MODIFICACIÓ DEL PERI DE LA BARCELONETA PER A LA REFOSA I ACTUALITZACIÓ DEL PLANEJAMENT VIGENT

Desembre 2012 Modificació del PERI de La Barceloneta per a la refosa i actualització del planejament vigent

ESBORRANY ESTUDIS PREVIS I 1

MODIFICACIÓ DEL PERI DE LA BARCELONETA PER A LA REFOSA I

ACTUALITZACIÓ DEL PLANEJAMENT VIGENT

ESTUDIS PREVIS

Febrer 2012



Imatges de la portada:

Fotografia aèria de la Barceloneta. Font: Google Earth (2007)

Fragment del “Plano de la urbanización de Barcelona” de 28 de febrer de 1891, realitzat per Pere Garcia Fària. Font: Arxiu Històric Municipal de Barcelona. Sèrie de 10 plànols històrics de Barcelona 1714/1940 (Ajuntament de BCN i CCCB)

Modificació puntual del Pla General Metropolità a la Barceloneta per a la refosa del planejament vigent

ESTUDIS PREVIS

Desembre 2012

INDEX

1. Introducció. .................................................................................................................................................................... 4

2. Concreció de l’àmbit d’estudi ......................................................................................................................................... 6

3. Aspectes globals a considerar ....................................................................................................................................... 7

4. Antecedents. La Barceloneta ....................................................................................................................................... 11

5. Planejament urbanístic. La configuració urbanística de la Barceloneta ...................................................................... 12

6. Descripció cronològica del planejament a la Barceloneta (1976-2011) ........................................................................ 22

8. Incidència d’altres instruments de caràcter urbanístic a la Barceloneta ..................................................................... 46

9. Diagnosi de la situació actual. Conclusions de l’estat i condicions de l’execució del planejament urbanístic vigent. .. 50

ANNEX I .............................................................................................................................................................................. 56

ANNEX II ............................................................................................................................................................................. 58

ANNEX III ............................................................................................................................................................................ 61



PLÀNOLS

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I 01.1 Estat actual. Topografia E 1:2000 I 01.2 Estat actual. Ortofotomapa E 1:2500 I 01.3 Fotografies aèries de 1958 i 1988 E 1:5000 I 02 Pla general metropolità de Barcelona (PGM) E 1:2000 I 03 Pla especial de reforma interior dels terrenys del sector Maquinista-Barceloneta E 1:2000 I 04 Text refós del Pla especial de reforma interior de la Barceloneta E 1:2000 I 05 Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la zona costanera E 1:2000 I 06 Text refós del PE de la façana al mar (Exp. SM371) E 1:2000 Pla especial d’ordenació illes entre Icària/Salvat Papasseït/Ginebra/Cermeño Modificació del PGM al sector de la Barceloneta Pla especial del Port Vell de Barcelona (Exp. BA192) I 07 Pla especial d’ordenació urbanística de l’equipament de l’Hospital del Mar E 1:2000

i el Parc de recerca biomèdica I 08 Pla especial de reforma interior del Sector nord de la Barceloneta E 1:2000 I 09 Pla especial de millora urbana i ordenació de la façana marítima de la Barceloneta E 1:2000 I 10 Pla especial de mutació del tipus d’equipament C/Carbonell 4-6 (Exp. BB019) E 1:2000 Estudi de detall Balboa/Ginebra/Cermeño/Papasseït (Exp. BB017A) Modificació del PE del Port Vell àmbits I i IV (Exp. BA192A) Modificació del PE del l’Hospital del Mar I 11 Modificació puntual de les qualificacions i regulacions zonals del PERI de la Barceloneta E 1:2000 I 12 Efectes de l’aplicació de la sentència del Tribunal suprem sobre el PEMU de la façana E 1:2000 marítima de la Barceloneta I 13 Pla especial de concreció d’usos (Exp. BB017B i Exp. B010340) E 1:2000 Pla especial d’ajust límit de zones (B010344) Modificació puntual del PERI del Sector nord (Exp. BB017C) I 14 Modificació del PGM Sector II del Raval i zona G5 (Exp. B010390) E 1:2000 Modificació del PE del Port Vell (Exp. B0625) PMU de l’entorn del mercat i la plaça del Mar (Exp. B0619) Modificació del PERI a l’equipament del C/Balboa 11 (Exp. B0720) I 15 Modificació del PGM al Port Vell (Exp. B0631) E 1:2000 Modificació del PGM en la regulació de l’edificació tradicional per millorar la seva accessibilitat vertical (Exp. B0881) Modificació del PE de l’Hospital del Mar (Exp. B0931) I 16 Modificació del PGM per a habitatge social (Exp. B0938) E 1:2000 PMU de les finques del C/Andrea Dòria 23 i 25-31 I 17 Resum de les figures de planejament aprovades definitivament en l’àmbit de la Barceloneta E 1:2000 PLÀNOLS DE DIAGNOSI D 01 Planejament vigent de la Barceloneta. Zonificació E 1:2000 D 02 Planejament vigent de la Barceloneta. Paràmetres i condicions d’edificació E 1:2000 D 03 Planejament vigent de la Barceloneta. Elements protegits i/o d’interès arquitectònic E 1:2000 D 04 Anàlisi d’altures de l’edificació. Estat actual E 1:2000 D 05 Estructura de la propietat al front marítim. Estat actual E 1:2000 D 06.1 Anàlisi de detall del Sector Passeig Marítim E 1:1000 D 06.2 Anàlisi de detall del Sector Passeig Marítim E 1:1000



Imatge del carrer de Meer des de la cantonada del carrer de l’Almirall Cervera. Font: fotografia pròpia (2010)

1. Introducció. L’evolució del barri de la Barceloneta, des d’un punt de vista urbanístic, s’emmarca en una constant maduració de les propostes d’ordenació establertes en el PERI de l’any 1986 com a desenvolupament de les previsions del PGM. Val a dir que l’acurat esforç de coneixement i anàlisi del barri que va comportar la redacció del document del PERI i al mateix temps les ordenances i el programa d’actuació que incorporava ha permès que el seu desenvolupament s’hagi produït d’una manera satisfactòria sense malmetre ni desviar-se, en general, de l’esperit de respecte a la singular implantació urbana. La dinàmica del barri i les necessitats canviants de cada etapa de la seva recent història han obligat a incorporar altres ordenacions per mitjà de modificacions puntuals del PGM, Plans especials de millora, modificacions del propi PERI, Estudis de detall i altres, que han afegit complexitat a la inicial ordenació. Val a dir també que el propi PERI deixava dues grans àrees per a futurs desenvolupaments que han tingut desiguals processos d’execució: mentre que el Pla especial sector Nord s’ha acabat executant i consolidant empès per la dinàmica de transformació de la Vila olímpica i de la ronda Icària, el Pla especial del front marítim (sector 1B) ha quedat frenat per una sentència desfavorable i per la problemàtica de l’afectació de l’antiga delimitació de la zona marítimo-terrestre (ZMT). Aquesta delimitació de la ZMT ha estat modificada recentment pel “Ministerio de Medio Ambiente” . Per altra banda la pròpia configuració del PERI pel que fa als diferents aspectes de la intervenció en l’edificació portaven en la seva lògica la modificació de la seva clau urbanística a mesura que s’anaven complint les previsions d’execució o rehabilitació . Aquesta singularitat va obligar, entre d’altres qüestions, a revisar el seu contingut en un document de modificació de claus urbanístiques (aprovat el gener de 1999) on es tornava a realitzar un recull de l’estat de l’edificació i el grau de desenvolupament de les previsions del PERI. Caldria per tant en aquests moments i a la vista de les darreres intervencions en l’edificació plantejar-se una nova renovació de claus i tornar-les a adaptar a la seva realitat física. Sobre el conjunt del barri hi ha incidit també l’aplicació d’altres instruments urbanístics sectorials que necessàriament condicionen el seu desenvolupament. Entre d’altres podem destacar les previsions de les diferents ordenances municipals tals com l’Ordenança del paisatge urbà, les ordenances del comerç alimentari (PECAB) i no alimentari (PECNAB) i l’Ordenança de rehabilitació, els Plans especials d’abast geogràfic superior que regulen aspectes essencials de la vida del barri tals com el Pla especial del patrimoni arquitectònic o el Pla especial d’establiments de concurrència pública (Pla d’usos), els canvis en les determinacions legislatives urbanístiques generals (Ley del suelo del 2008, Text refós de la legislació urbanística catalana del 2010 o Llei del dret a l’habitatge del 2007 entre d’altres), o bé reglamentacions més específiques que incideixen en l’edificació tals com el nou Codi tècnic de l’edificació (CTE del 2007) o bé el Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Cal destacar també la importància de la Llei de barris (Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial) que ha permès, en la convocatòria de l’any 2008, la implantació del “Projecte d’Intervenció Integral del barri de la Barceloneta de Barcelona 2008-2011, que es planteja com a finalitat “(...) la rehabilitació i millora urbana del barri (social, urbanística i econòmica) establint els mecanismes necessaris per a la implicació del veïnat i la incorporació de consideracions ambientals en el procés”. Amb un pressupost de més de 16 milions d’euros finançat en un 50% per la Llei de barris (Generalitat), en un 43,11% per l’Ajuntament de Barcelona i en un 6,89% per altres fons no públics, el projecte s’està duent a terme en base a vuit camps d’actuació:

camp 1. Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds camp 2. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis camp 3. Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu camp 4. Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis camp 5. Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà



camp 6. Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments

Esquema d’apropiació de l’espai públic en alçada dels

treballs del PE de Xabier Eizaguirre (2009)

Estudis precedents en relació a l’edificació tradicional de la Barceloneta que es tenen en compte en el present document:

• Estudi per a la reforma dels habitatges de la Barceloneta. Equip EARHA; PROCIVESA, (2000)

• Documents de criteris per a la renovació de l’habitatge al sector històric de la Barceloneta. Adolf Martínez, Josep Lluís Sisternas i José Luis Pérez; (2003)

• Estudi pilot per a la rehabilitació dels quarts de casa de la Barceloneta. Jordi Romero; (2004)

• Estudi del patrimoni de la Barceloneta. Maria Jesús Vidal; (2006) • MPGM en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta per millorar

la seva accessibilitat vertical. Xavier Sust i Isidre Costa; (2007) • Pla especial de delimitació i protecció del projecte urbà del barri de la

Barceloneta (no tramitat). Xabier Eizaguirre, Romà Miró i Ronda Quetglas; Foment de Ciutat Vella, abril de 2009

camp 7. Desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica del barri camp 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

No podem deixar de banda tampoc l’aparició d’altres aspectes que han incidint profundament en la realitat urbanística i social actual del barri. Ens referim al canvi de perspectiva que ha experimentat el conjunt de la ciutat de Barcelona des del 1986 fins als nostres dies, a la pressió urbanística que això genera des del punt de vista de la tensió permanent entre la dinàmica tradicional local del barri i la dimensió metropolitana on s’insereix, la renovació del port i les platges, els canvis sociològics i de costums provocats per la població estrangera (turistes i residents) i, en definitiva, els canvis socials i econòmics globals que transformen el tarannà de les comunitats humanes i que les obliga a adaptar-se a les circumstàncies del moment d’acord sempre amb les seves especificitats locals. És en aquest escenari genèric del barri on el present treball emmarca la seva actuació. Es tracta per tant d’adaptar les determinacions legals a tot aquest seguit de transformacions i modificacions convertint en un document urbanístic únic el que ara mateix apareix com a dispers i fragmentat. Cal tornar a dotar de coherència urbanística i jurídica al conjunt del planejament del barri recollint les singularitats del moment per a projectar-lo vers el futur. El teixit urbà de la Barceloneta ofereix un grau de consolidació molt elevat, no estem per tant davant d’un pla urbanístic de desenvolupament; estem davant d’un pla de maduració que ha de comportar el foment de la rehabilitació de l’edificació tradicional, l’ampliació dels nivells dotacionals i la millora de l’espai públic. Totes aquestes actuacions hauran de respondre al repte de trobar l’encaix i l’equilibri entre la dimensió local i la global, entre el respecte a la tradició arquitectònica i la innovació tecnològica i entre la singular realitat social i les projeccions demogràfiques i previsions de futur. Finalment cal puntualitzar que el present treball té una base essencialment urbanística i que per tant es mou en una disciplina de marcat caràcter tècnic. Tanmateix té la vocació d’integrar en les seves propostes tot el bagatge cultural, experiències i estudis precedents que s’han anat produint al llarg dels darrers anys . Vol dir això que aquest document d’Estudis previs, més enllà de repetir les ressenyes històriques o les anàlisis urbanístiques i del parc edificat existents (de les quals en recull les seves experiències i n’extreu les seves conclusions generals), aprofundeix en els aspectes menys analitzats com són els referents a la lògica i coherència dels planejaments desenvolupats i les seves modificacions puntuals i l’adaptació als criteris genèrics del Pla general metropolità.



Distribució dels diferents barris en el districte de Ciutat Vella de Barcelona i les seves àrees estadístiques

bàsiques (AEB). Font: Ajuntament de Barcelona

Franja d’afectació de la zona marítimo terrestre delimitada l’any 1923 d’acord amb la reglamentació de la Llei de costes

del 1988. Font: elaboració pròpia

2. Concreció de l’àmbit d’estudi Des d’un punt de vista purament administratiu el barri de la Barceloneta dins el districte de Ciutat Vella ocupa una superfície de 131’4 Ha (30’08% del conjunt del districte) amb una població de 16.099 habitants (15’40% del conjunt del districte a 1 de gener de 2010). Cal tenir en compte però que dins d’aquest territori s’hi inclouen uns sectors que podríem dir que es troben al marge de la dinàmica pròpia del barri tradicional. Tot el conjunt del port recollit en el seu propi Pla especial, les illes urbanes entre el carrer de la Marina i el carrer de Trelawny i les existents al nord de l’Avinguda d’Icària (illes que formen part d’un model de nova implantació vinculat a dinàmiques alienes al barri tradicional), poden quedar excloses del present estudi. En la recerca d’un àmbit de característiques homogènies dins la diversitat urbana existent apareix la necessitat de mantenir una delimitació que ens permeti realitzar comparatives cronològiques en el període 1976-2011. Aquesta característica ens la proporciona la delimitació de l’àmbit original del PERI de la Barceloneta que, malgrat no resultar coincident ni amb l’àmbit del S.R.I. inicial establert en el PGM ni amb les zones estadístiques ZRP (zones de recerca petita), ens permet establir paràmetres urbanístics comparables en el temps dins d’un àmbit generat per una lògica estructural de formalització comuna. L’àmbit de la MODIFICACIÓ DEL PERI DE LA BARCELONA PER A LA REFOSA I ACTUALITZACIÓ DEL PLANEJAMENT VIGENT està basat en dues escales de treball. a. D’una banda, l’àmbit de referència que s’ha fet servir per tal de contextualitzar el treball de modificació i refosa del

planejaments, és de l’àmbit estricte que va definir el PERI del 1.986.

b. I d’altra banda, l’àmbit de treball (veure plànol O.01 “Àmbit de la modificació”) o àmbit de la present modificació, abasta estrictament el teixit històric tradicional de La Barceloneta, i els àmbits de gestió derivada que han estat desenvolupats posteriorment, segons preveia el PERI del 1.986 originàriament. Concretament ens referim a:

a. El PERI Nord, b. La Maquinista c. Sector 1B “Front Marítim”.

Hi ha d’altres sectors, però, com ara els planejaments relatius a la zona del Moll de la Barceloneta, o els que tenen com a àmbit de gestió l’Hospital del Mar i les seves ampliacions que, per tractar-se situacions particulars que es desenvolupen en paral·lel al barri de La Barceloneta, però sense afectar a les regulacions urbanístiques específiques del teixit tradicional, han estat exclosos de l’àmbit de treball propi de la present modificació.



persones

residents

milers de

persones

per km²

RAVAL 48.183 48'88

GÒTIC 24.497 38'30

RIBERA 22.988 29'54

BARCELONETA 16.223 27'72

CIUTAT VELLA 111.891 37'43

Quadre comparatiu de població resident a Ciutat Vella per barris amb dades de l’any 2008.

Font: elaboració pròpia

3. Aspectes globals a considerar

A més a més de l’anàlisi purament urbanístic a realitzar, és imprescindible tenir en compte els apsectes globlas de contingut que es descriuen a continuació. A. El component històric.

La força de la geometria modular

No es tracta de fer un recull de la història del barri des de la seva creació el 1753 fora muralles projectat per l’enginyer Juan Martin Cermeño en base a un projecte atribuït a Joris Prosper Van Verboom, fins les darreres propostes de protecció del projecte urbà de l’arquitecte Xabier Eizaguirre. En els diferents documents de planejament sectorial i derivat dels darrers 25 anys s’han realitzat apartats introductoris sobre l’evolució històrica de la Barceloneta que són de gran interès que no cal tornar a revisar però que cal tenir sempre presents. En tots ells s’hi destaca la gran importància de la singularitat de la implantació del barri, des de la seva gènesi derivada dels esdeveniments socio-polítics del segle XVIII a Catalunya i Barcelona, fins les característiques arquitectòniques dels quarts de casa i dels seus múltiples modulars derivats de la vara (0’8359 metres) que serveix també per a dimensionar carrers i places i que ha generat un tipus de vida i d’utilització de l’espai domèstic i públic que el fan únic en l’urbanisme mediterrani. Les propostes a implantar tindran sempre com a base fonamental el coneixement profund de la gènesi i l’evolució del barri i mantindran en tot moment l’objectiu de preservació dels valors urbanístics inherents a la seva singularitat.

B. El component territorial. El paper del barri en el conjunt metropolità. Ciutat Vella representa per sí sola una veritable especialitat en el conjunt territorial metropolità. La particularitat de la seva trama viària i parcel·lària, l’existència d’un patrimoni construït de gran importància històrica i arquitectònica, l’acumulació de gran part dels equipaments culturals i institucionals de Barcelona (el 33’6% de la superfície destinada a l’activitat cultural de Barcelona es concentra a Ciutat Vella), les seves característiques socio-demogràfiques (tant la densitat de població de 37’43 h/Km2 com el percentatge de població estrangera del 44%, pràcticament dupliquen la de la mitjana barcelonina) i la gran pressió comercial i turística són les característiques principals de la seva singularitat. Doncs bé, la Barceloneta representa també dins el districte de Ciutat Vella una altra veritable singularitat. La particularitat de la seva arquitectura (quarts de casa, blocs en barres de 8’40 metres d’amplària a dues façanes, la modulació ortogonal a través de la vara, etc.), la menor densitat de població respecte el conjunt del districte (27’72 h/Km2), el menor percentatge de població estrangera (25% dels residents), el fet de trobar-se relativament deslligada de la trama urbana, en un extrem final del conjunt, vinculada al mar, la platja i el port, li confegeixen una particularitat especial tot i ser partícip de la realitat metropolitana tan pels aspectes positius com negatius. El planejament a redactar tindrà per tant en tot moment aquesta doble escala, determinada per les vessants local i metropolitana. En certa manera es pot entendre com un document amb contingut de planejament general municipal a escala de la Barceloneta ja que la seva particularitat arquitectònica i social així com el seu emplaçament territorial ens ho permetria. Malgrat tot, la incidència del fet barceloní i metropolità resulta també evident en la seva realitat (pressió turística, existència d’equipaments d’àmbit superior, la platja, el port...) i es manifesta bàsicament en l’ordenació dels espais de les anomenades “vores del recinte històric”. El treball haurà de valorar permanentment la incidència sobre aquestes dues realitats.



Gràfica de l’evolució de la població resident a la Barceloneta des del seu origen fins l’any 2008.

Font: PE de la Barceloneta de Xabier Eizaguirre

C. El component social. Dinàmica i singularitat de la gent i les seves associacions veïnals. En l’Informe sociodemogràfic de la Barceloneta inclòs en el document del Projecte d’intervenció integral d’octubre de 2008 estableix les característiques de la població resident a la Barceloneta així com la seva situació social i el seu associacionisme actiu. Trobem al barri una població amb una de les rendes més baixes de la ciutat de Barcelona, amb col·lectius identificats com a vulnerables que ocupen, amb alta incidència del règim de lloguer, un parc edificat caracteritzat pel seu baix nivell de dotacions i per les seves reduïdes dimensions. En la redacció de la modificació del PGM caldrà realitzar un seguiment de la dinàmica demogràfica i social del barri com a complement als estudis ja realitzats en els treballs precedents per tal d’avaluar-ne la seva incidència en les polítiques d’habitatge i en les possibilitats reals d’inversió i gestió per a les millores de les condicions d’habitabilitat. El barri té actualment una població de 16.099 habitants (padró a 1 de gener de 2010). La clara tendència a la disminució des de la punta de més de 35.000 habitants de l’any 1960 fins l’estabilització (amb lleuger creixement) des de l’any 1996 té a veure també amb la forma d’ocupació de l’habitatge i les característiques del resident. Podem entendre que la problemàtica de sobreocupació disminueix al modificar-se el tipus de població. Per tant el “quart de casa” (inferior als 30 m²) es considerava com a infrahabitatge en el moment de la redacció del PERI (1986) mentre que avui es pot considerar en certa mesura acceptable donats els canvis socials en la composició de les famílies (famílies monoparentals entre d’altres) i són també adequats per allotjar al jove estudiant i al turista. No es pot oblidar però la seva component problemàtica pel que fa a la manca de manteniment i de dotacions comuns com a handicap per a la gent gran sola i amb problemes de mobilitat o per a les famílies amb infants o amb gent gran al seu càrrec. En qualsevol cas, no es tracta d’un model que sigui desitjable reproduir, tot i que s’ha de ser realistes per valorar el paper que hi juga, atès el gran pes que agafa dintre del total del parc d’habitatges del barri. En tot cas la participació ciutadana per mitjà dels canals ja establerts i oberts en els processos de gestació dels planejaments precedents (MPGM per a la millora de l’accessibilitat vertical i Projecte d’Intervenció Integral) es complementarà amb el que es concreti durant la redacció del document que ens ocupa. Entenem que en tot moment caldrà ser sensible als suggeriments i aportacions del veïnat per tal de garantir l’èxit en la implementació de les mesures urbanístiques del nou pla que, tot i que es tractarà bàsicament d’una refosa de les mesures ja existents, de ben segur incorporarà precisions i modificacions que milloraran la situació actual.



D. El component urbanístic. L’adaptació i refosa del planejament vigent. A l’annex I del present document es relaciona el planejament vigent que afecta el barri de la Barceloneta. Donada la llarga llista del planejament precedent resulta comprensible la necessitat de refondre aquests documents ja que es pot produir una veritable confusió als particulars i fins i tot a l’administració a l’hora d’articular propostes i actuacions en l’edificació. A més, la diversitat de jerarquies en relació a les diferents figures de planejament urbanístic pot generar contradiccions en la seva aplicació. Caldrà mantenir una línia de rigor jurídic en els arguments de justificació de la necessària refosa de plans i projectes així com les modificacions que s’hi puguin introduir. Caldrà realitzar una tasca minuciosa de recopilació i compilació de les diferents determinacions. El document resultant ha de ser entenedor i de fàcil aplicació. Haurà de contenir i regular el màxim de casuístiques possibles i concretar sobre plànol el màxim d’aspectes relatius a la seva ordenació física.

E. El component arquitectònic. La problemàtica dels elevadors mecànics. Un dels objectius per a la redacció del document de refosa i modificació del planejament és la posada en valor del recinte històric de la Barceloneta. En el present treball caldrà compilar les reflexions i dades contingudes en estudis precedents: • Estudi per a la reforma dels habitatges de la Barceloneta. Equip EARHA; PROCIVESA, (2000) • Documents de criteris per a la renovació de l’habitatge al sector històric de la Barceloneta. Adolf Martínez, Josep Lluís

Sisternas i José Luis Pérez; (2003) • Estudi pilot per a la rehabilitació dels quarts de casa de la Barceloneta. Jordi Romero; (2004) • Estudi del patrimoni de la Barceloneta. Maria Jesús Vidal; (2006) • MPGM en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical. Xavier Sust i

Isidre Costa; (2007) • Pla especial de delimitació i protecció del projecte urbà del barri de la Barceloneta (no tramitat). Xabier Eizaguirre, Romà

Miró i Ronda Quetglas; Foment de Ciutat Vella, abril de 2009 La proposta “Eizaguirre” es basa en un seguit de reflexions que entenem molt interessants per tal d’abordar amb garanties la intervenció urbanística al barri i la seva translació a un cos normatiu: � L’accessibilitat vertical no és un problema inherent al nombre de plantes, sinó a l’ús que se’n fa d’elles. Cal pensar en un ús

natural en alçada establint un ordre de prioritats per a les persones segons les seves necessitats.

� Moltes ciutats europees (...) conviuen amb realitats semblants de manca d’elevadors mecànics i no es plantegen cap operació

per millorar el nivell de confort, trobant la qualitat de vida en altres factors. Així doncs, creiem que en la situació actual és

més sensible la manca d’adequació dels serveis d’instal·lacions i escomeses i l’abandonament i manca de manteniment de la

construcció que l’absència d’elevadors mecànics.



Fragment del plànol d’intensitats d’activitats per carrers. Font: PE d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres

activitats a Ciutat Vella (juliol de 2010)

� L’existència del quart de casa com la promoció de l’habitatge en planta baixa són dues premisses fonamentals per reforçar la

identitat del barri. Qualsevol acció urbanística haurà de preservar, protegir, mantenir aquest element tant singular i únic en

el context de la ciutat de Barcelona i de la Mediterrània en general.

� La Barceloneta demanda residents amb un gust especial per la vida col·lectiva; escala, barra, carrer i illa, funcionen com a

unitats organitzatives que representen uns drets i uns deures per a l’habitant.

Els mecanismes per a portar a terme aquest seguit de consideracions hauran de ser respectuosos amb l’esperit del PERI del 1986 i les seves modificacions posteriors, i es podrien basar en:

� La flexibilització de les ordenances respecte les altures per tal de compensar l’esforç d’inversió en determinats

procediments de rehabilitació. � La consideració de les prioritats per tipus i característiques de l’usuari en relació a la planta de l’edifici que ocupen. � La confecció d’un catàleg de possibilitats d’intervenció arquitectònica per a la implantació d’ascensors amb escrupolós

respecte al quart de casa i les seves variants en funció de la parcel·la i la disposició dels elements comuns de l’edifici.

F. El component sectorial.

Mobilitat, comerç, turisme i oci. Ja hem comentat anteriorment que el document final haurà de tenir el contingut propi d’un planejament general municipal i per tant contemplarà també tots els aspectes relatius a la mobilitat, els usos, l’habitatge, la participació ciutadana, la sostenibilitat ambiental, els bens a protegir i el programa d’actuació urbanística. La coordinació de continguts haurà de ser en tot moment la finalitat bàsica del treball per tal d’assegurar la coherència i l’eficàcia de les diferents propostes de regulació. En un altre ordre de coses caldrà fer un èmfasi especial en el contingut del pla sobre els aspectes relatius a la incidència de les diferents activitats tan comercials com de concurrència pública que afecten al barri. El Pla especial de regulació del comerç alimentari i no alimentari del conjunt de Barcelona així com el Pla d’usos de concurrència pública i hoteleria tenen una incidència important en la regulació de la dinàmica urbana, la utilització dels baixos dels edificis, les característiques de la urbanització de la vialitat i la utilització dels habitatges per al turisme. Caldrà doncs tenir en compte tots aquests aspectes que en podríem anomenar col·laterals però que no deixen de suposar una incidència molt important en la qualitat ambiental del barri.



Fragment del plànol de Barcelona de cap al 1762, sense títol i d’autor desconegut. Font: Museu d’Història de la ciutat de Barcelona. Sèrie de 10 plànols històrics de Barcelona 1714/1940 (Ajuntament de BCN i CCCB)

4. Antecedents. La Barceloneta

La Barceloneta és un dels barris mariners de la ciutat de Barcelona, el més recent del Districte de Ciutat Vella, construït l’any 1.753 amb la finalitat, inicial, de reubicar a aquells ciutadans desallotjats per la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, amb preferència per a totes aquelles persones amb alguna activitat relacionada amb el mar. Al poc temps d’inaugurar-se, el 1755, hi varen arribar els primers habitants, i des del principi va ser un barri amb un marcat caràcter mariner, on es portaven a terme activitats i usos artesanals, sempre relacionats amb el port i el mar. Durant el segle XIX tingué un important desenvolupament industrial. L’expansió de la Barceloneta ve marcada per la proximitat del port i del ferrocarril, que converteixen el barri en un lloc idoni per a les instal·lacions de tipus industrial, afegint així, a l’essència marinera, un marcat caràcter obrer. L’activitat en aquest sector va ser tan important que podem considerar la Barceloneta de l’època com el bressol de moltes indústries catalanes que encara avui continuen en actiu. L’estructura urbanística del barri és un bon exemple del tipus d’urbanisme del període de la Il·lustració, amb carrers de traçat rectilini i illes de cases regulars. La nova població que naixia era un exemple de barri ordenat, uniforme, sortit dels traçats d’un enginyer militar: Juan Martín Cermeño. Va suposar l’enderrocament de les antigues barraques de la platja i l’inici de l’edificació d’illes de cases, unifamiliars, de planta baixa i un pis,amb accés a dos carrers pe tal que tinguessin una ventilació òptima que remataven la cornisa amb un característic frontó. Tanmateix, el pas del anys i amb les noves necessitats i realitats urbanes, van comportar la desaparició d’aquesta configuració urbana. L’emergent industrialització al llarg del segle XIX, unida al creixement demogràfic que experimenta el barri, fa que augmenti la demanda d’habitatges. Davant d‘aquesta situació, els propietaris d’aquelles cases originàries de 120 m2 veuen la possibilitat de treure’n el màxim rendiment econòmic i s’imposa la moda de separar la planta baixa del pis. La densificació generalitza aquest model d’habitatge i les construccions del divuit són bastides com a noves cases “de mig”. La contínua pressió residencial fa fer un pas més en la divisió dels habitatges que, separats mitjançant un mur intern, donen lloc als famosos "quarts de casa", d’entre 28 i 35 m2, que arriben a allotjar famílies molt nombroses. D’altra banda, els propietaris també comencen a demanar permís per aixecar més plantes i el 1839 s’autoritza la construcció d’un segon pis, la qual cosa fa necessària una escala d’accés a les plantes superiors, que, per recomanació expressa de les autoritats, se situa sempre prop d’una de les finestres de la planta baixa. El 1858, la Barceloneta deixa de ser de jurisdicció militar i passa a jurisdicció municipal, de manera que l’Ajuntament és el que es comença a encarregar de les qüestions urbanístiques. El 1868, l’Ajuntament autoritza que s’hi afegeixi una tercera planta, que molts havien construït ja il·legalment, i el 1872 finalment es dóna permís per edificar quatre plantes. El resultat és que, durant la major part del segle XX, la Barceloneta es converteix en un dels barris més densos en termes de població. Com que l’alçada proporcional a l’amplada dels carrers del projecte inicial s’ha perdut per complet, també es converteix en un veïnat amb pitjors condicions de vida per als seus habitants, ja que el fet d’augmentar el nombre de pisos als edificis impedeix el correcte assolellament de les plantes més baixes.



Fotografia aèria de Barcelona de l’any 1988 amb indicació de l’àmbit del PERI de la Barceloneta.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya i elaboració pròpia

5. Planejament urbanístic. La configuració urbanística de la Barceloneta Ja d’antuvi, en el procés de planificació urbanística de la ciutat, el Barri de la Barceloneta ha esdevingut, per la seva especificitat i valor estratègic, un sector de vital importància. L’any 1.956, amb posterioritat a l’aprovació del Pla Comarcal d’ordenació urbana de Barcelona i la seva àrea d’influència de 1.953, l’Ajuntament de Barcelona acordà encarregar la redacció d’un projecte d’ordenació del sector corresponent a la zona d’influència del Passeig Marítim entre el final del Passeig Nacional de la Barceloneta i el Riu Besòs, a través d’una franja costanera pendent de regeneració. Altrament, l’important abast territorial de la tasca comportà que, finalment, es reduís la planificació al tram corresponent a l’àmbit del Passeig Marítim aleshores en construcció i el final del Passeig Nacional. Així va néixer el “Plan Parcial de Ordenación Urbana de la Barceloneta”, limitado por el paseo nacional, paseo marítimo del General Acedo, prolongación del paseo de Carlos I, calle del Gasóleo y pasaje de la Cadena”, aprovat definitivament per la Comisión de Urbanismo de Barcelona, el 25 de juny de 1.960. Aquest Pla Parcial tenia com a objectiu reordenar la configuració urbanística del barri com a conseqüència de l’aleshores nova delimitació de la zona marítimo-terrestre (1.957) que havia deixat unes faixes de terreny factibles per a la construcció d’edificis que havien de ser la façana del nou Passeig marítim en construcció aleshores, així com reordenar l’estructura viària fruit de l’ús intensiu de les platges i, el fonamental, assolir una esponjament de l’alta concentració urbana existent (amb la creació d’un gran espai lliure amb la forma de vial-passeig perpendicular al carrer Almirall Cervera i el conseqüent enderroc d’antics edificis) i dotar el barri d’un nou sistema urbanístic d’espais lliures i amb la previsió d’ubicació de noves construccions de la façana marítima de forma que assolissin una harmonització amb les preexistents. Aquest document va preveure una zonificació del barri, en distintes categories : Zona d’eixample intensiu, zona especial de la Barceloneta, Zona especial del Passeig Marítim, Zona de Parc Urbà, Zona de verd privat i Zona de Gran Industria. En essència, aquest Pla Parcial respon la necessitat d’ordenar part del Barri com a conseqüència de la construcció del Passeig marítim. L’any 1.965 s’aprovà el “Plan Parcial de Ordenación urbana de la Ribera de Barcelona” que pretenia convertir el litoral barceloní, des de l’actual Passeig de Joan de Borbó fins al terme municipal de Sant Adrià del Besòs, en una zona turístico-residencial, que fou, posteriorment reformulat i retallat més endavant, l’any 1.970 en el “Plan Del Sector Marítimo Oriental”, preveient la requalificació dels terrenys litorals per a la seva construcció residencial. Aquesta tentativa de planejament quedà aturada per la forta oposició veïnal. Fou amb l’aprovació del “Pla General Metropolità” l’any 1.976 que, des de la perspectiva urbanística, es decidí escometre una profunda intervenció a la Barceloneta, que tot i els citats intents no s’havia realitzat. L’esmentat Pla General delimità, integrant la major part del Barri de la Barceloneta, un “Sector de Reforma Interior” (S.R.I.), tot assignant al Barri de la Barceloneta la qualificació de “14a” coma Zona de Remodelació, preveient determinats espais lliures i sistemes urbanístics (vegis transcripció sobre la topografia actual al plànol I-02). Les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, article 353, determinen que:

“Les zones de remodelació corresponen al sòl urbà en què la qualitat de vida propugnada per aquest Pla fa necessària la transformació, modificació o substitució dels usos en un procés dinàmic continuat de millora urbana amb augment dels nivells de dotacions comunitàries”.



La clau corresponent a la zona 14a fa referència a la “Zona de Remodelació pública”, en la qual “s’elaboraran plans de reforma interior per al desenvolupament d’aquest Pla General, als quals es fixaran el pla d’etapes i les condicions necessàries perquè es compleixi l’objectiu de relocalització dels arrendataris de les construccions existents a què fa referència el programa d’actuació ..”, essent que en defecte de col·laboració de la iniciativa privada “el sistema d’actuació serà el d’expropiació” (article 354). Amb l’assignació de l’esmentada qualificació urbanística i la delimitació per al Barri d’un Sector de Reforma Interior, el planejament de l’any 1.976 entén la necessitat d’escometre una intervenció integral en el model urbanístic del Barri, amb la vocació de transformar-lo mitjançant la substitució dels usos existents i la major dotació de sistemes urbanístics. El Pla General Metropolità, per tant, preveu atacar la configuració urbana i social del Barri, tal i com es trobava aleshores, per crear un nou model de ciutat. Tanmateix, no fou fins l’any 1.985, que en desenvolupament de les indicades previsions del Pla General Metropolità, s’aprovà definitivament “El Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta”, (P.E.R.I. de la Barceloneta). Aquest planejament derivat esdevingué i roman en l’actualitat, com l’eix vertebrador bàsic de l’ordenació urbanística del Barri. Cal remarcar, com a qüestió prèvia, que l’esmentat P.E.R.I acull una superfície superior a la que ve qualificada pel Pla General com a zona “14a” i a la pròpia delimitació del Sector de Reforma Interior (S.R.I.), incloent sòls qualificats com a clau 17/6 i 17/7, de renovació urbana transformació de l’ús existent i la seva destinació a parcs i equipaments, així com sòls qualificats amb la clau 18 “d’ordenació volumètrica específica” juntament amb diversos sistemes urbanístics viaris, d’espais lliures i d’equipament, portuaris i de zona marítimo-terrestre. Aquest conjunt conforma l’àmbit real espaial de Barri de la Barceloneta (vegis transcripció sobre la topografia actual al plànol I-04) D’acord amb el que estableix la seva memòria, com a conseqüència de la diagnosi sobre l’aleshores situació del barri, els objectius del P.E.R.I. són :

- ordenar sectors immediats al barri tradicional (terrenys de RENFE, Catalana i Maquinista) amb l’objectiu de situar-hi un sector de nou habitatge, parcs i equipaments per tal de fer possible la descongestió de l’habitatge existent i permetre’n la rehabilitació.

- Modernitzar, reordenar i ampliar l’equipament escolar, sanitari i assistencial del barri.

- Millorar la integració del barri a la ciutat, creant nous accessos.

- Actualitzar les condicions de la trama residencial original, fomentant els espais públics interiors

- Fer possible la millora dels habitatges antics mitjançant la substitució d’alguns edificis i la rehabilitació t’alteris convertint progressivament els “quarts de casa” en habitatges “de mig” o millorant-los sense canvi de dimensió.

- Aprofitar al màxim els marges litorals del barri, per a destinar-los al lleure i als serveis col·lectius.

- Millorar la imatge interior del barri mitjançant operacions d’urbanització que ordenin les circulacions rodades i els aparcaments i d’un programa de neteja, reparació i pintura de façanes.

- Adequar les previsions genèriques del Pla General modificant es afectacions per vialitat que resultin inviables per solucions alternatives, adequant la zonificació residencial i de transformació d’usos a les característiques pròpies del barri i a les seves necessitats en quant a equipaments, dotacions i espais lliures, tot establint una ordenança d’edificació específica per al barri tradicional que possibiliti la renovació i la descongestió d’habitatges.

- Fer possible un programa d’intervencions públiques per a la promoció i gestió d’habitatge “econòmic” i d’equipaments socials.

En Els objectius abans esmentats es concreten en diversos tipus d’actuacions :

a) Operacions d’urbanització - nova vialitat i espais lliures -, amb actuacions concretes a : - Plaça Porta de Mar i edifici del Dipòsit E. Rogent, Passeig Nacional i Tinglados.

- Avinguda Salvat Papasseït i conjunt escolar del barri.



- Avinguda Cermeño (entre carrer La Maquinista i carrer Ginebra)

- Urbanització de les places de la Font i de la Brugada

- Obertura de la prolongació del carrer Vicaria

- Avinguda Icària- Cinturó Litoral.

- Reurbanització d’Almirall Cervera

- Reurbanització del Passeig De la Riba

- Nou Passeig Marítim

- Reurbanització de la Plaça de la Barceloneta

- Urbanització del Parc de la Catalana.

- Prolongació del carrer de Balboa

- Nova Avinguda de l’Hospital

- Actuacions d’aparcament

b) Operacions de nova edificació :

- Construcció de nous habitatges als grups residencials de la Maquinista I i II i als solars municipals el carrer Almirall Cervera així com als solars de Renfe i part de les instal·lacions de Catalana de Gas.

- Disponibilitat de terrenys per a l’edificació de petites indústries i tallers artesanals en la zona de l¡Avinguda Salvat-Papasseit.

c) Operacions de substitució de l’edificació existent :

- Proposta de substituir alguns edificis amb elevat grau de lesions, amb iniciativa privada (essent la pública només subsidiària). Les ordenances d’edificació regulen la forma i la intensitat de la nova edificació.

d) Operacions de rehabilitació de l’edificació :

- Proposa que les operacions de rehabilitació siguin a càrrec de la iniciativa privada, amb la col·laboració del sector públic en el procés de reallotjament dels veïns.

e) Operacions d’Equipament, amb actuacions concretes a :

- Creació d’espai per a jocs i reforma de l’Escola Lepanto

- Instal·lacions esportives, escolars i d’interès ciutadà sobre la platja de la Barceloneta.

- Residència assistida per a “vells”

- Residència de “vells”

- Centre Cívic i nou centre escolar

- Centre Cultural-Ateneu

- Rehabilitació del Dipòsit d’E Rogent i dels coberts (Tinglados) del moll de la Barceloneta

-Rehabilitació dels banys de Sant Sebastià.

- Nou Passeig Marítim, amb reinstal·lació de serveis I instal·lacions esportives



- Centre de Salut a la nova Plaça de la Barceloneta, cantonada amb prolongació del carrer de la Vicaria. Aquests objectius i les actuacions concretes esmentades posen de manifest una primera evidència que, amb posterioritat es veurà demostrada : Finalment, i deu anys més tard de l’aprovació del Pla General Metropolità que qualificà la part tradicional del barri com a zona 14a “Zona de Remodelació pública”, l’abast real de la transformació urbana que comporta implícita la clau assignada, queda limitada, comentant un intens procés de millora de dotacions, de serveis urbanístics i del parc d’habitatge, sense, però, transformar i substituir l’estructura urbana existent del barri. Per tal de donar contingut a aquests objectius i actuacions, el P.E.R.I. contempla unes completes i complexes normes urbanístiques que detallen l’ordenació pròpia tant dels sistemes com de les zones. Pel que fa als sistemes, cal destacar el tractament dels sòls destinats a sistema general portuari i front marítim clau 1B, que és el que inclou el sector de zona marítimo-terrestre, de titularitat pública i, en especial, al subsector de prolongació del Passeig Marítim (des de l’alçada del carrer Almirall Cervera fins l’escullera). Per aquest subsector, el P.E.R.I. en preveu el desenvolupament mitjançant Pla Especial de Millora Urbana i posterior projecte d’urbanització, per tal de ubicar-hi “un conjunt d’edificis d’equipament de caràcter assistencial, d’esbarjo o de serveis a la població” d’iniciativa i ús públic, sense concretar paràmetres reguladors. Altrament, cal destacar el tractament que es dóna al conjunt de sistemes existents en al front nord de l’àmbit (front a l’actual Avinguda Icària), sistemes que inclou en el seu àmbit però que no s’incloïen en la determinació de la clau 14a pel Pla General Metropolità, pendents de desenvolupament atesa la inconcreció en el moment de la seva aprovació del traçat del Cinturó del Litoral. Pel que fa a les zones, cal destacar el detallat tractament que es dóna a les dues zones urbanístiques (14a i 18) únicament des del punt de vista de les distintes polítiques d’intervenció sobre l’edificació (manteniment, rehabilitació o renovació / conservació / substitució/ edifici de nova planta) : Per a cada una de les claus, s’assignen distintes subclaus que a la seva vegada contenen també subclaus, que es diferencien per tipologia edificatòria i tipus d’intervenció sobre l’edificació que es preveu Així, apareixen : a) Clau 14a - La Zona A – Ordenació en illa tradicional de la Barceloneta, integrada per les Illes de disposició lineal d’amplada 8,40 m, composada de parcel·les quadrades (generalment deu) que configuren la gran majoria del teixit urbà del barri tradicional. En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, referides al tipus d’intervenció en l’edificació prevista pel Pla. . Subzona A.1, de manteniment, rehabilitació o renovació . Subzona A.2, de conservació integral . Subzona A.3, de substitució de l’edificació. . Subzona A.4, d’edificació de nova planta. - La Zona B – Ordenació en illa lineal, integrada per les illes de disposició lineal d’amplada superior a 8, 40 m. Que fan front al Passeig Nacional, al carrer Andreu Dòria i a la Plaça de la Barceloneta. En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, referides al tipus d’intervenció en l’edificació prevista en el Pla : . Subzona B.1 de manteniment, rehabilitació o renovació. . Subzona B.2, de conservació de l’edificació



- La Zona C, illa singular església de Sant Miquel. Referida a la illa de nova configuració delimitada pels carrers del Baluard, Escuder, Sant Miquel i prolongació de l’actual carrer de la Vicaria.

En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, referides al tipus d’intervenció en l’edificació prevista en el Pla : . Subzona C.1 de manteniment, rehabilitació o renovació. . Subzona C.2, de conservació de l’edificació. - La Zona D, d’ordenació en illa tancada, integrada per tres illes delimitada una d’elles pels actuals carrers del Baluard, prolongació del carrer de la Vicaria, Sant Miquel i la Maquinista, una altra pels carrers de Giner i Partagàs, d’Andrea Dòria, l’Atlàntida i la Maquinista i la tercera i darrera pels carrers de Balboa, Pinzón, Ginebra i del Mediterrani que tenen com a característica comuna la disposició de l’edificació en illa tancada. Són peces de sòl del barri històricament destinades a usos singulars, cosa que les ha dotat d’aquesta especial configuració morfològica en relació a la resta. En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, referides al tipus d’intervenció en l’edificació prevista en el Pla : . Subzona D.1 de manteniment, rehabilitació o renovació. . Subzona D.4, edificació de nova planta - La Zona E, d’ordenació en illa amb passatge, que comprèn en illes amb passatge delimitades pels actuals carrers del Mediterrani, Ginebra, Carbonell i de Balboa, que tenen com a característica específica l’organització de l’edificació i parcel·lació a partir del passatge amb ocupació total del sòl per l’edificació, sense pati d’illa. En aquesta zona s’assigna una subclau, referida al tipus d’intervenció en l’edificació prevista en el Pla : . Subzona E.1 de manteniment, rehabilitació o renovació. - La Zona F, d’ordenació en illa tancada, que comprèn els grups residencials de l’Almirall Churruca, situat al carrer del mateix nom, Almirall Cervera, que ocupa parcialment l’illa delimitada pels carrers de Ginebra, del Marquès de la Mina, de la Maquinista, de Sant Josep i del grup de la Maquinista d’aleshores immediata construcció En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, referides al tipus d’intervenció en l’edificació prevista en el Pla : . Subzona F.1 de manteniment, rehabilitació o renovació. . Subzona F.4, edificació de nova planta . La zona G, de nova ordenació, que correspon als terrenys delimitats entre l’Avinguda Icària, l’avinguda Salvat-Papasseit i els carrers de Ginebra, Pinzón i Balboa i el Passeig Nacional que estaven ocupades per instal·lacions ferroviàries i industrials, previstos per a la creació de nou habitatges per part del sector públic. En aquesta zona s’assignen distintes subclaus, per raó del tipus de terrenys inclosos a la zona i el tipus d’intervenció en l’edificació prevista: . Subzona G.1 àrea compresa entre el passatge de la Cadena, el carrer Balboa i la futura avinguda Cermeño, de manteniment, rehabilitació o renovació.



. Subzona G.4, àrea delimitada pels actuals terrenys i instal·lacions de RENFE, compresos entre el Passeig Nacional, l’Avinguda Icària i el Passatge de la Cadena, d’edificació residencial de nova planta. . Subzona G.5, àrea delimitada per la prolongació del carrer de Balboa, la nova avinguda de Salvat Papasseit, el carrer de Ginebra i la prolongació del carrer Cermenyo, d’edificació per a la petita industria i tallers artesanals.

Cal parar especial atenció a la subzona G.4, “un sector a desenvolupar mitjançant estudis coherents amb les directrius del P.E.R.I.” que es correspon a la façana nord del barri per la qual es preveu la tramitació d’un Pla Especial de Reforma Interior, amb la finalitat d’ordenar l’edificació residencial prevista a la façana Nord del barri, front a l’Avinguda Icària i el Cinturó Litoral i la ubicació dels sistemes existents en aquesta façana. La raó de posposar l’ordenació d’aquest sector rau en la indeterminació, en el moment d’aprovar-se el P.E.R.I., del traçat del Cinturó del Litoral. b) Clau 18 D’anterior ordenació volumètrica especifica, que comprèn les àrees de sòl i edificació amb ordenació volumètrica aprovades anteriorment al Pla General Metropolità i que aquest incorpora. Al contingut normatiu esmentat, el P.E.R.I. incorpora unes Ordenances d’Edificació. Així doncs, el P.E.R.I. de la Barceloneta constitueix un document urbanístic d’abast integral pel barri de la Barceloneta, que en desenvolupament de les previsions zonals del Pla General Metropolità dibuixa el model de barri a través d’actuacions referides a la millora dels sistemes urbanístics, insuficients fins aleshores, així com fonamentalment, a través de la concreció de les possibilitats d’intervenció en l’edificació. Tanmateix, el P.E.R.I de la Barceloneta, en evident contrast amb l’objectiu de la clau urbanística que desenvolupa, no comporta una transformació urbanística del barri pel que fa als seus usos i a l’estructura urbana atès que té com a objectiu la pervivència del model edificatori tradicional existent. En aquest sentit, reflecteix la voluntat de recuperació i manteniment dels valors residencials del barri, actuant de forma especialment detallada en el teixit consolidat i deixant la regulació urbanística de les zones perifèriques (front portuari, front a l’Avinguda Icària i en front marítim) per a planejaments derivats posteriors i subjectes a actuacions urbanístiques i d’infraestructures d’abast superior. Les previsions del P.E.R.I de la Barceloneta foren recollides com a solucions del planejament en la “Modificació Puntual del Pla General Metropolità de la Zona Costanera Metropolitana” (document d’abast territorial molt superior al del barri), el mateix any 1.986. Val a dir que l’aprovació del P.E.R.I de la Barceloneta comportà que l’any 1.987 s’hagués d’aprovar per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona, la” Modificació del Pla General Metropolità en el Districte I de Ciutat Vella, en el sector de la Barceloneta”, amb la finalitat d’acomodar les determinacions del Pla General a les del P.E.R.I. pel que fa a tot allò que afectés a l’estructura territorial. Tanmateix, la única alteració de planejament que contempla aquesta Modificació és la referent als sòls colindants a l’Església de Sant Miquel del Port, entre els carrers Baluard i Sant Miquel, els quals passen de tenir la consideració de clau 6b, sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local en el Pla General a la clau 7a “Equipaments comunitaris i dotacions actuals” i C1”Remodelació física en mansana singular de l’Església de Sant Miquel: manteniment, rehabilitació o renovació, dins de la clau general 14a) zona de remodelació pública. Es suprimeix una petita zona verda sense afectar al còmput general dels estàndards i s’augmenta la dotació d’equipaments.



A partir de la vigència del P.E.R.I. de la Barceloneta, s’han anat desenvolupant tot un seguit de plans especials i estudis de detall que afecten a zones concretes del barri, incloses en l’àmbit del P.E.R.I total o parcialment, sense que s’hagi abordat des d’aleshores cap figura de planejament que afecti íntegrament l’àmbit d’aquest (tret, com veurem, d’una modificació del propi P.E.R.I). D’aquests instruments de planejament, cal diferenciar 1) aquells que per la seva importància estratègica incideixen en la fesomia del barri, tot donant contingut a les previsions del P.E.R.I., i que afecten a sectors concrets del barri. Aquests darrers, essencialment, afecten a zones perimetrals del barri (en alguns casos l’àmbit dels quals inclou sòls fora de l’àmbit del P.E.R.I de la Barceloneta) i no han tingut incidència en les zones d’edificació tradicional existent, 2) aquells que afecten a parcel.les, Illes o finques concretes i que no són més que l’execució directa del planejament (o bé indirecta en àmbits molt petits sense rellevància pel que fa al teixit urbà). A) Actuacions urbanístiques que, en desenvolupament del P.E.R.I, completen les seves determinacions en zones no desenvolupades

per aquest, especialment perifèriques, que incideixen en la fesomia del barri : a) Pla Especial d’ordenació de les Illes limitades per l’Avinguda d’Icària o del Litoral, Avinguda Salvat Papasseit, carrer Ginebra i carrer Cermeño.

Aquest Pla Especial, aprovat definitivament el 7 de maig de 1.987, en l’àmbit territorial que el seu mateix nom indica té com a finalitat la de donar compliment als acords assolits entre la Corporació Metropolitana de Barcelona i Catalana de Gas y Electricidad,S.A. dels anys 1.985 i 1.986 en el sentit de concretar la cessió de la darrera a l’Entitat Metropolitana de determinats sòls que fins ara havia ocupat i la ubicació a la Barceloneta (sòls als front de l’Avnguda Icària qualificats com a clau 4 sistema de serveis tècnics metropolitans), d’instal.lacions i serveis de Catalana de Gas i Electricidad, S.A necessaris per als subministrament i manteniment de les instal.lacions de distribució de gas canalitzat (planta d’aire metanat) així com d’altres serveis complementaris de la companyia, com la de la seva seu.

En data 13 de setembre de 1.995, s’aprovà definitivament l’Estudi de Detall de l’ïlla formada pels carrers Balboa, Ginebra, Cermeño i Avinguda Salvat Papasseït.

b) Pla Especial del Port Vell de la Barceloneta.

L’11 de maig de 1.989 s’aprovà definitivament aquest Pla Especial que, com el seu nom indica té com a àmbit territorial el del Port Vell i que va tenir com a finalitat la de transformar un espai amb usos obsolets i degradat, per a la ubicació d’activitats comercials i portuàries a la banda de ponent. Amb un àmbit territorial superior al del barri, pel que fa a aquest, incidí en el front conformat per l’actual Passeig de Borbó i l’anomenat Pla de Palau. Tanmateix conté una discrepància amb el P.E.R.I de la Barceloneta, consistent en les construccions (tinglados) situats sobre el moll de la Barceloneta que aquest instrument va preveure enderrocar, a diferència del P.E.R.I que en preveia un ús lúdic i esportiu.

L’any 1.998 s’aprovà la “Modificació del Pla Especial en l’àmbit del Moll de Barcelona i del Dipòsit”, sense afectar a les determinacions del barri de la Barceloneta. Tanmateix, en data 20 de juliol de 1.990 s’aprovà “l’Estudi de Detall del Front Portuari de la Barceloneta, Moll del Dipòsit de la Barceloneta i del Rellotge”, que concretava els paràmetres màxims d’edificabilitat i els usos admissibles.

En data 2 de desembre de 2.003 s’aprovà definitivament la modificació del “Pla Especial del Port Vell en l’àmbit situat entre la Plaça del Mar i el Moll de Catalunya”.

c) Pla Especial d’ordenació urbanística de l’equipament de l’Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica.

Aquest Pla, que té per objecte ordenar la transformació de l’Hospital del Mar en un modern equipament hospitalari en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, fou aprovat definitivament el 29 de maig de 1.991.



L’àmbit del Pla se solapa parcialment amb l’àmbit del P.E.R.I de la Barceloneta, sense que, però, en tingui cap incidència en l’ordenació prevista per aquest.

Aquest Pla ha estat modificat puntualment els anys 1.999 i 2.007.

d) P.E.R.I del Sector Nord de la Barceloneta.

El P.E.R.I del Sector Nord de la Barceloneta fou aprovat definitivament per la via de text refós el 15 d’octubre de 1.992. Té per finalitat ordenar urbanísticament la façana nord del Barri, amb la ubicació de sostre residencial de nova creació i la reorganització de sòls destinats a sistemes existents al front nord.

Inclou aquells sòls que segons el P.E.R.I de la Barceloneta eren “un sector a desenvolupar mitjançant estudis coherents amb les directrius del P.E.R.I” pendents de desenvolupament atesa la inconcreció en el moment de la seva aprovació del traçat del Cinturó del Litoral i inclou tots aquells sòls, propietat de l’empresa Catalana de Gas y Electricidad, S.A. (que es corresponen amb la Zona 1 ) de remodelació física de nova ordenació subzona G.5 del P.E.R.I de la Barceloneta i els sòls qualificats com a clau 4, de sistemes tècnics que foren objecte del Pla Especial d’ordenació de les Illes limitades per l’Avinguda d’Icària o del Litoral, Avinguda Salvat-Papasseit, carrer Ginebra i carrer Cermeño.

La seva versió definitiva, en forma de modificació del text refós fou aprovada el mes de juliol de 1.993, preveu, pel que fa a les dues indicades claus, atorgar la consideració de zona G.5 a tots els sòls de l’Illa limitada pels carrers Avinguda d’Icària o del Litoral, Avinguda Salvat Papasseït, carrer Cermeño i carrer Balboa, tot traslladant la clau 4 a la perifèria del sector, al carrer del gas (front a l’Hospital del Mar).

Tanmateix, en data 23 de desembre de 2.000, es va aprovar definitivament la Modificació puntual del P.E.R.I del Sector Nord de la Barceloneta. Aquesta modificació altera, en essència, el tractament de la Zona G.5 en l’ïlla abans indicada (en redueix la superfície, i hi trasllada sostre addicional) i trasllada a la resta de l’illa, de nou, la clau 4, sistemes tècnics, resultant que, en definitiva, els sòls entre Avinguda d’Icària o del Litoral, Avinguda Salvat-Papasseit, carrer Cermeño i carrer Balboa, queden parcialment qualificats com a Zona G-5 i parcialment com a clau 4) sistemes tècnics. L’objecte d’aquesta ordenació és la previsió d’ubicació en els sòls de l’edifici singular que haurà de ser la seu de l’empresa CATALANA DE GAS Y ELECTRICIDAD, S.A.

Els sòls que fins al moment havien estat destinats a la clau 4 de serveis tècnics, (ubicats al carrer del Gas, front a l’Hospital del Mar), passen a tenir la consideració de sistema d’equipaments.

Posteriorment, en data 24 de juliol de 2.001, s’aprovà la “Modificació puntual del Pla General Metropolità en els àmbits del sector II del Raval i de la Zona G5 del P.E.R.I del sector Nord de la Barceloneta”, que pel que fa a aquest sector per tal de donar solució urbanística a les necessitats del projecte de construcció de l’edifici emblemàtic i singular de CATALANA DE GAS Y ELECTRICIDAD, S.A. (en concret, es preveu una reducció de sòls viaris, per fer menor la vorera del carrer Doctor Aiguader) i un augment de l’alçada de l’edifici.

e) Pla Especial de Millora Urbana i Ordenació de la Façana Marítima de la Barceloneta.

El Pla Especial de Millora Urbana i Ordenació de la Façana Marítima de Barcelona fou aprovat definitivament el 24 de març de 1.994.

Té per objecte el desenvolupament, com el seu propi nom indica, de la façana marítima de la Barceloneta, que el P.E.R.I de la Barceloneta va delimitar però no va ordenar. Els objectius d’aquest Pla Eren obrir la Barceloneta al mar, connectar el nou Passeig Marítim amb el Passeig Joan de Borbó i l’actual Passeig Marítim, tot redefinint el front edificat.



Tanmateix aquest planejament fou anul·lat per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 23 d’abril de 1.998 i 15 de setembre del mateix any, referendada aquesta darrera pel Tribunal Suprem mitjançant sentència de 13 de desembre de 1.999. Essent l’anul·lació del planejament, les finques incloses en el seu àmbit mantenen la classificació i la qualificació previstes pel P.E.R.I. de la Barceloneta.

B) Actuacions urbanístiques que afecten a parcel·les, Illes o finques concretes i que no són més que l’execució directa o indirecta

del planejament en àmbits molt petits sense rellevància pel que fa al teixit urbà, ni afectació a la fesomia del barri.

a) En data 26 d’abril de 1.991, s’aprovà definitivament “l’Estudi de Detall de la Plaça del Mar del Port Vell.” b) En data 13 de setembre de 1.995, s’aprovà definitivament el “Pla Especial del tipus d’equipament i concreció de la seva ordenació al carrer Carbonell al Barri de la Barceloneta.” c) En data 12 de juliol de 1.996, s’aprovà definitivament “l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica del centre mediterrani d’investigacions medioambientals de Barcelona”. d) En data 28 d’abril de 1,.999, el Pla Especial de concreció d’usos i edificabilitat de l’equipament dels carrers Ginebra amb Avinguda Salvat-Papasseit. e) En data 21 de setembre de 1.990, s’aprovà definitivament el “Pla Especial de concreció d’usos i ordenació volumètrica en l’àmbit dels carrers de Balboa i de Pinzón”. f) En data 21 de novembre de 2.000, s’aprovà definitivament el “Pla Especial de determinació del tipus d’equipament i ajust de límits de la zona al carrer Ginebra número 51”. g) En data 20 d’octubre de 2.004, s’aprovà definitivament el “Pla de Millora Urbana de l’entorn del Mercat de la Barceloneta i la Plaça del Mar”. h) En data 21 de desembre de 2.007 s’aprovà definitivament el “PEU d'ordenació i definició dels usos dels subsòl de l'espai lliure confrontant a la Plaça Pau Vila en l'entorn comprès entre els carrers Marquesa i Dr. Aiguader”. i) En data 26 de febrer de 2.010 s’aprovà definitivament el “Pla de Millora Urbana a l’àmbit dels carrers de Montealgre, Doctor Aiguader i de la Marquesa”.

Més enllà de les disposicions esmentades tramitades i aprovades en desenvolupament del P.E.R.I de la Barceloneta, només la Modificació d’aquest, “Modificació puntual de les qualificacions i regulacions zonals del P.E.R.I de la Barceloneta”, aprovada definitivament el 20 de gener de 1.999, ha tingut un abast territorial global sobre el barri. El seu objecte, no obstant, només afecta a la normativa del P.E.R.I, per la qual cosa, en realitat, aquesta modificació no aporta cap tractament urbanístic diferent a l’existent. Aquesta modificació es limita, analitzant el grau d’acompliment de les previsions zonals del P.E.R.I, a reordenar les qualificacions vigents i adaptar-les a la realitat existent d’acord amb el seu grau d’aplicació i a l’actuació edificatòria que s’hagi produït. Per tant, tot i ser d’abast integral no és més que un aprofundiment i actualització en l’aplicació dels criteris de zona (i, per tant, dels criteris d’intervenció sobre l’edificació), segons la realitat existent en el moment de la seva aprovació.



Posteriorment, en data 4 de maig de 2.007, s’aprovà definitivament la “Modificació del Pla General Metropolità en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta”, darrer planejament que afecta, en la seva globalitat al barri, entenent com a tal, aquell on s’hi ubica l’edificació tradicional. Així, el seu àmbit territorial són aquells sòls on s’ubica aquest tipus d’edificació que és l’objecte del mateix. Aquest document, polèmic des de la seva formació, no té per objecte una alteració i nova ordenació urbanística de l’edificació tradicional, ni altera paràmetres urbanístics. En aquest sentit, no altera les previsions del P.E.R.I. de la Barceloneta. Simplement concreta, mitjançant la previsió d’execució de processos de gestió urbanística, una via per assolir l’objectiu de rehabilitació de l’edificació tradicional que configura l’estructura edificatòria del barri, entenent com a element cabdal i fonamental d’aquesta actuació rehabilitadora la possibilitat de dotar a les finques d’elements d’accessibilitat vertical (ascensor, escala de veïns i canals de distribució d’infraestructures de subministrament). Com en la memòria del planejament s’indica, “La modificació del Pla General Metropolità té com a objectiu concret establir un marc d’actuació que, respectant la vigència del P.E.R.I., habiliti la iniciativa pública i privada en la rehabilitació de finques, establint la possibilitat de delimitació de sectors de millora urbana específics de rehabilitació, preveient el seu desenvolupament amb planejament derivat i l’aplicació de la reparcel.lació a aquestes actuacions”. En aquest sentit, la proposta passa per delimitar sectors de millora urbana (a desenvolupar mitjançant un pla derivat i un posterior sistema de reparcel.lació) que inclogui diverses finques (que no disposin d’ascensor), per integrar-les en una de sola, mantenint el sostre existent (amb mínima possibilitat d’escreix si el sostre potencial no estigués esgotat) i a configuració constructiva tradicional. Es tracta, per tant, de la utilització d’un instrument urbanístic (el planejament general i de la figura dels processos d’execució del mateix) amb la finalitat de regular i concretar actuacions rehabilitadores en el barri.



6. Descripció cronològica del planejament a la Barceloneta (1976-2011) En aquest apartat es realitza una descripció resumida i ordenada cronològicament (d’acord amb la seva data d’aprovació definitiva) dels diferents planejaments que en el període 1976-2011 han anat configurant l’ordenació urbanística de la Barceloneta. 6.1 PLA GENERAL METROPOLITÀ

Aprovat definitivament el 17 de juliol de 1976 El PGM delimita un Sector de reforma interior (SRI) en el barri de la Barceloneta. L’àmbit d’aquest sector és inferior a l’àmbit d’actuació del posterior Pla especial de reforma interior de la Barceloneta. El PGM qualifica la major part del sòl amb la clau 14a ‘remodelació física pública’ i clau 17 ‘zona de renovació urbana en transformació d’ús’. També incorpora l’edificació existent, desenvolupada d’acord amb estudi de detall anterior a la redacció del propi PGM, en la confluència del Passeig de Joan de Borbó i el Passeig marítim, qualificant-la amb clau 18 ‘zona subjecta a anterior ordenació volumètrica específica’. Pel que respecta als sistemes, només delimita els sòls del sistema portuari (claus 1a i 1b) i unes reserves mínimes per a equipaments, zones verdes i viari bàsic (claus 7, 6 i 5, respectivament). D’acord amb l’article 357.1 de les Normes urbanístiques del PGM, en les zones de remodelació pública l’edificabilitat serà la que estableixi el Pla de reforma interior, que no podrà sobrepassar l’edificació global existent en el sector. En el mateix article es determina que es podrà augmentar l’edificació per a habitatges fins un 12% dels habitatges existents, i el sostre per a quest ús d’habitatge no sobrepassarà el que resulti de multiplicar per 100 m²st el nombre màxim d’habitatges.



6.2 PERI DELS TERRENYS DE LA MAQUINISTA-BARCELONETA

Aprovat definitivament l’11 de juny de 1981 El pla especial s’entén com a primera fase del desenvolupament urbà previst pel barri. Els terrenys objecte del pla foren adquirits l’any 1978, amb l’objectiu principal d’augmentar la reserva d’espais lliures i d’equipaments del barri, així com millorar les condicions d’habitabilitat, promovent una major dimensió dels habitatges. El pla vinculava al seu àmbit d’actuació un sector que s’excloïa del propi PERI de la Maquinista i que s’havia d’incorporar al PERI de la Barceloneta (sector B) i un altre sector a desenvolupar mitjançant un pla especial complementari (sector C). Per assolir els objectius, es qualifica com a sistemes (zona verda, equipament docent, viari i aparcament en superfície fora del viari) prop del 85% del sòl de l’àmbit (exclòs el sector C). El pla estableix un índex d’edificabilitat global de 0.903 m²st/m²s (inclòs el sector C) i 0.834 m²st/m²s (exclòs el sector C). El sostre màxim d’habitatge és de 30.288 m²st (sectors A i B) i 3.382,5 m²st (sector C), sumant un total de 33.670,5 m²st. A més, es preveu la construcció de 8.041 m²st d’equipaments docents. D’altra banda, es preveuen un total de 284 habitatges, corresponents a 252 dels sectors A i B, i 32 del sector C. D’acord amb la justificació de la memòria, tots aquests habitatges són de substitució d’habitatges existents per tal de descongestionar el teixit de la Barceloneta i, per tant, no cal justificar que el nombre d’habitatges proposats no sobrepassa el 12% dels existents (d’acord amb l’article 357.1 del PGM). Tanmateix, d’acord amb els estudis previs a la redacció del PERI de la Barceloneta, s’estima en 5.947 el nombre d’habitatges existents, de manera que els 284 previstos en el PERI de la Maquinista en cap cas superaria aquest 12%.



6.3 TEXT REFÓS DEL PERI DE LA BARCELONETA

Aprovat definitivament el 24 de juliol de 1986 En desenvolupament de la clau 14a, el PERI proposa la descongestió del barri mitjançant la creació de nous espais lliures i equipaments –adequant les previsions genèriques del PGM-, la construcció de nous habitatges, la substitució i/o la rehabilitació d’alguns edificis i habitatges -convertint progressivament els “quarts de casa” en habitatges de “mig” o millorant-ne les seves condicions d’habitabilitat- i la millora de la imatge interior del barri mitjançant operacions concretes d’urbanització. Les determinacions del PERI són d’aplicació directa sobre la totalitat de les zones, tret dels sectors de l’Avinguda Icària –Sector nord- i del Passeig Marítim –Sector 1B-, per als quals es preveu el posterior desenvolupament mitjançant estudis coherents amb les directrius del propi PERI. De la mateixa manera, els sistemes generals també poden ser desenvolupats mitjançant els corresponents plans especials. Amb aquest criteri, estableix el sector Moll de la Barceloneta –Sector 1A-, que serà posteriorment desenvolupat pel Pla especial del Port Vell de Barcelona.



6.4 MODIFICACIÓ DEL PGM EN L’ÀMBIT DE LA ZONA COSTANERA

Aprovat definitivament el 17 de desembre de 1986 Els objectius generals del planejament són: l’obertura al mar dels assentaments urbans de la comunitat metropolitana, la reestructuració i redefinició dels teixits urbans costaners per fer possible aquesta obertura i, aconseguir que les operacions empreses permetessin la realització dels equipaments necessaris pels Jocs olímpics de 1992. Cal dir que, en els plànols d’informació s’indica com a planejament vigent de la Barceloneta les determinacions del PGM, malgrat que una primera versió del PERI ja havia estat aprovada definitivament el juny de 1985. Tanmateix, en els mateixos plànols s’indica amb una trama els sòls efectivament afectats pel canvi de qualificació proposada en la modificació del PGM. Així doncs, en l’àmbit de la Barceloneta aquesta modificació del PGM es concreta en els següents extrems: • Canvi de qualificació urbanística de la clau 1b ‘sector d’entorn portuari’ per la clau 1c ‘zona marítimo-terrestre’

• L’ordenació dels terrenys actualment ocupats pel parc de la Barceloneta, reduint la superfície de sòl qualificada amb clau 6b i afegint una reserva de viari

• Canvi de qualificació de les delimitades per l’Av. Icària, C/ dels Pinzón, C/ de Ginebra i Pg. de Salvat Papasseït, substituint la clau 14G5 del PERI per la clau 4 ‘serveis tècnics’



6.5 TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ URBANA DE LA FAÇANA AL MAR DE BARCELONA AL SECTOR

DEL PASSEIG DE CARLES I i DE L’AVINGUDA D’ICÀRIA Aprovat definitivament el 26 de febrer de 1987

L’àmbit d’aquest pla especial abasta els terrenys definits per l’àrea de suspensió de l’atorgament de llicències acordada el 22 de febrer de 1985 per l’Ajuntament de Barcelona, ampliada pels extrems de llevant i de ponent. En aquest darrer cas, es van incorporar els terrenys contigus a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar –inclosos en l’àmbit del PERI de la Barceloneta-, afectant l’ordenació urbanística determinada en la modificació del PGM en l’àmbit de la zona costanera. Els objectius del pla foren la reordenació del sector oriental del Poble Nou, contribuir a la recuperació de la façana marítima, facilitar l’absorció dels dèficits d’equipaments i espais lliures d’aquesta part de la ciutat, crear àrees idònies per a localitzar les instal·lacions olímpiques i ordenar volumètricament les edificacions. Pel que respecta a l’àmbit de la Barceloneta, el pla especial incideix en l’eliminació de la reserva de viari –claus 5a i 5b- que delimitava l’illa de l’Hospital del Mar, augmentant la superfície del sòl destinat a equipament –qualificat amb clau 7b- i regularitzant el seu límit amb front a l’Avinguda d’Icària. 6.6 PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ DE LES ILLES LIMITADES PER L’AVINGUDA D’ICÀRIA O DEL LITORAL, AVINGUDA

SALVAT PAPASSEÏT, CARRER GINEBRA I CARRER CERMEÑO Aprovat definitivament el 7 de maig de 1987

La finalitat del pla especial és l’ordenació volumètrica d’aquestes dues illes. D’acord amb la memòria del pla, es respecta la qualificació urbanística (clau 4), establerta en la ‘Modificació puntual del PGM en l’àmbit de la zona costanera’, així com l’edificabilitat i els usos dels espais previstos pel PERI de la Barceloneta. La solució proposada manté la ubicació de la nova estació de transformació d’aire metanat prevista en el PERI de la Barceloneta. En la normativa del pla es determina que l’edificabilitat neta màxima de les parcel·les és de 2m²st/m²s, estimant l’edificabilitat total en 20.148 m²st. Els usos permesos són els d’oficines i industrial categories 1, 2, 3 i 4 ó, en general, els relacionats amb el desenvolupament de les activitats pròpies de la companyia, incloent-hi les de caire formatiu, divulgatiu i d’investigacions –parcel·les 1 i 2-, i la implantació de la planta d’aire metanat i de les cambres de regulació així com dels serveis complementaris necessaris –parcel·la 3-.



6.7 MODIFICACIÓ DEL PGM AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA DEL MUNICIPI DE BARCELONA AL SECTOR DE LA

BARCELONETA Aprovat definitivament el 3 de maig de 1988

Aquesta modificació consisteix en el canvi de la qualificació urbanística de dues parcel·les contigües a l’Esglèsia de Sant Miquel, en la seva banda nord. En realitat, el PERI de la Barceloneta ja contempla les qualificacions proposades per aquesta modificació. Això s’entén si es té present que la seva aprovació inicial es produeix l’any 1986 (any d’aprovació del PERI). De fet, en la memòria de la modificació es defineix com a objectiu de la mateixa “l’acomodació de les determinacions del PGM a les establertes en el PERI definitivament aprovat” (sic). Per tant, aquesta modificació no produeix cap canvi sobre la qualificació urbanística del PERI. 6.8 PLA ESPECIAL DEL PORT VELL

Aprovat definitivament l’11 de maig de 1989 En termes generals, el pla especial possibilita la voluntat d’obertura al mar de la ciutat i la integració al teixit urbà de l’espai fins aleshores adscrit a l’activitat comercial marítima –traslladada al litoral de ponent-, destinant el Moll de la Barceloneta a passeig públic, i amb la creació d’una obertura franca al mar –la plaça del mar- en la confluència del passeig de Joan de Borbó, del passeig Marítim i del passeig de l’Escullera. Als efectes d’assegurar l’execució del pla , divideix el territori en 11 àmbits d’actuació. El pla especial no modifica la qualificació de sistema portuari del PGM per al Port Vell, mantenint la qualificació 1a de ‘sector portuari’ i desenvolupant-la mitjançant ‘subsistemes’ que donen contingut a la clau principal 1a. Amb aquest criteri, dins de l’àmbit de la Barceloneta, el Sector del Moll de la Barceloneta –Sector 1A- queda regulat pels esmentats ‘subsistemes’ de la clau urbanística 1a. Pel que fa a l’edificabilitat, en la memòria s’argumenta que es respecten l’edificabilitat zonal bruta de 0.70 m²st/m²s i l’ocupació màxima de parcel·la del 70% determinats pel PGM per al sector del port (1a) com a regulació marc.



6.9 ESTUDI DE DETALL DEL FRONT PORTUARI DE LA BARCELONETA. MOLLS DEL DIPÒSIT, DE LA BARCELONETA I

DEL RELLOTGE Aprovat definitivament el 20 de juliol de 1990

En desenvolupament del Pla especial del Port Vell, l’estudi de detall afronta “la concreció quantitativa dels paràmetres màxims i els usos admissibles sense que existeixi una voluntat de concreció física de l’ordenació” dels àmbits IV, V i VI . A tals efectes, l’estudi regula la distribució de l’edificabilitat i l’ocupació, dins dels màxims establerts pel Pla especial del Port Vell. També es determina l’obligatorietat de conservació i remodelació de l’edifici del Dipòsit.

6.10 ESTUDI DE DETALL “PLAÇA DEL MAR” AL PORT VELL Aprovat definitivament el 26 d’abril de 1991

Aquest estudi de detall desenvolupa les determinacions del Pla especial del Port Vell per a l’àmbit VII, ordenant l’espai públic i permetent el trasllat de la piscina municipal, fins aleshores situada al costat de l’Hospital del Mar i que resulta afectada pel Parc de Recerca Biomèdica. En el quadre comparatiu d’edificabilitat es justifica que no se supera el sostre màxim de 7.900 m²st previst pel Pla especial del Port Vell. 6.11 PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’EQUIPAMENT DE L’HOSPITAL DEL MAR I EL PARC DE

RECERCA BIOMÈDICA Aprovat definitivament el 29 de maig de 1991

Aquest planejament incideix en l’ordenació de les illes ocupades per l’Hospital del Mar, el Parc de Recerca biomèdica i el Centre Mediterrani d’Investigacions Mediambientals de Barcelona. Els principals objectius són relligar el barri de la Barceloneta amb la Vila Olímpica, estructurar la imatge urbana d’aquesta zona proposant un estructura edificatòria de caràcter esponjós i poc densa, potenciar la ‘macroilla’ de l’Hospital del Mar i, potenciar les dues parts del Parc de recerca biomèdica separades pel carrer Wellington –actual carrer de Trelawny-. A tals efectes, s’augmenta la superfície qualificada com a equipament amb clau 7c, d’ús sanitari-recerca biomèdica, amb els terrenys a llevant de l’Hospital del Mar que el Text refós del Pla especial d’ordenació urbana de la façana al mar de Barcelona al sector del passeig de Carles I i de l’avinguda d’Icària qualificava com a 7a i 7b. S’estableix una ‘macroilla’ que inclou l’Hospital i el Parc de recerca biomèdica, separada mitjançant el carrer de Wellington, d’una segona illa de dimensions més reduïdes on s’ubica el Centre Mediterrani d’Investigacions. Es trasllada la piscina municipal i el camp de futbol de la Barceloneta als antics terrenys dels Banys de Sant Sebastià i al parc de Catalana de Gas –actual parc de la Barceloneta-, respectivament. Es fixa un índex d’edificabilitat màxima de 1,375 m²st/m²s, com a resultes “de dividir els 67.840 m² de sostre previst a partir de la cota ±0 dels edificis pels 49.321 m² de solar repartits entre les dues illes”.



6.12 TEXT REFÓS DEL PERI DEL SECTOR NORD DE LA BARCELONETA

Aprovat definitivament el 28 de juliol de 1993 Aquest pla desenvolupa el sector nord previst en el PERI de la Barceloneta. Tanmateix, l’àmbit d’actuació augmenta notablement respecte la delimitació prevista en aquest. L’objectiu del pla és la regulació urbanística del sector nord de la Barceloneta, completant el barri i definint-ne la nova imatge de cara a la ciutat. Per assolir l’objectiu plantejat, d’una banda, s’augmenta la reserva de sòl destinada a equipaments i zona verda –fent possible l’execució del parc de la Catalana- i, d’altra banda, es proposa la construcció de nous habitatges públics (clau 14G4) en tot el front de l’avinguda d’Icària. En la memòria del pla s’argumenta que aquest augment d’habitatges no supera el 12% permès pel PGM per a la clau genèrica 14a en l’àmbit de la Barceloneta. Paral·lelament, determina els paràmetres d’edificació (sostre màxim, nombre màxim de plantes, alçada màxima i ocupació màxima de la planta baixa) de la clau 14G5 (petita indústria i tallers artesanals). Per últim, cal dir que incorpora a l’àmbit del sector dues parcel·les, a obtenir mitjançant expropiació, per a destinar-les a equipament (C/Mar-Ginebra-Rector Bruguera) i per a fer efectiva l’obertura total del passeig de Salvat Papasseït, respectivament. L’edificabilitat màxima de l’edificació de nova planta (zona 14G4) és de 21.810 m²st destinats a habitatge públic, amb un nombre màxim de 205 habitatges i, 5.826 m²st destinats a ús comercial en planta baixa. El sostre màxim de l’illa delimitada per l’Av. Icària, C/Cermeño, C/ Balboa i Pg. Salvat Papasseït (zona 14G5) es fixa en 18.000 m²st. Per a l’illa delimitada pels carrers Ginebra, Cermeño, Balboa i Pg. Salvat Papasseït (també zona 14G5), es determina un índex d’edificabilitat bruta de 1.3 m²st/m²s, i es remet l’ordenació concreta a la redacció d’un posterior estudi de detall. Per a la zona 14G1 són d’aplicació les regulacions establertes en el PERI de la Barceloneta.

Desembre 2012

ESBORRANY

6.13 PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA I ORDENACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE LA BARCELONETA

Aprovat definitivament el 24 de març de 1994Anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de data 19 de maig de 2000

En desenvolupament del Text refós del PERI de la Barceloneta, el pla té per objecte l’ordenació i la regulació urbanística dedel sector ‘1B Sector Passeig marítim’. A tals efectes, proposa la formalització de la nova façana marítima del barri, perllongant les illes existents, i intercalant una sèrie d’espais lliures (clau 6b). L’àmbit d’actuació del pla és superior al delimitat en eincorporant l’equipament situat entre el C/ de Sant Carles i de l’Almirall Cervera, i incorporant algunes parcel·les en el límit amb les edificacions existents. El sostre total proposat pel PEMU és de 8.188 m²st, del14A1-hs). En relació a la concreció de l’edificabilitat del sector, en l’apartat d’’Objectius i criteris de l’ordenació’ de la memòria que “les referències que es prenen estan basades en la quantificació del sostre edificat dels berexistents dins de l’àmbit en el moment de la redacció del PERI de la Barceloneta i també el sostre edificable que el plànol nde zonificació del propi PERI establia amb la prolongació de les illes fins a una línia teòrealitzen, el sostre proposat pel PEMU és inferior en comparació amb els dos referents indicats. El sistema d’actuació previst per a les operacions públiques era el d’expropiació. En data 19 de maig de 2000, el Tribunal Suprem ratifica la nul·litat del pla dictaminada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel fet que les alteracions urbanístiques van més enllà de les atribucions d’un pla de millora urbana, per les defestructurals, en general, de la figura de planejament i, en concret, del pla d’etapes, de l’estudi de viabilitat i del sistema d’actuació.

Modificació del PERI de La Barceloneta per a la refosa i actualització del planejament vigent

ESBORRANY

PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA I ORDENACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE LA BARCELONETAde març de 1994

Anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de data 19 de maig de 2000

En desenvolupament del Text refós del PERI de la Barceloneta, el pla té per objecte l’ordenació i la regulació urbanística dem’. A tals efectes, proposa la formalització de la nova façana marítima del barri, perllongant les

illes existents, i intercalant una sèrie d’espais lliures (clau 6b). L’àmbit d’actuació del pla és superior al delimitat en esituat entre el C/ de Sant Carles i de l’Almirall Cervera, i incorporant algunes parcel·les en el límit amb

El sostre total proposat pel PEMU és de 8.188 m²st, dels quals 4.836 m²st es destinen a habitatge social (qualificat a

En relació a la concreció de l’edificabilitat del sector, en l’apartat d’’Objectius i criteris de l’ordenació’ de la memòria que “les referències que es prenen estan basades en la quantificació del sostre edificat dels berexistents dins de l’àmbit en el moment de la redacció del PERI de la Barceloneta i també el sostre edificable que el plànol nde zonificació del propi PERI establia amb la prolongació de les illes fins a una línia teòrealitzen, el sostre proposat pel PEMU és inferior en comparació amb els dos referents indicats.

El sistema d’actuació previst per a les operacions públiques era el d’expropiació.

Tribunal Suprem ratifica la nul·litat del pla dictaminada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel fet que les alteracions urbanístiques van més enllà de les atribucions d’un pla de millora urbana, per les def

de la figura de planejament i, en concret, del pla d’etapes, de l’estudi de viabilitat i del sistema d’actuació.


ESTUDIS PREVIS I

PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA I ORDENACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE LA BARCELONETA

En desenvolupament del Text refós del PERI de la Barceloneta, el pla té per objecte l’ordenació i la regulació urbanística detallada m’. A tals efectes, proposa la formalització de la nova façana marítima del barri, perllongant les

illes existents, i intercalant una sèrie d’espais lliures (clau 6b). L’àmbit d’actuació del pla és superior al delimitat en el PERI, situat entre el C/ de Sant Carles i de l’Almirall Cervera, i incorporant algunes parcel·les en el límit amb

4.836 m²st es destinen a habitatge social (qualificat amb la clau

En relació a la concreció de l’edificabilitat del sector, en l’apartat d’’Objectius i criteris de l’ordenació’ de la memòria s’argumenta que “les referències que es prenen estan basades en la quantificació del sostre edificat dels berenadors i restaurants de platja existents dins de l’àmbit en el moment de la redacció del PERI de la Barceloneta i també el sostre edificable que el plànol normatiu de zonificació del propi PERI establia amb la prolongació de les illes fins a una línia teòrica de façana”. Segons els càlculs que es realitzen, el sostre proposat pel PEMU és inferior en comparació amb els dos referents indicats.

Tribunal Suprem ratifica la nul·litat del pla dictaminada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel fet que les alteracions urbanístiques van més enllà de les atribucions d’un pla de millora urbana, per les deficiències



30

tallada m’. A tals efectes, proposa la formalització de la nova façana marítima del barri, perllongant les

l PERI, situat entre el C/ de Sant Carles i de l’Almirall Cervera, i incorporant algunes parcel·les en el límit amb

mb la clau

s’argumenta enadors i restaurants de platja

ormatiu rica de façana”. Segons els càlculs que es

Tribunal Suprem ratifica la nul·litat del pla dictaminada pel Tribunal Superior de Justícia de iciències




6.14 PLA ESPECIAL DE MUTACIÓ DEL TIPUS D’EQUIPAMENT I CONCRECIÓ DE L’ORDENACIÓ AL CARRER

CARBONELL 4-6 Aprovat definitivament el 13 de setembre de 1995

L’objectiu del pla és el canvi de l’ús assignat a l’equipament situat als carrers Carbonell 4-6/Ginebra 5. El PERI de la Barceloneta preveia l’adequació de l’antic cinema Marina per a destinar-lo a centre cívic mitjançant el sistema d’expropiació. El pla especial canvia l’ús cultural-religiós, previst pel PERI, al d’equipament sanitari-assistencial, amb l’objectiu de construir una residència assistida per a gent gran. Amb aquesta finalitat, es modifiquen els paràmetres i condicions d’edificació de la parcel·la –sostre màxim, fondària edificable, alçada i nombre de plantes- atenent a les necessitats funcionals del nou equipament previst, així com a les característiques morfològiques i el grau de consolidació de l’entorn. El pla estima el sostre total previst per a l’equipament en 3.485,50 m²st, en base a un avantprojecte facilitat a l’equip redactor pel Departament de benestar social de la Generalitat. En la memòria del pla especial es fa constar que el canvi del tipus d’equipament no implica l’incompliment dels objectius del PERI atès que el centre cívic ja s’ha construït en la cruïlla dels carrers Andrea Dòria i de la Conreria. 6.15 ESTUDI DE DETALL DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS BALBOA I GINEBRA, L’AVINGUDA CERMEÑO I EL

PASSEIG DE SALVAT PAPASSEÏT, A LA BARCELONETA, DEL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA Aprovat definitivament el 19 de desembre de 1997

En desenvolupament del PERI del sector Nord, es redacta el preceptiu estudi de detall previ a la urbanització i edificació de l’illa Balboa/Ginebra/Cermeño/Papasseït. Part de l’esmentada illa estava inclosa en la Unitat d’actuació 1 del PERI del sector Nord. El sòl inclòs en l’àmbit de l’estudi de detall està qualificat, en part, com a equipament 7b i, l’altra part, com a zona 14G5. L’estudi de detall regula l’ordenació volumètrica de l’illa respectant les qualificacions i els paràmetres d’edificació establerts en el PERI del sector Nord. D’acord amb la memòria, l’edificabilitat bruta atribuïble a la zona 14G5 és de 1 m²st/m²s per a l’edificació residencial, amb un complement zonal de 0,30 m²st/m²s. La parcel·la mínima és de 600 m²s i la façana mínima a la via pública és de 13,50 m. D’altra banda, la totalitat de la zona 14G5 pot ser edificada en planta baixa, destinada a usos industrials, per a la petita indústria i tallers artesanals, i el perímetre de l’illa pot ser edificat amb una profunditat de 12 m, permetent tres plantes pis amb ús d’habitatge o d’oficines. Amb aquests paràmetres, l’estudi de detall determina que l’edificabilitat total corresponent a la zona 14G5 és de 4.447,51 m²st. D’altra banda, remet les condicions d’edificació per a l’equipament amb clau 7b a l’article 217 i concordants de les normes urbanístiques del PGM.



6.16 MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PORT VELL EN ELS ÀMBITS DELS MOLLS DE BARCELONA I DEL DIPÒSIT

Aprovat definitivament el 9 de desembre de 1998 L’objectiu de la modificació és la reordenació dels usos establerts al Pla especial del Port Vell, recuperant i traslladant l’ús hoteler –prohibit en el domini públic portuari per la Llei de Ports des del 1992 fins a la redacció de la Llei 62/1997, de 26 de desembre, de modificació de la Llei de 1992- de l’àmbit IV (Moll de Dipòsit) a l’àmbit I (Moll de Barcelona) i, introduint l’ús cultural en l’àmbit IV per tal d’adequar-lo a la realitat dels usos efectivament desenvolupats. D’acord amb el quadre comparatiu entre la normativa aleshores vigent –Pla especial del Port Vell- i la normativa proposada en la modificació, es mantenen les qualificacions i l’edificabilitat total (80.000 m²st en l’àmbit I i 32.000 m²st en l’àmbit IV), canviant exclusivament els usos permesos en ambdós àmbits del port. 6.17 MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’EQUIPAMENT DE L’HOSPITAL DEL MAR I EL

PARC DE RECERCA BIOMÈDICA Aprovat definitivament el 20 de gener de 1999

L’objecte de la modificació és la reordenació del conjunt d’equipaments a l’entorn de l’Hospital del Mar, amb la previsió d’un seguit d’equipaments majoritàriament vinculats a l’activitat docent i hospitalària, la construcció d’un nou edifici destinat a serveis sanitaris de l’Institut municipal d’assistència sanitària (IMAS), la definició d’un Parc de recerca biomèdica amb un fort component docent, la rehabilitació de l’antic equipament esportiu amb façana al passeig Marítim per a transformar-lo en pavelló poliesportiu i l’adequació de la xarxa viària a la redistribució dels nous equipaments proposats. Amb aquests objectius, la ‘macroilla’ formada per l’hospital i el Parc de recerca biomèdica es divideix en tres illes, qualificant-ne una d’elles amb clau 7a que es destina a usos esportius i recreatius. A banda de definir els principals paràmetres d’ordenació, determina la necessitat de desenvolupament d’un estudi de detall per a l’illa del Parc de recerca biomèdica. Pel que respecta a l’edificabilitat de l’àmbit, es determina un sostre màxim de 27.500 m²st sobre rasant i de 9.380 m²st sota rasant. En la memòria de la modificació s’argumenta que “el sostre assignat és superior al previst en el planejament vigent però és imprescindible per assolir les necessitats funcionals dels equipaments referenciats”.



6.18 MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES QUALIFICACIONS I REGULACIONS ZONALS DEL PERI DE LA BARCELONETA

Aprovat definitivament el 20 de gener de 1999 Transcorreguts més de 12 anys des de l’aprovació del PERI, aquesta modificació realitza una anàlisi de tots aquells aspectes de la seva normativa urbanística susceptibles de millora i en planteja una solució alternativa. En concret, i a mode de resum, les principals modificacions són les següents: • Es redueix la possibilitat d’aplicar el model de remunta de dues plantes reculades 90 cm de la façana exclusivament a les

edificacions de “tipus tradicional” amb clau 14A1 (exceptuant aquelles que aleshores ja tenien pb+3pp)

• Es crea una nova ‘subclau’ urbanística (subclau F) per tal de regular volumètricament i mitjançant ordenances d’edificació el front edificat que conforma la façana marítima. L’alçada màxima permesa en les parcel·les amb aquesta nova qualificació és de pb+4pp.

• Es permet la remunta de dues plantes sense recular 90 cm, amb una alçada màxima permesa de pb+3pp, a les edificacions qualificades amb clau 14A2 per tal d’afavorir-ne la rehabilitació d’iniciativa privada

• Es canvia la qualificació 14A3 per 14A1 a aquelles finques que en el moment de la redacció de la modificació ja havien estat rehabilitades, enderrocades o expropiades. Es conserva aquella qualificació únicament a les finques que romanien en una situació precària

• S’eliminen les qualificacions 14A4 i 14D4 ja que no representen cap característica diferent de les qualificacions 14A1 i 14D1, respectivament

• En general, s’elimina la condició de la reculada de les dues darreres plantes per a la clau 14B (tret de la façana al carrer del Mar), 14C, 14D i 14E

• Es regularitza l’alineació de l’illa amb front a la plaça de la Barceloneta, tot reconeixent l’edificació existent, així com la seva alçada màxima permesa (pb+3pp)

• S’anul·la la necessitat de permetre l’ús públic de la terrassa superior de l’edificació permesa en l’espai interior d’illa de la clau 14D, així com l’aplicació de l’ordenança de l’edificació per a aquesta zona

• Es modifiquen els paràmetres d’edificació de la clau 14G1

• Es revisa el llistat d’edificis d’interès històric i arquitectònic

Segons els càlculs realitzats en la memòria, les modificacions efectuades en les zones 14A, 14B, 14C i 14D no suposen un increment de l’edificabilitat global respecte la prevista en el PERI, ans al contrari, en les zones esmentades es passa d’un sostre potencial de 336.596 m²st segons el planejament aleshores vigent, a un sostre potencial de 324.042 m²st, segons la nova normativa proposada en la modificació. Això significa una disminució del sostre total de la Barceloneta de 12.554 m²st. D’altra banda, els sistemes (claus 5, 6 i 7) queden al marge de l’abast de la modificació puntual del PERI.



6.19 PLA ESPECIAL DE CONCRECIÓ D’USOS I EDIFICABILITAT DEL SOLAR D’EQUIPAMENTS SITUAT AL CARRER

GINEBRA NUM. 45-49, CANTONADA SALVAT PAPASSEÏT, DE BARCELONA, PER DESTINAR-LO A RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA Aprovat definitivament el 28 d’abril de 1999

En sessió plenària de 22 de maig de 1998, l’Ajuntament va aprovar el “Plec de condicions reguladores del contracte de dret de superfície de l’esmentada finca per a la construcció i gestió d’una residència universitària”, i de la seva adjudicació per concurs. En virtut del plec de condicions, es va tramitar el Pla especial de concreció d’usos, amb l’objectiu de concretar les condicions d’edificació i la mutació del tipus d’equipament. Concretament, el PERI, amb el posterior estudi de detall de l’illa, qualificava el solar com a equipament (clau 7b) de tipus sanitari-assistencial / cultural-religiós. Mitjançant el pla especial, es canvia l’ús inicial de l’equipament pel d’ús docent, destinat a residència universitària. El tipus d’ordenació aplicable és el de volumetria específica, configuració flexible. L’edificabilitat es determina en base un avantprojecte arquitectònic i als criteris de respecte i integració a l’entorn urbà, tot respectant l’alçada màxima de pb+3pp (14,60 m) establerta en el PERI i en l’esmentat estudi de detall. A mode informatiu i no normatiu, s’indica que el sostre de l’avantprojecte guanyador és de 4.171 m², però serà el projecte executiu qui en concretarà el sostre total. D’altra banda, es permet una ocupació màxima del 100% en la planta baixa i les plantes soterrani i del 80% en les plantes pis. 6.20 PLA ESPECIAL DE CONCRECIÓ D’USOS I ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA C/BALBOA – C/PINZÓN (NW). BARCELONA

Aprovat definitivament el 21 de setembre de 2000 L’objecte del pla especial és la concreció dels usos i l’ordenació volumètrica de l’edificació en el seu àmbit, atenent als criteris del PGM en els articles 212 a 214. D’acord amb la memòria del pla especial, el terreny estava qualificat pel PERI com a equipament, claus 7b i 7a, amb una edificabilitat de 2,17 m²st/m²s. Mitjançant el pla especial, es qualifica tot el solar amb la clau urbanística 7b ‘equipament de nova creació de caràcter local’. Dins de l’equipament s’assignen dos usos diferents: • L’àrea que ocupa el front viari dels carrers Balboa i Pinzón, amb una fondària de 17.50 m, es destina a equipament sanitari-

assistencial de titularitat pública amb possibilitat de gestió privada. La superfície sota rasant es pot destinar a aparcament o a activitats complementàries vinculades a l’ús sanitari-assistencial. L’edificabilitat queda fixada en 5.085 m²st, amb una profunditat sobre rasant de 14,50 m

• L’àrea que ocupa la part central de l’illa es destina a equipament privat docent sense edificabilitat, amb ús esportiu i de lleure a l’aire lliure vinculat al col·legi veí

El tipus d’ordenació és el de volumetria específica. L’ocupació màxima sobre rasant és de 1.153 m²s (equivalent a un 47% de l’àmbit del pla) i 1.340 m²s sota rasant (55% de l’àmbit). El sostre màxim sobre rasant és de 5.085 m²st, equivalent a un índex de 2,07 m²st/m²s. El sostre màxim sota rasant és de 2.680 m²st. Cal dir que, d’acord amb dades cadastrals actuals, l’edifici que ocupa el perímetre del solar està destinat a ús d’habitatge.



6.21 PLA ESPECIAL DE CONCRECIÓ D’USOS I AJUSTAMENT DELS LÍMITS DE ZONA. EQUIPAMENT SITUAT DINS DEL

PARC DE LA BARCELONETA. EDIFICI DE LES ANTIQUES OFICINES DE CATALANA DE GAS. C/GINEBRA 51, C/SALVAT PAPASSEÏT. BARRI DE LA BARCELONETA, BARCELONA Aprovat definitivament el 24 de novembre de 2000

El pla especial canvia la qualificació d’una porció de terreny situada entre l’edifici modernista catalogat i l’Institut municipal veí, passant de sistema d’equipament (clau 7b) a sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b), reconeixent l’estat actual en el moment de la redacció. En aquesta operació, l’edificabilitat assignada inicialment a la porció de terreny amb clau 7b es transfereix a l’equipament veí, també de titularitat municipal. Amb aquesta finalitat, es preveu l’enderroc de part del magatzem existent de l’Institut (87 m²st) i la construcció d’un de nou més gran (187 m²st), en virtut de la transferència de sostre. L’edificabilitat de l’edifici modernista no s’altera. Els usos admesos en l’edifici existent qualificat com 7b se li assigna l’ús “cultural, educatiu i d’oficines vinculades a la preparació dels anteriors usos”. Paral·lelament, i d’acord amb l’article 67 de les Normes urbanístiques del PGM, s’ajusten els límits de zones, afectant el solar de l’Institut Narcís Monturiol. Un altre dels objectius del pla és la finalització de la urbanització al voltant de l’edifici modernista per tal d’integrar-lo al Parc de la Barceloneta. En la normativa del pla es determina la necessitat de redacció dels corresponents projectes d’urbanització i d’edificació per assolir els objectius indicats. 6.22 MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR DEL SECTOR NORD DE LA BARCELONETA

Aprovat definitivament el 23 de desembre de 2000 Mitjançant el conveni subscrit l’any 1986 entre la Corporació Metropolitana i Catalana de Gas, es convertia les instal·lacions de l’antiga fàbrica en l’actual parc de la Barceloneta, tot mantenint de la propietat d’aquella una franja de terreny situada entre el Parc i l’Hospital del Mar –qualificada amb clau 4-, així com l’illa delimitada pels carrers Balboa, Cermeño, Av. Icària i Pg. Salvat Papasseït –qualificada amb clau 14G5-. Amb la voluntat del grup Gas Natural d’emplaçar la seu central en aquest entorn històric, el 1997 es va atorgar la llicència –prorrogada el 1999- per a la construcció d’un edifici de pb+4pp en la franja de terreny contigua a l’Hospital. Tanmateix, la percepció d’aquest nou edifici com a barrera entre el parc i l’hospital així com el possible ús de l’esmentat terreny portaren a l’Ajuntament de Barcelona a proposar a Gas Natural el desistiment en la construcció de l’edifici, la cessió de la parcel·la al municipi i el trasllat de l’edificabilitat corresponent a l’illa propietat de l’empresa situada a l’altre costat del Parc. Amb aquesta finalitat es redacta la modificació del PERI del Sector nord, a través de la qual es qualifica com a equipament (7) la franja de terreny entre el parc i l’hospital i, es qualifica l’illa Balboa/Cermeño/Icària/Papasseït amb les claus 4 –al sud de l’illa- i 14G5 –amb front a l’av. Icària-. Per a dur a terme l’operació, es defineix una unitat d’actuació que es desenvolupa mitjançant projecte de compensació. Pel que fa a l’edificabilitat, la modificació respecta els sostre total de 26.125 m²st fixat pel PERI vigent. Per a la zona 14G5 es determina el tipus d’ordenació segons volumetria específica, amb un sostre màxim de 18.000 m²st, amb possibilitat “d’adquirir i transferir nova edificabilitat fins un màxim de 4.000 m²st situada dins del mateix districte i no afectada a sistemes generals”. El nombre màxim de plantes és pb+19pp (74,80 m), l’ocupació màxima és de 2.343 m²s i els usos admesos són el comercial i administratiu en planta baixa i administratiu i oficines en la resta de plantes. Per a la clau 4 també es determina el tipus d’ordenació segons volumetria específica, amb una ocupació màxima de 2.526 m²s i un sostre màxim de 8.125 m²st, dels quals 4.012 m²st corresponen a l’edifici existent conservat a la cantonada Papasseït/Balboa. El nombre màxim de plantes és pb+3pp (14,60 m). Els usos permesos són els de serveis i oficines de serveis tècnics metropolitans propis de l’activitat gasística.



6.23 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM EN ELS ÀMBITS DEL SECTOR II DEL RAVAL I DE LA ZONA G5 DEL PERI DEL

SECTOR NORD DE LA BARCELONETA Aprovat definitivament el 19 de juliol de 2001

L’objectiu de la modificació puntual és “la descongestió de la zona central del Raval i, en contrapartida, potenciar el complex edificatori que ha de constituir la nova seu central de la companyia Gas Natural SDG, SA”. Concretament, l’àmbit discontinu de la modificació abasta, en primer lloc, les illes del Raval delimitada pels carrers Sant Rafael, d’en Robador, de Sant Josep Oriol i de Cadena –actual Rambla del Raval- i, en segon lloc, la zona qualificada amb clau 14G5 de l’illa de la Barceloneta delimitada pels carrers Balboa, Cermeño, Av. Icària i Pg. Salvat-Papasseit. El planejament vigent assigna l’àmbit del Raval una edificabilitat de 35.000 m²st. En base als criteris de l’estudi de detall redactat per formalitzar aquesta edificabilitat atenent a les característiques de l’entorn, es considera que aquest sostre és excessiu, de manera que la modificació puntual del PGM redueix aquesta edificabilitat en 4.000 m²st . D’altra banda, la Modificació del PERI del Sector nord de la Barceloneta assignava a la zona 14G5 una edificabilitat de 18.000 m²st però amb la possibilitat de transferir-li, mitjançant l’instrument urbanístic addicional adient, nova edificabilitat fins un màxim de 4.000 m²st situada dintre del mateix districte i no afectada a sistemes generals. En aquest context, la modificació puntual del PGM transfereix 4.000 m²st de l’àmbit del Raval a la zona 14G5 de l’illa de la Barceloneta. Per a l’ordenació de les dues illes del Raval determina l’obligatorietat de redacció d’un pla especial, reduint el sostre màxim a 31.000 m²st –dels quals 1.200 m²st es podran traslladar a un altre emplaçament mitjançant el corresponent planejament posterior-. Per a la zona 14G5 de l’illa de la Barceloneta determina el tipus d’ordenació segons volumetria específica, amb desenvolupament de l’edificació mitjançant un projecte únic. El sostre màxim és de 22.000 m²st, amb una ocupació màxima de 2.500 m²s. Els usos permesos són el comercial i administratiu en planta baixa, i l’administratiu i d’oficines en la resta de plantes. El nombre màxim de plantes és de pb+21pp, amb una alçada reguladora màxima de 80 m, i es permeten fins a 4 plantes soterrani. El planejament s’executa pel sistema de compensació. Malgrat que els paràmetres determinats per a la zona 14G5 són d’aplicació directa, es permet la redacció d’un pla especial per tal d’ajustar-los tret del sostre màxim. Amb aquesta modificació es deroga l’Estudi de detall de l’illa compresa entre els carrers de Robador, Sant Josep Oriol, la Cadena i Sant Rafael, aprovat definitivament el 26 de novembre de 1993.



6.24 DECLARACIÓ DE BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL, EN LA CATEGORIA DE MONUMENT HISTÒRIC, A FAVOR

DELS HABITATGES DE LA BARCELONETA, A BARCELONA, I DELIMITACIÓ DEL SEU ENTORN DE PROTECCIÓ Aprovat definitivament l’ 11 de març de 2003

La Comissió de govern per a assumptes institucionals i socials va acordar, en sessió de data 20 de febrer de 2003, la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l’edifici anomenat Habitatges Barceloneta, ubicat al passeig Joan de Borbó 42-43, i la delimitació del seu entorn de protecció. L’edifici va ser projectat l’any 1952 per José Antonio Coderch de Sentmenat i construït entre els anys 1953 i 1954 per encàrrec de l’Institut social de la marina. Està inclòs en el Registre Docomomo (organisme internacional per a la documentació i conservació de l’arquitectura del Moviment modern del període 1925-1965) i en el Registre d’arquitectura moderna a Catalunya (1925-1965). Està situat en un solar amb tres façanes i consta de planta baixa, sis pisos i àtic, a més de semisoterrani i soterrani. La delimitació de l’entorn de protecció té com a finalitat “preservar la relació entre aquest edifici i els edificis i espais urbans veïns, per tal de poder controlar els paràmetres de visualització i les condicions de percepció del monument i les intervencions que es realitzin en aquest entorn”. Així doncs, l’entorn de protecció està conformat per les següents finques: • Passeig Joan de Borbó 44-45 / Carrer del Mar 88-90 • Carrer del Mar 71-73 / Carrer de Sant Elm 34-36 • Passeig Joan de Borbó 40-41 / Carrer del Mar 80-82



6.25 MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PORT VELL EN L’ÀMBIT SITUAT ENTRE LA PLAÇA DEL MAR I EL MOLL DE

CATALUNYA Aprovat definitivament el 2 de desembre de 2003

L’àmbit d’actuació de la modificació del Pla especial del Port Vell se situa entre la plaça del Mar i el Moll de Catalunya. El contingut d’aquesta modificació va des del canvi de qualificació d’alguns ‘subsistemes’ del sector portuari (1a) fins a l’ajust de límits de part dels mateixos. En qualsevol cas, els canvis efectuats respecten les directrius bàsiques establertes en el Pla especial del Port vell, de manera que tot el sòl comprès en l’àmbit d’actuació es manté afecte al sistema portuari, desenvolupant-se mitjançant ‘subsistemes’ de la clau del PGM 1a ‘Sector portuari’. 6.26 PLA DE MILLORA URBANA DE L’ENTORN DEL MERCAT DE LA BARCELONETA I LA PLAÇA DEL MAR

Aprovat definitivament el 20 d’octubre de 2004 En la memòria del PMU es descriu com a objectiu del mateix “la recuperació del Mercat de la Barceloneta i del seu entorn i la potenciació de la Plaça del Mar com espai públic abocat al mar”. L’àmbit d’actuació del pla està format per 4 subàmbits discontinus: l’espai ocupat pel mercat en la plaça de la Font, l’àrea que ocupava la desapareguda Escola de la Verge del Mar en la plaça del poeta Boscà i, dues porcions de terreny de forma triangular en l’extrem sud de la Barceloneta, integrades en la plaça del Mar. La totalitat del sòl inclòs en l’àmbit del pla és de titularitat pública. El planejament aleshores vigent qualificava l’espai ocupat pel mercat com a parc i jardins urbans (6b) i l’àrea de l’antiga escola com a equipament (7a). Les àrees triangulars de la plaça del Mar estaven qualificades com a equipament i sistema viar (7d i 5, respectivament). D’acord amb la memòria del pla, mitjançant la nova ordenació s’ajusten les qualificacions urbanístiques als usos realment existents i consolidats. En aquest sentit, els sòl on s’ubica el mercat de la Barceloneta es qualifica com a equipament (7a), destinat a usos d’abastament i subministres. És obligatòria la conservació de l’antiga estructura i es permet la construcció d’una planta pis que, coma a màxim, ocupi la meitat de la superfície inferior. També es permeten cossos i elements sortints en les façanes est i oest que permetin solucions arquitectòniques singulars. Per la seva banda, la superfície ocupada per l’antiga escola, ja enderrocada, està totalment integrada a la plaça del poeta Boscà, de manera que es qualifica com a parcs i jardins urbans (6b). Finalment, els àmbits de la plaça del Mar també es qualifiquen com a espais lliures (6a), en base a la urbanització dels mateixos “de manera que es formi amb el conjunt de la plaça un ampli i atractiu espai lliure abocat al mar”. Segons el quadre de superfícies del PMU, es produeix un lleuger augment d’equipaments (clau 7) i també un augment de parcs i jardins urbans (clau 6). La normativa del PMU permet la ubicació d’aparcament d’automòbils en el subsòl de les peces qualificades de parcs i jardins urbans.



6.27 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PERI DE LA BARCELONETA PER A LA MUTACIÓ DEL TIPUS I DE LES CONDICIONS

D’EDIFICACIÓ DE L’EQUIPAMENT SITUAT AL CARRER DE BALBOA NÚM. 11 Aprovat definitivament el 29 d’abril de 2005

Aquesta modificació es redacta amb l’objectiu de concretar l’ús i les condicions d’edificació de la finca número 11 del C/Balboa, de titularitat pública, per a destinar-la a serveis personals, a escola d’adults i a entitats del barri. D’acord amb el PERI vigent, la parcel·la està qualificada com a equipament (clau 7b), adscrita a l’ús sanitari-assistencial (destinat a la construcció d’una llar per a gent gran). Mitjançant la modificació puntual del PERI de la Barceloneta se substitueix l’ús inicial previst per a l’equipament pels usos docent, tècnic-administratiu, sanitari-assistencial, cultural i recreatiu. Les condicions d’edificació “s’estableixen de manera que l’edifici, a més de poder satisfer el programa funcional requerit, harmonitzi amb l’edificació veïna”. Partint de l’avantprojecte d’edificació, no vinculant, del nou equipament i de l‘edificabilitat i tipologia definida per a l’ordenació segons alineació de vial aplicable a la zona 14G1 en què s’inscriu la parcel·la (pb+4pp, segons la Modificació puntual de les qualificacions i regulacions zonals del PERI de la Barceloneta, aprovat definitivament el 20 de gener de 1999), es defineixen els paràmetres i condicions d’edificació de l’equipament. L’edificació amb front estricte al C/ de Balboa té una alçada màxima de pb+5pp (20,50 m), igualant l’alçada de l’edificació veïna (C/ de Balboa 13) i tapant la mitgera descoberta. La resta de l’edificació (fronts al xamfrà i al C/ Pizarro) tenen limitada l’alçada a pb+4pp (17,30 m) i pb+1pp (4,50 m) en el cos d’unió amb l’edificació situada sobre el C/ Doctor Aiguader. 6.28 MODIFICACIÓ DEL PGM ALS ÀMBITS I, V i VI DEL PORT VELL DE BARCELONA, EL SECTOR EST DE CAN TUNIS

NOU I L’ÀMBIT TMB DE LA ZONA FRANCA Aprovat definitivament l’1 de març de 2006

La modificació del PGM aborda “la reordenació urbanística dels espais lliures del Port Vell de Barcelona, la incorporació al sistema general portuari d’uns terrenys situats a llevant de l’àrea de Can Tunis Nou, per sota de la Ronda del Litoral (...) i la requalificació del sector de la TMB a la Zona Franca”. Pel que respecta als àmbits I, V i VI del Port Vell, comporta el reconeixement com a espais lliures d’un conjunt d’àmbits que ja formen part de l’espai col·lectiu de la ciutat, dins de la dinàmica encetada pel Pla especial del Port Vell de recuperació i apropiació d’espais portuaris per part de la ciutadania. Concretament, i dins de l’àmbit del present estudi de la Barceloneta, la modificació del PGM inclou gran part del sòl qualificat amb les claus 1a.31.2 i 1.1 en els àmbits V i VI del Port Vell (Molls de la Barceloneta i del Rellotge). En el moment de redacció de la modificació, l’àmbit descrit comptava amb un excel·lent nivell d’urbanització i la titularitat era del Port de Barcelona. Mitjançant la modificació, es qualifica la totalitat de la superfície corresponent als àmbits V i VI del Port Vell amb clau 6a ‘espais lliures actuals’. Pel que respecta al sector est de Can Tunis Nou, la modificació es concreta en la requalificació com a sistema portuari (1a) de part dels terrenys que estaven qualificats com espais lliures (6a). Finalment, en l’àmbit TMB de la Zona Franca, es qualifica com a serveis tècnics (4) la major part del sòl que anteriorment estaven destinats a espais lliures (6b), reconeixent l’ús real dels mateixos –cotxeres d’autobusos de l’empresa TMB-. En conjunt, des del punt de vista quantitatiu, la nova superfície destinada a espais lliures i equipaments és equivalent respecte el planejament vigent. Des del punt de vista qualitatiu, s’argumenta que “és molt més favorable per a la ciutat gaudir d’uns espais lliures situats prop del final de la Rambla i de la Barceloneta, que a Can Tunis Nou on no hi ha previst cap tipus de població resident o al bell mig l’àrea industrial de la Zona Franca”.



6.29 MODIFICACIÓ DEL PGM EN LA REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELONETA PER

MILLORAR LA SEVA ACCESSIBILITAT VERTICAL Aprovat definitivament el 4 de maig de 2007

Aquesta modificació del PGM es redacta amb l’objectiu de fomentar la intervenció de rehabilitació sobre l’actual parc residencial de la Barceloneta, al sector d’ordenació en illa tradicional, per tal d’assolir una millora dels nivells de funcionalitat i, en especial, de l’accessibilitat vertical de les finques. Aquest objectiu se sustenta en base a quatre programes: • Campanya de supressió de barreres arquitectòniques en aquelles finques on sigui tècnicament possible la instal·lació d’un

ascensor

• Programa per a l’execució d’operacions de remodelació integral en cases de quart situades en parcel·les de quart o de mig que necessitin alterar l’estructura física de les mateixes per a instal·lar-hi l’ascensor

• Programa de reallotjament de persones amb dificultats de mobilitat que viuen en cases de quart, quan, per les condicions de l’edificació, no és possible suprimir les barreres arquitectòniques en els elements comuns de l’edifici

• Campanya d’intercanvi de quarts de casa en alçada per habitatges o locals adequats en planta baixa

Les operacions de rehabilitació s’han de desenvolupar mitjançant plans de millora urbana, detallant la proposta arquitectònica resultant. Els plans de millora han de contemplar les mesures de reallotjament provisionals pertinents i, si s’escau, els reallotjaments definitius. D’altra banda, els promotors de la rehabilitació han de garantir, en primer lloc, que els ocupants legals inicials del 80% de les unitats d’habitatge podran seguir ocupant la finca resultant un cop finalitzada l’operació i, en segon lloc, que totes les unitats d’ocupació situades en planta pis es destinaran a habitatge. El sistema d’actuació serà la reparcel·lació en la modalitat que determinin el plans de millora, quedant exclòs el sistema d’expropiació. Per assolir la consideració de rehabilitació, és preceptiva la conservació, com a mínim, del 50% del volum edificat. La superfície de sostre resultant podrà ser fins el sumatori del sostre real edificat en cada finca inicial que no superi fins una alçada de pb+6pp, o el que potencialment es pugui edificar per aplicació de la normativa vigent si aquest sostre és superior a l’anterior. L’edificació resultant no podrà sobrepassar en cap cas l’alçada corresponent a pb+6pp, encara que l’edificació inicial tingui una alçada superior. L’edificació en cada punt de l’àmbit no podrà superar l’alçada de l’edificació inicialment existent en aquell punt excepte que l’alçada fos inferior a pb+3pp. En aquest darrer cas, l’edificació podrà tenir una alçada fins a quatre plantes pis. Els habitatges resultants no podran tenir una superfície inferior a la dels habitatges inicials. La modificació del PGM no altera ni les qualificacions del sòl ni l’aprofitament urbanístic determinats pel planejament fins aleshores vigent –tret de les consideracions indicades en el paràgraf anterior-, ja que se centra en les operacions de rehabilitació en les quals s’admet la conservació de l’edificació existent. Pel que respecta a les finques incloses en el Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona , serà la fitxa concreta de l’element catalogat qui en determinarà els termes de la rehabilitació. L’execució d’aquest planejament es preveu de forma indefinida mentre sigui vigent el PERI de la Barceloneta. Per la seva banda, les condicions temporals dels plans de millora que possibilita aquesta modificació del PGM s’establiran en el propi document del planejament derivat.



6.30 MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE L’EQUIPAMENT DE L’HOSPITAL DEL MAR I EL

PARC DE RECERCA BIOMÈDICA Aprovat definitivament el 20 de juliol de 2007

El maig de 2000, amb posterioritat a la Modificació del pla especial d’ordenació urbanística de l’equipament de l’Hospital del Mar i el Parc de recerca biomèdica, aprovat definitivament el 20 de gener de 1999, es va modificar novament el pla especial, per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de les instal·lacions, retornant a la idea originària de l’any 1991 d’ordenar l’àmbit en una sola ‘macroilla’, que englobés l’hospital i el Parc de recerca biomèdica, qualificada amb clau 7c d‘equipaments comunitaris i dotacions actuals i de nova creació a nivell metropolità. Amb data de 23 de gener de 2007, es redacta una darrera modificació del pla especial amb l’objectiu d’adequar l’ordenació urbanística de l’equipament de l’Hospital del Mar a les necessitats definides en el ‘Nou pla assistencial de l’Hospital del Mar 2006’. El planejament es proposa per qüestions tècniques de l’Hospital, atenent a les necessitats de creixement de l’edifici actual degut a l’increment de la demanda assistencial. En aquesta darrera modificació es manté l’ordenació en una sola ‘macroilla’ qualificada amb clau 7c, així com la superfície qualificada com a parcs i jardins urbans (6b) –en el límit amb el parc de la Barceloneta-, tot i que modificant-ne lleugerament la forma dels seus límits. També es mantenen sense canvis els sectors A (on s’ubica el Parc de recerca biomèdica) i B (on es troba el centre esportiu soterrat). Tanmateix, s’unifiquen els sectors C, D i E (corresponents a les àrees d’ampliació de l’hospital) en un únic sector C. Finalment, la modificació determina el perfil regulador i l’alçada reguladora màxima de la nova edificació en aquest sector C. El tipus d’ordenació a aplicar a la clau 7c és el d’edificació segons volumetria específica de configuració flexible. L’edificabilitat total sobre la cota de referència de la planta baixa és de 102.850 m²st, consistents en 28.000 m²st del sector A, 850 m²st del sector B i 74.000 m²st del sector C. L’edificabilitat total per sota de la cota de referència de la planta baixa és de 67.000 m²st, consistents en 18.000 m²st del sector A –inclòs el pavelló esportiu-, 4.000 m²st del sector B i 45.000 m²st del sector C. La resta de paràmetres d’edificació es resumeixen a continuació: Nº plantes A.R.M. Ocupació Sector A (Parc de recerca biomèdica) pb+7pp 36,5 m 85% Sector B (Centre esportiu marítim) pb+1pp 14 m 60% Sector C (Hospital del Mar) pb+5pp 27 m 85% El projecte d’ampliació de l’hospital contempla la conservació de les obres realitzades el 1992 –edifici de consultes externes, edifici monobloc i primer edifici d’accés i de gabinets d’exploracions complementàries-, l’enderroc dels dotze pavellons de l’espina de l’hospital i la construcció d’un nou edifici. La finalització de les obres estan previstes el setembre de 2013.



6.31 MODIFICACIÓ DEL PGM PER A LA DESTINACIÓ DE FINQUES DE CIUTAT VELLA A HABITATGE SOCIAL

Aprovat definitivament l’11 de juny de 2008 En termes generals, la modificació del PGM es proposa per a incrementar, consolidar i millorar l’habitatge social en l’àmbit territorial del Districte de Ciutat Vella. Per assolir aquest objectiu es qualifiquen d’habitatge social amb clau ‘hs’ finques de propietat municipal i finques de propietat privada que, o bé són solars abandonats, o bé són finques edificades en un estat deficient de conservació. Paral·lelament, també s’augmenta el sòl destinat a equipament. L’àmbit d’actuació és discontinu i està format pel conjunt de les finques afectades. Majoritàriament, la modificació manté les qualificacions zonals originàries amb l’única variació d’obligar que les plantes pis es destinin a habitatge social. No obstant, amb la concreta finalitat d’augmentar la dotació d’habitatge social a la Barceloneta, es planteja una transferència d’edificabilitat entre les finques dels carrers Carabassa 8bis i Pou Dolç, respectivament, i les finques número 19-21 i 43 del carrer Ginebra. “Pel que fa a la finca situada en el número 19-21 del carrer Ginebra, actualment qualificada d’equipament, la modificació de planejament consisteix en qualificar-la de zona edificable i clau hs, amb l’aportació de part del sostre (1.055 m²st) de les finques núm. 8bis del carrer de la Carbassa i núm. 4 del carrer del Pou Dolç que, a la seva vegada, passen a ser qualificades d’equipament. Una altra part del sostre d’aquestes finques (480 m²st) es traspassa a la finca núm. 43 del carrer de Ginebra, actualment qualificada de G5 i destinada a equipament o a espai lliure. La resta de sostre edificable (920,57 m²st) queda en reserva per traslladar a un altre indret mitjançant l’aprovació d’un nou i pertinent instrument de planejament urbanístic”. El canvi de qualificació de la finca del carrer Ginebra 19-21 es justifica per la no necessitat de disposar de la finca com a equipament i, en canvi, la conveniència de disposar de sòl per habitatge social per afrontar el procés de rehabilitació dels habitatges tradicionals de la Barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical. D’altra banda, la part de la finca número 43 del carrer Ginebra que no es destina a habitatge social es qualifica d’equipament (7b). En resum, en el cas concret de la Barceloneta, les finques afectades canvien les qualificacions inicials 14A1, 14G5 i 7b per les noves qualificacions 14A1-hs, 18-hs/7b i E1-hs, respectivament. El planejament s’executarà mitjançant expropiació o directament amb la materialització del destí previst a habitatge social, segons el cas. Posteriorment, en data 17 de setembre de 2010, es va aprovar definitivament el Text refós de la Modificació del PGM per a la destinació de finques de Ciutat Vella a habitatge social, que responia a l’exclusió de l’expropiació de la finca del carrer Massanet número 6, com a resultes de l’estimació parcial del recurs de reposició interposat contra l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona d’11 de juny de 2008, pel qual es va aprovar definitivament la modificació.



6.32 PLA DE MILLORA URBANA D’ORDENACIÓ DE LES FINQUES DEL C/ ANDREA DÒRIA, 23 i 25-31

Aprovat definitivament el 26 de març de 2010 El pla de millora es redacta en virtut del Conveni urbanístic subscrit, en data de 28 de maig de 2009, entre la societat Fundació privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Foment de Ciutat Vella. L’àmbit del PMU ocupa parcialment l’illa delimitada pels carrers de la Maquinista, del Doctor Giné i Partagas, de l’Atlàntida i d’Andrea Dòria, concretament les parcel·les número 23 i 25-31 d’aquest darrer carrer. Els principals objectius són l’ordenació volumètrica de l’edificació, l’obtenció de l’espai interior de l’illa per destinar-lo a la construcció d’una escola bressol i, la construcció d’un aparcament soterrat de titularitat privada en la totalitat del subsòl de l’àmbit. El planejament vigent qualificava la totalitat del sòl de l’àmbit amb la clau 14D1, i en regulava els paràmetres d’edificació, amb un nombre màxim de plantes de pb+4pp (15,20 m) i una profunditat edificable de 12 m, amb la possibilitat d’edificar l’interior d’illa en planta baixa. Amb aquests paràmetres, l’edificabilitat màxima de l’àmbit era de 3.399,40 m²st. El pla de millora qualifica l’interior d’illa amb clau 14D1*/7b, d’equipament d’ús docent destinat a escola bressol sobre rasant i aparcament soterrat sota rasant, i l’edificació que conforma façana al carrer d’Andrea Dòria amb clau 14D1*, de zona residencial d’ús d’habitatge plurifamiliar i locals comercials en planta baixa. La fondària edificable de la zona 14D1* passa a ser de 15 m –exceptuant el nucli de comunicacions verticals-, amb un nombre màxim de plantes de pb+5pp (18,10 m). El sostre màxim és 3.399,40 m²st. Pel que respecta al sistema 14D1*/7b, es permet l’edificació en planta baixa (3,30 m), amb un sostre màxim de 700 m²st sobre rasant. D’acord amb la disposició addicional de la normativa del PMU, “la superfície de zona que el planejament que es modifica atribueix a la porció de sòl que es proposa destinar a equipament públic sobre rasant es reserva, en virtut del present planejament, per tal de traslladar-la a un altre emplaçament, mitjançant la tramitació del corresponent instrument de planejament que així ho justifiqui. Així mateix, la superfície destinada a equipament públic sobre rasant queda en reserva per a compensar alguna possible pèrdua de superfície de sòl d’equipament comunitari en una futura modificació de planejament en estudi a la Barceloneta”. Pel que fa al nombre d’habitatges, en la Memòria social del PMU es determina que es preveuen 30 unitats d’habitatge. En la mesura en què aquest sostre no correspon a sostre residencial de nova implantació –ja que no hi ha augment de sostre residencial-, el PMU no preveu cap reserva d’habitatge amb protecció. Ara bé, en virtut de la clàusula 4.2 del Conveni urbanístic subscrit entre la societat Fundació privada Hospital de la Santa Creu i Foment de Ciutat Vella, “es contempla la possibilitat que Foment de Ciutat Vella SA presti (...) la seva col·laboració a la Fundació privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per als reallotjaments provisionals o definitius, si s’escau, dels ocupants dels habitatges de la finca. Per aquest supòsit, es contempla, com a mesura compensatòria (...) que la Fundació privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau destini a habitatge amb protecció oficial un número idèntic als habitatges que s’hagi utilitzat per aquests reallotjaments”.



Quadre de superfícies en l'àmbit del PERI de la Barceloneta

ZONIFICACIÓ PGMPGM (Any 1976) TR PERI (Any 1986)

m²s % m²s %

SISTEMES 325.984 54,77% 487.344 81,85%

1 Portuari 91.971 15,45% 100.717 16,93%

3 Ferroviari 7.175 1,21% --- ---

4 Serveis tècnics --- --- 14.952 2,51%

5 Viari bàsic 124.840 20,97% 188.750 31,68%

6 Parcs i jardins urbans 16.418 2,76% 75.139 12,62%

7 Equipaments comunitaris i dotacions 85.580 14,38% 107.786 18,11%

9 Protecció de sistemes generals --- --- --- ---

ZONES 269.313 45,23% 107.953 18,15%

14a Remodelació física 201.754 33,89% 106.777 17,95%

14a Remodelació física pública 201.754 33,89% --- ---

14A Ordenació en i l la tradicional de la Barceloneta --- --- 50.551 8,49%

14B Ordenació en i l la l ineal --- --- 9.710 1,63%

14C Il la singular esglèsia de Sant Miquel --- --- 1.632 0,28%

14D Ordenació en i l la tancada --- --- 11.105 1,87%

14E Ordenació en i l la amb passatge --- --- 4.287 0,72%

14F Ordenació en i l la oberta --- --- 14.511 2,44%

14G De nova ordenació --- --- 14.981 2,52%

17 Renovació urbana: Transformació de l'ús existent 64.915 10,90% --- ---

18 Subjecta a anterior ordenació volumètrica específica 2.644 0,44% 1.176 0,20%

TOTAL ÀMBIT PERI 595.297 100,00% 595.297 100,00%

Quadre de superfícies en l'àmbit del PERI de la Barceloneta

ZONIFICACIÓ TR PERI (Any 1986) Pl Vigent (Any 2011)

m²s % m²s %

SISTEMES 487.344 81,85% 480.728 81,74%

1 Portuari 100.717 16,93% 116.400 19,56%

3 Ferroviari --- --- 996 0,17%

4 Serveis tècnics 14.952 2,51% 4.901 0,82%

5 Viari bàsic 188.750 31,68% 188.665 32,66%

6 Parcs i jardins urbans 75.139 12,62% 93.654 15,74%

7 Equipaments comunitaris i dotacions 107.786 18,11% 76.112 12,79%

9 Protecció de sistemes generals --- --- --- ---

ZONES 107.953 18,15% 114.569 18,26%

14a Remodelació física 106.777 17,95% 111.900 17,81%

14a Remodelació física pública --- --- 5.981 1,00%

14A Ordenació en i l la tradicional de la Barceloneta 50.551 8,49% 49.804 8,37%

14B Ordenació en i l la l ineal 9.710 1,63% 9.780 1,64%

14C Il la singular esglèsia de Sant Miquel 1.632 0,28% 1.632 0,28%

14D Ordenació en i l la tancada 11.105 1,87% 11.104 1,87%

14E Ordenació en i l la amb passatge 4.287 0,72% 4.498 0,76%

14F Ordenació en i l la oberta 14.511 2,44% 14.511 2,44%

14G De nova ordenació 14.981 2,52% 14.590 2,45%

17 Renovació urbana: Transformació de l'ús existent --- --- --- ---

18 Subjecta a anterior ordenació volumètrica específica 1.176 0,20% 2.669 0,45%

TOTAL ÀMBIT PERI 595.297 100,00% 595.297 100,00%

7. Anàlisi dels paràmetres urbanístics del planejament vigent a la Barceloneta

7.1 SUPERFÍCIES ZONALS I ESTÀNDARDS URBANÍSTICS La mateixa superposició del planejament vigent ens permet realitzar una comparativa acurada entre els quadres de superfícies de sistemes i zones establerts en el PGM de 1976, en el PERI del 1986 i en la realitat actual després d’efectuades totes les modificacions i desenvolupaments sectorials. El primer pas entre la situació zonal del PGM i el PERI de la Barceloneta (recordem que totes les superfícies estan calculades segons la transposició a la cartografia digitalitzada actual) ens aporta ja el gran nivell de transformació que representa aquest planejament que va més enllà de l’ordenació o remodelació de les zones 14a i permet dotar al sector d’uns estàndards de vialitat, verd i equipament molt superiors als que preveia el propi PGM. Així es pot observar com els sistemes urbanístics passen del 54’77% al 81’85% essent molt significatiu el pas del 2’76% de Parcs i jardins urbans (clau 6b) al 12’62%. Malgrat que gran part d’aquests espais públics es troben en les vores del teixit tradicional de la Barceloneta i que també tenen una certa dimensió i posició estratègica metropolitana, no es pot obviar la importància que ha representat per al barri el disposar d’aquests espais verds i equipaments ocupats antigament per tinglados portuaris i instal·lacions industrials. L’estàndard de verd referit al sostre residencial estaria, segons l’ordenació inicial del PERI, a l’entorn dels 14’35 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre residencial. estàndard sistema 6b >> 75.139 / (523.453 / 100) = 14’35 m²/100m²st A tall comparatiu cal indicar que l’estàndard mínim legal (Llei d’urbanisme 1/2010) és de 20 m²/100m²st, en processos de desenvolupament residencial de nova implantació. Tenint en compte que estem parlant d’estructures urbanes consolidades, el barri de la Barceloneta no està per tant massa lluny del que es considera òptim per la legislació urbanística. D’altra banda, pel que fa a la zona ‘14a Remodelació física pública’, que el PGM assignava a la major part del teixit del barri, es desenvolupa, en el PERI de la Barceloneta, mitjançant vuit subzones (identificades per les lletres A, B, C, D, E, F i G), de manera que, a partir de l’aprovació definitiva del PERI, la clau genèrica 14a desapareix. De la mateixa manera, les zones amb clau 17-6 i 17-7 (de renovació urbana, transformació de l’ús existent) són substituïdes per les claus 4 (serveis tècnics), 6b (parcs i jardins urbans) i 7a (equipaments comunitaris i dotacions). A partir de l’aprovació del Text refós del PERI de la Barceloneta de 1986, s’han anat succeint una sèrie de figures de planejament (descrites de forma individualitzada en l’apartat 5 de la present memòria) que han anat configurant l’ordenació urbanística vigent a la Barceloneta a dia d’avui. La primera conclusió que se’n pot deduir del procés urbanístic entre el PERI de 1986 i la situació actual és que la superfície destinada a zones verdes ha augmentat lleugerament, passant del 12,62% al 15,74% actual. Això significa que l’estàndard de verd referit al sostre residencial se situa a l’entorn dels 17,89 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre residencial. Tanmateix, s’observa una reducció del sòl destinat a equipaments, passant del 18,11% al 12,79%. L’explicació d’aquest fenomen es troba en el fet que, a partir del Pla especial del Port Vell de Barcelona i les seves posteriors modificacions, es qualifiquen com a sistema portuari (amb ‘subclaus’ de la clau genèrica portuària 1a) sòls que el PERI qualificava d’equipaments (bàsicament en els àmbits de la Plaça del Mar i del Club Natació Barcelona). L’aprovació del Pla especial del Port Vell, i les seves posteriors modificacions, implica el desenvolupament del sector ‘1A. Sector Moll de la Barceloneta’ previst pel PERI. Un altre punt destacable en el procés urbanístic del barri des del 1986 és la Modificació del PGM en l’àmbit de la zona costanera, segons la qual sòls que anteriorment estaven qualificats amb clau 1b, de sector d’entorn portuari, passen a estar qualificats amb clau 1c, de zona marítimo-terrestre.



7.2 SECTORS PENDENTS DE DESENVOLUPAMENT També és important parar atenció al sistema portuari. Si bé a nivell quantitatiu la diferència entre el PGM i el PERI del 1986 no és significativa, conceptualment sí es produeixen canvis importants. Tal com es desprèn de la memòria del PERI i de la seva normativa, es creen dos sectors en el sistema general portuari: ‘1A. Sector Moll de la Barceloneta’ i ‘1B. Sector Passeig marítim’. La normativa del PERI e ls defineix com a sectors a desenvolupar i els comptabilitza com a sòls integrats en el sistema portuari. • 1A. Sector Moll de la Barceloneta: correspon a sòls que el PGM qualificava com a sistema portuari (1a). El PERI no estableix una

delimitació del sector com a tal en la documentació gràfica, on tan sols apareix com una delimitació zonal. La normativa no preveu cap figura de planejament derivat per a la seva transformació. Posteriorment, formarà part de l’àmbit del Pla especial del Port Vell de Barcelona.

• 1B. Sector Passeig marítim: correspon a sòls que el PGM qualificava com a parcs i jardins urbans (6a), equipaments comunitaris i dotacions (7a), viari (5), sistema portuari (1b), zona subjecta a anterior ordenació volumètrica específica (18) i zona de remodelació física pública (14a). La normativa del PERI en determina l’obligatorietat de redacció d’un pla especial de millora urbana per dur-ne a terme l’ordenació. Posteriorment es desenvoluparà mitjançant el Pla especial de millora urbana i ordenació de la façana marítima de la Barceloneta, que serà declarat nul per sentència del Tribunal Suprem, de data 19 de maig de 2000 i, per tant, en perdrà l’efectivitat.

Concretament, pel que fa al sector ‘1B. Sector Passeig Marítim’, tal i com s’ha apuntat en apartats anteriors, el planejament derivat redactat als efectes de desenvolupar aquest àmbit va ser anul·lat per sentència del Tribunal Suprem. La conseqüència directa és que, a dia d’avui, l’àmbit delimitat inicialment pel PERI com a sector ‘1B Passeig marítim’ està a l’espera de la redacció de la corresponent figura de planejament derivat que en defineixi l’ordenació detallada. D’acord amb la legislació urbanística vigent, en àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals es delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament general (en aquest cas el PGM) fixa els principals paràmetres per a desenvolupar el sector (índex d’edificabilitat bruta, usos principals i compatibles i reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments). En aquest sentit, cal entendre que el pla de millora que detalli l’ordenació urbanística del sector del Passeig marítim té com a punt de partida les qualificacions que el PGM establia per a aquests sòls, i que constitueixen aquells paràmetres bàsics a desenvolupar. És per aquest motiu que en el planejament vigent a la Barceloneta a data de 2011 encara hi ha una bossa de sòl qualificat amb clau 14a, de remodelació física pública, provinent de les qualificacions originàries del PGM, que resta per desenvolupar mitjançant la redacció del pla de millora urbana prescrit en la normativa del PERI per a aquest àmbit.



8. Incidència d’altres instruments de caràcter urbanístic a la Barceloneta 8.1 EL PLA DE BARRIS El Projecte d’intervenció integral de la Barceloneta es proposa com a instrument per a assolir la rehabilitació i millora urbana del barri, des d’un punt de vista social, urbanístic i econòmic, continuant la dinàmica impulsada des de fa anys des de l’Ajuntament de Barcelona de millorar la qualitat dels espais urbans, equipaments i serveis a disposició de la població, tot establint els mecanismes necessaris per a la implicació veïnal i la incorporació de consideracions ambientals en el procés. Dins del marc establert per les línies estratègiques d’intervenció del Programa d’actuació municipal de Barcelona 2008-2011 i en base a l’informe socioeconòmic del bari, el Projecte d’intervenció integral es proposa els següents objectius específics: • Habitabilitat: millora de l’accessibilitat, física i econòmica, amb especial atenció a la gent gran i els col·lectius desafavorits,;

creació de comunitats d’habitatge i incentivar les bones pràctiques de veïnatge; definició del programa funcional mínim dels habitatges del barri

• Urbanitat i procomú: millora de l’espai públic, dels equipaments i serveis urbans; valorització del patrimoni material i immaterial de la Barceloneta; millora de les condicions ambientals; dinamització social i econòmica

• Participació del veïnat i xarxes del barri en el procés de millora urbana: dotació de mecanismes i espais per a la participació; establiment d’espai per al treball tècnic transversal; recuperació de la confiança veïnal en l’acció pública de les entitats

• Millora de les relacions del barri amb els territoris de l’entorn: projecció del barri a l’exterior a partir dels valors identitaris i culturals del barri

Per assolir aquests objectius, es defineixen cinc àmbits de treball (habitabilitat, millora de l’espai públic, procomú i cultura, millora ambiental i dinamització social i econòmica) i tres eïnes bàsiques (Taller Barceloneta, Pla de participació i Oficina tècnica de la Barceloneta). Les actuacions proposades susceptibles de finançament s’agrupen en els vuit camps tal com defineix la Llei de barris: • Camp 1. Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds

Optimitzar els espais lliures existents, identificar les portes d’accés al barri com a punt de trobada d’eixos/itineraris cívics, urbanització de determinats carrers d’acord amb les directrius del Pla de mobilitat, millora de la mobilitat interna del barri en base a l’estudi de mobilitat

• Camp 2. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

Foment i gestió d’ajuts a la rehabilitació d’elements comuns, preferentment per a la instal·lació d’ascensors i recuperació de façanes, i incidir en els aspectes que permetin recuperar la memòria històrica del barri i l’expressió d’una identitat pròpia

• Camp 3. Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu

Rehabilitació i adequació d’equipaments existents, recuperació de locals en plantes baixes ocupats per estacions transformadores i, dotació d’un fons per l’adquisició de sostre per a ús social i equipaments

• Camp 4. Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis

Subministrament i posada en servei d’una xarxa Wi-Fi i dotació tecnològica del local Taller Barceloneta i de l’Oficina Tècnica

• Camp 5. Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà

Assolir un major grau de sostenibilitat mediambiental, amb el programa d’horts comunitaris al Parc de la Barceloneta, reutilització d’aigües residuals per a ús no domèstic en equipaments municipals, recollida de residus amb la implementació d’un punt verd, instal·lació de plaques solars i fotovoltaiques a dos equipaments municipals i la reconversió de l’edifici modernista de l’antiga fàbrica del Gas en edifici de vocació didàctica en matèria de sostenibilitat



• Camp 6. Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments

Implantació de nous programes i activitats d’assessorament i prevenció en matèria de violència de gènere i, en general, millora de les condicions de vida de les dones del barri

• Camp 7. Desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica del barri

Establir diferents nivells de participació veïnal, amb especial èmfasi als programes dedicats a la gent jove i al col·lectiu de la gent gran

• Camp 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Millora de l’accessibilitat del Passeig Marítim (amb la construcció d’una nova rampa que comuniqui amb la plata) i del conjunt d’equipaments que hi dóna front

8.2 ESTUDI DE MOBILITAT El juliol de 2009 es redacta un Estudi de mobilitat sostenible per a la pacificació del trànsit al barri de la Barceloneta, partint de les propostes i previsions de regulació de la trama de la Barceloneta definides pel Districte de Ciutat Vella i, de les actuacions previstes en el Programa d’intervenció integral de la Barceloneta. Els principals objectius de l’estudi són la mesura de la intensitat de trànsit i la capacitat de les vies de circulació en l’estat actual, proposar alternatives introduint actuacions de pacificació del trànsit i analitzar els efectes d’augmentar la xarxa d’espais per a ús exclusiu dels vianants, reduint la presència de la circulació rodada. En l’estudi es dictamina que la xarxa viària del barri no presenta problemes de capacitat i que el dèficit de places d’aparcament és pràcticament nul. Tanmateix, per tal de facilitar futures actuacions que incidissin en la reducció de les places actuals en calçada i atenent a l’augment de demanda d’aparcament durant l’època estival, l’estudi recomana la creació d’aparcaments soterrats. Pel que fa als desplaçaments a peu i en bicicleta, es constata una discontinuïtat de l’actual xarxa exclusiva de vianants, que caldria potenciar entre pols d’atracció de desplaçaments, i, es fa incís en l’oportunitat que l’orografia del barri ofereix a l’hora de potenciar els desplaçaments en bicicleta. Respecte al transport públic col·lectiu, es fa notar la bona connectivitat del barri mitjançant l’oferta actual d’autobusos, metro, tramvia i ferrocarril, així com del servei Bicing. Amb l’objectiu d’augmentar la xarxa exclusiva de vianants existent amb condicions de confort i seguretat, i potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta es proposen les següents alternatives: • Incloure la totalitat del barri en el Pla de zones 30 (a excepció del passeig de Joan de Borbó, el carrer de l’Almirall Cervera i del

passeig Marítim), assegurant una pacificació efectiva del trànsit, una millora mediambiental, i una millora en la seguretat vial

• Conversió de determinades vies de circulació rodada a prioritat invertida, de plataforma única, amb circulació rodada restringida

• Creació d’una xarxa exclusiva per a vianants, en forma de retícula, que connectés el barri tant en sentit longitudinal com transversal

8.3 EL PLA D’USOS de Ciutat Vella 2010 El juliol de 2010 es va aprovar definitivament (Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona el dia 23 de juliol de 2010) el Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i Altres activitats de Ciutat Vella.

Desembre 2012

ESBORRANY

Aquest planejament sectorial pertany a una nova generació de Plans d’usos en el queamplades de carrers, reconeix la diversitat dels teixits urd’equilibrar la densitat d'activitats al territori, fomentar la renovació i la millora dels establiments, sense augmentarpromoure-hi la dinamització i la inversió. En aveïnal i promou la dinamització econòmica. Aquests trets adquireixen un relleu important en un territori com el de Ciutat Veles caracteritza per una trama urbana molt específica, pròpia de nuclis històrics, en què conflueixen altres models gran densitat de població, i on s'afegeix un alt grau d'activitat lúdica i comercial. El Pla d’usos estableix per al nucli històric de la Barcelonetaactivitats més incompatibles amb la vida veïnal (dd’audiovisuals relacionades amb la pornografia, locutoris), i es bloqueja la proliferació de Botigues de conveniència (comercials amb superfície de venda inferior als 500 m², oberts al públic més de 18 hores Per a la resta d’activitats (excepte els Espectacles i les Activitats culturals i socials) es segueix la lògica del Pla que climitació del nombre d’establiments erenovació i fins i tot la seva substitució en diferents emplaçaments per mitjà de les “permutes de llicències existents”. En tot aquest seguit de regulacions impedeixen la reconversió de les plantes baixes, destinades actualment a habitatges, en establiments oberts al públic que podrien alterar la funció del carrer com a extensió de la dinàmica veïnal. Pel que fa als establiments hotelers se’n prohibeix la sevque únicament se’n permeten de nous adequades: eixos de la Rambla i Via Laietana (zona 5), rondles àrees marítimes i els diferents nuclis històrics (zona 1). El Pla d’usos també fa una especial atenció a la problemàtica dels habitatges d’ús turístic. de Govern sobre la regulació d’ús turístic un bloqueig en el nombre d’habitatges destinats a aquest ús segons les dades censals implantació, a qualsevol de les zones d’aplicació, si prèviament es produeix una baixa de les llicències existents i temps es compleixi amb les condicions mínimes establertes a l’article 21 de la normativa del Pla d’usosesquerra), bàsicament orientat a agrupar en edificis sencers aquesta activitat i evitar les molèsties al veïnat.


ESBORRANY

Aquest planejament sectorial pertany a una nova generació de Plans d’usos en el quereconeix la diversitat dels teixits urbans i en regula les activitats de concurrència pública amb l’objectiu

equilibrar la densitat d'activitats al territori, fomentar la renovació i la millora dels establiments, sense augmentarhi la dinamització i la inversió. En aquest sentit el Pla d’usos pretén garantir la mixtura d'usos

veïnal i promou la dinamització econòmica. Aquests trets adquireixen un relleu important en un territori com el de Ciutat Veles caracteritza per una trama urbana molt específica, pròpia de nuclis històrics, en què conflueixen altres models gran densitat de població, i on s'afegeix un alt grau d'activitat lúdica i comercial.

nucli històric de la Barceloneta una zona d’aplicació (Zona 9) en la que en concret s’hi prohibeixen les ompatibles amb la vida veïnal (discoteques, sales de festes, jocs d’atzar i recreatius, algunes activitats

la pornografia, locutoris), i es bloqueja la proliferació de Botigues de conveniència (superfície de venda inferior als 500 m², oberts al públic més de 18 hores

Per a la resta d’activitats (excepte els Espectacles i les Activitats culturals i socials) es segueix la lògica del Pla que climitació del nombre d’establiments existents (d’acord amb el cens d’activitats recentment aprovat) renovació i fins i tot la seva substitució en diferents emplaçaments per mitjà de les “permutes de llicències existents”. En

impedeixen la reconversió de les plantes baixes, destinades actualment a habitatges, en establiments oberts al públic que podrien alterar la funció del carrer com a extensió de la dinàmica veïnal.

Pel que fa als establiments hotelers se’n prohibeix la seva implantació d’acord també amb la lògica del conjunt del Pla d’usos en el que únicament se’n permeten de nous (prèvia baixa d’una llicència existent equivalent) adequades: eixos de la Rambla i Via Laietana (zona 5), rondes perimetrals (zona 11) i espais de transició amb dinàmica pròpia entre les àrees marítimes i els diferents nuclis històrics (zona 1).

atenció a la problemàtica dels habitatges d’ús turístic. de Govern sobre la regulació d’ús turístic d’habitatges 2008-2011” (Plenari del Consell Municipal de 18/04/2008) s’estableix també un bloqueig en el nombre d’habitatges destinats a aquest ús segons les dades censals implantació, a qualsevol de les zones d’aplicació, si prèviament es produeix una baixa de les llicències existents i

es compleixi amb les condicions mínimes establertes a l’article 21 de la normativa del Pla d’usosorientat a agrupar en edificis sencers aquesta activitat i evitar les molèsties al veïnat.


ESTUDIS PREVIS I

Aquest planejament sectorial pertany a una nova generació de Plans d’usos en el que, més enllà de les categoritzacions per les activitats de concurrència pública amb l’objectiu

equilibrar la densitat d'activitats al territori, fomentar la renovació i la millora dels establiments, sense augmentar-ne el nombre, i d’usos pretén garantir la mixtura d'usos, la defensa de la vida

veïnal i promou la dinamització econòmica. Aquests trets adquireixen un relleu important en un territori com el de Ciutat Vella, que es caracteritza per una trama urbana molt específica, pròpia de nuclis històrics, en què conflueixen altres models urbans, amb una

una zona d’aplicació (Zona 9) en la que en concret s’hi prohibeixen les iscoteques, sales de festes, jocs d’atzar i recreatius, algunes activitats

la pornografia, locutoris), i es bloqueja la proliferació de Botigues de conveniència (establiments superfície de venda inferior als 500 m², oberts al públic més de 18 hores).

Per a la resta d’activitats (excepte els Espectacles i les Activitats culturals i socials) es segueix la lògica del Pla que consisteix en la xistents (d’acord amb el cens d’activitats recentment aprovat) però se’n facilita la seva

renovació i fins i tot la seva substitució en diferents emplaçaments per mitjà de les “permutes de llicències existents”. En general impedeixen la reconversió de les plantes baixes, destinades actualment a habitatges, en

establiments oberts al públic que podrien alterar la funció del carrer com a extensió de la dinàmica veïnal.

a implantació d’acord també amb la lògica del conjunt del Pla d’usos en el (prèvia baixa d’una llicència existent equivalent) en les zones que es consideren més

es perimetrals (zona 11) i espais de transició amb dinàmica pròpia entre

atenció a la problemàtica dels habitatges d’ús turístic. En aquest sentit i en base a la “Mesura (Plenari del Consell Municipal de 18/04/2008) s’estableix també

un bloqueig en el nombre d’habitatges destinats a aquest ús segons les dades censals actuals i únicament se’n permet la seva nova implantació, a qualsevol de les zones d’aplicació, si prèviament es produeix una baixa de les llicències existents i que al mateix

es compleixi amb les condicions mínimes establertes a l’article 21 de la normativa del Pla d’usos (vegis extracta en el lateral orientat a agrupar en edificis sencers aquesta activitat i evitar les molèsties al veïnat.


48

més enllà de les categoritzacions per les activitats de concurrència pública amb l’objectiu

ne el nombre, i la vida la, que

urbans, amb una

una zona d’aplicació (Zona 9) en la que en concret s’hi prohibeixen les iscoteques, sales de festes, jocs d’atzar i recreatius, algunes activitats

establiments

onsisteix en la però se’n facilita la seva

general impedeixen la reconversió de les plantes baixes, destinades actualment a habitatges, en

a implantació d’acord també amb la lògica del conjunt del Pla d’usos en el que es consideren més

es perimetrals (zona 11) i espais de transició amb dinàmica pròpia entre

Mesura (Plenari del Consell Municipal de 18/04/2008) s’estableix també

ermet la seva nova que al mateix

(vegis extracta en el lateral



8.4 NOVA DELIMITACIÓ DE LA ZMT La delimitació de la ZMT es va realitzar l’any 1923. Resulta evident per tant que calia adaptar-la a la nova realitat física del litoral barceloní. Segons el conveni de col·laboració entre el “Ministerio de Medio Ambiente”, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’acordà el Pla de Gestió Integrada del litoral de la ciutat (PGI) en base a la nova delimitació de la ZMT (alliberant de 77 Ha en el total de Barcelona, de les quals 14 són de passeig marítim). La nova delimitació permet aclarir la confusió en l’ordenació urbanística de la franja i establir les bases per a la seva ordenació i regularització urbanística. S’alliberen també d’aquesta manera les afectacions a diverses propietats i edificis. La nova delimitació per al municipi de Barcelona queda prefixada en una Acta (Acta de nueva delimitación provisional y apeo del deslinde del domínio público marítimo terrestre en el término municipal de Barcelona. Sector Levante) de la “Demarcación de Costas de Cataluña” (Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente) de data 07/03/2008 signada per representants de la mateixa Demarcación de Costas (Sr. Manuel Nóvoa), per la Subdirecció de Ports i Costes de la Generalitat de Catalunya (Sra. Rosa Busquets) i per la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona (Sr. Ramon Massaguer). Aquesta nova delimitació apareix en el primer plànol de diagnosi del planejament vigent sobre la cartografia actualitzada elaborat en el present document (plànol D01; Planejament vigent a la Barceloneta).

Delimitacions del domini públic marítim terrestre. En blau les afectacions de la delimitació del 1923; en gris la nova delimitació de l’any 2008; en vermell l’àmbit de PEMU previst en el PERI de la Barceloneta. Font: elaboració pròpia (2011)



9. Conclusions de l’estat i condicions de l’execució del planejament urbanístic vigent.

9.1 ESPAIS PENDENTS DE SOLUCIÓ RESPECTE EL PLANEJAMENT VIGENT

Les previsions establertes en el PERI de la Barceloneta de l’any 1986 així com els diferents planejaments derivats i modificacions han estat en gran mesura ja executats. El grau de consolidació del teixit urbà així ho indica. Malgrat tot han quedat un seguit d’espais que per diverses raons han quedat aturats, suspesos o pendents. El recull puntual de cadascun d’ells és el que segueix.

Front marítim (antic sector 1B del PERI de la Barceloneta) En l’apartat 5.13 de la present Memòria es fa referència al sector del Passeig marítim que el PERI deixava pendent de desenvolupar per mitjà d’un Pla Especial de Millora Urbana (aprovat definitivament el 24 de març de 1994) i que posteriorment va ser anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de data 19 de maig de 2000. Si a aquesta situació hi afegim la delimitació de la ZMT de 1923, que per aplicació de la Llei de Costes (Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas) deixava sense possibilitats d’edificació la pràctica totalitat de l’àmbit del sector 1B establert en el PERI, ens trobem davant d’un gran espai (5’22Ha) que hauria de configurar la façana al mar del barri, i per tant representa un gran actiu en el desenvolupament de la Barceloneta, però que ha estat permanentment sense cap possibilitat d’actuació tret dels treballs d’urbanització sobre els espais públics existents. Gestió de la obertura del carrer de la Vicaria Una de les previsions que efectuava el PERI de la Barceloneta de l’any 1986 era l’obertura de la continuació del carrer de la Vicaria fins al carrer del Baluart (Mercat de la Barceloneta). La gestió s’establia per expropiació i en la segona etapa del programa d’actuacions (actuació II.2). L’actuació s’anomenava “Carrer de la Vicaria i Centre de Salut” i contemplava l’expropiació de les finques i el seu enderroc, la urbanització del carrer i la construcció d’equipaments. Cap d’aquestes actuacions s’ha efectuat fins a la data i per tant cal tornar a valorar la seva idoneïtat o si més no replantejar-ne el seu sistema d’actuació. Actualment les edificacions afectades contenen usos diversos (habitatge, comerç, supermercat) i podem entendre que per la qualificació urbanística on estan inserits (clau 5 i 7b) es troben clarament en la situació de fora d’ordenació.



. Gestió de l’afectació viària de la finca de l’Avinguda de Salvat-Papasseit (c. Miquel Boera / c. Conreria) El PERI de la Barceloneta de l’any 1986 establia per a aquesta illa delimitada pels carrers de Miquel Boera, Andrea Dòria, Conreria i Sant Carles una qualificació de 14A1, d’acord amb la seva realitat existent. Malgrat això en la configuració del PERI del sector Nord (vegis apartat 5.12 de la present Memòria) es va afegir aquesta illa com a element a expropiar després de modificar-li la seva qualificació com a sistema viari (clau 5). Aquest canvi de qualificació, tot i que entenem que no estaria suficientment legitimat per la finalitat i àmbit del PERI del sector Nord, ha quedat consolidat en el planejament vigent però no s’ha portat a terme el seu sistema d’actuació. En les determinacions del PERI del sector Nord no s’establia clarament la manera de gestionar l’expropiació ni com es compensava el sostre d’habitatge perdut respecte allò especificat en el PERI del 86. Per tant caldrà també tornar a valorar la seva idoneïtat o si més no replantejar-ne el seu sistema d’actuació. Incongruències amb el planejament vigent El desenvolupament urbanístic del barri al llarg del període 1976-2011 ha generat algunes incongruències entre la realitat i les previsions del planejament que, sense tenir massa rellevància, distorsionen els objectius i especificacions de la seva qualificació urbanística. Entre aquestes incongruències poden destacar:

1. L’anomenada Casa del porró entre els carrers de Sant Elm, Sant Carles i Sant Miquel. Aquesta edificació ha estat qualificada pel planejament com de clau 14A2 i per tant obligada a la seva conservació. El PERI de la Barceloneta permetia la remunta de dues plantes reculades a la part posterior de la pell de la façana actual. Donada la singularitat de l’edifici l’Ajuntament ha procedit a la seva expropiació i n’està realitzant una rehabilitació sense optar per la remunta i amb l’objectiu de destinar-lo a algun ús de caràcter públic (possible equipament cultural). La seva qualificació més idònia per tant podria a passar a ser de sistema d’equipaments (clau 7b). Caldrà valorar la oportunitat o no d’aquest canvi de qualificació.



9.2 SOSTRE PENDENT DE LES FIGURES URBANÍSTIQUES PRECEDENTS D’acord amb el planejament aprovat definitivament en l’àmbit de la Barceloneta, es despèn que hi ha un determinat sostre pendent de ser transferit entre determinats àmbits.

• En aquest sentit, el primer antecedent l’estableix la Modificació del Pla especial de reforma interior del Sector nord de la Barceloneta, aprovat definitivament el 23 de desembre de 2000 (vegis apartat 5.22 de la present Memòria), on la seva normativa preveia la possibilitat de transferència de “nova edificabilitat fins un màxim de 4.000 m²st situada dins del mateix districte i no afectada a sistemes generals” per a l’illa delimitada pels carrers Balboa, Cermeño, Av.Icària i Pg. Salvat Papasseït, qualificada com a zona 14G5. Posteriorment, la Modificació puntual del PGM en els àmbits del Sector II del Raval i de la zona G5 del PERI del Sector nord de la Barceloneta, aprovat definitivament el 19 de juliol de 2001, transfereix 4.000 m²st de l’àmbit del Raval a la zona 14G5 de l’illa de la Barceloneta. Aquesta transferència de sostre ja s’ha fet efectiva amb la construcció de la nova seu de la companyia Gas Natural SDG, SA.

• Un segon cas el constitueix la Modificació del PGM per a la destinació de finques de Ciutat Vella a habitatge social, aprovat

definitivament l’11 de juny de 2008 (vegis apartat 5.31). En aquest cas, es planteja la transferència d’edificabilitat entre les finques situades als carrers de Carabassa 8bis i Pou Dolç 4, i les finques situades en els números 19-21 i 43 del carrer de Ginebra.

Mitjançant aquesta figura de planejament, les finques de Carabassa 8bis i Pou Dolç 4, que inicialment tenien una edificabilitat de 2.455,57 m²st, passen a ser qualificades d’equipament. Per la seva banda, la finca de Ginebra 19-21, que fins aleshores estava qualificada d’equipament, passa a estar qualificada amb clau E1-hs d’habitatge social, amb una edificabilitat de 1.055 m²st provinent de les dues finques del Raval esmentades i, la finca de Ginebra 43, fins aleshores qualificada com a zona 14G5 destinada a equipament o a espai lliure, es qualifica amb clau 18-hs d’habitatge social, amb una edificabilitat de 480 m²st també provinent d’aquelles mateixes finques. Així doncs, l’edificabilitat atribuïda a les dues finques del carrer de Ginebra sumen un total de 1.535 m²st. Per tant, dels 2.455,57 m²st inicials, queda un romanent de 920,57 m²st (2.455,57m²st – 1.535m²st) “en reserva per traslladar a un altre indret mitjançant l’aprovació d’un nou i pertinent instrument de planejament urbanístic”.

Cal dir que, en la mesura en què la superfície de sòl de les dues finques del Raval (667,37 m²s) i les dues finques de la Barceloneta (667,00 m²st) coincideixen, no hi ha pèrdua de sòl reservat per a equipaments comunitaris i dotacions malgrat el canvi de qualificacions efectuat. Tanmateix, en data de 29 de novembre de 2010 se subscriu un Document d’acord entre Foment de Ciutat Vella SA i la comunitat de propietaris de la finca del carrer Pinzón 15-Balboa núm. 32 i Pinzón 17-19, al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, segons el qual Foment de ciutat Vella “es compromet a impulsar la tramitació d’una nova modificació del PGM en el barri de la Barceloneta que alteri el contingut de l’aprovació definitiva de la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella i, en el seu cas, del seu Text refós, pel que fa a la situació urbanística del solar propietat municipal ubicat al carrer Ginebra núm. 43, amb la finalitat de retornar a la situació urbanística anterior a l’aprovació de la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella”. En base a aquest document d’acord, caldrà deixar sense efecte la inclusió de la finca Ginebra 43 en la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella i, en conseqüència, quedarà anul·lat el canvi de qualificació de 14G5 a habitatge social (18-hs) i el transvasament dels 480 m²st provinents de les finques del Raval anteriorment indicades. Conseqüentment, en el moment en què es tramiti la figura de planejament que incorpori les determinacions d’aquest document d’acord, restaran pendents de transferir 1.400,57 m² de sostre (920,57 m²st + 480 m²st) i haurà augmentat la reserva de sòl per a equipament en 456,37 m²s (667,37 m²s – 211,00 m²s) ja que, una cop retornada la finca Ginebra 43 a la situació jurídica prèvia a l’aprovació de la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella, estarà qualificada amb clau de zona 14G5, no pas d’equipament (clau 7).



• El tercer cas esdevé amb l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana d’ordenació de les finques del C/ Andrea Dòria 23 i 25-31, aprovat definitivament el 26 de març de 2010 (vegis apartat 5.32). Mitjançant el pla de millora, es preveu la construcció d’una escola bressol en l’interior de l’illa delimitada pels carrers de la Maquinista, del Doctor Giné i Partagàs, de l’Atlàntida i d’Andrea Dòria.

D’acord amb el planejament inicialment vigent, les parcel·les en qüestió estaven qualificades amb clau 14D1, amb una edificabilitat màxima sobre rasant de 3.399,40 m²st, distribuïda en un front edificable de pb+4, de 12 m de fondària des de l’alineació del carrer, i l’interior d’illa edificable amb un planta i una ocupació del 100%. Amb la nova figura de planejament, es preveu la qualificació del sòl situat en l’interior d’illa com a equipament públic (amb clau 14D1*/7b), concentrant el sostre que el planejament inicial en preveia per a aquests terrenys en el volum edificat amb front al carrer, que passa a estar qualificat amb clau 14D1* (ja que, per acollir aquest sostre es canvien alguns paràmetres i condicions d’edificació respecte la clau genèrica 14D1). Per a l’equipament (clau 14D1*/7b) es permet una edificabilitat màxima sobre rasant de 700 m²st, mentre que per a la zona (clau 14D1*) es permet una edificabilitat màxima sobre rasant de 3.399,40 m²st, distribuïts en un front edificable de pb+5, de 15 m fondària. En la disposició addicional de la Normativa del pla de millora es determina que “la superfície de zona que el planejament que es modifica atribueix a la porció de sòl que es proposa destinar a equipament públic sobre rasant es reserva, en virtut del present planejament per traslladar-la a un altre emplaçament, mitjançant la tramitació del corresponent planejament que així ho justifiqui. Així mateix, la superfície destinada a equipament públic sobre rasant queda en reserva per a compensar alguna possible pèrdua de superfície de sòl d’equipament en una futura modificació de planejament en estudi a la Barceloneta”. Cal fer notar que aquella superfície de ‘zona en reserva’ a què es fa referència no té assignada cap edificabilitat ja que el sostre inicialment assignat s’ha resituat en el volum edificat de pb+5, amb front al carrer, resultant un sostre màxim de 3.399,40 m²st, exactament igual al sostre previst pel planejament inicial. De fet, com ja s’ha comentat, el pla preveu un increment de 700 m²st respecte el planejament aleshores vigent, tot i que aquest increment es destina en la seva totalitat a equipament públic. Per tant, en virtut del Pla de millora d’ordenació de les finques del C/ Andrea Dòria 23 i 25-31, resta pendent de transferir 1.076,50 m² de sòl qualificats amb clau 14D1 sense edificabilitat i queden en reserva 1.076,50 m² de sòl i 700 m² de sostre per compensar possibles pèrdues de sòl destinat a equipament en futures modificacions del planejament vigent en la Barceloneta. Per a fer efectiva aquesta possible compensació, caldrà qualificar com a sistema d’equipaments comunitaris i dotacions (clau 7) els sòls actualment qualificats amb clau 14D1*/7b.



En resum, es pot concloure que: • Resten pendents de transferir 1.400,57 m² de sostre (en virtut de la Modificació del PGM per a la destinació de finques de Ciutat

Vella a habitatge social, aprovat definitivament l’11 de juny de 2008, i del Document d’acord entre Foment de Ciutat Vella SA i la comunitat de propietaris de la finca del carrer Pinzón 15-Balboa núm. 32 i Pinzón 17-19, al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, subscrit en data de 29 de novembre de 2010)

• Resten pendents de transferir 1.076,50 m² de sòl qualificats amb clau 14D1 sense edificabilitat (en virtut del Pla de millora urbana d’ordenació de les finques del C/ Andrea Dòria 23 i 25-31, aprovat definitivament el 26 de març de 2010)

• Queden en reserva 1.076,50 m² de sòl i 700 m² de sostre per compensar possibles pèrdues de sòl destinat a equipament en futures modificacions del planejament vigent en la Barceloneta (en virtut del Pla de millora urbana d’ordenació de les finques del C/ Andrea Dòria 23 i 25-31)

• Un cop tramitada la figura de planejament que incorpori les determinacions del Document d’acord, haurà augmentat la reserva per a equipaments en el districte de Ciutat Vella en 456,37 m² de sòl (en virtut de la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella i del Document d’acord)

A continuació es mostra un quadre amb els càlculs detallats del sostre pendent de les figures urbanístiques precedents.

PARCEL·LASòl Sòl sostre Sòl Sostre Sòl sostre Sòl Sostre Sòl sostre Sòl Sostre

m²st m²s m²st m²s m²st m²s m²st m²s m²st m²s m²st m²s m²st

Modificació PGM habitatge social (2008)

C/ Pou Dolç 4 104.00 104.00 547.00 0.00 0.00 0.00 0.00 104.00 --- -104.00 -547.00 104.00 ---C/ Carabassa 8b 563.37 563.37 1 908.57 0.00 0.00 0.00 0.00 563.37 --- -563.37 -1 908.57 563.37 ---C/ Ginebra 19-21 211.00 0.00 0.00 211.00 --- 211.00 1 055.00 0.00 0.00 211.00 1 055.00 -211.00 ---C/ Ginebra 43 456.00 0.00 0.00 456.00 --- 456.00 480.00 0.00 0.00 456.00 480.00 -456.00 ---

Total Modificació PGM 1 334.37 667.37 2 455.57 667.00 --- 667.00 1 535.00 667.37 --- -0.37 -920.57 0.37 ---

Conveni (2010)

C/ Ginebra 43 456.00 456.00 480.00 0.00 0.00 0 0 456.00 --- -456.00 -480.00 456.00 ---

Modificació PGM (2008) + Conveni (2010)

C/ Pou Dolç 4 104.00 104.00 547.00 0.00 0.00 0.00 0.00 104.00 --- -104.00 -547.00 104.00 ---C/ Carabassa 8b 563.37 563.37 1 908.57 0.00 0.00 0.00 0.00 563.37 --- -563.37 -1 908.57 563.37 ---C/ Ginebra 19-21 211.00 0.00 0.00 211.00 --- 211.00 1 055.00 0.00 0.00 211.00 1 055.00 -211.00 ---

Total Modificació PGM + Conveni 667.37 2 455.57 211.00 --- 211.00 1 055.00 667.37 --- -456.37 -1 400.57 456.37 ---

PMU Andrea Dòria (2010)

C/ Andrea Dòria 23, 25-31 1 606.60 1 606.60 3 399.40 0.00 0.00 530.10 3 399.40 1 076.50 700.00 -1 076.50 0.00 1 076.50 700.00

Equipament en sòl qualificat amb clau de zona

PLANEJAMENT INICIAL PLANEJAMENT FINAL DIFERÈNCIAZONA EQUIPAMENT ZONA EQUIPAMENT ZONA EQUIPAMENT



Barcelona, desembre 2012 per l’equip redactor sgt.: Pere Mogas, arquitecte equip redactor: Pere Mogas, arquitecte Mireia Peris, arquitecte Víctor Morell, arquitecte

BRF Advocats

Elena Fort, advocada

Òscar Ripol, advocat

9.3 NOVES PROPOSTES A ESTUDIAR PER A LA SEVA INCORPORACIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM

Independentment de les solucions encaminades a realitzar la refosa del planejament vigent i l’ordenació del front marítim, han quedat pendents de resolució diversos aspectes apareguts com a conseqüència de convenis amb l’administració, acords i propostes d’entitats privades que caldrà estudiar per a la seva incorporació, o no, en el document final de planejament.

Clínica Barceloneta (carrer dels Pescadors, 88-94)

Es tracta d’un conveni de col·laboració, signat, a subscriure entre l’Ajuntament de Barcelona, el Servei Català de la Salut, el Port autònom de Barcelona, la Clínica Barceloneta i la família Sucarrats (...) ”per la millora en les infraestructures de la xarxa sociosanitària del districte de Ciutat Vella de Barcelona”. El conveni permetria el trasllat de la Clínica Barceloneta a un nou emplaçament a la Nova Bocana del port que li permetés la construcció d’unes noves instal.lacions adequades a la normativa i programa funcional i converteixin l’actual edifici en habitatges de protecció oficial a 25 anys. Aquest edifici d’habitatges podrà possibilitar les polítiques d’ajuts a persones residents amb problemes de mobilitat reduïda. Aquest procés ha de passar en termes generals per la redacció d’un Pla especial per a concretar el tipus d’equipament en una parcel·la clau 1a/7 de les corresponents a la Nova Bocana del Port amb una edificabilitat de 12.000 m² de sostre, la cessió del terreny a l’Ajuntament de Barcelona per part de l’Autoritat Portuària, la posterior concessió administrativa dels terrenys a 35 anys al Servei Català de la Salut i la concessió d’un dret de superfície d’aquest a l’operador de la nova clínica que s’haurà de fer càrrec de la construcció de la nova instal·lació sanitària. També caldrà incloure una modificació del PGM per tal d’adequar la qualificació urbanística de l’actual clínica com a zona apta per a habitatge social. Aquest darrer aspecte és el que caldria resoldre en el present document.

Acord en relació al terreny de la Oficina del Pla de Barris (c. Ginebra, 32) En data 29 de novembre de 2010 es va signar un document d’acord entre Foment de Ciutat Vella i la Comunitat de propietaris de la finca del c. Pinzón 15, Balboa 32 i Pinzón 17-19. En aquest acord FCV es compromet a tramitar una modificació de PGM per a alterar el contingut de la MPGM Habitatge social a Ciutat Vella (vegis apartat 5.31 de la present Memòria) i retornar a la situació jurídica derivada de la vigència de l’Estudi de Detall de l’illa Balboa, Ginebra, Cermeño, Salvat Papasseït (vegis apartat 5.15). El contingut d’aquest acord caldrà incorporar-lo a l’ordenació de la present Modificació de PGM i tindrà en compte els romanents de sostre que això comporta (vegis el segon cas de l’apartat 8.4 de la present Memòria).




ESTUDIS PREVIS

Desembre 2012

ANNEX I

Relació del planejament aprovat a la Barceloneta (1976-2011)






ESTUDIS PREVIS

Desembre 2012

ANNEX II

Quadres generals de superfícies



ANNEX II. QUADRES GENERALS DE SUPERFÍCIES ZONIFICACIÓ. Quadre comparatiu de superfícies en l'àmbit del PERI de la Barceloneta entre el PGM de 1976, el Text refós del PERI de 1986 i el planejament vigent (2011)

PGM (Any 1976) TR PERI (Any 1986) Pl Vigent (Any 2011 )

m²s % m²s % m²s %

SISTEMES 325 984 54.77% 487 344 81.85% 480 728 81.74%

1 Portuari 91 971 15.45% 100 717 16.93% 116 400 19.56%1a Sector portuari 56 259 9.45% --- --- 86 957 14.61%

1a/1.1 --- --- --- --- 4 258 0.72%

1a/1.2 --- --- --- --- 9 453 1.59%

1a/5a --- --- --- --- 23 312 3.92%

1a/5b --- --- --- --- 9 875 1.66%

1a/6b --- --- --- --- 20 940 3.52%

1a/7d --- --- --- --- 12 014 2.02%

1a/31.2 --- --- --- --- 7 105 1.19%

1b Sector d'entorn portuari 35 712 6.00% 19 750 3.32% --- ---1c Zona marítimo-terrestre --- --- --- --- 29 443 4.95%

1A Sector Moll de la Barceloneta --- --- 28 725 4.83% --- ---1B Sector Passeig marítim --- --- 52 242 8.78% --- ---

3 Ferroviari 7 175 1.21% --- --- 996 0.17%

4 Serveis tècnics --- --- 14 952 2.51% 4 901 0.82%

5 Viari bàsic 124 840 20.97% 188 750 31.68% 188 665 32.66%5a Viari bàsic 124 840 20.97% 170 445 28.61% 185 389 32.11%5b Vies cíviques --- --- 15 669 2.63% 640 0.11%5c Aparcament --- --- 2 636 0.44% 2 636 0.44%

6 Parcs i jardins urbans 16 418 2.76% 75 139 12.62% 93 654 15.74%6a Actuals de caràcter local 16 418 2.76% 5 002 0.84% 21 046 3.54%6b De nova creació de caràcter local --- --- 70 137 11.78% 72 608 12.20%

7 Equipaments comunitaris i dotacions 85 580 14.38% 107 786 18.11% 76 112 12.79%7a Actuals 49 807 8.37% 26 741 4.49% 29 027 4.88%7b De nova creació de caràcter local 5 571 0.94% 9 451 1.59% 9 355 1.57%7c Actuals i de nova creació a nivell metropolità 30 202 5.07% 32 192 5.41% 37 730 6.34%7d Sector Balneari de Sant Sebastià --- --- 39 402 6.62% --- ---

9 Protecció de sistemes generals --- --- --- --- --- ---



PGMPGM (Any 1976) TR PERI (Any 1986) Pl Vigent (Any 2011)

m²s % m²s % m²s %

ZONES 269 313 45.23% 107 953 18.15% 114 569 18.26%

14 Remodelació física 201 754 33.89% 106 777 17.95% 111 900 17.81%14a Remodelació física pública 201 754 33.89% --- --- 5 981 1.00%14A Ordenació en illa tradicional de la Barceloneta --- --- 50 551 8.49% 49 804 8.37%

14A1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 46 552 7.82% 45 544 7.65%

14A1-hs Habitatge social --- --- --- --- 310 0.05%

14A1F Manteniment, rehabilitació o renovació en la façana marítima --- --- --- --- 1 998 0.34%

14A2 Copnservació de l'edif icació --- --- 713 0.12% 713 0.12%

14A3 Substitució de l'edif icació --- --- 2 642 0.44% 870 0.15%

14A3F Substitució de l'edif icació en la façana marítima --- --- --- --- 369 0.06%

14A4 Edif icació de nova planta --- --- 644 0.11% --- ---

14B Ordenació en illa lineal --- --- 9 710 1.63% 9 780 1.64%14B1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 9 544 1.60% 9 614 1.61%

14B2 Copnservació de l'edif icació --- --- 166 0.03% 166 0.03%

14C Illa singular esglèsia de Sant Miquel --- --- 1 632 0.28% 1 632 0.28%14C1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 751 0.13% 751 0.13%

14C2 Copnservació de l'edif icació --- --- 881 0.15% 881 0.15%

14D Ordenació en illa tancada --- --- 11 105 1.87% 11 104 1.87%14D1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 10 956 1.84% 9 501 1.60%

14D1* Manteniment, rehabilitació o renovació (PMU Andrea Dòria) --- --- --- --- 535 0.09%

14D1*/7b Manteniment, rehabilitació o renovació (PMU Andrea Dòria) --- --- --- --- 1 068 0.18%

14D4 Edif icació de nova planta --- --- 149 0.03% --- ---

14E Ordenació en illa amb passatge --- --- 4 287 0.72% 4 498 0.76%14E1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 4 287 0.72% 4287 0.72%

14E1-hs Habitatge social --- --- --- --- 211 0.04%

14F Ordenació en illa oberta --- --- 14 511 2.44% 14 511 2.44%14F1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 5 829 0.98% 5 829 0.98%

14F4 Edif icació de nova planta --- --- 8 682 1.46% 8 682 1.46%

14G De nova ordenació --- --- 14 981 2.52% 14 590 2.45%14G1 Manteniment, rehabilitació o renovació --- --- 3 990 0.67% 3 301 0.55%

14G4 Edif icació de nova planta --- --- 5 813 0.98% 6 165 1.04%

14G5 Edif icació per a la petita indústria i tallers artesanals --- --- 5 178 0.87% 5 124 0.86%

17 Renovació urbana: Transformació de l'ús existent 6 4 915 10.90% --- --- --- ---17-6 Destinat a zona verda 13 303 2.23% --- --- --- ---17-7 Destinat a equipament 51 612 8.67% --- --- --- ---

18 Subjecta a anterior ordenació volumètrica específ ica 2 644 0.44% 1 176 0.20% 2 669 0.45%18 Anterior ordenació volumètrica específica 2 644 0.44% 1 176 0.20% 2 237 0.38%18-hs Habitatge social --- --- --- --- 432 0.07%

TOTAL ÀMBIT PERI 595 297 100.00% 595 297 100.00% 595 297 100.00%




ESTUDIS PREVIS

Desembre 2012

ANNEX III

Quadre sinòptic de la normativa vigent del PERI de la Barceloneta

