals i diferents d’altres zones turístiques: la importància de desenvolupar una ofertaturística bàsica i, sobretot, una rellevant oferta complementària (restaurants, oficines deturisme, camps de golf, empreses d’activitats i d’esports d’aventura...); la necessitatd’adaptar els recursos culturals i naturals per poder ser visitats; l’estructuració deproductes turístics; l’organització i la coordinació d’un sector, en molts casos, incipient;la determinació del paper de l’Administració pública en el foment d’aquest turisme i,finalment, la incorporació de mà d’obra qualificada, jove i molt emprenedora en el sectorturístic.

A partir d’aquestes característiques, pot ser interessant observar l’evolució deldesenvolupament d’aquest turisme a Osona en els darrers cinc anys. En primer lloc, itenint en compte que el sector turístic d’Osona està integrat per l’oferta i la demandaturística, analitzarem l’oferta, que inclou tant els recursos turístics d’Osona com lesinfraestructures necessàries per al desenvolupament del turisme -allotjament,transports, infraestructures viàries, oferta complementària...

L’evolució de l’oferta turística d’Osona en els darrers cinc anys presenta els trets següents:

Pel que fa a l’oferta turística bàsica centrada en diferents tipus d’allotjament (allotjamenthoteler, càmpings i residències-cases de pagès) podem observar a partir de la taula3.4.1, en la qual figuren les dades disponibles dels anys 1996-2002, com des del puntde vista quantitatiu l’oferta d’allotjament que més s’ha incrementat en aquests anys haestat l’oferta de residències-cases de pagès, vinculada al desenvolupament del turismerural. La resta de tipologies d’allotjament no han presentat cap canvi significatiu des del’òptica quantitativa. Un aspecte valuós seria saber si hi ha hagut un increment qualitatiud’aquesta oferta d’allotjament. No obstant això, tot el que podem dir és que, tot i que hiha iniciatives concretes d’alguna empresa del sector turístic que ha iniciat processos demillora de la seva oferta a través de l’obtenció de certificacions de qualitat 5, aquest ésun repte en què treballa el Consorci de Turisme d’Osona per afrontar sobretot en l’ofertad’allotjament rural.

Pel que fa a l’oferta complementària, en els darrers cinc anys hi ha hagut un augment 6.Aquest fet ens permet constatar la consideració d’aquest tipus d’oferta per aldesenvolupament del turisme en comarques d’interior molt variades. És oportú remarcarque fa cinc anys que a la comarca d’Osona s’ofereix una oferta formativa universitàriaespecialitzada en turisme de qualitat7, la qual està integrada a la Universitat de Vic, fetque contribueix a augmentar el capital humà especialitzat en turisme que pot treballarper al desenvolupament d’aquest sector.

S’ha realitzat l’esforç d’inventariar els recursos turístics i, alhora, a partir d’una estratègiamés intervencionista de diferents òrgans i nivells de l’Administració pública (ajuntaments,Consell Comarcal d’Osona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya), s’hainiciat un procés d’adaptació dels recursos culturals i naturals per a usos turístics 8.

5 Com el Càmping La Vall de Taradell que ha obtingut el distintiu garantia de qualitat ambiental atorgat pel Departamentde Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

6 Sobretot de les empreses d’esports, aventura i activitats de lleure i oci com Anigami, Al.lot, el Venívol, Cau de l’aventura, etc.

7 Obtenció de la certificació de qualitat TEDQUAL, de l’Organització Mundial del Turisme, el febrer de 2002,que suposa el reconeixement internacional de la diplomatura de turisme que s’imparteix a la Universitat de Vic.

8 Per exemple, la preservació i adequació de patrimoni cultural com el monestir de Sant Pere de Casserres, la construcció de la nova seu del Museu Episcopal de Vic, l’adequació de rutes i itineraris senyalitzats a zones de gran interès natural com a Vall de Sau, Collsacabra i un llarg etcètera.


ECONÒMICA

67

En els darrers cinc anys s’ha dut a terme un procés d’estructuració i disseny deproductes turístics important, amb la finalitat d’incrementar tant en nombre com enqualitat l’oferta de productes turístics a Osona9.

Quant a la demanda turística dels darrers cinc anys, és realment difícil obtenir dadesfiables i homogènies, tant pel que fa al nombre de visitants com del perfil d’aquests,per la inexistència d’un model adequat i consensuat de sistematització de la recollidai l’anàlisi de les dades sobre la demanda turística comarcal. Precisament, aquest ésun dels reptes a assolir en els propers anys. Aquest fet dificulta la possibilitat de feruna aproximació fiable i empírica sobre la demanda turística dels darrers cinc anys aOsona, però el que sí que podem afirmar, a partir de les entrevistes amb professionalsdel sector, és que hi ha hagut un augment del nombre de visitants a Osona, i que ésun tipus de turisme principalment català, que procedeix de l’àrea de Barcelona i esreparteix durant tot l’any. Amb això podem afegir que el fenomen d’estacionalitatcaracterístic de les zones del litoral no es produeix a zones d’interior com Osona.

En segon lloc, durant aquests anys s’ha produït un procés d’organització de la gestiódel sector turístic bàsicament a través d’organismes mixtos que han permès establiruna línia de col·laboració entre tots els agents turístics públics i privats implicats en elterritori, a través de la figura del Consorci. Al final de l’any 1998, es va crear elConsorci de Turisme d’Osona, amb la finalitat de gestionar i coordinar els agentsturístics d’Osona. Aquesta iniciativa comarcal també s’ha estès a altres territoris de lacomarca a través dels consorcis de promoció turística Vall de Sau-Collsacabra, elLluçanès, Portes del Montseny, els Meandres del Ter, etcètera. Aquests organismes degestió i promoció del turisme duen a terme principalment una estratègia de suport alsagents turístics (promoció i difusió, dinamització del sector, assessorament al sectorprivat...) i, en segon terme, una estratègia més intervencionista. En aquesta primerafase han realitzat accions dirigides a inventariar els recursos, a organitzar la informaciói a promocionar el turisme10. El balanç de la feina feta durant aquests anys és positiu,sobretot pel que fa a l’organització i la col·laboració dels agents turístics privats. Elproper repte va dirigit a aconseguir la coordinació, més política que no pas tècnica,entre aquests organismes de gestió i la promoció turística de diferents nivellsterritorials, amb la finalitat de solventar la concurrència de competències i elmalbaratament de recursos com a conseqüència de la descentralització dels centresde decisió.

En tercer lloc, durant aquests darrers cinc anys i a partir del desenvolupament delturisme a Osona, s’han creat nous llocs de treball en aquest sector que han permèsrendibilitzar el capital humà especialitzat en turisme que prové de la formacióuniversitària en turisme a Osona i, alhora, que empreses i organismes del sectorpuguin disposar de bons professionals joves i emprenedors; fet que permet, endefinitiva, una millora dels serveis al client.

Observem que a Osona s’ha treballat i s’està treballant de forma constant en els siselements principals que caracteritzen el desenvolupament del turisme d’interior quehem anunciat anteriorment. En els propers anys el repte recau en la superació de lesmancances actuals i la potenciació dels punts forts que caracteritzen el sector turísticosonenc: la millora de la coordinació entre els organismes de gestió del turisme, l’inicid’un procés de millora continua de l’oferta turística bàsica i complementària i lacontinuïtat a destinar recursos per a la conservació, l’adequació i la difusió del

9 Per exemple, la creació del catàleg Osona Turisme Actiu o els productes turístics del Consorci de Promoció TurísticaPortes del Montseny, Alt Congost , La Plana de Vic.

10Assistència a fires com SITC (Saló Internacional de Turisme de Catalunya), Agrotur, Fitur... així com altres iniciatives coml’organització d’exposicions itinerants, la creació de pàgines web, edició de fullets, etcètera. Convé destacar que moltesiniciatives es van poder dur a terme gràcies als recursos disponibles del programa ADAPT que va gestionar IMPEVIC



68

patrimoni cultural i natural. I si no es valoren únicament els arguments econòmics i estenen en compte altres arguments com la rendibilitat social que el turisme pot generara través de l’enriquiment cultural de la població autòctona i la preservació del mediambient, tenim un futur esperançador i engrescador assegurat.

Cristina FontCoordinadora de la diplomatura de Turisme de la Universitat de Vic

" Ensenyament

El sector de l’ensenyament, la recerca i la cultura ha estat una de les branquesd’activitat amb una taxa de creixement més ràpida durant els darrers anys. L’evoluciópositiva del nombre d’assalariats en activitats vinculades amb l’educació es potatribuir, en bona part, a l’impacte positiu que té la Universitat de Vic, que ocupadirectament a l’entorn de 400 professionals. A banda de l’ocupació directa, quasi totstitulats superiors, la Universitat també genera ocupació en altres activitatseconòmiques relacionades amb la restauració, l’àmbit immobiliari, el lleure i el comerç.Cal tenir en compte que la Universitat té més de 4.000 estudiants distribuïts en unaàmplia gamma d’ensenyaments universitaris, i que un percentatge significatiu delsestudiants procedeix de fora de la comarca.

" Serveis financers

Finalment, l’any 2001 a Osona hi havia 146 entitats financeres, 95 de les quals erencaixes i 51, bancs. El nombre d’oficines bancàries ha anat disminuint des de l’any1997, quan hi havia 66 oficines. En canvi, el nombre d’oficines de caixes s’ha anatampliant des de les 92 que hi havia el 1993, fins al nombre màxim de 108 que es vaassolir l’any 2000. En canvi, l’any 2001 el nombre d’oficines de caixes es va reduir de8, fins a les 95 actuals. A Osona hi ha 1,1 oficines bancàries/1.000 h., un índex similaral del conjunt del Principat (vegeu la taula 2.4.4).

Cal fer especial referència a la Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, que també actuasota el nom comercial de Caixa de Manlleu, i que és la única entitat financera que téla seva seu central i centre de decisions a la pròpia comarca. Caixa de Manlleu teniaa 31 de desembre de 2002 uns recursos propis de 78,9 MEUR amb un creixementrespecte l’any 1997 del 59 % i un nombre de 85 oficines, de les que 41 oficines estroben ubicades en municipis de la comarca d’Osona. Els darrers cinc anys Caixa deManlleu ha tingut un creixement important, del 50 % pel que fa als recursos obtingutsdels clients, i del 127 % dels crèdits als clients. L’existència d’una caixa autòctona dela comarca té una incidència important en el seu desenvolupament social i cultural,representat per l’obra social i cultural, que Caixa de Manlleu du a terme directament ia través de la Fundació Mil·lenari-Centre d’Estudis. Per exemple, en els tres darrersexercicis –2000, 2001 i 2002– l’import total invertit en activitats socials i culturals perCaixa de Manlleu a la comarca d’Osona ha estat de 4.297.566 euros#


ECONÒMICA

69

4. Factors determinants de la localització de l’activitat "

4.1 Especialització i diversitat del teixit productiu

Els epígrafs anteriors han posat de manifest els importants canvis que han afectatl’estructura productiva de la comarca d’Osona durant els darrers anys. Els factors quepoden explicar aquests canvis són de caire molt divers i, en general, tenen a veureamb la capacitat de la comarca d’atraure noves activitats econòmiques o ampliar itransformar les existents. La tercera part d’aquest estudi selecciona i valora cincfactors que han contribuït a determinar les pautes de localització de l’activitat il’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que condicionen les perspectives defutur: l’especialització i la diversificació del teixit productiu; la disponibilitat de sòl; ladotació d’infraestructures; la disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà i,finalment, la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial.

El primer factor que es tracta són els avantatges competitius associats amb elsprocessos d’especialització i diversificació de les activitats productives en un territori.En general, es considera que els teixits empresarials ubicats a un determinat territoripoden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o,alternativament, de la diversificació d’activitats. L’especialització, per exemple,afavoreix les economies d’escala i les sinergies entre empreses localitzades en unmateix territori, així com la difusió dels avenços tècnics. Segons les conclusions d’unestudi recent de la professora Elisabet Viladecans,11 Osona presenta una marcadaespecialització productiva en el sector agrícola i, dins de la indústria, en les activitatsmés tradicionals, com són l’alimentació, el tèxtil i la pell adobada. La comarca tambépresenta un índex d’especialització superior a la mitjana de la província de Barcelona–tot i que no tan destacat com en el primer cas– en el terreny de les manufacturesavançades, sobretot per les activitats relacionades amb el material electrònic. Percontra, no presenta especialització relativa en les indústries intermèdies i en els serveisbasats en el coneixement.

Com a contrapartida, Osona és una de les àrees de Catalunya amb un grau menor dediversitat productiva. De fet, si s’analitzen els canvis que s’han produït enl’especialització productiva d’Osona els últims 10 anys, s’observa que és l’única àreageogràfica dins la província de Barcelona que, estant especialitzada en el sectoragrícola l’any 1991, ha augmentat aquesta especialització l’any 2001. Mentre que enel sector industrial, en el qual també estava especialitzada l’any 1991, el graud’especialització no ha variat. En general, la tendència de l’economia osonenca en elscurs dels darrers 10 anys ha estat cap a una especialització productiva més gran enun grup limitat d’activitats.

Una altra tècnica utilitzada en l’anàlisi econòmica regional és l’anàlisi shift-share, quepermet de caracteritzar els sectors productius de les àrees econòmiques en funció desi el seu creixement és més o menys elevat que el del conjunt del territori. Així, unsector d’una comarca es considera més competitiu si el seu creixement és superior aldel mateix sector en el conjunt de la unitat territorial superior: la província o el país enconjunt. Amb aquesta tècnica es pretén contrastar si l’especialització productivaterritorial condiciona la competitivitat. Dels resultats de l’anàlisi shift-share efectuat enl’estudi esmentat, i referit a la comarca d’Osona, es comprova que, dels quatre granssectors d’activitat que s’analitzen (indústries avançades, indústries intermèdies,indústries tradicionals i serveis basats en el coneixement), Osona es mostra méscompetitiva que la mitjana de la província de Barcelona en els tres primers. En

11 E. Viladecans, La localització de l’activitat econòmica als mercats locals de treball de la província de Barcelona:canvis recents en el model territorial. Informe territorial de la província de Barcelona 2001. Cambra de Comerç de Barcelonai Diputació de Barcelona 2003



70

particular, és interessant comprovar que Osona és més competitiva en les indústriesintermèdies, mentre que, com hem vist, no està especialitzada en aquesta activitat.Finalment, cal observar que l’especialització en indústries tradicionals o madures, comel tèxtil, pot continuar sent un factor de competitivitat sempre que vagi acompanyadade l’adopció de nous mètodes de producció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiuen aquests sectors, orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tantmés intensiva en qualitat, disseny i tecnologia. Així, encara que aquests sectors perdinpes relatiu en termes d’ocupació, no estan condemnats necessàriament a perdre pesen termes de producció, sempre que els augments de productivitat avancin enparal·lel amb la reducció i la requalificació de les plantilles.

EL TEIXIT PRODUCTIU: TRETS CARACTERÍSTICS

El primer tret característic del teixit productiu osonenc és el relativament elevat nombred’empreses instal·lades a la comarca. En concret, hi ha registrades més de 5.600empreses (persones jurídiques, no autònoms), que representen gairebé el 3 % del totald’empreses catalanes. D’aquestes, 370 són agrícoles, 1.231 són industrials, 715pertanyen al sector de la construcció, i 3.336, al sector serveis. Es tracta d’un teixitempresarial amb una forta presència del sector industrial (22 %), però amb un pescreixent dels serveis (entorn al 60 %).

Vic ha anat perdent importància dins del teixit industrial de la comarca, en la mesuraque ha tendit a especialitzar-se com a centre de prestació de serveis comarcals,aplegant serveis administratius, sanitaris i docents, entre d’altres. En particular, Vicaplega 1.913 empreses al seu territori, el 34 % del total de la comarca, prop del 74 %de les quals són de serveis, mentre que les industrials i agrícoles tenen un pes bastantinferior al de la mitjana comarcal (el 2 % les agrícoles i el 14,4 % les industrials). Laindústria comarcal està concentrada bàsicament a les localitats de Vic, Manlleu,Torelló, Centelles i Roda de Ter, en primer lloc, i Balenyà i Tona, situades a l’eixmeridional de la comarca, en segon lloc, atès que aquestes últimes localitats tambédestaquen pel pes important de les empreses agrícoles i ramaderes.


ECONÒMICA

71

Un segon tret característic del teixit productiu osonenc és l’elevada densitatempresarial. Catalunya en conjunt és la segona comunitat de l’Estat en termes dedensitat empresarial (amb 3,1 empreses/100 h el 2001), i supera àmpliament lamitjana espanyola. La comarca d’Osona se situa significativament per sobre de lamitjana catalana, amb 4,4 empreses per cada 100 habitants.

Un tercer tret important és l’obertura exterior. Cal destacar que amb dades de l’any2002, el 29,2 % de les empreses de la comarca d’Osona tenien relacions comercialsamb l’exterior (importació i exportació), un percentatge molt superior al 19,4 % deCatalunya.

Taula 4.1.1 Nombre d'empreses (2001). Entitats jurídiques1 "

Vic Manlleu Torelló Centelles Roda de Ter Balenyà OSONA

Agricultura i ramaderia 40 29 11 0 3 11 370

IndústriaExtracció i producció d'energia i aigua 7 1 0 0 0 0 19Minerals, mat. primeres, ind. ceràmica,química i farmacèutica 25 10 5 8 0 0 95Metal·lúrgia, construcció de maquinària,electrotècnia, mitjans de transport i de precisió 85 66 42 15 7 9 390Agroalimentari, tèxtil, calçat, fusta, paper,plàstic i altres ind. manufactureres 159 80 69 35 17 6 727

Construcció 187 87 84 22 21 21 715

ServeisComerç, hosteleria i reparació 716 194 126 50 28 34 1.746Logística, transport i comunicacions 74 30 11 5 10 1 225Finances, assegurances, promoció immobiliària,lloguers i serveis d'empreses 393 92 68 25 17 10 841Educació, sanitat, cultura i esport 227 57 36 19 9 12 524

Total empreses 1.913 646 452 179 112 104 5.652

1 No inclou entitats físiques (autònoms)Font: Camerdata

Taula 4.1.2 Densitat empresarial (2002) "

Empreses Població nº empreses/ 100 hab.

Osona 4.960 132.601 3,7Catalunya 196.235 6.506.440 3,0

Font: IDESCAT i Camerdata



72

Finalment, també cal destacar que la comarca d’Osona té set empreses ambestabliments productius a l’estranger: cinc amb seu a Vic, una a Torelló i una altra aManlleu. Els establiments que aquestes empreses tenen a l’estranger estan situats aEuropa (França, Grècia i el Regne Unit), a l’Amèrica Llatina (el Brasil i Cuba), als EUAi a la Xina. La majoria d’aquestes empreses amb establiments a l’exterior són delsector de l’adoberia i acabat de pell i, en segon terme, del sector de la metal·lúrgia,maquinària i electrodomèstics. Del sector de la pell hi ha Colomer Munmany, CurtidosCodina i Genís Antel, totes amb seu a la capital. Del sector de maquinària hi hal’empresa Girbau (Vic); del sector d’electrodomèstics, Electromecànica Cata (Torelló),i del sector metal·lúrgic, Fundició Dúctil Benito (Manlleu). També hi ha una empresa delsector químic amb establiments a l’exterior, Proquimia, situada a Vic.

4.2 Disponibilitat de sòl

La dotació de sòl per a usos productius és un factor determinant de la capacitat decreixement d’una àrea geogràfica. Més superfície de sòl disponible va associada ambmés possibilitats d’atracció d’activitats productives i d’usos residencials a uns costosrelativament menors, en comparació amb altres àrees més congestionades. En aquestsentit, les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir novasuperfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen una oportunitat pera les comarques limítrofes. L’encariment relatiu del sòl a la zona metropolitana tendeix a

" Taula 4.1.3 Empreses amb relacions comercials exteriors (2002)

Osona Catalunya

Empreses exportadores i importadores 1.447 38.113Total empreses 4.960 196.235% empreses exp/imp 29,17 % 19,42 %

Font: Camerdata

" Taula 4.1.4 Multinacionals industrials catalanes a Osona (2001)

Ciutat Empresa Activitat Establiments a l'estranger

Vic Colomer Munmany Adob i acabat de pell 1 Grècia i 1 Regne UnitVic Curtidos Codina Adob i acabat de pell 1 Brasil i 1 NigèriaVic Genís Antel Adob i acabat de pell 1 Brasil Vic Girbau Rentadores industrials 1 FrançaVic Proquimia Detergents industrials 1 CubaTorelló Electromecànica cata Extractors i electrodomèstics 1 Brasil i 1 XinaManlleu Fundició Dúctil Benito Tapes i reixes de fosa, mobiliari urbà 1 Xina

Font: Les multinacionals industrials catalanes 2001. Dept. Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya


ECONÒMICA

73

expulsar d’aquest territori les activitats que requereixen un ús més intensiu d’aquestinput, com les industrials i, dins d’aquestes, les més tradicionals. Al mateix temps,l’edificació de nous polígons industrials ha augmentat notablement en comarquesproperes a la corona metropolitana de Barcelona, com la mateixa Osona. A menorescala, també s’aprecia una reorientació de l’activitat des de les capitals de comarcacap al seu entorn més proper.

Les competències en matèria d’ordenació urbanística corresponen als ajuntaments i, pertant, han estat aquests els impulsors principals dels polígons industrials situats al seuterritori, amb els objectius de descongestionar els nuclis urbans, atreure nous projectesempresarials i arrelar la població al municipi, amb els corresponents efectes beneficiososdes del punt de vista de les hisendes locals. No obstant això, la planificació de l’ofertade sòl industrial amb una perspectiva exclusivament municipal no necessàriament té encompte altres factors estratègics d’escala supramunicipal, i per tant pot generarineficiències i desaprofitar possibles sinergies entre localitats d’una mateixa comarca.

Inventari dels polígons industrials "

Hi ha un ampli consens en el fet que cal avançar cap una millor coordinació de l’ofertade sòl industrial a escala supramunicipal. En primer lloc, cal inventariar els polígonsindustrials existents. En aquesta línia, el Consell Comarcal d’Osona ha identificat 92polígons industrials, repartits entre 32 municipis dels 51 considerats. També s’haelaborat un mapa de localització d’aquests polígons amb l’ajut de plànols municipals.

En general, els polígons de la comarca d’Osona es caracteritzen pel fet de tenir unadimensió mitjana més aviat reduïda, d’entre 5 i 10 empreses –si bé algunssobrepassen les 100 empreses–, i una elevada dispersió territorial. Tanmateix,s’observa una certa tendència a la concentració als municipis més importants (Vic,Manlleu, Torelló, Centelles o Prats de Lluçanès), seguint les principals vies decomunicació (eix de la C-17, C-154, eix Torelló-Manlleu-Roda de Ter, i eix Calldetenes-Santa Eugènia de Berga-Taradell). L’Eix Transversal, de construcció recent, no semblaque hagi incidit encara sobre les pautes de localització dels polígons industrials aOsona.

Hi ha 1.303 empreses localitzades als 92 polígons, amb una superfície total de 1.263km2, que ocupen 17.977 treballadors, xifra que representa una mitjana de 195treballadors per polígon. Ara bé, aquestes xifres amaguen una dispersió important,amb molts polígons ocupats per una única empresa i, a l’altre extrem, 14 polígonsamb més de 400 treballadors. Cal tenir en compte que aquesta atomització dificulta lapossibilitat que el transport col·lectiu arribi als polígons industrials, tal com posa demanifest un estudi elaborat sobre aquesta qüestió.12 Segons les conclusions, seriarecomanable la localització i el disseny dels polígons industrials d’acord amb un patróde planejament territorial i urbanístic que tingui en compte els efectes negatiusd’aquesta atomització, en termes d’eficiència econòmica i mediambientals.

12 Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona, informe elaborat per l’Institut d’Estudis Regionalsi Metropolitans de Barcelona, a demanda de l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona,sota la direcció de Joan López i Joan Miquel Piqué, febrer de 2003, p. 42-46.



74

" Taula 4.2.1 Identificació dels polígons industrials d’Osona

Municipi Polígon n. Nombre Nombre Transportempreses treballadors col·lectiu

propi (Resp. Fixa)

Alpens - - - -Balenyà Bòbila 1 20 # 216 # No

Illa Càrnia 2 0 " - NoN-152 3 20 # 77 # No

Brull, el - - - -Calldetenes Illa Gran-Balmes-Gorcs 4 1 " 1 # ?

Illa Carders-Guilleries-... 5 3 " 25 # ?Illa França-Unió 6 1 " 11 # ?

Illa Gran-Mercè-... 7 7 " 75 # ?Illa Sant Martí-Mercè-... 8 6 " Nota 1 # ?

Adoberies Oest 9 0 " - ?Centelles La Gavarra 10 37 # 214 # No

Congost 11 10 " 147 # NoPuigxoriguer 12 8 " 65 # No

Els Casals 13 11 " 865 # NoRiumundé 14 9 " 39 # No

Collsuspina - - - -Folgueroles La Fàbrica 15 16 " 73 " NoGurb Sector Sant Roc 16 12 # 57 # No

Mas Galí (Antic) 17 57 # 452 # NoMas Galí (Nou) 18 0 # 0 # No

Crta. Sant Hipòlit 19 18 # 175 # NoOsona Parc 20 4 # 494 # No

Carrer Sant Jordi 21 6 # 32 # NoLluçà - - - -Malla - - - -Manlleu La Coromina 22 114 # 1,193 # ?

El Verdaguer (Fase 1, 2A) 23 115 # 578 # ?El Verdaguer (Fase 2B) 24 9 # 18 # ?

Zona Font Tarrés 25 28 " 54 # ?Bicc General Cable 26 2 # 563 # ?

La Piara 27 1 " 183 # ?Masies de Roda, les - - - -Masies de Voltregà, les C/ Indústria 28 10 " 45 " No

Talamanca 29 14 " 56 " NoCan Valentí I 30 1 # 1 # No

Sabrosa 31 1 # 6 # NoMuntanyola - - - -Montesquiu - - - -Olost Velluts 32 3 " 32 " ?

Pont 33 2 " 60 " ?Orís Colònia la Mambla 34 1 " 40 " No

Colònia Ymbern 35 2 " 192 " NoOristà - - - -Perafita Zona Industrial 36 5 " ? ?Prats de Lluçanès Les Saleres 37 4 # 10 # ?

Puigneró S.A. 38 1 # 600 # ?Ausa S.A. 39 1 # 28 # ?

Manipulació de Fusta S.L. 40 1 # 16 # ?Obradors S.A. 41 ? ? ?

Mat.Construcció S.A. 42 ? ? ?Fustes Serrat S.A. 43 1 # 7 # ?

Fustes Solà S.A. 44 1 # 27 # ?Roda de Ter Crta.Malars (R i M) 45 6 " 60 " No

Fontanelles 46 8 " 45 " NoCases Noves 47 4 " 25 " NoH.T. Puigneró 48 1 # 980 # ?

Sant Agustí de Lluçanès - - -Sant Bartomeu del Grau Zona Industrial 49 2 " 700 " SíSant Boi de Lluçanès Devallans-Font dels Plàtans 50 1 # 37 #

Lluçanès-Font de la Presa 51 4 # 119 #


ECONÒMICA

75

" Font: Fitxes ajuntaments # Font: INSS # Completats amb REIC

Nota (1): Ajuntats amb po. 7Nota (2): Ajuntats amb pol.54

Font: Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona. Observatori d’Osona del mercat de treball.

Municipi Polígon n. Nombre Nombre Transportempreses treballadors col·lectiu

propi (Resp. Fixa)

Sant Hipòlit de Voltregà 1 52 1 " 250 " No2 53 1 " 10 " No

Sant Julià de Vilatorta La Quintana (PP) 54 12 # 56 # NoLa Quintana (SU) 55 Nota 2 # Nota 2 # No

Sant Martí de Centelles Indústria 56 10 # 180 # NoSant Martí d'Albars - - - -Sant Pere de Torelló Fontsanta 57 30 " 600 " NoSant Quirze de Besora El Serradet 58a 6 # 114 # ?

Can Guixà 58b 9 # 183 # ?Sant Sadurní d'Osormort - - - -Santa Cecilia de Voltregà - - - -Santa Eugènia de Berga Explasa-Tramontana 59 6 " 30 " No

Explasa-Mestral 60 6 " 25 " NoExplasa-Indústria 3 " 150 " No

Bulló 62 8 " 35 " NoSanta Eulàlia de Riuprimer - - - -Santa Maria de Besora - - - -Santa Maria de Corcó Zona Industrial l'Esquirol 63 15 " 71 " No

Can Patel 64 1 " 291 " NoSant Vicenç de Torelló Vila-Seca I 65 12 " 92 " No

Toll 66 8 " 163 " NoC/ Indústria 67 4 " 13 " No

Seva Avellanet 68 7 " 96 # NoMontmany 69 9 " 69 # No

La Plana 70 4 " 17 # NoSobremunt - - - -Sora La Teuleria 71 22 " 90 " NoTavèrnoles - - - -Taradell El Vivet 72 46 # 227# No

Els Castellets 73 20 " 203 # NoTavernet - - - -Tona Goules 74 13 # 142 # No

Verinal 75 7 # 60 # NoEl Gelec 76 2 # 17 # No

Torelló Matabosch 77 12 # 95 # ?La Campaneria 78 5 # 532 # ?Mas les Vinyes 79 37 # 205 # ?Av. Del Castell 80 22 " 333 " ?Carrer del Ter 81 15 # 120 # ?

Vic Malloles 82 148 # 2,591 # ?Sort dels Pradals 83 23 # 222 # ?

Parc Activitats Econòmiq. 84 79 # 438 # ?Bigas 85 2 # 29 # ?Beuló 86 137 # 1170 # ?

Vilanova de Sau La Fàbrica 87 2 " ? NoRupit i Pruit - - - -Espinelves - - - -Vidrà - - - -Viladrau Sot de Can Jan 88 2 # 30 # NoAiguafreda N-152 89 28 " 291 # NoSant Feliu Sasserra Crta. Oristà 90 3 " 30 # ?

Crta. Manresa 91 1 " 14 # ?



76

" Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl

L’Institut Català del Sòl (INCASOL) és l’organisme autònom del Departament dePolítica Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya amb competènciaen la creació de sòl urbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Lesactuacions es desenvolupen, principalment, amb recursos propis, tot i que tambés’utilitzen altres sistemes d’execució que permeten de compartir els costos de laurbanització, com les juntes de compensació, consorcis, sistemes de cooperació isectors d’urbanització prioritària.

" Mapa 4.2.1 Polígons industrials de la comarca d’OsonaFont: Anàlisi de la mobilitat laboral dels polígons industrials d’Osona.Observatori d’Osona del mercat de treball.


ECONÒMICA

77

La taula 4.2.2. presenta l’import en euros de les operacions d’adquisició,d’urbanització i de venda de sòl industrial efectuades per l’INCASOL a la comarcad’Osona i al conjunt de Catalunya, durant el període 1992-2001. Al llarg d’aquestperíode, l’import de les adquisicions de sòl industrial de l’INCASOL a Osonarepresenten el 5,3 % del total de Catalunya; les obres d’urbanització, el 5,1 %, i el sòlindustrial venut, el 4,5 % en valor i el 6,9 % en superfície. Cal valorar aquestes xifrestenint en compte que l’extensió de la comarca d’Osona representa el 4 % del totalcatalà, i la superfície de sòl urbanitzable, el 3,2 %, amb dades de l’any 2002. D’altrabanda, la superfície del sòl no urbanitzable a la comarca d’Osona representa el 4 %del conjunt de Catalunya.

El programa de sòl industrial de l’INCASOL per al període 2001-2004 preveu 147actuacions, amb una superfície total de 65.056 ha. La inversió prevista és de 1.508,5MEUR, 312,5 dels quals els aporta l’INCASOL i, la resta, els ajuntaments i elspromotors privats. La taula 4.2.4 presenta una relació de les operacions de sòlindustrial de l’INCASOL que actualment estan en marxa a la comarca d’Osona, permunicipis.

Taula 4.2.2 Sòl industrial (1992-2001) "

Adquisició (en €) Urbanització (en €) Venda (en €) Venda (en m2)Osona Cat.alunya %* Osona Catalunya %* Osona Catalunya %* Osona Catalunya %*

1992 4.086.281 24.533.014 16,7 188.730 31.011.203 0,6 61.441 23.109.030 0,3 1.200 256.751 0,5

1993 38.873 14.113.159 0,3 2.611.049 28.674.275 9,1 472.305 3.963.254 11,9 11.525 60.777 19,0

1994 260.449 8.245.934 3,2 2.828.567 21.436.233 13,2 2.845.852 19.628.394 14,5 56.285 277.841 20,3

1995 767.492 10.720.565 7,2 1.220.836 15.607.671 7,8 843.502 13.571.803 6,2 20.683 204.510 10,1

1996 25.812 5.340.049 0,5 1.247.125 20.717.431 6,0 1.065.290 32.782.818 3,2 24.734 488.345 5,1

1997 164.100 11.957.388 1,4 723.240 23.113.699 3,1 3.969.939 62.848.372 6,3 86.760 669.920 13,0

1998 141.484 12.225.085 1,2 624.265 14.727.736 4,2 6.711.875 48.562.487 13,8 152.987 849.264 18,0

1999 1.543.387 12.578.997 12,3 206.712 20.968.657 1,0 2.182.545 75.911.579 2,9 49.604 1.018.597 4,9

2000 539.565 11.503.053 4,7 83.775 12.239.726 0,7 499.525 71.545.851 0,7 6.080 990.450 0,6

2001 25.190 31.434.846 0,1 559.688 14.105.926 4,0 176.645 68.355.550 0,3 6.067 1.205.599 0,5

Taula 4.2.3 Classificació del sòl. En hectàrees (2002) "

Osona Catalunya % Osona/Cat.

Superfície total 126.361 3.189.430 4,0Sòl urbà 3.862 110.899 3,5Sòl urbanitzable 1.763 54.942 3,2

Programat 1.577 35.816 4,4No programat 186 9.988 1,9

Sòl no urbanitzable 120.736 3.019.589 4,0

Font: INCASOL

Font: INCASOL

* Osona/Catalunya



78

" Alguns projectes destacats d’àmbit municipal

Nou polígon industrial a Vic

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Vic (Impevic), en col·laboració amb elDepartament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, està impulsant l’ampliació del polígon“Parc d’Activitats Econòmiques”. Aquest polígon es troba situat entre la carretera deManlleu i la carretera de Roda i és de gestió pública de l’Incasòl. L’ampliació suposaràdisposar d’uns 192.180,8 m2 totals i de les obres se’n preveu l’acabament per al propermes d’octubre de 2003. A partir d’aquesta data, l’Incasòl obrirà convocatòria pública iestablirà les bases d’adjudicació.

Polígon especialitzat en la indústria de la pell a Vic

Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Vic i el Gremi d’Adobadors d’Osona, fet públicel 18 de març de 2003, avala la construcció d’un polígon especialitzat en la indústria dela pell a Vic. Es dóna el cas que aquest municipi té la concentració més gran d’empresesde pell petita –xai, cabra i conill– de tot Europa, amb 22 empreses entre adoberies iindústries auxiliars, que ocupen una superfície de més de 200.000 m2 al municipi de Vic.La idea d’agrupar les empreses d’aquest sector en un únic polígon pot contribuir a reduircostos –en la mesura que es comparteixen serveis comuns com el manteniment o ladepuració d’aigües–, obre la possibilitat de fer reserves de sòl per a futures ampliacions,permet de compartir una central de cogeneració, pot estalviar el consum de l’aigua i delproductes químics fins al 50 %, i facilita la instal·lació de sistemes moderns detelecomunicacions. Aquest projecte té el suport pràcticament unànime del sector. Aquestcomplex tindria una superfície total de més de 274.000 m2, amb 140.000 m2 de superfícieconstruïda, i donaria treball a unes 1.300 persones.13

Projecte d’ordenació de la zona nord de Manlleu

Amb data 1 d’abril de 2002, l’Ajuntament de Manlleu va aprovar la planificacióurbanística de la zona nord del municipi, en un espai de 666 ha, 110 de les qualscorresponen a sòl urbanitzable, a una banda i a l’altra de l’actual carretera de Torelló, ique representa més d’una tercera part de la superfície d’aquest terme municipal. Aquestprojecte pretén donar resposta a la falta de sòl industrial i de terreny residencial dequalitat, i preveu la construcció d’una ronda de circumval·lació que enllaçaria els nouseixos viaris amb els polígons.14

13 Vegeu Dossier Econòmic de Catalunya, 22-28 de març del 2003, p.13.

14 Vegeu La Marxa, 7 d’abril de 2003.

" Taula 4.2.4 Actuacions programades de sòl industrial a Vic i Manlleu

Nom de l'actuació Municipi Tipus Estat de l'actuació

El Parc Activitat Ec. Osona Vic Industrial ExhauritEl Polígon Malloles Vic Industrial ExhauritAmpliació Parc Activitat Ec.Osona Vic Industrial En obresLes Cassasses Vic Industrial En preparació El Verdaguer Manlleu Industrial En preparació Nou sector industrial de Manlleu Manlleu Industrial En preparació

Font: INCASOL


ECONÒMICA

79

4.3 Inversió pública i dotació d’infraestructures

La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions –carreteres, ports, aeroports,xarxes de telecomunicacions– constitueix un dels principals factors determinants en lesdecisions de localització d’activitats productives en el territori. Un bon nivelld’infraestructures eleva les expectatives de rendibilitat de les inversions projectades pelsagents privats, i té un impacte molt significatiu sobre el desenvolupament econòmic isocial d’una àrea. La major part de la dotació d’infraestructures d’un territori és resultat,d’una banda, dels fluxos d’inversió pública que tenen com a destí aquest territori i, del’altra, de l’acumulació d’inversió pública, una vegada descomptada la depreciaciósobrevinguda dels actius acumulats, que genera un estoc net de capital públic localitzatal territori i mesurable en termes per càpita. En principi, cal esperar una correlació elevadaentre el nivell assolit per l’estoc de capital públic per habitant en un territori determinat iels nivells de productivitat i renda per càpita de la població establerta al territori.

Esforç inversor de l’Administració central "

La taula 4.3.1 mostra el detall dels projectes d’inversió directa finançats per l’Estat, iexecutats per l’Administració central, que es poden assignar a municipis de lacomarca d’Osona, durant cada un dels exercicis del període 1997-2000, amb l’importi el concepte de despesa.15 L’import total d’aquests projectes d’inversió durant elperíode considerat va ser de 14.875 milers d’euros, que representa el 3,8 % de totsels projectes regionalitzables per províncies fets a la província de Barcelona (394.769milers d’euros), en el mateix període. En termes per càpita, aquestes xifresrepresenten 115 euros/h. a la comarca d’Osona, que es comparen favorablement ambuna mitjana de 82 euros/h. per al conjunt de la província de Barcelona.16

Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el mateix període1997-2000 l’Administració central va transferir a la Generalitat de Catalunya 721.215milers d’euros, 66.110 dels quals, aproximadament (gairebé el 10 % del total), sóndirectament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversionscorresponen, majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana isubvencions a l’habitatge (Barcelona, el Prat de Llobregat, Santa Coloma deGramenet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Vilobí

15 Font: La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadalgener 2002, p. 53-59.

16 Font: IDESCAT. Càlculs segons dades de població de l’any 2001.

Taula 4.3.1 Projectes d’inversió de l’Administració Central a la comarca d’Osona (1997-2000) "

Any Concepte Sector de despesa Municipi Import(en milers d'€)

1997 - - - 01998 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 601999 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 6.0102000 Integració del ferrocarril en Vic Min. Foment Vic 8.7152000 Restauració Catedral de Vic Min. d'Educació i Cultura Vic 602000 Restauració muralles de Vic Min. d'Educació i Cultura Vic 30Total 14.875

Font: La inversió de l'Administració Central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona



80

del Penedès, Terrassa, Granollers i Manresa). Entre les despeses transferides perl’Administració central a la Generalitat, no regionalitzables per províncies però que hantingut una incidència important a Osona, destaca la partida de 107.064 milers d’eurosassignada a l’Eix Transversal durant l’any 1999.

Cal, finalment, fer referència a la inversió efectuada per l’Administració central viaAdministració local, que representa una quantia molt menor. En concret, durant elperíode 1997-2000 els ajuntaments de la província de Barcelona van rebreaproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 %de la inversió executada directament per l’Administració central. En general,l’Administració central finança una part poc important de la inversió dels municipis,que representa el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

Aquests fluxos cal situar-los i valorar-los en el context de la inversió efectuada perl’Administració central a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Val a dir queBarcelona, amb 811 MEUR, va ser la quarta província receptora d’inversió durant el període1995-2000, darrere de Madrid (6.694 MEUR), Múrcia i Astúries. Però quan aquest fluxd’inversió es mesura per habitant, la província de Barcelona resulta ser la quarta per la cua,amb aproximadament 168 euros/h. En comparació, les altres províncies catalanes es vansituar significativament per sobre de Barcelona en termes de recursos per habitant al llargdel període considerat. Tal com s’afirma a l’estudi esmentat “les dades mostren que unhabitant de la província de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix queun habitant mitjà de l’Estat espanyol rep en un any” (p. 34).

" Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya

La taula 4.3.2 recull les inversions reals (capítol 6) de la Generalitat de Catalunya(departaments, ens autònoms administratius i empreses públiques), total i per càpita,de 1994 a 2000. Les inversions totals a la comarca d’Osona durant aquest períodesumen 247,82 MEUR, fet que representa el 3,8 % del total comarcalitzat d’aquestesinversions a Catalunya (6.443,88 MEUR). En termes per càpita, la comarca d’Osonaha rebut durant aquest període un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunyaequivalent a 2.049 €/h., significativament superior als 1.058 €/h. del conjunt del país.

" Taula 4.3.2 Inversions reals (cap.6) de la Generalitat de Catalunya:Departaments, EA i EP (1994-2000)

Any Osona Catalunya % Osona Catalunya Oso./Cat. (milers d'€) (milers d'€) Osona/Cat. (€/hab.) (€/hab.) (€/hab.)

1994 58.558 1.042.462 5,6 499 171 2,91995 27.376 1.023.049 2,7 233 168 1,41996 39.571 855.439 4,6 322 140 2,31997 53.184 917.830 5,8 433 151 2,91998 31.486 795.519 4,0 256 131 2,01999 19.394 843.061 2,3 158 138 1,12000 18.250 966.516 1,9 148 159 0,9Total 247.818 6.443.876 3,8 2.049 1.058 1,9

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya


ECONÒMICA

81

El gràfic 4.3.1 reflecteix l’evolució de la inversió real per càpita de la Generalitat aOsona en relació amb la mitjana catalana durant cada un dels anys del períodeconsiderat. Es pot observar una certa disminució d’aquesta relació durant els anys1998, 1999 i 2000.

Més específicament, la taula 4.3.3 recull les inversions del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat deCatalunya, durant el període 1991-2001. Cal dir que, amb data 31 de desembre de2001, a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya a la comarca d’Osona escomptabilitzaven 57,286 km de vies preferents (gairebé la meitat, 27,333 km, decalçada doble) i 182,551 km de vies convencionals, tots de calçada única. En total,239,837 km, que representa el 4,3 % dels 5.559 km d’aquesta xarxa, en línia amb el4 % que representa la superfície de la comarca en relació amb el conjunt deCatalunya. Les inversions del DPTOP a la comarca d’Osona de 1991 a 2001 són de209.609 milers d’euros, que representa el 9,7 % dels 2.165.160 milers d’euros de ladespesa comarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya. Per tant, lainversió de la Generalitat de Catalunya en la xarxa de carreteres a la comarca d’Osona,durant el període de 10 anys de referència, ha estat significativament superior al pesque representa la xarxa viària de la comarca dins del conjunt català.

Gràfic 4.3.1 Inversió real per habitant de la Generalitat de Catalunya a Osona, en % sobre Catalunya "


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

1,4

2,3

2 ,9

1,10,9

2,0

2 ,9

En

% O

sona

/ C

atal

unya



82

" Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport

A Osona hi ha dos eixos bàsics de comunicació: la carretera comarcal C-17 (l’antigaN-152) i el tren, que la travessen de nord a sud, i l’Eix Transversal (C-25), d’oest a est,que conflueixen a Vic. Els darrers anys s’han construït noves infraestructures viàries ala comarca, i s’han millorat les existents. Destaca, en particular, la posada en serveide l’Eix Transversal, que ha tingut fonamentalment un efecte reequilibrador del territori.La Generalitat de Catalunya ha anunciat que té previst començar el desdoblament del’Eix durant l’any 2003, amb un cost de 200 MEUR. Així, el 2010 s’hauria desdoblat lameitat de l’Eix, de manera que es pugui anar de Vic a Manresa amb dos carrils percada sentit de circulació. Les obres es faran en tres fases. La primera comprèn el tramde les circumval·lacions pel nord de Vic i Manresa, que començarà durant l’any 2003i és previst que s’acabi el 2005. El tram de Vic són 7 km que van des del final del tramcomú amb la C-17 fins a l’enllaç de Calldetenes (un dels trams que no es desdoblaràés el de les Guilleries –de Calldetenes fins a Santa Coloma de Farners–, ja quel’orografia de la zona i la densitat de trànsit no ho fan necessari). La segona faseafectarà els trams que van de Santa Coloma de Farners fins a la N-II (12 km) i de l’Eixdel Llobregat fins a Artés (4 km), que començarà el 2005 i acabarà el 2007. Finalment,les obres de la tercera fase, que uniran el tram d’Artés fins a Vic, han de començar el2007 i acabaran el 2010. També es reforçarà la senyalització de l’Eix, amb mesures dereforç, com la supressió d’alguns trams d’avançament que són molt curts i lasubstitució de la línia contínua de prohibició d’avançament per una de doble ambressalts sonors.

Una altra infraestructura viària important per a la comarca és l’anomenat eix Vic-Olot(C-37), que enllaça amb l’eix pirinenc (N-260). Actualment està en servei el tram Vic-Torelló de la C-37, amb calçada única, i està en execució el tram Torelló-Sant Esteved’en Bas, també amb calçada única, que inclou el túnel de Bracons. Les obres deltram fins a Olot i de l’enllaç amb la variant nord d’aquesta població encara no han

" Taula 4.3.3 Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitatde Catalunya (1991-2001). Valors liquidats, en milers d'euros

Any Osona Catalunya % Osona/Cat.

1991 24.508 217.328 11,31992 19.535 242.809 8,01993 21.639 231.484 9,31994 42.380 326.021 13,01995 7.152 300.590 2,41996 31.734 191.813 16,51997 36.561 173.060 21,11998 14.852 84.578 17,61999 2.405 143.907 1,72000 1.826 128.648 1,42001 7.017 124.923 5,6Total 209.609 2.165.160 9,7



ECONÒMICA

83

estat adjudicades. És previst que es posi en servei la totalitat de l’Eix abans de l’any2006. Més enllà d’Olot, s’han iniciat les obres de desdoblament de la N-260 fins aMontagut (aquest tram inclou un túnel a Castellfollit de la Roca i un gran viaducte), ide Montagut fins a Argelaguer. El tram Argelaguer-Besalú s’adjudicarà pròximament.La posada en servei del tram sencer Olot-Besalú coincidirà previsiblement amb lainauguració de l’Eix Vic-Olot, abans de l’any 2006.

Pel que fa a les comunicacions ferroviàries, un dels principals dèficits de la comarcaés l’estat deficient de la línia de RENFE que connecta Barcelona amb Puigcerdà, ambtraçat de via única a partir de Montcada-Bifurcació, que limita molt la capacitat de lalínia. La velocitat mitjana és de 51,4 km/h, que en alguns trams es redueixen a 30km/h. Durant els mesos de març i abril de 2003 la circulació es va veure interrompudacinc vegades a causa dels esllavissaments de terra i les fallades del sistema elèctricdels vehicles. Al principi d’abril d’aquest mateix any van descarrilar dos trens ambpoques hores de diferència. El servei de rodalies C-3 (l’Hospitalet-Barcelona-Vic), abanda de la falta de confort i l’incompliment dels horaris provocat pel mantenimentdeficient de la infraestructura, té una freqüència baixa (3 trens/h durant les hores puntai 2 trens/h la resta del dia fins a Granollers, i encara més baixa fins a Vic). La freqüènciadel servei es redueix significativament a partir de Vic, estació terminal del servei derodalies, ja que solament hi circulen els regionals (5 trens/dia cap a Puigcerdà i 6trens/dia cap a Barcelona). La millora d’aquesta via ferroviària ha mobilitzat usuaris,associacions empresarials, municipis, Generalitat i, finalment, el Parlament deCatalunya. Amb data 5 de març de 2003, i amb el suport de tots els grups polítics, elParlament de Catalunya va aprovar una resolució no de llei en la qual s’insta el Governcentral a impulsar la millora de la línia, i es reclama que es proposi a la Unió Europeala inclusió de l’eix Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol-Tolosa-París entre les sevesprioritats. També es va aprovar que la línia sigui d’ample europeu abans del 2007 i ques’estudiï un nou túnel de cota baixa a Toses. Arran de l’obertura d’una terminal aTolosa per captar negoci al sud de França, el port de Barcelona ha manifestat l’interèsper potenciar aquesta línia. No obstant això, el Pla director d’infraestructures 2000-2007 del Govern central no preveu la utilització de la línia per transportar mercaderies,que facilitaria el transport de cereals des de França per abastar les granges del sectorporcí de la comarca (de fet, hi ha un projecte per distribuir aquest producte des del’estació de Manlleu al conjunt de la comarca). Per la seva banda, RENFE ha aprovatun pla d’actuacions urgents a la línia Barcelona-Puigcerdà per un valor de 4,2 MEUR,que ja està en execució i que s’afegiran a les inversions ja previstes en aquesta línia,les quals, conjuntament amb el Ministeri de Foment, se xifren en 43,6 MEUR. El 50 %d’aquestes obres s’estan executant (per exemple, la millora de via en el tram Vic-Balenyà) i la resta està en procés d’adjudicació (millores de via als trams Vic-Ripoll iRipoll-Puigcerdà).

A la taula 4.3.4 hi figura el nombre anual de viatgers a les quatre línies de rodalia deRENFE en territori català, durant el període 1991-2001, en comparació amb elnombre de viatgers a la línia de rodalia C-3, que connecta Vic amb Barcelona-l’Hospitalet, i el percentatge que representa l’últim sobre el primer. S’aprecia un saltimportant d’aquest percentatge entre els anys 1996 i 1998, molt possiblement perl’impacte de la transformació dels Estudis Universitaris de Vic en la Universitat de Vic,que passa de representar al voltant del 5,2 % al 6,3 %, i es manté força estable apartir d’aquest últim any.



84

La taula 4.3.5 presenta el nombre anual de viatgers a les línies regionals de RENFE aCatalunya, comparat amb el nombre anual de viatgers de la línia l’Hospitalet-Ripoll-Puigcerdà, durant el període 1998-2001, i el percentatge que representa l’últim sobreel primer. Es tracta de la sisena línia de les set que té RENFE a Catalunya, per trànsitde viatgers. S’observa una pèrdua de pes lenta i gradual de la línia de Puigcerdà, queha passat de representar el 9,1 % al 7,8 % del moviment total de viatgers regionals,entre el principi i el final de la sèrie.

" Taula 4.3.5 Viatgers a les línies regionals de Renfe a Catalunya (1998-2001)

Any Línia Puigcerdà Total Regionals % Puigcerdà/ Total

1998 814.640 8.961.657 9,091999 786.936 9.286.624 8,472000 769.349 9.482.379 8,112001 781.512 10.070.634 7,76


17 El repte de la globalització a la Catalunya Central, PIMEC-SEFES, abril de 2003.

" Taula 4.3.4 Nombre de viatgers a les línies de rodaliade Renfe a Catalunya (1991-2001)

Any Viatgers Viatgers % C-3/total % var. % var. línia C-3 total rodalies interanual C-3 interanual total

1991 3.360 63.972 5,3 - -1992 4.015 72.562 5,5 19,5 13,41993 3.841 70.423 5,5 -4,3 -2,91994 3.964 75.014 5,3 3,2 6,51995 4.161 79.865 5,2 5,0 6,51996 4.249 82.115 5,2 2,1 2,81997 4.984 85.458 5,8 17,3 4,11998 5.588 88.517 6,3 12,1 3,61999 5.720 90.132 6,3 2,4 1,82000 6.012 95.148 6,3 5,1 5,62001 6.561 103.591 6,3 9,1 8,9



ECONÒMICA

85

Vic, centre logístic de Catalunya "

A Catalunya, una gran majoria de les empreses exportadores estan situades al voltantde la N-II i de l’Eix Transversal, i el 70 % de les exportacions utilitzen el transport percarretera. Un estudi de PIMEC-SEFES sobre la internacionalització de les empreses dela Catalunya central17 conclou que la zona de Vic s’hauria de posicionar com “un delsprincipals centres modals i logístics (CIL) de Catalunya”. Hauria de ser un centred’àmbit regional i amb vocació internacional dedicat a la distribució per a les àreesd’influència de Ripoll, Olot, Manresa, Vic i Granollers, amb accés al sistema ferroviarid’ample europeu. En aquest sentit, a l’estudi se subratlla la importància detransformar la totalitat de la línia Barcelona-Puigcerdà a l’ample europeu, perpossibilitar l’especialització d’aquest corredor en transport de mercaderies de llargadistància, de manera que totes les empreses de les comarques centrals de Catalunyatinguin la possibilitat d’aprofitar els beneficis de la intermodalitat, amb connexióferroviària directa amb el port de Barcelona i la Zona d’Activitats Logístiques del BaixLlobregat.18

Infraestructures de telecomunicacions "

Les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions cada vegada tindran unpaper més rellevant com a catalitzadors del desenvolupament econòmic territorial. Ala comarca d’Osona, cal esmentar l’exemple de l’Ajuntament de Vic, que ha elaboratun pla director per a la societat de la informació al municipi.19 L’objectiu principald’aquest pla és aprofundir en el desenvolupament de la societat de la informació i delconeixement a la ciutat de Vic i, per extensió, a la comarca d’Osona. Els membres deles comissions, que s’han constituït per redactar el Pla director, han elaborat unconjunt de propostes que formaran part d’un document que marcarà les orientacionsi les prioritats d’actuació. La principal línia d’actuació és la creació de lesinfraestructures tecnològiques necessàries per desenvolupar activitats intensives ennoves tecnologies, que garanteixi, per exemple, la capacitat i la rapidesa de la bandaampla per al municipi de Vic. Així mateix, es pretén sensibilitzar i motivar els ciutadansamb informació i assessorament tecnològic, i fins i tot amb la creació d’una central decompres de maquinari i programari.

18 Vegeu El 9 Nou, 28 abril 2003, p. 20.

19 Segons el full informatiu del II Pla estratègic d’Osona XXI.



86

" Infraestructures mediambientals

Aigües

Dels 51 municipis de la comarca d’Osona, 22 tenen estacions depuradores d’aigüesresiduals (EDAR) amb un tractament biològic. Això representa que el 75 % de lapoblació de la comarca depura les aigües residuals.

Residus

A la comarca d’Osona hi ha 23 instal·lacions de gestió de residus d’origen municipal,runes i altres residus de la construcció i les dejeccions ramaderes (purins). Hi ha 5basses de purins (Lluçà, Malla, Sant Agustí de Lluçanès, Santa Maria de Corcó iTavèrnoles), 2 plantes de tractament de purins (les Masies de Voltregà i Santa Mariade Corcó), una planta de transvasament (Seva) i una planta de triatge (Malla), 8deixalleries (Centelles, les Masies de Voltregà, Malla, Manlleu, Prats de Lluçanès,Taradell, Torelló i Vic), 2 dipòsits controlats (Orís i Manlleu) i 4 plantes de compostatge(Centelles, Tavèrnoles, Manlleu i Sant Martí d’Albars).

A Osona hi ha 36 gestors autoritzats per al tractament dels residus, el 5,9 % del totalde Catalunya (606 gestors a Catalunya). També hi ha 75 transportistes autoritzats, el7,3 % del total del Principat (1.019 transportistes a Catalunya). Cal dir que Osona ésla cinquena comarca amb més transportistes autoritzats, després del Barcelonès, elVallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Per conèixer la consciència mediambiental dels habitants de la comarca d’Osonaenvers la resta de Catalunya, s’analitzen dues variables rellevants: el tant per cent dematerials recuperats i seleccionats envers el total de residus i els quilos de deixallesque fa un habitant per dia. El tant per cent de materials recuperats i seleccionats aOsona és del 22,75 %, davant del 13,7 % de la mitjana de Catalunya. Osona és latercera comarca que més recicla després de l’Alt Urgell (34,8 %) i el Garraf (26,10 %),i és la tretzena comarca de Catalunya que menys residus genera per habitant i dia: unhabitant d’Osona genera 1,39 quilos de deixalla al dia, inferior a l’1,55 de la mitjana deCatalunya.

4.4 Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra és un dels factors de localitzacióprincipals de les activitats econòmiques, especialment de les que tenen un valor afegitmés elevat per ocupat. Precisament aquestes activitats intensives en coneixement sónles que estan assolint uns increments relatius de l’ocupació més elevats. Laqualificació de la mà d’obra sovint es relaciona amb la presència de centres superiorsd’ensenyament o universitats. En aquest sentit, la transformació dels EstudisUniversitaris de Vic en Universitat el 1997 va ser un catalitzador de primer ordre per ales possibilitats de desenvolupament d’Osona en conjunt. La presència de laUniversitat a Vic facilita la formació del capital humà a la zona, obre la possibilitat degenerar una interacció positiva amb el teixit empresarial radicat a la comarca–desenvolupant la recerca aplicada, creant tecnologia i laboratoris– i té importants


ECONÒMICA

87

efectes directes i indirectes sobre l’activitat econòmica del territori; en particular en elcomerç, el mercat immobiliari i l’hoteleria.

Estructura de la població per nivells d’instrucció "

El gràfic 4.4.1 i la taula 4.4.1 mostren els percentatges de la població de 16 anys i mésresident en habitatges familiars a la comarca d’Osona per nivells d’instrucció, a partirdel cens de població de l’any 2001, en comparació amb els percentatgescorresponents al conjunt de Catalunya.

Taula 4.4.1 Nivell d’instrucció de la població de 16 anys o mésresident en habitatges familiars (2001) "

2on. grau: 2on. grau: 2on. ESO, EGB Batxillerat grau: FP 2on. grau: 3er. grau: 3er. grau: 3er. grau:

Analfabets Sense estudis 1er. grau Superior Grau Mig Superior FP Grau Diplomatura Llicenciatura Doctorat Total

Osona 2.574 12.129 26.776 33.705 10.482 6.368 5.017 6.333 5.102 308 108.794

% Total 2,4 11,1 24,6 31,0 9,6 5,9 4,6 5,8 4,7 0,3 100,0

Catalunya 128.992 612.713 1.220.052 1.504.910 618.088 284.858 300.982 343.979 338.605 26.873 5.380.052

% Total 2,4 11,4 22,7 28,0 11,5 5,3 5,6 6,4 6,3 0,5 100,0

% Osona/Cat. 2,0 2,0 2,2 2,2 1,7 2,2 1,7 1,8 1,5 1,1 2,0

Font: Cens de població i habitatges, INE

Gràfic 4.4.1 Població per nivells d’instrucció (2001) "Font: Cens de població i habitatges, INE

0

5

10

15

20

25

30

35

Analfabets Sense estudis 1er. grau 2on. grau:ESO, EGB

2on. grau:Batxillerat

2on. grau: FPGrau Mig

2on. grau: FPGrau Superior

3er. grau:Diplomatura

3er. grau:Llicenciatura

3er. grau:Doctorat

Osona Catalunya

En

% t

otal

de

la p

obla

ció

de 1

6 an

ys i

més



88

Complementàriament, el gràfic 4.4.2 mostra la proporció que representa cada un delssegments de població per nivell d’instrucció a Osona, respecte del conjunt de Catalunya.

Per poder interpretar adequadament aquests gràfics cal tenir en compte que el pes dela població de la comarca sobre el total català va ser aproximadament del 2 % l’anyde referència, el 2001; per tant, una proporció diferent del 2 % implica una dotaciódiferent de nivells formatius a la comarca, en relació amb la mitjana de Catalunya. Enefecte, els gràfics mostren una presencia relativa més elevada a la comarca de lapoblació amb formació professional de primer nivell, en relació amb el conjunt deCatalunya, fet que és congruent amb el pes relatiu més elevat del sector industrial a lacomarca. També s’observa una proporció relativa més elevada a Osona de personesamb estudis primaris, en comparació amb la mitjana de Catalunya. Així mateix, Osonapresenta una proporció menor de persones amb estudis de segon grau (batxilleratsuperior i FP de segon grau) i amb títols d’ensenyament superior (diplomatura,llicenciatura i doctorat), una situació que hauria de canviar arran del desplegament dela Universitat de Vic, que ofereix 24 titulacions homologades i 7 pròpies. En conjunt,es pot concloure que l’any 2001 la comarca d’Osona tenia una acumulació menor decapital humà associat amb els ensenyaments reglats no ocupacionals, en comparacióamb la mitjana de Catalunya.

" Els estudis universitaris

Des dels inicis com a universitat, al curs 1997-1998, els estudiants de primer i segon ciclea la Universitat de Vic representen una proporció significativa i creixent del sistemauniversitari privat de Catalunya, que ha augmentat del 15 % al 20 % en quatre cursos, i unapart petita però també creixent del sistema universitari públic i privat en conjunt.

" Gràfic 4.4.2 Població per nivells d’instrucció, Osona/CatalunyaFont: Cens de població i habitatges, INE

2,00 1,98

2,192,24

1,70

2,42

1,67

1,84

1,51 1,151,0

1,7

1,9

2,1

2,3

2,5


2on. grau:BatxilleratSuperior





3er. grau:Doctorat

% O

sona

/C

atal

unya


ECONÒMICA

89

Durant els cursos 1998-1999, 1999-2000 i 2000-2001, la Universitat de Vic ha assolitun creixement força ràpid dels alumnes de primer i segon cicle matriculats, superiorals increments observats en el sistema universitari privat i públic i privat en conjunt. Lataula 4.4.2 mostra els estudiants de màsters, diplomes de postgrau i cursosd’especialització a la Universitat de Vic, i en relació amb el conjunt de Catalunya.També mostra el nombre de titulats a Universitat de Vic en relació amb els titulatstotals als sistemes universitaris públics i privats, amb els percentatges corresponents.

Taula 4.4.2 Estudiants universitaris (1997-2001) "

Curs Universitat de VIC Universitats privades %Vic/ Total Universitats %Vic/nombre % Var. nombre % Var. Univ. Priv. nombre % Var. Univ. Totals

Estudiants universitaris de primer i segon cicles

97-98 2.209 - 15.049 - 14,7 180.610 - 1,298-99 3.057 38,4 17.291 14,9 17,7 187.821 4,0 1,699-00 3.576 17,0 18.879 9,2 18,9 189.367 0,8 1,900-01 3.994 11,7 20.121 6,6 19,8 192.154 1,5 2,1

Estudiants universitaris de màsters, diplomes de postgrau i cursos d'especialització

97-98 499 - 2541 - 19,6 32.761 - 1,598-99 800 60,3 3.129 23,1 25,6 46.557 42,1 1,799-00 795 -0,6 3.574 14,2 22,2 45.788 -1,7 1,700-01 718 -9,7 4.612 29,0 15,6 48.820 6,6 1,5

Diplomats, enginyers tècnics i arquitectes tècnics

97-98 233 - 1.486 - 15,7 9.146 - 2,598-99 389 67,0 1.743 17,3 22,3 9.779 6,9 4,099-00 512 31,6 1.999 14,7 25,6 10.476 7,1 4,9

Llicenciats, enginyers i arquitectes

97-98 47 - 1.010 - 4,7 17.004 - 0,398-99 112 138,3 1.273 26,0 8,8 17.024 0,1 0,799-00 89 -20,5 1.525 19,8 5,8 17.285 1,5 0,5

Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya



90

Pel que fa a la relació estudiants/professors, la taula 4.4.3 mostra el nombred’alumnes per professors a Vic, respecte a la mitjana dels sistemes privat i públic iprivat conjuntament. Des de l’inici de la Universitat de Vic, s’ha anat produint unaconvergència en aquest aspecte, de manera que l’últim any de la sèrie no s’apreciendiferències substancials entre Vic i el sistema universitari català en conjunt.

Finalment, la taula 4.4.4 mostra l’evolució dels fons econòmics destinats a recerca laUniversitat de Vic, en comparació al fons destinats a aquest objectiu al sistemauniversitari privat i públic i privat en conjunt. En línies generals, la proporció de fonseconòmics per a la recerca dotats a la Universitat de Vic, en relació amb el conjunt delsistema universitari català, mostra una tendència irregular però més aviat ascendent.Amb dades del curs 2000-2001, el 16 % dels fons destinats a la recerca a laUniversitat de Vic procedien de la Generalitat de Catalunya, el 26 % eren els resultatsde diferents convenis de col·laboració, i la resta, de la mateixa Universitat.

El 14 de maig de 2003 es va signar un contracte-programa en el qual s’estableix unnou marc de relació entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Vic. L’acordpreveu que la Generalitat augmenti progressivament l’aportació econòmica alfinançament de la Universitat, de manera que l’últim any del programa (2007) lainversió pública hagi assolit els 6.010.000 euros –el 25 % del pressupost total delcentre, molt superior als 2.400.000 euros invertits l’any 2003. Això permetrà a laUniversitat de Vic de mantenir una política de preus equilibrada, així com una política

" Taula 4.4.3 Relació d’estudiants per professors (1997-2001)

Universitat de Vic Total universitats Universitats privadesEstudiants Professors % Est./Prof. Estudiants Professors % Est./Prof. Estudiants Professors % Est./Prof.

97-98 2.209 260 11,8 180.610 13.509 7,5 15.049 1.111 7,498-99 3.057 293 9,6 187.821 13.874 7,4 17.291 1.408 8,199-00 3.576 337 9,4 189.367 14.213 7,5 18.879 1.590 8,400-01 3.994 329 8,2 192.154 14.653 7,6 20.121 1.797 8,9


" Taula 4.4.4 Fons econòmics destinats a la recerca (1997-2001). Milers d’euros

Univ. % Vic/Univ. % Vic/Univ. Univ. Vic Privades Privades Total Univ. Total

97-98 439 12.351 3,6 111.151 0,3998-99 643 14.857 4,3 122.703 0,5299-00 475 13.559 3,5 134.825 0,3500-01 938 16.287 5,8 166.613 0,56



ECONÒMICA

91

de beques més ambiciosa. En contrapartida, la Universitat de Vic es compromet acomplir uns objectius de qualitat preestablerts, que abasten aspectes docents iaspectes relatius a la recerca, de gestió i d’organització de recursos.

La formació ocupacional "

La taula 4.4.5 mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de lessubvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formacióprofessional ocupacional, els anys 1997 a 2000, a la comarca d’Osona, en comparacióamb el conjunt de Catalunya. L’any 2000 el percentatge del nombre de cursosimpartits (2,4 %) i d’alumnes matriculats (2,5 %) en relació amb el conjunt catalàs’apropava a la proporció que representa la població de la comarca en relació ambCatalunya (2,7 %). No obstant això, en termes d’hores impartides i de subvencionsrebudes per càpita, Osona resta significativament per sota de la mitjana catalana.

El gràfic 4.4.3 presenta l’evolució del nombre d’alumnes inscrits en cursos de formacióocupacional a la comarca durant el període de referència, que mostra una trajectòriaascendent des de 1998.

Taula 4.4.5 Formació ocupacional: Cursos, alumnes, hores i subvenció (2000) "

Cursos Alumnes Hores Subvenció (milions de PTA)Osona Catalunya % Osona Catalunya % Osona Catalunya % Osona Catalunya %

1997 216 11.032 2,0 3.005 152.923 2,0 35.777 2.377.596 1,5 331,36 23.585,76 1,41998 145 9.461 1,5 2.075 138.346 1,5 25.695 2.058.114 1,2 237,89 20.124,13 1,21999 218 11.109 2,0 2.916 158.573 1,8 27.552 2.212.982 1,2 251,10 22.492,42 1,12000 215 8.996 2,4 3.160 127.655 2,5 28.599 1.883.972 1,5 309,05 18.939,03 1,6

Font: Anuari Estadístic, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Gràfic 4.4.3 Alumnes de formació professional ocupacional a Osona "Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

3.005

2.075

2.916

3.160

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1997 1998 1999 2000

Nom

bre

d’al

umne

s



92

La taula 4.4.6 mostra els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2000 segons elscol·lectius a què van dirigits els cursos, en comparació amb el conjunt de Catalunya.La majoria dels cursos impartits a Osona (76,7 %) van adreçats a col·lectius d’ocupatsen empreses de la zona, i el 22,5 %, a diferents col·lectius d’aturats. En general, lainscripció als cursos per a ocupats respecte del conjunt català se situa per sobre delpes demogràfic de la comarca a Catalunya, i a la inversa en el cas dels cursos per aaturats. Les dades d’alumnes inscrits ofereixen uns resultats similars.

La taula 4.4.7 mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta de cursosde formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat, a Osona i a Catalunya.

" Taula 4.4.6 Formació professional ocupacional:Cursos i alumnes segons el col·lectiu a que van dirigits (2000)

Cursos Alumnes Osona % Catalunya % Osona % Catalunya %

Aturats/des menors de 25 anys 9 4,2 1.068 11,9 162 5,1 14.633 11,5Aturats/des majors de 25 anys 24 11,2 1.513 16,9 331 10,5 21.486 16,8Dones aturades majors de 25 anys 7 3,3 314 3,5 96 3,0 4.536 3,6Ocupats/des PIME 59 27,4 1.681 18,7 879 27,8 24.943 19,5Dones ocupades PIME 9 4,2 291 3,2 132 4,2 4.116 3,2Aturats/des amb especials dificultats 7 3,3 540 6,0 100 3,2 6.930 5,4Ocupats/des d'empresesde més i menys de 250 treb. 97 45,1 2.723 30,4 1.420 44,9 39.906 31,3Beneficiaris Programa Garantia Social 2 0,9 77 0,9 25 0,8 1.130 0,9Aturats/des majors i menors de 25 anys 1 0,5 319 3,6 15 0,5 3.745 2,9Total 215 100 8.966 100 3.160 100 127.655 100


" Taula 4.4.7 Formació professional ocupacional:Centres col·laboradors segons el tipus d’entitat (2000)

Osona Catalunya Osona/Cat.centres % centres % %

Ajuntaments 4 10,8 80 5,1 5,0Altres entitats públiques 2 5,4 113 7,3 1,8Centres de formació 7 18,9 750 48,1 0,9Consells comarcals 0 0,0 1 0,1 0,0Cooperatives i SAL 1 2,7 61 3,9 1,6Empreses per als seus treballadors 0 0,0 18 1,2 0,0Entitats sense ànim de lucre 18 48,6 358 23,0 5,0Organitzacions empresarials 2 5,4 117 7,5 1,7Organitzacions sindicals 3 8,1 60 3,9 5,0Total 37 100 1558 100 2,4



ECONÒMICA

93

El gràfic 4.4.4 presenta la proporció que representen aquestes entitats sobre el totala Osona i al conjunt de Catalunya. Destaca el pes de les entitats sense ànim de lucrea Osona (48,6 %), molt per sobre de la mitjana catalana per a aquest tipus d’entitat(23 %), i, en contrapartida, el menor pes relatiu dels centres de formació (el 18,9 %versus el 48,1 %).

La formació d’adults "

Finalment, la taula 4.4.8 mostra el centres, els professors i els alumnes destinats a laformació d’adults a la comarca, en relació amb el total català. El nombre d’alumnesinscrits a cursos de formació d’adults a Osona és proporcional al pes de la poblaciócomarcal en el conjunt de Catalunya, però el nombre de professors assignats aaquests centres se situa significativament per sota de la mitjana catalana.

Gràfic 4.4.4 Centres col·laboradors segons entitat "Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

0

5

10

15

20

25

30

35


2on. grau:Batxillerat





3er. grau:Doctorat

Osona Catalunya

nom

bre

de c

entr

es

Taula 4.4.8 Formació adults: Centres, professors i alumnes (2001) "

Osona Catalunya % Osona/Cat.

Centres-aules 4 191 2,09Professors 11 838 1,31Alumnes 3.654 136.082 2,69

Font: IDESCAT



94

4.5 Entitats i polítiques de promoció econòmica territorial

El fort increment de l’atur a Osona al principi de la dècada dels noranta va impulsar lespolítiques i els serveis de promoció econòmica local a la comarca, dirigidesprincipalment al foment de l’ocupació. Aquestes primeres iniciatives van néixer amb unagran dependència d’institucions de nivell territorial superior i sense coordinaciócomarcal. Amb el temps, l’àmbit d’actuació de la promoció local es va anar eixamplantmés enllà del foment de l’ocupació, incloent-hi serveis d’empresa, de promoció de laciutat, organització de fires, promoció turística, promoció de sòl industrial, etc. Lacreació del Consell Comarcal d’Osona, en particular, constitueix una plataformarepresentativa per debatre i coordinar les principals línies d’actuació per aldesenvolupament econòmic de la comarca. El Pla estratègic Osona XXI és l’eixvertebrador d’aquestes iniciatives.

A la ponència sobre promoció econòmica local del II Pla estratègic s’assenyalen elsreptes de futur per al desenvolupament econòmic d’Osona:

# Debatre l’àmbit d’actuació dels organismes de promoció econòmicaa escala local i comarcal aprofitant les sinergies positives existents.

# Analitzar en profunditat les necessitats de desenvolupament dels sectors econòmics existents i emergents sobre la base de: a) objectius realistes,i b) eines disponibles i possibilitats.

# Acceptar la dialèctica d’interessos (polítics, econòmics i socials) en ladeterminació de prioritats a l’hora de definir necessitats i, sobretot, objectius.

# Crear el marc comú entre la iniciativa pública i la privada a partir del quales puguin debatre i consensuar les línies d’actuació a l’àmbit comarcal.

" Pla estratègic Osona XXI

El 17 de juliol de 1998 es va acordar iniciar el procés d’elaboració del II Pla estratègicOsona XXI, i es va donar per acabat el primer pla, començat al gener de 1992. El Plaestratègic és fruit de l’acció promotora del Consell Comarcal d’Osona, i reflecteix elconsens de gairebé tots els agents econòmics, polítics, socials, acadèmics iprofessionals de la comarca, que van constituir una associació sense ànim de lucre aaquest efecte el desembre de 1995. El Pla es defineix per un objectiu general, cinclínies estratègiques i 149 mesures especifiques que estan impulsant cinc comissions,una per línia. El màxim òrgan de l’associació és el Consell General. Durant 1999 i 2000es van dur a terme el procés d’elaboració d’informes, debats i discussions en elsgrups de treball, que van culminar en la redacció i l’aprovació del II Pla, que es vacomençar a implantar a partir del dia de la signatura, el 6 de febrer de 2002.

" Consell Comarcal d’Osona

El Consell Comarcal d’Osona, seguint amb la línia de propostes d’activitats del seuPrograma d’actuació comarcal (PAC), el 2002 va encetar una nova etapa en l’àmbit dela promoció econòmica donant suport als municipis que no disposen de serveis depromoció econòmica i col·laborant amb tots els ens locals existents i agents socials i


ECONÒMICA

95

econòmics implicats de l’àmbit comarcal.L’estructura organitzativa de l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal esbasa en els àmbits següents:

# Cooperació i planificació estratègica# Recerca i innovació, formació contínua i ocupació# Aprofitament dels recursos naturals i respecte al medi ambient# Desenvolupament econòmic i promoció del territori

Des de l’àrea de promoció econòmica s’estan portant a terme accions com la gestiói la coordinació de l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona, la participació eniniciatives Equal; la col·laboració en els pactes territorials per a l’ocupació de lacomarca, la col·laboració en els plans estratègics de la comarca, el disseny d’un plaespecial d’implantació industrial a la comarca d’Osona, i l’anàlisi sobre la constituciód’un consell de treball, econòmic i social de la comarca. També des de l’àrea s’haimpulsat la creació de l’Agència de l’Energia i del Servei d’Assessorament Tecnològic.

L’Observatori del Mercat de Treball d’Osona "

L’Observatori del Mercat de Treball forma part de la xarxa d’observatoris de laprovíncia de Barcelona, impulsada per la Diputació de Barcelona, i té per objectiudonar suport als ens locals i als agents socioeconòmics per a la presa de decisionsper planificar, gestionar i avaluar les polítiques actives en matèria de foment al’ocupació i promoció econòmica en l’àmbit local. La Comissió Tècnica del’Observatori és constituïda per vuit persones: un tècnic per part de cada un delspactes territorials de la Comarca, un tècnic del Consell Comarcal, i un tècnic per partde cada sindicat i representant de les associacions empresarials.

Més específicament, l’Observatori fa un seguiment del mercat laboral i de l’evolució del’atur a la comarca, avalua les tendències de la demanda de treball, facilita dades decontractació, fa el seguiment dels programes aprovats amb la participació del FonsSocial Europeu a la comarca d’Osona, facilita un cens de fluxos migratoris i d’altresque puguin estar relacionats amb l’ocupació i la promoció econòmica, és uninstrument per definir polítiques actives d’àmbit local en matèria d’ocupació i, engeneral, contribueix a potenciar i promoure el teixit socioeconòmic i productiu de lacomarca.

L’Observatori edita butlletins electrònics trimestrals sobre l’evolució del mercat detreball, i elabora estudis sectorials sobre diferents aspectes socioeconòmics rellevantsper a la comarca d’Osona. Recentment ha publicat els estudis Anàlisi de la mobilitatlaboral als municipis de la comarca d’Osona i Anàlisi de les condicions necessàries pera promoure la inserció laboral de les dones a la comarca d’Osona.



96

" Pactes territorials

Són l’instrument de concertació entre tots els actors del territori, mitjançant el quals’articulen totes les mesures i les accions locals de promoció econòmica i foment del’ocupació. A la comarca d’Osona actualment hi ha quatre pactes territorials: el Pacted’Osona, el Pacte d’Osona sud - Alt Congost, el Pacte de la vall del Ges, Orís iBisaura, i el Pacte del Lluçanès.

" La Delegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona

Les delegacions són un instrument fonamental de la Cambra de Comerç de Barcelonaper apropar el conjunt de serveis i actuacions de la corporació a les empreses delterritori. La Cambra de Comerç de Barcelona té delegació a la comarca d’Osona desde l’any 1969, centralitzada a Vic. Des d’aquella data, la Delegació s’ha anatestructurant i ampliant per oferir a les empreses de la demarcació serveis de valorafegit d’un marcat interès empresarial.

En primer lloc, la Delegació de la Cambra a Osona és un punt de referència per a ladifusió d’informació econòmica a l’àmbit comarcal. Es disposen de bases de dadesempresarials actualitzades, informació sobre ajuts, creació d’empreses i sòl industrial,així com d’un recull d’estudis i notícies empresarials d’abast comarcal.

La Delegació ha participat activament en els plans de dinamització comercial queafecten les principals poblacions de la comarca, ha afavorit l’associacionismecomercial i ha donat suport a les actuacions que es fan de manera col·lectiva.

La Delegació presta un seguit de serveis que faciliten l’actuació de les empreses alsmercats internacionals. Per exemple, la Delegació signa els certificats d’origen perexportar, facilita informació bàsica sobre comerç internacional i mercats exteriors i, através del servei d’informació i assessorament de la Cambra, es responen lesconsultes tècniques d’una certa complexitat. Des de la Delegació s’ha dut a terme unatasca de sensibilització notable envers les empreses amb l’objectiu d’afavorir lapresència d’empreses osonenques als mercats exteriors. Es difonen les actuacions dela Cambra per afavorir la internacionalització de les empreses (participació en missionsi fires, partenariats), i es facilita informació sobre altres organismes relacionats amb lainternacionalització (COPCA, ICEX).

Periòdicament es fan jornades i seminaris de tipus tècnic a la seu de la Delegaciósobre temàtiques diverses d’interès empresarial, com el medi ambient, la fiscalitat, elcomerç exterior i interior, el turisme o aspectes diversos relacionats amb la gestióempresarial.

La posada en funcionament el mes de març de 2002 de l’Oficina de Gestió Unificada(OGU) a la Delegació de Vic permet la resolució immediata de tot un seguit de tràmitsrelatius a la indústria i al comerç, i per tant es facilita la creació d’empreses i el fomentde l’activitat empresarial en general.

La Delegació organitza un seguit de cursos de formació empresarial. Aquests cursosestan especialment dissenyats per satisfer les necessitats formatives de les petites i


ECONÒMICA

97

mitjanes empreses. Durant l’any 2003 són un motiu d’especial atenció per a laDelegació les sessions de treball sobre l’empresa familiar i el Programa d’actuació iinnovació i tecnologia (PAIT). Al marge dels cursos propis de la Cambra, l’establimentd’acords entre la Cambra i la Universitat de Vic o amb el Centre Tecnològic d’Osona iRipollès (CTOR) han aconseguit ampliar l’oferta formativa.

La Llotja de Vic

La Delegació a Osona de la Cambra de Comerç és l’encarregada de gestionar laLlotja i el Mercat en Origen de Vic. La Llotja és el punt de trobada setmanal delsoperadors relacionats amb el sector agrícola i ramader de tota la comarca i de leszones d’influència limítrofes. La Llotja té lloc cada dissabte, i es fixen les cotitzacionsdel porcí, del vacum, de la fusta (dos cops l’any), i de la tòfona (de novembre a març)mitjançant taules de preus respectives. Es difonen periòdicament aquests preus atots els operadors interessats i als mitjans de comunicació.

La Delegació com a representantdels interessos empresarials a la comarca

La presència de la Delegació permet de fer un seguiment en profunditat del conjunt deproblemes econòmics d’Osona. Aquest seguiment continuat permet de detectar lesinquietuds del col·lectiu empresarial osonenc, que posteriorment són traslladades alsòrgans de govern de la corporació.

Des dels inicis, la Delegació manté una estreta política de col·laboració amb el conjuntd’entitats que fan tasques relacionades amb la promoció econòmica a la comarca. Enaquest sentit, és present a diferents entitats comarcals (entre d’altres, el Pla estratègicOsona Segle XXI, la Universitat de Vic i l’Institut Municipal de Promoció i Economia deVic), i participa en diversos projectes (Centre Tecnològic d’Osona i Ripollès i creacióde la futura Fundació per a la Promoció de la Formació Professional).

D’altra banda, la Delegació ha tingut contactes periòdics amb les administracionspúbliques amb competència sobre infraestructures amb vista a aconseguir una millorade la xarxa viària i la ferroviària. Un cop aconseguit el desdoblament de la C-17 fins aManlleu, les actuacions prioritàries en aquest sentit són aconseguir la continuació deldesdoblament d’aquesta carretera fins a Ripoll. La Delegació també consideraessencial la construcció de la carretera Vic-Olot, la millora de l’accés a la zona delLluçanès i el desdoblament de l’Eix Transversal.

Pel que fa a la línia que va de Barcelona a Puigcerdà, amb un únic sentit de via, laCambra de Barcelona ha manifestat la preocupació pel lamentable estat actuald’aquesta via fèrria, que limita el potencial de creixement de la comarca. S’urgeix, pertant, l’inici del projecte del desdoblament i que el Ministeri de Foment es comprometien ferm al desdoblament fins a la població de la Garriga abans de 2010.

Finalment, a la Delegació de la Cambra s’han recollit les queixes de diverses empresesrelatives als serveis elèctrics i de telecomunicacions, per aconseguir una millora de laqualitat d’aquests serveis.



98

" Entitats de promoció econòmica d’àmbit municipal

A continuació es presenta una relació no exhaustiva d’entitats que tenen per objectiula promoció econòmica des dels àmbits municipals, incloent els organismes depromoció dels tres municipis més poblats de la comarca: Vic, Manlleu i Torelló.

L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic)

L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic organitza i promou fires i mercats,ofereix serveis a les empreses, fomenta l’ocupació, la formació i la iniciativaempresarial, elabora estudis socioeconòmics, implanta programes europeus i promouel turisme al municipi. També gestiona les infraestructures de l’àrea firal El Sucre, deVic, i impulsa i gestiona un conjunt d’iniciatives destinades específicament a afavorir ifomentar l’ocupació i els negocis, amb l’objectiu d’incentivar la creació de novesempreses i millorar la competitivitat del teixit empresarial.

En concret, l’ImpeVic col·labora en projectes específics de desenvolupament local icomarcal dels diversos sectors econòmics. Per al sector de l’agricultura i ramaderia, lesactivitats principals de l’ImpeVic estan vinculades al Mercat del Ram. Aquest Mercatreuneix les principals novetats tecnològiques, científiques i sanitàries relacionades amb laramaderia porcina, bovina de llet i bovina de carn. Les jornades tècniques de l’any 2003es van fer els dies 11, 12 i 13 d’abril, i van rebre 34.832 visitants. L’any 2002, amb el suportd’ImpeVic, va tenir lloc el primer congrés virtual del porcí, EuroPorc. Aquesta nova iniciativaes va repetir amb èxit l’any 2003, amb 485 participants, que va donar més dimensió a lesjornades del Mercat del Ram i va permetre als internautes de consultar directament elsponents a través de la xarxa, participar en xats i disposar de les ponències en format vídeo,àudio o en format paper. EuroPorc aplega les institucions competents en temes deproducció alimentària i ramaderia i experts en cadascuna de les matèries que s’hi tracten,i a més és una via per al desenvolupament de l’activitat firal a Vic.

En el camp del comerç minorista, l’ImpeVic treballa en col·laboració amb les principalsinstitucions públiques (Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barcelona,Diputació de Barcelona i Administració de l’Estat) i les associacions de comerciants, pera la promoció i el desenvolupament de l’activitat comercial al municipi. La políticacomercial de la ciutat es vertebra a través de la Comissió Sectorial del Comerç, com aòrgan consultiu de la Junta de Govern de l’ImpeVic, integrada per membres de lesassociacions de comerciants, del Mercat Municipal de la ciutat i d’un representant de laDelegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’ImpeVic també col·laboraen els plans de dinamització del comerç urbà, impulsats des de la Direcció General deComerç de la Generalitat de Catalunya. A Vic formen part d’aquest programa el centreurbà de Vic, aglutinat al voltant de CentreVic, i l’eix comercial del Remei i l’Estadi,gestionat per la Unió de Botiguers del Remei i l’Estadi. Finalment, l’ImpeVic du a termeestudis i anàlisis sobre l’evolució del comerç de Vic, tan dels aspectes d’oferta com delsde demanda.

Pel que fa al sector de la construcció, l’ImpeVic va impulsar ARQUIMAT, primera firade l’habitatge i l’edificació de Vic, que va tenir lloc durant els dies 18, 19 i 20 d’octubrede 2002 al recinte firal El Sucre, que va rebre 5.000 visitants. En el camp de laindústria, l’ImpeVic col·labora amb el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament deVic en la creació i la promoció pública de sòl industrial.


ECONÒMICA

99

En el camp del turisme, l’ImpeVic actua a través del programa “Vic, el posicionamentd’un turisme singular”, que pertany a la iniciativa comunitària Adapt del Fons SocialEuropeu (1998-2000). Actualment es prepara la redacció definitiva d’un pla estratègicdel turisme que ha comptat amb la participació d’agents dels àmbits públic i privat(empresaris, restauració, agències de viatges, transports, serveis, etc.), per tal demillorar l’oferta turística, crear nous productes i trobar noves formes d’actuació. Caldestacar, finalment, la creació de la Ruta del Romànic, conjuntament amb elsmunicipis de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, que se suma a la inauguració delnou edifici del Museu Episcopal de Vic.

L’ImpeVic compta amb un viver d’empreses, ubicat a l’edifici El Sucre, que destacaentre les eines de suport que posa a disposició dels emprenedors. També ofereixassessorament personalitzat, en col·laboració amb el Servei d’Autoempresa i el Centred’Informació i Desenvolupament Empresarial del Departament de Treball, Indústria,Comerç i Turisme de la Generalitat.

Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu

L’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de Manlleu, treballa per eldesenvolupament social i econòmic del municipi i de la seva àrea d’influència, ambl’objectiu d’aconseguir una bona qualitat de vida de la ciutadania i undesenvolupament econòmic sostenible. L’OPE està estructurada en quatre serveis: elServei de Planificació Territorial i d’Empresa, el Servei de Promoció i Recursos, elServei de Recursos Humans i el Servei de Medi Ambient.

El Servei de Planificació Territorial i d’Empresa té com a objectiu general treballar pera la planificació territorial i per al desenvolupament econòmic del sector empresarialemergent i existent de Manlleu i la seva àrea d’influència. Les línies d’actuaciód’aquest Servei inclouen la planificació econòmica i territorial, la realització icoordinació d’estudis econòmics i sectorials. La promoció de l’esperit emprenedor, eldesvetllament de noves activitats emergents, el suport, la informació i l’assessoramentper a la creació de noves empreses, la potenciació de la cultura d’empresa, el suport,informació i assessorament per a les empreses existents que formen el teixitempresarial, i la potenciació i col·laboració amb les associacions i entitatsrelacionades amb el món empresarial. Aquest servei també gestiona el Centred’Iniciatives Empresarial (viver d’empreses) i el Centre de Serveis a les Empreses.

El Servei de Promoció i Recursos treballa en l’organització de diferents activitats ambl’objectiu de donar a conèixer i potenciar els diferents sectors econòmics de Manlleu.En particular, el turisme és un sector emergent a Manlleu que s’està desenvolupant apartir de la riquesa patrimonial que té i que dóna sortida a la demanda creixent delturisme industrial. L’OPE col·labora en la posada en marxa del Museu Industrial del Ter.

El Servei de Recursos Humans inclou les àrees de formació i d’inserció i orientaciólaboral. Dins de l’àrea de formació, aquest Servei organitza i gestiona cursos amb lavoluntat de ser una eina de desenvolupament local, que ajudi a cobrir els buitsformatius i permeti ajustar l’oferta amb la demanda laboral del nostre territori. Desd’aquest servei s’ofereixen cursos que potenciïn les actituds i les competènciesprofessionals del treballadors en situació d’atur per facilitar-los la inserció laboral i



100

cursos més d’especialització per actualitzar i millorar aquestes competències alstreballadors actius, que els possibiliti mantenir i/o millorar el seu lloc de treball. Lesespecialitats dels cursos són fruit del resultat de la relació que l’OPE té amb lesempreses, amb els sindicats de l’anàlisi de la borsa de treball i de la relació amb altrescentres i organismes. Pel que fa a l’àrea d’inserció i orientació laboral, l’objectiuprincipal és oferir a les persones que s’adrecen al Servei (aturats i persones que volenuna millora de la seva feina) les eines necessàries per poder trobar i mantenir el llocde treball a través de la formació, informació i la intermediació laboral. Des d’aquestaàrea del Servei de Recursos Humans es coordinen els programes de polítiques activesd’escola taller, tallers d’ocupació i plans d’ocupació.

Finalment, el Servei de Medi Ambient és un centre d’informació i assessoramentambiental a les empreses, que promou la introducció de criteris ambientals en elsàmbits de gestió municipal. També és l’impulsor del procés d’Agenda 21 local i dediferents projectes d’educació ambiental.

El Servei de Formació, Ocupació i Promoció Econòmica de Torelló

El Servei de Formació, Ocupació i Promoció Econòmica de Torelló, Gestiomat SAM, duua terme línies de treball en els terrenys de la formació, l’activitat econòmica, l’ocupaciói els plans estratègics. En l’àrea de formació destaquen els cursos i els programes deformació bàsica (formació instrumental i bàsica, català per a adults i tallers decomunicació), els programes de garantia social (plans de transició al treball, aula taller),i la formació per al treball (formació per a persones en situació d’atur, formaciócontinuada per a treballador en actiu, pla de formació continuada dels treballadors del’Ajuntament).

En l’àrea d’activitat econòmica, Gestiomat ofereix un conjunt de serveis a les empresesde la zona (punt d’informació CIDEM, bases de dades, cessió d’espais a associacionsempresarials de la vall del Ges, coordinació de la formació continuada adreçada atreballadors i a empresaris, i servei d’atenció a emprenedors), participa en els consorcisde turisme Meandres del Ter i d’Osona, desenvolupa les accions del Pla de dinamitzaciócomercial (cens del comerç de Torelló, enquesta de formació, Programa Euro, campanyade Nadal, publicació de l’Informatiu Empresarial i Comercial), organitza la Fira Natura, queofereix productes i serveis relacionats amb el món de la natura, i dóna suport alsprogrames europeus a les zones considerades objectiu 2, com el Programa Proder, queafecta els municipis integrants del Pla estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura.

En l’àrea d’ocupació, Gestiomat desenvolupa un conjunt d’actuacions que tenen coma objectiu la promoció de les polítiques actives d’ocupació: programes d’inserció iorientació laboral, plans d’ocupació, tallers d’ocupació, participació en l’Observatoridel Mercat de Treball d’Osona, accions de desenvolupament comunitari i d’inserciólaboral en el marc del Programa Icària, programes i accions de lluita contra l’atur i lapromoció de l’ocupació en el marc del Pla global d’ocupació, i accions en favor de laconciliació de la vida familiar i laboral dins del marc de la iniciativa comunitària EQUAL.

Finalment, en l’àrea de planificació estratègica Gestiomat du a terme actuacions en elmarc del Pla estratègic de la vall del Ges, Orís i Bisaura, del Pla estratègic Osona XXIi del Consorci Alba-Ter.


ECONÒMICA

101

Servei de Promoció Econòmica i Ocupaciód’Osona Sud – Alt Congost

El Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost ofereix suport aldesenvolupament local als municipis d’Aiguafreda, Balenyà, el Brull, Centelles, Malla,Muntanyola, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tonai Viladrau. El servei disposa d’oficines als ajuntaments de Taradell i Tona, i tambéatenen als usuaris a tots als ajuntaments en horari concertat. Els objectius d’aquestServei són planificar la intervenció en el territori, facilitar la intermediació en el mercatde treball, i donar suport a la promoció de l’activitat empresarial. Aquests objectius elsdesglossem en dues àrees: Treball i Empresa.

L’àrea de Treball té per objectius la intermediació laboral entre l’oferta i la demandadel mercat de treball, identificar les oportunitats del territori en l’àmbit de laintermediació laboral, donar a conèixer i promoure la borsa de treball dels municipis ales persones en situació d’atur o que cerquen una millora de feina, afavorir lacol·laboració entre les empreses del territori i el Servei de Promoció, assessorar sobretècniques de recerca de feina, informar i orientar sobre els recursos per buscar feinaa la zona, i participar en l’Observatori del Mercat de Treball d’Osona.

L’àrea d’Empresa, al seu torn, té per objectius donar suport a les petites i mitjanesempreses: millora de la competitivitat del sector empresarial –informant i assessorantsobre línies de finançament avantatjoses, ajuts i subvencions, informació sobrenormativa–, el suport i difusió del programa europeu PRODER, la dinamització desectors potencials del territori – comerç i turisme, a través de campanyes específiquesde difusió, formació, organització d’actes–, la promoció de l’esperit emprenedor–recolzant i promocionant l’autoempresa, assessorant i ajudant en l’elaboració del plad’empresa–, ajudar, des del punt de vista tècnic, en la iniciació de projectesempresarials per a la seva consolidació en empreses generadores de novesocupacions, i, finalment, la formació continuada.

Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès

Aquest Consorci té per objectiu oferir serveis de desenvolupament local als municipisdel Lluçanès. Les línies de treball del Consorci inclouen el desenvolupament d’accionsturístiques (promoció i difusió de productes turístics, assessorament empresarial,formació de guies locals, assistència a fires), el desenvolupament d’accions dedinamització comercial (assessorament comercial, catàlegs de promoció, jornades desensibilització), i el suport a programes europeus que afecten als municipis delLluçanès, (Programes Proder i Equal).

El Consorci també desenvolupa un seguit de polítiques actives d’ocupació (programesdínserció i orientació laboral, plans dócupació, filons dócupació). Cal tenir presentque el Lluçanès està patint un procés de desindustrialització important, que inclou elstancaments de les plantes que lémpresa “Hilados y Tejidos Puigneró” tenia a Prats deLluçanès i Sant Bartomeu del Grau. També s’ofereixen cursos de formació bàsica enalguns del municipis del Lluçanès #


ECONÒMICA

103

Introducció "

El sector de la construcció d’habitatge nou ha experimentat un creixement accelerattant notable en els darrers anys que comentar-ne les causes i l’evolució s’ha convertiten objecte d’anàlisi i de difusió mediàtica i en motiu de tertúlies socials. Per fer unaaproximació racional, cal demanar-nos si les dades objectives verifiquen aquestapercepció pública. Efectivament, una primera ullada a les estadístiques disponibles20

indicarien que, respecte als marcadors tradicionals d’activitat on es fixen 10habitatges/1.000 persones i any, l’activitat de l’any 2002 a la comarca d’Osona és el50 % superior; i observant Vic com a municipi puntual, fins al 300 %, ja que s’haniniciat 30 habitatges /1.000 persones. Aquest fet és fàcilment constatable. Ara bé,reflexionar sobre les causes i l’evolució dels comportaments esmentats pertany a unterreny menys objectiu. Aquí, la prudència aconsellaria analitzar un a un els diferentsfactors que incideixen sobre la producció immobiliària i tractar de fer pronòsticsindividualitzats per tornar a formular una hipòtesi conjunta al final.

En general, el que caldria contestar d’alguna manera seria:

# Respon aquest dinamisme a una necessitat real de la poblacióo és una bombolla especulativa?

# Està justificada l’escalada dels preus?Tenen sostre? Què es pot fer per contenir-los?

# Quin és el nombre d’habitatges que es necessiten? De quina tipologia?

# Les vendes actuals són una decisió inversora com a previsiód’una futura demanda d’un bé escàs, i per tant un fet estratègic?

El sòl "

El sòl urbà és la primera matèria del procés productiu immobiliari. S’assoleix pertransformació del sòl rústic inicial mitjançant un procés urbanístic fortament regulat perdiferents lleis, decrets i reglaments, estatals, autonòmics i locals. El cost actuald’aquesta primera matèria sobre el producte final és molt variable i depèn en granmanera de factors subjectius: centralitat, mirador privilegiat, qualitat de l’entorn,classe social i distinció. També intervenen altres factors més objectius com lesfacilitats d’accés, la capacitat de mantenir o incrementar el valor pel dinamismeeconòmic de la zona.

Però amb tot, no es poden justificar de cap manera les diferències de preu del sòl urbàsense comprendre dos factors cabdals. Un és la voluntat humana de distingir-nosprivilegiadament de la resta de la població –noteu com influeix també aquesta voluntaten la motivació de la compra dels automòbils–, i contra aquest crec que no s’hi potfer gaire bé res. Sobre l’altre factor, el càlcul del valor del sol pel mètode residual21, s’hipodria incidir, i molt, però no hi ha hagut mai la voluntat política real de treballar-hi.Aquesta “perversa” fórmula de càlcul del valor del sòl pel mètode residual és al meuentendre l’origen de l’especulació urbanística. Cal dir que el cost de produir un metrequadrat de sòl urbà partint del sòl rústic és pràcticament igual a Alpens, a Vic, aSabadell o a Platja d’Aro a primera línia de mar.

5. Estudi Monogràfic: Reflexions sobrela construcció d’habitatges a la comarca d’Osona "

20 Informació publicada per IDESCAT, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, registres municipals,cambres de contractistes, Generalitat de Catalunya, etc.

21 Mètode de càlcul pel qual el valor del sòl és el que queda, el residu, quan al preu de venda del producte acabatse li resten totes les despeses de la producció i comercialització.



104

Intentem entendre què significa això. Per simplificar-ho, considerarem uns paràmetresurbanístics força habituals: un sòl urbà que està completament urbanitzat, que parteixd’un sòl rústic, que generava rendes agràries, amb cessions del 50 % a sistemes iaprofitament de 0,50 m2 st/m2 de sòl brut (2 m2 de sòl brut permeten 1 m2 de sostre)i amb unes despeses d’urbanització totals de 100 €/m2.

Fins aquí tot igual. Noteu la diferència de venda:

Valor del sòl rústic per capitalització de les rendes (màxim 3 €/m2); per tant, el cost deproducció d’1 m2 de sòl urbà és:

# Valor inicial del sòl de 2 m2 de sòl brut x 3 € 6,00 €# Repercussió despeses d’urbanització d’1 m2 100,00 € # Total cost de producció 106,00 €/m2 sostre

Aquesta taula explica perfectament el fenomen de les grans tensions econòmiques quees produeixen a l’entorn de les requalificacions urbanístiques dels terrenys rústics.

És difícil de pronosticar el preu futur del sòl urbà, però tot fa pensar que la política detransformació del sòl per part de les entitats públiques no tindrà prou volum percanviar la tendència del mercat lliure. Per altra banda, els beneficis del nou marcurbanístic de Catalunya –pendent encara del reglament, que permetria més dotació desòl per a promoció d’habitatge protegit– estan per veure; més quan els ajuntamentsveuen minvada la seva capacitat de finançament obtinguda per la venda a preus demercat del 10 % de l’aprofitament que com a Administració actuant els pertoca.

En definitiva, el valor del sòl quedarà en mans de la llei del desig humà en el marc delmercat de l’oferta i la demanda; amb la particularitat que els operadors tendeixenactualment a elevar fins al límit els preus. Cada dia que un comprador està disposat apagar més per una propietat immobiliària, amb independència total del seu cost deproducció, incrementa el valor del sòl del voltant per aplicació de la ja esmentadafórmula de valoració pel mètode residual, mètode que a més és d’aplicació en elsexpedients d’expropiació. D’aquesta forma, les administracions públiques veuen comdisminueix la seva capacitat d’intervenció.

Municipis Preus actuals de venda de sòl Benefici €/que dóna dret a edificar 1 m2 de sostre m2 sostre

Alpens 62 - 44

Manlleu (Eixample) 180 74

Vic (Eixample) 275 169

Sabadell (Eixample) 820 714

Platja d’Aro (primera línia de mar) 1.850 1.744


ECONÒMICA

105

La construcció com a procés productiu d’habitatges "

La necessitat humana d’un espai adaptat a la nostra fisiologia per descansar irelacionar-nos està en el fons de la justificació del procés productiu d’habitatges.Analitzar aquesta necessitat, encara que molt interessant, està totalment fora del’àmbit d’aquest escrit, tot i que podria aportar dades interessants per establir elslímits i la tipologia dels habitatges.

El cert és que actualment construir és una activitat productiva, que incorporaprocessos industrials, amb l’objectiu de satisfer necessitats humanes. Aquest procésde producció està fortament regulat per tota classe de normatives que tendeixen aassegurar la idoneïtat del producte en tots els seus aspectes: utilitat, funcionalitat,seguretat, durabilitat, acabats, garantia, etc.

En contra de la creença generalitzada, el cost de construcció unitari, és a dir per cadametre quadrat, no és excessivament elevat. És pràcticament idèntic arreu deCatalunya, amb diferències inferiors al 20 %, i s’ha mantingut amb un creixementmoderat en els darrers anys. Per comprendre millor aquesta afirmació cal, en primerlloc, entendre què vol dir cost per metre quadrat construït, de qualitat mitjana, almercat lliure, en la modalitat de coneixement pel promotor però sense tenir en comptel’IVA.



106

Les taules següents indiquen què costa de construir un metre quadrat en total.

El cost de construcció, desglossat per partides i per diferents tipologies, segons fontsdel Butlletí Econòmic de la Construcció de febrer de 2003, és:

La major complexitat de l’entorn constructiu, per dotar de més qualitat i seguretataquest sector, ha incrementat notablement el cost de la promoció, ja que els elementsbàsics tenen una gran estabilitat en els preus, com es pot veure en la taula adjunta.

Casa de Casa de Casa de Casa unifamiliarrenda de luxe renda normal renda social entre mitgeres

Moviment de terres 6,72 6,31 4,62 5,04

Fonamentació i murs soterranis 25,99 24,61 20,01 16,14

Estructura 92,25 77,09 83,22 71,83

Sanejament (horitzontal i vertical) 10,22 9,76 8,10 9,23

Treballs de paleta 123,69 108,37 74,71 118,86

Terrasses i impermeabilitzacions 18,52 14,70 9,62 **21,30

Acabats de façana 32,82 24,03 17,67 18,09

Paviments 55,61 30,88 25,37 25,81

Acabats interiors 33,25 28,44 19,23 22,37

Ajudes a industrials 18,33 15,27 12,49 5,51

Guixos i cels rasos 34,23 24,78 15,41 22,94

Serralleria 11,65 8,11 3,16 5,31

Fusteria exterior 34,58 24,73 11,43 13,55

Fusteria interior 53,34 31,31 12,17 13,81

Persianes 16,04 4,61 1,56 7,20

Llauneria 29,64 27,17 19,08 14,40

Material sanitari i aixetes 23,70 16,78 10,86 11,14

Electricitat 33,89 27,87 22,32 18,03

Calefacció 29,05 24,00 21,47 ---

Instal·lacions especials 6,34 2,62 1,53 ---

Extracció de fums i mobles de cuina22,34 17,48 *2,55 12,30

Ascensors 8,92 8,17 9,06 ---

Vidrieria 7,75 4,97 3,29 2,90

Pintura i estucats 22,92 21,27 15,91 23,59

TOTAL 751,79 583,33 424,84 459,35

Valor en € per m2 construït, incloent el 20 % de benefici industrial i despeses generals

* No inclou mobles de cuina

** Coberta, en aquest cas

Cost per a un promotor per construir 1 m2

Promocions de més de 12 habitatges

Import %

Construcció 583,33 € 82,16

Serveis i desp. indirectes 126,67 € 17,84

COST TOTAL m2 710,00 €


ECONÒMICA

107

El sector de l’activitat constructora s’ha organitzat en estructures productives cadavegada més eficients i amb menor cost indirecte, amb més capacitat de producció. Amés, s’han incorporat mètodes, procediments i equips que a poc a poc condueixenl’activitat a un procés més industrial, amb costos més controlats i productivitats mésaltes i regulades.

Les eufòries de promoció no se solen traduir en beneficis per a les constructores, quesón contractades per unitats d’obra executada (partides) a preus sovint ajustats. Alcontrari, l’augment sobtat de l’oferta dificulta la normalització desitjada en aquestaactivitat, ja que es produeix una excessiva demanda de materials i mà d’obra puntual.El fet comporta dificultats per mantenir les planificacions dels treballs contractades amés d’increments de costos que normalment no es poden repercutir als promotors iescassetat de mà d’obra qualificada, amb la conseqüent baixada de la producció i dela qualitat.

La construcció, doncs, en el seu aspecte més directe d’activitat secundàriaresponsable de la materialització física dels habitatges que adquirim, activitatefectuada per transformació dels materials bàsics de producció industrial mitjançanttreball i energia, és un sector estable i normalitzat. El cost de la construcció incideixpoc en el preu final de l’habitatge. La incidència és constant, uniforme en la major partde Catalunya, i el creixement dels costos és moderat i ajustat a la mitjana de la restad’activitats secundàries.

Una consideració menys optimista tenen les despeses de serveis i altres aspectesindirectes que acompanyen l’activitat de construir. Aquestes sí que s’han incrementat,malgrat que de forma justificada i, aquests darrers anys, han incidit sobre els costos.La LOE ha obligat la intervenció de companyies asseguradores i d’organismes decontrol tècnic, ha exigit més qualitat a laboratoris d’assaig i ha obligat a redactarestudis geotècnics, entre d’altres. Per altra banda, s’ha incrementat la complexitatdels requeriments normatius als especialistes del projecte i de la direcció d’obres, perexemple en telecomunicacions. Els marcs legals obliguen la intervenció d’assessorsjurídics, d’advocats, etc. La legislació mediambiental incideix en increments en lagestió de les runes i altres residus de la construcció. La voluntat social de reduir elsriscos laborals també incrementa la despesa indirecta per mitjans auxiliars i costosdiversos amb imports de fins a l’1’5 % del cost d’execució. Els impostos i les taxes

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Mà d’obra 102,60 105,30 107,30 110,00 128,90 144,50 151,70 156,20 161,30

Ciment 103,60 103,80 103,50 104,00 105,30 106’40 108,30 110,30 112,80

Acer 103,30 104,30 104,40 112,30 117,20 120,80 124,30 126,40 133,70

Material ceràmic 103,60 114,30 109,90 114,50 144,40 194,40 176,70 168,00 164,50

Fusta 110,00 113,80 113,50 114,80 116,10 116,90 117,50 117,70 116,70

Coure 97,10 85,30 121,30 98,40 80,50 114,70 120,10 106,40 92,60

Alumini 95,10 82,00 95,70 94,60 83,10 85,00 87,90 77,40 87,30

Energia 103,40 106,00 108,20 102,40 101,30 140,50 140,90 136,50 156,20

IPC 104,36 108,41 111,54 113,72 115,47 118,80 123,14

Índex Catalunya base desembre 1994 = 100

Fonts: BEC i INE



108

municipals s’han incrementat molt, s’han aplicat amb més rigor i sobre basesimpositives cada vegada més reals. Finalment, la imprevisió de companyies de serveisurbans –energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions–, poden donar algunadarrera sorpresa sobre el cost final a la promoció.

" Les tipologies d’habitatges

La promoció d’habitatges és un sector d’una certa inèrcia i de tendènciesconservadores. Els promotors actuen com a caps de producte i defineixen el quepresumiblement el mercat voldrà adquirir. No hi ha gaire experimentació en l’evoluciótipològica, però de fet tampoc no és necessari perquè en tipologia està tot inventat.En tot cas, podríem discutir sobre l’adequació del volum de producció d’unadeterminada tipologia a la demanda d’aquesta en el mercat.

Aquesta adequació s’ha de fonamentar en estudis de sociologia, demografia, mobilitati hàbits. Algun treball s’ha començat a efectuar des del planejament urbanísticmunicipal, però no s’han vist beneficis. Així, en aquest moment tot sembla indicar quela producció tipològica és la d’un habitatge excessivament gran de superfície i card’adquisició o de lloguer.

S’espera, doncs, que els factors racionals s’imposin majoritàriament en els intentsd’adquisició d’habitatges i s’abandonin els factors de qualificació social, perl’excessiva dependència econòmica que generen. Aquest aspecte i els derivats del’evolució del conflicte individu-família determinaran el marc de les necessitatstipològiques, tant en dimensions com en quantitat.

De fet hom creu que és factible un futur no molt llunyà en què l’actual ràtio de 2,9persones per habitatge davalli fins a valors per sota de 2 en una societat que, ensagradi o no, està desestructurant la família i en què els valors de l’individu s’imposenper sobre dels compromisos matrimonials.

Si en l’actualitat la tipologia majoritària és encara la de 76 a 90 m2 (veg. Taula 6.7 delvolum Estadística municipal de l’Anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona), tot fapensar que en el futur aquesta davallarà a l’habitatge de 46 a 60 m2 de superfície, méseconòmic d’adquisició i de manteniment i amb perfectes prestacions funcionals per anuclis d’un a tres membres.

Aquesta predicció sí que té una gran transcendència, ja que ens situaria en unescenari d’existència de client potencial per adquirir la producció d’habitatges, que ésuna de les grans qüestions suscitades.

Per tant, és molt possible que en un mercat en què, segons diversos estudis, fins al30 % dels habitatges estan desocupats, la correcta elecció tipològica per a unapromoció sigui una de les millors garanties d’èxit econòmic a mig termini. Aquestaelecció pot trobar entrebancs en el planejament urbanístic, sovint massa rígid peradmetre variacions tipològiques o increments de densitats. Malgrat que la recent Lleid’urbanisme de Catalunya ha augmentat les densitats fins als 100 habitatges perhectàrea, la gran dificultat de modificar el planejament s’ha de considerar una dificultatafegida a l’adaptació tipològica desitjable.


ECONÒMICA

109

La promoció i els promotors "

Sovint, la societat fa recaure sobre la figura del promotor, un sector amb un importantintrusisme professional, l’escalada dels preus de l’habitatge a causa del marge debeneficis que obté.

En el sector de la promoció i al costat d’empreses de gran solvència i professionalitatapareixen, atretes per beneficis fàcils, societats o persones físiques que es dediquenpuntualment a aquesta activitat i que distorsionen el mercat quan aquest ofereixsímptomes de demanda. Com que interessa únicament el benefici d’una operaciópuntual i no la normalització i continuïtat del sector, ofereixen preus més alts pel sòlurbà i forcen la capacitat productiva baixant indirectament la qualitat en fer escassa lamà d’obra especialitzada. Alguns venen i obtenen grans beneficis i, finalment, saturenel mercat. Altres, es retiren amb pèrdues importants, deixant el producte en mansd’entitats de crèdit.

Aquest procés es repeteix cíclicament i no hi ha manera d’aturar-lo. La facilitat d’accésa la promoció és un factor desfavorable per a la normalització del sector constructiude l’habitatge. És una de les principals causes de les acceleracions i desacceleracionstant importants, que no tenen cap similitud amb altres sectors productius.

Cal també tenir en compte que comencen a operar promotors públics, fundacionsprivades, patronats, etc., de gran solvència que, encara que en quantitats massapetites per incidir en el mercat, situen habitatges protegits de qualitat a preus devenda o lloguer molt avantatjosos, malgrat que l’adquisició del sòl no sempre la podenefectuar a preus que permetin fer habitatge protegit.

Com es pot veure a la taula 6.1 del volum Estadística municipal, l’habitatge protegitsignifica menys del 10 % del total de la producció efectuada l’any 2002, tant a Osonacom a la totalitat de Catalunya.

Preus de venda i lloguer i accés a l’habitatge "

Com ja s’ha comentat, el preu de venda d’un habitatge no té relació directa amb elseu cost de producció ja que determinats aspectes d’apreciació subjectiva i algunsd’objectius incideixen molt més que qualsevol altre factor. Així, recuperant la nostrataula anterior, per 1 m2 construït d’habitatge amb, pràcticament, idèntic cost deproducció, no de promoció, podem trobar els preus de venda següents:

Municipis Preus venda 1 m2 construït

Alpens 789 €

Manlleu (Eixample) 1.275 €

Vic (Eixample) 1.382 €

Sabadell (Eixample) 1.810 €

Platja d’Aro (primera línia de mar) 5.260 €



110

La localització de l’habitatge que adquirim està molt influenciada per determinatsfactors d’arrelament a nuclis socials que en dificulten la mobilitat, més enllà deplantejaments racionals i d’estalvi econòmic.

Per tant, podem concloure que existeix en realitat una certa llibertat condicionada enl’elecció de la localització de l’habitatge, i que aquesta té també efectes sobre lademanda ja que difícilment, en principi, ningú no triarà l’adquisició d’un habitatge amés de 30 km d’allà on realitza la part nucleica de l’activitat social i familiar, treball,etc., malgrat que el preu d’adquisició sigui molt més avantatjós. Això significa que unapromoció efectuada a Manlleu, per exemple, en realitat tindrà una influència escassao nul·la sobre els preus de venda d’un mateix producte immobiliari a Vic.

Tal i com es desprèn de la taula 6.10 del volum Estadística municipal, l’oferta delloguer és escassa i, normalment, no representa una voluntat de permanència enaquest règim, sinó més aviat una situació transitòria mentre s’espera d’accedir a lapropietat. Aquest fet està motivat per dos factors: l’un de tradició cultural i devaloració social de la propietat com a bé transcendent; i l’altre, l’escassa diferènciaeconòmica que hi ha, amb l’actual preu del diner i altres aspectes fiscals, entre elpagament mensual d’una hipoteca, que donarà accés en 15 o 20 anys a la totalpropietat, i el lloguer a satisfer a un propietari que vulgui obtenir una rendibilitat mitjanade la seva inversió, fent-se càrrec d’unes mínimes despeses de manteniment.

Els preus de lloguer d’habitatges en el mercat lliure són, per metre quadrat desuperfície útil:

Com ja s’ha comentat, l’habitatge protegit, que té uns preus molt més ajustats, no téprou volum en el mercat com per operar de regulador de preus. Malgrat la grandiferència amb el mercat lliure, els preus fixats segons el Pla català d’habitatge 2002-2007 d’ajudes per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial són:

Municipis Preu lloguer per m2 superfície útil

Alpens 3,01 €

Manlleu (Eixample) 5,71 €

Vic (Eixample) 6,01 €

Sabadell (Eixample) 10,01 €

Platja d’Aro (primera línia de mar)

Temporada estiu 32,27 €

Resta de l’any 14,45 €

Preus de venda Preus per m2 de sup. útil Preus per m2 de sup. útilHabitatge règim general Habitatge règim especial

Zona A 1.362,31 € 1.002,09 €

Zona B 1.167,70 € 858,94 €

Zona C 1.070,39 € 787,36 €

Zona D 973,08 € 715,78 €


ECONÒMICA

111

Els preus dels lloguers, agafant com a referència el municipi de Vic, diferencien entrelloguer d’habitatges per a menors de 30 anys i per a majors de 30 anys.

No es pot tancar aquest apartat sense comentar que les condicions actuals del preudel diner han facilitat l’adquisició i han incentivat els inversors que, desconfiant delsaltres valors, han apostat per la solidesa del producte immobiliari.

S’ha de veure l’evolució d’aquestes dues circumstàncies. Primer perquè l’adquisicióamb hipoteques variables pot disminuir si el preu del diner puja; i en segon lloc, perquèels inversors poden quedar ràpidament desencantats d’un producte que es pot trobaramb una baixa demanda i importants despeses de manteniment periòdic, com araimpostos municipals, serveis mínims, assegurances, despeses comunitàries, etc.

Finalment s’haurà d’analitzar com operaran les noves iniciatives legislatives, laderivada de la Llei d’urbanisme, que ha de fer incrementar l’oferta d’habitatge protegiten aproximadament el 6 %, i els incentius fiscals a la promoció destinada a lloguer.

Lloguer mensual per a menors de 30 anys De 109,00 €/mes a 140,00 €/mes

Lloguer mensual per a majors de 30 anys De 161,54 €/mes a 263,90 €/mes

Habitatges iniciats, acabats i en construcció "

Habitatges Habitatges Habitatges eniniciats (1) var. % acabats (2) var. % construcció var. %

1996 46.847 8,5 40.233 10,1 83.011 8,01997 58.301 24,4 40.490 0,6 99.859 20,31998 71.776 23,1 47.449 17,2 122.963 23,11999 78.268 9,0 49.875 5,1 145.998 18,72000 78.519 0,3 57.638 15,6 160.391 9,92001 67.794 -13,7 65.556 13,7 162.769 1,52002 74.498 9,9 65.538 0,0

I 02 17.785 -3,0 16.761 -0,3 --- ---II 02 21.042 23,1 18.592 -2,5 --- ---III 02 16.801 14,7 14.908 10,3 --- ---IV 02 18.870 6,5 15.277 -5,4 --- ---

Font: DGAH(1) Visats dels col·legis d’aparelladors (Obra nova)(2) Certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors (Obra nova)



112

" Evolució de l’oferta i el preu de venda de l’habitatge nou a Catalunya

Habitatges en oferta Preu mitjà (€/m2 construït)%var. % var. € c % var. € k

2001 2002 01-feb. 2001 2002 01/02 01-feb.

Badalona 112 273 143,8 1.906 2.130 11,7 8Balaguer 80 123 53,8 789 788 -0,1 -3,5Banyoles 114 121 6,1 973 1.113 14,4 10,6Berga 181 30 -83,4 937 965 2,9 -0,5Castelldefels* 562 800 42,3 2.033 2.233 9,8 6,1Cerdanyola del Valles 186 338 81,7 1.655 2.042 23,4 19,2Cornellà de Llobregat* 111 138 24,3 2.060 2.144 4,1 0,5Figueres 331 450 36 960 1.104 15 11,1Gavà 186 152 -18,3 1.962 2.054 4,7 1,1Girona 873 983 12,6 1.263 1.463 15,8 11,9Granollers 195 99 -49,2 1.587 1.709 7,7 4,1Hospitalet de Llobregat, l' 262 148 -43,5 2.101 2.299 9,4 5,7Igualada 443 318 -28,5 1.042 1.107 6,3 2,7Lleida 533 431 -19,1 1.065 1.356 27,4 23Manresa 828 804 -2,9 1.095 1.211 10,6 6,8Martorell 211 325 54 1.421 1.627 14,5 10,6Masnou, el 49 17 -65,3 1.916 1.992 4 0,5Mataró 946 982 3,8 1.698 1.797 5,8 2,3Mollet del Vallès* 125 40 -68 1.536 1.809 17,8 13,8Montcada i Reixac* 334 409 22,5 1.465 1.591 8,6 5Olot 183 273 49,2 946 1.106 16,9 12,9Prat de Llobregat, el* 177 165 -6,8 1.652 2.093 26,7 22,4Reus 857 1.017 18,7 961 1.054 9,6 5,9Ripollet 443 332 -25,1 1.426 1.661 16,5 12,6Rubí* 673 579 -14 1.559 1.630 4,5 1Sabadell 1.403 1.089 -22,4 1.594 1.810 13,5 9,7Salt 403 314 -22,1 852 941 10,4 6,7Sant Boi de Llobregat* 237 341 43,9 1.730 1.851 7 3,4Sant Cugat del Vallès 149 213 43 2.476 2.719 9,8 6,1Sant Feliu de Llobregat* 102 89 -12,7 1.574 2.028 28,8 24,5Sant Joan Despí* 154 163 5,8 2.055 2.251 9,5 5,8Sant Just Desvern 184 33 -82,1 2.766 2.473 -10,6 -13,6Santa Coloma de Gramanet* 158 64 -59,5 1.755 2.052 16,9 12,9Sitges* 421 652 54,9 2.130 2.828 32,8 28,3Tarragona 2.033 1.794 -11,8 1.193 1.311 9,9 6,2Tàrrega 46 51 10,9 755 876 16 12,1Terrassa 1.844 1.777 -3,6 1.405 1.652 17,6 13,6Tortosa 348 337 -3,2 907 1.032 13,8 9,9Valls 166 251 51,2 904 1.050 16,2 12,3Vic 347 304 -12,4 1.090 1.090 0 -3,4Viladecans* 555 285 -48,6 1.698 1.895 11,6 7,9Vilafranca del Penedès 507 584 15,2 1.179 1.287 9,2 5,5Vilanova i la Geltrú 312 497 59,3 1.472 1.558 5,9 2,3Barcelona 2.550 3.245 27,3 2.500 2.931 17,3 13,3Catalunya sense BCN (43 municipis) 18.364 18.185 -1 1.421 1.654 16,4 12,5Conurbació BCN (18 municipis) 4.382 4.612 5,2 1.882 2.155 14,5 10,6Catalunya sense conurbació 13.982 13.573 -2,9 1.258 1.393 10,8 7

* Municipis incorporats de nou a l’estudi de l’any 2000

Conurbació BCN: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Gavà,l’Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Boi de Llobregat,Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramanet, Sitges i Viladecans.Les variacions a preus constants estan calculades considerant una inflacció del 3,5 %

Font: DGAH amb les dades de TECNIGRAMA


ECONÒMICA

113

Conclusions "

El sector, com s’ha dit, és complex i respon a paràmetres subjectius amb tanta o mésforça que als objectius. Actualment, té una dinàmica accelerada que tendirà adisminuir, evitant la sensació d’urgència edificatòria actual, sense que això signifiquil’existència d’una bombolla econòmica.

És cert que s’estan produint més habitatges dels que es necessiten i que n’hi hagairabé un 30 % de desocupats. Qui ha invertit en producte immobiliari, sobretot sis’ha equivocat de tipologia, pot tenir algunes dificultats per realitzar la seva inversió abon preu puntualment. Amb tot, vista l’estructura del cost de producció i l’escassetatd’una primera matèria com és el sòl i el seu marc normatiu de valoració, no serà encap cas una inversió dolenta ni volàtil.

Les tendències socials permeten apuntar que existirà, mantinguda en el temps, unademanda d’habitatge destinat tant al creixement de la població com a factors dedisminució de la ràtio persones/habitatge, com per l’important factor de la immigració.

Les iniciatives públiques i privades de produir habitatge protegit no tenen prou volumactualment en el mercat per operar regulant els preus. Les iniciatives legislatives perincrementar aquest volum no tindran tampoc incidència radical sobre els preusmalgrat que sí que actuaran lleugerament com a factor estabilitzador a mig termini #

Ferran Pelegrina i RuizArquitecte i arquitecte tècnic


ECONÒMICA

115

Síntesi i principals conclusions "

1. La població d’Osona ha crescut el 7,9 % entre 1996 a 2002 i el seu pes relatiurespecte del conjunt de Catalunya ha augmentat lleugerament (de 2,02 % a 2,04 %),una evolució que s’explica bàsicament per l’entrada d’immigrants -en una partimportant d’origen estranger. Les zones més dinàmiques des del punt de vistademogràfic han estat els municipis mitjans i grans de la comarca, localitzats al voltantde l’eix nord-sud de la plana de Vic, i, en particular, els municipis més propers a Vic.Aquesta evolució ha consolidat un model de creixement demogràfic que reforça lafunció residencial dels municipis mitjans i grans, que atrauen població dels nuclisurbans i semiurbans més propers, i ha anat acompanyada d’un increment significatiudels desplaçaments diaris de població des del lloc de residència fins al lloc de treball.

2. Durant el període 1995-2002, la comarca d’Osona va enregistrar un creixementmitjà del 2,9 % interanual, lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya; un fet ques’explica pel menor dinamisme de la indústria osonenca, molt influenciada per la crisique pateix el sector tèxtil. El menor creixement del PIB, juntament amb el majordinamisme demogràfic, ha fet que el PIB per càpita d’Osona tendís a créixer per sotade la mitjana de tot Catalunya. Concretament, aquest era de 12.031 euros l’any 2002,el 17,8 % menys que la mitjana catalana. Tanmateix, quan el nivell de riquesa relativade la població d’Osona es mesura en termes de renda familiar disponible per càpita,Osona se situa en una posició relativa superior. La discrepància s’explica,fonamentalment, pel fet que una part important de la renda de les famílies residentsen el territori d’Osona no és produïda a la comarca, tal com posa de manifest l’elevadamobilitat laboral característica del territori.

3. L’increment de l’activitat econòmica a la comarca d’Osona s’ha traduït en unaugment considerable de l’ocupació durant els últims anys. En concret, durant elperíode 1999-2002 el nombre d’assalariats a la comarca ha augmentat el 10,7 %acumulat, una taxa similar a l’11,3 % del conjunt de Catalunya. Tanmateix l’evolucióde l’ocupació ha estat bastant desigual per sectors. Com a resultat, el pes relatiu decada branca econòmica en el total dels assalariats ha variat considerablement. El casmés remarcable és el de la indústria tèxtil, que ha perdut 3,8 punts percentuals del seupes relatiu respecte del total d’assalariats a Osona. El cas contrari és el del comerç, al’engròs i al detall, que ha augmentat significativament la participació en l’ocupació dela comarca.

4. L’anàlisi dels principals indicadors socials permet de concloure que, en termesgenerals, la població d’Osona gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força satisfactorien relació amb la mitjana de Catalunya. Així, els residents a Osona fan una valoracióelevada del nivell de qualitat de vida al seu municipi de residència, en el rang superiorde les valoracions dels residents a les altres comarques de la província de Barcelona,segons reflecteix l’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona de l’any 2000.Aquesta valoració es fonamenta en una millor dotació relativa, en relació amb lamitjana catalana, d’equipaments culturals i esportius i de serveis socials, i en factorscom el menor preu de l’habitatge o un índex de motorització superior.

5. Pel que fa als canvis en l’estructura econòmica, en la dècada dels norantas’observa una tendència clara cap a l’especialització comarcal en el sector primari,particularment en la producció ramadera -motor de l’agricultura a la zona.Contràriament, el sector industrial ha mostrat, durant aquest període, una baixacapacitat de creixement en comparació amb el conjunt de Catalunya. El sector serveis



116

també ha tingut una evolució molt positiva els darrers anys. Cal destacar, en particular,el ràpid creixement del sector turístic i la influència que ha tingut la Universitat de Vic,amb un impacte sobre el teixit econòmic de la comarca que va més enllà del’aportació directa en termes de llocs de treball directes generats. El futur de l’activitateconòmica a Osona reclama una potenciació d’aquest darrer sector que té unpotencial important de desenvolupament -particularment pel que fa al turisme-, ja quela crisi de la indústria tèxtil podria continuar i conduir a més reestructuracions durantels propers anys. Efectivament, la comarca d’Osona gaudeix d’un gran nombred’atractius turístics, tant per la geografia privilegiada com per la història i el patrimoniarquitectònic. Però aquests atractius turístics només s’han explotat parcialment. Laproximitat amb Barcelona, la millora de les comunicacions i l’aparició de noves formesde turisme, com el turisme rural, l’agroturisme i els esports d’aventura, permetend’esperar un creixement important del turisme a la comarca. Així mateix, el sectorprimari requereix una transformació important, associada als límits de creixement ensubsectors determinats, com el porcí -amb problemes ambientals derivats de laproducció de residus-, que exigeixen millorar el tractament dels purins per evitar elsproblemes de contaminació d’aigües subterrànies.

6. Quant als principals factors que han contribuït a determinar les pautes delocalització de l’activitat i l’ocupació a la comarca durant els últims anys, i que afectenles perspectives de futur destaquen els següents fets:

6.1. En general, la tendència de l’economia osonenca en els curs dels darrers 10anys ha anat cap a una especialització productiva més gran en un grup limitatd’activitats. Osona presenta una marcada especialització productiva en el sectoragrícola i, dins de la indústria, en les activitats més tradicionals, com sónl’alimentació, el tèxtil i la pell adobada. La comarca també presenta un índexd’especialització superior a la mitjana de la província de Barcelona –tot i que notan destacat com en el primer cas– en el terreny de les manufactures avançades,sobretot per les activitats relacionades amb el material electrònic. Per contra, nopresenta especialització relativa en les indústries intermèdies i en els serveisbasats en el coneixement. Ara bé, Osona es mostra més competitiva que lamitjana de la província de Barcelona en les indústries intermèdies, a més de lesindústries avançades i les indústries tradicionals. De fet, l’especialització enindústries tradicionals o madures, com el tèxtil, pot continuar sent un factor decompetitivitat sempre que vagi acompanyada de l’adopció de nous mètodes deproducció que impulsin el canvi tècnic i organitzatiu en aquests sectors,orientant-los cap a una producció de més valor afegit, i per tant més intensiva enqualitat, disseny i tecnologia.

6.2. Les dificultats creixents de l’àrea metropolitana de Barcelona per oferir novasuperfície on ubicar nous projectes de naus industrials representen unaoportunitat per a les comarques limítrofes, com és el cas d’Osona. Hi ha un ampliconsens en el fet que cal avançar cap una millor coordinació de l’oferta de sòlindustrial a escala supramunicipal. En general, els polígons de la comarcad’Osona es caracteritzen pel fet de tenir una dimensió mitjana més aviat reduïdai una elevada dispersió territorial. Seria recomanable, per tant, la localització i eldisseny dels polígons industrials d’acord amb un patró de planejament territoriali urbanístic que tingui en compte els efectes negatius d’aquesta atomització, entermes d’eficiència econòmica i mediambientals. En aquest sentit, el projecte de


ECONÒMICA

117

construir un polígon especialitzat en la indústria de la pell a Vic és un bonexemple perquè permetria reduir costos i millorar la competitivitat dels seusproductes.6.3. La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions –carreteres,ports, aeroports, xarxes de telecomunicacions– constitueix un dels principalsfactors determinants en les decisions de localització d’activitats productives enel territori. L’esforç inversor de l’Administració de l’Estat a la comarca d’Osonaen el període 1977-2000 en termes per càpita es compara favorablement ambl’efectuat en el conjunt de la província de Barcelona. Val a dir, tanmateix, que elflux inversor per habitant d’aquesta Administració a la província de Barcelona haestat de 1995 a 2000 dels més baixos de totes les províncies espanyoles. Encanvi, la comarca d’Osona ha rebut de 1994 a 2000 un volum d’inversions realsde la Generalitat de Catalunya en termes per càpita equivalent netamentsuperior a les del conjunt del país. Destaquen les inversions en la xarxa decarreteres i, especialment, la posada en servei de l’Eix Transversal, que ha tingutun efecte reequilibrador del territori. A més, se’n preveu el desdoblament, quecontribuirà encara més a millorar la qualitat de les infraestructures viàries de lacomarca. Pel que fa a les comunicacions ferroviàries, un dels principals dèficitsde la comarca és l’estat deficient de la línia de RENFE que connecta Barcelonaamb Puigcerdà, amb traçat de via única a partir de Montcada-Bifurcació, quelimita molt la capacitat de la línia. La millora d’aquesta línia i la seva transformacióa l’ample europeu permetria que Vic es posicionés com un dels principalscentres modals i logístics (CIL) de Catalunya.

6.4. La dotació i el nivell de qualificació de la mà d’obra és un altre dels factorsde localització principals de les activitats econòmiques, especialment de les quetenen un valor afegit més elevat per ocupat. La qualificació de la mà d’obrasovint es relaciona amb la presència de centres superiors d’ensenyament ouniversitats. En aquest sentit, la transformació dels Estudis Universitaris de Vicen Universitat el 1997 va ser un catalitzador de primer ordre per a les possibilitatsde desenvolupament d’Osona en conjunt. La presència de la Universitat a Vicfacilita la formació del capital humà a la zona, obre la possibilitat de generar unainteracció positiva amb el teixit empresarial radicat a la comarca –desenvolupantla recerca aplicada, creant tecnologia i laboratoris– i té importants efectesdirectes i indirectes sobre l’activitat econòmica del territori; en particular en elcomerç, el mercat immobiliari i l’hoteleria. A més, la Generalitat preveuaugmentar progressivament l’aportació econòmica al finançament de laUniversitat; de manera que l’any 2007 la inversió pública hagi assolit els 6 milionsd’euros –el 25 % del pressupost total del centre, molt superior als 2.400.000euros invertits l’any 2003. Això permetrà a la Universitat de Vic de mantenir unapolítica de preus equilibrada, així com una política de beques més ambiciosa.

6.5. Finalment, aquest estudi ha fet un repàs de les principals polítiques i elsserveis de promoció econòmica d’àmbit local ubicats a la comarca, dirigidesprincipalment al foment de l’ocupació. Les primeres iniciatives es van impulsar aprincipis de la dècada dels noranta, davant del fort increment de l’atur, i es vananar eixamplant amb el temps, incloent-hi serveis d’empresa, de promoció de laciutat, organització de fires, promoció turística, promoció de sòl industrial, etc.La creació del Consell Comarcal d’Osona, en particular, és una plataformarepresentativa per debatre i coordinar les principals línies d’actuació per al



118

desenvolupament econòmic de la comarca. El Pla estratègic Osona XXI és l’eixvertebrador d’aquestes iniciatives.

En resum, la comarca d’Osona ha mostrat una evolució econòmica favorable alllarg dels últims anys, en el context de la fase expansiva registrada pel conjuntde l’economia catalana, però s’ha trobat amb algunes limitacions vinculades a laseva estructura econòmica relativament més especialitzada en la indústria i elsector primari. No obstant això, l’anàlisi en una perspectiva temporal àmpliarealitzat en aquest estudi ens posa de manifest la gran capacitat detransformació de l’economia osonenca, amb nombroses iniciatives i projectesque hauran de continuar impulsant el desenvolupament econòmic de la comarcaen el futur sobre la base d’un teixit productiu més terciaritzat, més centrat en laqualitat i la tecnologia i, en definitiva, més modern i eficient #

Documents

Miquel Codina, Albert Espona, Cristina Font, Pere Girbau, Josep … · direcció dels professors Santi Ponce i Joan Carles Martori de la Universitat de Vic, complementa la visió