MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR DE … · 2019-01-17 · Modificació puntual del Pla Parcial del sector de Volpelleres Oest en relació a la regulació dels usos

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR DE VOLPELLERES OEST EN RELACIÓ A LA REGULACIÓ DELS USOS DE LES ZONES 19R/a i 19R/v

81005/18

Modificació puntual del Pla Parcial del sector de Volpelleres Oest en relació a la regulació dels usos de les zones 19R/a i 19R/v

1

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR DE VOLPELLERES OEST EN RELACIÓ A LA REGULACIÓ DELS USOS DE LES ZONES 19R/a i 19R/v

Índex 1. Antecedents

1.1 Règim urbanístic vigent 2. Memòria descriptiva i justificativa

2.1 Àmbit del Pla 2.2 Objectius i justificació de la proposta 2.3 Fonaments de dret 2.4 Contingut del document 2.5 Descripció de la proposta

3. Plànols I.1 Situació I.2 Topogràfic

I.3 Emplaçament 4. Normativa


2

1. ANTECEDENTS 1.1 RÈGIM URBANÍSTIC VIGENT Els apartats 3 i 4 dels articles 31 i 32 de les normes urbanístiques del Pla Parcial d’Ordenació

del sector de planejament Vullpalleres-oest, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’abril de 2002, estableixen les condicions d’ús de les Unitats edificatòries compreses en aquest planejament de la Zona residencial en edificació

plurifamiliar aïllada, clau 19R/a (art. 31) i la Zona residencial en volumetria específica, clau 19

R/v (art.32), concretant-ne uns usos preferents i d’altres compatibles, segons es reprodueix a continuació.

“ Article 31. Regulació de la Zona residencial en edificació plurifamiliar aïllada (clau 19R/a)

(...)

(...)”


3

“ Article 32. Regulació de la Zona residencial en volumetria específica (clau 19R/v)

(...)

(...)”

Així, de la regulació establerta per la UE-R3 i les UE-R8, R9 i R10, de cada zona respectivament, en resulta que determinats usos entre els que es troben el residencial col·lectiu, l’industrial (magatzem, tallers i industria de 1a i 2a categoria), sanitari, religiós, cultural, esportiu, recreatiu i aparcament, són usos compatibles amb els preferents, restant condicionada la seva compatibilitat en planta baixa al compliment previ de la superfície mínima a destinar als usos preferents (comercial, terciari i de serveis). Aquesta distribució dels usos en planta baixa i planta pis, més enllà de respondre a la voluntat de configurar un model de ciutat determinat, va tenir trasllat a la reparcel·lació del sector, de forma que cadascuna de les finques resultants sotmeses a aquesta regulació van resultar adjudicatàries, de forma expressa, d’unes concretes unitats d’aprofitament corresponents a sostre a destinar a usos comercials en planta baixa. S’ha detectat que per determinades finques l’adjudicació de sostre va resultar lleugerament diferent d’allò previst al pla parcial, sense que comportés un increment d’edificabilitat ni d’aprofitament global del sector.


4

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA i JUSTIFICATIVA 2.1 ÀMBIT DEL PLA L’àmbit de la present modificació inclou les següents finques qualificades com a Zona residencial en edificació plurifamiliar aïllada (clau 19R/a) i Zona residencial en volumetria

específica (clau 19R/v), concretament afecta a les Unitats d’Edificació:

• UE-R3

• UE-R8 • UE-R9 • UE-R10

(en cursiva la finca qualificada amb la clau 19R/a i sense les qualificades amb la clau 19R/v).

2.2 OBJECTIU I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA El 2 de maig de 2018 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va acordar encarregar al Servei de Planejament i Gestió la formulació d’una proposta de modificació puntual dels referits articles (31.4 i 32.4 de Pla parcial del sector de Volpelleres

Oest).

En aquest sentit, la concurrència i oportunitat de la modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació de referència fou plantejada per la JGL en base a l’informe jurídic de la Cap de Servei de d’Intervenció en l’Ús del sol, l’ Edificació i Activitats, de 24 d’abril de 2017, número 024/2017, que es reprodueix tot seguit:

“Informe jurídic relatiu a la valoració del caràcte r vinculant, en seu de

comunicacions d’activitats dels articles 31.4 i 32 .4 del Pla Parcial d’Ordenació del Sector de Planejament Vullpalleres-oest, aprovat de finitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’abril de 2002 , quan regula les condicions d’us, i de la seva aplicació literal, esdevé una re stricció injustificada a la implantació d’un us compatible no preferent, contraria al prin cipi de legalitat

Antecedents: 1er.- Els articles 31.4 i 32.4 de la Modificació de les normes urbanístiques del Pla

Parcial d’Ordenació del Sector de Planejament Vullpalleres-oest, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’abril de 2002, estableixen les condicions d’us de les Unitats edificatòries compreses en aquest planejament, en zona residencial en edificació plurifamiliar aïllada, clau19R/a (art 31) i en zona residencial en volumetria específica, clau19 R/v (art.32), (UER 3) i (UER 8, 9 i 10), respectivament, resultant que determinats usos entre els que es troben el residencial col·lectiu, l’industrial (magatzem, tallers i industria de 1a i 2a categoria), sanitari, religiós, cultural, esportiu, recreatiu i aparcament, són usos compatibles no preferents, resultant que la seva compatibilitat en planta baixa es trobaria condicionada a l’existència de sostre excedentari o residual, un cop garantit el destí d’uns m2 assenyalats com a mínims, per l’ús preferent comercial, terciari i de serveis.

A continuació es reprodueixen els quadres respectius i s’identifica en groc la columna,

que en identificar uns únics usos, que exclouen d’altres compatibles, als que s’atribueix un sostre mínim cal modificar puntualment i adaptar de conformitat amb la proposta que s’efectua a continuació:


5

Article 31.4: Paràmetres d’edificabilitat de la zona residencial en edificació plurifamiliar aïllada

Article 32.4: Paràmetres d’edificabilitat de la zona residencial en volumetria específica

2on.- Que a la pràctica, els promotors, en aquestes UE, en molts casos han construït

únicament el sostre mínim exigit per ser destinat obligatòriament als usos comercials, de serveis i terciaris que cal garantir, destinant el resta de superfície a planta baixa a usos per exemple comunitaris o d’habitatge, sense efectuar reserva de locals per altres usos compatibles de conformitat amb aquest Planejament. En molts casos el sostre queda directament esgotat amb la reserva d’aquests usos, amb la qual cosa la instal·lació d’un ús compatible no preferent esdevé materialment impossible i obliga als operadors econòmics a marxar del sector per trobar espais aptes pel negoci, o a situacions tant inversemblants com plantejar-se la instal·lació en planta pis, demanant un canvi d’us d’habitatge a local, que d’altra banda si seria eventualment possible en algun dels casos.

3er.- Com sigui que a la pràctica els operadors s’interessen per la instal·lació d’usos

no estrictament comercials ni de serveis, ni terciaris, sinó per exemple els de consulta de logopèdia, veterinari, ludoteca, culturals, esportius i d’altres i des de la Oficina d’Atenció a l’Empresa informen que no son admissibles per resultar no preferents, o per ser-ho cal acreditar l’existència del sostre residual, ens trobem amb la paradoxa de locals buits a manca de demanda d’us comercial, de serveis i terciari i de la correlativa emissió d’un certificat o d’una resposta a les consultes plantejades a la Oficina d’atenció a l’empresa, que informen de la no compatibilitat respecte d’usos sanitaris, culturals, recreatius etc., que al seu torn inhibeix als operadors a formular un projecte d’aquesta activitat per temor a que l’Ajuntament la faci cessar per resultar que no es dóna la necessària compatibilitat urbanística.

4rt.- És en aquest context, i en concret en relació a l’emissió de certificats de

compatibilitat, que comencen i acaben en la transcripció literal de la normativa urbanística esmentada, com a planejament derivat, que com a tal efectivament disposa de la potestat de regular els usos, com no pot ser d'altra manera, i essent que la mateixa resta fortament condicionada a data d'avui, és en aquesta ordenació de detall, clarament obsoleta i restrictiva de drets on s’aprecia un risc cert per l'estat de dret, una fallida dels principis de legalitat i de jerarquia, situació que a mode de manament legal resulta indefectiblement transcrita pels respectius certificats de compatibilitat.


6

5é.- Aquesta situació no és nova i a la pràctica es recondueix per part dels operadors buscant altres localitzacions, situació que coadjuvaria en l’actual problema de desocupació, motiu pel qual es considera necessari l’abordatge frontal de la problemàtica amb mesures com les que es proposaran a la conclusió final.

Fonaments de Drets Primer.- El principi de legalitat ha de presidir tots els actes de les Administracions

Públiques, per la qual cosa els actes d'intervenció singulars on es limitin drets preexistents hauran de venir precedits per una motivació reforçada que ha de venir emmarcada pel principi de legalitat, resultant que la concurrència de normativa urbanística quines determinacions restringeixin de forma injustificada la implantació d’activitats innòcues, no podran ser tingudes en compte en un estat de dret que es regeix pel principi de legalitat i de jerarquia normativa .

Segon.- Dit altrament el principi de legalitat i el de jerarquia normativa han d'operar de

forma eficaç, desactivant de forma efectiva alhora que impedint l'executivitat de normatives urbanístiques, que aprovades en el passat, resultin obsoletes i obstatives al lliure establiment de serveis, a la vista de les determinacions de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, sense que, a data actual aquella limitació de drets que imposin pugui ser defensada i/o justificada en el marc de la transposició de la Directiva 123/06/CE del Parlament Europeu del Consell de 12 de desembre, relativa al Servei de comerç interior, per no resultar cap raó imperiosa d' interès públic ni d' altres legalment determinades en la seva imposició.

Tercer.- L’article 3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament

d'Obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS) estableix que les entitats locals podran intervenir l'activitat privada dels ciutadans que afecti els interessos públics locals en els supòsits establerts per les lleis, així com que dita activitat s'ajustarà als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència amb els motius i els fins que justifiquin la potestat per intervenir.

L'article 4 del ROAS fa esment així mateix a la possibilitat de les entitats locals, en

l’àmbit de les respectives competències, d'aprovar ordenances i reglaments que no podran contenir preceptes contraris a les lleis i altres disposicions generals.

Quart.- Com a motivació més nuclear i significativa cal destacar l’article 9 del Decret

Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer (TRLUC), apartat 8, que ha estat afegit per la Llei de Simplificació, quan assenyala que el Planejament urbanístic i les Ordenances sobre edificació i ús del sòl no poden establir condicionants en els usos del sol que comportin restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de Serveis.

Cinquè.- Es en aquest context de la transposició de les Directives de Serveis,

constituïda per la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, en concret l'article 9, que assenyala, que no pot supeditar-se l'accés a una activitat a requisits que resultin discriminatoris, no justificats per una raó imperiosa d’interès general, desproporcionats a dita raó, ser equívocs o obscurs, subjectius, no accessibles ni transparents.

Sisè.- L’article 8 de la susdita Llei 17/2009 regula únicament la possibilitat de limitar el

número d'autoritzacions per exercir activitats a inequívocs impediments tècnics, escassetat de recursos naturals i altres consideracions en un procediment de concessió administrativa, no podent efectuar-se limitacions sense més ni que sigui formant part de la normativa aprovada en ocasió d'un Planejament parcial o especial.

Setè.- Sens perjudici de la possibilitat de que disposen les Administracions locals,

envers la regulació dels usos en els àmbits de Planejament derivat, aquesta regulació haurà d'incorporar a la seva memòria una avaluació que determini si la normativa dels plans contenen limitacions o restriccions a l’accés a les activitats econòmiques. Vegis, a tal efecte, la innovadora Disposició Final Tercera de la Llei de Simplificació, que assenyala la obligació dels Plans Urbanístics d’avaluar el compliment de la Directiva de Serveis i la normativa de Transposició de la següent manera:


7

“Les modificacions dels plans urbanístics i de les ordenances municipals sobre

edificació i ús del sòl no adaptats al que disposa l’article 22.1 que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que pel contingut de la modificació sigui factible, han d’incorporar a la memòria una avaluació a l’efecte de determinar si contenen alguna restricció a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que no compleixi les condicions exigides per la Directiva de serveis i la normativa de transposició i, si escau, eliminar-la.”

Vuitè.- La Disposició derogatòria de dita llei de Simplificació, assenyala al seu punt 4

que queden derogats tots el preceptes de disposicions d'igual o inferior rang contraris a la present llei.

De la mateixa manera s’expressava la Disposició derogatòria de la Llei 17/2009, de

23 de novembre sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que assenyala que queden derogades quantes disposicions d´igual o inferior rang que s'oposin a l'establert a la present llei.

Altres Consideracions: Cal valorar que l'establiment de limitacions com la que és objecte del present informe,

sense una motivació específica per les raons imperioses d’interès públic i d’altres legalment determinats, no només contradiu la principal llibertat en l'exercici de l'activitat econòmica, sinó la necessària estandardització dels requisits exigits per les Administracions com a un dels principis bàsics d'intervenció en l'exercici de l'activitat econòmica assenyalats a l'article 4 f) de la Llei de Simplificació.

Considerant que l'establiment d'uns usos determinats, com ara els sanitaris

(consultoris particulars) per posar un exemple, que en la majoria de casos es confonen amb els comercials o de serveis, ateses les característiques amb que pretenen instal·lar-se (sense allotjament de malalts, sense residus, de superfície mínima) s'admeten al Planejament derivat com a usos compatibles autoritzables (amb certificat favorable) només, si queda garantit un sostre mínim per ubicar aquells altres usos que es consideren dominants, per tant només podran ubicar-se en el cas que el projecte potestativament dins del caràcter reglat de les autoritzacions d’obres contempli més sostre en planta baixa, que el mínim comercial, podrà implantar-se l’ús compatible .

Resultant que un ús compatible pot no resultar autoritzable, segons el tenor literal dels

CCU, si no existeix sostre residual desvinculat al comercial i terciari, i fins i tot donant-se la circumstància que els locals destinats a comerç i/o oficines es troben buits des de fa temps a manca de demanda, impossibilitant altres usos, també de serveis a la ciutadania però que les NNUU del vigent PGM qualifiquen com a comercials.

A la pràctica en un entorn de poca demanda comercial, en sentit estricte, es troben

locals buits, on s'informa a propietaris i altres interessats sobre la no compatibilitat urbanística d'usos altres que els estrictament comercials, terciaris i de serveis a manca de sostre o locals, en aquella proporció assenyalada per la normativa del Planejament, per bé que de facto podrien assimilar-se als primers per ser innocus a més de no trobar-se exhaurits els comercials, impedint així la llibertat d'establiment sense venir motivada per una imperiosa raó d’interès públic, ans al contrari, es tracta d'una norma obstativa clarament, a la lliure prestació de serveis i a la pròpia activitat econòmica, que es veu expulsada de forma injustificada, en base a una norma, que passats els anys ha quedat obsoleta i desactualitzada al moment de la tramitació d’una concreta activitat. És a dir, allò que podia tenir justificació al moment de reda ctar el planejament, passats els anys, un cop executada la gestió urbanística, urban ització i construcció dels blocs o unitats edificatòries resulta desactualitzat a la vista de la demanda existent al sector , d'impossible compliment en els seus propis termes per la seva excessiva rigidesa, com demostra la situació de desocupació dels locals i sobre tot contrari al principi de legalitat exposat

Vista la necessitat imperiosa de posar punt i final a la transcripció de normatives

urbanístiques puntualment obsoletes, formant part del contingut dels certificats de compatibilitat, en especial pel que fa referencia a les UE a que fe referencia el punt primer d’ aquest informe, es proposa elevar a la Junta de Govern Local la constatació d'aquesta circumstancia, així com de la tàcita derogació d'aquelles concretes determinacions que


8

resulten clarament incompatibles amb la legalitat vigent, amb ulterior i necessària revisió normativa prevista a la Disposició derogatòria de la Llei de Simplificació.

Que atesa la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica en relació a la iniciativa normativa promoguda pels ens locals que haurà d’exercir-se de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic autonòmic, estatal i de la Unió Europea, en ordre a generar un marc normatiu estable, previsible integrat, clar i de certesa, que faciliti el seu coneixement i comprensió i en conseqüència l’actuació i presa de decisió per part dels particulars i empreses.

Atesa la necessitat de tots els operadors jurídics i tècnics d’interpretar de forma

unívoca en el futur, evitant conflictes d’interpretació, els articles 31.4 i 32.4 del Pla Parcial d’Ordenació del Sector de Planejament Vullpalleres-oest, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’abril de 2002, pel que fa a ampliar les activitats econòmiques a desenvolupar als locals comercials que resultin de les promocions en aquestes unitats edificacatòries .

Vist l’informe jurídic de Coordinació 1/2017 de 7 de març del que resulta que qualsevol

limitació respecte els usos compatibles s'haurà de justificar de forma expressa, en seu de la corresponent llicència municipal, que podrà condicionar-los en la intensitat o en la forma d’us, en relació amb les condicions de l’entorn, sol, edifici o lloc, de conformitat amb les prescripcions de l’article 273.3 de les NNUU del vigent PGM.

Vist l’informe emès per la Tècnica de comerç adscrita al servei de Comerç i Atenció a

l’empresa de l’àmbit de gestió d’Economia, Hisenda i Recursos Humans, de data 21 d’abril de 2017, sobre la necessitat d’ampliar el ventall d’usos comercials més enllà dels així qualificats pel planejament.

(...)”

Sense entrar a valorar les dissertacions jurídiques contingudes a l’informe, se’n desprèn del mateix, així com de la resta d’informes als quals fa referència, una demanda de la ciutat d’implantació d’un tipus d’activitat econòmica, que ja és admesa al sector però es troba condicionada per la normativa urbanística. Les necessitats evolucionen en el decurs del temps, juntament amb les dinàmiques socials i econòmiques del municipi, de manera que se’n generen de noves que el planejament vigent no va contemplar en el seu moment. Així, es planteja la oportunitat de reconsiderar el model de ciutat previst fa més de quinze anys per tal d’adaptar-lo a l’actual demanda d’activitat econòmica i reactivar el teixit de serveis de petita escala en determinades zones del sector. En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquest document és el de permetre la implantació a les plantes baixes de les Unitats Edificatòries indicades, sense limitacions, de determinats usos ja admesos amb caràcter compatible, d’acord amb la demanda constatada i sempre en coherència amb les determinacions existents en el Pla General Metropolità i en les Ordenances Metropolitanes de l’Edificació, així com amb les determinacions per a la resta de qualificacions urbanístiques del sector. L’interès general de la present modificació puntual rau doncs en la voluntat de conformar un teixit urbà que doni resposta a les demandes de la ciutat, sense incrementar-ne però l’edificabilitat, tot això emmarcat en una estratègia d’optimització i racionalització de l’ús de sòl, que alhora ha de permetre la reactivació de l’activitat econòmica, fomentant la barreja d’usos i la vitalitat i dinamisme d’aquest barri de nou creixement del municipi. Això no obstant, sense perjudici de les notables consideracions que motiven la present modificació, cal considerar els efectes que tindrà sobre l’aprofitament urbanístic de les


9

finques incloses a l’àmbit, la implantació sense limitació de determinats usos, ara admesos amb caràcter compatible. Atès que el sector ja ha estat desenvolupat i forma part del sòl urbà consolidat del municipi, l’actuació proposada es troba dins els supòsits previstos a la disposició addicional segona del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i per tant constitueix actuació aïllada de dotació; restant sotmesos els propietaris afectats a cedir a l’administració el 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic d’acord amb l’article 43 del TRLU i a fer majors reserves per a sistemes urbanístics d’acord amb l’article 100.4 del TRLU. Atenent a la consolidació del sector, es considera que concorren les circumstàncies a què fan referència els articles 43.3 i 100.4.c del TRLU, sobre el compliment del deure de cessió del percentatge corresponent de l’increment de l’aprofitament urbanístic i sobre el compliment del deure de cessió de les reserves de sòl per a zones verdes i equipaments, respectivament. D’aquesta forma, les referides cessions es poden substituir per llur equivalent dinerari, podent els propietaris complir aquest deure de pagament, sense necessitat d’aplicar cap sistema ni modalitat d’actuació, en el moment d’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti l’establiment del nou ús atribuït a la planta baixa sense limitacions i com a condició prèvia a la concessió de la llicència conforme el punt 4rt de la Disposició addicional segona, modificat per l’article 82 de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del TRLU.

2.3 FONAMENTS DE DRET La redacció i tramitació de la present modificació resta supeditada a la legislació vigent, vinculada als articles 96, 97 i concordants del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificats pels articles 38 i 39, respectivament, de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del

TRLU. Aquesta defineix, entre d’altres, que la modificació del planejament ha d’estar justificada per la concurrència dels interessos públics i privats concurrents. En aquest cas, no s’identifiquen a la legislació vigent circumstàncies que donin motius per valorar en negatiu la proposta de modificació de planejament que ens ocupa (art. 97.2 DL 1/2010, modificat per l’art. 39 Llei 3/2012). Així mateix, la proposta és coherent amb la legislació urbanística i sectorial vigent: a. La Llei d’impuls de l’activitat econòmica. La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, té com a objectius l’impuls de l’activitat econòmica, l’agilització i la simplificació administrativa, la millora de la coordinació entre administracions públiques i fer efectiu el dret de la ciutadania, empreses i professionals d’accedir a l’exercici de l’activitat econòmica de manera àgil i eficient. A aquest efecte, en el seu Títol III s’estableixen un seguit de modificacions de normes amb rang de llei, entre les quals, el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC).


10

Entre altres, l’article 22.1 de la Llei 16/2015 afegeix un apartat 8 a l’article 9 del TRLUC, que regula les directrius per al planejament urbanístic. El tenor literal d’aquest nou apartat 8 és:

“El planejament urbanístic i les ordenances sobre edificació i ús del sòl no poden

establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l’accés o a

l’exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits

establerts per la Directiva de serveis. Per reglament s’han de regular les raons

imperioses d’interès general que, d’acord amb la mateixa Directiva de serveis,

permetin exceptuar-ne l’aplicació. Aquestes restriccions s’han d’ajustar als

principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar

pertinentment justificada en la memòria del pla en ponderació amb la resta

d’interessos generals considerats en el planejament”.

L’obligació, exclusivament en cas d’aprovacions inicials de modificacions dels plans urbanístics i d’ordenances municipals sobre edificació i ús del sòl no adaptats al que disposa l’article 22.1 d’aquesta llei autonòmica, d’avaluar el compliment de la Directiva de Serveis i la normativa de transposició per raó a allò establert en la seva Disposició Final Tercera de la següent manera:

“DF3a.- Obligació dels plans urbanístics i les ordenances d’avaluar el

compliment de la Directiva de serveis i la normativa de transposició.

1. Les modificacions dels plans urbanístics i de les ordenances municipals sobre

edificació i ús del sòl no adaptats al que disposa l’article 22.1 que s’aprovin

inicialment a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que pel

contingut de la modificació sigui factible, han d’incorporar a la memòria una

avaluació a l’efecte de determinar si contenen alguna restricció a l’accés o a

l’exercici de les activitats econòmiques que no compleixi les condicions exigides

per la Directiva de serveis i la normativa de transposició i, si escau, eliminar-la.

2. .../....”

b. Llei de transposició estatal

En l’òrbita estatal, cal fer esment a la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a

las actividades de servicios y su ejercicio, la qual fa expressa referència a la protecció de l’entorn urbà quan defineix els continguts relatius a la definició de “Razón imperiosa de interés general”, i a la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes

para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio.

c. La Directiva de serveis. Atenent al fet que encara no han estat regulades per reglament les raons imperioses d’interès general que permetin exceptuar l’aplicació del referit precepte, cal remetre’s per una banda a allò que ha quedat establert al TRLU –article 9.8- i, per altra, a la pròpia Directiva de serveis.


11

La motivació i justificació d’aquesta Directiva 2006/123/CE és extensíssima, remarcant en allò que ens interessa aquí els seus Considerandos 9, 40, 56, 66 y 101 -en ells es perfila el seu

posicionament en la matèria d’ordenació del territori i urbanisme-. El considerando 9 es manifesta en relació als supòsits de no aplicació de la Directiva en tant que, d’una forma categòrica i en sentit positiu, s’afirma que només s’aplica als requisits que afecten a l’accés d’una activitat de serveis o al seu exercici i, en canvi, en sentit negatiu, indica que:

“no se aplica a requisitos tales como normas de tráfico rodado, normas relativas a la

ordenación del territorio, urbanismo y ordenación rural, normas de construcción, ni a

las sanciones administrativas impuestas por no cumplir dichas normas, que no regulan

específicamente o no afectan específicamente a la actividad del servicio pero que tienen

que ser respetadas por los prestadores en el ejercicio de su actividad económica al igual

que por los particulares en su capacidad privada”.

Per la seva banda, els considerandos 40, 56, 66 y 101, pel concepte de raons imperioses d’interès general dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva i per determinades prescripcions, derivades de certa jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu, tornen a preveure l’operativitat de la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà, inclosa la planificació urbana i rural i en l’àmbit del desenvolupament urbanístic. L’apartat 40 dels seus “considerants” diu:

“ El concepte de “raons imperioses d’interès general” (...) abraça al menys els àmbits

següents:

(...)

- Protecció del medi ambient i de l’entorn urbà, inclosa la planificació

urbana.

(...)”

En coherència, l’article 4.8 del cos normatiu de la referida Directiva diu que s’entendrà com a “raó imperiosa d’interès general”, entre altres, la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà.

Un altre document d’interessant referència pel cas que ens ocupa (encara que no sigui

vinculant per la Comissió Europea com a institució però que es força citat en la Jurisprudència

del Tribunal de Justícia europeu) és “El Manual sobre la transposición de la Directiva de servicios”, elaborat per la Direcció General de Mercat Interior i Serveis de la CE l’any 2007, que en el seu punt 2.3.2 estableix literalment el següent:

“2.3.2. Requisitos generales que no afectan al acceso a una actividad de servicios ni a su

ejercicio

Como se explica en el considerando 9, la Directiva de servicios no se aplica a los

requisitos que no regulen ni afecten específicamente a la actividad del servicio, pero que

hayan de ser respetados por los prestadores en el ejercicio de su actividad económica al

igual que por los particulares en su capacidad privada. Esto significa que requisitos tales

como los impuestos en el código de circulación, en las normas urbanísticas o de uso del

suelo, en las normas de ordenación del territorio o en las ordenanzas de construcción, en


12

general, no se verán afectadas por la Directiva de servicios. Por supuesto, el mero hecho

de que se dé a tales normas la denominación específica, por ejemplo, como normas

urbanísticas, o de que los requisitos se formulen de un modo general, es decir, que no se

dirijan específicamente a los prestadores de servicios, no basta para excluirlas del

ámbito de la Directiva de servicios. De hecho, ha de evaluarse el efecto real de los

requisitos en cuestión para determinar si son de carácter general o no. Así, al transponer

la Directiva, los Estados miembros deberán tener en cuenta que las «normes

urbanísticas» o las «ordenanzas de construcción» pueden contener requisitos que

regulen de manera específica actividades de servicios y que, por tanto, estén cubiertos

por la Directiva de servicios. Por ejemplo, las disposiciones sobre la superficie máxima de

ciertos establecimientos comerciales, aun cuando figuren en las normas Urbanísticas

generales, están comprendidas en el ámbito de aplicación de la Directiva de servicios y,

en consecuencia, han de atenerse a lo previsto en el capítulo sobre libertad de

establecimiento de ésta”.

d. La Llei d’urbanisme Pel que fa a la legislació urbanística, de l’article 9.8 del TRLUC es desprèn que les dites “raons imperioses d’interès general” que, d’acord amb la mateixa Directiva de serveis, permeten exceptuar l’aplicació del referit article, s’han d’ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar pertinentment justificades en la memòria del pla en ponderació amb la resta d’interessos generals considerats en el planejament. Així mateix, no es pot oblidar l’obligació legal que tenen els propietaris de sòl, subsòl i vol de destinar-lo als usos previstos per l’ordenació urbanística (articles 38 i 39 del Decret legislatiu

1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme) i la gran transcendència de la configuració del concepte d’aprofitament urbanístic en quant als usos (l’article 37 del text refós és meridianament clar en aquest aspecte quan estableix que l’aprofitament urbanístic és la resultant de ponderar l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic). 2.4 CONTINGUT DEL DOCUMENT El present document conté les determinacions necessàries pel seu abast i objectiu, assolint la capacitat i competència per la finalitat que interessa d’acord amb les determinacions que s’exposen. Tanmateix, es considera que està integrat per la documentació adequada a llur naturalesa i finalitat, essent innecessària la incorporació de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, conforme a l’article 3.1.c) del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, donat que els usos que es proposa admetre sense limitació a les plantes baixes ja són admesos ara com a compatibles. Atès l’abast de la present modificació puntual de planejament, i donada la manca de repercussions ambientals de la mateixa, resulta innecessari el corresponent informe ambiental, regulat a l’art. 100, i concordants, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.


13

Altrament, resulta innecessària la incorporació d’avaluació econòmica i financera, així com l’informe de sostenibilitat econòmica, donat que no suposa cap impacte en les finances públiques que no es desprengui pròpiament de les previsions del planejament vigent. El propi document, en tant suprimeix actuals limitacions a la implantació de determinades activitats econòmiques, no conté noves restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que no compleixin les condicions exigides per la Directiva de serveis i la normativa de transposició.

2.5 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA A la vista dels objectius i els antecedents de la modificació que ens ocupa, i del planejament que regula els usos del sector, es proposa incorporar com a usos preferents per aquelles finques amb usos comercial, de serveis i terciari en planta baixa (UE-R3, UE-R8, UE-R9 i UE-R10) de les Zones amb clau 19R/a i 19R/v, els següents usos: industrial (magatzems, tallers i indústria de categoria 1a i 2a en situacions a, b i c), sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i cultural, mantenint el residencial col·lectiu i l’aparcament com a compatibles; així com establir normativament l’obligació de fer efectives les corresponents cessions de 10% d’increment d’aprofitament urbanístic i de les reserves mínimes de zones verdes i equipaments, si s’escau. La resta d’unitats d’edificació de la zona amb clau 19R/a (UE-R1, UE-R2, UE-R4, UE-R5, UE-R6, UE-R7) no es veuen afectades per la proposta i mantenen la regulació d’usos establerta, tal i com es desprèn de la proposta d’articulat.

Així mateix, en base a les divergències detectades en relació a les adjudicacions de sostre del projecte de reparcel·lació; s’incorpora a l’article 14 de la normativa del pla, la possibilitat que a la gestió del pla s’admetin determinats ajustos d’edificabilitat entre parcel·les que no comportin increment de sostre ni d’aprofitament global del sector, sempre i quan la materialització del sostre adjudicat a cada parcel·la sigui compatible amb els paràmetres d’edificació establerts per aquest pla.

Sant Cugat del Vallès, agost 2018 Els arquitectes municipals Laura Martín Martínez Josep Tarragó i Pampalona


14

3. PLÀNOLS


15

4. NORMATIVA Article 1. S’afegeix a l’article 14 de la NNUU del Pla parcial, el següent:

“Article 14. Característiques del Polígon únic d’actuació

(...)

A la gestió del pla s’admeten determinats ajustos d’edificabilitat entre parcel·les que

no comportin increment de sostre ni d’aprofitament global del sector, sempre i quan la

materialització del sostre adjudicat a cada parcel·la sigui compatible amb els

paràmetres d’edificació establerts per aquest pla.” Article 2. Es modifiquen els apartats 3 i 4 dels articles 31 i 32 de les NNUU del Pla Parcial que queden redactats de la següent forma:

“ Article 31. Regulació de la Zona residencial en edificació plurifamiliar aïllada

(clau 19R/a) (...)

3. Condicions d’ús

a) UE-R1, UE-R2, UE-R4, UE-R5, UE-R6, UE-R7

Usos preferents:

• Habitatge plurifamiliar

Usos compatibles:

• Comercial, de serveis, terciari, industrial (magatzems, tallers i indústria de

categoria 1a i 2a en situacions a, b i c), sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i

cultural.

• Residencial col·lectiu.

• Aparcament.

b) UE-R3

Usos preferents:

• Habitatge plurifamiliar



cultural en planta baixa.


16

Usos compatibles:


• Aparcament.

4. Paràmetres d’edificabilitat

Es fixa per a cada Unitat d’edificació d’acord amb el quadre següent:

i resta d’usos

preferents en PB

(m2 st. mínim)

En el cas que s’implanti algun o diversos dels usos següents: industrial, sanitari,

recreatiu, esportiu, religiós i cultural, que comporti el no assoliment en planta baixa el

sostre mínim indicat al quadre, originalment establert únicament per als usos

comercial, de serveis i terciari, el propietari haurà de procedir a fer efectives les

corresponents cessions de 10% d’increment d’aprofitament urbanístic i de zones verdes

i equipaments, si s’escau, mitjançant la seva substitució per llur equivalent dinerari

d’acord amb la disposició Addicional Segona del TRLU.

(...)”

“ Article 32. Regulació de la Zona residencial en volumetria específica (clau 19R/v)

(...)

3. Condicions d’ús

Usos preferents:

• Habitatge plurifamiliar.



cultural, obligatori en planta baixa.

Usos compatibles:


• Aparcament.


17

4. Paràmetres d’edificabilitat

Es fixa per a cada Unitat d’edificació d’acord amb el quadre següent:

i resta d’usos

preferents en PB

(m2 st. mínim)

En el cas que s’implanti algun o diversos dels usos següents: industrial, sanitari,

recreatiu, esportiu, religiós i cultural, que comporti el no assoliment en planta baixa el

sostre mínim indicat al quadre, originalment establert únicament per als usos

comercial, de serveis i terciari, el propietari haurà de procedir a fer efectives les

corresponents cessions de 10% d’increment d’aprofitament urbanístic i de zones verdes

i equipaments, si s’escau, mitjançant la seva substitució per llur equivalent dinerari

d’acord amb la disposició Addicional Segona del TRLU.

(...)”

Sant Cugat del Vallès, agost de 2018 Els arquitectes municipals Laura Martín Martínez Josep Tarragó i Pampalona

Documents

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR DE … · 2019-01-17 · Modificació puntual del Pla Parcial del sector de Volpelleres Oest en relació a la regulació dels usos