© 2001 Fundació La Marató de TV3Distribució gratuïta.

Fundació La Marató de TV3Diagonal 477, 11è08036 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.eswww.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l´aportació de:Atlàntida Assegurances MèdiquesFundació Caixa de TarragonaLaboratoris AstraZéneca Saba Grup

DL: B23.997-2001

er al re s p o n s a b l e de gestionar els recursos que el Govern de la Generalitatde Catalunya destina a la re c e rca, mitjançant el Departament d’Universitats,

R e c e rca i Societat de la Informació, l’aportació que fa la Fundació La Marató de TV3any re re any significa una injecció important de fons econòmics i una alenada d’airef resc, perquè al nostre país, malauradament, no són habituals les fundacionsprivades que dediquen els seus fons, exclusivament, a potenciar la re c e rc ad’excel·lència.

I representa una injecció econòmica important i una alenada d'aire frescperquè el nostre sistema de ciència, en biomedicina principalment, té qualitat,però li manca quantitat.

Que els nostres científics tenen qualitat ens ho demostren tots els indicadorsemprats en la ciència biomèdica per mesurar-la; des de l’impacte de les seves publi-cacions i les citacions d’altres autors, com l’èxit dels seus projectes en convo-catòries competitives, tant a l’Estat espanyol com a la Unió Europea, i mésrecentment l’aplicació dels seus descobriments en el sistema sanitari català i en lese m p reses del sector.

Ara bé, els recursos propis que destina la Generalitat de Catalunya i els fonspúblics competitius, que no han estat transferits, no arriben a compensar lesconseqüències d’una distribució molt centralitzada de les grans infraestructures dere c e rca biomèdica de l’Estat espanyol i calen aportacions privades per fer saltsendavant que ens permetin excel·lir en determinats camps en els quals tenim grupsinvestigadors de renom. O sigui que ens manca la quantitat: més investigadors des u p o rt, més tècnics i, algunes vegades, els aparells científics costosos i sofisticatsque exigeixen els experiments. Per això el paper de la Fundació La Marató de TV3,enguany amb una aportació de gairebé 700 milions de pessetes, significa molt peral nostre sistema de ciència, i que a més a més, amb el programa televisiu, ajudaa conscienciar la nostra societat, tant pel que fa al reconeixement social del malaltcom a la importància que té la re c e rca per trobar-hi solucions.

Si bé la re c e rca és bona per a tota la humanitat, és evident que el primerbeneficiat és l’entorn immediat, i els ciutadans entenen -amb les seves aport a c i o n s -que aquest coneixement els retornarà un dia o altre en el seu propi benefici. n

David Serrat i CongostD i rector general de Recerc aD e p a rtament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

PAT R O N AT DE LA FUNDACIÓP resident:

· Sr. Miquel Puig,

d i rector general de la Corporació Catalana

de Ràdio i Te l e v i s i ó .

Vi c e p residenta:

· Sra. Alícia Granados,

g e rent de l'institut Català de la Salut.

Vocals:

El President del Consell d'Administració de la Corporació

Catalana de Ràdio i Te l e v i s i ó

( re p resentació rotatòria)

· Sra. Carme Basté,

d i rectora del programa La Marató de TV3.

· Sr. Joan M. Clavaguera,

d i rector de Catalunya Ràdio.

· Sr. Josep Ll. Cleries,

v i c e p resident de l'Institut Català del Voluntariat.

· Sr. Josep Manel Ferre r,

s e c retari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Te l e v i s i ó .

· Sra. Carme Ponte,

g e rent de Televisió de Catalunya.

· Sr. David Serrat,

d i rector general del Departament d'Universitats, Recerc a

i Societat de la Informació.

· Sr. Joan Vidal i Gaiolà,

p resident del Centre de Promoció de Cultura Popular

i Tradicional Catalana.

· Sr. Josep Ll. Vi l a s e c a,

s e c retari, no patró.

· Sr. Miquel Vi l a r,

d i rector executiu de la Fundació La Marató de TV3.

COMISSIÓ ASSESSORA· Dra. Alícia Granados,

g e rent de l’Institut Català de la Salut (coord i n a d o r a ) .

· Dra. Marta Aymerich,

responsable de l'Àrea de Recerca i Formació de

l’Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.

· Dra. Montserrat Baiget,

d i rectora de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa

C reu i Sant Pau.

· Dr. Josep M. Borràs,

d i rector científic de l'Institut Català d’Oncologia.

· Dr. Jordi Camí,

d i rector de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica.

· Dr. Evarist Feliu,

d i rector gerent de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

· Dr. Joan R. Malagelada,

p resident de la Fundació per a la Recerca i la Docència de la

Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebro n .

· Dr. Romà Pallarés,

d i rector científic de la Fundació August Pi i Sunyer.

· Dr. Joan Rodés,

p resident de la Fundació Privada Clínic per a la Recerc a

B i o m è d i c a .

· Sr. Francesc Romero,

d i rector de continguts mèdics del programa La Marató de TV3.

· Dr. David Serrat,

d i rector general de Recerca del Departament d'Universitats

R e c e rca i Societat de la Informació.

· Sr. Miquel Vi l a r,

d i rector executiu de la Fundació La Marató de TV3.

· Dr. Ernest Vi ñ o l a s,

comitè científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina.

· Dra. Mireia Espallarg u e s,

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

( s e c retària tècnica).

P

Portada: reproducció d’un fragment de l’obraguanyadora del concurs “Pinta la Marató”.

maig 2001 3

a Marató de TV3 de 2000 es va dedicar a l’esquizofrènia i les malalties mentals i, una vegada més,la mobilització ciutadana i la participació han fet que aquesta edició hagi tornat a ser un èxit. Les

78.808 donacions han propiciat una recaptació de 746.162.613 pessetes.La gran festa solidària de la tardor en què s’ha convertit La Marató de TV3 ha arribat tan lluny gràciesa la participació i el suport de milers de ciutadans.

ÈXIT DE LA GRAN FESTADE TA R D O R

La Marató 2000 en xifre s

H o res de pro g r a m a : 1 4H o res de programa especial de Catalunya Ràdio: 4Línies telefòniques: 7 0 6N o m b re de donacions: 7 8 . 8 0 8Fons aconseguits: 7 4 6 . 1 6 2 . 6 1 3N o m b re de voluntaris: 3.000

(2.200 dels quals coordinats per l’Incavol, a més dels de TVC, Catalunya Ràdio i CCRTV)Entitats col·laboradores en voluntariat: 307 El CD El concert d’Any Nou amb La Marató de TV3: 4.500 Visites a la pàgina web: 22.430

P romoció i difusió:> Conferències a escoles i centres cívics: 1.930 (1.656 a escoles i 274 a entitats)

Metges col·laboradors: 6 1A s s i s t e n t s : 1 2 2 . 5 1 1M u n i c i p i s : 2 3 1

> P a n c a rt e sP e n j a d e s : 180 (que se sumen a les 322 de l’any passat)Nous municipis adherits: 121 (que se sumen als 219 de l’any passat)

> Tres camions itinerants per Girona, Lleida i Ta r r a g o n a> Te a t re s : 2 5> C o m p a n y i e s : 2 7> Actes diversos

Entitats de contacte: 5 . 0 0 0Entitats org a n i t z a d o re s : 1 . 2 0 0P a rt i c i p a n t s : 5 7 5 . 0 0 0

> M a t e r i a lVídeo d’informació: 3 . 0 0 0X a p e s : 5 . 0 0 0E n g a n x i n e s : 1 5 0 . 0 0 0B a n d e ro l e s : 3 . 7 5 0O p i s : 3 0 0C a rt e l l s : 5 0 . 0 0 0Fulls informatius: 7 6 0 0 . 0 0 0E n c a rtaments a l ’ A v u i ( 2 ) 1 6 0 . 0 0 0

L

La solidaritat de personesi entitats que, d'una m a n e r ao altra, han col·laborat ambLa Marató han fet possibleassolir aquests objectius.L a Marató, amb unarecaptació de 746 milions,permetrà finançar moltsp rojectes que i m p u l s a r a nl a re c e rca en e l camp del e s malalties mentals; tambéestem convençuts que elp rograma haurà servit perf e r e n t e n d re millor la situaciód e discriminació que pateixenaquestes famílies.

El programade televisióEl 17 de desembre del 2000 Televisióde Catalunya es va abocar, per novèany consecutiu, en la seva Marató, totdedicant-hi 14 hores de programa endirecte.

PlatóDes de les 12.00 h i fins ben entrada lamatinada, el programa va anar com-binant la divulgació científica, elstestimonis de persones que pateixen lamalaltia i l'entreteniment.

Si algun dels elements d'enguany hade ser destacat de manera especial és,sens dubte, la valentia de les personesque han volgut venir al programa i fer-nosp a rtícips de la seva vivència.

Segur que ens costarà moltd'oblidar el testimoni dels malalts que

van passar pel programa, com l'IsraelSantasusagna Masagué, amb un trastornmental, per a qui el suport constant de laseva família, que el va acompanyar alp rograma, ha estat, i encara ho és,fonamental per continuar lluitant.

L'espectacle i l'entreteniment vanvenir de la mà de primeres figures delmón de la música i l'espectacle, comRaimundo Amador, La Unión, LluísLlach, Joan Manel Serrat, CarlosSegarra, Mònica Green..., que ens hovan fer passar la mar de bé en eldecurs del programa amb la sevamúsica, sempre amenitzada perl'acompanyament de l'orquestra delm e s t re Bardagí.

L'amic Josep M. Bardagí va morirsobtadament dos mesos després del'última edició de La Marató. Des d'aquívoldríem expressar el nostre re c o rdemocionat i l'agraïment a qui va serl'ànima de la sintonia de La Marató i aqui va saber imprimir un caràcter únic i

inimitable a totes les edicions delprograma.

L ' e n t reteniment també va serpresent gràcies a les col·laboracionsd'altres programes de TVC. El ClubSuper3 va animar el públic més jove deLa Marató amb un espai d'humor id'actuacions a la tarda. Al vespre vamgaudir durant una estona de lacompanyia dels components de PlatsB r u t s, que havien estat seguint elprograma amb molta atenció.

I, ja a la nit, el Paco, de La CosaN o s t r a, i l'Anna Barrachina, de D ó n a ' muna pista, no es van voler perd re la re c t afinal de La Marató i van fer ballar elpúblic amb una actuació molt especial.

4 maig 2001

UNA MARATÓ PER UNIRMENTS I FA M Í L I E S

L a Marató del 2000,d e d i c a d a a l'esquizofrèniai a l t res malalties mentalsg re u s , tenia dos gransreptes: fomentar la re c e rc ai sensibilitzar la p o b l a c i ós o b re l'estigma social quepateixen els malalts i l e sseves famílies.

Exteriors

L'abast de La Marató, però, no es pote n t e n d re sense les activitats generades al ' e x t e r i o r, un petit reflex de les quals va tenircabuda al programa gràcies a les con-nexions que es van anar succeint tot el dia.

El partit de futbol. L ' a c t i v i t a te s p o rtiva amb més tradició de LaMarató va aplegar, per segon any,milers de persones al Camp Municipalde Futbol de l'Hospitalet. Un any més, eljoc i l'espectacle el van oferir profes-sionals del món del futbol, periodistes,actors i altres personatges famosos.

El partit de bàsquet. Per primerany, el bàsquet va formar part de LaMarató amb un partit especial de "vellesglòries". Jugadors com Jordi Villacam-pa, Juan Antonio San Epifanio "Epi",Nacho Solozábal, Joan Creus, AndrésJiménez i molts altres van fer il·lusionarels milers de persones que van anar alPavelló Olímpic de Badalona i els telees-pectadors que van seguir les connexionsper televisió.

La marató de La Marató. Propde 4.000 persones es van aplegar enuna caminada popular pels carrers deB a rcelona, organitzada amb la col-laboració d'Opening, per donar suport ales persones que pateixen una malaltiamental. Però el seu gest de solidaritatva ser doble, perquè els diners que van

pagar per adquirir el dorsal de parti-cipació va servir per fer augmentar elmarcador de La Marató.

Festes populars. Santa Colomade Gramenet, Reus, Sant Boi deLlobregat i Salt són poblacions moltsensibilitzades amb la problemàtica deles malalties mentals pel fet que tenenels centres psiquiàtrics més antics deCatalunya. Els habitants d'aquestespoblacions i les seves comarques esvan abocar en l'organització i en la parti-cipació en les festes d'adhesió a LaMarató.

Entre altres activitats, a Santa Co-loma de Gramenet va tenir lloc unatrobada gegantera; a Reus es va orga-nitzar una trobada de colles castelleres;a Salt, un aplec sardanista, i a Sant Boi,un correfoc de bèsties.

A més d'aquestes festes, arreu deCatalunya es van organitzar milersd'activitats que reflecteixen el granmoviment de suport social que s'haconsolidat al voltant de La Marató, idemostren que és molt més que unprograma de televisió.

Un any més, la col·laboració isolidaritat de milers de ciutadans, isobretot la generositat de les més de100.000 persones que van fer unadonació han fet possible el desigd'aquesta Marató: unir ments i famílies.Gràcies a tothom. n

maig 2001 5

na vegada més i gràcies al t reball i a l’esforç de milers de

voluntaris s’ha aconseguit que la granfesta solidària que és La Marató de TV3hagi estat un èxit. Actes arreu del país,con-ferències a centenars d’aules,associacions de tot tipus divulgant elmissatge que cal unir allò que lesmalalties mentals separa..., tot plegatper donar a conèixer una malaltia i perfomentar la participació i la captació derecursos que puguin ajudar a com-b a t re - l a .

Aquestes activitats, promogudesper la Fundació en col·laboració amb laDirecció General d’Acció Cívica, co-mencen a preparar-se molt aviat,pràcticament tot just acabada l’edicióprecedent. En la de l’any 2000, 61metges van dur a terme 1.930c o n f e r è n c i e s, 1.656 en centre sd’educació secundària i 274 en cen-tres cívics.

Fruit de la voluntat d’aprofundir lasensibilització escolar va sorgir el con-curs de murals escolars “Pinta LaMarató”, en el qual poden participarels centres que organitzen xerrades. Elva guanyar el curs de 3r d’ESO del’Institut Serra de Marina, de Premià deMar, amb el mural que reproduïm a laportada de la revista. Els finalistes vanser els grups de 3r i 4t d’ESO del’Escola Sant Medir, de Barcelona, i 4td’ESO del Col·legi Nostra Sra. delCarme, de Balaguer.

Entre els membres del jurat hihavia els artistes Xavier Mariscal i JoanP e re Viladecans. Quant al muralguanyador, en van valorar l’alt nivell derealització i el fet que és demostratiu

de la comprensió de les malaltiesmentals.

Un cop més cal destacar lacol·laboració dels a j u n t a m e n t s que esvan adherir a la crida de penjarp a n c a rtes (totes amb el mateix mis-satge) als municipis respectius: 121 es

van sumar als 219 de l’any passat, laqual cosa va comportar que espengessin 180 pancartes més, que calafegir a les 322 de la passada edició.

Una altra mostra de solidaritatamb la qual es compta cada any: la delmón del teatre. En aquesta ocasió, al’escenari de 25 teatres, 27 companyies

p rofessionals van llegir un manifest enles funcions prèvies a la celebració de LaM a r a t ó. Els t e a t re s que s'hi vanadherir van ser: Apolo, Art e n b r u t ,Ateneu Popular 9 Barris, Borràs,Capitol Sala 1, Condal, Guasch Teatre,Jove Te a t re Regina, Mercat de lesFlors, Novedades, Nou Ta n t a r a n t a n a ,Poliorama, Principal, Romea, Te a t reNacional de Catalunya, Vi c t ò r i a ,Vi l l a r roel, Auditori (Castellar del Va l l è s ) ,El Galliner (Manresa), Joventut (l'Hos-pitalet de Llobregat), La Lira (elVe n d rell), Modern (el Prat de Llobre g a t ) ,Te a t re de Ponent (Granollers) i Principal( Vilanova i la Geltrú).

Les c o m p a n y i e s adherides vanser: A Little Night Music, de l'Art, delC i rc d'Hivern, Cirque Éloize, DagollDagom, La Família de la Xemeneia,Focus, Iliacan Dansa, Marta González,Mongetes SL, Mont Plans, PepeRubianes, Philippe Genty, Romea, RosaNovell, T de Te a t re, Te a t re de la

Guerrilla, Te a t re Kaddish,del Te a t re Nacional deCatalunya, del Te a t re dePonent, del Teatre Re-gina, La Trepa, Va deBòlit, Vània i VillarroelTeatre. n

6 maig 2001

U

CADA COP HI HA MÉSS U P O RT CIUTA D À

En aquesta edició,25 teatres i 27

companyies van llegirun manifest de suporta La Marató de TV3

Institut Serra de Marina. Premià de Mar Escola Sant Medir. Barcelona Col·legi Nostra Sra. del Carme. Balaguer

AGRAMUNT (Urgell)L’associació juvenil Penya Cloro, la colla sardanista Estol i Creu RojaJoventut van organitzar, amb la col·laboració d'altres entitats de lapoblació, la projecció de diverses pel·lícules, un concert de sardanesamb les tres cobles del municipi, una festa escolar, un itinerari turístic ihistòric per la vila, un ball, un partit de futbol, rifes i diversos acteslúdics per recaptar fons.

ALCARRÀS (Segrià)Amb el patrocini de l’Ajuntament, el Patronat Municipal de Turisme,Bao Bap Teatre, ACT Som i Serem, l’Associació de Mestresses de Casa,l’Agrupament Escolta "Lo Motit" i la Coral Alzina vanorganitzar tot un seguit d’actes que es van dur aterme durant diversos caps de setmana: rifes,una representació teatral, enfrontamentsesportius o un concert coral en van seralguns.

L’ALDOSA-LA MASSANA ( A n d o r r a )El restaurant La Borda dels Padrins vapreparar un "Menú especial La Maratóde TV3", que va ser l’únic que es va servirel diumenge 17 de desembre. Estavaformat per unes trumfes farcides de carn,rostides al forn amb salsa de verdures igratinades amb una mussel·lina d’all; rodó de

vedella andorrana certificada, rostit al forn i ambbolets dels Pirineus i fondue de poma del país. A la campanya, s’hi

van adherir tant el Govern andorrà com diverses entitats delpaís. S'hi van recollir 337.500 pessetes.

ARTESA DE SEGRE (Noguera)El local cultural la Dàlia Blanca va acollir les activitatsprogramades amb el títol "Artesa, amb La Marató". Unes500 persones van seguir la introducció mèdica sobremalalties mentals, feta per la Dra. Montse Coma, i la

projecció d’un vídeo explicatiu. A continuació hi va haveruna exhibició de gimnàstica rítmica, salsa, aeròbic o funky, a

càrrec dels alumnes del Gimnàs Altis (organitzador de la festa,amb la col·laboració de l’Ajuntament). També hi van participar

els gimnasos Pac Dom, d’Almacelles i Integral, de Mollerussa. S'hivan recaptar 270.000 pessetes.

BANYERES DEL PENEDÈS (Baix Penedès)L’Entitat Urbanística de Conservació del Sector Priorat de Banyeres vaorganitzar una trobada gastronòmica. L’acte es va fer al recinte de lespiscines i va tenir com a objectiu recaptar fons. S'hi van aconseguir500.000 pessetes.

maig 2001 7P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

Participació en la festa

8 maig 2001P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

BERGA (Berguedà) L’Associació de Veïns Quatre Barris ja fa alguns anys que engresca lagent del municipi a l’entorn de La Marató. En aquesta edició vancomençar a fer actes el 6 d’octubre, tot coincidint amb la festa de

l’associació: el cor de la societat coral Unió Berguedanava fer un concert de cançons populars al Te a t r e

Municipal. Posteriorment va ser un recorregutcultural per redescobrir el llegat arquitectònic

de la ciutat amb el nom "De la Berga medievala la Berga modernista", guiada per la histo-riadora M. Dolors Santandreu, i el dia 17 dedesembre una "Tarda de música i poesia".L’escenari del Municipal va acollir membresdel grup Calaix de Sastre, acompanyats de

l ’ O rfeó Berguedà, que van recitar el Poema deN a d a l, de Josep M. de Sagarra, i el cor femení

Actea, amb la soprano Montserrat Bella. Aquestaformació va interpretar peces religioses del segle

XX, diversos cors d’òpera femenins i algunes peces dej a z z - s w i n g. En total s'hi van recaptar 548.000 pessetes.

LES BORGES BLANQUES (Garrigues) L’Associació de Dones la Rosada va organitzar una desfilada de moda.Es va fer al Centre Cívic i hi van participar les firmeslocals Pijoan, Valero, Cal Fum, Euromada i Llims;Festimoda, de la Bordeta, i Francela, de Mollerussa.S'hi van recaptar 85.000 pessetes.

CALDES DE MALAVELLA (Selva) El Casino va ser el lloc escollit pel Club Futbol SalaFemení de la població per celebrar-hi una quina(nom que rep a les comarques gironines un bingotradicional nadalenc on cada número té un nom

peculiar, i els premis, en comptes de diners,són en espècie). Hi van participar més

d’un centenar de comerços, empreses i institucionsdel municipi. S'hi van recaptar 694.475 pessetes.

L’ESCALA (Baix Empordà) Cent vuitanta quilos! Aquest era el pes de lapeça més gran hissada en el II Màster de Pescade Tonyina Gegant, que va pescar Ramon

Raventós. Al concurs, que es va celebrar el dies 26i 27 d’agost, s’hi van inscriure 26 vaixells. El

Kouilou, amb 11 peces, va ser el que més en va pescar,i el Contel III, amb 1.106,4 kg, el que més pes de tonyina

va aconseguir. Els organitzadors, el Club de Pesca Costa Brava i el ClubNàutic de l’Escala, havien decidit que el benefici generat amb la vendade les captures (un total de 103 peces i 10.600 kg de pes) es donaria aLa Marató: s'hi va recollir 1.000.000 de pessetes.

maig 2001 9P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

FORNELLS DE LA SELVA (Gironès)El pavelló municipal va ser l’escenari de la festa country que vaorganitzar l’AMPA del Col·legi Forn d’Anells. Hi vanparticipar els grups The Revival Factory i The CountryFarmers (aquest de dansa). També hi va haver paradesamb treballs manuals, llibres de vell, roba de segonamà i coques i pastissos.

GIRONA (Gironès) Al so de balls llatins i de balls estàndard, 424 parellesvan participar en el IV Open Ciutat de Girona deBalls de Saló. Entre les parelles participants hi haviauns finalistes mundials i uns campions d’Espanya. Elsorganitzadors, l’Escola Slow Quick, de la mateixa ciutat, amés d’aconseguir batre el rècord d’inscripcions, van reunirmés de 2.000 persones al voltant de la pista del pavelló de Fontajau, quevan fer una aportació a La Marató: 187.628 pessetes.

LA GRANADELLA (Garrigues) Les membres de l’Associació de Dones el Roure van fer una visita a totsels domicilis de la població per vendre números d’una rifa, a benefici deLa Marató, el premi de la qual era un pernil i uns torrons casolans fets perelles mateixes. També es va organitzar una xocolatada popular amb jocsper a la mainada i tot seguit un bingo, amb premis consistents en laborsfetes també per elles. En total s'hi van recaptar 330.000 pessetes.

GRANOLLERS (Vallès Oriental) El Centro Cultural Andaluz, tot coincidint amb elfestival que commemorava el seu tercer aniversari, vaorganitzar una rifa per recaptar fons. Després d’unamissa ro c í e r a i un vi d’honor, van actuar tots els grupsde ball del centre en un intent, segons els seusorganitzadors, d’unir les cultures catalana i andalusa.S'hi van recollir 43.400 pessetes.

LA LLAGOSTA (Vallès Oriental) El grup de Giravolts, nens i nenes de 9 i 10 anys, delCasal Infantil, es van convertir en el motor dels actes de LaMarató al municipi. Gràcies a la mainada, tal com explicaven elsmonitors, a la població s’havia acomplert ben bé l’objectiu: divulgar lamalaltia (als nens, la família, l’escola, per l’emissora municipal, alscarrers amb pancartes i pòsters) i recaptar diners. Cadascun dels 24nens i nenes van fer un dibuix que, mitjançant la tècnica d’impressió dellinòleum, es van convertir en felicitació de Nadal. I el dia 17 es tancavael cercle: va ser a la plaça de l’Ajuntament, amb un gran arbre ple depostals fetes a mà pels nens, la pancarta penjada, taules on es veia elmaterial i les eines per fer les postals, una pantalla, un telèfon i un equipde megafonia, tot interconnectat perquè se sentís la trucada amb què esfeia la donació (un nen en representació dels companys, els monitors il’alcalde, tots parlant amb la voluntària que anava agafant les dades...).

LLAGOSTERA (Gironès)El Club Handbol Llagostera va organitzar al pavelló polies-portiu dos partits d’aquest esport (un de veterans il’altre de jugadors de categories inferiors, contrapares), a més de la rifa d’una panera. A més a més,durant la setmana s’havien anat recollint donatius ala població.

LLARDECANS (Segrià) Tradicionalment, aquest petit municipi s'aboca aLa Marató. Aquest any i en els dies previs,l’Associació de Dones L’Espiga va organitzar unparell de bingos i un festival. En aquest acte, el GrupArtístic Torrebessi va representar l’obra L’oncle Anton,de Joan B. Ripoll, i una Escala en Hi-Fi. El dia 17 hi vahaver cercavila amb els geganters i grallers de la població i"Els encants", una subhasta amb tot allò aportat per la gent. Es va

acabar amb un altre bingo. En total s'hi van recollir707.000 pessetes.

LLORENÇ DEL PENEDÈS (Baix Penedès) Un grup de joves del poble organitzen, des defa 21 anys, les "Matinals infantils" que es fana l’entitat El Centre. En aquesta ocasió envan organitzar una especialment per a LaMarató. Hi va haver jocs per als nens, repre-sentacions, un concert de rock a càrrec del

grup local Plou com Mai i venda de xapes. Entotal s'hi van recaptar 203.845 pessetes.

EL MASNOU (Maresme) L’associació de familiars de malalts mentals Esquima,

el dia 16 va dur a terme una jornada cívica i participativa desde les 10 del matí fins a les 8 del vespre, al Club Nàutic amb el lema"Posa una flor per a l’esquizofrènia... i demà fes la teva aportació". A mésde tenir una flor, es tractava de fer, amb boletes de paper, un gran escutde la vila. La idea era simbolitzar que amb petits esforços s’aconse-gueixen grans coses.

EL MASROIG (Priorat) El Consell Esportiu del Priorat va dur a terme una competicióde miniatletisme per fomentar la solidaritat i l’esport entre elsmés petits. Hi van participar escolars de tota la comarca i esvan recollir donatius entre els centres participants. En totals'hi van recaptar 49.000 pessetes.

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell) Tots els centres docents de la població (instituts, escoles, llarsd'infants i entitats diverses) van participar en "La marató de contes"

10 maig 2001P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

maig 2001 11P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

que es va celebrar al Teatre l’Amistat. Aquesta activitat solidària va serorganitzada per la Fundació la Xarxa de l’Espectacle Infantil i Juvenil ila Regidoria de Joventut i va comptar amb la col·laboració de diversesentitats del municipi. Tot sumant les entrades venudes s'hi van recaptar393.115 pessetes.

MONTBRIÓ DEL CAMP (Baix Camp) La Comissió de Festes del poble va organitzar un bingo popular en quèels premis eren obsequis donats per empreses, botigues, bars,

restaurants i entitats del municipi. A l’hora que es feia aquestaactivitat, es va organitzar una llar infantil on es projectaven

pel·lícules i s'hi va repartir berenar. S'hi van recollir 630.000pessetes.

MONT-ROIG DEL CAMP (Baix Camp) " Tirada de pastís al regidor". Aquesta va ser l’activitat que més

expectació va aixecar de les que, durant tot el dia, es van dur aterme al pavelló poliesportiu, a Miami Platja. Mentre que el

recinte era ocupat per un mercat d’objectes usats, a l’escenari sesucceïen les actuacions del pallasso Moniato Show, de la televisiva LaVicenteta i del grup folklòric Torre del Oro. També hi vah a v e r, per a petits i grans, una tirolina i un braumecànic. Després de diversos sortejos, s'hi vanr e c o l l i r, en total, 1.135.640 pessetes.

NAVATA (Alt Empordà) El Club de Golg Torremirona va tornar aacollir el Trofeu La Marató de TV3, en laseva modalitat Pro-Am. Els equipsestaven formats per quatre jugadors, elcapità dels quals era un periodista, unesportista, un polític o un professional degolf. Entre els inscrits hi van participarJavier Urruticoechea "Urruti", José RamónAlexanco, Manuel Orantes, Xus Pereda, PereEscobar i els golfistes Txomin Hospital, FernandoRoca i Marie-Laure de Laurenzi. S'hi van recaptar 500.000 pessetes.

NULLES (Alt Camp)El Col·lectiu de Dones va aprofitar la Festa del Vi Novell, organitzadaper la Cooperativa Agrícola, per folrar unes guardioles i recollir-hidiners per a La Marató. La presentació del vi novell es va fer durant unesmorzar de pa amb tomàquet amb arengades i botifarra. S'hi vanrecaptar 126.000 pessetes.

EL PERELLÓ (Baix Ebre) La banda de música de l’Agrupació Musical L’Emburgada del Perellóva organitzar el concert de Nadal, a favor de La Marató. Es va celebraral Cinema Victòria i s’hi van recollir 26.970 pessetes.

12 maig 2001P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

PLANOLES (Ripollès)La gent del poble va aportar els productes necessaris per fer unsopar popular, al qual van assistir unes 200 persones, a la sala delCasino. A més de l’import (mil pessetes per persona) hi haviauna fila zero, i després de l’àpat es va fer una rifa de lots deproductes, també donats per empreses o particulars. S'hi vanrecollir 530.000 pessetes.

REUS (Baix Camp) La Joieria Pàmies va dur a terme una iniciativa molt interessant: vaorganitzar una "venda solidària". Després de convèncer diversosproveïdors perquè li subministressin peces de rellotgeria de

col·leccionista a preu simbòlic, les va posar a la venda apreu de mercat. El que s'hi va recollir sumava un

total de 3.691.000 pessetes.

SABADELL (Vallès Occidental) Amb el lema "Un milió per a La Marató", l’asso-ciació de familiars de malalts Salut MentalSabadell va organitzar una jornada demobilització popular en aquesta ciutat. Lainiciativa va ser feta conjuntament ambl’Ajuntament i l’Associació de Ceramistes del

Vallès. Va consistir en una sessió de 12 hores decuites ràpides de ceràmica, seguint la tècnica del

"raku". Un forn de llenya i dos de gas van estarfuncionant perquè el públic que volgués decorés al

seu gust amb esmalt una de les 1.000 peces fetes per al’ocasió i se l’endugués a casa, un cop cuita, a canvi de la seva aportació.La plaça del Dr. Robert va ser l’escenari d’aquesta activitat departicipació. Finalment s'hi van lliurar 1.725.000 pessetes.

SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà) Els Joves Amics de la Festa i la Xerinola va organitzaruna jornada festiva a la Rambla Vidal per recaptarfons. Van vendre pastissos i coques casolanes itambé van organitzar la "cursa del duro", una granlínia de monedes. Hi van participar el gimnàs Nino& Mary Gim, els integrants del qual van fer unaexhibició d’aeròbic, i el grup musical DobleIntensidad. S'hi van recollir 238.609 pessetes.

SANT POL DE MAR (Maresme) El Centre Cultural i d’Esbarjo va organitzar la "I maratóa Sant Pol" amb el lema "Encén una bombeta al’esperança". Durant tota la jornada les persones que feien undonatiu en una taula en la qual hi havia conegudes personalitatsrelacionades amb la població, pintaven de verd una bombeta que espenjava en un xiprer de 6 metres d’alçada. Aquest arbre va rebre el nomde "Xiprer de la Solidaritat". En acabar, amb una cantada de les coralslocals La Nau, Germanor i Elenc dels Pastorets i del Cor de Pares i

maig 2001 13P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

Mares de Pineda, es va il·luminar. Finalment, es vaplantar on s’aniran afegint els dels anys vinentsper aconseguir el "Bosc de la Solidaritat". S'hivan recollir 1.491.000 pessetes.

SANT QUIRZE DE BESORA (Osona) La plaça de Bisaura va ser el lloc on les entitats dela població, coordinades per l’Ajuntament, vani n s t a l · l a r-se per fer una col·lecta popular. Al mig dela plaça unes balances pesaven les monedes (de 100pessetes) i un termòmetre gegant, periòdicament, anavaindicant la quantitat recollida. A aquesta activitat, s’hi vansumar les pròpies que havien organitzat la llar d’infants, les escolesprimària i secundària i la residència d’avis. En total s'hi van recollir458.360 pessetes.

SERINYÀ (Pla de l’Estany)El Centre Mas Casadevall, que acull joves amb malalties mentals, vaorganitzar un cap de setmana d’activitats per difondre el missatge de LaMarató. Quatre artistes (Barraca, Soco, Netgeli i Paco Daranes) van fer undibuix en un mural i els nens van pintar-hi a sobre. D'aquest mural es van

fer trossos que es van subhastar. També hi va haver un concert del grupKitsch al Teatre Municipal de Banyoles i tallers infantils, titelles, unconcert de música clàssica o una sessió de teatre.

SOLSONA (Solsonès) Per primera vegada, diverses entitats de la comarca van coordinar-se per fer diverses accions de suport a La Marató. Prèviament a una

capta de gegantons, organitzada pel col·lectiu Solsona es Mou, esva celebrar un concert organitzat per l’Oficina de Serveis a la

Joventut del Solsonès. Hi van participar els grups Ad Libitum, ArçBlanc, Fin’s’ dean’s, Free Cat, Lxx Sonsonins, Mai Moren, PallofesRadioactives, Pin’s i Sapo. A més a més, diversos establiments comercialsvan col·locar guardioles. En total s'hi van recollir 884.436 pessetes.

SOSES (Segrià) L’Associació Cultural de Dones, la de Joves i l’Ajuntamentvan omplir de gent el local La Unió per participar enles activitats i veure les actuacions que havienpreparat per recaptar fons. Es va fer una Escala enHi-Fi, una desfilada de pentinats, un concurs deballs de saló.

TÀRREGA (Urgell) L’Associació de Dones Arrel va organitzar, conjun-tament amb la Regidoria de Cultura, una sèried’activitats destinades a recaptar fons: el concert deSanta Cecília, amb la participació de diverses entitatsmusicals; el sorteig d’un pessebre artesanal en el marc del’exposició de treballs de les dones de l’associació; una exposició depintures d’Antoni Balagueró, amb la donació de l’import íntegre de les

14 maig 2001

P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

vendes, o el muntatge d’un estand. També van organitzar l’actuació delsmembres del Gimnàs Gyas i del pallasso Josep M. Virgili. En total s'hi vanrecollir 815.000 pessetes.

TERRASSA (Vallès Occidental) El Parc de Vallparadís i el Raval de Montserrat van ser els escenaris onels alumnes de l’Escola Cingle van dur a terme un seguit d'activitats.Els de 1r cicle d’ESO, una gimcana, mentre que els del 2n cicle vanfer un vídeo que tenia com a objectiu conscienciar i divulgar lesmalalties mentals. Paral·lelament, els de batxillerat i de Cures Auxiliarsd’Infermeria van instal·lar un punt de divulgació des del qual es vaorganitzar la campanya de recaptació. Aquesta va ser de 264.216 pessetes.

TORREDEMBARRA (Tarragonès) El Patronat Municipal de Turisme, amb la col·laboració de

l’Associació Matinada, es va voler afegir als actes de LaMarató dedicant-hi la II Gimcana Vila de

Torredembarra. Hi van participar 15 equips. Elguanyador va ser el format per Manel Riudeubas,Josep Roig, Ramon Salvans i Esteve Huguet.Algunes de les proves que van haver de superarcomportaven mesurar el Portal de Padrines,comptar les palmeres de Can Bofill, agafar untestimoni de dins de la piscina climatitzada o

trobar unes peces que formaven un trenca-closques de La Marató de TV3. S'hi van recaptar

198.960 pessetes.

TORRES DE SEGRE (Segrià)Les entitats de la població van aprofitar la celebració de la festa majorper fer un seguit d’activitats per recaptar fons. Així, el Club Esportiu deBitlles va sortejar una cistella durant el campionat comarcal; la Coral laLira va fer un concert; el grup de teatre Turribus va representar l’obraHostal tiberi a dies; el col·lectiu de joves i l’Ateneu Republicà vanorganitzar un bingo; les mestresses de casa i l’Associació deComerciants van vendre els plats cuinats durant un curs de cuina i lesassociacions de caçadors i de pescadors hi van destinar els fonsaconseguits en l’esmorzar fet després d’un campionat de tir al plat. Entotal s'hi van recollir 235.600 pessetes.

VILANOVA DEL VALLÈS (Vallès Oriental) Les entitats i establiments de Vilanova del Vallès van omplir d’acti-vitats la plaça de Josep Anselm Clavé i el Centre Cultural perrecaptar fons per a La Marató. Al matí, a l’aire lliure, es va fer unabotifarrada, una plantada i un ball de gegants i una cantada denadales. A la tarda, hi va haver l’actuació dels alumnes de l’escolade música i de la coral de l’Escola Mestres Minguet; del ballet deM. Àngels Vives; dels pallassos Xumet i Xinxeta i de la cantautoraRosi Cervantes. També hi va haver un sorteig i un bingo. En totals'hi van recollir 741.020 pessetes.

maig 2001 15

Els actes de suport a La Marató de TV3 s’organitzen arreud e l país. Les activitats que es recullen en aquestes planes sónalgunes de les quals hem tingut coneixement.

A i t o n a ( S e g r i à ) La penya Els Tabolls va organitzar diversessessions cinematogràfiques al poliesportiu per fer un donatiuamb la venda d’entrades.

L’Aleixar (Baix Camp) L’Associació de Dones i la Colla de Jovesvan organitzar un festival. A més, els alumnes de l’escola vanmuntar una paradeta per vendre objectes i destinar-ne l’importa La Marató.

L’Ametlla del Va l l è s ( Vallès Oriental) La coral Lo Lliri vacelebrar un concert de Nadal a l’església parroquial.

L'Arboç del Penedès (Baix Penedès) El Consell Esportiu del BaixPenedès i el Col·legi Residència de l’Arboç van aprofitar laprova corresponent als Jocs Esportius Escolars de Catalunyafeta a la població per difondre el missatge de La Marató.

A rtesa de Lleida (Segrià) L’Associació de Dones i la de Joves vandur a terme diverses activitats, entre les quals un festivald’aeròbic i una desfilada de moda del dissenyador Paco Av i l a .Durant el descans es va sortejar un model.

B a rc e l o n a (Barcelonès) Als Lluïsos de Gràcia es va fer la repre-sentació infantil El meu amic gegant, a càrrec de la companyiaEn Sense. La recaptació va anar íntegrament a L aM a r a t ó .

B e l l p u i g ( U r g e l l ) L’Ajuntament va organitzar una festa solidàriaque va tenir lloc al pavelló poliesportiu. Va consistir en unespectacle d’animació infantil i una sessió de ball.

Cabra del Camp (Alt Camp) El Grup de Teatre va prepararl’obra Un fanàtic del Barça. La representació, a beneficid eL a Marató, es va fer a l’envelat.

Capçanes ( P r i o r a t ) El Casal la Pedrera va ser el marc d’unrecital de poemes de Josep M. de Sagarra. Sis persones del a població van recitar versos acompanyats de guitarra, piano,flauta travessera i la Coral Vila de Falset, que va interpretarpeces de Pau Casals.

G o l m è s (Pla d’Urgell) La Coral de la Universitat de Lleidav a fer una cantada a l’església. Va servir per recaptar fons.

L’Hospitalet de Llobre g a t ( B a r c e l o n è s ) "Abracem Bellvitge ambuna sardana". Sardana gegant formant una rotllana que vapassar per diversos carrers de Bellvitge. Es va fer en el marc delXV Aniversari del Grup Sardanista.

Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) L’Associació de Dones vaorganitzar una trobada de puntaires, a més d’una classepràctica de fer anar els boixets, seguida d’un berenar popular.I a la nit es van vendre pastissets fets per elles per a les postresdel sopar popular organitzat per recaptar fons.

L l e i d a ( S e g r i à ) El Restaurant el Celleret va incloure a la sevacarta, durant una vintena de dies, un "menú solidari". Aquestmenú consistia en una amanida de llagostins, maigret d’ànecamb foie i arròs i creps farcits. Una quarta part de l'import vaanar destinat a La Marató.

Lleida ( S e g r i à ) La secció de patinatge del Club Lleida LlistaBlava, coincidint amb el seu festival de Nadal (en el qual vanparticipar clubs d’Alguaire, Andorra, Bell-lloc, Juneda,Mollerussa i Torrent de Cinca, amb un total de 200 parti-cipants), va fer una rifa a favor de La Marató.

L l e i d a ( S e g r i à ) Els treballadors i la Direcció de la cadenad e supermercats Plus Fresc van fer un donatiu conjunt de500.000 pessetes.

L l o renç del Penedès (Baix Penedès) La Coral Harmonia va ferun concert per recaptar fons. Els seus membres van aprofitar la

Fira de Santa Llúcia, a Tarragona, per anar-hi a fer una insòlitacantada: la van fer enmig de les parades, Rambla Nova amunt,Rambla Nova avall, durant dues hores.

M a s p u j o l s (Baix Camp) La sala del Casal es va convertire nu n bingo per tal de recollir diners per a La Marató.

Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) Els nens i nenes de lapoblació van oferir una cantada de nadales al Centre Cívic.E na c a b a r, hi va haver un recital de poesies i un bingo popular.

O l o t ( G a r r o t x a ) La "Gran Cocada": venda de coques fetes pelsalumnes de l’Escola Pia als companys i als pares per recaptarfons per a La Marató.

El Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell) Els escoltes van vendreproductes d’artesania i articles de Nadal.

P a rets del Va l l è s ( Vallès Oriental) El Centre Cultural CanRajoler va donar la recaptació obtinguda amb la representacióDe quan la ràdio parlava de Franco, feta pel grup Som i S e r e m .

El Pont de Suert (Alta Ribagorça) L’Associació de DonesMiravet va organitzar dos bingos per recaptar fons. Es vanf e r al local de la Confraria.

Ponts ( N o g u e r a ) L’Associació Domise va organitzar un concertde sarsuela i cançó catalana a càrrec de l’Associació de Donesl’Esbarjo d’Agramunt.

Santa Oliva (Baix Penedès) Les entitats lúdiques i culturalsd e la població, amb el suport de l’Ajuntament, van organitzaruna xerrada i un sopar, un bingo i una subhasta per recollirf o n s .

S i t g e s ( G a r r a f ) Vuit perruqueries de l’Associació d’Estèticai d e Perruqueria del Garraf van col·locar una guardiola alsseus establiments. Hi introduïen 200 pessetes per cadaproducte que hi adquirien les clientes.

Ta rragona ( Ta r r a g o n è s ) Els alumnes de l’assignaturaInfermeria psiquiàtrica i salut mental de l’Escola Universitàriad’Infermeria de la URV van organitzar una jornada dedicadaa La Marató. Projecció d’un vídeo, conferències, una col·lecta,una rifa i una xocolatada en van ser les activitats.

Ti a n a ( M a r e s m e ) La Societat Recreativa els 9 Pins vaorganitzar al Casal una representació teatral per recollir fons.

Tossa de Mar ( S e l v a ) Durant tot el dia es va organitzar la setenamarató esportiva i cultural adherida a La Marató de TV3. Hiva haver una cronoescalada ciclista a Sant Grau, una arrossadapopular i una fi de festa al poliesportiu.

To rn a b o u s ( U r g e l l ) L’escola va ser el lloc escollit per fer-hi unberenar popular. Tot i que els assistents es portaven els ingre-dients, pagaven una entrada simbòlica de 1.000 pessetes.

El Ve n d re l l (Baix Penedès) L’església parroquial va ser la seud’un concert a càrrec de la coral Zóngora, del Ve n d r e l l ,formada per alumnes de l’Escola Municipal de Música PauCasals, i del cor Regina, de Manlleu. S'hi van interpretar pecesde Pergolessi, Purcell i Britten.

Vilanova d’Escorn a l b o u (Baix Camp) L’Associació de Donesi l’Agrupació Cultural van fer una projecció cinematogràficaper recollir diners.

Vilanova i la Geltrú ( G a r r a f ) La papereria K de Paper vadestinar a La Marató l’import de les vendes d’un pessebre deterracota, obra d’Elisabet Corberó, escultora guanyadora d’unpremi FAD de disseny.

En molts d’aquests actes es van recollir diners que van ajudara engruixir la quantitat recaptada. A tots, moltes gràcies perfer aquestes aportacions, però també per ajudar-nos a divulgarel tema de la malaltia.

16 maig 2001P A R T I C I P A C I Ó C I U T A D A N A

> Les persones afectades i les sevesfamílies són una part molt importanten el conjunt d’accions que es duena terme entorn de La Marató. És peraixò que els volem agrair l’esforç duta terme, tot personificant-ho en laFederació Catalana d’Associacionsde Familiars de Malalts Mentals,la Fundació Malalts Mentalsde Catalunya i la Fundació Seny.

E N T I TAT SI EMPRESESC O L · L A B O R A D O R E SLa mobilització social aconseguida per La Marató de TV3 depassaàmpliament l’àmbit televisiu. El suport de moltes associacions, empreses,entitats i organitzacions la fan possible. Volem destacar les següents:

> Direcció General d’Acció Cívicai Institut Català del Voluntariat,del Departament de Benestar Social.La primera, coordina i realitza lacampanya de promoció social.Pel que fa a l’Incavol, la tascamés visible que duen a terme elsvoluntaris és l'atenció telefònica, peròa més, hi són presents en els serveisde guarda-roba, àpats, servei d'ordre;n’hi ha de reserves, d'altres que sóncaps de taula, de gestió de dades,etc. Tot plegat s'estructura en uncomplex organigrama, bàsic peral bon funcionament de La Marató.> Bassat Ogilvy & Mather , ques’encarrega de la creativitat.> Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona, que aporta el sistemainformàtic i el seu personal pera la captació de donacions. > PricewaterhouseCoopers,que s’encarrega de l’auditoria tantde La Marató com de la Fundació.> Telefònica, que cedeix i instal·lales 706 línies telefòniquesnecessàries per rebre donacions i el personal tècnic de suport.> Tradia, que aporta la xarxad’enllaços.> Barcelona Promocions, la Firade Girona, la Universitat de Lleidai l’Autoritat Portuària deTarragona, que cedeixen les sevesinstal·lacions per fer de seus deLa Marató.

> Les entitats i empreses ACESA,L’Aliança, Bimbo S.A., Brose S.A.,Col·legi de Psicòlegs deCatalunya, Comitè OlímpicInternacional, Eriasa, FundacióAgrupació Mútua, Fundació Senyi Opening van fer diversesaportacions econòmiques.Les activitats de sensibilització,com també l’emissió del dia 17de desembre són possibles gràciesa la suma d’esforços d’aquestesi dues-centes cinquanta empresesi institucions més d’arreu del país,que fan aportacions en espècie ales diverses seus.

Com sen’adona una

família, que té unm e m b re que pateix

una malaltia mental gre u ?Se n’adona perquè els seus hàbitscanvien completament. Ell feia lavida normal, però de cop va entraren el que nosaltres pensàvem queera una depressió i en tres mesosno va sortir de casa, gairebé no estreia el pijama, hi va haver unparell d’intents de suïcidi. El vamingressar tot i que era una èpocaen què es feien bastantselectroxocs, i això el va deixarbastant "tocat".

¿El vau tornar a casa?Al cap d’un temps el van tornar acasa amb un paperet de "llargamalaltia", però el procés ja notenia aturador. Es va anar medi-cant i quan ell es pensava que jaestava bé va deixar les pastilles. Iaquest és el gran problema: finsque no accepten que han deportar una medicació és mult dur,perquè llavors apareixen nousbrots. El diagnòstic era esqui-zofrènia paranoica, la qual cosacomportava un alt grau deviolència i, és clar, era això:ingressos, brots, ingressos, brots,fins que no va acceptar que patiauna "malaltia dels nerv i s " .

Com accepta un malalt que té unamalaltia d’aquest caire ?Depèn molt de l’ajuda de fora i dela capacitat de l’individu. De laseva capacitat d’anàlisi i dereflexió però també de la quetingui i de la que li pugui oferirl’entorn. Si aquests malalts tenentot això, ho contraposen a coms’ho estan passant de malament, laqual cosa fa que els sigui més fàcilentendre que pateixen una ma-l a l t i a .

I com s’aconsegueix aquest entornfamiliar i alhora que la mateixafamília ho assumeixi?Cal estar amb ell, cal aguantar ia j u d a r-lo. La família sempre li hade fer costat, tot i que és un procésparal·lel. És dur, perquè en unaconversa qualsevol se li pot des-

maig 2001 17P A R T I C I P A C I Ó A C A T A L U N Y A

A Merc èArànega, else s p e c t a d o r sla identi-fiquen ambla Paquita,una de l e sp rotagonistes delserial El cor de lac i u t a t. Fa poc ha estatal damunt de l’escenaridel TNC donant vidaa E rnestina en L e svariacions Golbergi també ha estat Va l è r i aen la pel·lículahomònima, de lad i rectora Sílvia Quer.Tot plegat un tràfecp e r a aquesta actriu,nascuda fa 41 anysa Buenos Aire s .Però més enllà de la sevafaceta artística té la sevavida privada. I en elmón apartat dels focushi ha l’Eduard, el seug e rmà, a qui, en el seumoment, li fou diagnos-ticada una esquizofrèniap a r a n o i d e .

MERCÈ ARÀNEGA“Cal assumir la malaltiap e r c o m b a t re - l a ”

“Com més es parla de les coses més deixen de sertabú, i com més se’nparli, més "normal"serà veure i conviure, en el nostre entorn,amb persones ambm a l a l t i e s . ”

muntar o rebatre la seva història.Però et preguntes, de què serv e i xd e s m u n t a r-la-hi si no està preparatper acceptar la realitat?

¿Actualment les famílies assu-meixen amb més facilitat que hihagi un membre amb una malaltiam e n t a l ?Jo crec que sí, perquè ara aquestsmalalts es poden controlar millor,en tots els sentits. L’existència demedicació ho fa més fàcil fins i totper a l’entorn. El que passa és que

encara no hi ha prou recursos pera l’assistència. Aquesta és unaqüestió que la veig força mala-m e n t .

Per tant, ¿és important trencar eltabú de la marg i n a c i ó ?I tant! Com més es parla de lescoses més deixen de ser tabú, i com

més se’n parli, més "normal" seràveure i conviure, en el nostreentorn, amb persones amb ma-lalties. Em sembla nefast que una

persona s’avergonyeixi de tenir unmalalt mental a la família i, enaquest sentit, em sembla vergonyósque gent coneguda que la re-clamen perquè expliqui el seutestimoni, s’hi negui, ja que aixòrepresenta que es mantingui eltabú. Si no ho comencem a fer lesfamílies, qui ho farà? n

18 maig 2001

P S I C O S A L U T

Atenció psicològica i psiquiàtrica

®

Els medicaments hofan tot més fàcil finsi tot per a l’entorn.

ls investigadors principals dels58 projectes que van obtenir

un ajut corresponent a l’edició de1999, dedicada als trasplan-taments, van rebre el diplomaacreditatiu en un acte que va tenirlloc a l’Aula Magna de la Casa deC o n v a l e s c è n c i a - U A B .

L’acte va ser presidit pels Srs.Eduard Rius, conseller de Sanitat iSeguretat Social; Carles Solà,rector de la Universitat Autònomade Barcelona; Miquel Puig,president del Patronat de laFundació; David Serrat, directorgeneral de Recerca, en repre-sentació del conseller d’Universi-tats, Recerca i Societat de laInformació, i Miquel Vilar, direc-tor de la Fundació. L'acte acadè-mic va comptar amb la col·la-boració de la UAB.

El Dr. Carles Margarit, cap dela Unitat de Tr a s p l a n t a m e n tHepàtic de l’Hospital Vall d’He-bron i pioner a l’Estat espanyoldel trasplantament hepàtic, vapronunciar la conferència "Eltrasplantament d’òrgans en elcanvi de mil·lenni".

En aquesta edició, s’hi vanpresentar 133 projectes. El Patro-nat va acordar repartir els recur-sos disponibles, 646.520.815pessetes, a equips de recerca quepertanyen a 27 centres clínics,hospitalaris o universitaris. Elsinvestigadors desenvoluparan els

seus treballs en un període de tresanys, amb un seguiment anual dela Fundació La Marató de TV3,tant científic com econòmic.

Els projectes finançats s'adre-cen tant a la recerca de la causa deles malalties i els mecanismes queen general les originen, com aproposar alternatives de tracta-ment i d’atenció sanitària permillorar la qualitat de vida delsafectats i dels seus familiars. n

maig 2001 19

LLIURAMENT D’AJUTS1 9 9 9 : 58 PROJECTESESTUDIARAN ELST R A S P L A N TA M E N T S

a pàgina web de la Fundació,w w w. f u n d a c i o m a r a t o t v 3 . o rg ,

s’està convertint en el punt dereferència i en el nexe d’unió entrela societat del nostre país i els inves-tigadors que desenvolupen projec-tes de recerca gràcies al suportsolidari d'aquesta societat. És peraixò que cada vegada més hi hanova informació i més dades.

D’una banda, recull, any rerea n y, les activitats que es duen aterme a l’entorn de La Marató deTV3 i, d'una altra, els avenços, lesinformacions i les activitats cientí-fiques derivades de la mateixar e c e r c a .

En aquests moments i com anovetats més destacades figuren,quant a mobilització ciutadana, lainformació de les activitats dutes aterme per entitats i associacions al’entorn de l’edició de l'any 2000,facilitades pels mateixos organit-zadors.

Pel que fa a la informaciócientífica, s’hi ha afegit la derivadadel I Simposi La Marató de TV3,que va tenir lloc amb el títol "Elcàncer: noves perspectives des deLa Marató 94" i el resum final dels projectes que s’hi van dur a terme. n

AMPLIACIÓ DEL A PÀGINA WEB

E

L

La propera edició de La Marató de TV3 estarà dedicada a la sida. Enguany se celebrarà el diumenge 16 de desembre.

20 maig 2001

Projectes ProjectesCentres presentats unitaris coordinats Subprojectes*

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 17 2 2Universitat Autònoma de Barcelona 10 5 2Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 10 4Universitat de Barcelona 9 4 3Hospital Universitari Institut Pere Mata. Reus 6 1Institut de Recerca Oncològica 3 2 1Hospitals Vall d’Hebron 3Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge 4 1Hospital Universitari Sant Joan de Déu 4 1 1Institut Català de la Salut 4 2Universitat Ramon Llull 4Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Sabadell 3 1Universitat de Lleida 1 1Consorci Sanitari de Terrassa 3Consorci Sanitari del Maresme 2 1Institut Municipal d'Assistència Sanitària. Barcelona 2 3Universitat Rovira i Virgili 2 1 2Hospital Mútua de Terrassa 2Universitat Pompeu Fabra 1 1Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 1Universitat Miguel Hernández. Alacant 1 1Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques 1Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida 1C e n t res Assistencials Torribera. Santa Coloma de Gramenet 1Hospital de Mollet 1Hospital Psiquiàtric de Mallorca 1Hospital Sant Pere Claver. Barcelona 1Parc Hospitalari Martí i Julià. Salt 1Servei Andorrà d’Atenció Sanitària 1Universitat de València 1Universitat de Vic 1Centre Superior d'Investigacions Científiques 2 4Benito Menni. Sant Boi de Llobregat 1Fundació FADED. Barcelona 1Hospital de Santa Maria. Lleida 1 2Associació Septimània 1Centro PET Complutense. Madrid 1Hospital General de Manresa 1Hospital Universitario Marqués de Valdecilla. Santander 1Institut National de la Santé et de la Recherce Médicale. França 2Universidad Autónoma de Madrid 1Universidad de Navarra 1Universidad de Santiago de Compostela 2Universidad de Sevilla 1

Total projectes unitaris 101Total projectes coordinats 27Total projectes 128

*Aquests subprojectes formen part de projectes coordinats presentats per altres centres.

A l’edició de l'any 2000, dedicada a la re c e rca sobre malaltiesmentals, s’han presentat 128 projectes. En total hi són pre s e n t s45 centres assistencials, clínics, hospitalaris i universitaris deCatalunya, Balears, País Valencià i Andorra. També s'hi hanp resentat projectes coordinats amb centres de: Madrid, Navarr a ,

S a n t a n d e r, Santiago de Compostel·la, Sevilla i França.La documentació dels projectes conformats ha estat tramesa al’Agencia de Evaluación y Prospectiva (ANEP), organismee n c a rregat de l’avaluació, i que actualment està treballant enaquest pro c é s .

M A L A LTIES MENTA L S : S ’ H A NP R E S E N TAT 128 PROJECTES

R e c e n t m e n ts’ha donat a

conèixer el mapadel genoma i s’ha

sabut que els humanstenim uns 30.000 gens. Però què ésel genoma?És el material genètic quecompòn les cèl·lules d’un orga-nisme viu. És un material químic,una molècula, que porta lainformació per formar tots elsmaterials dels quals es composa elnostre cos, tan estructuralmentcom en les seves diferents fun-cions. També conté la informacióperquè les cèl·lules es divideixinadequadament i es reprodueixin.És la molècula de la vida i la queha fet que els éssers vius evolu-cionin.

¿Conèixer el genoma vol dir quees podran guarir o pre v e n i rm a l a l t i e s ?De fet, aquesta és la revoluciócientífica més important que hiha hagut mai. Ara s’obren lesportes al coneixement real sobrecom funcionem i a intentartrobar remeis per a les malalties.Però res de tot això passaràd’avui per demà, perquè és unprocès llarg que requereix moltamés investigació, molts mésrecursos i molts científics.

I per arribar a guarir o a pre -v e n i r, ¿s’haurà de parlar demanipulació genètica?L’enginyeria genètica és nomésuna part de la recerca que cal ferper a entendre les malalties iintentar trobar formes per atractar-les. D’una banda estan elsmodels animals, de l’altra lateràpia gènica. Per a deter-minades malalties la teràpiagènica pot ser una via útil per asolventar-les. El que passa és quela teràpia gènica és encara moltrecent i encara hi ha moltesincògnites a resoldre sobre com"canviar" o com fer que els gensdefectuosos puguin funcionar.

¿Quins són els límits ètics de laenginyeria genètica?Els límits sempre depenen delconeixement i de les finalitats deles aplicacions. Durant la històriade la humanitat s’han fet experi-ments de creuament entre soquesde diferents especies per a obteniranimals i plantes amb caracterís-tiques determinades. La rama-deria que ara coneixem, perexemple, és fruit d’una sèrie decreuaments d’animals que haestat molt beneficiosa. Aquestamanipulació també s’ha utilitzatper a obtenir, per exemple, fruitesmés resistents a les gelades, a les

maig 2001 21

El Dr. XavierEstivill és undels investi-gadors engenètica deln o s t re paísamb mésre c o n e i x e m e n tcientífic. Especialistae n Hematologia i enGenètica, és cap delC e n t re de GenèticaMèdica i Moleculard e l’Institut de Recerc aOncològica. És autord e n o m b rosos tre b a l l spublicats en re v i s t e scientífiques intern a c i o n a l si entre les seves principalscontribucions científiquesdestaquen diversosestudis genètics sobref i b rosi quística, síndro m ede Down, neuro f i b ro-matosi o la sord e s ah e re d i t à r i a .El Dr. Xavier Estivill haf o rmat part de la Comis-sió Assessora de la Fun-dació La Marató de TV3.

DR. XAVIER ESTIVILLEl genoma: realitat i repte del segle XXI

22 maig 2001

plagues, etc. Les diferents varie-tats de blat són el resultat decreuaments que han portat avarietats més útils pel nostreconsum. El que passa és que araaixò ho podem fer a nivell dellaboratori, de forma molt méscontrolada i dirigida. Pel que fa al’home, els límits només estandeterminats per la finalitat de lesaplicacions: prevenir, tractar icurar les malalties. La enginyeriagenètica amb altres finalitats no técap mena de sentit i és totalmentreprobable.

¿Es poden fer, doncs, personesimmunes a infeccions o a altresplagues?No hem de pensar en canviar resde l'home des del punt de vistade millorar aspectes de l’especie.L’enginyeria genètica a nivellhumà només té sentit per a lalluita contra les malalties. Hi hamoltes vies en les que podemincidir: el desenvolupament devacunes, de nous medicaments.Amb tot, a mesura que es cone-gui millor la teràpia gènica éspossible que es pugui acceptarque es podrien manipular lescèl·lules germinals de les per-sones amb alteracions especí-fiques, però només amb finalitatspreventives i terapèutiques.

¿La clonació?La clonació humana ambfinalitats reproductives o de fixarqualsevol característica de l’indi-vidu és una aberració científica.De cap manera ens podem plan-tejar obtenir individus mésintel·ligents o més alts mitjançantla clonació. La base de l’evolucióde l’home ha estat la diversitat.És per això que la clonació, quanta l’individu, no és una milloraevolutiva, perque nosaltres somcom som gràcies a la diversitat dela pròpia espècie i dels creua-ments entre uns i altres. Obtenirindividus que fossin idèntics noseria un avenç sinó un retrocésen l’evolució de l’especie. Enaquest sentit, en el laboratori nopodem millorar res que hagi fetla natura. Hem de posar tot elnostre esforç amb arreglar el queestà malament i evitar el sofri-ment de les persones. n

E n t re els projectes sobrere c e rca genètica que estàdesenvolupant el Dr. XavierEstivill, n’hi ha tres queh a n tingut el suport deL a Marató de TV3: " A n à l i s igenètica i molecular de laSD: identificació dels gensde la regió cro m o s ò m i c a21q22.2-q22.3" (1993),"Desenvolupament i carac-terització de modelsmurins de sobre e x p re s s i óde gens continguts en lamutació genòmica DUP25,implicada en els trastornsd'angoixa (pànic)" (1998), i "Desenvolupament d'unmodel murí per a teràpiagènica de la sord e s acongènita here d i t à r i adeguda a mutacions en elgen de la connexina-26"(1999).

“Obtenir individus que fossinidèntics no seria un pro g r é s

sinó un re t ro c é s ”