Embed Size (px)
Citation preview
QUÈ HE DE FER?
Amanda Leal Sant Andreu de Natzaret10/04/2011
LA MORAL DE KANT
La moral es troba explicada a
Fonamentació de la metafísica dels costums
Crítica de la raó pràctica
1. INTRODUCCIÓ
LA RAÓ Trobem dues racionalitats
PURA TEÒRICA
Objectes del coneixement.
-Què puc saber?
PURA PRÀCTICA
La voluntat i les decisions morals
- Què he de fer?És la que té relació amb la moral
2. CRÍTICA A LA MORAL MATERIALISTAMORAL MATERIALISTA MORAL FORMAL
La maldat o la bondat depèn del que es considera el bé suprem.
Un home actua moralment per el deure.
-És empírica- a posteriori (que depèn de l’experiència)
- És a priori- no depèn de l’experiència.
-Els imperatius són hipotètics/condicionals– serveixen per obtenir un fi. ( No té validesa universal)
- Són imperatius universals- categòrics
-Heterònoma- llei moral donada de la voluntat exterior.
-Autònoma-
Defensada per: Aristòtil (fi la felicitat), Epicur (fi el plaer)… Defensada per KANT
3. LA MORAL FORMAL
Kant va destruir la moral materialista que hi havia fins al moment, construint així una nova manera d’actuar, d’acord amb la moral formal.
3.
3.1 Característiques
A) L’home actua per deure
KANT diu : “El DEURE és la necessitat d’una acció per respecte a la llei”
D’acord amb això
No hem d’actuar per arribar un fi (moral materialista).Sinó actuar d’acord amb la MÀXIMA
Allò que determina la conducte del subjecte
ALLÒ = DEURE.
3.1
B) L’imperatiu ha de ser CATEGÒRIC‘Fes A’
Hi ha dos tipus de formulació de l’imperatiu categòric:
“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de
poder convertir-se en llei universal”
1a
No és una llei concreta sinó una MÀXIMA, és així quan el subjecte vol que aquest imperatiu esdevingui una llei universal
3.1
2a
“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la
de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”
Mostra el caràcter formal i la seva universalitat
-Segons Kant l’únic fi que existeix som les persones, i no ha de ser considerat com un mitjà.
3.1
C) Afirma que la llibertat, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pràctica
POSTULAT= una proposició no demostrable, però que és suposadament necessària com a condició de la moral.
Anteriorment havia negat que formessin part de l’objecte del coneixement.
Ja que cap d’aquest són fenòmens
3.1 Explicació i demostració del fet que la immortalitat de l’ànima és un postulat de la raó pràctica.
La raó ens ordena aspirar a la virtut– Llei moral
Aquest acord perfecte no es pot assolir en una existència limitada sinó
en un PROCÉS INDEFINIT
IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA
3.1 Explicació i demostració del fet que l’existència de Déu és un postulat de la raó pràctica.
El desacord entre ésser i haver d’ésser exigeix
L’EXISTÈNCIA DE DÉU
Ambdós camps realitzen una unió perfecta entre
VIRTUT FELICITAT
Fins aquí la moral del gran filòsof KANT
Amanda Leal Carreira
