http://pinyolvermellsp.balearweb.net

3 ANYS D’ACTIVITAT

Associació Pinyol Vermell 2

PRESENTACIÓ Ja són tres els anys de vida de la nostra associació i estam aconseguint que la gent jove del poble participi en la vida sociocultural de Sa Pobla, aportant part de les seves inquietuds i desitjos de transformació. Així mateix convidam a tots aquells que vulguin aportar el seu gra de sorra a acostar-se a la nostra associació, deixant de banda el judicis previs o els comentaris malintencionats.

Com aquella oportuna dita que diu que la unió fa la força, oferim la nostra col· laboració per totes aquelles activitats i/o iniciatives que ens vulgueu plantejar que siguin de profit per la nostra vila. A més podem afirmar que seguirem lluitant per reforçar la xarxa associativa que tan de bé fa per la cultura, la llengua o la societat que ens envolta. Contra l’ individualisme, associat!!

ESCRIGUI QUI VULGUI

pinyolvermellsp@gmail.com

Hem de seguir el protocol.... 29 maig, 200829 maig, 200829 maig, 200829 maig, 2008 Un cop més m'indigno, un cop més em plantejo si algun dia podré creure una mica en el sistema. Quan ho intento me n'adono que aquest està bé; si no penses, si ets amic de..., o si la teva situació econòmica-personal entra dins una classe benestant... És trist, però és així. Vagis on vagis et trobes protocols a seguir, que

em sembla correcte, ja què en teoria es fan per que hi hagi un ordre de treball, igualtat de tracte,... cada cop em fa més riure aquesta paraula, sobre tot, quan veus-vius a la teva pròpia pell que el protocol es relativitza, segons qui siguis, segons d'on vinguis... Amb això no vull treure mèrit als molts projectes, iniciatives que s'estan tirant endavant, vàlids i amb sentit, duts a terme per gent que realment hi creu i ho fa amb convenciment i ganes. Em trec el barret davant d'aquestes persones, però si tenir en compte que sempre hi ha excepcions. Amb aquesta humil reflexió, només intento autoconvencem que les coses no tenen per que anar malament, i que aquesta ràbia interna que se'm crea quan prenc consciència d'aquesta realitat, la podria canalitzar per intentar canviar les coses. Potser una bona manera de començar seria obrint els ulls i trencant el silenci. Silvia Ribares

Què hi ha darrere del futbol? 04 Juliol, 2008 04 Juliol, 2008 04 Juliol, 2008 04 Juliol, 2008

Amb la victòria de la selecció espanyola de futbol, a la recent copa d'Europa, hem viscut una explosió, sense precedents, de nacionalisme espanyolista. La bandera espanyola símbol amb una clara tradició feixista i genocida està gaudint d'una neteja d'imatge i està assolint una gran popularitat. És lamentable el comportament de les masses ignorants que alçant la bandera espanyola mostren el seu desconeixement de la seua identitat, la seua historia i els seus símbols. La bandera espanyola és la del franquisme i la monarquia borbònica. Molts aficionats poden recitar quants partits ha guanyat Espanya a Rússia a Itàlia o Alemanya, però poc saben de la divisió blava o de la conquesta de Màlaga per tropes italianes durant la guerra civil o les massacres sense fi que provocaren a centreeuropa els terços durant la guerra dels 30 anys.

El més dur de tot és vorer com els xiquets són introduïts dins del patriotisme i perpetuen així els errors. Mitjançant el futbol se'ls identifica amb la bandera espanyola i el concepte d'Espanya queda gravat des de la més tendra infància dins del cap, de tal manera, que aquestes idees artificials els semblaran d'allò més natural i mai podran arribar a entendre que Espanya és una creació històrica basada en la violència i el genocidi.

El futbol no és només un esport, és sobretot un gran negoci. Més que un joc innocent i neutre, el futbol té implicacions socials, psicològiques, polítiques i econòmiques. És evident que el futbol té altes dosis d'especulació financera i urbanística amb contractes multimilionaris i també, que té trames amb el poder polític i els mitjans de comunicació. El futbol és molt més que un ingenu joc de xiquets. El cas paradigmàtic és Berlusconi ací és veu clarament la barreja d'interessos. Berlusconi és, l'amo del club de futbol del Milan, també es el propietari de diversos canals de tv (fins i tot tele 5) i ràdios. La cosa no acaba ací, perquè a més d'empresari, Berlusconi és el Primer Ministre d'Itàlia, un president populista i xenòfob. Per últim, cal observar que els orígens del capital de Berlusconi es troben en l’ urbanisme on continua actuant per mitjà de testa ferros i aliats. Altre exemple model el trobem al Real Madrid amb la figura de Florentino Pérez qui és el propietari d'ACS, la segona constructora més

Associació Pinyol Vermell 3

gran d'Europa. I també a Madrid el cas del difunt Gil i Gil on de nou trobem vincles entre política, futbol i urbanisme. Ací a València està clar el vincle que hi ha entre constructors i futbol. Armiñana li va canviar a Juan Soler, per terres a l'horta, les accions amb les quals va arribar a president del València. Armiñana era membre del consell d'administració del València i actualment està clavat a l'especulació salvatge i destructiva de l´horta valenciana i del barri del Cabanyal. A més, estan les requalificacions i les adjudicacions de contractes per a la construcció d'infraestructures per a l'administració. Ferran Torrent li dedica a aquest tema una trilogia que comença amb la novel·la "Societat Limitada". Aquesta última Copa d'Europa ha servit a Cuatro per a fer-se conèixer i augmentar la seua audiència. No està de més recordar que darrere de Cuatro està el grup de poder PRISA. PRISA crea opinió, manipula idees, difon una cultura de plàstic i una música del capital. A PRISA pertanyen els periòdics El país i l´As, a més de les cadenes de televisió digital +, localia i el grup sogecable. PRISA controla més de 400 emissores, entre elles les següents cadenes: SER, 40 principals, m80 i cadena dial. Fins i tot Alfaguara, Taurus i Santillana són de PRISA. A més a més, PRISA té mitjans de comunicació a Portugal, Brasil, Xile i Colòmbia. Hem d'afegir els vincles que PRISA té amb multinacionals com Repsol-YPF, Nike, Adidas, Iberdrola, Renault etc.. ja que estes paguen milions i milions d'euros en concepte de propaganda. A més, comparteixen finances, interessos, propietats i accions, per exemple, Telefònica és propietària del 20% de Sogecable que a la vegada és propietat del grup PRISA. La lluita per l'audiència hui en dia és també una lluita pels cervells. El que fa fort a un grup com PRISA són les

empreses que paguen per fer propaganda i els grups d'inversors capitalistes. Això fa feredat, cal anar alerta perquè darrere de la informació hi ha interessos econòmics. És curiós comprovar fins a quin punt són ideològiques les noticies. Per exemple, és completament nul·la l'atenció que li dediquen els mitjans de comunicació als vincles entre paramilitars i la Repsol, però se li dediquen hores i hores al futbol. Per als media és més important el futbol que no el fet que hi ha milions de persones morint-se de fam en països fèrtils. I quan finalment se li dedica alguna noticia a aquests temes, sempre és des d'un punt de vista interessat, incitant a la caritat. D'aquesta manera s'oblida el més important: que la causa de la fam és la injusta distribució de la terra que afavoreix als terratinents i a les multinacionals que posen tanques que impedeixen a les persones accedir a les terres que eren dels seus avantpassats. La manipulació de les masses és especialment potent en el futbol. No és massa difícil trobar els lligams del futbol nacional amb el feixisme espanyol. Un simple exemple, la copa del caudillo i la del Rei serviren per a introduir a la gent dins la psicologia de masses i a la vegada donar-li popularitat als caps d'Estat. Resulta patètic el nacionalisme patriòtic i futboler en general i el pitjor és que les tècniques de manipulació de masses funcionen. El cas de les seleccions africanes o sud-americanes és especialment vergonyós. Els Estats a Àfrica són de nova creació i és evident el seu paper sinistre. Els Estats són creacions artificials que s'han imposat prenent el model polític occidental. Aquests Estats han desestructurat les xarxes de recolzament mutu i d'autoorganització dels indígenes. Els Estats africans són els hereus de les administracions colonials i han imposat les jerarquies, la

centralització i la propietat tant la privada com l'estatal. Mitjançant el futbol s'intenta que la gent s'estime la bandera i l'equip del Estat que li ha fet la vida impossible. Tots els Estats del mon són ferramentes d'opressió que fan servir les oligarquies. Al mateix temps, l'existència d'Estats sempre ha suposat la institucionalització del abús. És la por i el terrorisme el que serveix de cimentació al Poder i a l'Estat; que el Barça no ens faça oblidar açò.

RESUM D’ACTIVITATS

Campanya per l’ús de la bici

Juntament amb la nova SEPC de Sa Pobla, Pinyol Vermell col·labora per

tal de fomentar l’ús de la bici al poble

Apostam pel medi ambient i pels bons hàbits, no pot ser que a Sa Pobla amb la tradició que ha existit sempre d’emprar aquest saludable mitjà de transport, sigui substituït per altres mitjans contaminants com puguin ser els cotxes o motos.

Homenatge als poblers que lluitaren per la llibertat

Un any més pel mes d’abril l’associació ret homenatge a tots els poblers i mallorquins que lluitaren per

Associació Pinyol Vermell 4

la llibertat en aquells difícils moments en els que el nostre país sofrí el pas de la república a la guerra civil.

Durant els següents setanta-cinc anys següents tot allò va caure dins l’oblit, ja és hora de recordar i guarir les ferides que mai es tancaren. Pinyol vermell recordà a tots aquells amb la lectura d’un manifest, un recital poètic i ofrena floral.

Concentració en defensa del poble palestí

Al mes de gener l’associació organitzà una de les més multitudinàries manifestacions que s’han donat a la nostra vila .

L’objectiu d’aquesta era denunciar l’escalada de violència que es donà entre el poble palestí i el poble jueu

CONTES El peix i la tortuga

Aquesta història va succeir al principi de la creació ex-nihil i molt abans de que l'home aparegués a la terra. Això era i no era un peix i una tortuga que vivien en el fons de la mar i eren molt amics, tant que totes les horabaixes, al caure el sol, es reunien a la concavitat d'una enorme musclo antediluvià abandonat i mig devorat pel

neptunisme de la geologia submarina, per comentar allà plàcidament els fets més curiosos i importants de la jornada. Un dia, el peix, després de xerrar de les seves coses i de les coses dels altres amb la tortuga, es va posar a nedar al bon pim-pam pim-pere, i amb això que va travelar amb una rampa d'inclinació molt suau i per ell desconeguda. Com era un animal bastant curiós i no mancat d'audàcia. ( Hem de recordar que tot això succeïa molt abans de l'aparició de l'home a la terra i que, per tant, encara no es coneixia la por). El peix amic de la indagació i notablement intrèpid, decidí pitjar la rosca del talús i allà es va anar costa amunt, movent la cua entre un núvol de bombolles, fins que de sobta l'hidrògen de l'aigua es va convertir en oxigen i el peix es va trobar a l'aire lliure amb les bufetes natatòries sobre la blanquíssima i humida sorra d'una platja. La platja era un somni, un paradís, un paper en blanc i una temptació ....un arc de sorra immaculada, una mar enlluernadora acostant-se i allunyant-se, el cant de les gavines, el cel a les altures i la barrera infranquejable de la vegetació. Així el peix, lògicament enlluernat per aquell món inèdit, es va posar a caminar i a botar d'un lloc cap a l'altre ajudant-se amb les seves aletes i brànquies, que movia com si fossin rems i crosses. ficar el nas a totes les bandes, es remenà com si dugués un parell de copes de més, va enfonsar el musell a la sorra, notà el seu ventre i les seves escates ( amb plaer i dolor) la rugositat de les partícules de sílex, ensumà els musclos calcinats per la sal i el sol, admirà la tacada copinya dels ciperals, topà amb insectes que tenien ales ( no aletes ) i peus, escoltà el renou de les dents de les rates, esquivà bassiots i cristal·lines corrents d'aigua, escalà dunes, pujà muntanyes, rodà per suaus pendents, deixà que l'oratge (a la matinada va canviar la direcció i no bufava ja de terra a mar, com a la nit,

sinó a la inversa) l'aïrés les agalles i barbetes, es va obrir pas a través de les roques amb verdet, travelà amb branques caigudes, va trobar fulles seques i caminois verges ( tot era una novetat per ell ), mossegà fruits, es va omplir del flaire de les roselles i els hibiscus, arribà a la línea de les palmeres, la va creuar, i s'endinsà per enfonsaments i opacitats, i finalment, després de moltes hores de sorpresa, d'excitació i de rodatge, tornà a la mar enfosquit per l'ocàs i - esgotat però feliç - va córrer cap el musclo gegant on ja, un poc inquieta pel retràs, la esperava la tortuga.

El peix, excitadíssim, es va tirar al damunt de la tortuga i, sense deixar de xerrar, l'hi explicà apressuradament tot el que l'havia succeït d'ençà la darrera trobada. O millor dit: va voler explicar-l'hi ..... començant així: - Oh, amiga tortuga ! Ahir després de partir d'aquí, em va entrar les ganes d'estirar les aletes i vaig nedar una bona estona sense fixar-me en la direcció. De sobte vaig trobar un talús que no coneixia, vaig pujar per allà entre dues aigües, vaig arribar a la superfície de la mar, vaig treure el cap, vaig veure una platja, vaig sortir, em vaig posar a caminar i .... En aquell moment la tortuga, que pareixia molt enfadada, la va interrompre: caminar? voldràs dir nedar, supòs. I va obrir una pausa impacient per que el seu interlocutor el corregís. Aquest el mirà sorprès, mogué tristament les agalles, pardalejà amb la sorra del fons i digué: si, és clar ... Perdona. I se'n va anar .A partir d'aquell dia les seves trobades ja mai més varen ser el mateix. FERNANDO SANCHEZ DRAGÓ. El camino del corazón. Ed. Planeta. Barcelona. 2004 Traducció: Emili Gallardo