Presentació de mossèn Alcover

Mossèn Alcover

• Antoni Maria Alcover i Sureda.

• Neix a Santa Cirga, Manacor; el 2 de febrer de 1862.

• Mor a Palma; el 8 de gener de 1932.

Vida religiosa

• Als 15 anys es va traslladar de Manacor a Palma per fer els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere. Va ser ordenat prevere el 1885.

• També es va llicenciar en Teologia i Dret canònic (1893).

• Va se un religiós catòlic ultraconservador, a més de polemista intransigent en tots el vessants.

Vida religiosa• El 1888 el bisbe l’anomenà catedràtic del

Seminari, on ensenyà història eclesiàstica, llocs teològics, oratòria sagrada, llengua i literatura mallorquines i història de Mallorca.

• El 1898, el bisbe de Mallorca el va convertir en provisor i vicari de la diòcesi, càrrec que va exercir fins al 1915.

• El 1905 esdevingué canonge magistral de la Seu de Mallorca, de la qual fou anomenat degà el 1921.

• Ja de vell, va redactar obres de pietat i hagiogràfiques (Vida abreujada de Santa Catalina Tomassa, 1930).

Vida literària

• Va escriure sota el pseudònim de Jordi des Recó diferents reculls de folklore popular mallorquí:– Contarelles (1885 i 1915). – Aplec de Rondalles Mallorquines (a partir de

1896). • Recull exhaustiu de contes populars en 24 volums,

escrit en forma mallorquina i amb una gran riquesa lingüística.

Vida literària

• La replega de cançons i rondalles implicava la notació d'un gran nombre de mots arcaics i dialectals, que no es trobaven registrats a cap diccionari. Això li donà la idea de fer-ne un que no fos una simple còpia amplificada dels diccionaris anteriors, sinó el fruit d'una replega de materials de primera mà, feta interrogant la gent a base de qüestionaris sistemàtics.

• Alcover va voler que el seu diccionari no fos únicament dialectològic, sinó també històric i fornit de documentació literària: volia que fos sincrònic i diacrònic, amb dimensió horitzontal en l'espai i amb dimensió vertical dins el temps.

El lingüista• Va ser iniciat per Tomàs Aguiló i Forteza.• Va començar la seva formació filològica estudiant les

obres de Milà i Fontanals, Friedrich Diez, Meyer-Lübke i altres autors.

• Els primers anys havia estat un simple autodidacte que es va formar tot sol; després contreu amistat amb el professor Bernhard Schädel, de Halle, que estudia a fons el català i es converteix en el mestre d’Alcover quant a fonètica i dialectologia.

• L'estiu de 1906, Schädel i Alcover fan plegats un viatge de quaranta dies pels Pirineus catalans, durant el qual tots dos treballen fort i es van repartir sistemàticament la feina: Schädel investiga la fonètica, i Alcover el lèxic i la flexió verbal.

El lingüista

• Va organitzar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), amb l’ajuda i el consell del catalanista alemany Bernhard Schädel. També va presidir aquell congrés.

• Més de 3.000 congressistes es van reunir en aquella assemblea; això prova que no es tractava d'un simple congrés d'especialistes, sinó d'un gran aplec que interessava i agitava tot un poble.

• Va ser elegit el primer president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, fundada per Prat de la Riba el 1911.

El lingüista• Alcover va assegurar que l’organització d’aquell

Congrés figurava entre una de les seves satisfaccions: les altres dues eren haver aconseguit que tres becaris —Barnils, Griera i Montoliu—, estipendiats per la Diputació de Barcelona, haguessin anat a Alemanya per rebre una sòlida formació en filologia romànica, i, finalment, la fundació de la Secció Filològica i d’Expansió de la Llengua Catalana —així ho diu—, fets que considera tres «èxits de les nostres campanyes, però no que’s deguin just a elles», referint-se probablement al paper de Schädel i al suport de Prat de la Riba.

El lingüista• Es distancia de l’Institut el 1918 per discrepàncies

metodològiques i ortogràfiques, sobretot amb Pompeu Fabra.

• Va fer atacs forassenyats i sovint sense fonament als que ell anomenava instituters, superhomos, revetlers, capverjos, Secció anti-Filològica, etc., especialment contra Pompeu Fabra; els retreia que haguessin vertebrat l’ortografia i la llengua literària en el «putrefacte» dialecte barceloní, enlletgit de castellanismes.

• En tot això, Alcover va utilitzar un to aspre, agressiu i a voltes groller. Va fer cinc manifestos que eren progressivament més virulents.

• Això va provocar l’hostilitat i el distanciament dels intel·lectuals del Principat. Només pocs anys abans de la seva mort es va reconciliar amb Fabra, que mai no va replicar els atacs rebuts.

El Diccionari

• Es tracta d'un diccionari de la llengua catalana de caràcter exhaustiu, que inclou el lèxic de tots els dialectes catalans, tant de la llengua antiga com de la moderna, i de tots els registres, cultes i col·loquials.

El Diccionari

• Primerament, s’havia de dir Diccionari de la llengua catalana, donant al mot català el sentit de «procedent o derivat de Catalunya».

• L'any 1918, per raons extracientífiques va canviar el títol originari i va passar a anomenar-se Diccionari Català-Valencià-Balear.

• El canvi respon al fet que Alcover havia de guanyar-se les simpaties de les regions valenciana i balear davant l'aversió dels catalans, amb qui, com hem dit, s’havia barallat fortament estant de president de la Secció filològica de l’IEC.

• Diccionari català-valencià-balear és un nom certament confusionari, perquè no fa justícia amb la unitat de la llengua catalana, fet que tant va defensar Alcover.

El Diccionari

• Tot i així, podem fer una altra lectura, tal com fa Francesc de Borja Moll, el seu deixeble i continuador del diccionari: – «el nom no fa la cosa: aquest diccionari, amb

un nom tan expressiu d'una idea de fragmentació, ha esdevingut l'obra més eficaç per a posar de relleu la unitat essencial de la llengua catalana dins tot aquest domini lingüístic, políticament tan incoherent».

El Diccionari

• Són cèlebres les calaixeres de fusta que utilitzava Alcover per tenir-hi ordenades alfabèticament els centenars de milers de fitxes amb les paraules que anaven arribant.

• La calaixera va arribar a reunir 900.000 cèdules lexicogràfiques d’arreu del territori català.

El Diccionari

• Va tenir moltes divergències referents a l'ortografia que l'Institut havia normalitzat contra el gust de molts escriptors, entre els quals s’hi trobava el mateix president de la Secció Filològica.

• Les discrepàncies es van fer cada vegada més fortes i la tensió era cada cop més forta.

• Alcover, que era un home mancat de tota diplomàcia i les seves reaccions esdevenien massa sovint violentes, se separà dels seus col·legues principatins i se'n tornà amb la calaixera a Mallorca per fer el diccionari amb independència total de l'Institut.

El Diccionari

• L’any 1900 havia fet pública la idea de fer el diccionari amb una Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, amb què invitava tothom a col·laborar en la replega de vocabulari, donava instruccions als col·laboradors per a la redacció de fitxes lexicogràfiques, organitzava un cos de corresponsals a les diverses comarques i un de secretaris per rebre i ordenar els materials que anessin arribant al centre de l'organització.

El Diccionari

• Per mantenir el contacte i fomentar l'entusiasme de la gent, el desembre de 1901 començà a publicar el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, periòdic mensual que era una barreja de revista filològica, de crònica de l'obra del Diccionari.

• El Bolletí va publicar-se fins al 1926.

El Diccionari

• Quan va deixar l’IEC, la situació va canviar i, mancat de recursos econòmics, va demanar ajut al Govern espanyol. El rei Alfons XIII s'hi va interessar personalment i les Corts acordaren una subvenció de 25.000 pessetes anuals per contribuir a les despeses del diccionari.

El Diccionari• «La preparació del Diccionari prengué aleshores (1920) un ritme de

gran rapidesa: es reorganitzà el cos de col·laboradors amb elements nous, actius, pagats decorosament; jo n'era un, que enviava cèdules de llengua viva i escrita des de Menorca. Veient la meva inclinació a la filologia, Mossèn Alcover em va cridar a Mallorca i m'encarregà del secretariat de l'organització, amb la missió principal de revisar les cèdules aportades pels col·laboradors i de preparar-me científicament per a la redacció del Diccionari. Vaig tenir per mestres el mateix Alcover i els professors alemanys B. Schädel i W. Meyer-Lübke; vaig estudiar metòdicament les obres bàsiques i les millors revistes de romanística; vaig fer amb el mateix Alcover un viatge de cinc mesos per tot el territori català continental i diversos viatges per les tres illes Balears, sempre recollint informació sobre la llengua viva i dibuixant gran quantitat d'objectes típics. Amb la feinada col·lectiva d'aquells anys, el cúmul de materials lexicogràfics va augmentar fins a més de tres milions de cèdules, i en lloc de l'única històrica calaixera primitiva, de 33 calaixos, van quedar plenes quatre calaixeres amb un total de 120 calaixos. Un equip de quatre senyoretes dirigit per Joan Riutort, el criat i administrador de Mn. Alcover, va treballar cinc anys en l'ordenació alfabètica d'aquest gran cedulari»; F. de B. Moll.

El Diccionari• El 31 de gener de 1924 van començar la

redacció definitiva del Diccionari.• Cap a la fi de 1925 van publicar un prospecte i

vuit pàgines de mostra-facsímil, que contenien els articles compresos alfabèticament entre els mots alena i aletejar.

• La subvenció de l'Estat per al Diccionari, que va durar sis anys, va servir per fer tots els viatges, la replega de materials, l’ordenació de cèdules i la redacció dels primers fascicles.

• Però el juny de 1926 el Govern de Primo de Rivera va fer una política de restriccions, i una de les partides que se suprimiren en el pressupost 1926-27 va ser la subvenció del Diccionari.

El Diccionari• A les acaballes de 1926 mateix, va aparèixer el primer

fascicle del Diccionari, i amb lentitud però sense interrupcions es va continuar en els anys següents la publicació fins a acabar-se, en vida de Mossèn Alcover, el primer volum (1930).

• El Diccionari no sortia d'acord amb les normes ortogràfiques de l'Institut, i sortia amb una sèrie de contranormes (la y grega, la ch final, etc.) que feien pràcticament inadmissible el Diccionari per al gran públic.

• La conseqüència de tot això va ser la subscripció nul·la a Catalunya, i notòriament insuficient a les Balears i al País Valencià, fet que impossibilitava disposar d’un cert capital econòmic per a la publicació de la resta de volums.

El Diccionari

• La precària situació física, social i econòmica de Mossèn Alcover feia témer que, morint ell, els materials científics quedassin perduts per a l'obra de tants d'anys projectada.

• Per evitar aquesta eventualitat catastròfica, es va formar una societat editorial Alcover-Moll-Riutort, i mort de Mossèn Alcover les seves accions passarien a formar part del capital social sense interferències de ningú.

• Així va passar, però a més, mort Alcover, Moll va comprar tota l’editorial, coneguda avui com a Editorial Moll, i el menorquí va emprendre en solitari la tasca d’editar el Diccionari.

El Diccionari

• El problema ortogràfic continuava perjudicant l'acceptació del Diccionari.

• Moll va proposar a Mn. Alcover de renunciar al seu sistema ortogràfic personal, però va decidir que, de mort d'ell, fes els canvis d'ortografia que volgués.

• Així, Moll, mort Alcover va reemprendre contactes amb l’Institut i Pompeu Fabra, per vèncer així l’hostilitat i els prejudicis dels principatins creats per Alcover vers el Diccionari.

El Diccionari

• Arreglada un poc la situació, Moll va publicar el segon volum (1934) i va començar el tercer volum amb l’adaptació ortogràfica a la normativa de l’IEC.

• Tot i així, els fets històrics són els que són i el juliol de 1936 va començar la Guerra Civil espanyola, i amb això va començar també la persecució lingüística i cultural de tot allò català, com el Diccionari, és clar.

El Diccionari

• «L'any 1943 vingué Sanchis Guarner a residir a Mallorca i s'incorporà al treball del Diccionari en concepte de redactor auxiliar. La seva missió era de revisar les cèdules lexicogràfiques, completar-les, seleccionar-les i fer l'ordenació provisional dels significats. Amb aquesta labor preparatòria em feia guanyar molt de temps; la meva feina de redacció definitiva dels articles resultava abreujada i simplificada. Sanchis Guarner va treballar al meu costat fins a l'any 1959, en què se n'anà a viure a la seva València natal, quan ja mancava poc més d'un volum per a tenir enllestida la redacció de l'obra. Per als dos darrers toms m'ajudà en aquesta feina tècnica la meva filla Anna Moll Marquès»; F. de B. Moll.

El Diccionari

• Aquesta tasca va ser possible gràcies al mecenatge (diners deixats sense interessos i tornats quan l’obra generés beneficis) de l'industrial barceloní Enric Pérez i Capdevila.

• Així, l’any 1949, Moll va continuar la impressió de fascicles del Diccionari, aquest cop esperat amb entusiasme des del Principat.

• El resultat de tot això, va ser una important afluència de subscriptors que va permetre activar la publicació amb un gran ritme.

El Diccionari• Dates de la publicació

dels volums: • Volum III 1950• Volum IV 1951• Volum V 1953 • Volum VI 1954

• Volum VII 1955• Volum VIII 1957• Volum IX 1959• Volum X 1962

• La impressió dels dos primers havia durat nou anys (1926-1935); la dels altres vuit es va fer en tretze anys (1949-1962).• També es van reeditar els dos primers volums amb l’ortografia fabriana, o com diria Moll: «cismàtica». Aquesta tasca va ser realment molt complicada i es van haver de fet més de 20.000 modificacions.

El Diccionari Actualment,

s’han aprofitat les eines informàtiques i des del web de l’Institut d’Estudis Catalans es pot consultar tot el diccionari de manera gratuïta.

A tall de conclusió...

• Mossèn Alcover va dedicar bona part de la seva vida a la llengua catalana i, especialment, a la recerca lexicogràfica.

• Va ser l’instigador d’una obra, el Diccionari Català-Valencià-Balear, que ha esdevingut un referent de tota la romanística, pel fet de ser un dels diccionaris més complets que hi ha. Cal recordar que en l’elaboració també hi van participar de manera indirecta els millors romanistes de l’època.

• Tot i que va fer-se més enemics que amics, paradoxalment, va ser un home clau en la fixació de la llengua catalana; no oblidem que ell va organitzar el I Congrés de Llengua Catalana i va ser el president de la Secció filològica de l’IEC durant el període de fixació gramatical.

A tall de conclusió...«En suma, si oblidem la seva proposta, caòtica perquè és massa plural, sobre la llengua literària i la seva hostilitat a l’Institut, manifestada de manera intemperant i mordaç, ens quedem amb un Alcover enardit per un immens amor a la llengua i al país, que ens ha llegat una obra de rondallística de gran valor estilístic i dialectològic, que va ser el promotor d’iniciatives, campanyes i obres a favor de l’estudi i el redreçament del català, que amb la seva extensa obra dialectològica consagra els fonaments d’aquesta disciplina i que, amb entusiasme i generositat, va promoure i posar les bases del Diccionari català-valencià-balear, obra que per la seva magnitud i qualitat marca una fita en el desenvolupament de la nostra lexicografia i la situa en un lloc privilegiat dins el concert de la romanística»; Joan Veny(1998).

Enllaços relacionats:http://dcvb.iecat.net/http://www.manacor.org/cultura/alcover/inici.htmhttp://rondalles.uib.es/infoAlcover.phphttp://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maria_Alcover_i_Suredahttp://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per102814263.htmhttp://www.iecat.net/pperiodiques/BV_pub_periodiques3.asp?onEstem=1&filterfield=subject&hidMode=FILTER&txtName=Alcover%2C+Antoni+Mhttp://www.iec.cat/gc/digitalAssets/6267_AMAlcoveriSureda.pdf

Gràcies per haver-vos llegit la presentació sencera!!!