Mosaic 15

Mosaic

15

Revista educativa Centre de Recursos Pedagògics CURS 2009-2010

2

Presentació Enguany ens ha semblat oportú encetar una nova línia en

l’edició d’aquesta revista i, en endavant, centrar el seu contingut en difondre les bones pràctiques educatives que tenen lloc en els nostres centres. Amb això, hem volgut anar una mica més enllà del relat de les activitats que, any rera any, es duen a terme i que habitualmente ja es difonen en les revistes de cada centre. Tot i això, en algun cas, encara trobarem col·laboracions que participen de la tradició anterior. Creiem que, d’aquesta manera, contribuim a crear un espai específic per a fer-ne difusió, tot donant a conéixer pràctiques educatives relacionades amb les noves línies del currículum; i, alhora, estimulem la participació i l’intercanvi d’experiències per tal d’afavorir la construcció del coneixement de manera col·lectiva. El pas de l’edició en paper a l’edició digital ja va suposar un punt d’inflexió en la vida d’aquesta revista. De nou, amb el canvi d’orientació esmentat, pretenem que Mosaic pugui esdevenir una eina d’una major utilitat per a la comunitat educativa, objectiu que esperem aconseguir amb la col·laboració de tothom qui vulgui compartir les seves experiències. Servei Educatiu de la Segarra Centre de Recursos Pedagògics

juny de 2010

3

Index de col·laboracions

Escola Jaume Balmes 4 Escola Les Savines 7 Escola Ramon Faus 13 Escola Mare de Déu del Roser 19 Escola Ramon Estadella 21 Escola Sant Gil 22 Escola de Sanaüja 26 Conservatori de Cervera 29 Institut Guissona 30

4

Escola Jaume Balmes . Cervera

5


6


7

L’HORT ESCOLAR

En aquesta activitat hi ha participat tot l’alumnat de l’escola de manera que cada curs ha estat l’encarregat de plantar i fer el seguiment d’un producte determinat. Abans però de començar a plantar les hortalisses, es va haver de pensar com distribuir l’espai per a cada producte. Aquesta activitat la varen fer les nenes i nens de 4t curs:

1- Es va mesurar l’espai total de l’hort

2- Es va calcular la quantitat d’espai que correspondria a cadascuna de les 7 classes que tenim actualment a l’escola: P3, P4A, P4B, P5, 1r, 3r i 4t.

3- Es va procedir a fer la parcel.lació.

Un cop enllestida aquesta tasca, cada classe va començar a treballar en el seu producte.

Escola Les Savines . Cervera

8

ED. INFANTIL

P3 – Enciams

P4A i P4 B - Raves i escaroles

P5 - Cebes

ED. PRIMÀRIA

1r – Espinacs

3r – Alls

4t - Carxofes

Cada curs ha fet recerca d’informació en llibres, internet, revistes, fonts orals ... sobre el seu producte.

A partir de la informació recollida s’ha elaborat una fitxa tècnica per a cada hortalissa .

A més a més s’ha observat i manipulat el producte i se n’ha fet una descripció.


9

Finalment s’ha anat a plantar a l’hort.

I al llarg del curs s’ha anat fent el seguiment i s’ha tingut cura de cada producte:

Sembla que tots els productes creixen força bé. Ara només ens queda esperar el moment de collir-los. Amb la collita tenim previst preparar diferents menjars: amanides variades, truites, conserves... Paral·lelament , s’ha estat treballant per l’obtenció de compost, que ens haurà de servir per adobar l’hort la propera temporada.


10

MIRA L’HORA!!! Programa de ràdio

Etapa: Primària (Cicle Mitjà). Escola Les Savines de Cervera

OBJECTIUS DEL TREBALL

- Implementar les TIC dins del currículum.

- Iniciar el treball d’alfabetització audiovisual.

- Familiaritzar-se amb els diferents mitjans tecnològics i audiovisuals.

- Adquirir les nocions bàsiques de com es fa un programa de ràdio.

- Elaborar un projecte de producció de manera que es pugui escollir el públic a qui s’adreça el

missatge resultant.

PROCÉS DEL TREBALL

Com a novetat d’aquest curs, l’escola ha volgut introduir la ràdio d’entre els tallers que fa

relacionat amb les TIC. Tot i que aquest any, únicament el projecte final ha estat l’elaboració

d’un programa hipotètic, no descarta la idea d’engegar en cursos propers una ràdio a nivell

d’escola on, els alumnes, havent adquirit unes nocions bàsiques, puguin dur a terme una ràdio

temporal.

Cal dir, que aquest projecte, s’està realitzant al llarg de tot el curs, així doncs, tot els nens/es de

3r i 4rt es reparteixen en tres grups heterogenis i cadascú fa un taller diferent cada trimestre. Al

final, tots els alumnes hauran passat pel taller de ràdio i hauran pogut dur a terme un projecte

final.

El treball MIRA L’HORA! és el produït al segon trimestre del curs 09-10. Els passos per arribar

a elaborar el projecte final han estat els següents:

- Valorar els diferents coneixements previs que tenen els alumnes sobre la matèria a treballar.

- Analitzar quin paper té la ràdio com a mitjà de comunicació en el dia a dia.

- Escoltar diferents programes de ràdio, ja sigui a través de l’aparell tradicional o bé per Internet

de diferents emissores.

- Anàlisi dels diferents tipus de programes: diferències, continguts, dials, freqüències, funcions

del personal que forma l’equip d’un programa...

- Reflexió individual sobre quin programa m’agradaria presentar.

- Organització per grups: cada grup tria el tipus de programa que voldria fer, el nom, sobre què

parlarà, músiques que necessitarà…

- Elecció en grup gran quin tipus de programa volem fer escoltant totes les propostes que

surten elegint els diferents continguts que volem incloure-hi.

- Presentació i manipulació de l’Audacity.


11

- Elaboració del guió: tenint clar el que volem, els i les alumnes comencen a elaborar les parts

de les que volem parlar. Cada grup s’encarrega d’una part i la desenvolupa. Més tard la posem

en comú i es decideix el que cal canviar per perfeccionar-ho.

- Presentació del Kit d’àudio . Explicació del muntatge i del funcionament. Gravació i primeres

proves d’àudio amb els micròfons.

- Assaig del programa: instruccions per una bona lectura, agilitat i mecànica lectora. Treball del

silenci mentre es grava.

- Enregistrament del programa amb el Kit d’àudio a l’Audacity.

- Muntatge corresponent de totes les parts amb l’Audacity: empegar, tallar, incloure efectes,

modular la veu...

- Audició del programa, anàlisi i avaluació del treball realitzat.

VALORACIÓ

Un cop fet i avaluat el projecte podem valorar-ho com a molt positiu a tots els nivells.

A nivell dels alumnes, és un treball on s’han vist molt implicats a l’hora de fer la feina. Al partir

del que ells volien dir, i ser uns continguts totalment significatius, s’han motivat i engrescat molt.

Valoren, d’una forma molt positiva, la utilització del Kit d’Àudio ja que “semblem autèntics

professionals de la ràdio, uns amb els micros i els auriculars i els altres amb la taula de so”.

Han vist la importància d’aquest mitjà de comunicació que per a molts d’ells, era un simple

aparell dins de casa, tot fent-se protagonistes durant uns minuts d’un projecte de programa que

ells mateixos han elaborat. S’han sentit molt orgullosos del resultat final i amb ganes de tornar-

ho a fer el més aviat possible.

A nivell del claustre, es veu molt enriquidor poder innovar amb projectes com aquest, ja que es

veu que els alumnes gaudeixen elaborant-lo i estan motivats per continuar-ho. Es planteja dur-

lo a terme en propers cursos d’una forma regular. Un dels altres punts positius a destacar, és el

fet de fer un treball inclusiu barrejant alumnes de diferents edats en aquest tipus d’activitats ja

que fa que es coneguin i puguin treballar junts d’una forma dinàmica i engrescadora.

RECULL D’ALGUNES IMATGES


12

Podeu escoltar el programa a la següent adreça:

http://centre3ra.blogspot.com/


13

CENTRE D’INTERÈS: CATALUNYA INTRODUCCIÓ

L’escola Ramon Faus i Esteve forma part d’un Projecte Comenius. Aquest any les

Jornades Culturals es basen en aquest Projecte. Cada Cicle ha treballat un dels països que hi

participen. A Educació Infantil es va triar treballar Catalunya, ja que és més proper a ells. I així

donar a conèixer la nostra cultura tant als infants nascuts a Catalunya com als companys

nouvinguts.

OBJECTIUS

- Conèixer les quatre províncies i situar-les en el mapa de Catalunya.

- Conèixer part de la gastronomia Catalana.

- Descobrir alguns monuments significatius de cada Província.

- Conèixer alguns elements de la Cultura popular: Sardana, Castellers, Gegants...

- Conèixer la senyera Catalana.

DESENVOLUPAMENT DE L’EXPERIÈNCIA

Primer varem elaborar el mapa de Catalunya entre tots els infants; els alumnes de P4

amb el suport de les TIC van resseguir el mapa de Catalunya delimitant les quatre províncies.

Els alumnes de P3 van ésser els encarregats de pintar el mapa.

Escola Ramon Faus . Guissona

14

I els alumnes de P5 van localitzar les quatre províncies en el mapa i van escriure el nom.

Mentre s’elaborava el mapa, a cada aula es treballava el tema que a la tarda s’exposaria a la

resta de companys; P3 els menjars típics (caragols, pa amb tomàquet, mongetes amb botifarra,

calçots, coques de recapte, panellets, tortell de reis i mona de Pasqua.) P4 el monuments

(Portal de l’Àngel de Guissona, La Seu Vella, l’amfiteatre romà de Tarragona, la Catedral de

Girona i la Sagrada Família) i P5 Tradicions catalanes: gegants i cap grossos, castellers,

caramelles, sardanes, les havaneres , els diables.


15


16

El següent dia vam dur a terme un esmorzar típic català, on els propis nens el van poder

preparar i desprès se’l vam menjar.

A la tarda vam dur a terme una gimnkana de diferents jocs catalans.


17

L’últim dia varem treballar l’art a partir d’una obra de Gaudí, realitzant un trencadís.

I finalment vam elaborar i menjar la mona.


18

METODOLOGIA

Durant les jornades culturals hem treballat amb diferents metodologies de treball, com

ara: tallers internivells, desdoblaments i treball amb el grup classe. D’aquesta manera hem

contribuït a la diversificació curricular i més enriquidor per als nens/es.

VALORACIÓ I CONCLUSIÓ FINAL

La experiència ha estat molt positiva, ha ajudat als alumnes a conèixer millor el seu

entorn proper d’una manera lúdica i educativa.


19

DDIIAA IINNTTEERRNNAACCIIOONNAALL DDEE LLAA

LLLLEENNGGUUAA MMAATTEERRNNAA EEll 1199 ddee ffeebbrreerr ddee 22001100,, eell ccooll··lleeggii MMaarree ddee DDééuu ddeell RRoosseerr ddee GGuuiissssoonnaa vvaa cceelleebbrraarr eell ddiiaa

iinntteerrnnaacciioonnaall ddee llaa lllleenngguuaa mmaatteerrnnaa..

EEllss aalluummnneess ddee ll’’aauullaa dd’’aaccoolllliiddaa vvaann sseerr eellss eennccaarrrreeggaattss dd’’oorrggaanniittzzaarr ll’’eessddeevveenniimmeenntt ii lleess sseevveess

aaccttiivviittaattss..

TToottss eellss aalluummnneess ddee ll’’eessccoollaa eennss vvaamm ttrroobbaarr aall ppaattii,, ii eellss nneennss ii nneenneess ddee ll’’aauullaa dd’’aaccoolllliiddaa vvaann

pprreesseennttaarr llaa ppaarraauullaa HHOOLLAA eessccrriittaa eenn ttoottss eellss iiddiioommeess qquuee eess ppaarrlleenn eenn eell nnoossttrree ccooll··lleeggii,, qquuee

ssóónn ffiinnss aa 1111 lllleennggüüeess:: eell ccaattaallàà,, eell ccaasstteellllàà,, ll’’uuccrraaïïnnèèss,, eell rroommaannèèss,, ll’’ààrraabb,, eell wwòòllooff,, eell mmaannddiinngg,,

eell bbúúllggaarr,, eell xxiinnèèss,, eell ttxxeecc ii eell ppoorrttuugguuèèss..

DDeesspprrééss,, eennttrree ttoott ll’’aalluummnnaatt,, vvaamm ccllaassssiiffiiccaarr aaqquueesstteess ppaarraauulleess sseeggoonnss llaa sseevvaa eessccrriippttuurraa

((lllleeggüüeess aallffaabbèèttiiqquueess:: aallffaabbeett llllaattíí,, aallffaabbeett ààrraabb,, aallffaabbeett cciirrííll··lliicc;; ii lllleennggüüeess nnoo aallffaabbèèttiiqquueess:: xxiinnèèss))

eenn eell qquuee vvaamm aannoommeennaarr BBOOSSCC DDEE LLEESS PPAARRAAUULLEESS,, oonn hhii tteenneenn ccaabbuuddaa ttootteess lleess ppaarraauulleess ddeell

mmóónn,, ddee ttootteess lleess lllleennggüüeess ddeell mmóónn..

BBOOSSCC DDEE LLEESS LLLLEENNGGÜÜEESS

AALLFFAABBÈÈTTIIQQUUEESS

BBOOSSCC DDEE LLEESS LLLLEENNGGÜÜEESS NNOO

AALLFFAABBÈÈTTIIQQUUEESS

AAll ffaabbeett ll llaatt íí::

CCaattaallàà:: HHOOLLAA

CCaasstteellllàà:: HHOOLLAA

PPoorrttuugguuèèss:: OOII

RRoommaannèèss:: BBUUNNAA

TTxxeecc:: DDOOBBRRII DDEENN

MMaannddiinnggaa:: AANNIIKKÉÉ

WWòòllooff:: SSAALLAAMMAALLEECCUUMM

LL’’aarrbbrree ddeellss ppiiccttooggrraammeess oo ssíímmbboollss

((eessccrriippttuurraa llooggooggrrààffiiccaa oo ddee ppiiccttooggrraammeess,, tteenneenn uunnss 5500..000000 ccaarrààcctteerrss ii aa ll’’eessccoollaa nnoommééss nn’’aapprreenneenn 11..550000))..

XXiinnèèss:: NNII HHAAUU

AAll ffaabbeett ààrraabb ((aall ii ffaatt)) :: SSAALLAAMMAALLEECCUUMM

AAll ffaabbeett ccii rrííll ··ll iicc::

UUccrraaïïnnèèss:: PPRREEVVIITT

BBúúllggaarr:: ZZGGPPAACCMMUU

Col·legi Mare de Déu del Roser . Guissona

20

EEnn aaqquueesstt bboosscc ccaaddaa aalluummnnee//aa ddee ll’’eessccoollaa ((ddee PP33 ffiinnss aa 66èè)) hhii hhaa ppeennjjaatt uunnaa ppaarraauullaa,,

eessccrriittaa eenn llaa sseevvaa lllleenngguuaa mmaatteerrnnaa ((eenn uunn ppoosstt--iitt))..

PPeerr aaccaabbaarr,, ttoottss jjuunnttss,, hheemm ccaannttaatt llaa ccaannççóó ““lleess ttrreess bbeessssoonneess aall bboosscc ddee lleess ppaarraauulleess””..

EELL BBOOSSCC DDEE LLEESS PPAARRAAUULLEESS

SSii nnoo vvoollss qquuee lleess ppaarraauulleess

SSee lleess eenndduugguuii ee vveenntt,,

MMééss eennllllàà ddee ll’’eessppeerraannççaa

DDee llaa ggeenntt..

SSii nnoo vvoollss qquuee ccaaddaa ccoossaa

PPuugguuii ppeerrddrree eell sseeuu nnoomm

II ss’’eessbboorrrrii llaa mmeemmòòrriiaa

DD’’aaqquueesstt mmóónn..

DDiinnss ddeell tteeuu ccoorr

CCaaddaa mmoott sseerràà uunn aarrbbrree..

HHii ppllaannttaarreemm

TToottss eellss mmoottss qquuee hheemm aapprrèèss,,

II eenn eell bboosscc ddee lleess ppaarraauulleess

HHii vviiuurraann ppeerr sseemmpprree mmééss..

PPaarrllaarreemm ttootteess lleess lllleennggüüeess,,

TTaanntt ssuuaahhiillii ccoomm ffrraannccèèss..

TToott eell qquuee hheemm ppoogguutt eenntteennddrree

II eell qquuee hheemm rreebbuutt ddeellss ggrraannss,,

HHoo ttiinnddrraann ccoomm aa ppeennyyoorraa eellss qquuee vviinnddrraann..

UUnn mmoott ééss uunnaa ccaarríícciiaa,,

UUnnaa ffrraassee,, uunn ppeettóó..

EEnn eell mmóónn hhii hhaa mmiill mmaanneerreess

DDee ddiirr ““aammoorr””..

DDiinnss ddeell tteeuu ccoorr

CCaaddaa mmoott sseerràà uunn aarrbbrree..

HHii ppllaannttaarreemm

TToottss eellss mmoottss qquuee hheemm aapprrèèss,,

II eenn eell bboosscc ddee lleess ppaarraauulleess

HHii vviiuurraann ppeerr sseemmpprree mmééss..

PPaarrllaarreemm ttootteess lleess lllleennggüüeess,,

TTaanntt eell qquuííttxxuuaa ccoomm ll’’aannggllèèss..

Diuen que les paraules i les plomes el vent se les endú... Però nosaltres creiem que les paraules tenen un gran valor. LES LLENGÜES COMPTEN!

Aula d’acollida.

Col·legi Mare de Déu del Roser . Guissona

UN PROJECTE COMÚ A TOTA L’ESCOLA:

L’HORT ESCOLAR ECOLÒGIC

Aquest curs, continuant en la línia de dur a terme actuacions que fomentin la convivència, col·laboració, participació i cooperació de tots els alumnes i llurs famílies per tal d’afavorir la millor integració escolar i social dels diferents col·lectius culturals, ens hem proposat la creació de L’HORT ESCOLAR ECOLÒGIC perquè:

• És un eix transversal a partir del qual poder treballar les capacitats i competències del currículum.

• Fomenta la participació, interacció i cohesió de tots els membres de la comunitat educativa.

• Facilita el contacte directe amb la terra, el seu treball i la natura. El que volem aconseguir al llarg del curs es:

• Crear un espai on fer recerca i així construir aprenentatges funcionals i significatius. • Establir diàlegs entre tota la comunitat educativa per treballar la transferència

d’informació i coneixements. • Fomentar el treball cooperatiu. • Potenciar hàbits i valors: Autonomia, esforç, paciència, responsabilitat, respecte pel

medi ambient, vida saludable... El desenvolupament del projecte l’anem duent a terme en diferents fases:

1. Hem fet la divulgació del projecte en les reunions col·lectives de pares i mares d’inici de curs.

2. Hem format una comissió dinamitzadora formada per pares i mestres. Tots els membres han buscat informació en diferents fonts. Ha estat molt profitosa l’assistència del professorat a diferents jornades tècniques d’horts escolars a Barcelona, Lleida i Tàrrega.

3. Els pares i mares s’han encarregat del muntatge de l’estructura, amb taulons de fusta han fet unes taules de cultiu funcionals i decoratives.

Escola Ramon Estadella . Guissona

4. Hem dissenyat i elaborat conjuntament el material didàctic per consolidar, registrar i deixar constància dels diferents treballs realitzats a l’hort i processos observats.

5. Hem organitzat el treball en grups d’alumnes de diferents edats amb repartiment de

rols dins els grup donant-los estructura d’equip.

6. Hem establert unes “taules rodones” i visites periòdiques formades per cada grup de

treball i els seus respectius familiars. Cada alumne/a explica les observacions, experimentacions i conclusions per tal d’anar desenvolupant la capacitat de transmetre els coneixements adquirits com també parlar en públic.

La valoració del projecte es molt positiva, ja que estem aconseguint els diferents objectius proposats i també estem satisfets del grau d’interacció espontània que es va donant entre els diferents col·lectius culturals que conviuen al centre.

Remouen la terra Planten bledes de planter

Taules rodones

Visites familiars

TALLERS DE LLENGUATGE

A l’educació infantil realitzem uns tallers per tal de treballar la llengua oral. Aquest els duem a

terme una sessió a la setmana en petits grups internivells. Són cinc tallers: el taller del buf on

treballem l’aparell bucofonador amb activitats com bufar espelmes, bufar paperets, xiular,...

El taller dels sons i sorolls on es treballen les diferents onomatopeies (de persones, animals,

objectes i temps). Taller parlem, on conversem a partir de contes, murals o experiències

pròpies. El taller de llengua on exercitem el múscul de la llengua a partir de praxis

bucofonatòries com per exemple tocar-se amb la llengua el nas, la barbeta, les orelles,... El

taller dels llavis on realitzem diferents moviments amb els llavis com per exemple fer cara de

peix, fer petons, xiular,... A partir de tot aquest treball pretenem millorar l’expressió oral i

corregir les possibles dificultats de la parla que puguin tenir els nostres infants.

Les mestres d’educació infantil.

ELS NOSTRES CONTES AUDIOVISUALS

Des de la biblioteca i pels volts de Sant Jordi, l’alumnat de 2n de CI som els/les

encarregats/des de fer un conte per tota l’escola.

Nosaltres, entre tota la classe hem escollit el llibre “Sant Jordi, la princesa i en Roderic”.

Primer de tot, ens l’hem hagut de llegir bé. Després ens hem repartit el conte entre tots

nosaltres i cadascú s’ha preparat la lectura de la seva part. I dit i fet. Un cop hem tingut la

part apresa, hem fet la gravació. Finalment hem ajuntat les imatges del conte acompanyades

del nostre relat, amb una música de fons.

Aquest conte, el passarem davant de tots els/les nostres companys i companyes de l’escola

el dia de Sant Jordi.

Per cert, aquesta activitat també la fan els/les nostres companys/es de 4t i 6è pels volts de

Nadal i a final de curs.

Escola Sant Gil . Torà

LES EMOCIONS I LA SEVA

EXPRESSIÓ Fruit de la nostra experiència en la tasca docent, algunes de les nostres preguntes

són: com és que els i les nostres alumnes presenten tanta dificultat en relacionar-

se ? tenen estratègies per resoldre els seus conflictes entre companys i

companyes ? davant d’una dificultat tant d’aprenentatge com de relació són capaços

i capaces de comunicar les seves sensacions i o emocions ?

Davant de totes aquestes preguntes i

d’altres, hem fet un anàlisi i reflexió: els

nostres infants han d’aprendre a

relacionar-se i saber comunicar-se amb

els seus amics i amigues així com també

tenir eines i recursos per saber resoldre

els seus conflictes.

Per aquest motiu hem volgut fer un treball

de tutoria entorn aquests temes i sobretot

hem intentat treballar les emocions i com

podem expressar-les. Durant tot un trimestre hi hem dedicat una hora setmanal.

Ha estat molt engrescador i positiu i hem comprovat que el nostre alumnat aplica

davant d’un conflicte les eines que hem presentat. D’aquesta manera pot expressar

les seves sensacions i pot posar nom als seus sentiments i, fins i tot ho aplica en la

descripció dels personatges de les seves produccions pròpies.

Sabem que encara s’ha de fer molta feina però estem molt satisfetes dels resultats

que estem observant i de les conclusions que n’hem extret.

Cicle Mitjà


CONSELL COMARCAL

El mes de Març els alumnes de Cicle Superior de lÉscola Sant Gil de Torà, vam anar a

visitar el Consell Comarcal de la Segarra.

En primer lloc ens va rebre la secretària del Consell i ens va explicar les principals funcions

que té aquesta institució.

Tot seguit, ens va ensenyar les diferents sales i estances que té lédifici. Entre les quals

podem trobar: gestió de residus, joventut i esports, punt Òmnia, aigües i gas, turisme i

cultura, seguretat social...

Un cop vàrem visitar lédifici, ens va rebre el president : Xavier Casoliva. Ell ens va respondre

els diferents dubtes que teníem sobre el funcionament dáquest organisme. Tot seguit i dins

de la sala dáctes, vam fer un simulacre déleccions al Consell. Cada alumne va escriure en

un paper el seu candidat i el vam introduir dins una urna. Vam fer el recompte i van sortir cinc

candidats. Aquests cinc candidats es van votar entre ells per tal déscollir el president/a. Els

altres quatre es van repartir els càrrecs restants: esports, jardinería, turisme i noves

tecnologies.

Va ser una molt bona experiència per conèixer de primera mà unes de les institucions que

tenim a la nostra comarca.


TALLERS DE PLÀSTICA INTERNIVELLS

Títol de l'experiència: Tallers de plàstica internivells

Curs acadèmic: 2008/2009

Breu descripció de l'experiència

Amb motiu del 25è aniversari de l'escola, el curs passat vam endegar una nova organització: els tallers internivells o intercicles de plàstica.

La intenció dels tallers, seguint la línia pedagògica de l'escola va ser que tots els infants participessin en les activitats proposades de la festa, procurant que tothom desenvolupés les seves habilitats i capacitats.

L'objectiu pràctic d'aquesta organització dels alumnes va ser l'elaboració de diferents treballs de plàstica per posteriorment ésser exposats a l'escola.

El que és interessant i innovador per a nosaltres, és la barreja de nens i nenes de totes les edats, des de P-3 fins a Cicle Superior-2 per l'enrequiment mutu que suposa.

Objectius

-Tenir una actitud de col·laboració i cooperació envers els altres infants dels diferents nivells.

-Viure la diversitat com una font d'enrequiment personal.

-Tenir cura del material d'ús comú.

-Reconèixer les possibilitats dels materials emprats.

Desenvolupament de l'experiència

Es van programar 4 tallers simultanis, els quals es van dur a terme a les quatre aules que disposa el centre.

Es van distribuir els 42 alumnes de l'escola en els quatre grups de manera que quedessin repartits nens i nenes de tots els cursos a tots els grups.

Els tallers que es van realitzar van ser els següents:

-Taller de gotes de colors: amb paper de diari es van formar unes boles, les quals es van folrar amb un mosaic de paper de seda. Posteriorment es van incorporar la foto de l'alumne.

-Taller de flors: per elaborar aquest tallers es va fer servir també material de reciclatge, en aquest cas van ser ampolles d'aigua de litre i mig. Per la decoració es van emprar diferents tècniques plàstiques (pintura, col·lage...)

-Taller de papiroflèxia: es van programar dos models amb diferents grau de dificultat.

-Taller de l'auca: va consistir en elaborar els dibuixos de l'auca de l'escola, un text de 24 vinyetes que prèviament havien escrit.

Escola de Sanaüja

Metodologia/temporització/recursos emprats/treball competencial

Els tallers es van fer durant el segon trimestre. Cada taller va ser realitzat en dues sessions d'una hora i dos quarts. Els grups anaven rotant cada dues setmanes, de manera que tots els alumnes passessin per tots els tallers.

Els recursos humans de què vam disposar van ser el professorat del centre (quatre) i una monitora en pràctiques.

A l'hora de triar els tallers de plàstica es va tenir en compte en tot moment que les activitats fossin engrescadores per als alumnes i a la vegada dinàmiques.

Aquest tallers fomenten l'autonomia personal per les següents raons:

-Es presenten tasques en diferents graus de complexitat.

-Es respecten els diferents ritmes de treball de l'alumnat.

-S'afavoreix la imaginació i la creativitat.

-Es facilita que grans i petits s'ajudin entre si i es gestioni el treball de grup de forma cooperativa.

Criteris i indicadors d'avaluació

El recurs més adient que hem utilitzat per portar a terme l' avaluació continua és l'observació de les conductes dels alumnes davant els diferents aspectes que es van treballant. També hem fet una revisió de les seves actuacions per comprovar si van interioritzant els hàbits previstos i si mostren una actitud responsable envers els tallers.

Indicadors:

-Mostra interès pel treball a realitzar.

-Es va acostumant a treballar en la nova modalitat d'organització.

-Mostra més capacitat d'observació i ha après a mirar i a escoltar més.

Valoració de l'experiència

La valoració de l'experiència va ser molt positiva no sols pel professorat(era un repte treballar amb tants nivells alhora) sinó també pels alumnes, els nens i les nenes van treballar amb els seus companys més grans i/o més petits, creant-se així la figura de l'alumne/a tutor/a. Els nens buscàven estratègies per ajudar-se, explicar-se i imitar i va ser molt enriquidor.

Els tallers van quedar d'allò més bé i tots els alumnes van gaudir del fet d'haver participat en la decoració de la seva escola amb l'objectiu de la festa del seu aniversari.

Escola de Sanaüja

Escola de Sanaüja

ESTRENA I REESTRENA

Arribats als volts de Nadal és cita obligada el concert de Nadal que celebren la majoria d’entitats musicals de la ciutat. Si bé ja és costum que les diferents orquestres i cors del conservatori, així com diversos grups instrumentals, ofereixin un concert nadalenc, aquest curs es va creure oportú oferir un espectable de gran format aprofitant el macroescenari que ofereix el Gran Teatre de la Passió. En aquesta ocasió -13 de desembre- hi hagué dues novetats ben especials. L’obra que el compositor i professor al conservatori, Ramon Enric Pérez, va preparar i dedicar especialment al centre l’any 2004 –Simfonia de Nadales-, es pogué tornar a escoltar per segona vegada, amb la reunió de les formacions orquestrals, els diversos grups corals –des dels més petits fins al cor de grau professional, juntament amb la col·laboració d’exalumnes, de l’aula de música associada de Torà-, professors i solistes vocals – en aquest cas Núria Mas com a soprano i Josep Ferrer com a baix-. A Simfonia de Nadales, Ramon Enric Pérez mostra com quatre de les nostres nadales mes conegudes poden ser vistes sota un nou prisma, on cada una d’elles és tractada de manera individual i sotmesa a diferents situacions, les quals combinades amb la resta mitjançant passatges orquestrals d’una gran varietat tímbrica, aconseguiren crear una obra amb una unitat estructural i una personalitat pròpia. L’obra, que mantingué una continua fluïdesa del contrapunt i treballa amb gran diversitat d’estils tot explotant les possibilitats coloristes de l’orquestra, cors i solistes, tingué una gran acollida. I és que sens dubte, el que es buscava –apropar l’alumnat a noves composicions, unir creació, interpretació, proximitat i gaudi- es va aconseguir àmpliament. Per altra banda, la casualitat va fer que dins del mateix concert es produís l’estrena d’una obra ben particular: l’Himne de l’escola de futbol de Cervera, que a la vegada va apropar entitats musicals i esportives. La lletra és obra de la cerverina Isabel Valverde i la música ha estat composta per Santi Riu juntament amb la inestimable aportació de Ramon Enric Pérez en l’harmonització. L’Escola de Futbol va demanar aquest encàrrec a finals d’estiu per tal que tots els joves poguessin tenir un himne que es poguessin sentir ben seu, que fos alegre i que alhora el poguessin cantar. Una vegada escrit, es va creure oportú des del conservatori que faríem una bona contribució a la societat cerverina si els grups corals el cantaven. Finalment, l’obra es va presentar amb un ampli suport dels membres de l’Escola de Futbol, que no van voler perdre’s l’efemèride i va tenir una gran rebuda per part del públic que pràcticament va omplir el teatre. A més, els alumnes van poder viure l’experiència d’un enregistrament, ja que aquesta obra es va gravar durant el passat mes de gener amb un grup coral ben nombrós –amb nois i noies de totes les edats- per tal que es pugui escoltar a tots els partits de futbol.

Conservatori de música de Cervera

LA PARADOXA DELS RELLOTGES “TOUS”

Projecte interdisciplinar realitzat per alumnes de 3r i 4t ESO d'Aula Oberta i alumnes de Cicle

Formatiu de Grau Mig d'Electromecànica de l'IES Guissona.

L'origen del projecte parteix de la idea dels rellotges “tous” de Salvador Dalí, artista admirat

pel professor de tecnologia Andreu Marsal i la professora de projectes vius Maria Huguet,

tots dos professors d'Aula Oberta.

L'objectiu ha estat desenvolupar un projecte real, de grans dimensions, amb materials poc

manejables i de costosa elaboració.

El procés d'elaboració ha estat el següent:

− Recerca d'informació sobre l'obra de Dalí i en concret dels seus rellotges tous. A partir

de la sortida al Museu Guinovart d'Agramunt, es va plantejar la part pictòrica del rellotge

basant-nos en petits fragments de l'obra del pintor Guinovart.

Institut Guissona

− Disseny i maquetació de la forma dels rellotges, nú meros i agulles.

La gràcia i paradoxa d'aquest projecte ha estat elaborar rellotges tous amb materials molt

resistents, com planxes de ferro i acer.

− Tractament del material. El fet de treballar amb planxes de ferro ha permès

experimentar la tècnica d'oxidació, tot el seu procés i l'aplicació de la pintura metàl.lica.

− Muntatge de la maquinària, agulles i números.

Una part del procés ha estat possible gràcies a la col.laboració dels professors del CFGM

d'Electromecànica Joan Carles Solanes i Francesc Lletjos, que amb els alumnes es van

encarregar de tallar i donar forma als rellotges i als números.

El temps de realització ha estat llarg (aproximadament 1 trimestre), ja que s'han hagut de

coordinar els diferents departaments.

Aquest ha estat el resultat satisfactori d'un treball interdisciplinar del qual no s'esperava tanta

repercussió, i que ha esdevingut una exposició itinerant, la qual cosa fa que sigui el punt de

partida de futurs projectes.

Maria Huguet.

Professora de Dibuix d'Aula Oberta.

Institut Guissona

Documents

Mosaic 15